sigul possible nomes al dialog en ques-tio, sense inventar contextos, es a dir,sense menystenir el context que ja estacn cada cas donat) a 1'estrategia comu-nicativa que Plato esta assajant. Hi hauna distancia entre Plato i Socrates queve testimoniada pel sol fet que Socratesno escrivis mat res, a rues de pel fet qucPlato fes una cosa tan estranya com fun-dar 1'Academia (sigui quin sigui el sig-nificat d'aixo).

Les lectures de Szlczak son sempre 16-cides i esforcades, i ens orienten adequa-dament en la lectura de mantra que ensmostren, i aixi ens ensenven, com llegirsaviamcnt. Si, com vol Plato, el filosofes <<amic d'aprendre<<, l'obra que hemcomentat esdeve d'indubtable valor filo-sofic. Pero per a rebre eficacment 1'en-senvament que l'obra en questio pottransmetre cal que la desorientadora op-c16 entre pols opostos deixi pas a unaorientacio possible de recerca comuna,la qual cosa en cert sentit ens ha de ferprendre distancia de 1'auto-intcrpretaci6que l'autor fa respecte al hoc des d'oncxerccix la seva lectura. No fora seriosseguir mantenint que l'ensenyament se-rios de Plato cal cercar-lo enlla dels jocsque son cls dialegs, perque la distinciomateixa entre Joe i seriositat Plato (o So-crates) la fa en un text escrit, i la fa, pertant, tot jugant.

Xavier Ibanez i Puig

H. J. KRAME-R, Platone e i fundamenti

della metafisica, ed. Vita c Pensiero,

Milano, 1989, 3.' ed., 484 pags.

H. J. Kramer pertany a l'anomenadaEscola de Tubinga, destacada defensorad'una renovacio radical en el camp delsestudis platonics, tot donant una valora-cio fins ara inusitada a la doctrina trans-mesa oralment per Plato. Altres contri-bucions de Kramer en el camp del pla-tonisme son les seguents: Arete bet Pla-ton and Aristoteles (Heidelberg, 1959),<<Retraktationen zum Problem des eso-terischen Platon<< (a Museum Helveti-cum, 21) i -Die platonische Akademieand das Problem einer systematischenInterpretation der Philosophic Platons»(a Kant-Studien, 55).

Ens trobem davant un llibre amb unafuncio mes aviat introductoria al nouparadigma hermeneutic per a la inter-pretacio do l'obra de Plato defensat perl'Escola de Tubinga (representada perKramer i Gaiser). Aixo imposa una de-terminada estructura al llibre consistenten tres parts ben diferents: hi ha una pri-mera part negativa o destructiva, en laqual es mostra la <<inadequacio<< del pa-radigma interpretatiu de Plato que hadominat practicament la totalitat delnostre segle; una segona de positiva oconstructiva, en que es mostra com espoden enriquir les interepretacions dedeterminats dialegs, i una tercera de dia-logant amb els torrents de pensamenttries destacats d'aquest segle.

El paradigma que ha dominat granpart de les interpretations de Plato del'idealisme enca es el de I'autosuficien-cia dels dialegs, la intcrpretacio mit-jan4ant la sofa scriptura -de les conno-tacions teologiques d'aquest paradigmatambe At parla- fundada per Schleier-macher.

Hi ha prou raons de pes per les qualses impossible mantenir aquesta autar-quia dels dialegs platonics:1. Pel passatge final del Fedre (a partirde 275a: mite de Teut i Thamus), en quees fa una critica de l'escriptura. L'escrip-tura, diu Socrates en aquest passatge, esnomes un jot amb I'unica funcio de ferde recordatori de coses apreses amb an-terioritat (funcio hipomnematica).2. Pel passatge de la carta VII on tambees fa una critica de I'escriptura, tot dientque el filosof ha de tenir coses de mesvalor que els escrits.3. Per la remissio en molts dialegs aquelcom que no es pot dir en aquell mo-ment precis. La remissio a a116 no dit (elcas mes citat n'es el de l'explicacio delBe en La Republica, pero tambe At po-den comptar d'altres passatges).4. 1 en general per tota la doxografia an-tiga que ens parla d'un ensenyament noescrit de Plato. En concret, la critica quefa Aristotil a la Metafisica del pensamentde Plato, no coincideix amb el coneixe-ment que en tenim per la lectura delsdialegs. Alla es parla de dos principis:l'U i la diada indefinida, dels quals noes parla als dialegs. I no podem pensarque Aristotil no va entendre 1'ensenya-

158

ment de Plato, com afirma Shorey, se-gons el qual tota la tradicio indirecta de-rivaria d ' una inadequada comprensioper part d ' Aristotil de la filosofia plato-nica.

Schleiermacher , pero, interpretava 1'es-mentat passatge del Fedre treient-ne unateoria del dialog literari . I aqui el pro-blema de la interpretacio arriba fins a latraduccio . La paraula grega siggramma-ta es traduida per Schleiermacher comtractat ( i no per obra en prosa com pro-posa Kramer), interpretant - se aixi la cri-tica de 1'escriptura com a una critica de1'escriptura en tractat . Aixi la critica del'escriptura fora alhora una defensa deldialeg literari com a forma d'cxpressiode la filosofia . Aquesta interpretacios'ha de prendre molt seriosament, si te-nim en compte que es en la seva essen-cia a la base de la interpretacio dels grecsque, segons Heidegger , guia el pensa-ment de Holderlin ; pensament en elqual es mante fidelitat a l'esperit de l'i-dealisme i en el qual s'identifica escrip-tura amb tractat , per fortes raons queobviament no es ara el moment d'esbri-nar. Per aquestes mateixes raons, notoca el nucli d'aquesta interpretacio quela distincio sigui, com Kramer assenya-la, entre obra en prosa (siggrammata) ipoesia (polema ), car segons com l'es-mentada interpretacio enten la poesia(com a athesi , es a dir, com a forma d'ex-pressio no enunciativa ), i enten el mongrec ( com a mon precisament estetic, vata dir poetic ), hom pot mantenir que elsdialegs de Plato son poesia tries que pro-sa, en el sentit que alto que diuen, no hodiucn mitjancant I'enunciacio. Cohe-rentment amb aquesta interpretacio ro-mantica del dialeg, la forma esdeve tanimportant com el contingut, o, encaramillor, no hi ha frontera entre forma icontingut.

Els altres punts febles de 1'exclusioschiciermacheriana de tota doctrina noescrita de Plato son tractats de la seguentmanera:-La carta setena , senzillament no es re-coneguda com autentica , i aixo fa queaquest punt esdevingui dificil de defen-sar, sobretot despres del reconeixementde la seva autenticitat.-La doxografia sobre aquests ensenya-ments orals de Plato es menystinguda

com a una quantitat sense importancia,que no podria afegir res at que ja sabempels dialegs , i que, en tot cas, hauriad'estar d ' acord amb ells.

Despres d'aquest repas dels argu-ments emprats per Schleiermacher i elmodern shleiermacherisme en la defen-sa de l ' autarquia dels dialegs , es fa unainteressant historia del schleiermache-risme des del sou origen basat en la fi-losofia de la identitat de Schelling, finsla seva associacio amb una interpretacioanalitica de l'obra de Plato.

Molt breument expressada , la con-nexio que veu Kramer entre la concep-cio de Scheleiermacher de l'obra plato-nica i la filosofia de la identitat de Sche-Iling es aquesta : el dialeg, com a obrad'art, es una materialitzacio finita d'a]]oinfinit. La unitat infinita es desplega enla finitud mitjancant oposicions (el quees ideal i el que es real ), per aixo el me-tode de la filosofia es la dialectica (jotd'oposicions) que es ideal. La unitat d'a-116 ideal i alto real, subjectiu i objectiu,coneixement i esser , es fa palesa a l'obrad'art, i, per tant, el dialeg platonic con-cebut d'aquesta manera.

Per a Kramer, la concepcio schleier-macheriana de l'obra platonica va fallirsobretot a l'hora de cercar ]a seva uni-tat, car la proposta de Schleiermacherd'una precoc concepcio total que Platodesenvolupa ( amb un projecte pedago-gic estructurat ) at llarg de tota la sevavida es forca problematica . Una direcciode solucio d ' aquesta fallida concepcio vaset 1'evolucionisme i una altra el sistema-tisme.

Es l'evolucionisme la interpretacioque mes va reeixir en el camp dels estu-dis platonics , i va esdevenir classica, ar-relant en els costurns interpretatiusaquesta manera dc for que se contra so-bretot en la localitzacio de cada doctri-na platonica en el conjunt d'una obraque s ' ordena amb un criteri unicamentcronologic, on es posa l'accent mes enla diferencia (que sempre es deu a uncanvi d 'opinio de Plato ) que no pas enla identitat del seu ensenyament.

Per a Kramer , aquest paradigma ja es-gotat no ens pot oferir res de nou, so-bretot per una manta d'interes filosofic.La fixacio cronologica de la totalitat delsdialegs es basa en un pressuposit dificil

159

de sostenir: clue Plato cscriu en cada noudialog tot el que sap, i, per tant, que Icsdiferencics entre cls dialegs no podenobeir a a cap altre criteri (literari, peda-gogic, politic, etc).

Malgrat algunes veus critiques, elschleiermacherisme es va imposar. Ze-ller va ser un continuador dels paradig-mcs schlcicrmacherians pcro amb unaclara difercncia pel que fa als pressupo-sits, que ja no son aquclls de la filosofiade la identitat heretats de Schelling, compassava en el plantejament de Schlcier-macher, sino hegclians. E's Zeller quiinaugura I'cstratcgia do for concordat Icsdadcs do fet amb la imatgc platonica doSchleiermacher, essent un valuos ajutd'aqucsta imatgc. Aixi, per exemple, fauna datacio tardana do la tradicio indi-recta, que arrelara en Ies interpretacions,posteriors (Ross, Robin, Stenzel i Wil-pert entre d'altres), restant aixi una doc-trina no cscrita que f6ra una barreja de-guda a la scnilitat de Plato i als malen-tesos dels sous deixeblcs (tot inclocnt-hi Aristotil), corn ja hem dit que tambefara Shorev. Tanabe Zeller troba inau-tcntiques Ies cartes.En Shorey i Cherniss, que coinci-

deixen en a116 cssencial, es palesa la de-saparicio de tota trama idealista, i la sevasubstitucio per criteris d'ordre logic ipsicologic. En ambdos es mostra un fortsentiment antimetafisic. Com a exempled'aixo, dircm que, en Cherniss, la for-ma de dialog i cl criteri del context ja nohi juguen cap paper. Hi ha una arbitra-rietat evident en les cites. D'altra banda,en intentar Cherniss defensar Plato deles critiques d'Aristotil, ho fa amb einesde la logica formal d'extraccio aristote-lica.Aqucsta primera part acaba amb unes

interessants consideracions sobrc la re-lacio entrc la tradicio platonica directa iindirecta i sobrc el significat dels escritsplatonics en les quals ens explica qucdoctrina no escrita no vol pas dir doctri-na de la qual no es pot parlar. Les raonsque tinguc Plato per a no escriure altomes essencial a la scva filosofia son raonspurament pedagogiques, tal corn s'ex-pressa en el conegut passatgc del Fedre.Els dialegs, segons aquest passatgc, no-mes poden tenir una funcio hipomnc-matica, es a dir, nomes podcn ser un re-

cordatori d'allo aares rcra una Varga

convivencia amb 1'ensenvament filoso-

fic, ensenyament que, segons Kramer iGaiser, fora el que tenia lloc en 1 ' Acade-

mia.

Es a dir , Ics raons que pogues tenirPlato per a no escriure el cor del seupensament filosofic son en rclacio ambla funcio de 1'escriptura i l'oralitat deI'antiguitat ( Plato en aquest aspecte esmes socratic que no ens podria semblar).Pero en tot cas, aquestes raons son raonsa cstudiar i comprendre; no, en absolut,raons vinculants per a nosaltres . No s'hadc dcixar d ' analitzar la doctrina no es-crita per un romanticismc malentes(aquesta es 1'expressi6 exacta de Kra-mer). En concret , s'ha d'intentar decomprendre la connexio entre a116 exo-teric i esoteric en Plato. El clue es evi-dent es que els dialegs amb aquesta in-vestigacio no hi perden res, i podcn gua-nyar molt tal corn es mostra en la sego-na scccio.

Els principis platonics de que ens par-la la doxografia son, com ja sabem l'U ila diada indefinida. Aquesta unitat doprincipis originaria es necessaria per ano caure en la paradoxa do I'autodupli-caci6 d'un hipotctic U originari (car sipodem afirmar que l'U es identic a simateix, es perquc hi ha una reflexio deI'U sobre si mateix , i, per tant, ja no esU sino dos). D ' un U originari, tal comes fa pales al Parmenides , ni tan sols espot afirmar quc es. Un U que es ja ne-cessita d ' un altre principi. Aquest altreprincipi es la diada indefinida. La rela-cio entrc els dos principis no cs nomesde contrarictat, sino mes aviat de con-tradiccio: es a dir la diada indefinida esessencialment il-limitacio, in-determina-cio. D'aquesta manera els principis co-participen do I'esser de la matcixa mane-ra com ho fan la forma i la materia aris-toteliqucs.

S'ha de dir, pcro, quc aqucsts princi-pis no son principis de les idees-nom-bres que explicarien nomes allo matema-tic, baldament aquesta reduccio siguiusual en la critica.En connexio amb aquests dos princi-

pis, hi ha una dualitat metodologica qq ucconsisteix en el metodc de la gencralit-zacio i de 1'elcmcntaritzaci6 (els princi-pis son , alhora, els elements de les coses

160

i cis generes tries universals ). Aqucstaduplicitat metodologica no es la mateixacosa que la pluralitat de direccions delproces argumentatiu : aquestes dues di-rcccions son la reductiva ( ratio cognos-cendi ), de baix cap a dalt , i la derivativa(ratio essendi ) dc dalt cap a baix . Aques-tes dues direccions son les que corres-ponen a les expressions aristoteliques -elque es el primer per a nosaltres», i «elque es primer tocant a 1'esser».De cara a la interpretacio dels dialogs

s'ha de tenir en compte que 1'U es el Bedo la Republica . La famosa i , fins ara, di-ficil d'interpretar afirmacio de la Repu-blica que el Be esta tries enlla de 1'esseresdcve Clara quan es posa en relacio ambaquesta doctrina dels principis de 1'6s-set. Aixo vol dir que no hi ha , en aquestpunt, cap distinticio entre etica 1 co-ncixcment . Aixo to a veure amb les acep-cions de limit, norma i mesura que toI'U. Noaaltres tractem gairebe semprede manera separada el que en Plato esuna sola cosa.

D'altra banda , 1'evolucionisme de cai-re schlciermachcria no es fidel a la lletradels dialcgs . No es pot interpretar la to-talitat de l'obra de Plato atenent nomesa un principi evolucionista que vagi mesenlla de les indicacions de Plato . Essentfidels a la lletra n'hi ha ja de remissionsa un -no dit» en el Protagoras i en elMenO. Igualment que hi ha una prefigu-racio de la idea del Be i una correspon-dencia mutua entre la Bellesa del Con-vit i el proton filon del Lisis.

Per aquestes raons (i perque hi ha

sempre en cis dialegs un retard respecte

a la doctrina oral) es molt inverscmblant

una datacio tardana de la doctrina no es-crita.

Aixo no vol dir quo una doctrina noescrita no deixi Iloc per a pensar en unaevolucio del pensament de Plato, singque, sempre segons Kramer, aquestaevolucio es produeix , pero no afecta elnucli sing nomes a la relacio entre ense-nyament escrit i ensenyament oral en elsentit d'un acostament cada vegada mesnotable entre l'obra escrita i l'ensenya-ment oral.No puc acabar aquesta ressenya, Pero,

sense ter una breu referencia a la ques-tio de la interpretacio com a questio queocupa el fons de les reflexions d'aquest

Ilibre sobrc la possibilitat i ncccssitatd'un nou paradigma intcrpretatiu.

La breu historia del schleiermacheris-me en el camp de les interpretacions dePlato ens mostra com Plato estava, pera Schleiermacher, molt a prop de l'Idca-lisme. Encara mes: ens mostra com pre-cisament aquest era el maxim valor dcPlato: la teoria del dialcg literari, que ar-relava directament en la concepcio ro-mantica de la poesia (es a dir, de la pro-sa no enunciativa) com a forma dc cap-tacio d'allo infinit. Aixo palesa unaconstant de certes interpretacions en lahistoria de la filosofia: sovint el valor de1'alteritat es el de confirmar allo que jasabem. Per aixo, tries enlla de la criticaque fa Kramer en el cas concret deSchleiermacher, hom pot preguntar finsa quin punt no es aquest el mateix casd'aquells que ara interpreten Plato desde paradigmes cientificistes, cercant, enel millor dels casos, una teoria del co-neixement, amb un oblit total de, perexemple, questions etiques. I aquesta esuna manera dolenta de parlar, perque nohi ha questions etiques al costat de ques-tions epistemologiques i al costat dequestions logiques. Aquesta divisio delsaber es enterament contemporania.Quc abans no existis aquesta divisio voldir que la questio del saber era unica, ique qualsevol abstracc16 que oblidi elnuch de preocupac16 d'un filosof (es adir, per que aquesta persona decideixd'escriure), ha de ser una falsificacio.

Dic tot aixo perque em sembla queKramer fa massa concessions a una cer-ta precomprens16 de en que consisteix elsaber quan distingeix entre valor cicnti-fic de la doctrina no escrita (es a dir, va-lor com a fonament de la ciencia mate-matica, fisica, medicina...), valor axiolo-gic, etc. En definitiva es parla molt fre-qucntment d'una polivalencia funcionali una pluralitat d'aspectes. Dir quc cisprincipis tenen una polivalencia funcio-nal es dir que per a nosaltres acom-pleixen funcions diferents, pero aixo noens diu encara res sobre el pensament dePlato. El quc ha de mostrar tota inter-pretacio es de quina manera es pensablecom a una Bola cosa (en aquest cas l'e-pisteme) allo que a nosaltres (homes dels. XX), se'ns mostra com a multiplicitatjuxtaposada.

161

Aix('), peril, no atecta a la tcsi ores es-sencial i no ha d ' obstar per a rcconeixerque aqucst llibrc ha d ' esser Ilegit amb lamateixa atencio i cura amb que ha estatfet, arcs que suposa un canvi d ' oricnta-cio radical en les lectures fetes mesusualment fins ara. Es a dir , amb altoque es tries essencial a la tesi de l'Escolado 'I'ubinga, s'hi ha d'estar d ' acord ambtota necessitat . D'altra banda, les fcble-ses assenvalades no son comeses de ma-nera inconscient , sino que Kramer jus-tifica la postura platonica pel que fa a1'ensenvament ( i a la necessitat de man-tcnir no cscrita ies scves tesis mes essen-cials) precisament en el fet que la recep-cid d'aquestes doctrines avui palesa unaaridesa i un esquematisme buit. Aqucstesquematismc flavors nomes fora un in-dex de la tasca que encara resta en elcamp dcls estudis piatonics.

Erancesc Fernandez Ramos

Thomas Alexander Szi.t:7AK, Come Leg-gere Platone, Rusconi Libri, Milano1991, 182 pigs. (Traduccio de Pale-many do N. Scotti. El titol original doI'obra es 1'italia).

Aqucst llibrc ha aparcgut paral-lcla-ment a Plato Tutti gli scritti a cura do G.Rcalc i publicat per la mateixa editorial,i to la intencio d'ajudar cl lector a en-frontar-se a la lectura do Plato. Enaqucsta obra hom pot trobar els princi-pis basics que mantc i'anomenada esco-la de Tubinga en una exposicio Clara, en-tretinguda i rigorosa.

L'autor comenaa comentant la joiaque producix llegir Plato, que te, enpart, a veurc amb com el lector s'impli-qui en la lectura. La pregunta es, doncs,de quina mantra ha de ser la implicacioactiva del lector, i quina part pot supo-sar la seva contribucio espontania a laconstrucc16 del significat (pag. 25). Pla-to creia que la natura del receptor con-dicionava la manera com calla comuni-car la filosofia. D'aqui l'exemple del casde Cal-licics al Gorgias: la bona soluc16del problema plantejat en cl dialog, queper Plato pot ser fornida nomes mit-jan4ant el recurs a I'estructura interiorde l'homc, no pot ser participada a una

natura com la de Cal-licles, en tant qucli manquen Les condicions per a unacomprensio adequada de tal veritat. Esper aixo que Cal-licles rep nomes una re-futacio ad hominem (494bss). Discrimi-nant aixi d'entrada tot aquell grup delectors que no entendrien Plato per de-fectes en les propics animes, passa Szle-zak a comentar quines son les possiblesactituds errades del lector i quins cismotius d'irritacio comuns que cal neu-tralitzar. Soste que cis obstacles son fruitdel desconeixement de la concepcio CuePlato tc de la correcta modalitat de la co-municacio filosofica i, en uitima analisi,del scu mateix concepte de filosofia.Aixi, no es estrany a) creure que els dia-legs aporetics son un jot o una broma;o b) quan en cis dialogs aporetics, da-vant cis probiemes mes importants, s'a-firma que -per ara» no poden ser acla-rits o quc cal deixar-ho per un altra es-tona, el lector es reclama impacient si hiha alguna cosa mes important en Platoo es tracta do la tortura de Tantal; o c)veurc transgredir la llei del -fair play-en cis dialegs, on sempre hi ha qui sapmes que els scus interlocutors.

Szlczak es pregunta si amb aquestaconcepcio dcls dialegs Plato no vol co-municar alguna cosa do particular i noimmediatament comprensible i si aixo esfa referint-se a una concepcio de la filo-sofia que divergeix de les actuals. Trobaaleshores que cis prejudicis a l'hora dellegir cls dialegs no son nomes de lec-tors individuals sing tambc d'epoqucs.Aixi mostra les malinterpretacions pro-vocades per allo que Reale anomena clparadigma caduc: a) El motiu de 1'-ama-gar en els dialegs ha estat dcixat de Ban-da en i'analisi de Ies seves tecniques dra-matiqucs. Sorpren la regularitat amb CluePlato utilitza el recurs, i encara tries queno s'hagi notat que la rcscrva sobre el sa-ber sigui el motiu decisiu de 1'estructurai el significat de I'Eutidem. b) Socratescalla el saber. Per exemple a I'Eutidemes comporta do manera «esotcrica»: elldisposa d'un saber ben fonamentat perono veu cap necessitat d'exposar-lo per-u& cis altres participants son instruits

deficientment o no son aptes per a la fi-

losofia. Saber callar sobre cl saber filo-sofic quan ho exigeixen les circumstan-cies cs per Plat() un tret positiu del ver-

162