3EDITORIAL

L’ACUDIT

Curs 2010-2011

El Departament d’Educació té previst introduir l’ús de l’ordinador personal a les aules. Ben aviat, els nostres alumnes tindran a les seves mans una eina que els ha de permetre tenir accés a tota la informació digital disponible. El llibre tradicional sembla que tendirà a perdre pes a favor dels continguts en xarxa. Aquest canvi tan important, segurament revolucionarà tota la metodologia educativa que s’ha emprat fins ara.

Aquest nou repte, una vegada més, estarà a mans dels professionals de l’educació que hauran de garantir l’èxit o el fracàs de la proposta. Cal una formació important per posar en marxa un projecte d’aquestes característiques. Com sempre es confia en el sentit de la responsabilitat del professorat que tantes vagades ha demostrat la seva capacitat per adaptar-se a noves realitats. Aquest repte però, també implica les famílies, no només per la despesa inicial d’haver de com-prar un ordinador sinó pel paper dels pares en el procés d’aprenentatge, que haurà de continuar sent el d’acompanyament i seguiment en l’ús d’aquesta eina a casa.

Alumnes, pares i professors compartim la mateixa incertesa davant d’una proposta tan nova. Esperem que el Departament sigui capaç d’oferir i garantir tot el que és necessari per portar a bon terme aquesta inversió econòmica tan elevada per tal d’assegurar la continuïtat i l’èxit de la iniciativa.

4

Xerrada a Can Planoles

El dia 10 de febrer, els alumnes de tercer d’ESO es van desplaçar a Can Planoles per assistir a una xerrada sobre les drogues. La xerrada tractava el tema de drogues en la seva globa-litat, l’alcohol i les seves conseqüències, i com n’és de important saber dir prou. Més que una xerrada era una obra de teatre, però que te-nia una finalitat informativa. Hi havia tres ac-tors que interpretaven diferents personatges: l’Elga, en Carles, en Loco... L’obra reflectia si-tuacions de la vida quotidiana en les quals la majoria de joves de la nostra edat es troben. Els alumnes en van sortir molt contents perquè no s’esperaven que els ho poguessin explicar tot a través d’una obra de teatre.

Carla MiaronsEsther BarrosoPaula Segalés

4t A

Treballs de recerca de 2n de

batxillerat

El dia 11 de gener els alumnes de 2n de Batxi-llerat van presentar el treball de recerca per escrit que van estar elaborant durant l’any i mig anterior. Deu dies després, el 21 de gener, es van portar a terme les exposicions orals indivi-duals del treball lliurat. Cada jurat es va reunir en una sala diferent del centre per avaluar les exposicions de cada alumne després d’haver llegit els treballs. El 4 de febrer es van lliurar les notes als respectius alumnes. D’entre tots els treballs cal destacar el de l’alumna Andrea Freixa que va presentar el treball amb el títol Additius alimentaris: re-solem l’enigma que va tenir una qualificació d’excel·lent.

Ariadna FreixaGhizlane Ochan

4t A

Nova conserge a

l’institut

Manoli Sànchez, la nova conserge de l’IES Mi-quel Martí i Pol, va venir de l’IES Vic el dimecres dia 20 de gener d’aquest any. Va venir per substi-tuir l’antic conserge, en Joan, que va marxar a Barcelona per qüestions de proximitat.La Manoli diu que li agra-

da molt aquest centre, i que en el centre ante-rior hi va estar molt bé. De moment no es pot queixar d’aquest centre perquè s’hi ha adaptat bé, malgrat tot no sap quan durarà la seva es-tada entre nosaltres.

Marc GastonSergi Miarons

4t A

Projecte diversacat

Aquest tercer trimestre l’alumnat de l’aula d’acollida de l’IES Miquel Martí i Pol participa en el projecte Diversacat, organitzat pels Amics de la Unesco. Es tracta d’un projecte educatiu que promou la creació de documentals sobre la diversitat cultural. La realització d’aquest documental permetrà treballar la convivència, la socialització i el civisme, entre l’institut i el poble de Roda de Ter. Té com a objectius prin-cipals: promoure el descobriment de la diver-sitat cultural de l’entorn, millorar el sentiment d’autoestima col·lectiva, promoure el treball en

NOTÍCIES

5NOTÍCIESequip, fomentar l’ús de les TIC i les TAC, treba-llar la convivència i la relació entre persones de diferent procedència.

Gemma BusomsProfessora de l’aula d’acollida

Proves cangur

El dia 18 de març es van fer les Proves Cangur a la Universitat de Vic. Aquestes proves les or-ganitza la Societat Catalana de Matemàtiques que pertany a l’Institut d’Estudis Catalans. És una activitat impulsada per la societat inter-

IX Certamen Literari Sant Jordi

El dia 23 d’abril se celebrarà el IX Certamen Literari Sant Jordi. Com cada any, el Certa-men és obert a la participació de tothom que formi part de l’Institut. El Certamen és repartit en quatre categories: 1r cicle d’ESO, 2n cicle d’ESO, batxillerat i pares i mares i professors i personal no docent.Els tipus de textos a presentar són: una na-rració (màxim tres pàgines), un article d’opinió (màxim una pàgina), una poesia o un recull de

nacional Le Kangorou sans Frontières. Les proves consisteixen en una sèrie d’exercicis eliminatoris fins arribar a l’Olímpiada final. Els alumnes que passen la primera prova fan una altra prova selectiva i així successivament fins arribar a la final. Hi ha quatre nivells. Del nostre institut hi van participar 34 alumnes repartits en els nivells següents:

Nivell 1 – 3r d’ESO – 20 alumnesNivell 2 – 4t d’ESO – 10 alumnesNivell 3 – 3r d’ESO – 4 alumnes

poemes (sense límit) i de plàstica, un còmic (de dues pàgines) i una il.lustració per a la portada de la publicació dels premis.Els treballs han de ser escrits a mà i en cata-là, tots de tema lliure. S’han de signar amb un pseudònim. Els premis són un llibre i una rosa. El termini màxim de presentació és el 26 de març.

Xavier Puig i Marc Guix4t A

6NOTÍCIESCarnestoltes a l’institut

El divendres 12 de febrer alguns alumnes i pro-fessors de l’Institut es van disfressar de dones de la neteja. Tot i que al centre no se celebra el carnaval perquè ja es fa a Torelló i a Roda de Ter, es va voler recordar aquesta festa i passar

Taula rodona sobre els joves i les no-

ves tecnologies

El dia 3 de febrer va tenir lloc, a la sala d’actes de La Caixa de Manlleu de Roda de Ter, una xerrada sobre les relacions dels joves amb les noves tecnologies i l’oci organitzada per l’Ajuntament de Roda dins el programa “Informa’t, pensa, actua” per a la prevenció dels riscos de les drogues. L’afluència de pú-blic fou bona, la sala era plena, i a més, tot l’acte es va poder seguir pel 9tv en directe i es repetí l’endemà en diferit. En el col·loqui hi participaren diferents repre-sentants dels grups implicats; en Pep Bas com a pare, la Sílvia Rovira com a educadora social de l’Ajuntament de Roda i en Dídak Carbasa com a representant dels joves. A més, es va comptar amb la presència de dos experts ens sociologia; Salvador Cardús, degà de la Facul-tat de Ciències Polítiques i Sociologia de Bar-

celona i Jordi Valldoriola, professor de la UVIC i tècnic de joventut del Consell Comarcal. El col·loqui començà amb una primera part en què Josep Comajoan, presentador del 9tv, va entrevistar Salvador Cardús sobre les rela-cions que mantenen els joves i les noves tec-nologies, fent especial menció a Internet i als mòbils, i a l’educació que s’hauria d’impartir per utilitzar-les correctament. La segona part fou un col·loqui sobre els temes que van sorgir a l’entrevista, enriquint-ne la informació amb diferents punts de vista segons les persones que eren a la taula i els grups que represen-taven.

Dídak Carbasa 1r Batxillerat

un dia amb una mica de disbauxa encara que sigui d’una manera testimonial.

Marc RouraGhizlan Ochan

4t A

7REPORTATGESFesta de Nadal 2009L’últim dia abans de les vacances de Nadal es fa una festa que consisteix a celebrar el Nadal a l’ institut. De les 8:25h a les 9:25h es fa l’amic invisible a les classes, juntament amb els tutors corresponents. Després es fa una visita per ob-servar la decoració de les finestres de les classes mentre s’esmorza. El motiu de la decoració és un concurs per saber quina classe té més habilitat artística. Tot seguit, es fa un esmorzar amb coca, xocolata desfeta i xocolata presa. Havent esmor-zat els alumnes tornen a les seves respectives classes, agafen les seves cadires i les porten amb ordre cap al gimnàs. A continuació es fan els gags nadalencs que consisteixen en una petita repre-sentació teatral per classes, d’uns quants minuts, per entretenir la resta de l’institut. Cada cop més, els professors s’animen a participar-hi.

Com sempre, els temes més recurrents van ser les imitacions dels professors del centre, les ac-tuacions amb música del moment i les interpreta-cions particulars de la festa de Nadal.

Els guanyadors dels gags d’aquest any van ser els alumnes de 2n de batxillerat, representant una versió “ben documentada” de com s’havien pro-duït les destrosses de les persianes de l’institut. En segona posició van quedar els de 4rt C, que van cantar la cançó de Nino Bravo, “Un beso y una flor” versionada tot explicant els trets carac-terístics dels professors. Finalment, en tercera posició van quedar els alumnes de 1r C, amb una versió musicada del pessebre vivent.

També vàrem poder gaudir d’una demostració de ball que va fer un noi de l’aula oberta, Manuel

Castro, i d’un ball de cabaret representat per al-guns professors del centre.

Tot seguit es va fer l’entrega de premis de la de-coració de les aules: 2n A va ser premiada com la més ecològica, la més original va ser 4t A, la més treballada 4t C i la més estètica 1r de batxillerat.

S’ha de destacar que aquest any, a causa de la nevada que hi va haver el dia abans, quan s’havien d’assajar els gags molts alumnes no van assistir al centre, per la qual cosa no hi va poder haver assaig general, però malgrat tot els resultats van ser positius.

Gràcies a això la festa va ser molt animada i va agradar a tothom.

Nuria Bagaria, Ernest Puntí i Ivet Pagès

4t C

8

L’enamorament: una malaltia passat-

gera, o la situació més desitjable?L’enamorament és un conjunt de sentiments i de comportaments propis dels éssers humans carac-teritzat per fortes emocions associades a una in-tensa atracció sexual.

Aquesta és la definició que es pot trobar a Internet, però realment, a la pràctica, l’enamorament és no-més això?

I què me’n dieu d’aquella sensació de pessigolleig a l’estómac, i aquell nerviosisme en el primer petó?

L’enamorament pot ser moltes coses a la vegada i només depèn de la persona que ho sent en cada moment. Pot ser un conjunt de moments, de pa-raules, de mirades, de sentiments, i fins i tot de fets, que van dirigits a una sola persona, a un sol cor, més ben dit.

Estàs a la lluna, en un núvol, en un lloc fantàstic del qual no vols baixar. En aquell moment, just en aquell precís instant, ho donaries tot per una per-sona, series capaç de baixar les estrelles del cel, si això fes feliç a aquella persona tan especial.

El primer amor és una cosa que et deixa marca per a tota la vida. Encara que hi hagi gent que ho negui, això és així. Quan ets gran i feliçment ca-sat/da, un dia mires enrere i et recordes d’aquella persona, d’aquell primer petó, d’aquella màgia... i vulguis o no, ha estat et el teu primer amor i sem-pre ho serà.*Estima i fes el que vulguis, però no facis el que vulguis amb l’excusa d’estimar. (Sense autor)

REPORTATGES*El primer sospir d’amor és l’últim de la raó. (Sense autor)*En la gelosia hi ha més amor propi que en un veri-table amor. (La Rochefocauld)*Estima’m quan menys m’ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti. (Proverbi xinès)*L’amor que va poder morir no era amor. (Ludovico Ariosto)*La pobresa i l’amor són difícils de dissimular. (Pro-verbi danès)*Un està enamorat quan s’adona que una altra persona és única. ( José Luís Borges)

SI ET PASSA TOT AIXÒ...

t’alimentés

que hi penses

que 1000 paraules

...TRANQUIL/LA, NO ÉS GREU!!! SIMPLEMENT...ESTÀS ENAMORAT/DA!!!

A partir de les enquestes realitzades als alumnes de segon, tercer i quart d’ESO constatem que ma-joritàriament, els alumnes del nostre institut s’han enamorat algun cop a la seva vida, tot i que hi ha algunes excepcions, sobretot amb els alumnes més joves, els de segon d’ESO. Comparant totes les dades en general, veiem que els homes són els qui tenen menys il·lusió, o són més realistes, depèn del punt de vista amb què t’ho miris, ja que creuen que l’amor té data de caducitat.Hi ha gent que s’ha enamorat de ben petit, amb 10 anys, en canvi alguns altres creuen que el seu amor el van trobar a 15 anys. I és que ja ho diuen que l’enamorament no té edat.

Alba Molas, Aleix Serrallonga i Íria Comajoan

4t C

9

Entrevista a Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979)

“Sempre estic escrivint i surti el que

surti”

El passat 19 de gener de 2010 la Najat El Ha-chmi va venir a l’Institut a fer una xerrada que portava per títol “Entre dones”. Un cop es va acabar li vam poder fer l’entrevista:

Quants anys fa que vas venir a viure aquí?

22 anys.Per què? Perquè el meu pare ja estava treba-llant aquí.Creus que estàs adaptada a la societat ac-

tual? No ho sé, però jo intento sentir-me el més normal possible, però hi ha situacions en què et sents diferent. De totes maneres inten-tes fer-te a la idea del que vols que sigui la teva vida.Des de petita ja escrivies? Jo recordo que te-nia 11-12 anys quan vaig començar a escriure per distreure’m i passar l’estona. Després em va servir d’utilitat per explicar-me a mi mateixa tot el que m’envoltava.La teva família va acceptar aquesta afició

per escriure? (Riu) Bé, és que no els ho vaig dir. Ho van saber quan vaig guanyar un premi a l’institut. A més, és com una aspiració, no una decisió ja presa.Tens parents que escriguin o hagin escrit?

No.

ENTREVISTES

L’últim Patriarca va ser el teu primer llibre

publicat? No, el primer va ser Jo també sóc catalana (Columna, 2004)Com se’t va acudir la idea d’aquest llibre?

La veritat és que estava escrivint un altre lli-bre en el qual estava encallada. Jo crec que no és que et vingui una idea immediatament sinó que un dia et passa pel cap que podries es-criure una història sobre un patriarca. I un cop t’ha vingut aquesta idea i la vas “digerint” pot passar molt de temps fins que l’escrius.Quant temps vas trigar a escriure aquest lli-

bre? El temps d’escriure físicament va ser un procés ràpid, però el temps en el qual se’t van acudint idees pot ser més llarg i no sé exacta-ment quan vaig tardar.Creus que el premi Ramon Llull t’ha canviat

la vida i la carrera? Sí, però jo no n’era cons-cient ja que només em vaig presentar al premi per diners. Però he vist que hi ha altres sorti-des que no són els diners, com per exemple que el llibre s’expandeix molt més.Només has escrit en català? SíI per acabar, quins plans tens de cara al fu-

tur? Tinc un projecte, sempre estic escrivint i surti el que surti. Gràcies per atendre’ns.

Cristina PérezClara Montaner

4t B

10ENTREVISTES“Em dedico a

l ’ensenyament

des que tenia 15

anys”

Juan Antoni Herrera (L’Esquirol, 58 anys) va començar a de-dicar la seva vida a l’ensenyament als 15

anys. Des d’aleshores sempre s’hi ha dedicat. Té, també, altres aficions.

1. A quin any vas començar a treballar a

l’ensenyament? L’any 65, el dia 2 d’octubre, tenia exactament 15 anys. Amb 15 anys tenia 30 alumnes a càrrec meu, un d’ells actualment regenta el restaurant de l’estació de servei de l’Esquirol. T’ho pot confirmar.2. Qui et va motivar a entrar-hi? Jo tenia molt clar des dels 13 anys que volia ser mestre, molt clar.3. A quins centres has treballat en aquesta

professió? Més que centres hauria de dir pobla-cions, a Sant Cugat, en una acadèmia privada, l’acadèmia Leon, que ha desaparegut, a Lledó, a Figueres en cinc dels col·legis nacionals, a l’Esquirol i aquí a l’institut de Roda de Ter. 4. Quin dels centres que has anat t’ha agra-

dat més? He estat molt bé en molts perquè m’agrada treballar a l’ensenyament. Entre els que més bé m’hi he trobat hi ha Lledó, perquè jo era mestre únic, no em podia barallar amb ningú. En els centres de Figueres, el Bon Pastor, també molt bé, tenia alumnes gitanos; a el Salvador Dalí, molt bé i a l’Esquirol, encantat. I aquí. Real-ment gairebé a tots hi he estat bé excepte en un que jo era el més jove dels mestres i tots els altres professors eren vells i encara es cantava el “Cara al sol” en començar, al matí.5. Per què professor d’anglès? Bé, jo era professor de francès fins que vaig veure que l’anglès s’imposava en el món del turisme, en el món social, en el món en general i vaig decidir que els meus alumnes tenien dret a una llengua més útil. Aleshores vaig estar ensenyant francès

a un grup, als vells, i anglès als nous. O sigui que hi ha germans que van fer francès amb mi i els posteriors van fer anglès. 6. Trobes que és una feina divertida? Ja ho sabeu vosaltres, però jo m’ho passo pipa ,oi? M’encanta, fins i tot quan estic empipat. Ja sa-beu que no em duren les empipades més de 5 minuts.7. Et penses dedicar sempre a això? Espe-ro només treballar dos anys més perquè ja ha arribat l´hora de la meva jubilació, però és que a més a més la societat ha canviat tant respecte quan jo vaig començar que no estic disposat a suportar els problemes educatius que no tenen res a veure amb l’escola sinó que tenen més a veure amb les famílies trencades. I són moltes les famílies trencades, i els nanos d’alguna ma-nera ho reben. Més aviat malament que no pas bé.8. Has fet moltes amistats en aquest ofi-

ci? Moltes! Tinc moltes amistats en el llarg del temps, companys, alumnes que s’han convertit en amics meus. De fet, els meus amics actuals molts són exalumnes meus.9. Has tingut mai algun problema amb algun

alumne? He tingut molts problemes, evident- ment, quan més jove era més problemes tenia. De fet, el problema més seriós amb els alumnes va ser fa uns 5 anys que uns alumnes em van desestabilitzar. Realment desestabilitzar. Vaig estar al final de curs molt trist. Era la primera ve-gada que ho vaig passar molt malament perquè estava estacat de peus i mans i no podia actuar de cap de les maneres, perquè no tenia el favor dels pares i si no tens el favor dels pares, ja pots plegar.10. Tens alguna afició al marge de la feina?

Tinc moltes aficions, moltes. Ja ho sabeu vosal-tres. M’agraden moltes coses i totes les coses que faig m’hi dedico a ple rendiment. M’agrada el ciclisme, m’agrada l’excursionisme, m’agraden els viatges, m’agrada anar a aprendre llengües, fins i tot les mortes. No he parat d’estudiar llen-gües des que tenia 12 anys, no he parat mai d’aprendre’n, quantes més millor. Ara parlo bé quatre llengües i em puc fer entendre molt o bas-

11ENTREVISTEStant bé amb sis. Estudiar les llengües mortes és per divertir-me. Ah! I la botànica, m’encanta es-tudiar les plantes.

11. Has tingut mai alguna anècdota divertida?

Anècdotes me n’han passat tantes que podria omplir un llibre però el que passa és que recor-dar-les així de cop i volta... L’anècdota que més m’ha colpit és el que em va passar amb un alum-ne que ara deu tenir 46 o 47 anys. Havia estat un alumne força difícil, per tant com a mestre me les sabia totes i pensava que els alumnes ho tenien molt difícil per prendre’m el pèl. Un alumne em va prendre el pèl de manera simpàtica perquè m’estimava a mi i jo l’estimava a ell. Aleshores jo era bastant jovenet, deu anys més gran que ell, i me’l creia de tot perquè era molt bon xaval. Em

va explicar: Joan Antoni em vaig trobar ahir a la rambla de Figueres un parell de lladres que esta-ven robant i es va formar un escàndol increïble. Va venir un policia que estava allà al costat i em va dir: “noi, té, agafa la porra i espera´m aquí fins que torni”, i el policia va sortir corrents darre-ra dels lladres i vinga córrer. Passa una hora no ve, passen dues hores, passen tres hores, total que ja cansat d’esperar vaig dir: “bé, doncs me’n vaig a casa”. Quina seria la pregunta? - “Què ha passat amb la porra?”. Sí o no, on és la porra i em va dir: “aquí” . Es l’ única vegada que un alumne m’ha pres el pèl.

Sergi MiaronsXavier Puig

4t A

12

“Va ser una sensació única”

Pep Poblet és una persona coneguda al nos-tre poble i fa trenta anys que es dedica a la música, concretament a tocar el saxo. Durant aquests anys ha publicat diferents àlbums i també ha participat en àlbums d’altres músics.En Pep Poblet ens va repondre molt amable-ment les nostres preguntes.

1. Com vas aprendre a tocar el saxo? En vas

aprendre en una escola de música?

Primer vaig començant a tocar el clarinet, per-què és la mare dels instruments de metall de canya. Tot va començar gràcies al fet que jo tocava amb un grup d’amics, i per continuar tocant amb ells s’adaptava més tocar el saxo.

Vaig anar a una escola de Manlleu, però no hi havia escoles municipals a aquella època, així que vaig anar amb un mestre particular que sabia música. Des del primer moment sabia que volia aprendre més que el que em dema-naven, tenia molt clar que així desprès podria anar a una escola a Barcelona.

2. Com és que t’interessés aquest instru-

ment en concret?

Aquest instrument em va venir molt de cop i volta, perquè quan jo tenia quinze anys ballava sardanes i m’agradaven molt els instruments de copla i el meu pare tocava els de metall de darrere, una tenora. Em va dir que primer ha-via d’estudiar el clarinet i després d’aprendre a tocar el clarinet no me’n vaig anar a la tenora sinó que me’n vaig anar al saxo directament.

3. Quants anys tenies quan vas començar

a tocar? Et va costar d’aprendre a manejar

l’instrument?

Vaig començar molt tard, als tretze o catorze anys. Al principi em va costar molt amb el cla-rinet perquè era una manera d’ensenyar molt antiga i exigien molt, tot era amb llibres. Però després quan vaig començar a tocar el saxo com jo volia, hi tenia més facilitat. Per apren-dre a tocar el saxo vaig ser autodidacte.

4. Has tocat algun altre instrument al llarg

de la teva vida? Quins altres saps tocar?

He tocat i sé tocar la flauta dolça, el clarinet, el saxo, i dos anys amb la tenora. Però m’he guanyat la vida tocant el saxo, ja porto trenta anys.

5. Quan vas treure el teu primer àlbum?

Com et vas sentir?

A finals del 1999. Fins a aquells temps ja por-tava més de 50 discos participant amb altra gent. Quan ja vaig gravar definitivament el meu va ser una sensació única, ara a l’abril trec el meu quart, em fa il·lusió, però com el primer, cap.

ENTREVISTES

13ENTREVISTES6. Com va sorgir la idea de ser el saxo d’en

David Bisbal?

Un encàrrec com tants he rebut, em tants anys de músic, algú sap que hi ets i li interessa el que fas. Vaig rebre una trucada de la compan-yia que estava preparant la primera gira d’en David quan encara estava dintre de Operación Triunfo, em van preguntar si m’interessaria for-mar part de la banda d’en David Bisbal que estaven muntant i vaig acceptar.

7. De quina manera ha repercutit en la teva

vida aquesta experiència?

És de les que m’ha repercutit més. N’hi ha tres que m’han repercutit molt i que m’han marcat la meva carrera: treballar amb en Lluís Llach em va marcar en el fet de passar a treballar amb el millor artista català, a la televisió amb l’Andreu Buenafuente va ser donar-me popu-laritat i amb en David Bisbal va ser poder arri-bar a fer les gires que sempre havia desitjat.

8. Vols continuar amb la teva carrera disco-

gràfica?

Sí, perquè justament a l’abril trec el meu quart disc. Continuo tenint la mateixa il·lusió que el primer dia, però com el primer no n’hi ha cap. Ara ja fa quatre anys del meu últim disc i ja torna a tocar.

9. Per a tu, què és la música?

Per a mi és la meva vida, sempre dic que és el meu hobby i la meva professió, és una gran sort, perquè per a la majoria de la gent la músi-ca és una afició i no en poden viure i en canvi, jo en aquest sentit em considero afortunat.

10. Tens altres aficions a part de la música?

M’agrada molt el ciclisme, tant a nivell de prac-ticar com a esport que jo segueixo. Cada any vaig a veure tantes carreres com puc. Normal-ment vaig al Tour de France, la volta a Espanya i la volta Catalunya. I també com a afició miro futbol i m’agrada molt la muntanya o sigui la naturalesa en general.

11.Què en penses de la pirateria?

De la pirateria penso que ha fet mal al mercat discogràfic però que també ha obert nous ven-talls. Encara que davant de la desgràcia que la gent ja no compra discos, hi ha la seva part bona, perquè així s’han vist els que de veri-tat s’hi volen dedicar, o sigui aquells que llui-ten i s’arrisquen per aconseguir el que volen, i que si per fer-se populars han de penjar les cançons a Internet ho fan sense cap problema. Això ha fet que les discogràfiques guanyin poc o no guanyin res i ja no aposten per artistes nous i per això els meus dos últims discos me’ls he produït jo i me’ls venc jo.

12.Com et vas sentir quan vas tocar al nou

estadi de l’Espanyol i al Camp Nou?

Va ser una sensació molt bona però et pen-ses que és irreal. Per exemple quan fas alguna cosa la recordes com a real que ho has viscut però en canvi la sensació de l’any passat al camp del Barça i la inauguració del camp de l’Espanyol, quan vaig acabar cada una de les dues coses ho volia recordar i no tenia la sen-sació d’haver-ho viscut. És tan intens que no t´ho creus i que estàs allà al mig i hi ha 100 mil persones i tu toques i la gent et segueix el que estàs fent. Quan has acabat penses que no pot ser veritat i no tens la sensació d’haver-ho viscut.

Moltes gràcies per poder-nos atendre.

Iris Martínez

Laia Balaguer 4t B

14OPINIÓEl negoci del corMolts cops hem vist a la televisió éssers que tot el dia expliquen les seves intimitats, programes del cor, sense sentit, amb poc interès cultural i el que és més lamentable, programes que es fan anome-nar debats i no compleixen les seves regles; no existeixen els torns de paraula ni el respecte mutu entre interlocutors i moderadors.

El que és més greu és que hi hagi gent que pu-gui viure de tot aquest món fètid, explicant el que passa i deixa de passar entre les parets de casa seva.

Una quantitat excessiva d’euros són el que mouen tot aquest món; les revistes del cor, debats i pro-grames de la televisió, periodistes, paparazzis,... Molta gent viu a costa d’envair la intimitat de fa-mosos, de perseguir-los i molestar-los per allà on vagin.

Una altra qüestió de tot això és el fet que aquests programes televisius de penosa i a vegades inexistent temàtica es mantinguin setmana rere setmana com a líders d’audiència.

En conclusió: faig una crida a boicotejar i a parar aquest negoci de masses que a tantes persones fa mal, des dels famosos atacats, fins als milions de persones que perden el temps davant de la televisió. Demanaria a la gent que té dos dits de front, que no contribueixin a l’augment de l’èxit que té tot el que està relacionat amb aquest afer.

Gerard Parés1r Batxillerat

Confonem passar-nos-ho bé amb beure?La joventut d’aquests últims anys relaciona el con-cepte sortir de festa i beure per passar-ho bé. Si no beus, no t’ho passes bé. I la veritat és que en els anys dels nostres pares, el concepte beure estava mal vist, només s’emborratxaven els tres o qua-tre, els típics que es quedaven fins a les “tantes” a la discoteca ben beguts i fumats. Però és que ara és tot el contrari, només són tres o quatre els joves que no beuen ni fumen, i la resta dels joves

troba normal emborratxar-se fins al punt de no sa-ber ni el que fan. Al dia següent es lleven amb una ressaca impressionant i sense recordar el que van fer la nit anterior. Això per al jovent d’ara “mola”; els tres o quatre que no s’emborratxen ni fumen són els rars i no són “guais”. Quan dic beure vull dir anar ben begut, borratxo, i no és que els joves s’emborratxin a dintre la discoteca no, sinó que ara s’ha posat de moda fer el “botellón”, que con-sisteix a beure la barreja alcohòlica que es porta preparada de casa, abans d’entrar a la discoteca. Perquè és clar és molt més econòmic que no anar a la discoteca i comprar els “cubates”.

Un dels temes més preocupants és que el jovent no només es conforma amb beure, sinó que cada vegada més es prenen substàncies perilloses i il·legals. Tothom té coneixements sobre el tema però tot i així, la gent no té clar que a mida que van passant els anys si això no s’atura, pot acabar amb la mort.

També és preocupant que cada vegada més els joves s’incorporen a aquest món quan encara no tenen prou capacitat per decidir. Per tant, el grup que envolta la persona és molt influent a l’hora de decidir què ha de fer i què no ha de fer. Moltes ve-gades, la persona imita el que veu, el que sol fer la gent del seu entorn, és a dir, segueix la moda del seu grup per tal de no ser marginat. Els adoles-cents cada vegada més creuen que el fet de tenir un cigar entre els dits els fa més grans.

Els joves que s’emborratxen quan surten de festa afirmen que ho fan per divertir-se, per no tenir tan-ta vergonya,... I jo em pregunto: no ens podem di-vertir sense emborratxar-nos? Crec que sí! A part, si beus molt, pots patir un coma etílic o passar la nit vomitant i al dia següent tenir molt mal de cap.

En definitiva, l’alcohol i les drogues no són l’única manera de solucionar els problemes ni l’única manera de divertir-se, a més no et fan més gran sinó més petit i en el futur poden ser font de con-flictes personals.

Irene Serra1r Batxillerat

15SORTIDES

Sortida a Barcelona

El dimecres dia 10 de febrer, els alumnes de 4rt ESO vam anar d’excursió a Barcelona. El motiu d’aquesta sortida era la visita al museu Picasso i anar a veure l’obra de teatre L’auca del senyor Esteve, al Teatre Nacional de Cata-lunya.Durant el matí vam fer una visita guiada al mu-seu. Allà, una guia ens va explicar els lligams de Picasso amb dues ciutats tan emblemàti-ques com són París i Barcelona; a banda tam-bé ens van explicar algunes curiositats sobre la vida de Picasso i el seu aprenentatge artístic. En acabar la visita, vam tenir una estona lliure per anar a dinar pels voltants de la plaça Cata-lunya. Durant aquesta estona, els alumnes es van poder relaxar i veure l’ambient del centre de la ciutat. A dos quarts de quatre, l’autocar ens va passar a recollir per portar-nos al TNC. Vam anar a veure L’auca del senyor Esteve,lectura obligatòria dels alumnes de 4rt d’ESO d’aquest curs. L’obra de Santiago Rusiñol tenia la peculiaritat d’estar ambientada en la postguerra i el franquisme. Aquesta adaptació de l’obra no va acabar de convèncer els alum-nes que esperaven veure el temps real en què Rusiñol va escriure l’auca. L’escenografia era

atrevida i novedosa i el treball dels personat-ges va ser excel·lent, a més hem de destacar que ells eren coneguts de sèries catalanes.En definitiva vam gaudir d’un dia molt complet.

Ernest PuntíMarta Pascuet

Marc CorominaXavier Serrallonga

4t C

Sortida de batxillerat a Barcelona

El dia 18 de febrer els cursos de 1r i 2n de ba-txillerat vam anar a Barcelona tot el dia. Al matí vam visitar l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), un organisme que es dedica a la normativitza-ció de la llengua catalana, és a dir, a establir no-ves normes gramaticals i ortogràfiques, a ava-luar si certs mots s’han d’incorporar al català, a fer estudis sobre l’ús de la nostra llengua... Vam poder veure algunes zones de l’edifici però no es pot visitar tot perquè actualment hi ha molta gent treballant-hi. A l’explicació ens van ensenyar els nous diccionaris que es-tan en procés d’elaboració com un diccionari valencià-balear-català, dialectal, de termino-logia científica, de topònims, etc. L’únic nor-

16

matiu però és el Diccionari General de l’Institut d’Estudis Catalans. Seguidament vam dirigir-nos cap a la Biblioteca Nacional, que conté tot allò publicat i enregistrat en català, documents de gran valor històric, zones personals on tenir privacitat per treballar, etc. No s’hi pot acce-dir tan fàcilment com a una biblioteca pública, sinó que cal estar fent alguna recerca, ser es-tudiant d’universitat o buscar alguna cosa molt concreta. Antigament havia estat un hospital, l’Hospital de la Santa Creu. Durant el franquis-me, va ser tancada una temporada.A la tarda vam anar a veure l’obra de tea-tre El Cafè de Carlo Goldoni. És una ironia a l’estupidesa humana, fa un retrat del compor-tament insensat, però alhora alleuja les ferides amb una dosi de comprensió. Els protago-nistes són Ridolfo, un cafeter, don Marzio, un home que no se sap callar res i Eugenio, un noble addicte al joc. Els problemes constants del senyor Eugenio són el tema de conversa al cafè, on Ridolfo intenta arreglar la situació i don Marzio l’embolica. Després de la desco-berta d’un secret del senyor Flaminio l’acció es desborda i acaba en un final d’allò més conso-lador.Vam gaudir de l’obra, i les visites van ser, en general, interessants.

Andrea Freixa2n Batxillerat

Sortida al Parc Eòlic de Rubió

Els alumnes de 2n d’ESO de l’institut vam vi-sitar el Parc Eòlic de Rubió, els dies 22 i 23 de març. La sortida estava organitzada pel depar-tament de Ciències Experimentals. L’objectiu de la sortida era observar el funcionament dels molins de vent que aprofiten una energia re-novable amb la finalitat d’aconseguir energia elèctrica.

Tot i que el temps no va acompanyar cap dels dos dies de la visita, els alumnes vam poder veure la magnitud d’aquestes instal·lacions

SORTIDESi prendre consciència sobre la necessitat de l’estalvi d’energia.

Trobada esportiva territorial de cen-

tres educatius de secundària

El passat dia 24 de març, els alumnes de 1r de batxillerat van participar a la Trobada Es-portiva de Centres de Secundària que organit-za el Consell Esportiu del Baix Llobregat. Les activitats es van dur a terme al Canal Olímpic del Castelldefels. En total hi van participar uns 5000 alumnes que van poder gaudir de totes les activitats lúdiques i esportives. L’objectiu de la trobada és fomentar la convivència i el respecte als altres a través de l’esport. Cal dir que els alumnes del nostre institut van fer un bon paper en totes les activitats en què van participar.

17

a les classes de català, de matemàtiques, de socials, etc. Les guixades es produeixen amb retoladors permanents, llapis, bolígrafs i “ti-ppex”.

Com és evident, la direcció i el professorat intenten posar remei en aquest assumpte. Hi ha unes brigades de neteja organitzades per cursos. Cada setmana, un grup del centre s’encarrega de netejar el pati cada dia. El seu tutor fa grups respecte el nombre d’alumnes que hi ha per classe i surten al pati a fer aques-ta tasca. S’intenta fer el màxim de bé possible.

Després hi ha els càstigs per qui pinta les tau-les. La direcció creu que el millor càstig és fer netejar les taules de l’institut fora de l’horari escolar. El càstig és proporcional amb l’estil de pintada que ha produït la persona implicada.

Esperem que aquestes línies ajudin a reflexio-nar i així entre tots respectar el material i l’espai del nostre centre.

Marta Pascuet GonfausAina Palacios López

4t C

DENUNCIEMEls papers del pati i les guixades a les taules és un tema preocupant per l’alumnat i profes-sorat del nostre centre.

La mandra d’anar a llençar un paper a la pape-rera, la poca punteria des d’una certa distàn-cia o bé el poc interès en l’aspecte del nostre pati fa que aquest problema augmenti per mo-ments.

El tema de les taules guixades és un altre punt d’aquest problema. A cada aula es po-den trobar taules completament pintades, o bé ratllades. El motiu d’aquesta decoració és l’avorriment, les poques ganes de treballar d’alguns alumnes, o bé la inspiració sobtada

18ESCOLA VERDAEls alumnes de segon de l’optativa d’educació ambiental hem estudiat el cost

de la fabricació de l’alumini.

L’alumini s’extreu de la bauxita i els principals països productors d’alumini són l’Índia, el Brasil, Guinea i Jamaica. Però l’alumini no es fa servir en estat pur, perquè és massa tou i s’ha de bar- rejar amb altres materials per tal que sigui més dur. El seu punt de fusió és de 660ºC, és un bon conductor elèctric i tèrmic i es rovella poc.

És 100% reciclable. Per reciclar-lo cal un 5% de l’energia necessària per crear-lo, és a dir, per crear-lo cal l’energia de 150 bombetes de 40Wh i quan es recicla només l’energia de 7,5 bombe-tes. Se’n pot reciclar molt poc perquè costa separar-lo de bosses de cafè (capes premsades de plàstic i d’alumini), paper d’alumini oliós i de fragments massa petits, brics (tres capes: plàstics, cartró i alumini), pots per esprais (plàstics i productes tòxics), etc.

Durant la fabricació de l’alumini es creen molts residus, que són tòxics, fangs vermells, pols de quitrà, diòxid de sofre, etc.

Cost de la fabricació de l’alumini:

De 40W enceses durant 1 hora.

Cost del reciclatge de l’alumini:

De 40W enceses durant 1 hora reciclat.

19ESCOLA VERDAHem fet una enquesta sobre l’ús de l’alumini per embolicar l’esmorzar.

1. Compres l’esmorzar al bar o el portes de casa?

2. Si el portes de casa, l’emboliques amb paper d’alumini?

Alternatives al paper d’alumini:

El primer trimestre vàrem recollir 400g d’alumini dels esmorzars. Més endavant tornarem a fer una altra recollida. Des d’aquí us animem a deixar de banda el paper d’alumini i a utilitzar una de les alternatives que us hem dit.

20LITERATURAEstúpidament enamorada

Tancava els ulls i notava la besada d’un líquid glaçat damunt la meva pell, relliscant com perles de cristall i fonent-se en la meva roba. No volia obrir els ulls. Notava la roca dura i suau sota el meu cos, que se’m clavava als omòplats.

“Penso, és a dir que existeixo”, vaig pensar amb ironia. Descartes. Un gran home ple de parau-les que imperen en el món actual, reverenciat i valorat més després que el seu cor deixés de bategar, com tots els grans pensadors, ja que un geni que no menja és doblement geni.

Vaig agafar un grapat de sorra amb tanta força que se’m clavaven les pedres minúscules i punxegudes als palmells. Al nas m’arribava olor d’humitat, de pols molla, i l’aire viciat que im-pera en els espais tancats. La pell se m’eriçava en notar aquell fred gairebé polar, i calfreds em recorrien l’esquena. Segur que es veuria el baf de l’alè surant des dels meus llavis i desfent-se en l’aire. Vaig mig aixecar una parpella.

No, no ho volia veure. No volia veure res.Estava tan tranquil·la, estirada en aquell immens pou de boira i de buidor... Era el meu nirvana personal, tot i que humit, fred i silenciós. “El Nirvana és l’absència de desig”, vaig recordar. “El desig és font de sofriment i d’infelicitat”.

La sang va rajar-me de la mà, però no m’importava. No... La calma, aquella melodia sense notes, flotava a l’aire. Una gota de sang va caure a la roca, però no em vaig moure. Perdre sang era una bona penitència.

“Però no sé per què n’he de fer”, vaig pensar després, i llavors vaig recordar: “Per estúpida”.Vaig tancar els ulls amb més força i vaig serrar les dents, intentant que l’onada de sentiments em recorregués i s’evaporés, deixant-me en pau.

Pau... Una pau muda, cega i sorda. Però era suficient.Aquesta pau requeria absolut silenci per part meva. No pensar, una feina relativament senzilla si no mirava, no escoltava, no feia res.

Sagnava. Vaig afluixar la mà. Les defenses de la meva ment es van esquerdar i van desfilar davant meu els records. Vaig gemegar i vaig estrènyer amb més força que abans la sorra. Uns quants grans punxeguts van entrar dins de les ferides i se’m van escapar unes quantes llàgri-mes; de dolor..., de tristesa, de ràbia, d’humiliació..., de què sé jo.

Vaig tancar amb més força les parpelles i em vaig obligar a aturar les llàgrimes. “Per què? No et veu ningú”, va dir-me aquella veueta dèbil, mig difusa, covarda i mel·líflua que sempre m’aconsellava que em rendís.

“Què li diu una pedra a una altra?”, pensava, mordaçment, notant aquella ironia ximple que a vegades es feia necessària. “La vida és dura”. Recordava haver sentit a algun lloc aquest patètic acudit, però no sabia on. “És igual, tampoc té importància”.

Vaig obrir els ulls, amb la mirada encara emboirada per culpa de les llàgrimes. Notava la coïssor de les pedretes entre la carn i la sang.

21LITERATURA

Vaig gemegar de dolor, i vaig sentir l’eco del gemec enllà dels corredors foscos, glacials i ro-cosos. La cova era freda no només de tacte, sinó també de vista: corredors obscurs i tètrics, goteres cada dues passes, pedres i ombres de tenebres.

El seu cor..., també era negre?“I el meu?”, em vaig preguntar. “Com està el meu cor?”.

Vaig tancar els ulls de nou i vaig palpar-me el pit, intentant trobar el meu cor sota la pell pàl·lida, una fina membrana que m’embolcallava els òrgans, els ossos, i també el color de l’ànima. “Potser ja no em queda res”, vaig pensar, en no notar els batecs.I llavors un torrent de records em va inundar.

El cel plorava amb una mirada grisa i turbulenta. Jo agafava fort el paraigües perquè bufava un vent violent que onejava els cabells i els fuetejava contra la cara. Mirava la carretera, procurant travessar sense que cap maleït cotxe m’esquitxés la jaqueta. Vaig travessar en veure, diluïda per la pluja, una llum verda del semàfor. Just quan acabava de creuar triomfalment el pas de zebra, vaig ficar el peu dins d’un bassal.

Havia començat a renegar amb fúria. Un noi que em passava pel costat va murmurar algun im-properi sobre l’educació. Llavors, un cotxe va passar i el va esquitxar de dalt a baix i va renegar fins i tot amb més vehemència que jo. Em vaig riure d’ell. No sé per què, es va unir a les meves rialles i em va convidar a un cafè. El nostre primer cafè.

Poc després van arribar els detalls romàntics, les escapades pel passeig, les cites al cine, i des-prés als restaurants. Recordo amb tota vivesa el nostre primer petó. Em va rodejar lentament la cintura, i em va somriure amb els ulls entremaliats. Va acostar lentament el seu rostre cap a mi, i va plasmar els seus llavis contra els meus. Els ulls se’m van tancar instantàniament mentre notava el tacte dels seus llavis, la seva saliva, i les nostres llengües entortolligades, acaronant-se amb una dolçor desesperada. Recordo que em vaig aferrar a la seva samarreta, ja que era una tarda càlida de finals d’agost, tres mesos després de conèixer-nos, en part per no caure, i en part perquè necessitava sentir-lo més a prop.

També recordo les seves mans descobrint el meu cos, mentre uns raigs de llum es filtraven per la persiana gairebé abaixada del tot de la seva cambra.

I, per damunt de tot, recordo els seus ulls de cafè amb llet, de xocolata dolça, mirant el món, bri-llant, somrients, entremaliats i atrevits. Aquells enormes ulls escrutant-me el rostre, tan tendres, amb la certesa absoluta que sóc seva.

“Era seva”, vaig pensar, però no va funcionar. Havien passat molts mesos, i l’havia vist agafat de la mà de la dolça noia de cabells castanys i mirada d’àngel, però seguia essent seva.Segueixo essent seva.Estúpidament enamorada.

Laia Muntadas4t C

22PLÀSTICACom es fa un gravat

En el gravat s’obtenen imatges idèntiques mitjançant una planxa que s’ha fet prèviament.

Entre els tipus més senzills de gravat hi ha el linòleum, que és un material dur i flexible al mateix temps, fàcil de treballar. Consisteix a rebaixar la planxa amb unes eines anomenades gúbies, les zones de la planxa de linòleum que volem que siguin de color blanc, i es deixen en relleu les zones que es preveu que siguin traços negres. Després, s’entinta la planxa amb un corró, es col·loca sobre el paper, es pressiona amb el tòrcul i ja està feta l’estampació.

Ma. Rosa TerradellasProfessora de plàstica

23AMPAS’empobreix el llenguatge juvenil?

És un tòpic força estès creure que tot temps passat fou millor. Estem convençuts que “abans” feia molt més fred que ara, tot i que no disposem de registres fiables que ho indiquin ni tenim en compte factors que ho matisin; afirmem sense dubtar que “abans” es menja-va millor i més sa que avui dia, descomptant la gana i el desconeixement de tants aliments nous. I sentim diagnosis catastròfiques sobre la fi propera del català basades en la suposada pobresa del llenguatge atribuït actualment als joves. Però, ben mirat, és tan dolenta la quali-tat de la comunicació dels joves? O, per dir-ho d’una altra manera, és de menys qualitat que la de les generacions anteriors? O, ras i curt, és més pobre el llenguatge juvenil que el dels adults?

Els que vaticinen el desastre barregen, sovint, nivells de comunicació diferents. Solen coinci-dir a culpar l’ús massiu i prioritari de les noves tecnologies com a factor determinant. Creuen que l’aplicació sistemàtica d’abreujaments i paraules sincopades, la transcripció siste-màtica de sons així com el fet de prescindir de mots en l’escriptura dels sms del telèfon mòbil són símptomes d’una subversió inacceptable del llenguatge escrit. En el mateix registre, els fa un mal d’ulls que els esborrona llegir correus electrònics empeltats d’aquesta normativa transgressora que suposen una pèrdua irrepa-rable del llenguatge escrit.

En un altre nivell, molts adults s’esgarrifen quan senten parlar els joves en un argot que els resulta xocant, malsonant i incomprensible. Els atribueixen, en aquest cas, una suposada pobresa de pensament, un desconeixement de la llengua pròpia i –el que per alguns aca-ba essent el pecat mortal- una contaminació insuportable del castellà invasor i destructor.

És cert que el llenguatge juvenil avança, evo-luciona i es transforma molt ràpidament, tant

com ho fa el món globalitzant i la societat d’aquesta primera dècada del XXI marcada per l’ús generalitzat de les noves tecnologies. Això no obstant, mai els joves s’havien comu-nicat tant com ara. Que no ho fan amb el Fabra als dits, és evident. Practiquen el llenguatge que els permet entendre’s i abordar els temes tabú amb formulacions prou críptiques per comprendre’s entre ells i alhora blindar-se a l’accés dels adults. I tot plegat, per poc objec-tius que siguem, salvant les distàncies afegi-des per l’aparició dels mòbils i d’internet, voleu dir que varia tant de l’hermetisme de les dues o tres generacions anteriors? Els canvis pro-funds operats des de la dècada dels seixanta ençà són, en tot cas, d’índole més ideològi-ca. Han canviat les motivacions i objectius de l’esperit rebel inherent als joves, el llindar de la maduresa, les relacions familiars, les modes, els gustos i el consum.

Potser valdria la pena abans d’esquinçar-nos els vestits de tan malament com parlen els joves, parar-nos a escoltar com parlen els adults. Constatarem una pèrdua constant d’expressions genuïnes de la nostra llengua –a menys que pugem a la tercera edat-. Filant prim ens atiparem de sentir barbarismes i pa-raules d’argot provinents del castellà. I el que és més greu, observarem l’aprimament del lèxic. Tot plegat fruit del consum passiu d’un cert tipus de programes de televisió i del con-seqüent abandó de la lectura. Llegir és el que realment ens enriqueix, ens dóna recursos i ens fa més lliures, siguem joves o no tant.

Pep Palau

24

Títol: Legiones MalditasAutor: Santiago MorataEditorial: Ediciones B

Aquesta novel·la ens situa a l’antiga Roma, en-tre els anys 209 aC-202 aC. En aquells anys la república romana es veu assetjada per Anníbal.En aquell moment, per frenar les tropes car-tagineses a Hispània, Púbil Corneli Escipió, el nostre protagonista hi és enviat per combatre contra els cartaginesos. Només començar la seva campanya, Escipió aconsegueix conque-rir Cartago Nova, amb aquesta comença un se-guit de victòries contra el enemics.Després d’aquesta campanya, tot i les burles que rebrà del senat romà, Escipió proposa de portar la guerra a Àfrica. Amb aquesta campan-ya només disposarà d’unes legions que van ser desterrades feia uns 15 anys pel poc valor que havien demostrat en una de les derrotes més humiliants que mai Roma havia patit. En aquesta campanya aconsegueix una de les mi-llors victòries de la història de Roma i posa fi a 20 anys de guerra amb els cartaginesos.

El llibre té 800 pàgines, però és tan bo que sembla que no en tingui ni 50. T’enganxa tant que no pots parar de llegir. Roger Rovira

4t A

RECOMANEM

Títol: Demà encara volaran les orenetesAutor: Joan RocaEditorial: Barcanova

Demà encara volaran les orenetes explica la història de la Laia. L’Albert, un noi molt impor-tant en la seva vida és qui publica el diari que li ha donat la Laia, juntament amb altres articles i explicacions. La Laia és una adolescent que pateix anorèxia. Ella no s’adona de la situació, però és la seva mare qui veu el problema i la intenta ajudar. La relació entre elles dues és terrible. La Laia, fi-nalment, accepta el seu problema i es posa en mans de professionals. Tot avança bé i sembla que la malaltia estigui superada. Però un fet fa canviar d’opinió a la Laia. La història és molt entenedora i el fet que es-tigui escrita en diferents registres fa molt més interessant la seva lectura. El llibre és molt interessant perquè parla d’un problema bastant freqüent entre els adoles-cents: l’anorèxia i la bulímia.

Núria Rierola4t A

25RECOMANEM

Titol: La huerfanaDirector: Jaume Collet SerraActors: Vera Famiga, Peter Sarsgaard, Isabe-lle Fuhrman, CCH Pounder.

Kate i John Coleman són un matrimoni jove que tenen dos fills, en Daniel un nen de 12 anys i la Max, una nena que és sordamuda. La Kate en el seu tercer embaràs va perdre el tercer fill que es-peraven i això li va provocar un gran trauma emo-cional que contínuament li provoca insomni i una forta depressió. En John convenç la seva dona perquè adoptin una nena òrfena i n’adopten una que es diu Ester. El matrimoni en veure la madu-resa i talent artístic de la nena queden meravellats i decideixen adoptar-la. Al principi tot va com si fos un somni però a poc a poc l’Ester comença a mostrar una actitud molt desagradable i violenta amb la família i els altres nens de l’escola. La ve-ritat és que l’Ester amaga un secret molt fosc i que mai ningú no es pot imaginar.

És una molt bona pel·lícula de terror, sap man-tenir en tot moment l’espectador pendent de la història. Un dels punts forts d’aquesta pel·lícula és l’evolució de la nena en la història i la tensió que ens provoca cada escena en què l’Ester fa de les seves.

David Alivia4t B

Títol: 2012Director: Roland Emmerich. Actors: Chiwetel Ejiofor, Amanda Peet, Oliver Platt, Thandie Newton, Danny Glover, Woody Harrelson i Thomas McCarthy.

La pel·lícula comença al 2009 quan un cien-tífic anomenat Adrià viatja a l’Índia on es tro-ba el seu amic Satnam que ha descobert que el sol està provocant unes reaccions físiques que eleven la temperatura del nucli de la Terra. Adrià torna a Washington on informa al pre-sident dels EUA de la situació. Al 2012 quan ja s’ha confirmat la catàstrofe que s’acosta, el president demana ajuda als països més in-dustrialitzats perquè col·laborin a construir uns vaixells submarins a l’Himàlaia per tal de sal-var els multimilionaris i els famosos. Els des-afortunats que no hi puguin anar hauran de pagar 1.000 milions d’euros per persona per poder salvar-se. Els maies ja ho havien predit fa molts anys.Recomanable pels efectes especials. Hi ha uns paisatges molt bonics de molts llocs del món.

Iris Martínez4t B

26

Un Menú per a un dia de festa

Rissotto

Ingredients per a 4 persones:

Preparació:

1. Primer de tot es posa a sofregir la ceba a foc lent fins que quedi tova i de color blanc.2. Seguidament es posen els ceps (un cop s’hagin posat en remull una estona) amb la

ceba i també l’all i julivert3. Després de 5 minuts es tira l’arròs a la paella on hi ha la ceba i els ceps, i es deixa ros-

sejar durant 1 minut.4. S’afegeix el brou a poc a poc, a mida que l’arròs ho demani. Deixarem que l’arròs es

vagi fent durant 20 minuts.5. Quan falti 1 minut per apagar el foc hi tirarem la crema de llet. Just abans de tancar el

foc s’hi posa el formatge parmesà.6. Es retira la paella del foc, es tapa i es deixa reposar durant uns cinc minuts aproximada-

ment.

Ja es pot servir!

Vedella amb ceps

Ingredients:

Preparació:

1. Agafem un bol, ple d’aigua, hi afegim els ceps i els deixem una bona estona en remull.2. Tallem la ceba molt prima, i la posem a foc lent a sofregir.3. A la mateixa olla, hi tirem els alls, posem els 12 talls de vedella juntament amb els ceps i

CUINA

27

l’aigua on hi han estat en remull, després hi posem la nou moscada més el got d’oli i ho deixem tapat a foc lent durant una hora i mitja.

4. Havent passat l’hora i mitja, traiem només la vedella, i la posem en una plata.5. Finalment, passem per la batedora el sofregit de l’olla i els ceps, i ho tirem per sobre la

carn.

I ara sí, ja es pot servir!

Tiramisú

Ingredients per a 4 persones:

Preparació de la crema:

1. Separar el rovell de la clara, afegir-hi el sucre i remenar una bona estona fins que es desfaci. Afegir-ho al formatge mascarpone. Batre les clares i afegir-ho també al mascarpone.

Preparació dels melindros:

1. Sucar els melindros amb el cafè, sense passar-se.

Col·locació en el recipient:

1. Col·locar-los en un recipient de vidre formant una capa. Després es cobreixen amb part de la crema, al damunt s’hi fa una altra capa de melindros i una de crema, i finalment tirem el cacau amb un colador. Deixar-ho un mínim de 8 hores a la nevera.

BON PROFIT!

Aina PalaciosNeus Santamaria

Judit Cervera4t C

CUINA

28ENTRETENIMENTSLes expressions més repetides dels professors

Sabeu trobar a quin professor/a corresponen aquestes expressions ?

-Si xerreu, els dibuixos no funcionen...

-Agafeu los paquets i vés-te’n a dalt!

-Cuando yo era pequeño...

-Però tu què hi tens al cap!

-Eeeeeh? Eeeeh? Ho heu entès?

-Ha quedat clar? (sense resposta) segur?

-El dia que aproveu tots faré la vertical!

-Si la classe no està endreçada, no començo.

-No començo fins que estiguem a 38 decibels

-Negatiu!

-Si no ho enteneu, aviseeeu!

-Perdoni, som amics vostè i jo? Doncs per què em tracta de tu?

-Jo tinc el cotxe a la porta.

-Voleu callar una miquete!

-De tonto no tengo ni un pelo.

-Si no ho enteneu, aviseeeu!

Entren a la travessa:

Joan Antoni Herrera, Margarita Rusiñol, Rosa Bertran, Rosa Terradelles, Basili Martínez, Lluís Tomàs, Montse Biarnès, Montse Cañellas, Emi Yebra.

Judit Cervera i Anna Domènech4t C

29ENTRETENIMENTSSabeu a quin professor/a corresponen aquestes fotografies?