gener 17Ressò

Basílica Parròquia Sant Josep Oriol Celebració patrons Moviment Vida Creixent

2

Editorial

© Vida Creixent C/València 218, 1r 2a Esquerra, Barcelona 08011 Barcelona Tel. 93 412 21 20 info@vidacreixent.org www.vidacreixent.org Secretaria:Tardesd’17:00a19:00h

Text de la fotografia de portada: Basílica Parròquia Sant Josep Oriol - Celebració patrons Moviment Vida Creixent

Dipósitlegal:B.8.204-2007Disseny: Dfinis DesignMaquetació: David Albarracin

Hihamoltsprogramesdetelevisió,ifins i tot revistes especialitzades, que parlen de receptes de cuina. Malgrat tot aquesttoud’informació,continuodientqueonméss’aprèndecuinaéslacuade la tenda del barri o a la plaça. Allà s’intercanvia,apocquehomestiguiatent,unseguitd’informaciódecomferunplat,com millorar-lo, com variar-lo... Aquestes informacionssónfruitd’unaexperiència,una experiència viscuda amb goig, que es desitja compartir amb un altre que es creu quehiestàinteressat‒onotant-.

Ambtot,encaraques’hagicompartittotaaquella munió de propostes gustoses i apetibles, no vol dir que en arribar a casa i posar-nos davant dels fogons en fem cas i la posem en pràctica.

Quelcomsemblant‒ipermeteu-meelsaltdesignificatprofund‒passaambl’evangelització.Evangelitzarsignifica,senzillament, compartir amb algú altre quelcomqueportemalcoriquehemexperimentat personalment com quelcom

bo, que dóna joia i sentit a la nostra vida. Per això no podem deixar de ser evangelitzadors, comunicadors de la bonanovadeJesús,elSenyor,quehafetestadaenlanostravida.Ifer-hoatemps i a destemps, amb tots els mitjans, aprofitant tota ocasió, començant pel propi testimoni.

Amb tot, cal ser ben conscients que potser el nostre esforç no trobarà resposta (ni immediata ni evident) o fins i tot trobarà una resposta negativa o indiferent. Hem llençatlallavor...elfruit‒siésquen’hadedonar‒nosabemsinaixeràono...unsembrarà, potser un altre segarà, potser unaltreemmagatzemarà...Déuhodiràihosabrà.Peròsensdubteperquèhihagicollita primer cal llençar la llavor.

Evangelitzar no és mai un automatisme, peròsensdubtecaltreballar-hi,conscientque «la joia que ve del Senyor és la nostra força»(Nehemies8,10).

Enric Termes

L’evangelització no és automàtica, però cal treballar-hi

3

Espai de reflexió i silenci

HihadiferentsdissenyssobreelNadal,quecommemoraelnaixementdeJesúsdeNatzaret.Ajuntaments, comerços, associacions... el celebren a la seva manera. En dissenyen la il·luminaciódelscarrers,lesestratègiescomercials,lasimbologianadalenca,l’artdelspessebres, les felicitacions, la gastronomia de les festes... Aquest període no està exempt de crítiques. Unes, perquè un tema de fons religiós doni color a la societat. Altres, perquè elsentitreligiósquedasegrestatperl’afanycomercialiconsumista.Mésenllàd’aquestespolèmiqueshabituals,m’agradariareflexionarsobreeldissenydivídelprimerNadal

Espotreduirl’encarnaciódeJesúsalasevafuncióredemptora?Sil’homeiladonanohaguessinpecat,hauriavingutigualmentpercompletarelpladivídeconvertir-nosenfillsdeDéuiengermansunsdelsaltres?Unfilóperaldiàlegilesdisquisicionsteològiques.Siguicomsigui,quanDéuvadissenyarelprimerNadalvahaverdeprendreunasèriededecisionsquenovanquedaral’atzar.Estemtanacostumatsalsrelatsqueenscostaveure’lsadistància.Unsquantstemesperresoldre:elllocdenaixement,l’èpocadelahistòria,elsexe,lafamília,lallengua,laclassesocial,elnivelleconòmicicultural,lareligió, el contingut del missatge... Si arribéssim a entendre les claus divines, podríem viureelNadald’unamaneramésautènticaiprofunda.Novatriarunimperipoderós,sinó un país sotmès. Els antics es preguntaven: si la redempció és necessària, per què vaarribartantard?Vaserenlaplenituddelstemps,peròenelfonsuntempscomqualsevolaltre.Esvaencarnarcomahome.Podriahaverestatdona.Elseuidioma,l’arameu,unallenguaminoritàriaiminoritzada.Unaclassesocialhumil,radicadaenunazona més aviat marginada. Un nivell econòmic baix, fora de les esferes acabalades. Un nivellculturaldifícild’establir.Sis’afirmésquelasevamareeraanalfabeta,moltsesmolestarien,peròlesdadesnosónprecisesicabriaenelcontextdel’època.Lareligiójueva,complintlessevesprescripcions.Lasevabiografiacontécapítolsinimaginablesperanosaltres.Elnaixementenunllocpetit,insignificant,foradelazonahabitada,perquènohihaviallocperaellsal’hostal.Lafugidaaunpaísestranger,Egipte,perproblemesamblesautoritatslocalsquel’amenaçavendemort.Unaencarnacióhumil,pobra,llunydels circuits del poder i dels diners. Gairebé trenta anys fent créixer el Regne de Déu enl’anonimatdelasevavidasensepredicacionsniesdevenimentsdignesderetenir.Tresanysd’unaactivitattrepidant,sensemenyscabamentd’unavidainterior,teixidad’espiritualitatipregària,guarintmalaltsianunciantlaBonaNovaatothom.

El pla de Déu sobre Jesús resulta desconcertant i misteriós, potser una mica com el seu pla sobre cadascun de nosaltres. Intuïm que els plans de Déu sempre són plens avessard’amor,decompromísidemisericòrdia.PerNadal,celebremambalegrialapropostadeDéusobrelahumanitat.Jesúsensn’esbrossaelcamí.

Lluís Serra

El pla diví de Nadal

4

Col·laboracions

EltempsdeNadalajudaarecordarelsabsents.Lavidaésunacontinuïtatderecordsdelsqueenshanpreceditielsdiesnadalencsdemaneraespecial.Ésbosentir-noscontinuïtatd’unesvidesquehananticipatlanostra.CadascúdenosaltrestenimunesvivènciesdelsdiesdeNadalmoltdiferents,semprefruïtdecomhemestateducatsidelesexperiènciesquehemanatacumulantalllargdelavida.Enelmeucas,tincmoltsbons records del dia de Nadal de la meva infantesa. A casa, que no eren religiosos, celebraven intensament aquestes festes. Eren moments càlids de rencontre familiar i es mantenien vius uns rituals que donaven significació especial aquests dies i que els feien,unpunt,màgicsientranyables.Latrobadaentornlataulaparadaeraelcentred’aquestesfestes,elcantdenadales,elscarrersguarnitsambmotiusquerecordavenelmoment, el pessebre fet amb sentit de fer un acte únic, la cavalcada de reis i la il·lusió del dia següent, i poques coses més, tampoc la situació permetia massa alegries, donaven color propi a aquestes festes. Nadal era això. El sentiment religiós els vaig incorporar-loatravésdel’escola,demaneraespecialal’escoltisme,illiuramentvaigassumirqueelNadalteniaelsentitcristiàquenoviviaenfamília.Apartird’unmoment,igràciesal’agrupament,lamissadelGallvaincorporar-sealamevavidaialadelsmeuspares.ElNadald’avuinotéresaveureamblamevavivènciadelsNadalsviscutsalamevainfantesaojoventut.Ahir,enelcagatiódelmeunétvaigexperimentarlabuidord’aquestesfestesielllegatques’estàdeixantalosnovesgeneracions.Totesresumeixaconsum;regals;xerinolaimpostada;arbresguarnitsambregalsdel“TodoaCien”delacantonada;llumsasimètriquesalscarrers;soparsd’empresa,d’amics,dela“NocheBuena”ideldiadeNadal;anaralaneusiespot,igastarunsdinersquecadacopcostenmésdeguanyar.PerinterèsvaigseguiratentamentcompresentavenelNadal,TV3.Lesquatreideesassociadesalafestaeren:menjar,ofertaderestauracióihotelsperfervacances,lesperruqueriesqueposen guapes a les senyores i fer compres. Cap referència al sentit de la festa religiosa. Absència total a explicar tots els valors i principis que els cristians celebrem, any rere any, enundiacomeld’avui.Sielscristiansfossinunaminoriareligiosasingular,seguramenthauríemtingutuntractamentinformatiuambmésconsideració.Elconsumismeil’homogeneïtzacióculturalqueprovocaelmàrquetinghanesborrattotalmentelsentitreligiósd’aquestesfestes.Laglobalitzacióenshaadormitlaconsciènciacríticaiseguimxerinolanovamentamblesengrunesculturalsquehanresistitcomhanpogutlabuidordesentitdelanostrasocietat.HemconvertitlesfestesdeNadalen un mercat permanent de regals. He descobert que la capacitat de regalar coses inútils ésenorme.Lasobreabundànciadedonsdesvirtualacapacitatdevaloraciódelsnens,elsdesorientaieldesconcerta.LavidanoéstanfàcilcomelsregalsdelcicledelNadaliReis.EmdolhaverperdutelNadaldelamevainfantesa.Sincerament,crecquehemperdut el nord.

JordiLópezCamps

El Nadal que ja no és

5

Col·laboracions

L’Elenajanoésambnosaltres.Comtotssabeu,elproppassatdia1dedesembrevapatirunaccidentivamorir.Quèpodríemdird’ella?Elprimerqueemvealcapenrecordar-laésquesemprehieraquanselanecessitava.Totslarecordemalaportadelasaladereunions,abansdelatrobadad’animadors,repartintelsRessonsqueprèviamenthaviaempaquetat,parròquiaperparròquia...ElsdelconselldeVidaCreixent la recordem pels croassants i el Cacaolat que sempre ens tenia a punt. L’Elenaestavasemprependentd’aquestspetitsdetalls,quesemblaquenotinguinimportànciaperòquesíquelatenen.Lavidaestàsovintfetadepetitsdetalls.L’Elenasempre estava allà, amb el seu somriure i la seva dedicació. Jo la vaig conèixer a Santa Cecíliaonvaigser-hicincanysdevicari,peròtambéalsCursetsdeCristianitatiaVidaCreixent.Sempreelmateix:lapresència,ladedicació,l’amabilitat,lavida.Defet,laseva fe, que era gran, es mostrava així: donant-se.

Gràcies, Elena. Et trobarem a faltar.

Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent

En record d’Elena Gallés i ViñasUnaamiganoesmor,esperdlasevacompanyia.Lavidasegueixelseucamíi,amesuraqueetfasgran,d’unamanerainexorablevasperdentamicsifamiliars.Mait’hipots acostumar. Ja saps que és llei de vida, ja saps que la mort ens espera a tots a cada giravolt del camí, és igual. Sempre et ve de nou. Però, ens queden els records i aquests, mentreromandran,l’amiganoesmortdeltot.Viudintrenostre,recordemelsseusgestos,el seu tarannà, la seva disposició a ajudar, sense contrapartida. Tants i tants fets viscuts junts. Hores joioses i de companyonia. Hores tristes de malaltia i tristesa.

L’Elenahaviscutunavidaplenaillarga.NosaltresaVidaCreixentvamtrobarunaamigapropera, amb un gran esperit de servei i disponibilitat. Un puntal des del començament de VidaCreixent,comasecretàriadelacoordinadoradiocesana.Durant32anyshafetunservei inestimable al nostre Moviment, que ella tant estimava. Sempre estava a punt per ajudar en totes aquelles feines que passen desapercebudes i que són imprescindibles perquè les coses funcionin.

I també les ajudes que ens va donar a tots nosaltres en la preparació dels actes icelebracionsimportantsdeVidaCreixent;lesAssemblees,elsnostresPatrons(Candelera), les Trobades Interdiocesanes, les reunions interdiocesanes, les reunions d’animadors,fidecurs.Larelaciópersonalambtotselsanimadors,preocupant-sedecom anaven els grups, animant i interessant-se per les seves situacions personals.

L’Elena ens ha deixat

6

En memòria d’Elena Gallés

7

Vida Creixent

8

Col·laboracionsFent-nos apreciar el valor de les coses senzilles, encara que semblessin poca cosa.

Ens va fer participar de la seva fe ferma iplena;ensvaferaprofundirenl’amora la nostra estimada Mare de Déu de Montserrat.

Molts de vosaltres podríeu dir molt més i millor de les dimensions i de la personalitat del’Elena.Delasevavidaintel·lectualiderelació personal, marcades per una intensa avidesa espiritual nascuda de la seva profundahumanitat.

Ara em quedo només amb un regal que herebutd’ellaiqueespotdirenduesparaules:lafidelitatil’acompanyament,nascudad’unaestimacióquebrolladedins.

Acabo amb una petició ara que ella ens contempla,ensveuiensestimad’unaaltramanera,delamanerad’estimarquanun viu la Vida en Déu. Ara li demano, doncs, que Déu ens concedeixi una mica del’esperitdeestimació,decomprensióid’obertura,sensepors,queensdoniforcesi alegria per viure i ajudar a viure els altres, tal com ella va voler fer.

Adéu, Elena, gràcies per la teva estimació, dedicació i disponibilitat al nostre estimat Moviment de Vida Creixent.

Sergi Òliba Bernadó

9

Col·laboracions

Primer dia10.00 Eucaristia10.45 Presentació del curset11.00 Tipologia de la Gent Gran11.45 Col·loqui12.00 Descans12.15 Vida Creixent: Moviment Cristià de Gen Gran13.00 Col·loqui13.15 Descans13.30 Dinar16.00 L’animador “Conductor, Moderador” El Grup16.45 Col·loqui17.00 Cas Pràctic18.00 Posada en Comú

Segon dia10.00 Eucaristia10.45 Espiritualitat i Mística de Vida Creixent11.30 Col·loqui11.45 Descans12.00 Història i Estructura del Moviment12,30 Col·loqui13.00 Comiat i Dinar

Aquests dos dies es van celebrar a Arbeca, el curset de Vida Creixent de la diòcesi de Tarragona,peraprofundirenelconeixementdelMovimenticonèixerlasevahistòriaiestructura. Hi van participar 25 persones dels grups de la zona. Varen participar en les explicacions i col·loquis desprès de la presentació dels diferents temes.

Esvagaudirenelsdosdies,del’estimacióiamistatdetoteslespersonesquecompartimuna mateixa fe i les ganes de anar creixent com a persones i com a creients, esperançats encontinuarsentútilsiactiusal’Esglésiaialasocietatenquèvivim.

Lacoordinadoradiocesanadel’arquebisbatdeTarragona,AmaliaDomingoielconsiliariMn.JosepMariaFont,vanprepararlesduesjornadesivanser-hipresentsenelsactesque es van celebrar. El curset el van presentar Mn. Pere Arribas, diaca permanent, i Sergi Òliba, membres de la coordinadora de Barcelona.

Curset de l’Arquebisbat de Tarragona a ArbecaCelebrat els dies 22 i 23 de novembre de 2016

10

Col·laboracions

Aturar-se. Cicle A. Mitjans de comunicació

Amblafestivitatd’avui,tanquemambbrillantor,lasfestestanfamiliarsdelNadal.

Avui contemplarem els mitjans, els signes amb els quals Déu vol fer-se present a TOTA LAHUMANITAT:unfermalld’orquesegellalapresènciadeJesucristquehallogatlaplanta baixa del replà de casa teva, del nostre barri.

Faquatrediesqueunsquantsd’aquellsquenoesquedentancats,sempreincomunicatsa casa, vàrem tenir la sort de veure a la Casa de la Vila una delegació de savis astròlegs del’Orient.

Veniendelluny(estudienlesconstel·lacions).Observarenqueunaelspicaval’ullet.Abandonarenelsestudis.Algunscompanysse’nreien.

Hanpassatmoltestrifulgues,l’autoritatnosapgairedequèva.Elshanditquevagincapalpobleveí.L’esteltornaaferl’ullet.L’endemàelstrobemal’autopistadelSud.Ei!Noaneupasbé!Hemdetornarperunaltrecamí.Calferdrecera.HemaprèsqueJesúsésSalvadordetothom.Noméscalbuscar-lo!Adéu.

Alcapd’unsanys,aquellssavisielsseusnétss’assabentarenpersatèl·lit,queJesúsdeNatzaret era batejat al riu Jordà pel seu cosí Joan “el batejador” : Avivava el penediment delspecatsimostràalpoblequeJesucristeraelFilldeDéu,l’EstimatdelPare.Caliaescoltar-lo.

Epifaniadelallum,esteliBaptismedeJesúsalJordà,lafestadelsalegresinsatisfets!Benaurats els professionals sense prevaricacions i deslleialtats. Feliços els qui admeten haver-seequivocat.

Contents,sempre.Satisfets...mai!

Mn. Pere - diaca

11

Cultura

LlibresNo és aquest un llibre agradable i divertit, però pot ser un llibre nadalenc. Recordar als nens, és no només evocar la seva alegria, innocència i futur, és també recordar a aquells que no van tenir (que segueixen sensetenir)totaixòperculpadel’ambicióicrueltatd’unsadults.Iéscertamentnadalenc penedir-se i esforçar-se amb esperança en rectificar i procurar que tot aixòcessi,d’unavegada...El llibre és: Últimos testigos, de Svetlana Alexiévich.PemiNobel2015.Aquestsúltimstestimonis són els nens de les antigues repúbliques soviètiques que van viure i van patir la Segona Guerra Mundial, als quals prestaelseuhomenatgel’autora.Alespàginesintroductòries,l’autora,quehaestatpresentadaeditorialmentcomlaveudelssenseveu,recorda:“Entre 1941 i 1945, van morir milions de nens ...”iensremet a una pregunta que molts anys abans vaformularelgranautorDostoievski:“Hi pot haver lloc per a l’absolució del nostre món, per a la nostra felicitat o per a l’harmonia eterna, si per aconseguir-ho, per consolidar aquesta base, es vessa una sola llàgrima d’un nen innocent? ... No. Cap progrés, cap revolució justifica aquesta llàgrima. Tampoc una guerra. Sempre pesarà més una sola llàgrima.”No caldria més per fer-nos reflexionar, però els més de cent relats-testimonis dels, avui adults, que van ser nens en aquesta guerra, són una lectura necessària, encara que faci mal.

• Em segueix emocionant recordar elrelatdeZheniaBelenkaiade6anys(avui operària), del dia en què des de lafinestradelasevahabitacióvaveure

el seu pare acomiadar-se de la seva mare i que quan ella li va cridar el seu parevacomençaracórrer,“lifeiapormirarenrere“.Iaixíhaquedatenlasevamemòria;“Guerraésquanelparenohiés”.• O les paraules de Varia Jarevski dequatreanys(avuiarquitecte).“Laguerraéselmeupropimanuald’història.Elmeusolitud...M’hesaltatl’èpocadelainfància,hadesaparegutdelamevavida.Sócunhomesenseinfància.Encomptesd’infànciatinclaguerra”• OlatendresaamblaqualLidaPogorzluskaic de vuit anys (avui biòloga),recorda:“Elmeugermà,quanes va fer gran, deia que no teníem pare, però que teníem dues mares la nostra i la tia Tania. Així vam créixer tots. Amb dosotresmares”• O els records de la seva feina adolescent,al’hospitaldeVarsòvia,deVolodiaChistoklebodedeuanys(avuimúsic):“Emvanensenyaratocarel violoncel, amb la guitarra em vaig espavilar tot sol. Nosaltres tocàvem i els soldats ploraven. Tocàvem cançons alegres”.

Nosegueixo.Hihatestimonisdegratitudals cuidadors en els orfenats, a les famílies queelsvanacollirionvantrobar“personesmeravelloses”...Hihadetot...Però val la pena. Suposo que estarà, juntamentambaltresobresdel’autora,enqualsevol bona llibreria. Jo la vaig trobar a la Claret.I acabo enviant el meu record i dedicant-li aquesteslletresal’Elena.Ambellavaigcomentar moltes vegades llibres, pel·lícules, exposicions, teatres ... Va per tu guapetona.

Agenda 2017Gener Dijous 12: Reunió d’animadors. A les 5 de la tarda, a Valencia 244, planta 4a, sala d’actes.TemaV–L’EVANGELITZACIÓDELMÓNATRAVÉSDEL’EXEMPLE.

Dijous i divendres 26 i 27: Curset Vida Creixent. Matins de 9:30 a 13:30, per ampliar i aprofundir el coneixement del Moviment. Al carrer Valencia 244, planta 4a,salad’actes.Calinscripcióalasecretariade5a7delatarda.

FebrerDijous 2: Celebració de la CandeleraSimeó i Anna patrons de Vida Creixent. Basílica Sant Josep Oriol. A les 12:30 del matí.Presididaperl’ArquebisbeMons.JoanJosepOmella.Oberthatothom,usesperem.Dijous 9: Reunió d’animadors. A les 5 de la tarda, a Valencia 244, planta 4a, sala d’actes.TemaVI–L’EVANGELITZACIÓDELMÓNATRAVÉSDEL’AMISTAT.

MarçDijous 2: Reunió d’animadors. A les 5 de la tarda, a Valencia 244, planta 4a, sala d’actes.TemaVII–PARTCIPACIÓDELAGENTGRANENL’EDUCACIÓFAMILIAR.

La Secretaria de Vida Creixent romandrà oberta de dilluns a dijous en horari de 5 a 7 de la tarda, al carrer Valencia 218, 1er,2a, esq. - Barcelona - 08011

AbrilDijous 6: Reunió d’animadors. A les 5 de la tarda, a Valencia 244, planta 4a, sala d’actes.TemaVIII–PARTCIPACIÓDELAGENTGRANENLAVIDAPARROQUIAL.

TEMARI DEL CURS 2016-2017, “PAPER DELS LAICS EN L’ESGLÉSIA I EN EL MÓN” DE MONS. JAUME PUJOL, ARQUEBISBE DE TARRAGONA.

CANDELERA 2017XXIXDIADADELAGENTGRANDijous 2 de febrer, a les 12:30 del matíBasílica Parroquial de Sant Josep Oriol(C/Diputació, entre Villarroel i Urgell)Celebració eucarística presidida per l’Emm.iRvdm.Mons. Joan Josep Omella Omella, Arquebisbe de Barcelona