El Ressò 1

El Ressò d’Avià

Avià estrena la festa del col·leccionisme, la

cooperació i l’intercanvi

Pàgines 3 a 6ACTIVITATS

Recuperem la memòria dels nostres avisAvià enregistrarà les vivències de la gent gran

Pàgines 16 i 17

CULTURA

Tot a punt a La Plana per viure la festa majorHi haurà havaneres, ball i concert per a joves

Pàgina 6

ACTIVITATS

Graugés, ahir i avuiLa festa major de Graugés arriba amb més música i festa per a tothom. Pàgina 7

El pare de l’excursionisme català, Cèsar August Torras, descriu la colònia agrícola. Pàgines 20 a 22

FOTO: LLAC Les precipitacions dels últims mesos han deixat una natura verda a Graugés XAVIER SALAS I CASAMARTINA

62Revista d’informació i opinió del municipi Maig del 2009

‘MERCAT DE LES PUCES’

2 El Ressò

Editorial Sumari

RedaccióL’Ajuntament d’Avià i l’equip coordinador d’El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com.Pròxima data d’entrega: 20 d’agost

Totes les il·lustracions d’aquest número d’El Ressò són de Susanna Campillo.

Edita: Ajuntament d’Avià. Regidories de Cultura i Participació CiutadanaDipòsit legal: B-37.167-89Correu: ressoavia@gmail.comImpressió: VallprintComposició: Bífidus Produccions

Estem vivint en una època històrica en què la comunicació ha evolucio-nat de forma contundent. Els nos-tres avis mai no es s’haurien pogut imaginar que podríem contactar

amb persones de països ben llunyans en direc-te, parlant-hi a través d’Internet, i veient l’altra persona en el mateix moment! Sembla màgia, però, de fet, és un gran avenç, que ha facilitat la comunicació i que ha fet avançar el món en molts aspectes.Malgrat això, la comunicació pròxima, a ve-gades, falla. No ens arriba informació sobre activitats o fets que passen al nostre entorn més immediat, segurament perquè l’excés d’informació provoca que ens assabentem abans d’un accident que succeeix a l’altra ban-da del món que del problema que pot tenir el nostre veí o d’una activitat que s’organitza pel cap de setmana.L’avantatge de viure en un poble petit és que la major part de notícies corren com la pólvo-ra, i això, malgrat que a vegades ens molesti perquè sembla que tinguem poca privacitat, és una manera de fomentar les relacions entre els veïns del municipi. Des d’El Ressò, us volem explicar noves formes de relació i de comuni-cació amb els nostres veïns: mitjançant missat-ges sms, i a través d’una festa de l’intercanvi.Esperem que gaudiu de les dues propostes i dels nous sistemes de comunicació a Avià, que ens han de fer la vida més fàcil.

ComunicacióL’AJUNTAMENT D’AVIÀ IMPULSA NOUS CANALS PER ESTAR EN CONTACTE PERMANENT AMB LA CIUTADANIA

03 ACTIVITATS4FESTA DE LA COOPERACIÓ, EL COL·LECCIONISME I L’IN-TERCANVI4FESTA MAJOR DE LA PLANA4COMUNICACIÓ PER SMS-4FESTA MAJOR DE GRAU-GÉS4AGENDA09 SOCIETAT4FORMACIÓ4MOBIMENTS DE POBLACIÓ10 ACCIÓ SOCIAL4ONG WAUKIKAY-AVIÀ4CÀRITAS4GENT GRAN14 EDUCACIÓ4CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ16 CULTURA4MEMÒRIA ORAL17 ESPORTS4MOTOR CLÀSSIC AVIÀ4AVIÀ COP DE PEDAL19 ENTITATS4ATENEU20 REPORTATGE4CÈSAR AUGUST TORRAS23 OPINIÓ26 MEDI AMBIENT4GOSSOS4CONSELLS

El Ressò 3

Activitats “Cada cop ens distanciem més i els que no tenen mitjans de relació directa no gaudeixen de la riquesa de viure a Avià”

Fomentant relacions

El proper dia 24 de maig celebrem a Avià la primera festa del col·leccionisme, la cooperació i l’in·tercanvi. Es tracta d’una iniciativa nova al municipi que té diferents objectius. D’una banda, permetre la relació entre els avianesos i avi·aneses en una jornada festiva que vol provocar les relacions socials al poble a través de l’intercanvi i de la coneixença dels nostres

veïns; d’altra banda, potenciar la cooperació com a base de les relacions socials.L’avantatge més important de viure en un poble és precisament aquesta pro·

ximitat entre els veïns, aquest coneixement en ge·neral de les persones que formem el poble, però el fet d’haver crescut tant darrerament amb la in·corporació de nous habi·

tants d’altres llocs, ha pro·vocat que cada vegada ens distanciem més i que

aquells que no dis·posen de mitjans de relació directa amb la resta d’ha·bitants d’Avià no puguin gaudir de la gran riquesa que suposa l’ in·tercanvi social.És per això que

provoquem aquesta festa a què tots esteu convidats.Entre tots, organitzen un seguit d’activitats:4La fira de col·leccionisme i de l’intercanvi d’objectes comptarà amb diverses parades d’objectes de col•lecció. Hi haurà diverses parades de col.leccionistes d’arreu de Catalunya amb tota mena d’ob·jectes coleccionables.4D’altra banda, volem potenciar un mercat d’intercanvi d’objectes i de venda de segona mà, per tal que tothom qui vulgui hi pugui dur allò que no li fa servei i ho pu·gui bescanviar per alguna altra cosa o vendre·ho a un preu molt econòmic. Per això, fem una crida als escolars, a la gent gran, als jo·ves i a tothom en general que s’animi a netejar les golfes i treure al Parc del Tossal tot allò que ja no li fa servei però que encara està en bon estat. Aquesta és una forma de practicar directament la reuti·lització d’objectes que és tan ne·cessària. Roba, joguines, eines, lli·bres, CD, estris de tota mena poden recuperar la seva utilitat o canviar d’ús en unes altres mans. L’intercanvi també ajuda a poten·ciar aquestes relacions socials que són tan importants en un poble. Un altre tipus d’intercanvi que vo·lem fomentar és el dels serveis. Serveis a la comunitat i, per tant, a

PER PRIMER COP, SE CELEBRA A AVIÀ UNA FESTA DEL COL·LECCIONISME, LA COOPERACIÓ I L’INTERCANVI. L’OBJECTIU ÉS PROVOCAR RELACIONS SOCIALS ENTRE ELS AVIANESOS I AVIANESES. Text: M. del Agua Cortés

GOLFES Qui més qui menys té guardats a casa estris que es poden bescanviar. SUSANNA CAMPILLO

4 El Ressò

Activitats COL·LECCIONISME I COOPERACIÓ

nosaltres mateixos. Tothom pot oferir alguna cosa i tothom pot re-bre allò que necessita: - Les parelles lingüístiques, per ajudar aquells que no saben català a aprendre’l i a practicar-lo.- L’acompanyament de gent gran, tant per ajudar-los per exemple a fer la compra, a anar al metge, com simplement per fer-los com-panyia a casa i, a la vegada, gaudir del que ells ens aporten.- L’acompanyament de nens a l’es-cola, organitzant camins sense perill per tal que els nens puguin anar sols o bé acompanyats de persones que agrupin nens per zones, evitant els vehicles i facili-tant-los l’arribada a l’escola. - Intercanvi de vigilància de nens (cangur).- Potenciant i explicant a tothom què fan les entitats del poble, ja que les seves activitats organitza-des de forma desinteressada fan un veritable servei a la comunitat des de diferents àmbits: activitats de lleure, difusió cultural i coope-ració.- Un panell d’intercanvis en què podreu penjar els vostres suggeri-ments, demandes, cerques o ofe-riments, de manera que iniciem un sistema de comunicació de serveis actiu i diferent.- El menjar sempre ha estat un vincle d’unió entre les persones, i ara que tenim gent al nostre poble que ve de països llunyans, propo-sem un intercanvi culinari. Ells ens faràn les seves especialitats i nosaltres les nostres. Tastarem i

bits de la societat.

Xerrada sobre cooperacióA les 5 de la tarda, us proposem una taula rodona amb els se-güents participants:- Carles Solà. Periodista berguedà, que ens parlarà de la seva experi-ència en la realització del progra-ma “Tot un Mon”.- Josefina Altés. Coordinadora de projectes de l’associació “Salut i família”, que explicarà què és i còm funciona un banc del temps.- Xavier González. Escriptor ber-guedà i president de la ONG Viat-gers Sense Fronteres, que com-partirà la seva experiència amb nosaltres.Conversarem sobre els nous rep-tes que té plantejats la nostra soci-etat, la força que pot tenir la soci-etat civil i la importància del

coneixement i la cooperació per a millorar en l’àmbit local i també mundial.

Tot aquest ventall d’activitats, les trobareu en aquesta fira, el prò-xim 24 de maig. Si teniu qualsevol dubte, voleu més informació o es-teu interessats a participar com a cuiners o a col·laborar-hi d’alguna manera o altra, podeu adreçar-vos a l’Ajuntament.

gaudirem de gustos diferents, o potser descobrirem coincidències insospitades! Tindrem l’ocasió de conèixer millor els nostres veïns i que ells ens coneguin a nosaltres.4El menjar sempre ha estat un vincle d’unió entre les persones, i ara que tenim gent al nostre poble que ve de països llunyans, propo-sem un intercanvi culinari. Ells ens faran les seves especialitats i nosaltres, les nostres. Tastarem i gaudirem de gustos diferents o potser descobrirem coincidències insospitades! Tindrem l’ocasió de conèixer millor els nostres veïns i que ells ens coneguin a nosaltres.

Exposició ‘Tot un món’A la sala d’exposicions, hi podrem veure l’exposició “Nens com jo”, amb les reproduccions d’un llibre editat per la Unicef, on ens po-

drem fer una idea de còm és la vi-da de molts nens d’arreu del mon.També hi haurà la projecció de di-versos episodis del programa de TV3 “Tot un Mon”, que aborda els diferents aspectes relacionats amb la nova immigració i les di-verses cultures i religions que con-viuen a Catalunya, a partir de les experiències del mateixos immi-grants i de les persones que treba-llen amb ells des de diversos àm-

“A través de la gastro-nomia, tindrem l’ocasió de conèixer millor els nostres veïns que vénen d’altres països i que ells ens coneguin més”

LLIBRE L’obra ‘Nens com jo’ inspira una exposició a Avià UNICEF

El Ressò 5

Activitats COL·LECCIONISME I COOPERACIÓ

Els mercats de segona mà i les xarxes d’intercanvi

Quan era petita, alguns diumen-ges, el meus pares ens duien al meu germà i a mi al mercat de Sant Antoni de Barcelona. Era un mercat de segona mà, on hi troba-ves llibres vells, revistes, fotos, cromos, discos, segells, monedes antigues…De vegades, hi anaves a la recerca d’un cromo que et faltava o d’un llibre que havies perdut. Però en-cara era més emocionant reme-nar, tafanejar i sobretot… tocar. Els objectes antics i de segona mà expliquen històries, d’ells i dels qui els han usat, que podem enri-quir amb la nostra imaginació. La gràcia del mercat era també la varietat de gent que s’aglutinava al voltant de les parades, les con-

verses entrecreuades entre clients i venedors i aquell so permanent de veus, exclamacions… i, sobre-tot, bon humor!Tinc uns amics a França, prop de Montpeller, i una de les coses que més m’agrada fer allà és anar al mercat de Les Puces. És com una mena d’Encants, i una part im-portant dels venedors són veïns que venen roba, mobles, llibres o estris de tot tipus. També hi ha nens que venen o intercanvien contes o joguines amb altres nens. Molta gent ja es coneix i aprofita per petar la xerrada. Les fires al carrer de tota mena, en què els ve-ïns són protagonistes o organitza-dors, afavoreixen la comunicació, el coneixement i la cooperació.

Xarxes d’intercanviL’economia pot anar molt bé en un país i alhora haver-hi gent que es mor de gana. Aquesta cruel pa-radoxa reflecteix l’extrema per-versió en què les nostres societats han convertit l’economia. De ser tradicionalment un mitjà per sa-tisfer les necessitats materials dels humans, l’economia s’ha conver-tit en un mitjà per obtenir el mà-xim benefici individual per sobre dels altres i del medi ambient.Avui dia, economia s’identifica sobretot amb especulació i, com a molt, amb la producció d’aquells serveis que costen diners. En can-vi, ja no considerem economia to-tes aquelles pràctiques humanes de producció o intercanvi no mo-

IDEES PER PRACTICAR UNA ECONOMIA MÉS HUMANA. Text: Susanna Campillo

ENCANTS El tradicional mercat de Barcelona ven productes de segona mà. SYLVIA GUTIÉRREZ SÁNCHEZ

6 El Ressò

Activitats COL·LECCIONISME I COOPERACIÓ

Activitats BREUS

netàries. Hem desterrat de l’eco-nomia les tasques domèstiques i de cura dels altres, majoritària-ment fetes per dones, i tot això ha permès menysprear aquesta feina i aquelles que la realitzaven, per-què, com que no valien diners, semblava que tampoc no tenien valor. I hem pràcticament dester-rat també moltes pràctiques tradi-cionals d’intercanvi sense diners, és a dir, el troc.Des de ja fa més de dues dècades, en països com Canadà, França, Gran Bretanya, Alemanya i els Es-tats Units, han proliferat de ma-nera extraordinària les anomena-des Xarxes d’Intercanvi de Serveis. Són associacions locals de perso-nes que intercanvien béns, serveis

i coneixements. En una xarxa, la meva riquesa prové de ser dife-rent dels altres i, per tant, de tenir quelcom per oferir que ells no po-seeixen, però no per ser superior. Es basen en principis ètics, de so-lidaritat, reciprocitat, cooperació, confiança i, sobretot, responsabi-litat, en tant que tothom s’implica en el bon funcionament del siste-ma. Una de les finalitats de les xarxes d’intercanvi és la d’esten-dre i reforçar els vincles humans entre les persones.Internet ha obert noves possibili-tats a les xarxes i, també a Catalu-nya i a la resta de l’estat, n’hi ha de tota mena que funcionen des de fa temps. Per exemple, els bancs del temps són xarxes que utilitzen

l’hora de temps com a unitat d’in-tercanvi.Altres projectes consisteixen a compartir cotxe per fer un mateix trajecte, o a intercanviar llibres (bookcrossing). També existeix l’hospitality club, format per un club de voluntaris que posen en contacte els viatgers amb la gent del lloc que visiten i donen als lo-cals l’oportunitat de trobar-se amb gent d’altres cultures. Si voleu més informació, us podeu adreçar a: www.intercanvis.netwww.illacrua.cat. Hi trobareu en-llaços d’interès. I, en general, cercant als busca-dors d’internet amb les paraules “xarxes d’intercanvi”.

L’Ajuntament posa en marxa un sistema d’informació per SMS

Festa major de La Plana4Divendres, 19 de junyA les 22 h, havaneres, amb el grup Sac i Ganxo, amb rom cremat.A les 00 h, festa jove. Concert amb el grup de versions Grand Vermú.4Dissabte, 20 de junyA les 22.30 h, ball amb el grup Trifàssic.4Diumenge, 21 de junyA les 9h, missa de germa-nor amb la Coral Santa Maria d’Avià. Tot seguit, xocolata i coca.A les 19.30 h, ball fi de festa, amb Pep i M. José.Hi haurà atraccions. Tots els actes es faràn a la carpa. Hi haurà servei de bar i entrepans. Bona festa major a tothom!

L’Ajuntament d’Avià posa en marxa un nou sistema de comunicació amb els veïns. Es tracta d’un servei d’SMS massiu. Permet enviar missatges curts de mòbil (sms), imatges o arxius multimèdia personalitzats a telèfons mòbils dels quals disposem del número. El volem utilitzar per informar de notícies puntu-als, activitats o esdeveni-ments que afectin el poble. Per exemple, un problema meteorològic important, un incendi, etc., de manera que l’Ajuntament estigui més a prop del ciutadà. L’SMS massiu és instantani, surt al moment i és llegit al moment. A més, té l’avan-

tatge que gairebé tothom té un telèfon mòbil, de manera que es pot donar un servei que arribi al màxim nombre possible de veïns.Qualsevol persona que vulgui rebre informació mitjançant aquest sistema només cal que faci arribar el seu número de telèfon a l’Ajuntament (per correu electrònic o en hores d’ofici-na) i marcar el llistat de temes sobre els que voldria informació:-activitats al poble-situacions de risc-informació de l’AjuntamentSi a més ens doneu l’adreça de correu electrònic, us podrem fer arribar activi-tats i altres notícies.

El Ressò 7

Activitats FESTES MAJORS

Graugés celebra la festa major amb més música

Sant Isidre ja arriba i, com cada any, els veïns de Graugés i l’Ajun-tament organitzem la Festa Ma-jor. Enguany, s’escau els dies 15, 16 i 17 de maig. Tot i que ja potser teniu el progra-ma de mà, volem recordar-vos els diferents actes d’aquesta festa. El divendres 15, a 2/4 de 10 del ves-pre, començarà la festa amb el tra-dicional foc de Sant Isidre, al vol-tant del qual menjarem coca i xocolata, regada amb vi dolç. Tam-bé hi haurà els ja consolidats focs d’artifici. A les 12 de la nit, començarà la fes-ta per al jovent, amb l’actuació dels grups berguedans Manolito’s Band, que tocaran cançons del seu nou disc, i EsKaC i MaT. La festa juvenil acabarà amb una ses-

sió de discoteca. El dissabte 16, a 2/4 de 5 de la tar-da, hi haurà els actes dedicat als mes menuts, amb l’actuació del grup d’animació Koloraines. En-guany, hi ha dues novetats: tin-drem un tobogan inflable, com a les grans festes majors, però de franc i, a més, pensant en els que no són tant petits, muntarem un circuit per a bicicletes, perquè tot-hom pugui demostrar les seves habilitats ciclistes, per mitjà de diferents categories, fins i tot per als que no són nens. Totes aques-tes activitats es faran al costat del llac petit. A 2/4 de 10 del vespre, començarà el sopar de germanor, amb mon-getes, botifarra i cansalada, ma-duixes per postres i cafè o tallat

per arrodonir l’àpat. L’any pas-sat, a conse-qüència del mal temps, vàrem sopar a la carpa, i com que l’ex-periència va ser molt positiva, aquest any, en-cara que faci un bon vespre, tor-narem a sopar a la carpa. Havent sopat, farem una quina i des-prés tindrem l’actuació del mag Toni de las Heras, guanya-

dor del tercer premi a la XVI Tro-bada Internacional de Màgia de Barcelona. Diumenge 17, a les 12 del matí, hi haurà missa major, acompanyada de la Coral d’Avià. Acabada la mis-sa, hi haurà sardanes amb la Co-bla Pirineu, i a 2/4 de 7 de la tarda, gran ball, amb l’orquestra Dega-la. Dilluns 18, es farà la missa de di-funts. Esperem que el temps ens acom-panyi, que el sortidor de cervesa no ens faci la guitza, i que les no-vetats d’enguany millorin encara més aquesta festa tan entranya-ble. No cal dir que hi esteu tots convidats, ja que la Festa Major, la fem tots. Bona festa major de Graugés!

UN CAP DE SETMANA SENCER D’ACTES PER A TOTHOM. Regidoria de Festes

CONCERT El grup berguedà EsKaC i MaT serà a la festa de Graugés ARXIU/ESKAC I MAT

8 El Ressò

0303

10

10

12

07

07

11

1313

2021

23

2417

24

24

15/17

20/21

26/28

Activitats AGENDA

Caminada popular Ball. Ateneu d’Avià. Amb Ferran

Desfilada de moda a benefici de l’Associa-ció de la Lluita contra el Càncer

Ball, Ateneu d’Avià. Amb un grup o solista per confirmar

Caravana del Sàhara

Festa Major de Grau-gés

Pedalada

Festa del col·leccionisme, l’inter-canvi i la cooperació

Ball. Ateneu d’Avià. Amb Ostres Ostres

Ball. Ateneu d’Avià. Amb el músic solista Andreu.

Festa de l’esport

Festa de fi de curs de l’escola

Festival de ballet a benefici de Càritas

Festa Major de la Plana

Revetlla de Sant Joan

Festa del Barri de la Creu

Trobada de motos clàssiques

Xerrada·conferència a l’Ateneu d’Avià: “Hàbits alimentaris al segle XXI, un repte?”, a càrrec del Col·legi Oficial de Farmacètics de Barcelona. Organit-zen: Ajuntament d’Avià i Diputació de Barcelona. Hora per concretar

Festa del Segar i el Batre

Concert del grup de música tradicional i popular BRAMATO-PIN, de la Vall d’Aran. Acte emmarcat en la programació de la Festa del Segar i el Batre. 18 h

Maig. Juny.

Juliol.

El Ressò 9

Societat “S’han format dos grups al curs de foto-grafia digital, i el de càmeres compactes es posarà en marxa el mes de juny”

4El passat dia 25 d’abril, va començar a Avià un curs de fotografia digital. Per l’impor-tant nombre de persones que s’hi han apuntat, hem decidit fer dos grups, un per als que tenen una càmera rèflex i un altre per als que tenen una càmera compacta. El primer ja està en marxa, i el de càmera compacta començarà a princi-pis de juny amb l’horari que proposem. Tothom qui ho vulgui encara és a temps d’inscriure-s’hi.Divendres 5 juny: Teoria (19.30 h a 21.30h)- Velocitat - diafragma- Sensibilitat- Balanç de blancs- ÒptiquesDissabte 6 juny: Sortida (l’horari es concretarà amb els alumnes i la durada serà de 4 hores)- Posar en pràctica la classe de teoriaDivendres 19 juny: Teoria digital (19.30 h a 21.30 h)- Píxels- Resolució- Histograma- Menús i configuració de la càmera- Jpg Dissabte 20 de juny: Sortida (l’horari es concretarà amb els alumnes i la durada serà de 4 hores)- Posar en pràctica la classe de

FormacióCurs de fotografia digital a Avià

teoriaDivendres 26 de juny (19.30 h a 21.30 h)- Procés dels arxius digitals - Capture Nx - Photoshop CS- Eines- Menús- Retoc

NaixementsAniol Comellas Palou 26/12/08

Martí Bernardo González 27/12/08

Iria Parra Ortega 30/12/08

Laia Tubau Tarrés 17/01/09

Sara Ouaid Mouhssine 24/01/09

Bernardí Casals Ballonga 31/01/09

Anna Font Marín 07/02/09

Romaissa El Mchanek 04/03/09

Mariona Canudas Compte 05/03/09

Núria Vilardaga Casadesús 11/03/09

Aran Casellas Aroca 15/04/09

Meritxell Navarro Benítez 22/04/09

DefuncionsRamon Melgoda Palou 25/12/08

Mercè Vendrells Moncunill 26/12/08

Lourdes Caellas Corominas 26/01/09

Dolors Fornell Perarnau 11/02/09

Eustaquio Sánchez Casellas 14/02/09

Joan Aymerich Pagerols 19/02/09

Josep Coma Solà 19/03/09

Rosa Codina Ribalta 23/03/09

Josep Canal Farràs 26/03/09

MOVIMENTS DE POBLACIÓDEL 11/12/2008 AL 27/04/2009

Dissabte 27 juny (19.30 h a 21.30 h)- Procés dels arxius digitals - Manipulació- Tècniques avançades de post-producció- Blanc i negre - Impressió

CURS Un grup d’alumnes fa pràctiques XAVIER SALAS I CASAMARTINA

10 El Ressò

Acció social “El 25 de novembre de 2008 és un dia que quedarà per a la història del projecte d’agermanament amb Charcay”

Avià connecta l’escola de Charcay amb el món

El 25 de novembre de 2008 és un dia que quedarà per a la història del projecte d’agermanament amb Charcay, ja que, per primer cop, es va poder establir connexió mit-jançant Internet.Aquest projecte de l’ONG Wauki-kay Avià feia anys que es gestava, però no s’ha pogut materialitzar fins ara per les dificultats que hi ha per fer arribar la línia telefòni-ca a l’escola.

Finançament municipalEl projecte, anomenat Instal·lació d’internet a l’escola Cuatro de Ju-nio de Charcay, compta amb el pa-trocini de l’Ajuntament d’Avià, que ha finançat un ordinador amb tot l’equipament necessari per fer la connexió amb telefonia mòbil, fins que no arribi la banda ampla a Charcay.

Agraïment dels mestresEl primer escrit enviat pels profes-sors de l’escola de Charcay a l’ONG Waukikay Avià diu així:“No tengo palabras para poder ex-presarles la gratitud que sentimos profesores, padres de familia y alumnos por hacer realidad nues-

ELS ALUMNES AVIANESOS I ELS EQUATORIANS, MÉS A PROP. Waukikay Avià

ALUMNES Nens i nenes de Charcay, a la seva escola WAUKIKAY AVIÀ

tro sueño al estar conectados con el mundo y con ustedes, nuestros buenos amigos. Sabéis, esta fecha quedó para la historia en nuestra comunidad. Hoy es un día de mu-cha alegría. Estoy contento y con satisfacción de tener la oportuni-dad de poder comunicarnos con ustedes por este medio. Sinceramente, una vez más, gra-cias, gracias de todo corazón. Us-

tedes demuestran realmente lo que significa solidaridad con los pue-blos.”Amb la instal·lació de l’Internet a l’escola, l’ONG Waukikay Avià es-pera que es pugui potenciar con-siderablement el projecte d’inter-canvi cultural entre les escoles d’Avià i de Charcay. De fet, els alumnes i professors ja s’han co-mençat a escriure i tenen previst

El Ressò 11

“Amb Internet, Waukikay Avià vol potenciar considerablement el projecte d’intercanvi cultural”

“A l’Equador, només el 4,8 % de la població té accés a Internet i és molt car per a les escoles”

ciar que, d’aquí a dos o tres anys, totes les escoles públiques tindran laboratoris de computació amb accés a Internet de banda ampla, gràcies a la instal·lació d’un nou cable submarí que s’ha negociat amb Telefònica.

Connexió caraA l’Equador, l’Internet té un cost molt elevat per a les escoles. Tant

en un futur immeditat començar algun treball en comú. A l’Equador, només el 4,8 % de la població té accés a Internet. A l’Amèrica del Sud, només Para-guai i Bolívia estan per sota d’a-questa xifra. La resta de països te-nen taxes de connexió superiors a l’equatoriana.El mes de juliol, el president de la República, Rafael Correa, va anun-

és així que alguna escola, com la Isabel Yañez, a Machachi, benefi-ciària del Projecte Edufuturo del Consejo Provincial de Pichincha, ha hagut de desconnectar-se de la xarxa perquè finalment no ha po-gut pagar la tarifa de 180 dòlars per telèfon. La connexió a través de tecnologia sense fils té un cost de 100 dòlars mensuals.

La premsa equatoriana es fa ressò de la donació avianesa

12 El Ressò

Acció social CÀRITAS

Avià ajuda a ajudar

Un any més, Càritas d’Avià va dur a terme la Campanya de Nadal amb molt bona resposta per la gent del nostre municipi.Pel que fa a la venda de llantions per il·luminar la Nit de Nadal, es van recaptar 225 euros. Cal desta-car la col·laboració de l’escola, i també dels establiments que en van vendre. La col·lecta feta a l’es-glésia va recollir 1097,86 euros a la parròquia d’Avià, i 144,94 euros a la parròquia de Graugés.Totes aquestes aportacions ens serviran per tirar endavant les nostres activitats pel 2009.Moltes gràcies per ajudar-nos a ajudar!

Memòria 2008En aquestes línies, volem donar a conèixer l’activitat de Càritas Par-roquial d’Avià. Ha estat la se-güent:4Companyia a gent gran. Aquest servei va adreçat a avis i a àvies que es troben en una situa-ció física i/o mental que els impe-deix sortir de casa, i això fa que perdin la seva xarxa de relació ve-ïnal i social. Han estat 12 voluntà-ries les que han realitzat visites de companyia a 11 persones grans. S’han realitzat 573 serveis durant aquest any.4Tertúlies. S’han dut a terme 7

xerrades sobre diferents temes adreçades a la gent gran del poble. L’assistència ha estat d’una mitja-na de 20 persones. 4Ajudes a famílies. Durant aquest any, han estat dues les fa-mílies a les quals s’ha ajudat per poder cobrir necessitats econòmi-ques bàsiques. 4Festival de ballet. S’ha dut a terme novament el festival de ba-llet gràcies a l’Escola M. Alba, amb la finalitat de recaptar fons econò-

mics per destinar al centre de tractament de toxicomanies Ce-cas. Tot això ho han fet possible 20 persones voluntàries amb el su-port d’una professional, l’assistent social que coordina les Càritas de la nostra zona.S’ha dut a terme una coordinació amb els serveis socials del nostre municipi.Els comptes del 2008 són els que es reflecteixen a continuació:

CÀRITAS D’AVIÀ TANCA AMB ÈXIT UNA NOVA CAMPANYA DE NADAL I VOL DONAR GRÀCIES PER LA BONA RESPOSTA DEL MUNICIPI. TAMBÉ DETA-LLA ELS RESULTATS ECONÒMICS DE L’ANY PASSAT. Text: Càritas d’Avià

COMPTES CÀRITAS AVIÀ 2008

DespesesAjudes d’assistència

Serveis per a la gent gran

Donatiu a Càritas Diocesana i al Cecas

Formació del voluntariat

Voluntariat (assegurança, etc.)

Despeses del Festival de Ballet

Cost llantions

Administració

Despeses vàries

Comissions bancàries

TOTAL

IngressosCol·lecta Corpus

Col·lecta Nadal

Llantions Nadal

Festival de Ballet

Donatius

Subvenció Caixa Manresa

Subvenció IRPF per a la vellesa

Interessos bancaris

TOTAL

519,00 euros

1025,00 euros

1145,28 euros

300,00 euros

161,00 euros

340,85 euros

129,50 euros

324,00 euros

72,00 euros

30,04 euros

4.046,67 euros

687,18 euros

1242,80 euros

225,00 euros

752,10 euros

220,58 euros

600,00 euros

704,50 euros

0,50 euros

4.432,66 euros

El Ressò 13

Acció social GENT GRAN

Que la gent gran ens ensenyi a cuinar bé!

La gent gran d’Avià té una llarga trajectòria que fa que avui tin-guem consolidades unes activi-tats relacionades en l’àmbit de la cultura, el lleure, l’esport i l’accés a les noves tecnologies. Sempre pensem en la gent gran des de la millora del seu benestar social, cultural i la qualitat de vida. Cre-iem en tot el seu bagatge, el seu potencial, el seu saber fer i el seu saber estar. Aquest saber, no po-dem deixar que es perdi, ens l’han d’ensenyar, i nosaltres, els més jo-ves, l’hem d’aprendre i aprofitar.Aquest trimestre no només prete-nem realitzar activitats per a la gent gran, sinó aprofitar el seu ba-gatge cultural i experiència per tal d’oferir-lo a altres col·lectius, en concret, als joves.Apostem per un taller intergene-racional, per fomentar la partici-pació de la gent gran, afavorir els procesos socialitzadors i que ells siguin els seus propis gestors.

Grans i joves cuinen plegatsAvui dia, vivim en una societat molt canviant, amb pressa, amb manca de temps i això ha com-portat la pèrdua del bon costum de la cuina casolana.Amb aquest taller, volem recupe-rar els vells temps en què la cuina era el cor de la casa, un punt de

les noves generaci-ons.- Una part més teòri-ca, que desenvolu-parà la professora, en la qual es comen-taran les principals propietats i la reper-cussió en la salut dels ingredients em-prats.- Una part pràctica, en la qual es cuinarà la recepta, pas a pas, amb la degustació posterior per part dels assistents.

Continguts- Conceptes bàsics: alimentació, nutrició i dietètica.- Grups d’aliments: lactis, carn, peix, ous, cereals, llegums, verdu-res i hortalisses, fruites i fruits secs. Què menjar i com fer-ho.- Cuina mediterrània.Iniciarem el taller a finals de maig, en una data per concretar, sempre a partir de les 19 h. En total, es fa-ran deu sessions d’una hora i mit-ja cadascuna. Esperem la partici-pació de tothom que ens vulgui explicar com fa aquell cuinat tan exquisit i que el taller sigui una experiència enriquidora.

NOU TALLER PER A JOVES I GRANS. Text: Lurdes Bover. Dinamitzadora de Gent Gran

GASTRONOMIA La gent gran d’Avià ensen-yarà als joves receptes tradicionals WIKIPEDIA

trobada on recuperar-nos energè-ticament i emocionalment al vol-tant d’una bona taula.La gent gran, amb tota l’experièn-cia i la saviesa que han destil·lat al llarg de la seva vida, s’encarrega-ran de transmetre els seus conei-xements culinaris i el valor de la tradició culinària i d’una bona ali-mentació a les generacions poste-riors.Es tracta que les persones grans preparin receptes que s’expliquin als joves. Les sessions s’organitza-ran en parts:- Presentació de la recepta per part de la persona que en aquella sessió s’encarregui de transmetre els seus coneixement culinaris a

Caixa Manresa han donat 3.000 € al Casal de la Gent Gran pel servei de transport col·lectiu per a gent amb dificultat social, i 1.000 €, a Càritas, pel programa d’atenció domicilià-ria i per a l’organització d’actes culturals.

14 El Ressò

Educació “La població d’Avià ha crescut en 367 habitants del 2000 al 2008, sobretot per l’arribada de nous habitants”

Poble en creixement

Us presentem un treball dels alumnes de 5è sobre la població d’Avià durant els darrers 9 anys. 4De l’any 2000 al 2008, van néi-xer 172 persones i en van morir 210, la qual cosa vol dir que el crei-xement natural d’Avià –que és la diferència entre els naixements i les defuncions– va ser negatiu de 38 persones. L’any 2000, el creixe-ment natural va ser positiu de 7 persones (sembla que als aviane-sos els feia il·lusió que el seu fill nasqués en el canvi de mil·lenni). En els darrers dos anys, també ha estat positiu: el 2007, d’una perso-na, i el 2008, de nou.4El saldo migratori –diferència entre la gent que ha vingut a Avià i la que n’han marxat– cada any ha estat positiu: el 2000, de 42; el 2001, de 42; el 2002, de 53; el 2003, de 23; el 2004, de 65; el 2005, de 45; el 2006, de 57; el 2007, de 35, i el 2008, aproximadament de 58, però encara no hi ha dades defini-tives de l’any passat.4L’any 2000, la població d’Avià era de 1844 persones, i l’any 2008, de 2211. Això significa un incre-ment de 367 habitants, sobretot per l’arribada de nous habitants.

UN GRUP D’ALUMNES DE CINQUÈ DE L’ESCOLA D’AVIÀ HA ANALITZAT L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN ELS ÚLTIMS NOU ANYS. CONSTATA UN CREIXEMENT POSITIU I UN AUGMENT D’HABITANTS. Text: CEIP STA. M. D’AVIÀ

POBLACIÓ D’AVIÀ 2000-2008Naixements i defuncions

200020012002200320042005200620072008

Altes i baixes

200020012002200320042005200620072008

Població total

200020012002200320042005200620072008

221610162221162128

7916298

102126133152135108

152929223222222019

371204579618895

10050

184418931937195720132058210921442211

NAIX. DEFUN.

ALTES BAIXES

HABITANTS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

DEFUNCIONS NAIXEMENTS

BAIXES ALTES

El Ressò 15

“Els alumnes de primària han prac-ticat dos esports nous durant els patis temàtics: ‘frisbee’ i hoquei”

“La idea és afavorir i promocionar que els alumnes vinguin a l’escola a peu sempre que sigui possible”

de plàstic. Durant el febrer, l’hoquei. Aquest esports s’han treballat prèviament a les classes d educació física. Els nens han fet equips per classes i hi han jugat per cicles. Durant tres diumenges de febrer, unsseixenta alum-nes han anat a esquiar a LePorté amb el Cquie.

4Com a escola verda i amb l’objectiu d’afavorir un accés segur i agradable d’anada i tor-nada a l’escola i fer del carrer un entorn acollidor i educatiu per la mainada i per extensió a totes les persones que s hi desplacen, ens ha semblat molt interessant iniciar el projecte dels camins escolars. La idea és afavorir i promocio-nar que els alumnes vinguin a l’escola a peu sempre que sigui possible i aconseguir que els nostres espais públics siguin espais de relació i convivència. S’ha passat una enquesta a les famílies demanant la seva col·laboració i els resultats que se n’extreuen són els següents:- Es va passar l’enquesta a 204 famílies de l’escola i la van retornar 146.- Uns 123 alumnes vénen acompanyats a l’escola i només 26 hi van sols.- Van en cotxe particular 99 famílies i 70 van a peu, però cal tenir en compte que hi ha famílies que marquen les dues opcions, a peu i en cotxe.- Quan se’ls demana què

podriem fer per disminuir el trànsit davant l’escola, 81 famílies proposen venir a peu, 39 amb cotxe compartit i 15 altres opcions com bicicleta, a peu en grup, bus de vianants…- Al plànol dels carrers per assenyalar els recorreguts més utilitzats per anar a l’escola, es pot veure que per on passen més nombre de famílies, tant a peu com en cotxe, és pels carrers Francesc Macià, Pau Casals i Estudis. També pels carrers Anselm Clavé, Serra Húnter, Sant Isidre i Ronda de Queralt vénen alumnes a peu.- A la llista de llocs més desa-gradables o perillosos que troben al llarg del camí de casa a l’escola, hi figura en primer lloc l’avinguda Pau Casals, per la quantitat de trànsit, la velocitat i els apar-caments en doble fila, i es troben a faltar més passos de vianants al carrer Francesc Macià. Tambés es consideren llocs perillosos totes les cruïlles dels carrers en gene-ral i els voltants de l’escola i la zona d’aparcaments per la quantitat de trànsit.- A la llista de llocs agradables, destaca sobretot l’entrada de l’escola, per les voreres amples i la zona amb bancs i flors. També es troba agradable el paisatge que es pot gaudir des de molts indrets i el carrer Francesc Macià.

Per a moltes més informaci-ons, consulteu el web de l’escola: xtec.cat/ceip-santa-maria-avia/, aneu als enllaços i entreu al blocde l’escola.

4Seguint amb l’activitat del passat trimestre de la sembra artesana del blat feta al camp de Sta. Maria amb els mem-bres de l’entitat del Segar i el Batre, en Joan Clop i en Pep de Cal Pauet van explicar, el dimarts 27 de gener, als alumnes d’educació infantil i cicle inicial les propietats de les llavors tradicionals de llegums i cereals, que són les següents: 1, conserven les propietats nutritives originals, 2, són poc exigents i no esgo-ten la terra, i 3, no degeneren. Aquestes llavors no provoquen intolerància al glúten. Els van ensenyar a distingir els cereals de les llegums. Des-prés, els nens van plantar en testos 7 cereals (xeixa, kamut, espelta, sègol, civada, forment i ordi) i 5 llegums (moreus, pedrerol, fenigrec, erbs i veça). Les llegums tenen uns petits nóduls amb bacteris a les arrels que fixen el nitrogen de l’aire al sòl. Pel que fa al cicle mitjà i superior, en Pep Tus-son els va passar una presen-tació per aprendre a distingir-ne els tipus segons la flor, la tavella i el gra.

4Els alumnes de primària han practicat dos esports nous durant els patis temàtics. Al llarg del gener, el frisbee, que és un esport individual consis-tent a passar-se un disc rodó

Més activitats sobre el segar i el batre

S’inicia el projecte dels camins escolars

‘Frisbee’ i hoquei, a l’hora del pati

16 El Ressò

la importància d’aquest projecte i no volem pensar que sigui massa tard.

En què consisteix?Consisteix a gravar entrevistes a gent gran que expliqui les seves vivències sobre temes diversos que afecten a l’evolució del poble en general.Posteriorment, amb les dades re-copilades, es farà un DVD en for-ma de documental que explicarà diferents aspectes de l’evolució d’Avià reculant en el temps fins allà on els entrevistats ens puguin portar.

Com ho fem?S’ha creat una petita comissió de seguiment que s’ha encarregat de preparar el llistat de persones, principalment persones grans, que poden explicar vivències de diferent tipus (del poble, les fes-tes, la guerra i la postguerra, l’eco-nomia, com es vivia a Avià en èpo-ques passades...). Posteriorment, al llarg del mes de maig, ens posarem en contacte amb les persones seleccionades per explicar el projecte i acordar un dia per entrevistar-les. La mateixa comissió supervisa un qüestionari base que facilitarà les preguntes per fer deprés a tots els entrevistats.

Recuperem la memòria oral dels nostres avis

Des de l’Ajuntament, estem inici-ant un projecte de recuperació de la memòria oral. La memòria oral és una eina fona-mental per conèixer el nostre pas-sat històric, aquell passat en què els testimonis directes encara ens poden explicar les seves vivències. Es tracta d’un testimoni bàsic per plasmar la memòria a nivell indi-vidual, però també és el més fràgil ja que el temps provoca la seva pèrdua. La font oral ha estat, des de l’època dels grecs, un dels sis-temes principals d’escriure la his-tòria, tot i que amb la incorpora-ció de tècniques d’investigació s’ha anat deixant de banda. L’ori-ginalitat que té la font oral és que permet obtenir i conservar testi-monis, experiències, històries de vida que d’una altra manera es perdrien per sempre i no es dona-rien a conèixer; és un important complement de la història escrita i la base d’aquesta. En un poble petit com el nostre, recuperar al màxim de vivències de persones que han viscut dife-rents experiències pot ser cabdal per escriure la nostra història més recent. És per això que creiem en

La primera setmana de juny s’instal·larà un equip de filmació en una sala del Centre de Dia i fa-rà les entrevistes a aquestes per-sones que explicaran les seves vi-vències i que seran filmades.Els mateixos dies, aquestes perso-nes entrevistades i tothom qui ho vulgui podrà portar fotografies antigues per ampliar la informa-ció i per il·lustrar l’època de què parlen.

Quin resultat obtindrem?Finalment, es farà un primer DVD que constituirà un documental sobre uns aspectes de la història recent d’Avià explicat pels matei-xos protagonistes, de manera que podrem gaudir de la història, dels costums, de les festes i de l’evolu-ció del poble en un format que ens transportarà al passat. Es volen tractar tres aspectes de la vida del poble: l’economia i l’evo-lució del poble, les festes i la vida social, l’època de la guerra i la postguerra. D’aquesta manera, a través de les explicacions de testi-monis directes, tindrem no tan sols un llibre viu de la història d’Avià, sinó també la conservació de la visió directa dels seus perso-natges. Finalment, quan tinguem aquest documental, farem una presenta-ció per a tot el poble.

ES GRAVARAN ENTREVISTES A LA GENT GRAN D’AVIÀ. Text: Regidoria de Cultura

Cultura “La memòria oral és una eina fonamental per conèixer el nostre passat històric, de quan es poden recordar vivències directes”

El Ressò 17

Esports“L’originalitat que té la font oral és que permet obtenir i conservar testimonis i experiències que d’una altra manera es perdrien”

És per això que, tractant-se d’un document històric de primer or-dre, volem fer-vos-en partíceps a tots: a la gent gran, com a prota-gonistes directes del projecte i de la història; a la gent de mitja-na edat, perquè recordin les his-tòries que han sentit a casa i que formen part del seu passat di-recte, i als més joves, per tal que coneguin com s’havia viscut en uns altres temps i també per tal que valorin tant el que tenen ara com el que ja no te-nen.No volem oblidar-nos de nin-gú, però pot ser que no hi pensem a convocar a algu-na persona que pugui tenir moltes coses a explicar, o que ja no visqui a Avià però que vulgui explicar vivències de la seva joventut. Per això, si veieu que a finals de maig no us hem avisat, truqueu a l’Ajun-tament i poseu-vos en contacte amb el secreta-ri. Volem la participació de tot aquell que pugui i vulgui explicar les seves històries que són les històries de tot un poble.Gràcies a tots!

“En un poble petit com el nostre, recuperar el màxim de vivències de persones que han viscut diferents experiències pot ser cabdal per escriure la nostra història més recent”

“Gravarem entrevistes i farem un DVD”

PROJECTE DE RECUPE-RACIÓ DE LA MEMÒRIA

HISTÒRICA D’AVIÀ Es gravaran entrevistes amb la gent gran del poble i també es recollirà material gràfic de

fa dècades per escriure la història recent del municipi

d’Avià. RAMON

BUTXACA GUIXER, BERGA (1995)

4El Motor Clàssic d’Avià és una entitat en què tothom té cabuda, però especialment les persones que d’una forma o altra senten interès o simpatia pels anomenats vehicles clàssics o històrics, és a dir, motos i cotxes que en ocasions tenen més anys que les perso-nes que els condueixen. L’activitat principal del club se centra en la trobada de vehi-cles clàssics (motos i cotxes), que aquest any s’organitza el dia 5 de juliol, el primer diumenge del mes, amb sortida i arribada a les escoles d’Avià. A partir de 2/4 de 9 del matí, es faran les inscripcions i es farà un esmorzar amb tots els participants. Aproximada-ment a 2/4 de 10, s’inicia un recorregut per les carreteres de la comarca, que ens retor-narà al punt de sortida, on es repartiran records a tots els participants. Per a més informació, podeu consultar-nos al correu elec-trònic mclassic.avia@gmail.com.

El Motor Clàssic d’Avià, per als amants del motor

18 El Ressò

Esports “Es tracta d’una pedalada popular amb dos recorreguts, un recorregut curt d’uns 18 km i un altre de llarg d’uns 42 km”

Avià celebra la segona pedalada popular

El diumenge dia 17 de maig de 2009 es celebrarà la segona Peda-lada d’Avià, organitzada pel club ciclista Avià Cop de Pedal, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Avià.Es tracta d’una pedalada popular amb dos recorreguts, un recorre-gut curt d’uns 18 km i un altre de llarg d’uns 42 km.El recorregut curt és apte per a tothom, essent el recorregut llarg més exigent per a ciclistes ja un xic preparats, amb trams tècnics i amb forts desnivells. Tots dos dis-corren per pistes, camins i corri-ols pròxims del nostre municipi. El circuit llarg tindrà trams inè-dits recuperats pel club única-ment per la pedalada.

InscripcionsLa sortida serà davant de les esco-les d’Avià a 2/4 de 9 del matí.Les inscripcions s’obriran a 2/4 de 8 davant de les escoles d’Avià.Les anticipades es podran con-tractar fent un ingrés al numero de 2100-1185-26-0100226529. Cal posar el nom i cognoms i Pedala-da Avià com a concepte de l’in-grés.

Un cop fet l’ingrés cal enviar per correu el resguard per correu electrònic a copdepedal@hot-mail.com.El preu de la inscripció serà de 14 euros per als federats que paguin anticipadament i de 18 per als que s’inscriguin el mateix dia. Els que no estiguin federats caldrà que abonin 6 euros al mes, per l’asse-gurança d’un dia obligatòria.

Circuit en forma de 8Aquest any, el circuit és en forma de 8, sortint de les escoles d’Avià i arribant la cursa curta de nou a les escoles. Els que vulguin seguir podran continuar fent el recorre-gut llarg que els portarà de nou a

les escoles d’Avià. Es tancarà el control de pas de la ruta llarga a dues hores després d’iniciar la pedalada. D’aquesta forma, qui no hagi finalitzat la ru-ta curta no podrà continuar la llarga.Hi haurà controls de pas i avitua-llaments al llarg de la pedalada.S’oferirà esmorzar a l’arribada per a les dues rutes i es donarà un ob-sequi de record de la segona Peda-lada d’Avià.A la zona de les escoles d’Avià, es disposarà de dutxes i vestidors per als corredors i d’una zona per po-der rentar les bicicletes.Us hi esperem a tots/es.Salut i cop de pedal.

L’ORGANITZA L’ENTITAT AVIÀ COP DE PEDAL I ES FARÀ EL 17 DE MAIG

AVIÀ COP DE PEDAL Grup de membres de l’entitat ARXIU/ACDP

El Ressò 19

Josepa Casafont i Blanch, de Berga, amb “Nascut a la Palanca”. El premi local fou per a Joan Canudas Subirà per “Pessebre del pagès”. De 11 a 15 anys: Grup de 6è A del CEIP Santa Maria d’Avià, amb “Naixement al planeta Stif”.De 7 a 10 anys: Grup de 2n del CEIP Santa Maria d’Avià, amb “El naixement de la illa deser-ta”.Fins a 6 anys: Grup de P5-A del CEIP Santa Maria d’Avià, amb

Entitats

4El 7 de març, es van realitzar eleccions per renovar la meitat dels membres de la junta directiva en representa-ció dels socis. La participació va ser fluixa, amb només 49 paperetes dipositades i les persones més votades van ser:- Joan Llaugí: 13 vots- Vicenç Casafont: 10 vots- M. Teresa Casals i Teresa Santmartí: 8 vots- Ester Alsina, Carles Minoves i Elisabet Ròdenas: 7 votsDesprés de reunir-se la junta renovada, va sortir escollit president Joan Llaugí, vicepre-sidenta Anna M. Pou, secretà-ria Teresa Muntada i tresorer Gerard Ortega.

4El 6 de gener, mentre co-mençava a nevar, es va cloure aquest concurs amb el lliura-ment de premis als 57 partici-pants d’enguany (un nombre similar als darrers anys). Cal tenir present que aquest concurs es realitza a Avià de forma ininterrompuda des del 1973.Els primers classificats en cada categoria han estat:Diorames: Jesús Pérez Mir, de l’Ametlla de Merola amb “Buscant posada”.Pessebre obert més de 16 anys:

Eleccions per renovar la junta

Entrega de premis dels pessebres

||||||| ATENEU ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||“Els reis arriben fins al Pedra-forca en tren”.El lliurament dels obsequis, alguns en metàl·lic i d’altres en jocs o lots de Nadal, per un valor total de 1.500 € aproxi-madament, va anar a càrrec del regidor de Festes de l’Ajuntament d’Avià, Gerard Ortega; la pubilla d’Avià, Maria Xandri; l’hereu, Oriol Curriu, i la primera dama d’honor, Anna Tort, presen-tant l’acte Toni Bascompte, coordinador del concurs.

EXPOSICIÓ Visitants de la mostra de pessebres i diorames

20 El Ressò

Reportatge “Cèsar August Torras va ser un munta-nyista de renom i es considera el primer promotor de l’excursionisme català”

Avià, al ‘Pirineu català’, de Cèsar August Torras

L’any 1905, Cèsar August Torras i Ferreri va publicar la guia itinera-ri “Berguedà. Valls altes del Llo-bregat”, dins la col·lecció de guies del Pirineu Català. En total, va pu-blicar deus guies, la del Berguedà era la segona. Les guies van mar-car una fita important en l’excur-sionisme català de començaments de segle XX.Cèsar August Torras va ser un muntanyista de renom i es consi-dera el primer promotor de l’ex-cursionisme català. Nascut a Bar-celona el 1852, de jove féu sortides amb Jacint Verdaguer i altres per-sonalitats relacionades amb la muntanya. El 1885 va presidir l’Associació Catalanista d’Excur-

sions Científiques i el Centre Ex-cursionista de Catalunya (de 1902 a 1915, i de 1921 a 1923). Va ser l’im-pulsor de la construcció del pri-mer refugi a Catalunya l’any 1907: el refugi d’ Ulldeter i també va promoure els Congressos Excursi-onistes del 1910 al 1913. Va presidir la Lliga Excursionista (1920), pri-mer organisme de l’excursionis-me català i embrió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Cata-lunya (FEEC).

Passió per la muntanyaTot i que professionalment fou agent de canvi i borsa, la seva pas-sió per la muntanya el va dur a editar les “guies del Pirineu cata-là” (1902-1924). Va morir a Barce-lona l’any 1923. La Guia itinerari “Berguedà. Valls

altes del Llobregat”, ens porta a una passejada per molts indrets de la comarca, però destaquem el seu pas per Avià, ja que constitu-eix la primera guia de tipus turís-tic editada sobre el nostre munici-pi. En ella s’expliquen tres itineraris que passen pel terme, el 86, el 87 i el 88.L’itinerari número 86 transcorre des de l’estació d’Olvan--Berga fins a la colònia agrícola de Grau-gés. La ruta que descriu proposa el camí a Graugés des de la Fàbri-ca i Colònia del Riu de Cal Rosal enfilant-se fins a la colònia agríco-la. Torras explicava molt acurada-ment l’important sistema de re-collida i aprofitament de les aigües pluvials en un estany que garantia un sistema de rec dels cultius de la colònia. En la seva explicació nomena els tres blocs de cases per als parcers que tenien 32 habitatges, les cases de La Central que eren de nova planta, així com el xalet dels pro-pietaris “elegant i sumptuós”, la capella i les escoles. Fa esment “que la granja ocupa unes 40 fa-mílies que hi resideixen, a més d’altres treballadors en tasques de conreu, arbrat, obres i carreteres, sumant un total de 200 persones”. Diferents sistemes s’utilitzaven en el treball: arades de diferents ti-pus, dalladores d’herba, dester-

EL PROMOTOR DE L’EXCURSIONISME CATALÀ ES FIXA EN AVIÀ. M. A. Cortés

PORTADA DEL LLIBRE I IMATGE DE L’AUTOR Cè-

sar August Torras, i la seva obra. ARXIU

El Ressò 21

“D’altra banda destaca la quantitat d’arbres fruiters i de ribera que hi ha a l’entorn dels estanys, carreteres...”

“No en va Cèsar August Torras va proposar a la guia dues rutes que passaven per Graugés”

EL LLAC DE GRAUGÉS Foto-grafia participant al concurs de fotos d’Avià del 2008. NORBERT

PEINADO CORTÉS

La Farinera, també propietat dels Rosal, i que es troba a prop de la masia “cal Pere”. Després segueix camí passant per “l’església Vella” (suposem que Santa Maria, tot i que la data de la consagració cor·respon a Sant Martí). D’aquesta església diu que era un “petit tem·ple d’època i estil romànic, avui desfigurat, que conserva tan sols l’absis en sa puresa i que fou con·sagrat el 907 per Nantigis, bisbe d’Urgell”. D’aquí, seguint per una via rodada que s’havia fet nova des del Molí fins a Graugés per al “tràfec de la granja agrícola”, s’ar·riba a Graugés, on destaca la be·llesa de l’estany gran.L’itinerari 88 indica la ruta de

rossadores, talla palles i una bate·dora moguda per força elèctrica, apuntant que en poc temps totes les màquines utilitzarien aquest sistema gràcies a la força propor·cionada per un saltant de 50m amb turbines que s’estava instal·lant, i que l’aigua sobrera del salt s’utilitzaria per moure altres mà·quines o s’enviaria a d’altres punts de la colònia. “Diferents bombes pujen l’aigua a terres i dipòsits més elevats, disposant d’una cen·tral d’aigua a pressió per utilitzar, entre d’altres, per incendis”. Tam·bé apunta que hi ha abun·dància de bes·tiar de treball: bous, mules, que utilitza·ven per llau·rar, conreu i transport. A més feien cria d’ovelles, xais, porcs i aviram molt selecte. Remarca la netedat i higi·ene que hi ha en totes les de·pendències de la colònia, i als habitatges.D’altra banda destaca la

quantitat d’arbres fruiters i de ri·bera que hi ha a l’entorn dels es·tanys, carreteres, canals... confi·gurant un paisatge de gran bellesa i remarca la importància d’aques·ta colònia en el conjunt de la co·marca.

Berga-GraugésL’itinerari 87 és la ruta de Berga a Graugés. Sortint de Berga va se·guint la carretera de Solsona i pas·sant per Sant Bartomeu de la Va·lldan baixa cap a Avià. En aquest tram destaca el Molí del Castell o

“En la seva explicació nomena els tres blocs de ca-ses per als parcers que tenien 32 habitatges”

“L’autor apunta que, a Graugés, hi ha abundància de bestiar de treball: bous, mules, que utilitzaven per llaurar, conreu i transport”

22 El Ressò

Reportatge Cèsar August Torras

Berga a Casserres seguint un ca-mí de ferradura amb una durada total de 2,30 hores. Segueix apro-ximadament la mateixa ruta que l’anterior fins a Graugés i d’aquí, vorejant el llac, fa ruta cap a Cu-binsà, passa pel Collet de Ballús, hostal situat al peu del camí i pro-per a una cabanya, esmenta a dalt d’una muntanya la Serra de Vila-marí (masia que ja no existeix ac-tualment situada sobre les Vinye-si segueix pel camí que porta a can Bernadas, primera casa del terme de Casserres.No deixa de sorprendre les des-cripcions que va fer Torras a prin-cipis de segle XX, moment en què la colònia de Graugés estaria en el seu moment àlgid, quan els Rosal van rebre la medalla d’or de l’Ins-titut Agrícola de Sant Isidre (IAC-

habitants de Graugés.Tot i que la crisi de diferents èpo-ques en l’agricultura ha provocat el tancament progressiu de l’ex-plotació, encara es poden veure els edificis amb un tipus d’arqui-tectura industrial molt caracterís-tica a la zona i que mostra un pas-sat proper que encara perdura en aquest patrimoni.D’altra banda és remarcable la ru-ta que passa pel camí de ferradu-ra, l’antic camí Ral d’Avià a Cas-serres, destacant l’hostal que hi havia al Collet de Bellús, al peu del camí, lloc important d’aturada de viatgers i de pastors que porta-ven ramats. Molts recordarem encara aquest camí sense asfaltar des de la Case-ta de Bernades i fins a la colònia agrícola de Graugés que, tot i que era transitable per vehicles amb algunes dificultats, ens mostrava exactament com, durant segles, seria aquest camí de ferradura. Aquest escrit només vol recordar el que va ser la primera guia turís-tica d’Avià que ens mostra com veien els habitants de l’època aquest territori que tan ha canviat els darrers temps.

SI) el 1898, en ser la primera colò-nia agrícola que feia servir electricitat per a usos agrícoles, i quan la va visitar del rei Alfons XIII l’any 1908. La colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal i Sala entre 1887 i 1889, esta-va formada per una finca de 400 hectàrees d’explotació agrícola amb cultius intensius i rotatius, els habitatges dels treballadors de l’explotació, una explotació llete-ra, porcs, una via fèrria que comu-nicava els diferents edificis de l’explotació, un llac artificial i du-es basses per recollir aigua pel re-gadiu dels camps mitjançant una bomba elèctrica. Suposava una concepció de l’explotació molt avançada per l’època. Actualment encara es manté l’explotació llete-ra i el llac artificial és un dels in-centius turístics de la comarca.

Arquitectura industrialNo en va Cèsar August Torras va proposar a la guia dues rutes que passaven per Graugés i va remar-car, a més de les característiques pròpies de l’explotació, els serveis que tenien els treballadors de la colònia que superaven els actuals

“No deixa de sorprendre les descripcions que va fer Torras a principis de segle XX, moment en què Graugés estava en el moment més àlgid”

GRAUGÉS Cèsar Au-gust Torras va descriure

la colònia agrícola. M.

AGUA CORTÉS

El Ressò 23

Opinió “Per a mi, això d’anar a cantar caramelles té molts significats. I, si un any me les he de perdre per

motius de força major, em sap greu. Com me’n sap si no surten prou bé, musicalment parlant o si no queden gaire lluïdes. Recordo que, quan érem petits, em feia molta gràcia aquell ruc de cal Mar-mons tan ben guarnit, amb aquelles alforges que servien per anar recollint els ous que la gent ens donava, i aquells picarols que dringaven alegre-ment. El vell de cal Gabarró se’n solia cuidar, d’aquell ruc; i nosaltres, la canalla, ens encarregàvem de fer-los empipar una mica, ara l’un, ara l’altre. Ja llavors, les lletres em semblaven una mica antiqua-des, i la veritat és que no les entenia gaire. Solien parlar de la Pasqua, de la Resurrecció, dels brots novells, de les flors de la primavera, de les noies maques, de l’obrer que canta, de l’al·leluia, o del la, la, la. Però sovint amb un català enrevessat i poc col·loquial. Amb això, ara que ja sóc gran, crec que no hem millorat gaire, perquè el repertori és el que és i no s’ha innovat gens. Ens ho passàvem bé anant a

cantar. Les melodies se t’aca-baven ficant al cap de tant repetir-les i tranquil·lament et podies despertar a mitjanit amb aquella cantarella dins el cap. Però el millor regal era l’excursió amb l’autocar. Amb la recapta que es feia, el mestre Joan Alguer solia organitzar una magnífica excursió de tot un dia amb els cantaires i les seves famílies. Anàrem a llocs desconeguts per a nosaltres, com La Gleva, Mont-serrat o Puig-cerdà. Quan es va pas-

sar a la festa de l’ouada, això ja va ser una altra cosa. Una festa per a tothom, més oberta i participativa. El que passa és que això d’oferir-nos truites a quarts de sis de la tarda, jo sempre he trobat que era una mica d’hora. Potser, si inver-tíssim els termes, hi hauria una mica més de gana; vull dir que, primer, es podria fer l’espectacle i, després, un berenar-sopar

Els ‘camijai-res’ del sac i el ganxoFERRAN COMADel Molí de la Coromina

24 El Ressò

com cal, més cap al tard.Aquest any, per les caramelles d’Avià he pogut comprovar que hi havia moltes cares noves. Bona cosa, perquè això vol dir que hi ha molta gent in-teressada a sortir a cantar i ba-llar pels carrers i places del poble. I mala cosa, perquè també vol dir que moltes persones que hi anaven ho han anat deixant, vés a saber per quins motius. Però també és molt bonic recordar vells moments fixats a la memòria des de fa molts anys, que ens ajuden a reviure alguns somriures que ja no tenim a l’abast. De cop, arribes a una casa i sembla que no hi hagi ningú, però a la segona estrofa, observes que, darrere la cortina de la finestra, hi ha una figura humana que observa la gatzara que ha anat a trencar la solitud d’aquell entorn tranquil, i que no gosa o no vol acabar de sortir a la llum, però que probablement agraeix que els camijaires s’hagin acostat fins a casa seva. Els ballets són una cosa superba, capaços com són de fer posar en rotllana aquesta colla de galifardeus que s’empaiten entre ells entre cantada i cantada. És veritat que no estem parlant de la tècnica de la dansa, sinó d’una acció col·lectiva menada per uns músics de primera que, amb el seu bufet, fan sonar un reguitzell d’instruments que prenen vida cada cop que el Xavier Llobet s’hi encara i els

comença fer aquells gestos estranys que només ell i els músics entenen.La primavera ha entrat molt viva enguany, fresca i remulla-da almenys fins a la Pasqua. Demà, a la feina, a Barcelona, quan toqui explicar això de les caramelles d’Avià serà una cosa almenys tan exòtica com aquells que hagin anat a passar la Setmana Santa a Cancun, que ja és dir.

En primer lloc, voldríem felicitar el Centre d’Estudis d’Avià per una obra com aquesta, ambi-

ciosa, amb molta informació i alhora interessant i distreta de llegir. Creiem que és molt important per a un poble conèixer bé el seu passat, per tal que els

errors comesos no es tornin a repetir en un futur. Tal com diu l’alcalde a la presentació, “a partir d’ara, els avianesos comptem amb una eina que ens ha de permetre conèixer molt bé els fets protagonitzats per tots aquells que, al llarg dels segles, han ocupat aquest espai que avui és el nostre”. Així doncs, enhorabona.Però, si volem aconseguir el rigor necessari en tota narra-ció de la història i que les generacions futures que puguin llegir aquesta obra no agafin una idea errònia d’algun fet o moment concret, caldria fer unes consideraci-ons i esmenar alguns errors. Nosaltres ens centrarem només en el tema que ens afecta directament, que és el sector de la pagesia. Concretament, a la pàgina 157 d’aquest llibre, que correspon al capítol 6, titulat “Activitats econòmiques – Les rieres i el molins”, hi llegim això: “Tam-bé les fonts, que havien estat un atractiu important, s’han anat perdent per la manca d’aigua, així com pels proble-mes de filtracions de purins”, i continua: “La riera d’Avià. És una riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular i amb una elevada contaminació orgànica, principalment per les granges de porcs”.Si bé és cert que en el passat es van fer coses malament, com en tots els sectors, també és cert que els pagesos i els ramaders vam adquirir una mala imatge (i, en aquest cas,

La històriaben escrita

UNIÓ DE PAGESOSPermanent comarcal

Consideracions de la Unió de Pagesos sobre el llibre ‘AVIÀ. Notes històriques d’un poble del Berguedà’

“

Ajuntament d’AviàAvinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Podeu enviar les vostres opinions a:

Opinió

El Ressò 25

s’escau de dir allò que paguen justos per peca-dors) que ens ha costat molt de netejar. Actual-ment, el nostre sector està totalment regulat i excessi-vament controlat. Les explotacions que hi ha a la zona que s’indica en aquest text compleixen amb la normativa vigent i tenen totes les llicències requeri-des per dur a terme les seves activitats, incloses la llicència ambiental i, quan correspon, la qualificació d’explotació agrària priori-tària. A més a més, les explotacions actuals tenen el seu pla de dejeccions ramaderes que gestiona on s’aboquen, en quina quanti-tat, sense sobrepassar mai el màxim permès, i quan o en quines zones i condicions es poden aplicar dejeccions ramaderes, ja siguin purins o fems. I tot això es controla per mitjà d’inspeccions periòdi-ques, per comprovar-ne el compliment, l’estanqueïtat dels dipòsits o basses i que la capacitat d’emmagatzematge requerida sigui la correcta. Tot el procediment queda escrit en uns llibres de registre que hi ha a les pròpies explotaci-ons. L’incompliment de qual-sevol d’aquests aspectes, o no portar els registres al dia, comporta severes sancions i tancaments d’activitats. Amb esforç, treball i uns objectius ben marcats ja assolits, podem dir que no té res a veure el sector primari actual amb el que es reflecteix en aquest

llibre. Així doncs, a dia d’avui, aquesta informació del nostre sector està totalment desfasa-da i fora de context. A més, si fem memòria, mesos enrere, els mitjans de comunicació comarcals es van fer ressò que un grup de veïns de la riera de Coforb, cansats de patir molèsties pels abocaments que s’hi produïen, van denun-ciar-ne la contaminació. La resposta del departament de Medi Ambient, després de

prendre’n mostres, va ser que la contaminació del curs d’aigua es produeix per residus industrials, en cap cas, per purins. Actual-ment, els únics aboca-ments que es produeixen a la riera de Coforb provenen de la xarxa de clavegueram municipal, fet que provoca, a més a més, molèsties a les explotacions agrícoles que hi ha al llarg del seu traçat, impedint, per exemple, d’abeurar-hi els animals o regar els horts.De fet, sabem que es va fer una correcció en aquesta mateixa revista municipal i també al blog dels editors del llibre, el Centre d’Estu-dis d’Avià, per part de

l’autora d’aquesta part concre-ta del llibre, però creiem que, a més a més, seria necessari fer pública una fe d’errades i adjuntar-la al llibre, que continua a la venda en moltes llibreries de la comarca, ja que aquestes rectificacions poden no haver arribat a tots els possibles lectors.I, ja per acabar, demanem més rigor a l’hora de publicar qualsevol escrit que tingui caràcter de denúncia, que, com en aquest cas, tira per terra anys d’esforç i de canvis.Finalment, voldríem animar el Centre d’Estudis d’Avià a continuar treballant, i que malgrat les crítiques i els errors (ja sabem que qui no res fa mai no s’equivoca), continuïn fent bons llibres d’àmbit proper al poble d’Avià, la seva gent i els seus entorns.

“

Opinió

ressoavia@gmail.comPodeu enviar les vostres opinions a:

26 El Ressò

Medi ambient “Tenim la sort de viure en un poble en què la natura és a tocar de casa, però no podem fer el mateix que faríem al bosc”

Per un Avià més net, tingues cura del teu gosArreu del país, hi ha un problema important amb les dejeccions que els gossos deixen pels carrers. S’han intentat moltes solucions, coercitives o no, però el problema persisteix. Augmentar la neteja? Sancions? Cap mesura no serà efectiva si no s’acompanya de la col·laboració dels propietaris dels animals.Des de l’Ajuntament, volem apro-fitar la difusió d’El Ressò a totes les llars d’Avià per demanar a una minoria de les persones que tenen gossos i que mostren una actitud poc cívica que col·laborin per te-nir Avià més net i més segur.Tenim la sort de viure en un poble en què la natura és a tocar de casa, però no podem fer el mateix que faríem al bosc. Els altres existei-xen i els hem de respectar. Deixeu-nos fer un recordatori de dos punts elementals:

-Els llocs on hi ha dispensadors de bosses per recollir els residus dels gossos no són llocs on portar els animals a fer les seves necessi-tats sense recollir-les, com sembla que algú interpreta per la repetida presència de residus davant d’al-guns llocs on hi ha dispensadors de bosses.-Els gossos no es poden deixar sols. Per molt que siguin mansos i que els coneguem, no deixen de

ser animals i poden tenir compor-taments imprevistos. Recordeu que l’agressió d’un animal a una persona pot tenir una forta reper-cussió econòmica per al propieta-ri del gos.

CONSELLS PER MILLORAR EL POBLE. Regidoria de Medi Ambient

Recordeu!4Heu de recollir sempre les dejeccions dels vostres gossos.4Teniu a mà dispensa-dors de bosses, per si us fan falta, però els gossos no han de fer allà les seves necessitats. 4És obligació vostra controlar el comporta-ment del vostre gos, encara que sigui manso.

El Ressò 27

ELS MÉS PE-

TITS CUIDEN EL PLANETA. De ben petits,

aprenen els con-sells. SUSANNA

CAMPILLO

CONSELLSDE MEDIAMBIENT

Q u a n ens aturem amb

el cotxe per esperar a algú, per comprar el diari

o per fer un petit encàrrec, és important que pensem a aturar el motor del vehicle. Contaminarem menys i

estalviarem una mica de benzina

Els olis domèstics contaminen molt, sobre-

tot els que fem servir a la cuina per fer fregits. No els llenceu mai a

l’aigüera o al vàter. Podeu fer servir una ampolla de plàstic gran, deixar-la a mà, i anar-los-hi abocant. Quan estigui plena, l’heu de dur a la deixalleria, on en faran el tractament adequat. I les res-

tes de la paella, es poden eixugar amb un paper

i llençar-lo a les es-combraries.

Ara que ja comença a fer molt

bon temps, pensem en sistemes de rec gota a gota

per als horts i jardins. Si pot ser, evitem de plantar-hi gespa. Així, estalviarem aigua. Aquest any, hi ha moltes reserves als pan-

tans, però això no ens ha de fer pas abaixar la guàr-

dia.

28 El Ressò

El Ressò d’Avià Revista d’informació i opinió del municipi Maig del 2009 62

Doble curs de fotografia a Avià P. 09

Per l’èxit de convocatòria, el curs de fotografia digital s’ha desdoblat: hi ha un grup de càmeres rèflex, i un altre de compactes, que es posarà en marxa el mes de juny. S’hi fan classes teòriques, i també de pràctiques en diversos indrets del poble. XAVIER SALAS I CASAMARTINA

Escola activa

Els alumnes aprenen a segar i batre i entrevisten Marc Coma. CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ P. 14 Avià,

PirineuAvià, i especialment Graugés, figuren en un llibre sobre el Pirineu de Cèsar August Torras, pare de l’excursionisme. M. A. CORTÉS P. 20

Per Nadal

57 pessebres van participar al concurs d’Avià. Josep Pérez va guanyar en diorames, i Josepa Casafont, en pessebres oberts. P. 19

Hola, Internet

Els alumnes de Charcay, a l’Equador, s’han connectat a la xarxa gràcies a un projecte de cooperació desenvolupat des d’Avià. P. 10