projecte curricular de centre (pcc) 3r...

PROJECTE CURRICULAR DE

CENTRE (PCC) 3r CICLE

MATEMÀTIQUES

CONTINGUTS BLOC 1: Nombres i operacions Objectius Continguts Criteris d'Avaluació

– Descompondre nombres i conéixer el valor relatiu de les xifres. (3)

– Identificar la relació entre la suma i la resta. (2)

– Aprendre el mecanisme que relaciona multiplicació i divisió. (2)

– Realitzar la prova de la divisió. (2)– Operar fent repartiments en parts

desiguals. (2)– Usar els parèntesi per donar prioritat a

les operacions. (3)– Resoldre problemes amb nombres

naturals. (2)

– La descomposició dels nombres.

– La relació entre la suma i la resta.

– La relació entre la multiplicació i la divisió. La prova de la divisió.

– Repartiments en parts desiguals.

– Operacions combinades. Prioritats.

– Reconeixement, lectura i escriptura de nombres naturals.

– Expressió dels nombres naturals en base deu. Descomposició de nombres naturals.

– Relació entre la suma i la resta.

– Elaboració d'estratègies pròpies de càlcul per obtenir productes i quocients de nombres naturals relacionant-los.

– Divisió d'un tot en parts iguals i desiguals.

– Descomposició mental i escrita de nombres naturals en la suma, la resta i el producte de dos o més nombres i en la combinació de diverses operacions.

– Resolució de problemes on intervenen les quatre operacions bàsiques soles i combinades.

– Resolució i interpretació de divisions amb resta i ús de la prova de la divisió i la calculadora, per comprovar la solució correcta.

– Valoració de les gràfiques d'ajuda i dels coneixements sobre la multiplicació i la divisió que s'utilitzen en un problema de partició.

– Comprovar que els alumnes i les alumnes mecanitzen la descomposició de nombres naturals.

– Observar si saben reconéixer la relació existent entre la suma i la resta.

– Analitzar si mecanitzen els procediments de la multiplicació i la divisió.

– Constatar que l'alumnat sap relacionar la multiplicació i la divisió.

– Verificar si saben utilitzar la prova de la divisió per comprovar que el resultat obtingut és correcte.

– Avaluar si saben realitzar repartiments en parts desiguals.

– Confirmar que saben operar tenint en compte la prioritat que determina la presència de parèntesi.

Objectius Continguts Criteris d'Avaluació

– Reconéixer el concepte de múltiple d'un nombre. (1)

– Calcular el mínim comú múltiple de dos nombres. (2)

– Identificar i trobar tots els divisors d'un nombre. (1)

– Calcular el màxim comú divisor de dos nombres. (2)

– Identificar els nombres primers i els compostos. (3)

– Aplicar criteris de divisibilitat per resoldre problemes. (2)

– Descompodre un nombre en factors primers. (3)

– Múltiples d'un nombre. Mínim comú múltiple de dos nombres (m.c.m.).

– Divisors d'un nombre. Tots els divisors d'un nombre.

– Màxim comú divisor de dos nombres (m.c.d.). Nombres primers i nombres compostos.

– Criteris de divisibilitat.

– Descomposició d'un nombre en factors primers.

– Utilització de l'addició i la multiplicació per arribar al concepte de múltiple d'un nombre.

– Reconeixement de la no-finitud del conjunt de múltiples d'un nombre.

– Identificació de divisors mitjançant els criteris de divisibilitat.

– Reconeixement dels procediments per calcular el màxim comú divisor i el mínim comú múltiple.

– Càlcul del màxim comú divisor de dos nombres de manera intuïtiva.

– Descomposició d'un nombre en producte de factors o factors primers.

– Càlcul del mínim comú múltiple de dos nombres de manera intuïtiva.

– Classificació d'un conjunt de nombres naturals en primers i compostos.

– Interés per utilitzar els criteris de divisibilitat de nombres naturals.

– Valoració del rigor a l'utilitzar els símbols i les regles de la multiplicació i de la divisió.

– Observar si saben obtenir els múltiples d'un nombre natural.

– Descobrir si coneixen el procediment per calcular el mínim comú múltiple de dos nombres (m.c.m.).

– Comprovar que saben obtenir els divisors d'un nombre natural.

– Analitzar que coneixen el procediment per calcular el màxim comú divisor de dos nombres (m.c.d.).

– Avaluar si saben trobar tots els divisors i múltiples d'un nombre descomponent-lo en productes de dos factors.

– Confirmar que saben definir, identificar i trobar nombres primers i compostos.

– Verificar que saben descompondre un nombre en factors primers.

– Veure si identifiquen correctament els criteris de divisibilitat d'un nombre.


– Identificar els termes d'una potència.– Realitzar càlculs del quadrat i el cub

d'un nombre. (2)– Reconéixer la utilitat de les potències

de base 10. (2)– Escriure de forma abreujada nombres

grans. (3)– Calcular l'arrel quadrada exacta d'un

nombre. (2)– Realitzar càlculs de forma aproximada

de l'arrel quadrada. (3)– Practicar amb l'orientació en el pla i

les coordenades. (1)

– El concepte de potència.

– El quadrat d'un nombre. El cub d'un nombre.

– Potències de base 10. Escriptura abreujada de nombres grans.

– L'arrel quadrada. Arrel quadrada aproximada.

– Resolució de problemes mitjançant el dibuix d'esquemes.

– Interacció de l'addició i la multiplicació per arribar al concepte de potència i de quadrat.

– Reconeixement, lectura i escriptura de potències de deu, quadrats perfectes, arrels quadrades i els seus termes.

– Agilització del càlcul del producte d'un nombre natural per una potència de deu.

– Comparació i ordenació de potències de deu, quadrats perfectes i nombres naturals expressats en notació científica.

– Utilització dels signes <, > i = per comparar potències de 10, així com quadrats i cubs de nombres naturals.

– Observació de figures en escala per il·lustrar magnituds relatives a distàncies.

– Expressió dels nombres naturals en base deu.

– Càlcul de potències de deu i quadrats perfectes.

– Interpretació d'un mapa de coordenades mitjançant una fotografia.

– Apreciació de la utilitat de les potències de 10 per abreujar l'escriptura de distàncies, així com astronòmiques i cardinals de poblacions grans.

– Interés per l'escriptura de nombres naturals utilitzant la notació científica.

– Analitzar si coneixen els conceptes de potència, base i exponent.

– Verificar si saben calcular el quadrat d'un nombre.

– Avaluar si coneixen el procediment per obtenir el cub d'un nombre.

– Comprovar que reconeixen potències de base 10 i saben escriure nombres naturals en potències de 10.

– Observar si saben escriure de forma abreujada nombres grans.

– Confirmar que saben obtenir l'arrel quadrada d'un nombre.

– Veure si coneixen el procediment per calcular l'arrel quadrada aproximada d'un nombre.


– Llegir i escriure nombres decimals i identificar les seues parts.

– Representar nombres decimals en la recta numèrica. (3)

– Identificar els zeros innecessaris en els nombres decimals. (1)

– Comparar i ordenar nombres decimals. (1)

– Aproximar i arredonir nombres decimals. (1)

– Escriure nombres grans usant els nombres decimals. (3)

– Completar enunciats col·locant les dades correctament. (3)

– Els nombres decimals en la recta numèrica.

– Els decimals equivalents. Zeros innecessaris.

– La comparació i ordenació de nombres decimals.

– L'aproximació de nombres decimals. L'arredoniment de nombres decimals.

– Escriptura de nombres grans amb decimals.

– Reconeixement, lectura i escriptura de nombres decimals.

– Representació de nombres decimals en una recta.

– Ordenació i comparació de nombres decimals.

– Ús dels símbols <, > i = per comparar nombres decimals.

– Aproximació d'un nombre decimal.

– Arredoniment d'un nombre decimal.

– Utilització de la calculadora per buscar un nombre decimal equivalent.

– Expressió de nombres grans utilitzant nombres decimals.

– Resolució de situacions problemàtiques aplicant nombres decimals.

– Compleció d'enunciats amb les dades necessaris.

– Curiositat i interés per les informacions expressades amb nombres decimals.

– Consideració de l'arredoniment com a mètode vàlid.

– Constatar que saben diferenciar els conceptes de part entera i part decimal, i que saben llegir i escriure correctament nombres decimals.

– Observar si els alumnes i les alumnes representen els nombres decimals en la recta numèrica.

– Descobrir si saben suprimir els zeros innecessaris d’un nombre decimal.

– Verificar si comparen i ordenen correctament nombres decimals.

– Comprovar si saben aproximar nombres decimals a mil·lèsimes, centèsimes, dècimes i unitats.

– Verificar que aprenen a arredonir nombres decimals.

– Avaluar si els alumnes i alumnes saben escriure nombres grans de forma abreujada.


– Calcular sumes i restes de nombres decimals. (1)

– Reconéixer el mètode de multiplicació de decimals. (1)

– Obtenir el quocient de la divisió entre un decimal i un natural. (1)

– Dividir dos nombres decimals per obtenir un quocient decimal. (1)

– Multiplicar i dividir per la unitat seguida de zeros. (1)

– Trobar divisions equivalents. (3)– Dividir un natural per un decimal i

dividir dos nombres decimals. (1)

– Suma i resta de nombres decimals. La multiplicació de dos nombres decimals.

– Divisió d'un decimal per un natural. La divisió de nombres naturals amb quocient decimal.

– Multiplicació i divisió per la unitat seguida de zeros.

– Divisions equivalents. Divisió d'un natural per un decimal. La divisió de dos nombres decimals.

– Ús de diagrames per descriure els algoritmes de l’addicció, la subtracció i la multiplicació de decimals.

– Càlcul mental, per escrit i amb calculadora de sumes, restes i multiplicacions amb nombres decimals.

– Multiplicació de dos nombres decimals.

– Divisió d'un nombre decimal per un nombre natural en situacions problemàtiques de la vida quotidiana.

– Obtenció del quocient decimal en una divisió de dos nombres naturals.

– Multiplicació i divisió d'un nombre per la unitat seguida de zeros.

– Obtenció del quocient de dos nombres decimals mitjançant la conversió en una divisió equivalent que no tinga decimals en el divisor.

– Comprovar que els alumnes i les alumnes realitzen sumes i restes amb nombres decimals.

– Observar si saben mecanitzar el procediment de les multiplicacions de dos decimals.

– Descobrir si saben resoldre divisions d'un decimal per un natural.

– Verificar si els alumnes i les alumnes obtenen quocients decimals en una divisió de nombres naturals.

– Confirmar si mecanitzen les multiplicacions i divisions de nombres decimals per la unitat seguida de zeros.

– Analitzar si els alumnes i les alumnes reconeixen i saben trobar divisions entre dos nombres decimals.

– Avaluar si saben realitzar divisions entre nombres decimals.


– Llegir, escriure i representar fraccions. (1)

– Identificar i obtenir fraccions equivalents.– Reconéixer el mètode de simplificació de

fraccions. (3)– Identificar la fracció irreductible. (3)– Comparar fraccions. (1) – Operar amb fraccions i nombres

mixtos. (2)– Resoldre problemes mitjançant

fraccions. (2)

– Fraccions equivalents. L'obtenció de fraccions equivalents.

– La simplificació de fraccions. La simplificació fins a la fracció irreductible.

– La comparació de fraccions.

– Fraccions i nombres mixtos.

– Planificació de problemes amb fraccions per trobar les solucions.

– Partició d'un tot en parts equivalents per arribar al concepte de fracció.

– Reconeixement, lectura i escriptura de fraccions.

– Representació de fraccions en segments, rectes i figures.

– Representació de fraccions mitjançant la partició de segments i figures.

– Ús de diagrames i figures per descriure la construcció de fraccions equivalents a partir d'una fracció donada.

– Reconeixement de fraccions equivalents.

– Obtenció de la fracció irreductible simplificant una fracció donada.

– Ordenació de fraccions senzilles.

– Ús dels signes <, > i = per comparar fraccions i establir igualtats.

– Ús del joc del Tangram per practicar amb les fraccions.

– Valoració del rigor en la utilització de les fraccions.

– Curiositat i interés per les informacions de caràcter numèric que es troben a l'entorn.

– Confiança en l'ús d'estratègies pròpies per representar i escriure fraccions.

– Analitzar si els alumnes i les alumnes coneixen els conceptes de denominador i numerador d'una fracció.

– Comprovar si reconeixen fraccions en representacions gràfiques.

– Observar si saben identificar i obtenir fraccions equivalents.

– Verificar si els alumnes i les alumnes reconeixen el procediment per simplificar fraccions.

– Avaluar si saben comparar fraccions amb igual i diferent denominador.

– Constatar que aprenen a representar fraccions i nombres mixtos a la recta numèrica.

– Veure si els alumnes i les alumnes saben resoldre problemes amb fraccions.


– Calcular la fracció d'un nombre.– Efectuar sumes i restes amb

fraccions. (2)– Calcular el producte d'un nombre per

una fracció. (2)– Identificar el mètode de reducció a

comú denominador. (2)– Multiplicar i dividir fraccions. (2)– Interpretar la fracció com una divisió.

(2)– Resoldre problemes mitjançant

operacions entre fraccions. (1)

– La fracció d'un nombre.

– Suma i resta de fraccions amb igual denominador.

– Suma i resta de fraccions amb diferent denominador.

– La reducció de fraccions a comú denominador.

– Multiplicació de fraccions.

– La divisió de fraccions.

– La fracció com a divisió: nombres decimals.

– Obtenció de sumes i restes de fraccions amb denominadors iguals.

– Interpretació de gràfiques que representen fraccions.

– Reducció de fraccions a comú denominador.

– Suma i resta de fraccions amb denominadors diferents.

– Càlcul del valor de la fracció d'una fracció. Càlcul del producte de fraccions.

– Obtenció del quocient d'una fracció.

– Expressió d'una fracció en forma de nombre decimal.

– Representació de fraccions en segments, rectes i figures.

– Resolució de problemes amb fraccions.

– Confiança en l'ús d'estratègies pròpies per operar amb diferents fraccions i diferents operacions amb fraccions.

– Gust per la presentació ordenada i clara de fraccions.

– Valoració del rigor en la utilització de les fraccions.– Curiositat i interés per representar i escriure fraccions.

– Realitzar sumes i restes de fraccions amb igual i amb diferent denominador.

– Reconéixer el producte d'un nombre natural per una fracció.

– Mecanitzar la reducció de fraccions a comú denominador.

– Realitzar productes de fraccions.

– Saber realitzar divisions de fraccions.

– Reconéixer les fraccions més grans que la unitat.

– Identificar la fracció com a divisió i relacionar-la amb els nombres decimals.


– Identificar els nombres enters. (1) – Representar els nombres negatius a la

recta numèrica. (3)– Comparar i ordenar nombres enters. – Saber orientar-se en un pla. (1) – Identificar les coordenades en el pla.– Relacionar les coordenades amb els

nombres enters. (2)– Utilitzar la calculadora per resoldre

operacions. (3)

– Els nombres enters. Nombres enters en la recta numèrica.

– Comparació i ordre de nombres enters.

– Orientació en el pla.

– Les coordenades. Coordenades i nombres enters.

– Utilització de la calculadora per a la resolució de problemes.

– Reconeixement, lectura i escriptura de nombres negatius.

– Representació de nombres enters positius i negatius en una recta numèrica.

– Ordenació i comparació de nombres enters positius i negatius en la recta numèrica.

– Interpretació de gràfiques que contenen nombres enters positius i negatius.

– Lectura de les coordenades d'un punt representat en una quadrícula.

– Representació de parells ordenats en un sistema cartesià de coordenades.

– Utilització de la calculadora per comprovar els resultats obtinguts als problemes.

– Curiositat i interés per representar i escriure nombres negatius en la recta numèrica.

– Interés per utilitzar amb precisió la regla.– Valoració de la utilitat dels sistemes de referència per

orientar-se en un gràfic o quadrícula.

– Comprovar que els alumnes i les alumnes reconeixen el concepte de nombre enter.

– Observar si saben localitzar els nombres negatius en la recta numèrica.

– Analitzar si saben comparar i ordenar nombres enters en la recta numèrica.

– Comprovar que saben relacionar les coordenades amb els nombres enters mitjançant la col·locació de punts en una quadrícula amb nombres enters.

– Confirmar si saben utilitzar les coordenades per situar objectes en el pla.


– Conéixer el concepte de magnitud proporcional. (1)

– Construir taules de proporcionalitat. (2)

– Resoldre problemes utilitzant la reducció a la unitat. (3)

– Aplicar el procediment matemàtic de la regla de tres. (2)

– Conéixer el significat de percentatge. (1)

– Calcular el tant per cent d'una magnitud. (2)

– Aplicar percentatges a descomptes i increments. (2)

– Magnituds proporcionals i no proporcionals. Les taules de proporcionalitat.

– La reducció a la unitat. Regla de tres.

– El significat dels percentatges. Càlcul del tant per cent o percentatge. Descomptes. Increments.

– Ús de diagrames i taules per descriure situacions de proporcionalitat.

– Reducció a la unitat d'una situació de proporcionalitat.

– Resolució de problemes de proporcionalitat directa les dades dels quals vénen donades en taules de doble entrada i a les que s'ha d'aplicar la regla de tres.

– Obtenció del valor que representa un determinat percentatge i càlcul del percentatge que correspon a una determinada quantitat.

– Obtenció de l'augment d'una quantitat indicada per un tant per cent.

– Determinació del descompte i l'increment que representa un percentatge del preu d'un objecte rebaixat.

– Ús de la regla de tres per trobar relacions entre distàncies a mapes i a la realitat.

– Observar que reconeixen i diferencien entre magnituds proporcionals i no proporcionals.

– Descobrir si saben construir taules amb magnituds proporcionals i resoldre problemes de magnituds.

– Comprovar si reconeixen el procediment de la reducció a la unitat i saben realitzar el càlcul de la regla de tres.

– Verificar si coneixen el significat dels percentatges en la vida quotidiana i saben calcular un percentatge o tant per cent.

– Constatar que saben buscar el preu d'un article després d'aplicar-li un tant per cent de descompte.

– Analitzar si saben calcular l'IVA en determinades compres i serveis i resoldre problemes d'augments.

CONTINGUTS BLOC 2: La mesura: estimació i càlcul de magnituds


– Diferenciar entre la forma complexa i incomplexa de temps. (2)

– Reconéixer el procediment de canvi de complexa a incomplexa. (2)

– Conéixer el mètode de suma en el sistema sexagesimal de temps.

– Interpretar la resta en el sistema sexagesimal de temps. (3)

– Utilitzar la unitat de temps apropiada en cada problema. (1)

– Conéixer la utilitat dels fusos horaris. (2)

– Resoldre problemes amb unitats de temps. (3)

– Expressió complexa i incomplexa.

– La suma en el sistema sexagesimal. La resta en el sistema sexagesimal.

– La utilització de la unitat apropiada. Fusos horaris.

– Realització de mesures de temps aplicant el sistema sexagesimal.

– Estimacions i comparacions de mesures de temps.

– Escollir les unitats de temps adequades a cada situació.

– Ús de diagrames per descriure la suma i la resta de mesures de temps expressades en forma complexa.

– Conversión de mesures de temps expressades en forma complexa a incomplexa i viceversa.

– Organització, interpretació i representació de dades en taules de doble entrada.

– Resolució de problemes les dades dels quals vénen representades en taules de doble entrada.

– Gust per l'ordre i la precisió en l'elaboració de càlculs amb dades de temps.

– Rigor en la utilització precisa de les equivalències de les diferents unitats de temps.

– Interés per utilitzar les unitats de temps adequades en cada situació concreta.

– Comprovar que saben passar d'expressions complexes a incomplexes i viceversa amb unitats de temps.

– Observar si els alumnes i les alumnes realitzen correctament sumes amb el sistema sexagesimal.

– Avaluar si aprenen a resoldre restes amb el sistema sexagesimal.

– Verificar si saben realitzar correctament multiplicacions amb el sistema sexagesimal.

– Constatar que els alumnes i les alumnes utilitzen la unitat adequada per expressar els resultats.

– Analitzar si saben reconéixer i treballar amb els diferents fusos horaris.

– Veure si resolen correctament problemes amb informació excessiva.


– Conéixer les unitats de longitud. (1) – Fer canvis d'unitats de longitud. (2)– Reconéixer les unitats de pes. (1) – Aplicar canvis d'unitats de pes. (2)– Identificar les unitats de superfície. (1) – Calcular canvis d'unitats de

superfície. (2)– Treballar amb unitats agràries i de

superfície d'ús local. (3)

– Les unitats de longitud. Canvi d'unitats de longitud.

– Les unitats de pes. Canvi d'unitats de pes.

– Les unitats de superfície. Canvi d'unitats de superfície.

– Les unitats agràries. Unitats de superfície d'ús local.

– Diferenciació de les unitats de longitud i de pes del sistema mètric.

– Expressió de valors de longitud en forma complexa i incomplexa.

– Conversión de dades de longitud d'una unitat a una altra per facilitar el càlcul o per expressar un resultat de forma més convenient.

– Transformació de dades de pes de forma complexa a incomplexa i viceversa.

– Canvi de les unitats de dades de pes per facilitar el càlcul o per expressar un resultat de forma més convenient.

– Obtenció de sumes, restes, multiplicacions i divisions amb diferents dades.

– Reconeixement de les principals unitats de superfície.

– Canvi de les unitats de superfície per facilitar el càlcul o per expressar un resultat de forma més convenient.

– Descripció de l'equivalència d'algunes unitats de longitud no habituals.

– Valoració de les pròpies capacitats per convertir dades de longitud, de pes i de superfície utilitzant diferents unitats del sistema mètric.

– Observar si saben reconéixer i utilitzar correctament les unitats de longitud i pes.

– Comprovar que realitzen correctament conversions d'unes unitats a altres.

– Analitzar si saben reconéixer i utilitzar correctament les unitats de superfície.

– Avaluar si realitzen correctament conversions amb les unitats de superfície.

– Verificar si coneixen i saben treballar amb algunes de les antigues unitats de mesura d'ús local.

– Constatar que resolen problemes endevinant la pregunta adequada en cada cas.


– Identificar els submúltiples del litre.– Reconéixer els múltiples del litre.(3)– Conéixer les unitats de volum. (1) – Relacionar el volum i la capacitat.– Usar la taula d'equivalències per fer

canvis d'unitats. (2)– Conéixer les unitats de capacitat d'ús

local. (3)– Resoldre problemes amb unitats de

capacitat i volum.

– Els submúltiples del litre. Els múltiples del litre.

– Volum: cm3 dm3, m3. Volum i capacitat.

– Taula d'equivalències: canvi d'unitats.

– Les unitats de capacitat d'ús local.

– L'elecció de la unitat més adequada per resoldre problemes d'unitats.

– Enumeració dels múltiples i els submúltiples del litre.

– Expressió de l'equivalència entre diferents unitats de volum i de capacitat del sistema mètric.

– Mesura i expressió de volums amb unitats del SMD.

– Mesura i expressió de capacitats amb unitats d'ús local.

– Utilització del SMD per fer canvis d'unitat. Comparació de volums.

– Expressió d'una dada de volum o de capacitat en diferents unitats.

– Obtenció de l'equivalència entre unitats de capacitat i de volum.

– Utilització de les abreviatures de les unitats de volum i de capacitat.

– Ús de taules d'equivalències per fer el canvi d'unitats de volum o de capacitat.

– Interés per calcular volums de materials i d'objectes de la vida quotidiana.

– Observar si coneixen els múltiples i submúltiples del litre.

– Comprovar que saben identificar les principals unitats de volum.

– Analitzar si reconeixen les equivalències entre unitats de capacitat i volum.

– Constatar que saben efectuar canvis d'unitats en mesures de volum.

– Verificar que reconeixen i treballen amb algunes unitats de capacitat d'ús local.

– Avaluar si utilitzen correctament la unitat més adequada en cada situació a l'hora de resoldre problemes.

CONTINGUTS BLOC 3: Geometria


– Reconéixer els angles més (significatius) (1)

– Mesurar angles amb el transportador d'angles. (3)

– Identificar els angles suplementaris.– Reconéixer els angles complementaris. (3)– Calcular la suma d'angles d'un triangle.

(3)– Sumar els angles d'un quadrilàter. (3)– Trobar la bisectriu d'un angle. (3)

– Mesura d'angles. El transportador.

– Els angles suplementaris. Els angles complementaris.

– La suma dels angles d'un triangle. La suma dels angles d'un quadrilàter. Bisectriu d'un angle.

– Utilització correcta del transportador per mesurar angles.

– Diferenciació i quantificació dels angles complementaris i suplementaris.

– Determinació de la mesura dels angles de forma indirecta coneixent altres angles relacionats.

– Deducció del valor de la suma dels tres angles d'un triangle comprovant que formen un angle de 180°.

– Demostració del valor de la suma dels quatre angles d'un quadrilàter utilitzant la descomposició en triangles.

– Resolució de situacions problemàtiques mitjançant la suma dels angles d'un triangle i d'un quadrilàter.

– Traçat de la bisectriu d'un angle aplicant l'algoritme corresponent.

– Interés per comprovar la veracitat de les regles de la geometria dels triangles i els quadrilàters.

– Analitzar si saben identificar els diferents tipus d'angles i saben mesurar angles amb el transportador.

– Comprovar que reconeixen dos angles que són suplementaris i saben que sempre sumaran 180°.

– Observar si identifiquen dos angles que són complementaris i comprenen que sempre sumaran 90°.

– Constatar que saben reconéixer el procediment per sumar els angles d'un triangle i saben que sempre sumaran 180°.

– Verificar que coneixen el procediment per sumar els angles d'un quadrilàter i saben que sempre sumaran 360°.

– Avaluar que aprenen a dibuixar la bisectriu d'un angle.

– Confirmar que observen la solució d'un problema resolt per deduir les dades de l'enunciat.


– Reconéixer les àrees del quadrat i del rectangle. (2)

– Aplicar el càlcul de l'àrea i el perímetre d'un romboide. (3)

– Calcular l'àrea del triangle, del trapezi i el romboide. (2)

– Identificar l'àrea d'un polígon regular. (3)– Conéixer els elements d'una

circumferència. (2)– Identificar el número pi i calcular la

longitud de la circumferència. (3)– Aplicar el número pi per calcular l'àrea

d'un cercle. (3)

– L'àrea i el perímetre del romboide. Àrea del triangle. Àrea del trapezi. Àrea del rombe. L'àrea d'un polígon regular.

– Els elements de la circumferència. El número pi. Longitud de la circumferència. L'àrea d'un cercle.

– Utilització d'instruments de dibuix per a la resolució de problemes de circumferències. Deducció gràfica de l'àrea de polígons.

– Construcció de fórmules senzilles de perímetres i àrees de polígons.

– Aplicació de les fórmules que permeten calcular el perímetre i l'àrea del romboide, el triangle, el trapezi i el rombe.

– Aplicació del mètode de descomposició per mesurar superfícies de polígons.

– Classificació de polígons a partir de relacions geomètriques i construcció de polígons amb una àrea determinada.

– Identificació dels elements d'una circumferència.

– Utilització del compàs i d'altres elements per dibuixar circumferències.

– Construcció de la fórmula del perímetre d'una circumferència.

– Càlcul de la longitud d'una circumferència utilitzant el número pi. Càlcul de l'àrea d'un cercle utilitzant el número pi.

– Conscienciació de la importància de la determinació de superfícies geomètriques en altres àrees del coneixement.

– Analitzar si saben calcular àrees i perímetres de diferents quadrilàters.

– Comprovar que identifiquen els elements de la circumferència i del cercle.

– Observar si saben identificar la posició de rectes respecte a una circumferència.

– Verificar si reconeixen el valor del número pi i coneixen exemples de la seua utilitat en la geometria.

– Confirmar que saben calcular la longitud de la circumferència i l'àrea del cercle.

– Avaluar si utilitzen correctament instruments de dibuix per conéixer la posició de dues circumferències entre si.

CONTINGUTS BLOC 4: Tractament de la informació, atzar i probabilitat


– Interpretar un gràfic de línies i un de sectors. (2)

– Diferenciar la freqüència absoluta i relativa. (3)

– Construir la taula de freqüències i conéixer la moda. (3)

– Identificar el concepte de moda.– Calcular la mitjana aritmètica o

mitjana. (2)– Aplicar jocs d'atzar per practicar amb

probabilitats. (3)– Escriure les probabilitats en forma de

fracció. (2)

– Freqüència absoluta i freqüència relativa. Mitjana aritmètica o mitjana. La moda.

– El gràfic de línies. El gràfic de sectors.

– Els jocs d'atzar. La probabilitat.

– Càlcul de probabilitats.

– Representació gràfica de dades mitjançant taules i diagrames de diversos tipus.

– Interpretació de diferents gràfiques estadístiques senzilles, tretes de situacions reals.

– Classificació de dades a partir de situacions reals.

– Càlcul de les freqüències absolutes i relatives del fenomen estudiat.

– Resolució de problemes les dades dels quals es presenten en gràfics.

– Obtenció, classificació i anàlisi estadístic de dades a partir de situacions reals.

– Elecció d'una mostra aleatòria en poblacions petites.

– Representació gràfica de dades mitjançant taules i diagrames de diversos tipus.

– Obtenció de la moda i la mitjana aritmètica.

– Estimació i càlcul de la probabilitat d'esdeveniments simples.

– Disposició favorable per interpretar les informacions que utilitza un llenguatge gràfic.

– Comprovar que diferencien i saben calcular la freqüència absoluta i la relativa.

– Observar si aprenen a calcular la mitjana aritmètica o mitjana i la moda.

– Analitzar si saben construir gràfics de línies i de sectors.

– Avaluar si reconeixen els resultats possibles dels jocs d'atzar.

– Confirmar que identifiquen jocs de probabilitat i aprenen a calcular probabilitats.

– Verificar si saben utilitzar instruments de dibuix per resoldre problemes de circumferències.

Aportació a les competències bàsiquesEls continguts de l’àrea s’orienten de manera prioritària a garantir el desenrotllament més òptim de la competència matemàtica en tots i cada

un dels seus aspectes, la qual cosa inclou la majoria dels coneixements i de les destreses imprescindibles per a això. És necessari subratllar, no obstant això, que la contribució a la competència matemàtica s’aconsegueix en la mesura que l’aprenentatge dels dits continguts va dirigit precisament a utilitzar-lo a l’hora d’enfrontar-se a les múltiples ocasions en què les xiquetes i els xiquets empren les matemàtiques fora de l’aula.

El desenrotllament del pensament matemàtic contribueix a la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic perquè fa possible una comprensió més bona i una descripció més ajustada de l’entorn. En primer lloc, amb el desenrotllament de la visualització (concepció espacial), les xiquetes i els xiquets milloren la seua capacitat per a fer construccions i manipular mentalment figures en el pla i en l’espai, la qual cosa els serà de gran utilitat en l’ús de mapes, la planificació de rutes, el disseny de plans, l’elaboració de dibuixos, etc. En segon lloc, a través de la mesura s’aconsegueix un millor coneixement de la realitat i s’augmenten les possibilitats d’interactuar-hi i de transmetre informacions cada vegada més precises sobre aspectes quantificables de l’entorn. Finalment, la destresa en la utilització de representacions gràfiques per a interpretar la informació aporta una ferramenta molt valuosa per a conéixer i analitzar millor la realitat.

Les Matemàtiques contribueixen al tractament de la informació i a la competència digital en diversos sentits. D’una banda perquè proporcionen destreses associades a l’ús dels nombres, com ara la comparació, l’aproximació o les relacions entre les diferents formes d’expressar-los, facilitant així la comprensió d’informacions que incorporen quantitats o mesures. D’una altra, a través dels continguts del bloc homònim es contribueix a la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic, essencials per a interpretar la informació sobre la realitat. En una escala més menuda, la iniciació en l’ús de calculadores i d’altres tecnologies per a facilitar la comprensió de continguts matemàtics està també unida al desenrotllament de la competència digital.

Els continguts associats a la resolució de problemes constitueixen l’aportació principal que des de l’àrea es pot fer a l’autonomia i la iniciativa personal. La resolució de problemes té, almenys, tres vessants complementaris associats al desenrotllament d’aquesta competència: la planificació, la gestió dels recursos i la valoració dels resultats. La planificació està ací associada a la comprensió en detall de la situació plantejada per a traçar un pla i buscar-hi estratègies i, en definitiva, per a prendre decisions; la gestió dels recursos inclou l’optimització dels processos de resolució; per la seua banda, l’avaluació periòdica del procés i la valoració dels resultats permet fer front a altres problemes o situacions amb més possibilitats d’èxit. En la mesura que l’ensenyança de les matemàtiques incidisca en aquests processos i s’hi plantegen situacions obertes es millorarà la contribució de l’àrea a esta competència. Actituds associades a la confiança en la pròpia capacitat per a enfrontar-se amb èxit a situacions incertes estan incorporades a través de diferents continguts del currículum.

El caràcter instrumental d’una part important dels continguts de l’àrea proporciona valor per al desenrotllament de la competència per a aprendre a aprendre. Sovint és un requisit per a l’aprenentatge la possibilitat d’utilitzar-hi les ferramentes matemàtiques bàsiques o comprendre informacions que utilitzen suports matemàtics. Per al desenrotllament d’esta competència és necessari incidir també, des de l’àrea, en els continguts relacionats amb l’autonomia, la perseverança i l’esforç per a abordar situacions de creixent complexitat, la sistematització, la mirada crítica i l’habilitat per a comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball. Finalment, la verbalització del procés seguit en l’aprenentatge ajuda a la reflexió sobre què s’ha aprés, què falta per aprendre, com i per a què; reflexió que potencia el desenrotllament d’estratègies que faciliten aprendre a aprendre.

Per a fomentar el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística des de l’àrea de Matemàtiques s’ha d’insistir en dos aspectes. D’una banda, la incorporació de l’essència del llenguatge matemàtic a l’expressió habitual i l’adequada precisió en el seu ús. D’altra banda, és necessari incidir en els continguts associats a la descripció verbal dels raonaments i dels processos. Es tracta tant de facilitar l’expressió com de propiciar l’escolta de les explicacions dels altres, la qual cosa desenvolupa la pròpia comprensió, l’esperit crític i la millora de les destreses comunicatives.

Les Matemàtiques contribuïxen a la competència cultural i artística des de la consideració del coneixement matemàtic com a contribució al desenvolupament cultural de la humanitat. Així mateix, el reconeixement de les relacions i formes geomètriques ajuda en l’anàlisi de determinades

produccions artístiques. L’aportació a la competència social i ciutadana es referix, com en altres àrees, al treball en equip, que en Matemàtiques adquireix una dimensió

singular si s’aprén a acceptar els altres punts de vista diferents del propi, en particular a l’hora d’utilitzar estratègies personals de resolució de problemes.

Metodologia especialEl currículum no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no

ho seran tan perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

Possibles materials curricularsEn els materials s’inclouran un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada

professor o professora puga desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguen assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURACASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA

Bloc 1. Les llengües i els parlants

ELEMENTS COMUNS (TOTS)


– Conéixer el procés de comunicació i les llengües d’Espanya (2)

– Conèixer les intervencions dels altres en públic (3)

– Explicació dels motius que exigeixen la mediació d'un traductor perquè dues persones que utilitzen diferents llengües es puguen comunicar.

– Observació de dibuixos amb la intenció de determinar-ne l'emissor, el receptor i el missatge que representen les seues escenes.

– Identificació de diferents formes de comunicació en diverses il·lustracions i enumeració d'altres que es coneguen.

– Conversa sobre la comunicació i la seua importància en els nostres dies.

– Escatir si relacionen imatge i text en la comprensió de missatges.

Bloc 2. Parlar, escoltar i conversar



– Conéixer les formes de cortesia (1) – Fer adequadament una exposició oral

(1)– Entendre una exposició de forma

narrativa (1)– Saber explicar correctament una

biografia (2)– Elaborar una descripció de caràcter

oral (1)– Desenvolupar estratègies per narrar

oralment (1)– Fer un debat col·lectivament a classe

(2)– Recitar poemes de manera expressiva– Fer comentaris orals, amb adequació i

correcció (2)– Elaborar resums de pel·lícules i de

llibres (2)

– Audició de diferents formes de comunicació per anotar-les.

– Observació de dos dibuixos, detectant les diferències entre ells.

– Audició d’una notícia sobre l’espai, veient la importància que té per a l’ésser humà.

– Enumeració dels ingredients necessaris per a fer una ensalada de fruita.

– Comentari de diverses fotografies que tenen a veure amb la conducció i la regulació del trànsit.

– Resum oral, per parelles o individualment, de llibres i pel·lícules conegudes.

– Descripció d'il·lustracions en què apareixen personatges ficticis i enumeració d'altres imatges que les puguen acompanyar.

– Audició de descripcions d'animals amb la intenció de dibuixar-ne algun.

– Conversa a l'aula entorn de la convivència i la solidaritat entre les persones partint de l'observació d'escenes quotidianes.

– Enumeració oral de situacions en què s'haja defensat un punt de vista i justificació argumentada d'una sèrie d'opinions.

– Expressió de la nostra opinió sobre coses que podem fer per respectar la natura.

– Discussió a l’aula sobre l’impacte que té l’activitat humana sobre la natura.

–

– Ordenació dels fets que s’expliquen en una historieta,

– Assegurar-se que reconeixen canvis de significat en paraules d’ús habitual.

– Observar si preparen i presenten exposicions orals clares i ordenades, i escriure el guió d’un breu text expositiu.

– Verificar que distingeixen el caràcter informatiu d’una notícia de natura subjectiva d’un article d’opinió.

– Veure si produeixen argumentacions orals i escrites que siguen clares, suggestives i precises.

– Verificar que expliquen breus narracions ordenades, cohesionades i imaginatives.

– Valorar positivament que participen en els debats proposats, aportant-hi arguments lògics i respectant els torns de paraula.

– Detectar si intervenen en públic de manera fluida, clara, expressiva i recolzant-se en el llenguatge no verbal.

– Analitzar si saben recitar poemes amb una pronúncia clara tenint en compte l’entonació i les pauses oportunes.

– Evidenciar que distingeixen sense dificultats sí de si i ha de a.

– Observar si fan comentaris orals ordenats, clars i precisos que se centren en aspectes importants.


explicant-la en veu alta.

– Reflexió sobre la necessitat de potenciar el comerç just, donant motius a favor o en contra d’aquesta qüestió.

– Resposta d’una sèrie de preguntes sobre continguts que s’han treballat a la lectura.

– Lectura d’un text expositiu sobre un determinat problema de medi ambient, veient la manera com ens hi podem implicar.

– Conversa sobre la importància de dur a terme amb els altres un comerç just.

– Conversa sobre les diferències entre les persones i la necessitat de respectar-nos mútuament.

– Explicació d’un esdeveniment que ens haja produït determinades sensacions, sense utilitzar el verb “sentir”.

– Dramatització davant de la classe de diverses situacions que apareixen dibuixades.

– Declamació d’una frase utilitzant diversos tipus d’entonació en cada cas.

– Explicació d’allò que coneixem sobre la història de Cyrano i sobre el seu autor.

– Explicació del significat figurat que té una paraula en un poema de Carles Salvador.

– Representació amb els companys d’un fragment de teatre, veient les característiques que presenta.

– Explicació d’una llegenda que coneguem del lloc on vivim.

– Descripció oral d'espais, reals o imaginaris, i enumeració dels adjectius que s'hagen utilitzat.

– Expressió de vivències personals relacionades amb el món del teatre.

– Elaboració d’una exposició oral per grups, havent triat prèviament un tema de discussió.


– Audició de les instruccions necessàries per a elaborar un disc màgic.

– Explicació del que és la gelea reial i de les circumstàncies en què es pot utilitzar.

– Identificació de les faenes que fan certes abelles en uns dibuixos.

– Comentari de la professió a què ens agradaria dedicar-nos de grans.

– Explicació del que és un hindú o un musulmà, coneixent les característiques d’aquestes religions.

– Comentari de la tasca que ha fet una sèrie de persones en favor de la pau.

– Reflexió sobre el que diríem si volguéssim fer una exposició sobre determinades qüestions.

– Argumentació d’allò que ens agradaria ser de grans, explicant per què.

– Identificació del contenidor al qual abocaríem determinades deixalles.

– Observació d’un quadre fent un comentari dels elements que hi veiem.

– Lectura d’un text sobre un invent que va revolucionar les coses.

– Comentari d’invents que han canviat profundament la nostra visió del món.

Bloc 3. Llegir i escriure



– Llegir i comprendre un text narratiu (1)

– Escriure petits poemes que resulten creatius (3)

– Llegir un text expositiu i entendre’l correctament (1)

– Llegir un text expositiu i entendre’l correctament (3)

– Llegir un text expositiu i entendre el que ens diu (1)

– Practicar la memòria visual i l’eficàcia lectora (2)

– Comprendre correctament textos expositius (1)

– Practicar la rapidesa i eficàcia lectores (1)

– Llegir un text expositiu i entendre’n el sentit (1)

– Llegir un text narratiu i entendre’l (1) – Llegir un text narratiu i entendre’l

correctament (1)– Llegir i entendre correctament textos

poètics (2)– Elaborar textos en què es descriguen

sentiments (3)– Entendre correctament un text

narratiu (1)

– Escriptura d'anuncis recorrent a eslògans, imperatius i hipèrboles.

– Lectura d'una narració i resolució d'un qüestionari sobre aquesta.

– Escriptura d’un resum que explique com podria continuar la lectura que hem fet.

– Lectura ràpida de textos que presenten una certa dificultat.

– Identificació de les parts en què es divideix un determinat text expositiu.

– Busca a la lectura d’informacions sobre determinades qüestions tècniques que es presenten.

– Lectura d’un text expositiu sobre les característiques d’alguns planetes del Sistema Solar.

– Lectura d’un text expositiu, observant les característiques que presenta.

– Elaboració d’un còmic breu respectant les característiques que ha de presentar.

– Escriptura d'un article d'opinió sobre un llibre que s'haja llegit pensant a publicar-lo en una revista juvenil.

– Activitats lúdiques per a desenvolupar l'atenció i la rapidesa lectores.

– Escriptura de fullets turístics d'espais imaginaris, de llocs que es coneguen, de parcs d'atraccions o d'institucions culturals.

– Lectura d'una narració i resolució d'un qüestionari sobre aquesta.

– Constatar que dominen l’estructura de la b en diversos tipus de paraula.

– Verificar que lligen comprensivament un text dramàtic i que contesten correctament preguntes que s’hi refereixen.

– Comprovar que tenen present la importància del guió en l’elaboració d’un text.

– Verificar que lligen comprensivament un text expositiu i que responen adequadament preguntes que hi fan referència.

– Assegurar-se que lligen comprensivament una narració i que contesten adequadament un qüestionari que hi fa referència.

– Valorar positivament que redacten una exposició en forma narrativa ben estructurada i precisa.

– Evidenciar que lligen comprensivament un text narratiu i que contesten preguntes sobre el seu contingut.

– Valorar positivament que escriguen una tira còmica amena i variada.

– Verificar que lligen comprensivament un còmic i que contesten preguntes sobre les seues característiques.

– Valorar positivament que escriguen una notícia respectant les seues parts i la seua voluntat objectiva

– Comprovar que lligen comprensivament una notícia i que contesten adequadament preguntes sobre la seua estructura i contingut.


– Lectura d'un text descriptiu i separació posterior de les parts objectives de les subjectives.

– Descripció escrita d'una il·lustració que incloga trets subjectius.

– Lectura d'un text descriptiu i separació posterior de les parts objectives de les subjectives.

– Preparació d’un dictat abans de fer-lo, detectant les dificultats que ofereix.

– Lectura d'un breu text per assenyalar-ne la tesi i els arguments.

– Escriptura per parelles del nom d’una obra narrativa, d’una de lírica i d’una de dramàtica.

– Preparació d’un dictat abans de fer-lo, detectant les dificultats que presenta.

– Explicació de l’estructura que presenten determinades històries.

– Lectura d’una narració, identificant-ne les parts i l’estructura que presenta.

– Identificació de respostes certes o falses en relació amb una lectura que s’ha fet.

– Resolució d'exercicis lúdics per a desenvolupar l'atenció, la rapidesa i l'eficàcia lectores.

– Lectura d’un poema endevinant a què fa referència.

– Escriptura d’oracions per a expressar determinats sentiments que tenim.

– Selecció de les frases que apareixen en un text, separant-les de les que no.

– Elaboració de petits poemes en els quals es parle d’històries d’animals.

– Elaboració de la descripció d’un personatge d’un conte infantil que ens agrade.

– Lectura de dos textos indicant en quin estil està cadascun d’ells i per què.

– Analitzar si escriuen una descripció que es puga incloure en un fullet turístic.

– Observar si lligen comprensivament una narració i contesten preguntes que hi fan referència.

– Observar si escriuen un breu conte ben estructurat i creatiu.

– Assegurar-se que lligen comprensivament un conte fantàstic i en reconeguen l’estructura temporal.

– Verificar que produeixin narracions que combinin diàlegs i parts descriptives.

– Assegurar-se que llegeixin comprensivament una llegenda i contestin preguntes sobre la narració.

– Verificar que escriguen un poema amb rima i altres recursos lírics, com ara personificacions, metàfores o comparacions.

– Observar si lligen de manera comprensiva diversos poemes i contesten preguntes sobre ells.

– Valorar positivament que descriguen per escrit sentiments, donant-los el nom oportú i explicant per què els experimenten.

– Verificar que lligen comprensivament una narració fantàstica i que contesten adequadament preguntes sobre el seu argument i personatges.


– Lectura d’un poema, intentant descobrir el significat figurat que hi té una determinada paraula.

– Lectura d’un còmic, observant les convencions que presenta i com s’hi organitzen les vinyetes.

– Escriptura de la biografia de Ludwig van Beethoven, havent-ne buscat informació.

– Descoberta de la frase feta que hi ha al darrere d’una sèrie d’enigmes que es presenten.

– Relació d’una sèrie de situacions amb frases fetes o locucions habituals.

– Busca d’informació sobre determinats personatges valencians importants, per tal de fer-ne una biografia.

– Indicació de les coses que no va fer Gandhi, a partir de la informació que proporciona la lectura.

– Lectura d’un text expositiu sobre la vida de Mahatma Gandhi, valorant la seua aportació a la pau.

– Busca d’informació en parelles sobre un personatge amb la finalitat de preparar-ne una entrevista.

– Preparació d'enquestes que permeten obtenir informació sobre les aficions preferides dels estudiants de Primària.

– Lectura d'una notícia periodística extreta d'una obra de ficció i compleció d'un qüestionari sobre els seus personatges i els casos que resolen.

– Realització d'inferències sobre la lectura i entorn dels casos que poden haver resolt els seus protagonistes.

Bloc 4. Educació literària



– Conéixer les característiques del text teatral (3)

– Conéixer les característiques del còmic– Identificar les característiques d’una

notícia periodística (3)– Distingir entre literatura oral i literatura

escrita (3)– Descobrir les característiques de la

narració (3)– Conéixer les característiques que

presenta el conte (3)– Conéixer les característiques del gènere

líric (3)– Fer una descripció de tipus literari (3)– Llegir un text teatral i entendre’n les

convencions (2)– Llegir un text narratiu i identificar-ne

les característiques (2)– Comprendre correctament un còmic i

la seua estructura (2)– Comprendre un text periodístic i les

seues característiques– Conèixer la descripció i el diàleg en la

narració (2)

– Distinció entre el contingut i la forma d'obres que es coneguen.

– Imaginació d’una història que es puga representar en un escenari.

– Lectura d’un text teatral observant les característiques que presenta com a tal.

– Indicació del subgènere dramàtic al qual pertany una fotografia.

– Exemplificació de la importància de conéixer dades històriques i literàries entorn d'una obra.

– Identificació en un text dels elements propis d’una narració.

– Lectura d’un poema, identificant l’estructura interna i l’externa que presenta.

– Explicació del significat d’un poema visual de Joan Brossa.

– Escriptura d’un conte sobre certs plantejaments que es presenten.

– Localització en un conte de les tres parts de la narració: introducció, desenvolupament i desenllaç.

– Explicació d’un element històric que apareix en una llegenda, identificant quin és.

– Explicació del paper que tenen els dracs en la mitologia oriental.

– Lectura d’una llegenda, veient les parts que presenta i els seus tipus de continguts.

– Valorar positivament que escriguen una breu escena teatral respectant les convencions pròpies d’aquest tipus de text.

– Observar si recorden les característiques essencials del gènere dramàtic i si les tenen en compte en produir els seus propis textos.

– Confirmar que dramatitzen amb expressivitat breus situacions o escenes.

– Assegurar-se que recorden les característiques principals dels còmics.


– Escriptura d'hipèrboles segons un model i de versos amb parelles de paraules.

– Reconeixement d'elements poètics en una estrofa popular.

– Memorització i recitat de poemes breus.– Lectura de poemes i resolució d'activitats sobre el seu

llenguatge, els seus temes i les seues parts.

– Lectura de poemes indicant si pertanyen a la lírica tradicional o culta.

– Indicació de si un determinat fragment pertany a una obra realista o fantàstica, explicant per què.

– Indicació del nom que correspon a una sèrie de siluetes de còmic.

Bloc 5. Coneixement de la llengua

ELEMENTS COMUNS


– Repassar les regles més importants d’accentuació (2)

– Distingir entre morfema i lexema (2)– Escriure correctament paraules amb

b i amb v (2)– Conéixer el concepte d’oració

gramatical (2)– Identificar els canvis de significat

d’un mot (2)– Identificar en una frase el subjecte i el

grup nominal (2)– Agrupar les paraules per famílies

lèxiques (3)– Trobar el nucli verbal del predicat (2)– Agrupar paraules en funció de camps

semàntics (3)– Identificar els complements del predicat

verbal (3)– Escriure adequadament paraules

homònimes (3)– Distingir entre oracions copulatives i

predicatives (3)– Saber fer l’anàlisi sintàctica d’oracions

(3)– Fer l’anàlisi morfològica de frases (3)– Identificar correctament diftongs i hiats

(3)– Distingir entre adjectiu, substantiu i

article (2)– Identificar el valor dels morfemes flexius

(3)

– Restitució dels accents eliminats en un paràgraf, en una bateria de paraules i en tres rètols comercials.

– Escriptura d'oracions que continguen paraules agudes, planes i esdrúixoles.

– Identificació de lexemes i morfemes en diversos conjunts de paraules.

– Compleció d’un text amb les lletres b, v, segons el cas.

– Distinció entre oracions que tenen subjecte elidit i oracions impersonals.

– Escriptura de cinc oracions que tinguen un subjecte el·líptic.

– Compleció de frases amb un subjecte que concorde amb una sèrie de predicats.

– Identificació del subjecte i el predicat de determinades oracions que es presenten.

– Escriptura del significat original de certs mots, escrivint un exemple en què es veja el canvi de significat.

– Explicació de la semblança que podem veure entre una sèrie de parelles de paraules.

– Relacionar paraules de la lectura amb sinònims que hi vagen bé.

– Compleció de frases amb la forma verbal corresponent en cada cas.

– Escriptura de determinants i modificadors per a una sèrie de substantius.

– Escriptura de grups nominals que responguen a determinats esquemes que es presenten.

– Compleció d’oracions amb un subjecte que siga un

– Evidenciar que diferencien oracions impersonals de les que tenen subjecte el·líptic.

– Confirmar que saben identificar grups nominals en funció de subjecte, com també els elements que els constitueixen.

– Evidenciar que agrupen paraules d’ús comú en famílies lèxiques.

– Assegurar-se que escriguen moms propis adequats per a una sèrie de situacions.

– Confirmar que distingeixen els predicats nominals dels verbals i que recorden què són els verbs copulatius i els seus atributs.

– Verificar que són capaços d’agrupar paraules per camps semàntics.

– Verificar que identifiquen els complements fonamentals del predicat verbal i que saben commutar CD i CI pels pronoms àtons.

– Assegurar-se que expliquen correctament el significat de frases fetes i locucions d’ús habitual.

– Comprovar que distingeixen les oracions copulatives de les predicatives, com també els seus complements.

– Assegurar-se que analitzen correctament la morfologia de paraules d’ús habitual i l’estructura sintàctica d’oracions simples.

– Analitzar si identifiquen determinants i pronoms numerals i indefinits en una bateria de frases.


– Escriure paraules que porten accent diacrític (3)

– Aplicar quan calga possessius i demostratius (2)

– Aplicar correctament els morfemes derivatius (3)

– Identificar els indefinits quan apareguen (2)

– Aplicar correctament els numerals (2)– Emprar correctament els interrogatius

i els exclamatius (1)– Distingir entre polisèmia i homonímia (3)– Accentuar mots de grafia difícil (3)– Identificar i usar pronoms relatius (3)– Emprar correctament els pronoms

personals (2)– Emprar correctament sinònims i

antònims (1)– Emprar el signe gràfic dels parèntesis (3)– Emprar adequadament els verbs seguits

de pronom feble (3)– Conèixer el verb i els seus accidents

(2)– Identificar correctament neologismes i

arcaismes (3)– Escriure bé la majúscula inicial i la h

intercalada– Distingir entre verbs regulars i verbs

irregulars (3)– Identificar estrangerismes de la

nostra llengua (2)– Distingir entre sí/si, ha/a (3)– Emprar correctament les interjeccions

(3)– Identificar adverbis, preposicions i

conjuncions (3)

nom o un pronom.

– Identificació del subjecte d’una sèrie d’oracions, indicant si es tracta d’un substantiu, un pronom o un grup nominal.

– Identificació de les paraules pertanyents a la mateixa família lèxica en una sèrie de grups.

– Escriptura de la família lèxica de determinades paraules, afegint-hi prefixos i sufixos.

– Escriptura de verbs copulatius entre els subjectes i els atributs de determinades frases.

– Afegit de complements als predicats de certes oracions, veient com s’amplien.

– Classificació dels verbs de certes oracions en una graella.

– Identificació del subjecte i el predicat d’una sèrie d’oracions que es presenten.

– Classificació de paraules segons el camp semàntic a què pertanyen.

– Compleció de frases amb paraules pertanyents al camp semàntic de les cures d’infermeria.

– Compleció d’oracions amb el CD que hi falte, substituint-lo pel pronom feble corresponent.

– Identificació del verb i dels complements verbals que podem trobar en una sèrie de frases.

– Selecció de verbs que apareixen a la lectura inicial.

– Correcció de les paraules equivocades que es troben en determinades frases, a partir de la informació proporcionada pel context.

– Compleció d’oracions amb CD, CI i CC de diversos tipus.

– Compleció d’oracions atributives amb un atribut que siga un adjectiu, un nom o un grup nominal.

– Veure si distingeixen les paraules compostes de les primitives i les derivades.

– Verificar que distingeixen els determinants exclamatius i interrogatius dels pronoms del mateix valor.

– Analitzar si escriuen normativament els determinants i els pronoms exclamatius o interrogatius.

– Verificar que justifiquen el caràcter polisèmic d’una paraula i concreten què és l’homonímia.

– Analitzar si saben escriure accents a les paraules que n’han de dur.

– Escatir si distingeixen els pronoms personals dels relatius.

– Analitzar si escriuen els parèntesis sempre que siguin necessaris.

– Verificar que reconeguin els accidents verbals de diverses formes i recordin verbs defectius.

– Analitzar si entenen els conceptes de neologisme i arcaisme.

– Veure si usen normativament majúscules inicials i l’h intercalada.

– Verificar que conjuguen correctament formes verbals classificant-les posteriorment en regulars i irregulars.

– Valorar positivament que coneguen figures retòriques que s’empren sovint en poesia.

– Constatar que identifiquen locucions adverbials, prepositives i conjuntives en una sèrie de frases.


– Conéixer les paraules tabú i els eufemismes (3)

– Identificació del verb copulatiu i de l’atribut de determinades oracions.

– Classificació de les vocals de determinades paraules en obertes i tancades, a partir de la informació que proporciona el diccionari.

– Busca a diccionari de determinats grups de paraules, identificant allò que tenen en comú per a fer el plural.

– Comparació entre una notícia breu i el fragment d'un article d'opinió.

– Classificació de les oracions anteriors segons que siguen copulatives, predicatives transitives o intransitives.

– Escriptura d'oracions que s'adeqüen a diverses seqüències de categories gramaticals i funcions sintàctiques.

– Distinció entre noms de categories gramaticals i funcions sintàctiques.

– Utilització del diccionari per trobar-hi els mots corresponents a algunes definicions i identificar l'opció correcta entre parells de termes.

– Accentuació de termes que contenen diftongs i hiats tònics.

– Identificació de noms concrets, abstractes, comuns i col·lectius.

– Compleció d'oracions amb els adjectius adequats i recerca d'altres per complementar noms atenent a les lleis de concordança.

– Compleció de morfemes flexius amb els lexemes verbals pertinents.

– Addició de morfemes flexius a noms, adjectius i verbs explicant tot seguit el significat que aporten als lexemes.


– Relació dels grups de substantius i adjectius que apareixen en la descripció llegida, i també de comparacions que s'hi identifiquen.

– Compleció d'oracions triant la paraula homòfona correcta.

– Accentuació de pronoms demostratius en una sèrie de frases.

– Transformació dels determinants de diverses oracions en pronoms, i viceversa.

– Relació dels grups de substantius i adjectius que apareixen en la descripció llegida, i també de comparacions que s'hi identifiquen.

– Accentuació de pronoms demostratius en una sèrie de frases.

– Classificació de demostratius i possessius en determinants i pronoms, i identificació del nom que acompanyen o substitueixen.

– Identificació de la paraula que no encaixa dins d’una sèrie que es presenta.

– Compleció de frases triant els indefinits oportuns.

– Redacció de frases amb numerals i amb indefinits, distingint-los correctament.

– Escriptura amb lletres de les xifres que apareixen en determinades quantitats.

– Identificació i classificació de determinants i pronoms numerals i indefinits en diverses bateries de frases; i escriptura d'oracions amb aquests.

– Formació de derivats i compostos estudiant paraules primitives i lexemes.

– Localització de la paraula que no encaixa en unes llistes que es presenten.

– Classificació d’exclamatius en un quadre, segons el significat que tinguen.


– Escriptura d’oracions interrogatives directes amb determinants interrogatius.

– Substitució dels pronoms interrogatius de certes frases per determinants interrogatius.

– Classificació d’interrogatius segons que siguen determinants o pronoms.

– Explicació del significat de determinades paraules homònimes.

– Compleció dels espais de certes oracions amb paraules homònimes, indicant què signifiquen en cada cas.

– Reescriptura de frases substituint-ne les paraules destacades per pronoms.

– Relació de les paraules de dues columnes que signifiquen el mateix.

– Formació de paraules compostes accentuant-les segons que corresponga.

– Reescriptura de frases substituint certes paraules destacades per pronoms.

– Compleció de frases amb pronoms personals febles.

– Compleció d’oracions amb pronoms personals forts, indicant-ne la persona i el nombre.

– Identificació dels pronoms personals forts i els febles que apareixen a la lectura.

– Localització dels anònims en una sèrie de sinònims.

– Explicació del significat de certes paraules que han aparegut a la narració.

– Compleció de frases amb una sèrie de neologismes adequats.

– Incorporació de parèntesis a certes frases, per a marcar incisos.

– Identificació dels verbs impersonals que trobem en una


sèrie de frases.

– Relació de formes verbals amb els seus accidents gramaticals.

– Anàlisi morfològica de determinades formes verbals que es presenten.

– Escriptura dels accidents gramaticals que presenten determinats verbs.

– Separació del lexema i els morfemes de determinades formes verbals.

– Identificació en una sèrie de les paraules que considerem neologismes.

– Escriptura de frases que incloguen paraules amb h intercalada i de termes derivats que exigeixen aquesta lletra.

– Restitució de les majúscules inicials que falten en una bateria de frases.

– Detecció de la irregularitat que tenen en comú diversos verbs conjugats i compleció d'oracions amb altres formes verbals del mateix paradigma.

– Classificació de formes verbals segons la seua irregularitat.

– Identificació de l'infinitiu i el lexema de diverses formes verbals, determinant si són regulars o irregulars.

– Enumeració d'estrangerismes propis de l'esport i del món de la música.

– Recerca de paraules que substituïsquen una sèrie d'estrangerismes i explicació del significat de termes procedents d'altres llengües.

– Relació d'estrangerismes amb el mot patrimonial equivalent.

– Compleció de frases amb sí o si o amb ha o a.

– Relació d’interjeccions amb el valor que expressen,


escrivint-hi oracions.

– Escriptura d’oracions amb les locucions conjuntives que es presenten.

– Compleció de frases amb les preposicions que hi vagen bé.

– Substitució de sintagmes per adverbis, indicant en cada cas de quin tipus són.

– Escriptura de la paraula tabú que correspon a una sèrie d’expressions que es destaquen.

ELEMENTS PROPIS DEL VALENCIÀ


– Escriure correctament paraules amb l·l (3)

– Distingir entre perquè, per què i per a què (3)

– Escriure correctament paraules amb g/tg i j/tj (2)

– Escriure correctament paraules amb ll i amb i (2)

– Escriure correctament paraules amb x, cc, cs (2)

– Escriure correctament els grups mm, nn, dd (2)

– Compleció de frases amb perquè, per què o per a què.

– Canvi de l’adjectiu gran en certes frases per un sinònim adequat.

– Compleció de frases amb potser o pot ser, segons el context.

– Escriptura de guionet o apòstrof en certes frases que incorporen pronoms febles.

– Correcció dels apòstrofs i guionets d’un text que no siguin adequats.

– Compleció de paraules amb els prefixos bi-, bes-, ben-, explicant quin és el canvi de significat que en resulta.

– Escriptura de les paraules amb ll o i que corresponen a determinats dibuixos.

– Compleció de les paraules de certes frases amb paraules que porten -x-, -cc-, -cs-.

– Compleció de paraules amb les lletres mm, nn, dd; escriptura de frases amb paraules que incorporen aquestes grafies.

– Verificar que escriguen correctament paraules que duen l·l.

– Observar si distingeixen entre perquè, per què i per a què.

– Veure si escriuen correctament les paraules potser o pot ser, juntes o separades.

– Observar si escriuen correctament el guionet o l’apòstrof en les formes verbals.

– Constatar que escriuen correctament paraules que porten g/tg, j/tj.

– Constatar que són capaços d’escriure correctament paraules que inclouen ll o i.

– Constatar que escriuen normativament paraules que inclouen els grups consonàntics -x-, -cc-, -cs-.

– Confirmar que escriuen correctament paraules que inclouen els grups consonàntics mm, nn, dd.

ELEMENTS PROPIS DEL CASTELLÀ


– Distingir entre porqué i por qué (3)– Escriure correctament paraules amb Z o

D final (3)– Escriure correctament paraules amb

g i j (2)– Escriure correctament paraules amb ll

o amb y (2)– Escriure correctament paraules amb h

(3)– Escriure correctament paraules amb J

(3)– Escriure correctament paraules amb mp

i mb. (3)– Escriure correctament paraules amb X

(3)

– Compleció de frases amb porqué i por qué.

– Compleció de paraules amb z o d final.

– Compleció de paraules amb els prefixos, explicant quin és el canvi de significat que en resulta.

– Escriptura de les paraules amb ll o y que corresponen a determinats dibuixos.

– Compleció de paraules amb h.

– Compleció de paraules amb els grups mb i mp.

– Compleció de paraules amb J.

– Compleció de paraules amb X

– Observar si distingeixen entre porqué i por qué.

– Veure si usen correctament la Z i la D final.

– Constatar que escriuen correctament paraules que porten g/j.

– Constatar que són capaços d’escriure correctament paraules que inclouen ll o y.

– Confirmar que escriuen correctament paraules amb H.

– Confirmar que escriuen correctament paraules que inclouen els grups consonàntics mb, mp.

– Comprovar que escriuen correctament paraules amb X

Bloc 6. La llengua com a instrument d’aprenentatge



– Desxifrar missatges ocults amb les tècniques adequades (3)

– Observar les diferències entre dues imatges (1)

– Identificar les característiques d’un text expositiu (3)

– Buscar noms propis per a determinades realitats (3)

– Conéixer mecanismes útils per a donar instruccions (2)

– Observar imatges una estona i retenir-les (2)

– Emprar quan calga les frases fetes (3)– Conéixer el valor de les onomatopeies

(3)– Aprendre a utilitzar correctament el

diccionari (1)– Saber emprar correctament el

diccionari (1)– Elaborar enquestes i entendre’n les

funcionalitats (2)– Conéixer les característiques del fulletó

turístic (3)– Discriminar textos de manera visual (3)– Resoldre correctament endevinalles (3)– Descriure processos emprant els

mecanismes adequats (3)– Aprendre a argumentar correctament

(1)– Redactar correctament anuncis

publicitaris (3)

– Ordenació de les accions del protagonista i concreció dels seus mòbils.

– Lectura del títol de la narració que obri el tema i observació de les seues il·lustracions per tractar d'inferir-ne l’argument.

– Identificació dels mitjans de transport que necessiten carnet per a conduir-los.

– Identificació del Colosseu de Roma en una sèrie de fotografies.

– Aclariment dels motius que porten el protagonista a triar un títol per a l'obra que escriu i del significat d'algunes frases de la lectura.

– Lectura del títol de la narració que obri el tema, de noms que s’hi destaquen i observació de les seues il·lustracions per tractar d'inferir-ne l’argument.

– Recerca de raons convincents amb es quals es puguen defensar davant els altres mesures mediambientals i circumstàncies quotidianes.

– Elaboració en grup de llistes de coses que podem fer per contaminar menys.

– Reflexió sobre alguna intervenció en públic que haguem fet alguna vegada.

– Observació d’imatges, detectant-hi les festes tradicionals que s’hi expliciten.

– Diferenciació entre llengües romàniques i llengües prerromanes.

– Localització de substantius, adjectius i articles en la lectura.

– Observar si tenen presents les característiques de les exposicions orals i escrites.

– Valorar positivament que descriguen un procés havent seleccionat els aspectes que en volen destacar i seqüenciant per ordre les seues fases.

– Observar si donen instruccions orals seqüenciant passos i emprant frases curtes que eviten la imprecisió.

– Analitzar si descriuen un procés que es presenta en un text per a aconseguir alguna cosa.

– Confirmar que són capaços d’explicar la biografia d’una persona.

– Analitzar si formulen definicions de paraules, respectant-ne l’estructura.

– Observar si descobreixen les potencialitats de l’entrevista per conéixer aspectes importants de la vida dels altres.

– Evidenciar que consulten eficaçment el diccionari per a resoldre dubtes.

– Evidenciar que consulten eficaçment el diccionari per aclarir dubtes ortogràfics i lèxics.

– Observar si preparen una enquesta que incloga preguntes clares i breus que permeten sondejar les realitats previstes.

– Detectar si recorden les característiques del text narratiu.

– Valorar positivament que inventen noms de


– Saber elaborar textos argumentatius (3)– Llegir un text explicatiu i

comprendre’n les característiques (1)– Identificar la informació d’una entrevista

(3)– Dramatitzar un text emprant els

recursos adequats (2)– Distingir entre paraules derivades i

compostes (2)

personatges per a contes segons el to que presenten.

– Detectar si troben sinònims i antònims per a substituir paraules d’ús habitual.

– Detectar si llegeixen amb rapidesa paraules que estan ocultes en un dibuix.

– Observar si reconeixen estrangerismes d’ús habitual i saben per què s’utilitzen en cada cas.

– Comprovar que recorden les principals característiques de les paraules invariables.

– Confirmar que diferencien paraules tabú d’ús habitual del seus eufemismes.

Aportació a les competències bàsiquesLa pròpia concepció del currículum d’esta àrea, al posar l’èmfasi en l’ús social de la llengua en diferents contextos comunicatius, fa evident la

seua contribució directa al desenrotllament de tots els aspectes que conformen la competència en comunicació lingüística. Cal també destacar que les estratègies que constitueixen la competència comunicativa s’adquireixen des d’una llengua determinada, però no

es refereixen exclusivament a saber usar esta llengua, sinó a l’ús del llenguatge en general. Esta característica de l’aprenentatge lingüístic té una gran importància, ja que els aprenentatges que s’efectuen en una llengua s’apliquen a l’aprenentatge d’altres, el coneixement de les quals contribueix, al seu torn, a acréixer esta competència sobre l’ús del llenguatge en general.

L’accés al saber i a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es relaciona directament amb les competències bàsiques d’aprendre a aprendre, i amb la competència d’autonomia i iniciativa personal. El llenguatge, a més d’instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement, permet comunicar-se amb un mateix, analitzar problemes, elaborar plans i mamprendre processos de decisió. En definitiva, regula i orienta la pròpia activitat amb progressiva autonomia. Per això el desenrotllament i la millora des de l’àrea contribueix a organitzar el pensament, a comunicar afectes i sentiments, a regular emocions i afavorir el desenrotllament de les dos competències.

L’àrea de llengua és un àmbit privilegiat per a desenrotllar l’habilitat d’interpretar i d’expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions i, així, col·laborar en la construcció de la competència matemàtica de què l’habilitat mencionada forma part. La lectura atenta i la comprensió literal i inferencial d’enunciats formen part del procés de resolució de problemes, motiu pel qual l’àrea de llengua també contribueix a desenrotllar aquesta competència.

Al tractament de la informació i competència digital, l’àrea contribueix en quant que proporciona coneixements i destreses per a la recerca, selecció, tractament de la informació i comunicació, en especial, per a comprendre la dita informació, la seua estructura i organització textual, i per a la seua utilització en la producció oral i escrita. El Currículum de l’àrea inclou l’ús de suports electrònics en la composició de textos. Açò significa alguna cosa més que un canvi de suport, ja que afecta les operacions mateixes que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió…) i que constitueixen un dels continguts bàsics d’esta àrea. Per això, en la mesura que s’utilitzen s’està millorant, al mateix temps, la competència digital i el tractament de la informació. Però, a més, els nous mitjans de comunicació digitals que sorgeixen contínuament, impliquen un ús social i col·laboratiu de l’escriptura, la qual cosa permet concebre l’aprenentatge de la llengua escrita en el marc d’un vertader intercanvi comunicatiu.

L’assertivitat, l’empatia, així com la lectura i l’anàlisi crítica dels missatges informatius i publicitaris són elements que des de l’àrea de llengua contribueixen al desenvolupament de la competència en el coneixement i interacció amb el món físic.

La llengua contribueix poderosament al desenrotllament de la competència social i ciutadana, entesa com a habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones, ja que necessàriament la seua adquisició requereix l’ús de la llengua com a base de la comunicació. Aprendre llengua és, abans que res, aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aquests transmeten, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d’obertura als altres.

D’altra banda en la mesura en què una educació lingüística satisfactòria valora totes les llengües com igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de representació, analitza els modes per mitjà dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejuís i imatges estereotipades del món, amb l’objecte de contribuir a l’eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge s’està contribuint al desenrotllament d’esta competència.

A més de reconéixer la pròpia llengua com a element cultural de primer orde, en esta àrea la lectura, comprensió i valoració de les obres literàries contribueixen al desenvolupament de la competència artística i cultural.


ho seran tan perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.


Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.





Possibles materials curricularsEn els materials s’inclouran ’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir els recursos bàsics perquè cada professor puga desenvolupar

diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguen assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

CONEIXIMENT DEL MEDII

BLOC 1. Geografia. L’entorn i la seua conservació


– Identificar les unitats de relleu de la Comunitat Valenciana (2)

– Distingir les muntanyes de la Comunitat Valenciana (3)

– Descriure un paisatge de muntanya de la Comunitat Valenciana (3)

– Diferenciar les zones de plana de la Comunitat Valenciana (3)

– Descriure un paisatge de plana de la Comunitat Valenciana (3)

– Caracteritzar les zones de costa de la Comunitat Valenciana (3)

– Reconéixer els rius de la Comunitat, els seus trets i ubicació (3)

– Les característiques generals i els tipus de relleu de la Comunitat Valenciana.

– Anàlisi i interpretació de mapes físics i fotografies aèries de la Comunitat.

– Les zones muntanyenques de la nostra Comunitat.

– Els paisatges, la vida i els tipus de poblament a les zones de muntanya, plana i costa de la Comunitat Valenciana.

– Establiment de relacions entre les característiques físiques d'un paisatge i les activitats econòmiques de la gent que habita en ell.

– Descripció de paisatges de muntanya, plana i costa a partir de l'observació d'imatges representatives d'aquests tipus de paisatges en la Comunitat.

– Les zones de plana en la Comunitat Valenciana.

– Característiques generals i tipus de costa del litoral de la Comunitat Valenciana.

– Els rius de la Comunitat Valenciana.

– Descripció dels usos dels embassaments, els canals i les sèquies de la Comunitat.

– Interpretació de dades expressats en diferents tipus de gràfics.

– Comprovar que identifiquen els principals rius, embassaments i canals de la Comunitat i descriure les seues característiques.

– Observar si especifiquen la funció dels canals i els embassaments de la Comunitat Valenciana.

– Constatar que reconeixen les característiques principals del relleu de la Comunitat Valenciana.

– Assegurar-se de que coneixen les tres unitats de relleu de la Comunitat Valenciana i les parts en les que es divideix.

– Comprovar que descriuen els paisatges de plana, muntanya i costa assenyalant les seues activitats econòmiques i comunicacions.

– Descobrir si coneixen els elements necessaris per interpretar un mapa físic i informar sobre el relleu representat.

– Veure si situen en un mapa físic diversos elements característics del relleu de la Comunitat Valenciana.


– Caracteritzar el clima de la Comunitat Valenciana (3)

– Situar i descriure les zones de vegetació de la Comunitat (2)

– Conéixer les espècies animals de la Comunitat Valenciana (2)

– Valorar la importància de preservar el nostre medi natural

– Conéixer i localitzar els nostres espais naturals protegits (2)

– El clima de la Comunitat Valenciana.

– Anàlisi i interpretació de mapes climàtics i climogrames.

– Identificació de les tres zones climàtiques de la Comunitat Valenciana.

– La vegetació de la Comunitat Valenciana.

– Localització en un mapa de les zones de vegetació de muntanya i de les zones de vegetació costanera de la nostra Comunitat.

– Anàlisi de la distribució de la vegetació en les serres alacantines a partir de l'observació d'un dibuix.

– Les espècies animals de la Comunitat Valenciana.

– Enumeració i localització de les espècies vegetals i animals autòctones de la Comunitat Valenciana.

– Identificació de les espècies animals de la Comunitat en perill d'extinció.

– Els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.

– Localització en un mapa dels principals espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.

– Comprovar que expliquen les característiques del clima de la Comunitat Valenciana.

– Examinar si descriuen les diferents condicions climàtiques que es donen en el litoral, l'interior i les muntanyes de la Comunitat.

– Constatar que completen la llegenda d'un mapa físic i que l’il·lustren segons les indicacions.

– Observar si identifiquen i situen geogràficament algunes espècies vegetals característiques de l'entorn de la Comunitat Valenciana.

– Valorar si coneixen les espècies animals més representatives de la Comunitat i la seua distribució geogràfica.

– Comprovar que coneixen, valoren i situen geogràficament els nostres espais naturals protegits.

– Veure si coneixen els elements necessaris per interpretar un mapa de l’oratge i informen de la predicció climàtica.


– Esbossar les característiques de la Via Làctia i el Sistema Solar (2)

– Reconéixer les diferents parts que componen la Terra (2)

– Descriure la geosfera i les plaques litosfèriques de la Terra (3)

– Analitzar els agents geològics interns de la Terra (2)

– Caracteritzar els agents geològics externs del nostre planeta (2)

– Conéixer els principals tipus de roques i el seu procés de formació (3)

– La Via Làctia i el Sistema Solar.

– Localització en diferents imatges de la ubicació, mida i distància dels planetes que componen el Sistema Solar.

– La geosfera i les plaques litosfèriques de la Terra

– Enumeració de les parts que conformen el nostre planeta.

– Els agents geològics interns: els volcans, els terratrèmols.

– Anàlisi i interpretació d'un sismograma.

– Observació en un mapa de les principals zones de risc sísmic a Espanya.

– El desgast de la superfície terrestre i els agents geològics externs.

– Descripció del procés de sedimentació.

– Observació i anàlisi, a través de gràfiques i fotografies, de l'acció dels agents geològics externs sobre el paisatge en general i sobre les roques en particular.

– Les roques i els minerals de la geosfera.

– Identificació i distinció dels conceptes de roca i mineral.

– Classificació dels diferents tipus de roques.

– Comprovar que descriuen la Via Làctia i el Sistema Solar assenyalant els seus principals astres.

– Descobrir si diferencien i esbossen les característiques de les parts que formen la Terra.

– Constatar que distingeixen les tres capes que constitueixen la geosfera terrestre i descriuen la divisió de la part superior de la geosfera en plaques litosfèriques.

– Verificar què caracteritzen els volcans i els terratrèmols com agents geològics interns.

– Confirmar que reconeixen els agents geològics externs que provoquen el desgast en la superfície terrestre.

– Avaluar si saben explicar els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació de les roques.

– Constatar que diferencien els tres tipus de roques que existeixen i saben explicar què són els minerals.


– Identificar les grans unitats del relleu espanyol (2)

– Descriure les unitats interiors del relleu espanyol (2)

– Caracteritzar les unitats exteriors del relleu d'Espanya (2)

– Distingir la costa mediterrània, l'atlàntica i la cantàbrica (2)

– Descriure les característiques generals dels rius peninsulars (3)

– Identificar i caracteritzar els rius de les diferents vessants (2)

– Conéixer el relleu i la hidrografia de les Canàries i les Balears (2)

– La situació i els límits del territori espanyol.

– Les grans unitats del relleu espanyol.

– Localització en un mapa físic dels elements més significatius del relleu i del paisatge d'Espanya.

– Les unitats interiors del relleu espanyol: l'Altiplà i les serralades.

– Interpretació d'un tall de relleu amb les diferents unitats de relleu peninsular.

– Les serralades exteriors de la Península Ibèrica.

– Utilització de fotografies per identificar unitats del relleu i elements característics del paisatge.

– Les grans depressions del relleu espanyol.

– Localització i caracterització de les serralades i les depressions exteriors a partir de la interpretació de mapes i dibuixos.

– Les costes d'Espanya: mediterrània, cantàbrica i atlàntica.

– Característiques dels rius peninsulars.

– Els rius del vessant mediterrani, atlàntic i cantàbric.

– Identificació en mapes dels vessants fluvials d'Espanya i els seus principals rius.

– Observació de gràfics de barres sobre la longitud dels rius espanyols.

– El relleu insular: les Illes Balears i les Illes Canàries.

– Anàlisi d'un mapa del relleu de les Illes Balears i les Illes Canàries.

– Comprovar que identifiquen els principals rius dels vessants mediterrani, cantàbric i atlàntic.

– Constatar que situen Espanya al continent europeu i que reconeixen les característiques principals del seu relleu.

– Assegurar-se que coneixen les unitats de relleu interiors i exteriors del territori espanyol.

– Observar si caracteritzen el relleu i la hidrografia de les illes Canàries i les Balears.

– Descobrir si coneixen els elements necessaris per interpretar un mapa físic i informar sobre el relleu representat.

– Veure si situen en un mapa físic diversos elements característics del relleu del territori espanyol.


– Definir què és el clima i identificar els factors que el determinen (3)

– Identificar els climes d'Espanya i les zones climàtiques de la Terra (2)

– Conéixer els factors que influeixen en la vegetació (3)

– Descriure la vegetació i el clima atlàntic i mediterrani (3)

– Caracteritzar la vegetació i el clima d'interior i de muntanya (3)

– Valorar les peculiaritats del clima i la vegetació canaris (3)

– El clima i els factors climàtics: latitud, proximitat o llunyania al mar, altitud i relleu.

– Els climes d'Espanya: atlàntic, mediterrani, d'interior, de muntanya i subtropical.

– Observació i interpretació d'un mapa del temps atmosfèric d'Espanya.

– Localització de les diferents zones climàtiques de la Terra en un globus terraqüi.

– Els paisatges naturals i els factors que influeixen en la vegetació.

– Identificació en un mapa de les grans àrees de vegetació d'Espanya.

– El clima i la vegetació atlàntics.

– Localització en mapes d'Espanya de les zones de clima atlàntic, mediterrani, d'interior i de muntanya.

– Anàlisi i interpretació de climogrames.

– El clima i la vegetació mediterranis.

– Observació d'imatges i fotografies representatives de diferents zones de vegetació.

– El clima i la vegetació a les terres de l'interior.

– El clima i la vegetació de muntanya.

– Clima i vegetació de les Illes Canàries.

– Elaboració d'un climograma a partir de dades de temperatures i precipitacions prèviament donades.

– Comprovar que saben explicar quins són els factors que determinen la variabilitat climàtica del territori espanyol.

– Observar si localitzen i caracteritzen les cinc zones climàtiques del territori espanyol.

– Analitzar si saben identificar i localitzar les formacions vegetals del paisatge espanyol.

– Verificar si relacionen els tipus de clima amb les característiques del relleu i amb la vegetació que li és pròpia.

– Confirmar si saben utilitzar i interpretar mapes per representar fets i fenòmens relacionats amb el clima i la vegetació.

– Avaluar si saben comparar, interpretar i elaborar climogrames de diferents conjunts climàtics del territori espanyol.

BLOC 2: Ciències. La diversitat dels sers vius


– Reconéixer les característiques– dels éssers vius (2)– Definir les activitats principals dels

éssers vius (3)– Saber què són i com són les cèl·lules

(2)– Reconéixer els organismes unicel·lulars– Explicar què és un microscopi, com és i

com s’usa (3)– Identificar i organitzar els organismes

pluricel·lulars (3)– Valorar la classificació dels animals (3)

– Característiques dels éssers vius. Els éssers vius són actius.

– Les activitats dels éssers vius: alimentació, reproducció, creixement i moviment. La sensibilitat dels éssers vius.

– Els éssers vius estan constituïts per cèl·lules. Les característiques de les cèl·lules. Parts principals de les cèl·lules: citoplasma, membrana cel·lular i nucli.

– Parts i utilitat del microscopi.

– Observació de cèl·lules en el microscopi.

– Organismes d’una cèl·lula i de diverses cèl·lules: unicel·lulars i pluricel·lulars.

– Estudi de l’estructura d’un organisme unicel·lular: el parameci.

– L’organització dels organismes pluricel·lulars. Els teixits biològics. Els òrgans i els sistemes d’òrgans.

– La classificació dels éssers vius. – Observació de característiques per identificar els éssers

vius i establiment de criteris de classificació dels éssers vius.

– Veure si saben explicar la relació entre les diferents activitats dels éssers vius.

– Analitzar si expliquen correctament l’activitat dels organismes unicel·lulars i de les cèl·lules dels organismes pluricel·lulars.

– Comprovar si identifiquen les estructures principals de la cèl·lula.

– Observar si saben explicar els conceptes de teixit, òrgans i sistema d’òrgans.

– Constatar si coneixen les parts d’un microscopi i en valoren la utilitat.

– Avaluar si saben observar, amb el microscopi, cèl·lules d’una preparació de teixit.

– Comprovar que comparen i classifiquen els éssers vius.

– Confirmar que descriuen les característiques que permeten classificar els organismes pluricel·lulars en vegetals, animals i fongs.


Identificar i diferenciar vertebrats d’invertebrats (2)Classificar els grups principals d’invertebratsIdentificar les característiques principals de peixos i amfibis (2,3)Reconéixer les característiques dels rèptils i les aus (2,3)Definir les característiques principals dels mamífers (2,3)

– Les esponges, els celenterats i els equinoderms: característiques. La simetria.

– Els cucs i els mol·luscos. Exemples. Desplaçament dels cefalòpodes.

– Els artròpodes. Característiques generals i grups d’artròpodes.

– Els vertebrats. Com són els vertebrats. Els grups de vertebrats.

– Els peixos i els amfibis: morfologia i biologia.

– Els rèptils: característiques i biologia. Els dinosaures: rèptils del passat.

– Les aus: característiques. Classes de plomes. L’alimentació de les aus.

– Els mamífers: característiques principals. Les dents dels mamífers.

– Invertebrats: característiques que els distingeixen dels vertebrats. Identificació del grup de vertebrats o invertebrats al qual pertany una espècie determinada.

– Identificació d’animals propis de l’entorn immediat i d’altres llocs.

– Comparació d’animals per identificar les característiques que permetran classificar-los.

– Observació de les característiques de cada grup en imatges, gràfics i esquemes. Reconeixement de la informació rellevant per completar quadres i esquemes.

– Descripció de les característiques de cada grup usant el vocabulari adequat.

– Establiment de relacions i correspondències entre les característiques i les fun-cions dels diferents grups de vertebrats.

– Sensibilització per la protecció i la conservació de la natura.

– Verificar si saben identificar i diferenciar mitjançant fotografies animals vertebrats i invertebrats.

– Constatar si saben reconéixer les característiques principals de les esponges, els celenterats, els equinoderms, els cucs i els mol·luscos.

– Avaluar si coneixen les característiques principals dels artròpodes i si en reconeixen diferents grups.

– Observar si saben diferenciar entre animals vertebrats i invertebrats.

– Veure si reconeixen les característiques principals dels peixos, els amfibis, els rèptils, les aus i els mamífers.

– Analitzar si classifiquen correctament les cinc classes de vertebrats.

– Comprovar si saben identificar les característiques que permeten diferenciar els mamífers de la resta de vertebrats.

bjectius Continguts Criteris d'Avaluació

– Caracterització de les plantes (2)– Classificació de les plantes– Diferenciació entre algues, molses i

falagueres (3)– Reconeixement de les parts d’una

planta fanerògama (2)– Anàlisi de la nutrició de les plantes i

de la fotosíntesi (2)– Descripció de la respiració de les

plantes (2)– Enumeració de les aplicacions

principals de les plantes (2)

– Les característiques de les plantes.

– La classificació de les plantes.

– Diferenciació dels principals grups de plantes sense flor.

– Les fanerògames. Parts d’una planta: arrel, tija i fulles.

– La nutrició de les plantes. La fotosíntesi. Com s’alimenten les plantes.

– La respiració. L’intercanvi de gasos.

– La importància de les plantes.

– Observació, interpretació i explicació de la fotosíntesi mitjançant esquemes, gràfics i dibuixos.

– Identificació dels tubs llenyosos i dels tubs liberians en fulles.

– Elaboració d’un experiment senzill per detectar el midó fabricat en la fotosíntesi i comprendre la necessitat de la presència de llum en el procés.

– Curiositat i interés per la diversitat dels éssers vius.

– Respecte per les normes de seguretat en l’ús d’instruments i de substàncies al laboratori.

– Responsabilitat davant la faena i els compromisos adquirits.

– Observar que saben reconéixer les característiques principals del regne dels vegetals.

– Comprovar que saben identificar i descriure els grups de plantes sense flors: algues, molses i falagueres.

– Analitzar si reconeixen les característiques principals de les plantes fanerògames.

– Constatar que saben diferenciar les parts d’una fanerògama –arrel, tija i fulles– i que saben classificar les fulles segons la forma i segons la vora.

– Avaluar si saben explicar el procés de la fotosíntesi i els òrgans de la planta que participen en el procés fotosintètic.

– Veure si coneixen el procés de respiració de les plantes.

– Fixar-se si valoren la importància de les plantes per a la resta d’éssers vius i la seua utilitat per als éssers humans.


– Reconéixer les característiques de la reproducció sexual (2)

– Conéixer la fecundació i el desenvolupament del zigot (2)

– Identificar les parts de l’aparell reproductor femení (2)

– Identificar les parts de l’aparell reproductor masculí (2)

– Conéixer les característiques bàsiques de l’embaràs (2)

– Explicar el procés del part (2)– Comparar les diferents etapes de la

vida humana (2)

– La reproducció humana.

– Definició de reproducció sexual.

– Enumeració de les diferències entre els sexes.

– Interpretació de dibuixos dels diferents gàmetes.

– La fecundació.

– Identificació de les parts de l’aparell reproductor masculí i de l’aparell reproductor femení.

– L’embaràs. La formació de l’embrió. El desenvolupament del fetus.

– Descripció dels fenòmens relacionats amb el part.

– Comparació de les etapes de la vida humana: infància, pubertat, edat adulta i vellesa.

– Distinció entre pubertat i adolescència.

– Interpretació d’esquemes i fotografies relacionats amb la reproducció humana.

– Anàlisi de dades en taules i gràfics que descriguen aspectes diferents de la reproducció humana.

– Veure si coneixen el vocabulari bàsic que s’empra en la descripció de la reproducció sexual.

– Analitzar si els alumnes expliquen correctament la fecundació i el desenvolupament del zigot.

– Comprovar si identifiquen les parts principals dels aparells reproductors femení i masculí.

– Observar si saben explicar els processos principals relacionats amb l’embaràs i amb el part.

– Constatar que coneixen les etapes de la vida humana.

– Avaluar si saben treballar amb gràfics relacionats amb la reproducció humana.

– Confirmar si saben obtenir i interpretar informació de diferents fonts.


– Conéixer les bases de la reproducció sexual en els animals(2)

– Diferenciar entre fecundació externa i interna (3)

– Reconéixer les característiques dels animals ovípars (2)

– Reconéixer les característiques dels animals vivípars (2)

– Conéixer diferents tipus de desenvolupament de les cries (2)

– Explicar la cura de les cries (3)– Distingir els tipus de reproducció asexual

en animals (3)

– La reproducció sexual en els animals.

– Comparació de la fecundació externa i la fecundació interna.

– El caragol, un animal hermafrodita.

– Els animals ovípars i els animals vivípars.

– Anàlisi de l’estructura d’un ou.

– Investigació de les característiques de la gestació en diferents animals.

– El desenvolupament de les cries.

– Descripció del desenvolupament indirecte de les cries. La metamorfosi.

– La cura de les cries.

– La reproducció asexual en els animals.

– Descripció dels tipus principals de reproducció asexual dels animals: escissió i gemmació.

– La gemmació dels corals.

– Organització de la informació en taules i interpretació d’imatges relacionades amb la reproducció dels animals.

– Veure si coneixen el vocabulari bàsic que s’utilitza en la descripció de la reproducció sexual.

– Analitzar si expliquen correctament la fecundació i les seues modalitats.

– Comprovar si enumeren les característiques diferencials dels animals ovípars i vivípars.

– Observar si saben explicar o reconéixer els processos principals del desenvolupament indirecte d’un animal.

– Constatar que els alumnes coneixen la cura i les diverses atencions que poden rebre les cries dels animals.

– Avaluar si saben explicar diferents tipus de reproducció asexual en els animals.

– Escatir si saben obtenir i interpretar informació de diferents fonts.


– Reconéixer les parts d’una flor (2)– Descriure el procés de la pol·linització

(2)– Diferenciar entre fruits i llavors (2)– Conéixer els mecanismes de

dispersió de les llavors (2)– Diferenciar els tipus de reproducció

asexual (3)– Conéixer exemples de reproducció

asexual artificial (3)– Observar les parts d’una flor (3)

– La reproducció dels vegetals.

– La flor i la reproducció sexual. Diferents tipus de flors. Els òrgans reproductors de la flor.

– La pol·linització de les flors. La fecundació i l’embrió.

– La llavor. El fruit.

– La dispersió i la germinació de les llavors.

– La reproducció asexual en les fanerògames. La reproducció a les plantes sense flors. La reproducció artificial.

– Consulta de fonts d’informació escrita.

– Observació experimental de les estructures de la flor utilitzant els instruments de dissecció.

– Comparació de la pol·linització mitjançant el vent i mitjançant els insectes.

– Classificació dels fruits en carnosos i secs.

– Interpretació i explicació de gràfics i esquemes.

– Estudi de les condicions ambientals que influeixen en la germinació d’una llavor.

– Curiositat pel coneixement del món vegetal.

– Adquisició d’hàbits a favor de la prevenció del deteriorament de la natura.

– Analitzar si els alumnes reconeixen els elements protectors i els òrgans reproductors de la flor.

– Escatir si saben com es produeix la pol·linització a les plantes.

– Veure si saben explicar el procés de la fecundació i la formació de l’embrió a les plantes.

– Comprovar si diferencien entre llavor i fruit i si saben com es formen.

– Avaluar si reconeixen les diferents formes de dispersió de les llavors i si saben explicar què necessiten per germinar.

– Constatar que saben diferenciar els tipus principals de reproducció asexual en plantes fanerògames.

– Verificar si els alumnes saben explicar la reproducció de les plantes sense flors.

BLOC 3: Ciències. La salut i el desenrotllament personal


– Diferenciar entre aliments i nutrients (3)– Conéixer les parts i el funcio-namient

de l'aparell digestiu(2)– Diferenciar les parts de l'aparell

respiratori (2)– Descriure el procés de la respiració

cel·lular (3)– Conéixer la composició de la sang i els

vasos sanguinis (3)– Descriure el funcionament de l'aparell

circulatori (2)– Conéixer les parts de l'aparell

excretor i el viatge de l'orina (2)

– Els aliments i els nutrients.

– Classificació dels aliments habituals en els grups d'aliments.

– Reconeixement de les parts de l'aparell digestiu.

– La digestió mecànica i la digestió química.

– Anàlisi de la digestió en els diferents òrgans de l'aparell digestiu.

– Higiene bucal.

– L'aparell respiratori. La higiene de la respiració.

– Explicació dels moviments pulmonars.

– La respiració cel·lular.

– L'aparell circulatori. Descripció dels components de la sang.

– Comparació dels tipus de vasos sanguinis.

– El cor. Reconeixement del cicle cardíac.

– Reconeixement de les parts de l'aparell excretor.

– Descripció del camí que segueix l'orina fins a l'exterior del cos.

– Veure si saben diferenciar entre aliment i nutrient i classifiquen els aliments més freqüents.

– Analitzar si coneixen les parts de l'aparell digestiu i la seua funció.

– Comprovar que identifiquen els òrgans de l'aparell respiratori i coneixen els moviments pulmonars.

– Observar si saben explicar el procés de la respiració cel·lular.

– Comprovar que coneixen els components de la sang i els tipus de vasos sanguinis.

– Avaluar si saben explicar el funcionament del cor i el recorregut de la sang.

– Confirmar si coneixen les parts de l'aparell excretor i la seua relació amb l'orina.

– Comprovar que coneixen les normes bàsiques d'higiene corporal.


– Diferenciar entre ossos i cartílags– Conéixer els principals tipus

d'articulacions (3)– Identificar els principals ossos del

cap i del tronc (2)– Nomenar els principals ossos de les

extremitats (2)– Conéixer algunes lesions dels ossos i

les articulacions (2)– Identificar els principals músculs del

cos humà (2)– Explicar com funcionen els músculs (3)

– L'esquelet. Els ossos. Els cartílags.

– Enumeració de les funcions de l'esquelet.

– Reconeixement de les parts de l'aparell digestiu.

– Classificació de les articulacions.

– Identificació dels principals ossos del cap, del tronc i de les extremitats.

– La composició de les dents.

– Diferenciació de les principals lesions dels ossos i les articulacions.

– Els músculs.

– Reconeixement dels principals músculs en esquemes o fotografies.

– El funcionament dels músculs.

– Relació dels músculs amb l'exercici físic.

– Estudi experimental de les característiques dels ossos.

– Valoració de la importància de la cura de l'esquelet i dels músculs.

– Anar amb compte del material de laboratori individual i col·lectiu.

– Veure si saben enumerar les funcions de l'esquelet i distingeixen entre ossos i cartílags.

– Analitzar si saben reconéixer els tipus d'articulacions.

– Comprovar que identifiquen els principals ossos del cap, el tronc i les extremitats.

– Observar que diferencien entre si les lesions dels ossos i les articulacions.

– Comprovar que identifiquen els principals músculs del cap, del tronc i de les extremitats.

– Avaluar si saben explicar el funcionament dels músculs.

– Confirmar si coneixen la relació entre l'exercici físic i les característiques dels músculs.

– Veure que saben interpretar imatges relacionades amb el sistema esquelètic.


– Distingir les parts del sistema nerviós humà (2)

– Conéixer les funcions del sistema nerviós (2)

– Reconéixer els elements constitutius de la neurona (3)

– Classificar diferents tipus de neurones– Relacionar els actes nerviosos amb les

neurones (3)– Descriure les funcions del cervell i el

cerebel (3)– Explicar el paper del tronc encefàlic i la

medul·la espinal (3)

– Parts del sistema nerviós.

– Reconeixement del cervell, el cerebel, el tronc encefàlic i la medul·la espinal.

– Distinció entre nervis sensorials i nervis motors.

– La protecció del sistema nerviós.

– Enumeració de les funcions del sistema nerviós.

– Les neurones.

– Classificació funcional de les neurones.

– Diferenciació entre actes nerviosos voluntaris i involuntaris.

– Funcions dels centres nerviosos.

– Organització funcional del cervell en àrees.

– El cerebel.

– El tronc encefàlic i la medul·la espinal.

– Reconeixement experimental de l'anatomia d'un encèfal de be.

– Discussió sobre l'efecte de les drogues.

– Respecte pel material de laboratori, tant individual com col·lectiu.

– Observar si saben reconéixer les parts fonamentals del sistema nerviós humà.

– Analitzar si diferencien entre nervis sensorials i nervis motors.

– Comprovar que identifiquen les funcions generals del sistema nerviós.

– Observar si reconeixen la neurona com cèl·lula pròpia del sistema nerviós i saben descriure-la.

– Comprovar que distingeixen els actes nerviosos voluntaris dels involuntaris interpretant situacions pràctiques.

– Avaluar si saben enumerar les funcions dels diferents centres del sistema nerviós central.

– Confirmar que coneixen els efectes de les drogues sobre el sistema nerviós.

BLOC 4: Persones, cultures i organització social


– Descriure els trets generals demogràfics de la Comunitat (2)

– Conéixer l'evolució de la població de la Comunitat Valenciana (3)

– Caracteritzar els sectors i els seus productes en la Comunitat (2)

– Conéixer els sectors i productes industrials de la Comunitat (3)

– Analitzar el pes econòmic del turisme i el comerç valencians (3)

– Descriure les infraestructures del transport de la Comunitat (3)

– Característiques generals i distribució de la població de la nostra Comunitat.

– Anàlisi d'un mapa de densitat de població de la Comunitat Valenciana.

– L'evolució de la població en la Comunitat Valenciana.

– Interpretació d'una piràmide de població de la Comunitat Valenciana.

– Els sectors d'activitats econòmiques de la Comunitat Valenciana.

– El sector primari en la Comunitat Valenciana.

– Les activitats industrials i la construcció en la nostra Comunitat.

– Identificació de les principals activitats del sector terciari en la Comunitat Valenciana.

– Localització en diferents mapes de les activitats del sector primari, secundari i terciari de la Comunitat Valenciana.

– Les activitats comercials i el turisme en la Comunitat Valenciana.

– Anàlisi del percentatge de població ocupada en la Comunitat en els serveis.

– Les vies de comunicació i els mitjans de transport de la nostra Comunitat.

– Assegurar-se de que coneixen les característiques principals de la distribució de la població de la Comunitat.

– Verificar que són capaços de calcular la densitat de població de la Comunitat segons una informació donada.

– Constatar que identifiquen les característiques de la població de la nostra Comunitat i la seua classificació.

– Observar si coneixen les activitats de cada sector econòmic.

– Descobrir si identifiquen alguns dels productes dels sectors econòmics primari i secundari de la Comunitat.

– Comprovar que coneixen i localitzen a l'espai les principals zones industrials de la nostra Comunitat.

– Veure si expliquen les característiques del sector terciari de la nostra Comunitat.

– Constatar que coneixen les característiques dels mitjans de transport i descriuen la configuració de la xarxa viària.


– La realitat autonòmica i la diversitat lingüística d'Espanya (2)

– L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (3)

– Les institucions de govern de la Comunitat Valenciana (3)

– Els símbols, festes i tradicions de la nostra Comunitat (2)

– Les Comunitats Autònomes a l'Estat espanyol.

– Localització en un mapa de les Comunitats Autònomes uniprovincials i pluriprovincials de l'Estat espanyol.

– Identificació de les llengües reconegudes com cooficials en les diferents Comunitats Autònomes.

– Anàlisi d'un fragment de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

– Les institucions autonòmiques de la Comunitat Valenciana.

– Interpretació d'un dibuix explicatiu del funcionament, procés d’elecció i característiques de les institucions autonòmiques de la Comunitat.

– Enumeració de les principals competències autonòmiques de la Comunitat.

– Els símbols i la festa oficial de la Comunitat.

– Descripció d'algunes festes i tradicions pròpies de la Comunitat Valenciana.

– Busca d'informació sobre la seu i el funcionament de les Corts Valencianes.

– Investigació sobre la figura històrica de Jaume I i l'origen de la festa oficial de la Comunitat Valenciana.

– Comprovar que expliquen l'organització política de la Comunitat Valenciana i les competències del seu govern.

– Verificar que reconeixen els símbols d'identitat de la nostra Comunitat i expliquen la seua història.

– Observar si identifiquen el 9 d'octubre com la festa de la Comunitat Valenciana.

– Assegurar-se de que descriuen les funcions de les institucions del govern de la Co-munitat Valenciana.

– Observar si són capaços d'establir el caràcter pluriprovincial i enunciar la de-nominació oficial de la nostra Comunitat.

– Comprovar que expliquen les implicacions que comporta el que Espanya siga un Estat Autonòmic.

– Valorar si coneixen alguns dels episodis històrics més significatius de la Comunitat Valenciana.

– Veure si identifiquen les seus de les institucions de la Comunitat Valenciana.


– Conéixer l'evolució i distribució de la població espanyola (3)

– Descriure els trets generals demogràfics d'Espanya (2)

– Explicar l'emigració espanyola en el segle XX (2)

– Analitzar la immigració estrangera i la seua integració a Espanya (2)

– Caracteritzar la població espanyola segons la seua activitat econòmica (3)

– Valorar positivament la incorporació de la dona a la faena (2)

– Descriure la població rural i urbana al nostre país (2)

– Caracteritzar el volum, la densitat i la distribució de la població a Espanya.

– Analitzar l'evolució de la població espanyola des d'inicis del segle XX als nostres dies.

– Explicar les característiques de la població espanyola: natalitat, mortalitat i esperança de vida.

– Reconéixer els moviments migratoris de la població espanyola en el segle XX.

– Caracteritzar els moviments migratoris que es donen a Espanya a l'actualitat.

– Reflexionar sobre la necessitat d'integrar els immigrants estrangers en la nostra societat, respectant els seus costums, creences i tradicions.

– Descriure la població activa i no activa espanyola assenyalant la distribució de la població activa en els diferents sectors d'activitat econòmica.

– Analitzar el procés d'incorporació de la dona al món del treball.

– Conéixer la distribució de la població urbana i rural a Espanya.

– Habituar-se a la utilització i comprensió de material gràfic per a la representació i interpretació de fenòmens demogràfics.

– La densitat i la distribució de la població espanyola.

– Reconeixement en un mapa de les zones més poblades i més despoblades del territori espanyol.

– Característiques de la població espanyola: natalitat, mortalitat, augment de l'esperança de vida i envelliment de la població.

– Anàlisi de gràfics sobre l'evolució de la natalitat i l'esperança de vida.

– Moviments migratoris a Espanya: migracions interiors i exteriors.

– Investigació sobre el passat migratori de persones del nostre entorn.

– La immigració estrangera a Espanya.

– Reflexió sobre la integració de la població immigrant al nostre país.

– Població i activitat econòmica.

– La incorporació de la dona al treball al nostre país.

– Valoració crítica de la discriminació de la dona a la faena.

– Població rural i urbana a Espanya.

– Explicació de les causes que van motivar l'abandonament de les zones rurals a Espanya al llarg del segle XX.


– Caracteritzar el sector primari i els seus productes a Espanya (2)

– Identificar les fonts d'energia (2) produïdes i usades a Espanya (2)

– Descriure la indústria i la construcció al nostre país (2)

– Analitzar el pes econòmic del turisme i el comerç espanyols (2)

– Conéixer les infraestructures del transport d'Espanya (2)

– Valorar la necessitat d'un desenvolupament sostenible (2)

– Les activitats del sector primari a Espanya.

– Localització en diferents mapes de les activitats econòmiques dels sectors primari i secundari a Espanya.

– La mineria i les fonts d'energia a l'Estat espanyol.

– Identificació de les fonts d'energia més utilitzades a Espanya.

– Explicació dels avantatges i inconvenients de les energies renovables.

– La indústria i la construcció a Espanya.

– Anàlisi d'un gràfic sobre el valor econòmic dels sectors industrials espanyols.

– El comerç i el turisme a Espanya.

– Anàlisi dels percentatges de població ocupada en diferents activitats del sector serveis.

– Localització en un mapa de les principals zones d'afluència turística.

– Les infraestructures del transport a Espanya.

– Localització en un mapa de les autopistes, autovies, línies d'AVE, ports i aeroports espanyols.

– Identificació de les activitats econòmiques que agredeixen el medi ambient i reflexió entorn a les possibles mesures que permeten aconseguir un desenvolupament sostenible.

– Observar si descriuen en què consisteixen les diferents activitats que conformen el sector primari i si les localitzen en un mapa.

– Descobrir si localitzen els subsectors del sector secundari en un mapa d'Espanya i si els caracteritzen.

– Verificar que classifiquen els diferents tipus d'indústria que es desenvolupen a Espanya.

– Descobrir si caracteritzen el comerç i el turisme que es desenvolupa a Espanya.

– Constatar que coneixen les particularitats dels diferents mitjans i infraestructures de transport al nostre país.

– Comprovar que defineixen en què consisteix el desenvolupament sostenible i que expliquen com es pot arribar a ell.

BLOC 5: Història. El canvi en el temps


– Identificar les etapes de la història i les fonts històriques (2)

– Conéixer els períodes en què es divideix la prehistòria (característiques) (2,3)

– Descriure la forma de vida dels éssers humans del Paleolític (3)

– Conéixer les característiques tècniques de la pintura rupestre (3)

– Descriure la forma de vida dels éssers humans del Neolític (3)

– Analitzar els trets que defineixen l’Edat dels Metalls (3)

– El temps històric: la cronologia i les etapes de la Història.

– El Paleolític: societats caçadores-recol·lectores.

– Les primeres manifestacions artístiques: l’art rupestre.

– L’art rupestre a la Península Ibèrica.

– El naixement de l’agricultura i de la ramaderia al Neolític.

– Els primers poblats del Neolític.

– L’Edat dels Metalls: metal·lúrgia, artesans i comerciants.

– Les construccions megalítiques.

– Identificació de les diferents etapes de la Història en un fris cronològic.

– Descripció i anàlisi de les produccions materials de la Prehistòria.

– Explicació de diversos processos de treball de les societats prehistòriques.

– Comparació i anàlisi de dades a partir de les fonts d’informació utilitzades.

– Elaboració d’un mapa conceptual.– Valoració i respecte del patrimoni històric i artístic com a

font de coneixement del nostre passat.

– Comprovar que saben interpretar i explicar el vocabulari de la cronologia i que saben interpretar cronològicament les dates.

– Veure si situen correctament les etapes de la Història en un eix cronològic.

– Detectar si saben explicar les diferències entre les formes de vida al Paleolític i al Neolític.

– Observar com descriuen els mitjans de subsistència, la forma de vida i les primeres manifestacions artístiques dels humans.

– Comprovar que identifiquen i localitzen correctament les manifestacions d’art rupestre principals de la Península Ibèrica.

– Constatar que saben explicar el naixement de l’agricultura i les seues característiques principals.

– Avaluar si detecten la utilitat de determinats instruments prehistòrics i indiquen quan van aparéixer.

– Verificar que coneixen el procés d’elaboració dels objectes de metall i que identifiquen la funció dels megàlits.


– Conéixer els pobles que van ha-bitar la Península a l’Edat Antiga (característiques) (2,3)

– Descriure les formes de vida dels pobles preromans (3)

– Analitzar les fases de la conquista romana i la romanització (2,3)

– Descriure un campament i les característiques de l’exèrcit romà (3)

– Caracteritzar la vida en una ciutat i en una vil·la romana (3)

– Conéixer la religió romana i els orígens del cristianisme (3)

– Els celtes i els ibers. Formes de vida i tipus d’assentaments.

– La conquista romana i el procés de romanització.

– La conquista romana d’Hispània.

– La romanització a Hispània.

– Estudi d’un campament romà.

– L’estructura de la ciutat romana i les activitats urbanes.

– Organització social dels romans.

– Les activitats agrícoles i les vil·les rurals.

– La mineria i el comerç.

– La religió dels romans.

– Els orígens i l’expansió del cristianisme.– Observació i interpretació d’un plànol urbà, mapes,

dibuixos i fotografies.

– Comprovar que coneixen els trets principals de l’organització socioeconòmica dels pobles celtes i ibers.

– Fixar-se si són capaços d’explicar els factors que caracteritzen el procés de romanització de la Península Ibèrica.

– Veure si saben descriure les edificacions principals d’una ciutat romana i explicar-ne les funcions.

– Detectar si reconeixen l’organització social i econòmica de la societat romana.

– Verificar que determinen els béns principals que exportava Hispània a la resta de l’Imperi romà.

– Escatir si coneixen la religió romana i l’expansió del cristianisme.

– Observar si són capaços d’identificar i de descriure les restes arqueològiques i monumentals dels pobles celtes, ibers i romans.

– Comprovar que saben situar en un fris cronològic els fets i els personatges més significatius de l’època romana.


– Descobrir els canvis ocorreguts a l’Edat Mitjana a la Península (2,3)

– Analitzar l’evolució dels regnes cristians a la Península (3)

– Reconéixer el desenvolupament artístic i cultural d’Al-Àndalus (3)

– Caracteritzar la vida dels nobles, els monjos i els llauradors (3)

– Descriure les característiques d’una ciutat medieval (3)

– Diferenciar els estils romànic i gòtic (3)

– La conquista visigoda d’Hispània.

– La conquista musulmana de la Península Ibèrica. La vida a Al-Àndalus.

– La formació dels regnes cristians.

– Senyors i cavallers. La vida als castells.

– Els monjos i la vida als monestirs.

– Els llauradors i les tasques del camp.

– Les ciutats medievals: artesans i gremis.

– Les esglésies romàniques i les catedrals gòtiques.

– Obtenció d’informació de dibuixos i esquemes.

– Lectura i interpretació de mapes històrics i mapes conceptuals.

– Interpretació d’un eix cronològic centrat en l’època estudiada.

– Sensibilitat i respecte pel patrimoni històric i cultural. – Interés pels antecedents històrics i les transformacions i

les adaptacions socials, culturals i polítiques que s’han produït a la Península Ibèrica.

– Observar si identifiquen i ordenen cronològicament els fets històrics principals de l’Edat Mitjana.

– Observar si els alumnes reconeixen trets de la influència islàmica en la nostra cultura.

– Veure si identifiquen les diferències principals de les formes de vida dels grups socials de la societat medieval.

– Avaluar si reflexionen sobre els aspectes més significatius de la vida econòmica i social al camp i a les ciutats medievals.

– Verificar que identifiquen les construccions que caracteritzen una ciutat medieval.

– Confirmar que diferencien els elements arquitectònics més característics dels estils romànic i gòtic.


– Caracteritzar les etapes prehistòriques en territori valencià (3)

– Analitzar l’art rupestre de la Comunitat Valenciana (3)

– Descriure els pobles colonitzadors i les tribus iberes (3)

– Explicar la conquista romana i la romanització en la Comunitat (3)

– Valorar el llegat cultural romà en la Comunitat Valenciana (3)

– Descriure les civilitzacions medievals en terres valencianes (3)

– Detallar l'estil i valor arquitectònic de la Llotja de València (3)

– La Prehistòria en terres de la Comunitat Valenciana.

– Descripció d'objectes prehistòrics d'ús quotidià.

– Anàlisi de les pintures rupestres del barranc de la Valltorta.

– Els pobles colonitzadors i els ibers.

– Localització en un mapa dels pobles colonitzadors preromans de la Península.

– Descripció d'obres d'art i restes arqueològics preromans.

– Coneixement i ubicació de les diferents tribus iberes del territori valencià.

– Les terres valencianes en temps dels romans.

– Identificació en un mapa de les calçades romanes en terres de la nostra Comunitat.

– Descripció de la ciutat romana de Saguntum.

– Visigots i bizantins en terres de la Comunitat Valenciana.

– L'ocupació musulmana i la conquista cristiana del territori valencià.

– Descripció de la Llotja de València i coneixement del seu alt valor artístic.

– Constatar que detallen els hàbitats dels pobladors de la Comunitat Valenciana en les diverses etapes de la Prehistòria.

– Verificar que identifiquen els pobles colonitzadors, les tribus iberes i que expliquen les causes de l'arribada dels romans.

– Observar si localitzen les vies romanes que passaven per la Comunitat i caracteritzen el procés de romanització.

– Comprovar que identifiquen i descriuen dos edificis emblemàtics de l'art i la història de la Comunitat Valenciana.

– Assegurar-se de que defineixen alguns conceptes clau relacionats amb l'ocupació musulmana del territori valencià.

– Constatar que daten els esdeveniments més rellevants de la història de la Comunitat durant l'Edat Mitjana.


– Caracteritzar la cultura i l'art del Renaixement (2,3)

– Descriure l'organització de la monarquia dels Reis Catòlics (2,3)

– Conéixer els descobriments geogràfics del segle XV (2,3)

– Explicar el descobriment d'Amèrica i el viatge de Magallanes (2,3)

– Aproximar-se a la cultura dels pobles precolombins (2,3)

– Descriure la conquista i colonització d'Amèrica (2,3)

– La cultura i l'art del Renaixement.

– Anàlisi a partir d'un qüestionari de diferents obres d'art renaixentista.

– La monarquia autoritària dels Reis Catòlics.

– Interpretació d'un organigrama sobre l'organització del govern dels Reis Catòlics.

– Anàlisi d'un mapa sobre els regnes cristians del segle XV i la seua unificació.

– Els grans descobriments geogràfics.

– Identificació en un dibuix de les diferents parts d'una caravel·la.

– Els grans descobriments geogràfics.

– Observació de mapes amb les rutes de les expedicions i descobriments realitzats en els segles XV i XVI.

– El descobriment d'Amèrica i la primera volta al món de Fernando de Magallanes.

– Els pobles precolombins.

– Localització en un mapa dels territoris asteca, maia i inca.

– Caracterització a partir de dibuixos d'un poblat inca i una ciutat colonial.

– La conquista i la colonització d'Amèrica.

– Identificació dels productes importats d'Amèrica pels espanyols.

– Comprovar que reconeixen el progrés científic i cultural i el canvi de mentalitat que es va produir a l'iniciar-se l'Edat Moderna.

– Assegurar-se de que identifiquen les característiques estètiques del Renaixement en les obres d'art d'aquest estil.

– Verificar que coneixen l'organització del govern dels Reis Catòlics.

– Comprovar que descriuen com va tenir lloc la unificació dels regnes peninsulars.

– Veure si enumeren les causes que van motivar els descobriments dels segles XV i XVI.

– Veure si caracteritzen els pobles precolombins.

– Observar si coneixen què va facilitar la conquista del Nou Món i com es va organitzar l'Amèrica colonial.


– Descriure els regnats de Carles I i Felip II (2,3)

– Establir les causes de la decadència dels Àustries en el XVII (3)

– Caracteritzar l'economia espanyola en els segles XVI i XVII (3)

– Descriure l'estructura estamental espanyola en l'Edat Moderna (2)

– Descriure l'art i la literatura del Segle d'Or (2,3)

– Els regnats de Carles I i Felip II.

– Localització en mapes dels territoris que van formar part de l'Imperi espanyol sota els regnats de Carles I i Felip II.

– La decadència de l'Imperi dels Àustries al segle XVII.

– Anàlisi de les causes que van provocar la crisi econòmica i social de l'Imperi espanyol en el segle XVII.

– Descripció de La rendició de Breda de Velázquez establint la relació d'aquesta obra d'art amb el succés històric que descriu.

– L'economia dels segles XVI i XVII: agricultura, ramaderia, artesania i comerç.

– Reconeixement del paper que va exercir el port de Sevilla com a reflex de la importància adquirida pel comerç d'ultramar en l'economia espanyola.

– L'estructura de la societat estamental: privilegiats i no privilegiats.

– Anàlisi d'un gràfic sobre l'estructura estamental de l'Edat Moderna.

– L'art i la literatura del Segle d'Or.

– Observació de diferents obres plàstiques representatives del Barroc espanyol.

– Descripció de l'argument i personatges del Quixot de Cervantes.

– Veure si coneixen els dominis de l'Imperi espanyol durant el regnat dels Àustries.

– Comprovar que relacionen determinats successos històrics dels segles XVI i XVII amb els regnats de Carles I i Felip II.

– Veure si són capaços d'explicar les causes que van provocar la decadència de l'Imperi espanyol.

– Confirmar que identifiquen les activitats econòmiques de l'Època Moderna a Espanya i que descriuen com s'articulaven.

– Descobrir si coneixen l'estructuració de la societat estamental i caracteritzen cada un dels grups socials existents.

– Valorar si caracteritzen l'art i la cultura del Segle d'Or i descriuen algunes de les obres més importants.


– Definir l'absolutisme i conéixer la seua implantació a Espanya (2,3)

– Descriure la il·lustració, el liberalisme i les seues conseqüències (2,3)

– Analitzar els factors que van afavorir la revolució industrial (2,3)

– Caracteritzar el capitalisme i el paper de la burgesia industrial (2,3)

– Aproximar-se a la vida dels obrers del segle XIX (2)

– Explicar el desenvolupament de la ciutat industrial (2)

– Conéixer la societat i l'art espanyols del segle XIX (3)

– L'absolutisme borbònic a Espanya.

– Observació i anàlisi del quadro La família de Carles IV de Goya.

– La Il·lustració i el liberalisme.

– Anàlisi d'un organigrama sobre l'organització del poder en l'absolutisme i en el liberalisme.

– Lectura i interpretació d'un fragment de la Declaració Universal dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

– La Revolució agrícola i industrial dels segles XVIII i XIX.

– Identificació en un dibuix d'elements clau en la revolució agrícola i industrial.

– El capitalisme i la burgesia industrial.

– Caracterització de la indumentària d'un burgés i un obrer dels segles XVIII i XIX.

– El desenvolupament i expansió de la ciutat industrial al segle XIX.

– Descripció i comparació d'una casa burgesa i una obrera.

– La realitat política, econòmica i demogràfica a l'Espanya del segle XIX.

– Descripció de les obres d'art més representatives del segle XIX a Espanya.

– Comprovar que descriuen les característiques de l'absolutisme borbònic a Espanya.

– Constatar que defineixen correctament els principis de la Il·lustració i el liberalisme, i que coneixen les seues conseqüències polítiques.

– Observar si saben establir relacions de causalitat entre alguns dels factors que van portar al procés d'industrialització dels segles XVIII i XIX.

– Veure si caracteritzen les dues classes socials que van sorgir amb el capitalisme: burgesia industrial i proletariat.

– Descobrir si descriuen com i per què es va produir el creixement urbà al segle XIX.

– Valorar si identifiquen els artistes espanyols més importants del segle XIX i expliquen les característiques de la seua obra.


– Valorar l'actual desenvolupament econòmic i els seus impactes negatius (2)

– Conéixer els conflictes bèl·lics del segle XX (2)

– Esbossar les principals etapes d'Espanya al segle XX (2)

– Descriure algunes obres representatives de l'art espanyol del XX (2,3)

– Caracteritzar l'organització política i territorial d'Espanya (2)

– Descriure el funcionament de la Unió Europea (3)

– El creixement econòmic i la societat de consum al segle XX.

– Anàlisi crítica de missatges publicitaris.

– La desigualtat social i l'impacte ecològic a l'actualitat.

– Els conflictes bèl·lics del segle XX.

– Localització en un mapa dels conflictes bèl·lics actuals en el món.

– Reflexió entorn a l'impacte dels conflictes bèl·lics sobre la població civil.

– La història d'Espanya al segle XX.

– Anàlisi i contextualització històrica del Guernica de Picasso.

– L'art del segle XX a Espanya.

– Les institucions i l'organització territorial de l'Estat espanyol.

– Anàlisi d'un gràfic sobre l'organització de les institucions de l'Estat espanyol.

– Les institucions de la Unió Europea.

– La integració d'Espanya en la Unió Europea.

– Reconeixement dels nostres drets com a ciutadans de la Unió Europea.

– Localització en un mapa dels Estats membres de la Unió Europea.

– Comprovar que identifiquen les característiques de la societat del segle XX i que saben explicar els seus problemes i contradiccions.

– Assegurar-se que caracteritzen els conflictes més importants del segle XX.

– Descobrir si coneixen les etapes polítiques per les quals va passar Espanya al segle XX i les particularitats de cada una d'elles.

– Valorar si coneixen les característiques de l'art espanyol del segle XX.

– Comprovar que descriuen l'estructura, les funcions i la composició de les institucions de l'Estat.

– Constatar que coneixen l'organització i el funcionament de la Unió Europea, així com els drets dels seus membres.


– Analitzar la societat i l’economia del regne de València al XVI i XVII (3)

– Valorar les repercussions de la Guerra de Successió (2)

– Conéixer l’evolució social i econòmica de la Comunitat al XVIII (3)

– Identificar obres del Renaixement i del Barroc valencians (3)

– Explicar la política, economia i societat valencianes (des del s.XVI fins als nostres dies) al segle XIX (2,3)

– Caracteritzar l’evolució de la Comunitat al llarg del segle XX (3)

– Descriure l’art del segles XIX i XX a la Comunitat Valenciana (3)

– El regne de València als segles XVI i XVII.

– Anàlisi i interpretació de mapes històrics.

– Definició de conceptes relatius a la Història Moderna i Contemporània de la Comunitat Valenciana.

– Les repercussions de la Guerra de Successió a la Comunitat Valenciana.

– Economia i societat de la Comunitat Valenciana al segle XVIII.

– Aproximació a la realitat històrica valenciana a través d’obres d’art i fotografies d’època.

– Renaixement i Barroc a la Comunitat Valenciana.

– Evolució política de la Comunitat Valenciana al segle XIX.

– Les transformacions econòmiques i socials de la Comunitat Valenciana al segle XIX.

– Reflexió sobre la importància de la construcció del ferrocarril per al desenvolupament de l’economia de la Comunitat Valenciana.

– Descripció d’obres d’art representatives de l’art valencià del segle XIX.

– Els problemes socials, econòmics i polítics de la Comunitat Valenciana al llarg del segle XX.

– L’art del segle XX a la Comunitat Valenciana.

– Lectura i interpretació d’articles de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

– Assegurar que estableixen relacions de causa-efecte entre els esdeveniments que van succeir als segles XVI i XVII.

– Verificar si són capaços de datar i descriure els fets del segle XVIII que van ser més importants per a la Comunitat Valenciana.

– Esbrinar si caracteritzen la Comunitat Valenciana del segle XIX.

– Comprovar que coneixen l’evolució de la Comunitat Valenciana al segle XX.

– Constatar que distingeixen les particularitats de la Història valenciana Moderna i Contemporània en relació a l’espanyola.

– Verificar que són capaços de reconéixer i analitzar obres representatives del Renaixement, del Barroc i dels segles XIX i XX a la Comunitat Valenciana.

BLOC 6: Matèria i energia


– Definir què és la matèria i les seues propietats principals (2)

– Explicar què és la densitat i calcular la densitat d’un objecte (3)

– Saber els estats i els processos de canvi d’estat de la matèria (2)

– Descriure les substàncies pures i les barreges (3)

– Caracteritzar els tipus principals de reacció química (3)

– Especificar les propietats físiques dels materials (2)

– Classificar els materials en naturals i artificials (2)

– Les propietats de la matèria: massa i volum.

– La densitat de les substàncies.

– Càlcul de la massa, el volum i la densitat de determinats objectes emprant les unitats i els procediments de càlcul adequats.

– Els estats de la matèria i els processos de canvi de les substàncies.

– Substàncies pures i barreges. Barreges homogènies i heterogènies.

– Identificació de les tècniques de separació de components de barreges.

– Classificació de materials segons el seu estat físic.

– Les reaccions químiques: combustió, oxidació i fermentació.

– Els materials i les seues propietats físiques.

– Reconeixement de les propietats dels materials d’objectes d’ús quotidià.

– Els materials naturals i artificials.

– Coneixement de l’origen i les característiques de materials naturals i artificials.

– Descripció del procés de fabricació de paper.

– Comprovar que reconeixen les característiques de la matèria: la massa, el volum i la densitat.

– Analitzar si reconeixen i caracteritzen els diferents estats de la matèria.

– Veure si saben caracteritzar els canvis principals d’estat de la matèria.

– Observar si calculen la massa, el volum i la densitat d’un objecte, i si expressen els resultats amb les unitats adequades.

– Constatar que diferencien entre substàncies pures i barreges.

– Avaluar si saben diferenciar entre barreges homogènies i heterogènies.

– Verificar que descriuen què és una reacció química i que coneixen els tipus principals de reacció química: combustió, oxidació i fermentació.

– Comprovar que defineixen què és un material i les propietats dels materials.

– Veure si reconeixen i classifiquen els materials naturals i artificials.


– Definir l’energia i reconéixer les seues formes de manifestar-se (2)

– Descriure les fonts d’energia no renovables (2)

– Descriure les fonts d’energia renovables (2)

– Conéixer les energies usades al món i els seus inconvenients (2)

– Explicar els canvis que produeix l’energia en els objectes (3)

– Identificar les fonts i els efectes de la calor (3)

– L’energia, les seues fonts i les maneres de manifestar-se.

– Anàlisi dels canvis físics i químics que produeix l’energia sobre la matèria.

– Descripció dels canvis d’un tipus a un altre d’energia.

– Les fonts d’energia no renovables: carbó, petroli, gas natural i urani.

– Aproximació al funcionament de les centrals elèctriques tèrmiques i nuclears.

– Les fonts d’energia renovables: Sol, vent i aigua.

– Anàlisi del funcionament d’una turbina hidràulica.

– La producció i el consum d’energia.

– Reflexió al voltant dels inconvenients de l’ús de les energies no renovables.

– Valoració positiva de l’estalvi energètic i adopció de pautes de consum responsable d’energia.

– Forces que produeixen moviments i forces que provoquen deformacions.

– Caracterització dels canvis que produeix l’energia mecànica sobre els objectes.

– Les fonts i els efectes de la calor.

– Descripció del procés d’equilibri tèrmic.

– Comprovar que saben definir què és l’energia i diferenciar les formes principals d’energia.

– Observar si identifiquen i caracteritzen les fonts d’energia principals, renovables i no renovables.

– Constatar que entenen com es transforma un tipus d’energia en un altre.

– Valorar si són conscients de les repercussions negatives del consum d’energies no renovables i si assimilen pautes de consum responsable d’energia.

– Assegurar-se que caracteritzen correctament els canvis que produeix l’energia sobre els objectes.

– Veure si descriuen adequadament com actua l’energia mecànica sobre un objecte.

– Constatar que identifiquen les fonts de calor principals i que descriuen els efectes de la calor sobre els objectes.


– Reconéixer la llum com energia, les seues fonts i propietats (2)

– Distingir entre reflexió i refracció de la llum (2)

– Analitzar els colors de la llum (3)– Obtenir un color per barreja d'altres

colors (3)– Reconéixer el so com energia (3)– Interpretar el fenomen de l'eco (2)– Conéixer les propietats del so (3)

– La llum, una forma d'energia.

– Els dos tipus diferents de fonts de llum.

– Reconeixement d'objectes transparents, translúcids i opacs.

– La reflexió de la llum.

– Anàlisi de les imatges que es formen en espills plans, còncaus i convexos.

– La refracció de la llum.

– Estudi de l'efecte de les lents convergents i divergents sobre la llum.

– Els colors de la llum.

– Explicació de l'origen dels colors dels objectes.

– Obtenció d'un color mitjançant la barreja d'altres colors.

– El so.

– Enumeració de les característiques del so.

– Interpretació del fenomen de l'eco.

– Descripció de les propietats del so.

– Valoració de la contaminació acústica.

– Veure si saben discriminar entre fonts naturals i artificials de llum.

– Analitzar si distingeixen entre objectes transparents, translúcids i opacs.

– Comprovar que relacionen la forma d'un espill amb la imatge que es forma per reflexió de la llum.

– Observar si saben explicar el procés de la refracció utilitzant lents convergents i divergents.

– Comprovar que coneixen la composició de la llum blanca i expliquen l'origen del color d'un objecte.

– Avaluar si saben obtenir un color a partir de la barreja d'altres colors.

– Confirmar si coneixen la naturalesa del so i interpreten el fenomen de l'eco.

– Comprovar que distingeixen les propietats del so.

– Reconéixer càrregues elèctriques i corrents elèctrics (3)

– Distingir les parts d'un circuit elèctric (2)

– Reconéixer les propietats dels imants (3)

– El corrent elèctric. La càrrega elèctrica.

– Electrització d'objectes.

– El corrent elèctric.

– Diferenciació entre materials aïllants i conductors.

– Identificació dels components d'un circuit elèctric en un esquema.

– El magnetisme. Imants naturals i artificials.

– Estudi del camp magnètic.

– Anàlisi de les propietats dels imants.

– Comprovar que coneixen els conceptes de càrrega elèctrica, corrent elèctric i materials aïllants i conductors.

– Analitzar si distingeixen els components d'un circuit elèctric.

– Comprovar que coneixen les propietats dels imants i les seues aplicacions.

BLOC 7: Objectes, màquines i noves tecnologies


– Diferenciar entre motors i generadors elèctrics (3)

– Identificar les principals màquines simples i compostes (3)

– Classificar les eines i les màquines més habituals (2)

– Identificar els elements de les construccions (2)

– Reconeixement dels principals tipus de generadors elèctrics.

– El motor elèctric.

– Classificació de les màquines en simples i compostes.

– Els tipus d'eines.

– Reconeixement de les parts bàsiques d'una màquina.

– Construcció d'estructures.

– Identificació dels elements característics d'una estructura.

– Reconeixement de la relació entre la tecnologia i la qualitat de vida.

– Observar si distingeixen diferents tipus de generadors elèctrics i expliquen el funcionament d'un motor elèctric.

– Comprovar que saben classificar una màquina com a simple o composta.

– Avaluar si saben definir què és una eina diferenciant-la del concepte de màquina.

– Confirmar que coneixen els elements característics de l'esquelet d'una construcció.

– Conéixer els avanços recents en ciència i tecnologia (2)

– Identificar les parts d'un ordinador personal (2)

– Valorar els avantatges de les xarxes d'ordinadors (3)

– Conéixer els serveis que ofereix la connexió a Internet (2)

– Saber com funciona un navegador i un buscador (2)

– Distingir entre xat i correu electrònic (3)– Utilitzar l'ordinador per aprendre (2)

– Avanços actuals en ciència i tecnologia.

– Tecnologies per a la informació i la comunicació.

– Identificació dels elements que formen un ordinador personal.

– Xarxes d'ordinadors.

– Descripció d'Internet.

– Enumeració dels serveis d'Internet.

– El servei web.

– Descripció del funcionament d'un navegador.

– Els buscadors.

– Utilització del correu electrònic.

– Comparació del xat i la missatgeria instantània.

– Construcció d'una pàgina web col·lectiva.

– Valoració de la seguretat de la informació a Internet.

– Utilització de l'ordinador per a l'oci i l'educació.

– Veure si saben enumerar diferents avanços científics i tecnològics actuals en diferents àmbits.

– Analitzar si coneixen les parts bàsiques d'un equip informàtic personal.

– Comprovar que saben què és una xarxa d'ordinadors i coneixen els serveis que ofereix Internet.

– Observar si saben diferenciar entre un navegador i un buscador de pàgines web d'Internet.

– Comprovar que coneixen els passos que s’han de seguir per construir una pàgina web.

– Avaluar si coneixen els perills que pot comportar la informació que proporciona Internet.

– Confirmar que saben utilitzar Internet tant per jugar com per accedir a pàgines d'interés educatiu.

Aportació a les competències bàsiquesEl caràcter global de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural fa que contribuïsca en alguna mesura, al desenrotllament de la

majoria de les competències bàsiques. Respecte a la competència social i ciutadana, l’àrea ho fa directament en tots els aspectes que la configuren i molt especialment en dos àmbits

de realització personal: el de les relacions més pròximes (família, amics, companys,...) i el de l’obertura a relacions més allunyades (el barri, el municipi, la comarca, la Comunitat Valenciana, l’Estat, la Unió Europea, etc.). En aquest sentit, el currículum pretén aprofundir, a més de en els aspectes conceptuals, en el desenrotllament de destreses, habilitats i, sobretot, actituds, que ens permeten assentar les bases d’una ciutadania mundial, solidària, participativa, democràtica i intercultural.

A més, l’àrea contribueix a la comprensió dels canvis produïts en el temps i, d’esta manera, a adquirir pautes per anar acostant-se a les arrels històriques de les societats actuals.

L’àrea contribueix molt directament també a la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, ja que molts dels aprenentatges que integra estan totalment centrats en la interacció del ser humà amb el món que el rodeja.

Pel que fa a la competència en el Tractament de la Informació i competència digital, i la competència en comunicació lingüística, en bona part dels aprenentatges de l’àrea, s’utilitzen procediments que requereixen diferents codis, formats i llenguatges per a la seua comprensió (lectura de mapes, interpretació de gràfics i icones, utilització de fonts històriques, etc.). Així mateix, la utilització bàsica de l’ordinador, i la busca guiada en Internet, contribueixen també, de forma decisiva, al desenrotllament d’esta competència.

La claredat en l’exposició en els intercanvis comunicatius, l’estructura del discurs, l’ús del debat, la capacitat de síntesi i l’augment significatiu de la riquesa en el vocabulari específic de l’àrea, contribueixen molt especialment a la competència en comunicació lingüística.

Esta àrea ofereix moltes possibilitats per a contribuir al desenvolupament de la competència per a aprendre a aprendre, ja que molts dels seus continguts es poden articular al voltant de propostes globalitzadores com els projectes de treball, que faciliten l'accés al coneixement de la realitat per mitjà d'estratègies que afavoreixen l'autonomia en l'aprenentatge: formulació autònoma dels objectius de la investigació, elaboració de guions de treball, busca, selecció i processament de la informació, aprenentatge cooperatiu i distribució de tasques, elaboració de conclusions o informes, exposicions orals, etc., que requeriran de l'alumnat el desenrotllament de tècniques per a aprendre, per a organitzar, memoritzar i recuperar la informació, com ara resums, esquemes o mapes mentals que resulten especialment útils en els processos d'aprenentatge d'aquesta àrea.

El coneixement de les manifestacions culturals, la valoració de la seua diversitat i el reconeixement d’aquelles que formen part del patrimoni cultural contribueixen específicament a la competència artística i cultural.

Aquesta àrea inclou continguts directament relacionats amb el desenvolupament d’autonomia i iniciativa personal, a l’ensenyar a prendre decisions, tant en l’àmbit escolar com en la planificació de forma autònoma i creativa d’activitats d’oci.

La utilització de tècniques i ferramentes matemàtiques en contextos significatius d’ús, com a escales, taules, representacions gràfiques, percentatges, etc., propicia, finalment, el desenrotllament de la competència matemàtica.


ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per

comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent. Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a

components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.





Possibles materials curricularsEn els materials s’inclouran un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada

professor o professora puga desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguen assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

Continguts curriculars absents als llibres de text

– Distribució de l'aigua en la Terra. Aigües subterrànies i superficials.– La diversitat paisatgística del món– Elements meteorològics i factors geogràfics. Diferència entre temps i clima– Percepció i representació a escala d'espais coneguts– Els éssers humans i el medi ambient. La intervenció humana en la naturalesa i les seues conseqüències.– Els principals ecosistemes de la comunitat Valenciana.– Actuacions de l'home que modifiquen el medi natural.– Principals malalties que afecten els aparells i sistemes de l'organisme humà– Hàbits saludables per a previndre malalties. La conducta responsable– Efectes nocius del consum de drogues– Avanços de la ciència que milloren la salut i l'alimentació (medicaments, potabilització de l'aigua, additius...)– Coneixement d'actuacions bàsiques de primers auxilis per a saber ajudar-se i ajudar els altres.

– La identitat i l'autonomia personals. L'obertura i relació amb els altres. La presa de decisions: criteris i conseqüències.– Els esdeveniments relacionats amb la Comunitat Valenciana i amb Espanya en els mitjans de comunicació. Selecció i comentari de notícies.– Anàlisi d'operadors i utilització en la construcció d'un aparell.– Importants descobriments i invents que han fet avançar la humanitat. Grans investigadors, inventors i científics. Lectura de biografies– La ciència. Present i futur de la societat. La ciència en:

– La cultura i l'oci (el llibre-paper, tecnologia informàtica); l'art(pintures i colorants); la música (cintes i discos compactes); el cinema (fotografia, vídeo i DVD); l'esport (materials més flexibles i aerodinàmics)

– La llar i la vida diària: electrodomèstics, aliments; residus, fibres tèxtils– El transport: l'automòbil (materials lleugers i resistents, coixí de seguretat)– La informàtica i les telecomunicacions: xips, CD-ROM i altres suports magnètics, i fibra òptica.– La construcció: materials aïllants i vernissos.– La medicina: coneixement del genoma humà, transplantaments, nous medicaments i vacunes.

Continguts dels llibres no presents al currículum

– 5é de Primària:– Tema 10: Els animals– Tema 13: La reproducció dels animals– Tema 14: La reproducció de les plantes

– 6é de Primària– Tema 5: Les activitats econòmiques a Espanya– Tema 15: Llum i so

ANGLÉS

Bloc 1:Parlar i conversar Escoltar i comprendre

OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'EVALUACIÓ

Escoltar i comprendre missatges en interaccions verbals variades, fent ús de les informacions que aquests textos transmetin per a la realització de tasques concretes.

Expressar-se i interactuar oralment en situacions senzilles i habituals que tinguin un contingut i desenvolupament coneguts, fent servir procediments i recursos lingüístics verbals i no verbals.

Escolta i comprensió de missatges orals senzills per fer tasques a l’aula.

Interacció oral en situacions reals o simulades mitjançant respostes verbals i no verbals facilitades per rutines de comunicació.

Producció de textos orals coneguts prèviamente mitjançant la participació activa en representacions compartides, cançons, recitació i dramatitzacions.

Desenvolupament d’estratègies bàsiques per reforçar la comprensió i l’expressió orals: ús de context visual i no verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situació transferits des de les llengües que coneix fins a la llengua estrangera.

Desenvolupament i mostra d’interès i participació activa en les activitats comunicatives i lúdiques d’aula.

Valoració de l’anglès com una llengua per comunicar-se diferent de la pròpia.

Respecte per les normes habituals de l’aula a l’hora de parlar en veu alta i intercanviar informació.

Interès per entendre i fer-se entendre mitjançant recursos verbals i no verbals.

Disposició per superar les dificultats que sorgeixen habitualment en la comunicació a causa del seu domini imperfet, mitjançant les estratègies de comunicació de les llengües que coneix.

Manté converses quotidianes i familiars sobre temes coneguts en situacions de comunicació predictibles, respectant les normes bàsiques d’intercanvi, com ara escoltar i mirar qui parla.

Capta el sentit global i identifica informacions específiques i variades en textos orals emesos en diferents situacions de comunicació.

Expressa oralment pensaments, emocions, vivències i opinions de manera senzilla.

Coneix i practica el diàleg com a eina bàsica de comunicació interpersonal i de resolució de conflictes.

Utilitza un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per escrit amb propietat i precisió en situacions concretes.

Bloc 2: Llegir i comprendre / Escriure


Produir textos escrits breus i senzills amb finalitats variades sobre temes tractats a l’aula i l’ajut de models.

Llegir de manera comprensiva textos diversos i adequats, i extreure’n informació general i específica d’acord amb una finalitat específica.

Reflexionar sobre el funcionament i els aspectes formals de la llengua, per tal de facilitar l’adquisició del codi en el marc de les activitats comunicatives

Lectura de paraules i frases senzilles, prèviament conegudes a partir de la participació activa en interaccions orals reals o simulades.

Iniciació en l’ús d’estratègies de lectura: ús del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situació transferits des de les llengües que coneix.

Escriptura de paraules i frases, conegudes prèviament, a partir de la participació activa en interaccions orals i posteriorment en activitats que n’inclouen la lectura per transmetre i compartir informació, o amb intenció lúdica.

Interès i cura en la presentació dels textos escrits i valoració del paper que exerceixen per satisfer les necessitats de comunicació.

Ús a l’hora de llegir i escriure en la llengua estrangera de les estratègies que utilitza en les llengües que coneix

Llig i localitza informació explícita i fa inferències directes en comprendre textos diversos sobre temes d’interès.

Elabora textos escrits tenint en compte el destinatari, el tipus de text i la finalitat, tant en suport paper com digital.

Té consciència de les convencions socials iculturals a l'hora de produir textos.

Compren diferents tipus de textos propis de l'àmbit acadèmic reconeixent la seva intenció comunicativa i els seus trets formals.

Gaudeix de la lectura i, a través d'ella, descobrir altres entorns, idiomes i cultures.

Pren consciència de la necessitat de respectar les normes ortogràfiques en la producció de textos escrits.

Compon textos propis de l'àmbit acadèmic, adequats al propòsit comunicatiu.

Escriu textos per expressar idees, sentiments i experiències.

Bloc 3: Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge


Utilitzar els coneixements i les experiències prèvies amb altres llengües per tal d’adquirir de manera més ràpida, eficaç i autònoma la llengua estrangera.

Conèixer aspectes fonètics de ritme, entonació i pronunciació de la llengua estrangera i emprar-los com a elements fonamentals de la comprensió i la producció orals.

Pronunciació acurada, ritme, accentuació i entonació adequats tant en la interacció i expressió oral com en la recitació, dramatització o lectura en veu alta.

Coneixement de l’ús i la funcionalitat d’algunes formes i estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera, prèviament utilitzades.

Associació de grafia, pronunciació i significat a partir de models escrits que representen expressions orals conegudes, establiment de les relacions analítiques segures grafia-so i coneixement d’algunes irregularitats rellevants.

Familiarització amb l’ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos a partir de models: selecció del destinatari, propòsit i contingut.

Ús d’habilitats i procedimients com ara la repetició, la memorització, l’associació de paraules i expressions amb elements gestuals i visuals, observació de models i altres, per a l’adquisició de lèxic, formes i estructures de la llengua.

Ús progressiu de mitjans gràfics de consulta i informació i de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

Reflexió sobre el propi aprenentatge i l’organització de la feina.

Manifestació d’una actitud receptiva, interessada i d’autoconfiança en la capacitat d’aprenentatge i d’ús de la llengua estrangera.

Valoració de la llengua estrangera com a instrument per fer i aprendre.

Utilitza formes i estructures pròpies de la llengua estrangera incloent-hi aspectes de ritme, accentuació i entonació en diferents contextos comunicatius de manera significativa.

Emprà algunes estratègies per aprendre a aprendre, com ara fer preguntes pertinents per tal d’obtenir informació, demana aclariments, utilitza diccionaris bilingües i monolingües, acompanya la comunicació amb gestos, busca, recopila i organitza informació en diferents suports, utilitza les TIC per contrastar i comprovar informació, i identificar alguns aspectes que l’ajudin aprendre millor.

Busca, obtén, processa i comunica informació en la llengua estrangera per transformar-la en coneixement utilitzant sistemes informàtics o Internet.

Analitza de manera crítica la informació obtinguda.Coneix i utilitza de manera habitual les principals

estratègies i tècniques que afavoreixen el treball intel·lectual (resum, esquema, mapes conceptuals...).

Utilitza diferents recursos i fonts per a la recollida i tractament de la informació.

Actua amb iniciativa i creativitat personal.Desenvolupa les habilitats socials.Valorar la llengua estrangera com un instrument de

comunicació amb altres persones, com a eina d’aprenentatge, i mostrar curiositat i interès cap a les persones que parlen la llengua estrangera

Bloc 4 Dimensió plurilingüe i intercultural


Desenvolupar de manera progressiva la sensibilitat crítica que permet revelar els estereotips sexistes, classistes, racistes que la llengua comporta.

Manifestar una actitud receptiva, interessada i d’autoconfiança en la capacitat d’aprenentatge i d’ús de la llengua estrangera.

Valorar la llengua estrangera com un mitjà de comunicació i enteniment entre persones de procedències, cultures i llengües diverses.

Coneixements de costums i ús de les formes de relació social, trets i particularitats dels països on es parla la llengua estrangera, fomentant la tolerància i el coneixement d’altres cultures per mitjà de l’idioma.

Valoració de la cultura pròpia a partir del coneixement i la valoració d’altres cultures.

Curiositat i interès per altres llengües i cultures diferents de les pròpies.

Valoració de la cultura pròpia a partir del coneixement i valoració d’altres cultures.

Reconeixement i aprenentatge de formes bàsiques de relació social en llengua estrangera.

Actitud receptiva cap a les persones que parlen una altra llengua i tenen una cultura diferent a la pròpia.

Desenvolupament de forma progressiva de la sensibilitat crítica que permet revelar els estereotips sexistes, classistes i racistes que la llengua comporta.

Identificar alguns trets, costums i tradicions de països on es parli la llengua estrangera i comparar-los amb els propis.

Coneix els valors que caracteritzen una societat democràtica: llibertat, solidaritat, participació, ciutadania, tolerància.

Valora la pluralitat lingüística com una riquesa cultural.

Contribució de l’àrea de Llengua Estrangera a l’adquisició de les competències bàsiques L'aprenentatge d'una llengua estrangera contribueix a l'adquisició de la competència en comunicació lingüística de manera directa, completant,

enriquint i omplint de nous matisos comprensius i expressius aquesta capacitat comunicativa general. Un aprenentatge de la llengua estrangera basat en el desenvolupament d'habilitats comunicatives, contribuirà al desenvolupament de la mateixa competència bàsica en el mateix sentit que ho fa la primera llengua.

L'aportació de la llengua estrangera al desenvolupament d'aquesta competència és primordial en el discurs oral a l'adquirir les habilitats d'escoltar, parlar i conversar, una rellevància singular en aquesta etapa. Així mateix, l'aprenentatge de la llengua estrangera, millora la competència comunicativa general al desenvolupar l'habilitat per expressar-se, oralment i per escrit, utilitzant les convencions i el llenguatge apropiat a cada situació, interpretant diferents tipus de discurs en contextos i amb funcions diverses. D'altra banda, el reconeixement i l'aprenentatge progressiu de regles de funcionament del sistema de la llengua estrangera, a partir de les llengües que es coneixen, millorarà l'adquisició d'aquesta competència.

A partir de l'adquisició del llenguatge, aquest es converteix en vehicle del pensament humà, en instrument per a la interpretació i representació de la realitat i en l'eina d'aprenentatge per excel·lència. Aquesta matèria contribueix al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre ja que augmenta la capacitat lingüística general conferint-li noves potencialitats i recursos diferents per a la comprensió i expressió, facilitant o completant la capacitat dels alumnes per interpretar o representar la realitat i així construir coneixements, formular hipòtesis i opinions, expressar i analitzar sentiments i emocions.

Aquesta matèria és a més un bon vehicle per al desenvolupament de la competència social i ciutadana. Les llengües serveixen als parlants per comunicar-se socialment, formen part de la cultura comuna de les diferents comunitats i nacions. Però també, en gran mesura, són vehicle de comunicació i transmissió cultural, i afavoreixen el respecte, l'interès i la comunicació amb parlants d'altres llengües i el reconeixement i l'acceptació de diferències culturals i de comportament. L'intercanvi d'informació personal ajuda a reforçar la identitat dels interlocutors. D'altra banda, en llengua estrangera és especialment rellevant el treball en grup i en parelles i, a través d'aquestes interaccions, s'aprèn a participar, a expressar les idees pròpies i a escoltar les dels altres, es desenvolupa l'habilitat per construir diàlegs, negociar significats, prendre decisions valorant les aportacions dels companys, aconseguir acords, i, en definitiva, s'afavoreix aprendre de i amb els altres.

Les competències citades estan en l'actualitat en relació directa amb la competència en tractament de la informació i competència digital. Les tecnologies de la informació i la comunicació ens ofereixen la possibilitat de comunicar-nos en temps real amb qualsevol part del món i també l'accés senzill i immediat a un fluix incessant d'informació que creix cada dia. El coneixement d'una llengua estrangera facilita l'accés a la informació que es pot trobar en aquesta llengua, al temps que ofereix la possibilitat de comunicar-nos utilitzant-la. A més, facilita la comunicació personal a través del correu electrònic en intercanvis amb joves d'altres llocs, i, el que és més important, crea contextos reals i funcionals de comunicació. Així mateix, en la mesura que la llengua estrangera exigeix el contacte amb models lingüístics molt diversos, la utilització de recursos digitals per a l'aprenentatge, és inherent a la matèria i aquest ús quotidià contribueix directament al desenvolupament d'aquesta competència.

Aquesta matèria inclou específicament un acostament a manifestacions culturals pròpies de la llengua i dels països en els quals es parla i, per tant, contribueix a adquirir la competència artística i cultural al propiciar una aproximació a obres o autors que han contribuït a la creació artística. Així mateix, l'àrea contribueix al desenvolupament d'aquesta competència si es facilita l'expressió d'opinions, gustos i emocions que produeixen diverses manifestacions culturals i artístiques i si s'afavoreixen els treballs creatius individuals i en grup, com la realització i representació de simulacions i narracions. En definitiva, vehicular en llengua estrangera el coneixement i l'apreciació de la diversitat cultural a partir de manifestacions artístiques, contribuirà al desenvolupament d'aquesta competència.

El coneixement d'una llengua estrangera contribueix també a l'adquisició de la competència en autonomia i iniciativa personal, en diversos sentits. El currículum fomenta el treball cooperatiu a l'aula, el maneig de recursos personals i habilitats socials de col·laboració i negociació, fet que suposa posar en funcionament determinats procediments que permeten el desenvolupament d'iniciatives i presa de decisions en la planificació, organització i gestió del treball, propiciant així l'autonomia i la iniciativa personal.

Finalment, i malgrat que la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència matemàtica no s'esmenten específicament en els objectius per a Llengua Estrangera, donada la naturalesa dels materials elaborats per impartir aquesta assignatura, es poden trobar moltes oportunitats de desenvolupar també aquestes competències.

De manera succinta, i recollint el més significatiu del que estableix el currículum escolar, cadascuna d'elles aporta el següent a la formació personal i intel·lectual de l'alumne:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DIRECTAMENT RELACIONADES AMB L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESTRANGERA

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICASuposa la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita i com a instrument d'aprenentatge i d'autoregulació del

pensament, les emocions i la conducta, pel que contribueix, així mateix, a la creació d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte quan es coneixen. En suma, aquesta competència lingüística és fonamental per aprendre a resoldre conflictes i per aprendre a conviure. L'adquisició d'aquesta competència suposa el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos i l'ús funcional d’almenys, una llengua estrangera.

L'estudi d'una llengua estrangera contribueix al desenvolupament d'aquesta competència d'una manera directa, completant, enriquint i omplint de nous matisos comprensius i expressius aquesta capacitat comunicativa general. La competència en comunicació lingüística es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d'organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. Tots els llibres d'Oxford University Press ofereixen una la gran varietat d'activitats que promouen la comunicació real a l'aula, amb un desenvolupament sistemàtic de les destreses escrites i orals i moltes oportunitats per personalitzar.

Les lliçons 1 i 4 de cada unitat porten una activitat comunicativa de fer diàlegs amb el llenguatge clauLes lliçons 7 en l’AB practiquen un diàleg amb l'anglès quotidià del CB

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITALSón les habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de

l'accés i selecció de la informació fins al seu ús i transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per informar-se i comunicar-se. L'adquisició d'aquesta competència suposa, almenys, utilitzar recursos tecnològics per resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació que es disposa.

Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen la possibilitat de comunicar-se en temps real amb qualsevol part del món i també l'accés senzill i immediat a un fluix incessant d'informació que augmenta cada dia. El coneixement d'una llengua estrangera ofereix la possibilitat de comunicar-se utilitzant les noves tecnologies creant contextos reals i funcionals de comunicació. Aquesta competència consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement.

La sèrie Surprise! té la seva pròpia pàgina web (www.oup.com/elt/surprise) on els alumnes podran comunicar-se amb altres nens del món

http://www.oup.com/elt/surprise

mitjançant e-cards. Els jocs i contes interactius donen l'oportunitat de processar informació i consolidar coneixements. La pàgina web del professor proporciona enllaços a altres pàgines web per realitzar activitats en temps real. El Multirom ofereix jocs interactius per practicar el llenguatge.

COMPETÈNCIA SOCIAL Y CIUTADANA

Aquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten a les persones per conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per això adquirir-la suposa ser capaç de posar-se al lloc de l'altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En suma, implica comprendre la realitat social que es viu, afrontar els conflictes amb valors ètics i exercir els drets i deures ciutadans des d'una actitud solidària i responsable.

Les llengües serveixen als parlants per comunicar-se socialment, però també són vehicle de comunicació i transmissió cultural. Aprendre una llengua estrangera implica el coneixement de trets i fets culturals vinculats a les diferents comunitats dels seus parlants.

Aquest fet afavoreix la comprensió de la realitat social que es viu, el respecte, el reconeixement i l'acceptació de diferències culturals i de comportament, promou la tolerància i la integració i ajuda a comprendre i apreciar tant els trets d'identitat com les diferències.

Al final del CB, la secció cultural tracta les festivitats i temes culturals de nens en països de parla anglesa. Cada unitat de Surprise! 5 & 6 tracta temes d'interès cultural de diversos països a través dels correus electrònics i pàgines web dels personatges. El DVD conté escenes de nens britànics mostrant diferent aspectes de la cultura britànica.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICAAquesta competència implica conèixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les

com a font de gaudi i enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l'art i altres manifestacions culturals, tenir una actitud oberta i receptiva davant la realitat artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la pròpia capacitat creadora.

Aquesta competència suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques L'aprenentatge d'una llengua estrangera col•labora en el desenvolupament d'aquesta competència si els models lingüístics que s'utilitzen contenen, encara amb les limitacions d'aquesta etapa, produccions lingüístiques amb component cultural. Es tracta, per tant, d'una competència que facilita tant expressar-se i comunicar-se com percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l'art i de la cultura.

Al llarg del curs els nens usen el llenguatge musical (cançons i chants) dibuixos, etc. La lliçó intercurricular (Lliçó 6) tracta assignatures com la música, la plàstica, etc.

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDREAquesta competència suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, per una altra, ser capaç de continuar aprenent de manera

autònoma, així com buscar respostes que satisfacin les exigències del coneixement racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant un mateix problema i trobar motivació per buscar-les des de diversos enfocaments metodològics. En suma, implica la gestió de les pròpies capacitats des d'una òptica de recerca d'eficàcia i el maneig de recursos i tècniques de treball intel·lectual.

L'aprenentatge d'una llengua estrangera es rendibilitza enormement si s'inclouen continguts directament relacionats amb la reflexió sobre el propi aprenentatge, identificant com aprenen millor i quines estratègies els fan més eficaços. Això comporta la consciència d'aquelles capacitats que entren en joc en l'aprenentatge com l'atenció, la concentració, la memòria, la comprensió, l'expressió lingüística i la motivació de l'èxit entre d'altres.

Surprise 5 & 6 tenen un Study Skills Book un llibret a part per a cada alumne amb activitats de gramàtica, sobre l'ús del diccionari, i destreses de lectura i escriptura. En l’AB hi ha un diccionari en imatges per completar i Let's Check (Lliçó 9) amb autoavaluació com el Portfolio.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES NO DIRECTAMENT RELACIONADES AMB L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESTRANGERA

COMPETÈNCIA MATEMÀTICAAquesta competència consisteix, abans que res, en l'habilitat per utilitzar els números i les seves operacions bàsiques, els símbols i les

formes d'expressió i de raonament matemàtic per produir i interpretar informacions, per conèixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per resoldre problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. L'adquisició d'aquesta competència suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic i integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixements.

Utilitzar números i les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic per produir i interpretar informacions, per conèixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per resoldre problemes relacionats amb la vida diària. Forma part de la competència matemàtica l'habilitat per interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.

Al llarg del curs hi ha activitats que ofereixen l'oportunitat de desenvolupar la competència matemàtica amb exercicis de seqüenciar, ordenar, raonar per interpretar informacions i fer servir xifres.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT Y LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICÉs l'habilitat per interactuar amb el món físic en els seus aspectes naturals i en els generats per l'acció humana, de manera que faciliti la

comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius. En suma, aquesta competència implica l'adquisició d'un pensament cientificoracional que permet interpretar la informació i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, així com utilitzar valors ètics en la presa de decisions personals i socials.

Aquesta competència, i partint del coneixement del cos humà, de la naturalesa i de la interacció dels homes i dones amb ella, permet argumentar racionalment les conseqüències d'unes o altres maneres de vida, i adoptar una disposició a una vida física i mental saludable en un entorn natural i social també saludable. Són part d'aquesta competència bàsica l'ús responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecció de la salut individual i col•lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.

Algunes lliçons intercurriculars tracten Coneixement del Medi com a assignatura.

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALAquesta competència es refereix a la possibilitat d'optar amb criteri propi i tirar endavant les iniciatives necessàries per desenvolupar l'opció

elegida i fer-se’n responsable, tant en l'àmbit personal com en el social o laboral.

L'adquisició d'aquesta competència implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

Les històries fomenten la cooperació i respecte pels altres, el treball en equip, valorar les opinions dels altres, etc.

En una competència no hi ha sabers que s'adquireixen exclusivament en una determinada matèria i només serveixen per a ella (sobretot en aquesta i per a aquesta). Amb tot el que l'alumne aprèn en les diferents matèries (i no només en la institució escolar) construeix un bagatge cultural i d'informació que ha de servir-li per al conjunt de la seva vida, que ha de ser capaç d'utilitzar-lo en moments precisos i en situacions diferents (el llenguatge és, a aquests efectes, paradigmàtic). Per això, qualssevol d'aquestes competències poden aconseguir-se si no en totes, sí en la majoria de les matèries curriculars, i també per això en totes aquestes matèries podrà utilitzar i aplicar les esmentades competències, independentment d’on les hagi pogut adquirir (transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d'haver aconseguit determinats aprenentatges, però també permetrà aconseguir unes altres, tant en la pròpia institució escolar com fora d'ella, garantia del seu aprenentatge permanent (o, en aquest cas, capaç de comunicar-se en situacions molt diverses, algunes de les quals el propi alumne ni tan sols pot considerar encara que ho haurà de fer).

Dita això, queda clar que hi ha una evident interrelació entre els diferents elements del currículum, i que hem de posar-la de manifest per utilitzar adequadament quants materials curriculars s'utilitzen en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Quan en una programació didàctica, com aquesta, s'indiquen els objectius d'una unitat (formulats, de la mateixa manera que els criteris d'avaluació, en termes de capacitats), se sap que aquests condicionen l'elecció d'uns continguts o uns altres, de la mateixa manera que s'han d'indicar uns criteris d'avaluació que permetin demostrar si l'alumne els aconsegueix o no els aconsegueix. Per això, els criteris d'avaluació permeten una doble interpretació: d'una banda, els que tenen relació amb el conjunt d'aprenentatges que realitza l'alumne, és a dir, hi haurà uns criteris d'avaluació lligats expressament a conceptes, uns altres a procediments i uns altres a actituds, ja que cadascun d'aquests continguts han de ser avaluats per haver estat treballats a classe i que són els que s'avaluen en els diferents moments d'aplicació de l'avaluació contínua; i per un altre, hi haurà criteris d'avaluació que han estat formulats més en la seva relació amb les competències bàsiques.

L'avaluació de competències bàsiques és un model d'avaluació diferent al dels criteris d'avaluació, tant perquè s'aplica en diferents moments d'altres avaluacions, com perquè la seva finalitat, encara que complementària, és diferent. Si partim que les competències bàsiques suposen una aplicació real i pràctica de coneixements, habilitats i actituds, la forma de comprovar o avaluar si l'alumne les ha adquirit és reproduir situacions al més reals possibles d'aplicació, i en aquestes situacions el fet habitual és que l'alumne se serveixi d'aquest bagatge acumulat (tota mena de continguts), però respongui, sobretot, a situacions pràctiques. D'aquesta manera, quan avaluem competències estem avaluant preferentment, encara que no només, procediments i actituds, per això les relacionem amb els criteris d'avaluació amb major caràcter procedimental i actitudinal.

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIESLes competències, per la seva pròpia formulació són, inevitablement, molt genèriques. Si volem que serveixin com a referent per a l'acció

educativa i per demostrar la competència real de l'alumne, hem de concretar-les molt més, desglossar-les, sempre en relació amb els altres elements del currículum. És el que hem anomenat subcompetències, i que sense pretendre arribar a abraçar totes les possibles, sí recullen aquelles que més

relació tenen amb el currículum de la matèria i més presència en totes les matèries pel seu caràcter interdisciplinari. En la matèria de llengua estrangera, aquestes subcompetències són les següents:

Comunicació lingüística • Expressar oralment pensaments, emocions, vivències i opinions de manera senzilla.• Adequar la parla a situacions comunicatives variades, controlant els elements no verbals i respectant les regles pròpies de l'intercanvi

comunicatiu.• Tenir consciència de les convencions socials i culturals a l'hora de produir textos.• Comprendre diferents tipus de textos propis de l'àmbit acadèmic reconeixent la seva intenció comunicativa i els seus trets formals. • Gaudir de la lectura i, a través d'ella, descobrir altres entorns, idiomes i cultures.• Prendre consciència de la necessitat de respectar les normes ortogràfiques en la producció de textos escrits.• Conèixer els principals procediments de formació de paraules com a instrument per ampliar el lèxic.• Utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per escrit amb propietat i precisió en situacions concretes.• Compondre textos propis de l'àmbit acadèmic, adequats al propòsit comunicatiu.• Escriure textos per expressar idees, sentiments i experiències.

Tractament de la informació i competència digital• Buscar, obtenir, processar i comunicar informació en la llengua estrangera per transformar-la en coneixement utilitzant sistemes

informàtics o Internet.• Analitzar de manera crítica la informació obtinguda.

Social i ciutadana• Conèixer i practicar el diàleg com a eina bàsica de comunicació interpersonal i de resolució de conflictes. • Conèixer els valors que caracteritzen una societat democràtica: llibertat, solidaritat, participació, ciutadania, tolerància.• Valorar la pluralitat lingüística com una riquesa cultural.

Cultural i artística • Apreciar la diversitat cultural a partir de diferents manifestacions artístiques.

Aprendre a aprendre• Conèixer i utilitzar de manera habitual les principals estratègies i tècniques que afavoreixen el treball intel·lectual (resum, esquema,

mapes conceptuals...).• Utilitzar diferents recursos i fonts per a la recollida i tractament de la informació.

Autonomia i iniciativa personal • Actuar amb iniciativa i creativitat personal.• Desenvolupar les habilitats socials.

Metodologia

El punt de partida de l’aprenentatge dels alumnes són els primers coneixements previs que tenen, si ens centrem en allò que resulta familiar i proper a l’alumnat, però amb un vessant de fantasia per aconseguir l’equilibri entre seguretat/benestar i interès/imaginació. L’alumne pot transferir conceptes i estratègies adquirides per construir d’aquesta manera significats i donar sentit a les coses que aprèn (partint del que coneix i formulant hipòtesis per elaborar regles que l’ajudin a interioritzar el nou sistema). D’aquesta manera se n’afavoreix el creixement personal, el desenvolupament i la socialització.

Les situacions comunicatives que inclouen l’humor i el joc capten la motivació de l’alumnat i faciliten l’aprenentatge; per aquest motiu, és important tenir en compte la importància de les cançons i històries, les característiques dels personatges, les il·lustracions i, fins i tot, els efectes sonors de les gravacions.

Els xiquets aprenen de maneres diferents i a ritmes diferents; tenint en compte la flexibilitat, de manera que tots els integrants del grup hi puguen participar i hi trobin activitats en les quals puguen aplicar coneixements i aptituds, i també facilitar el desenvolupament de la pròpia consciència de fites i del progrés que assoleixen dia a dia. En el nostre projecte hi ha sempre un suport per a aquells nens que ho necessitin, i sempre es tenen en compte aquells casos en què el progrés no respongui als objectius que s’han programat, així com també els casos en què alguns nens destaquen en la consecució d’objectius i que, davant la manca d’activitat programada, es desmotiven i perden l’interès per la llengua estrangera. Per compensar aquestes possibles situacions, s’hi inclouen activitats tant d’ampliació, per als més avançats, com de reforç, per als qui es puguin encallar en algun moment.

L’aprenentatge dels nens és superior i de més qualitat si es basa en l’activitat. Els xiquets demanen exercir la seva capacitat d’actuar. Cadascuna de les unitats del nostre projecte proporciona un ampli ventall d’activitats i recursos didàctics de diferent grau de participació. On l’alumne és el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge, però la seva activitat constructivista depèn de la intervenció del professor o la professora. Aquesta intervenció ha de ser activa i reflexiva, i ajustada al nivell que mostra l’alumnat, i ha d’iniciar l’input de la llengua. També ha d’ajudar l’individu en la interacció amb els altres; avaluar el que fan els nens i proporcionar feed-back; contextualitzar les activitats i donar significats comprensibles per a l’alumne; promoure estratègies de comunicació; potenciar les estratègies d’aprenentatge ja adquirides, i admetre l’error.

Considerar el progrés però també l’error com un fet natural en el procés d’aprenentatge. L’error es produeix com una evidència del dinamisme subjacent de la comprensió i del domini progressiu del nou sistema comunicatiu. Els errors es produeixen quan el xiquet/eta anticipa com funcionarà la llengua o quan transfereix regles de la seva llengua materna en un procés natural d’adquisició. Però cal distingir entre error i equivocació. Es considera error l’errada sistemàtica deguda a un mal o escàs coneixement de la llengua. Aquests errors s’hauran de corregir quan acabin les interaccions orals, de manera grupal i amb un llenguatge assequible i sempre tenint present que no desapareixen de sobte, sinó que necessiten el seu temps. L’equivocació és una errada ocasional motivada per una manca d’atenció en un moment determinat, que també pot passar a un parlant nadiu. No val la pena corregir les errades, perquè no són rellevants en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

L’avaluació del procés individual i grupal dels alumnes en l’aprenentatge és un factor important a l’hora d’assegurar-ne la qualitat.

L’aprenentatge globalitzat genera el desenvolupament de la realitat com un tot en els alumnes. Oferir activitats interrelacionades amb les altres àrees curriculars, començant pel coneixement del nen per seguir amb l’exploració del món que els envolta: casa seva, l’escola, el medi ambient i la societat en general. Aquest desenvolupament es reflecteix en els temes de cada unitat, que es relacionen amb les altres àrees del Currículum: el Coneixement del medi, l’Educació artística, les Matemàtiques, l’Educació física, etc.

L’àrea de llengua estrangera té com a objecte formar persones que puguen utilitzar-la per entendre, parlar i conversar, llegir i escriure. La majoria de les oportunitats d’aprenentatge es produeixen a l’entorn escolar. Aquesta circumstància fa que calgui incloure continguts que incorporen situacions de comunicació pròpies d’àmbits diversos a banda de l’acadèmic, especialment els de les relacions socials, els mitjans de comunicació i, amb les lògiques adaptacions, el literari.

L’eix de l’àrea de llengua estrangera està format pels procediments encaminats a la consecució d’una competència comunicativa efectiva oral i escrita, en contextos socials significatius, que permeti expressar-se amb progressiva eficàcia i correcció i que comprengui tots els usos i registres possibles i també l’ús de recursos i estratègies de comunicació lingüístiques i no lingüístiques.

EDUCACIÓ FÍSICA

Objectius Continguts Criteris d'avaluació

• Interioritzar i consolidar l'esquema corporal.

• Conèixer òrgans i sistemes implicats en el moviment.

• Coordinar de manera general i segmentària moviments implicats en l'exercici físic.

• Controlar el seu cos diferenciant repòs i moviment.

• Fer bon ús de la respiració durant l'exercici físic.

• Adequar la postura a la demanda de la tasca per a que siga econòmica i equilibrada.

• Discriminar estímuls i desenvolupar l'anticipació perceptiva.

• Executar moviments amb els segments corporals no dominants.

• Mantindre l'equilibri en situacions inestables, tant dinàmiques com estàtiques.

• Realitzar accions motrius ubicant-les adequadament en l'espai temps.

• Valorar el propi cos i respectar els dels altres.• Prendre consciència dels estereotips socials.

• Utilització, representació, interiorització i organització del propi cos: estructuració de l'esquema corporal.

• Elements orgànico funcionals relacionats amb el moviment.

• Coordinació dinàmica general i segmentària

• Consciència, representació, utilització i control del cos en repòs i en moviment

• Aplicació del control tònic i de la respiració al control motor.

• Adequació de la postura a les necessitats expressives i motrius de forma econòmica i equilibrada

• Utilització adequada de la discriminació selectiva d'estímuls i de l'anticipació perceptiva.

• Execució de moviments d'una certa dificultat amb els segments corporals no dominants

• Equilibri estàtic i dinàmic en situacions complexes

• Percepció i estructuració espaciotemporal en accions i situacions motrius complexes

• Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal i la dels altres, mostrant una actitud crítica cap al model esteticocorporal socialment vigent

• Interioritza el propi esquema corporal.

• Coneix òrgans i sistemes implicats en el moviment: sistema òssi, sistema muscular, sistema cardio respiratori.

• Coordina de manera general i segmentària moviments implicats en l'exercici físic.

• Respira adequadament durant l'exercici físic.

• Adequa la seva postura a la demanda de la tasca per a que resulte econòmica i equilibrada.

• Discrimina estímuls i desenvolupa l'anticipació perceptiva.

• Executa moviments amb els segments corporals no dominants.

• Manté l'equilibri en situacions inestables, tant dinàmiques com estàtiques.

• Realitza accions motrius ubicant-les adequadament en l'espai temps.

• Valora el propi cos el respecta, així com els dels altres.

• Adaptar els desplaçaments , salts o girs a les demandes de l'entorn que impliquen cert grau d'incertesa.

• Utilitzar conscientment mecanismes de decisió i control .

• Conèixer les condicions físiques bàsiques i la forma de desenvolupar-les.

• Posar exemples d'execució física relacionant-la amb les condicions físiques implicades.

• Mostrar interés en la bona execució dels patrons motors.

• Manipular i adquirir destresa en el maneig d'objectes vinculats a l'àrea.

• Mostrar autonomia i confiança en l'aplicació de les habilitats motrius a situacions desconegudes.

• Participar activament tant en situacions motrius individuals com col·lectives acceptant les diferències en l'habilitat dels companys.

• Realitzar activitats en el medi natural respectant-lo i valorant-lo.

• Utilitzar conscientment el llenguatge corporal.

• Adaptació de l'execució de les habilitats motrius a contextos de pràctica de complexitat creixent, ambeficiència i creativitat.

• Domini motor i corporal des d'un plantejament previ a l'acció per mitjà dels mecanismes de decisió i control.

• Condicionament físic orientat a la millora de l'execució amb autonomia i confiança de les habilitats motrius.

• Valoració del treball ben executat des del punt de vista motor.

• Manipulació correcta i destresa en el maneig d'objectes propis de l'entorn escolar i extraescolar.

• Autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions noves o entorns desconeguts

• Adquisició d'una major confiança i independència motriu

• Disposició favorable a participar en activitats individuals i de grup diverses, acceptant l'existència de diferències en el nivell d'habilitat.

• Valoració, gaudi i respecte conscient del medi ambient a través de la realització d'activitats en el medi natural

• El cos i el moviment. Exploració i consciència de les possibilitats i recursos del llenguatge corporal amb espontaneïtat i creativitat

• Adapta els desplaçaments, salts o girs a les demandes de l'entorn que impliquen cert grau d'incertesa.

• Llança, passa i rep pilotes o altres mòbils, sense perdre'n el control en els jocs i activitats motrius que ho requerisquen, amb ajust correcte a la situació en el terreny de joc, a les distàncies i a les trajectòries.

• Utilitza conscientment mecanismes de decisió i control del moviment.

• Coneix les condicions físiques bàsiques i com es desenvolupen.

• Posa exemples d'execució física relacionant-los amb les condicions físiques requerides.

• Mostra interès en la bona execució dels patrons motors.

• Manipula i adquireix destresa en el maneig d'objectes vinculats a l'àrea.

• Aplica les habilitats motrius a situacions desconegudes amb confiança i autonomia.

• Participa activament en situacions motrius individuals i col·lectives acceptant les diferències en l'habilitat dels demès.

• Realitza activitats en el medi natural respectant-lo i valorant-lo.

• Realitzar moviments expressius de manera espontània i creativa.

• Elaborar coreografies simples a partir d'estímuls rítmics i musicals.

• Utilitzar la dansa, la mímica i la dramatització per experimentar els recursos expressius del propi cos.

• Utilitzar el gest i el moviment per comunicar sentiments i emocions.

• Utilitzar objectes per a complementar els propis recursos expressius.

• Valorar els usos expressius i comunicatius propis i dels companys.

• Participar i respectar situacions que suposen comunicació corporal.

• Treballar en grup i cooperar per a resoldre reptes motrius.

• Mostrar interés per l'atenció al cos mitjançant l'adquisició d'hàbits posturals, higiènics i alimentaris saludables.

• Valorar l'activitat física i els seus efectes beneficiosos en la salut.

• Millora de l'espontaneïtat i de la creativitat en el moviment expressiu

• Composició de moviments a partir d'estímuls rítmics i musicals. Elaboració de balls i coreografies simples.

• Exploració i experimentació de les possibilitats i recursos expressius del propi cos a través de la dansa, la mímica i la dramatització.

• Expressió i comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides a través del cos, el gest i el moviment

• Representacions i improvisacions artístiques amb el llenguatge corporal i amb l'ajuda d'objectes materials.

• Valoració dels usos expressius i comunicatius del cos, propis i de les companyes i companys

• Valoració de la iniciativa individual

• Participació i respecte davant de situacions que suposen comunicació corporal

• Desenrotllament de la capacitat de cooperació i treball en grup

• Interés i gust per l'atenció del cos de manera responsable

• Adquisició d'hàbits posturals i alimentaris saludables i autonomia en la higiene corporal

• Reconeixement dels efectes beneficiosos de l'activitat física en la salut i identificació de les pràctiques poc saludables

• Millora de la condició física orientada a la salut

• Utilitza conscientment el llenguatge corporal.

• Realitza moviments expressius de manera espontània i creativa.

• Elabora i participa en coreografies simples a partir d'estímuls musicals i rítmics.

• Experimenta els recursos expressius del propi cos mitjançant la dansa, la mímica i la dramatització.

• Transmet sentiments i emocions mitjançant el gest i el moviment.

• Complementa els propis recursos expressius amb la utilització d'objectes diversos.

• Valora els usos expressius i comunicatius propis i dels companys.

• Participa i respecta situacions que suposen comunicació corporal.

• Treballa en grup i coopera per a resoldre problemes motrius.

• Mostra intenció pel bon manteniment del seu cos.• Desenvolupa hàbits posturals, higiènics i

alimentaris saludables.

• Reconeix els efectes beneficiosos que l'activitat física té en la salut.

• Conèixer i aplicar mesures de seguretat per previndre accidents i lesions durant la pràctica de l'exercici físic.

• Valorar l'esforç per aconseguir major autoestima i autonomia.

• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per obtindre i elaborar informació relacionada amb l'activitat física

• Reconèixer el joc i l'esport com fenòmens socials i culturals.

• Participar en la pràctica d'esports com a iniciació.

• Participa i coneix jocs tradicionals i populars així com algunes modalitats de Pilota valenciana.

• Utilitzar les estratègies de cooperació i oposició durant el joc.

• Acceptar i respectar les normes del joc i les persones participants.

• Valoració de l'activitat física per al manteniment i la millora de la salut, i com a alternativa als hàbits nocius per a la salut

• Prevenció de lesions en l'activitat física. Calfament, dosificació de l'esforç i presa de consciència de la recuperació i la relaxació

• Reconeixement i valoració de les mesures de seguretat i de prevenció d'accidents en la pràctica de l'activitat física amb relació a l'entorn.

• Ús correcte i respectuós de materials i espais.• Valoració de les situacions de riscos que es

deriven de l'activitat física

• Valoració de l'esforç per a aconseguir una major autoestima i autonomia

• Autonomia en els hàbits d'higiene corporal i postural

• Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per a demanar informació, elaborar documents i fomentar un esperit crític amb relació a l'àrea.

• El joc i l'esport com a fenòmens socials i culturals.

• Iniciació a l'esport adaptat a l'espai, el temps i els recursos.

• Tipus de jocs i activitats esportives. Realització de jocs i d'activitats esportives de diverses modalitats i dificultat creixent, amb especial referència a les tradicionals i populars de la CV com ara la Pilota Valenciana.

• Ús adequat de les habilitats i estratègies bàsiques de joc relacionades amb la cooperació, l'oposició i la cooperació /oposició.

• Acceptació i respecte cap a les normes, regles, estratègies i persones que participen en el joc.

• Aplica mesures de seguretat per previndre accidents i lesions durant la pràctica de l'exercici físic.

• S'esforça en la pràctica esportiva i valora la progressiva adquisició d'autonomia.

• Usa les tecnologies de la informació i la comunicació de forma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l'EF, i per a establir intercanvi d'opinions amb l'alumnat d'altres centres docents.

• Participar del joc i les activitats esportives, especialment les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb coneixement de les normes i mostrant una actitud d'acceptació cap als altres.

• Utilitza estratègies de cooperació i oposició, desenvolupant rols diferents en el joc.

• Es mou adequadament en el terreny de joc.

• Accepta i respecta les normes del joc i a les persones participants.

• Valorar l'esforç durant el joc per damunt de preferències i prejuís.

• Valoració del joc o l'esport com forma d'utilitzar el temps d'oci.

• Acceptar els diferents rols que es puguen desenvolupar dins del joc reglat.

• Identificar els valors del joc: l'esforç , l'acceptació del resultat i la bona relació amb els companys.

Elaboració i compliment d'un codi de joc net.

• Valoració de l'esforç personal i col·lectiu en els diferents tipus de jocs i activitats esportives al marge de preferències i prejuís.

• Organització, participació i estima del joc i les activitats recreatives o esportives com a mitjà de gaudi, de relació i d'ocupació satisfactori del temps d'oci.

• Acceptació del paper que corresponga exercir com a jugador dins de l'equip, independentment de la seva capacitat motriu.

• Identificació dels valors fonamentals del joc: l'esforç personal, la relació amb els altres i l'acceptació de resultat.

• Identificar, com a valors fonamentals dels jocs i la pràctica d'activitats esportives, l'esforç personal i les relacions que s'establixen amb el grup i actuar d'acord amb estos.

• Valora l'esport i el joc com forma d'oci.

• Accepta el desenvolupament de qualsevol rol dins del joc reglat.

• Opinar coherentment i críticament amb relació a les situacions conflictives sorgides en la pràctica de l'activitat física i l'esport.

COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetències implicades en l'àrea:De primer ordre:

○ Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic.El cos percep la realitat i interactua mitjançant el moviment o el repòs. Els nens i nenes coneixen el seu cos i les seves possibilitats, a més d'hàbits

saludables i de manteniment i millora de la condició física.○ Competència social i ciutadana.

La metodologia i les característiques pròpies de l'àrea fan que, en la relació amb l'altre, siga indispensable la pràctica d'habilitats socials. L'àrea afavoreix la integració, el respecte, la cooperació, la resolució de conflictes, el diàleg, etc.

○ Competència cultural i artística.El cos és una eina per expressar idees o sentiments de forma creativa i artística, explorant i utilitzant el moviment. S'aprecien manifestacions culturals

mitjançant el joc tradicional, els exports, les danses i altres activitats expressives pròpies dels patrimonis dels pobles.○ Competència d'autonomia i iniciativa personal

L'alumne pren decisions amb progressiva autonomia en situacions on manifesta superació, esforç, i actituds positives. També les diferents metodologies utilitzades en l'area donen protagonisme a l'alumne en els seus aprenentatges.

○ Competència en comunicació lingüísticaEls intercanvis comunicatius són fonamentals en el desenvolupament de les sessions a més es dona la possibilitat d'adquirir vocabulari específic de l'àrea.De segon ordre:

○ Competència d'aprendre a aprendreAquesta competència es desenvolupa gràcies al coneixement de les pròpies potencialitats i limitacions així com les possibles transferències que es puguen

fer des de tasques motrius bàsiques a altres de més complexitat.○ Competència del tractament de la informació i competència digital

Algunes activitats complementàries de la programació requereixen del tractament de la informació i de la competència digital per a dur-se a terme, com són: anàlisi de notícies esportives i de salut, consulta de reglaments, visionat de videos demostratius o de motivació, gravació de les sessions per veure els progressos, recerca d'informació relativa a alguns continguts de làrea...

○ Competència matemàticaBàsicament es desenvolupa en aquells continguts relacionat amb les nocions i l'orientació espacial, però també el contingut de mesures (distàncies, temps,

pes...) és funcional en alguns aprenentatges relacionats amb esports, condició física o salut.

METODOLOGIA

Al tercer cicle es perfeccionaran al primer trimestre les habilitats motrius bàsiques i específiques i es potenciaran les capacitats físiques des d'un punt de vista saludable. Al segon trimestre i tercer trimestre es treballaran els jocs de caràcter tradicional i cooperatiu, i els esports individuals o de canxa dividida. En el tercer trimestre els jocs d'oposició reben importància, incidint en les tècniques i les tàctiques. Les activitats artístic - expressives es treballaran en de cada trimestre, podent ser incloses també en unitats no específiques. Les activitats seran de mim, representació de coreografies. El contingut d'activitat física saludable és transversal en moltes de les unitats, tractant-se inclús de manera conceptual al primer trimestre. Metodològicament s'utilitzarà la resolució de problemes i l'encomanament directe. El treball en grup menut rep importància, preferiblement amb caràcter cooperatiu o com eina per a l'avaluació. Els jocs d'oposició permetran la resolució de conflictes de forma dialogada.

EDUCACIÓ ARTÍSTICA: MÚSICA

OBJECTIUS CONTINGUTSCRITERIS

D'AVALUACIÓ

• Identificar les Grans agrupacions instrumentals: Banda i orquestra.

• Identificar i conèixer la música Mediterrània i el nostre folklore.

• Coneixer els efectes nocius de la contaminació acústica.

• Coneixer i identificar obres musicals d' altres èpoques i cultures.

• Interpretar melodies amb la veu i instruments musicals.

• Audició d'instruments de diferents agrupacions

instrumentals.

• Reconeiximents i interpretació d' obres d' altres

èpoques i cultures i del nostre folklore musical.

• Interpretació amb Flauta i instrumental Orff de

melodies amb acompanyament musical.

• Avaluar l'interpretació de les melodies i el

compartament necessari per a l'ejecució en grup

d'una obra musical.

• Comprovar que identifiquen les obres musicals i

compositores d' altres èpoques i cultures i del

nostre folklore musical.

• Avaluar la interpretació de melodies i el

comportament necessari per a l' execució en

grup d'una obra musical.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència artística i culturalEs garanteix a través dels diferents continguts que es desenvolupen al llarg d'aquest trimestre.

Autonomia i iniciativa personalElegir un instrument en funció de les preferències i/o aptituds de cadascú per a d'interpretació d' obres musicals amb instrumental Orff. (Nadala, partitura amb Grafies No Convencional)

Competència social i ciutadanaValorar la necessitat de realitzar activitats en grup seguint unes ordres i col·laborant amb els altres.Respectar les diferents manifestacions culturals.

Coneixement i interacció amb el món físicDescobrir la diversitat d'estils musicals a través de l'escolta de Música Descriptiva i instruments electrònics..

Competència per aprendre a aprendreInterpretar obres musicals amb veu, flauta i instrumental Orff.Conèixer els intervals.

Competència en comunicació lingüísticaUtilitzar un vocabulari tècnic musical apropiat per a nomenar:Compositor, partitura, figures musicals, instruments musicals.

Tractament de la informació i competència digitalConsiderar el suport tecnològic com una eina per a la cultura.Competència matemàticaMesurar intervals, interpretar diferents cèl·lules rítmiques.

METODOLOGIA El principal principi metodològic de l' àrea de música és l ' aprenentatge significatiu. Per a aconseguir-lo treballem els objectius partint dels coneixements previs de l' alumne. A més, en funció de l' contingut a treballar utilitzem les principals línies metodològiques musicals ( Dalcroze, Orff, Kodaly...).

La metodologia que utilitzem és respectuosa amb la diversitat de l 'alumnat, garantint una coneixements mínim per a tots i potenciant al màxim les seus capacitats.

D' altra part i, donat el caràcter multidisciplinari de l ' àrea d' artística (música i plàstica) i de les competències bàsiques, des de l' educació musical es col·labora amb altra àrees i companys per portar endavant projectes comuns.

Les noves tecnologies estan molt presents a l' àrea de música i diàriament utilitzem la PDI, la taula de mescles i l' equip de gravació.

La metodologia de l'àrea de música és participativa, lúdica i dinàmica.

Estes són les activitats i estratègies que amb més freqüència utilitzem:

* Cantar cançons populars.

* Acompanyar rítmicament (amb percussió corporal o instrumental Orff) les cançons treballades a l' aula.

* Lectura de partitures senzilles amb Grafies No Convencionals i amb llenguatge musical per a la posterior interpretació.

* Saltar al pentagrama de terra a línies, a espais i les notes musicals que anem presentant.

* Lectura de Musicogrames i Pictogrames de les cançons i audicions treballades a l' aula.

* Gravació de les cançons treballades a classe.

* Audició activa d' obres musicals.

* Discriminació de sons.

* Interiorització de ritmes amb el cos (amb desplaçament i sense desplaçament).

* Interpretació de melodies amb la veu o amb instrumental Orff (flauta i plaques).

* Joc de taula musical per repassar els continguts musicals.

* A la PDI:

* visualitzar musicogrames, pictogrames i altres projeccions.

* Interactuar amb la PDI per realitzar diferents exercicis que ajuden a aconseguir els objectius de l' educació musical: exercicis de discriminació de sons, vocabulari tècnic musical, llenguatge musical...

EDUCACIÓ ARTÍSTICA: PLÀSTICA

Blocs: Les Formes; Elaboració d'imagtes; Llenguatge visual; Tècniques i destreses


•Conéixer i analitzar les possibilitats de la imatge, del gest i del moviment per a expressar idees, sentiments o vivències. (2)•Expressar amb gestos i moviments idees i sentiments, tant individualment com col·lectivament, en situacions de comunicació i de joc. (2)•Tindre confiança en les pròpies realitzacions artístiques i gaudir amb el procés creatiu.(1)•Despertar la sensibilitat visual desenvolupant la capacitat d’observació. (2)•Expressar emocions i vivències a través de la creativitat artística en les seues diferents dimensions. (1)•Aprendre a comunicar a través de les creacions artístiques diferents emocions. (2)•Explorar i emprar materials plàstics diversos coneixent-ne les propietats. (1)•Conéixer les possibilitats d’ús de diferents materials amb fins comunicatius, lúdics i creatius. (1)•Conéixer les qualitats (dimensions, forma, color, pes, textura, etc.) de materials i d’objectes manipulables presents en l’entorn, com a resultat d’una exploració multisensorial i lúdica. (2)•Seleccionar aquelles característiques que es consideren útils i adequades per al desenvolupament de les activitats artístiques expressives. (3)•Observar, analitzar i aplicar les característiques artístiques significatives que ens oferix la realitat quotidiana i representar-les de manera autònoma, espontània i creativa. (2)

•El rostre humà.•La figura humana en moviment, en repòs i en moviment.•Animals en perspectiva.•Animals d’espècies diferents.•Simetria: l’escarat i la vespa.•Coberta de mamífers.•Caps de tigre i de lleó.•Aus i rèptils.•Les plantes: el tronc dels arbres•Els fruits.•Simetria en les plantes.•Elements de la natura.•Bodegó de fruites.•La llum i el color en els objectes de dia o de nit.•Proporció dels objectes.•El punt de vista: objectes en diferents posicions.•Paisatge de camp.•Dibuix a llapissera: casa en el camp.•Arbres en perspectiva.•Llums i ombres: paisatge en diferents moments del dia i amb figura en perspectiva.•Diferents paisatges.•Composició a l’estil de Piet Mondrian.•Composició amb tramats.•Pintors: Van Gogh, Goya, Murillo i Cézanne.•Dibuix i pintat de figures humanes en distintes posicions a partir dels esquemes corporals.•Pintura amb ceres.

•Comprén i empra les possibilitats d’expressió de la imatge i interrelaciona els llenguatges sonors i corporals amb els plàstics.•Utilitza la seua activitat gràfica per a representar en imatges les seues vivències i experiències personals.•Representa imatges de la realitat quotidiana i de l’entorn, seleccionant les tècniques més apropiades i els materials adequats.•Es comunica mitjançant signes i símbols visuals que pertanyen al llenguatge icònic.• Intervé cooperativament en treballs de creació artística, bidimensional i tridimensional i organitza i té compte del material emprat.•Utilitza, valora i distingix línies, colors i textures en la representació de les seues creacions, i analitza, interpreta i valora les produccions alienes.

• Explora les qualitats dels materials (plàstics, metàl·lics, tèxtils i de rebuig) i les seues possibilitats expressives.•Mostra interés per la qualitat en l’execució de les seues creacions, en gaudix en la realització i explica les seues intencions expressives.•Conserva i respecta el medi ambient i les formes artístiques de l’entorn.


•Aplicar els coneixements sobre les característiques visuals, plàstiques i de relació espacial de situacions i d’objectes de l’entorn, per millorar l’activitat expressiva i de comunicació icònica.(2)••Expressar lliurement idees i sentiments mitjançant l’elaboració d’obres artístiques creatives. (1)•Gaudir creant obres artístiques pròpies. (1)••Gaudir de les obres d’art que oferixen l’entorn i la Comunitat Valenciana. (2)•Conéixer els elements més destacats del patrimoni cultural. (2)•Demostrar sensibilitat i gust pel que és bell i creatiu. (2)•Expressar lliurement idees i sentiments mitjançant l’elaboració d’obres artístiques creatives. (1)•Realitzar produccions artístiques col·lectives, sent conscients de la complementarietat dels diversos papers en una obra comuna. (2)•Valorar i respectar les aportacions de la resta de persones en la producció d’una obra artística comuna. (1)•Reconéixer i acceptar amb naturalitat les capacitats i limitacions pròpies i les dels companys i companyes i prendre consciència de com és d’important l’esforç individual i col·lectiu. (2)•Conéixer algunes de les professions del àmbit plàstic, interessar-se per les característiques del treball dels artistes i gaudir, com a públic, de les seues produccions. Assistir a museus. (2)

•Traçat i ombreig d'un ull en posició de front i de perfil.•Traçat i pintat de les meitats simètriques d'un insecte.•Traçat i pintat de cobertes de diferents mamífers.•Dibuix i pintat de dos gossos, en perspectiva, en un entorn natural.•Pintat d'objectes segons la llum del dia o de la nit••Dibuix i pintat d'objectes establint la proporció de• grandària que tenen en la realitat.••Dibuix i pintat d'objectes observats des de diferents punts de vista.•Composició, per mitjà de collage, d'arbres en perspectiva.•Elements de la natura observats a través de lents.•Pintura amb ceres: l'arc de la muralla.•Pintura amb temperes: el far.•Realització de collage a l'estil de Piet Mondrian.•Composició amb variants de tramats.•Representació d'un paisatge amb figura, en diferents posicions del sol.•Ombreig d'un paisatge amb llapis de grafit. •Pintura amb temperes.•Composició de colors d'una paleta per mitjà de mescla de tons.•Pintat d'un quadro segons l'original i amb una altra variant.

•Respecta les normes socials de comportament en qualsevol manifestació artística.

Aportació a les competències bàsiquesCompetència en comunicació lingüística- Valorar l’obra artística.- Buscar l’originalitat narrativa i formal.- Obtindre informació rellevant i suficient a partir de l’observació.- Descriure processos de treball i argumentació de solucions.- Adquirir un vocabulari específic de l’àrea.- Generar intercanvis comunicatius.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic- Aprofitar la informació gestual oferida per l’entorn humà i modèlic.- Utilitzar amb fruïció les tècniques plàstiques.- Explorar sensorialment els espais.- Prendre consciència de la importància de contribuir a preservar un entorn físic agradable i saludable.- Utilitzar el medi com a pretext per a la creació artística.- Mostrar actituds de respecte cap als altres i cap a un mateix.- Apreciar l’entorn a través de colors, formes, sons, textures, etc., presents en la natura i en les obres realitzades per l’home.

Competència matemàtica- Representar geomètricament els esquemes de dibuix, i formes de sers i objectes quotidians.- Posar en pràctica processos de raonament i identificar la validesa dels mateixos.- Valorar el grau de certesa dels resultats derivats del raonament.- Seleccionar les tècniques adequades per a calcular els polsos.

Tractament de la informació i competència digital- Transmetre informació per mitjà de tècniques plàstiques.- Analitzar la imatge i el missatge que transmet.- Usar la tecnologia per al tractament d’imatges visuals.- Analitzar la imatge, el so i els missatges que aquests transmeten.- Buscar, seleccionar i intercanviar informació sobre manifestacions artístiques perquè en prengueu coneixement i gaudi.- Usar la tecnologia per a mostrar processos relacionats amb la música i les arts visuals.

Competència social i ciutadana- Indagar i planificar processos. - Cuidar i conservar materials i instruments.- Tindre flexibilitat davant d’un mateix supòsit.

- Treballar en equip cooperant i assumint responsabilitats.- Aplicar tècniques concretes i utilitzar els espais de manera apropiada.- Seguir les normes i les instruccions donades.- Expressar-se buscant l’acord amb actitud de respecte, d’acceptació i d’enteniment.

Competència cultural i artística- Tindre interés pel coneixement dels materials.- Experimentar amb tècniques i materials.- Explorar els materials cromàtics i disfrutar amb els resultats obtinguts.- Intercanviar informació sobre imatges de qualsevol època i cultura.- Representar formes presents en l’espai natural.- Conéixer diferents codis artístics i utilitzar les tècniques i els recursos que els són propis.- Facilitar l’expressió i la comunicació.- Conéixer, valorar i mantindre una actitud crítica davant de les manifestacions culturals i artístiques.- Promoure la iniciativa, la imaginació i la creativitat.- Recolzar i apreciar les iniciatives i les contribucions alienes.

Competència per a aprendre a aprendre- Tindre curiositat respecte del resultat final d’una activitat manipulativa.- Valorar el potencial creatiu contingut en les formes senzilles.- Indagar i planificar processos.- Esforçar-se per aconseguir resultats originals.- Reflexionar sobre el procés d’il·luminació.- Observar amb l’objecte d’adquirir informació rellevant i suficient.- Reflexionar sobre els processos en la manipulació d’objectes, l’experimentació amb tècniques i materials i l’exploració sensorial de sons, textures, formes i espais.- Utilitzar els coneixements adquirits en situacions diferents.

Autonomia i iniciativa personal- Manipular materials i adquirir bagatge plàstic expressiu.- Experimentar i disfrutar amb l’ús de tècniques i materials.- Desenvolupar iniciatives i solucions diverses.- Afavorir la creativitat duent a terme iniciatives i remenant diferents possibilitats.- Fomentar l’originalitat i la recerca de noves formes innovadores en el procés creatiu.- Triar els recursos tenint en compte la intencionalitat expressiva del que es desitja aconseguir.- Planificar el procés creatiu i esforçar-se per aconseguir resultats originals.- Adquirir coneixements i buscar solucions a partir de l’exploració i la indagació.

Metodologia especialL’expressió plàstica utilitza les imatges com a suport material i mediador, realitzades amb instruments clàssics (dibuix, pintura i escultura), o bé

reproduïdes per mitjans tecnològics més moderns (fotografia, cine, vídeo, televisió o ordinador).

El tercer cicle suposa per a l’alumnat afermament, depuració, complement i culminació de l’aprenentatge de significats i valors estètics en l’etapa d’Educació Primària, partint de la producció pròpia dels alumnes i de les alumnes, fins arribar a l’apreciació i el gaudi de les obres artístiques. Això garantix la continuïtat dels coneixements, les destreses i les actituds que calen per a l’accés a l’etapa següent, l’Educació Secundària Obligatòria.

En connexió amb el cicle anterior, en aquest es planteja un nivell d’aprofundiment major i més obert, en relació amb el significat que suposa qualsevol manifestació artística que emergix en un determinat entorn social i ambiental, d’acord amb l’edat de l’alumnat. Per tant, les característiques fonamentals que configuren l’Expressió Plàstica en el Tercer Cicle es relacionen, com en l’anterior, amb tres eixos d’actuació: el formatiu, el funcional i l’estètic; però, en aquest cicle tenen una perspectiva més globalitzadora.

En l’àmbit formatiu, la maduració i l’ampli repertori d’habilitats ajuden a desenvolupar mecanismes de percepció i de pensament visual i afavorixen i enriquixen la capacitat creadora dels alumnes i de les alumnes, alhora que contribuïxen a fomentar-ne l’autonomia personal per emetre i rebre adequadament missatges gràfics i plàstics, i modelar-ne a poc a poc la sensibilitat i educar-la.

En l’àmbit funcional, destaca l’aplicació dels modes i de les formes obtinguts en el cicle anterior, sobre tècniques i destreses del llenguatge plàstic en el camp de la comunicació visual i en el vessant purament artístic, sense oblidar l’empenta social que les noves tecnologies de la imatge creen en l’alumnat. El cinema, la televisió, la informàtica, etc., camps tancats abans a aquestes edats, cobrixen hui dia gran part de l’activitat sensorial de l’alumnat i la vinculen.

En l’àmbit estètic, la pràctica progressiva de la matèria pretén capacitar-los per a obtindre el millor nivell d’expressió personal que conduïsca a comprendre el valor formal de la bellesa i a apreciar el fet artístic com un dels objectius generals de l’àrea.

Per tant, el propòsit d’aquest cicle és fonamentalment instrumental, i els objectius generals responen a conceptes que desenvolupen les capacitats de conéixer, discernir i identificar els elements del llenguatge visual. Els procediments tenen en compte l’ús, el desenvolupament i la realització de les tècniques seleccionades. Les actituds que es pretenen fomentar obeïxen a la intenció que l’alumnat se sensibilitze, s’interesse i valore el fet artístic en la seua cultura més acostada i en el seu treball.

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA


– Identificar i comprendre les pròpies emocions (2)

– Desenvolupar l’empatia com a mitjà per comprendre els altres (2)

– Potenciar l'assertivitat com a instrument de sociabilitat (2)

– Desenvolupar estratègies de resolució de conflictes (2)

– Aplicar tècniques de resolució de conflictes a l'entorn escolar (2)

– Lectura comprensiva d'un text narratiu.

– Anàlisi de les actituds i comportaments d'una sèrie de personatges d'una obra narra-tiva.

– Identificació i anàlisi dels propis sentiments o emocions davant determinades situacions.

– Desenvolupament d'estratègies per treballar en equip i per comparar els nostres punts de vista amb les opinions de les persones del nostre entorn.

– Valorar els sentiments d'un personatge d'una obra narrativa des del punt de vista de l'empatia.

– Identificació i classificació de comportaments assertius, passius i agressius.

– Definició del concepte de conflicte.

– Assimilació i aplicació de les fases de resolució d'un conflicte.

– Realització de propostes per resoldre el conflicte plantejat en una obra narrativa entre diversos dels seus personatges.

– Redacció d'un text narratiu en el que s'escenifique la resolució assertiva d'un conflicte existent entre personatges.

– Valorar si reflexionen sobre els seus propis sentiments o emocions comprenent la necessitat de gestionar-los adequadament.

– Observar si participen activa i respectuosament en les propostes en grup que s'organitzen a l'aula.

– Verificar que comprenen la importància de l'empatia i l'assertivitat en les seues relacions personals amb els altres.

– Descobrir si són capaços d'aplicar les fases de resolució d'un conflicte.

– Assegurar-se de què prenen consciència de la importància d'evitar que a l'entorn escolar es produeixen comportaments agressius o irrespectuosos amb els altres.


– Identificar alguns tipus de discapacitat (2)

– Acostar-se des de l'empatia a les dificultats dels discapacitats (2)

– Analitzar reflexivament com tractem els discapacitats (2)

– Identificar les barreres que afecten els discapacitats (2)

– Elaborar propostes per eliminar barreres als discapacitats (2)

– Valorar positivament la integració de discapacitats a l'aula (2)

– Aproximació al món dels discapacitats a partir de la lectura comprensiva d'un text narratiu.

– Identificació de diferents tipus de discapacitat i comprensió de com afecta a les persones que les pateixen.

– Interpretació des del punt de vista de l'empatia dels sentiments d'una persona amb discapacitats davant certes situacions o problemes de la vida quotidiana.

– Realització d'intercanvis d'opinions o debats sobre les persones discapacitades i la seua integració en la nostra societat.

– Reflexió entorn a comportaments, tant propis com d'altres persones, que tenim cap a les persones que pateixen alguna discapacitat.

– Explicació sobre els comportaments que hem d’adoptar davant una persona discapacitada.

– Identificació de les barreres o obstacles que dificulten la integració dels individus que pateixen una discapacitat.

– Reconeixement d'instruments que faciliten la superació de les barreres.

– Proposta de mesures que afavoreixen la creació d'un món sense barreres per als discapacitats.

– Comprovar que coneixen els diferents tipus de discapacitat i són conscients de com afecten les persones que les pateixen.

– Observar si avaluen de forma crítica els comportaments que dificulten la integració de les persones discapacitades.

– Verificar que coneixen les barreres que dificulten la vida de les persones discapacitades i que reflexionen sobre com eliminar aquests obstacles.

– Descobrir si valoren positivament la presència d'alumnes amb discapacitats a l'entorn escolar.

– Assegurar-se de què desenvolupen actituds de respecte i col·laboració cap a les persones amb discapacitat.


– Criticar comportaments racistes o discriminatoris a l'aula(2)

– Analitzar què és l'emigració i per què emigren les persones (3)

– Conéixer i comprendre el passat migratori d'Espanya (3)

– Definir què és un prejudici i examinar els propis prejudicis (2)

– Reflexionar sobre el problema del racisme i la xenofòbia (2)

– Establir el caràcter intercultural de la nostra societat (3)

– Anàlisi d'un text literari en el qual es retraten actituds racistes i xenòfobes a l'entorn escolar.

– Definició dels conceptes d'emigració i immigració.

– Comprensió dels motius pels quals persones d'altres països emigren al nostre.

– Coneixement del passat migratori del nostre país.

– Valoració positiva de les aportacions dels immigrants a la nostra societat.

– Realització d'un llibre de testimonis sobre el passat migratori de persones del nostre entorn.

– Reflexió sobre els prejudicis a partir de la realització d'un joc de rol.

– Anàlisi crítica dels propis prejudicis.

– Comprensió de la importància d'adoptar postures contràries a qualsevol mena de comportament discriminatori, racista o xenòfob.

– Coneixement del caràcter intercultural de la nostra societat.

– Valoració crítica de qualsevol comportament racista o xenòfob que poguera produir-se a l'entorn escolar.

– Comprovar que comprenen què és la immigració i els factors que produeixen moviments migratoris.

– Assegurar-se que examinen críticament comportaments racistes o xenòfobs que pogueren produir-se a l'entorn escolar.

– Veure si valoren críticament els seus propis prejudicis i si desenvolupen actituds d'empatia cap a les persones que pateixen actituds discriminatòries.

– Constatar que analitzen què són els prejudicis a partir de la realització d'un joc de rol.


– Analitzar estereotips presents en contes i pel·lícules (3)

– Reflexionar sobre els estereotips de gènere (2)

– Definir què és el sexisme i relacionar-lo amb els estereotips (2)

– Identificar comportaments sexistes en la nostra vida quotidiana (2)

– Valorar positivament els avanços cap a un món igualitari (2)

– Lectura crítica d'una obra en la que es transformen els estereotips de gènere del conte Blancaneu i els set nans.

– Anàlisi de les actituds i rols d'un personatge de ficció femení i un altre masculí.

– Realització de faenes en grup assolint preses de decisions consensuades sobre les solucions als problemes plantejats en les activitats.

– Definició del sexisme i del seu origen en l'estereotip.

– Valoració de la distribució de les tasques domèstiques a l'entorn familiar.

– Reflexió entorn del sexisme als Jocs i joguets infantils.

– Observació del repartiment de faenes domèstiques en la nostra família.

– Anàlisi d’actituds sexistes i estereotips de gènere en la publicitat.

– Descripció dels comportaments que tindrien homes, dones, xiquets i xiquetes en un món d'igualtat.

– Redacció d'una narració en la que es recree com seria un món en igualtat.

– Constatar que analitzen els comportaments sexistes i els estereotips de sexe presents en la literatura, el cine i la publicitat.

– Verificar que identifiquen comportaments sexistes en la vida quotidiana.

– Assegurar-se que comprenen la necessitat de realitzar una distribució justa i equitativa de les tasques domèstiques en el si familiar.

– Comprovar que valoren la possibilitat d'arribar a un món en igualtat i que identifiquen els comportaments que el farien possible.


– Esbossar les violacions als drets humans en la història (3)

– Conéixer la història de la Declaració dels Drets Humans (3)

– Conéixer el text de la Declaració dels Drets Humans (2)

– Conéixer els drets de la infància (2)

– Comprendre els deures que comporten els drets (2)

– Reflexionar sobre la nostra possible contribució a un món just (2)

– Descripció de diferents violacions dels drets humans al llarg de la història.

– Anàlisi de dues sentències sobre la injustícia i els drets humans.

– Definició del concepte de dignitat humana.

– Descripció de la història de la Declaració Universal dels Drets Humans.

– Reconeixement de l'estat actual dels drets humans en el món i comprensió de la necessitat d'implicar-se en la seua defensa.

– Interpretació dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans.

– Coneixement de la Declaració dels Drets del xiquet de 1959 i de la Convenció sobre els Drets del xiquet de 1989.

– Identificació dels deures i obligacions que comporta tot dret.

– Redacció d'una història en la que es reflexione sobre la nostra possible contribució a la defensa dels drets humans.

– Observar si caracteritzen la història dels drets humans i interpreten els articles que componen la Declaració Universal dels Drets Humans.

– Descobrir si comprenen la necessitat d'implicar-se i vigilar el compliment dels drets humans en el món.

– Comprovar que comprenen la importància del concepte de dignitat humana com a base dels drets humans.

– Verificar que coneixen la Declaració dels Drets del xiquet i la Convenció dels Drets del xiquet.

– Constatar que comprenen i assumeixen les obligacions que comporta el gaudi de determinats drets.


– Analitzar el problema de la pobresa en el món (3)

– Identificar els països rics i els pobres (3)

– Establir les causes del desigual repartiment de la riquesa en el món (2)

– Comprendre els efectes de la pobresa sobre els qui la pateixen (2)

– Reflexionar sobre les mesures per lluitar contra la pobresa (2)

– Conéixer la faena d'algunes ONG que lluiten contra la pobresa (2)

– Valoració de les formes de vida de les persones riques i les persones pobres a partir de la lectura d'un text narratiu.

– Definició del concepte de pobresa.

– Reflexió sobre les condicions de vida de les persones que viuen en situació d'absoluta pobresa.

– Anàlisi de les causes de la pobresa i la desigual distribució de la riquesa en el món.

– Resum i comentari d'una notícia de premsa o televisió relacionada amb la pobresa.

– Aproximació a alguns prejudicis cap a les persones pobres.

– Coneixement dels Objectius del Mil·lenni.

– Anàlisi d'una sentència en la que es caracteritza la lluita contra la pobresa com un acte de justícia social.

– Busca d'informació a Internet sobre algunes ONG que lluiten contra la pobresa.

– Realització de propostes que contribueixen a l’eradicació de la pobresa en el món.

– Verificar que analitzen les causes de la pobresa i el repartiment desigual de la riquesa en el món.

– Observar si comprenen les conseqüències de la pobresa per a les persones que la pateixen.

– Comprovar si examinen alguns prejudicis cap a les persones pobres.

– Assegurar-se que comprenen la importància de treballar per l’eradicació de la pobresa en el món.

– Descobrir si són capaços de plantejar possibles mesures que contribueixen a lluitar contar la pobresa.


– Descriure el paper social dels ancians al llarg de la història (3)

– Reflexionar sobre la situació dels ancians en el nostre entorn (2)

– Valorar la contribució dels grans en la nostra societat (2)

– Contribuir al benestar de les persones grans (2)

– Conéixer els problemes de salut i les limitacions dels ancians (2)

– Entendre els drets que tenen els ancians (2)

– Lectura reflexiva d'una narració centrada en els problemes d'un ancià.

– Coneixement i comparació del tractament que les persones grans han rebut en diferents períodes de la història.

– Desenvolupament d'un debat sobre el paper i la consideració social dels ancians en la nostra societat.

– Realització d'una entrevista a persones grans del nostre entorn.

– Redacció de biografies de persones grans a partir d'unes dades prèviament donades.

– Anàlisi d'una sèrie de sentències i dites populars sobre els ancians i la vellesa.

– Dramatització de situacions en les que es poden trobar ancians en la nostra societat.

– Proposta d'activitats per integrar a les persones grans a l'entorn escolar.

– Identificació d'alguns problemes de salut comuns entre les persones ancianes.

– Reflexió entorn a la nostra possible contribució a la cura i benestar de les persones grans.

– Identificació dels drets que tenen les persones ancianes.

– Observar si coneixen l'evolució del paper i la consideració social de l'ancià al llarg de la història.

– Descobrir si són conscients de la contribució de les persones grans al desenvolupament i benestar de la nostra societat.

– Verificar que comprenen els problemes dels ancians i adopten actituds de solidaritat i ajuda cap a les persones majors.

– Comprovar que coneixen i respecten els drets que tenen les persones ancianes.

– Veure si es relacionen i parlen amb persones ancianes del propi entorn.


– Definir la democràcia i els seus elements bàsics (3)

– Conéixer l'origen grec de la democràcia (3)

– Conéixer els principis establerts a la Constitució Espanyola (3)

– Descriure l'organització territorial i del poder a Espanya (3)

– Valorar els serveis socials que ofereix l'Estat espanyol (2)

– Valorar la democràcia com a for-ma de govern i convivència (2)

– Reflexió de la importància i bondats de la democràcia a partir de la lectura d'una narració.

– Aproximació a l'origen històric de la democràcia a l'Antiga Grècia.

– Descripció dels conceptes i elements bàsics que conformen el sistema democràtic: Sufragi universal i divisió de poders.

– Reflexió i debat entorn a les bondats de la democràcia i la implicació dels ciutadans que requereix pel seu correcte funcionament.

– Comprensió de la importància de la Constitució com a norma bàsica de convivència i govern de l'Estat espanyol.

– Descripció de l'organització territorial i institucional de l'Estat espanyol.

– Reflexió entorn a les conseqüències de l'absència de normes a l'entorn escolar.

– Valoració de la contribució de l'Estat espanyol al benestar dels seus ciutadans a través dels serveis que ofereix.

– Meditació entorn a les possibles conseqüències que podria tenir la desaparició de la democràcia.

– Verificar que coneixen els principis bàsics que sostenen el funcionament d'una democràcia: Sufragi universal i divisió de poders.

– Observar si esbossen l'origen històric de la democràcia a l'Antiga Grècia i descriuen el funcionament de la democràcia directa atenesa.

– Comprovar que caracteritzen l'organització institucional i territorial de l'Estat espanyol establerta a la Constitució de 1978.

– Veure si descriuen els serveis que ofereixen les administracions públiques espanyoles i valoren la necessitat de pagar impostos per al manteniment de la democràcia.


– Valorar la pròpia participació en el funcionament del col·legi (2)

– Organitzar i participar en una assemblea escolar(2)

– Dialogar i debatre opinions de forma raonada i respectuosa (2)

– Prendre decisions consensuades dins d'un grup (2)

– Elegir delegats o representants de classe (2)

– Participar en l'elecció i organització del Consell Escolar (3)

– Reflexió entorn a la importància de participar en la presa de decisions i l'organització de les activitats de l'aula i del centre escolar.

– Descripció de les pautes a seguir en l'organització i desenvolupament d'una assemblea escolar.

– Participació activa i assertiva en les assemblees escolars i en les activitats grupals del col·legi.

– Aplicació de la tècnica del debat com a instrument per resoldre problemes i desenvolupar propostes a l'aula.

– Expressió d'opinions personals de forma raonada i respectuosa.

– Valoració del diàleg com eina de resolució de conflictes i com a mitjà per assolir decisions consensuades.

– Elecció democràtica de delegats i delegades de curs.

– Distribució de faenes i responsabilitats dins d'un grup a l'entorn escolar.

– Valoració del Consell Escolar com a òrgan de govern del col·legi.

– Assegurar-se que són capaços de dialogar i debatre expressant les seues opinions de forma raonada i respectuosa amb els companys.

– Valorar si comprenen la importància del diàleg, el debat i la presa consensuada de decisions com eixos de la convivència en democràcia.

– Descobrir si aprecien la importància d'implicar-se en les activitats i el funcionament de l'aula i del centre escolar.

– Comprovar que apliquen una sèrie de pautes preestablertes per organitzar, desenvolupar i participar en assemblees, debats i activitats en grup.

– Observar si respecten les decisions preses en assemblea i en el si del Consell Escolar a través dels representants democràticament elegits.


– Valorar positivament les normes i senyals de trànsit

– Comprendre la importància de respectar els senyals de trànsit (2)

– Conéixer algunes de les principals senyals de trànsit (2)

– Sintetitzar les normes i prohibicions en el trànsit d'una ciutat (3)

– Elaborar normes i senyals de trànsit (3)

– Dibuix i identificació de la norma o prohibició que impliquen alguns senyals de trànsit.

– Dramatització d'un conte.

– Reflexió de les possibles conseqüències de les infraccions de trànsit o les conductes de vianants inadequades.

– Investigació i anàlisi dels senyals de trànsit existents en el propi barri o població.

– Invenció i dibuix de diferents senyals de trànsit.

– Explicació de les raons per les quals els senyals de trànsit són necessaris.

– Síntesi de les normes de comportament vial i les prohibicions en diferents àmbits de la ciutat.

– Verificar que coneixen les principals senyals de trànsit i pautes de bon comportament vial.

– Assegurar-se que comprenen la importància de conéixer i respectar els senyals i normes de trànsit.

– Descobrir si són capaços de classificar els senyals per ordre de prioritat i de distingir els senyals verticals d'obligació, de prohibició i d'informació.

– Valorar si investiguen els senyals de trànsit i l'ordenació del trànsit a l'entorn immediat.

Aportació a les competències bàsiquesL’Educació per a la ciutadania contribueix a desenvolupar la competència social i ciutadana. L’àrea afronta l’àmbit personal i públic que hi ha

implícit: propicia l’adquisició d’habilitats i virtuts cíviques per a viure en societat i per a exercir la ciutadania democràtica. Així, l’àrea pretén el desenvolupament de l’alumnat com a persones dignes i íntegres, la qual cosa exigeix reforçar l’autonomia, l’autoestima i l’afany de superació, i afavorir l’esperit crític per a ajudar a la construcció de projectes personals de vida. També es contribueix a millorar les relacions interpersonals en la mesura que l’àrea afavoreix la utilització sistemàtica del diàleg. Per a això, l’àrea inclou continguts específics relatius a la convivència, la participació, al coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, que han de permetre consolidar-hi les virtuts cíviques necessàries per a una societat democràtica.

Així mateix, l’àrea contribueix a adquirir el coneixement dels fonaments i les maneres d’organització de les societats democràtiques, a valorar positivament la conquista dels drets humans i a rebutjar els conflictes entre els grups humans i les situacions d’injustícia. Són continguts específics de l’àrea els principis continguts en la Decla ració Universal dels Drets Humans, la Convenció sobre els Drets del Xiquet, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, així com la seua aplicació per part de les diverses institucions.

La identificació dels deures ciutadans i l’assumpció i l’exercici d’hàbits i virtuts cíviques adequades a cada edat en l’entorn escolar i social, permetrà que els futurs ciutadans s’inicien en la construcció de societats més cohesionades, lliures, pròsperes, equitatives i justes.

Al desenvolupament de la competència per a aprendre a aprendre es contribueix en la mesura que l’àrea proposa estimular les virtuts i habilitats socials, i impulsar el treball en equip, la participació i l’ús sistemàtic de l’argumentació, que es requereix a l’hora de desenvolupar un pensament propi. La síntesi de les idees pròpies i alienes, la presentació raonada del criteri propi i la confrontació ordenada i crítica de coneixement, informació i opinió afavoreixen també els aprenentatges posteriors.

Des de l’àrea s’afavoreix la competència d’autonomia i la iniciativa personal, en la mesura que s’hi posen en pràctica iniciatives de planificació, presa de decisions, participació, organització i assumpció de responsabilitats. L’àrea entrena en el diàleg i el debat, en la participació, en l’aproximació respectuosa a les diferències socials, culturals i econòmiques, i en la valoració crítica d’aquestes diferències així com de les idees. El currículum atén a la construcció d’un pensament propi, i a l’adopció de postures sobre problemes i les seues possibles solucions. Amb això, s’enforteix l’autonomia de l’alumnat per a analitzar, valorar i decidir, des de la confiança en si mateixos i el respecte a les altres persones.

A la competència en comunicació lingüística es contribueix a partir del coneixement i de l’ús de termes i conceptes propis de l’àrea. A més, l’ús sistemàtic del debat, procediment imprescindible en aquesta àrea, contribueix específicament a aquesta competència, perquè exigeix exercitar-se en l’escolta, l’exposició i l’argumentació.


ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.


Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un

caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.





Possibles materials curricularsEn els materials s’inclouran un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor

o professora puga desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguen assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

RELIGIÓ

• Objectius • Continguts • Criteris d'Avaluació

• Identificar signes i símbols religiosos en l’antiguitat.

• Conèixer i relacionar els punts comuns de les religions més importants.

• Valorar la Paraula de Déu com a resposta als grans interrogants de l’home.

• 4. Situar a Jesús i a Maria en la Bíblia i apreciar el paper Salvador de Jesús.

• Conèixer els Sagraments del Matrimoni, l’Ordre sacerdotal i l’Unció de malalts.

• Descobrir el significat transcendent de l’art religiós i de les festes cristianes.

• Conèixer i descriure la missió dels deixebles de Jesús com a fundadors de l’Església.

• Analitzar el paper fonamental de determinades institucions cristianes pel bé de la humanitat.

• Conèixer el significat de la Vida Eterna.

• Mostrar actitud d’atenció vers la realitat del seu entorn.

• Conèixer l’origen i saber l’estructura jeràrquica de l’Església.

• L’estructura de la religió. El concepte de Déu i d’home. Origen i destí de l’home. Les mediacions.

• Manifestacions de l’estructura del fenomen religiós en l’antiguitat (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma).

• Les respostes a les grans preguntes de l’ésser humà en el judaisme, el cristianisme i l’islam. El sentit i abast de la fe i les bones obres.

• L’ésser humà, el sentit de la seua vida i la seua salvació en l’hinduisme i el budisme.

• La dignitat de l’ésser humà creat per Déu Pare. Els drets humans.

• Relats del Nou Testament en què els testimonis acrediten que Jesucrist és Fill de Déu i home verdader.

• Jesucrist, salvador i redemptor del pecat i de la mort.

• Jesucrist, plenitud de l’home.

• La presència de la Mare de Déu en l’evangeli i en els Fets dels apòstols.

• L’home nou i la llei de l’Esperit. L’amor de Déu i l’amor al proïsme.

• L’ésser humà és responsable dels seus actes. El valor de la consciència, la veritat, la llibertat i la voluntat.

• Els sagraments per al creixement i la propagació del poble de Déu: orde sacerdotal i matrimoni.

• Saber identificar alguns signes i símbols representatius del fenomen religiós en l’antiguitat.

• Relacionar les grans religions vigents, i descobrir les seues principals semblances i diferències.

• Distingir el sentit últim de la vida segons les religions monoteistes.

• Saber diferenciar les concepcions sobre la salvació de l’home en l’hinduisme i el budisme.

• Comentar alguns textos del Nou Testament en què es manifesta la humanitat i la divinitat de Jesucrist.

• Descriure quines conseqüències té en l’ésser humà el fet de ser creat i estimat per Déu com a fill.

• Sintetitzar els punts essencials sobre la salvació de l’home realitzada per Jesucrist, i raonar com Déu se’ns dóna a través dels sagraments.

• Assenyalar en textos evangèlics l’origen de l’Església i la seua finalitat de salvació.

• Descriure la missió dels membres de l’Església com a continuïtat de la missió de Jesucrist.

• Especificar el servei eclesial que els apòstols i els seus successors presten al poble de Déu, i distingir el significat de les paraules apòstol, jerarquia i col·legi episcopal.

• Situar i valorar la presència de la Mare de Déu en els moments culminants de la vida de Crist, i reconéixer que ocupa un lloc especial en la

• Objectius • Continguts • Criteris d'Avaluació

• Jesús crida i envia els seus deixebles per tot el món per a continuar la seua obra de salvació. La vinguda i presència de l’Esperit Sant. L’expansió de l’Església.

• L’Església, nou poble de Déu. Manifestacions de l’estructura jeràrquica de l’Església. El Papa, els bisbes, els sacerdots, la vida consagrada. L’Església universal i l’església diocesana.

• L’Església en el món actual. Significat i sentit de les notes de l’Església. Mapa de les grans religions en el món de hui.

• Respecte a les conviccions religioses com a condició mínima per a la convivència.

• Compromís i solidaritat amb el món de hui: manifestacions en l’Església i en altres religions.

• Les festes del poble de Déu. El seu valor comunitari i rememoratiu. La trobada amb Déu a través de les festes.

• Manifestacions de la presència de Déu en la cultura cristiana. Valoració de les expressions artístiques de les religions presents en l’entorn.

• Déu prepara una terra nova on habitarà la justícia. La unció dels malalts. Les darreries de l’ésser humà.

salvació.

• Raonar el valor de la llibertat i la responsabilitat dels propis actes a la llum de l’evangeli, i saber aplicar el manament de l’amor a les situacions quotidianes.

• Identificar algunes institucions de l’Església dedicades a l’ajuda dels necessitats.

• Assenyalar i respectar els valors de les diferents religions i la seua contribució a la cultura.

• Interpretar el significat transcendent de l’art religiós, i distingir les festes civils de les festes cristianes.

• Resumir la fe de l’Església sobre la vida eterna.

METODOLOGIA DIDÀCTICA DE RELIGIÓ CATÒLICA

PRINCIPIS I ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES GENERALS DE L’ÀREA DE RELIGIÓProporcionar un ambient educatiu adient tenint en compte l’aspecte afectiu i les relacions personals dins de l’aula, potenciant sempre els

aspectes positius.Aconseguir una relació professorat / alumnat basada en la confiança mútua, el respecte i la col•laboració, que facin sòlida l’autoconfiança i la millora del concepte de l’alumne/a. Es porta a terme a través de l’avaluació inicial, en començar el curs i a l’inici de cada nucli o tema. A partir de la informació sobre el nivell de desenvolupament de l’alumnat que ens aporta l’avaluació inicial, l’avaluació d’aquest serà contínua, amb observació sistemàtica i visió global del progrés dels aprenentatges dels alumnes, integrant les aportacions i les observacions efectuades en cada una de les àrees d’aprenentatge i no la suma o la combinació numèrica de resultats obtinguts en les diverses àrees.L’avaluació es durà a terme en referència als objectius i continguts fixats al currículum i els criteris d’avaluació establerts pel nostre centre en el nostre *PEC i a les unitats de programació, posant èmfasi en l’assoliment de les competències bàsiques. En l’avaluació es tindran en compte els progressos de l’alumnat, atenent la seva diversitat de ritmes d’aprenentatge. En relació amb aquest principi considerem fonamental fer adaptacions curriculars a aquells alumnes que ho necessitin.Caldrà establir amb claredat els continguts que els alumnes han d’assolir a cada àrea i etapa i donar a conèixer les tècniques i destreses que hauran d’aplicar per aconseguir-los.Atès que els ritmes personals de creixement físic i intel•lectual dels alumnes poden tenir diferències importants respecte als valors mitjans corresponents a l’edat natural; caldrà, si s’escau, adequar els continguts a l’edat, els nivells i les capacitats dels alumnes i diversificar l’aprenentatge de forma que es tingui en compte l’heterogeneïtat del grup.Considerem de vital importància que l’alumnat s’autoavaluï, ja que la reflexió que es produeix li fa ser més conscient del seu progrés personal ( amb la conseqüent satisfacció personal que aquest fet comporta), o bé s’implicarà de forma més directa en aquells aspectes on hagi de millorar.

MÈTODES D’ENSENYANÇA UTILITZATS

Una metodologia activa, participativa i motivadora, que promogui els seus coneixement previs, l’esforç personal de l’alumne/a, l’esperit d’investigació, l’aplicació de les destreses ja apreses; implicant-lo de forma directa en el seu propi procés d’aprenentatge, evitant donar-lo tot fet.Aquesta metodologia activa ha d’orientar a l’alumnat a una actitud crítica investigadora, on es pugui desenvolupar la seva curiositat.Les activitats que es programin han de guiar els alumnes a una reflexió, anàlisi i finalment a la crítica i/o al contrast de les seves pròpies conclusions amb les hipòtesis prèvies.

L’aprenentatge ha d’estar basat en el raonament i la comprensió ja que els aprenentatges assolits d’aquesta forma promouen un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d’autonomia personal.

Aportació a les competències bàsiquesContribució de l’àrea de religió i moral catòlica a l’adquisició de les competències bàsiques

L’ensenyament de la religió catòlica en l’escola s’até a la finalitat pròpia d’aquesta, que és la formació plena de l’alumne mitjançant els sistemes propis d’aprenentatge que es concreten en el currículum i en el seu desenvolupament. Contribueix a la qualitat de l’educació des de la proposta i el desenvolupament d’uns coneixements, uns valors i unes actituds que en formen el propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l’alumne, facilitant-li una proposta del sentit últim per a la seua vida i il·luminant el fonament dels valors comuns i propis d’aquest ensenyament que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.

Les propostes de l’ensenyament religiós catòlic constitueixen en si mateixes una cosmovisió del món, de la vida i de l’ésser que fan possible la formació integral. Tot això es du a terme mitjançant la presentació sistemàtica, orgànica i científica del missatge, la vida i la persona de Jesucrist, present en la seua Església, avalada per la tradició i el magisteri de l’Església, transmesa a través de l’acció educativa del professor amb la seua preparació cientificotècnica i el seu testimoni cristià.

Al seu torn, les aportacions d’aquest ensenyament fan possible, com a oferta lliure, una manera de ser i de viure al món, de tal manera que els principis, els valors i les actituds que generen els elements bàsics del cristianisme ajuden l’alumne a situar-se lúcidament davant de la tradició cultural i, per tant, a inserir-se críticament en la societat.

Amb tot, les competències bàsiques, com són les interpersonals, les interculturals, les socials i les cíviques, i la comunicació lingüística adquireixen en aquesta àrea elements bàsics per a assolir-les al llarg de l’ensenyament obligatori.

Pel que fa a l’Educació Primària —etapa en què el xiquet comença a tenir consciència reflexa de les seues pròpies accions i es percep cada vegada més com a individu—, l’alumne s’enfronta per primera vegada a la necessitat urgent de dur a terme el descobriment de la seua pròpia identitat. Aquest procés està molt condicionat pels models culturals que els adults encarnen, models que influeixen en la vida quotidiana dels xiquets, en els seus jocs i en les seues accions creatives.

Precisament una de les funcions de l’ensenyament escolar catòlic en aquesta etapa és la presentació dels models cristians d’identificació. Aquests es localitzen en les figures bíbliques més destacades de la història de la salvació, en les accions i les vivències de la comunitat cristiana i sobretot en la persona, la vida i la paraula de Jesucrist.

La seua inseguretat, pròpia d’una edat primerenca, demana models de vida autèntics en el procés de maduració de la seua personalitat. L’ensenyament religiós catòlic insistirà en la proposta explícita de la persona de Jesucrist, els principis que en dimanen, els valors que genera i les actituds que brollen a fi que els alumnes reflexionen seriosament sobre la conducta personal i social.

Això exigeix una informació sòlida sobre el fet religiós i, en concret, pel que fa a aquesta assignatura, una presentació exhaustiva del fet religiós conformat en la religió catòlica.

La formació religiosa es desenvolupa en l’escola en un diàleg autèntic amb la realitat cultural, informant sobre la relació i l’influx mutu entre la cultura occidental i el fet religiós cristià; jutjant i criticant aqueixa cultura —composta per idees, principis, valors, estils de vida— a la llum de l’Evangeli, que en la seua perenne actualitat il·lumina el fons de l’ésser humà i projecta una postura lliure i crítica davant de la cultura emergent.

Si bé l’ensenyament religiós està present i ajuda a la formació de les competències fixades en els reials decrets d’ensenyaments mínims, tenint en compte que les competències bàsiques són les que fonamenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa, algunes tenen una relació especial amb l’acció educativa de la religió catòlica, i fins i tot, podria afirmar-se que unes altres, si es prescindeix de la realitat religiosa, no tindrien elements importants per a l’assoliment i el desenvolupament. Entre altres proposem les següents:

1. Competència en comunicació lingüística. L’ensenyament religiós catòlic aporta elements bàsics quant a l’èxit de la competència en comunicació lingüística. perquè se serveix del

llenguatge acadèmic, dels llenguatges que formen la cultura que es transmet en l’àrea de religió, així com dels llenguatges del mateix ensenyament religiós.

El diàleg de la fe amb la cultura contribueix a la competència en comunicació lingüística, en la mesura que exigeix exercitar-se en l’escolta de la paraula de Déu, l’exposició dels seus continguts i l’aplicació a la cultura i als distints estils de vida social, així com a l’argumentació adequada a aquesta edat i sempre present en l’ensenyament religiós.

D’altra banda, és característica de l’ensenyament religiós catòlic la utilització de les diverses maneres de comunicar-se que l’acció de Déu sobre l’home ha utilitzat. La seua revelació és rica en distints llenguatges. Així, el llenguatge bíblic i la seua riquesa d’expressió i simbologia, el llenguatge doctrinal i la seua precisió conceptual, analítica i argumental, el llenguatge litúrgic i la seua proximitat al llenguatge dels símbols del poble cristià, el llenguatge, en fi, testimonial que fa possible la transmissió vital d’allò en què es creu.

Tot això és imprescindible per a la comprensió del llenguatge en totes les llengües de la cultura occidental. L’ensenyament religiós fa possible una verdadera comunicació lingüística, en utilitzar els distints llenguatges en la seua expressió verbal o escrita, explícits i implícits en fonts diverses. Finalment, l’anàlisi de fets socials que es presenten en la classe de religió, com a elements motivadors de la realitat evangèlica, fan possible l’enriquiment del vocabulari.

2. Competència social i cívica. Amb relació a la competència social i cívica on s’integren elements essencials per a la humanització, personals, interpersonals i interculturals i

arrepleguen totes les maneres de comportar-se que preparen les persones per a participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social i professional. L’ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i les virtuts que contribueixen a educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumne, amb vista a fer possible la maduració en la corresponsabilitat, l’exercici de la solidaritat, de la cooperació, la llibertat, la justícia i la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist.

Es tracta de l’ésser personal en coherència amb les conviccions pròpies lliurement assumides; és a dir, aprendre a ser motivant i recreant allò verdaderament humà en la formació plena de l’alumne. En aquest sentit, el desenvolupament de l’ésser sencer de l’home, de les capacitats de la seua ment i del seu cor, de les potencialitats que el configuren i que desborden les expectatives purament materials i funcionals, fonamenten i donen sentit a l’acció social i cívica de l’alumne. L’ensenyament religiós en aquesta comesa incideix substancialment en el descobriment i el desenvolupament de la verdadera humanització, capaç de fer-lo competent en l’acció social.

Amb això fonamentem un dels valors bàsics, la seua dignitat com a éssers humans, com a fills de Déu. L’alumne necessita, ja en aquestes edats, especialment motivacions per a estimar, per a construir la personalitat més humana, per a il·lusionar-se en projectes de vida altruista i desinteressada. El testimoni d’homes i dones sants en tota la història constitueix un referent continu per a l’autoassimilació dels valors més genuïnament cristians. D’aquesta manera, l’ensenyament religiós educa en la iniciativa personal i autònoma dels alumnes pel bé i la veritat.

En conseqüència, es contribueix directament a la dimensió moral de la persona afavorint que els alumnes i les alumnes reconeguen l’arrel del seu propi ésser i els seus mateixos comportaments. Això comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist i ajuda en conseqüència a afrontar les situacions de conflicte mitjançant el diàleg, el perdó i la misericòrdia, valors genuïnament cristians.

En el fons de l’ésser cristià sorgeix el gran valor de la fraternitat universal. Per això les mínimes exigències ètiques de convivència, participació, coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, estan fonamentades i són conseqüències de la fe cristiana. Els valors del respecte, cooperació, solidaritat, justícia, no-violència, compromís i participació tenen la fonamentació i les referències cristianes en la filiació per l’amor de Déu, l’amor, la fraternitat, la justícia, la misericòrdia, el perdó, la donació de si mateix, l’entrega total a favor dels pobres.

3. Competència cultural i artística. La contribució a la competència cultural i artística es relaciona amb els aspectes de coneixement i valoració de tota l’expressió artística,

plàstica, històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i estils de vida impregnats de cristianisme des de l’origen i el desenvolupament actual, com a manifestació del fet religiós. L’alumne no sols coneixerà, sinó que podrà comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religiós en l’expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial.

La cultura i la història europea occidental, i la pròpia història i cultura espanyola, no poden ser compreses i assumides si es prescindeix del fet religiós present sempre en la història cultural dels pobles. És conegut per tots que la maduració de la personalitat humana es du a terme dins de la tradició cultural on creix i se sosté. Aquesta maduració es fa en un món cada vegada més complex i de més contrast cultural i de presència, respecte i diàleg de cultures.

La Religió i Moral Catòlica presenta l’esdeveniment cristià en diàleg amb la cultura, incorporant orgànicament el saber de la fe en el conjunt dels altres sabers. Amb això l’alumne adquireix una valoració crítica de la cultura a la llum de l’evangeli, i es motiva al mateix temps l’estima de la pròpia cultura i l’estima adequada d’altres tradicions culturals i religioses. En el currículum de religió catòlica estan presents també els elements essencials que defineixen les altres grans religions.

L’ensenyament religiós catòlic no sols aporta a la competència cultural i artística uns coneixements de l’art i cultura amb referència religiosa i unes destreses, sinó també el sentit i la profunditat de la seua presència que remet a una manera concreta de veure la vida, d’expressar-la i de viure des de l’aportació cristiana a la cultura. Amb això contribueix també a la conservació i la valoració del patrimoni cultural.

4. Competència d’aprendre a aprendre. La Religió catòlica contribueix també al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, fomentant les capacitats a través de

l’educació, l’impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i de l’opinió. Així mateix, l’ensenyament religiós ajuda als alumnes a ser protagonistes del seu propi aprenentatge com a resposta a la voluntat de Déu que

l’ésser humà col·labore activament i lliurement amb el pla establit per Ell. Per això, aprendre a aprendre comporta no sols una proposta consensuada de sentiments, valors i actituds, sinó un marc de referència acceptat voluntàriament segons les seues conviccions, que ha de ser cresol en la cerca de la veritat i del bé.

5. Competència d’autonomia i iniciativa personal. Quant a l’autonomia i la iniciativa personal, l’ensenyament religiós catòlic s’imparteix en el camp específic de l’escola, l’objectiu irrenunciable de

la qual, formar la persona des de dins, alliberar-la de tot el que li impedeix viure lliurement, comporta la referència efectiva a una visió determinada de l’home i al seu sentit últim, per a afirmar-lo, negar-lo o prescindir-ne.

És finalitat fonamental del quefer de l’escola que els alumnes descobrisquen la seua identitat personal, però això no serà possible sense una obertura al significat últim i global de la seua existència humana. L’autonomia i la iniciativa personal no podrà dur-se a terme en l’alumne si no comença ja a ensinistrar-se en el coneixement de si mateix, en el seu ésser més profund, en les seues potencialitats, en la seua dignitat i en el seu sentit. La formació religiosa catòlica aporta d’aquesta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana.

L’ensenyament religiós catòlic no es redueix a un ensenyament de valors; es dirigeix a la persona concreta en les seues arrels, en les seues possibilitats humanes d’acció i de servei i, sobretot, es dirigeix a l’ésser humà en la seua finalitat transcendent. Tot això comporta l’oferiment de l’Evangeli de salvació de Jesucrist, perquè, una vegada conegut, sorgisca la humanitat nova feta d’homes nous d’acord amb el designi de Déu. Per això l’ensenyament ha de proposar Jesucrist com a camí que ens condueix a la veritat i a la vida i ha de fer-se des de la convicció profunda que

procedeix de l’Església que confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist, i, en conseqüència, mitjançant la manera pròpia i més coherent de transmetre aqueixa fe de l’Església: el testimoni.

En la contribució al desenvolupament personal de l’alumne, la religió és generadora de valors i d’integració social. La religió col·labora en aquesta competència lliurant a l’alumne les virtualitats necessàries per a crear les disposicions i les actituds que afavoreixen la inserció social. L’autonomia de l’individu cristià és precisament afavorida per l’obertura a una visió totalitzant del món i de la realitat, una cosmovisió que fa possible la formació integral de l’alumne enfront de visions parcials i determinants de la llibertat pròpia.

Des dels procediments de l’àrea s’afavoreix aquesta competència bàsica desenvolupant iniciatives i atén especialment que els alumnes i les alumnes construïsquen un juí moral basat en els principis, els valors i les actituds que genera el mateix evangeli.

6. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. La Religió Catòlica contribueix al desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció en el món físic a través de la doctrina

social de l’Església, il·luminant les respostes i les solucions als problemes que sorgeixen en la interacció de l’ésser humà amb el medi físic i amb si mateix. També contribueix a la valoració ètica de l’ús de la ciència i de la tecnologia.

Al seu torn dóna suport i sentit a les habilitats i les destreses relacionades amb l’ecologia que s’adquireixen des d’aquesta competència. El cristià entén la natura com a creació de Déu, per la qual cosa la valora, la cuida i la fomenta.

Totes les aportacions a les distintes competències poden ser agrupades i definides quant a l’aportació religiosa com un desenvolupament de la capacitat transcendent de la persona, és a dir la seua aportació espiritual i religiosa. Això el capacita per a donar sentit a la seua vida. Amb aquest objecte, formen la capacitat transcendent:

L’obertura de la raó a la recerca de la veritat en la superació de tot itinerari racional reductiu, la capacitat de deixar-nos confrontar i interpel·lar per la crida a la llibertat i a la felicitat verdadera, l’interés en el diàleg de la fe i la raó, de la fe i la cultura, l’atenció a la capacitat innata per a dinamitzar la intel·ligència i cridar la raó humana a la recerca de “un poc més”, de la identitat pròpia de l’ésser humà, la capacitat de ser i estar amb els altres des de la fraternitat, l’amor i la misericòrdia, l’ànsia d’infinit, l’anhel de Déu i la planificació de l’ésser en la vida eterna... són, entre altres, objectius i elements fonamentals en el desenvolupament de les competències descrites abans.

D’acord amb les competències establides en l’esmentat Acord internacional i reconegudes en la Disposició Addicional Segona de la Llei Orgànica d’educació, 2/2006 de 3 de maig, correspon a la Conferència Episcopal Espanyola fixar el currículum de l’àrea de Religió i Moral Catòlica.

projecte curricular de centre (pcc) 3r...

Documents