projecte curricular de centre (pcc) 1r...

PROJECTE CURRICULAR DE

CENTRE (PCC) 1r CICLE

PROJECTE CURRICULAR PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA

MATEMÀTIQUES

OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Identificar les quantitats de l'1 al 999 associant-les a la seva grafia. Llegir i escriure'ls correctament. (1)Comparar quantitats a partir dels conceptes major, menor o igual. (1)

Construir nombres utilitzant correctament els conceptes d'unitat, desena i centena. (2)Reconèixer el valor de posició de les xifres d'un nombre.(2)

Establir relacions d'ordre i quantitat entre els nombres(1)Identificar els nombres ordinals del 1er al 10è (1)

Realitzar recompte d'objectes(1)Identificar els termes de la suma i la resta.(2)Realitzar operacions de sumes i restes portant-ne(1)Conèixer la relació que existeix entre la suma i la resta(2)

Reconèixer que l'ordre dels sumands en una suma no altera el resultat. (1)Aplicar la propietat associativa de la suma (2)

Memoritzar les taules de multiplicar de l'1 al 10.(2)Iniciar la multiplicació com a suma de sumands

Bloc 1 Nombres i operacions

Nombres naturals del 0 al 999: lectura, escriptura i ordenació segons distints criteris (major/menor que, igual, anterior, posterior)

Sistema de numeració decimal: valor de unitat, desena i centena.

Ordre numèric. Utilització de nombres ordinals. Comparació de números en contextos familiars.

Operacions amb nombres naturals: addició i sostracció. En horitzontal i vertical. Els signes + = i -. Expressió oral de les operacions i el càlcul.

Comprovació de la propietat commutativa de la suma

La multiplicació com a suma de sumands iguals i viceversa. Les taules de multiplicar: construcció i memorització.

Utilitza espontàniament els nombres naturals i paraules senzilles relatives a comparacions i operacions, quan comunica verbalment experiències pròpies, tant escolars com extraescolars.

Coneix el valor de posició de cada dígit

Interpreta missatges, relatius a la vida quotidiana o a la pròpia activitat escolar, que contenen nombres i una operació additiva, distingint el paper dels termes.

iguals (1)Resoldre multiplicacions en vertical (2)Identificar els termes de la multiplicació (2)Multiplicar portant desenes i centenes.(2)

Enumerar i escriure sèries de nombres tant progressives com regressives del 0 al 999 i amb diferents cadències (1)

Descompondre en forma de suma els nombres fins al 999, a partir de unitats, desenes i centenes (2)

Identificar nombres parells i imparells fins a 999. (1)

Utilitzar instruments senzills de càlcul: dits, àbac, objectes diversos...(3)

Identificar la desena o centena més pròxima a un nombre donat. (1)

Resoldre situacions problemàtiques de sumar i restar (1)Aplicar correctament la prova de la resta (2)

Realitzar divisions a través de repartiments (2)Resoldre situacions problemàtiques de dividir a través de repartiments.(2)

Escriptura i continuació oral o mental de sèries ascendents i descendents de cadència 1, 2, 3, 4, 5, 10 i 100.

Descomposicions additives de nombres menors que 1000 atenent al valor posicional de les seves xifres.

Identificació de nombres parells i imparells en una lista de nombres menors que 1000

Desenrrotllament d'estratègies de càlcul mental per a la recerca d'un nombre a la desena immediatament superior, per al calcul de dobles i mitats, i per a resoldre sumes i restes

Càlcul aproximat. Estimació i arredoniment del resultat d'un càlcul fins a la desena més pròxima

Resolució de problemes que impliquen fer càlculs, explicar oralment el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

La divisió.

Calcular mentalment el doble o la mitat d'un nombre. Amés, fa mentalment càlculs de sumes i restes sense portar-ne.

Selecciona i aplica pertinentment l'operació necessària amb les dades disponibles, en situacions de suma que impliquen unió o increment i en situacions de resta que impliquen separació o disminució.

Realitzar estimacions i comparacions de capacitat i de pes (1)

Conèixer les mesures de longitud: el metre, el centímetre (1) i el kilòmetre. (2)Conèixer les mesures de capacitat: el litre, (1) el mig litre i el quart de litre. (2)Conèixer les mesures de pes: el quilogram, (1) mig quilo i quart de quilo(2)

Utilitzar unitats de mesura no convencionals (1)

Utilitzar unitats de mesura convencionals (1)

Identificar i calcular la mitat, el doble i el triple d'una quantitat. (1)

Bloc 2 La mesura: estimació i càlcul de magnituds

Comparació d'objectes segons la longitud, la capacitat o el pes de manera directa (molts, pocs, cap, ample, estret, llarg, curt, gran, menut...sense mesuraments)

Unitats de mesura: el metre, el centímetre, el litre i el quilogram

Comparació entre el múltiples i submúltiples d'una mateixa unitat principal del Sistema Mètric Decimal.

Mesurament amb instruments i estratègies no convencionals. (Peu, pam, pas...)

Utilització d'unitats usuals i instruments convencionals per a mesurar objectes i distàncies de l'entorn

Ús de les mesures pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana

Estimació de resultats de mesures en contextos familiars. Explicació oral del procés seguir i de l'estratègia utilitzada en el mesurament.

Expressa correctament les mesures realitzades, indicant la unitat utilitzada.

Realitza mesuraments (longitud, capacitat i pes) amb atenció, triant entre les unitats corporals i els intruments de mesura disponibles els que millor s'ajusten a la grandària i a la naturalesa de l'objecte que es desitja mesurar.

Conèixer les hores, els minuts (1) i els segons. (2)Conèixer els dies de la setmana i els mesos de l'any (1)Maneig del calendari (2)

Interpretar l'hora en rellotges analògics i digitals (1)

Identificar les monedes d'euro i cèntims d'euro, i els billets de 5, 10, 20 i 50 euros. (2)

Resolució de problemes de mesura explicant el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

Unitats de mesura del temps: minut, hora, dia, setmana, mes i any. Nocions temporals bàsiques: ahir, avui, demà, l'any passat, abans, després...

Lectura del rellotge convencional: les hores senceres i les mitges.

Selecció i utilització de la unitat apropiada per determinar la duració d'un interval de temps.

Valor de les diferents monedes i billets, amb l'euro com a unitat principal, i comparació entre ells.

Utilització de preus d'articles quotidians

Aprendre a orientar-se en l'espai. (1)

Bloc 3 Geometria

Localització elemental d'objectes en l'espai: dins, fora, damunt, davall, a la dreta, a l'esquerra, entre...

Descripció de la posició d'objectes de l'entorn respecte de si mateix: davant-darrere, damunt-davall, a la meva dreta-esquerra...

Ús de vocabulari geomètric per a descriure itineraris

Identifica la situació d'un objecte en l'espai respecte a ell mateix o a un altre objecte fix i visible,utilitzant els termes adequats

Descriu senzills desplaçaments en relació amb els punts de referència triats

Identificar línies: rectes, corbes i poligonals, obertes i tancades (1)

Identificar polígons i els seus elementsIdentificar circumferència i cerc(1)

Identificar distints cossos geomètrics. Prisma, esfera, cub, cilindre i piràmide. (1)

Completar figures a partir de l'eix de simetria (2)

Interpretació i descripció verbal de croquis d'itineraris i elaboració d'estos

Línies obertes i tancades, rectes i corbes

Aproximació intuïtiva als conceptes de punt, recta i plan

Distinció intuïtiva entre superfície plana i superfície corba

Identificació de figures planes en objectes i àmbits quotidians: triangles, quadrilàters, cercles i quadrats

Elements geomètrics bàsics: costat, vèrtex, interior, exterior, frontera

Identificació dels cossos geomètrics en objectes familiars: cubs, ortoedre, prismes, piràmides, cilindres i esferes

Descripció de les formes geomètriques utilitzant el vocabulari geomètric bàsic. Classificació de figures i cossos geomètrics amb criteris elementals

Simetries

Formació de figures planes i cossos geomètrics a partir d'altres per composició i descomposició

Construcció i dibuix a mà alçada de triangles i

Reconeix i descriu, amb llenguatge col·loquial, formes i cossos geomètrics de l'entorn pròxim

Coneix algunes de les propietats de les formes geomètriques i les utilitza en les seves pròpies composicions utilitàries o estètiques

Dibuixa amb correcció les fomres planes, i

quadrilàters, en particular rectangles

Busca d'elements de regularitat en figures i cossos a partir de la manipulació d'objectes

Interpretació de missatges que continguen informacions sobre relacions espacials

Resolució de problemes geomètrics explicant oralment i per escrit el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes

representa les tridimensionals amb ajuda de materials diversos

Construir i interpretar diagrames de barres i quadres de doble entrada (1)

Bloc 4 Tractament de la informació, atzar i probabilitat

Descripció verbal, obtenció d'informació qualitativa i interpretació d'elements significatius de gràfics senzills relatius a fenòmens pròxims

Utilització de tècniques elementals per a l'arreplega i ordenació de dades en contextos familiars i pròximsElaboració de taules de registres senzilles, a base de dibuixos, sobre observacions relatives a situacions conegudes

Iniciació i interpretació gràfics de barres

Iniciació i interpretació quadres de doble entrada

Valoració de la importància del llenguatge gràfic com a forma de representar dades

Arreplega informació sobre fenòmens molt familiars, obtenint dades per mitjà de senzilles tècniques de compteig o observació i els organitza en una taula

Representa dades per mitjà d'un diagrama de barres i interpreta taules i gràfiques semblants contextualitzades

Manifesta curiositat per conèixer les distintes representacions d'una situació concreta i per altres formes de comptar o de mesurar (reorganitzant dades, usant distints materials i

Iniciar la comprensió d'experiències aleatòries (1)

Experiències el resultat de les quals depén de la sort. Utilització, en el llenguatge habitual, d'expressions relacionades amb la probabilitat

Comuns

Gust per la presentació ordenada i neta dels càlculs i els seus resultats

Confiança en les pròpies possibilitats, i curiositat, interés i constància en la busca de solucions.

Participació i col·laboració activa en el treball en equip i en l'aprenentatge organitzat a partir de la investigació sobre situacions reals. Respecte pel treball dels altres.

instruments...)

Demostra satisfacció pel progrès dels seus coneixements matemàtics i per l'autonomia que aquests li porporcionen

Aplica els coneixements matemàtics a situacions i activitats lúdiques

Valora l'esforça invertit en les operacions matemàtiques i no limita el seu interés a l'obtenció d'un resultat determinatAfronta amb autonomia les situacions problemàtiques, sense demanar ajuda davant la primera dificultat, i no abandona les tasques sense haver intentat concloure-les raonablement.

Aprecia el que de positiu tenen els errors comesos en l'àmbit del coneixement matemàtic.

METODOLOGIA

En l'àrea de matemàtiques l’experiència i la inducció són punts bàsics de referència per als alumnes, pel que fa a la construcció i al desenvolupament del pensament matemàtic, ja que, a través de la conceptualització i l’aplicació de les operacions concretes, com comptar, classificar, comparar i relacionar, adquiriran després les representacions lògiques i matemàtiques que després els serviran per a assentar les operacions formals abstractes de caràcter deductiu. Així, les matemàtiques complixen un paper formatiu, funcional i instrumental bàsic per al desenvolupament de les capacitats intel·lectuals.

Ens basem en els dos principis fonamentals per a l’elaboració del coneixement: el caràcter constructivista del pensament infantil (en la línia de Piaget, Aebli i Vygotsky), i la pròpia estructura epistemològica de la matemàtica.

A partir d’aquesta doble fonamentació, l’alumne i l’alumna progressen des del coneixement sensomotor de la realitat –quantitat, magnitud, mesures corporals– i la conceptualització de les operacions concretes –comptar, comparar, classificar, relacionar, seriar– fins a les representacions lògiques pròpies del pensament formal.

Els principis bàsics d’aquesta àrea en primer cicle són els següents:

• Les matemàtiques han de presentar-se a l’alumnat com un conjunt organitzat de coneixements i procediments que van evolucionant al llarg del temps, reforçant la utilització paral·lela del raonament empíric inductiu i del raonament deductiu i l’abstracció (encara que partint de l’experiència i la inducció constructives).

• Els continguts de l’aprenentatge de les matemàtiques han de relacionar-se amb l’experiència quotidiana de l’alumnat.• L’ensenyança-aprenentatge de les matemàtiques ha d’atendre equilibradament, primer, a l’establiment d’estratègies i destreses cognitives;

després, a la seua aplicació funcional en l’entorn, i, finalment, al seu valor instrumental creixent, formalitzador del coneixement humà i del coneixement científic.

La metodologia, més específica dels continguts dels quatre blocs que componen l’àrea es mostra a continuació.

Bloc 1 Nombres i operacions

• De manera intuïtiva, i a partir de la seua experiència, els alumnes i les alumnes inicien l’assimilació del concepte de nombre natural, del sistema de numeració decimal i d’operacions additives (suma i resta), fins a abordar la multiplicació, que s’introduïx en aquest cicle de forma experimental, sense formalitzar-la.

• Totes aquestes operacions s’apliquen a situacions de la seua vida quotidiana, destacant també el paper del càlcul mental per al desenvolupament de la capacitat d’operar amb nombres i d’estimar resultats. Així, en aquest cicle, hauran de començar a elaborar les seues pròpies estratègies de càlcul i a usar-les per a fer estimacions o aproximacions.

Bloc 2 Mesura: estimació i càlcul de magnituds

• En aquest cicle, la mesura es treballa de forma experimental per mitjà de la realització de mesuraments de longituds, capacitats i masses. Primer, amb unitats corporals, i posteriorment, amb unitats arbitràries, posant als alumnes i a les alumnes en situació que descobrisquen la necessitat utilitzar unes unitats de mesura convencionals acceptades i utilitzades per tots.

• En aquest cicle es faran mesuraments directes amb la consegüent necessitat utilitzar instruments i unitats de mesura oportuns que permeten expressar el resultat.

• Les unitats de mesura del temps s’introduïxen precedides de l’establiment de relacions temporals com abans, després, ara, ahir, etc. Els alumnes i les alumnes s’acostumaran, en aquest cicle, a manejar el calendari, el rellotge i les monedes de curs legal, fent-se necessari l’estudi de l’euro.

• L’aprenentatge d’aquests coneixements s’aplicarà a la resolució de problemes concrets ambientats en la seua vida quotidiana, amb la qual cosa començaran a desenvolupar la capacitat d’estimar resultats relacionats amb ella.

Bloc 3 Geometria

• L’estudi dels conceptes geomètrics es realitza prenent la realitat com a punt de partida, reconeixent cossos i formes geomètriques en els objectes familiars de l’entorn; i establint prèviament relacions espacials com ara dalt-baix, dreta-esquerra, dins-fora, interior-exterior, etc.

• A través d’aquests objectes, es reconeixen i identifiquen les principals formes (quadrats, cercles, triangles) i cossos geomètrics (cubs, esferes, etc.), i es realitzen composicions i descomposicions de figures planes.

• Amb aquests conceptes es desenvolupen en els alumnes i les alumnes les capacitats de comprensió, representació i orientació espacial, així com la capacitat d’organitzar i descriure desplaçaments propis o sobre la situació dels objectes, buscant punts de referència que els ajuden a això.

Bloc 4 Tractament de la informació, atzar i probabilitat

• S’inicia el tractament de la recollida i organització de dades per a manejar informació, partint de l’observació de fenòmens que succeïxen en el seu entorn immediat. S’inicia la interpretació de dades, de taules de registres amb poques dades i de diagrames de barres i gràfiques senzilles.

CONTRIBUCIÓ DE L'ÀREA AL DESENRROLTLLAMENT DE LES CCBB

L'àrea de matemàtiques contribueix directament a l'adquisició de la competència matemàtica, en segon lloc amb les competències en el coneixement i interacció amb el món físic que l'envolta, aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal. No obstant, també contribueix a les altres competències tal i com es mostra a continuació:

Competència matemàtica• Utilitzar en situacions fora de l’aula els continguts estudiats.• Posar en pràctica processos de raonament i de desenvolupament de l’atenció.• Apreciar la noció de quantitat en la quotidianitat.• Aplicar els conceptes matemàtics apresos en situacions quotidianes.• Seleccionar les operacions adequades per a resoldre un problema.• Manejar els conceptes espacials bàsics en situacions reals.• Emprar el càlcul per a resoldre enigmes o problemes.• Fomentar l’interés per expressar la informació de forma numèrica.• Fomentar la curiositat per conéixer les relacions que existixen entre els nombres.• Utilitzar unitats de mesura no convencionals en la vida quotidiana.• Resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana.• Manejar adequadament les monedes d’euro en situacions reals.• Comprendre, interpretar i realitzar gràfics de barres.• Interpretar i expressar informacions, dades i argumentacions.

• Interpretar i aplicar una informació.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Percebre el col·legi com l’espai físic en què es desenvolupa part de la seua vida quotidiana.• Conéixer la realitat a través dels conceptes bàsics de mesura.• Comprendre, analitzar i interpretar la informació d’una recepta de cuina. • Utilitzar representacions gràfiques per a interpretar informació.• Incorporar habilitats per a interpretar el medi que l’envolta i desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal.• Fomentar l’interés per conéixer i interpretar la informació que oferix el rellotge digital i el rellotge analògic.

Competència per a aprendre a aprendre• Verbalitzar el procés seguit en l’aprenentatge: reflexionar sobre què i com s’ha aprés.• Comprendre, analitzar i resoldre problemes.• Utilitzar ferramentes matemàtiques bàsiques per a realitzar qualsevol aprenentatge.

Autonomia i iniciativa personal• Utilitzar les matemàtiques per a fomentar l’adquisició i la interiorització de bons hàbits.• Saber prendre decisions davant d’un problema.

Competència en comunicació lingüística• Comprendre i interpretar una informació escrita i amb imatges.• Desenvolupar la comprensió i millorar les destreses comunicatives.• Incorporar el llenguatge matemàtic a l’expressió habitual.• Comprendre i utilitzar distints tipus de textos: receptes, endevinalles…• Desxifrar missatges ocults seguint unes instruccions i interpretant uns codis.• Comprendre i utilitzar distints tipus de textos per a treballar conceptes matemàtics: mots encreuats, sopes de lletres i endevinalles.• Comprendre i interpretar altres llenguatges.• Incidir en els continguts associats en la descripció verbal dels raonaments.• Desenvolupar la comprensió i millorar les destreses lingüístiques.• Escoltar, exposar i dialogar.• Expressar pensaments i opinions.• Llegir, comprendre i interpretar informació.

Tractament de la informació i competència digital• Iniciar-se en l’ús de l’ordinador.

• Anomenar les parts de l’ordinador.

Competència social i ciutadana• Utilitzar les matemàtiques com a destresa per a la convivència i el respecte.• Treballar en equip, aprenent a acceptar altres punts de vista distints del propi.• Desenvolupar habilitats socials, com el diàleg i el treball en equip.

Competència cultural i artística• Utilitzar algunes obres d’art per a treballar continguts matemàtics.• Realitzar un dibuix, seguint unes indicacions, i, fomentar així, la creativitat.• Desenvolupar l’habilitat per a construir un rellotge de cartolina, seguint unes instruccions.

VALENCIÀ


Comprendre les idees expressades en textos orals i escrits, adequats a l’edat, (contes, llegendes, poemes, endevinalles, etc.), relacionant-les amb les pròpies idees i experiències. (1)Distingir i pronunciar tots els sons correctament.(1)Representar i recitar textos orals amb l'articulació, l'entonació i el ritme adequats, de forma comprensiva i expressiva. (1)Utilitzar correctament les estructures lingüístiques bàsiques. (1)Escriure textos senzills i breus emprant oracions curtes i utilitzant paraules del vocabulari propi de l'edat. (1)Escoltar, reproduir i representar expressions del llenguatge oral tradicional (endevinalles, cançons, contes, embarbussaments, etc.). (1)Valorar aquestes expressions com un fet cultural enriquidor. (2)Expressar-se oralment de manera clara, narrant experiències pròpies, idees, situacions reals i imaginàries, etc (1)Acceptar les aportacions dels altres, respectant les normes de l'intercanvi comunicatiu. (1)Utilitzar el llenguatge com a instrument d'aprenentatge per a memoritzar, anotar, preguntar, comprendre, respondre.Redactar textos breus (narracions, notes, etc.) amb les grafies adequades, els signes de puntuació corresponents, les paraules separades, etc., i presentant l'escrit de forma clara i neta. (2)

Bloc 1. LectoescripturaLectura i escriptura de les lletres: a, e, i, o, u, l, m, s, p, t, i (coordinació), n, d, h, c, f, g, r, ç, j, b, v, x, z.Els sons de la e i de la o.Lectura i escriptura dels dígrafs: ss, qu, gu, rr, tg, tj, ll, l·l, tz, ny, tx, ig, ix, tl, tll, tm.Lectura i escriptura de les síl·labes: ca, co, cu, que, qui, ga, go, gu, gue, gui, ça, ço, çu, ce, ci.La dièresi: ï, ü.Grups consonàntics: fr, fl, pr, pl, tr, dr, br, bl, cr, cl, gr, gl.Consolidació del procés de lectoescriptura.Contes, endevinalles, embarbussaments, poemes, cançons i acudits.Interrelació entre els codis oral i escrit: discriminació dels sons de les paraules i correspondència dels fonemes amb les seues grafies.Diferenciació de fonemes.Segmentació sil·làbica.La síl·laba tònica.Respostes a preguntes sobre la lectura.Col·locació de les lletres que falten en determinades paraules.Lectura comprensiva de diferents textos escrits.Lectura i memorització de poemes i cançons.Manifestacions personals sobre llibres llegits.Pronunciació correcta.Interpretació de signes de puntuació per a donar sentit i expressivitat a la lectura.Còpia i dictat de frases i textos.Lectura de textos, tant literaris com no literaris.

Participa en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació : respectar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar les intervencions dels altres.S’expressa de forma oral per a transmetre fets, coneixements i opinions o per a dur a terme les diferents funcions comunicatives, utilitzant un vocabulari precís i una estructura coherent.Comprén el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries i identificant idees o valors no explícits.Llig en silenci valorant el progrés en la velocitat i la comprensió, memoritza i reproduïx textos.Interpreta i integra les idees pròpies amb les contingudes en els textos, comparant i contrastant informacions diverses, i mostrant la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i la fluïdesa adequades.Narra, explica, descriu, resumix i exposa opinions i informacions en textos relacionats amb situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada, adequada, relacionant els enunciats entre si, usant de forma habitual els procediments de planificació i revisió dels textos així com les normes gramaticals i ortogràfiques i tenint cura amb la cal·ligrafia, l’ordre i la presentació. Llig per pròpia iniciativa com a font de plaer, textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle per a conéixer les característiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura d’aquests

Expressar-se per escrit, dominant l'ortografia natural i les normes bàsiques de la llengua escrita. (1)Manipular la llengua oral i escrita de manera simple: transformar oracions (afirmatives en negatives), substituir paraules pels seus sinònims, ordenar frases, reconéixer paraules que expressen accions, noms, qualitats, etc. (1)Familiaritzar-se amb algunes reflexions elementals sobre la importància del llenguatge, del seu ús correcte i de les seues regles. (2)Llegir textos amb l'articulació, el ritme, la fluïdesa, l'expressivitat i la seguretat necessaris i ser capaç d'extraure alguna informació específica: identificar personatges, explicar l'argument, interpretar les instruccions de les activitats, etc.Iniciar-se en l'adquisició de l'hàbit i el gust per la lectura. (1)Utilitzar els coneixements de lectoescriptura per a la comprensió de textos i l'intercanvi d'experiències i sentiments. (1)Utilitzar indicadors senzills en la lectura de textos (il·lustracions, títols, etc.) per a formular conjectures sobre el seu contingut. (1)Comprendre el sentit global de textos de nivell adequat i respondre, oralment i per escrit, a preguntes que demostren aquesta comprensió. (1)Rebutjar els usos discriminatoris en l'ús de la llengua oral i escrita. (1)Utilitzar la llengua per a destacar els valors de les diferents cultures de l'entorn. (2)

Resum de les idees fonamentals d'un text donat, respectant la seqüència argumental.Manifestació d'opinions personals sobre els textos escoltats i llegits.Producció de textos propis a partir d'un començament donat, d'un final o d'un títol.Comprensió de missatges que utilitzen un llenguatge no verbal, anuncis, historietes dibuixades, interpretació de jeroglífics, de cançons, etc.Producció de missatges d'aquest tipus: dibuix d'una història escoltada o llegida, etc.

Bloc 2. Expressió oral i escritaContes, endevinalles, embarbussaments, nadales, poemes i cançons.Formació de paraules a partir de les síl·labes. Consolidació del procés de lectoescriptura.Contes, endevinalles, embarbussaments, poemes, cançons i acudits.Escriptura de frases: donades dos paraules, donades paraules desordenades, etc.Escriptura de contes, cartes i diàlegs. Iniciació a la rima.La narració. Comprensió de textos orals i escrits en distintes situacions de comunicació.Ús de les habilitats lingüístiques i regles interactives adequades en la comunicació amb els altres (conversació, diàleg, descripció, narració, etc.) i en la comunicació escrita.Producció de textos orals i escrits referits a diferents situacions i intencions comunicatives: expressar vivències, sentiments i idees; transmetre informacions, descriure situacions reals o imaginàries, descriure, narrar, etc., experimentant les possibilitats creatives que oferixen el llenguatge

textos. Utilitza estratègies (de lectura i escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, esquemes, i resumir els textos llegits reflectint l’estructura i les idees principals i secundàries.Utilitza textos científics en diferents suports per a arreplegar informació, ampliar coneixements i aplicar-los en treballs personals.Usa i maneja amb soltesa les biblioteques, videoteques, etc., i comprén els mecanismes i procediments d’organització i selecció d’obres i altres materials. Col·labora en l’atenció i millora dels materials bibliogràfics i altres documents disponibles a l’aula i al centre.Identifica canvis que es produïxen en les paraules, els enunciats i els textos en realitzar segmentacions, canvis en l’ordre, supressions i insercions que fan millorar la comprensió i l’expressió oral i escrita.Comprén i utilitza la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i comprensió de textos.Coneix i valora la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.Estima el valencià, està motivat cap al seu domini i l’usa progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre.Usa habilitats lingüístiques i estratègies relacionades amb les àrees no lingüístiques per a construir coneixements, processar informació i exposar conclusions i resultats per mitjà de textos orals i escrits.Interpreta i traduïx textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la

oral i l'escrit.Recitació i representació oral de textos literaris i no literaris: cançons, acudits, embarbussaments, onomatopeies, etc.Realització de comentaris de textos escrits. Iniciació a l'argumentació i al resum. Valoració del llenguatge oral com a mitjà de relació.Valoració del llenguatge escrit com a codi comunicatiu.Valoració de la claredat i l'orde en l'expressió.Valoració de la lectura com a font de plaer.Valoració de la llengua oral i escrita per a realitzar tasques concretes.Valoració de la llengua com a mitjà per a satisfer necessitats de comunicació.

Bloc 3. Estudi de la llenguaSíl·labes: ca, co, cu, que, qui; ga, go, gu, gue, gui; ça, ço, çu, ce ci; ja, jo, ju, ge, gi.Treball amb els dígrafs: tz, rr, ll, l·l, tx, ig, ix.La dièresi: ï, ü.Grups consonàntics: pr, pl; br, bl; cr, cl; gr, gl; tr, dr, fr.Els sons de la e i de la o.L'article: el, la, l’, un, una.Els possessius.L'article: els, les, uns, unes.Les lletres.Les síl·labes. Separació en síl·labes.El nom. Noms comuns i propis. Noms individuals i col·lectius.L’ús de les majúscules.L’article.L’ús dels signes d’interrogació i d’admiració.L’adjectiu.El gènere masculí i femení

llengua del text.Utilitza textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’aquestes llengües.Utilitza programes informàtics per a l’elaboració i presentació de textos.

El nombre : singular i plural..El verb : passat, present i futur.Subjecte i predicat.Classes d’oracions.La comunicació.Ús del guionet en els numerals i en les paraules compostes.Transformació de frases afirmatives en negatives.Reconeixement i ús de frases interrogatives i exclamatives.Transformació d'oracions donades del singular al plural i viceversa.Ordenació de frases desordenades.Articulació correcta dels sons i síl·labes d'acord amb l'ortografia natural.Ordenació de frases desordenades.Identificació i ús de les normes sintàctiques, morfològiques i ortogràfiques simples en les produccions orals i escrites.Valoració i respecte per les normes ortogràfiques.Bloc 4. Vocabulari

L’abecedari.Els sinònims i els antònims.Els diminutius i els augmentatiusOnomatopeies.Sentit figurat.Famílies de paraules.Fenòmens atmosfèrics.Paraules derivades.Paraules compostes.Paraules polisèmiques.Camps semàntics.Els noms de parelles.Prefixos des-, in-.L'abecedari.

Utilització de famílies de paraules.Canvis de paraules pels seus sinònims i antònims.Identificació d’onomatopeies.Ús d'augmentatius i diminutius. Formació i ús d'augmentatius i diminutius.Comparacions.Ampliació de vocabulari, explicació del significat de paraules conegudes i identificació i utilització de famílies de paraules.

METODOLOGIA

Els principis metodològics sobre els quals basarem l'aprenentatge de la llengua són els següents:

Des de la perspectiva psicològica:

a) Partir del nivell de desenvolupament dels alumnes.• De les seues característiques evolutivomaduratives específiques, en general.• Del seu nivell de competència cognitiva i metacognitiva.• Dels coneixements prèviament construïts.

b) Assegurar aprenentatges constructius i significatius.• Diagnosticant els coneixements previs que posseïx.• Connectant i integrant els continguts i les estratègies previs amb els nous per viure i per aprendre. Els alumnes, amb allò que saben i gràcies a la

manera com el professor o la professora li presenten la informació, reorganitza el seu coneixement entrant en noves dimensions, transferint aquest coneixement a altres situacions, descobrint els principis i els processos que ho expliquen, millorant la seua capacitat organitzativa comprensiva per a altres experiències, idees, valors i processos de pensament que adquirirà dins i fora de l’aula.

c) Afavorir l’aprenentatge autònom.• Per mitjà del desenvolupament per part del professorat d’un model curricular de naturalesa processual que assegure que els alumnes realitzen

aprenentatges significatius per si mateixos, que aprenen a aprendre, i que adquirixen estratègies cognitives i metacognitives que afavorixen l’assentament d’una bona memòria comprensiva (semàntica). Model que, partint de l’establiment de xarxes conceptuals que permeten representar tota l’estructura de la matèria de manera senzilla i clara, de les quals es puguen formar els esquemes conceptuals i cognitius oportuns, permeta la generació de mapes cognitius que establixen relacions entre els diferents continguts, facilitant la percepció de l’estructura en donar resposta adequada als tres interrogants que la ciència es planteja: què (descripció) i els detalls (quins, com, on i quan), per què (explicació), i per a què (intervenció).

• Modificant progressivament els esquemes previs del coneixement dels alumnes, des del saber quotidià fins al saber científic.d) Potenciar l’activitat.

• Facilitant la reflexió a l’hora de l’acció.• Possibilitant que els alumnes arriben a fer aquelles activitats que encara no són capaços de fer tots sols, però sí amb l’ajuda convenient (zona de

desenvolupament potencial).

Des de la perspectiva pedagògica:

a) Partir de l’avaluació inicial, específica i global.• De les aptituds i actituds.• De les necessitats i els interessos.• Dels coneixements previs, generals i per àrees.

b) Motivar adequadament.• Creant situacions que connecten amb els seus interessos i expectatives, partint de les pròpies experiències.• Propiciant un clima de comunicació, cooperació i harmonia en les relacions.• Despertant una motivació intrínseca que potencie el gust per l’aprenentatge, especialment a través d’una atribució causal positiva, tant dels

professors com dels mateixos alumnes.c) Analitzar els esquemes previs de coneixement.

• Assegurant que es posseïxen els requisits bàsics per poder abordar el següent nou aprenentatge.• Reforçant els conceptes previs més febles i sensibles.

d) Fomentar la zona de desenvolupament potencial en l’adquisició dels nous coneixements.• Aportant, mitjançant l’actitud docent, l’exemple adequat que s’ha de seguir (currículum implícit o latent).• Facilitant que es puga desenvolupar la seua activitat amb la mínima ajuda necessària.• Consolidant els enllaços entre els coneixements previs i els nous.• Estructurant i dosificant els nous continguts conceptuals de manera apropiada (xarxes, esquemes i mapes).• Promovent la funcionalitat dels aprenentatges, aplicant-los i transferint-los a altres situacions o continguts diferents.• Tenint molt en compte els coneixements de cada matèria, respectant l’estructura epistemològica, la lògica interna i els avanços del moment.

Des de la perspectiva sociològica:

a) Partir del diagnòstic inicial de les relacions socials que es donen en l’aula, com a microsocietat viva, germen de les futures relacions de la vida real.• De relacions afectives i efectives.• De rols: líders, rebutjats, etc.

b) Formar grups en els quals s’afavorisquen les relacions humanes i la modelització dels rols més adequats.• Facilitant la comunicació –diàleg–, com a base de la comprensió (pràctica de tècniques intragrupals de dinàmica de grup).

• Propiciant la interrelació amb la resta de grups (pràctica de tècniques intergrupals).• Repartint competències i responsabilitats a tots els membres.• Desenvolupament les capacitats d’autogestió i cooperació.• Afavorint l’aprenentatge cooperatiu.

c) Vitalitzar els grups amb l’exercici constant d’experiències enriquidores.• Preparant per a la convivència democràtica, la participació ciutadana i la igualtat.• Respectant la resta i les diferents cultures: tolerància i acceptació de la diversitat.• Construint una cultura comuna.

En resum, els podríem compendiar en els següents principis metodològics:a) Respecte per les lleis de la maduraciób) Comunicació i obertura.c) Individualització i autonomia.d) Socialització.e) Seqüenciació.f) Flexibilitat.g) Aprenentatge constructivosignificatiu.h) Formació d’hàbits i actituds.i) Coordinació amb la família.

CONTRIBUCIÓ DE L'ÀREA AL DESENRROLTLLAMENT DE LES CCBB

Competència en comunicació lingüística• Adquirir vocabulari referent al col·legi, a la família, a la casa, al carrer, al Nadal, als aliments, a l’atenció i a les parts del cos humà.• Utilitzar el llenguatge com a mitjà de comunicació oral i escrita.• Expressar adequadament pensaments, idees i emocions.• Desenvolupar l’interés per la claredat, l’orde i la neteja en les seues produccions escrites.• Dialogar en grup per a fomentar l’expressió oral i l’escolta.• Fomentar l’interés per la pràctica de jocs lingüístics com a element de diversió.• Adquirir vocabulari referent als mamífers, a les aus, a les plantes, als peixos, a l’aigua, al sol i a l’aire.• Comprendre i expressar de forma oral i escrita el sentit global d’un text.• Fomentar la valoració del text escrit com a font d’informació enriquiment i diversió.• Fomentar l’ús de les regles ortogràfiques apreses.• Adquirir vocabulari referent als fenòmens atmosfèrics, als mitjans de comunicació, als mitjans de transport i a les vacances.• Fomentar el gust per la lectura i l’escriptura de contes.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Percebre el col·legi com l’espai físic en què es desenvolupa part de la seua vida quotidiana.• Mostrar actituds de respecte cap als altres i cap a un mateix.• Realitzar observacions per a desenvolupar la curiositat.• Utilitzar la llengua per a obtindre i comprendre informació. • Contribuir, a través de la llengua, a conservar un entorn físic agradable i saludable.• Contribuir, a través del llenguatge, a cuidar el medi ambient.• Obtindre i interpretar informació sobre el medi físic que els envolta.• Usar el llenguatge per a mostrar actituds de respecte als altres i cap a un mateix.

Competència matemàtica• Utilitzar el llenguatge per a posar en pràctica processos de raonament.• Utilitzar taules per a fer classificacions.

Tractament de la informació i competència digital• Iniciar-se en l’ús de l’ordinador.• Obtindre coneixements i destreses per a buscar i interpretar una informació concreta.• Anomenar les parts de l’ordinador.• Enumerar els distints usos de l’ordinador.

Competència social i ciutadana• Conéixer sentiments i emocions en relació amb els altres.• Aprendre a comunicar-se amb els altres i comprendre el que aquests transmeten.• Utilitzar la llengua com a destresa per a la convivència, el respecte i l’enteniment.• Utilitzar la llengua per a desenvolupar uns hàbits de comportament responsables.• Practicar el diàleg i la negociació com a forma de resoldre conflictes.

Competència cultural i artística• Escoltar, comprendre i valorar narracions orals senzilles.• Promoure el manteniment de l’atenció durant l’audició de contes i d’altres narracions orals.• Llegir, comprendre i valorar narracions senzilles.• Fomentar el gust per la lectura de poemes.

Competència per a aprendre a aprendre• Comprendre, analitzar i resoldre un problema.• Accedir a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge.• Utilitzar la llengua per a analitzar problemes de la vida quotidiana, elaborar plans i prendre decisions.• Verbalitzar el procés seguit en l’aprenentatge: reflexionar sobre què i com s’ha aprés.

Autonomia i iniciativa personal• Usar el llenguatge per a comunicar afectes.• Utilitzar la llengua per a fomentar l’adquisició i la interiorització de bons hàbits. • Fomentar l’adquisició i la interiorització de bons hàbits. • Emprar el llenguatge per a comunicar afectes i emocions.• Desenvolupar habilitats socials com a respecte als altres.• Utilitzar el llenguatge com a mitjà de representació del món.• Utilitzar la llengua per a triar amb criteri propi entre dos opcions.• Utilitzar el llenguatge per a expressar gustos i preferències.• Afavorir la creativitat a través del llenguatge.

LENGUA CASTELLANAOBJETIVOS CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

Comprender un texto oral sencillo. (1)

Hacer hipótesis sobre la lectura. (1)

Interpretar una ilustración. (1)

Ampliar el vocabulario relacionado con el tema de las plantas, los alimentos, los animales, los oficios, los transportes, máquinas y aparatos, pueblos y ciudades, el agua, el cuerpo, el paisaje,el paso del tiempo y el universo. (1)

Aprender y recitar trabalenguas y poemas. (3)

Aprender y resolver adivinanzas. (2)

Comprensión de textos orales sencillos de carácter cotidiano (explicaciones, conversaciones) y de carácter formal y didáctico (descripciones sencillas de personas, animales i objetos).

Interpretación de una ilustración y elaboración de hipótesis sobre una historia.

Ampliación del vocabulario sobre el paisaje, el paso del tiempo, los animales, los oficios, el agua, el cuerpo, el universo, las plantas, el agua, los alimentos, los transportes, máquinas y aparatos y pueblos y ciudades.Comprensión de textos orales procedentes de los medios de comunicación, captando el sentido global y la información relevante, permitiendo la ampliación del vocabulario.

Memorización de textos que contengan juegos con el lenguaje donde se ejercite la pronunciación, la comprensión, la imaginación y la creatividad, a partir de textos populares breves (adivinanzas, trabalenguas, chistes...) y otros ( sopa de letras, jeroglíficos, caligramas.....)Audición, comprensión, memorización y recitado de poemas, con el ritmo, la pronunciación y la entonación adecuadas.

Comprende un texto oral sencillo.

Hace hipótesis sobre la lectura.

Interpreta una ilustración.

Utiliza el vocabulario relacionado con el tema de la unidad correspondiente.

Aprende y recita un trabalenguas.Recita rimas.

Cantar canciones. (2)

Inventar y contar experiencias personales. (1)Explicar conocimientos personales. (1)Expresar opiniones y preferencias de forma oral. (1)

Leer con la entonación adecuada de textos diversos. (1)

Recitado de trabalenguas.

Aprendizaje y resolución de adivinanzas.

Canto de canciones.

Explicación de conocimientos y experiencias personales.

Expresión de preferencias.Expresión oral de opiniones personales. Interés por expresarse oralmente con la pronunciación y la entonación adecuadas. Participación activa y cooperadora en interacciones espontaneas y dirigidas propias de la actividad en el aula, con actitud de respeto y interés por expresarse con entonación y pronunciación adecuadas.Conocimiento y uso de las normas para el intercambio comunicativo: escuchar atentamente, exponer claramente las ideas, respetar el turno de palabra,mantenimiento del tema de conversación; con atención a las fórmulas de cortesía y relación social.Uso adecuado de los elementos lingüísticos y no lingüísticos en las producciones orales. Comprensión y expresión de mensajes verbales y no verbales.

Lectura fluida de textos diversos: teatral, narrativo, poético e informativo.

Aprende y resuelve adivinanzas.

Canta canciones.

Inventa y cuenta experiencias personales.Explica conocimientos personales.Expresa opiniones de forma oral.Expresa preferencias.

Lee con la entonación adecuada textos diversos.Lee fluidamente y respetando las pausas. Lee rítmicamente un texto poético.

Leer fluidamente y respetando las pausas.(2)

Comprender textos informativos, narrativos, teatrales y poéticos sencillos. (1)

Dramatizar situaciones. (2)

Conocimiento e identificación de textos de la literatura tradicional oral y de la infantil, apropiadas a la edad.Lectura guiada y autónoma, silenciosa y en voz alta, de algunos textos literarios de carácter popular ( adivinanzas, refranes, canciones...) adecuadas a la edad y a sus intereses

Comprensión de textos narrativos, teatrales y poéticos.Comprensión de textos de la vida cotidiana próximos a la experiencia infantil, con una correcta correspondencia entre fonemas y grafías (carteles, catálogos, notas, recetas..).Presentación de los elementos básicos de los textos ilustrados y cómics.Integración de conocimientos e informaciones procedentes de diferentes soporte: libros, radio, tv, prensa...Adquisición del código escrito.Introducción de los elementos básicos de los textos descriptivos y de las exposiciones sencillas de temas diversos adecuados a la edad.Actitud de cooperación y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido.Familiarización con diferentes fuentes de información y tipos de libros (diccionarios de imágenes, revistas, tebeos...)

Dramatización de situaciones.Dramatización de textos literarios (poemas,

Lee un texto informativo.

Comprende textos informativos, narrativos, teatrales y poéticos sencillos.

Dramatiza situaciones.

Escribir correctamente palabras con ortografía natural. (1)

Escribir textos sencillos ( invitaciones, felicitaciones, cartas,..).

Usar correctamente verbos. (2)

Distinguir singular de plural. (1)

canciones, cuentos..) y de situaciones de la vida real.

Conocimiento e interés por las normas ortográficas y uso de la ortografía natural.Atención al orden, la caligrafiá y la presentación de las producciones propias.Análisis para captar y conocer las normas ortográficas más sencillas. Ortografía natural. Uso de la mayúscula.Reconocimiento de las unidades que forman una frase y separación de palabras en la frase. Inicio en la reflexión gramaticalIdentificación de la palabra como unidad básica en la oración.

Producción de textos escritos sencillos propios de la vida social del aula, para comunicar experiencias y necesidades (invitaciones, felicitaciones, notas, cartas...), usando las características usuales de estos géneros.Composición de textos propios de los medios de comunicación social ( titulares, pies de fotos, noticias breves...) y sobre acontecimientos próximos a la experiencia infantil, a través de murales, revista escolar....)

El verbo.Expresión de acciones y su temporalidad mediante los verbos.

Escribe correctamente palabras con el sonido correspondiente. Identifica el sonido correspondiente.

Escribe textos sencillos.

Usa correctamente los verbos en una oración.

Distinguir sustantivos masculinos y femeninos. (2)

Establecer correctamente la concordancia entre adjetivos y sustantivos. (1)

Formar campos semánticos. (3) Reconocer una familia de palabras. (1)

Identificar el sonido de las letras del abecedario. (1)

Interpretar señales no verbales. (3)

Reconocer nombres propios. (1)

Reconocer palabras individuales y colectivas. (2)

Reconocer y usar correctamente los signos de interrogación. (2)

Usar correctamente el enlace y. (2)

Apreciar la existencia de las dos lenguas oficiales de la C.V. (3)

El singular y el plural.Concordancia de género y número.

El masculino y el femenino.

El adjetivo.

Observación del significado de las palabras: vocabulario, campos semánticos, familias de palabras, sinónimos y antónimos.

Reconocimiento de la relación sonido y grafía.Descubrimiento de la articulación de palabras en sílabas. El abecedario.

Interpretación de señales no verbales.

El nombre propio.

Palabras individuales y colectivas.

Los signos de interrogación.

El enlace y.

Observación de semejanzas y diferencias en valenciano y en castellano para aclarar

Distingue singular y plural.

Distingue sustantivos masculinos y femeninos.

Establece correctamente la concordancia entre adjetivos y sustantivos.

Forma campos semánticos.Reconoce una familia de palabras.

Identifica el sonido de las letras del abecedario.

Interpreta señales no verbales.

Reconoce nombres propios.

Relaciona palabras individuales y colectivas.

Reconoce y usa correctamente los signos de interrogación.

Usa correctamente el enlace y.

Aprecia y respeta la existencia de las dos lenguas oficiales de la C.V.

Utilizar los medios de comunicación social y las tecnologías de la información como instrumentos de aprendizaje. (2)

Utilizar la lectura como fuente de placer e información. (3)

significados y/o usos.Aceptación, respeto y valoración positiva de las normas y convenciones lingüísticas básicas. Consciencia de las diferentes lenguas presentes en el contexto escolar.Actitud positiva ante los usos de las lenguas, evitando cualquier discriminación.

Valoración de los medios de comunicación social como instrumento para aprender y acceder a informaciones y experiencias de otras personas.

Fomento del hábito lector tanto mediante la audición de textos literarios como por la lectura individualizada de libros de literatura infantil y estimulación de criterios y gustos personales en la selección de textos que propicien la voluntariedad de la práctica lectora.Uso de la biblioteca de aula, de centro y pública, incluyendo documentos videográficos, como medio de acercar-se a la literatura.Iniciación progresiva a la valoración de la escucha, la lectura y la escritura como herramientas de comunicación, fuentes de información y de aprendizaje.Familiarización con libros y otras fuentes de información que nos ayudaran a conocer conceptos y temas de interés (diccionarios de imágenes, libros de divulgación, revistas...)

Utiliza los medios de comunicación y las nuevas tecnologías como instrumento de aprendizaje.

Utiliza la lectura como fuente de información y placer.

.

METODOLOGÍA

Proceso de enseñanza y aprendizaje:El proceso comienza con el análisis de una gran ilustración relacionada con el cuento de la unidad . La ilustración y el título de la unidad sirven

para dar pie a los comentarios de los niños sobre el contenido del cuento, permitiéndoles la elaboración de hipótesis, la aplicación de conocimientos personales, etc. Se trata de crear un contexto adecuado de aprendizaje que facilite la escucha y comprensión del cuento oral y que permita también a los niños expresarse oralmente con libertad.

Tras la audición del cuento, se plantean una serie de actividades de comprensión sobre el mismo. A continuación, los niños realizan una lectura dramatizada de un breve fragmento, lo que permite trabajar cuestiones como la entonación, la pronunciación, la escucha de las intervenciones ajenas, etc. El cuento sirve también como excusa para plantear el apartado Escuchamos, mediante una actividad donde los alumnos identifican un lugar, unos personajes,una imagen, relacionan personas y objetos,protagonistas, comprenden, reconocen en que orden tuvieron lugar unos hechos todo ello a partir de información oral.

El proceso continúa con el programa de Vocabulario, relacionado con la unidad. Como cierre de la unidad, se desarrolla el programa de Expresión y comprensión oral. Primero, a partir de una rima, una actividad donde los alumnos identifican las diferentes grafías y las asocian con su sonido. Se plantean actividades donde los alumnos expresan opiniones y experiencias, hablan respetando las normas que rigen los intercambios comunicativos orales y dramatizan escenas de cuentos, los alumnos aprenden y recitan rimas populares y hablan fluidamente, los alumnos aprenden y resuelven adivinanzas, se plantean actividades donde los alumnos interpretan señales , recitan un trabalenguas y hacen preguntas sobre preferencias incluyen cuestiones para aprender a describir personas.

A continuación, en el apartado Estudio de la lengua, se trabaja el nombre propio, palabras con genero masculino y femenino. Se trabajan los sustantivos en singular y en plural, así como la aplicación del criterio de concordancia entre determinantes y sustantivos. Se trabajan los adjetivos y los criterios de concordancia en la escritura de grupos nominales, se trabajan los verbos en presente, pasado y futuro, se trabajan los signos de interrogación.

Posteriormente se solicita identificar, dibujar datos, recoger datos y extraer información a partir de un texto.Como cierre de la unidad, se incluye el texto informativo con sus correspondientes actividades de comprensión.

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA AL DESENROTLLAMENT DE LES CC BB

L’accés al saber i a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es relaciona directament amb les competències bàsiques d’aprendre a aprendre, i amb la competència d’autonomia i iniciativa personal.

El llenguatge, a més d’instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement, permet comunicar-se amb un mateix, analitzar problemes, elaborar plans i mamprendre processos de decisió. En definitiva,

regula i orienta la pròpia activitat amb progressiva autonomia. Per això el desenrotllament i la millora des de l’àrea contribuïx a organitzar el pensament, a comunicar afectes i sentiments, a regular emocions i afavorir el desenrotllament de les dos competències.

L’àrea de llengua és un àmbit privilegiat per a desenrotllar l’habilitat d’interpretar i d’expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions i, així, col·laborar en la construcció de la competència matemàtica de què l’habilitat mencionada forma part. La lectura atenta i la comprensió literal i inferencial d’enunciats formen part del procés de resolució de problemes, motiu pel qual l’àrea de llengua també contribuïx a desenrotllar esta competència.

Al tractament de la informació i competència digital, l’àrea contribuïx en quant que proporciona coneixements i destreses per a la recerca, selecció, tractament de la informació i comunicació, en especial, per a comprendre la dita informació, la seua estructura i organització textual, i per a la seua utilització en la producció oral i escrita.

El Currículum de l’àrea inclou la iniciació a l’ús de suports electrònics en la composició de textos. Açò significa alguna cosa més que un canvi de suport, ja que afecta les operacions mateixes que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió...) i que constituïxen un dels continguts bàsics d’esta àrea. Per això, en la mesura que s’utilitzen s’està millorant, al mateix temps, la competència digital i el tractament de la informació. Però, a més, els nous mitjans de comunicació digitals que sorgixen contínuament, impliquen un ús social i col·laboratiu de l’escriptura, la qual cosa permet concebre l’aprenentatge de la llengua escrita en el marc d’un vertader intercanvi comunicatiu.

L’assertivitat, l’empatia, així com la lectura i l’anàlisi crítica dels missatges informatius i publicitaris són elements que des de l’àrea de llengua contribuïxen al desenrotllament de la competència en el coneixement i interacció amb el món físic.

La llengua contribuïx poderosament al desenrotllament de la competència social i ciutadana, entesa com a habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones, ja que necessàriament la seua adquisició requerix l’ús de la llengua com a base de la comunicació. Aprendre llengua és, abans que res, aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que estos transmeten, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d’obertura als altres.

D’altra banda en la mesura en què una educació lingüística satisfactòria valora totes les llengües com igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de representació, analitza els modes per mitjà dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejuís i imatges estereotipades del món, amb l’objecte de contribuir a l'eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge s’està contribuint al desenrotllament d’esta competència.

A més de reconéixer la pròpia llengua com a element cultural de primer orde, en esta àrea la lectura, comprensió i valoració de les obres literàries contribuïxen al desenrotllament de la competència artística i cultural.

CONEIXEMENT DEL MEDI


Enumerar les característiques de l'aigua. (1)Enumerar els distints estats en els que es pot presentar l'aigua. (1)Identificar diferents diferents llocs on poden trobar aigua. (1)Identificar l'aigua com un bé comú. (1)Aprendre què són les aigües potables i les aigües no potables. (1)

Identificar l'aire com a element necessari per a viure. (1)

Reconéixer la necessitat del sol coma font de vida. (1)Diferenciar quatre tipus de contaminació : de la terra, l'aire, l'aigua i l'acústica. (1)

Definir i identificar els elements principals d'un paisatge. (1)Determinar les principals característiques d'un paisatge de muntanya i de costa. (1)

Bloc 1 Geografia. L'entorn i la seua conservació.

Successió del dia i la nit.

L'aigua. Importància per als éssers vius. Ús responsable de l'aigua en la vida quotidiana.Riscos de contaminació.

L'aire. Importància per als sers vius.Riscos de contaminació.

El sòl. Característiques i importància per als éssers vius i riscos de contaminació.

L'entorn natural pròxim.Observació i percepció d'alguns aspectes del paisatge.La conservació del medi ambient. Els espais naturals protegits.

Posar exemples d'elements i recursos fonamentals del medi físic i la seua relació amb la vida de les persones i prendre consciència tant de la necessitat del seu ús responsable com de l'adopció de mesures de protecció del medi.

- Reconeix els elements principals del paisatge de la nostra comunitat autònoma (relleu, aigües, etc.).

- Participa en la conservació i millora de l’entorn (arreplega papers i fems, cuida els objectes personals i els comuns, respecta els animals i les plantes, etc.).

Conèixer les característiques dels sers vius. (1)Identificar animals mamífers i descriure les seues característiques. (1) Conèixer i associar alguns mamífers amb les seues cries. (1)Anomenar animals mamífers domèstics i salvatges i enumerar les seues característiques. (1)Classificar els animals mamífers segons la seua alimentació. (1)Identificar les aus i descriure les seues característiques. (1)Classificar les aus de corral i silvestres. (1)Conèixer els productes que ens donen les aus. (2)Conèixer alguns sons que emeten algunes aus. (2)Conèixer les característiques que definixen els peixos. (1)Identificar alguns peixos d'aigua dolça i salada. (2)Conèixer les característiques que definixen els rèptils. (1)Identificar rèptils. (1)Identificar les característiques més importants dels insectes. (1)Conèixer els beneficis i problemes derivats dels insectes. (2)

Reconèixer les plantes com a sers vius i la seua importància per als altres sers vius. (1)Conèixer la utilitat de les plantes. (1)Identificar algunes plantes medicinals i aromàtiques. (2)Distingir les parts d'una planta i conèixer el nom d'alguns tipus de plantes. (1)

Bloc 2.Ciències. La diversitat dels sers vius.Els sers vius: principals grups d'animals i plantes.Característiques i formes de vida de distints tipus d'animals.

Parts constituents i principals funcions de les plantes.Els sers vius de l'entorn natural pròxim.Les relacions dels sers humans amb plantes i animals. Hàbits de respecte envers els sers vius, cures que necessiten per a viure, especialment, els més pròxims al ser humà.

- Reconeix i descriu amb paraules o amb dibuixos algun animal i alguna planta comuna en el seu entorn.

– Realitza observacions dels elements principals de l’entorn, seguint les pautes marcades pel professor o la professora.

– Manifesta la capacitat d’observació i l’ús que fa dels sentits per a diferenciar els éssers vius de l’inert davant la presència de diversos objectes i éssers.

– Reconeix, amb l’ajuda del professor o la professora, les funcions bàsiques que caracteritzen els éssers vius i supera els preconceptes pels que identifica tals sers amb el que es mou.

Conèixer les parts d'una flor. (1)Aprendre noms de fruits secs i carnosos. (1)Identificar llavors com a una part del fruit. (1)Classificar distintes plantes segons la tija. (1)Classificar disints arbres segons les fulles. (1)Identificar i relacionar arbres fruiters amb el fruit que donen. (1)

Conèixer i anomenar les parts principals del cos. (1)Anomenar els cinc sentis i associar-los als seus òrgans.(1)Reconèixer i anomenar alguns ossos que componen l'esquelet.(1)Reconèixer i anomenar alguns músculs del cos.(1)Reconèixer i anomenar alguns músculs del cos.(1)Reconèixer i anomenar alguns òrgans interns.(1)

Identificar els aliments com a font d'energia (1)Conèixer i anomenar els principals aliments que constitueixen una dieta equilibrada. (1)Identificar distints grups d'aliments i classificar segons el seu origen. (1)Diferenciar els aliments caducats dels no caducats. (1)Conèixer els noms de les botigues on es vénen aliments. (1)Reconèixer l'origen vegetal, animal o mineral d'alguns aliments. (1)Reconèixer el procés de transformació d'alguns aliments per obtindre'n altres.(1)

Bloc 3: Ciències. La salut i el desenrotllament personal.El cos humà. Principals característiques. Parts del cos. Acceptació de les diferències, possibilitats i limitacions.

Els aliments: la seua funció en el organisme.Hàbits d'alimentació saludables: la dieta equilibrada. Prevenció de trastorns alimentaris. Alguns aspectes bàsics de la seguretat alimentària.

- Coneix globalment el seu cos, se situa en l’espai, actua amb autonomia en activitats bàsiques i demostra el coneixement dels sentits i de les seues funcions.- Manifesta l’adquisició d’hàbits de salut i

atenció corporal (es vist, es despuja, demana anar al bany, utilitza articles higiènics, es llava les mans abans i en acabant de dinar, etc.).

Identificar les distintes formes de conservar els aliments.(1)

Adquirir hàbits d'higiene i endreça personal. (1)Conèixer les normes bàsiques d'higiene com a font de salut i benestar.(1)

Salut i malaltia. Les practiques saludables . Normes d'higiene i neteja personal. Hàbits de prevenció de malalties i accidents domèstics.. valoració de la higiene personal, el descans, la bona utilització del temps lliure i l'atenció al propi cos.

Identificar els membres d'una família i descobrir les relacions de parentiu que s'estableixen entre ells.(1)Conèixer i respectar diferents tipus d'estructura familiar.(1)Reconèixer el valor de l'aportació d tots en el treball domèstic.(1)

Identificar els elements d'una casa. (1)Anomena materials amb els que es construïx una casa.Identificar les dependències d'una casa. (1)Diferenciar tipus de vivendes. (1)Interpretar el plànol d'una casa. (2)

Conèixer les professions de les persones que construïxen una casa. (1)

Identificar els elements que podem veure en el carrer. (1)Definir el concepte de barri i descriure els principals elements. (1)

Bloc 4: Persones, cultures i organització social.La família. Relacions entre els seus membres.

Formes d'organització social en l'entorn pròxim: l'escola i el municipi.

Activitat laboral i professional.

Medi rural i medi urbà: característiques i diferències.Manifestacions culturals presents en l'entorn.

- Mostra una actitud d’acceptació i respecte davant de les diferències individuals d’edat i sexe i, per tant, no rebutja ni discrimina a ningú en els seus jocs i tasques escolars.

- Mostra acceptació i respecte per les persones de diferent sexe i edat en les seues conversacions orals.

- Participa en les activitats grupals del col·legi (jocs, conversacions, dramatitzacions, posades en comú, etc.).

- Respecta als altres i les normes establides (escolta les intervencions, espera el moment d’intervenció, aporta idees, fa preguntes en relació amb el tema, etc.).

- Reconeix les relacions simples de parentiu, coneix els seus cognoms i expressa el seu reconeixement i apreciació per la pertinença a una família amb característiques i trets propis.

- Manifesta, en diferents situacions, la seua satisfacció per la seua pertinença a un grup de classe, al col·legi, a un equip esportiu, etc.

- Identifica les diferències i semblances amb els grups de pertinença dels seus iguals (veïns,

Identificar i diferenciar dos tipus de localitats : els pobles i les ciutats. (1)Aprendre el nom, la utilitat d'edificis i espais públics. (2)Explicar què és l'Ajuntament i quina és la seua funció en una localitat. (2)

Conèixer els mitjans de comunicació: carta, telèfon, televisió, radio, periòdic, Internet. (1)Classificar els mitjans de comunicació en escrits, audiovisuals, parlats i visuals. (1)Identificar les pàgines d'un periòdic. (2)Conèixer i anomenar els mitjans de transport privats i col·lectius. (1)Classificar els mitjans de transport segons es desplacen per terra, mar o aire. (1)Identificar els vehicles que es mouen amb motor o sense motor. (1)

Els mitjans de comunicació i de transport. Responsabilitat en el compliment de les normes bàsiques com a vianants i usuaris.

cosins, companys, etc.).- S’interessa per les característiques d’altres

grups socials, respectant les seues peculiaritats i els seus trets (de persones amb què conviu, de companys, de veïns, etc.).

- Identifica i descriu algunes de les actuacions humanes més visibles en el seu entorn (edificis, cotxes, parcs, etc.).

- Reconeix els efectes –positius i negatius– de les actuacions humanes en l’entorn físic i expressa la seua opinió sobre això.

Conèixer les estacions de l'any i els mesos que les componen. (1)Conèixer les vacances i les diverses activitats que es poden realitzar durant aquest temps. (2)

Ordenar temporalment alguns fets històrics referits a l'evolució de la vivenda, el treball, el vestit i els estris d'ús quotidià. (1)Conèixer la història d'alguns dels nostres avantpassats romans i àrabs. (2)

Bloc 5. Història i canvi en el temps.El transcurs del temps en l'entorn de l'alumna i alumne: família i localitat.

Aproximació a la història: alguns esdeveniments rellevants del passat.

- Ordena cronològicament alguns fets rellevants de la seua vida personal i utilitza per a això les unitats bàsiques de temps: hora, dia, mes i any.

- Expressa verbalment el seu coneixement sobre l’evolució d’algun aspecte significatiu de la seua vida (canvis corporals, roba, jocs, col·legi, vacances, etc.) i aporta dades que demostren la comprensió d’aquesta evolució.

Classificar el fem en orgànic i inorgànic. (1)Bloc 6:Matèria i energia.Reducció, reutilització i reciclatge d'objectes i substàncies .

Identificar alguns descobriments i invents que han fet avançar la la humanitat. (1)Conèixer la importància dels avanços científics.Conèixer alguns invents i descobriments. (1)

Bloc 7.Objectes, màquines i noves tecnologies.Importants descobriments i invents tecnològics que faciliten la vida diària de les persones.

- Manipula aparells senzills o joguets, emprant procediments bàsics com perforar, enroscar, muntar, desmuntar, estrényer, afluixar, tancar, etc., i mostra destresa suficient en aquestes operacions.

- Utilitza instruments adequats per a realitzar diverses activitats amb objectes i materials diferents.

- Reconeix la utilitat d’aparells i màquines pròxims a la seua experiència, per exemple, electrodomèstics, grapadores, tisores, cotxes, vaixells, etc.

- Valora els aspectes positius de l’ús d’aparells i màquines, com l’ajuda que presten en el treball i les dificultats que planteja la seua carència.

METODOLOGIA

a) Respecte per les lleis de la maduració.b) Comunicació i obertura.c) Individualització i autonomia.d) Socialització.e) Seqüenciació.f) Flexibilitat.g) Aprenentatge constructivosignificatiu.h) Formació d’hàbits i actituds.i) Coordinació amb la família.

Específicament, aquests principis han de facilitar:

a) La connexió amb el nivell de desenvolupament real i potencial dels alumnes, atenent a les diferències individuals i partint del que tenim a prop per poder arribar lluny. Aquesta atenció a la diversitat requerirà l’elaboració de programes específics que assumisquen la funció compensadora que pretén l’Educació Primària.b) La comunicació a través del diàleg i l’obertura a altres formes de pensar i obrar.c) Un clima afectiu, ric en vivències basades en el respecte mutu, procurant la motivació necessària per a despertar, mantindre i incrementar l’interés dels alumnes.d) El progrés des del general al particular, de manera cíclica, d’acord amb el pensament globalitzat de l’alumne, integrant les àrees amb la formulació de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals comuns, tenint en compte la transversalitat del currículum.e) L’adaptació de l’acció educativa a les diferències personals (capacitat, interessos i ritme d’aprenentatge), com a base del desenvolupament integral i autònom. f) L’esperit de grup amb l’exercici de la participació i la cooperació, practicant l’aprenentatge de grup, la interacció i interrelació d’iguals, i de discents i docent.g) L’organització de continguts, de manera que existisca harmonia entre les metes i els mitjans que s’empren per tal d’aconseguir-les.h) L’activitat constant de l’alumnat, entenent-la com a eina bàsica de l’aprenentatge autoregulat.i) La flexibilitat adequada en les diverses situacions d’aprenentatge, tant en la selecció de la metodologia més aconsellable en cada cas com en els aspectes organitzatius espacio-temporals.j) L’aprenentatge constructivo-significatiu, partint de la consolidació del saber anterior i l’esforç d'aquell que permeta enllaçar els organitzadors previs amb el nou coneixement que s’ha d’adquirir.k) El joc com a element motivador fonamental en la construcció de la moralitat, regulant el pas de l’heteronomia a l’autonomia personal i social.l) La creativitat d’alumnes i docents, com a forma diversificada i enriquidora de comunicació.m) El trànsit des de la formació de conceptes i l’aplicació de procediments a la construcció d’hàbits i la definició d’actituds, que culmine la consolidació de valors i el respecte envers les normes.n) El contacte escola-família com a marc afectiu-efectiu de relacions i, per extensió, de tota la comunitat educativa.

CONTRIBUCIÓ DE L'AREA AL DESENROTLLAMENT DE LES CCBB

Competència Social i CiutadanaTots els aspectes de l'àrea tenen relació amb aquesta competència. Però especialment dos àmbits de realització personal : el de les relacions més

pròximes (família, amics, companys,...) i el de l'obertura a relacions més allunyades ( el bari, el municipi, la comarca, la Comunitat Valenciana, l'Estat, la Unió Europea, etc.). Desenrotllar destreses, habilitats i, sobretot, actituds, que ens permeten assentar les bases d'una ciutadania mundial, solidària, participativa, democràtica i intercultural.

• Conéixer sentiments i emocions en relació amb els altres.• Acceptar normes de convivència.• Utilitzar la llengua com a destresa per a la convivència, el respecte i l’enteniment.• Comprendre la realitat social en què es viu.

• Desenvolupar uns hàbits de comportament responsables. • Desenvolupar actituds de diàleg i de resolució de conflictes.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicJa que molts dels aprenentatges que integra estan totalment centrats en la interacció del ser humà amb el món que el rodeja.

Interpretar el món físic a través dels conceptes apresos.• Mostrar actituds de respecte cap als altres i cap a un mateix.• Interpretar un pla senzill d’una casa.• Contribuir a conservar un entorn físic agradable i saludable.• Realitzar observacions.• Obtindre i interpretar informació sobre el medi físic que els envolta.• Valorar la importància de conservar el medi ambient.• Fomentar la importància de tindre un consum d’aigua racional i responsable.• Adoptar una disposició per a una vida saludable.• Fomentar la importància de conservar l’hàbitat dels animals.

Competència en el Tractament de la Informació i competència digital, i la competència en comunicació lingüísticaEn bona part dels aprenentatges de l'àrea s'utilitzen procediments que requereixen diferents codis, formats i llenguatges per a la seua

comprensió (lectura de mapes, interpretació de gràfics i icones, utilització de fons històriques, etc.). També la utilització bàsica de l'ordinador , i la busca guiada en Internet, contribueix al desenrotllament d'esta competència.Competència en Comunicació lingüística, contribueixen en esta àrea la claredat en l'exposició en els intercanvis comunicatius, l'estructura del discurs, l'ús del debat, la capacitat de síntesi i l'augment significatiu de la riquesa en el vocabulari específic de l'àrea.

• Adquirir vocabulari referent al col·legi i al carrer.• Llegir i comprendre un text informatiu senzill.• Adquirir vocabulari referent als aliments.• Expressar adequadament pensaments, idees i emocions.• Llegir, comprendre i interpretar instruccions.• Adquirir vocabulari referent a la cura i a les parts del cos humà.• Adquirir vocabulari referent al Nadal, a la família i la casa.• Desxifrar missatges ocults seguint unes instruccions i interpretant uns codis.• Adquirir vocabulari referent als mamífers, a les aus i als peixos.• Obtindre i interpretar informació.• Fomentar l’interés per resoldre mots encreuats, sopes de lletres i endevinalles.• Adquirir vocabulari referent a les plantes, a l’aigua, al sol i a l’aire.• Escoltar, exposar i dialogar.• Adquirir vocabulari referent als fenòmens atmosfèrics.

• Adquirir vocabulari referent als mitjans de comunicació, als mitjans de transport i a les vacacions.Competència Aprendre a Aprendre

La contribució d'aquesta àrea es pot articular al voltant de propostes globalitzades com els projectes de treball, que faciliten l'accés al coneixement de la realitat per mitjà d'estratègies que afavoreixen l'autonomia en l'aprenentatge: formulació autònoma dels objectius de la investigació, elaboració de guions de treball, busca, selecció i processament de la informació, aprenentatge coperatiu i distribució de tasques, elaboració de conclusions o informes, exposicions orals, etc.

• Verbalitzar el procés seguit en l’aprenentatge: reflexionar sobre què i com s’ha aprés.• Competència artística i cultural, es contribuïx a aquesta àrea mitjançant el coneixement de les manifestacions culturals, la valoració de la seua diversitat i el reconeixement d'aquelles que formen part del patrimoni cultural.• Conéixer les tradicions del Nadal.• Fer una targeta de felicitació de Nadal, seguint unes instruccions.

Competència matemàticaEn la utilització de tècniques i ferramentes matemàtiques en contextos significatius d'ús, com a escales, taules, representacions gràfiques,

percentatges, etc,• Utilitzar taules de doble entrada per a treballar conceptes apresos.• Emprar el càlcul per a resoldre enigmes o problemes.• Interpretar i expressar informacions amb nombres.• Posar en pràctica processos de raonament.• Competència d'autonomia i iniciativa personal, l'ensenyar a prendre decisions, tant en l'àmbit escolar com en la planificació de forma autònoma i creativa d'activitats d'oci.• Fomentar l’adquisició i la interiorització de bons hàbits.• Desenvolupar habilitats socials com a respecte als altres, cooperació i treball en equip.• Triar amb criteri propi.• Fomentar el desenvolupament d’una actitud crítica davant dels anuncis publicitaris de la televisió i el control del temps dedicat a ella.• Expressar gustos i preferències.

ANGLÈS

OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'EVALUACIÓ

Escoltar i comprendre missatges en interaccions verbals diverses, utilitzant les informacions transmeses per aquests textos per a la realització de tasques concretes.

Expressar-se i interactuar oralment en situacions senzilles i habituals que tinguin un contingut i desenvolupament conegut, utilitzant procediments i recursos lingüístics verbals i no verbals.

Llegir de forma comprensiva textos diversos i adequats, extraient informació general i específica d'acord amb una finalitat específica.

BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar

Escolta i comprensió de missatges orals senzills per realitzar tasques en l'aula.

Interacció oral en situacions reals o simulades a través de respostes verbals i no verbals facilitades per rutines de comunicació.

Producció de textos orals coneguts prèviament mitjançant la participació activa en representacions compartides, cançons, recitació, dramatitzacions.

Desenvolupament d'estratègies bàsiques per donar suport a la comprensió i expressió oral: ús de context visual i no verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situació transferits des de les llengües que coneix, a la llengua estrangera.

Interès per comprendre i fer-se comprendre a través de recursos verbals i no verbals.

Desenvolupament i mostra d' interès i participació activa en les activitats comunicatives i lúdiques d'aula.

Respecte a les normes habituals de l'aula per a parlar en veu alta, i poder intercanviar informació.

BLOC 2- Llegir i escriure

Lectura de paraules i frases senzilles, prèviament conegudes a partir de la participació activa en

Participa en interaccions orals molt dirigides sobre temes coneguts en situacions de comunicació fàcilment predictibles.

Capta la idea global i identificar alguns elements específics en textos orals, amb ajuda d'elements lingüístics i no lingüístics del context.

Llig i identifica paraules i frases senzilles presentades prèviament de forma oral, sobre temes familiars i d'interès.

Valorar la llengua estrangera com un mitjà de comunicació i enteniment entre persones de procedències, cultures i llengües diverses.

Produir textos escrits breus i senzills amb finalitats diverses sobre temes tractats en l'aula i l'ajuda de models.

Conèixer aspectes fonètics de ritme, entonació i pronunciació de la llengua estrangera i usar-los com elements fonamentals de la comprensió i producció orals.

Reflexionar sobre el funcionament i els aspectes formals de la llengua, per facilitar l'adquisició del codi en el marc de les activitats comunicatives.

Manifestar una actitud receptiva, interessada i d'acte confiança en la capacitat d'aprenentatge i d'ús de la llengua estrangera. Utilitzar els coneixements i les experiències prèvies amb altres llengües per a una adquisició

interaccions orals reals o simulades.

Iniciació en l'ús d'estratègies de lectura: ús del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situació transferits des de les llengües que coneix.

Escriptura de paraules i frases, conegudes prèviament a partir de la participació activa en interaccions orals i posteriorment en activitats que inclouen la seva lectura per transmetre i compartir informació, o amb intenció lúdica.

Interès per la cura i la presentació dels textos escrits.

BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús

Reconeixement d’aspectes fonètics i del ritme, accentuació i entonació de la llengua estrangera i ús tant per a la comprensió com per a la producció oral.

Reconeixement i ús de formes i estructures senzilles pròpies de la llengua estrangera, prèviament utilitzades.

Associació global de grafia, pronunciació i significat a partir de models escrits que representen expressions orals conegudes.

Familiarització amb l'ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos a partir de models: selecció del destinatari, propòsit i contingut.

Escriu paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat específica.

Reconeix i reprodueix aspectes sonors, de ritme, accentuació i entonació d'expressions que apareixen en contextos comunicatius habituals.

Usa estratègies bàsiques per a aprendre a aprendre, com demanar ajuda, acompanya la comunicació amb gestos, utilitza diccionaris visuals i identifica alguns aspectes personals que li ajudin a aprendre millor.

més ràpida, eficaç i autònoma de la llengua estrangera.

Ús d'habilitats i procediments tals com repetició, memorització, associació de paraules i expressions amb elements gestuals i visuals, observació de models i altres, per a l'adquisició de lèxic, formes i estructures de la llengua.

Utilització progressiva de mitjans gràfics de consulta i informació i de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

Reflexió sobre el propi aprenentatge i l'organització del treball.

Manifestació d'una actitud receptiva, interessada i d'autoconfiança en la capacitat d'aprenentatge i d'ús de la llengua estrangera.

Valoració de la llengua estrangera com a instrument per fer i aprendre.

METODOLOGIA

El punt de partida de l’aprenentatge dels alumnes són els primers coneixements previs que tenen, si ens centrem en allò que resulta familiar i proper a l’alumnat, però amb un vessant de fantasia per aconseguir l’equilibri entre seguretat/benestar i interès/imaginació. L’alumne pot transferir conceptes i estratègies adquirides per construir d’aquesta manera significats i donar sentit a les coses que aprèn (partint del que coneix i formulant hipòtesis per elaborar regles que l’ajudin a interioritzar el nou sistema). D’aquesta manera se n’afavoreix el creixement personal, el desenvolupament i la socialització.

Les situacions comunicatives que inclouen l’humor i el joc capten la motivació de l’alumnat i faciliten l’aprenentatge; per aquest motiu, és important tenir en compte la importància de les cançons i històries, les característiques dels personatges, les il·lustracions i, fins i tot, els efectes sonors de les gravacions.

Els xiquets aprenen de maneres diferents i a ritmes diferents; tenint en compte la flexibilitat, de manera que tots els integrants del grup hi puguen participar i hi trobin activitats en les quals puguen aplicar coneixements i aptituds, i també facilitar el desenvolupament de la pròpia

consciència de fites i del progrés que assoleixen dia a dia. En el nostre projecte hi ha sempre un suport per a aquells nens que ho necessitin, i sempre es tenen en compte aquells casos en què el progrés no respongui als objectius que s’han programat, així com també els casos en què alguns nens destaquen en la consecució d’objectius i que, davant la manca d’activitat programada, es desmotiven i perden l’interès per la llengua estrangera. Per compensar aquestes possibles situacions, s’hi inclouen activitats tant d’ampliació, per als més avançats, com de reforç, per als qui es puguin encallar en algun moment.

L’aprenentatge dels nens és superior i de més qualitat si es basa en l’activitat. Els xiquets demanen exercir la seva capacitat d’actuar. Cadascuna de les unitats del nostre projecte proporciona un ampli ventall d’activitats i recursos didàctics de diferent grau de participació. On l’alumne és el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge, però la seva activitat constructivista depèn de la intervenció del professor o la professora. Aquesta intervenció ha de ser activa i reflexiva, i ajustada al nivell que mostra l’alumnat, i ha d’iniciar l’input de la llengua. També ha d’ajudar l’individu en la interacció amb els altres; avaluar el que fan els nens i proporcionar feed-back; contextualitzar les activitats i donar significats comprensibles per a l’alumne; promoure estratègies de comunicació; potenciar les estratègies d’aprenentatge ja adquirides, i admetre l’error.

Considerar el progrés però també l’error com un fet natural en el procés d’aprenentatge. L’error es produeix com una evidència del dinamisme subjacent de la comprensió i del domini progressiu del nou sistema comunicatiu. Els errors es produeixen quan el xiquet/eta anticipa com funcionarà la llengua o quan transfereix regles de la seva llengua materna en un procés natural d’adquisició. Però cal distingir entre error i equivocació. Es considera error l’errada sistemàtica deguda a un mal o escàs coneixement de la llengua. Aquests errors s’hauran de corregir quan acabin les interaccions orals, de manera grupal i amb un llenguatge assequible i sempre tenint present que no desapareixen de sobte, sinó que necessiten el seu temps. L’equivocació és una errada ocasional motivada per una manca d’atenció en un moment determinat, que també pot passar a un parlant nadiu. No val la pena corregir les errades, perquè no són rellevants en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

L’avaluació del procés individual i grupal dels alumnes en l’aprenentatge és un factor important a l’hora d’assegurar-ne la qualitat.

L’aprenentatge globalitzat genera el desenvolupament de la realitat com un tot en els alumnes. Oferir activitats interrelacionades amb les altres àrees curriculars, començant pel coneixement del nen per seguir amb l’exploració del món que els envolta: casa seva, l’escola, el medi ambient i la societat en general. Aquest desenvolupament es reflecteix en els temes de cada unitat, que es relacionen amb les altres àrees del Currículum: el Coneixement del medi, l’Educació artística, les Matemàtiques, l’Educació física, etc.

L’àrea de llengua estrangera té com a objecte formar persones que puguen utilitzar-la per entendre, parlar i conversar, llegir i escriure. La majoria de les oportunitats d’aprenentatge es produeixen a l’entorn escolar. Aquesta circumstància fa que calgui incloure continguts que incorporen situacions de comunicació pròpies d’àmbits diversos a banda de l’acadèmic, especialment els de les relacions socials, els mitjans de comunicació i, amb les lògiques adaptacions, el literari.

L’eix de l’àrea de llengua estrangera està format pels procediments encaminats a la consecució d’una competència comunicativa efectiva oral i escrita, en contextos socials significatius, que permeti expressar-se amb progressiva eficàcia i correcció i que comprengui tots els usos i

registres possibles i també l’ús de recursos i estratègies de comunicació lingüístiques i no lingüístiques.


L'aprenentatge d'una llengua estrangera contribueix a l'adquisició de la competència en comunicació lingüística de manera directa, completant, enriquint i omplint de nous matisos comprensius i expressius aquesta capacitat comunicativa general. Un aprenentatge de la llengua estrangera basat en el desenvolupament d'habilitats comunicatives, contribuirà al desenvolupament de la mateixa competència bàsica en el mateix sentit que ho fa la primera llengua.

L'aportació de la llengua estrangera al desenvolupament d'aquesta competència és primordial en el discurs oral a l'adquirir les habilitats d'escoltar, parlar i conversar, una rellevància singular en aquesta etapa. Així mateix, l'aprenentatge de la llengua estrangera, millora la competència comunicativa general al desenvolupar l'habilitat per expressar-se, oralment i per escrit, utilitzant les convencions i el llenguatge apropiat a cada situació, interpretant diferents tipus de discurs en contextos i amb funcions diverses. D'altra banda, el reconeixement i l'aprenentatge progressiu de regles de funcionament del sistema de la llengua estrangera, a partir de les llengües que es coneixen, millorarà l'adquisició d'aquesta competència.

A partir de l'adquisició del llenguatge, aquest es converteix en vehicle del pensament humà, en instrument per a la interpretació i representació de la realitat i en l'eina d'aprenentatge per excel·lència. Aquesta matèria contribueix al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre ja que augmenta la capacitat lingüística general conferint-li noves potencialitats i recursos diferents per a la comprensió i expressió, facilitant o completant la capacitat dels alumnes per interpretar o representar la realitat i així construir coneixements, formular hipòtesis i opinions, expressar i analitzar sentiments i emocions.

Aquesta matèria és a més un bon vehicle per al desenvolupament de la competència social i ciutadana. Les llengües serveixen als parlants per comunicar-se socialment, formen part de la cultura comuna de les diferents comunitats i nacions. Però també, en gran mesura, són vehicle de comunicació i transmissió cultural, i afavoreixen el respecte, l'interès i la comunicació amb parlants d'altres llengües i el reconeixement i l'acceptació de diferències culturals i de comportament. L'intercanvi d'informació personal ajuda a reforçar la identitat dels interlocutors. D'altra banda, en llengua estrangera és especialment rellevant el treball en grup i en parelles i, a través d'aquestes interaccions, s'aprèn a participar, a expressar les idees pròpies i a escoltar les dels altres, es desenvolupa l'habilitat per construir diàlegs, negociar significats, prendre decisions valorant les aportacions dels companys, aconseguir acords, i, en definitiva, s'afavoreix aprendre de i amb els altres.

Les competències citades estan en l'actualitat en relació directa amb la competència en tractament de la informació i competència digital. Les tecnologies de la informació i la comunicació ens ofereixen la possibilitat de comunicar-nos en temps real amb qualsevol part del món i també l'accés senzill i immediat a un fluix incessant d'informació que creix cada dia. El coneixement d'una llengua estrangera facilita l'accés a la informació que es pot trobar en aquesta llengua, al temps que ofereix la possibilitat de comunicar-nos utilitzant-la. A més, facilita la comunicació personal a través del correu electrònic en intercanvis amb joves d'altres llocs, i, el que és més important, crea contextos reals i funcionals de comunicació. Així mateix, en la mesura que la llengua estrangera exigeix el contacte amb models lingüístics molt diversos, la utilització de recursos digitals per a l'aprenentatge, és inherent a la matèria i aquest ús quotidià contribueix directament al desenvolupament d'aquesta competència.

Aquesta matèria inclou específicament un acostament a manifestacions culturals pròpies de la llengua i dels països en els quals es parla i, per tant, contribueix a adquirir la competència artística i cultural al propiciar una aproximació a obres o autors que han contribuït a la creació artística. Així mateix, l'àrea contribueix al desenvolupament d'aquesta competència si es facilita l'expressió d'opinions, gustos i emocions que produeixen diverses manifestacions culturals i artístiques i si s'afavoreixen els treballs creatius individuals i en grup, com la realització i representació de simulacions i narracions. En definitiva, vehicular en llengua estrangera el coneixement i l'apreciació de la diversitat cultural a partir de manifestacions artístiques, contribuirà al desenvolupament d'aquesta competència.

El coneixement d'una llengua estrangera contribueix també a l'adquisició de la competència en autonomia i iniciativa personal, en diversos sentits. El currículum fomenta el treball cooperatiu a l'aula, el maneig de recursos personals i habilitats socials de col·laboració i negociació, fet que suposa posar en funcionament determinats procediments que permeten el desenvolupament d'iniciatives i presa de decisions en la planificació, organització i gestió del treball, propiciant així l'autonomia i la iniciativa personal.

Finalment, i malgrat que la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència matemàtica no s'esmenten específicament en els objectius per a Llengua Estrangera, donada la naturalesa dels materials elaborats per impartir aquesta assignatura, es poden trobar moltes oportunitats de desenvolupar també aquestes competències.

De manera succinta, i recollint el més significatiu del que estableix el currículum escolar, cadascuna d'elles aporta el següent a la formació personal i intel·lectual de l'alumne:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DIRECTAMENT RELACIONADES AMB L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESTRANGERA

Competència en comunicació lingüísticaSuposa la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita i com a instrument d'aprenentatge i d'autoregulació del

pensament, les emocions i la conducta, pel que contribueix, així mateix, a la creació d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte quan es coneixen. En suma, aquesta competència lingüística és fonamental per aprendre a resoldre conflictes i per aprendre a conviure. L'adquisició d'aquesta competència suposa el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos i l'ús funcional d’almenys, una llengua estrangera.

L'estudi d'una llengua estrangera contribueix al desenvolupament d'aquesta competència d'una manera directa, completant, enriquint i omplint de nous matisos comprensius i expressius aquesta capacitat comunicativa general. La competència en comunicació lingüística es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d'organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. Tots els llibres d'Oxford University Press ofereixen una la gran varietat d'activitats que promouen la comunicació real a l'aula, amb un desenvolupament sistemàtic de les destreses escrites i orals i moltes oportunitats per personalitzar.

Les lliçons 4 de Surprise! 1 i les lliçons 5 de Surprise! 2 consten de jocs comunicatius i amb les targetes retallables del Class book i els story cards de l’AB poden realitzar altres activitats interactives juntament amb els seus companys

Tractament de la informació i competència digitalSón les habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de l'accés

i selecció de la informació fins al seu ús i transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per informar-se i comunicar-se. L'adquisició d'aquesta competència suposa, almenys, utilitzar recursos tecnològics per resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació que es disposa.

Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen la possibilitat de comunicar-se en temps real amb qualsevol part del món i també l'accés senzill i immediat a un fluix incessant d'informació que augmenta cada dia. El coneixement d'una llengua estrangera ofereix la possibilitat de comunicar-se utilitzant les noves tecnologies creant contextos reals i funcionals de comunicació. Aquesta competència consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement.

La sèrie Surprise! té la seva pròpia pàgina web (www.oup.com/elt/surprise) on els alumnes podran comunicar-se amb altres nens del món mitjançant e-cards. Els jocs i contes interactius donen l'oportunitat de processar informació i consolidar coneixements. La pàgina web del professor proporciona enllaços a altres pàgines web per realitzar activitats en temps real. El Multirom ofereix jocs interactius per practicar el llenguatge. Competència social y ciutadana

Aquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten a les persones per conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per això adquirir-la suposa ser capaç de posar-se al lloc de l'altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En suma, implica comprendre la realitat social que es viu, afrontar els conflictes amb valors ètics i exercir els drets i deures ciutadans des d'una actitud solidària i responsable.

Les llengües serveixen als parlants per comunicar-se socialment, però també són vehicle de comunicació i transmissió cultural. Aprendre una llengua estrangera implica el coneixement de trets i fets culturals vinculats a les diferents comunitats dels seus parlants.

Aquest fet afavoreix la comprensió de la realitat social que es viu, el respecte, el reconeixement i l'acceptació de diferències culturals i de comportament, promou la tolerància i la integració i ajuda a comprendre i apreciar tant els trets d'identitat com les diferències.

Al final del CB, la secció cultural tracta les festivitats en països de parla anglesa. El DVD conté rimes tradicionals i diàlegs/ escenes protagonitzades per nens britànics.

Competència cultural i artísticaAquesta competència implica conèixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les

http://www.oup.com/elt/surprise

com a font de gaudi i enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l'art i altres manifestacions culturals, tenir una actitud oberta i receptiva davant la realitat artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la pròpia capacitat creadora.

Aquesta competència suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques L'aprenentatge d'una llengua estrangera col•labora en el desenvolupament d'aquesta competència si els models lingüístics que s'utilitzen contenen, encara amb les limitacions d'aquesta etapa, produccions lingüístiques amb component cultural. Es tracta, per tant, d'una competència que facilita tant expressar-se i comunicar-se com percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l'art i de la cultura.

Al llarg del curs els nens usen el llenguatge musical (cançons i chants) dibuixos, etc. En La lliçó 5 es realitza una manualitat amb targetes retallables. En la Lliçó 7 s'escenifica la història. La lliçó intercurricular (Lliçó 6) tracta assignatures com la música, la plàstica, etc.

Competència per aprendre a aprendreAquesta competència suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, per una altra, ser capaç de continuar aprenent de manera autònoma,

així com buscar respostes que satisfacin les exigències del coneixement racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant un mateix problema i trobar motivació per buscar-les des de diversos enfocaments metodològics. En suma, implica la gestió de les pròpies capacitats des d'una òptica de recerca d'eficàcia i el maneig de recursos i tècniques de treball intel·lectual.

L'aprenentatge d'una llengua estrangera es rendibilitza enormement si s'inclouen continguts directament relacionats amb la reflexió sobre el propi aprenentatge, identificant com aprenen millor i quines estratègies els fan més eficaços. Això comporta la consciència d'aquelles capacitats que entren en joc en l'aprenentatge com l'atenció, la concentració, la memòria, la comprensió, l'expressió lingüística i la motivació de l'èxit entre d'altres.

Cada 2 unitats de l’AB els alumnes completen un diccionari/resum del vocabulari per usar com a referència.

Autonomia i iniciativa personalAquesta competència es refereix a la possibilitat d'optar amb criteri propi i tirar endavant les iniciatives necessàries per desenvolupar l'opció

elegida i fer-se’n responsable, tant en l'àmbit personal com en el social o laboral.

L'adquisició d'aquesta competència implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

Les històries fomenten la cooperació i respecte pels altres, el treball en equip, valorar les opinions dels altres, etc.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES NO DIRECTAMENT RELACIONADES AMB L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESTRANGERA

Competència matemàtica

Aquesta competència consisteix, abans que res, en l'habilitat per utilitzar els números i les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i de raonament matemàtic per produir i interpretar informacions, per conèixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per resoldre problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. L'adquisició d'aquesta competència suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic i integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixements.

Utilitzar números i les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic per produir i interpretar informacions, per conèixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per resoldre problemes relacionats amb la vida diària. Forma part de la competència matemàtica l'habilitat per interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.

Al llarg del curs nombroses activitats ofereixen l'oportunitat de desenvolupar la competència matemàtica amb exercicis de seqüenciar, comptar, i ordenar.

Competència en el coneixement y la interacció amb el món físicÉs l'habilitat per interactuar amb el món físic en els seus aspectes naturals i en els generats per l'acció humana, de manera que faciliti la

comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius. En suma, aquesta competència implica l'adquisició d'un pensament cientificoracional que permet interpretar la informació i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, així com utilitzar valors ètics en la presa de decisions personals i socials.

Aquesta competència, i partint del coneixement del cos humà, de la naturalesa i de la interacció dels homes i dones amb ella, permet argumentar racionalment les conseqüències d'unes o altres maneres de vida, i adoptar una disposició a una vida física i mental saludable en un entorn natural i social també saludable. Són part d'aquesta competència bàsica l'ús responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecció de la salut individual i col•lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.

Algunes lliçons intercurriculars tracten Coneixement del Medi com a assignatura.

En una competència no hi ha sabers que s'adquireixen exclusivament en una determinada matèria i només serveixen per a ella (sobretot en aquesta i per a aquesta). Amb tot el que l'alumne aprèn en les diferents matèries (i no només en la institució escolar) construeix un bagatge cultural i d'informació que ha de servir-li per al conjunt de la seva vida, que ha de ser capaç d'utilitzar-lo en moments precisos i en situacions diferents (el llenguatge és, a aquests efectes, paradigmàtic). Per això, qualssevol d'aquestes competències poden aconseguir-se si no en totes, sí en la majoria de les matèries curriculars, i també per això en totes aquestes matèries podrà utilitzar i aplicar les esmentades competències, independentment d’on les hagi pogut adquirir (transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d'haver aconseguit determinats aprenentatges, però també permetrà aconseguir unes altres, tant en la pròpia institució escolar com fora d'ella, garantia del seu aprenentatge permanent (o, en aquest cas, capaç de comunicar-se en situacions molt diverses, algunes de les quals el propi alumne ni tan sols pot considerar encara que ho haurà de fer).

Dita això, queda clar que hi ha una evident interrelació entre els diferents elements del currículum, i que hem de posar-la de manifest per

utilitzar adequadament quants materials curriculars s'utilitzen en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Quan en una programació didàctica, com aquesta, s'indiquen els objectius d'una unitat (formulats, de la mateixa manera que els criteris d'avaluació, en termes de capacitats), se sap que aquests condicionen l'elecció d'uns continguts o uns altres, de la mateixa manera que s'han d'indicar uns criteris d'avaluació que permetin demostrar si l'alumne els aconsegueix o no els aconsegueix. Per això, els criteris d'avaluació permeten una doble interpretació: d'una banda, els que tenen relació amb el conjunt d'aprenentatges que realitza l'alumne, és a dir, hi haurà uns criteris d'avaluació lligats expressament a conceptes, uns altres a procediments i uns altres a actituds, ja que cadascun d'aquests continguts han de ser avaluats per haver estat treballats a classe i que són els que s'avaluen en els diferents moments d'aplicació de l'avaluació contínua; i per un altre, hi haurà criteris d'avaluació que han estat formulats més en la seva relació amb les competències bàsiques.

L'avaluació de competències bàsiques és un model d'avaluació diferent al dels criteris d'avaluació, tant perquè s'aplica en diferents moments d'altres avaluacions, com perquè la seva finalitat, encara que complementària, és diferent. Si partim que les competències bàsiques suposen una aplicació real i pràctica de coneixements, habilitats i actituds, la forma de comprovar o avaluar si l'alumne les ha adquirit és reproduir situacions al més reals possibles d'aplicació, i en aquestes situacions el fet habitual és que l'alumne se serveixi d'aquest bagatge acumulat (tota mena de continguts), però respongui, sobretot, a situacions pràctiques. D'aquesta manera, quan avaluem competències estem avaluant preferentment, encara que no només, procediments i actituds, per això les relacionem amb els criteris d'avaluació amb major caràcter procedimental i actitudinal.

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIESLes competències, per la seva pròpia formulació són, inevitablement, molt genèriques. Si volem que serveixin com a referent per a l'acció

educativa i per demostrar la competència real de l'alumne, hem de concretar-les molt més, desglossar-les, sempre en relació amb els altres elements del currículum. És el que hem anomenat subcompetències, i que sense pretendre arribar a abraçar totes les possibles, sí recullen aquelles que més relació tenen amb el currículum de la matèria i més presència en totes les matèries pel seu caràcter interdisciplinari. En la matèria de llengua estrangera, aquestes subcompetències són les següents:

Comunicació lingüística Expressar oralment pensaments, emocions, vivències i opinions de manera senzilla.Adequar la parla a situacions comunicatives variades, controlant els elements no verbals i respectant les regles pròpies de l'intercanvi

comunicatiu.Tenir consciència de les convencions socials i culturals a l'hora de produir textos.Comprendre diferents tipus de textos propis de l'àmbit acadèmic reconeixent la seva intenció comunicativa i els seus trets formals. Gaudir de la lectura i, a través d'ella, descobrir altres entorns, idiomes i cultures.Prendre consciència de la necessitat de respectar les normes ortogràfiques en la producció de textos escrits.Conèixer els principals procediments de formació de paraules com a instrument per ampliar el lèxic.Utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per escrit amb propietat i precisió en situacions concretes.Compondre textos propis de l'àmbit acadèmic, adequats al propòsit comunicatiu.Escriure textos per expressar idees, sentiments i experiències.

Tractament de la informació i competència digitalBuscar, obtenir, processar i comunicar informació en la llengua estrangera per transformar-la en coneixement utilitzant sistemes informàtics o Internet.Analitzar de manera crítica la informació obtinguda.

Social i ciutadanaConèixer i practicar el diàleg com a eina bàsica de comunicació interpersonal i de resolució de conflictes. Conèixer els valors que caracteritzen una societat democràtica: llibertat, solidaritat, participació, ciutadania, tolerància.Valorar la pluralitat lingüística com una riquesa cultural.

Cultural i artística Apreciar la diversitat cultural a partir de diferents manifestacions artístiques.

Aprendre a aprendreConèixer i utilitzar de manera habitual les principals estratègies i tècniques que afavoreixen el treball intel·lectual (resum, esquema, mapes conceptuals...).Utilitzar diferents recursos i fonts per a la recollida i tractament de la informació.

Autonomia i iniciativa personal Actuar amb iniciativa i creativitat personal.Desenvolupar les habilitats socials.

EDUCACIÓ FÍSICA


Reaccionar corporalment a estímuls visuals, auditius i tàctils.Explorar i discriminar les sensacions

Diferenciar les parts del cos que intervenen en els diversos moviments.

Coordinar moviments de forma general i segmentària.

Diferenciar la tensió i relaxació del cos.Prendre consciència de la respiració.

Diferenciar la dreta de l'esquerra i determinar la part més hàbil.

Mantindre l'equilibri en situacions estàtiques i dinàmiques, tant amb objectes com sense ells.

Orientar-se en l'espai segons els conceptes topològics bàsics

Diferenciar els conceptes temporals de succesió, simultaneïtat, alternància...

Acceptar el seu cos i les seves possibilitats.

Estructura corporal. Utilització, percepció, identificació i representació del propi cos.Possibilitats sensorials. Experimentació, exploració i discriminació de les sensacions.

Parts del cos i la seva intervenció en el moviment.

Coordinació dinàmica general i segmentària.

Presa de consciència del propi cos en relació amb la tensió, la relaxació i la respiració.

Afirmació de la lateralitat.

Experimentació de situacions d'equilibri i desequilibri estàtic i dinàmic: sense objectes, sobre objectes estables, portant un objecte en situacions simples.Experimentació de postures corporals diferents.

Nocions associades a relacions espacials i temporals. Percepció espaciotemporal

Orientació en l'espai i en el tempsApreciació de dimensions espacials i temporals

Acceptació i valoració de la pròpia realitat

Reacciona corporalment davant d’estímuls visuals, auditius i tàctils, donant respostes motrius que s’adapten a les característiques dels dits estímuls.

Reconeix les parts del seu cos i adapta el moviment a les característiques de la tasca a realitzar.

Realitza moviments coordinats en els patrons motors bàsics de córrer, botar, llançar, rebre i girar.

Associa estats d'activitat amb tensió del cos i estats de repòs amb relaxació del cos.

Reconeix la seva dreta i esquerra, sabent quin és el seu costat dominant.

Equilibra el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensió, la relaxació i la respiració.

Reconeix les nocions topològiques bàsiques: davant-darrere, dins-fora, amunt-avall, dreta-esquerra...Adapta el moviment del seu cos a ordres directes que impliquen succeció, simultaneïtat, alternància...

S'esforça per participar en qualsevol activitat

Desenvolupar un correcte patró motor en l'execució de les habilitats motrius bàsiques.

Executar correctament les habilitats motrius bàsiques en situacions contextualitzades.

Coordinar segments del cos i controlar la motricitat fina.

Participar en les activitats sense importar el nivell d'habilitat.

Confiar en les pròpies habilitats motrius i actuar amb autonomia en la relació amb el medi físic.

Realitzar activitats en el medi natural per a que el valoren i respecten.

corporal que augmenta la confiança en les seves possibilitats: autonomia i autoestima.Valoració de l'esforç per a aconseguir una major autoestima i autonomia.Confiança en les pròpies possibilitats i esforç personal en els jocs.

Formes i possibilitats del moviment. Experimentació de diferents formes d'execució i control de les habilitats motrius bàsiques.Desenrotllament de la marxa, carrera, salt i girs d'una forma harmoniosa i natural.

Destresa i resolució de problemes motors senzills en el maneig d'objectes i en la manipulació d'instruments habituals en la vida quotidiana i en les activitats d'aprenentatge escolar.

Desenrotllament i control de la motricitat fina i la coordinació.

Disposició favorable a participar en activitats diverses, acceptant l'existència de diferències en el nivell d'habilitat

Autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions habituals.

Preparació i realització d'alguna activitat fora del recinte escolar, per a aprendre a conèixer, valorar, gaudir i respectar el medi natural.

proposada, superant les dificultats que puguen ser derivades de les seves possibilitats i aptituds.

Executa desplaçaments, salts, girs, llançaments i recepcions amb un correcte patró motor.

Desplaçar-se, girar i saltar de forma diversa, variant punts de suport, amplituds i freqüències, amb coordinació i bona orientació en l’espai.

Realitza llançaments i recepcions i altres habilitats que impliquen maneig d’objectes, amb coordinació dels segments corporals i situant el cos de forma apropiada.

Participa en les diverses activitats proposades, acceptant les diferències en el nivell d'habilitat.

Mostra seguretat en el desenvolupament d'activitats que requereixen l'execució d'habilitats motrius.

Respecta, coneix i valora el medi natural més immediat.Comportar-se respectuosament amb el medi natural i utilitzar les tècniques de seguretat

Utilitzar els recursos expressius del cos.

Utilitzar el moviment expressiu de manera espontània i creativa.

Desenvolupar la percepció temporal mitjançant el ritme.

Tindre cura del cos i valorar el seu bon manteniment.

Conèixer hàbits bàsics d'higiene corporal, alimentaris i posturals.

Descobriment, exploració i experimentació de les possibilitats expressives del cos i del moviment.

Millora de l'espontaneïtat i de la creativitat en el moviment expressiu.Gaudi per mitjà de l'expressió a través del propi cos.Exteriorització d'emocions i sentiments a través del cos, el gest i el moviment, amb desinhibició.Valoració dels recursos expressius i comunicatius del cos, propis i dels companys/es.Possibilitats expressives amb objectes i materials.Participació i respecte davant de situacions que suposen comunicació corporal. Reconeixement de les diferències en la manera d'expressar-se.Imitació de personatges, objectes i situacions.Utilització del teatre i la mímica com a mitjans per a desenrotllar l'expressió corporal i l'expressió no verbal.

Sincronització del moviment amb pulsacions i estructures rítmiques senzilles.

Interès i gust per l'atenció del cos.

Adquisició d'hàbits bàsics d'higiene corporal, alimentaris i posturals relacionats amb l'activitat física.

adequades en l’exercici d’activitats físiques en la naturalesa.

Identifica el gest i el moviment com recursos per a comunicar-se.

Reconeix diferents maneres d'expressar-se amb el cos.

Utilitza objectes o materials per acompanyar al seu cos en les activitats expressives

Simbolitza personatges i situacions per mitjà del cos i el moviment amb desinhibició i desimboltura en l’activitat.

Reproduir corporalment o amb instruments una estructura rítmica.Adequa el seu moviment a estructures rítmiques senzilles.

Mostra interès per l'atenció al cos.

Posa en pràctica bons hàbits higiènics i posturals, relacionats amb la realització d'activitat física.

Conèixer mesures de seguretat bàsiques i de prevenció d'accidents durant la realització d'activitat física.

Valorar el joc com element comú a totes les cultures.

Valorar el joc com possibilitat per al temps lliure.

Diferenciar la cooperació i la oposició en jocs reglats.

Reconèixer i valorar a tots els participants en el joc reglat.

Col·laborar, tolerar i resoldre conflictes que puguen sorgir del joc de forma pacífica.

Comprendre la necessitat de l'establiment de normes als jocs.

Conèixer jocs populars i tradicionals de la CV, especialment la pilota valenciana.

Relació de l'activitat física amb el benestar.Mobilitat corporal orientada a la salut.Adopció d'hàbits d'higiene corporal i posturalGaudi de l'activitat física amb relació a la salut.

Respecte i valoració de les normes d'ús de materials i espais en la pràctica d'activitat física per mitjà de mesures bàsiques de seguretat i prevenció d'accidents.

El joc com a activitat comuna a totes les cultures. Realització de jocs lliures i organitzats en els quals s'utilitzen les habilitats bàsiques.

Valoració del joc com a exercici de l'activitat física, com a mitjà de gaudi, de relació amb els altres i d'ocupació del temps lliure.Descobriment de la cooperació i l'oposició amb relació a les regles de joc. Acceptació de distints rols en el joc.

Reconeixement, valoració i acceptació cap a les persones que participen en el joc.

Actitud de col·laboració, tolerància, no-discriminació i resolució de conflictes de manera pacífica en la realització del jocs.

Comprensió i compliment de les normes de joc.

Coneixement i gaudi dels jocs tradicionals i populars de la CV, amb especial referència a la pilota valenciana, com a element per a conèixer els nostres costums i la nostra història

Mostra interès per complir les normes referents a cura del cos amb relació a la higiene i a la consciència del risc en l’activitat física.

Participa en jocs organitzats que requereixen de desenvolupament d'habilitats bàsiques.

Assumeix distints rols en els jocs reglats.

Respecta a les persones que participen al joc reglat.

Soluciona conflictes sorgits als jocs de manera pacífica.

Respecta les normes del joc.

Participa i gaudix en jocs, especialment els tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, ajustant la seua actuació, tant pel que fa a aspectes motors com a aspectes de relació amb les companyes i companys.

METODOLOGIA

Al primer cicle es treballaran principalment al primer trimestre, continguts relacionats amb l'estructura i percepció del cos, incidint especialment en la lateralitat, l'esquema corporal percepció espacial i temporal. Al segon trimestre es treballen a consciència les habilitats bàsiques, mentre que al tercer trimestre els jocs com a objectius, prenen major importància. En aquest cicle les capacitats físiques venen determinades en la natura dels exercicis. Les activitats artístic - expressives es treballaran en cada trimestre, podent ser incloses també en unitats no específiques. Primordialment seran activitats de danses, titelles, imitació i disfressa. El contingut d'activitat física saludable és transversal en moltes de les unitats, tractant-se inclús de manera conceptual al segon trimestre. Metodològicament en el primer cicle s'utilitzarà el descobriment guiat, la resolució de problemes (ambients d'aprenentatge) i l'encomanament directe. S'introduirà el conte motor per al desenvolupament d'habilitats bàsiques. Les activitats seran prioritàriament cooperatives i de gran grup, s'utilitzaran també el treball individual i amb parelles, i progressivament amb un grup reduït però també amb una finalitat cooperativa.


Les competències implicades en l'àrea són:

DE PRIMER ORDRE:

Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic.El cos percep la realitat i interactua mitjançant el moviment o el repòs. Els nens i nenes coneixen el seu cos i les seves possibilitats, a més

d'hàbits saludables i de manteniment i millora de la condició física.

Competència social i ciutadana.La metodologia i les característiques pròpies de l'àrea fan que, en la relació amb l'altre, siga indispensable la pràctica d'habilitats socials. L'àrea

afavoreix la integració, el respecte, la cooperació, la resolució de conflictes, el diàleg, etc.

Competència cultural i artística.El cos és una eina per expressar idees o sentiments de forma creativa i artística, explorant i utilitzant el moviment. S'aprecien manifestacions

culturals mitjançant el joc tradicional, els esports, les danses i altres activitats expressives pròpies dels patrimonis dels pobles.

Competència d'autonomia i iniciativa personalL'alumne pren decisions amb progressiva autonomia en situacions on manifesta superació, esforç, i actituds positives. També les diferents

metodologies utilitzades en l'àrea donen protagonisme a l'alumne en els seus aprenentatges.

Competència en comunicació lingüística

Els intercanvis comunicatius són fonamentals en el desenvolupament de les sessions a més es dona la possibilitat d'adquirir vocabulari específic de l'àrea.DE SEGON ORDRE:

Competència d'aprendre a aprendreAquesta competència es desenvolupa gràcies al coneixement de les pròpies potencialitats i limitacions així com les possibles transferències que

es puguen fer des de tasques motrius bàsiques a altres de més complexitat.

Competència del tractament de la informació i competència digitalAlgunes activitats complementàries de la programació requereixen del tractament de la informació i de la competència digital per a dur-se a

terme, com són: anàlisi de notícies esportives i de salut, consulta de reglaments, visionat de vídeos demostratius o de motivació, gravació de les sessions per veure els progressos, recerca d'informació relativa a alguns continguts de l'àrea...

Competència matemàticaBàsicament es desenvolupa en aquells continguts relacionat amb les nocions i l'orientació espacial, però també el contingut de mesures

(distàncies, temps, pes...) és funcional en alguns aprenentatges relacionats amb esports, condició física o salut.

EDUCACIÓ ARTÍSTICA: PLÀSTICA


Utilitzar un esquema per a dibuixar.Dibuixar amb llapis de colors.Retallar i construir figures.Observar i dibuixar xiquets amb diferents expressions.Observar els elements que componen un quadre.Organitzar l’espai gràfic: les parts de la cara.Practicar la retallada i l’apegat de figures.Practicar la tècnica del collage.Dibuixar amb ceres de colors.Organitzar l’espai gràfic.Observar l’expressivitat que el color dóna a un quadre.Realitzar estampacions .Elaborar un treball creatiu amb pintures al tremp de colors.Conéixer les possibilitats expressives de les formes geomètriques.Realitzar una composició tridimensional a partir del pla.Reconéixer els passos per a passar del pla a la tridimensionalitat.Interpretar lliurement una obra d’art.Conéixer les possibilitats expressives del color.Valorar l’aplicació de diferents traçats de línies, punts, formes i taques en una composició.Retallar i picar amb precisió.Utilitzar retoladors per a dibuixar.Dibuixar un paisatge.Utilitzar eixos de simetria com a referències per al dibuix.Utilitzar el color amb fins expressius.Explorar diferents tècniques amb fins expressius.

La figura humana.Les parts de la cara.Les expressions.La combinació de colors.El collage.Les formes que constitueixen les imatges.Decoracions de Nadal.Figura i fons.El dibuix d’animals.Les textures.Interpretació d’una obra d’art utilitzant tècniques mixtes.L’eix de simetria.Construcció d’una careta.Distribució d’elements sobre la superfície de treball.Qualitats expressives del color.Utilització de diferents tècniques i materials.L’esquema com a referència per a dibuixar.Utilització de formes geomètriques per a dibuixar.

Utilitza l’esquema com a base per a elaborar dibuixos senzills.Usa correctament els materials de treball.Pinta amb formes i colors variats.Observa i respon a les preguntes de forma encertada.Identifica elements bàsics d’un quadre: els colors i les formes.Dibuixa elements diversos aprofitant la superfície de treball.Presenta un resultat final net i organitzat.Elabora composicions de forma personal i creativa.És creatiu en la utilització del material.Utilitza el dibuix com a mitjà d’expressió.Retalla les figures amb atenció.Elabora objectes tridimensionals a partir del pla.Identifica els elements d’una imatge que donen lloc a una forma tridimensional.Realitza l’activitat amb atenció i precisió.Mostra interés per participar en les activitats de grup.Identifica elements bàsics d’una imatge: els colors i les formes.Utilitza l’eix de simetria.Sap definir les característiques estètiques plàstiques de cada estació.Experimenta les possibilitats plàstiques dels materials.Identifica correctament els elements que componen una imatge.Contempla la distribució dels elements sobre la superfície de treball.

Crear imatges tenint en compte la llum.Practicar tècniques mixtes d’apegat i pintat.Distribuir diversos elements en un plànol amb un criteri estètic personal.Representar textures.Explorar les característiques expressives dels materials plàstics.Observar un model i copiar-lo.Reconéixer l’eix de simetria en una figura.Utilitzar l’eix de simetria com a referència per al dibuix.Desenvolupar la capacitat d’observació.Mostrar interés per la contemplació d’obres artístiques.Practicar tècniques mixtes com el collage i el dibuix en una mateixa composició.Aplicar els coneixements artístics adquirits en els treballs.Tindre confiança en les elaboracions artístiques pròpies i gaudir amb la seua realització.Reconéixer els passos d’elaboració de construccions de paper.

Relaciona cada tècnica donada amb la imatge correcta.Utilitza l’esquema com a base per al dibuix.Presta atenció a les explicacions i es planteja com són els processos d’elaboració.Mostra interés per la contemplació d’obres artístiques.Practica tècniques mixtes en una mateixa composició.Aplica en els treballs els coneixements artístics adquirits.Té confiança en les elaboracions artístiques pròpies i gaudeix amb la seua realització.Manipula materials bidimensionals per a obtindre volums.Reconeix els passos d’elaboració de construccions de paper.

METODOLOGIA

La metodologia de l’expressió plàstica ha de ser activa i constructivista, on el xiquet/a aprenga per descobriment, construint així el seu aprenentatge.

Destacar dos estratègies metodològiques, encara que oposades són complementàries: • Metodologia analítica

• S’ha de partir del general per a arribar a l’específica • Metodologia sintètica

• És el procés invers a la metodologia analítica, es partix de l’específic per a anar ampliant i arribar al general. Es realitza una construcció per parts, a continuació s’unix per a formar la totalitat de l’obra.

Alguns dels principis metodològics per a treballar l’expressió plàstica són:

• Varietat de tècniques i materials. • Utilitzar l’entorn com a font d’inspiració. • Presentar activitats lúdiques perquè el xiquet/a gaudi amb la realització de les mateixes. • Han de treballar-se els continguts de forma cíclica. • Relacionar i treballar l’expressió plàstica des de la resta d’àrees. • Disposar d’un ambient acollidor, amb espais adequats per al bon desenrotllament de les activitats.


Al desenrotllament de la competència cultural i artística contribuïx l’àrea d’Educació artística en tots els aspectes que la configuren. En esta etapa es posa l’èmfasi en el coneixement de diferents codis artístics i en la utilització de les tècniques i els recursos que els són propis, ajudant l’alumnat a iniciar-se en la percepció i la comprensió del món que l’envolta i a ampliar les seues possibilitats d’expressió i comunicació amb els altres. La possibilitat de representar una idea de forma personal, valent-se dels recursos que els llenguatges artístics proporcionen, promou la iniciativa, la imaginació i la creativitat, al mateix temps que ensenya a respectar altres formes de pensament i expressió.

L’àrea és també un bon vehicle per a desenrotllar la competència social i ciutadana. En l’àmbit de l’Educació artística, la interpretació i la creació suposen, moltes vegades, un treball en equip. Esta circumstància exigix cooperació, assumpció de responsabilitats, seguiment de normes i instruccions, atenció i conservació de materials i instruments, aplicació de tècniques concretes i utilització d’espais de manera apropiada. El seguiment d’estos requisits forma en el compromís amb els altres, en l’exigència que té la realització en grup i en la satisfacció que proporciona un producte que és fruit de l’esforç comú. En definitiva, expressar-se buscant l’acord posa en marxa actituds de respecte, acceptació i enteniment, la qual cosa situa l’àrea com un bon vehicle per a desenrotllar esta competència.

Pel que fa a la competència en el coneixement i interacció amb el món físic, l’àrea contribuïx a apreciar l’entorn a través del treball perceptiu amb sons, formes, colors, línies, textures, llum o moviment presents en els espais naturals i en les obres i realitzacions humanes. L’àrea se servix del mitjà com a pretext per a la creació artística, l’explora, el manipula i l’incorpora recreant-lo per a donar-li una dimensió que proporcione gaudi i contribuïsca a l’enriquiment de la vida de les persones. Així mateix, té en compte una altra dimensió igualment important, la que competix a les agressions que deterioren la qualitat de vida, com ara la contaminació sonora o les solucions estètiques poc afortunades d’espais, objectes o edificis, i a ajudar les xiquetes i els xiquets a prendre consciència de la importància de preservar un entorn físic agradable i saludable.

A la competència per a aprendre a aprendre es contribuïx en la mesura que s’afavorisca la reflexió sobre els processos en la manipulació d’objectes, l’experimentació amb tècniques i materials i l’exploració sensorial de sons, textures, formes o espais, a fi que els coneixements adquirits doten xiquetes i xiquets d’un bagatge suficient per a utilitzar-los en situacions diferents. El desenrotllament de la capacitat d’observació planteja la conveniència d’establir pautes que la guien, amb l’objecte que l’exercici d’observar proporcione informació rellevant i suficient. En este sentit, l’àrea fa competent a aprendre en proporcionar protocols d’indagació i planificació de processos susceptibles d’utilitzar-se en altres aprenentatges.

A la competència en comunicació lingüística es pot contribuir, com des de totes les àrees, a través de la riquesa dels intercanvis comunicatius que es generen, de l’ús de les normes que els regixen, de l’explicació dels processos que es desenrotllen i del vocabulari específic que l’àrea aporta. De forma específica, cançons o senzilles dramatitzacions són un vehicle propici per a adquirir nou vocabulari i per a desenrotllar capacitats relacionades amb la parla, com la respiració, la dicció o l’articulació. Es fomenta, així mateix, esta competència en la descripció de processos de treball, en

l’argumentació sobre les solucions donades o en la valoració de l’obra artística. Al tractament de la informació i la competència digital es contribuïx a través de l’ús de la tecnologia com a ferramenta per a mostrar del

processos relacionats amb la música i les arts visuals i per a acostar l’alumnat a la creació de produccions artístiques i a l’anàlisi de la imatge i el so i dels missatges que estos transmeten. També es desplega la competència en la busca d’informació sobre manifestacions artístiques per al seu coneixement i gaudi, per a seleccionar i intercanviar informacions referides a àmbits culturals del passat i del present, pròxims o d’altres pobles.

EDUCACIÓ ARTÍSTICA: MÚSICA


Discriminar a través de l' audició i de la imatge els instruments de xicoteta percussió.

Reconèixer i interpretar elements del llenguatge musical: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, compàs, línies divisòries, barra final i signe de repetició.

Escoltar obres musicals amb diferents instruments i agrupacions.

Interpretar cançons populars, infantils i/o didàctiques melodies i ritmes amb la veu, percussió corporal i xicoteta percussió.

Audició i interpretació dels instruments de xicoteta percussió.Audició d'obres musicals.

Realització d'exercicis amb do, fa, 2/4, línies divisòries.

Interpretació amb la veu, el cos i xicoteta percussió.

Interpretació de cançons populars.

Comprovar que els alumnes comprenen l'aplicació dels elements del llenguatge musicals.

Comprovar que els alumnes respecten les diferents manifestacions musicals.

Avaluar la interpretació de les cançons i els ritmes i el comportament necessari per a l'ejecució en grup i l'escolta d'una obra musical.

Comprovar que els alumnes repeten les normes de comportament en grup amb ordre i col·laboració.

METODOLOGIA

El principal principi metodològic de l' àrea de música és l ' aprenentatge significatiu. Per a aconseguir-lo treballem els objectius partint dels coneixements previs de l' alumne. A més, en funció de l' contingut a treballar utilitzem les principals línies metodològiques musicals ( Dalcroze, Orff, Kodaly...).

La metodologia que utilitzem és respectuosa amb la diversitat de l 'alumnat, garantint una coneixements mínim per a tots i potenciant al màxim les seus capacitats.

D' altra part i, donat el caràcter multidisciplinari de l ' àrea d' artística (música i plàstica) i de les competències bàsiques, des de l' educació musical es col·labora amb altra àrees i companys per portar endavant projectes comuns.

Les noves tecnologies estan molt presents a l' àrea de música i diàriament utilitzem la PDI, la taula de mescles i l' equip de gravació.

La metodologia de l'àrea de música és participativa, lúdica i dinàmica.

Estes són les activitats i estratègies que amb més freqüència utilitzem:

• Cantar cançons populars.

• Acompanyar rítmicament (amb percussió corporal o instrumental Orff) les cançons treballades a l' aula.

• Lectura de partitures senzilles amb Grafies No Convencionals i amb llenguatge musical per a la posterior interpretació.

• Saltar al pentagrama de terra a línies, a espais i les notes musicals que anem presentant.

• Lectura de Musicogrames i Pictogrames de les cançons i audicions treballades a l' aula.

• Gravació de les cançons treballades a classe.

• Audició activa d' obres musicals.

• Discriminació de sons.

• Interiorització de ritmes amb el cos (amb desplaçament i sense desplaçament).

• Interpretació de melodies amb la veu o amb instrumental Orff (flauta i plaques).

• Joc de taula musical per repassar els continguts musicals.

• A la PDI:

• visualitzar musicogrames, pictogrames i altres projeccions.

• Interactuar amb la PDI per realitzar diferents exercicis que ajuden a aconseguir els objectius de l' educació musical: exercicis de discriminació de sons, vocabulari tècnic musical, llenguatge musical...


Autonomia i iniciativa personal• Realitzar moviments amb el cos seguint la cançó. • Crear ritmes.

Competència social i ciutadana• Valorar la necessitat de realitzar activitats en grup seguint unes ordres i col·laborant amb els altres.

Coneixement i interacció amb el món físic• Descobrir la diversitat de sons dels instruments de plaques, en concret del xilofon.. • Reconéixer símbols de l'entorn. • Adonar-se de la diversitat de sons i músiques en activitats de la nostra vida.

Competència per aprendre a aprendre• Interpretar un text amb el ritme adequat.

• Reconéixer els sons i relacionar-los amb la seua imatge corresponent. • Comprendre l'estructura d'un pentagrama: línies i espais. • Interpretar un acompanyament rítmic per a la cançó.

Competència en comunicació lingüística• Reconéixer la paraula pentagrama i conéixer el seu significat. • Saber escriure els noms del xilofon • Completar la lletra de la cançó.

Tractament de la informació i competència digital• Considerar el suport tecnològic com una eina per a la culturalització.

Competència matemàtica

• Comptar línies i espais. • Mesurar pulsacions.

RELIGIÓ CATÒLICA


1.Coneixer i identificar símbols representatius de les nostres festes i celebracions. 2.Reconeixer que Déu és Creador i admirar la seua obra pel mig de la Bíblia. 3.Identificar a Déu com a Salvador del poble i al seu fill Jesús com a enviat per a donar-nos amor i perdó. 4.Coneixer i saber aplicar els Manaments de la Llei de Déu. 5.Reconeixer a l’Església com al punt d’unió dels Cristians. 6.Saber les festes més importants del Calendari Litúrgic. 7.Coneixer les paràboles de les bodes i apreciar el final feliç de la gran festa del cel. 8.Coneixer la història dels principals personatges bíblics.

1.La creació de l’ésser humà i del món, obra admirable de Déu i tasca per a l’home.2.Estructura i sentit de la Bíblia, paraula de Déu.3.Manifestació de Déu Pare, creador i misericordiós, en la Bíblia.4.La resposta de l’home a Déu. El valor de l’oració com a relació amb Déu. Significat del temple i les imatges.5.Déu vol la felicitat del ser humà. L’amor de Déu i la providència.6.Déu mostra el seu amor. 7.La intervenció salvadora de Déu en la història del poble d’Israel, assumida per la tradició cristiana.8.L’amor de Déu és font de veritat i bondat per als que creuen.9.Els manaments, expressió de la llei natural i de l’amor de Déu. Norma de conducta humana i cristiana.10.Déu envia el seu fill Jesucrist per a salvar dels pecats els fills. Jesucrist, camí, veritat i vida.11.Principals ensenyaments de la vida de Jesús narrades en els evangelis. Les paràboles. 12.Déu manifesta el seu amor amb la mort del seu fill: el Sant Sopar, la passió, mort i resurrecció. Déu es queda amb nosaltres: l’Esperit Sant.13.Formem la gran família dels fills de Déu, l’Església, que es reuneix per a celebrar l’amor de Déu.14.Les festes i celebracions de l’any litúrgic. El sentit de la festa cristiana: Déu amb nosaltres. Significat de les festes marianes més importants.

1.Descriure i respectar les diferents pràctiques religioses i el seu sentit: l’oració, el culte i el compromís.2.Saber localitzar una cita bíblica.3.Reconèixer en alguns textos bíblics sobre la creació la bondat i paternitat de Déu.4.Apreciar l’amor de Déu a l’home des de la naturalesa i la seua presència al nostre costat.5.Distingir alguns personatges bíblics significatius i la resposta de fe d’aquests personatges, amb especial atenció a la figura de la Mare de Déu i a la persona de Jesús com a dignes d’imitació.6.Traure conclusions d’algunes paràboles bàsiques en l’ensenyament de Jesucrist.7.Assenyalar la relació del creient amb Déu en alguns textos bíblics.8.Comprendre que Crist ens mostra el seu amor presentant-se com a camí per a arribar a Déu, morint per nosaltres, perdonant-nos i enviant-nos el seu Esperit.9.Reconèixer que l’Església és la família dels fills de Déu.10.Identificar el significat dels símbols cristians i del temple, i reconèixer l’arrel de celebració de la festa cristiana.11.Comprendre i respectar que el diumenge és el dia del Senyor.12.Saber situar alguns símbols religiosos en les festes del seu entorn.13.Saber aplicar els manaments de la llei de Déu a la vida quotidiana.14.Relacionar el final feliç de les paràboles de

15.Significat i sentit d’alguns símbols religiosos en les celebracions: l’aigua, el foc, la llum, l’oli, els gestos, la música.16.Els ritus com a expressió de la relació amb Déu. El culte cristià.17.El cristià espera la gran festa del cel.

les bodes i la gran festa del cel.

METODOLOGIA

PRINCIPIS I ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES GENERALS DE L’ÀREA DE RELIGIÓProporcionar un ambient educatiu adient tenint en compte l’aspecte afectiu i les relacions personals dins de l’aula, potenciant sempre els aspectes positius.Aconseguir una relació professorat / alumnat basada en la confiança mútua, el respecte i la col•laboració, que facin sòlida l’autoconfiança i la millora del concepte de l’alumne/a.Es porta a terme a través de l’avaluació inicial, en començar el curs i a l’inici de cada nucli o tema. A partir de la informació sobre el nivell de desenvolupament de l’alumnat que ens aporta l’avaluació inicial, l’avaluació d’aquest serà contínua, amb observació sistemàtica i visió global del progrés dels aprenentatges dels alumnes, integrant les aportacions i les observacions efectuades en cada una de les àrees d’aprenentatge i no la suma o la combinació numèrica de resultats obtinguts en les diverses àrees.L’avaluació es durà a terme en referència als objectius i continguts fixats al currículum i els criteris d’avaluació establerts pel nostre centre en el nostre *PEC i a les unitats de programació, posant èmfasi en l’assoliment de les competències bàsiques. En l’avaluació es tindran en compte els progressos de l’alumnat, atenent la seva diversitat de ritmes d’aprenentatge. En relació amb aquest principi considerem fonamental fer adaptacions curriculars a aquells alumnes que ho necessitin.Caldrà establir amb claredat els continguts que els alumnes han d’assolir a cada àrea i etapa i donar a conèixer les tècniques i destreses que hauran d’aplicar per aconseguir-los.Atès que els ritmes personals de creixement físic i intel•lectual dels alumnes poden tenir diferències importants respecte als valors mitjans corresponents a l’edat natural; caldrà, si s’escau, adequar els continguts a l’edat, els nivells i les capacitats dels alumnes i diversificar l’aprenentatge de forma que es tingui en compte l’heterogeneïtat del grup.Considerem de vital importància que l’alumnat s’autoavaluï, ja que la reflexió que es produeix li fa ser més conscient del seu progrés personal ( amb la conseqüent satisfacció personal que aquest fet comporta), o bé s’implicarà de forma més directa en aquells aspectes on hagi de millorar.

MÈTODES D’ENSENYANÇA UTILITZATS

Una metodologia activa, participativa i motivadora, que promogui els seus coneixement previs, l’esforç personal de l’alumne/a, l’esperit d’investigació, l’aplicació de les destreses ja apreses; implicant-lo de forma directa en el seu propi procés d’aprenentatge, evitant donar-lo tot fet.Aquesta metodologia activa ha d’orientar a l’alumnat a una actitud crítica investigadora, on es pugui desenvolupar la seva curiositat.Les activitats que es programin han de guiar els alumnes a una reflexió, anàlisi i finalment a la crítica i/o al contrast de les seves pròpies conclusions amb les hipòtesis prèvies.

L’aprenentatge ha d’estar basat en el raonament i la comprensió ja que els aprenentatges assolits d’aquesta forma promouen un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d’autonomia personal.


L’ensenyament de la religió catòlica en l’escola s’até a la finalitat pròpia d’aquesta, que és la formació plena de l’alumne mitjançant els sistemes propis d’aprenentatge que es concreten en el currículum i en el seu desenvolupament. Contribueix a la qualitat de l’educació des de la proposta i el desenvolupament d’uns coneixements, uns valors i unes actituds que en formen el propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l’alumne, facilitant-li una proposta del sentit últim per a la seua vida i il·luminant el fonament dels valors comuns i propis d’aquest ensenyament que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.

Les propostes de l’ensenyament religiós catòlic constitueixen en si mateixes una cosmovisió del món, de la vida i de l’ésser que fan possible la formació integral. Tot això es du a terme mitjançant la presentació sistemàtica, orgànica i científica del missatge, la vida i la persona de Jesucrist, present en la seua Església, avalada per la tradició i el magisteri de l’Església, transmesa a través de l’acció educativa del professor amb la seua preparació cientificotècnica i el seu testimoni cristià.

Al seu torn, les aportacions d’aquest ensenyament fan possible, com a oferta lliure, una manera de ser i de viure al món, de tal manera que els principis, els valors i les actituds que generen els elements bàsics del cristianisme ajuden l’alumne a situar-se lúcidament davant de la tradició cultural i, per tant, a inserir-se críticament en la societat.

Amb tot, les competències bàsiques, com són les interpersonals, les interculturals, les socials i les cíviques, i la comunicació lingüística adquireixen en aquesta àrea elements bàsics per a assolir-les al llarg de l’ensenyament obligatori.

Pel que fa a l’Educació Primària —etapa en què el xiquet comença a tenir consciència reflexa de les seues pròpies accions i es percep cada vegada més com a individu—, l’alumne s’enfronta per primera vegada a la necessitat urgent de dur a terme el descobriment de la seua pròpia identitat. Aquest procés està molt condicionat pels models culturals que els adults encarnen, models que influeixen en la vida quotidiana dels xiquets, en els seus jocs i en les seues accions creatives.

Precisament una de les funcions de l’ensenyament escolar catòlic en aquesta etapa és la presentació dels models cristians d’identificació. Aquests es localitzen en les figures bíbliques més destacades de la història de la salvació, en les accions i les vivències de la comunitat cristiana i sobretot en la persona, la vida i la paraula de Jesucrist.

La seua inseguretat, pròpia d’una edat primerenca, demana models de vida autèntics en el procés de maduració de la seua personalitat. L’ensenyament religiós catòlic insistirà en la proposta explícita de la persona de Jesucrist, els principis que en dimanen, els valors que genera i les actituds que brollen a fi que els alumnes reflexionen seriosament sobre la conducta personal i social.

Això exigeix una informació sòlida sobre el fet religiós i, en concret, pel que fa a aquesta assignatura, una presentació exhaustiva del fet religiós conformat en la religió catòlica.

La formació religiosa es desenvolupa en l’escola en un diàleg autèntic amb la realitat cultural, informant sobre la relació i l’influx mutu entre la cultura occidental i el fet religiós cristià; jutjant i criticant aqueixa cultura —composta per idees, principis, valors, estils de vida— a la llum de l’Evangeli, que en la seua perenne actualitat il·lumina el fons de l’ésser humà i projecta una postura lliure i crítica davant de la cultura emergent.

Si bé l’ensenyament religiós està present i ajuda a la formació de les competències fixades en els reials decrets d’ensenyaments mínims, tenint en compte que les competències bàsiques són les que fonamenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa, algunes tenen una relació especial amb l’acció educativa de la religió catòlica, i fins i tot, podria afirmar-se que unes altres, si es prescindeix de la realitat religiosa, no tindrien elements importants per a l’assoliment i el desenvolupament. Entre altres proposem les següents:

Competència en comunicació lingüística. L’ensenyament religiós catòlic aporta elements bàsics quant a l’èxit de la competència en comunicació lingüística. perquè se serveix del

llenguatge acadèmic, dels llenguatges que formen la cultura que es transmet en l’àrea de religió, així com dels llenguatges del mateix ensenyament religiós.

El diàleg de la fe amb la cultura contribueix a la competència en comunicació lingüística, en la mesura que exigeix exercitar-se en l’escolta de la paraula de Déu, l’exposició dels seus continguts i l’aplicació a la cultura i als distints estils de vida social, així com a l’argumentació adequada a aquesta edat i sempre present en l’ensenyament religiós.

D’altra banda, és característica de l’ensenyament religiós catòlic la utilització de les diverses maneres de comunicar-se que l’acció de Déu sobre l’home ha utilitzat. La seua revelació és rica en distints llenguatges. Així, el llenguatge bíblic i la seua riquesa d’expressió i simbologia, el llenguatge doctrinal i la seua precisió conceptual, analítica i argumental, el llenguatge litúrgic i la seua proximitat al llenguatge dels símbols del poble cristià, el llenguatge, en fi, testimonial que fa possible la transmissió vital d’allò en què es creu.

Tot això és imprescindible per a la comprensió del llenguatge en totes les llengües de la cultura occidental. L’ensenyament religiós fa possible una verdadera comunicació lingüística, en utilitzar els distints llenguatges en la seua expressió verbal o escrita, explícits i implícits en fonts diverses. Finalment, l’anàlisi de fets socials que es presenten en la classe de religió, com a elements motivadors de la realitat evangèlica, fan possible l’enriquiment del vocabulari.

Competència social i cívica. Amb relació a la competència social i cívica on s’integren elements essencials per a la humanització, personals, interpersonals i interculturals i

arrepleguen totes les maneres de comportar-se que preparen les persones per a participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social i professional. L’ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i les virtuts que contribueixen a educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumne, amb vista a fer possible la maduració en la coresponsabilitat, l’exercici de la solidaritat, de la cooperació, la llibertat, la justícia i la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist.

Es tracta de l’ésser personal en coherència amb les conviccions pròpies lliurement assumides; és a dir, aprendre a ser motivant i recreant allò verdaderament humà en la formació plena de l’alumne. En aquest sentit, el desenvolupament de l’ésser sencer de l’home, de les capacitats de la seua ment i del seu cor, de les potencialitats que el configuren i que desborden les expectatives purament materials i funcionals, fonamenten i donen sentit a l’acció social i cívica de l’alumne. L’ensenyament religiós en aquesta comesa incideix substancialment en el descobriment i el desenvolupament de la verdadera humanització, capaç de fer-lo competent en l’acció social.

Amb això fonamentem un dels valors bàsics, la seua dignitat com a éssers humans, com a fills de Déu. L’alumne necessita, ja en aquestes edats, especialment motivacions per a estimar, per a construir la personalitat més humana, per a il·lusionar-se en projectes de vida altruista i desinteressada. El testimoni d’homes i dones sants en tota la història constitueix un referent continu per a l’autoassimilació dels valors més genuïnament cristians. D’aquesta manera, l’ensenyament religiós educa en la iniciativa personal i autònoma dels alumnes pel bé i la veritat.

En conseqüència, es contribueix directament a la dimensió moral de la persona afavorint que els alumnes i les alumnes reconeguen l’arrel del seu propi ésser i els seus mateixos comportaments. Això comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist i ajuda en conseqüència a afrontar les situacions de conflicte mitjançant el diàleg, el perdó i la misericòrdia, valors genuïnament cristians.

En el fons de l’ésser cristià sorgeix el gran valor de la fraternitat universal. Per això les mínimes exigències ètiques de convivència, participació, coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, estan fonamentades i són conseqüències de la fe cristiana. Els valors del respecte, cooperació, solidaritat, justícia, no-violència, compromís i participació tenen la fonamentació i les referències cristianes en la filiació per l’amor de Déu, l’amor, la fraternitat, la justícia, la misericòrdia, el perdó, la donació de si mateix, l’entrega total a favor dels pobres.

Competència cultural i artística. La contribució a la competència cultural i artística es relaciona amb els aspectes de coneixement i valoració de tota l’expressió artística,

plàstica, històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i estils de vida impregnats de cristianisme des de l’origen i el desenvolupament actual, com a manifestació del fet religiós. L’alumne no sols coneixerà, sinó que podrà comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religiós en l’expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial.

La cultura i la història europea occidental, i la pròpia història i cultura espanyola, no poden ser compreses i assumides si es prescindeix del fet religiós present sempre en la història cultural dels pobles. És conegut per tots que la maduració de la personalitat humana es du a terme dins de la tradició cultural on creix i se sosté. Aquesta maduració es fa en un món cada vegada més complex i de més contrast cultural i de presència, respecte i diàleg de cultures.

La Religió i Moral Catòlica presenta l’esdeveniment cristià en diàleg amb la cultura, incorporant orgànicament el saber de la fe en el conjunt dels altres sabers. Amb això l’alumne adquireix una valoració crítica de la cultura a la llum de l’evangeli, i es motiva al mateix temps l’estima de la pròpia cultura i l’estima adequada d’altres tradicions culturals i religioses. En el currículum de religió catòlica estan presents també els elements essencials que defineixen les altres grans religions.

L’ensenyament religiós catòlic no sols aporta a la competència cultural i artística uns coneixements de l’art i cultura amb referència religiosa i unes destreses, sinó també el sentit i la profunditat de la seua presència que remet a una manera concreta de veure la vida, d’expressar-la i de viure des de l’aportació cristiana a la cultura. Amb això contribueix també a la conservació i la valoració del patrimoni cultural.

Competència d’aprendre a aprendre. La Religió catòlica contribueix també al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, fomentant les capacitats a través de

l’educació, l’impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i de l’opinió. Així mateix, l’ensenyament religiós ajuda als alumnes a ser protagonistes del seu propi aprenentatge com a resposta a la voluntat de Déu que

l’ésser humà col·labore activament i lliurement amb el pla establit per Ell. Per això, aprendre a aprendre comporta no sols una proposta consensuada de sentiments, valors i actituds, sinó un marc de referència acceptat voluntàriament segons les seues conviccions, que ha de ser cresol en la cerca de la veritat i del bé.

Competència d’autonomia i iniciativa personal. Quant a l’autonomia i la iniciativa personal, l’ensenyament religiós catòlic s’imparteix en el camp específic de l’escola, l’objectiu irrenunciable

de la qual, formar la persona des de dins, alliberar-la de tot el que li impedeix viure lliurement, comporta la referència efectiva a una visió determinada

de l’home i al seu sentit últim, per a afirmar-lo, negar-lo o prescindir-ne.És finalitat fonamental del quefer de l’escola que els alumnes descobrisquen la seua identitat personal, però això no serà possible sense una

obertura al significat últim i global de la seua existència humana. L’autonomia i la iniciativa personal no podrà dur-se a terme en l’alumne si no comença ja a ensinistrar-se en el coneixement de si mateix, en el seu ésser més profund, en les seues potencialitats, en la seua dignitat i en el seu sentit. La formació religiosa catòlica aporta d’aquesta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana.

L’ensenyament religiós catòlic no es redueix a un ensenyament de valors; es dirigeix a la persona concreta en les seues arrels, en les seues possibilitats humanes d’acció i de servei i, sobretot, es dirigeix a l’ésser humà en la seua finalitat transcendent. Tot això comporta l’oferiment de l’Evangeli de salvació de Jesucrist, perquè, una vegada conegut, sorgisca la humanitat nova feta d’homes nous d’acord amb el designi de Déu. Per això l’ensenyament ha de proposar Jesucrist com a camí que ens condueix a la veritat i a la vida i ha de fer-se des de la convicció profunda que procedeix de l’Església que confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist, i, en conseqüència, mitjançant la manera pròpia i més coherent de transmetre aqueixa fe de l’Església: el testimoni.

En la contribució al desenvolupament personal de l’alumne, la religió és generadora de valors i d’integració social. La religió col·labora en aquesta competència lliurant a l’alumne les virtualitats necessàries per a crear les disposicions i les actituds que afavoreixen la inserció social. L’autonomia de l’individu cristià és precisament afavorida per l’obertura a una visió totalitzant del món i de la realitat, una cosmovisió que fa possible la formació integral de l’alumne enfront de visions parcials i determinants de la llibertat pròpia.

Des dels procediments de l’àrea s’afavoreix aquesta competència bàsica desenvolupant iniciatives i atén especialment que els alumnes i les alumnes construïsquen un juí moral basat en els principis, els valors i les actituds que genera el mateix evangeli.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. La Religió Catòlica contribueix al desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció en el món físic a través de la doctrina

social de l’Església, il·luminant les respostes i les solucions als problemes que sorgeixen en la interacció de l’ésser humà amb el medi físic i amb si mateix. També contribueix a la valoració ètica de l’ús de la ciència i de la tecnologia.

Al seu torn dóna suport i sentit a les habilitats i les destreses relacionades amb l’ecologia que s’adquireixen des d’aquesta competència. El cristià entén la natura com a creació de Déu, per la qual cosa la valora, la cuida i la fomenta.

Totes les aportacions a les distintes competències poden ser agrupades i definides quant a l’aportació religiosa com un desenvolupament de la capacitat transcendent de la persona, és a dir la seua aportació espiritual i religiosa. Això el capacita per a donar sentit a la seua vida. Amb aquest objecte, formen la capacitat transcendent:

L’obertura de la raó a la recerca de la veritat en la superació de tot itinerari racional reductiu, la capacitat de deixar-nos confrontar i interpel·lar per la crida a la llibertat i a la felicitat verdadera, l’interés en el diàleg de la fe i la raó, de la fe i la cultura, l’atenció a la capacitat innata per a dinamitzar la intel·ligència i cridar la raó humana a la recerca de “un poc més”, de la identitat pròpia de l’ésser humà, la capacitat de ser i estar amb els altres des de la fraternitat, l’amor i la misericòrdia, l’ànsia d’infinit, l’anhel de Déu i la planificació de l’ésser en la vida eterna... són, entre altres, objectius i elements fonamentals en el desenvolupament de les competències descrites abans.

D’acord amb les competències establides en l’esmentat Acord internacional i reconegudes en la Disposició Addicional Segona de la Llei Orgànica d’educació, 2/2006 de 3 de maig, correspon a la Conferència Episcopal Espanyola fixar el currículum de l’àrea de Religió i Moral Catòlica.

projecte curricular de centre (pcc) 1r...

Documents