programacion de aula (matem‡ticas 11 ep)€¦ · web viewtitle programacion de aula...

Tecnologies 1 ESOProgramació d’aula

edebé 1


TECNOLOGIES 1

1. Introducció

La programació de la matèria de TECNOLOGIES considera les competències bàsiques associades a la matèria, els objectius, continguts i criteris d’avaluació de cada curs, i els concreta i organitza en unitats didàctiques.Cadascuna d’aquestes unitats didàctiques desenvolupa les seqüències d’aprenentatge segons els criteris següents:

— Augmenta de manera progressiva el nivell d’exigència, generant situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegen un repte a l’alumne/a, exigint-li cada cop un major grau de coneixements i estratègies.

— Inicia els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.— Manté un enfocament globalitzador i interdisciplinari entre els continguts comuns a diverses

matèries, de manera que, en abordar-los, se n’obtingui una visió completa.— Desenvolupa els continguts atenent a la seva didàctica específica, vinculant-los amb l’entorn

dels alumnes i tractant que en descobreixin la funcionalitat perquè resultin cada cop més significatius.

— Introdueix i propicia el tractament formatiu dels continguts transversals.— Fomenta formes de raonament adequades al moment evolutiu d’aquests alumnes i introdueix

el mètode i el pensament científics.— Privilegia activitats que promoguin la reflexió crítica sobre què aprèn i com ho aprèn.— Convida al treball en equip i a aprendre en equip.— Afavoreix l’expressió clara i precisa del pensament, per mitjà del llenguatge oral i escrit.— Proposa prou activitats de reforç i d’ampliació, per tal d’adaptar-se a la majoria d’alumnes. — Dóna a l’avaluació un caràcter formatiu per a alumne/a i professor/a, i hi incorpora el

caràcter orientador propi d’aquesta etapa.

Les competències bàsiques en la matèria de TECNOLOGIES

Edebé entén les competències bàsiques com els aprenentatges que es consideren imprescindibles i que l’alumne/a ha d’haver desenvolupat en acabar aquesta etapa per a l’assoliment de la seva realització personal, l’exercici de la ciutadania activa, la seva incorporació satisfactòria a la vida adulta i el desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Els àmbits de competències bàsiques identificats són els següents: Competència en comunicació lingüística

edebé 2


Competència matemàtica Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Tractament de la informació i competència digital Competència social i ciutadana Competència cultural i artística Autonomia i iniciativa personal Competència per aprendre a aprendre

Per la seva naturalesa mateixa, les competències bàsiques tenen un caràcter transversal; per tant, cadascuna de les competències bàsiques s’assolirà a partir del treball en les diverses matèries de l’etapa.En el llibre de l’alumne es presenta una llista de les competències bàsiques que es desenvolupen al llarg de tot el curs i una sèrie d’activitats per a la seva avaluació.

2. Estructura del llibre i de les unitats

El llibre de l’alumne de Tecnologies 1 consta de deu unitats didàctiques i un annex en el qual es recullen les Competències bàsiques treballades i una prova d’avaluació.

— Presentació de la unitat. Es compon d’una doble pàgina en la qual s’introdueix la unitat a partir d’una fotografia i un text motivador. Es relacionen les competències bàsiques que l’alumne desenvoluparà en la unitat, es mostra com s’organitzen els continguts de la unitat i es proposen unes activitats per recordar aquells continguts previs necessaris per afrontar la unitat.

— Els continguts de la unitat es presenten estructurats en apartats i subapartats.— En l’apartat Pràctiques de taller es proposen activitats manipulatives que permeten treballar

alguns continguts procedimentals presentats en la unitat. Aquestes activitats permeten a l’alumne iniciar-se en el maneig d’eines i materials amb la finalitat d’adquirir habilitats que li seran d’utilitat en el desenvolupament dels projectes constructius.

— En les Activitats de síntesi es proposen activitats complementàries a les de la unitat. Aquestes activitats estan agrupades per seccions per tal de facilitar-ne la identificació. Aquest apartat finalitza sempre amb un mapa conceptual incomplet perquè l’alumne dugui a terme la síntesi dels continguts presentats.

— El Vocabulari bàsic recopila tots els termes tècnics nous que s’han utilitzat en la unitat, acompanyats d’una breu definició. Pot resultar de gran utilitat i permet al professor/a treballar les competències lingüístiques d’àmbit tecnològic.

— En l’Avaluació es proposa una sèrie d’activitats, relacionades amb les competències bàsiques enunciades al començament de la unitat, perquè l’alumne/a pugui comprovar el grau de comprensió dels continguts treballats.

edebé 3


— L’apartat Curiositats pretén aproximar els alumnes a la realitat tecnològica des d’una perspectiva diversa de la que s’ha utilitzat en la unitat.

— Finalment, Tecnologia a la xarxa convida els alumnes a endinsar-se en la xarxa Internet i descobrir-hi nous aspectes de la realitat tecnològica, bé a partir d’adreces electròniques concretes, bé mitjançant l’ús de motors de recerca.

3. Programació

Unitat 1: La fusta i els seus derivatsUnitat 2: Tècniques de treballUnitat 3: Tècniques d’unió i acabamentUnitat 4: Metalls i aliatgesUnitat 5: Plàstics i altres materialsUnitat 6: Recursos gràfics i de dissenyUnitat 7: Representació gràficaUnitat 8: Estructures i esforçosUnitat 9: Informàtica elementalUnitat 10: Tractament de textos

edebé 4


UNITAT 1: La fusta i els seus derivats

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa.

Objectius didàctics Identificar i distingir els principals materials d’ús tècnic segons el seu origen i valorar la

utilitat dels processos de reciclatge. Descriure les característiques de la fusta i els seus derivats com a materials d’ús tècnic i

reconèixer l’impacte mediambiental de la seva exploració.

Competències bàsiques Reconèixer l’origen de diversos materials que utilitzem habitualment. Identificar les propietats d’alguns materials que els fan especialment aptes per a diferents

usos tècnics. Valorar la utilitat de la fusta com a material d’ús tècnic i reconèixer-ne les múltiples

aplicacions. Utilitzar el paper i el cartró en diferents aplicacions tècniques tenint en compte les seves

propietats.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: anàlisi dels avantatges i els inconvenients de les fustes naturals

enfront dels taulers manufacturats. Educació per al consum: valoració de la utilitat de la fusta, el paper i el cartró com a

materials d’ús tècnic. Educació moral i cívica: interès per classificar residus materials per poder reciclar-los. Educació mediambiental: reflexió al voltant de l’impacte mediambiental de l’explotació de

la fusta.

ContingutsFets, conceptes i sistemes conceptuals

Materials naturals. Materials transformats. Reciclatge de materials. Propietats físiques dels materials: densitat, conductivitat i punt de fusió. Propietats mecàniques dels materials: elasticitat, tenacitat i duresa. La fusta: origen. Propietats físiques i mecàniques de la fusta.

edebé 5


Preparació de la fusta. Tipus de fustes: fustes naturals i taulers manufacturats. Formes comercials de presentació de la fusta. El paper i el cartró. Propietats del paper i el cartró. Tipus de papers i cartrons. Fabricació de paper i cartró. Impacte mediambiental: desforestació i contaminació de les aigües.

Procediments Anàlisi dels materials amb els quals està fet un objecte. Anàlisi de les propietats físiques i mecàniques de diferents tipus de fustes.

Actituds, valors i normes Valoració de la utilitat dels processos de reciclatge de materials. Hàbit de classificar els residus i dipositar-los en els contenidors específics. Interès per conèixer les propietats físiques i mecàniques dels materials d’ús habitual. Interès per conèixer les propietats i aplicacions tècniques de les fustes naturals i els taulers

manufacturats. Sensibilitat per l’impacte mediambiental produït per l’explotació de la fusta i la fabricació

de paper i cartró.

Activitats d’aprenentatge1. Els materials: origen i classificació

Observar imatges i llegir els textos que les acompanyen per tal de descobrir l’origen, les característiques i les aplicacions dels principals materials naturals i transformats.

Investigar els materials dels quals estan fets alguns objectes d’ús quotidià. Identificar els materials que poden ser reciclats i reconèixer, en imatges, els diferents

contenidors que s’empren per a la recollida selectiva de residus.2. Propietats dels materials

Llegir i memoritzar comprensivament les definicions de les diferents propietats físiques i mecàniques dels materials.

Analitzar diferents materials d’ús habitual per tal de descobrir en quin grau posseeixen les propietats físiques i mecàniques estudiades.

Reflexionar sobre l’ús habitual dels termes tècnics que identifiquen les propietats dels materials.

3. La fusta Observar la secció d’un tronc d’arbre i llegir les característiques de cadascuna de les seves

parts. Llegir i memoritzar les principals propietats físiques i mecàniques de la fusta.

edebé 6


Descobrir les operacions a què se sotmet la fusta fins que pot ser utilitzada com a material tècnic.

Observar imatges i llegir els textos que les acompanyen per descobrir l’aspecte, les propietats físiques i mecàniques, i les aplicacions de les principals fustes naturals i dels taulers manufacturats.

Identificar, en imatges, les formes comercials en què sol presentar-se la fusta.4. Derivats de la fusta: paper i cartró

Analitzar les característiques tècniques dels principals tipus de paper i cartró existents en el mercat.

Llegir un text per tal de descobrir els riscos que implica la desforestació i reflexionar sobre les mesures protectores del medi ambient que s’ha d’observar en la producció de paper i cartró.

Activitats de reforç Observar una imatge i relacionar mitjançant fletxes cada objecte amb el material de què està

format i amb el seu origen. Formar frases amb les relacions obtingudes. Acolorir uns contenidors segons el tipus de materials que s’hi diposita i completar frases. Completar un text sobre la capacitat de reciclatge d’alguns materials utilitzant les paraules

adequades. Comprovar la densitat d’alguns materials. Observar el seu comportament en llançar-los a

l’aigua i completar un quadre amb els resultats. Respondre preguntes sobre la densitat dels materials analitzats.

Comprovar la conductivitat elèctrica d’alguns materials inserint-los en un circuit elemental. Completar un quadre i respondre unes preguntes amb el resultat de l’observació.

Comprovar l’elasticitat d’alguns materials. Observar l’empremta que queda en l’objecte després de prémer amb unes alicates. Completar un quadre amb els resultats i respondre preguntes.

Llegir i memoritzar les definicions d’algunes propietats físiques i mecàniques que apareixen en un quadre. A partir d’aquestes definicions, corregir frases errònies.

Relacionar cada propietat amb les característiques que presenta en la fusta. Formar frases amb les relacions obtingudes.

Buscar informació en el propi llibre i completar un quadre amb les propietats i les aplicacions d’alguns tipus de fusta natural.

Activitats d’aprofundiment Buscar informació i descobrir en què es diferencien els plàstics termoestables i els

termoplàstics. Indicar exemples dels dos tipus. Formar un equip de treball per investigar la situació de tots els contenidors de recollida de

residus reciclables existents en el propi barri o la localitat, i classificar-los segons la seva naturalesa (escombraries, paper i cartró, vidre, plàstics, metalls, piles, residus domèstics voluminosos, etc.).

edebé 7


Buscar en un diccionari els termes ductilitat i mal·leabilitat. Escriure el significat en la llibreta i posar exemples de materials que siguin dúctils o mal·leables.

Esbrinar quins materials es prenen com a referència per a cada grau de duresa i completar un quadre amb l’escala de Mohs.

Comprovar experimentalment la duresa de diferents varietats de fusta. Observar el major o menor esforç que s’ha de fer per clavar-hi un clau i classificar-les per ordre de major a menor duresa.

Comprovar experimentalment la fendibilitat de la fusta. Agafar un tros de tauler contraplacat sobrant. Observar com és la vora i descriure’l.

Comprovar si les observacions coincideixen amb les que es descriuen en el propi llibre. Tallar amb un xerrac un tros de tauler aglomerat inservible i observar com queden les vores

dels dos trossos. Comparar el resultat amb el que es descriu en el propi llibre i explicar quin aspecte té l’interior del tauler.

Comprovar experimentalment que el paper i el cartró presenten una tenacitat baixa: esquinçar amb la mà papers i cartrons inservibles de diferent gruix i apreciar qualitativament la major o menor dificultat de l’operació en funció del gruix, comprovar-ne la resistència a ser tallats amb tisores o cúter i la resistència a la tracció.

Comprovar experimentalment la permeabilitat del paper i el cartró: construir cucurutxos amb papers i cartrons de diferent gruix, omplir-los d’aigua i determinar el temps que triga l’aigua a traspassar el cucurutxo i caure.

Comprovar experimentalment la nul·la conductivitat elèctrica del paper i el cartró: inserir una tira de paper o de cartró en un senzill circuit de corrent continu, accionar l’interruptor i observar què li passa al llum.

Criteris d’avaluació Enumerar els principals materials d’ús tècnic i classificar-los, segons el seu origen, en

naturals i transformats. Justificar la necessitat de classificar i reciclar determinats materials d’ús quotidià i distingir

els diferents tipus de contenidors que s’empren per recollir-los. Conèixer les propietats dels materials d’ús tècnic, definir-les i classificar-les segons que es

tracti de propietats físiques o propietats mecàniques. Identificar l’origen de la fusta i assenyalar-ne les propietats com a material tècnic. Distingir, a simple vista, diferents tipus de fustes naturals. Reconèixer les característiques dels principals taulers manufacturats i valorar-ne la utilitat

com a substitutius de la fusta natural. Conèixer i diferenciar les formes de presentació comercial de la fusta. Distingir entre paper i cartró i assenyalar-ne les propietats com a materials d’ús tècnic. Conèixer i diferenciar les formes de presentació comercial del paper i el cartró. Assenyalar les repercussions mediambientals de l’exploració i transformació de la fusta, el

paper i el cartró i enumerar alguna mesura per pal·liar-les.

edebé 8


Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 26).Realitzar les activitats proposades en la fitxa de la Carpeta de recursos (pàg. 35).

— Classificar materials segons que es tracti de materials naturals o transformats.— Assenyalar tres avantatges que es derivin de la recollida selectiva de residus.— Identificar propietats de la fusta i classificar-les en físiques i mecàniques.— Reconèixer en imatges diferents formes de presentació comercial de la fusta.— Descriure l’aspecte, les propietats físiques i mecàniques, i les aplicacions de la fusta de pi

com a material d’ús tècnic.— Enumerar propietats, tipus i aplicacions de papers i cartrons com a materials d’ús tècnic.— Explicar en què consisteix la desforestació, quines en són les causes i quines mesures

correctores es poden adoptar per evitar-la.

edebé 9


UNITAT 2: Tècniques de treball

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa; Matemàtiques.

Objectius didàctics Conèixer les tècniques de conformació i mecanització que s’apliquen al treball amb fusta. Identificar les eines més usuals en aquest tipus d’operacions. Manejar eines i estris amb soltesa, respectant les normes d’ús i seguretat.

Competències bàsiques Identificar les eines més habituals per al treball amb fusta. Descriure i dur a terme operacions de conformació de materials i mecanització de la fusta. Detectar els riscos per a la salut del maneig d’eines i la realització de processos, així com

adoptar precaucions per pal·liar-los. Valorar la utilitat de les màquines eina i emprar-les amb precaució.

Ensenyaments transversals Educació per a la salut: respecte per les normes de seguretat en el maneig d’estris i eines de

tall o punxants. Educació per al consum: curiositat i interès per conèixer les aplicacions tècniques de les

diferents eines i màquines que existeixen en el mercat.


Tècniques de treball: classificació. Mesurament. Traçament. Instruments de mesurament i traçament. Subjecció del material: caragol de banc, serjants i mordassa. Doblegament. Tallament. Serradura. Llimada. Ribotada. Talla. Trepatge.

edebé 10


Eines de tallament: tisores i cúter. Eines de serradura: xerracs i serres de vogir. Eines i estris de llimada: llimes, raspes i carda. Eines de ribotada: garlopa i ribots. Eines de talla: enformadors i gúbies. Eines i estris de trepatge: barrina, filaberquí, trepant manual i broques. Les màquines eina.

Procediments Com hem d’efectuar mesuraments. Com hem d’evitar deixar marques en el material. Tècnica de doblegament amb alicates. Tècnica de tallament amb tisores i cúter. Tècnica de serradura amb xerracs i serres de vogir. Tècnica de llimada. Tècnica de ribotada. Tècnica de talla amb enformador. Tècnica de trepatge manual.

Actituds, valors i normes Respecte per les normes de seguretat en l’ús del punxó. Valoració de la importància i la necessitat de treballar de forma ordenada i metòdica. Respecte per les normes de seguretat en el maneig d’eines de tall. Precaució en el maneig de les màquines eina.

Activitats d’aprenentatge1. Introducció

Recordar la forma d’organitzar les eines, els estris i les màquines que s’empren a l’aula taller.

Observar un esquema i memoritzar comprensivament la classificació de les diferents tècniques de treball sobre fusta.

2. Operacions prèvies Llegir i memoritzar comprensivament les definicions de les operacions de mesurament i

traçament. Llegir textos i observar imatges per comprendre les característiques i la manera d’utilitzar

els estris de mesurament i traçament i els que s’empren per fixar el material. Reflexionar sobre les normes d’ús i seguretat en el maneig del punxó i dels estris de

subjecció.3. Tècniques de fabricació

Llegir i memoritzar comprensivament les definicions de les operacions de tallament, serradura, llimada, ribotada, talla i trepatge.

edebé 11


Llegir textos i observar imatges per comprendre les característiques i la manera d’utilitzar les diferents eines i estris que s’empren en cadascuna de les operacions descrites.

Reflexionar sobre les normes d’ús i seguretat en el maneig d’eines manuals, especialment les que presenten talls.

4. Màquines eina Observar imatges i llegir textos per tal de descobrir les aplicacions de les principals

màquines eina que s’empren a l’aula taller. Reflexionar en comú sobre els perills que comporta el maneig de les màquines eina enfront

de les eines manuals.

Activitats de reforç Analitzar figures que representen formes errònies de dur a terme tècniques de treball i

indicar la forma correcta de fer-ho. Analitzar les situacions de conflicte en relació amb les tècniques de treball i explicar

breument el que ha passat en cadascuna. Buscar un filferro i confeccionar, amb l’ajut de les alicates, diferents formes corbes

irregulars, com l’espiral d’un caragol, la lletra S o una estrella de cinc puntes. Construir amb filferro les formes que apareixen en una figura. Retallar figures traçades amb anterioritat. Utilitzar les tisores o el cúter segons quin sigui el

tipus de material. Intentar efectuar talls amb les alicates en diversos materials. Extreure conclusions d’aquesta

pràctica i comentar-les amb els companys. Realitzar un tall de biaix en un llistó de fusta utilitzant la serra de biaixos. Efectuar talls rectes i corbs sobre diferents materials utilitzant la serra de pèl. Agafar un tros de fusta sobrant, fixar-lo en el caragol de banc i llimar-ne les vores. Utilitzar

primerament una raspa i, després, una llima. Repetir l’operació amb una altra de les vores, però utilitzar les eines a l’inrevés: primerament la llima i, després, la raspa. Observar el resultat i respondre preguntes sobre la pràctica.

Fixar un llistó de fusta en el caragol de banc i ribotar una de les seves cares, primerament, al fil i, després, a contrafil. Explicar les diferències que s’han apreciat en cada cas.

Agafar un llistó de fusta i confeccionar una caixa utilitzant un enformador. Practicar la tècnica del trepatge utilitzant un tauler de fusta natural i un altre d’aglomerat. Completar les definicions de les diferents tècniques de treball. Consultar el propi llibre i

afegir a les definicions els noms de les eines que s’utilitzen en cada operació. Identificar, en imatges, diferents estris i eines i escriure’n, a sota, el nom i la utilitat.

Activitats d’aprofundiment Connectar-se a Internet i aconseguir una col·lecció d’imatges d’eines. Confeccionar una fitxa per a cadascuna de les eines i estris estudiades en la unitat que

n’inclogui l’anàlisi anatòmica i algunes normes d’ús i seguretat. Traçar dues línies rectes sobre una taula de fusta gruixuda i efectuar dos talls seguint les

línies traçades. Indicar amb quin xerrac ha resultat més senzill efectuar el tall.edebé 12


Practicar forats amb el trepant manual o el filaberquí utilitzant broques de diferent calibre.

Criteris d’avaluació Diferenciar les tècniques de treball sobre materials segons que es tracti d’operacions

prèvies, tècniques de fabricació o tècniques d’acabament. Identificar les eines i els estris habituals que s’empren en cadascuna de les operacions de

mesurament, traçament, subjecció del material, conformació i mecanització. Dur a terme operacions de mesurament, traçament, subjecció del material, doblegament,

tallament, serradura, llimada, ribotada, talla i trepatge sobre fusta i altres materials empunyant les eines amb decisió i respectant les normes d’ús i seguretat.

Reconèixer les màquines eina més habituals en el treball sobre fusta. Actuar de forma responsable en el maneig de les màquines eina. Respectar les normes bàsiques d’higiene, ordre i seguretat en el treball a l’aula taller.


— Classificar operacions segons que siguin prèvies, de conformació, de mecanització, d’unió o d’acabament.

— Completar una taula amb els noms d’eines, conegudes les seves característiques, o amb les característiques d’aquestes, a partir del seu nom.

— Corregir frases errònies sobre processos de treball.— Descriure, pas a pas, el procediment que cal seguir per serrar una peça utilitzant la serra de

vogir.

edebé 13


UNITAT 3: Tècniques d’unió i acabament

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa; Educació Visual i Plàstica.

Objectius didàctics Conèixer les tècniques d’unió i acabament que s’apliquen en treballar la fusta. Identificar les eines i els estris més usuals en aquest tipus d’operacions. Manejar eines i estris amb soltesa, respectant les normes d’ús i seguretat.

Competències bàsiques Descriure i dur a terme operacions d’unió i acabament d’objectes, especialment de fusta. Identificar les eines i els estris més habituals en aquest tipus d’operacions. Adoptar hàbits de seguretat i salut en el maneig d’eines i estris, i també en el

desenvolupament d’operacions tècniques. Conèixer la perillositat d’alguns productes químics que s’empren en els processos de

pintada i envernissada.

Ensenyaments transversals Educació per a la salut: respecte per les normes de seguretat en la manipulació de gomes

d’enganxar, vernissos i pintures. Educació per al consum: interès per conèixer l’ús i les aplicacions tècniques de les gomes

d’enganxar i les pintures més habituals en el context de l’aula taller.


Tècniques d’unió: classificació. Encolada. Clavament. Engalzada. Caragolament. Tipus de coles i gomes d’enganxar. Tipus d’acoblaments. Elements d’unió: tirafons i caragols amb femella i volandera. Eines i estris de clavament: claus o puntes, martells, maces, rèbol, tenalles. Eines i estris per engalzar. Poliment.

edebé 14


Pintada. Envernissada. Estris de poliment: paper de vidre i fregall de níquel. Elements de seguretat: ulleres protectores i màscara. Tipus de pintures i vernissos. Estris de pintura i envernissada: pinzells i brotxes.

Procediments Utilització de coles i gomes d’enganxar. Recursos per al clavament. Tècnica de l’engalzada. Tècnica d’unió amb tirafons. Tècnica d’unió amb caragol i femella. Tècnica de poliment. Tècnica de pintada. Tècnica d’envernissada. Neteja de pots, pinzells i brotxes.

Actituds, valors i normes Valoració de la importància i la necessitat de treballar de forma ordenada i metòdica. Respecte per les normes de seguretat en el maneig d’eines i estris punxants. Interès per conèixer la toxicitat d’alguns productes emprats en els processos de pintada i

envernissada. Respecte per les normes de seguretat durant les operacions d’acabament.

Activitats d’aprenentatge1. Tècniques d’unió

Llegir un text per distingir entre tècniques d’unió fixa i tècniques d’unió desmuntable. Llegir i memoritzar comprensivament les definicions de les operacions d’encolada,

clavament, engalzada i caragolament. Llegir textos i observar imatges per comprendre les característiques i la forma d’utilitzar les

diferents eines i estris que s’empren en cadascuna de les operacions descrites. Reflexionar sobre les normes d’ús i seguretat en el maneig d’eines i estris, especialment els

martells i maces i els que posseeixen elements punxants (claus i tirafons).2. Tècniques d’acabament

Llegir i memoritzar comprensivament les definicions de les operacions de poliment, pintada i envernissada.

Llegir textos i observar imatges per comprendre les característiques i l’ús dels productes i estris que s’utilitzen en cadascuna de les operacions descrites.

Reflexionar sobre la importància de conèixer la toxicitat d’alguns productes emprats en les operacions de pintada i envernissada.

Habituar-se a netejar acuradament els estris de pintada i envernissada després d’utilitzar-los

edebé 15


i a guardar-los adequadament.

Activitats de reforç Buscar un tros de fusta inservible i clavar-hi a sobre un clau de cap perdut i un altre de cap

pla. Reproduir diferents models d’acoblament que apareixen en unes imatges. Seguir les

indicacions en cada cas. Identificar a quina operació corresponen diferents definicions, completar-les i escriure a

continuació les eines i els estris que s’empren en cada cas. Analitzar figures que representen formes errònies de dur a terme tècniques d’unió i

acabament i indicar la forma correcta de fer-ho. Analitzar les situacions de conflicte en relació amb les tècniques d’unió i acabament, i

explicar breument el que ha passat en cadascuna. Agafar un llistó de fusta inservible i polir totes les seves vores fins a aconseguir que

apareguin arrodonides. Comparar les tècniques de la pintada i l’envernissada. Comparar el resultat obtingut i

explicar els avantatges i els inconvenients que presenta cada acabament. Comprovar la utilitat de la laca tapaporus. Pintar o envernissar un tros de tauler després

d’aplicar-li una mà de laca tapaporus. Explicar quin avantatge s’obté. Identificar a quina operació corresponen diferents definicions, completar-les i escriure a

continuació les eines i els estris que s’empren en cada cas. Identificar, en imatges, diferents estris i eines d’unió i acabament i escriure’n, a sota, el nom

i la utilitat.

Activitats d’aprofundiment Recollir diferents retalls sobrants de fusta a l’aula taller o a casa seva i construir-hi una

escultura original. Buscar informació a Internet (si és possible) i descobrir quines màquines eina s’empren per

polir. Triar-ne una, consultar el seu manual d’instruccions i explicar com funciona. Assenyalar alguna precaució bàsica que convé observar quan es maneja.

Buscar informació i descobrir si en la pròpia comunitat autònoma existeixen empreses dedicades a la fabricació de mobles. Indicar la seva localització i el tipus de mobles que fabriquen.

Construir la maqueta d’una caseta de gos que es presenta en una imatge. Construir un petit armari de fusta per guardar-hi objectes personals. Confeccionar una fitxa per a cadascuna de les eines i estris que s’han estudiat en la unitat

que n’inclogui l’anàlisi anatòmica i algunes normes d’ús i seguretat.

Criteris d’avaluació Identificar les eines i els estris habituals que s’empren en cadascuna de les operacions

d’unió (caragolament, clavament, engalzada i encolada) i acabament (poliment, pintada i envernissada).

edebé 16


Distingir entre unions fixes i unions desmuntables. Dur a terme operacions d’unió i acabament sobre fusta, empunyant les eines amb decisió i

respectant les normes d’ús i seguretat. Respectar les normes bàsiques de neteja, higiene, ordre i seguretat en el treball a l’aula

taller.


— Justificar el tipus d’unió més adequat en diferents situacions.— Completar una taula amb els noms d’eines, estris o productes, conegudes les seves

característiques, o amb les característiques d’aquestes, a partir del seu nom.— Corregir frases errònies sobre processos de treball.— Descriure, pas a pas, el procediment que cal seguir per envernissar una peça.

edebé 17


UNITAT 4: Metalls i aliatges


Objectius didàctics Descriure les característiques dels metalls i els aliatges com a materials d’ús tècnic i

reconèixer l’impacte mediambiental del seu rebuig i eliminació. Conèixer les tècniques de fabricació, unió i acabament que s’apliquen al treball amb metalls

i aliatges. Identificar les eines més usuals en aquest tipus d’operacions i utilitzar-les amb soltesa,

respectant les normes d’ús i seguretat.

Competències bàsiques Identificar les propietats dels metalls que els fan especialment aptes per a diferents usos

tècnics. Distingir metalls fèrrics i no fèrrics i els seus corresponents aliatges en objectes d’ús

quotidià. Dur a terme operacions de conformació, mecanització, unió i acabament de metalls. Utilitzar les eines d’una manera adequada i manejar-les amb precaució. Obtenir xapa metàl·lica a partir d’objectes i envasos d’un sol ús per utilitzar-la en altres

usos.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: valoració de la utilitat dels metalls i els aliatges com a materials

d’ús tècnic. Educació moral i cívica: interès per classificar residus metàl·lics per tal de poder-los

reciclar. Educació mediambiental: reflexió sobre l’impacte mediambiental de l’eliminació de

determinats metalls perillosos. Educació per a la salut: respecte per les normes de seguretat en el maneig d’estris i eines

tallants o punxants.


Propietats físiques i mecàniques dels metalls. Metalls fèrrics: ferro dolç, foses i acers. Tipus d’acers. Protecció dels acers.

edebé 18


Metalls no fèrrics: alumini, coure, zinc i crom. Aliatges: bronzes, llautons i altres. Reciclatge de metalls. Eliminació de metalls perillosos: cadmi, plom i mercuri. Operacions prèvies: mesurament i traçament. El peu de rei. Conformació: doblegament. Mecanització: tallament. Mecanització: serradura. Mecanització: llimada. Mecanització: trepatge. Unió: caragolament. Unió: reblada. Unió: encolada. Acabament. En què consisteix reutilitzar.

Procediments Anàlisi de les propietats físiques i mecàniques dels metalls. Realització de mesuraments amb el peu de rei. Tècnica de doblegament de metalls. Utilització del tallatubs. Tècnica de tallament amb tisores de xapa. Procés de serradura de metalls. Trepatge amb màquina eina. Utilització de les tenalles de reblar. Tècnica de la pintada de metalls. Tècnica d’obtenció de xapa de metall. Reconeixement dels símbols de perill en els productes químics.

Actituds, valors i normes Interès per conèixer les aplicacions tècniques dels principals metalls i els seus aliatges. Valoració de la utilitat dels processos de reciclatge de metalls. Sensibilitat davant els problemes derivats de l’eliminació de determinats metalls perillosos

per a la salut de les persones. Valoració de la importància i la necessitat de treballar de forma ordenada i metòdica. Respecte per les normes de seguretat en el maneig d’eines i màquines. Interès per reutilitzar objectes de metall i per obtenir-ne primera matèria per a altres usos.

Activitats d’aprenentatge1. Els metalls

edebé 19


Evocar les definicions de les principals propietats físiques i mecàniques dels materials. Llegir i memoritzar en quina mesura les posseeixen els metalls.

Llegir i memoritzar comprensivament les definicions de ductilitat i mal·leabilitat. Llegir un text per identificar els principals metalls fèrrics, les seves propietats físiques i

mecàniques i les seves aplicacions més rellevants. Observar una imatge i llegir un text per distingir els diferents tipus d’acers segons la seva

composició. Llegir un text en el qual es descriuen diferents procediments de protecció dels acers.

Llegir textos i observar imatges per descobrir les propietats físiques i mecàniques, i les aplicacions dels principals metalls no fèrrics i els seus aliatges.

Observar una sèrie de diagrames de flux i llegir els textos descriptius per prendre consciència de la importància industrial del reciclatge d’alguns metalls.

Llegir un text per descobrir els problemes derivats de l’eliminació d’alguns metalls considerats perillosos i les mesures que cal prendre per evitar-los.

2. Treball amb metalls Observar una imatge i llegir un text per identificar les principals eines i estris que s’empren

en les operacions de mesurament i traçament; per doblegar, tallar, serrar, llimar i trepar metalls; per caragolar-los; per realitzar una reblada; per enganxar metalls i per donar-los una capa de pintura.

Analitzar les característiques d’un peu de rei, observar en imatges la manera d’utilitzar-lo i efectuar-hi mesuraments.

Llegir textos i observar seqüències d’imatges per descobrir els diferents processos que cal seguir per doblegar objectes metàl·lics, utilitzar el tallatubs, tallar amb tisores de xapa, serrar amb la serra d’arc, llimar, trepar utilitzant una màquina eina, caragolar, obtenir un rebló foradat, enganxar o pintar metalls.

Reflexionar sobre les normes d’ús i seguretat en el maneig d’eines manuals, especialment les que presenten talls, i en la necessitat d’utilitzar elements de protecció (ulleres, guants, manil, etc.).

3. Reutilització de metalls Llegir un text per distingir entre reutilitzar un objecte metàl·lic i emprar-lo per obtenir-ne

primera matèria. Observar una seqüència d’imatges per descobrir la forma d’obtenir xapa metàl·lica.

Activitats de reforç Analitzar i escriure correctament unes frases falses. Confeccionar una fitxa amb les propietats físiques i mecàniques i amb les principals

aplicacions tècniques de cadascun dels metalls i aliatges de la unitat. Ordenar unes lletres per obtenir els noms de les propietats físiques i mecàniques dels metalls

que es defineixen en cada casella. Completar unes frases. Relacionar cada aliatge amb la seva composició bàsica i amb les seves aplicacions, i

edebé 20


completar unes frases. Construir un faristol utilitzant filferro d’acer. Sobre un tros de xapa metàl·lica inservible, efectuar talls rectes utilitzant les tisores de xapa.

Comprovar que el tall no s’ha desviat de la línia traçada. Obtenir tres quadrats de xapa metàl·lica, de 10 cm, 20 cm i 30 cm de costat, respectivament,

utilitzant la serra d’arc. Efectuar un forat interior de 25 mm de radi sobre una xapa de metall. Identificar en una imatge els elements components del peu de rei. Interpretar mesures amb el peu de rei. Identificar, en unes imatges, diferents estris i eines i escriure’n, a sota, el nom i la utilitat.

Seguir un model. Analitzar figures que representen accions incorrectes de treball sobre metalls i indicar la

manera correcta de dur-les a terme.

Activitats d’aprofundiment Buscar informació sobre el tremp, la recuita i el reveniment i explicar en què consisteix

cadascun i quines propietats de l’acer es modifiquen quan se sotmet a aquests. Accedir a una pàgina web determinada si es disposa de connexió a Internet.

Localitzar imatges d’eines i confeccionar una fitxa amb la seva utilitat i les seves aplicacions. Buscar informació i descriure en què consisteixen determinades operacions de talla de metalls. Elaborar un mural amb les fitxes de les eines i la descripció de les operacions.

Construir el portaespelmes de llauna d’una figura. Planificar prèviament el procés i utilitzar per a cada operació les eines i els estris adequats. Seguir uns passos.

Construir l’abraçadora d’una figura. Dur a terme algunes de les operacions de conformació i mecanització estudiades.

Confeccionar una fitxa per a cadascuna de les eines i estris estudiades en la unitat que n’inclogui l’anàlisi anatòmica i algunes normes d’ús i seguretat. Seguir un model.

Dur a terme exercicis de mesurament i traçament sobre metalls.

Criteris d’avaluació Conèixer les propietats dels metalls i aliatges, i classificar-les segons que es tracti de

propietats físiques o propietats mecàniques. Diferenciar i classificar els metalls segons que siguin fèrrics o no fèrrics. Identificar les eines i els estris habituals que s’empren en cadascuna de les operacions de

mesurament, traçament, conformació, mecanització, unió i acabament sobre metalls. Obtenir mesures de longituds utilitzant el peu de rei. Dur a terme operacions de mesurament, traçament, doblegament, tallament, serradura,

llimada, trepatge, caragolament, reblada i pintada sobre metall empunyant les eines amb decisió i respectant les normes d’ús i seguretat.

Actuar de manera responsable en el maneig de les màquines eina. Respectar les normes bàsiques d’higiene, ordre i seguretat en el treball a l’aula taller.

edebé 21



— Indicar quina característica presenten en els metalls una sèrie de propietats i distingir entre propietats físiques i mecàniques.

— Completar un quadre amb la composició i les aplicacions tècniques de diversos aliatges.— Descriure les característiques tècniques d’una sèrie d’eines i estris que s’utilitzen per

treballar els metalls.—Analitzar frases al voltant de tècniques de treball sobre metalls, distingir entre vertaderes i

falses i corregir les que siguin falses.

edebé 22


UNITAT 5: Plàstics i altres materials


Objectius didàctics Reconèixer les propietats físiques i mecàniques dels plàstics, i classificar-los segons el seu

comportament davant de la calor. Identificar i distingir les eines, els estris i les màquines més usuals que s’empren per

treballar sobre plàstic. Manejar eines, màquines eina i estris per treballar els plàstics amb soltesa, respectant les

normes de seguretat.

Competències bàsiques Identificar les propietats dels plàstics com a materials d’ús tècnic i distingir entre

termoestables i termoplàstics. Prendre consciència dels problemes mediambientals derivats del rebuig de plàstics Dur a terme operacions de conformació, mecanització i unió de plàstics. Utilitzar les eines de manera adequada i manejar-les amb precaució. Identificar els principals materials emprats en la construcció i reconèixer-ne les principals

aplicacions.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: valoració dels plàstics i els materials de construcció com a

materials d’ús tècnic. Educació moral i cívica: interès per dipositar els residus plàstics en els contenidors

específics. Educació mediambiental: reflexió sobre l’impacte mediambiental del rebuig i l’eliminació

de plàstics. Educació per a la salut: respecte per les normes de seguretat en el maneig d’estris i eines.


Estructura dels plàstics: monòmers i polímers. Origen dels plàstics. Propietats dels plàstics: físiques i mecàniques. Cronologia del plàstic. Classificació dels plàstics: termoestables i termoplàstics.

edebé 23


Els plàstics i el medi ambient: tractaments. Operacions prèvies: mesurament i traçament. Subjecció del material. Conformació: plegament i doblegament. La plegadora i la doblegadora de plàstic. Mecanització: tallament i serradura. La talladora de porexpan. Mecanització: trepatge. Unió: encolada i caragolament. Acabament. Materials naturals: petris i orgànics. Materials transformats: productes ceràmics, derivats del vidre, aglomerants, morters i

formigons. Procediments

Anàlisi de les propietats físiques i mecàniques dels plàstics. Utilització de la plegadora de plàstic. Utilització de la doblegadora de plàstic. Obtenció de formes arrodonides. Tècnica de tallament amb tisores i cúter. Procés de serradura de plàstics. Utilització de la talladora de porexpan. Trepatge amb màquina eina. Tècnica d’encolada de plàstics. Tècnica de caragolament de plàstics.

Actituds, valors i normes Interès per conèixer les aplicacions tècniques dels diferents tipus de plàstics. Valoració de la utilitat de la recollida selectiva de plàstics. Sensibilitat per l’impacte mediambiental produït pel rebuig de plàstics. Valoració de la importància i la necessitat de treballar de forma ordenada i metòdica. Respecte per les normes de seguretat en el maneig d’eines i màquines. Curiositat per conèixer les aplicacions tècniques dels diferents materials de construcció.

Activitats d’aprenentatge1. Els plàstics

Recordar les diferents accepcions que té la paraula plàstic. Distingir entre monòmers i polímers mitjançant la lectura d’un text i l’observació d’una

imatge. Llegir un text per comprendre el diferent origen dels plàstics. Llegir i memoritzar les

edebé 24


propietats físiques i mecàniques dels plàstics. Recórrer un eix cronològic per descobrir la successiva aparició dels diferents tipus de

plàstics en la història. Llegir i memoritzar comprensivament les definicions de plàstics termoestables i plàstics

termoplàstics. Observar una sèrie d’imatges i llegir textos per identificar i classificar els principals tipus de plàstics d’ús quotidià.

Llegir un text per prendre consciència de l’impacte mediambiental del rebuig de plàstics. Recordar l’existència de contenidors específics per a la recollida selectiva de plàstics.

2. Treball amb plàstics Llegir textos i observar imatges per tal d’evocar les característiques de les operacions de

mesurament i traçament, subjecció del material, plegament, doblegament, tallament, serradura, trepatge, encolada i caragolament, i les eines i els estris que s’empren en cadascuna.

Observar una plegadora i una doblegadora de plàstics, i una talladora de porexpan i llegir les descripcions respectives de les seves característiques. Manipular-les per apreciar millor la manera d’utilitzar-les.

Observar, amb l’ajut de textos i imatges, les seqüències de procés que cal seguir per utilitzar la plegadora i la doblegadora de plàstics, obtenir formes arrodonides, tallar i serrar plàstics, utilitzar la talladora de porexpan, trepar, enganxar i caragolar plàstics utilitzant caragols amb femella o tirafons. Reproduir, en la pràctica, els procediments apresos.

Llegir un text sobre procediments d’acabament de plàstics i valorar la utilitat de rematar les vores amb l’ajut d’una llima.

3. Els materials de construcció Llegir textos i observar imatges per tal de distingir les característiques i les aplicacions dels

diferents materials de construcció. Llegir i memoritzar comprensivament les definicions d’aglomerant, morter i formigó.

Analitzar les aplicacions de les diferents varietats de formigó.

Activitats de reforç Comparar la duresa dels plàstics amb la d’altres materials d’ús tècnic i completar un quadre

amb les dades experimentals obtingudes. Observar el comportament dels plàstics davant de la calor. Segons aquest comportament,

indicar quins plàstics són termoestables i quins són termoplàstics. Identificar els tipus de plàstics amb els quals s’han confeccionat uns objectes. Classificar diferents tipus de plàstics segons el seu comportament davant de la calor. Analitzar unes figures que mostren formes incorrectes de dur a terme treballs sobre plàstics i

indicar la forma correcta de fer-ho. Observar els elements constructius que formen la pròpia aula i completar una fitxa resum.

edebé 25


Activitats d’aprofundiment Localitzar en una sopa de lletres el nom de dotze tipus de plàstics i completar-hi una taula. Construir una talladora de porexpan, comprovar-ne el funcionament i explicar-ho. Dissenyar i construir una urna de plàstic. Formar un grup de treball, buscar informació sobre els diferents tipus de morters que

s’empren en la construcció i respondre una sèrie de preguntes sobre aquests. Dur a terme alguna experiència pràctica d’elaboració de morters de diferents composicions,

seguint les indicacions. Unir-hi dos maons foradats i deixar que el morter forgi per tal de determinar el temps de forja. Comprova la duresa i la resistència de la unió en cada cas.

Criteris d’avaluació Reconèixer l’origen i les propietats de diferents tipus de plàstics. Distingir entre plàstics termoestables i plàstics termoplàstics i reconèixer la qualitat que

caracteritza cada tipus. Identificar les eines i els estris habituals que s’empren en cadascuna de les operacions de

mesurament, traçament, subjecció del material, conformació, mecanització, unió i acabament sobre plàstics.

Dur a terme operacions de mesurament, traçament, subjecció del material, doblegament, tallament, serradura, trepatge, encolada, caragolament i poliment de plàstics, empunyant les eines amb decisió i respectant les normes d’ús i seguretat.

Identificar els principals materials emprats en construcció, reconèixer-ne l’origen, les qualitats tècniques i les aplicacions més habituals.

Actuar de manera responsable en el maneig de les màquines eina que s’empren en el treball amb plàstics: plegadora, doblegadora i talladora de porexpan.

Respectar les normes bàsiques d’higiene, ordre i seguretat en el treball a l’aula taller.


— Classificar plàstics en termoestables i termoplàstics, i explicar la característica comuna de cada grup.

— Completar un quadre amb les aplicacions de cada eina o estri i els materials sobre els quals s’empra.

— Descriure la destinació final dels plàstics, un cop utilitzats, i assenyalar els avantatges i els inconvenients de cada mètode.

—Assenyalar les característiques tècniques i les aplicacions de diferents materials de construcció.

edebé 26


UNITAT 6: Recursos gràfics i de disseny

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Educació Visual i Plàstica; Llengua i Literatura.

Objectius didàctics Identificar les característiques dels instruments i suports de dibuix més habituals. Confeccionar esbossos d’objectes senzills. Identificar les vistes principals d’un objecte. Representar objectes i idees tècniques mitjançant croquis acotats, respectant els criteris de

normalització.

Competències bàsiques Reconèixer la utilitat d’alguns instruments bàsics de dibuix. Utilitzar tècniques bàsiques de representació, com l’esbós i el croquis, per expressar

plàsticament idees. Descriure els procediments que cal seguir per confeccionar un esbós i un croquis. Valorar la importància de realitzar els dibuixos tècnics amb rigor, precisió i claredat.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: utilització correcta dels instruments i suports per a dibuix, evitant

pèrdues inútils de material.


Llapis de grafit. Llapis de colors. Retoladors. Altres instruments de dibuix: portamines, goma d’esborrar i maquineta. Suport per dibuixar: tipus de papers. L’esbós: característiques. Vistes: alçat, planta i perfil. Elements normalitzats d’acotació: línies, fletxes i xifres de cota. El croquis acotat. Introducció a la perspectiva.

Procediments Anàlisi del tipus d’instrument utilitzat en l’elaboració d’un dibuix.

edebé 27


Determinació del suport més adequat per dibuixar segons les característiques del dibuix. Dibuix d’un esbós. Distribució de les vistes sobre el paper. Elaboració d’un croquis acotat.

Actituds, valors i normes Valoració de la utilitat dels instruments de dibuix per representar idees tècniques. Rigor en la utilització de diferents instruments de dibuix segons les seves característiques. Utilització adequada dels elements normalitzats d’acotació.

Activitats d’aprenentatge1. Instruments de dibuix

Observar imatges i llegir els textos que les acompanyen per reconèixer l’estructura d’un llapis de grafit, distingir entre llapis durs i tous i apreciar-ne la utilitat.

Apreciar els efectes que s’aconsegueixen utilitzant llapis de colors i retoladors mitjançant la lectura d’una sèrie de textos i l’observació d’imatges.

Llegir textos i observar imatges per reconèixer les característiques i la utilitat d’altres instruments de dibuix com el portamines, la goma d’esborrar o la maquineta.

Analitzar les característiques de diferents tipus de paper i la seva utilitat com a suports per dibuixar mitjançant la lectura d’un text descriptiu.

Reflexionar sobre els criteris que cal utilitzar per triar el suport més adequat per a un dibuix.2. Representació gràfica

Observar l’esbós d’una prestatgeria i llegir amb atenció les característiques d’aquest tipus de representació gràfica d’idees.

Analitzar el procediment d’elaboració d’un esbós mitjançant l’observació d’una seqüència d’imatges en la qual es descriu com cal dibuixar-lo. Reproduir el procediment amb altres esbossos creatius.

Observar la forma correcta d’obtenir les vistes d’alçat, planta i perfil d’un objecte, confeccionar-les i distribuir-les correctament sobre el paper.

Observar una sèrie d’imatges i llegir els textos que les acompanyen per descobrir els elements normalitzats que s’empren per acotar les vistes d’un objecte.

Analitzar el procediment d’elaboració d’un croquis acotat mitjançant l’observació d’una seqüència d’imatges en la qual es descriu com cal elaborar-lo. Reproduir el procediment amb altres croquis i incorporar-hi les cotes utilitzant elements normalitzats.

Comparar una sèrie d’imatges i llegir textos per tal d’apreciar la diferència entre els diferents sistemes de representació en perspectiva d’un objecte tècnic.

Activitats de reforç Reproduir en el quadern els traços d’una figura utilitzant el llapis afilat en falca. Buscar un llapis tou (B), un llapis dur (H) i un llapis intermedi (HB), i dur a terme una sèrie

d’activitats per tal de comprovar la utilitat de cada tipus. Analitzar els resultats i respondre preguntes sobre aquests.

edebé 28


Completar un quadre amb les característiques de cada tipus de llapis. Observar imatges de les vistes d’un objecte i respondre una sèrie de preguntes sobre

aquestes. Completar unes frases sobre les vistes d’un objecte.

Activitats d’aprofundiment Buscar informació a Internet sobre el maquineta, descriure’n els diferents models i

dibuixar-los. Realitzar en el quadern un dibuix que representi un marc de mirall, utilitzant els llapis

adequats.

Criteris d’avaluació Reconèixer les característiques dels llapis de grafit, els llapis de colors i els retoladors com a

instruments de dibuix i utilitzar-los correctament. Identificar altres estris de dibuix i reconèixer-ne la utilitat. Conèixer diferents tipus de papers que s’empren com a suport per dibuixar i utilitzar-los

atenent a les característiques de cada tipus de dibuix. Definir correctament un esbós i reconèixer-ne les característiques. Confeccionar esbossos creatius d’idees tècniques i incloure-hi anotacions escrites. Identificar i distingir les vistes d’un objecte i reconèixer la principal. Obtenir les vistes d’un objecte senzill i distribuir-les correctament sobre el paper. Reconèixer els elements normalitzats que s’utilitzen per acotar la representació gràfica d’un

objecte tècnic. Acotar les vistes d’un objecte utilitzant els elements normalitzats i distribuint-los

correctament sobre el paper. Valorar la utilitat del croquis acotat i confeccionar-lo correctament, respectant la

normalització.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’autoavaluació del llibre de la’lumne (pàg. 138).Realitzar les activitats proposades en la fitxa de la Carpeta de recursos (pàg. 103).

— Relacionar diferents instruments de dibuix amb la seva utilitat.— Completar el croquis acotat d’un objecte amb les seves vistes i acotar-les, conegudes les

dimensions de l’objecte.— Explicar les característiques i l’ús que es dóna a diferents elements de normalització.

edebé 29


UNITAT 7: Representació gràfica

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Educació Visual i Plàstica; Llengua i Literatura.

Objectius didàctics Identificar els recursos materials i les tècniques més habituals en la representació gràfica

d’objectes tècnics. Valorar la utilitat de la representació gràfica a escala. Manejar amb soltesa recursos informàtics per representar objectes tècnics.

Competències bàsiques Dur a terme construccions geomètriques bàsiques amb l’ajut del regle, el compàs, el cartabó

i l’escaire. Interpretar i confeccionar dibuixos a escala. Representar objectes i elements utilitzant el sistema dièdric i els principals tipus de

perspectiva: cavallera i axonomètrica. Emprar els programes de disseny gràfic per representar objectes i valorar-ne la utilitat

davant les tècniques de traçament manual.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: utilització acurada dels instruments i suports per a dibuix,

valorant-ne la utilitat. Educació per al consum: interès per conèixer les prestacions d’alguns programes de disseny

gràfic inclosos en el software del sistema informàtic del mateix ordinador.


Instruments de dibuix tècnic: el regle, l’escaire, el cartabó, el compàs i el transportador d’angles.

L’escala. Tipus d’escales: de reducció, natural i d’ampliació. Recursos per dibuixar a escala. El sistema dièdric. El Sistema Europeu de disposició de vistes. La perspectiva cavallera. El coeficient de reducció. La perspectiva axonomètrica: isomètrica, dimètrica i trimètrica.

edebé 30


Programes en sistema bitmap. Programes en sistema vectorial. L’aplicació de dibuix de Word.

Procediments Traçament de paral·leles i perpendiculars utilitzant l’escaire i el cartabó. Construcció d’una escala gràfica. Realització de càlculs a escala. Obtenció de les vistes d’un objecte. Distribució de les vistes sobre el paper. Dibuix en perspectiva cavallera: procés de treball. Dibuix en perspectiva isomètrica: procés de treball. Realització de dibuixos utilitzant recursos informàtics.

Actituds, valors i normes Valoració de la utilitat d’alguns instruments de dibuix (com els estilògrafs i el paral·lex) per

representar idees tècniques. Rigor en la realització de construccions geomètriques. Rigor i meticulositat en la realització de càlculs a escala. Valoració de la utilitat dels dibuixos en perspectiva cavallera o isomètrica per prendre

mesures a partir d’aquests. Curiositat per conèixer programes informàtics que faciliten la tasca de disseny.

Activitats d’aprenentatge1. El dibuix tècnic

Recordar les característiques d’un esbós. Observar la imatge de diferents instruments de dibuix, recordar les característiques dels que ja coneixen i analitzar les dels nous.

Distingir formalment l’escaire del cartabó. Llegir textos i observar imatges per descobrir la manera de traçar paral·leles i perpendiculars utilitzant aquests instruments de dibuix.

Observar la imatge d’un compàs, identificar-ne les parts i llegir un text per descobrir-ne les aplicacions.

2. Escales Llegir i memoritzar comprensivament la definició d’escala. Analitzar tres dibuixos per tal de distingir els diferents tipus d’escala a les quals està

representat en cada cas. Observar amb detall un escalímetre, confeccionar una escala gràfica i efectuar càlculs

numèrics a partir d’un supòsit.3. Sistemes de representació

Analitzar la manera d’obtenir les vistes d’un objecte mitjançant l’observació d’una sèrie d’imatges i la lectura d’un text explicatiu.

Utilitzar el cub de projeccions per comprendre per què es distribueixen la vistes d’una manera determinada segons el Sistema Europeu.

edebé 31


Llegir un text descriptiu i observar una sèrie d’imatges per descobrir les característiques dels dibuixos realitzats en perspectiva cavallera. Llegir i memoritzar la definició de coeficient de reducció.

Observar una seqüència d’imatges en les quals es descriu el procés que cal seguir per dibuixar en perspectiva cavallera.

Llegir un text descriptiu i observar una sèrie d’imatges per descobrir les característiques dels dibuixos realitzats en perspectiva isomètrica.

Observar una seqüència d’imatges en les quals es descriu el procés que cal seguir per dibuixar en perspectiva isomètrica.

4. Programes de disseny gràfic Llegir un text per descobrir l’existència de programes que es basen en els mapes de bits i la

importància que té la profunditat de color. Llegir un text i observar imatges per reconèixer les característiques del sistema vectorial. Elaborar dibuixos senzills utilitzant l’aplicació de dibuix de Word.

Activitats de reforç Traçar una sèrie de cinc rectes paral·leles a una de donada, de manera que estiguin a la

mateixa distància les unes de les altres. Observar una figura i determinar l’escala a què està dibuixada. Dibuixar un objecte de 40 cm de longitud a escala E = 1 : 5. Descobrir la longitud del

segment que el representa. Calcular la longitud real d’una peça sabent que la seva representació gràfica, a escala E = 1 :

20, mesura 4 mm. Preparar dos fulls blancs mida DIN-A4 i confeccionar una retícula auxiliar per traçar

dibuixos en perspectiva cavallera i una altra per treballar utilitzant la perspectiva isomètrica. Observar, en imatges, el procediment que cal seguir per dibuixar en perspectiva cavallera i

reproduir-lo. Observar, en imatges, el procediment que cal seguir per dibuixar en perspectiva isomètrica i

reproduir-lo.

Activitats d’aprofundiment Dibuixar un octàgon inscrit en una circumferència. Dibuixar un rombe les diagonals del qual mesurin 8 cm i 14 cm. Traçar la paral·lela a una recta per un punt exterior a aquesta, amb l’ajut del regle i el com-

pàs i sense utilitzar l’escaire ni el cartabó. Traçar la perpendicular a una recta per un punt exterior a aquesta mitjançant un procés simi-

lar a l’anterior. Traçar la perpendicular a un segment per un dels seus extrems, utilitzant un procediment

similar als anteriors. Dibuixar un quadrat de costat conegut. Confeccionar, sobre una cartolina dura, una escala gràfica E = 1 : 40 i explicar el

procediment seguit.edebé 32


Situar-se davant de l’ordinador i, per parelles, modificar una imatge confeccionada en format bitmap.

Situar-se davant de l’ordinador i, per parelles, utilitzant el programa de disseny gràfic disponible, reproduir un dibuix en format vectorial.

Triar una de les eines disponibles a l’aula taller i confeccionar un dibuix en sistema vectorial.

Criteris d’avaluació Dur a terme construccions geomètriques senzilles amb l’ajut del regle, l’escaire i el cartabó,

el compàs i el transportador d’angles. Identificar les vistes d’un objecte i distribuir-les correctament sobre el paper segons el

Sistema Europeu. Conèixer les característiques tècniques dels dibuixos en perspectiva cavallera i dur a terme

representacions d’objectes amb aquesta tècnica. Conèixer les característiques tècniques dels dibuixos en perspectiva isomètrica i dur a terme

representacions d’objectes amb aquesta tècnica. Emprar programes de disseny gràfic per confeccionar dibuixos senzills amb l’ajut de

l’ordinador. Valorar la utilitat dels programes de disseny i mostrar interès per utilitzar-los de manera

eficient.


— Dibuixar les sis vistes d’un objecte i distribuir-les correctament sobre el paper.— Dibuixar, en perspectiva cavallera i a escala 1:1, un cub de 35 mm d’aresta, amb un

coeficient de reducció de 0,6 per a l’eix Y.—Dibuixar, en perspectiva isomètrica i a escala 1:1, el mateix cub de 35 mm d’aresta, amb un

coeficient de reducció de 0,816 per a cadascun dels tres eixos.

UNITAT 8: Estructures i esforços

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de les Naturalesa.

Objectius didàctics Reconèixer i classificar estructures segons el seu tipus. Identificar esforços i classificar-los segons l’efecte que produeixen. Analitzar les condicions d’estabilitat d’una estructura.

edebé 33


Reconèixer materials i recursos constructius emprats en diferents estructures.

Competències bàsiques Identificar diferents tipus d’estructures i descriure les funcions que desenvolupen. Conèixer els esforços a què està sotmesa una estructura i els efectes que produeixen sobre

aquesta. Enumerar materials amb què estan confeccionats els elements d’una estructura. Confeccionar estructures estables i resistents als esforços. Valorar i apreciar la bellesa estètica i la funcionalitat d’algunes estructures singulars.

Ensenyaments transversals Educació moral i cívica: interès per conèixer les característiques tècniques i estètiques de

diferents estructures singulars presents en l’entorn. Educació per al consum: curiositat per conèixer els materials que s’empren en la

construcció d’estructures en l’actualitat.


Funcions d’una estructura. Tipus d’estructures: massives, laminars, de barres, penjades. Estructures de barres: elements. Esforços: tracció, compressió, flexió, torsió i cisallament. Equilibri d’una estructura. Estructures estables: triangulació. Estructures resistents; perfils metàl·lics. Sistemes per augmentar l’estabilitat d’una estructura. Materials de construcció. Tècniques de construcció. Estructures singulars.

Procediments Anàlisi dels esforços principals que ha de suportar una estructura determinada. Construcció d’estructures utilitzant perfils metàl·lics. Anàlisi de sistemes que permeten millorar l’estabilitat d’una estructura. Anàlisi dels materials i tècniques de construcció emprades en estructures de l’entorn.

Actituds, valors i normes Interès per conèixer les aplicacions dels perfils metàl·lics en la construcció d’estructures. Reconeixement de la utilitat pràctica i el valor estètic d’algunes grans estructures presents

en l’entorn conegut.

edebé 34


Activitats d’aprenentatge1. Estructures

Llegir i memoritzar comprensivament la definició d’estructura. Observar imatges i llegir els textos que les acompanyen per descobrir que les estructures poden tenir diferents funcions: suportar, sostenir, contenir i protegir.

Identificar diferents tipus d’estructures per mitjà d’imatges i textos explicatius. Observar la imatge d’un objecte que presenta una estructura de barres i descobrir-ne els

elements components. Llegir textos per comprendre’n les característiques i la funció. Llegir i memoritzar comprensivament la definició d’estructura. Identificar els diferents tipus

d’esforços que han de suportar les estructures de barres a partir de l’observació d’imatges. Comparar en imatges el comportament de dos objectes quan són desplaçats de la seva

posició d’equilibri per descobrir la diferència entre equilibri estable i inestable. Observar una sèrie de figures i llegir els textos que les acompanyen per comprendre en què

consisteix la triangulació d’estructures i l’augment de resistència als esforços que comporta. Reconèixer en imatges diferents perfils metàl·lics que s’empren per construir estructures. Observar diferents sistemes per reforçar l’estabilitat d’una estructura i reconèixer-ne la

utilitat.2. Construcció d’estructures

Llegir textos descriptius i observar imatges de diferents processos de construcció d’estructures per tal d’identificar els materials i les tècniques més usuals que s’empren.

Analitzar estructures de l’entorn per descobrir-hi els materials i les tècniques de construcció emprades.

Observar imatges d’estructures singulars i llegir-ne la descripció.

Activitats de reforç Construir quatre estructures com les d’una il·lustració donada. Col·locar, una per una,

monedes del mateix valor a l’extrem de la biga fins que l’estructura es deformi. Observar els resultats obtinguts i completar una taula.

Amb cartró dur d’una caixa o de les tapes d’una llibreta vella construir cinc varetes. Foradar amb un trepant, construir amb aquestes varetes un triangle, un quadrat i un pentàgon. Comprovar que el triangle és estable mentre que el quadrat i el pentàgon no ho són. Realitzar triangulacions perquè aquestes figures no es deformin.

Consultar les característiques dels diferents tipus d’estructures i completar frases amb les paraules adequades.

Reproduir dibuixos, identificar quin tipus d’esforç representen i explicar quin efecte tendeixen a produir en l’element sobre el qual actuen.

Observar imatges de diferents estructures i completar les frases amb la paraula que millor defineixi la funció de cadascuna.

Completar un text sobre les funcions d’una estructura a partir de les respostes donades en l’activitat anterior.

Identificar en una figura els elements fonamentals de qualsevol estructura de barres i

edebé 35


completar un text. Relacionar els tipus d’esforç amb l’efecte que produeixen i transformar les relacions en

frases. Completar un text sobre els diferents tipus d’equilibri d’una estructura amb les paraules

adequades. Explicar quins procediments s’han emprat per augmentar l’estabilitat d’una cistella de

bàsquet en diferents situacions i quins efectes produeixen sobre aquesta.

Activitats d’aprofundiment Confeccionar diferents tipus de perfils amb cartolina, muntar-hi una estructura i redactar un

breu informe de les seves característiques. Observar una grua de construcció (directament o a través d’una imatge) i respondre unes

preguntes sobre les característiques de l’estructura que la suporta. Buscar informació a Internet sobre les característiques del formigó pretesat. Localitzar en una sopa de lletres el nom de vint-i-dos eines o estris que s’empren per

treballar la fusta. Ratllar-los i descobrir un missatge ocult relacionat amb les estructures.

Criteris d’avaluació Identificar les funcions d’una estructura. Distingir diferents tipus d’estructures segons les seves característiques tècniques. Reconèixer els elements que componen una estructura de barres i assenyalar-ne la funció. Identificar els diferents tipus d’esforços que han de suportar les estructures. Justificar l’estabilitat d’una estructura segons la posició del seu centre de gravetat i les

dimensions de la seva base. Valorar la utilitat dels perfils metàl·lics en la construcció d’estructures. Reconèixer la triangulació com un procediment útil per garantir l’estabilitat d’una estructura

i enumerar altres procediments que s’empren amb aquesta mateixa finalitat. Construir estructures estables i resistents als esforços amb materials de rebuig. Descriure els materials i tècniques que s’empren en la construcció de diferents tipus

d’estructures. Valorar la bellesa plàstica i funcional d’algunes estructures singulars presents en l’entorn.


— Observar l’estructura d’una prestatgeria i descriure’n les característiques.— Justificar l’estructura que presenten diferents elements de l’entorn.— Enumerar i definir els diferents tipus d’esforços que ha de suportar una estructura.— Explicar el tipus de materials i de tècniques d’unió que s’empren en la fabricació

d’estructures laminars.

edebé 36


UNITAT 9: Informàtica elemental

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa; Matemàtiques.

Objectius didàctics Conèixer l’origen i la història de la informàtica. Distingir hardware i software en un ordinador. Manejar l’entorn Windows. Valorar la utilitat de l’ordinador com a eina de treball.

Competències bàsiques Reconèixer la importància i la utilitat de la informàtica per a moltes activitats de la vida

quotidiana. Identificar els elements components d’un ordinador i conèixer-ne la funció dins del sistema. Diferenciar els tipus de programes que componen el software d’un sistema informàtic. Utilitzar l’entorn Windows i reconèixer-ne la utilitat i la seva senzillesa de maneig. Realitzar tasques senzilles de manteniment del sistema operatiu.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: anàlisi crítica de les ofertes del mercat en matèria d’ordinadors. Educació moral i cívica: reconeixement de la utilitat dels ordinadors com a eines de treball i

actitud crítica davant el seu ús exclusiu com a element d’oci.


Maneres de tractar la informació. La informàtica. El tractament automàtic de la informació: etapes. Història de la informàtica. L’ordinador i els seus components: hardware i software. La CPU o unitat central de procés: components. Els perifèrics: d’entrada, de sortida i d’entrada/sortida. El software del sistema operatiu. Els llenguatges de programació. Els programes d’aplicació. L’escriptori de Windows: organització.

edebé 37


Organització de la informació: unitats de disc, carpetes i arxius. Programes accessoris. Manteniment del sistema operatiu.

Procediments Com hem d’organitzar les finestres en l’escriptori de Windows. Com hem d’organitzar la informació en carpetes i arxius.

Actituds, valors i normes Curiositat i interès per conèixer els antecedents tecnològics dels actuals sistemes

informàtics. Interès per conèixer l’estructura bàsica d’un ordinador. Anàlisi crítica de les ofertes del mercat en matèria d’ordinadors. Interès per conèixer el funcionament i el maneig del sistema operatiu Windows. Hàbit de dur a terme tasques de manteniment periòdic del sistema operatiu. Reconeixement de la utilitat dels ordinadors com a eines de treball i actitud crítica davant el

seu ús exclusiu com a element d’oci.

Activitats d’aprenentatge1. Què és la informàtica

Identificar, per mitjà d’imatges i textos, alguns dispositius emprats històricament per tractar la informació.

Memoritzar comprensivament la definició d’informàtica. Observar un diagrama de blocs en el qual s’aprecien les fases del tractament automàtic de la informació.

Prendre consciència de l’evolució històrica dels sistemes informàtics a través d’un text descriptiu.

2. L’ordinador Memoritzar comprensivament les definicions d’ordinador i de programa informàtic. Observar amb detall els elements estructurals d’un ordinador real (i, si no n’hi hagués, la

imatge que apareix en el llibre) per identificar-ne els components i distingir entre software i hardware.

Observar una placa base (i, si no n’hi hagués, llegir la informació que apareix en el llibre) per identificar els components de la CPU i conèixer-ne la funció.

Observar i manipular diferents perifèrics (i, si no n’hi hagués, les imatges que apareixen en el llibre) i llegir textos per comprendre’n les característiques i la funció.

Llegir textos per identificar les característiques del software d’un ordinador i els programes de què consta.

3. El sistema operatiu Windows Observar la pantalla de l’escriptori de Windows i identificar-hi els seus principals elements

components. Manipular icones amb l’ajut del ratolí i del teclat. Obrir i tancar finestres, desplaçar-les, ajustar-ne la mida, distribuir-les per l’escriptori, ocultar-les i restaurar-les.

edebé 38


Obrir la icona Mi PC i identificar les unitats de disc existents. Obrir la unitat C i identificar les carpetes. Obrir una carpeta i observar els arxius que conté. Crear carpetes noves i assignar-los un nom. Crear accessos directes i observar l’aparició de la icona corresponent en

l’escriptori de Windows. Obrir les finestres dels programes accessoris de Windows. Practicar-hi per comprendre’n la

utilitat. Reflexionar sobre la utilitat dels ordinadors i dialogar sobre els seus avantatges i els seus

inconvenients. Llegir un text per comprendre quines tasques bàsiques cal dur a terme per mantenir el

sistema operatiu en bones condicions d’ús i evitar problemes.

Activitats de reforç Relacionar els components de la unitat central de procés amb la funció que desenvolupa

cadascun i completar unes frases amb aquests. Llegir un text i completar un esquema amb el nom dels components del hardware d’un

ordinador. Completar un text sobre les característiques del software d’un ordinador amb les paraules

adequades. Identificar en una imatge els elements components de l’Escriptori de Windows i explicar

per a què serveix cadascun. Identificar en una imatge les finestres que corresponen als programes accessoris de

Windows i explicar quines tasques pots dur a terme amb cadascun.

Activitats d’aprofundiment Per parelles, investigar el programa Paint i realitzar alguns dibuixos amb aquest programa,

seguint el procés descrit. Per parelles, dur a terme una sèrie d’operacions per tal de descobrir les característiques i

prestacions del sistema operatiu Windows. Situar-se davant de l’ordinador, obrir Microsoft Publisher i dur a terme unes operacions per

tal de descobrir les seves prestacions.

Criteris d’avaluació Explicar les fases per les quals passa el tractament automàtic de la informació. Conèixer, a grans trets, la història de la informàtica i els elements tecnològics que han

determinat cadascuna de les generacions d’ordinadors fins a l’actualitat. Enumerar els elements components del hardware d’un ordinador, localitzar-los físicament i

assenyalar-ne les funcions respectives. Descriure les característiques dels diferents programes lògics que constitueixen el software

d’un ordinador. Reconèixer les característiques generals de l’entorn Windows i efectuar operacions

elementals de gestió de l’arxiu escriptori.

edebé 39


Conèixer i manejar amb soltesa els diferents programes accessoris que incorpora el sistema operatiu Windows.


— Explicar les característiques dels components de la unitat central de procés d’un ordinador.— Identificar perifèrics a partir de les seves imatges, indicar de quin tipus són i explicar

breument la seva funció.— Explicar en què consisteix el sistema operatiu d’un ordinador, quins programes inclou i

quina és la funció que desenvolupa cadascun.— Explicar quantes classes de finestres es poden obrir en l’escriptori de Windows i de quina

manera es poden organitzar perquè l’escriptori estigui ordenat.

edebé 40


UNITAT 10: Tractament de textos

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Educació Visual i Plàstica.

Objectius didàctics Conèixer les característiques i les aplicacions dels processadors de textos. Utilitzar el processador de textos Word per generar documents en què s’incloguin imatges. Valorar la utilitat dels processadors de textos com a eines útils per a la gestió i la

transmissió d’informació.

Competències bàsiques Crear arxius de text i formatejar-los utilitzant el processador Word. Incorporar imatges i altres quadres de text a un document. Obrir, tancar, modificar i recuperar arxius de text en format Word. Obtenir una còpia en suport paper d’un document de Word. Valorar la utilitat del processador de textos i utilitzar-lo habitualment per presentar treballs

escolars.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: recerca d’informació sobre diferents ofertes de processadors de

textos.


Què és un processador de textos. Elements de la pantalla principal del processador de textos Word. Opcions del menú Archivo. Opcions del menú Formato. Opcions del menú Insertar. Opcions del menú Edición. Opcions del menú Herramientas.

Procediments Modificació dels atributs i les propietats d’un document de Word. Com hem de guardar un document i assignar-li un nom. Com hem de modificar la font d’un text i els seus atributs.

edebé 41


Com hem de modificar els atributs d’un paràgraf. Com hem de numerar paràgrafs. Com hem d’ incorporar vores i ombrejat a un paràgraf. Com hem de crear i formatejar taules. Com hem d’inserir diferents elements: salts de pàgina, numeració de pàgines, imatges i

quadres de text. Com hem de tallar, copiar i enganxar un fragment de text. Com hem d’esborrar un text. Com hem de desfer una operació en cas d’error. Com hem de buscar i reemplaçar caràcters, paraules o textos. Com hem de corregir ortogràficament i gramaticalment un text. Com hem de guardar els canvis. Com hem d’imprimir un document.

Actituds, valors i normes Curiositat i interès per conèixer les diferents opcions que ofereixen els menús del

processador de textos Word. Interès per treballar amb el processador de textos de manera ordenada i metòdica. Hàbit d’utilitzar el corrector ortogràfic i gramatical abans de donar per finalitzat un

document. Voluntat d’aprofitar al màxim les possibilitats que ofereix un processador de textos. Pulcritud en la presentació de documents informàtics en suport paper.

Activitats d’aprenentatge1. El processador de textos

Memoritzar comprensivament la definició de processador de textos. Observar la pantalla principal del processador de textos Word i identificar-hi els principals

elements, mitjançant la lectura d’un text explicatiu. Modificar els atributs i les propietats d’un document de Word.

2. Creació d’un document de text Escriure un text amb l’ajut d’un processador i assignar un nom al document. Seleccionar una font de lletres, una mida i un estil i aplicar-lo al document creat. Modificar l’interlineat dels paràgrafs del document. Numerar o destacar paràgrafs utilitzant els recursos de la barra d’eines del processador. Incorporar diferents tipus de vores i ombrejats a alguns paràgrafs del document. Crear taules i completar-les amb informació rellevant. Modificar-ne la forma i l’aspecte

utilitzant discrecionalment l’opció Autoformato. Inserir salts i nombres de pàgina i observar el resultat. Inserir imatges predissenyades o del

mateix arxiu i modificar-ne la mida i la situació dins del document. Inserir quadres de text, incorporar-hi informació rellevant i desplaçar-los per diferents llocs

edebé 42


del document.3. Modificació d’un document de text

Tallar un fragment de text i copiar-lo en un altre lloc d’un document. Tallar un altre fragment i copiar-lo també. Comparar la diferència entre tallar i copiar.

Esborrar un text. Aplicar l’opció Deshacer per tal de recuperar el text esborrat. Buscar una paraula o una frase i reemplaçar-la amb una altra de sinònima o equivalent. Aplicar el corrector ortogràfic i gramatical i observar el procediment de correcció que es

posa en marxa. Comptar el nombre de paraules emprades en la redacció del document. Valorar la utilitat d’utilitzar l’opció Autocorrección. Indicar-ne els avantatges i els

inconvenients.4. Tancament d’un document de text

Guardar canvis i tancar documents de text. Configurar la pàgina d’un document, observar-ne la vista preliminar, seleccionar la

impressora i imprimir el document.

Activitats de reforç Identificar en una imatge els elements components del document inicial del processador de

textos Word i explicar per a què serveix cadascun. Completar frases sobre procediments de treball amb el processador de textos Word. Assenyalar quines opcions del menú Archivo corresponen a unes descripcions. Amb les

relacions establertes, completar unes frases. Explicar per a què serveixen cadascuna de les finestres i icones de la barra d’eines del

processador de textos Word. Observar les opcions del menú Insertar i respondre unes preguntes sobre aquestes opcions. Explicar per a què serveix cadascuna de les opcions del menú Edición.

Activitats d’aprofundiment Per parelles, dur a terme una activitat de dibuix utilitzant el programa de dibuix que

incorpora el processador de textos Word. Obrir un document en blanc en l’aplicació Microsoft Word i investigar què es pot fer amb

les imatges predissenyades de què disposa l’aplicació. Confeccionar uns mots encreuats amb algunes definicions de la unitat d’Estructures i

esforços utilitzant el processador de textos Word. Esbrinar per a què serveix l’opció Hipervínculo que apareix en el menú Insertar. Formar un equip de treball i investigar altres opcions del menú Insertar que no han estat

analitzades en el treball de la unitat.

Criteris d’avaluació Identificar els elements que apareixen en la pàgina principal del processador de textos

edebé 43


Word. Crear documents de text i formatejar-los utilitzant els recursos del menú Formato. Confeccionar taules i modificar-ne el format utilitzant els recursos del menú Tabla. Inserir en un document diferents elements (imatges, quadres de text, arxius, salts de pàgina)

utilitzant els recursos del menú Insertar. Modificar un document utilitzant les diferents opcions dels menús Edición i Herramientas. Tancar documents, corregir-los ortogràficament, configurar-los i imprimir-los utilitzant les

diferents opcions que ofereix l’aplicació.


— Dur a terme una sèrie d’operacions utilitzant el processador de textos.— Introduir un text en el processador Word mitjançant l’ús del teclat de l’ordinador.— Modificar el títol del document utilitzant, si és possible, l’aplicació WordArt.— Modificar la font de lletres i la seva mida.— Modificar també l’interlineat i justificar tot el text.— Numerar els títols dels paràgrafs.— Destacar altres paràgrafs amb un cercle negre.— Destacar paraules clau utilitzant negretes i cursives.— Inserir imatges predissenyades o d’altres des del mateix arxiu.— Revisar ortogràficament el document.— Configurar la pàgina perquè aparegui en posició vertical i imprimir el document.

edebé 44

programacion de aula (matem‡ticas 11 ep)€¦ · web viewtitle programacion de aula...

Documents