programació didàctica 2006

8/2/2019 Programaci didctica 2006

1/68

Programaci didctica de la matria

HISTRIA DE LART

de Segon de Batxillerat

Josep Bernat CapDNI: 43045366 S

OPOSICIONS AL COS DE PROFESSORS

DENSENYAMENT SECUNDARI

1


2/68

ANY 2007

NDEX

1. Introducci: justificaci de la programaci ............................................................. 4

1. 1. Nivells de concreci.............................................................................................. 4

1. 2. Justificaci de la matria ...................................................................................... 5

2. Objectius generals ...................................................................................................... 6

2.1. Objectius generals detapa .................................................................................... 6

2.2. Objectius generals drea ...................................................................................... 6

2.3. Objectius generals de la matria ........................................................................... 6

3. Continguts ................................................................................................................... 7

3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals ................................................................ 7

3.2. Procediments ......................................................................................................... 9

3.3. Valors, normes i actituds ....................................................................................... 9

3.4. Continguts transversals ....................................................................................... 10

3.5. Continguts interdisdisciplinars ............................................................................. 10

4. Temporitzaci ............................................................................................................

11

5. Metodologia ............................................................................................................... 12

2


3/68

5.1. Principis metodolgics generals .......................................................................... 12

5.2. Dinmica de les sessions .................................................................................... 12

5.3. Estils o tcniques densenyament ....................................................................... 13

5.4. Activitats densenyament/aprenentatge ............................................................... 13

5.5. Recursos didctics .............................................................................................. 14

5.5.1. Per al professor ............................................................................................ 14

5.5.2. Per a lalumnat ............................................................................................. 14

5.6. Agrupaments i espai docent ................................................................................ 14

5.7. s de les Tecnologies de la Informaci i Comunicaci (TIC) .............................. 15

6. Avaluaci ................................................................................................................... 15

6.1. Principis generals ................................................................................................ 15

6.2. Criteris davaluaci .............................................................................................. 16

6.3. Criteris de qualificaci i recuperaci .................................................................... 19

6.4. Instruments i procediments davaluaci .............................................................. 20

7. Alumnat amb necessitats educatives especfiques .............................................. 21

8. Activitats complementries i extraescolars ........................................................... 21

9. Les Unitats Didctiques ........................................................................................... 21

UNITAT DIDCTIA I: Teoria i funci de lart ................................................................

21

UNITAT DIDCTICA II: Art Prehistric. Art Egipci. Art Mesopotmic .........................

24

UNITAT DIDCTICA III: Lart Clssic. Grcia i Roma. Lart Paleocristi ....................

26

UNITAT DIDCTICA IV: LAlta Edat Mitjana: Bizant, Preromnic i Islmic ............

30

UNITAT DIDCTICA V:La Baixa Edat Mitjana: Mitjana: Romnic i Gtic ..................

3


4/68


5/68

lEstat Espanyol (Llei orgnica 1/1990, de 3 dOctubre, dordenaci general del sistema

educatiu, la Llei orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat dEducaci i la Llei

orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci).

La programaci daula de la matria s el resultat dun procs que t tres nivells de

concreci:

- El primer correspon a ladministraci autonmica que estableix lestructura i ordenaci

dels ensenyaments de batxillerat a les Illes Balears al Decret 111/2002, de 2 dagost de

2002.

- El segon, que correspon a la primera part daquest document, s laportaci que fa el

departament amb les programacions de les matries de lrea de coneixement de

Cincies socials al Projecte educatiu de centre.

- El tercer, que seria la segona part del document, correspon al professor que imparteix

la matria i concreta la prctica dels procs densenyament i aprenentatge amb els

elements curriculars desenvolupats als altres nivells, especificats a partir de establir la

relaci ms adient entre les capacitats recollides als objectius amb els continguts a

travs de les activitats densenyament i aprenentatge per tal davaluar amb rigor les

intencions educatives del procs densenyament, la seva eficcia i adequaci a la

matria, laplicaci del projecte curricular i la programaci a laula.

El procs densenyament s la concreci a partir de la norma legal de desenvolupament

dels elements curriculars: objectius generals -capacitats-, continguts -conceptuals,

procedimentals i actitudinals-, orientacions metodolgiques i per a lavaluaci. La

programaci a laula s la prctica de les intencions educatives del Projecte curricular

del centre que se concreten en el temps i relacionen tots els elements anteriors aplicant

una metodologia especfica basada en activitats densenyament i aprenentatge,

organitzades i seqenciades amb criteri i rigor per als alumnes, amb les avaluacions tant

de laprenentatge com de lensenyament.

5


6/68

1. 2. Justificaci de lrea i matria

Lalumnat ja sha iniciat en la histria a travs del currculum de Cincies socials de

letapa de lEducaci secundaria obligatria; han aparegut inserits una srie de

continguts. Shan analitzat les caracterstiques generals dels grans perodes artstics

posant-los sempre en relaci amb els aspectes socials, poltics, econmics, tecnolgics,

etc., de cada poca i cada societat. Per aix, el component artstic ha estat un element

ms dentendre lpoca que sestudia, a la vegada que saprn i es coneixen les seves

manifestacions artstiques.

La matria dHistria de lart ha de contribuir, juntament amb altres matries del

currculum de batxillerat, a induir els alumnes vers lanlisi i la comprensi dels canvis

que es produeixen en la societat actual a gran escala (estatal i mundial) i, al mateix

temps, a descobrir com es reflecteixen aquests processos a escales mes petites i

properes: la prpia localitat, la comarca, el pas.

Lalumnat dentre 16 i 18 anys est plenament capacitat per a consultar diferents fonts

dinformaci, analitzar fenmens complexos i formular hiptesis o interpretacions.

Amb tot, caldr evitar que un enfocament eclctic daquesta matria pugui desorientar

lalumnat. Es per aix que cal definir un marc epistemolgic que doni coherncia a

lanlisi i la interpretaci de lart. En les estratgies densenyament i aprenentatge, per tal

de donar coherncia epistemolgica i didctica, shan de recollir aportacions procedents

dels diferents paradigmes artstics integrats en un enfocament crtic.

Val a dir tamb que sempre hi haur una referncia clara i explcita a la nostra

comunitat, les Illes Balears, i es relacionaran fenmens a escala local, regional, estatal,

europea i mundial.

s evident que hi ha diferents opcions de cara a lorganitzaci dels continguts dHistria

de lart; una seria en mduls segons les diverses escales mundial, estatal, regional i

local. Remarcar que la proposada s tan sols una de les possibles i respone a criteris de

6


7/68

marcs referencials preferents i complexitat de desenvolupament temtic.

2. OBJECTIUS GENERALS

2.1. Objectius generals detapa

El batxillerat, normativament, presenta una doble vessant, la propedetica i la formativa i

terminal. Els objectius generals es poden concretar en tres: proporcionar als alumnes

una maduresa intellectual i humana, proporcionar els coneixements i habilitats que els

permetin desenvolupar funcions socials i capacitar-los per accedir a estudis superiors.

El currculum de batxiller ha de tenir com a finalitatdesenvolupar unes capacitats que

respecte a la nostra comunitat es desenvolupen a larticle 15 del Decret 111/2002i sn,

entre daltres el domini de la llengua catalana i castellana, utilitzar amb fludesa una

llengua estrangera, valorar crticament el mn contemporani, consolidar una personalitat

autnoma i responsable, entendre els elements de la investigaci i la metodologia

cientfica, participar en la millora de lentorn, adquirir hbits i procediments relatius a les

tecnologies de la informaci, i dominar els coneixements fonamentals de lespecialitat.

2.2. Objectius generals drea

Fan referncia als blocs de continguts i estan desenvolupats a lapartat del continguts

conceptuals

2.3. Objectius generals de la matria

Lalumnat, en acabar la matria, ha de ser capa de:

1. Explicar i valorar el concepte i funci de lart a travs de diverses poques

histriques.

2. Conixer alguns dels sistemes de lectura i mtodes danlisi de les obres dart ms

utilitzats en la prctica daquesta disciplina, aplicats a diversos exemples.

3. Utilitzar lesquema dun mtode danlisi i interpretaci de les obres dart, manifestant

el seu domini a partir de propostes prctiques i concretes.

4. Identificar, classificar i argumentar la pertinena dobres dart a un estil, escola o

7


8/68

tendncia determinada.

5. Comentar diverses obres dart, manifestant rigor i alhora sensibilitat i imaginaci, de

tal manera que es manifesti ladquisici dun gust personal, la capacitat de gaudi esttic

i lexpressi de sentiments propis davant les obres comentades.

6. Afavorir el coneixement i la comprensi dpoques i societats histriques a partir de

les seves manifestacions artstiques.

7. Identificar, analitzar i diferenciar alguns dels estils principals de la histria de lart

occidental; descobrir les connexions explicatives amb el medi social i histric en el qual

es varen desenvolupar, tot relacionant-los amb els estils precedents i consegents.

8. Conixer i utilitzar la terminologia prpia dels grans corrents de producci artstica,

de manera especial la daquells que tenen relaci directa amb lart contemporani.

9. Analitzar autors, obres i temes destils particularment rellevants en la producci

artstica dins lmbit de la histria de les Illes Balears, amb especial atenci a lpoca

contempornia.

10. Realitzar activitats de documentaci i dindagaci en les quals sanalitzin i

sinterpretin informacions diverses sobre aspectes de la histria de lart.

11. Conixer, gaudir i valorar el patrimoni historicoartstic i contribuir a la seva

conservaci, assumint les responsabilitats que suposa el seu manteniment i protecci.

Prendre conscincia de la significaci especial que t aquest patrimoni com a

manifestaci de la memria collectiva i expressi de la identitat prpia i genuna del

poble de les Illes Balears.

3. CONTINGUTS

3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. La Histria de lart: conceptes i mtodes

1. Concepte i funci de lart. Lart i lartista al llarg de la histria.

2. La classificaci de les arts. El concepte destil i la seva perioditzaci. Vehicles,

8


9/68

tcniques, materials i tipologies artstiques.

3. Elements de comentari de les obres dart.

4. El patrimoni artstic: la seva protecci i conservaci. Els museus. La restauraci de

lobra dart. Els itineraris historicoartstics.

II. Lart occidental en el mn antic i medieval

1. Els orgens de lart: lart a la prehistria, a Mesopotmia i a lantic Egipte.

2. Lart clssic: arquitectura, urbanisme i arts plstiques a Grcia i Roma.

3. El procs de transformaci des de les tradicions clssiques fins al mn medieval: lart

paleocristi, lart bizant i lart preromnic.

4. Lart islmic.

5. Lart romnic: arquitectura i arts plstiques.

6. Lart gtic: arquitectura i arts plstiques. Lart gtic a les Illes Balears: arquitectura,

escultura i pintura.

III. Lart occidental en el mn modern

1. El Renaixement a Itlia: arquitectura, escultura i pintura. El Renaixement a la resta

dEuropa. El cas de les Illes Balears.

2. El Barroc: arquitectura, urbanisme i arts plstiques. Lart barroc a les Illes Balears:

arquitectura, escultura i pintura.

3. Lart del segle XVIII.

IV. Lart contemporani

1. Els principals corrents arquitectnics i lurbanisme en el segle XIX. El Modernisme a

Catalunya i a les Illes Balears.

2. Lescultura i la pintura franceses en el segle XIX: del romanticisme al

postimpressionisme. La pintura a les Illes Balears.

3. Els principals corrents arquitectnics i lurbanisme en el segle XX. El cas de les Illes

Balears.

9


10/68

4. Les avantguardes abans de la Segona Guerra Mundial. El naixement de labstracci.

5. Les arts plstiques a la segona meitat del segle. Lescultura i la pintura a les Illes

Balears en el segle XX.

6. El llenguatge artstic de la fotografia i el cinema. Sntesi dels principals gneres, estils

i escoles cinematogrfiques.

3.2. Procediments

1. s de la cronologia i codis per mesurar i comprendre el temps histric.

2. Representaci grfica del temps histric amb la inclusi dinformaci artstica

pertinent, dades, autors, obres, fets historicoartstics i estils.

3. Identificaci de causes i conseqncies dels fenomens artstics en el seu context

histric.

4. Formulaci de preguntes i plantejament dhiptesis.

5. Aplicaci dun esquema de lectura de lobra arquitectnica, a lobra escultrica i a

lobra pictrica.

6. Aplicaci i s del vocabulari especfic de la histria de lart.

7. Comparaci interpretativa entre obres dart significatives.

8. Utilitzaci de fonts primries i secundries, ja siguin textuals, documentals,

audiovisuals o informtiques per a lobtenci dinformaci de naturalesa

historicoartstica.

9. Utilitzaci de tcniques dobservaci directa com les visites a museus, monuments,

arxius, centres de documentaci o els treballs de camp.

10. Utilitzaci de tcniques dobservaci indirecta per obtenir informaci de naturalesa

historicoartstica, com la visualitzaci de lmines, fotografies, diapositives, vdeos i

pellcules.

11. Utilitzaci de tcniques de representaci i emmagatzemament de la informaci

(apunts, taules, resums, bases de dades, texts en suport informtic).

10


11/68


12/68

aprenentatge, lrea resulta especialment adequada en ra del seu currculum, que

permet integrar els eixos transversals no noms des de la vessant actitudinal, sin

tamb des de la conceptual i la procedimental.

Es promour la transversalitat com a eix fonamental en la formaci de la futura

ciutadania i es tractaran quan correspongui els temes de leducaci moral i cvica, per la

pau, per la igualtat doportunitats entre els sexes, leducaci sexual i per la salut, pel

consum, leducaci ambiental, viria, per la construcci europea, per la democrcia i el

coneixement i la prctica dels drets humans, aix com leducaci pel respecte i la igualtat

dels drets i deures de les persones.

3.5. Continguts interdisciplinars

Des del punt de vista de la connexi interdisciplinar, al llarg del curs i en el

desenvolupament de les unitats didctiques i sempre que el context ho permeti

sestabliran relacions amb altres disciplines, b les que s'estiguin treballant a l'hora, b

que ja s'hagin tractat; el carcter obert i dinmic de la matria ho permet.

Les disciplines ms recurrents sn la Histria, la Filosofia la Geografia, lEconomia, la

Sociologia i en menor incidncia o si ms no ms puntual, la Fsica, les Matemtiques i

la Literatura.

A tall dexemple, ens ajudar la Histria per explicar el processos socials on es

desenvolupa la prctica artstica i la seva incidncia en les concepcions mentals i

ideolgiques de lartista, lEconomia per entendre moments de crisi i desenvolupament, o

la Literatura com element que influeix i s influt alhora per les arts plstiques.

4. TEMPORITZACI

Lassignatura de Histria de lartde 2n de batxillerat sol tenir unes 110 classes a ra de

quatre setmanals: de setembre a desembre 51, de gener a mar 28, i dabril a maig 31.

Dintre daquestes estan incloses les proves objectives, i sha dafegir una darrera

setmana, del 23 al 27 de maig per a les recuperacions. La selectivitat es desenvolupa al

12


13/68

juny.

Del total es dedicaran 7/8 hores a la presentaci i explicaci de les prctiques. La

distribuci de classes per temes i mesos ser la segent:

Primer trimestre (del 17 de setembre al 21 de desembre)

Unitat didctica I: Teoria i funci de lart

Unitat didctica II: Art Prehistric. Art egipci i mespotmic.

Unitat didctica III: Lart clssic. Grcia i Roma

Unitat didctica IV: L'Alta Edat Mitjana: Bizant, Preromnic i Islmic.

Unitat didctica V: La Baixa Edat Mitjana: Lart Romnic. Lart gtic. Lart mudjar.

Segon trimestre (del 10 de gener al 22 de mar)

Unitat didctica VI: El Renaixement. El Manierisme.

Unitat didctica VII: Lart Barroc. El Rococ.

Unitat didctica VIII: Lart Neoclssic. Goya.

Tercer trimestre (del 4 dabril al 20 de maig)

Unitat didctica IX: Larquitectura del segle XIX.

Evoluci de les arts figuratives fins a lImpressionisme.

Unitat didctica X: LImpressionisme.

Unitat didctica XI: Evoluci de les arts figuratives en el segle XX.

Larquitectura i lurbanisme al segle XX.

Unitat didctica XII: La imatge i el cinema.

5. METODOLOGIA

La metodologia esdev en la concreci de com es volen aconseguir els objectius

generals.

5.1. Principis metodolgics generals

El treball amb lalumnat, bsicament, es fonamenta en:

a) Laparticipaci activa en el treball danlisi, reflexi, recollida i interpretaci de dades

13


14/68

que permetin fonamentar opinions prpies i provocar el contrast dopinions.

b) Laplicaci en la realitat immediata dels coneixements apresos per tal de fer-los

plenament significatius i motivar la reflexi sobre alternatives a problemtiques de

gesti dels territori o dels recursos naturals

c) La diversitat en lorganitzaci del treball i en la gesti social de laula: treball

individual, treball en petit o gran grup, recerca, treball de camp, debat.

d) Latenci a la diversitat: fomentar la capacitat personal de cada alumne/a per a

aportar punts de vista, facilitar la interacci dins del grup, permetre diferents maneres

de comunicar el propi coneixement; es contempla atenci a la diversitat en les maneres

daprendre i de comunicar.

5.2. Dinmica de les sessions

Al comenament del curs es far la presentaci de la matria. A la primera sessi

sexplicar el temari a desenvolupar, la seqenciaci, aix com els criteris per tal de

superar-la. Es lliurar a lalumnat un full o dossier on quedaran explicitats els requisits,

els criteris de qualificaci, lorganitzaci seqenciada de la matria i la bibliografia.

El desenvolupament de la matria, organitzada en unitats didctiques amb les seves

sessions, contempla una dinmica a dos nivells:

- lelaboraci dun dossier per part de lalumne al llarg del curs i que sorganitza amb la

informaci recollida sobre la matria, amb lobjectiu dajudar-lo a consolidar els seus

coneixements i millorar la prctica de lestudi

- lestructura densenyament-aprenentatge de les unitats didctiques, que contempla

una sessi inicial dintroducci amb un esquema dels continguts, una avaluaci inicial

i el lliurament de material (si necessari), aix com les activitats a realitzar, amb la data

de lliurament de produccions i de la prova escrita, a ms duna la terminologia que

hauran de cercar o anotar al llarg de les exposicions del professor; la darrera sessi

contempla una activitat de comprovaci dadquisicions dels coneixements, amb

14


15/68

aportaci per part dels alumnes respecte als termes especfics de la unitat didctica

5.3. Estils o tcniques densenyament

Bsicament al llarg de les unitats didctiques els estils o tcniques densenyament, que

fan referncia al trasps de decisions sn una combinaci entre exposicions de contingut

per part del professor i activitats dindagaci; les diferents activitats contemplen el treball

autnom, recproc, collaboratiu i compartit -debat-, i de forma puntual el

microensenyament, sempre sota el principi del dinamisme i la participaci activa.

5.4. Activitats densenyament/aprenentatge

Les activitats es plantegen atenent a principis bsics:

- laprenentatge de lalumne s lobjectiu fonamental.

- lobjecte de la histria de lart s lestudi de lobra dart amb la finalitat dobservar-la,

analitzar-la i interpretar-la dins determinats contexts histrics;

- amb el conseqent esperit cientfic i crtic.

Les activitats es formulen a partir de la seva adequaci a la temtica. Sn:

1) la realitzaci de mapes conceptuals referents a la unitat

2) lanlisi del context historicoartstic mitjanant lanlisi de diapositives i imatges4) la

realitzaci de definicions dels conceptes ms importants de la unitat

3) lanlisi i comentari de texts histrics

4) la realitzaci de quadres comparatius i de sntesis dels continguts de la unitat

5) la consulta de bibliografia especfica de contingut histric i artstic.

5.5. Recursos didctics

5.5.1. Per al professor

Lopci metodolgica realitzada per lrea de Cincies socials implica la utilitzaci a

laula de materials i recursos didctics diversos. En conseqncia sutilitzaran:

- Manuals i llibres de contingut artstic divers: enciclopdies, atles geogrfics i histrics,

plnols, revistes especialitzades, premsa escrita,

15


16/68

- Materials informtics i de suport audiovisuals: projector de diapositives, vdeo,

documentals i pellcules.

5.5.2. Per a lalumne

A laula es treballar amb el llibre:

Autors Diversos, Histria de lArt, Editorial Vicens-Vives, Barcelona, 1996

que es complementar -si escau- amb altres.

A linici de cada unitat didctica es far menci dels recursos didctics recomanables i es

contempla el lliurament de material especfic.

Es fonamental fer una sessi sobre ls de la Biblioteca del centre i/o municipal o local,

com una font de recursos i un espai ptim per al desenvolupament de les activitats

destudi i indagaci. Tamb fer veure a lalumnat la necessitat dun s crtic d Internet a

lhora de cercar informaci grfica i textual.

5.6. Agrupaments i espai docent

Els agrupaments a batxillerat venen donats pels alumnes que fan la modalitat

dHumanitats i cincies socials, els que han superat el curs anterior i els repetidors,

daquest o daltres centres.

De laula shan de destacar dos aspectes: la distribuci de lespai i lorganitzaci i gesti

de la classe; la disposici de lalumnat s voluntria i lliure; es treballa tant a nivell

individual, en petits grups o en gran grup, per la qual cosa conv que el mobiliari sigui

individual i permeti diferents organitzacions.

El centre hauria doferir la possibilitat de disposar dun aula especfica per treballar els

recursos audiovisuals i informtics.

5.7. s de les tecnologies de la informaci i comunicaci (TIC)

Els mitjans informtics ofereixen noves perspectives per a lensenyament i sn un recurs

denorme potencial didctic i educatiu. Laplicaci de les noves tecnologies resulta

particularment indicada en el tractament i processament de la informaci, a ms de les

16


17/68

possibilitats duna utilitzaci interactiva. s important que lalumnat conegui la utilitat

prctica del programari informtic aplicable a lanlisi de lobra dart i el seu context

histric. Les TIC sn un suport i recurs del discurs del professor, el qual introduir als

alumnes en el seu s.

Els portals recomanables sn els que recullen enllaos diversos que incloguin els

dinstitucions pbliques i privades que assegurin la fiabilitat de la informaci.

Per a recursos generals de tot abast sn adients les webs de cincies socials. Per a

imatges dobres dart sn de gran utilitat les webs dels grans museus com el Louvre

(www.louvre.fr), El Prado (www.museoprado.mcu.es), la Galleria degli Uffizi

(www.uffizi.firenze.it), la National Galery (www.nationalgallery.org.uk), o el British

Museum (www.thebritishmuseum.ac.uk), i altres ms especfiques com la The Web

Gallery of Art(www.wga.hu) o Vitruvio (www.vitruvio.ch).

Com a diccionari de termes artstics resulta molt completa la web de J. Buixader

(http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/socials/art.htm)

La pissarra digital pot resultar una eina altament efica per al treball interactiu entre

professor i alumnat.

6. AVALUACI

6.1. Principis generals

Lavaluaci s un element curricular que serveix per autoregular els propis

aprenentatges de lalumnat i per determinar el compliment de les intencions educatives.

Els tres referents sn els objectius generals a partir dels quals es concreten els

especfics a les unitats didctiques i per tant vinculats als continguts; els continguts que

concreten les intencions educatives dels objectius generals, i els criteris davaluaci,

normatius tamb, i delimiten les capacitats que shaurien dassolir, grau i nivell

daprenentatge.

a) Avaluaci daprenentatge

17


18/68

Lavaluaci de lalumnat es far continua, i la seva aplicaci ho permetran els

procediments i els instruments.

-Avaluaci inicial:Aquesta contempla una introductriaa la matria a principi del curs;

les altres es duen a terme a linici de les unitats didctiques que son temtiques i

permeten detectar el nivell de coneixements i les idees prvies de lalumnat; es poden

consultar a la programaci a laula perqu tenen formats diferents.

-Avaluaci formativa:El seguiment i el control per part del professor de les activitats de

cada unitat permetr lavaluaci formativa i continua.

-Avaluaci sumativa:Finalment lavaluaci sumativa contemplar les produccions dels

alumnes, lobservaci per part del professor de la participaci als debats i les proves

objectives, totes elles activitats que es faran al llarg del curs i venen especificades a la

temporitzaci.

b) Avaluaci densenyament

Servir per determinar si la prctica educativa s efica i adequada i per valorar

laplicaci de les programacions daula. El criteri ms destacat s lanlisi rigorosa de les

informacions que proporciona lavaluaci daprenentatge de lalumnat; es far en obtenir

els resultats de les unitats didctiques i a lacabament del curs.

6.2. Criteris davaluaci

Dins els criteris davaluaci es tindr sempre present la correcte expressi de lalumnat,

sense errors ortogrfics ni de lxic. Es contemplaran les directrius de propostes del

Departament de llenges. Els criteris davaluaci es concreten a partir dels normatius

establerts al Decret 111/2002 i recollits a la programaci del Departament.

1. Explicar el concepte dart resumint algunes de les funcions que aquest ha tingut al

llarg de la histria i posant-ne exemples concrets.

2. Identificar de manera prctica els diversos vehicles de lart i de les seves particulars

tipologies.

18


19/68

3. Analitzar un vehicle artstic al llarg del temps (des de la Grcia clssica fins al final de

lpoca moderna), per tal destablir distincions fonamentals en levoluci estilstica, i de

la perioditzaci general de la histria de lart.

4. Establir els passos dun sistema de comentari i lectura duna obra arquitectnica,

escultrica, pictrica i flmica.

5. Aplicar a diverses obres arquitectniques, pictriques, escultriques i flmiques un

sistema de comentari i lectura dacord amb uns passos explicitats prviament.

6. Analitzar una obra artstica i tamb levoluci de lobra dun autor o autora que no

sigui de lpoca contempornia, assenyalant-hi les peculiars relacions entre el rol de

lartista i la societat en el cas estudiat i els canvis respecte dpoques precedents o

consegents.

7. Explicar el concepte de patrimoni artstic comentant algunes de les actuacions que

shan efectuat per conservar-lo a les Illes Balears.

8. Descriure una ruta historicoartstica de les Illes Balears, comentant les obres que shi

poden observar i la importncia social i econmica de la seva explotaci.

9. Resumir els components determinants i les lnies bsiques de les formes, temes i

funcions duna de les poques de la Histria de lart (tret de la contempornia), tot

establint-hi les ruptures i continutats pertinents i situant-los amb la mxima precisi

possible en la seva cronologia histrica.

10. Reconixer algunes obres de la cultura talaitica i de lpoca romana a les Illes

Balears i algunes obres pniques de lilla dEivissa.

11. Identificar diverses obres arquitectniques del mn antic i medieval, comentant-les

estilsticament i explicant-les en relaci amb el seu context histric dacord amb les

pautes pertinents dun esquema complet i rigors de lectura.

12. Identificar diverses obres escultriques del mn antic i medieval, comentar-les

estilsticament, explicitant-ne el tema i les seves fonts, i explicantles en relaci amb el

19


20/68

seu context histric dacord amb les pautes pertinents dun esquema complet i rigors

de lectura.

13. Identificar diverses obres pictriques del mn antic i medieval, comentar-les

estilsticament, explicitant-ne el tema i les seves fonts, i explicantles en relaci amb el


de lectura.

14. Explicar per escrit, de manera ordenada, un tema sobre el gtic a les Illes Balears,

en el qual sanalitzin algunes de les obres ms representatives daquest moviment a les

Illes.

15. Realitzar un petit treball de recerca sobre una obra arquitectnica gtica a les Illes

Balears.

16. Identificar diverses obres arquitectniques del mn modern, comentarles

estilsticament i explicant-les en relaci amb el seu context histric dacord amb les

pautes pertinents dun esquema complet i rigors de lectura.

17. Identificar diverses obres escultriques del mn modern, comentar-les

estilsticament, explicitant-ne el tema i les seves fonts, i explicant-les en relaci amb el


de lectura.

18. Identificar diverses obres pictriques del mn modern, comentar-les estilsticament,

explicitant-ne el tema i les seves fonts, i explicant-les en relaci amb el seu context

histric dacord amb les pautes pertinents dun esquema complet i rigors de lectura.

19. Fer un petit treball dindagaci sobre una obra arquitectnica, escultrica o pictrica

dels segles XVI, XVII o XVIII, que shagi produt i sigui observable a les Illes Balears.

20. Analitzar una obra arquitectnica, escultrica i pictrica del Barroc a les Illes

Balears.

21. Resumir les tendncies urbanstiques i arquitectniques dels segles XIX i XX a

20


21/68

partir de lanlisi dalguns plnols i dalguns edificis caracterstics.

22. Comentar, a partir dun esquema complet i rigors de lectura i en relaci amb el seu

context histric, algunes obres arquitectniques pertanyents als segles XIX i XX.

23. Explicar de manera ordenada per escrit un tema sobre el Modernisme a les Illes

Balears, en el qual sanalitzin algunes de les obres ms representatives daquest

moviment a les Illes i shi estableixin les relacions pertinents amb les seves

manifestacions catalanes i europees.

24. Realitzar un petit treball dindagaci sobre una obra arquitectnica modernista a les

Illes Balears.

25. Explicar de manera resumida les continutats i els canvis observables dels estils

pictrics del segle XIX a Frana: romanticisme, realisme, impressionisme,

neoimpressionisme i postimpressionisme.

26. Comentar, argumentant les raons de la tria, un quadre representatiu dun dels estils

pictrics del segle XIX a Frana.

27. Explicar de manera resumida les avantguardes abans de la Segona Guerra Mundial

i les arts plstiques a la segona meitat del segle XX.

28. Comentar, argumentant les raons de la tria, dues obres plstiques representatives

dels estils i propostes del segle XX (luna anterior i laltra posterior a la Segona Guerra

Mundial).

29. Identificar, tot comentant-los, alguns quadres dels pintors de les Illes Balears ms

significatius del segle XIX i del segle XX.

30. Analitzar levoluci de lobra dun autor plstic del segle XX comentant, segons els

esquemes de comentari establerts a classe, les obres que marquen una fita important

en la seva producci.

31. Descriure els elements formals fonamentals del llenguatge flmic i comentar els

elements del contingut dun film.

21


22/68


23/68

b) Temes a desenvolupar.

c) Anlisi, interpretaci i comentari de grfics dimatges i texts.

A les proves prctiques danlisi dimatges i texts es valorar: originalitat, profunditat,

domini del context histric, sentit crtic i objectivitat.

C) Es ponderaran amb carcter negatiu: els errors, els plantejaments incongruents a

una o vries de les qestions plantejades.

D) La qualificaci obtinguda en les proves davaluaci es veur afectada pel seu grau

de correcci sintctica i ortogrfica.

E) Lavaluaci ser positiva quan obtinguin cinc sobre deu punts.

La reiteraci en les faltes dassistncia injustificades suposar perdre el dret a lavaluaci

continua.

6.4. Instruments i procediments davaluaci

- Instruments dobservaci sistemtica: per dur un control sobre lassistncia i registrar

el desenvolupament de la matria.

- Instruments per a les avaluacions inicials amb formats orals, escrites, debats,

qestionaris, ...

- Produccions dels alumnes: sempre es valorar de forma positiva.

- Intercanvis orals: observaci quant a participaci activa amb i rigor i dintre de les

normes bsiques de convivncia i respecte.

- Proves objectives: cada prova escrita seguir el model de les PAAU.

7. ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECFIQUES (NEE)

Lnica tipologia dalumnat amb NEE a batxillerat sn els alumnes superdotats

diagnosticats; a aquests alumnes sels lliuraria material especfic, sobretot dindagaci,

per treballar de forma complementria. A vegades dna bon resultat el suport que certs

alumnes puguin oferir a daltres, desenvolupant un sentit de solidaritat i a la vegada de

consolidaci de continguts de la matria (microensenyament).

23


24/68

8. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS

Algunes unitats didctiques contemplen la possibilitat de realitzar sortides. Una de les

activitats s normativa: la de museus i monuments propers al centre educatiu.

9. PROGRAMACI DAULA: LES UNITATS DIDCTIQUES

UNITAT DIDCTICA I: Teoria i funci de lart

A. Objectius didctics

1. Entendre lart com a forma dexpressi que reflecteix lessncia duna cultura.

2. Analitzar el procs creatiu de lobra i les diferents finalitats de la producci artstica.

3. Influx mutu entre artista i societat.

4. Conixer el patrimoni cultural i la importncia de conservar-lo i restaurar-lo.

5. Entendre que lart t un llenguatge propi.

6. Conixer el vocabulari artstic i les vies danlisis de lobra (formal, sociolgica, )

7. Identificar les diverses tipologies arquitectniques, i usar el seu propi llenguatge.

8. Comprendre les causes i conseqncies de la variaci dels elements formals de lart.

9. Identificar els diversos models escultrics i els seus procediments tcnics.

10. Explicar les principals tcniques pictriques i el tipus de suport.

11. Analitzar els elements formals duna pintura.

12. Entendre el canvi en el tractament dun mateix tema per les circumstncies

histriques.

13. Obtenir informaci de diverses fonts i dur a terme activitats dindagaci en les quals

sanalitzin i interpretin informacions diverses sobre aspectes de la histria de lart.

B. Continguts

Conceptuals

1. La creaci artstica.

2. Concepte de bellesa.

3. Diverses maneres de classificar lart.

24


25/68

4. Els estils artstics.

5. Art i societat. Els mecenes.

6. El patrimoni artstic. Valoraci, conservaci i restauraci.

7. Dileg artista-societat.

8. Anlisi de lobra dart. Com lhem de mirar.

9. Larquitectura: elements estructurals, sostenidors i sostinguts.

10. Lescultura: mtodes.

11. La pintura: tcniques pictriques.

12. Elements formals de la pintura: dibuix, color, llum, profunditat, composici.

13. La concepci del tema en les arts plstiques.

Procedimentals

1. s de taules cronolgiques i seguiment de levoluci dels estils per situar-los en el

temps.

2. s de diverses fonts dobservaci directes i indirectes: texts i material audiovisual.

3. Elaboraci dun model de comentari (tcnica, forma, funci, significat,) per a lobra

arquitectnica, un per a lobra escultrica i un per a lobra pictrica.

4. Anlisi duna obra pictrica: La Verge de les Roques de Leonardo da Vinci.

Actitudinals

1. Inters en el coneixement, conservaci i restauraci del patrimoni artstic.

2. Inters per les obres dart com a documents i llegats histrics.

3. Capacitat de sentir lemoci que lobra pot produir per la seva bellesa, espiritualitat o

sentit de lharmonia.

4. Percepci de lobra dart com un b de valor universal.

5. Ampliaci del lxic personal i organitzaci del propi treball.

C. Temporalitzaci

Tres sessions

25


26/68

D. Metodologia

La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les

exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar

laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup.

E. Activitats densenyament-aprenentatge

Durant tota la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i

histrica.

1a: Avaluaci inicial: Xerrada en grup per identificar dels coneixements previs de

l'alumnat sobre la Histria de lart. Continguts: Creaci artstica i concepte de bellesa.

Classificaci i estils. Elaboraci i lliurament duna taula cronolgica general dels estils.

2a: Introducci als recursos de la xarxa Internet (webs dels grans museus). Continguts:

art, artista i societat; mecenatge; patrimoni artstic; anlisi de lobra dart. Elaboraci i

lliurament dun model de comentari per a lobra dart.

3a: Continguts: Arquitectura, escultura i pintura; tcniques i mtodes; elements formals.

Anlisi de La Verge de les Roques de Leonardo da Vinci.

F. Recursos i materials didctics

Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, llibres de consulta, la projecci

dimatges des dordinador amb un retroprojector i Internet.

G. Avaluaci

Procediments i instruments

Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi.

Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci

activa. Revisi de les produccions de lalumne.

Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita de la terminologia amb la unitat

didctica 2.

Criteris davaluaci26


27/68

1. Comprendre el procs creatiu de lobra i el perqu daquest procs.

2. Comprendre que lart es part duna cultura i expressa limaginari de cada poca.

3. Comprendre el condicionament mutu entre la societat de lpoca i lartista.

4. Comprendre el concepte de bellesa entesa en un sentit ampli.

5. Coneixer els modes de classificar les obres i el concepte destil.

6. Coneixer lexistncia del patrimoni i la necessitat de restauraci i conservaci.

7. Entendre lexistncia dun llenguatge propi de les manifestacions artstiques.

8. s correcte del seu vocabulari artstic.

9. Coneixer les possibilitats danlisi de lobra dart: formal, sociolgic, iconolgic, ...

10. Identificar correctament les tipologies arquitectniques.

11. Identificar els modes i tcniques escultrics i pictrics i comentar els elements

formals.

UNITAT DIDCTICA II: Art Prehistric. Art Egipci. Art Mesopotmic.


1. Situar en el temps els origens i les primeres manifestacions artstiques.

2. Conixer les principals manifestacions artstiques de la prehistria europea.

3. Entendre que estan molt relacionades amb ritus mgics o religiosos.

4. Comentar una pintura rupestre.

6. Situar correctament en el temps les diverses civilitzacions mediterrnies de lantiguitat.

7. Conixer lart egipci i de lart mesopotmic i relacionar-lo amb el context histric.

8. Conixer els condicionants socials, econmics i intellectuals de cada poca.

9. Poder analitzar larquitectura, lescultura i la pictura de a lantic Egipte i de

Mesoptmia.

10. Reconixer la importncia de Mesopotmia a lart de la construcci.

11. Explicar els llenguatges plstics dEgipte i Mesopotamia, les seves causes i

diferncies.

27


28/68

B. Continguts

Conceptuals

1. Els origens de lart: lart prehistric

2. El naixement de la pintura, lescultura i larquitectura.

3. La civilitzaci de lantic Egipte: condicionants intellectuals, socials i econmics.

4. Arquitectura, escultura i pintura egpcies.

5. Mesopotmia, bressol de diferents civilitzacions.

6. Les grans aportacions mesopotmiques: larc i la volta.

7. La prehistria a Espanya.

Procedimentals

1. s de taules cronolgiques, mapes, texts i elaboraci duna sntesi del temes destudi.

2. Anlisi de lobra com a font de coneixement histric i comparaci entre les

significatives.

3. Anlisi i interpretaci dobres arquitectniques, escultriques i pictriques.

4. s del vocabulari especfic de la matria.

Actitudinals

1. Valoraci de lhbit dobservaci.

2. Capacitat de sentir i expressar el que produeix lobra per la seva bellesa, espiritualitat

o sentit de lharmonia.

3. Valoraci de les causes histriques de la creaci artstica.

4. Respecte per plantejaments culturals diferents dels propis i pel seu patrimoni artstic.

C. Temporalitzaci

Sis sessions

D. Metodologia



28


29/68



Durant tota la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i

histrica.

1a: Avaluaci inicial: Situaci en el temps i lespai de lart prehistric i les civilitzacions

egpcia i mesopotmica. Continguts: La prehistria i els origens de lart (pintura,

escultura i arquitectura). Art prehistric a la pennsula Ibrica.

2a: Continguts: Context de civilitzaci egpcia; arquitectura. Projecci dun DVD.

3a: Continguts: Egipte, pintura i escultura.

4a: Continguts: Context de civilitzaci mesopotmica. Elaboraci dun mapa conceptual

dels principals trets de lart egipci.

5a: Continguts: Pintura, escultura i arquitectura mesoptmiques. Elaboraci i lliurament

duna taula cronolgica dEgipte i Mesopotmia.

6a: Prova escrita de les unitats didctiques 1 i 2.


Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de

consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics,

obres, ) i Internet.

G. Avaluaci





Avaluaci sumativa: produccions de lalumnat i prova escrita de la unitat didctica.

Criteris davaluaci

1. Situar en el temps i lespai lart de la prehistria, dEgipte i de Mesopotmia.

29


30/68

2. Relacionar lart amb els condicionants intellectuals, socials i econmics de cada

etapa.

3. Coneixer els trets de lart egipci i mesopotmic quant a larquitectura, escultura i

pintura.

4. Saber fer el comentari duna obra arquitectnica i comprendre la importncia del

descobriment de larc i la volta.

5. Saber aplicar un esquema de comentari pictric a una obra daquestes etapes.

UNITAT DIDCTICA III: Lart Clssic: Grcia i Roma. Lart Paleocristi


1. Situar correctament aquestes civilitzacions en el temps i lespai.

2. Conixer els seus condicionants intellectuals, socials i econmics.

3. Resumir les caracterstiques de lart grec, relacionant-les amb el seu context histric.

4. Analitzar larquitectura i lurbansme grec i rom formal, funcional i significativament

5. Analitzar lescultura grega de les diverses etapes (arcaisme, classicisme, hellenisme).

6. Comprendre linflux del classicisme grec en lart posterior, sobretot en lescultura.

7. Valorar el llegat de la grec clssic com a part fonamental del patrimoni de la

humanitat.

8. Relacionar les obres dart romanes amb lesperit prctic i imperialista de Roma.

9. Comparar larquitectura romana amb la grega, treient les seves diferncies.

10. Comentar una escultura romana formalment, iconogrficament i iconolgicament.

11. Conixer i identificar els principals monuments romans de la pennsula Ibrica.

12. Conixer i utilitzar el vocabulari propi de lassignatura.

B. Continguts

Conceptuals

1. Fonaments socials i culturals grecs. Antropocentrisme i democrcia.

2. Localitzaci espacial. Cronologia i evoluci.

30


31/68

3. Polis. Urbanisme i concepci de lespai gregues.

4. Arquitectura grega: elements estructurals i tipologia.

5. Lescultura grega i la seva evoluci.

6. La cermica grega.

7. Localitzaci geogrfica i temporal de la civilitzaci romana.

8. Condicionants intellectuals, econmics i socials de Roma.

9. Origens: lart etrusc i la influncia grega.

10. Caracterstiques prpies de lart rom.

11. Sentit de lespai i de lurbanisme romans.

12. Arquitectura: tipologia i elements constructius.

13. Escultura: el sentit realista en la plstica romana.

14. Pintura i mosaic.

15. Roma a la pennsula Ibrica: patrimoni artstic.

16. Crisi i divisi de lImperi Rom.

17. Lart paleocristi, un pont entre dues cultures.

Procedimentals

1. Comprensi i s correcte del vocabulari especfic de lassignatura.

2. Observaci de grfics i audiovisuals, texts i s i elaboraci de taules cronolgiques.

3. Anlisi de les obres dart com a fonts de coneixement histric de Grcia i Roma.

4. Elaboraci i aplicaci dun esquema de comentari per a larquitectura, per a lescultura

i per a la pintura de Grcia i de Roma.

5. Comparaci entre larquitectura romana i grega.

6. Visita dalgun lloc dinters relacionat amb la cultura grega o romana.

Actitudinals

1. Valoraci de lhbit dobservaci i de la capacitat de gaudir lesttic.

2. Inters en cercar les causes de la creaci artstica i relacionar-les amb el context

31


32/68


33/68

10a: Lescultura; el realisme rom. Elaboraci duna sntesi i comparaci amb Grcia.

11a: La pintura i els mosaics. Comentari dun text de Plini el Vell.

12a: Hispnia romana. Art paleocristi. Lliurament dun mapa conceptual de la unitat.

13a: Prova escrita.





G. Avaluaci





Avaluaci sumativa: produccions de lalumnat i prova escrita de la unitat didctica.

Criteris davaluaci

1. Situar a lespai-temps les Grecia i Roma, i coneixer les seves etapes i procs de

difusi.

2. Resumir els condicionants intellectuals, socials i econmics del mn clssic, grec i

rom, i relacionar-los amb la producci artstica.

3. Conixer els trets de larquitectura clssica i els elements dels ordres arquitectnics.

4. Conixer el concepte durbanisme i el diferent sentit de lespai dels grecs i dels

romans.

5. Conixer i identificar els principals escultors grecs i les seves obres.

6. Saber comparar lescultura, larquitectura i la pintura, grega i romana, dels diferents

perodes, veure les seves diferncies i entendre les causes.

7. Anlitzar una obra dart grega o romana formalment, iconogrficament i

33


34/68

iconolgicament.

8. Veure si comprenen la importncia de conservar i restaurar el patrimoni artstic.

UNITAT DIDCTICA IV: LEdat Mitjana. Art Bizant. Art Preromnic. Art Islmic.


1. Situar a lespai i el temps les cultures mediterrnies posteriors a la caiguda de Roma.

2. Conixer els trets intellectuals, poltics, socials i econmics daquestes cultures.

4. Anlitzar larquitectura, la pintura i els mosaics bizantins formalment, funcionalment i

significativament.

6. Conixer linflux de la iconografia bizantina sobre lart europeu medieval.

8. Conixer les caracterstiques dels models arquitectnics de lEuropa preromnica.

10. Relacionar lart musulm amb la mentalitat prpia de la cultura islmica.

12. Conixer les principals caracterstiques de larquitectura dal-ndalus i la seva

evoluci.

14. Conixer la influncia musulmana sobre larquitectura cristiana de lpoca.

15. Usar amb propietat el llenguatge especfic de lassignatura.

16. Veure la importncia de conservar i restaurar el patrimoni artstic musulm espanyol.

B. Continguts

Conceptuals

1. Crisi i divisi de lImperi Rom.

2. Causes que van dur a que lEsglsia i la cultura cristianes tinguessin un paper

rellevant, tant a Orient (Imperi Bizant) com a Occident (Europa medieval).

3. Lart bizant: trets fonamentals.

4. Larquitectura bizantina: Santa Sofia de Constantinoble.

5. La pintura i el mosaic bizantins i aportacions iconogrfiques a lart europeu medieval.

6. Principals manifestacions artstiques europees preromniques: art visigtic, art

34


35/68

carolingi, art preromnic asturi i art mossrab.

7. Localitzaci espacial i temporal de la civilitzaci islmica.

8. Condicionants intellectuals, econmics i socials del mn islmic.

9. Trets distintius de lart islmic.

10. Lart islmic a la pennsula Ibrica. Evoluci i etapes.

11. Estudi dobres representatives: la mesquita de Crdova i lAlhambra.

12. Lart mudjar. rees de difusi.

Procedimentals

1. s de taules cronolgiques que mostrin levoluci parallela de les cultures

mediterrnies.

2. Anlisi dels elements constructius caracterstics de larquitectura bizantina.

3. Aplicaci dun esquema de lectura de larquitectura a Santa Sofia de Constantinoble.

4. s dun esquema per a la pintura i mosaics bizantns que mostri els trets iconogrfics.

5. Identificaci de causes i conseqncies artstiques per larribada dels pobles

germnics.

6. Anlisi dels trets comuns i diferencials entre les arquitectures preromniques.

7. Elaboraci snttica dels trets de lart islmic i de la seva evoluci a la pennsula

Ibrica.

8. Aplicaci dun esquema de comentari arquitectnic a les principals mostres

arquitectniques islmiques de la pennsula Ibrica.

9. Relaci art-societat a lIslam travs de lestudi de larquitectura.

10. Aplicaci i s del vocabulari especfic de la Histria de lart.

Actitudinals

1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttic i de lesperit crtic.

2. Inters per les obres dart com a documents i llegats histrics.

3. Respecte pels plantejaments socioculturals diferents als propis.

35


36/68

4. Normalitzaci i ampliaci del propi lxic.

C. Temporalitzaci

Catorze sessions

D. Metodologia





Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i

histrica.

1a:Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre la multiculturalitat i el mestissatge de cultures

en el mateix territori. Continguts: Caiguda de Roma i rellevncia del cristianisme.

Fragmentaci cultural. LImperi Bizant i el canvi conceptual. Lliurament duna taula

cronolgica de levoluci parallela de les cultures mediterrnies. Anlisi de mapes

histrics.

2a: Europa oriental: Bizanci (arquitectura, mosaic i pintura). Anlisi de Santa Sofia.

3a: Europa oriental: Bizanci (arquitectura, mosaic i pintura). Conceptes ms importants.

4a: Europa oriental: Iconografia i iconologia bizantines. Elaboraci dun esquema per a

lanlisi de la pintura bizantina.

5a: Europa occidental: art visigtic i carolingi

6a: Europa occidental: art carolingi i otnida

7a: Art preromnic asturi i mossrab.

8a: La civilitzaci islmica. Trets distintius de lart islmic.

9a: Arquitectura islmica. s de mapes histrics.

10a: Arquitectura islmica. s de mapes histrics.

11a: Arts plstiques de lIslam. Elaboraci duna sntesi dels trets distintius de lart

36


37/68

islmic.

12a: Al-ndalus: la mesquita de Crdova. Regne Nazar: lAlhambra.

13a: lArt mudjar i la seva difusi. Realitzaci dun mapa conceptual de la unitat.

14a: Prova escrita de la unitat didctica.





G. Avaluaci





Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didctica.

Criteris davaluaci

1. Situar a lespai i el temps les cultures mediterrnies posteriors a la caiguda de Roma.

2. Coneixer els seus condicionants intellectuals, poltics, socials i econmics.

4. Anlitzar larquitectura, pintura i mosaics bizantis (forma, significat, funci i

iconogrfia).

6. Conixer la influncia iconogrfica bizantina en lart europeu medieval.

8. Conixer les caracterstiques dels diferents modes arquitectnics dels pobles

germnics.

9. Relacionar els trets intellectuals, socials i econmics del mn islmic amb el seu art.

11. Conixer la influncia de lartquitectura musulmana sobre la cristiana de lpoca.

12. Conixer els trets de larquitectura de al-ndalus i la seva evoluci i saber comentar-

la.

37


38/68

UNITAT DIDCTICA V: Lart Romnic. Lart Gtic


1. Situar en el temps i lespai el desenvolupament dels estils romnic i gtic.

2. Conixer el contexts histric, social, econmic i intellectual europeu daquests

perodes artstitcs i relacionar-los amb el seu desenvolupament.

3. Conixer els elements constructius romnics i gtics, i rastrejar els seus origens.

4. Conixer les variants regionals romniques i gtiques i entendre les causes

diferencials.

5. Conixer i interpretar la simbologia prpia del romnic i la simbologia prpia del gtic.

6. Analitzar una obra: tcnica, forma, iconografia i iconologia, funci, estil i relaci

contextual.

7. Interessar-se per la conservaci i restauraci dels monuments romnics i gtics.

8. Situar en el temps i en lespai el romnic peninsular i distingir les principals zones.

9. Comparar una pintura romnica castellana amb una altra de lrea de Catalunya.

10. Conixer litinerari del cam de Santiago i comentar els seus monuments.

11. Diferenciar obres gtiques de procedncies geogrfiques diverses.

12. Diferenciar una escultura gtica amb altres detapes precedents.

13. Identificar als principals autors gtics de lpoca i les seves aportacions i obres.

14. Analitzar les diferncies entre larquitectura gtica catalana i leuropea.

15. Marcar en un mapa de la pennsula Ibrica els monuments gtics i saber-ne el

perode.

16. Utilitzar correctament el vocabulari propi de lassignatura.

B. Continguts

38


39/68

Conceptuals

1. Localitzaci a lespai i el temps de lestil romnic i de lestil gtic.

2. Condicionants intellectuals, econmics i socials de la Baixa Edat Mitjana.

3. Circumstncies que dugueren al desenvolupament de lestil romnic.

4. Larquitectura romnica: elements constructius.

5. Tipologies regionals: el romnic a Frana, Itlia, Alemanya i Anglaterra.

6. La plstica romnica.

7. Anlisi duna obra escultrica: El prtic de San Pedro de Moissac.

8. Localitzaci geogrfica i temporal del romnic peninsular.

9. Circumstncies histriques especfiques de la Pennsula durant el Romnic.

10. Escoles romniques de la pennsula Ibrica, etapes i evoluci.

11. Larquitectura i lescultura romnica: caracterstiques i evoluci.

12. La pintura romnica: caracterstiques i exemples.

13. Estudi duna pintura romnica de lrea catalana i una de lrea castellana.

14. Caracterstiques de lestil gtic.

15. Les variants nacionals: el gtic a Itlia, Frana, Anglaterra i Alemanya.

16. Lescultura gtica: caracterstiques i evoluci.

17. Des de la pintura gtica italiana fins als primitius flamencs. Trets i mestres principals.

18. Context histric i cronologia del gtic a la pennsula Ibrica.

19. Caracterstiques generals del gtic a la pennsula Ibrica.

20. Lescultura gtica a la pennsula Ibrica.

21. La pintura gtica a Castella, Lle i Catalunya.

Procedimentals

1. s de taules cronolgiques, mapes, comentaris de text i elaboraci de sntesi per

situar les etapes del romnic i del gtic.

2. Relaci art-societat a travs de lestudi dels edificis tipus: lesglsia i el castell.

39


40/68

3. Esquema de larquitectura, escultura i pintura dels temples romnics i gtics europeus.

4. Esquema de larquitectura, escultura i pintura ibriques dpoca romnica i gtica.

5. Recerca dels origens de la iconografia romnica i de la iconografia gtica.

6. Comparaci entre la pintura romnica de lrea catalana i la de lrea castellana.

7. Aplicaci dun esquema de comentari arquitectnic sobre una catedral gtica.

8. Comentari esquemtic descultura arquitectnica gtica i comentari duna obra

exempta; comentari esquemtic de pintura gtica.

9. Comparaci entre obres del perode romnic i gtic.

10. Visita a llocs propers que conservin monuments gtics

11. Comparaci entre obres arquitectniques, escultriques o pictriques de diferents

zones i etapes del gtic a la pennsula Ibrica.

18. Estudi especfic duna obra mestra de la pintura flamenca: el Trptic de lAnyell Mstic.

12. Aplicaci dun sistema de comentari de la pintura a algun retaule gtic.

Actitudinals

1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttici i de lesperit crtic.

4. Inters per lobra dart com document i llegat histric.

8. Inters per la defensa del patrimoni artstic ents com un b de valor universal.

C. Temporalitzaci

Quinze sessions.

D. Metodologia






histrica.

40


41/68

1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre lEuropa cristiana medieval. Continguts:

Context histric i cultural europeu. Larquitectura romnica. s de mapes histrics i

artstics.

2a: Larquitectura romnica. Tipologies regionals.

3a: Larquitectura romnica. Escultura monumental del temple. Anlisi del prtic de sant

Pere de Moissac.

4a: Arts plstiques del Romnic. Comentari de la pintura de sant Climent de Tall.

5a: Romnic de la pennsula Ibrica: context histric i cultural. Lrea catalana i larea

castellana. El cam de Santiago. Comentari de la pintura de San Isidoro de Len.

6a: Larribada del gtic. Context i variants regionals (Frana, Anglaterra, Itlia i

Alemanya).

7a: Arquitectura gtica (Frana, Anglaterra, Itlia i Alemanya). s de mapes histrics i

artstics.

8a: Arquitectura gtica (Frana, Anglaterra, Itlia i Alemanya). Comentari de la catedral

de Chartres.

9a: Context del Gtic a la pennsula Ibrica. Arquitectura gtica a la pennsula Ibrica.

10a: Lescultura gtica. Elaboraci dun esquema de comentari escultric.

11a: Lescultura gtica. Escultura a la pennsula Ibrica. Comentari duna obra exempta.

12a: La pintura gtica. Principals corrents i trets. Comentari dun text de De coloribus et

artibus Romanorum.

13a: La pintura gtica flamenca. Estudi especfic del Trptic de lAnyell Mstic.

14a: La pintura gtica a la pennsula Ibrica. Realitzaci dun mapa conceptual de la

unitat.




41


42/68



G. Avaluaci





Avaluaci sumativa: produccions de lalumne i prova escrita de la unitat didctica.

Criteris davaluaci

1. Situar en lespai i el temps el desenvolupament de lestil romnic i de lestil gtic.

2. Conixer-ne els trets intellectuals, poltics, socials i econmics, i linflux en lart.

3. Conixer els elements constructius romnics i gtics.

4. Saber comentar els aspectes tcnic, formal, significatiu i de funci duna obra

arquitectnica romnica.

5. Saber comentar els aspectes formal, iconogrfic i iconolgic dun relleu romnic.

6. Saber situar en el temps i en lespai el romnic peninsular .

7. Entendre les circumstncies histriques de la pennsula Ibrica a lpoca romnica.

8. Poder traar a un mapa de la pennsula Ibrica litinerari del cam de Santiago,

assenyalant els llocs on es troben els principals edificis romnics.

9. Saber comentar els aspectes formal, iconogrfic i iconolgic duna pintura romnica.

10. Saber comparar la pintura catalana amb la castellana.

11. Saber comentar una obra arquitectnica gtica.

12. Saber diferenciar obres de procedncies geogrfiques diverses.

13. Saber comentar una escultura gtica i comparar-la amb les dpoques precedents.

14. Saber comentar obres pictriques de letapa gtica.

42


43/68

15. Conixer els principals autors del gtic i les obres ms importants.

16. Conixer el context histric gtic de la pennsula Ibrica.

17. Saber comentar una obra arquitectnica, escultrica o pictrica del gtic espanyol.

18. Analitzar correctament les diferncies entre larquitectura gtica castellana i la

catalana.

19. Utilitzar correctament la terminologia artstica.

UNITAT DIDCTICA VI: El Renaixement. El Manierisme


1. Conixer i utilitzar adequadament el vocabulari propi de lassignatura.

2. Situar correctament en el temps i en lespai letapa renaixentista i manierista.

3. Conixer els condicionants intellectuals, socials, econmics i poltics de lpoca.

4. Comprendre la relaci artista-societat i el paper dels mecenes.

5. Comentar la forma, el significat i la funci duna obra del Renaixement itali.

6. Comentar els aspectes formal, iconogrfic i iconolgic de les obres renaixentistes

7. Conixer els artistes renaixentistes i les seves obres.

8. Comprendre les diferncies entre la mentalitat renaixentiste italiana i lespanyola.

9. Conixer els condicionants del Renaixement espanyol.

10. Comparar obres de diferents moments del Renaixement itali amb altres espanyoles.

11. Comentar els aspectes duna obra arquitectnica plateresca i classicista.

12. Aplicar un mtode danlisi a diverses escultures del Renaixement espanyol.

16. Conixer la figura i lobra del Greco i citar les seves caracterstiques ms importants.

B. Continguts

Conceptuals

1. Localitzaci geogrfica i temporal.

2. Condicionants intellectuals, econmics i socials del Renaixement itali.

3. Caracterstiques de lart renaixentista.

43


44/68

4. Larquitectura del Renaixement: Quattrocento i Cinquecento.

5. Lescultura del Renaixement al Cuattrocento (Donatello) i al Cinquecento (Miguel

ngel).

6. Evoluci de la pintura i principals mestres.

7. El Manierisme.

8. Localitzaci geogrfica i temporal del Renaixement espanyol.

9. Condicionants econmics i socials del Renaixement espanyol.

10. Caracterstiques del Renaixement a Espanya.

11. Larquitectura: elements estructurals i ornamentals. Plateresc i classicisme.

12. La pervivncia de la mentalitat medieval en lescultura i la pintura espanyoles.

13. El Manierisme a Espanya: El Greco.

Procedimentals

1. s de mapes, taules cronolgiques i comentari de texts.

2. Comentari darquitectura, escultura i pintura a obres del Quattrocento i del

Cinquecento.

3. Identificaci dels grans artistes del Renaixement itali i de les seves obres.

4. Aplicaci i s del vocabulari especfic de la matria.

5. Sntesi dels condicionants intellectuals, socials i econmics de lEspanya de lpoca.

6. Anlisi de lobra artstica de diferents etapes del Renaixement espanyol i del Greco.

Actitudinals

1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttic i del sentit crtic.

2. Inters pel patrimoni artstic com a testimoniatge del passat i llegat histric.

3. Inters en les causes de la creaci artstica en relaci amb el seu context histric.

4. Inters per aconseguir un esperit crtic.

5. Normalitzaci i ampliaci del propi lxic.

C. Temporalitzaci

44


45/68

Deu sessions

D. Metodologia






histrica.

1a:Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre la perspectiva. Continguts: Context histric del

nord de la pennsula italiana. Principals trets de lart renaixentista. s de mapes i taula

cronolgica.

2a: Arquitectura del Quattrocento. Brunelleschi, Alberti. Comentari dun text del De re

aedificatoria dAlberti.

3a: Escultura del Quattrocento. Ghiberti, Donatello, Luca della Robbia i Verrocchio.

4a: Pintura del Quattrocento. Masaccio, Boticelli, Piero della Francesa,

5a: Arquitectura del Cinquecento. Bramante, Miquel ngel i Palladio.

6a: Escultura del Cinquecento: Sansovino, Miquel ngel i Cellini.

7a: Pintura del Cinquecento: Leonardo da Vinci, Miquel ngel, Rafael, Tici, El

Manierisme.

8a: Renaixament espanyol: trets. Arquitectura: evoluci des del gtic al classicisme.

9a: Escultura i pintura renaixentistes espanyoles. El Greco. Lliurament dun mapa

conceptual de la unitat.





45


46/68


G. Avaluaci





Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita la unitat didctica.

Criteris davaluaci

1. Conixer i usar de forma adient el vocabulari propi de la matria.

2. Situar correctament en el temps i lespai les etapes estudiades.

3. Conixer els condicionants de les ciutats italianes a tots els nivells, comprendre el

canvi de mentalitat, el fet del mecenatge i el que suposa en la relaci artista-societat.

4. Saber comentar els aspectes formal, significatiu i de funci duna obra del

renaixentiste.

5. Conixer els grans artistes del Renaixement i les seves obres.

6. Saber comparar entre obres de diferents moments del Renaixement itali.

7. Conixer els condicionants intellectuals, socials i econmics del Renaixement

espanyol.

8. Saber comentar una obra arquitectnica del plateresc i una del classicisme.

9. Saber comparar obres arquitectniques espanyoles entre elles o amb italianes i

entendre les diferncies de context.

10. Saber anlitzar una obra escultrica espanyola.

11. Conixer el Greco i la seva obra.

UNITAT DIDCTICA VII: Lart Barroc

A. Objectius didctics46


47/68

1. Situar correctament letapa barroca en el temps i lespai.

2. Comprendre el concepte de barroc i les diferents funcions que de lart en aquesta

poca.

3. Conixer els condicionants intellectuals, socials i econmics de lEuropa de lpoca.

4. Saber quins sn els nous temes que apareixen en la pintura barroca i les causes.

5. Elaborar un esquema de lectura vlid per a la pintura barroca i aplicar-lo a les obres.

6. Identificar els grans mestres i obres de les principals escoles pictriques europees.

7. Poder analitzar els aspectes formals, significatius i de funci de larquitectura barroca.

8. Poder analitzar els aspectes formals, significatius i de funci de lescultura barroca.

9. Comparar el Barroc francs i litali, analitzar les seves diferncies i buscar les

causes.

10. Analitzar els canvis artstics i socials del pas del Renaixement al Barroc.

11. Conixer lespecial context de lEspanya a lpoca barroca.

12. Comprendre lespecial importncia que el sentir religis t en el Barroc espanyol.

13. Comentar una o ms obres arquitectniques de diferents etapes del Barroc

espanyol.

14. Comparar obres del Barroc espanyol ple amb les de letapa dinfluncia francesa.

15. Analitzar (forma, iconografia i iconolgia) lescultura barroca de les escoles

espanyoles.

16. Comparar una escultura barroca espanyola amb una del Barroc itali.

17. Identificar les principals figures del Barroc espanyol en arquitectura, escultura i

pintura.

19. Comparar la pintura espanyola amb la de la resta de pasos europeus.

B. Continguts

Conceptuals

1. Localitzaci en lespai i el temps del Barroc. Context histric.

47


48/68

2. Caracterstiques generals i complexitat del Barroc.

3. Arrels histriques de lart barroc.

4. Condicionants intellectuals, econmics i socials dels diversos pasos europeus.

5. Larquitectura barroca en els diferents pasos europeus: el concepte barroc de lespai.

6. Lescultura barroca a Itlia i Frana.

7. La pintura barroca: caracterstiques formals.

8. Temes i funcions principals de la pintura.

9. Escoles de la pintura barroca: escola italiana, flamenca, holandesa, francesa i

anglesa.

10. Principals mestres barrocs: Caravaggio, Rubens, Rembrandt, Vermeer, La Tour,

Hogarth, Gainsborough, etc.

11. Context histric espanyol.

12. Caracterstiques prpies del Barroc espanyol.

13. Larquitectura barroca espanyola: etapes i autors.

14. Lescultura barroca espanyola: peculiaritats, escoles i autors.

15. Caracterstiques especials de la pintura del Barroc espanyol.

16. Temes, formes i funcions especfiques de la pintura barroca espanyola.

17. Els grans mestres: Ribera, Zurbarn, Velzquez, Murillo i Valds Leal.

18. Estudi detallat de lobra de Velzquez.

Procedimentals

1. Comentaris de text i s mapes i taules cronolgiques

2. Elaboraci duna sntesi dels condicionants intellectuals, econmics i socials de

lpoca.

3. Anlisi dels materials, elements constructius i tipologies de larquitectura barroca.

4. Aplicaci dun mtode de comentari de larquitectura barroca.

5. Comentari esquematitzat de lescultura barroca (tcnica, iconografia i iconolgia).

48


49/68

6. Identificaci de les grans figures del Barroc i les seves obres.

7. Sntesi dels condicionants intellectuals, econmics, socials i religiosos dEspanya.

8. Anlisi dels diferents materials, elements i tipologies de larquitectura barroca

espanyola.

9. Aplicaci dun mtode de comentari darquitectura a obres del Barroc espanyol.

10. Introducci a lestudi de la mitologia com font iconogrfica important.

11. Identificaci de les causes per les que la pintura treball noves formes i temes.

12. Elaboraci dun comentari dels aspectes formals, iconogrfics i iconolgics de la

pintura.

13. Comparaci i comentari interpretatiu entre pintures de diferents pasos europeus.

14. Anlisi i interpretaci de lobra dels principals mestres barrocs, europeus i espanyols.

Actitudinals


2. Inters per lobra dart com expressi duna cosmovisi collectiva.

3. Inters en les causes de la creaci artstica i la relaci amb el context histric.

4. Defensa del patrimoni artstic i inters per la seva conservaci i restauraci.

C. Temporalitzaci

Deu sessions

D. Metodologia






histrica.

1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre els films Alatriste i Restauracin.

49


50/68

Continguts: Context histric del Barroc europeu. Principals trets de lart barroc. s de

mapes i taules cronolgiques.

2a: Arquitectura barroca. Lespai barroc. Elaboraci duna sntesi dels principals trets.

3a: Arquitectura barroca. Escultura barroca, principals escoles i autors. Aplicaci duna

pauta de comentari escultric.

4a: Escultura barroca, escoles i autors. Pintura, escoles i autors. Sntesi de la mitologia.

5a: Pintura barroca, principals escoles i autors. Aplicaci duna pauta de comentari

pictric.

6a: Context del Barroc espanyol; trets propis. Arquitectura barroca espanyola.

7a: Arquitectura barroca espanyola. Comparaci amb larquitectura francesa.

8a: Escultura barroca espanyola. Pintura barroca espanyola. Comparaci amb lescultura

francesa i italiana.

9a: Pintura barroca espanyola. Velzquez (estudi detallat). Realitzaci dun mapa

conceptual de la unitat.

10a: Prova escrita.





G. Avaluaci





Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita.

Criteris davaluaci50


51/68

1. Conixer i saber usar el vocabulari propi de la matria.

2. Constatar que poden situar correctament en el temps i en lespai letapa barroca.

3. Conixer els condicionants intellectuals, socials i econmics lpoca i les funcions de

lart.

4. Saber comentar una obra barroca (forma, significat, funci, iconografia i iconologia).

5. Saber comparar obres de larquitectura francesa amb altres dItlia.

6. Saber comparar una obra barroca amb una renaixentista.

7. Comprovar que coneixen i identifiquen als grans autors del Barroc europeu.

8. Comprovar que coneixen el context de lEspanya a lpoca.

9. Saber comentar obres arquitectniques i escultriques del Barroc espanyol.

10. Saber comparar una escultura espanyola amb un escultura italiana.

11. Conixer les principals figures del Barroc espanyol i les seves obres.

12. Veure si coneixen els nous temes introduts en la pintura i les seve causes.

13. Saber elaborar i aplicar un esquema de lectura per a la pintura de les escoles

europees.

14. Entendre la pintura sota condicionants religiosos, especialment en el cas espanyol.

15. Saber comparar una pintura espanyola amb la daltres pasos europeus.

UNITAT DIDCTICA VIII: Rococ. Lart Neoclssic. Goya


1. Situar el Rococ i el Neoclasicisme en lespai i el temps, aix com la figura de Goya.

2. Conixer les caracterstiques del Rococ, del Neoclasicisme i les seves funcions.

3. Conixer i resumir el contexts intellectual, econmic i social de lpoca.

4. Copsar els canvis experimentats en la relaci art-artista-societat en aquest perode.

51


52/68

5. Analitzar una obra arquitectnica neoclssica i relacionar-la amb el seu context.

6. Analitzar correctament una escultura neoclssica.

7. Goya. Vida, obra i transcendncia de la seva obra.

8. Comprendre i usar correctament el llenguatge propi del tema.

B. Continguts

Conceptuals

1. El Rococ.

2. El Neoclasicisme: localitzaci espacial i temporal; caracterstiques.

3. Larquitectura neoclssica a Europa i a Espanya.

4. Lescultura i la pintura neoclssiques: Canova i David.

5. La recerca de nous camins: Goya. Vida, obra i transcendncia de la seva obra.

Procedimentals

1. Lectura comprensiva de texts i s de taules cronolgiques.

2. Elaboraci i aplicaci dun esquema de comentari darquitectura, descultura i de

pintura.

3. Comparaci entre obres de la mateixa poca per de diferents autors i concepcions.

4. Visites a exposicions i monuments.

5. Elaborar un sistema de comentari de pintura que la relacioni amb el context histric.

6. Anlisi duna obra de Goya: El cols.

Actitudinals


2. Valoraci de lobra com a testimoniatge de fetso cosmovisions del passat.

3. Respecte pel patrimoni artstic i conscincia de la necessitat de conservar-lo i

restaurar-lo.

C. Temporalitzaci

Vuit sessions

52


53/68

D. Metodologia






histrica.

1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre ls al llarg de la histria de lart clssic.

Continguts: Context histric del segle XVIII. Principals trets del Rococ i del Neoclssic.

s de mapes i taula cronolgica.

2a: Arquitectura del Rococ. Arts plstiques del Rococ.

3a: Arquitectura Neoclssica. Europa i Espanya.

4a: Arquitectura Neoclssica. Escultura i pintura neoclssiques. Canova i David.

5a: Escultura i pintura neoclssiques. Aplicaci duna pauta de comentari pictric.

6a: Goya. Vida, obra i transcencncia de la seva obra. Anlisi de El cols de Goya

7a: Goya. Realitzaci dun mapa conceptual de la unitat.

8a: Prova escrita.





G. Avaluaci





53


54/68

Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didctica.

Criteris davaluaci

1. Situar en lespai i en el temps els estils rococ i neoclssic i la figura de Goya.

2. Comprovar que coneixen les caracterstiques de cada estil i les seves funcions.

3. Comprovar que coneixen el context histric intellectual, econmic i social de lpoca.

4. Entendre els canvis soferts entre lartista i la societat.

5. Ser capa danalitzar una obra dart neoclssica.

6. Comprendre i usar correctament el llenguatge propi de lassignatura.

7. Conixer Goya, la importncia de la seva obra i la seva influncia posterior.

UNITAT DIDCTICA IX: Larquitectura del segle XIX

Evoluci de les arts figuratives fins a lImpressionisme.


1. Situar en el temps els estils artstics del segle XIX i els condicionants de lpoca.

3. Conixer i identificar les principals corrents arquitectniques del segle XIX.

4. Analitzar una obra arquitectnica de cada etapa i relacionar-la amb el seu context.

5. Reconixer la importncia de lEscola de Chicago com a precedent del segle XX.

6. Conixer i resumir les caracterstiques del Modernisme i analitzar lobra de Gaud.

8. Comprendre els plnols urbanstics del segle XIX i estudiar el pla Cerd de Barcelona.

9. Resumir les caracterstiques de les arts plstiques i relacionar-les amb el seu context.

10. Conixer i identificar els pintors del Romanticisme francs i les seves obres.

11. Conixer i comentar el Romanticisme alemany i lescola paisatgista anglesa.

11. Resumir les caracterstiques del Realisme i citar als seus principals representants.

12. Elaborar i aplicar un model de comentari pictric dobres romntiques i del Realisme.

13. Comparar una obra romntica i una realista, i comentar les seves diferncies.

15. Utilitzar correctament el llenguatge propi de lassignatura.

B. Continguts

54


55/68

Conceptuals

1. Introducci histrica i cronolgica.

2. Larquitectura en el segle XIX. Principals corrents: larquitectura del ferro, lEscola de

Chicago, les Arts and Crafts i el Modernisme.

3. El Modernisme. Caracterstiques i autors.

4. Antoni Gaud i la seva obra. Anlisi de la Sagrada Famlia.

5. Els nous programes urbanstics. Estudi del pla de leixample de Barcelona.

6. El moviment romntic: caracterstiques.

7. Els romntics francesos: Gricault i Delacroix.

8. El Romanticisme a Alemanya i a Anglaterra: els paisatgistes.

10. La pintura historicista.

11. El Realisme pictric: Millet, Courbet.

12. La pintura

programació didàctica 2006

Documents