proposta didÀctica - ecasalsdata.ecasals.net/pdf/24/9788421861349_l33_24.pdfunitat 6. llenguatges...

ESOX. ÀguedaY. ArgemíR. BarniolA. HernàndezJ. Luján de FranciscoM. MuntadaI. MuñozM. PratsJ. RodaB. SiscartT. Soler (coord.)

TECNOLOGIA

2PROPOSTA DIDÀCTICA

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/tecno2eso

ecasals.cat/tecno2eso

Coordinació editorial: Mireia Sánchez

Disseny de la coberta: M. Puig

Disseny interior: 3.14 Servicios editoriales

Maquetació: E&M

© X. Àgueda, Y. Argemí, R. Barniol, A. Hernández, J. Luján de Francisco, M. Muntada, I. Muñoz, M. Prats,

J. Roda, B. Siscart, T. Soler (coord.)

© Editorial Casals, S. A.

Caspe, 79 – 08013 Barcelona

Tel.: 902 107 007 editorialcasals.com ecasals.net

Primera edició: maig de 2016

ISBN: 978-84-218-6134-9

Dipòsit legal: B-13432-2016

Printed in Spain

Impreso en Gohegraf S. L.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser

realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret d’una excepció que estableixi la llei. Adreceu-vos a CEDRO

(Centro Español de Derechos Reprográficos, cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta

obra (conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió de cap

forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes, sense el permís

previ i per escrit dels titulars del copyright.

Aquest llibre té versió digital integrada amb el llibre de

l’alumne a ecasals.net, l’ISBN del qual és 978-84-218-5127-2

Editorial Casals, fundada el 1870

Índex

1 PRESENTACIÓ

1.1 El projecte de Tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

1.2 El material de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1.3 El material per al professor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

2 PROGRAMACIONS

2.1 Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

2.2 Competències bàsiques de l’àmbit digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

2.3 Competències clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

2.4 Criteris d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

2.5 Programació del curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

2.6 Programació trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

3 DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Unitat 1. Circuits elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Unitat 2. Efectes i usos del corrent elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

Unitat 3. Generació d’energia elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

Unitat 4. Producció industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

Unitat 5. Distribució i comercialització de productes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

Unitat 6. Llenguatges de programació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

Unitat 7. Introducció a la programació d’apps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

4 AVALUACIONS TRIMESTRALS

4.1 Primer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184

4.2 Segon trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196

4.3 Tercer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198

4.4 Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201

1.1 El projecte de Tecnologia

1.2 El material de l’alumne

1.3 El material per al professor

1 PRESENTACIÓ

6

PRESENTACIÓ

1.1 El projecte de Tecnologia

El projecte de Tecnologia d’Editorial Casals s’emmarca en el Decret 1631/2006, de 26 de juny, pel qual s’establei-

xen els ensenyaments mínims corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria.

Amb la voluntat d’atendre les necessitats i demandes de la societat d’avui i del futur, d’establir les bases per a una

formació personal basada en l’autonomia personal que permeti l’aprenentatge al llarg de tota la vida i d’aprendre

a participar de manera activa en una societat democràtica, aquest projecte:

S’adapta al programa de digitalització de les aules.

Promou el desenvolupament de les competències clau.

Aposta pel talent.

Afavoreix l’atenció a la diversitat.

Prepara l’avaluació externa de final d’etapa.

Forma per a la societat tecnològica.

S’adapta al programa de digitalització de les aules

Inclou la metodologia i els recursos necessaris perquè pugui ser utilitzat en el doble format imprès-digital, o bé

exclusivament en format digital.

Ofereix uns continguts que utilitzen i tenen com a objectiu el mitjà digital, incloent animacions, simulacions, vídeos,

etc., a fi de transmetre informació, desenvolupar habilitats i potenciar actituds.

Facilita la realització d’exercicis d’autoavaluació perquè l’alumnat pugui verificar el seu aprenentatge, i també pugui

ser verificat pel professorat.

Conté recursos o referències a recursos d’Internet per completar la part sistemàtica de l’aprenentatge.

Tots els continguts digitals a què es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense necessitats de

registrar-se al web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.net.

A més, el professor disposa del llibre en format digital, que integra tots els recursos digitals i la proposta didàctica

en el context de cada unitat i apartat. El format d’aquest llibre digital està preparat per a una visualització òptima a

les pissarres digitals interactives mitjançant projectors i s’adapta també als diferents models de tauletes i portàtils

usats habitualment a les aules.

Promou el desenvolupament de les competències clau

El Projecte de Definició i Selecció de Competències (DeSeCo) de l’OCDE va definir el 2003 el concepte de com-

petència com «la capacitat de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de manera ade-

quada». La competència «suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics,

actituds, emocions, i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir

una acció eficaç».

Així doncs, el coneixement competencial integra un coneixement de base conceptual: conceptes, principis, teories,

dades i fets (coneixement declaratiu, o saber dir); un coneixement relatiu a las destreses, referides tant a l’acció

física observable com a l’acció mental (coneixement procedimental, o saber fer), i un tercer component que té una

gran influència social i cultural, i que implica un conjunt d’actituds i valors (saber ser).

Un projecte basat en competències requereix, per tant, una formació integral de l’alumnat, de manera que, en fina-

litzar l’etapa acadèmica, sigui capaç de transferir els coneixements adquirits a les noves instàncies que apareguin

en l’opció de vida seleccionada. I en aquest sentit, Editorial Casals integra, en el projecte de Tecnologia, i des d’un

caràcter interdisciplinari i transversal, el desenvolupament de les set competències clau del currículum, assenya-

lades en el llibre de l’alumnat amb les icones corresponents:

7

CL Comunicativa lingüística i audiovisual CF Coneixement i interacció amb el món físic

CC Artística i cultural CA Aprendre a aprendre

CD Tractament de la informació digital CI Autonomia i iniciativa personal

CM Competència matemàtica CS Social i ciutadana

Les competències clau es desenvolupen, així mateix, en la programació d’àrea i es relacionen amb els continguts i els

criteris d’avaluació. S’avaluen en l’apartat COMPETÈNCIES EN CONSTRUCCIÓ, amb disseny d’activitats d’aprenen-

tatge integrades que permeten avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència al mateix temps.

Els nivells d’acompliment de les competències es mesuren per mitjà d’indicadors d’assoliment (nivell 1, nivell 2 i nivell

3) en la proposta d’avaluació trimestral de la Proposta didàctica del professorat. Aquests indicadors d’assoliment in-

clouen intervals adreçats a l’avaluació d’acompliments, que tenen en compte el principi d’atenció a la diversitat.

Aposta pel talent

La recerca del desenvolupament del talent en l’alumnat té com a finalitat convertir l’educació en el principal instru-

ment de mobilitat social, ajudar a superar barreres econòmiques i socials, i generar aspiracions i ambicions realit-

zables per tots.

Tots els estudiants tenen talent, si bé aquest és de naturaleses diferents. La nostra tasca és crear els mecanismes

necessaris per reconèixer-los i potenciar-los, i així encarrilar-los cap a unes trajectòries adequades a les seves capa-

citats, perquè puguin fer realitat les seves aspiracions i es converteixin en rutes que facilitin l’ocupabilitat i estimulin

l’esperit emprenedor mitjançant la possibilitat de triar les millors opcions de desenvolupament personal i professional.

Per fer efectiva la possibilitat que cada alumne i alumna desenvolupi al màxim les seves capacitats, Editorial Casals

fa efectives unes rutes d’aprenentatge avançades i de repte, que estan codificades d’aquesta manera, respectiva-

ment: avançades: ; repte: .

L’educació és el motor que promou el benestar d’un país. El nivell educatiu dels ciutadans determina la seva capa-

citat de competir amb èxit en l’àmbit del panorama internacional i d’encarar els reptes que es plantegin en un futur.

Millorar el nivell dels ciutadans en l’àmbit educatiu suposa obrir-los les portes a llocs de treball d’alta qualificació,

la qual cosa representa una aposta pel creixement econòmic i per un futur millor.

Afavoreix l’atenció a la diversitat

Tots tenim motivacions i interessos diversos, i ritmes d’aprenentatge diferents, i formem part d’un entorn sociocul-

tural heterogeni. D’altra banda, la nostra societat necessita elaborar un compromís social per oferir igualtat d’opor-

tunitats a tota la ciutadania.

Naturalment, l’entorn educatiu no és aliè a aquesta realitat i l’ampliació de l’edat d’escolarització obligatòria, junta-

ment amb l’accés a l’educació de nous grups d’alumnes, fan que el paper de l’educador sigui cada cop més com-

plex. Una de les tasques de l’educador és la de garantir el desenvolupament personal i social dels seus alumnes i

vetllar perquè les seves diferències no siguin un impediment.

L’adequada resposta educativa a tots els alumnes es concep a partir del principi d’inclusió, entenent que única-

ment d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots, s’afavoreix l’equitat i es contribueix a una cohesió

social més gran. L’atenció a la diversitat és una necessitat que comprèn totes les etapes educatives i tots els alum-

nes. És a dir, es tracta de veure la diversitat de l’alumnat com un principi i no com una mesura que correspon a les

necessitats d’uns pocs.

Partint d’aquesta proposta, el projecte de Tecnologia d’Editorial Casals es basa en la potenciació de les capacitats

individuals i es fonamenten, metodològicament, en la motivació dels alumnes. Així, doncs, cada unitat didàctica

8

PRESENTACIÓ

inclou material de reforç i d’ampliació, activitats de consolidació i d’avaluació que permetran al professorat atendre

les necessitats específiques de la seva aula.

Els estudiants amb problemes de rendiment han de disposar d’uns programes específics que millorin les seves

possibilitats de continuar en el sistema.

Prepara l’avaluació externa de final d’etapa

Les avaluacions externes de final d’etapa que estableix la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora

de la qualitat educativa (LOMCE), tindran en compte, tant en el seu disseny com en la seva avaluació, els estàn-

dards d’aprenentatge avaluable del currículum.

Els criteris d’avaluació han de servir de referència per valorar el que l’alumnat sap i ha de saber fer en cada àrea o

matèria. Aquests criteris d’avaluació es desglossen en estàndards d’aprenentatge avaluables. Per valorar el desen-

volupament competencial de l’alumnat, seran aquests estàndards d’aprenentatge avaluables, com a elements de

més concreció, observables i mesurables, els que, en posar-se en relació amb les competències clau, permetran

graduar el rendiment o acompliment assolit en cada una d’elles.

L’avaluació del grau d’adquisició de les competències ha d’estar integrada en l’avaluació dels continguts, en la

mesura que ser competent suposa mobilitzar els coneixements i les actituds per donar resposta a les situacions

plantejades, dotar de funcionalitat els aprenentatges i aplicar el que s’aprèn des d’un plantejament integrador.

Els nivells d’acompliment de les competències s’han de mesurar per mitjà d’uns indicadors d’assoliment, com ara

rúbriques o escales d’avaluació. Aquests indicadors d’assoliment inclouen intervals adreçats a l’avaluació d’acom-

pliments, que tinguin en compte el principi d’atenció a la diversitat.

Forma per a la societat tecnològica

La societat tecnològica és visual, pràctica i concisa. Sobre aquests eixos s’ha creat el nou projecte de l’àrea de

Tecnologia d’Editorial Casals per als cursos de l’ESO.

És un projecte visual, perquè el llenguatge tecnològic actual és visual. En tots els materials del projecte, s’ha buscat

la millor interrelació text-imatge per augmentar al màxim la transmissió i l’adquisició de coneixement, sense perdre

en cap moment la seqüència didàctica de l’explicació.

És un projecte pràctic perquè aquest és un dels trets diferencials de l’assignatura. El projecte aporta una quantitat

significativa d’activitats pràctiques, projectes i suggeriments, per fer a l’aula, l’aula taller o a casa. En aquest sentit,

cal destacar que s’ofereixen activitats pràctiques pensades perquè es puguin fer dins d’una sessió de classe, i

projectes finals que es puguin fer en diverses sessions trimestralment.

És un projecte concís, perquè davant l’allau d’informació i possibilitats d’adquirir coneixement que ens ofereix precisa-

ment la tecnologia, els llibres de text actuals tenen el deure d’oferir la millor síntesi de coneixements, teòrics i pràctics.

La nostra societat exigeix als joves que estiguin preparats per al constant canvi tecnològic. Aquest és un al·licient

per a l’ensenyament de l’assignatura, que ha d’estar en renovació constant, i alhora, transmetre de manera consis-

tent els fonaments científics i tecnològics.

Les millors solucions tecnològiques sempre són resultat del compromís de diversos factors. Aquest projecte dóna

eines per enriquir la capacitat d’adquirir criteri entre els joves, i aprofundir especialment en la seva competència

social i ciutadana.

L’assignatura de Tecnologia té el privilegi d’introduir per primera vegada els alumnes, i de manera pràctica, en molts

conceptes científics, en especial, del camp de la física i la química. És, per tant, una oportunitat de despertar interès

pels coneixements tecnocientífics. La voluntat de l’editorial sempre ha estat oferir eines perquè això sigui possible.

9

1.2 El material de l’alumne

Aquest projecte parteix de la premissa d’augmentar al màxim les virtuts del llibre imprès i, al mateix temps, les

virtuts del medi digital. Per això el material de l’alumne consta del llibre de l’alumne en format imprès i un conjunt

de recursos digitals accessibles a ecasals.net.

El llibre de l’alumne en format imprès: estructura i característiques

Entrada de la unitat Desenvolupament de la unitat

Competències en construcció: Imatges suggestives i

informacions relatives al tema de la unitat que porten a

una proposta de projecte tecnològic que s’ha de resol-

dre en equip.

Desenvolupament teòric del tema: amb profusió

d’imatges i elements infogràfics per reforçar l’explicació.

En els marges es troba la informació complementària.

Exemples dels processos de càlcul.

Activitats de consolidació: cada dues pàgines, de-

gudament codificades pel que fa a competències i

nivell de dificultat i en relació amb el banc d’activitats

del final de la unitat.

Continguts multimèdia: accessibles des del llibre

en format digital. S’inclouen clips d’animació, vídeos,

documents i jocs.

Activitat pràctica Tecnologia digital

Activitat de manipulació o comprovació pràctica de

les explicacions teòriques. Es poden considerar «mi-

niprojectes», és a dir, projectes o muntatges per ser re-

alitzats en una sessió o, com a màxim, en dues.

Activitat digital relacionada amb el tema que s’està

treballant amb la intenció de familiaritzar-se amb dife-

rents programes que el permetin organitzar-se i utilitzar

les eines de dibuix.

Competències en construcció

Circuits elèctrics vius?

Circuitselèctrics

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 4

1


1. El circuit elèctric

1. L’electricitat

Tota la matèria que existeix en l’univers està formada per àtoms i, al seu torn, els àtoms estan formats per tres tipus de partícules anomenades neutrons, protons i electrons.

Cos amb càrrega negativa (més electrons que protons).

6

+

+

+

+

+

Les paraules electricitat i electró provenen del grec elektronque és un dels primers minerals amb els quals es van experimentar les propietats de l’electricitat estàtica.

Anomenem electricitat els fenòmens relacionats amb la presència o el moviment dels electrons.

Els neutrons i els protons se solen mantenir agrupats en un espai molt reduït que anomenem nucli de l’àtom. En canvi, els electrons estan sempre movent-se en trajectòries molt complexes, i o bé poden moure’s al voltant del nucli d’un àtom, o bé poden passar d’un àtom a un altre. En aquest segon cas s’anome-

en la majoria d’artefactes elèctrics.

A partir del comportament dels electrons i dels protons diem que tenen càrre-

com a positiva i la dels electrons com a negativa, de manera que es considera que els cossos amb més electrons que protons tenen càrrega negativa, els cossos en què hi ha menys electrons que protons tenen càrrega positiva i els cossos que tenen el mateix nombre d’electrons que de protons tenen una càrrega neutra.

Encara que siguin massa petits per veure’ls i per saber on són i cap a on va -

ment general dels electrons perquè sabem que:

• Els electrons es repel·leixen entre ells.

• Els protons i els electrons s’atrauen.

++

+

+

+ +

+

+

++

++

+

++

els símbols – i + per indicar la càrrega correspo-nent als dos borns de connexió. A l’interior de la pila s’estan produint reaccions químiques que fan que en el born negatiu (–) hi hagi molts més electrons que en el positiu (+).

Cos amb càrrega positiva (menys electrons que protons

nuclielectrons

+

ACTIVITATS PRÀCTIQUES

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 7, 9


22

Construeix circuits senzills

Construeix els circuits següents i comprova’n el funcionament:

+ + +

1. Bombeta controlada per

un interruptor.

2. Bombeta controlada per un

polsador NO.

3. Brunzidor controlat per un

polsador NO.

+

+

+ +

+ +

4. Control de dues bombe-

tes alternativament mit-

jançant un commutador.

5. Bombeta controlada amb

dos interruptors.

6. Bombeta controlada des de

dos punts (amb commuta-

dors).

7. Bombeta controlada des

de tres punts (amb com-

mutadors i commutador

d’encreuament).

8. Bombeta controlada des de

quatre punts.

9. Inversor de gir d’un motor

de corrent continu mit-

jançant un commutador

d’encreuament.

Competències de l’àmbit digital: 524

TECNOLOGIA DIGITAL

Simulació per ordinador. YenkaQuan construïm un circuit senzill podem muntar-lo di-rectament i comprovar-ne el funcionament. Amb un polímetre podrem esbrinar la tensió que hi ha a cada punt i la intensitat que circula per cada dispositiu. Però

disseny abans de muntar-lo.Els simuladors són programes d’ordinador que ens permeten saber com es comporta un circuit sense ha-ver-lo de muntar. Generalment s’usen en la fase de dis-

Alguns dels simuladors de circuits més usats són el PSPICE i l’ElectronicsWorkbench. Nosaltres usarem el Yenka Technology, que no és tan potent com els anteriors però el seu funcionament és molt senzill i intuïtiu i dóna una idea de com treballen els simuladors en general.Si el programa ja està instal·lat al nostre ordinador, només cal clicar la icona corresponent per executar-lo. Apareixeran els diferents simuladors que inclou el pro-grama. En aquesta unitat ens centrem en l’opció Yenka Basic Circuits. En cursos posteriors podríem fer servir també el Yenka Electronics.Disposem d’una àrea de treball blanca i d’un menú amb icones que representen els diferents dispositius elèctrics que tenim a la nostra disposició. Podem veure aquests dispositius en forma de dibuixos realistes o en forma de símbols esquemàtics.

Per situar qualsevol d’aquests dispositius al nostre cir-

seva posició mantenint polsat el botó principal del ratolí.Per unir els components amb cables, no hem de selec-cionar cap icona, simplement clicarem primer un dels connectors que volem unir i després l’altre.Fixa’t també que, si situes el cursor sobre un dels ca-bles, apareix un petit requadre que ens indica la tensió a la qual es troba i la intensitat que hi circula.

Compara la facilitat d’obtenir aquestes dades d’aquesta manera amb la realització de mesures amb el polímetre en circuits reals.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 7 (act.2), 8 (act. 3) Competència de l’àmbit digital: 4 (act. 1) 5

activitats

Formeu grups de quatre i responeu les preguntes següents:

1MFC. Feu una breu presentació de diapositives i exposeu-la a classe.

2 Després de realitzar l’experiència, proveu connectar diversos elements als extrems de les bananes de la biobateria, segons els voltatges aconseguits: resistències, LEDs o bombetes de baixa potència, petits components elèctrics o electrònics... Anoteu el que observeu i comenteu-ho a classe.

3 a) Quins avantatges i inconvenients té el sistema de generació d’electricitat de les cel·les de combustible microbià? b) Com podríeu millorar la vostra cel·la de combustible microbià?

va començar a poder entendre la natura de l’electricitat, i que ara els circuits elèctrics són un element habitual de la nostra vida quotidiana, doncs fan possible l’ús d’ordinadors, semàfors, rentadores, telèfons, cotxes, videojocs, televisors, neveres, etc, avui dia estem tan acos-tumats a utilitzar aparells que funcionen amb electricitat que se’ns fa difícil imaginar com seria viure sense ells.

De fet, viure seria literalment impossible sense l’electricitat. Et propo-sem que investiguis la relació que té l’electricitat amb la vida. Perquè,

gràcies a l’electricitat. Et proposem una activitat pràctica amb la que descobrir la relació que tenen amb l’electricitat alguns bacteris. For-meu grups amb l’ajuda del professor o professora i comenceu! Podràs fer un circuit elèctric viu?

Material:

• Dos recipients de plàstic o galledes• Guants• Tornavís• Malla d’alumini pels elèctrodes• Tisores• Cables de coure de connexió amb bananes a un

dels extrems• 1 bombeta de petita potència• 1 resistència petita• Fang• Sorra• Aigua• Multímetre

Una cel.la de combustible microbiana (CCM)

1. Aconseguiu fang humit d’una certa profunditat; us proporcionarà els bacteris que generen electricitat. Poseu-lo en una galleda i, amb uns guants, deixeu-

2. Retalleu malla d’alumini i plegueu-la per fer els dos elèctrodes. Uniu-la amb un cargol on connectareu

-ms de cada cable de coure una banana de con-nexió.

3. Poseu-hi fang al fons d’una altra galleda i, després, un dels elèctrodes amb el cable de coure de ma-nera que la banana quedi fora del recipient. A con-tinuació, tapeu l’elèctrode inferior amb més fang.

4. Afegiu-hi per sobre sorra seca de platja i poseu-hi l’elèctrode superior de manera que la banana quedi

-trode superior.

5. Connecteu un multímetre en mode voltímetre als extrems de les dues bananes i anoteu el voltatge. Ja teniu una cel·la de combustible microbiana!


2. El corrent elèctric

Com que els electrons es repel·leixen els uns als altres, tendeixen a moure’s des de les zones on hi ha més concentració d’electrons cap a les zones on n’hi ha menys. Per tant, si unim els dos borns d’una pila amb un cable, els electrons aniran sempre del – cap al +. Aquest moviment dels electrons originat per les diferències de càrrega és el que denominem corrent elèctric.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 8 (act. 1-4) 7

activitats

1 Per què ens interessa tant el moviment dels

electrons si són partícules minúscules que no es

poden veure ni tan sols amb un microscopi?

2 Sabries dir exemples de situacions diferents

de les del text en què es produeixi el fenomen de

l’electricitat estàtica?

3 En què es diferencia l’electricitat estàtica de l’elec-

tricitat dinàmica?

4 En què es diferencia el corrent continu del corrent

altern?

Si tenim dos cossos amb càrrega elèctrica diferent i no oferim cap camí per al pas dels electrons, els cossos se sentiran atrets entre si i donaran lloc al que es coneix com a electricitat estàtica.Per a la majoria d’aplicacions pràctiques és necessari que els electrons s’es-tiguin movent de manera continuada a través d’un circuit. És el que es coneix com a electricitat dinàmica (o simplement, electricitat), i pot ser de dos tipus, de corrent continu i de corrent altern.El corrent continu és aquell en el qual els electrons avancen sempre en el mateix sentit (des d’un pol negatiu cap a un pol positiu).Són circuits de corrent continu tots els que funcionen amb piles, bateries o panells solars, i solen ser circuits de menor potència que els de corrent altern, però també poden ser més lleugers i portàtils, i això els fa perfectes per a llan-ternes, telèfons, petits motors elèctrics i joguines.El corrent altern, en canvi, és aquell en què els electrons canvien de sentit constantment. Avancen i retrocedeixen cíclicament.El corrent altern es genera amb uns aparells anomenats alternadors i es distri-

les piles, no tenen cap marca que distingeixi el born positiu del negatiu, perquè la polarització s’està alternant cada vegada que canvia el sentit del corrent. És a dir, que el forat (+) per on els electrons entren en un instant donat passa a l’instant següent a ser un forat (–) per on els electrons surten.

sentit del corrent

sentit dels electrons

Per conveni es considera que el corrent elèctric va de + a –, encara que els electrons van, en realitat, de – a +.

Si freguem un bolígraf amb una peça de roba veurem que adquireix el poder d’atraure trossets de paper. El fregament haurà fet que el bolígraf guanyi electrons i quedi, per tant, carregat negati-vament. I els trossets de paper, pel sol fet d’haver estat manipulats, hauran perdut alguns electrons i tindran una petita càrrega elèctrica positiva.

Tots els aparells que van amb piles o bateries funcionen amb corrent continu.

Tots els aparells que es connecten a la xarxa elèctrica funcionen amb corrent altern.


Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 7, 9 23

Acceptes el repte?

Ves a la pàgina 192 d’aquest llibre en la qual es proposa un projecte global. Podràs comprovar la fermesa del

teu pols, a més dels coneixements adquirits en aquesta unitat. Que no et tremoli el pols amb els circuits!

Accepta el repte!

Practica mesures amb el polímetre

1. Mesura la resistència interna de les bombetes usades

a l’aula de tecnologia.

2. Connecta dues bombetes en sèrie i mesura la resis-

tència total.

3. Connecta dues bombetes en paral·lel i mesura la re-

sistència total.

4. Sabries explicar per què dues bombetes connectades

en sèrie tenen més resistència que dues bombetes

connectades en paral·lel? (Pensa en el símil del cir-

cuit hidràulic.)

5. Connecta les dues bombetes en sèrie a una pila i me-

sura la tensió als borns de la pila i al voltant de cada

bombeta.

6. Mesura la intensitat que circula pel circuit de l’exer-

cici anterior.

7. Connecta les dues bombetes en paral·lel a la pila.

Mesura la tensió i la intensitat que passa per cada

branca.

Comprova experimentalment la llei d’Ohm

1. Connecta una bombeta a una pila de 1,5 V i mesura la

intensitat que circula amb l’ajuda d’un multímetre.

2. Connecta la mateixa bombeta a dues piles d’1,5 V en

sèrie. Mesura’n la intensitat i el voltatge.

3. Connecta la mateixa bombeta a tres piles d’1,5 V en

sèrie. Mesura’n la intensitat i el voltatge.

4. Connecta la mateixa bombeta a quatre piles d’1,5 V

en sèrie. Mesura’n la intensitat i el voltatge.

5. Elabora una taula amb els resultats obtinguts. Com-

prova que la intensitat i el voltatge són proporcionals.

Troba la R interna de la pila a partir de la llei d’Ohm (R

= V / I).

6. Dibuixa els valors que has obtingut en una gràfica

com la següent. Comprova si els valors obtinguts estan

força alineats. Serà la demostració gràfica que la intensi-

tat i el voltatge són proporcionals.

I (A)

V (V)

TECNOLOGIA DIGITAL1. El circuit elèctric

Competències de l’àmbit digital: 4 25

Exercici 1

a la zona de treball una bombeta, un interruptor i una pila. Fes clic sobre un dels borns de la pila i després sobre un dels borns de l’interruptor perquè aparegui el cable corresponent. Repeteix el procés de cablejat per unir la pila i l’interruptor a la bombeta. Fes clic sobre l’interruptor. Si el circuit està ben muntat la bombeta s’encendrà.

Exercici 2

Munta ara aquest circuit amb un polsador, un fusible i una làmpada LED de poca potència. Acciona el polsa-dor i explica què passa i per què.

Exercici 3

Munta ara aquest altre circuit amb una pila, un polsador i un brunzidor. Fes clic sobre el polsador per compro-var-ne el funcionament.

Prova a afegir també una bombeta en paral·lel al brun-zidor per obtenir un avisador luminicoacústic. Prova d’afegir-hi un interruptor en sèrie amb el polsador per poder desconnectar tot el sistema.

Exercici 4

Munta dos circuits. Un d’ells amb diverses bombetes en sèrie i un altre amb el mateix nombre de bombetes en paral·lel. Hi ha alguna diferència entre el funcionament de l’un i de l’altre? Si no n’hi ha cap, augmenta el nom-bre de bombetes.

Exercici 5

Munta un circuit que permeti controlar una bombeta des de dos punts.

10

PRESENTACIÓ

Banc d’activitats Passat, present i futur

Activitats complementàries al final de la unitat. Es

poden realitzar en qualsevol moment de l’explicació o

atenent la recomanació d’aquestes en els diferents

apartats de la unitat. Apareixen codificades segons el

nivell de dificultat i en relació amb les competències

bàsiques i les competències científiques PISA.

Textos sobre l’evolució de la tecnologia, descobri-

ment i desenvolupament d’invents, del passat, del

present i del futur. Al final de cada text s’inclouen sem-

pre dues preguntes, una de comprensió del text i una

de reflexió i debat.

Annexos

Activitats pràctiques Projecte global

Activitats pràctiques alternatives a les presentades en

les unitats relacionades amb els continguts i que oferei-

xen un ventall més ampli d’opcions per realitzar al taller.

Projecte global que s’ha de desenvolupar al llarg del

curs. A cada unitat es remet a aquesta pràctica, convi-

dant a realitzar una part del procés tecnològic descrit.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 8 (act. 25-38)


26

BANC D’ACTIVITATS

25 Per què els endolls no tenen, com les piles,

un pol marcat com a positiu (+) i un altre mar-

cat com a negatiu (–)?

26 Per què si freguem un pinta de plàstic amb

una peça de roba la pinta és capaç d’atraure

trossets de paper?

27 Utilitzant la llei d’Ohm (V = R · I), esbrina

quin voltatge es necessita per generar una in-

tensitat de 4 A en un cable de 5 Ω.

28 Quin voltatge és necessari per generar una

intensitat de 4 A en un cable de 2 Ω?

29 Quina intensitat circularà per un cable de 2

Ω si el connectem a una pila de 10 V?

30 Quina seria la resistència d’un cable pel qual,

si està connectat a un endoll de 220 V, circula una

intensitat de 20 A?

31 Completa aquesta taula:

32 Utilitzant la fórmula de la potència (P = V ·

I), esbrina la potència consumida en un cable pel

qual passen 4 A quan es connecta a una pila de

10 V.

33 Quina potència consumeix un dispositiu que

treballa amb un voltatge de 220 V i una intensi-

tat de 3 A?

34 Quina intensitat circula per una estufa de

440 W connectada a un endoll de 220 V?

35 Relaciona les equivalències següents segons el

símil hidràulic.

Circuit hidràulic Potència elèctrica

Bomba d’aigua Receptor

Estretor de la canonada Intensitat elèctrica

Diferència d’altura Circuit elèctric

Cabal d’aigua Diferència

de tensió

Turbina Generador

Potència mecànica Resistència

elèctrica

36 Completa aquesta taula:

37V R I

2 Ω 5 A

1000 Ω 10 A

23 Ω 15 A

10 V 5 A

6 V 2 A

12 V 3 Ω

220 V 22 Ω

P V I

20 V 5 A

4 V 1 A

1,5 V 0,15 A

10 W 2 A

6 W 3 A

120 W 30 V

1000 W 10 V

a) Si el voltatge es manté constant i augmenta la

resistència, com varia la intensitat?

b) Si el voltatge es manté constant i disminueix

la resistència, com varia la intensitat?

c) Si la resistència es manté constant i augmen-

ta el voltatge, com varia la intensitat?

d) Si la resistència es manté constant i dismi-

nueix el voltatge, com varia la intensitat?

38 Dels objectes següents, quins són generadors,

quins són receptors i quins són aparells de co-

mandament?



28

PASSAT, PRESENT I FUTUR

Atmosfera elèctrica

De la mateixa manera que quan fre-guem una barreta de plàstic amb un

drap de llana la carreguem d’electricitat estàtica i atrau paperets, els raigs còs-mics i la radiació solar ionitzen les molè-cules de l’aire de la part superior de l’at-mosfera i, així, la carreguen positivament.

A prop de la superfície de la Terra, en can-vi, el vent fa que hi pugui haver càrregues elèctriques negatives. Podríem dir, per tant, que la part superior de l’atmosfera està carregada positivament, mentre que la superfície ho està negativament. Entre aquestes dues zones, les partícules sòlides carregades en suspensió a l’aire, com ara el pol·len, les partícules con-taminants, el fum i les cendres, etc., es mouen verticalment. En bones condicions meteorològiques, les positives es mouen

cap a la superfície i les negatives ho fan cap a les zones més altes de l’atmosfera. Quan els ions positius de l’alta atmosfera

-teren el circuit elèctric atmosfèric, els cen-tenars de tempestes que a cada moment s’originen arreu del planeta reequilibren aquest descens i retornen les càrregues positives a l’alta atmosfera.

Les partícules microscòpiques contami-nants que emeten els fums dels cotxes o les fàbriques, sobretot en les àrees indus-trials, tenen tendència a carregar-se elèc-tricament i incrementen el valor del camp

per metre, molt per sobre dels 100 volts per metre de situacions normals. Aquest increment està relacionat, segons alguns

cap, malestar, migra nyes...). Una bona ventilació és important per minimitzar la presència d’aquests ions.

El foc de sant Elm

Els mariners de segles passats queda-ven atònits i espantats quan observaven com dels extrems dels pals dels velers sortien unes espurnes de colors, sobre-

tot verdes i blaves, que feien, a més, un soroll inquietant. No podien fer altra cosa que invocar el seu patró, sant Elm, i esperar que fes desaparèixer aquests focs misteriosos.Aquells mariners no sabien que aques-tes resplendors són una manifestació de l’electricitat atmosfèrica. S’han observat en el parabrisa i les ales d’un avió en ple vol, als extrems d’antenes, parallamps i,

Es tracta de petites descàrregues elèc-triques que es produeixen quan s’apro-xima tempesta i, de vegades, són de la caiguda imminent d’un llamp. D’aquesta manera, en els moments previs a una tempesta, mentre l’aire es carrega ne-gativament, als extrems dels objectes metàl·lics i punxeguts s’acumulen càrre-gues positives. De vegades, en comptes de generar-se un llamp entre aquestes

dues zones de càrrega diferent, hi apa-reix una descàrrega contínua que es manifesta amb aquestes guspires de diversos colors. Aquest fenomen s’anomena tècnica-ment descàrrega en corona, i consisteix en un moviment de càrregues elèctri-ques entre l’extrem dels objectes me-tàl·lics i l’aire.

Què és el que els mariners observaven al capdamunt dels pals dels vaixells? Per què van anomenar aquest fenomen “foc de sant Elm”?

Et sembla que aquest fenomen té alguna aplicació? Quina?

Com es produeix la circulació elèc-trica de l’atmosfera?Com contribueix la presència de contaminants a l’electricitat atmos-fèrica? Té algunes conseqüències sobre la salut?


1. El circuit elèctrics

210

Projectes

210

3. Hivernacle

Actualment són moltes les aplicacions que ens fan la vida més còmoda permetent-nos contro-lar elements físics des d’una tauleta o un mò-bil. Així, des d’un mateix lloc podem controlar diferents elements que abans requerien una atenció individualitzada per a cada un d’ells. En aquest projecte farem servir el mòbil com a controlador de la mà controlada amb Ardui-no del projecte final 6 i la mourem mitjançant una aplicació creada amb App Inventor.

8. PROJECTE GLOBAL. MÀ CONTROLADA AMB APP INVENTOR

Procediment1. Construcció de la mà articulada. A diferència de

l’altra pràctica, s’ha de connectar el receptor de

Bluetooth. També caldrà fer un canvi en la progra-

mació (clica en la icona de l’esquerra per copiar el

codi) i en la connexió de placa amb els elements

externs.

Important: a l’hora de connectar el receptor, tin-

gues en compte que...

• l’entrada RX del receptor Bluetooth va a la sorti-

da TX de la placa Arduino.

• la sortida TX del receptor Bluetooth va a l’entrada

RX de l’Arduino.

Materials i eines

• Projecte de la mà articulada

• Telèfon amb sistema Android

• Ordinador amb connexió a Internet

• Receptor Bluetooth per a Arduino hc-06

2. Entra a la web d’App Inventor (http://appinventor.mit.edu/explore/) amb un compte de correu electrònic

de Google. Prem el botó Create Apps! i guarda un projecte nou amb el nom Mà articulada.


1. El circuit elèctrics

200

Projectes

200

5. Quan les tres parts anteriors estiguin seques, en-

ganxa amb cola de fuster els llistons verticals a la

base i al suport superior. És aconsellable enganxar

en primer lloc els d’un costat i deixar-los recolzats

sobre la taula. Quan els dos primers estiguin secs,

enganxa els altres dos.

6. Enganxa els reforços a les cantonades.

3. HIVERNACLE

8. Talla la reixeta a la grandària necessària per a

la base de l’hivernacle i grapa-la sobre els reforços.

7. Uneix la tapa amb el suport superior mitjançant les

gomes elàstiques.


Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 8 (39-46) 27

39 Com pot ser que una bombeta estigui il·lumina-

da quan el circuit està tancat i que estigui apa-

gada quan el circuit està obert?

40 Completa la taula:

41 Per què els fusibles i els interruptors automà-

tics s’han de connectar en sèrie amb l’element

que es vol protegir? Per què no es connecten en

paral·lel?

42 Tres bombetes connectades a la mateixa pila,

brillaran més si les connectem en sèrie o en pa-

ral·lel?

43 De què serveix posar unes quantes piles en pa-

ral·lel en lloc de posar-ne només una?

44 Per què en els circuits que muntem a l’aula de

tecnologia no solem posar-hi fusibles ni inte-

rruptors magnetotèrmics?

45 En aquests dos circuits, les piles són de 9 V i

cada una de les bombetes té una resistència in-

terna de 3 Ω.

a) Descriu com es troben connectades les bombe-

tes del circuit 1.

b) Descriu com es troben connectades les bombe-

tes del circuit 2.

c) Dibuixa aquests esquemes a la llibreta.

d) Dibuixa aquests esquemes amb un programa

de dibuix vectorial.

e) Si la pila P1 subministra una intensitat de 2 A,

quina tensió cau a la bombeta A?

f) A partir de la tensió de la pila i la tensió calcu-

lada en l’apartat anterior, troba la tensió que

suporten les bombetes B i C.

g) A partir de la tensió i de la resistència de les

bombetes B i C, troba la intensitat que circula

per cada una d’elles.

h) Quina tensió cau a la bombeta D?

i) Quina intensitat circula per la bombeta D?

j) Si la pila P2 subministra una intensitat de 4,5

A, troba la intensitat que passa per les bombe-

tes E i F.

k) Quina tensió cau a les bombetes E i F?

l) Calcula la potència consumida a cada una de les

bombetes A, B, C, D, E i F.

m) Faran totes les bombetes la mateixa llum o n’hi

haurà alguna que brillarà més que les altres?

46 Mira els fragments següents de la pel·lícula Re-torn al futur (Back to the future), dirigida l’any

1985 per Robert Zemeckis. Tracta d’un jove que

viatja al passat i interfereix en el moment en

què els seus pares es coneixen, de manera que

es veu obligat a redreçar la situació per poder

néixer en el futur.

+

A

P1 B C

+

P2 D

E

F

a) L’inventor pregunta al retrat d’algú anomenat

Tom com podrà aconseguir molta energia.

Saps de qui es tracta?

b) En l’escena següent, l’inventor prova amb una

maqueta la forma com el jove viatjarà al futur

amb la seva màquina del temps. Li és útil?

c) Coneixes algun sistema semblant al de la ma-

queta per obtenir energia elèctrica?

Dispositiu que cal controlar

Aparells de comandament

Bombeta des d’un punt 1 interruptor

Bombeta des de dos punts

Bombeta des de tres punts

Bombeta des de quatre punts

Llum de la nevera

Dues bombetes que s’encenen

alternativament

Sentit de gir d’un motor de

corrent continu


Competències de l’àmbit cientificotecnològic:8 29

La pila i el volt

Això dels noms és ben curiós. Per què d’una pila en diem pila? T’ho has plantejat mai? Per trobar la resposta hem de viatjar cap a l’any 1800. En aquella època, el físic Alessandro Vol-ta va idear un invent que va gaudir d’una gran popularitat arreu del continent euro-peu. Volta va apilar de forma alternada discos idèntics de coure i zinc, separats per roba o cartró impregnats amb una mena de salmorra (una barreja d’aigua amb molta sal) per tal d’incrementar-ne la conductivitat. En connectar el darrer disc amb el primer

-provar que els electrons es movien. Havia creat un dispositiu amb la capacitat de generar un corrent elèctric mitjançant una reacció química.

La pila de discos va passar a anome-nar-se simplement pila, en referència a aquesta acumulació de discos intercalats que generen energia elèctrica.

L’invent va ser molt ben rebut pels cientí--

ca. A Napoleó li devia agradar força, per-què va concedir a Volta el títol de comte i senador del regne.

-ca internacional va utilitzar el cognom de l’inventor com a unitat del Sistema Inter-nacional per designar la diferència de po-tencial, el volt.

La velocitat dels electrons

Quan prems l’interruptor d’un llum, els electrons circulen des de la xarxa elèc-trica cap a la bombeta. T’has aturat mai a pensar a quina velocitat viatgen aquests electrons? Van ràpids o lents? La resposta de ben segur que et sor-prendrà: la velocitat mitjana dels elec-trons per un cable de coure és d’un

La raó és que els materials conductors, com el coure, presenten uns àtoms en-llaçats, al voltant dels quals hi ha un núvol d’electrons, de manera que tenen

distàncies.

Quan el cable se sotmet a una diferèn-cia de potencial elèctric -tal com passa quan encenem el llum- els electrons s’empenyen entre si, xoquen i es des-placen, però sense moure’s gaire del seu lloc. Com que hi ha molts electrons, qualsevol petit xoc entre ells fa que s’ini-ciï el moviment. El temps que triguen els electrons a recórrer 1 metre de cable és de poc més de 16 minuts. Un cargol avança molt més de pressa!Però, llavors, com pot ser que el llum s’encengui gairebé instantàniament? L’explicació és que cada electró impul-sa l’electró veí i així successivament. La transmissió de la variació d’electrons és el que crea el corrent elèctric, sense que calgui que cada electró es desplaci de punta a punta del cable.

El xoc successiu dels electrons i el corrent elèctric que genera és similar a les onades del mar. L’energia de les ones es propaga per la superfície, però les molècules d’aigua es mouen molt poc del lloc on són.Així doncs, el temps que tarda a encen-dre’s la bombeta depèn de la velocitat amb què els electrons propaguen l’ener-gia elèctrica. I aquesta velocitat és pro-pera a la velocitat de la llum en el buit, que està al voltant dels 300 000 m/s.

Per quina raó reben el nom pila les bateries d’un electrodomèstic?Fes una llista de diferents aparells elèctrics i electrònics i indica amb quin voltatge funcionen. Per exem-ple, la televisió, l’iPod, la nevera...

Per quina raó es mouen tan lenta-ment els electrons per un cable?De què et sembla que depèn que hi hagi materials aïllants i mate-rials molt conductors de l’electri-citat?



Projectes

211

8. PROJECTE GLOBAL. MÀ CONTROLADA AMB APP INVENTOR

3. A la part de disseny de l’aplicació, crida els dife-

rents components necessaris:

• Label 1: Et permet anomenar la pantalla de l’apli-

cació. Anomena-la MÀ ROBÒTICA.

• Situa horitzontalment un selector de llista ano-

menat CONNECTAT. Fes que es visualitzi a la

pantalla com a CONNECTAR. Pots afegir un al-

tre element de posició horitzontal per augmentar

l’espai entre un component i un altre.

• Afegeix un text en horitzontal que s’anomeni PO-

SICIÓ. Fes que a la pantalla aparegui com a POSI-

CIÓ DE LA MÀ.

• Finalment, afegeix a la part inferior de la pantalla

un lliscador que permeti graduar el moviment

del motor de la mà, podent controlar cada posi-

ció. Afegeix també un ClientBluetooth per po-

der connectar l’aplicació a la placa.

4. Segueix els valors establerts dins de l’apartat Pro-pietats tant per als elements horitzontals com per

al lliscador. És important que aquest últim es mo-

gui entre uns valors de 0 i 180 per poder moure la

mà gradualment.

5. Copia la següent programació per blocs per acon-

seguir que l’aplicació funcioni connectada amb la

placa d’Arduino.

6. Descarrega’t l’aplicació al telèfon mòbil i activa el

Bluetooth per trobar la placa d’Arduino. Una ve-

gada s’hagi encès, la llum del receptor Bluetooth

es quedarà fi xa. Prem el botó Connectar de l’aplica-

ció per poder seleccionar el Bluetooth de la llista

i comunicar-te amb la mà articulada. Ja pots co-

mençar a controlar-la!



Projectes

201

3. HIVERNACLE

9. Talla les làmines de plàstic a la mida necessària i

grapa-les sobre l’estructura. S’aconsella no tallar

un fragment de plàstic per a cada paret de l’hiver-

nacle, sinó una sola peça que faci tota la volta.

10. Ja hi pots plantar alguna cosa.

Més idees

• El model proposat és un hivernacle senzill fet amb materials

econòmics, però es poden proposar alternatives amb formes més

complexes i materials més resistents.

• No es poden utilitzar plaques de plàstic (policarbonat o acrílic)

en cap part de la tela de plàstic (de PE o PVC). En aquest cas, en

comptes de grapar-les, caldria enganxar-les amb cola d’impacte o

amb silicona.

• El sostre es pot dissenyar inclinat en comptes de pla, ideal en cas

de pluja.

• La tapa superior, si els llistons de l’estructura són prou grossos, es

pot muntar amb frontisses en comptes de gomes elàstiques.

11

Recursos digitals de l’alumne

Tots els continguts digitals als quals es fa referència en el llibre de l’alumnat estan disponibles sense necessitat de

registrar-se en el web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.net.

Els recursos del llibre Tecnologia 2 es troben en l’adreça: ecasals.cat/tecno2eso.

Es pot accedir als recursos de dues maneres, directament al web (en línia) o descarregats a l’ordinador (fora de

línia)

Per accedir-hi en línia, toca l’opció Recursos de l’alumne on-line.

Per accedir-hi fora de línia, toca l’opció Recursos de l’alumne off-line. Es descarregarà un arxiu comprimit en for-

mat zip al teu ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de més connexió

a Internet. Pots copiar tots els recursos a un DVD de dades si ho creus convenient.

Els recursos estan organitzats per unitats i apartats, i estan senyalats amb les mateixes icones que el llibre imprès.

Els vídeos, àudios i interactius estan codificats en els formats més recents que optimitzen la qualitat i redueixen la

taxa de transferència. Els enllaços llocs web externs sempre fan referència a webs contrastats i amb garanties de

continuïtat.

Àudio Interactiu Document

en Word

Vídeo Document

en PDF

Enllaç Imatge

12

PRESENTACIÓ

El llibre de l’alumne en format digital

Hi ha una versió digital del llibre de l’alumne a la qual s’accedeix mitjançant l’adquisició d’una llicència. Té les ca-

racterístiques següents:

El format de paginació és idèntic al de la versió impresa per augmentar al màxim la convivència dels dos formats.

Tots els recursos digitals es troben en el context de cada pàgina.

El format de totes les activitats que assigni el professor o professora està en llenguatge web per augmentar al

màxim les possibilitats interactives i d’autocorrecció.

Nota: les funcionalitats poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.

13

1.3 El material per al professor

Proposta didàctica en format imprès

La proposta didàctica per al professor conté:

Programacions

– Competències bàsiques

– Objectius de la matèria

– Programació de curs

– Programació trimestral

Guía didàctica per a cada unitat:

– Competències bàsiques: contribució de la unitat a l’adquisició de les competències bàsiques.

– Recursos digitals: relació de recursos digitals de la unitat.

– Programació d’aula.

– Orientacions didàctiques.

– Banc d’activitats (mapa conceptual, reforç i ampliació).

– Avaluació (activitats i test).

– Solucionari (del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica).

Avaluacions trimestrals

– Avaluació primer trimestre: indicadors d’avaluació i proposta d’avaluació.

– Avaluació segon trimestre: indicadors d’avaluació i proposta d’avaluació.

– Avaluació tercer trimestre: indicadors d’avaluació i proposta d’avaluació.

– Solucionari de les avaluacions.

Bibliografia

141

Ed

itorial C

asa

ls

Mate

rial f

oto

cop

iab

le

140

5 Banc d’activitats

Mapa conceptual

Completa els mapes conceptuals següents:

Reforç 1

1. Completa els paràgrafs següents:

Els metalls són un tipus de matèria d’origen ; per obtenir-los cal sotmetre els minerals a proces-

sos de separació i transformació. La és la part del mineral que s’aprofita per a l’obtenció del

metall i la , la que no.

Els metalls poden provenir d’altres metalls que són reciclats, de minerals o d’ , que són mescles

de dos o més elements, normalment metalls que permeten obtenir materials nous amb propietats noves.

Els metalls es classifiquen segons que continguin o no en la seva composició. Hi distingim els

materials i els no . Els primers es diferencien dels segons perquè presenten

propietats .

2. Quines eines corresponen a cada tasca?

Clau fixa

Serra d’arquet Mesurar i marcar

Trepant de sobretaula

Barrina

Punta de traçar Serrar i tallar

Escaire

Tenalles

Alicates de tall Subjectar

Trepant

Rebló

Alicates Unir

Soldador elèctric

Serjant

Punta de marcar Foradar

Compàs de puntes d’acer r

3. Digues si cada afirmació és certa o falsa i explica-ho en cada cas:

Per marcar metalls cal utilitzar o un llapis molt tou o alguna eina que permeti ratllar-los.

Cert / Fals

Per a tots els metalls cal aplicar una capa protectora d’antiòxid.

Cert / Fals

Per serrar metalls podem utilitzar una serra d’arquet per a metalls, i les dents de les fulles han de ser grosses i

separades.

Cert / Fals

Si el metall té rovell cal netejar-lo amb un fregall d’alumini.

Cert / Fals

Les unions de soldadura i de rebladura són pròpies dels materials metàl·lics.

Cert / Fals

ME

TALLS

marc

ar

fora

dar

mesu

rar

es

manip

ula

a p

art

ir

d’a

quest

es

tècniq

ues

sub

jecta

r

unir

min

era

l

pod

en s

er

d’o

rig

en

acab

ar

es

cla

ssifi

quen e

ntr

e

ductil

itat

recic

lab

les

resi

stència

mecànic

a

cond

uctiv

itat elè

ctr

ica

les

seve

s

pro

pie

tats

més

com

unes

són

ser

mag

netit

zats

densi

tat alta

cond

uctiv

itat tè

rmic

a

tenacita

t

tem

pera

tura

fusió a

lta

mal·l

eab

ilita

t

s’ag

rup

en s

eg

ons

la s

eva

densi

tat

ferr

o d

olç

acer

fèrr

ics

els

mes

sig

nifi

catiu

s só

n

llauna

acer

inoxi

dab

le

cro

m

plo

m

níq

uel

est

any

mag

nesi

alu

min

i

lleug

ers

74 75

9.

a

b

c

d

10.

11.

12.

13. Els alumnes s’adonen que hi ha dues vistes iguals;

el perfil i l’alçat, que tenen forma de rectangle. En

aquest cas, només se’n dibuixa una. La planta és

un cercle.

14. Sempre el principal és l’alçat, a un costat el perfil i

a sota la planta.

15. Cònica, isomètrica, cavallera, projecció en dues

dimensions. De menys a més realista: Mario Bros,

Congo Bongo, Pac-Mania, Car Racing. Coincideix

amb el grau de realisme que ofereix cada tipus de

perspectiva.

16. a Perquè la perspectiva permet representar les

tres dimensions de la realitat en les dues dimen-

sions del dibuix, de manera que resulta més

semblant al món tal com el coneixem.

b La ciència i l’art figuratiu es basen en la curiositat,

el desig de saber com són les coses i descobrir-

ne l’essència. Tots dos demanen l’observació,

que és una manera d’adquirir coneixements.

17. El llapis de caputxó negre i número 1 serveix per

fer esbossos i croquis.

18. L’estilògraf s’utilitza per passar a tinta els dibuixos

fets amb el llapis.

19. En el portamines el traç és homogeni i no cal fer-hi

punta.

20. L’alumne ha de col·locar correctament les eines i

les rectes han de ser perfectament paral·leles.

21. L’alumne ha de col·locar correctament les eines,

i les rectes han de ser perfectament perpendicu-

lars.

22. Aquest exercici es resol aprofitant els angles

dels escaires i cartabons. L’angle més petit que

s’aconsegueix és el de 15°.

23. És una forma intuïtiva de col·locar-los, però les

paral·leles resultants són molt més curtes. La mà

esquerra no queda col·locada de forma còmoda.

24. Resposta oberta. L’alumne ha d’adonar-se de les

possibilitats que li ofereixen aquestes eines. La

forma més eficient i còmoda és la que s’explica

al text.

25. L’alumne ha de seguir les instruccions del llibre

de text.


de text.


de text.

28.

Angle 25° 100° 130° 176° 14°

Angle suplemen-

tari

155° 80° 50° 4° 166°


de text.


de text.

31. Resposta oberta. Orientacions de l’aspecte gene-

ral al qual l’alumne hauria d’arribar: primer logo:

unió entre diferents; segon: dinamisme, i tercer:

energia.

32. L’empresa volia aconseguir donar una imatge di-

ferent de la que teníem fins llavors: producte barat

i de mala qualitat. Amb el canvi de logo associat

a alguns canvis al local va voler transmetre que el

seu producte era de qualitat i ecològic.

33. Resposta oberta. És interessant veure el perquè

el logotip va estar creat així i si l’objectiu inicial es

transmet correctament.

34. Escena de caça. Hi podem distingir un animal en-

voltat de guerrers o caçadors. Sorprèn la perfec-

ció del dibuix, sobretot la manera com s’ha repre-

sentat la figura del cos humà.

35. El paper es va descobrir a la Xina al segle II dC. Es

va fabricar a partir de fibres de lli, de cànem i de

rami. Aquest producte i tècnica per produir-lo no

surt de la Xina fins a sis segles més tard. És llavors

quan comença a estendre’s per Àsia; anys més

tard arriba a la Mediterrània i a la península Ibèrica.

Abans dels xinesos, els egipcis fabricaven un ma-

terial per escriure anomenat papir.

D’altra banda, com podem veure a la fotografia

abans que s’inventés el paper o similar hi ha testi-

monis de dibuixos a parets, coves...

36. El paper i el cartró es recullen, se separen i pos-

teriorment es barregen amb aigua per ser conver-rr

tits en pasta de paper. La pasta de menys qualitat

s’utilitza per fabricar caixes de cartó. Les impure-

ses i algunes tintes s’eliminen de la pasta de més

qualitat per fabricar paper reciclat per a impressió

i escriptura. En altres casos, la fibra reciclada es

barreja amb pasta nova per elaborar productes de

qualitat superior.

37. Absorció és la capacitat d’absorbir aigua sense

modificar l’aparença del paper, o sigui, sense que

la seva superfície s’arrugui o es desfaci.

És necessari, per exemple, en: paper de WC, paper

de cuina, paper de filtre, cel·lulosa (compreses...).

38. La frase és correcta.

39. En un DIN A3 caben 4 DIN A5.

40. Per dibuixar sobre una superfície molt dura utilitza-

ria un llapis amb la sigla 8H, de fet, qualsevol llapis

amb caputxó blau, nombres del 6 al 9 o sigles de

la 6H a la 0H.

41.

42. La mínima longitud mesurable amb el regle gra-

duat és el mm.

43. El regle graduat serveix per prendre i marcar me-

sures. L’escaire i el cartabó són dos instruments

que es fan servir conjuntament per dibuixar línies

paral·leles, perpendiculars i angles múltiples de

15°.

44. L’escaire té dos angles de 45° i un de 90°. Els car-rr

tabons tenen un angle de 60°, un de 30° i un de

90°. Cal indicar que aquesta és la norma accep-

tada per l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) i que a

la resta de l’Estat els angles dels escaires i carta-

bons són justament els contraris.

45. La característica que han de complir és que per-rr

tanyin al mateix joc de tal manera que la hipote-

nusa de l’escaire i el catet més llarg del cartabó

tinguin la mateixa longitud. D’aquesta manera ens

assegurem que tinguin el mateix gruix i els bise-

llats idèntics, encaixin perfectament i puguem uti-

litzar-los correctament.

46. L’error és que el compàs s’ha de mantenir vertical.

47. El compàs s’usa per traçar circumferències o arcs

de circumferència.


de text.


de text.

14

PRESENTACIÓ

Recursos digitals del professor

El professor registrat i validat a ecasals.net disposa de:

Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne.

La proposta didàctica en PDF.

Les programacions de curs, aula, de totes les comunitats.

Els recursos del llibre Tecnologia 2 es troben en l’adreça: ecasals.cat/tecno2eso.

Es pot accedir als recursos del professor de dues maneres, descarregats a l’ordinador (fora de línia) o directament

al web (en línia).

Per accedir-hi fora de línia, toca l’opció Recursos del professor off-line. Es descarregarà un arxiu comprimit en

format zip al teu ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de més con-

nexió a Internet. Pots copiar tots els recursos en un DVD de dades si ho creus convenient.

Els recursos en línia estan integrats en la proposta didàctica en format digital, tal com es descriu en l’apartat se-

güent.

15

La proposta didàctica en format digital

El professor registrat i validat a ecasals.net pot accedir a la proposta didàctica integrada amb el llibre de l’alumne

en la seva versió digital eCasals.

Té els avantatges següents:

El llibre de l’alumne navegable i projectable amb tots

els recursos digitals es troba en el context de cada

pàgina.

La proposta didàctica en PDF associada amb cada

unitat.

Totes les activitats del llibre de l’alumne i de la propos-

ta didàctica (avaluació, ampliació, reforç...) en format

web.

El solucionari integrat en totes les activitats.

Hi pots començar a navegar directament a ecasals.cat/tecno2eso.

16

PRESENTACIÓ

L’entorn digital del professor

Si els alumnes disposen de llicències de llibre digital eCasals, el professor té, a més, les funcionalitats següents en

el seu entorn digital:

Grups d’alumnes. Per a cada llibre digital, el professor pot crear els seus grups, tants com necessiti.

Tasques. El professor pot assignar activitats a un grup d’alumnes indicant la data límit de lliurament. Pot selec-

cionar qualsevol de les activitats del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica.

Qualificacions. Cada grup d’alumnes disposa d’una llista de qualificacions diferenciada segons les tasques que

hagi realitzat.

Mur del grup. Cada grup d’alumnes disposa d’un espai de comunicació professor-alumnes en què també es pot

publicar material digital (enllaços, imatges, vídeos).

Creació d’activitats. El professor pot crear activitats de manera fàcil i intuïtiva en las tipologies següents: test,

vertader/fals, relacionar, agrupar, ordenar, arrossegar paraules, resposta oberta.

Carpeta del professor. El professor disposa d’un espai en línia per penjar i compartir els seus propis recursos i

organitzar-los per carpetes segons el seu criteri.

Nota: les funcionalitats poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.

17

2.1 Competències de l’àmbit cientificotecnològic

2.2 Competències bàsiques de l’àmbit digital

2.3 Competéncies clau

2.4 Criteris d’avaluació

2.5 Programació de curs

2.6 Programació trimestral

2 PROGRAMACIONS

18

Programacions

2.1 Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic

Les competències d’aquest àmbit es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre proble-

mes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. És un

saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa

capços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen

posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.

DIMENSIÓ: INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

Competència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspetiva dels models, per comunicar

i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perpectiva dels models, per

comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Competència 3. Intepretar la història de l’univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat.

Competència 4. Identificar i resoldre porblemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impli-

quin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Competència 5. Resoldres problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

DIMENSIÓ: OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA

Competència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament,

manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Competència 8. Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així

com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Competència 9. Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat

del resultat.

DIMENSIÓ: MEDI AMBIENT

Competència 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure, evitar o minimitzar l’exposició als

riscos naturals.

Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats

de la intervenció humana.

DIMENSIÓ: SALUT

Competència 12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i social, fonamentades en el

coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Competència 13. Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic en relació amb les conduc-

tes de risc i malalties associades al consum de substàncies addictives.

Competència 14. Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc,

trastorns alimentaris i malalties associades.

Competència 15. Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement

científic, valorant les conseqüències de les conductes de risc.

19

Competències bàsiques de l’àmbit digital

2.2 Competències bàsiques de l’àmbit digital

Pel seu caràcter transversal i instrumental, les competències de l’àmbit digital estan vinculades a totes i cadascuna

de les matèries. Comporten l’ús segur i crític de les tecnologies de la societat de la informació per al treball i la co-

municació, i es sustenten en l’ús del ordinador per obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar

informació, i comunicar-se en xarxes de col·laboració a través d’Internet.

DIMENSIÓ: INSTRUMENTS I APLICACIONS

Competència 1. Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar.

Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edicions de textos, presentacions multimèdia, tractament de dades numèri-

ques per a la producció de documents.

Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions

de documents digitals.

DIMENSIÓ: TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I ORGANITZACIÓ DELS ENTORNS DE TREBALL I APRENENTATGE

Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diver-

ses fonts i mitjans digitals.

Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el

suport d’aplicacions digitals.

Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-

se en la societat del coneixement.

DIMENSIÓ: COMUNICACIÓ INTERPERSONAL I COL·LABORACIÓ

Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilizant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

DIMENSIÓ: CIUTADANIA, HÀBITS, CIVISME I IDENTITAT DIGITAL

Competència 9. Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, tot utilitzant els recursos digitals

propis de la societat actual.

Competència 10. Fomentar hàbits de d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la prevenció de riscos.

Competència 11. Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de

seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

proposta didÀctica - ecasalsdata.ecasals.net/pdf/24/9788421861349_l33_24.pdfunitat 6. llenguatges...

Documents