proposta de programació didàctica del crèdit muntatge/edició i … · 2016-10-23 · 5. la nova...
TRANSCRIPT
Proposta de programació didàctica
del crèdit Muntatge/Edició i
postproducció d’audiovisuals
Treball Final de Màster
Nom i cognoms: Daniel Ortínez i Martí
Especialitat: Formació Professional
Director/a del projecte: Margarita Cabrera Bean
Màster en Formació del Professorat
UPC – 2010/11
1
Índex
1.Introducció 3
2.Context i marc legal 8
2.1Cicle Superior de Realització d’Audiovisuals i Espectacles 8
2.2Crèdit 4: muntatge/edició i postproducció d’audiovisuals 22
3.Anàlisi de la programació i el model pedagògic del crèdit 15
3.1 Anàlisi del Centre 1 (Concertat) 16
3.2 Anàlisi del Centre 2 (Públic) 25
3.3 Anàlisi de les mancances i potencialitats de l'ensenyament del Crèdit 4 27
4.Premisses de la nova programació 31
4.1Actualització i renovació tecnològica 31
4.1.1Renovació dels formats de vídeo
4.1.2Actualització de la metodologia de treball a les dinàmiques del sector
4.2 Aposta per un nou model pedagògic 32
4.2.1 Revisió i actualització del temari
4.2.2 Integració dels continguts teòrics i els procediments en la programació
4.2.3 Aprenentatge cooperatiu i treball de les competències genèriques
5. La nova proposta de programació didàctica 37
5.1Organització i metodologia del Crèdit 4 al llarg del cicle 37
5.2Trencament del Crèdit 4 en Unitats didàctiques 41
5.3Trencament de la Unitat Didàctica 1 en nuclis d'activitat 45
5.4Trencament de la Unitat Didàctica 2 en nuclis d'activitat 47
5.5Trencament de la Unitat Didàctica 3 en nuclis d'activitat 48
5.6Trencament de la Unitat Didàctica 4 en nuclis d'activitat 49
5.7Avaluació crèdit 50
5.8Sistema organitzatiu del primer curs 52
5.9Breu descripció de la Unitat Didàctica 1 52
5.10Breu descripció de la Unitat Didàctica 2 54
5.11Breu descripció de la Unitat Didàctica 3 56
5.12Breu descripció de la Unitat Didàctica 4 57
6. Conclusions 60
6.1Lorganització educativa, la normativa i la relació amb el sector 60
6.2Conclusions sobre la metodologia i la pedagogia 62
Biblografia 67
2
1. Introducció
El crèdit de “Muntatge/Edició i postproducció d'audiovisuals” és un dels fonaments de tots els
Cicles Superiors de la família d’Imatge i So, especialment, dels que abarquen més la part de la
realització. Es tracta d’una assignatura troncal que aporta una base de coneixements i procediments
indispensables per aquells professionals que es volen dedicar al món audiovisual. Aquest crèdit
equivaldria, per dir-ho d’una altra manera, al què podria ser l’estadística per un matemàtic o la sintaxi
per un filòleg.
La família d’Imatge i So té 4 Cicles Superiors i un de Grau Mig. El de Grau Mig és el de
Laboratori d’imatge i està encarat, únicament, cap a la captació i tractament de la imatge fotogràfica.
És per això que és l’únic cicle de la família on la post-producció no està inclosa dins del currículum. En
canvi, en tots els cicles superiors el muntatge està inclòs a nivell currícular. Tanmateix, a cada cicle
aquest tema està encarat des del prisma específic en què s’aborda l’audiovisual.
El CS d’Imatge està enfocat, bàsicament, a la captació d’imatges fotogràfiques i audiovisuals. Dit
en llenguatge planer, és el que forma els operadors de càmera i els prepara per què obtinguin la
màxima qualitat i precisió d’imatge amb qualsevol de les eines possibles (càmera fotogràfica,
cinematogràfica, videogràfica...). Per tant, l’interès pel muntatge i la postproducció no és cabdal en
aquest cicle, sinó que passa a ser un tema secundari. Tanmateix, és imprescindible que l’alumnat
tinguin unes nocions bàsiques ja que, a l’hora de captar les imatges, cal tenir present com es tractaran
després en la post-producció. A nivell curricular es dedica un crèdit específic de 90 hores en que se’ls
ensenyen els conceptes i els procediments bàsics per poder dur a terme un muntatge a nivell
professional.
El CS de So es dedica exclusivament al tema de l’àudio, per una banda tractant-lo com un
producte sol per ell mateix (enregistrament i tractament de so, de música...) o, per altra banda, l’àudio
al servei d’un producte audiovisual. És per això que la postproducció es treballa exclusivament en
aquest sentit. Dins dels objectius terminals està inclòs saber editar imatges però, bàsicament, la
majoria d’objectius estan encarats al tractament de l’àudio com un element independent o el tractament
de l’àudio dins d’un muntatge audiovisual. El tema de la postproducció és un dels elements cabdals,
prova d’això és que -a banda del crèdit de Formació en Centres de Treball- és el segon crèdit al què es
dediquen més hores: 180 hores en total.
El CS de Producció prepara a l’alumnat per a dur a terme la part econòmica i la gestió de
qualsevol producte audiovisual o espectacle. Per tant, a banda de tenir uns mínims coneixements
tècnics de realització, el seu principial interès és saber quins recursos són necessaris, d’on es poden
obtenir, com gestionar els processos de producció de forma més òptima... A diferència dels altres
cicles, a nivell curricular la postproducció no es tracta específicament en un sol crèdit, sinó que es fa de
forma transversal en diferents assignatures. Així doncs, en els crèdits 1, 2 i 3 es tracta el muntatge des
d’una òptica productiva dins dels diferents mitjans objecte d’estudi (cinema i vídeo, televisió, ràdio...). A
3
més, en el currículum dels crèdits de Mitjans Tècnics Audiovisuals (C5) i Llenguatges Audiovisuals i
escènics (C6) entra la postproducció per tal aprendre les nocions bàsiques d’aquesta i el seu
funcionament a nivell tècnic i narratiu.
El cicle on el muntatge i la postproducció té un pes més rellevant és el CS de Realització
d'audiovisuals i espectacles. Aquest cicle està enfocat a tot aquell alumnat que es vol dedicar a la part
de realització i creació d’audiovisuals, tot assumint la direcció o realització d’un audiovisual, una feina
tècnica en un rodatge o el muntatge. Per tant, és el cicle on cal conèixer més profundament les parts
tècniques de tots els elements productius que intervenen en la creació d’una peça audiovisual. A grans
trets, a nivell curricular la postproducció entra de forma transversal en la majoria de crèdits i molt
específicament en un de 190 hores dedicat exclusivament amb aquest tema.
Cal puntualitzar que el 2003 el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya fa una
adaptació del currículum del CS de Realització al perfil professional de multimèdia interactiva (DOGS
núm.3986-13/10/2003, ORDRE ENS/409/2003). Aquest Cicle surt de la necessitat d’oferir un
currículum específic davant les noves formes audiovisuals i les noves tecnologies de la informació
emergents (audiovisual dins la xarxa, vídeojocs, animació, portals web...). A grans trets, s’agafa el
currículum base de Realització i s’afegeixen nous crèdits amb el contingut específic de multimèdia.
Això es tradueix, pel tema que ens pertoca, que es redueixen les hores específiques de postproducció
de 190 a 150. Tanmateix, aquest nou cicle dóna cabuda a les noves formes de “postproducció” i
muntatge vertical que generen els nous mitjans audiovisuals.
Com que seria massa ampli assumir l’anàlisi de l’ensenyament de la post-producció en tots els
Cicles Superiors de la família d’Imatge i So i la proposta d’un nou model pedagògic per a cadascun
d’ells, centrarem el nostre objecte d’estudi en el CS de Realització d’Audiovisuals i Espectacles. Hem
triat aquest Cicle ja que és el que prepara més exhastivament l’alumnat per a dur a terme la
postproducció d’un producte audiovisual i és en el que hi ha una correspondència més directa entre el
currículum i les ocupacions laborals relacionades amb el món del muntatge.
El nostre treball parteix de la hipòtesi que l’ensenyament d’aquest currículum específic dins del
CS de Realització té un decalaix important entre el què s’ensenya en els centres educatius i les
tendències i les pràctiques de la professió. Aquest crèdit està regit pel Real Decret 445/1996 i el decret
català 352/1997. Amb aquests darrers 13 anys el sector de l'audiovisual ha fet una de les
trasnformacions més grans des de que es va inventar el cel·luloide. Amb 13 anys de marge,
l'audiovisual ha passat d'estar en una cinta VHS a portar-se a la butxaca i poder veure, a través del
mòbil, vídeos arreu on estiguis. Amb 13 anys l'accés a les eines creatives s'ha estès considerablement
i ara tothom pot ser un potencial creador audiovisual. Si fa 13 anys ens era imprescindible un suport
físic per transportar les imatges en moviment, ara aquestes imatges circulen en forma de bits d'una
punta a l'altra del món. En resum, amb 13 anys la normativa ha quedat ben obsoleta.
Cal puntualitzar que aquest treball no proposa una transformació integral de la normativa, no es
4
tracta de “cremar tot allò vell”. Es tracta de fer una reforma dels continguts per tal d'adaptar-los a la
realitat que es viu al món laboral i al sector audiovisual. Així doncs, clar que es donaran continguts
referents al funcionament del vídeo analògic (el sistema dominant quan es va fer la normativa), però es
donaran de manera secundària ja que actualment el sector es mou amb la tecnologia digital i la Alta
Definició.
En aquest mateix sentit, també volem puntualitzar que no es pot atorgar a la normativa la
responsabilitat principal d'aquest desajustament entre centres educatius i centres de treball. La
normativa és una eina que cada centre i professorat ha d'emprar i manejar a la seva manera. La
normativa dóna les principals claus amb què cal organitzar el crèdit, però és cada centre i professor/a
qui ho concreta en el dia a dia a l'aula.
Però, més enllà del desajustament entre els continguts i capacitats que es treballen i les que
s'haurien de treballar, un altre punt conflictiu és l'estancament del model pedagògic. Segurament és el
tema clau del treball ja que, si bé és relativament senzill retocar un temari, canviar la forma d'aprendre i
d'ensenyar de socarrel és una tasca que requereix molt esforç i ser treballada a llarg termini.
Com descriurem més endavant, l'organització de l'assignatura s'estructura en sessions on es
diferencia clarament la part teòrica i la part pràctica. Aquesta diferenciació és tant forta que, fins i tot,
moltes vegades els continguts d'una i altra part van totalment per separat. Un altre punt qüestionable
del model pedagògic és el clar domini de les classes magistrals per transmetre els continguts teòrics.
Aquestes classes estan basades en una comunicació unidireccional del professorat cap a l'alumnat i
aquest esdevé un agent passiu que només “rep i processa” allò que li diuen. Aquest model pedagògic,
que és el què domina el nostre sistema educatiu, implica que els processos d'ensenyament-
aprenentatge siguin força pobres i d'una efectivitat qüestinable.
Aquesta hipòtesi plantejada -el decalaix amb les tendències i pràctiques del sector audiovisual i
l'estancament pedagògic del Crèdit 4- surt de les observacions realitzades en el marc del Pràcticum del
Màster en Formació de Professorat de Secundària que estic realitzat en un Centre de Formació
Professional concertat de la ciutat de Barcelona. Evidentment, es tracta d’una opinió fonamentada des
de la meva perspectiva personal i subjectiva i, per tant, caldrà un anàlisi més cinetífic per verificar si
aquesta hipòtesi és certa o no.
Segurament que, vist amb uns altres ulls, una altra persona podria argumentar que no hi ha un
desajustament tant accentuat com per plantejar una proposta profunda de transformació. Valgui el
tòpic, potser una persona que porta molts anys en la docència, ja s'ha acostumat tant amb el model
que analitzem que ja no se'l qüestiona. Sigui com sigui, està clar que tot model té les seves limitacions
i potencialitats i aquesta és, a grans trets, la proposta que planteja aquest Treball Final de Màster:
analitzar quins són els punts forts i febles del sistema pedagògic actual per tal de plantejar una
proposta de millora que sorgeixi d'aquest anàlisi, en el context de l' impartició del crèdit de realització.
En resum, els tres grans eixos del treball són:
• Analitzar les programacions i estratègies pedagògiques de dos centres que imparteixen
aquest mateix crèdit.
5
• Proposar una nova programació didàctica del crèdit que doni resposta a les mancances de
les programacions analitzades i aprofundeixi en les seves potencialitats.
• Fomentar l'ús de les Noves Tecnologies i les competències generals en l'elaboració de la
programació.
La primera part del TFM (capítol 2 i 3) estarà dedicada a analitzar com es duu a terme el procés
d’ensenyament i aprenentatge del Crèdit de muntatge i postproducció (C4) del CS de Realització
Audiovisual i espectacles. Per tal de fer aquest anàlisi, examinem la proposta pedagògica de dos
centres barcelonins, un de titularitat pública i un altre de concertada. No creiem que la titularitat aporti
grans diferències a nivell de metodologia pedagògica, però hem cregut interessant agafar aquestes
dues mostres per tenir més representativitat i, també, veure si hi ha certs matisos.
Aquest anàlisi es fa a partir de la seva estructuració com a centre educatiu, l'organització del CS
de Realitació i del Crèdit 4, la programació i proposta pedagògica del Crèdit, els recursos utilitzats...
Cal puntualitzar que, com explicarem al seu moment, per dur a terme aquest anàlisi hem tingut certes
restriccions en l'accés a la informació i, per això, hem hagut de cercar altres fonts de coneixement.
El capítol2 del treball servirà per contextualitzar l'objecte del nostre estudi (el Crèdit de Muntatge
i postproducció – C4) dins del nostre sistema educatiu i dins la normativa per la qual es regeix. I el
capítol 3 es centrarà en l'anàlisi pròpiament dit de com s'està impartint aquest crèdit als nostres centres
educatius.
La segona part del treball (capítols 4 i 5) és la nova proposta didàctica i de programació del
Crèdit 4. Com que ja hem vist les mancances i potencialitats que tenim, el què toca ara és potenciar els
punts forts de com s'està ensenyant i aportar una alternativa amb aquells aspectes que cal millorar.
Al punt 4 planteja els pilars amb els quals s'ha de basar la nova proposta educativa. Tota
programació educativa, tot temari, tot exercici o acció -per petita que sigui-... està basada sota uns
principis i una “filosofia pedagògica”. Així doncs, en aquest apartat desgranem punt per punt les bases
ideològiques damunt de les quals construïm la nova programació.
I, al següent capítol, expliquem detalladament la proposta de programació. Aquest és el nus del
treball i la plasmació, tant a nivell ideològic com pràctic, de la feina feta. El procés de redacció d'una
programació didàctica és molt mecànic i pautat. Es parteix de la normativa; es relacionen els Objectius
Terminals i els Continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals); es creen blocs temàtics amb
aquestes relacions; es temporalitzen i, un cop tenim aquesta “estructura”, es comencen a detallar les
activitats d'ensenyament i aprenentatge. A l'apartat 5 s'arriba fins aquest punt del procés: l'estructuració
del crèdit a partir de Nuclis d'Activitats d'Ensenyament i Aprenentatge. Aquestes activitats són descrites
breument i, paral·lelament, s'explica a el funcionament i la metodologia general del Crèdit. Però a
l'annex trobareu la primera Unitat Didàctica desenvolupada, a tall d'exemple, fins a la màxima precisió.
Per últim, només afegir que amb aquest treball no pretenem simplement generar una nova
6
programació, sinó que creiem que el propi procés de redacció del treball és ja de per si un exercici per
qüestionar-se i reflexionar sobre com ensenyem.
7
2. Context i marc legal
En aquest capítol es revisen els aspectes de la normativa més estratègics que fan referència a
l'objecte de treball del present Treball Final de Màster. Es contextualitza el Crèdit 4 dins del CS de
Realització i s'analitza per quina normativa està regit.
2.1 Cicle Superior de Realització d’Audiovisuals i Espectacles
El Cicle Superior de Realització d’Audiovisuals i Espectacles està regit pel DECRET 352/1997,
de 25 de novembre, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de realització
d'audiovisuals i espectacles (DOGC núm. 2551, de 7 de gener de 1998). El Decret de la Generalitat
catalana sorgeix i es regeix per la Ley Orgánica General del Sistema Educativo (LOGSE, 3 d’octubre
de 1990, publicada al BOE el 4 d’octubre) i, específicament, pel Real Decreto 445/1996, de 8 de març,
pel qual s’estableix el currículum del Cicle Formatiu de Grau Superior corresponent al títol de tècnic
superior en realització d’audiovisuals i espectacles.
Si bé l’any 2006 s’aprova i entra en vigor la Ley Orgánica de Educación (LOE) que suposa la
derogació de la LOGSE, la seva aplicació encara no és total. És per aquest motiu que els Cicles de
Formació Professional de la família d’Imatge i So encara estan regits sota la LOGSE. No es tracta d’un
cas únic, sinó que són molts els cicles formatius que encara estan ordenats sota l’antiga llei d’educació
a la espera que, des del govern espanyol i el català, s’aprovin els corresponents currículums sota la
LOE. Tanmateix, a hores d’ara, encara no hi ha uns terminis clars fixats per què es produeixi aquest
canvi. És per aquest motiu que tant l’anàlisi del cicle de Realització i del crèdit de Muntatge com la
nostra nova proposta de programació estan fets sota la LOGSE.
La LOGSE (i, posteriorment, la LOE) estableix l’organització general del sistema educatiu de
l’estat espanyol, tot marcant els principis, el dret a l’educació i l’organització de les etapes educatives. I
són els Reals Decrets i, l’adaptació del decret al marc català, qui concreta el temari, els objectius i els
continguts i procediments a assolir de cada Cicle. Així doncs, tant l’organització del cicle com el
contingut a impartir ve molt determinat pel què diu la normativa. Tanmateix, hi ha un cert marge de
decisió per part del Centre Educatiu i el professorat, ja sigui a partir de les hores de lliure disposició
que deixa obert el currículum o la manera com el professorat programa el currículum específic d’un
crèdit.
El Decret 352/1997 estableix el currículum per la formació de Tècnics Superiors en Realització
Audiovisual i Espectacles. La formació consta de 2.000 hores, 1620 hores (crèdits de l'1 al 9 i l'11) dins
del centre educatiu i 380 hores (crèdit 10) en formació en centres de treball. I defineix la competència
general del cicle:
És competència general d'aquest tècnic organitzar i supervisar la
preparació, execució i muntatge de qualsevol tipus de programa filmat/gravat o
en directe, coordinant els mitjans tècnics i humans necessaris per a la seva
8
realització durant tot el procés, controlant el contingut i la forma, i també la
qualitat establerta.
Realitzar determinats productes audiovisuals dins del marc d'objectius
establerts, o sota la direcció corresponent, definint les solucions de realització
que assegurin la qualitat tècnica i formal requerida en el producte audiovisual.
A l’annex podeu consultar les competències professionals específiques del cicle, les capacitats
clau i els objectius generals del Cicle. Aquest cicle dóna accés universitari al Grau de Comunicació
Audiovisual i Ciències de la Informació.
El Decret especifica els àmbits professionals i de treball en què està encarat aquest Cicle:
televisions (públiques de diferents àmbits administratius i privades), productores (cinematogràfiques,
de mitjans audiovisuals....), empreses de postproducció, productores de multimèdies, agències de
notícies, teatres i productores d’espectacles. I també les principals sortides professionals per les quals
forma aquest cicle:
• Tècnic de realització de televisió en control.
• Tècnic de realització de televisió en estudi.
• Tècnic de direcció de cinema.
• Tècnic de rodatge.
• Tècnic en muntatge cinematogràfic.
• Tècnic en edició de VTR.
• Tècnic mesclador de vídeo.
El decret estableix un total d’onze crèdits. Quatre d’aquests són transversals a tots els cicles:
Crèdit 8: Relacions en l’àmbit de treball
60 hores
Tracta totes aquelles qüestions relacionades amb l’entorn laboral que es trobarà l’alumnat
un cop acabi el cicle: el lideratge, la gestió i resolució de conflictes laborals, la presa de
decisions, la motivació, la formació...
Crèdit 9: Formació i orientació laboral
60 hores
Ofereix els coneixements bàsics d’economia i organització d’empreses, orientació i inserció
sociolaboral, legislació i relacions laborals i salut laboral. Tot i que el Crèdit de FOL és
transversal a tots els Cicles, s’intenta ajustar els continguts i procediments a la realitat
sociolaboral del sector econòmic específic de cada cicle.
9
Crèdit 10: Formació en centres de treball
380 hores
Correspon al total d’hores que l’alumnat realitzarà l’aprenentatge en entorns de treball
reals, fora del centre educatiu. Les pràctiques a empreses del sector són un dels trets
característics de la Formació Professional des dels seus inicis. És el punt on l’alumnat ha
d’aplicar tots els coneixements i procediments apressos al centre educatiu en un entorn
laboral real. En aquest procés d’aprenentatge l’alumnat està tutoritzat tant per l’escola com
per una persona del centre de treball que ha estat assignada com a tutor. Aquestes dues
figures fan el seguiment de l’alumnat i seran les que el qualificaran.
Dins la mesura que sigui possible, l’escola ofereix a l’alumnat diferents opcions on dur a
terme aquestes pràctiques. S’intenta que sigui aquell sector o empresa que l’alumne li
interessa i on pot demostrar millor les seves capacitats. La importància d’aquest crèdit és
cabdal, tant a nivell curricular com a nivell de formació personal i professional de l’alumne.
Crèdit 11: Síntesi
90 hores
Es tracta d’un crèdit que es realitza en finalitzar el segon curs que pretén recollir tots els
aprenentatges apresos al llarg del cicle. Es tracta d’una assignatura transversal i global en
que l’alumnat ha d’integrar i interrelacionar tot el què ha après en els diferents crèdits del
cicle. Es demana a l’alumnat que elebori un projecte de realització d’un espectacle
audiovisual que inclogui totes les especificacions tècniques i expressives dels productes
intermedis (guió tècnic, escaleta, escenografia...) i finals. En aquest procés, l’alumnat haurà
de planificar i executar tot el què ha après al llarg del cicle per tal d’obtenir un producte
audiovisual de qualitat.
Es tracta d’un crèdit molt obert i que dóna molta llibertat a l’alumnat, tot i que en tot moment
aquest està tutoritzat per un professor. Dit en llenguatge planer, és l’oportunitat per què
l’estudiant pugui posar en pràctica les capacitats apreses i ho pugui fer amb un producte
que ell mateix defineix i marca els límits i reptes.
Des d’alguns centres educatius aquest crèdit es treballa conjuntament entre diferents
persones d’altres Cicles d’Imatge i So. Per exemple, s’ajunten en un mateix grup un del CS
de Producció, un d’Imatge, un de So i un de Realització per tal de dur a terme un producte
audiovisual conjunt. La gràcia d’aquesta modalitat pedagògica és que cada alumne treballa
la part del projecte que més domina i aprenen a treballar de forma cooperativa i de la
manera que es fa en el món real (on cada persona està especialitzada en una part del
procés productiu).
Els crèdits específics del CS de Realització que marca el currículum són els següents:
10
Crèdit 1: Realització en cinema i vídeo
210 hores
Es tracta d’uns dels crèdits fonamentals del cicle ja que se’ls dóna els coneixements i
procediments bàsics per a la coordinació i desenvolupament d’una realització audiovisual.
El currículum és molt ampli i abarca des de l’anàlisi i la tipolologia dels diferents productes
audiovisuals fins a la panificació, gestió i realització d’un producte audiovisual final.
Crèdit 2: Realització en televisió
200 hores
El crèdit ensenya el funcionament i els procediments professionals per a realitzar diferents
tipologies de productes televisius. Es tracta d’un crèdit prou important ja que el mitjà
televisiu és un dels àmbits professionals més importants del sector.
Crèdit 3: Realització en multimèdia
200 hores
És un crèdit bastant obert, en el sentit que tant es refereix a la realització multimèdia i a les
noves formes creatives audiovisuals (iconografia i animació 2D i 3D, mitjans digitals,
internet...) com a les eines digitals al servei de la realització audiovisual (suports digitals,
aplicacions informàtiques...).
Crèdit 4: muntatge/edició i postproducció d’audiovisuals
190 hores
Es tracta del crèdit objecte d’estudi del nostre treball i del qual parlarem extensament al
següent apartat (2.2).
Crèdit 5: Representacions escèniques i espectacles
140 hores
A diferència dels altres crèdits, aquest està dedicat exclusivament a les arts escèniques i
dramàtiques. Es donen tots els conceptes relacionats amb la realització d’espectacles
(tipologia, direcció artística, escenografia, caracterització, il·luminació...) i tots els
procediments per a la realització d’aquests.
Crèdit 6: Comunicació i expressió audiovisual
140 hores
Es tracta d’un crèdit amb un contingut molt ampli d’introducció tant a la expressivitat i a la
significació que genera l’audiovisual així com els processos productius d’aquest (tipologia i
història dels mitjans, processos i mètodes de treball...).
11
Crèdit 7: Sistemes tècnics de realització
170 hores
Es tracta del crèdit que aborda la part tecnològica i científica de la realització audiovisual.
Es donen els coneixements i s’ensenyen els procediments per a saber manejar els
instruments i les eines audiovisuals.
2.2 Crèdit 4: muntatge/edició i postproducció d’audiovisuals
El Real Decret 445/19961 que estableix el currículum de tot el Cicle dedica pel Crèdit 4 de
muntatge i postproducció unes 260 hores. A grans trets, estableix 6 grans blocs temàtics que han de
guiar l'adquisició dels conceptes i capacitats. Es tracta de:
a) La teoria del muntatge audiovisual. Veure les possibilitats creatives que té el muntatge i
quina és la intencionalitat artística.
b) El guió de muntatge. Com estructurar una narració a través del muntatge.
c) Les sales de muntatge, edició i post-producció. Tipologies de sales de muntatge i els
instruments tecnològics que els configuren.
d) Tècniques d’edició en vídeo. Els procediments bàsics de l’edició audiovisual.
e) Equips i materials de muntatge, edició i postproducció audiovisual. Es tracta dels instruments
tècnics que permeten realitzar els procediments que configuren l’edició audiovisual.
f) El control de la qualitat en el muntatge, edició i post-producció. Tots aquells processos per
revisar la qualitat, finalitzar i identificar el material produït.
El Crèdit 4 està associat a la Qualificació Professional “Muntatge i Post-Producció
d’audiovisuals” IS_2-296_3 del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya2. La competència
general d’aquesta Qualificació Professional és:
Planificar i coordinar els processos complets de muntatge i
postproducció de cinema, vídeo i televisió, controlant l'estat i disponibilitat dels
equips i materials, realitzant el muntatge integrant eines de postproducció,
segons les indicacions del director o realitzador, aportant criteris propis.
D’aquesta Qualificació Professional se’n deriven les següents Unitats de Competència i Mòduls
Formatius que podreu trobar més detallades a l’annex. A grans trets entenem per Unitats de
Competència l'agrupament de competències amb valor i significat en el treball i per Mòduls Formatius
1 A l'annex podeu trobar la part específica del Real Decret 445/1996 que fa referència al Crèdit 4.2 A l'annex podreu trobar tota la nformació referent a la Qualificació Professional
12
la unitat mínima de formació professional associada a unes unitats de compertència i que acrediten
l'assoliment d'un ensenyament, ja sigui un títol d'FP o un certificat de professionalitat.
Unitats de competència:
UC_2-0947-11_3
Nivell: 3
Planificar el procés de muntatge i postproducció d'un producte audiovisual.
UC_2-0948-11_3
Nivell: 3
Preparar els materials necessaris per al muntatge i postproducció.
UC_2-0949-11_3
Nivell: 3
Realitzar el muntatge integrant eines de postproducció i materials de procedència
diversa.
UC_2-0919-11_3
Nivell: 3
Coordinar els processos finals de muntatge i postproducció fins a generar el producte
audiovisual final.
Mòduls Formatius:
MF_2-0919-1111_3
Processos finals del muntatge i la postproducció.
90 hores
Nivell: 3
MF_2-0947-1111_3
Planificació del muntatge i la postproducció.
120 hores
Nivell: 3
MF_2-0948-1111_3
Preparació del muntatge i la postproducció
150 hores
Nivell: 3
13
MF_2-0949-1111_3
Operacions del muntatge i la postproducció
150 hores
Nivell: 3
El DECRET 352/1997 (DOGC núm. 2551, de 7 de gener de 1998)3 de la Generalitat de
Catalunya és el que adapta el Real Decret 445/1996 del govern espanyol de l’organització del cicle i
especifica i concreta el currículum del Crèdit.
El currículum determina que cal dedicar amb aquest crèdit un mínim de 190 hores. Si ho
comparem amb el què diu el Real Decret veiem que hi ha un decalaix, ja que aquest en determina 260
hores. Això s’explica per què part del contingut determinat pel Real Decret es pot impartir en altres
crèdits i, a més, el centre també hi pot dedicar part de les 160 hores de lliure disposició.
El Crèdit 4 serà impartit per un Professor Tècnic 629 (PT 629: tècniques i procediments d’imatge
i so). A nivell d'organització de centre, és una assignatura que es desdobla, és a dir, que el grup-classe
es divideix en dos grups per tal de baixar la ràtio alumne/grup. El desdoblament permet poder treballar
en grups més petits i així el professorat pot fer un seguiment més individualitzat dels processos
d'aprenentatge de l'alumnat. A més, per a realitzar la part pràctica del Crèdit 4 cal anar a treballar a les
sales de muntatge i disposar de diferents recursos tecnològics que, molt sovint, estan contats en el
centre educatiu. Així doncs, el desdoblament també permet que l'alumnat pugui tenir més accés amb
aquests recursos tècnics imprescindibles per a dur a terme el crèdit.
La normativa determina els aspectes que hem comentat referents a l'organització del centre
(hores lectives, desdoblament, professorat...), però hi ha altres aspectes que ha de decidir el centre
educatiu. Per exemple, com situar el crèdit en la programació del Cicle Formatiu: al primer curs, al
segon curs, partir el crèdit en dos anys...
3 A l'annex podeu trobar la part del Decret que fa referència al Crèdit 4
14
3. Anàlisi de la programació i el model pedagògic del crèdit
L'objectiu d'aquest anàlisi és conèixer en profunditat com s'està duent a terme actualment
l'ensenyament d'aquest crèdit per tal de veure'n les potencialitats i mancances de cara a fer una nova
proposta de programació. Creiem que una de les fases més importants de l'educació ha de ser la
revisió o valoració de com s'està duent a terme el procés d'ensenyament-aprenentatge. D'aquesta
revisió n'hauria de sortir la consciència del què s'està fent i, així, que es pugui re-orientar el procés cap
allà on es cregui més convenient. Desgraciadament, la realitat és que aquesta fase de valoració no es
té gaire en compte i hi ha una manca important d'autocrítica.
Per fer el nostre anàlisi hem agafat dos centres educatius barcelonins que imparteixen el Crèdit 4
de muntatge dins del CS de Realització. Abans de res, cal puntualitzar que aquest Cicle Formatiu
només es cursa a cinc centres de Catalunya. A Barcelona hi ha dos centres públics i dos de privats-
concertats. A banda de Barcelona, hi ha un centre públic a Terrassa.
Per a tenir més representativitat en el nostre anàlisi, hem triat dos centres de Barcelona: un de
titularitat pública i l'altre concertada. Creiem que la variable de la titularitat no aportarà moltes
diferències en el model educatiu i de programació plantejat. Tanmateix, és una variable interessant de
contemplar que ens pot aportar diferències sobre el prototip de l'alumnat, els recursos tècnics i humans
disponibles per a realitzar el crèdit...
Abans d'entrar pròpiament en l'anàlisi, cal mencionar que hem tingut algunes restriccions per
accedir a la informació. Si bé un dels dos centres ens va deixar consultar tota la documentació referent
a la programació del crèdit, l'altre només ens va deixar tenir accés a un breu resum. A més, en aquest
segon centre no hem pogut fer una observació i un seguiment de les classes de manera constant.
Davant d'aquestes restriccions hem vist imprescindible cercar noves fonts d'informació. És per
això que hem optat per fer breus entrevistes amb diferents alumnes d'aquest crèdit. Hem entrevistat a
diferents alumnes a l'atzar i també hem anat a cercar l'opinió d'antics alumnes que van cursar el crèdit i
que ara es dediquen professionalment al muntatge. Cal entendre aquestes entrevistes com una
aportació més per a l'anàlisi i no pas com el “fonament epistemològic” en què basem el treball.
Vist amb perspectiva, comptar amb l'opinió de l'alumnat ha sigut un encert ja que són ells els
“protagonistes” del procés d'ensenyament-aprenentatge i, per tant, són ells abans que ningú els que el
poden analitzar millor. I també valorem molt positivament comptar amb el punt de vista d'antics
estudiants que ara treballen en el sector, ja que són ells els qui millor poden analitzar la relació entre el
què s'ensenya al centre educatiu i el què es demana al centre de treball.
15
3.1 Anàlisi del Centre 1 (Concertat)
El Centre
Es tracta d'un centre educatiu concertat que abraça totes les etapes educatives (des de l'escola
bressol fins a la universitat) que té prop de 3.000 alumnes, 250 d'aquests fent Cicles de la família
d'Imatge i So. Un dels seus trets principals és la seva oferta en Formació Professional, ressaltant les
famílies d'Hostaleria i turisme i d'Imatge i so. Els cicles formatius de GS d'imatge i so disposen d'uns
bons recursos i infraestructures per a poder dur a terme la part pràctica d'aquests cicles. Disposen de:
dos platós de televisió, una sala de control de realització per a fer la realització en directe del plató,
diverses aules de postproducció...
L'alumnat té una mitjana d'edat entre els 18 fins als 20-21 anys, tot i que hi ha alguns pocs casos
de persones amb més edat (23, 24, 25...). La majoria d'ells procedeix del batxillerat. En general, hi ha
força paritat entre noies i nois. La majoria són de Barcelona ciutat o voltants, tot i que hi ha altres que
vénen de comarques més llunyanes, ja que els cicles d'imatge i so es fan a pocs llocs del territori
català. També hi ha alguns casos, molt puntuals, d'estudiants que vénen de més lluny. Per exemple, hi
ha alguns alumnes del País Valencià que han vingut a estudiar aquí atrets per la “qualitat i el prestigi”
d'aquest centre respecte -diuen- dels de la seva zona.
En tots els cicles el nombre d'alumnat nouvingut és molt baix o inexistent. Una possible hipòtesi
és que la barrera econòmica que suposa haver d'assumir una matrícula tant alta en un centre concertat
com aquest, fa que l'alumnat nouvingut que no té els recursos suficients prefereixi anar a centres
públics.
En general, i sense caure en reduccionismes, una bona part de l'alumnat prové de famílies de
classe mitjana-alta. Així s'explica que puguin assumir una matrícula tant elevada i que la majoria de
l'alumnat es dediqui exclusivament als estudis, sense tenir cap font d'ingressos pròpia. Tanmateix, hi ha
casos i casos.
El Cicle de Realització d'Audiovisuals i Espectacles té una sola línia amb un grup-classe d'unes
25-30 persones. En general, no hi ha ni gaires suspesos ni gaire abandonament escolar, és per això
que els grups-classes es mantenen força iguals de primer curs a segon curs. Un dels trets que més
sobta del centre educatiu és el model de relació que hi ha entre l'alumnat i el professorat. Es tracta
d'una relació molt cordial i “familiar”, ja que la majoria de professors els coneixen a nivell personal.
Mentre que a la majoria de centres d'FP l'alumnat ha “d'espavilar-se” a fer moltes gestions per ell
mateix, aquí el professorat controla i tutoritza la majoria d'accions de l'alumnat. En alguns moments hi
ha, exagerant una mica, una relació molt “paternalista” que pot ser contraproduent per què l'alumnat
esdevingui autònom.
16
El centre educatiu distribueix el crèdit 4 de muntatge al llarg dels dos anys. Dedica un total de
210 hores repartides en 120 hores el primer curs (quatre hores setmanals) i 90 hores al segon (3 hores
setmanals). Per a realitzar els exercicis pràctics es desdobla la classe i així es fan dos grups petits per
a poder anar a treballar a les sales de muntatge.
El centre disposa de dues sales de muntatge equipades amb una vintena d'ordinadors i altre
equipament necessari per a la postproducció. El centre treballa amb l'Adobe Premier com a software
principal per a realitzar el muntatge, tot i que a segon curs també es treballa amb el AVID XPRESS
PRO HD.
L'Adobe Premiere és un software dedicat a la postproducció que treballa damunt del sistema
operatiu PC. Es tracta d'un programa força estès i utilitzat tant a nivell amateur com professional.
Tanmateix, la majoria d'empreses del sector treballen actualment amb el sistema MAC i el software
Final Cut. El funcionament general d'ambdós programes -el Premiere i el Final Cut- és molt similar, la
diferència rau en els sistemes operatius utilitzats i la mecànica de com manejar els controladors del
programa.
El fet que la majoria d'empreses del sector treballi amb el sistema MAC i el Final Cut ha fet
replantejar al centre la tecnologia que utilitza. És per això que, de cara al curs vinent, volen canviar
totes les sales de muntatge cap al sistema MAC. Això suposarà una forta inversió pel centre que haurà
de canviar tot l'equipament informàtic de les sales i s'haurà d'adaptar al nou sistema operatiu.
L'organització de la programació
En el primer trimestre es fa una introducció molt bàsica i general al món del muntatge i la
postproducció. Aquesta introducció es realitza diferenciant entre la vessant teòrica i conceptual i, per
altra banda, l'aplicació pràctica. A nivell teòric es treballen els conceptes i el vocabulari bàsic del
muntatge com a “llenguatge narratiu”, es diferencien els dos sistemes d'edició (l'on-line i l'off-line) i els
principals formats audiovisuals. La part pràctica del trimestre està encarada, bàsicament, a conèixer i
aprendre a moure's dins de l'entorn de l'Adobe Premiere. Cada sessió està dedicada a un dels temes
principals del funcionament bàsic del sistema operatiu (els projectes, els clips de vídeo, el time-line...).
El segon trimestre està enfocat a veure com s'interrelaciona el muntatge amb la confecció i
direcció del sentit narratiu d'un audiovisual. La part principal del bloc teòric es dedica a analitzar i
conèixer el funcionament d'un guió (personatges, escenes, actes...) i, l'última part, es dedica a veure
quines són les aportacions del muntatge en la confecció del sentit (l'ordre dels plans per generar sentit
narratiu, les relacions i associacions que generen els plans...).
A nivell pràctic, s'avança amb el coneixement de l'Adobe Premiere tot aprenent com s'exporten
17
els vídeos als formats desitjats (és a dir, la part final del procés d'edició) i, també, aprenent a fer
tractaments d'imatge a nivell avançat (transparències, moviment dins del pla...). Però, la part central del
trimestre és una Activitat d'ensenyament/aprenentatge (E/A) que dura 12 hores i consisteix en el
desenvolupament i muntatge d'un petit reportatge. Es tracta d'aplicar totes les nocions de narrativitat i
muntatge apreses en una peça audiovisual i, a més a més, d'aquesta manera també es consolida el
funcionament pràctic del programa après en el primer trimestre.
L'objectiu del tercer trimestre és aconseguir una maduració i agafar més consciència de l'edició
i la postproducció. És per això que, a nivell teòric, s'analitzen les diferents tipologies de muntatge, la
construcció de la continuïtat i el raccord, com es pot jugar amb els factors narratius com el ritme, el
temps... A nivell pràctic es realitzen tres Activitats E/A curtes i una de llarga en la que es dediquen 10
hores. Les curtes serveixen per dur a la pràctica alguns dels conceptes treballats a la part teòrica com,
per exemple, com es treballa el raccord o quins són els trets del muntatge d'un informatiu. I l'activitat
llarga consisteix en realitzar un vídeo-musical a partir d'unes imatges que ja els hi venen donades. Amb
aquesta activitat poden treballar més la part d'expressió artística i concretar amb una proposta força
oberta els conceptes treballats a classe (ritme, raccord, temps...).
Al segon curs es treballa amb el software de postproducció AVID, un programari de nivell
professional i bastant estès en el sector. L'objectiu principal és que l'alumnat aprengui a acostumar-se
a diferents programaris ja que, un cop surti a treballar al món real, s'haurà d'adaptar a les eines que
tingui cada empresa. A més, el fet de variar de programari és bo per què vegin que, malgrat les
diferències i especificitats de cada sistema, tots tenen unes operacions i eines comunes.
El primer trimestre del segon curs, la part teòrica és una mena de “calaix de sastre” en que
s'aprofundeix en temes que encara no s'han tractat al primer curs, però es passa d'un tema a l'altre
sense gaire sentit. Per un costat, s'estudien els formats i suports òptics que contenen el resultat final.
Es tracta d'un tema tècnic molt específic que és d'una gran utilitat pràctica. I, per altra costat, es
dediquen dos nuclis d'Activitat E/A a analitzar el muntatge en els gèneres informatius i en els
documentals. Des del meu punt de vista, crec que és molt interessant veure com s'aplica el muntatge
en tipologies audiovisuals concretes. A més, trobo molt encertat la introducció del documental, ja que
es tracta d'un àmbit de l'audiovisual que queda molt marginat al llarg del Cicle, que està clarament
dominat per la ficció i els gèneres televisius.
La part pràctica del primer trimestre està dedicada exclusivament a veure el funcionament del
programa AVID XPRESS PRO HD. De la mateixa manera que es fa al primer trimestre amb l'Adobe
Premiere, aquí s'explica el funcionament de totes les eines bàsiques de l'AVID per tal de dur a terme el
procés d'edició des de la captura de les imatges fins a l'exportació final.
En aquest trimestre veiem que hi ha un fort distanciament entre el què és la part teòrica i la part
pràctica. A la resta de trimestres hi havia una relació molt directa entre els Contingut de Conceptes
18
(CFCS) i els Continguts de Procediments (CP). En la majoria de casos, la dinàmica que plantejava la
programació es basava en explicar la part conceptual i, després, fer un exercici pràctic per posar-ho a
prova. Tanmateix, en aquest trimestre veiem que la teoria i la pràctica van per separat i, com ja hem dit,
la teoria sembla més aviat un “calaix de sastre” per explicar fets aïllats que no pas el desenvolupament
d'una línia conceptual clara.
El segon trimestre també es segueix amb aquesta dissonància entre part teòrica i part pràctica.
A la part teòrica veiem dos grans grups de nuclis d'Activitats E/A. Per un costat, tenim unes activitats
dedicades a la part professional i productiva de la postproducció. En aquestes s'explica com funciona
el codi de temps d'un software d'edició, com es pot organitzar el treball i les jornades dedicades a la
postproducció, com es poden solucionar problemes típics que apareixen en els processos de
muntatge... I, per altra costat, tenim unes sessions més conceptuals que es dediquen a veure (1) com
el muntatge construeix “l'espai físic” i, per altra banda, (2) com es treballa el muntatge amb escenes
que hi ha diàleg.
La part pràctica del segon trimestre es divideix en dos nuclis d'activitats completament
diferenciats. El primer consisteix en integrar els vídeos en un DVD tot creant un sistema de menús. No
és un tema directament relacionat amb el muntatge des d'una perspectiva ortodoxa, però a la pràctica
totes les persones que es dediquen al món de l'edició necessiten tenir aquests coneixements per tal
d'estalviar-se intermediaris entre la seva feina i el client. Des del meu punt de vista, és una proposta
d'activitat molt interessant ja que serveix per què l'alumnat conegui el funcionament d'un programa
d'edició de DVD's i els dóna les eines bàsiques per què puguin tenir el control total de tot el procés de
la postproducció. Tanmateix, a nivell de programació hagués sigut més encertat col·locar aquest
exercici al primer trimestre ja que una de les sessions teòriques estava dedicada exclusivament al
tema dels formats i suports òptics.
El segon exercici serveix per introduir el grafisme i el muntatge vertical. Per fer-ho, es treballa tot
integrant el programari d'edició amb un programari de disseny gràfic que l'alumnat ja domina i coneix a
la perfecció (el Adobe Photoshop). L'exercici proposat consisteix en postproduir els crèdits d'una
pel·lícula. Creiem que és una activitat molt adequada per treballar la integració del grafisme en el
muntatge, un tema que cada cop té una importància més vital. Tanmateix, creiem que aquesta activitat
s'hauria de reforçar amb alguna sessió de teoria, ja que -per dir-ho d'alguna manera- si no hi ha una
part conceptual és com “ensenyar a fer alguna cosa de forma acrítica”.
El tercer trimestre també segueix una mica la tònica de ser un “calaix de sastre” amb varis
temes sense que hi hagi cap relació entre la part teòrica i la pràctica. A la part teòrica es tracten
diversos blocs temàtics: la postproducció del so, el muntatge cinematogràfic, el muntatge
cinematogràfic digital i la ficció i el narrador. I a la part pràctica hi ha un únic exercici que es basa en el
muntatge d'una cortineta per un programa utilitzant totes les eines d'edició que s'han après al llarg del
curs i, especialment, aquelles més avançades com són el muntatge vertical en capes, el croma key...
Des del meu punt de vista, el plantejament d'aquest darrer trimestre és totalment erroni ja que es
19
toquen temes bastant importants i fonamentals, però es toquen “de passada” i sense dedicar-hi
l'atenció que els hi caldria. En primer lloc, la postproducció del so és un tema cabdal que, molt sovint,
queda completament oblidat i marginat al costat de la gran importància que es dóna a la imatge.
Evidentment, creiem que és positiu que es dediquin unes sessions amb aquest tema, però creiem
imprescindible que aquestes s'acompanyin d'exercicis pràctics, cosa que aquesta programació no
contempla. En segon lloc, no trobem gaire sentit dedicar unes sessions al tema de la “ficció i el
narrador” quan, al primer curs, ja s'ha treballat el tema del guió i la narració en el muntatge. Creiem que
aquesta sessió està col·locada aquí com un “pedaç” sense que tingui cap lògica ni sentit, ja que no es
tracta d'un tema fonamental que no s'ha tractat enlloc i “calgui incloure'l al final”. En tercer lloc, creiem
que l'exercici pràctic és interessant i necessari de realitzar, però està completament deslligat de la part
teòrica i és molt semblant al segon exercici del trimestre anterior. Per tant, creiem que seria més
interessant integrar els dos exercicis en un mateix trimestre (dedicat al grafisme, muntatge vertical...) i
que, en la part teòrica, s'hi dediquessin algunes sessions. Per últim, el muntatge cinematogràfic és un
tema que la normativa obliga a treballar i, com es fa en la programació, desgraciadament és un
contingut que només es pot treballar a nivell teòric, ja que cap centre educatiu compta amb els
recursos necessaris per fer un muntatge amb pel·lícula cinematogràfica. Tanmateix, el muntatge
cinematogràfic digital si que es pot treballar a nivell pràctic i, de fet, és una de les apostes emergents
del sector.
A grans trets l'organització de la programació compleix bastant fidelment el què demana la
normativa i, en general, hi ha un cert ordre i lògica en la seva organització. Tanmateix, veiem una gran
diferència entre la “lògica organitzativa” del primer curs i la del segon. D'alguna manera, podríem dir
que el primer curs s'intenta congeniar molt adequadament la part teòrica i la pràctica, mentre que el
segon curs cada part va bastant per lliure.
La lògica de la programació del primer curs és força interessant i està molt ben estructurada i
pautada. El primer trimestre és una introducció al món del muntatge tot donant les eines conceptuals
bàsiques i, paral·lelament, les eines tecnològiques per a dur-lo a terme. Un cop dominat les eines
bàsiques del muntatge, al segon trimestre es treballa la narració i el muntatge. No es tracta simplement
de dominar les eines per editar, sinó que cal emprar aquestes eines amb un sentit narratiu i expressiu.
És per això que tant la part pràctica com la teòrica treballa en aquest sentit. I, al tercer trimestre,
s'aprofunditza amb aquells temes que donen més joc i que cal dedicar-hi més atenció (el temps, el
raccord...). També serveix per posar a prova tot el què s'ha après a nivell pràctic a través d'un exercici
expressiu prou obert.
En canvi, el segon curs té una lògica més complicada i, en alguns moments, sembla més aviat
un “poti poti” de temes variats que no pas una programació amb una línia conceptual determinada. En
20
primer lloc, en cap dels trimestres hi ha una relació directa entre la part teòrica i la pràctica. Si bé és
cert que es toquen alguns temes que difícilment es poden tractar des de les dues vessants (per
exemple, el muntatge cinematogràfic), en els que si que es podria fer, no es fa.
En segon lloc, el plantejament de les sessions està basat en fer uns nuclis d'Activitats E/A
dedicats a un tema molt específic, però completament deslligat dels temes col·laterals o del què s'està
fent a nivell pràctic. D'alguna manera, la sensació que et dóna és que, com que al primer curs ja s'ha
donat tota la “matèria”, al segon curs es dediquen a explicar aquells temes importants per a la pràctica
professional que no s'han pogut desenvolupar del tot al primer curs.
En tercer lloc, des del meu punt de vista, trobo bastant inadequada la col·locació d'alguns nuclis
d'activitats en aquest curs. Per exemple, en alguns nuclis d'activitat hi ha una certa repetició de
conceptes que ja s'han treballat al primer curs. Potser no es van explicar amb tanta profunditat durant
el primer curs, però no crec que la solució sigui treballar-los de forma “aïllada i independent”.
Un fet que sorprèn de la programació és que la història del muntatge i les seves teories no
tinguin un pes important en cap de les sessions. Aquest contingut és recollit en la normativa i, a banda
d'això, és un contingut bàsic i cabdal per entendre com s'ha generat la significació narrativa en el
muntatge.
Pel què fa a l'ús dels recursos tecnològics, trobem molt encertat el fet que el primer curs es
treballi amb un programari d'edició (Adobe Premiere) i el segon amb un altre (AVID). Aquesta és una
manera per que l'alumnat aprengui a adaptar-se a treballar amb diferents tecnologies. Al primer curs es
treballa amb un software molt intuïtiu i bàsic de fer funcionar i, el segon any, l'AVID obliga a l'alumnat a
adaptar-se a un nou sistema molt més complex. A més, al segon curs s'introdueixen programaris
paral·lels (programari de disseny gràfic i animació, d'edició de DVD's...) que es combinen amb el
programari d'edició principal.
El sistema d'avaluació
El sistema d'avaluació utilitzat és el més estès i està basat en l'avaluació per separat de la part
teòrica (avaluada en un examen) i la part pràctica (avaluada amb un examen i, també, de forma
contínua). El sistema d'avaluació està basat en un examen escrit que avaluarà els continguts de
conceptes i un examen pràctic en el qual haurà de demostrar els coneixements i habilitats que ha
adquirit al desenvolupar els continguts de procediments. Així mateix, l’estudiant ha de respondre al
llarg del curs a una sèrie de qüestionaris i activitats pràctiques que es treballen a classe. Per avaluar
l'actitud el professorat valora si en el treball diari de l'alumnat es segueixen els continguts d'actituds
descrits a la normativa (puntualitat, assistència, participació, treball en equip, etc.).
21
D’aquesta forma, la qualificació de cada avaluació correspondrà al següent percentatge:
CONCEPTES 40,00%PROCEDIMENTS
Examen Pràctic 40%
Treballs pràctics 60%
50,00%
ACTITUD 10,00%
Les recuperacions es realitzen únicament sobre les avaluacions suspeses. Si un alumne supera
el 25% d’hores d’inassistència durant un trimestre es considera aquest període com a no-avaluable i
l’alumne s’ha de presentar a la convocatòria d’exàmens del mes de juny.
El model pedagògic
El model pedagògic que s'utilitza és el més estès i estàndard que podem trobar arreu dels
instituts del nostre país. Es basa en una clara diferenciació entre les seccions teòriques i les seccions
pràctiques.
La teoria s'explica a través de classes magistrals organitzades a partir d'un Power Point en el
què el professorat recolza l'explicació. Un altre element important de les classes magistrals és el
visionat de material audiovisual a tall exemplificador. En aquestes classes el paper central el té el
professorat que actua com “la autoritat que té el coneixement”. Són classes basades i estructurades a
partir del discurs oral que genera el professorat.
Des del meu punt de vista, algunes vegades es fa un ús poc adequat del recurs del Power Point,
ja que molts cops aquest actua com a “substitut del discurs del professorat”, enlloc de ser una guia o
suport d'aquest discurs. També crec que s'hauria d'explotar molt més el visionat d'exemples, ja que és
la millor manera d'entendre i conèixer el llenguatge audiovisual.
El paper de l'alumnat queda reduït a escoltar el discurs i a interactuar amb el professorat quan
tenen dubtes o quan aquest deixa, dins de les classes magistrals, moments pel debat o l'intercanvi
d'opinions. Per seguir millor les classes, l'alumnat disposa d'uns apunts dels conceptes creats pels
mateixos professors. La idea és que, com que ja tenen els apunts, puguin aprofitar més les classes i
aprofundir a partir d'aquests apunts. Tanmateix, a la pràctica l'alumnat no treballa els apunts
prèviament a casa i, per tant, no es pot treure “més suc” del tema que s'està parlant.
Veiem doncs, que la part teòrica segueix el patró pedagògic hegemònic del nostre model
22
educatiu: la centralitat i unilateralitat del discurs del professorat. Si bé és cert que s'introdueixen alguns
elements complementaris per treure el “poder absolut” a aquest discurs (l'ús del Power Point, visionats,
passar els apunts...), moltes vegades aquestes “alternatives” acaben girant-se en contra i serveixen
per reafirmar el seu poder absolut. És el cas, per exemple, de l'ús del Power Point, ja que moltes
vegades se'n fa un ús inadequat i es converteix en el “mirall escrit” d'allò que està dient el professorat.
Això fa que l'alumnat presenti més atenció al Power Point i desconnecti totalment del discurs oral.
Altres controvèrsies de l'ús indegut del Power Point és que, en alguns casos, el professorat centra tot
el seu discurs oral al què posa el Power Point. El resultat és que, més que una classe magistral,
sembla la lectura del Power Point, sense que el professorat creï un discurs espontani o que “s'enfili per
les branques” a partir dels interessos que tingui l'alumnat.
Pel què fa al model educatiu a base de classes magistrals, cal puntualitzar que, a molts dels
altres crèdits dins dels cicles d'Imatge i So d'aquest centre educatiu, la dinàmica és bastant poc
pedagògica. En moltes classes el professorat basa la seva classe teòrica en “dictar” literalment els
apunts a l'alumnat. Quan assisteixes a les classes com a estudiant en pràctiques i ho observes et
sorprèn molt, ja que no és gaire freqüent que un alumnat de més de 18 anys (la majoria provinent del
batxillerat) enlloc de prendre apunts pel seu compte es dediqui a escriure el què el professorat els
“dicta”.
Si ja de per si la classe magistral clàssica és un model pedagògic que molts teòrics s'estan
qüestionant, si la fas a base de “dictar” els apunts encara és més qüestionable. El fet és que l'alumnat
està tant immers en la “còpia mecànica” del què diu el professorat que això no deixa espai per què ell
mateix pugui assimilar la informació i la pugui processar i transcriure-la a la seva manera. A més, en el
context social en què vivim on hi ha un accés cada cop més gran a la informació (informació procedent
de portals d'internet, campus virtuals, llocs on compartir la informació...), les classes presencials
haurien de servir per aprofundir i tractar aquesta informació i no pas ser el simple lloc on adquirir-la.
Tanmateix, cal puntualitzar que en les classes del crèdit 4 aquesta manera de fer classes magistrals no
es dóna.
Per altra banda, tenim les sessions dedicades a fer exercicis pràctics i adquirir les capacitats
procedimentals. Aquestes classes es fan en grups reduïts i a les sales de muntatge. Per realitzar
aquestes classes s'utilitzen, bàsicament, dos mètodes. D’una banda, els alumnes practiquen, amb els
equips adequats, una sèrie de tècniques de muntatge i postproducció que es van desenvolupant al
llarg del curs (àudio split, sonorització, sincronització àudio-vídeo, etc.). Aquests exercicis van precedits
sempre d’una breu explicació teòrica. I, per l’altra banda, han de desenvolupar en grup l’edició de
diversos projectes.
En la part tècnica és on hi ha un model pedagògic més interessant ja que per dur a terme els
exercicis l'alumnat duu a terme un procés que es basa a mig camí entre l'aprenentatge deductiu i
23
l'inductiu i, a l'hora, es treballa a partir del treball cooperatiu i en grup. Si bé és cert que, abans de cada
exercici pràctic, el professorat explica com es fa breument, quan l'alumnat ho ha de realitzar es troba
amb una sèrie d'obstacles que ha de resoldre per ell mateix ja sigui de manera inductiva o ajudant-se
mútuament amb els altres companys de classe. El professorat, a banda de fer els comentaris
pertinents per explicar en què consisteix i com s'ha de realitzar l'exercici, actua com un agent de suport
que ajuda a l'alumnat quan aquest es troba davant d'algun problema que ha de resoldre.
D'alguna manera, podem situar aquest model pedagògic al que alguns experts han descrit com
l'aprenentatge inductiu supervisat dins de l'aprenentatge computacional, que és aquell que es basa en
l'experiència i el fet que l'alumnat aprèn a fer coses de les quals no havia estat explícitament
programat. Per exemple, un alumne aprèn a utilitzar unes eines del programari d'edició i, a partir dels
descobriments que fa ell mateix, aprèn noves funcions i possibilitats creatives que el professorat no li
havia explicat.
Dins d'aquest model d'aprenentatge l'alumnat veu reforçades les seves capacitats (tant
cognitives com creatives) i això li dóna autonomia i protagonisme dins del seu propi procés E/A. La
tasca del professorat es basa en ser un supervisor dels processos que fan autònomament els seus
alumnes i en actuar com a reforç positiu per aquell alumnat que li costa més adquirir les capacitats
bàsiques o descobrir-ne de noves.
Però, en aquestes sessions pràctiques també és fa patent el domini del model d'aprenentatge
cooperatiu4 on l'alumnat ha d'aprendre a treballar en equip per tal d'aconseguir un objectiu comú.
Aquest model està lligat als treballs en parelles o grups que estan programats. En aquests exercissis
els alumnes s'han de posar d'acord en com el duran a terme, han de consensuar una proposta de
treball i han de treballar conjuntament. El model ideal no és aquell en que cada membre fa una part
individual i després s'ajunta la feina, sinó aquell en que cadascú assumeix una tasca, però a través de
les reunions es comparteix el què s'ha après i, al final del procés, cada membre aprèn el mateix
coneixement que la resta de companys del grup. Un fet positiu és que la pròpia naturalesa del
muntatge impedeix entendre el treball en equip com la “suma de parts individuals”, sinó que t'obliga a
treballar de forma cooperativa.
En resum, veiem que en les classes pràctiques si que hi ha una forma de treball i pedagogia on
l'alumnat es situa en el centre del procés i té un paper actiu. No sabem si es tracta d'un model
pedagògic conscient i meditat o, simplement, surt d'una forma un pèl espontània i poc calculada. El cert
4L'aprenentatge cooperatiu clàssic podria definir-se com aquella tècnica pedagògica en la qual els estudiants treballen junts per tal d'aconseguir un
objectiu comú. L'aprenentatge cooperatiu no consisteix només en treballar en grup, és a dir, el rendiment global que s'obté no consisteix en la "suma
aritmètica" de les contribucions individuals de cada membre del grup, sinó que, quan aquesta tècnica s'aplica adequadament, cada membre del grup aprèn
més del que hauria après en un context individualista, degut a les interaccions amb la resta de membres del seu grup.
La premissa bàsica d'aquest paradigma està fonamentada en l'epistemologia constructivista. El coneixement és descobert pels alumnes i transformat en
conceptes amb els quals l'alumne pot relacionar-se. Després és reconstruït i expandit a través de noves experiències d'aprenentatge. L'aprenentatge
consisteix en la participació activa de l'estudiant (no en l'acceptació passiva de la informació presentada pel professor) i aquest aprenentatge sorgeix a
través de transaccions entre els estudiants i entre el professor i els estudiants, dins d'un context social.
24
és que en aquestes sessions és on l'alumnat ha de posar més de la seva part i l'aprenentatge que fa li
deixa una petjada més forta.
3.2 Anàlisi del Centre 2 (Públic)
El Centre
El segon centre que hem agafat per analitzar és un centre de titularitat pública integrat en el
Consorci d’Educació de Barcelona. Tanmateix, té una naturalesa bastant peculiar que el diferencia dels
altres Instituts on també es pugui cursar algun Cicle d'FP. Aquest centre es dedica exclusivament al
sector de l'audiovisual impartint exclusivament tots els cicles existents d'aquesta família. Es tracta d'un
centre educatiu pioner a l'estat que va néixer amb l'únic propòsit de dedicar-se a l'educació en
l'audiovisual.
El Centre té al voltant d'uns XXX alumnes. A diferència del centre concertat, el prototip de
l'alumnat és més variat i heterogeni. Si bé és cert que la majoria són joves entre 18-22 anys que
provenen del Batxillerat o d'un CSGM, també hi ha alumnes molt més grans. També cal puntualitzar
que, a banda dels Cicles Superiors, hi ha treballadors en actiu o aturats que vénen a treure's
Qualificacions Professionals tot assistint a mòduls independents.
A partir dels anys 90, el centre combina els estudis reglats (els Cicles Formatius) amb altres tipus
de formació dirigides a persones amb coneixements previs o professionals en actiu. En aquest sentit
es realitzen cursets i monogràfics de temàtica molt específica i organitzats per la pròpia escola o amb
col·laboració amb universitats (màsters i postgraus) i empreses (reciclatges). Es tracta d'una nova via
educativa, a mig camí entre el Centre Públic i un ens autònom, que neix de la convicció que cal una
formació contínua i un reciclatge constant si es vol oferir una formació específica i adaptada a les
necessitats del sector.
El centre compte amb uns bons recursos per a dur a terme les activitats:
• 5 aules teòriques amb pissarres digitals i 2 aules amb projector per a equips reduïts.
• Sales d'edició, muntatge i Postproducció no lineal Avid Media Composer amb sistema de Raid
Avid Unity Media Engine, Avid Mojo i Software de composició d'imatges Combustion 2008.
• Sala de Postproducció de so Pro Tools equipada amb 15 estacions iMac i interface Mbox 2 Pro
i Digi 003.
• Estudi de gravació de so digital 5.1 Proo Tools HD equipat amb Mac Pro, consola de control
C24, interfaces I/O i Avid Mojo. L'estudi també conta de sala per a l'enregistrament de
maquetes musicals.
• Estudi i locutori de ràdio digital amb consola de control digital AEQ Arena i Yamaha LS9.
• Plató de equipat amb sistema multi-càmera, prompter...
25
• Plató de Fotografia i laboratori fotogràfic
• Plató de cinema i Chroma Key
• Sala d'edició lineal Betacam
• 4 aules d'informàtica
• Mediateca amb aparells de visionat
• Equipaments audiovisuals, entre els quals hi podem trobar, entre d’altres: càmeres de definició
estàndard (SD), d’alta definició (HD) i magnetoscopis amb format Betacam, DVCAM, DVCPRO,
HDV i XDCAM.
L'organització de la programació i el model pedagògic
A diferència del primer centre que hem analitzat, en aquest centre el Crèdit 4 s'estructura al llarg
d'un sol any acadèmic. El crèdit es fa durant el primer curs i es dediquen 6 hores setmanals, fent un
còmput total de 200 hores. Trobem ja d'entrada dos models d'organització ben diferents. El primer
centre defensa la distribució del crèdit al llarg dels dos anys per tal de poder distribuir el temari amb
prou temps i que sigui una matèria transversal al llarg dels anys. D'alguna manera, la idea és que cal
treballar les “capacitats” de l'edició al llarg dels dos anys ja que, com que són procediments bastant
bàsiques pels altres crèdits, és bo que tinguin el Crèdit 4 transversal i de forma contínua.
En canvi, el segon centre educatiu justifica el fet de fer-ho tot “concentrat” en un sol any per què
creu que les capacitats i procediments de l'edició ja es treballen al segon curs de manera pràctica, ja
sigui en els exercicis pràctics de les assignatures o en el Crèdit de Síntesi, on han de realitzar una
peça audiovisual. Així doncs, la seva filosofia és donar totes les eines i capacitats al primer curs i,
després, aquestes capacitats apreses ja es treballaran i es reforçaran ja que l'alumnat, al llarg del
Cicle, es trobarà amb la necessitat d'haver d'aplicar aquests coneixements apresos.
A nivell organitzatiu, el grup-classe es desdobla en dos grups d'unes 15 persones i cada grup va
a una sala d'edició. Actualment es treballa, igual que en l'altre centre, amb la tecnologia AVID i l'Adobe
Premiere (per imatge) i el Pro Tools (per so).
La programació es basa, a grans trets, en 3 grans blocs que corresponen amb els tres trimestres
del curs:
1. Introducció i aprenentatge del funcionament del sistema, des d'una vessant teòrica (“com
funciona i què genera el muntatge”) i una pràctica (aprenentatge de les principals eines del
programari de muntatge).
2. Aprofundiment en el muntatge i les seves capacitats expressives. Per un costat, s'analitza de
forma més exhaustiva la relació entre el muntatge i la narrativitat i tots aquells elements que
26
permet jugar el muntatge (ritme, continuïtat...). I, per altra costat, s'aprofundeix en les eines i
capacitats expressives del programari d'edició, tot coneixent aquelles eines més avançades o
la vinculació de la postproducció amb el muntatge vertical, el grafisme, la infografia...
3. El darrer trimestre és el què es posa en pràctica tot allò que s'ha après al llarg del curs a partir
d'exercicis creatius i un projecte de muntatge d'un guió.
Un dels punts forts d'aquest centre educatiu és el treball en xarxa entre els diferents crèdits. Així
doncs, el Crèdit 4 no és una assignatura aïllada i independent, sinó que per poder-se realitzar com està
planificada ha de treballar colze a colze amb altres assignatures. Per exemple, un dels principals
exercicis pràctics del tercer trimestre és el ficcionament i muntatge d'una persecució. Per fer aquest
exercici, l'alumnat ha de pensar, planificar i gravar ell mateix les imatges en el sí del Crèdit de
Realització i, un cop fet, al Crèdit de Muntatge ho editarà. Un altre exemple és un exercici del tercer
trimestre en que han de muntar una peça audiovisual tot treballant, sobretot, els aspectes de la
narrativitat i el guió. L'exercici es realitza conjuntament amb l'assignatura de guió, ja que així es poden
veure les relacions reals que es generen entre el guió com a construcció literària i el guió que genera la
postproducció.
La metodologia de treball és molt semblant a la del primer centre educatiu, malgrat que hi ha
certs matisos i particularitats. En primer lloc, es combina i s'integra molt millor la part teòrica i la
pràctica. No es conceben com a “dues sessions” independents, sinó que es treballen conjuntament i,
dins del programa, una part serveix per fer avançar l'altra. En segon lloc, tant a la part pràctica com a la
teòrica es deixa molta autonomia a l'alumnat. Comparant-ho amb el centre concertat en què l'alumnat
té tots els passos i les pautes molt marcades i supervisades pel professorat, la metodologia de treball
d'aquest centre fa que l'alumnat s'hagi d'espavilar més i “buscar-se la vida” per a poder resoldre tant
els exercicis pràctics com completar la part teòrica. Molts dels alumnes destaquen que, a banda de la
base que dóna el centre educatiu, ells han de ser força autodidactes per a poder acomplir amb les
exigències educatives.
3.3 Anàlisi de les mancances i potencialitats de l'ensenyament del Crèdit 4
La primera valoració general del model de programació i metodologia pedagògica que plantegen
els dos centres educatiu és que, a grans trets, segueixen el model hegemònic del sistema educatiu de
la Formació Professional basat en una clara separació entre les classes magistrals dirigides pel
professorat i els exercicis pràctics per treballar els continguts de procediments.
En general, les classes teòriques es basen en la centralitat del discurs del professorat. Per tant,
el paper de l'alumnat es limita a “recollir i processar” aquest coneixement. És cert que, depenent de
cada professor, aquest model pedagògic varia. Per exemple, hi ha professors que aposten per una
classe amb més interacció tot demanant l'opinió a l'alumnat, deixant espais de diàleg i participació...
27
Tanmateix, a nivell de programació aquests espais no estan contemplats i són fruits de la capacitat
expressiva i d'interacció del professorat.
A nivell pedagògic, és bastant qüestionable el monopoli de les classes magistrals ja que, com ja
hem dit, es basa en una interacció gairebé unilateral on l'alumnat adopta un paper molt passiu. Els
nous corrents de renovació pedagògica aposten, doncs, per què a les classes presencials es treballi
més la interacció entre l'alumnat i el professorat i que es converteixi la classe en un punt de trobada i
treball dels continguts i no pas en el lloc de “transmissió d'aquests continguts”.
Un altre punt a millorar de les sessions teòriques és la utilització dels recursos complementaris al
discurs del professorat. Les noves tecnologies permeten introduir a la classe tota mena de recursos
digitals i audiovisuals, però molt sovint la forma en la que s'empren no és la més correcte. És el cas,
com ja hem dit, del mal ús que es fa moltes vegades del Power Point, que esdevé una “còpia escrita”
del què ja diu el professorat.
Una altra qüestió a destacar és que, tractant-se de l'ensenyament del llenguatge audiovisual, hi
ha un clar domini del llenguatge verbal i oral per sobre de l'audiovisual. Evidentment, el llenguatge
audiovisual té moltes limitacions a l'hora de transmetre dades i conceptes de naturalesa abstracte, però
creiem que caldria introduir més l'audiovisual en les sessions teòriques. Ens referim, per exemple, a
potenciar els visionats de seqüències i fragments audiovisuals. Seguint amb la cèlebre frase de
Benjamin Fraklin “Explica-m'ho i ho oblidaré, ensenya-m'ho i ho recordaré, involucra-m'hi i ho
aprendré”, creiem que el visionat és la millor manera per aprendre el funcionament d'aquest llenguatge.
Cal puntualitzar que ambdós centres utilitzen el visionat de seqüències, però caldria potenciar-ho
més i incloure-ho dins del discurs sempre que sigui possible. Aquests visionats han d'anar integrats
amb allò que s'està explicant i que serveixin: (1) d'element motivador per iniciar l'aprenentatge d'aquell
concepte, (2) per exemplificar aquells continguts apresos o (3) de material damunt dels quals l'alumnat
analitza uns continguts apresos. També cal tenir present que aquests visionats han d'anar degudament
contextualitzats i comentats pel professorat. És a dir, cal reforçar el què aporta l'audiovisual en si amb
un breu anàlisi i debat sobre el què aporta.
Pel què fa al contingut de les sessions teòriques, en ambdós casos hi ha una manca important
d'història i teoria del muntatge, dos temes que la normativa especifica que cal treballar. Si bé és cert
que, d'alguna manera o altra s'expliquen, aquests temes es passen molt per sobre i es donen molt
poques referències. D'alguna forma, veiem com la programació del crèdit és eminentment “pràctica” i
obvia aquell contingut teòric que no té una relació directa amb els procediments que ha d'aprendre a
dominar l'alumnat. Per exemple, s'explica el ritme a nivell teòric, ja que després l'alumnat ha de jugar
amb el factor del ritme i el temps en el muntatge; però, en canvi, no s'expliquen les teories històriques
del muntatge ja que no tenen una aplicació directa amb la pràctica de la postproducció.
Des del meu punt de vista, això és una mancança bastant important i, desgraciadament, és un
dels handicaps que arrossega el model educatiu de la Formació Professional. Crec que cal apostar per
introduir la part més teòrica i “conceptual” de la matèria ja que és una part que qüestiona i és crítica
amb la pròpia tasca que s'està aprenent. S'ha d'introduir aquesta part sense complexes i, evidentment,
28
ben encaixada dins la programació general.
Les sessions pràctiques són les que tenen una pedagogia més encertada ja que treballen amb
un model d'aprenentatge més inductiu i cooperatiu. Tot i que, segurament, això no és fruit d'un anàlisi
previ o d'una programació planificada sinó, simplement, de la naturalesa dels procediments que cal
treballar. És a dir, les pròpies activitats planificades obliguen a l'alumnat a treballar en equip, cercar
recursos i superar els problemes per a dur a terme els objectius, recórrer a la part teòrica o a recursos
externs... Així doncs, aquest model pedagògic ja és, de per sí, prou adequat i constructiu. Però,
tanmateix, caldria planificar-lo i treballar de forma més conscient per treure-li molt més suc.
El handicap principal del model de programació en general és la forta separació i manca de
correspondència entre les sessions teòriques i les pràctiques. L'exemple més clar el trobem en el
segon curs del primer centre que hem analitzat, on les classes teòriques expliquen una cosa totalment
aliena al què fan a les sessions pràctiques.
Creiem que cal entendre la part teòrica i la part pràctica com a vasos comunicants i no pas com
a compartiments estancs d'una mateixa programació. L'ideal és integrar les dues parts i treballar-les a
la programació de forma global: que les dues parts treballin conjuntament cap a la mateixa línia i es
reforcin mútuament.
Pel què fa a l'ús i gestió dels recursos tecnològics hi ha diversos aspectes que es poden millorar
però, tanmateix, cal ser conscient que per fer-ho cal invertir molts recursos econòmics. En primer lloc,
la principal plataforma d'edició digital que s'utilitza -l'Adobe Premiere- no és la que s'utilitza a nivell
professional a la majoria d'empreses, sinó que té un caràcter més aviat “amateur”. Si bé és cert que
també s'aprèn a utilitzar l'AVID (plataforma de nivell professional), l'ideal seria utilitzar majoritàriament
el Final Cut (el principal programari a nivell professional) i, després, aprendre el funcionament d'altres
plataformes i aplicacions (AVID, programes de retoc de color, d'àudio, de grafisme...).
En segon lloc, en tots dos casos cal actualitzar tant el contingut teòric com els exercicis pràctics i
treballar amb aquelles eines i formats que són els més utilitzats a nivell professional. D'alguna manera,
hi ha un cert estancament i un decalaix entre el què s'explica i s'aprèn al Cicle Formatiu i la pràctica del
món professional. Per exemple, els centres educatius treballen, bàsicament, amb els formats de vídeos
digitals (DV, BetaCam...), mentre que a nivell professional cada cop es treballa més amb l'alta definició
(HDV, HD, Full HD...).
Evidentment, aquest decalaix s'explica per molts factors. En primer lloc, al món professional hi ha
molta més flexibilitat i evolució per tal d'adaptar-se a les necessitats del mercat i, en canvi, la pròpia
lògica de la institució educativa té uns processos molt més lents de canvi i, normalment, requereixen
molt esforç i consens. En segon lloc hi ha el factor econòmic: els centres educatius disposen d'uns
recursos limitats que no els hi permeten estar sempre “a la última”. Malgrat que pels motius
especificats els centres no puguin disposar de la tecnologia emergent, caldria que, d'alguna manera o
29
altra, l'alumnat adquirís les capacitats bàsiques per saber-lo utilitzar.
En tercer lloc, i seguint la idea anterior, caldria que curs rere curs hi hagués una renovació de la
programació per tal d'adaptar-la a les formes emergents del procés de treball de postproducció i als
requeriments del mercat laboral. Per exemple, cada cop es treballa més amb internet i per internet. És
a dir, per un costat, moltes persones utilitzen la xarxa per treballar (recepció dels encàrrecs, es
comuniquen, comparteixen el material...) i, per altra costat, la xarxa ha esdevingut una pantalla de
ventes més del sector audiovisual.
Les dues programacions tenen una lògica marcada per la forma productiva i els suports físics
que dominaven el sector audiovisual fa uns anys, però obvien tot aquest sector emergent que neix amb
les noves tecnologies. Evidentment, el currículum del crèdit especificat al BOE (de l'any 1996) no parla
dels formats d'alta definició, de l'audiovisual per internet, del consum d'audiovisuals a través de noves
pantalles... però és cert que això és una realitat en el sector i cal que, des dels centres educatius, es
treballi per què hi hagi una major correspondència entre el món educatiu i el laboral.
Una darrera observació important, és que les hores que dedica la programació per a fer les
pràctiques són molt reduïdes. Amb les hores assignades els resultats que es poden obtenir són bastant
limitats i, el més important de tot, només serveix per tenir unes nocions molt generals sobre la pràctica
de la postproducció, sense poder aprofundir amb els recursos i potencialitats dels programaris.
En part, això es deu a que l'alumnat difícilment pot utilitzar les sales d'edició si no estan en hores
lectives, ja que estan ocupades per altres classes, per què l'accés és restringit... L'alumnat que té el
programari i els recursos adequats pot anar treballant els exercicis i aprofundint amb el muntatge a
casa, però l'alumnat que no té els recursos es queda, d'alguna manera, amb una “idea massa general”.
Caldria, dins la mesura que li fos possible a cada centre, tenir present aquest realitat i permetre més
l'accés a les sales de muntatge per tal que l'alumnat pugui anar consolidant i ampliant allò que està
aprenent.
30
4. Premisses de la nova programació
Després d'haver fet un anàlisi exhaustiu al model pedagògic que actualment s'està duent a terme
als nostres centres educatius i d'haver-ne extret les potencialitats i les mancances, ha arribat el
moment de definir quins han de ser els fonaments de la nova proposta de programació. Així doncs, en
aquest breu apartat ens centrarem únicament en enumerar aquests principis que desenvoluparem a la
pràctica al següent punt.
A grans trets, podem separar els nous pilars fonamentals de la proposta de programació en dos
grans blocs: un referent a l'actualització i la renovació tecnològica i l'altre referent a la part pedagògica.
4.1 Actualització i renovació tecnològica
Com ja hem dit, la normativa que guia el contingut que cal donar aquest cicle data del 1996. Al
llarg d'aquests 14 anys el sector de l'audiovisual ha viscut una de les transformacions més importants
des de que es va inventar el cinema. Ha sigut al llarg d'aquests darrers anys quan s'ha instaurat
plenament el sistema digital (llavors dominat pel cinematogràfic i el vídeo analògic) i han aparegut
noves finestres de consum audiovisual que pocs imaginaven: el vídeo per internet, la proliferació dels
vídeo-jocs, l'emergència de les petites pantalles (vídeo per mòbil)...
Ens trobem, doncs, que en pocs anys hi ha hagut unes transformacions radicals del sector. A
més, no només es tracta d'uns canvis que afecten a la tecnologia (els formats, les pantalles on es
consumeix...) sinó que afecten molt especialment a la forma de treballar del sector. És per això, que els
dos pilars fonamentals referents a la nova proposta pedagògica van encaminats en aquest sentit. Per
un costat, actualitzar tot allò referent a la tecnologia i, per l'altre costat, conèixer i adaptar-se a les
noves formes de treballar i a les dinàmiques del sector.
L'objectiu d'aquests dos pilars és evitar que hi hagi un decalaix entre allò que es treballa al
centre educatiu i la realitat que l'alumnat es trobarà al món laboral. Cal recordar que la Formació
Professional neix amb la idea de ser una eina formativa encaminada a la inserció, reinserció i
actualització laboral amb l'objectiu d'augmentar els coneixements i habilitats dels treballadors. Per tant,
és obvi que qualsevol ensenyament de Formació Professional ha d'estar al dia de com es treballa en
els entorns laborals reals.
4.1.1 Renovació dels formats de vídeo
Abans de res, cal puntualitzar que la idea no és canviar de cop tota la tecnologia. De fet, als
cicles d'Imatge i So s'intenta treballar amb totes les tecnologies que dominen el sector audiovisual des
del cinema al vídeo-digital. Evidentment, per qüestions econòmiques mai es pot treballar a nivell pràctic
31
amb el format cinematogràfic però, tanmateix, el coneixement d'aquest s'inclou dins del temari.
Així doncs, es tracta d'introduïr els nous formats emergents als que ja existien abans. Així, a
banda del format cinematogràfic i videogràfic que ja es treballava, incorporem el format d'Alta Definició
(HDV, HD, Full HD...). A més, també creiem necessari introduir, dins la mesura que sigui possible, els
nous formats i suports emergents: 3D, Blue-Ray, vídeo per internet, vídeo en la xarxa...
Els formats és un dels temes més conflictius de la pràctica professional per què constantment es
van canviant els models imperants i estàndards. Aquesta és una realitat que l'alumnat copsa i un cop
arriba al món laboral ha d'aprendre de nou i estar constantment adaptant-se a les evolucions del
sector. És per aquest motiu que la programació ha de: (1) actualitzar-se constantment als formats
imperants que marca el mercat i ensenyar quins són, (2) demanar a l'alumnat que entregui les seves
pràctiques amb aquests formats i (3) donar a l'alumnat les eines per què puguin adaptar-se
constantment al canvi de formats.
4.1.2 Actualització de la metodologia de treball a les dinàmiques del sector
Evidentment, la incorporació de nous formats implica aprendre les capacitats per dominar les
eines tecnològiques. És per això que cal introduir el programari adequat per treballar-los. Per altra
banda, és interessant creuar aquests programaris d'edició amb altres programes complementaris que
et permeten treballar aspectes com el grafisme, el retoc de color o la sonorització (per exemple, After
Effects, Pro Tools, Color, LooksBuilder...). És en aquest sentit que la millor aposta tecnològica és, en la
mesura que el centre s'ho pugui permetre, treballar amb el sistema operatiu Mac i el software de Final
Cut.
Per altra banda, a banda d'ensenyar el funcionament d'un muntatge seguint el procés clàssic,
també cal veure les noves dinàmiques productives que està vivint el sector. Actualment, molta de la
feina es fa a través de la xarxa, ja sigui organitzant-se per com es treballa un guió o passant-se el
material d'arxiu a través d'internet. Es tracta de petites operacions que l'alumnat es trobarà al món
laboral i que és bo que ja les domini.
4.2 Aposta per un nou model pedagògic
Com ja hem vist en les conclusions de l'anàlisi anterior, el model d'ensenyament està marcat per
una manca de coordinació entre les sessions pràctiques i les teòriques i un plantejament poc
participatiu del treball dels continguts. És per això que l'aposta de la nova programació és resoldre
aquests handicaps que arrossega el model educatiu de la FP i, a més, té la voluntat d'introduir
“competències genèriques”. Ens referim a aquelles capacitats generals que es refereixen a la forma de
treball i organització del propi alumnat o treballador i que, més enllà del cas concret d'aquesta
assignatura, els servirà per la resta de la seva vida.
32
4.2.1 Revisió i actualització del temari
Una de les primeres tasques a fer, abans de planificar i organitzar els nuclis d'activitat E/A, és
revisar els continguts (tant conceptuals com procedimentals) que entraran en el temari. És cert que la
normativa ens marca i ens delimita aquest contingut, però nosaltres com a professorat podem decidir el
pes que se li dóna en la programació. Per exemple, la programació inclou treballar el muntatge
analògic, però aquest està totalment desfasat de la pràctica professional. Si bé és cert que és
interessant que l'alumnat coneixi d'on procedeix el muntatge actual i com funcionava, a nivell de
programació no cal dedicar-hi un temps excessiu.
Així doncs, l'aposta és incloure tant el contingut delimitat des de la normativa com el nou
contingut generat pels processos de canvi tecnològic i en la metodologia de treball que hi han hagut.
La repartició idea seria dedicar el temps proporcional al pes i hegemonia que té cada tecnologia i forma
de muntatge en l'actualitat.
Per altra banda, com hem vist en l'anàlisi, al temari hi ha una manca important de la història i la
teoria del muntatge. És un tema que pot ser “feixuc” per un alumnat acostumat a una programació
eminentment pràctica, per tant, la millor forma d'encabir aquest contingut és integrant-lo a la
programació d'una forma creativa. És a dir, no es tracta de fer moltes sessions “únicament teòriques”,
sinó utilitzar aquest contingut per relacionar-lo amb qüestions més pràctiques. Per exemple, tot
explicant la història del muntatge i la seva evolució és pot entendre les dinàmiques d'associació i
relació entre els plans o el concepte del ritme.
4.2.2 Integració dels continguts teòrics i els procediments en la programació
El model de programació que plantegem està basat en la concepció d'aquesta amb un únic
“sentit narratiu”. Mentre que algunes de les programacions vistes en l'anàlisi semblaven més aviat dues
programacions alienes que s'alternaven en una mateixa assignatura, el propòsit de la nova proposta de
programació és que això no passi i hi hagi un encaix òptim entre aquests dos tipus de contingut.
Per tant, no creiem que sigui gaire efectiu basar la temporització seguint la lògica repetitiva i
mecànica d'una sessió teòrica i una de pràctica. Creiem que és millor veure quines són les necessitats
pedagògiques per treballar aquest contingut per tal de planificar i organitzar com el treballem.
Així doncs, hi ha cert contingut teòric que difícilment es pot treballar a nivell pràctic a la sala de
muntatge i segurament és millor treballar-lo amb algun altre tipus d'activitat (debat a classe, activitat
dins l'aula...). De la mateixa manera, hi ha un bon gruix de la part pràctica que no necessita grans
sessions de conceptes teòrics i, per tant, és millor explicar els conceptes breument i, quan sigui
necessari, fer els aclariments o les valoracions que hagin sortit tot fent els exercicis.
A banda d'adaptar l'organització de les sessions teòriques i pràctiques a les necessitats del
procés d'ensenyament-aprenentatge, un altre fet fonamental és que el model pedagògic no diferenciï i
“estigmatitzi” aquestes sessions. En altres paraules, es tracta que l'alumnat no acabi associant “teoria
amb classe magistral” i “pràctica amb exercicis a la sala de muntatge”.
Hi ha un munt de recursos pedagògics i activitats possibles per treballar els continguts. A més,
33
cada contingut determina la millor manera de ser treballat. És per això que és important cercar noves
metodologies pedagògiques i veure quina és la més adient per què l'alumnat treballi uns conceptes o
capacitats.
4.2.3 Aposta per un model d'aprenentatge cooperatiu i per treballar les
competències genèriques
L'objectiu d'aquesta aposta pedagògica és que l'alumnat adopti un paper molt més actiu en el
seu procés d'ensenyament-aprenentatge i, per tant, que aquest procés sigui molt més productiu i
trascendental. A nivell teòric, tot el professorat entén que l'alumnat és el centre del procés
d'aprenentatge però, paradòxalment, el seu paper és molt limitat. Es redueix a “la escolta passiva” de
la classe magistral i a la realització dels exercicis que mana el professorat.
Vivim en un context social on l'accés al coneixement s'ha democratitzat i amb una simple
connexió a internet, des de qualsevol punt del món, podem aprendre allò que ens interessa. Partint
d'aquesta premissa, sembla estrany que la classe magistral encara estigui situada al centre del nostre
model educatiu. Evidentment, hi ha certs continguts que la forma més encertada de ser treballats és a
partir del discurs del professorat, però no sempre és així i cal apostar per noves metodologies.
Un model pedagògic interessant és aquell que l'alumnat obté el coneixement per altres vies (se'l
crea ell mateix a partir d'una recerca pròpia, li és donat per altres companys, el treballa ell
individualment a casa...) i la classe presencial es basa en treballar damunt d'aquest contingut après
prèviament i, per tant, es poden fer activitats per aprofundir-lo i resoldre els dubtes que pugui tenir.
Pel què fa a les activitats procedimentals el model educatiu més adequat és la pedagogia
basada en problemes (ABP). Mentre que el model tradicional es basa en que l'alumnat rep els
coneixements i les eines per a resoldre un problema, en aquesta pedagogia l'alumnat es situa davant
d'un repte i un problema i ell mateix ha de ser capaç de resoldre'l.
En el següent esquema situem els pilars del model d'aprenentatge que s'està utilitzant
actualment i, al costat, l'alternativa pedagògica que proposem per la nova programació. Val a dir que
no es tracta d'eliminar la classe magistral de la nostra programació, sinó de combinar diferents
metodologies partint de quina és la millor manera de treballar un contingut.
Aprenentatge tradicional Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) i
treball cooperatiuEl professorat té el rol d'expert o autoritat El professorat actua com a tutor o
acompanyantEl professorat transmet la informació a
l'alumnat
L'alumnat pren la responsabilitat
d'aprendreOrganització del contingut a base Organització a base de problemes oberts,
34
d'exposicions i classes magistrals com més reals siguin més motivaran a l'alumnatL'alumnat és un “receptor passiu” de la
informació
L'alumnat és el subjecte actiu del seu
propi aprenentatgeClasses magistrals de forma unilateral i
transmesses al grup-classe
Treball en equip per resoldre els
problemes. L'alumnat adquireix i aplica el
coneixement que ell mateix ha de cercar. El
professorat guia aquest procés.L'alumnat treballa individualment Treball en petits grups que interactuen
amb el professoratAprenentatge basat en l'absorció,
transcripció, memorització i repetició del
coneixement a base de proves i exàmens.
Aprenentatge basat en la resolució de
problemes on l'alumnat ha d'identificar les
necessitats de l'aprenentatge i investigar,
aprendre i resoldre el conflicte plantejat. En
aquest procés es produeix l'aprenentatge.Model individualista i basat en la
competència
Model cooperatiu
Es busca la “resposta correcta” per tenir èxit
en la prova o examen
Es busca la “resposta efectiva” per a
solucionar el problema, tot cercant diferents
estratègies, alternatives... i tenint clar que no hi
ha una “resposta unívoca”Avaluació sumatòria i únicament avaluada
per part del professorat
Avaluació per part del grup de treball i el
professorat
La pròpia pedagogia cooperativa i l'aprenentatge basat en problemes és una eina molt eficaç per
treballar totes les competències genèriques, és a dir, aquelles capacitats transversals i transferibles a
una gran varietat de contextos socials que serveixen per integrar-se amb èxit a la vida social i
professional.
La reforma del sistema universitari amb l'establiment del nou Espai Europeu d'Ensenyament
Superior (EEES) ha posat especial èmfasi en el treball d'aquestes competències. Malgrat que a la
Formació Professional aquesta reforma no li afecta, des de la FP sempre s'ha tingut clar que, a banda
de donar una capacitació formativa per cobrir un lloc de treball específic, calia treballar aquelles
capacitats socials i personals que són bàsiques per una bona inserció a qualsevol context social.
A grans trets, les podríem sintetitzar en:
• Tenir iniciativa i capacitat per resoldre els problemes que planteja qualsevol situació d'una
manera eficient
• Desenvolupar un pensament i un raonament crítics
• Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom. Detectar les mancances del propi
coneixement i establir una estratègia pròpia per resoldre-les de la manera més eficaç i sent
35
conscient del propi procés d'aprenentatge
• Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, de persones i de situacions
• Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l'activitat professional
• Comunicar-se correctament de forma oral i escrita per tal de saber transmetre els
coneixements apresos i participar eficientment en els debats i espais de decisió.
• Treballar en equip de forma cooperativa tot assumint compromisos dins del grup, coordinant-se
degudament i treballant tots de forma eficaç per un objectiu comú.
36
5. La nova proposta de programació didàctica
En aquest apartat descriurem com és la nova proposta pedagògica que plantegem. Hem realitzat
el procés estàndard amb el qual es programa una assignatura en la que es “trenca” el crèdit en Unitats
Didàctiques (UD) i, al seu torn, es trenquen aquestes UD's en Nuclis d'Activitats (NA) i, finalment,
aquests NA's en Activitats d'E/A.
Un cop construït aquest “esquelet” organitzatiu on es relacionen els Continguts de Conceptes,
Procediments, Actituds i Objectius Terminals trobareu una breu descripció de la metodologia de treball
d'aquests Nuclis d'Activitat.
L'ideal seria acompanyar aquesta descripció amb la programació de tot el crèdit complet on es
descriuen detalladament tots els nuclis d'activitat E/A. Tanmateix, per la naturalesa i extensió d'aquest
treball, hem cregut que desenvolupar una Unitat Didàctica a tall d'exemple ja era suficient per fer-se
una idea. A l'annex trobareu la Unitat Didàctica 1 on s'especifica fil per randa cada sessió lectiva.
5.1 Organització i metodologia del Crèdit 4 al llarg del cicle
La comparació de les dues programacions analitzades ens planteja d'entrada una qüestió
important: com encaixem el crèdit dins de l'organització del cicle?
Com hem vist, el primer centre educatiu desenvolupa el Crèdit 4 al llarg dels dos anys per què
creu que es tracta d'unes capacitats bàsiques i transversals que cal treballar al llarg de tot el cicle. En
canvi, el segon cas analitzat concentra tota la càrrega lectiva de forma intensiva al primer curs ja que
considera que aquestes capacitats ja es treballen en altres assignatures del segon curs de forma
pràctica.
Partint d'aquests dos models, la nostra proposta es basa en un sistema mixt que recull les
potencialitats dels dos casos. Es tracta d'organitzar el crèdit al llarg dels dos anys, però fent-ho d'una
manera diferent. Mentre que en el primer cas el Crèdit 4 es desenvolupa “cronològicament” al llarg dels
dos anys, la nova proposta es basa en concentrar durant el primer curs la càrrega lectiva del Crèdit 4
(com ho fa el segon cas analitzat) i al segon curs dedicar integrar les hores al Crèdit 4 aplicades a les
necessitats que plantegen les altres assignatures.
En el primer curs es desenvoluparà tot el temari complet que descriu la normativa. Es dedicaran
les 190 hores mínimes que cal realitzar en aquest crèdit repartides en 5 hores a la setmana. Aquestes
5 hores setmanals es dividiran en una sessió de dues hores i una de tres. L'objectiu és que amb només
aquest curs l'alumnat surti amb el coneixement bàsic sobre la postproducció i domini totes les
capacitats que diu la normativa.
Al segon curs es parteix que l'alumnat ja domina tots els conceptes teòric i procedimentals del
Crèdit 4 i, per tant, l'objectiu és aplicar-los en casos pràctics per tal que pugui desenvolupar i aprofundir
37
les seves capacitats. En aquest segon curs es dedicaran 35 hores al Crèdit 4 que equivalen a una hora
setmanal.
La normativa assenyala que cal dedicar un mínim de 190 hores al Crèdit 4. La nostra proposta
és dedicar un total de 225 hores lectives. Les 35 hores de més que hi dediquem surten de les 160
hores de lliure disposició que el centre educatiu pot organitzar com vulgui.
A nivell organitzatiu, les classes s'estructuraran en grups reduïts i desdoblats de 15-20 alumnes
(depenent de la ràtio que tingui el grup-classe general). És per això que calen dos professors PT629.
Les classes es realitzaran tant a l'aula normal com a les sales de muntatge. En ambdós casos és
important tenir un projector (o televisor) per poder fer els visionats de les seqüències. L'ideal seria tenir
un projector endollat a l'ordinador, ja que així és molt més manejable passar els audiovisuals i, també,
poder mostrar a la resta de la classe com s'opera amb el programari d'edició.
Tot i que aquesta programació caldrà que s'adapti als recursos tècnics que disposa cada centre
formatiu, l'ideal seria tenir les sales de muntatge equipades amb el sistema Mac (amb el programari de
Final Cut i tots els complements adients) i el sistema AVID. La sala d'ordinadors ha d'estar programada
en xarxa per tal que cada alumne pugui treballar amb el seu projecte des de qualsevol estació. Així,
des de qualsevol ordinador es podrà accedir als documents compartits (lloc on guardar els arxius per a
fer els projectes) i cada alumne o grup d'alumnes tindrà una carpeta on deixar els seus projectes i
treballs.
Tanmateix, cal recordar que aquest sistema operatiu té unes limitacions tècniques i no permet
emmagatzemar tantes dades d'informació. Cal tenir present que els projectes i materials audiovisuals
pesen molt i, a més, són molts els alumnes que estan treballant cadascun amb el seu material
audiovisual i projectes. Per tant, caldrà establir un protocol clar de com es guarden els projectes i els
materials a fi i efecte de que no es perdin i l'alumnat sempre els pugui conservar. Una de les
recomanacions és que cada alumne dugués un disc dur extern per a fer còpies de seguretat.
Cal puntualitzar que aquest model organitzatiu seria l'ideal i que, evidentment, es veurà
condicionat per les possibilitats de cada centre. La nostra proposta parteix que el centre disposi de dos
professors, d'unes sales de muntatge degudament equipades, de certs recursos... Això pot ser una
barrera d'entrada per aplicar la nostra proposta, però cal deixar clar que es pot realitzar amb altres
recursos tècnics i adaptar-se a la realitat de cada centre.
Al capítol 4 ja hem apuntat els principis pedagògics damunt dels quals basarem la nostra
programació: l'aprenentatge cooperatiu i basat en problemes (ABP). A nivell pràctic l'organització serà
de la següent manera:
• Grups de treball de 3-4 persones. Aquests grups els constituirà el propi alumnat i serà el grup
que treballarà al llarg de tot el primer curs. Al segon curs els grups estaran formats d'acord amb
l'organització dels altres crèdits que proposin l'activitat.
• El petit grup és l'element bàsic de treball. Els grups han d'organitzar-se per tal de consensuar
38
les decisions, repartir les tasques i responsabilitats, valorar com s'està duent a terme el
treball... Les dinàmiques internes del grup són molt importants ja que, a banda de realitzar “la
feina que toca”, el que es tracta és que amb el propi procés de treball aprenguin altres objectius
terminals i conceptes actitudinals com són el treball en equip, assumir responsabilitats, esperit
crític, debatre i consensuar en grup, ser emprenedors...
Si el grup fa un bon treball cooperatiu el resultat no serà la suma aritmètica dels esforços
individuals, sinó que cada alumne haurà après molt més degut a les interaccions i els
processos que haurà viscut amb la resta de companys/es. Es tracta, doncs, de generar una
interdependència positiva entre els membres del grup. És a dir, que la tasca que un realitza
individualment no el beneficiï només amb ell sinó que, tot compartint el coneixement i
l'experiència, tots els membres del grup en puguin aprendre.
El treball cooperatiu es basa en assumir responsabilitats tant a nivell individual com col·lectiu.
Una persona que no realitzi les tasques encomanades farà que el treball col·lectiu no pugui
avançar, per tant els grups han de tenir prou confiança i espais de debat per valorar com està
anant el procés de treball i saber “posar les coses a lloc”. Generar aquests espais de trobada,
valoració crítica i intercanvi dins del grup és molt important. No només per a valorar el procés,
sinó per intercanviar opinions, per ensenyar uns coneixements a la resta del grup, per fer una
tasca col·lectivament de forma efectiva...
• En l'ABP la majoria de les activitats no es plantegen com un programa tancat que l'alumnat ha
de seguir de forma pautada sinó que se'ls dóna una tasca o fita i ells han d'aconseguir-la
realitzar. Per a dur-la a terme es trobaran davant de dificultats que hauran de superar
(necessitat de tenir una informació, dominar una tècnica o habilitat, obtenir uns recursos...).
Aquest model d'aprenentatge fomenta l'esperit emprenedor de l'alumnat, ja que si no tenen una
posició activa amb ells mateixos ni cooperativa envers el grup no poden aconseguir els
objectius marcats.
L'ABP inverteix el model tradicional d'organitzar l'aprenentatge. El model tradicional parteix de
l'explicació d'uns objectius i, a partir d'aquí, s'introdueix el marc conceptual, es realitzen
lectures i classes magistrals, exercicis pràctics... per tal que, finalment, s'aprenguin a resoldre
els problemes a partir de l'aplicació dels continguts apresos.
En canvi, l'ABP parteix d'un problema a resoldre i, a partir d'aquí, l'alumnat ha de veure de
quins recursos disposa (coneixement previ, recursos existents...) i identificar les necessitats
que li cal resoldre per tal de solucionar el problema: d'on treu la informació, quines recursos i
habilitats ha d'adquirir... Al final d'aquest procés, ha de formular una resposta justificada en la
que haurà aplicat tot l'aprenentatge fet al llarg del procés.
La potencialitat d'aquest model és que és molt aproximat a com es realitza un procés
d'aprenentatge informal, de forma autònoma i autodidàctica. D'aquesta manera es combaten
moltes de les limitacions que té el sistema educatiu actual com la desmotivació de l'alumnat, la
seva passivitat, la concepció de l'ensenyament com quelcom obligatori i aliè a la seva realitat.
39
• Per tal de dur a terme aquests dos models d'aprenentatge, cal que les Activitats d'E/A estiguin
enfocades clarament en aquesta línia. És per això que, com veureu més endavant en la
programació, s'intenten utilitzar diferents metodologies pedagògiques com, per exemple,
activitats d'aprenentatge inductiu, seminaris a partir de lectures que l'alumnat ha treballat
prèviament, debats en grup, visionats de seqüències i debats posteriors... També és important
incloure dins les activitats espais de trobada i reunió dels petits grups. Evidentment, en la
majoria d'activitats es treballarà en petit grup, però és bo que algunes d'elles serveixin per què
el grup s'autoavaluï a si mateix, es reflexioni sobre les dinàmiques de treball, veure quines
mancances i potencialitats tenen...
No obstant això, també incorporarem les classes magistrals ja que, en alguns moments, és
l'estratègia més indicada per a treballar un cert contingut. Tanmateix, intentarem que, per
exemple, aquestes classes surtin de dubtes que han sortit a tots els grups i, per tant, calgui una
explicació per continuar avançant en el projecte. També és important que no es plantegin
seguint el model clàssic de comunicació unidireccional i on l'alumnat té un paper molt passiu.
• En aquest sistema metodològic el paper del professorat es centra en ser una guia o un
acompanyant, més que no pas l'autoritat que dóna el coneixement i dicta el què cal fer. El
professorat és qui haurà de generar les dinàmiques per presentar i lligar les activitats
proposades i fer de suport als petits grups de treball i al grup-classe. Així doncs, per exemple,
enlloc d'explicar d'entrada com funciona una part del programari d'edició, la idea és que
aquesta necessitat de coneixement surti dels propis alumnes i aquests “demanin” al professorat
que els hi expliqui. D'aquesta manera l'alumnat veu una relació directa entre el contingut i la
seva aplicació pràctica.
40
5.2 Trencament del Crèdit 4 en Unitats didàctiques
El trencament del crèdit en Unitats Didàctiques és el procés pel qual es relacionen els Continguts
de Conceptes (CC), els Continguts de Procediments (CP) i els Objectius Terminals (OT) i es
temporalitzen per tal d'organitzar les sessions lectives. Tant els continguts com els objectius terminals
vénen donats per la normativa, però és tasca de cada professorat i centre educatiu organitzar la forma
en que es treballen. També cal tenir present que la normativa inclou els Continguts d'Actitud, que
aquests s'han de treballar en la metodologia i han de ser avaluats. A l'annex trobareu tota la normativa
referent al Crèdit.
Procés de trencament del crèdit:
Seqüència de conceptes en funció de la prioritat dels temes
Conceptes
1- El muntatge audiovisual
2- Les sales de muntatge, edició i postproducció d'audiovisuals
4- Equips i materials de muntatge, edició i postproducció audiovisual;
característiques, aplicacions, prestacions i paràmetres de regulació i
d'ajust
3- Tècniques d'edició en vídeo
5- Estructura i procés de muntatge
6- Control de la qualitat i presentació del producte
Taula 1: Seqüència de Conceptes per prioritats.
L’ordenació dels conceptes segueix la seqüència mateixa del decret, amb una única excepció:
col·loquem el Concepte 3 (C3) després del Concepte 4 (C4). Creiem que el C3, com que és un tema
específic d’edició en vídeo, pot quedar més ben entès després de veure al C4 les aplicacions i els
equips generals.
Seqüència de procediments
Procediments
1- Planificació del procés de muntatge
2- Determinació de la viabilitat del muntatge/editatge
3- Muntatge/editatge de productes audiovisuals
4- Verificació de la qualitat del material processat o tractat
Taula 2: Seqüència de Procediments per prioritats.
Els procediments es realitzaran de forma seqüencial
41
Relació de conceptes i procediments
Conceptes Procediments
1- El muntatge audiovisual 1- Planificació del procés de muntatge
2- Determinació de la viabilitat del muntatge/editatge
2- Les sales de muntatge, edició i postproducció
d'audiovisuals
4- Equips i materials de muntatge, edició i
postproducció audiovisual; característiques, aplicacions,
prestacions i paràmetres de regulació i d'ajust
3- Tècniques d'edició en vídeo
5- Estructura i procés de muntatge
3- Muntatge/editatge de productes audiovisuals
6- Control de la qualitat i presentació del producte 4- Verificació de la qualitat del material processat o
tractat
Taula 3: Relació dels conceptes amb els procediments
Identificació dels nous Conjunts Temàtics
Conceptes Procediments Unitats temàtiques
1- El muntatge audiovisual 1- Planificació del procés de
muntatge
2- Determinació de la viabilitat del
muntatge/editatge
1 Muntatge: historia, estils i planificació
2- Les sales de muntatge, edició i
postproducció d'audiovisuals
4- Equips i materials de muntatge,
edició i postproducció audiovisual;
característiques, aplicacions,
prestacions i paràmetres de regulació i
d'ajust
3- Tècniques d'edició en vídeo
5- Estrucura i procés de muntatge
3- Muntatge/editatge de productes
audiovisuals
2 Tècnica i procés del muntatge
6- Control de la qualitat i presentació
del producte
4- Verificació de la qualitat del
material processat o tractat
3 Control i presentació del muntatge
1- El muntatge audiovisual
2- Les sales de muntatge, edició i
postproducció d'audiovisuals
4- Equips i materials de muntatge,
edició i postproducció audiovisual;
característiques, aplicacions,
prestacions i paràmetres de regulació i
d'ajust
3- Tècniques d'edició en vídeo
5- Estructura i procés de muntatge
6- Control de la qualitat i presentació
del producte
1- Planificació del procés de
muntatge
2- Determinació de la viabilitat del
muntatge/editatge
3- Muntatge/editatge de productes
audiovisuals
4- Verificació de la qualitat del
material processat o tractat
4. Aplicació i aprofundiment en el muntatge i
la postproducció
Taula 4: Identificació dels nous conjunts temàtics fruit de la relació dels continguts i els procediments
42
Identificar els objectius terminals amb els conjunts temàtics establerts
Unitats temàtiques Conceptes Procediments Objectius Terminals
1 Muntatge: historia, estils i
planificació
1- El muntatge audiovisual 1- Planificació del procés
de muntatge
2- Determinació de la
viabilitat del
muntatge/editatge
1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9 i 10
2 Tècnica i procés del
muntatge
2- Les sales de muntatge,
edició i postproducció
d'audiovisuals
4- Equips i materials de
muntatge, edició i
postproducció audiovisual;
característiques,
aplicacions, prestacions i
paràmetres de regulació i
d'ajust
3- Tècniques d'edició en
vídeo
5- Estrucura i procés de
muntatge
3- Muntatge/editatge de
productes audiovisuals
6, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18,
19 i 20
3 Control i presentació del
muntatge
6- Control de la
qualitat i presentació del
producte
4- Verificació de la qualitat
del material processat o
tractat
21, 22, 23 i 24
4. Aplicació i aprofundiment
en el muntatge i la
postproducció
1- El muntatge audiovisual
2- Les sales de muntatge,
edició i postproducció
d'audiovisuals
4- Equips i materials de
muntatge, edició i
postproducció audiovisual;
característiques,
aplicacions, prestacions i
paràmetres de regulació i
d'ajust
3- Tècniques d'edició en
vídeo
5- Estructura i procés de
muntatge
6- Control de la qualitat i
presentació del producte
1- Planificació del procés
de muntatge
2- Determinació de la
viabilitat del
muntatge/editatge
3- Muntatge/editatge de
productes audiovisuals
4- Verificació de la qualitat
del material processat o
tractat
Tots
Taula 5: Relació dels nous conjunts temàtics amb els objectius terminals
43
Temporalització de les Unitats didàctiques
Unitats temàtiques Conceptes Procediments Objectius
Terminals
Durada
1 Muntatge: historia, estils i
planificació
1- El muntatge audiovisual 1- Planificació del procés
de muntatge
2- Determinació de la
viabilitat del
muntatge/editatge
1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9 i 10 60 h.
2 Tècnica i procés del
muntatge
2- Les sales de muntatge,
edició i postproducció
d'audiovisuals
4- Equips i materials de
muntatge, edició i
postproducció audiovisual;
característiques, aplicacions,
prestacions i paràmetres de
regulació i d'ajust
3- Tècniques d'edició en
vídeo
5- Estrucura i procés de
muntatge
3- Muntatge/editatge de
productes audiovisuals
6, 11, 12, 13, 14, 15, 16,
17, 18, 19 i 20
100 h.
3 Control i presentació del
muntatge
6- Control de la qualitat i
presentació del producte
4- Verificació de la qualitat
del material processat o
tractat
21, 22, 23 i 24 30 h
4 Aplicació i aprofundiment
en el muntatge i la
postproducció
Tots Tots Tots 35 h.
Taula 6: Temoralització dels conjunts temàtics
Resultat del trencament del crèdit 4 en Unitats Didàctiques
Unitats Didàctiques Conceptes Procediments Objectius
Terminals
Durada Curs
1 Muntatge: historia,
estils i planificació
1 1 i 2 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9 i
10
60 h. 1r
2 Tècnica i procés
del muntatge
2, 4, 3 i 5 3 6, 11, 12, 13, 14, 15,
16, 17, 18, 19 i 20
100 h. 1r
3 Control i
presentació del
muntatge
6 4 21, 22, 23 i 24 30 h. 1r
4 Aplicació i
aprofundiment en el
muntatge i la
postproducció
1, 2, 3, 4, 5
i 6
1, 2, 3, 4 Tots 35 h. 2n
Taula 7: Trencament del Crèdit 4 en 4 Unitats Didàctiques repartides en 2 cursos
44
5.3 Trencament de la Unitat Didàctica 1 en nuclis d'activitat
Nuclis d’activitat Conceptes Procediments Objectius
terminals
Estimació
1. Concepte de
muntatge, història i
evolució
1.1
1.2
1 1 20 h.
2. Elements
expressius del
muntatge
1.3
1.4
1 i 2 2 25 h.
3. Planificació del
muntatge
1,5 1 i 2 3, 4, 5, 7, 8, 9 i 10 15 h.
Taula 8: Organització de la Unitat Didàctica 1 en Nuclis d'Activitat
Activitats d’ensenyament-aprenentatge del Nucli d’Activitat 1: Concepte de muntatge, història i
evolució
Activitats E/A Conceptes Procediments Objectius terminals Estimació
1. Concepte i
importància del
muntatge
1..1 1 1 4 h
2. Història del
muntatge
1.1.
1.2.
1 1 8 h
3. Principals teories
sobre el muntatge
1.1
1.2
1 1 8h
Taula 9: Activitats d'E/A del Nucli d'Activitat 1 de la UD1
Activitats d’ensenyament-aprenentatge del Nucli d’Activitat 2: Elements expressius del
muntatge
45
Activitats E/A Conceptes Procediments Objectius
terminals
Estimació
1. Introducció als
principals elements
expressius del muntatge
1.3
1.4
1 i 2 2 5 h
2. La construcció de
l’espai
1.3
1.4
1 i 2 2 6 h
3. La continuïtat en el
muntatge
1.3
1.4
1 i 2 2 5 h
4. El temps en el
muntatge
1.4 1 i 2 2 5 h
5. Banda Sonora 1..3 1 i 2 2 4 h
Taula 10: Activitats d'E/A del Nucli d'Activitat 2 de la UD1
Activitats d’ensenyament-aprenentatge del Nucli d’Activitat 3: Planificació del muntatge
Activitats E/A Conceptes Procediments Objectius
terminals
Estimació
1. Introducció als
models de producció
del muntatge
1..5 1 i 2 3, 7, 8 4 h
2. Aprofundiment en el
muntatge digital de
vídeo.
1..5 1 i 2 3, 7, 8 6 h
3. Planificació de la
post-producció
1..5 1 i 2 4, 5, 7, 8, 9, 10 5 h
Taula 11: Activitats d'E/A del Nucli d'Activitats 3 de la UD1
46
5.4 Trencament de la Unitat Didàctica 2 en nuclis d'activitat
Nuclis d’activitat Conceptes Procediments Objectius terminals Estimació
1. Les sales de
muntatge, edició i
postproducció
d'audiovisuals
2 i 4 3 6, 14, 15, 16, 18 45 h
2. Tècniques d'edició
en vídeo
2,3, 4 i 5 3 6, 11, 12, 13, 14, 15,
16, 17, 18, 19 i 20
55 h
Taula 12: Organització de la Unitat Didàctica 2 en Nuclis d'Activitat
Activitats d’ensenyament-aprenentatge del Nucli d’Activitat 1: Les sales de muntatge, edició i
postproducció d'audiovisuals
Activitats E/A Conceptes Procediments Objectius terminals Estimació
1. Els principals
formats audiovisuals
2 i 4 3 6 15 h
2.Les eines de treball
del muntatge analògic
2 i 4 3 6, 14, 15, 16, 18 5 h
3. Les eines de treball
de la sala de
muntatge digital
2 i 4 3 6, 14, 15, 16, 18 25 h
Taula 13: Activitats d'E/A del Nucli d'Activitat 1 de la UD2
Activitats d’ensenyament-aprenentatge del Nucli d’Activitat 2: Tècniques d'edició en vídeo
Activitats E/A Conceptes Procediments Objectius terminals Estimació
1. Conceptes bàsics
de les tècniques
d'edició de vídeo
3, 4 i 5 3 6, 11, 12, 13, 14, 15, 16,
17, 18, 19 i 20
5 h.
2. El programari digital
d'edició
2, 3, 4 i 5 3 6, 11, 12, 13, 14, 15, 16,
17, 18, 19 i 20
10 h.
3. Tècniques de
muntatge
2, 3, 4 i 5 3 6, 11, 12, 13, 14, 15, 16,
17, 18, 19 i 20
15 h.
4. Muntatge vertical i
grafisme
2, 3, 4 i 5 3 6, 11, 12, 13, 14, 15, 16,
17, 18, 19 i 20
10 h.
5. Muntatge i
narrativitat
2, 3, 4 i 5 3 6, 11, 12, 13, 14, 15, 16,
17, 18, 19 i 20
15 h.
Taula 14: Activitats d'E/A del Nucli d'Activitat 2 de la UD2
47
5.5 Trencament de la Unitat Didàctica 3 en nuclis d'activitat
Nuclis d’activitat Conceptes Procediments Objectius terminals Estimació
1. Sonorització 6 4 21, 22, 23 i 24 5 h.
2. Retoc de color 6 4 21, 22, 23 i 24 5 h.
3. Control de
qualitat i
presentació el
producte
6 4 21, 22, 23 i 24 8 h.
4. Distribució del
producte
6 4 21, 22, 23 i 24 12 h.
Taula 15: Organització de la Unitat Didàctica 3 en Nuclis d'Activitat
Activitats d’ensenyament-aprenentatge del Nucli d’Activitat 1: Sonorització
Activitats E/A Conceptes Procediments Objectius
terminals
Estimació
1. Eines per a la
sonorització
6 4 21, 22, 23 i 24 2 h.
2. Tècniques de
sonorizació
6 4 21, 22, 23 i 24 3 h.
Taula 16: Activitats d'E/A del Nucli d'Activitat 1 de la UD3
Activitats d’ensenyament-aprenentatge del Nucli d’Activitat 2: retoc de color
Activitats E/A Conceptes Procediments Objectius terminals Estimació
1. Eines pel retoc de
color
6 4 21, 22, 23 i 24 2 h.
2. Tècniques de retoc
de color
6 4 21, 22, 23 i 24 3 h.
Taula 17: Activitats d'E/A del Nucli d'Activitat 2 de la UD3
Activitats d’ensenyament-aprenentatge del Nucli d’Activitat 3: Control de qualitat i presentació
el producte
Activitats E/A Conceptes Procediments Objectius terminals Estimació
1. Normativa 6 4 21, 22, 23 i 24 2 h.
2. Estàndards 6 4 21, 22, 23 i 24 3 h.
3. Protocols i
seguretat
6 4 21, 22, 23 i 24 3 h.
Taula 18: Activitats d'E/A del Nucli d'Activitat 3 de la UD3
48
Activitats d’ensenyament-aprenentatge del Nucli d’Activitat 4: Distribució del producte
Activitats E/A Conceptes Procediments Objectius terminals Estimació
1. Distribució
convencional
6 4 21, 22, 23 i 24 7 h.
2. Noves Formes de
distribució
6 4 21, 22, 23 i 24 5 h.
Taula 19: Activitats d'E/A del Nucli d'Activitat 4 de la UD3
5.6 Trencament de la Unitat Didàctica 4 en nuclis d'activitat
Nuclis d’activitat Conceptes Procediments Objectius terminals Estimació
1. Programari d'edició
AVID
Tots Tots Tots 5 h.
2. Muntatge i
narrativitat
(conjuntament amb el
Crèdit 1)
Tots Tots Tots 10 h.
3. Muntatge vertical
aplicat a la
multimèdia
(conjuntament amb el
Crèdit 3)
Tots Tots Tots 5 h.
4. Muntatge dins del
Crèdit 11: Síntesi
Tots Tots Tots 10 h.
49
5.7 Avaluació crèdit
Avaluació del Primer Curs
Cada unitat didàctica tindrà una nota de qualificació sobre una escala de 0 a 10. Per superar la
unitat didàctica s’haurà de tenir una nota igual o superior a 5. Per superar el crèdit s’hauran d’haver
superat les 3 unitats didàctiques. En aquest cas, la nota del crèdit sortirà de la mitja ponderada de les
notes de cada unitat didàctica. (Suma de la nota de cada UD multiplicat per les hores de cada UD i
dividit tot per les hores totals del crèdit).
Així doncs, la qualificació final del Crèdit (Q.Crèdit) serà:
Q.Crèdit= 0.342 ∙ Q.UD1 + 0.5 ∙ Q.UD2 + 0.158 ∙ UD3
Per aprovar el crèdit cal aprovar les tres unitats didàctiques.
Si es suspèn una unitat didàctica, hi ha l'oportunitat de fer una prova de recuperació només
d'aquella unitat. Si es supera aquesta prova de recuperació, la nota del crèdit serà la mitja ponderada
descrita anteriorment.
Si l'alumnat ha suspès dues o totes les unitats didàctiques, s’haurà de superar el crèdit a través
d’una prova final de continguts de tot el crèdit i la nota final del crèdit serà la obtinguda en aquesta
prova. Els alumnes que no superin el crèdit disposaran d’una prova de recuperació extraordinària a
realitzar després de l’avaluació final del cicle.
Avaluació de les Unitats Didàctiques
L'avaluació de la Unitat Didàctica surt de la mitja ponderada de les notes de cada Nucli
d'Activitats. És a dir, la suma de la nota de cada Nucli d'Activitat multiplicat per les hores de cada Nucli
d'Activitat i dividit tot per les hores totals de la Unitat Didàctica.
Així doncs, la nota de la Unitat Didàctica 1 surt de la mitjana ponderada dels tres Nuclis
d’Activitats (NA):
Q.Unitat Didàctica 1= 0,34 ∙ Q.NA1 + 0,4 ∙ Q.NA2 + 0,26 ∙ Q.NA3
Per fer la mitjana ponderada dels Nuclis d'Activitat, cal que l'alumne els tingui tots aprovats sobre
5 o, com a molt, tingui un Nucli d'Activitat suspès. En cas que tingui més de dos Nuclis d'Activitats
suspesos, no se li podrà fer la mitjana ponderada per obtenir l'avaluació de la Unitat Didàctica i s'haurà
de presentar a un examen de recuperació de tota la Unitat Didàctica.
50
Avaluació Nuclis d’Activitat
L'avaluació dels Nuclis d’Activitat es farà de dues modalitats que cada estudiant podrà triar:
l'avaluació contínua o només la prova final de cada Nucli d'Activitats. El fet d'oferir dues possibilitats
d'avaluació es fa per tal de flexibilitzar els estudis, així doncs, creiem que això afavoreix la possibilitat
de compaginar treball i estudis.
Avaluació contínua
L'alumnat que segueixi l'avaluació contínua haurà de presentar tots els treballs i exercicis, fets
tant a classe com a casa. L'avaluació d'aquests treballs i exercicis equival al 50% de la nota del Nucli
d'Activitat. Els exercicis del Nucli d’Activitat no es puntuen seguint criteris de ponderació de cada
activitat d’E/A, sinó que els criteris els estableix la programació del professorat. És a dir, el pes dels
treballs i exercicis els estableix el professorat seguint criteris d’importància, dedicació del treball...
L’altra meitat de l'avaluació serà la nota de la prova final de cada Nucli d'Activitat. L'objectiu
d'aquest mètode d'avaluació és que els alumnes no s'ho juguin tot a la prova final, sinó que
“practiquen” i són avaluats al llarg de la unitat.
Avaluació amb la prova final
L'alumnat només és avaluat a partir de la prova final de cada Nucli d'Activitat. L'avaluació de la
Unitat Didàctica surt de la mitja ponderada de les notes de les proves finals de cada Nucli d'Activitats.
És a dir, la suma de la nota de cada prova final del Nucli d'Activitat multiplicat per les hores de cada
Nucli d'Activitat i dividit tot per les hores totals de la Unitat Didàctica.
Avaluació del Segon Curs
Com ja hem dit i veurem especificat més endavant, al segon curs el Crèdit 4 es caracteritza per
plantejar tots els Nuclis d'Activitats lligats amb activitats d'altres crèdits. Per tant, el sistema d'avaluació
ha de ser compartit entre les dues assignatures. Cada crèdit avaluarà l'activitat des de la seva
perspectiva. Per exemple, el Nucli d'Activitat 2, que es fa conjuntament amb el Crèdit de Realització,
s'avaluarà des de dos prismes: la part referent a la realització (idea creativa, organització del procés
productiu, qualitat dels plans...) s'avaluarà des del Crèdit 1 i la part referent al muntatge des del Crèdit
4.
A més, com que en totes aquestes activitats es treballa en equips i seguint la pedagogia del
treball cooperatiu i basat en problemes, creiem que és important que el propi grup s'avaluï a si mateix.
Es tracta que l'alumnat pugui ser crític amb la pròpia feina feta i s'autoavaluï tant el resultat final com el
procés d'aprenentatge i treball en equip. Per fer-ho donarem un formulari rùbrica a l'equip que haurà de
puntuar sobre una escala de 10 diversos aspectes del seu exercici. Aquesta autoavaluació tindrà un
pes del 40% sobre l'avaluació total. El 60% restant serà avaluat pel professorat.
51
5.8 Sistema organitzatiu del primer curs
Al primer curs es treballarà sempre amb el Final Cut com a programari bàsic. Tanmateix, per a
realitzar altres funcions s'utilitzarà programari complementari: Compressor i MPEG-Streamclip (per
treballar el tema dels formats), Adobe Photoshop i After Efects (pel tema de grafisme), Looks Builder i
Colour (pel retoc de color)...
El sistema de funcionament general per entregar els exercicis pràctics del curs es basarà en que
cada alumne haurà de crear-se un “portafolis digital” on penjarà els treballs. Es tracta de que cada
alumne disposi d'un compte a una plataforma de vídeo digital (com el YouTube, Vimeo, Blip.tv...) i vagi
penjant allà els exercicis.
Paral·lelament amb aquesta “entrega constant” dels exercicis, al final de curs cada alumne haurà
d'entregar un DVD que recopili tots els treballs que ha fet. El DVD haurà de tenir un menú que agrupi,
de forma coherent i creativa, els diferents muntatges realitzats. Amb aquest exercici es pretén que
l'alumnat aprengui a crear DVD's que és, a l'hora, una de les capacitats que se li exigeix al Nucli
d'Activitats 4 de la Unitat Didàctica 3.
5.9 Breu descripció de la Unitat Didàctica 1
Nucli d'Activitat 1
E/A 1. Servirà per introduir l'objecte d'estudi de l'assignatura i començar a traçar les idees i
conceptes bàsics. En primer lloc es realitzarà una avaluació diagnòstica, és a dir, una avaluació per
comprovar amb quin nivell parteix l'alumnat per tal que el professorat pugui adaptar les classes als
coneixements previs que tenen. També serà el moment que l'alumnat exposi quines són les seves
motivacions vers el crèdit i, així, intentar adaptar aquest a les seves inquietuds.
Es realitzaran dues activitats de tall inductiu en que l'alumnat haurà de començar a plantejar-se
les funcions i potencialitats de la postproducció. En un cas es realitzarà un debat a partir del visionat de
vàries seqüències i, en el segon cas, aquest debat partirà d'una activitat on cada grup haurà de
“muntar” una seqüència a partir de fotografies i, així, veure que segons com les ordenem generen un
sentit o altre.
A banda d'aquestes activitats de caràcter inductiu, hi haurà un seminari de debat sobre el
concepte del muntatge. Per fer-ho, l'alumnat haurà d'haver llegit i treballat un text prèviament a casa i a
partir d'aquest s'estructurarà el debat.
E/A 2. Tracta sobre la història del muntatge. Com que aquest tema pot semblar “feixuc” per
52
l'alumnat, la proposta pedagògica és que no s'expliqui amb classes magistrals fetes pel professorat
sinó que, per grups d'alumnes, hagin de cercar informació sobre una època històrica i realitzar ells
l'exposició per la resta del grup-classe. D'aquesta manera es treballa l'aprenentatge cooperatiu i el
coneixement no surt de la font unidireccional del professorat, sinó que entre tot l'alumnat es construeix
el temari. La tasca del professor consisteix en guiar i assessorar aquest procés.
E/A 3. Es treballen les teories del cinema, que és un altre tema costós per a l'alumnat, així que
s'ha intentat treballar a partir de diferents metodologies i activitats variades: exercicis inductius i
pràctics, debats a partir de visionats, seminaris que parteixen de la lectura d'un text...
Nucli d'Activitat 2
E/A 1. S'introdueixen les potencialitats expressives del muntatge partint de visionats de
seqüències que l'alumnat ha de comentar a partir d'un formulari i unes guies que dóna el professorat.
Els conceptes es van adquirint a partir d'aquests debats.
E/A 2. Es separa en 3 parts. La primera serveix per donar els coneixements teòrics a partir del
visionat i comentari de diferents seqüències i audiovisuals que tenen un clar sentit provocador i esperit
didàctic. La segona part consisteix en un exercici pràctic on els alumnes han de treballar la idea d'espai
cinematogràfic tot muntant unes imatges que ells mateixos han planificat i gravat. I el tercer exercici és
una realització multicàmera al plató. Un cop realitzats els exercicis, es visionen i comenten amb tota la
classe.
E/A 3. Hi haurà una primera part introductòria on es donarà el contingut a partir de visionats i
breus classes magistrals del professorat. La segona part consisteix en la realització d'un exercici
pràctic on es treballi el tema de la continuïtat. Un cop realitzats els exercicis, es visionen i comenten
amb tota la classe.
E/A 4. El temps en el muntatge es treballa de la mateixa manera que abans. Primer hi ha una
sèrie d'activitats per treballar la part conceptual a partir de visionats, classes magistrals i anàlisis de
seqüències. I, després, per grups han de fer una proposta de muntatge on es treballi el temps d'una
determinada manera tot partint d'unes mateixes imatges.
E/A 5. Primer hi ha activitats introductòries i conceptuals per treballar la banda sonora a base de
visionats i classes magistrals i, després, hauran de realitzar un exercici pràctic de muntatge.
Nucli d'Activitat 3
E/A 1. S'expliquen les prestacions tècniques del muntatge cinematogràfic, analògic i digital a
partir d'anar describint el funcionament de les eines i programaris.
53
E/A 2. Tot l'aprofundiment sobre el muntatge digital es treballa amb exercicis pràctics que es
realitzen a la Sala de muntatge. Els exercicis són proposats pel professorat i la forma de treballar-los
es basa en el treball cooperatiu en grups i l'aprenentatge a base de problemes.
E/A 3. La planificació de la postproducció es treballarà a partir d'un exercici pràctic que hauran
de realitzar al llarg de tota l'activitat. Per fer-lo, el professorat anirà explicant els procediments a mesura
que l'exercici vagi avançant i es trobin davant la necessitat de resoldre els obstacles.
5.10 Breu descripció de la Unitat Didàctica 2
Nucli d'Activitat 1
E/A 1. Per treballar els Formats Audiovisuals la manera més eficient de fer-ho és a partir
d'exercicis eminentment pràctics. Aquests exercicis pràctics es realitzaran a les sales de muntatge i
estan dinamitzats pel professorat. Els alumnes hauran de solucionar els problemes plantejats pel
professorat a partir del treball cooperatiu i basat en problemes i cercant ells mateixos la informació (a
partir de les referències que puguin trobar a la xarxa, els tutorials dels programaris que es treballen...).
A partir d'aquests exercicis pràctics i els coneixements apresos hauran d'omplir una graella que
els servirà de resum dels continguts treballats.
E/A 2. Breu exercici pràctic de muntatge analògic a partir d'una pràctica d'edició amb aquesta
tecnologia. Com que es tracta d'una tecnologia que ja no s'utilitza gaire a nivell professional preferim
dedicar-hi una pràctica breu i bastant curta.
E/A 3. El professorat plantejarà 3 exercicis pràctics que l'alumnat haurà de realitzar a les sales
de muntatge. No es tracta de que el professorat faci de guia i que l'alumnat segueixi les seves
indicacions, sinó que simplement els faci “l'encàrrec” i l'alumnat haurà d'espavilar-se a aconseguir
resoldre les activitats. Totes les activitats es plantegen seguint les dues metodologies pedagògiques
esmentades (Aprenentage cooperatiu i basat en problemes): es treballa en petits grups, ells mateixos
han de cercar la informació i els recursos per superar els entrebancs,... El professorat haurà d'actuar
d'acompanyant d'aquest procés d'ensenyament i aprenentatge tot fent conscient a l'alumnat de les
tasques que estan realitzant o, per exemple, comentant els exercicis que els diferents grups van
presentant.
Nucli d'Activitat 2
54
E/A1. Com que es tracten conceptes molt teòrics sobre l'edició de vídeo, la millor manera de
plantejar la metodologia pedagògica són les classes magistrals. Tanmateix, aquestes classes
s'organitzaran a partir de visionats i petits debats per tal que l'alumnat sigui partícip de les classes.
E/A 2. El programari digital d'edició es treballarà a partir d'exposicions en públic que l'alumnat
haurà de preparar per grups. El professorat atorgarà a cada grup un programari o unes funcions del
programari a explicar i aquests grups hauran de preparar una presentació per transmetre els
coneixements que han treballat a la resta de la classe. L'objectiu és que cada grup s'espavili a cercar la
informació i els recursos adients per a poder preparar la seva classe magistral.
E/A 3. Per tractar les tècniques de muntatge realitzaran una única activitat en que cada grup
d'alumnes rebrà un material d'arxiu i haurà de muntar-lo seguint uns criteris determinats plantejats pel
professorat. Es tracta de simular un cas de treball real on es rep “un encàrrec” en que es demana a
una empresa que munti unes imatges seguint uns objectius i criteris determinats.
Cada grup rebrà les mateixes imatges, però els criteris i objectius d'aquest “encàrrec” seran
diferents. La idea és que al final de l'activitat es faci un visionat de tots els exercicis i es puguin veure
les diferències dels resultats en funció dels diferents criteris que guiaven l'exercici.
E/A 4. Per grups d'alumnes hauran de crear els títols de crèdit de la pel·lícula que vulguin, però
fent-ho només a través de grafisme i muntatge vertical. Els grups hauran de dissenyar la seva idea i
proposta i cercar els recursos gràfics necessaris per dur-la a terme. Per fer aquesta activitat, l'alumnat
treballarà tot creuant el Final Cut amb el Photoshop i l'After Efects. És per això que el professorat
actuarà de suport als dubtes que plantegi aquest programari.
E/A 5. Es treballaran les qüestions relacionades amb la narrativitat a partir d'una única activitat.
Cada grup d'alumnes disposarà del mateix material en brut, se'ls entregarà diferents plans i preses
d'una seqüència cinematogràfica. Cada grup haurà de fer un muntatge d'acord amb la voluntat
expressiva que ells mateixos han decidit.
Un cop acabats els exercicis ens trobarem que, partint de les mateixes imatges, s'han generat
unes propostes creatives molt diferents. Per això serà molt important la sessió de visionat dels
exercicis per tal de fer una posada en comú i comentar i debatre cada proposta plantejada.
55
5.11 Breu descripció de la Unitat Didàctica 3
Nucli d'Activitat 1
Aquest nucli consta de dues Activitats E/A. En la primera s'ensenya el funcionament de les eines
de sonorització d'una peça audiovisual a través d'una classe magistral. La segona activitat és la
realització d'un exercici pràctic proposat pel professorat.
Nucli d'Activitat 2
Aquest nucli consta de dues Activitats E/A. En la primera s'ensenya el funcionament de les
diferents eines i programaris per a fer el retoc de color a través d'una classe magistral. La segona
activitat és la realització d'un exercici pràctic proposat pel professorat.
Nucli d'Activitat 3
Les tres Activitats E/A tenen un clar contingut teòric, és per això que es treballaran a l'aula
ordinària. La idea és combinar la classe magistral del professorat amb altres activitats més pràctiques
com, per exemple, que sigui el mateix alumnat qui cerqui la informació a la xarxa i als tutorials per
completar els apunts.
Nucli d'Activitat 4
E/A 1. L'alumnat haurà d'entregar totes les peces audiovisuals realitzades al llarg de
l'assignatura amb els diferents formats i després d'haver passat els estàndards i controls de distribució.
Entre aquests formats, se'ls demanarà que generin un DVD amb un menú en el que s'organitzi el
contingut de forma coherent i creativa.
Aquesta activitat eminentment pràctica s'acompanyarà amb el guiatge i petites explicacions del
professorat. A banda d'entregar la peça amb els formats demanats, l'alumnat haurà de presentar una
petita graella de síntesi de les especificitats tècniques de cada format.
E/A 2. El contingut d'aquesta activitat es generarà a partir de l'experiència de consum audiovisual
dels propis alumnes que, segurament, són els principals usuaris de les noves formes de distribució
digital de l'audiovisual. Per tant, serà l'alumnat a través dels debats qui anirà aportant el contingut i el
professorat afegirà les especificacions tècniques que convinguin. Per a realitzar aquest exercici de
“col·lactivització del coneixement” serà bo disposar de connexió a internet i d'altres dispositius
tecnològics per anar exemplificant el què es diu.
La segona part de l'activitat consistirà en la transformació d'una peça que hagin muntat els
56
alumnes al llarg del curs a dos d'aquests formats de distribució nous.
5.12 Breu descripció de la Unitat Didàctica 4
L'objectiu principal d'aquesta UD és que tots aquells coneixements i capacitats que cal dominar
del Crèdit 4 es posin en pràctica amb casos reals. És per això que la majoria de Nuclis d'Activitat es
realitzen de forma coordinada amb altres Crèdits. La idea és treballar en xarxa amb les altres
assignatures i també treballar les competències genèriques.
Es tracta que al segon curs el Crèdit 4 aporti a les altres assignatures la part del muntatge i la
postproducció necessaris per a poder realitzar les activitats proposades en altres crèdits. Una altra
opció hagués sigut que aquestes assignatures actuessin autònomament i s'incorporés el muntatge com
una capacitat que l'alumnat ja domina. Però hem cregut que seria més interessant que l'alumnat
tingués aquesta assignatura com a “guia” o “suport” per perfeccionar i aprofundir amb les capacitats
d'edició i postproducció que ja domina.
Vist des d'una altra manera, es tracta com si des de fora (un altre crèdit) es revés “l'encàrrec”
d'assumir el muntatge d'un projecte audiovisual i, per tant, s'haguéssin de posar totes les energies per
què el muntatge aporti el millor de sí en el projecte. D'aquesta manera es treballa d'una manera prou
similar a com funciona el món laboral real. A més, així es treballen també les competències generals
com la responsabilitat en el treball, el fet d'assumir compromisos, la iniciativa, el fet de ser emprenedor,
la creativitat...
Creiem que aquest sistema d'organització de les activitats en sinergia amb altres crèdits és
constructiu ja que no planteja el muntatge com quelcom aliè i descontextualitzat de la realitat, sinó que
aquesta part del procés de realització es treballa dins d'un cas real. El muntatge s'ha de cenyir a les
necessitats que planteja el projecte i dona-li la resposta més encertada.
Com que l'alumnat ja domina els objectius terminals i els continguts del crèdit, la pedagogia
d'aquest segon any no es planteja com una programació en la que l'alumnat ha d'anar seguint unes
activitats tancades i pautades. En aquest segon any es segueix exclusivament l'aprenentatge basat en
problemes. L'alumnat ha d'aconseguir una fita (resoldre el muntatge plantejat en l'activitat d'un altre
crèdit) i ell mateix ha de cercar els recursos i solucionar els problemes plantejats.
Per tant, les classes del crèdit 4 serviran per crear aquest espai de treball en grup on els
alumnes hauran de cercar recursos i solucions per treballar els projectes. Les classes s'organitzaran a
partir d'activitats d'E/A obertes destinades a treballar aquelles qüestions que sorgeixen en el procés de
muntar del projecte. Així doncs, es combinaran diferents activitats: (1) treball en petit grup cooperatiu
57
en el que es treballa l'edició del projecte (des de la concepció, l'organització del treball, el muntatge en
sí...); (2) espais de debat on els grups exposen l'estat del seu projecte per tal que tota la classe pugui
opinar i aportar valoracions a fi de millorar-lo; (3) petites tutories dels petits grups amb el professorat;
(4) activitats dirigides pel professorat destinades a que els grups es qüestionin com estan treballant un
aspecte específic del seu projecte...
El primer Nucli d'Activitats no respon amb aquesta lògica organitzativa que hem plantejat ja que
es dedica a ensenyar el funcionament del programari AVID. Com ja hem dit, al segon curs es treballarà
amb un nou software d'edició i, per tant, és absolutament necessari dedicar aquest primer NA a veure
el seu funcionament.
El segon NA es treballa conjuntament amb el Crèdit de Realització en cinema i vídeo (C1). Des
del Crèdit 1 es demana a l'alumnat que, per grups, es realitzi una breu peça de ficció. L'alumnat ha de
desenvolupar des de la idea del curtmetratge fins la seva realització final. La nostra implicació en
aquesta activitat es centrarà en l'edició d'aquesta peça audiovisual. Tanmateix, no es tracta que “de
cop” rebem el material per muntar, sinó que la prespectiva del muntatge ja entrarà en joc des de la pre-
producció.
En les classes del Crèdit 4 es seguirà el procés del muntatge d'aquest curtmetratge: com es
planteja el muntatge a partir del guió, quin tipus de muntatge fem d'acord a la voluntat expressiva del
projecte, quines necessitats tècniques requereix, com es pot planificar el rodatge d'acord amb les
necessitats de l'edició... Per treballar aquestes qüestions es realitzaran debats en els que cada grup
exposarà el projecte a la resta de la classe i tothom aportarà opinions, es visionaran exemples de
curtmetratges per tal que els alumnes agafin idees i referències, es visionaran els muntatges de les
seqüències muntades amb tota la classe per tal de valorar-les i rectificar-les... En resum, es tracta de
treballar l'aprenentatge cooperatiu en dos esglaons: el petit grup de treball i el grup-classe com a espai
de debat i ajuda mútua, i el professorat com a guia i tutor d'aquest procés.
El tercer NA treballa conjuntament amb el Crèdit de Multimèdia (C3). L'objectiu d'aquesta activitat
és treballar el muntatge vertical, la introducció del grafisme i la infografia. Aquest és un model de
muntatge que la normativa no té gens present però que cada cop té un pes més important en el sector.
És per això que és important treballar-lo i fer-ho des del Crèdit 3, que és el que té una relació més
directa amb les noves formes de postproducció.
El funcionament de les classes serà idèntic al de l'activitat anterior, però en aquest cas el
professorat segurament tindrà un paper important a l'hora de resoldre aquells dubtes tècnics que
puguis sortir en el procés de muntatge. En aquest sentit és interessant que quan un grup plantegi un
dubte tècnic el professorat, enlloc d'explicar-lo al grup petit, exposi la solució a tota la classe i que
aquell problema concret d'un grup pugui servir d'aprenentatge a tota la classe.
58
El NA 4 treballa conjuntament amb el Crèdit de Síntesi (C11). Es tracta del crèdit final on es
treballen totes les capacitats apreses al cicle de forma global i transversal. En aquest crèdit es demana
a l'alumnat que realitzi un projecte audiovisual (un curtmetratge, un reportatge, un espectacle, un
programa de ràdio...) de forma íntegre.
La idea del Crèdit 4 és que serveixi com a classes de “tutoria” per guiar a l'alumnat sobre com es
pot treballar el muntatge en el seu treball de síntesi. No es tracta d'assumir la tasca de la postproducció
del projecte, sinó d'ajudar a potenciar la part del muntatge de l'exercici a base de treballar la idea,
exposar-la en públic i debatre-la, demanar consells a l'alumnat i al professorat...
59
6. Conclusions
6.1 Valoracions sobre l'organització educativa, la normativa i la relació amb el sector
En primer lloc, amb l'exercici realitzat hem constatat que la docència no és una acció autònoma
d'un professor amb els alumnes a la seva aula, sinó que és un procés complex en el què intervenen
molts agents. Així doncs, no es pot deslligar la pràctica educativa del seu context social, de la
normativa o de l'organització del centre educatiu. Allò que l'alumnat realitza a l'aula és fruit d'un llarg
procés de concens, preparació i gestió.
Per tant, sempre que analitzem o preparem un projecte educatiu hem de tenir en compte tots
aquests elements i agents, ja que sinó estem construïnt quelcom abstracte i descontextualitzat.
Qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge neix d'un context social i per donar resposta a una
necessitat. Si oblidem això, l'educació perd tot el seu sentit.
La hipòtesi de partida d'aquest treball era que l'ensenyament del Crèdit 4 del CS de Realització
(i, en extenció, de tots els Cicles Formatius d'Imatge i So) estava una mica desfaçat de la pràctica del
sector i, per altra banda, que la metodologia pedagògica estava molt estancada amb el model
tradicional. Després d'haver fet tot l'anàlisi, podem concloure que, en general, cal que la programació
es “reinventi” continuament tot seguint les dinàmiques del sector i que, per altra banda, cal que s'aposti
per noves metodologies pedagògiques. Però amb l'anàlisi també hem constatat que la pràctica docent
no pot estar condicionada o subvordinada a la lògica del mercat i que ha de marcar les seves pròpies
dinàmiques i processos.
La lògica del mercat està basada en uns canvis molt forts i, moltes vegades, fets a partir de
“prova i error”. És a dir, surt una nova tecnologia i el sector s'hi volca de cop i, al cap de poc, surt una
altra forma de funcionament que supera l'altra. Evidentment, el sector educatiu no pot condicionar el
seu temari ni pedagogia amb aquestes tendències de canvi constant i fugisser. No ho pot fer per
l'elevat cost que això suposaria i per què l'educació ha de partir d'un procés de debat i concens ampli
de tots els agents implicats.
Tanmateix, cal trobar un equilibri entre els ritmes de canvi del sector audiovisual i els canvis de la
institució educativa. En els dos primers principis generals de la Formació Professional recollits en la
LOE es fa palès l'objectiu que aquest ensenyament s'orienti clarament a donar una formació per la
inserció i actualització constant a les necessitats del mercat de treball5. La Formació Professional ha
5 Principis Generals de la FP:1. La formació professional comprèn el conjunt d’accions formatives que capaciten per al desenvolupament qualificat de
les diverses professions, l’accés a l’ocupació i la participació activa en la vida social, cultural i econòmica. Inclou els ensenyaments propis de la formació professional inicial, les accions d’inserció i reinserció laboral dels treballadors, així com els orientats a la formació contínua a les empreses, que permetin l’adquisició i actualització permanent de les competències professionals. La regulació que conté aquesta Llei es refereix a la formació professional inicial que forma part del sistema educatiu.
60
d'anar lligada amb els entorns laborals reals. La qüestió rau en com trobar aquest equilibri.
Des del meu punt de vista, una de les eines principals per a trobar aquest equilibri és establir
espais de diàleg entre la institució educativa i el món laboral. Aquests espais ja existeixen, per
exemple, en els Consells Escolars dels centres d'FP hi ha representants proposats per les
organitzacions empresarials o institucions laborals presents en l’àmbit d’acció del centre. O, també, la
relació que s'estableix entre el tutor del centre i el tutor del centre laboral on l'alumnat realitza les
pràctiques. Però, tanmateix, moltes vegades aquests són espais massa formals (sobretot el Consell
Escolar) i no esdevé una eina útil per fer un debat a fons sobre com s'ha d'anar ajustant el temari a la
realitat del sector.
Possiblement caldria generar nous espais per a dur a terme la tasca específica d'anàlisi i
comparació entre aquestes dues realitats. Aquests espais, més que estar constituïts per representants
institucionals (organitzacions empresarials, la direcció del centre...), s'haurien de composar pel
professorat i professionals del sector (per exemple, els tutors dels alumnes que estan fent el
pràcticum). Ells són els que treballen de primera mà amb la “matèria prima” (l'alumnat o la realitat del
sector) i, per tant, són els que tenen més coneixement sobre quines són les necessitats i les possibles
millores a fer.
Un dels punts que més m'ha sorprès, tant de l'anàlisi com del procés de redacció del temari, ha
sigut el pes i la funció que té la normativa legal que estableix el temari. El prejudici inicial que tenia vers
la normativa és que aquesta era, en part, un dels factors més rellevants que condicionaven i
estancaven la programació i no la deixaven "actualitzar". Amb el treball he comprovat que aquest
prejudici era bastant erroni i, més aviat, era una excusa per justificar el desfasament existent entre la
pràctica educativa i la pràctia laboral.
Per tant, cal relativitzar bastant el pes de la normativa a l'hora de fer la programació de qualsevol
crèdit. La normativa dóna unes claus bàsiques per organitzar el temari, però es tracten d'unes eines
molt generals i flexibles. El poder real que conté la normativa el té el professorat a l'hora de fer la
programació: quan relaciona les diferents peces que vénen marcades per la normativa (Objectius
terminals, Continguts de conceptes, procediments i actitudinats), quan els temporalitza i, sobretot, quan
els concreta en activitats reals d'ensenyament i aprenentatge.
Per tant, més que donar la "culpabilitat" del desfasament a la normativa, es tracta d'aplicar el
sentit comú a l'hora de programar. Així doncs, si un contingut de la normativa està clarament desfasat
(per exemple, el vídeo analògic) no cal dedicar-hi gaire temps ni pes en la programació. I, en canvi,
atorgar més activitats per aquelles pràctiques professionals que realment tenen una correspondència i
són una necessitat per entrar al món laboral.
A més, cal afegir que pràcticament no hi ha continguts desfasats en la normativa. Tots els
objectius terminals i la pràctica totalitat dels continguts són plenament vigents. El que cal modificar és
2. La formació professional, en el sistema educatiu, té per finalitat preparar l’alumnat per a l’activitat en un camp professional i facilitar la seva adaptació a les modificacions laborals que es poden produir al llarg de la seva vida, així com contribuir al seu desenvolupament personal i a l’exercici d’una ciutadania democràtica.
61
senzillament la tecnologia o introduir nous objectius terminals o continguts que no existien a l'hora de
fer la normativa. Ens referim, bàsicament, el domini del vídeo digital, l'alta definició i les noves
pràctiques basades en l'ús de la xarxa. Tanmateix, a manca d'una nova normativa, aquests continguts
poden ser introduïts a nivell legal dins de les hores de lliure elecció de què disposa el centre o el
mateix crèdit.
Tanmateix, de cara a la redació d'una nova normativa, fora bo que, a part d'introduir els canvis
per actualitzar el temari, deixi objectius terminals i continguts més oberts i flexibles encarats a tractar
les noves pràctiques professionals o tecnologies més avançades que encara no han arribat.
6.2 Conclusions sobre la metodologia i la pedagogia
L'altre punt cabdal del treball era el què es referia a la metodologia docent utilitzada. La hipòtesi
que el model hegemònic no genera bones relacions entre teoria i pràctica i que, a més, les classes
teòriques proposen una pedagogia poc encertada és difícil d'afirmar o negar. No podem afirmar a priori
o com a dogma que és una "bona" o una "mala" metodologia ja que això no es justificar amb "criteris
científics" i exactes, sinó que es refereix a diferents filosofies pedagògiques.
Al llarg del treball hem presentat una certa rivalitat entre els dos models. Per un costat, el clàssic
basat en sessions pràctiques i teòriques (amb classes magistrals) i, per altra costat, un aprenentatge
cooperatiu i amb la pedagogia basada en problemes. Ordoñez6 exemplifica la diferència de la següent
manera: “les classes magistrals funcionen en la seva base com una forma de transmetre
coneixements, enfocats en ampliar els arxius de la memòria i centrant-se, excessivament, en
continguts presentats de maneres específiques i en el coneixement del mestre. Els constructivistes
[referint-se als models d'Aprenentatge Cooperatiu i ABP], en canvi, busquen més la participació, la
interactivitat, significat de l'informació per l'estudiant, i estan enfocades en ell com artífex del seu propi
coneixement, dins del concepte de procés d'aprenentatge”. La tria d'una o altra metodologia respon als
principis pedagògics de cada professorat però, tanmateix, hi ha certs punts que cal que siguin
qüestionats i revisats.
El què és cert és que el primer model ha de revisar la correlació de continguts entre les diferents
sessions. Cal que la part pràctica i la teòrica es complementin mútuament i que tinguin una mateixa
línia "narrativa". És a dir, que les relaciones entre sessions es basin en que: una serveixi per
comprovar l'altra, serveixin per ampliar allò que s'ha dit, per avancar cap a la següent sessió...
Per altra banda, el què hem observat del primer model és que en la part pràctica ja es treballa
seguint les línies de l'aprenentatge cooperatiu o basat en problemes. En els exercicis plantejats
l'alumnat ha de treballar en grup, cercar les solucions pel seu compte, organitzar-se en el treball... Això
6 Ordoñez, CL (2004). Pensar pedagógicamente desde el constructivismo. De las concepciones a las prácticas pedagógicas. Revista de Estudios Sociales, 19, 7-12
62
es fa sense que, a nivell de programació pedagògica, estigui plantejat. Dit d'alguna manera, es fa "de
forma inconscient". El què caldria, doncs, és sistematitzar i ser conscients d'aquest model per tal de
treure-li molt més suc possible.
Personalment, la meva aposta és un model pedagògic basat en l'aprenentatge cooperatiu i basat
en problemes. Evidentment, sóc conscient que aquest model requereix un esforç i una gran feina per
implantar-se ja que planteja un canvi d'arrel en la manera d'ensenyar. Però crec que aquest esforç val
la pena ja que serveix per superar les limitacions del model hegemònic actual.
La principal crítica cap al model anterior és el domini absolut de les classes magistrals com
element generador de coneixement. Unes classes magistrals on el professor exposa oralment el
discurs, de forma gairebé unilateral i on l'alumnat té un paper molt passiu. Alguns estudis7 han
demostrat que amb les classes magistrals la retenció del coneixement no és superior al 20% del què
s'explica i, a més, que l'alumnat no pot mantenir la concentració més de 20 minuts. Una altra de les
crítiques és que el domini absolut del discurs per part del professorat no deixa espai per què l'alumnat
intervingui ja que aquest no es troba còmode ni amb una relació entre iguals.
La introducció de metodologia d'aprenentage basada en el treball cooperatiu i ABP planteja una
nova forma d'accedir al contingut. Ja no es tracta que el professorat doni una matèria i que després
l'alumnat el processi o l'apliqui, sinó que a mesura que els alumnes es troben davant d'un problema ells
mateixos veuen la necessitat de cercar la informació per resoldre'l. L'alumnat és qui percep que
neccessita uns continguts i a partir d'aquí el cerca, ja sigui a través de consultar diferents fonts
d'informació (a la xarxa, biblografia...) o preguntant-li al professorat.
El model que plantegem no significa que no hi hagi classes magistrals, sinó que aquest recurs
pedagògic serà utilitzat quan sigui útil i en combinació amb molts altres sistemes. Que l'alumnat treballi
un text i després es faci un seminari, que cada grup d'alumnes exposi un tema dels continguts o que el
contingut sorgeixi d'un debat en el què participa tothom; són tres estratègies pedagògiques que, a
diferència de la classe magistral, l'alumnat és més participatiu, té una retenció més gran del contingut,
es contextualitza el contingut amb la seva aplicació real...
Un altre punt a favor d'optar per pedagogies més interactives és el fet que ens trobem davant
d'un nou context epistemològic. Actualment, l'accés al coneixement s'ha democratitzat molt i, a través
de les Noves Tecnologies de la Informació, som capaços d'accedir a grans bases de coneixement i
generar múltiples intercanvis i connexions.
Gilroy8 sosté que l'alumnat actual està epsitemològicament influït pels nous mitjans de
comunicació i l'efecte “zapping”: estan acostumats a processar molta informació de cop, a rebre
7 Leonard, WH (2002). How Do College Students Best Learn Science? En J. Cusick (de), Innovative Techniques for Large-Group Instruction. Arlington: National Science Teachers Association
8 Gilroy, M (1998). Using the Thechnology to Revitalize the Lecture: A Model for the Future. En Issues of Education at the Community Colleges: Essays by Fellows in the Mid-Carrer Fellowship Program at Princeton University. New Jersey: Princeton University
63
impactes de moltes pantalles i canals diferents, al canvi constant de mitjans... I, per tant, això els
dificulta mantenir l'atenció del ritme “lent” i monòton que té una classe magistral basada, gairebé
exclusivament, amb la oralitat.
Aquest nou context epistemològic té, per contra, l'inconvenient que ha generat una
“sobresaturació d'informació”. La informació està arreu i n'hi ha molta i, davant d'aquest excés, es
genera una actitud de certa “frustració” ja que no sabem destriar quina és la correcta ni, molt menys,
processar-la tota. Davant d'això, des de la institució educativa caldria educar en el processament
d'aquesta informació. Tant important és aprendre continguts com ser capaços de cercar les fonts i
processar aquestes dades de forma correcta.
Amb el sistema d'aprenentage cooperatiu i ABP que plantegem s'intenta paliar la “monotonia” i la
manca de concentració davant les classes magistrals a partir de la combinació de diferents estratègies.
A més, en la majoria de les activitats programades on es treballen els continguts l'alumnat ha de tenir
un paper actiu: ha de participar en els seminaris, buscar ell mateix el contingut, exposar en grup els
continguts a la resta de la classe...
Per altra banda, en moltes d'aquestes activitats l'alumnat es trobarà davant del context de
“saturació d'informació” que hem esmentat abans i, per tant, haurà de prendre les mesures necessàries
per aprendre: d'on treure la informació, com contrastar-la, com tractar-la correctament... Serà a partir
d'aquestes activitats que l'alumnat aprendrà no només aquest coneixement sinó també a “aprendre a
aprendre”.
Un tercer punt a favor d'optar per aquests nous models pedagògics són les reflexions sobre
l'educació que es fan des de la neurociència. A grans trets, la seva teoria explica que des dels inicis de
la civilització occidental els nostres fonaments epistemològics s'han basat sobre la racionalitat, obviant
totalment la part emocional de la persona humana. Des de la neurociència es defensa que tota acció
humana està impulsada per una part emocional, a nivell científic justifiquen aquest argument apuntant
que tot procés del cervell passa per l'amígdala9 i, per tant, tota acció és fruit d'una voluntat emocional.
Per tant, tota educació que no tingui en compte la part emocional, està condemada al fracàs. A
tall anecdòtic i exemplificatiu ens serveix bastant un conte de Les mil i una nits que diu: “Un cop van
dur un llop a l'escola per ensenyar-li a llegir. El professor li demanava que repetís “Alef, Ba, Ta...”, però
ell sempre contestava “Ovella, cabrit, xai...”. Joan Farrés10 creu que la resposta al conflicte plantejat en
aquest conte s'ha de cercar en “l'educador com a mediador, com qui construeix ponts, capaç de
connectar els continguts conceptuals, procedimentals o actitudinals que l'alumnat ha d'asimilar amb la
situació real en la que es troba, amb les seves preocupacions, interessos, habilitats i desitjos” .
Joan Ferrés creu que la figura del professorat ha d'esdevenir un mediador entre el contingut i la
part emocional de l'alumnat. D'alguna manera ens ve a dir que sense emoció no hi ha aprenentatge.
En aquest sentit, és força interessant la comparació que fa entre la figura del professorat i la del
9 Conjunt de nuclis de neurones que forma part del sistema límbic i és l'encarregada de processar i emmagatzemar les
reaccions emocionals
10 Ferres, J. La Educación como industria del deseo. Un nuevo estilo comunicativo. Gedisa editorial. 2008
64
publicista. Ambdós professionals tenen una mateixa missió: generar una comunicació destinada a
modificar els coneixements, les actituds, els valors i les pautes de comportament d'uns receptors. I els
dos professionals, per fer-ho, han de superar certs impediments i reticències (la manca d'interès, la
sobresaturació d'informació...). Ferrés apunta que la gran diferència entre el món publicitari i l'educatiu
és que el publicitari aconsegueix els seus efectes ja que basa el seu discurs en la part emocional del
seu target i, en canvi, el model educatiu hegemònic oblida totalment aquesta part.
En aquest sentit, la programació plantejada intenta treballar tenint present aquesta part
emocional del procés educatiu. En primer lloc, moltes de les activitats no es plantegen com el
seguiment d'un “programa tancat”, sinó que són prou flexibles i obertes per què l'alumnat les acabi de
treballar aportant els seus interessos i motivacions. Per exemple, en moltes activitats pràctiques es
demana que l'alumnat treballi una tècnica de muntatge, però el contingut de l'audiovisual que han de
realitzar és totalment lliure. En segon lloc, en l'aprenentatge cooperatiu en petits grups cada alumne es
centra en aquella part del projecte que és més del seu interès i, per tant, hi aporta molta més energia i
motivació. En tercer lloc, moltes activitats es basen en l'aprenentatge inductiu, és a dir, el coneixement
és fruit de constatar un fet a partir d'un visionat, d'una activitat o d'un problema que ha sortit i que cal
solucionar per avançar el projecte. Aquest model d'aprenentatge surt d'una experiència emocional que
viu l'alumnat i, per tant, esdevé un procés molt més profund i arrelat que no pas el sistema de recepció
i memorització del model anterior.
A banda d'aquests tres grans punts que hem comentat (superar la classe magistral, apostar per
pedagogies més interactives i treballar la part emocional), creiem que la proposta de programació
plantejada aporta altres potencialitats:
1. L'aprenentatge cooperatiu és el model de treball que més s'aproxima a les dinàmiques
que l'alumnat es trobarà en el món laboral. A diferència del model anterior (basat quasi
exclusivament amb el treball individual), per què s'aconsegueixin els objectius cal aprendre a
treballar en equip, assumir responsabilitats, organitzar el treball amb la resta de companys/es,
debatre i consensuar les qüestions que surgeixin, valorar la feina feta a nivell individual i
col·lectiu...
2. La metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) fomenta l'esperit
emprenedor de l'alumnat. Ja no es troba amb un programa pautat que ha de seguir sinó que
parteix d'una fita a asolir i ha d'anar resolent els problemes que se li planteguin (necessitat de
dominar uns coneixements, de realitzar certes tasques, adquirir uns recursos...). Això obliga a
l'alumnat a adquir un rol molt més actiu en el seu procés d'aprenentatge. Dit en llenguatge
planer, l'alumne “s'ha d'espavilar i buscar-se la vida”.
3. El fet de separar el crèdit en dos cursos (en el primer curs donar tot el contingut i
treballar tots els objectius terminals i, en el segon, aplicar-los en casos pràctics) ens serveix per
65
consolidar l'aprenentatge i no veure allò après com quelcom descontextualitzat de la pràctica
real del món audiovisual.
4. Realitzar les activitats del segon curs conjuntament amb altres Crèdits serveix per
reforçar la idea que no es tracta d'un ens aliè, sinó que el muntatge ha de donar resposta a unes
necessitats específiques de producció i a una voluntat expressiva concreta. D'alguna manera, es
treballa l'edició d'una forma molt aproximada de com funciona en el món laboral: es rep un
projecte amb uns objectius concrets a resoldre i el muntatge s'ha de cenyir amb aquests
propòsits i treballar a fi d'aconseguir aportar el màxim possible.
5. El fet que l'alumnat hagi de presentar totes les pràctiques en un portafolis digital (en una
plataforma de vídeo d'internet) serveix per sistematitzar l'entrega de les pràctiques, veure
l'evolució del seu treball, treballar el vídeo per internet, que els seus treballis puguin ser vistos
per la resta de la classe i, també, exposar-los a la xarxa per què tothom els pugui veure.
6. Incorporar recursos de la xarxa (portafolis digital, penjar documents al servidor, eines per
compartir recursos...) serveix per què l'alumnat conegui aquestes noves tecnologies i que
comenci a treballar amb les eines del món digital, que cada cop tenen més pes en les pràctiques
de la professió.
En resum, des del meu punt de vista cal que l'educació en la Formació Professional es plantegi
com una activitat dinàmica i en constant transformació, però sempre respectant els processos de debat
intern i els ritmes que ha de tenir la institució educativa. L'educació ha de partir de l'alumnat i respondre
a les necessitats pràctiques, conceptuals i actitudinats que es trobaran -o es troben- quan surtin al
mercat laboral. I, per fer-ho, la meva aposta és un aprenentatge cooperatiu i basat en problemes ja que
és el funcionament més semblant al que es trobaran a l'entorn laboral real i, a més, és la manera en
què millor processen i treballen els continguts i objectius terminals.
66
Biblografia
Maurina T. i Miras M., L'avaluació en el centre escolar. MIE Materials Curriculars. Editorial Graó de
Serveis Pedagògics. Barcelona, 1996
VVAA, Realización de Audiovisuales y Espectáculos, Grado Superior. Ministerio de Educación y
Ciencia, editat per ANELE. Madrid, 1994
Ferres, J. La Educación como industria del deseo. Un nuevo estilo comunicativo. Gedisa editorial.
Barcelona, 2008
Gilroy, M Using the Thechnology to Revitalize the Lecture: A Model for the Future. En Issues of
Education at the Community Colleges: Essays by Fellows in the Mid-Carrer Fellowship Program at
Princeton University. New Jersey: Princeton University, 1998
Leonard, WH. How Do College Students Best Learn Science? En J. Cusick (de), Innovative Techniques
for Large-Group Instruction. Arlington: National Science Teachers Association, 2002
Ordoñez, CL Pensar pedagógicamente desde el constructivismo. De las concepciones a las prácticas
pedagógicas. Revista de Estudios Sociales, 19, 7-12, 2004
Jiménez, G. i Llitjós, A. Cooperación en entornos telemáticos en la enseñanza de la química. Revista
Eureka sobre enseñanza y divulgación de las Ciencias. 2006
Web's consultades
www.xtec.cat
www.xtec.cat/fp
www.gencat.cat
www.boe.es
http://recursosdidactics.wordpress.com/
67