programaciÓ didÀctica...programació didàctica del departament de filosofia. curs 2017_2018 pàg....

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

Curs acadèmic 2017/2018

Professorat: Francesc X. Benedí Carbonell

Sílvia Gómez Soler

Institut d’Educació Secundària Sant Vicent Ferrer

Algemesí

Programació didàctica del Departament de Filosofia. Curs 2017_2018 pàg. 2

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA de l’assignatura Valors Ètics de 1r d’ESO

1. Introducció

a. Justificació de la programació

El valor de la reflexió ètica que ofereix la matèria Valors Ètics s'ha de centrar en dotar els alumnes i les alumnes dels instruments de racionalitat i objectivitat necessaris perquè els seus judicis valoratius tinguen el rigor, la coherència i la fonamentació racional que requereixen per tal que les seues eleccions siguen dignes de guiar la seua conducta, la seua vida personal i les seues relacions socials. El currículum bàsic s'estructura al voltant de tres eixos. En primer lloc, pretén complir amb el mandat de la Constitució espanyola, el qual fixa com a objecte de l'educació el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals, que han d'interpretar segons allò que estableix en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els acords internacionals ratificats per Espanya per promoure la seva difusió i desenvolupament, garantint el seu compliment per a tota la humanitat. En segon lloc, contribueix a potenciar l'autonomia dels joves i a preparar-los perquè es convertisquen en els principals agents del seu propi desenvolupament, aprenent a construir, mitjançant una elecció lliure i racionalment fonamentada en valors ètics i la inversió del seu propi esforç, un pensament i un projecte de vida propis, assumint de manera conscient, crítica i reflexiva l'exercici de la llibertat i el control sobre la seua pròpia existència. Finalment, contribueix a afavorir la construcció d'una societat lliure, igualitària, pròspera i justa, mitjançant la participació activa de ciutadans conscients i respectuosos dels valors ètics en què s'ha de fonamentar la convivència i la participació democràtica, reconeixent els drets humans com a referència universal per superar els conflictes, defensar la igualtat, el pluralisme polític i la justícia social.

b. Contextualització

La matèria Valors Ètics pretén promoure la reflexió ètica com a activitat fonamental i pròpia de l'ésser humà, a partir de la qual orientem la nostra conducta i les relacions interpersonals. Per això, el seu objectiu principal és que els alumnes i les alumnes arriben a sentir-se artífexs de la seua persona, de la societat en què viuen, així com del món que els agradaria construir, ajudant-los a desenvolupar tant les seues capacitats cognitives com afectives per consolidar la reflexió com un hàbit necessari en la consecució de la seua autonomia i la justificació racional de les seues eleccions com a guia de la seua conducta en tots els àmbits de la vida. Des d'aquesta àrea s'aporten les bases d'una formació cívic-social que ajudarà a desenvolupar les competències necessàries per situar-se en una realitat social diversa i globalitzada, contribuint a promoure el pensament crític i una actitud responsable amb la seua vida i el seu entorn social i natural. A través d'aquesta matèria l'alumnat aprofundeix en el coneixement i l'assumpció responsable dels


seus drets i deures com a persona, com a membre d'un grup pertanyent a una societat mundial i, per tant, en la formació acadèmica i en la consecució d'una vida reeixida i digna. De la mateixa manera, l'alumnat continua la seva familiarització amb el plantejament de qüestions que ens afecten a tots els éssers humans; com diria Kant: què he de fer?, què puc esperar si faig el que he de fer?, són preguntes essencials i irrenunciables que tractarà de respondre realitzant investigacions sobre els principals problemes i reptes del nostre món, proposant solucions i aprenent a comunicar-les ; habilitats que, sens dubte, són importants i útils al llarg de la vida i que contribueixen, a la vegada, a una convivència pacífica i a l'exercici de la ciutadania democràtica. Per tot això, l'aprenentatge cooperatiu i el diàleg entre iguals que promou el debat, no és només una recomanació pedagògica, és una exigència de l'acció orientada a l'enteniment, la qual rebutja la violència i els prejudicis a l'hora de resoldre conflictes i que, per això, s'ha de tenir present al llarg d'aquesta etapa.

2. Objectius

a. Objectius generals de l’etapa/cicle vinculats amb l’àrea o matèria

En l'Article 15 del Capítol I del Títol II referent a l'Educació Secundària Obligatòria del Decret 87/2015 de 5 de juny (i Decret 136/2015 de 4 setembre), pel qual s'estableix el currículum i l'ordenació general de l'ESO i el batxillerat, s’assenyalen com a objectius de l'etapa, entre d'altres, els següents: i) Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte cap als altres. f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l'esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l'alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere. h) Formar l'alumnat per a l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans. Per tal d’assolir aquests objectius es presenta l'assignatura de Valors Ètics dins un projecte comú establert al llarg dels quatre cursos de l'ESO.

3. Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i

els objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluació

Valors Ètics contribueix de forma substancial al desenvolupament de la competència social i ciutadana perquè és aquesta la que està present en el desenvolupament de tots els seus continguts. La competència en comunicació lingüística es treballa en tot moment atès que és a través de l'acció comunicativa com construïm el nostre món social i tractem d'arribar a acords per a vehicular la relació amb els altres. La competència aprendre a aprendre és també clau


perquè es fomente l'autonomia personal i l'esperit crític i permet a l'alumnat l'autoregulació dels seus processos cognitius i de la conducta en diferents contextos, garantint que adquirisca recursos suficients per formar-se permanentment. L'aportació de l'àrea a la competència de consciència i expressions culturals se centra en el coneixement de les manifestacions culturals de l'entorn i propicia una actitud d'obertura i de respecte cap a la diversitat d'expressions culturals. Aquesta matèria també treballa la competència digital en relació a la recerca de la informació, la seua interpretació, així com en l'elaboració de treballs en format digital. L'alumnat ha de saber com i què buscar perquè no tot és igualment rellevant. Serà el professor qui oriente i done els criteris i els objectius perquè l'ús de les noves tecnologies siga aprofitable educativament. La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, encara que no és pròpiament una competència d'aquesta matèria, es treballa en la unitat 9 "Bioètica". Finalment, Valors Ètics afavoreix el sentit d'iniciativa i l'esperit emprenedor des de tots els seus blocs mitjançant la planificació de tasques enfocades cap al foment de la responsabilitat i la participació en activitats que promouen l'aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida i la construcció d'una ciutadania democràtica.

4. Continguts. Estructura i classificació

1r ESO

UNITATS CONTINGUTS CRITERIS

AVALUACIÓ COMPETÈNCIES

CLAU

TOTES -Estratègies de planificació, organització i gestió. Selecció de la informació tècnica i recursos materials. Estratègies de supervisió i resolució de problemes. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat. Habilitats de comunicació.

- Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, adaptar-los a canvis i imprevistos, avaluar amb ajuda de guies al procés i al producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

SIEE


- Ús dels instruments més comuns de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, compartir informació i recursos, i construir un producte o meta col·lectiva. Correu electrònic. Mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge com a blogs, fòrums, wikis...

- Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

CCLI CAA CD

- Iniciativa i innovació. Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. Pensament alternatiu. Sentit crític.

- Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interès durant el seu desenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

SIEE


1: Què sóc? Sóc un animal molt estrany.

- Reflexió sobre l’ésser humà. - La vida en societat. - Instint i aprenentatge.

- Distingir a través d’exemples o estudi de casos la conducta instintiva del comportament guiat per les decisions i la raó.

CSC CCLI CAA

- La llibertat com a característica de l’acció humana. - Autonomia moral.

- Reflexionar sobre la importància de responsabilitzar-se de les accions pròpies i les seues conseqüències per a redefinir el concepte de llibertat. - Reconèixer la importància de l’autonomia en la acció moral.

CSC CCLI CAA SIEE

2: Identitat. Però... qui sóc?

- La personalitat com a conjunt de característiques psicològiques i de comportament: herència biològica, ambiental i experiència vital.

- Reconèixer la personalitat com a element fonamental de la identitat. - Reflexionar sobre com constituïm la nostra personalitat i amb quins elements.

CSC CCLI CAA CEE

- Autonomia i heteronomia moral. - Normes i valors. - Autoestima. - Dignitat.

- Partint del tema anterior, desenvolupar el concepte de autonomia i heteronomia en relació a la pròpia construcció individual. - Reconèixer la naturalesa del valors. - Entendre la importància de l’autoestima en el

CSC CCLI CAA SIEE


desenvolupament personal. - Valorar la dignitat com un dels valors fonamentals dels éssers humans.

3: Gènere: algú ha vist el fill de Spiderman?

- Concepte de sexe i gènere. - La situació de la dona dins de la Humanitat.

- Comprendre les categories de dona i d’home i com divideixen a la Humanitat. - Entendre que aquestes diferències no són més que una interpretació del sexe.

CSC CCLI CAA CEC

- Els estereotips i rols.

- Comprendre el concepte d’estereotip i el seu caràcter arbitrari. - Desenvolupar la capacitat de desmuntar aquests estereotips en la pròpia vida.

CSC CCLI CAA CEC

- La igualtat entre homes i dones: el feminisme. -Coresponsabilitat.

- Reconèixer la importància del feminisme com a moviment fonamental de la modernitat. - Desenvolupar actituds i comportaments orientats a l’eliminació de les discriminacions per sexe. - Potenciar la coresponsabilitat per a superar les servituds de la maternitat.

CSC CCLI SIEE CAA


4: Identitat digital: també vivim en Internet?

- Privacitat i intimitat. La seua concreció en les noves tecnologies. - La Identitat digital. - Dret a l’oblit on line. - El ciberassetjament.

- Reconèixer que una part important del desenvolupament personal al segle XXI, té lloc a Internet. - Comprendre aquesta nova dimensió, els avantatges, el problemes i els perills. -Prendre consciència dels nostres drets en Internet.

CSC CCLI SIEE CAA CD CMCT CEC

5: Família: només hi ha una... Afortunadament?

- La família i el seu espai a la societat.

- Reconèixer la importància de la família com a una institució fonamental en la història de la humanitat.

CSC CCLI CAA

- La pluralitat dels models familiars a la societat del segle XXI.

- Prendre consciència dels models familiars tant tradicionals, como els sorgits de les transformacions socials i legals de les darreres dècades.

CSC CCLI CAA

6: Espai Social: el carrer és nostre.

- El concepte de discapacitat. - Les barreres arquitectòniques. - Igualtat d’oportunitats.

- Comprendre el concepte de discapacitat i com s’ha de garantir la igualtat d’oportunitats per a compensar les desigualtats. - Prendre consciència de la importància de l’espai públic i la necessitat de que

CSC CCLI CAA SIEC CMCT


siga accessible a tots.

- L’espai viscut. - L’activitat humana i la seua relació amb l’espai. - L’amabilitat com a valor.

- Prendre consciència de la relació de l’espai amb les nostres vides. - Desenvolupar la idea de que l’espai públic és un espai compartit i que hem de compartir amb els demés.

CSC CCLI CAA CMCT

7: Companys i amics. Els companys es troben; els amics es trien

- Companys i amics. - Característiques de l’amistat. L’amistat com a sentiment. - L’empatia. - La benevolència.

- Reflexionar sobre la importància de l’amistat en la existència humana. - Diferenciar entre amistat i companyonia. - Tenir la capacitat d’omplir l’amistat de contingut.

CSC CCLI CAA CEC

8: Conflictes... ho arreglem al carrer?

- El conflicte. Aspectes negatius i positius. - La mediació

- Reconèixer el conflicte com a una de les característiques de la vida en societat. - Desenvolupar la capacitat per a solucionar els conflictes mitjançant la mediació, per evitar solucions violentes.

CSC CCLI CAA CEC SIEE

- L’assetjament. - El maltractament.

- Desenvolupar la capacitat de reconèixer l’assetjament i el maltractament en tots els àmbits,



però en particular a l’escola.

9: La diversitat. Tan iguals, tan diferents

- La diversitat. - La pluralitat.

- Reconèixer que la Humanitat té una composició plural basada en la diversitat. - Entendre que aquest fet, és una font de riquesa.

CSC CCLI CAA CEC

- L’etnocentrisme. - La xenofòbia. - El racisme.

- Reconèixer els prejudicis negatius fruit de la diversitat cultural. - Reconèixer i ajudar a eliminar els comportaments discriminatoris que naixen del racisme i la xenofòbia.

CSC CAA CCLI CEC

10: Normes i justícia. Totes les lleis són justes?

- Normes i lleis. - Dret i justícia. - Desobediència civil.

- Comprendre els conceptes de norma i de llei i la seua funció necessària en la vida en societat. - Incorporar el concepte de dret i de justícia. Prendre consciència de l’ésser humà com a subjecte de dret. - Conèixer la desobediència civil i saber quan i com exercir-la.

CSC CCLI CAA CEC

- Els Drets Humans: la Declaració Universal dels Drets Humans.

- Conèixer la existència de la DUDH i el seu caràcter universal, imprescriptible i inalienable.

CSC CCLI CAA CEC


11: Igualtat i justícia social. Ens cal ajuda per ser iguals?

- La igualtat davant de la llei. - La justícia social.

- Reconèixer el caràcter igualitari de la llei. - Reconèixer que la justícia social és necessària en una societat justa. Entendre la noció d’igualtat d’oportunitats.

CSC CCLI CEC

- La discriminació positiva.

- Entendre que la discriminació positiva és una eina fonamental per a la superació de les desigualtats. - Desenvolupar la capacitat de l’alumne per aplicar aquesta tècnica en tots els àmbits on puga ser necessari.

CSC CAA CCLI SIEE CEC

12: L’ecologia. Netege o embrute el món on visc?

- Sostenibilitat. - L’empremta ecològica.

- Reflexionar sobre la relació entre l’ecologia i el comportament humà. -Desenvolupar comportaments orientats a la reducció de la seua empremta ecològica.

CSC CCLI CEC SIEE CMCT

- Problemes ecològics globals.

- Analitzar els principals problemes ecològics globals i conèixer les solucions que la humanitat té al seu abast.

CSC CCLI CAA CD CMCT

COMPETÈNCIES CLAU CCLI: Competència en comunicació lingüística.


CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. CD: Competència digital. CAA: Competència aprendre a aprendre. CSC: Competències socials i cíviques. SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. CEC: Consciència i expressions culturals.

5. Unitats didàctiques

a. Organització de les unitats didàctiques

Seguirem el plantejament del llibre de text de l’assignatura que anem a utilitzar, Valors Ètics 1r ESO de l’editorial Diálogo. Cada unitat comença amb una lectura inicial que suggereix l’assumpte principal de la unitat. Els continguts de cada unitat didàctica es desenvolupen d’una manera eminentment pràctica, a través d’activitats des de les quals l’alumnat extraurà les reflexions teòriques pertinents, ajudat per alguns quadres-resum introduïts al llarg de les pàgines. Al final de cada tema es presenten: a) un parell de lectures breus per treballar la comprensió lectora i l’anàlisi de textos; b) una pàgina de reflexió teòrica que organitza de manera global els continguts estudiats; c) una pel·lícula relacionada amb la matèria.

b. Distribució temporal de les unitats didàctiques

Són 12 unitats didàctiques que es distribueixen al llarg del curs de la següent manera: 1ª avaluació: Unitats 1, 2, 3 i 4 2ª avaluació: Unitats 5, 6, 7 i 8 3ª avaluació: Unitats 9, 10, 11 i 12 Aquesta distribució suposa que, degut a l’escàs nombre de classes de l’assignatura (2 hores setmanals), disposarem d’unes 6 classes per treballar cada unitat (càlcul aproximatiu, degut a les incerteses pel que fa al calendari escolar l’hora de redactar aquesta programació). A més a més cal ser conscients de que aquesta distribució temporal és tan sols una proposta. Les diferències entre els diversos grups, el desigual nombre de classes per avaluació degut a activitats extraescolars, festivitats locals, així com altres raons poden fer recomanable alterar-la al llarg del curs.

6. Metodologia. Orientacions didàctiques


a. Metodologia general i específica de l’àrea o matèria

La metodologia farà insistència, especialment, en la comprensió lectora de textos breus, notícies, documents d’actualitat, així com en la visualització de reportatges, documentals o pel·lícules sobre els temes estudiats en el curs. Els punts centrals en què es basa la metodologia són: a) Interacció i aprenentatge: l’objectiu últim és que tots els alumnes i les alumnes

sense exclusió, adquirisquen els millors aprenentatges possibles. b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos

d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.

c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn.

d) Didàctica específica de l’àrea, ja siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de continguts; atenent la seua singularitat s’utilitzen distints recursos. La lectura i anàlisi de textos tant filosòfics com d’actualitat (notícies), l’anàlisi i composició escrita a partir de materials audiovisuals, són recursos imprescindibles. Però també és necessari treballar l’expressió oral; treballs individuals o en grup, que requerisquen una exposició, debats, etc.

b. Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge

Com indica la llei, una assignatura que pretén desenvolupar en els alumnes actituds de tolerància democràtica no pot comptar amb una metodologia unitària. Per tant, haurem de concebre una didàctica oberta. És notable la diversitat dels objectius que es pretenen aconseguir per la qual cosa emprarem diferents eines que permeten la seua consecució. En qualsevol cas enumerem a continuació alguns dels procediments i tècniques que seguirem: a) Exposicions del professor: és la millor eina per introduir continguts de caràcter conceptual. Si bé no és l'única opció didàctica, seran imprescindibles. Malgrat això, és convenient reforçar-les amb altres tipus d'activitats. b) Elaboració del quadern de l’assignatura: l’alumnat haurà de reflectir tota la feina feta a classe al quadern de l’assignatura, on haurà de quedar registrat el treball personal de l’alumnat, com ara la resolució de les activitats, les conclusions de les discussions en els debats, els comentaris, activitats i ressenyes de les pel·lícules, etc. c) Redaccions: la redacció de textos de certa extensió és fonamental per diversos motius. En primer lloc perquè permet desenvolupar la capacitat d'exposar i enllaçar idees per escrit. D'altra banda, els escrits permeten aplicar els conceptes apresos així com buscar informació. d) Debats: eina fonamental a l'hora de promoure els valors de tolerància i convivència que sustenten l'assignatura. A més, permeten desenvolupar les facultats-lingüístiques de l'alumnat. Els debats exigeixen, al seu torn, elaboració d'idees per a la seua exposició així com la recerca i el processament d'informació.


e) Treballs de recerca: aquests poden ser elaborats també en grup. D'aquesta manera es fomenta el treball en equip i la col·laboració. Tanmateix, permeten l'elaboració dels continguts impartits i un treball d'aprofundiment que fa possible reforçar-los. Aquests treballs poden ser exposats a classe. D'aquesta manera seran els alumnes els qui, supervisats pel professor, expliquen i desenvolupen els continguts. Es fomenta així la participació i la implicació de l'alumnat en el desenvolupament de la matèria. f) Materials audiovisuals: la seua utilització a classe pot permetre als alumnes documentar i reflexionar sobre situacions concretes en les quals es puguen observar algunes de les situacions de desigualtat, incompliment dels Drets Humans o alguns dels canvis socials a què fan referència els objectius. D'altra banda és interessant l'ús d'alguns documentals o pel·lícules que ens ajuden a comprendre alguns dels continguts. g) Lectura i comentari de textos: tant els llibres de lectura, com la lectura i comentari de textos breus són una eina important dins la didàctica de l'Ensenyament Secundari Obligatori ja que en la seva regulació es reconeix el foment de la lectura com un dels seus objectius. Al seu torn, pot complir una funció anàloga a la dels materials audiovisuals. A això cal afegir que permeten el desenvolupament de la comprensió lectora i milloren aspectes com la redacció o l'ortografia.

7. Avaluació

a. Criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació estan exposats en la quarta columna del quadre de l’apartat 4. Continguts.

b. Instruments d’avaluació i criteris de qualificació

Els criteris de qualificació contemplen no només l’assoliment dels objectius expressats a l’esmentat apartat 4., sinó que inclouen els següents elements: 1. Identificar i rebutjar les actituds de discriminació en situacions concretes aplicant un criteri autònom. Aquest criteri permet comprovar si l'alumnat, davant la presentació d'un cas o situació simulada o real, és capaç de reconèixer la discriminació que, per motius diversos, pateixen determinades persones en les societats actuals. 2. Participar en la vida del centre i de l'entorn i practicar el diàleg per superar els conflictes. Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes i les alumnes han desenvolupat habilitats socials de respecte i tolerància cap al seu entorn. Ja siga mitjançant el diàleg i el respecte a les persones o mitjançant la participació activa i constructiva en la vida del centre. 3. Utilitzar diferents fonts d'informació i ser capaç de processar-les i seleccionar-les així com emprar-les a l'hora d'exposar o debatre. Ser capaç de construir un


discurs argumentat. Aquest criteri pretén comprovar si l'alumnat coneix les tècniques del debat, si es documenta degudament i si és capaç d'analitzar, sintetitzar i exposar la informació integrant-la amb la seva argumentació. 4. Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans i la seua evolució, distingir situacions de violació dels mateixos i reconèixer i rebutjar les desigualtats. Aquest criteri avalua el grau de coneixement de la Declaració Universal dels Drets Humans i altres convencions i declaracions universals i la seua evolució històrica, si l'alumnat reconeix els actes i les situacions de violació de drets humans en el món actual, i les discriminacions que encara pateixen alguns col·lectius. 5. Mostrar actituds cíviques davant la vida quotidiana, relatives a la cura de l'entorn, la seguretat viària, la protecció civil, el consum responsable o la protecció del medi ambient. Amb aquest criteri es pretén avaluar el grau de coneixement de les responsabilitats ciutadanes i les obligacions cíviques que corresponen al ciutadà pel que fa a la cura de l'entorn, la seguretat viària, la protecció civil, el consum responsable o la protecció del medi ambient. 6. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (tecnologia, pluralitat cultural, convivència urbana, globalització etc.) mantenint una actitud responsable i crítica davant els mateixos. Comprendre, al seu torn, les desigualtats que aquests canvis generen i desenvolupar actituds responsables que contribueixin a la seva millora. Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar els problemes derivats dels canvis socials més recents com són les desigualtats que produeixen. D'altra banda es tracta de comprendre el paper que la informació i la comunicació tenen en les nostres societats actuals, així com fomentar una actitud crítica davant dels mitjans de comunicació de masses. 7. Assistir diàriament a classe i justificar adequadament les absències. Si l’alumne falta de manera injustificada un 33% de les classes al llarg d’una avaluació aquesta es donarà per suspesa. 8. Realitzar les activitats encomanades pel professor i participar del treball diari de l’aula. 9. Mantenir una actitud de respecte cap a la resta de membres de la comunitat educativa: companys, professorat i personal no docent. Es qualificarà l’alumnat segons els següents percentatges:

quadern de l’assignatura: 50% dur-lo al dia (actualitzat) recollir tota la feina netedat: marges, informació estructurada,... faltes d’ortografia

qüestionaris o ressenyes sobre les pel·lícules: 20% elaboració de les respostes lliurament en termini

actitud: 30%


interès i implicació participació activa i respectuosa

Per a tindre l’avaluació aprovada, cal tindre nota en tots els apartats. Si es té un zero en algun dels apartats, l’avaluació serà negativa. En la Prova extraordinària de Juny, l’alumnat que no ha superat l’assignatura farà una prova escrita sobre els continguts treballats a classe durant el curs.

c. Tipus d’avaluació

- Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus d’avaluació es produeix a l’inici de l’assignatura, normalment durant la primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge.

- Avaluació formativa (continuada, processual): aquest tipus d’avaluació es dóna durant tota l’assignatura. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació de l’aprenentatge dels estudiants.

- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les avaluacions parcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estigui configurat el sistema general d’avaluació de l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assoliren.

d. Activitats de reforç i ampliació

En cas que siga necessari recuperar aquells continguts que no s'han assolit durant l'avaluació, el professor acordarà amb l’alumnat que tinga necessitat d'adequar els seus coneixements de la matèria als mínims establerts, la manera i el moment en què s'han de realitzar determinats exercicis, proves o treballs per superar de manera satisfactòria la matèria.

e. Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge

El Departament de Filosofia farà el seguiment del compliment de la programació en acabar cada avaluació, tenint en compte els diferents apartats d’aquesta programació, pel que fa als continguts, materials i metodologia emprada, així com els resultats en la qualificació. En acabar el curs, el Departament elaborarà la preceptiva Mèmoria Didàctica, on s’arreplegaran les propostes de millora.


8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport

educatiu o amb necessitat de compensació educativa

L'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu serà atès amb mesures extraordinàries que impliquen adaptacions d'accés al currículum. Aquestes mesures de caràcter extraordinari han de ser significativament diferents de les aplicades a la resta del grup. Així, es faran adaptacions curriculars individuals significatives, programes de millora de l'aprenentatge i del rendiment, així com altres programes específics de tractament personalitzat.

9. Foment de la lectura

El treball bàsic i quotidià en l'assignatura de Valors Ètics és un treball amb textos. Això implica treballar diàriament la comprensió lectora. Amb aquesta finalitat, junt a la lectura dels textos sempre es proposa una sèrie de preguntes per orientar, ajudar i comprovar el resultat del treball de l'alumnat. A Valors Ètics, tot i el seu caràcter reflexiu però principalment pràctic, farem servir fragments de textos filosòfics i literaris, així com articles de premsa, com a instruments amb els quals facilitar la reflexió i la discussió dialogada. A més, una altra de les eines de treball i d'avaluació en aquesta assignatura és la composició de textos breus sobre els temes tractats. Els alumnes treballaran la redacció en totes les unitats didàctiques prestant especial atenció a la estructuració dels continguts, l'ordre de l'exposició i el desenvolupament de les idees.

10. Utilització de les TIC

Una de les competències claus té a veure amb l’us de les TIC (competència digital). És un fet evident que no podem disposar únicament dels recursos tradicionals en l’aprenentatge, és a dir, els llibres. Tenim clar que les noves tecnologies formen part de l’espai quotidià d’alumnat i professorat, i no en poden viure d’esquenes a aquesta realitat. Tot al llarg d’aquesta programació s’ha incorporat aquesta competència en els criteris d’avaluació i s’ha tingut en compte en la metodologia a seguir. Quant a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), el nostre departament fa servir les següents mesures per a difondre les bones pràctiques en el seu ús:

1. Utilització de la página web del nostre institut i de les pàgines web personals del professorat del departament com a canal de comunicació entre el professorat i l’alumnat.

2. Fer comprendre als alumnes que entre les múltiples funcions de la xarxa que pot utilitzar –d’oci, entreteniment, cultural...– està la informativa. A


través de la xarxa es pot accedit a gran part del llegat cultural de la humanitat.

3. Ús d’Internet com a font de recerca, informació i contrastació d’idees a l’aula i fora de l’aula.

4. Fer pràctiques per tal de discernir entre les fonts informatives idònies de la xarxa i d’altres que només són ‘soroll’ en el sentit de la teoria de la comunicació. Cal atendre, per tant, a l’autoria de la web, la data... per tal d’analitzar l’autoritat i la validesa sobre la informació que es busca.

5. Aprendre a anar a l’encalç dels objectius sense desviar l’atenció cap a altres temes.

6. Prevenir els alumnes sobre els elements distorsionants (publicitat, jocs...) que dificulten les tasques acadèmiques.

7. Aprendre a organitzar la informació en carpetes virtuals.

8. Utilització del correu electrònic per a la consulta de dubtes, transmissió d’informació...

11. Recursos didàctics i organitzatius

El Departament disposa d’un ordinador portàtil, compartit pel professorat del Departament. Totes les aules disposen d’un canó per a projectar els arxius (pdf, powerpoint, vídeos, pel·lícules), amb altaveus. També disposa tot el centre d’una connexió wifi. Disposem d’una aula d’informàtica, amb ordinadors per a quasi tots els alumnes, i que pot ser utilitzada sempre que haja estat reservada.

12. Activitats complementàries

El Departament de Filosofia no té cap activitat organitzada, però no descarta preparar i dur a terme alguna activitat, en el cas que se li oferte, o en tinga coneixement, al llarg del curs, com ara l’assistència a alguna exposició, representació teatral, projecció cinematogràfica o qualsevol altra activitat que tingués interès des del punt de vista de les assignatures impartides. En cas de programar alguna activitat, sol·licitaríem l’autorització del Consell Escolar.


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA de l’assignatura Valors Ètics de 2n d’ESO

1. Introducció




La matèria Valors Ètics pretén promoure la reflexió ètica com a activitat fonamental i pròpia de l'ésser humà, a partir de la qual orientem la nostra conducta i les relacions interpersonals. Per això, el seu objectiu principal és que els alumnes i les alumnes arriben a sentir-se artífexs de la seua persona, de la societat en què viuen, així com del món que els agradaria construir, ajudant-los a desenvolupar tant les seues capacitats cognitives com afectives per consolidar la reflexió com un hàbit necessari en la consecució de la seua autonomia i la justificació racional de les seues eleccions com a guia de la seua conducta en tots els àmbits de la vida. Des d'aquesta àrea s'aporten les bases d'una formació cívic-social que ajudarà a desenvolupar les competències necessàries per situar-se en una realitat social diversa i globalitzada, contribuint a promoure el pensament crític i una actitud responsable amb la seua vida i el seu entorn social i natural. A través d'aquesta matèria l'alumnat aprofundeix en el coneixement i l'assumpció responsable dels seus drets i deures com a persona, com a membre d'un grup pertanyent a una


societat mundial i, per tant, en la formació acadèmica i en la consecució d'una vida reeixida i digna. De la mateixa manera, l'alumnat continua la seva familiarització amb el plantejament de qüestions que ens afecten a tots els éssers humans; com diria Kant: què he de fer?, què puc esperar si faig el que he de fer?, són preguntes essencials i irrenunciables que tractarà de respondre realitzant investigacions sobre els principals problemes i reptes del nostre món, proposant solucions i aprenent a comunicar-les ; habilitats que, sens dubte, són importants i útils al llarg de la vida i que contribueixen, a la vegada, a una convivència pacífica i a l'exercici de la ciutadania democràtica. Per tot això, l'aprenentatge cooperatiu i el diàleg entre iguals que promou el debat, no és només una recomanació pedagògica, és una exigència de l'acció orientada a l'enteniment, la qual rebutja la violència i els prejudicis a l'hora de resoldre conflictes i que, per això, s'ha de tenir present al llarg d'aquesta etapa.

2. Objectius





Valors Ètics contribueix de forma substancial al desenvolupament de la competència social i ciutadana perquè és aquesta la que està present en el desenvolupament de tots els seus continguts. La competència en comunicació lingüística es treballa en tot moment atès que és a través de l'acció comunicativa com construïm el nostre món social i tractem d'arribar a acords per a vehicular la relació amb els altres. La competència aprendre a aprendre és també clau perquè es fomente l'autonomia personal i l'esperit crític i permet a l'alumnat


l'autoregulació dels seus processos cognitius i de la conducta en diferents contextos, garantint que adquirisca recursos suficients per formar-se permanentment. L'aportació de l'àrea a la competència de consciència i expressions culturals se centra en el coneixement de les manifestacions culturals de l'entorn i propicia una actitud d'obertura i de respecte cap a la diversitat d'expressions culturals. Aquesta matèria també treballa la competència digital en relació a la recerca de la informació, la seua interpretació, així com en l'elaboració de treballs en format digital. L'alumnat ha de saber com i què buscar perquè no tot és igualment rellevant. Serà el professor qui oriente i done els criteris i els objectius perquè l'ús de les noves tecnologies siga aprofitable educativament. La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, encara que no és pròpiament una competència d'aquesta matèria, es treballa en la unitat 9 "Bioètica". Finalment, Valors Ètics afavoreix el sentit d'iniciativa i l'esperit emprenedor des de tots els seus blocs mitjançant la planificació de tasques enfocades cap al foment de la responsabilitat i la participació en activitats que promouen l'aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida i la construcció d'una ciutadania democràtica.


UNITATS CONTINGUTS CRITERIS

AVALUACIÓ COMPETÈNCIE

S CLAU

TOTES - Estratègies de planificació, organització i gestió. Selecció de la informació tècnica i recursos materials. Estratègies de supervisió i resolució de problemes. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat. Habilitats de comunicació.

- Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i de temps ajustada als objectius proposats, adaptar-los a canvis i imprevistos, avaluar amb ajuda de guies en el procés i el producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

SIEE


- Ús dels instruments més comuns de les TIC per col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup per tal de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, com-partir informació i recursos, i construir un producte o meta col·lectiva. Correu electrònic. Mòduls cooperatius en entorns personals d'aprenentatge com blocs, fòrums, wikis...

- Participar en intercanvis comunicatius de l'àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

CCLI CAA CD

- Iniciativa i innovació. Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoregulació d'emocions, control de l'ansietat i incertesa i capacitat de automotivació. Superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. Pensa-ment alternatiu. Sentit crític.

- Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tenir iniciativa per emprendre i proposar accions sent conscient de les seues for-fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interès durant el seu desenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

SIEE

1: La llibertat - Dimensió moral de l’ésser humà. - Significat del terme

llibertat.

- Distingir a través d’exemples o estudi què significa ser lliure i quines conseqüències té.

CSC CCLI CAA


- La llibertat com a fonament de la moral.

- Autonomia moral - La vida en societat. - Responsabilitat.

- Reflexionar sobre la importància de responsabilitzar-se de les accions pròpies i les seues conseqüències per redefinir el concepte de llibertat. - Reconèixer la importància de la autonomia en l'acció moral. - Reflexionar sobre el paper que juga la societat en la formació de la persona.

CSC CCLI CAA

2: El diàleg - El diàleg com a tret de la personalitat humana. - El diàleg com a mitjà de resolució de conflictes. - La importància de la cultura democràtica.

- Reflexionar sobre com constituïm la nostra personalitat i amb quins elements.

CSC CCLI CAA CEE

- El respecte i la llei de la majoria.

- Racionalitat comunicativa i racionalitat instrumental com a criteris de decisió i de valoració de l’acció humana.

- Respecte en l’ús del llenguatge.

- Valorar la dignitat como un dels valores fonamentals dels éssers humans.

CSC CCLI CAA


3: El llenguatge moral

- El llenguatge de la moral. - Distinció entre judicis de fet i judicis de valor. - Especificitat dels valors morals. - Historicitat i universalitat dels valors: intents de superar el relativisme moral. - Drets i jerarquia de valors - L'enjudiciament de l'acció moral: judicis morals

- Classificar accions de la seua vida quotidiana i de l'àmbit públic distingint aquelles que tenen un caràcter moral i explicar els valors ètics que donen suport a les seues decisions per tal de diferenciar els conceptes d'ètica i moral. - Classificar diferents judicis diferenciant aquells que són descriptius dels valoratius i assenyalant, d’entre aquests darrers, els que són morals per tal de reconèixer la seua especificitat.

CSC CCLI CAA CEC

- Justificació de l’acció moral: normes morals.

- Etapes en el desenvolupament de la consciència moral (Piaget-Kolhberg)

- Evidenciar la importància de respectar les diferents opcions valoratives existents dins el marc dels drets de tots, realitzant tasques o projectes individuals o col·lectius.

CSC CCLI CAA CEC


4: Democràcia - Justícia i Política: Democràcia i la inclusió de l’altre.

- Dret, facticitat i validesa de la Justícia.

- De la polis a l’Estat Modern.

- L’ésser humà com a zoon politikon (Aristòtil)

- Reconèixer les característiques essencials de la política de Aristòtil recreant situacions socials en què coexistisquen el bé comú, la justícia i la felicitat dels seus ciutadans, i comparar-les amb situacions de la societat actual caracteritzades pel individualisme i la pluralitat de concepcions del bé. - Analitzar situacions de la vida real en què l'absència d'implicació i participació de la ciutadania ha generat discriminació o pèrdua de drets legítims que tota democràcia ha de protegir.

CSC CCLI CAA CEC

5: Justícia - Què és la justícia i les diferents formes històriques d’entendre-la. - Justícia a l'eticitat: la justícia com a virtut. - El punt de vista moral: justícia i drets dels altres. - Teories del dret: naturalisme, convencionalisme, positivisme jurídic.

- Debatre sobre una proposta de llei que poguera tenir vigència en l’entorn del centre evidenciant el vincle entre Ètica, Política i Justícia.

CSC CCLI CAA CEC


6: Dret - El caràcter artificial de la realitat humana (physis/nomos); caràcter convencional del dret. - Origen i validesa del Dret. - El problema de la

fonamentació de les normes jurídiques: Legalitat i Legitimitat.

-Aportar evidències sobre l’origen convencional del dret i la diferència entre legalitat i legitimitat a través d’exemples literaris, audiovisuals, o a través de la creació d’històries en les quals el punt de partida siga la d’un grup de persones en una situació absent de normes. - Identificar a través de notícies, situacions reals o estudi de casos, la vulneració dels drets legítims de las minories (ètniques, religioses, sexuals, etc.) realitzant tasques o projectes individuals o col·lectius que promoguen la seua defensa.

CSC CCLI CAA


7: Mitjans de comunicació

- La importància dels mitjans de comunicació en les societats democràtiques.

- Estratègies de recerca i selecció de la informació.

- Buscar i seleccionar informació en diverses fonts de forma contrastada, registrant-la de forma acurada o emmagatzemant-la digitalment i organitzar la informació obtinguda mitjançant diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts; per ampliar els seus coneixements, elaborar textos de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional i del nivell educatiu, citant adequadament la seua procedència.

CSC CCLI CAA CD CMCT


8: Gènere - Concepte de sexe i gènere. - La situació de la dona dins la Humanitat. - Els estereotips i rols. - Violència masclista. - Masclisme i FEMELLISME. La igualtat entre homes i dones: el feminisme.

- Comprendre les ca-categories de dona i d'home i com divideixen la Humanitat. - Reconèixer la importància del feminisme com a moviment fonamental de la modernitat. - Desenvolupar actituds i comportaments orientats a la eliminació de les discriminacions per sexe. - Identificar a través de notícies, situacions reals o estudi de casos la vulneració dels drets legítims de les minories (ètniques, religioses, sexuals, etc.) realitzant tasques o projectes individuals o col·lectius que promoguen la seua defensa.



9: Bioètica - Qué es la bioètica. - Iniciativa i innovació - Autoconeixement.

Valoració de fortaleses y debilitats.

- Pensament alternatiu i sentit crític.

- Identificar a través de notícies, situacions reals o estudi de casos, la vulneració dels drets legítims de las minories (ètniques, religioses, sexuals, etc.) realitzant tasques o projectes individuals o col·lectius que promoguen la seua defensa.

- Analitzar situacions de la vida real en les quals la absència d’implicació i participació de la ciutadania ha generat discriminació o pèrdua de drets legítims que tota democràcia ha de protegir.

- Els límits de l’activitat científica.

- Reflexionar sobre les conseqüències de la tecnologia en les nostres vides i en el medi ambient.

CSC CCLI CAA CEC SIEE CMCT CD

COMPETÈNCIES CLAU CCLI: Competència en comunicació lingüística. CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. CD: Competència digital. CAA: Competència aprendre a aprendre. CSC: Competències socials i cíviques. SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. CEC: Consciència i expressions culturals.




Seguirem el plantejament del llibre de text de l'assignatura que utilitzarem, Valors Ètics 2n ESO de l'editorial Diàleg. Cada unitat comença amb una lectura inicial que suggereix l'assumpte principal de la unitat. Els continguts de cada unitat didàctica es desenvolupen d'una manera eminentment pràctica, a través d'activitats des de les quals l'alumnat extraurà les reflexions teòriques pertinents, ajudat per alguns quadres-resum introduïts al llarg de les pàgines. Al final de cada tema es presenten: a) un parell de lectures breus per treballar la comprensió lectora i l'anàlisi de textos; b) una pàgina de reflexió teòrica que organitza de manera global els continguts estudiats; c) una pel·lícula relacionada amb la matèria.


Són 9 unitats didàctiques que es distribueixen al llarg del curs de la manera següent: 1a avaluació: Unitats 1, 2 i 3 2a avaluació: Unitats 4, 5 i 6 3a avaluació: Unitats 7, 8 i 9 Aquesta distribució suposa que, a causa de l'escàs nombre de classes de l'assignatura (2 sessions setmanals), disposarem d'unes 6 classes per treballar cada unitat (càlcul aproximat, a causa de les incerteses pel que fa al calendari escolar a l'hora de redactar aquesta programació) . A més, cal ser conscients que aquesta distribució temporal és tan sols una proposta. Les diferències entre els diferents grups, el desigual nombre de classes per avaluació per causa d'activitats extraescolars, festivitats locals, així com altres raons, poden fer recomanable alterar-la al llarg del curs.





d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat


context cultural, social i de relacions, i unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.




Com indica la llei, una assignatura que pretén desenvolupar en els alumnes actituds de tolerància democràtica no pot comptar amb una metodologia unitària. Per tant, haurem de concebre una didàctica oberta. És notable la diversitat dels objectius que es pretenen aconseguir per la qual cosa emprarem diferents eines que permeten la seua consecució. En qualsevol cas enumerem a continuació alguns dels procediments i tècniques que seguirem: a) Exposicions del professor: és la millor eina per introduir continguts de caràcter conceptual. Si bé no és l'única opció didàctica, seran imprescindibles. Malgrat això, és convenient reforçar-les amb altres tipus d'activitats. b) Elaboració del quadern de l’assignatura: l’alumnat haurà de reflectir tota la feina feta a classe al quadern de l’assignatura, on haurà de quedar registrat el treball personal de l’alumnat, com ara la resolució de les activitats, les conclusions de les discussions en els debats, els comentaris, activitats i ressenyes de les pel·lícules, etc. c) Redaccions: la redacció de textos de certa extensió és fonamental per diversos motius. En primer lloc perquè permet desenvolupar la capacitat d'exposar i enllaçar idees per escrit. D'altra banda, els escrits permeten aplicar els conceptes apresos així com buscar informació. d) Debats: eina fonamental a l'hora de promoure els valors de tolerància i convivència que sustenten l'assignatura. A més, permeten desenvolupar les facultats-lingüístiques de l'alumnat. Els debats exigeixen, al seu torn, elaboració d'idees per a la seua exposició així com la recerca i el processament d'informació. e) Treballs de recerca: aquests poden ser elaborats també en grup. D'aquesta manera es fomenta el treball en equip i la col·laboració. Tanmateix, permeten l'elaboració dels continguts impartits i un treball d'aprofundiment que fa possible reforçar-los. Aquests treballs poden ser exposats a classe. D'aquesta manera seran els alumnes els qui, supervisats pel professor, expliquen i desenvolupen els continguts. Es fomenta així la participació i la implicació de l'alumnat en el desenvolupament de la matèria. f) Materials audiovisuals: la seua utilització a classe pot permetre als alumnes documentar i reflexionar sobre situacions concretes en les quals es puguen observar algunes de les situacions de desigualtat, incompliment dels Drets Humans o alguns dels canvis socials a què fan referència els objectius. D'altra


banda és interessant l'ús d'alguns documentals o pel·lícules que ens ajuden a comprendre alguns dels continguts. g) Lectura i comentari de textos: tant els llibres de lectura, com la lectura i comentari de textos breus són una eina important dins la didàctica de l'Ensenyament Secundari Obligatori ja que en la seva regulació es reconeix el foment de la lectura com un dels seus objectius. Al seu torn, pot complir una funció anàloga a la dels materials audiovisuals. A això cal afegir que permeten el desenvolupament de la comprensió lectora i milloren aspectes com la redacció o l'ortografia.

7. Avaluació




Els criteris de qualificació contemplen no només l’assoliment dels objectius expressats a l’esmentat apartat 4., sinó que inclouen els següents elements: 1. Identificar i rebutjar les actituds de discriminació en situacions concretes aplicant un criteri autònom. Aquest criteri permet comprovar si l'alumnat, davant la presentació d'un cas o situació simulada o real, és capaç de reconèixer la discriminació que, per motius diversos, pateixen determinades persones en les societats actuals. 2. Participar en la vida del centre i de l'entorn i practicar el diàleg per superar els conflictes. Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes i les alumnes han desenvolupat habilitats socials de respecte i tolerància cap al seu entorn. Ja siga mitjançant el diàleg i el respecte a les persones o mitjançant la participació activa i constructiva en la vida del centre. 3. Utilitzar diferents fonts d'informació i ser capaç de processar-les i seleccionar-les així com emprar-les a l'hora d'exposar o debatre. Ser capaç de construir un discurs argumentat. Aquest criteri pretén comprovar si l'alumnat coneix les tècniques del debat, si es documenta degudament i si és capaç d'analitzar, sintetitzar i exposar la informació integrant-la amb la seva argumentació. 4. Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans i la seua evolució, distingir situacions de violació dels mateixos i reconèixer i rebutjar les desigualtats. Aquest criteri avalua el grau de coneixement de la Declaració Universal dels Drets Humans i altres convencions i declaracions universals i la seua evolució històrica, si l'alumnat reconeix els actes i les situacions de violació de drets humans en el món actual, i les discriminacions que encara pateixen alguns col·lectius.


5. Mostrar actituds cíviques davant la vida quotidiana, relatives a la cura de l'entorn, la seguretat viària, la protecció civil, el consum responsable o la protecció del medi ambient. Amb aquest criteri es pretén avaluar el grau de coneixement de les responsabilitats ciutadanes i les obligacions cíviques que corresponen al ciutadà pel que fa a la cura de l'entorn, la seguretat viària, la protecció civil, el consum responsable o la protecció del medi ambient. 6. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (tecnologia, pluralitat cultural, convivència urbana, globalització etc.) mantenint una actitud responsable i crítica davant els mateixos. Comprendre, al seu torn, les desigualtats que aquests canvis generen i desenvolupar actituds responsables que contribueixin a la seva millora. Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar els problemes derivats dels canvis socials més recents com són les desigualtats que produeixen. D'altra banda es tracta de comprendre el paper que la informació i la comunicació tenen en les nostres societats actuals, així com fomentar una actitud crítica davant dels mitjans de comunicació de masses. 7. Assistir diàriament a classe i justificar adequadament les absències. Si l’alumne falta de manera injustificada un 33% de les classes al llarg d’una avaluació aquesta es donarà per suspesa. 8. Realitzar les activitats encomanades pel professor i participar del treball diari de l’aula. 9. Mantenir una actitud de respecte cap a la resta de membres de la comunitat educativa: companys, professorat i personal no docent. Es qualificarà l’alumnat segons els següents percentatges:



actitud: 30% interès i implicació participació activa i respectuosa









2. Fer comprendre als alumnes que entre les múltiples funcions de la xarxa que pot utilitzar –d’oci, entreteniment, cultural...– està la informativa. A través de la xarxa es pot accedit a gran part del llegat cultural de la humanitat.







PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA de l’assignatura Valors Ètics de 3r d’ESO

1. Introducció







2. Objectius









3r ESO

UNITATS CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ COMPETÈNCIES CLAU


- Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, adaptar-los a canvis i imprevistos, avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

SIEE

- Ús dels instruments més comuns de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup

- Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant

CCLI CAA CD


amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, compartir informació i recursos, i construir un producte o meta col·lectiva. Correu electrònic. Mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge com a blogs, fòrums, wikis...

les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

- Iniciativa i innovació. Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotiva-ció. Superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. Pensament alternatiu. Sentit crític.


SIEE

1: Si sóc lliure, per què no puc fumar a l’IES

- L’especificitat de l’ésser humà. Naturalesa i cultura. - La persona: un projecte inacabat.

- Distingir a través d’exemples o estudi de casos la conducta instintiva del comportament guiat per les decisions i la raó, i donar raons sobre la importància de responsabilitzar-se de les accions

CSC CCLI


pròpies i les seues conseqüències per a redefinir el concepte de llibertat.

- La dimensió moral de l’ésser humà. Llibertat com a fonament de la moral. Racionalitat comunicativa i racionalitat instrumental com a criteris de decisió i de valoració de l’acció humana.

- Reconèixer en les accions de la seua vida quotidiana i de l’àmbit públic aquelles que tenen un caràcter moral.

CSC CCLI

2: ...I per què he de ser bo?

- Racionalitat i llibertat. El coneixement com a condició sine qua non per a una elecció lliure. - Societat de la informació i opinió pública.

- Reconèixer la importància del coneixement per al bon ús de la llibertat. - Reconèixer els obstacles a una informació objectiva en la nostra societat de la informació.

CSC CCLI

- El valors morals. - Normes morals com a expressió de drets i valors. - La qüestió nuclear de l’Ètica: la fonamentació de les accions moralment bones: per què he de ser bo?

-Explicar i reconèixer els valors ètics que hi són sempre al darrere de les seues decisions lliures. - Justificació de la necessitat de la moral com un dels sistemes que regulen les nostres relacions en la societat.

CSC CCLI

3: Hi ha humans sense drets?

- La dignitat com a valor fonamental dels éssers humans. El reconeixement de la dignitat de la persona com a fonament dels altres drets humans.

- Reconèixer la dignitat humana com el valor fonamental del que se’n deriven tots el drets universals i inalienables de la DUDH.

CSC CCLI


- Articulació dels drets humans des d’una perspectiva global: construcció històrica dels drets humans. Característiques dels drets humans.

- Descriure fets històrics que han influït en la conquesta dels drets humans universals relacionant-los amb les distintes generacions en què s’agrupen buscant informació de diverses fonts.

CSC CCLI

- La DUDH. Origen històric de la DUHD. Antecedents històrics de la Declaració. Drets universals com a fonament de les democràcies modernes.

- Investigar sobre l’origen de l’ONU i la firma de la DUDH com a document que reivindica el reconeixement dels drets humans universals i avaluar els problemes a què s’enfronta la seua aplicació en l’actualitat reconeixent el paper de les ONGs.

CSC CCLI SIEE

4: Per què m’han d’importar els altres?

- La sociabilitat natural i necessària de l’ésser humà. - Les relacions contradictòries amb els nostres semblants. - La justícia com a virtut. El punt de vista moral: justícia i drets dels altres. L’empatia.

- Reconèixer la imprescindible sociabilitat de la nostra condició d’humans. - Reconèixer les nostres diferències. Els altres poden ser el cel o l’infern. Explicar la necessitat de construir de mode feliç les relacions amb els altres. - Explicar la importància de l’empatia.

CSC CCLI SIEE

5: Per què no he de penjar tot el que se m’ocurrisca a Internet?

- La doble dimensió de la nostra vida: allò públic i allò privat. - Hàbits i conductes en la comunicació i en la protecció dels

- Distingir el que pertany a la nostra vida privada i el que és propi de la nostra vida pública. - Utilitzar un llenguatge no

CSC CCLI CAA CD


individus de les males pràctiques com el ciberassetjament. Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció del mateix.

discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

- Avantatges i riscos del ciberespai.

- Analitzar el grau de dependència de les noves tecnologies en la vida quotidiana a través de l’estudi de casos i realitzar tasques o projectes que alerten dels riscos del seu ús indiscriminat.

CSC SIEE CCLI

- La llibertat de l’individu i la intervenció de l’Estat.

- Reflexionar sobre els diferents dilemes ètics que ens assalten en la nostra vida quotidiana al voltant dels límits de la nostra llibertat enfront de les limitacions que ens imposa l’Estat.

CSC SIEE CCLI

6: Per què he d’obeir les lleis?

- Necessitat de les lleis. Dret, facticitat i validesa de la justícia. El caràcter artificial de la naturalesa humana. Caràcter convencional del dret. Origen i validesa del dret. - Teories del dret: iusnaturalisme, convencionalisme, positivisme jurídic. El problema de la fonamentació de les normes jurídiques.

- Explicar la necessitat de les normes jurídiques per al funcionament de qualsevol societat. - Aportar evidències sobre l’origen convencional del dret a través de la creació d’històries en què el punt de partida siga el d’un grup de persones en una situació d’absència de normes.

CSC SIEE CCLI


- Distingir entre legalitat i legitimitat. Normes jurídiques i normes morals.

- Identificar a través de notícies, situacions reals o estudi de casos la vulneració dels drets legítims de les minories (ètniques, religioses, sexuals, etc.) realitzant tasques o projectes individuals o col·lectius que promoguen la seua defensa.

CSC SIEE CCLI

- La justificació de la violència legítima de l’Estat. - La qüestió de la desobediència civil.

- Justificar l’ús de la violència per part de l’Estat establint amb claredat i fermesa els seus límits. - Reflexionar i debatre sobre els dilemes morals que poden sorgir enfront dels conflictes entre la llei i la moral.

CSC SIEE CCLI

7: Per què el meu vot val el mateix que el del meu veí maltractador?

- De la polis a l’Estat modern. L’ésser humà com a animal polític. - Democràcia representativa i democràcia participativa.

- Reconèixer les característiques bàsiques del nostre sistema polític i els seus tipus.

CSC CCLI

- Problemes de fonamentació i de funcionament de les nostres democràcies modernes. - Problemes de legitimació del poder polític.

- Analitzar els aspectes millorables de les nostres democràcies. - Analitzar situacions de la vida real en què l’absència d’implicació i participació de la ciutadania ha generat discriminació o pèrdua de drets legítims que tota democràcia ha de protegir.

CSC CCLI


8: Què tenen en comú Carmen, Otto, Andreas i Sophie?

- Què és la Unió Europea. Democràcia i ciutadania global.

- Descriure què és la Unió Europea i identificar els beneficis rebuts i les responsabilitats adquirides pels Estats membres en notícies d’actualitat.

CSC CCLI

- Ciutadania global com a subjecte de construcció del veïnatge universal. - Pobresa i interconnexió econòmica. - Desenvolupament sostenible i justícia social global.

- Reconèixer les amenaces que per al medi ambient, la vida i la defensa dels drets humans té el fenomen de la globalització.

CSC CCLI

9: Hauríem de construir el monstre de Frankenstein?

- La capacitat humana de saber i transformar. Coneixement i interès; la no neutralitat valorativa de la ciència. La Il·lustració projecte inacabat: el progrés en la ciència i en els àmbits moral i polític. Dialèctica de la Il·lustració: els riscos en la noció de progrés.

- Analitzar les implicacions ètiques del progrés cientificotècnic i argumentar sobre la no-neutralitat valorativa de la investigació científica.

CSC CCLI CMCT

- La reflexió etico-política. Reflexió sobre els fins de la investigació. Dilemes morals sorgits de la nostra capacitat tecnològica.

- Resoldre dilemes morals plantejats a partir dels nous descobriments científics argumentant les decisions per les quals s’opta.

CSC CAA CCLI CMCT

- Reflexió sobre l’aplicació social de la tècnica. Tecnodependència i alienació humana. Desenvolupament. Societat de la

- Analitzar el grau de dependència de les noves tecnologies en la vida quotidiana a través de l’estudi de casos, i realitzar tasques o projectes

CSC SIEE CCLI CMCT


informació i opinió pública. La consciència ecològica.

que alerten dels riscos del seu ús indiscriminat. - Reconèixer les amenaces que per al medi ambient, la vida i la defensa dels drets humans té l’aplicació no reflexiva i indiscriminada de l’avanç cientificotecnològic.




Seguirem el plantejament del llibre de text de l’assignatura que anem a utilitzar, Valors Ètics 3r ESO de l’editorial Diálogo. Els continguts de cada unitat didàctica s’aborden amb una lectura inicial que posa damunt de la taula alguns dels problemes principals que han de ser objecte de reflexió. Des d’aquesta reflexió inicial sorgiran els conceptes necessaris per comprendre els assumptes tractats al llarg del tema. A partir d’aquest inici es desenvolupen els continguts teòrics contínuament interromputs per textos i activitats que els expliquen i els reforcen pas a pas. El camí pedagògic de cada unitat pretén extraure els nuclis fonamentals de continguts a partir de la discussió i el debat dels múltiples exemples, dilemes i històries que recorren totes les pàgines del llibre de text utilitzat.



Són 9 unitats didàctiques que es distribueixen al llarg del curs de la següent manera: 1ª avaluació: Unitats 1, 2 i 3 2ª avaluació: Unitats 4, 5 i 6 3ª avaluació: Unitats 7, 8 i 9 Aquesta distribució suposa que, degut a l’escàs nombre de classes de l’assignatura (1 hora setmanal), disposarem d’unes 4 classes per treballar cada unitat (càlcul aproximatiu, degut a les incerteses pel que fa al calendari escolar l’hora de redactar aquesta programació). A més a més cal ser conscients de que aquesta distribució temporal és tan sols una proposta. Les diferències entre diversos grups, el desigual nombre de classes per avaluació degut a activitats extraescolars, festivitats locals, així com altres raons poden fer recomanable alterar-la al llarg del curs.





d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.




Com indica la llei, una assignatura que pretén desenvolupar en els alumnes actituds de tolerància democràtica no pot comptar amb una metodologia unitària. Per tant, haurem de concebre una didàctica oberta.


És notable la diversitat dels objectius que es pretenen aconseguir per la qual cosa emprarem diferents eines que permeten la seua consecució. En qualsevol cas enumerem a continuació alguns dels procediments i tècniques que seguirem: a) Exposicions del professor: és la millor eina per introduir continguts de caràcter conceptual. Si bé no és l'única opció didàctica, seran imprescindibles. Malgrat això, és convenient reforçar-les amb altres tipus d'activitats. b) Elaboració del quadern de l’assignatura: l’alumnat haurà de reflectir tota la feina feta a classe al quadern de l’assignatura, on haurà de quedar registrat el treball personal de l’alumnat, com ara la resolució de les activitats, les conclusions de les discussions en els debats, els comentaris, activitats i ressenyes de les pel·lícules, etc. c) Redaccions: la redacció de textos de certa extensió és fonamental per diversos motius. En primer lloc perquè permet desenvolupar la capacitat d'exposar i enllaçar idees per escrit. D'altra banda, els escrits permeten aplicar els conceptes apresos així com buscar informació. d) Debats: eina fonamental a l'hora de promoure els valors de tolerància i convivència que sustenten l'assignatura. A més, permeten desenvolupar les facultats-lingüístiques de l'alumnat. Els debats exigeixen, al seu torn, elaboració d'idees per a la seua exposició així com la recerca i el processament d'informació. e) Treballs de recerca: aquests poden ser elaborats també en grup. D'aquesta manera es fomenta el treball en equip i la col·laboració. Tanmateix, permeten l'elaboració dels continguts impartits i un treball d'aprofundiment que fa possible reforçar-los. Aquests treballs poden ser exposats a classe. D'aquesta manera seran els alumnes els qui, supervisats pel professor, expliquen i desenvolupen els continguts. Es fomenta així la participació i la implicació de l'alumnat en el desenvolupament de la matèria. f) Materials audiovisuals: la seua utilització a classe pot permetre als alumnes documentar i reflexionar sobre situacions concretes en les quals es puguen observar algunes de les situacions de desigualtat, incompliment dels Drets Humans o alguns dels canvis socials a què fan referència els objectius. D'altra banda és interessant l'ús d'alguns documentals o pel·lícules que ens ajuden a comprendre alguns dels continguts. g) Lectura i comentari de textos: tant els llibres de lectura, com la lectura i comentari de textos breus són una eina important dins la didàctica de l'Ensenyament Secundari Obligatori ja que en la seva regulació es reconeix el foment de la lectura com un dels seus objectius. Al seu torn, pot complir una funció anàloga a la dels materials audiovisuals. A això cal afegir que permeten el desenvolupament de la comprensió lectora i milloren aspectes com la redacció o l'ortografia.

7. Avaluació





Els criteris de qualificació contemplen no només l’assoliment dels objectius expressats a l’esmentat apartat 4., sinó que inclouen els següents elements: 1. Identificar i rebutjar les actituds de discriminació en situacions concretes aplicant un criteri autònom. Aquest criteri permet comprovar si l'alumnat, davant la presentació d'un cas o situació simulada o real, és capaç de reconèixer la discriminació que, per motius diversos, pateixen determinades persones en les societats actuals. 2. Participar en la vida del centre i de l'entorn i practicar el diàleg per superar els conflictes. Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes i les alumnes han desenvolupat habilitats socials de respecte i tolerància cap al seu entorn. Ja siga mitjançant el diàleg i el respecte a les persones o mitjançant la participació activa i constructiva en la vida del centre. 3. Utilitzar diferents fonts d'informació i ser capaç de processar-les i seleccionar-les així com emprar-les a l'hora d'exposar o debatre. Ser capaç de construir un discurs argumentat. Aquest criteri pretén comprovar si l'alumnat coneix les tècniques del debat, si es documenta degudament i si és capaç d'analitzar, sintetitzar i exposar la informació integrant-la amb la seva argumentació. 4. Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans i la seua evolució, distingir situacions de violació dels mateixos i reconèixer i rebutjar les desigualtats. Aquest criteri avalua el grau de coneixement de la Declaració Universal dels Drets Humans i altres convencions i declaracions universals i la seua evolució històrica, si l'alumnat reconeix els actes i les situacions de violació de drets humans en el món actual, i les discriminacions que encara pateixen alguns col·lectius. 5. Mostrar actituds cíviques davant la vida quotidiana, relatives a la cura de l'entorn, la seguretat viària, la protecció civil, el consum responsable o la protecció del medi ambient. Amb aquest criteri es pretén avaluar el grau de coneixement de les responsabilitats ciutadanes i les obligacions cíviques que corresponen al ciutadà pel que fa a la cura de l'entorn, la seguretat viària, la protecció civil, el consum responsable o la protecció del medi ambient. 6. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (tecnologia, pluralitat cultural, convivència urbana, globalització etc.) mantenint una actitud responsable i crítica davant els mateixos. Comprendre, al seu torn, les desigualtats que aquests canvis generen i desenvolupar actituds responsables que contribueixin a la seva millora. Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar els problemes derivats dels canvis socials més recents com són les desigualtats que produeixen. D'altra banda es tracta de comprendre el paper que la informació i la comunicació tenen en les nostres societats actuals, així com fomentar una actitud crítica davant dels mitjans de comunicació de masses.


7. Assistir diàriament a classe i justificar adequadament les absències. Si l’alumne falta de manera injustificada un 33% de les classes al llarg d’una avaluació aquesta es donarà per suspesa. 8. Realitzar les activitats encomanades pel professor i participar del treball diari de l’aula. 9. Mantenir una actitud de respecte cap a la resta de membres de la comunitat educativa: companys, professorat i personal no docent. Es qualificarà l’alumnat segons els següents percentatges:








- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les avaluacions parcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estigui configurat el sistema general d’avaluació de


l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assoliren.











PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA de l’assignatura Valors Ètics de 4t d’ESO

1. Introducció







2. Objectius









4t ESO

UNITATS CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ COMPETÈNCIES CLAU


- Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, adaptar-los a canvis i imprevistos, avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

SIEE

- Ús dels instruments més comuns de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, compartir

- Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu

CCLI CAA CD


informació i recursos, i construir un producte o meta col·lectiva. Correu electrònic. Mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge com a blogs, fòrums, wikis...

pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

- Iniciativa i innovació. Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotiva-ció. Superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. Pensament alternatiu. Sentit crític.


SIEE

1: ¿Humans amb drets?

- Anàlisi de la DUHD. L'origen dels DDHH. - La dignitat de la persona com a fonament de la DUDH. - Caràcter universal i inalienable dels drets humans. - DUDH referència universal en l'articulació de les relacions humanes.

- Analitzar el preàmbul de la DUHD i els Articles 1, 2 i 30 i reconèixer la dignitat humana com el valor fonamental del que es deriven tots els drets universals i inalienables que s'arrepleguen en tal Declaració i evidenciar com es manifesta en alguns d'aquests drets.

CSC CCLI CAA


2: La plasmació dels drets humans en les lleis dels Estats

- Constitucionalisme: aplicació de la DUDH en l'àmbit dels Estats. - Pluralisme social i mínims de justícia compartits. - El liberalisme polític de Rawls: proposta pel respecte i la igualtat entre els ciutadans.

- Reconèixer en els articles (del 17 al 21) de la DUDH els principis que han de regir les relacions entre els ciutadans i l'Estat com a salvaguarda dels drets i llibertats individuals i posar exemples de la seua vigència en actuacions de l'Estat en diferents àmbits. - Identificar en la Constitució espanyola la inclusió de l'article 3 de la DUDH i reconèixer el compromís dels espanyols amb la seguretat i la pau a nivell nacional i internacional. Exemplificar tal compromís a través de notícies d'actualitat. - Debatre partint de casos reals el conflicte entre els principis ètics de l'individu i els de l'ordre civil, proposar solucions i contrastar-les amb la resposta que proposa la teoria de la justícia de Rawls.

CSC CCLI CAA

3: ¿Drets humans en el món?

- Aplicació de la DUDH en l'àmbit internacional. - Constitucionalització del Dret Internacional. - Organismes Internacionals (UE, ONU, etc.). - La labor de les Organitzacions no governamentals (ONG).

- Debatre sobre l'obligació d'ingerència legitimada pel dret internacional en situacions de violació dels drets humans per part d'un Estat i reconèixer l'efectiva

CSC CCLI CAA


aplicació de la DUDH en casos reals. - Descriure la funció i actuacions d'institucions i moviments civils (ONG, FSM, etc.) que treballen per la defensa i el respecte pels Drets Humans cercant informació sobre les mateixes i exposar públicament els resultats de la seua recerca amb ajuda de recursos diversos.

4: ¿T’ imagines un món sense països?

- Formació de l'opinió pública mundial. - L'ús públic de la Raó: Kant, autonomia i il·lustració. - Habermas: ètica del discurs. - Tribunals Internacionals de Justícia com a referent de l'esfera pública. - Democràcia mediàtica i ciutadania global. - Ciutadà cosmopolita com a subjecte de la democràcia. - La “pau perpètua” com a idea regulativa en una societat global. - Formació d'una voluntat política

- Analitzar, partint de situacions reals, l'impacte dels mitjans de comunicació massiva en la formació de l'opinió pública i argumentar sobre la necessitat o no d'una regulació ètica i jurídica en relació amb el seu ús. - Analitzar textos breus d'autors contemporanis que des de diferents perspectives reflexionen sobre la necessitat de fer efectius els drets humans. - Argumentar sobre l'haver de de l'Estat i la necessitat de participació ciutadana per a afermar, a través de processos democràtics, el respecte i defensa dels drets humans davant els riscos de deshumanització i

CSC CCLI SIEE CAA


destrucció del planeta com a possibles conseqüències del fenomen de la globalització.

5: Tots som africans

- Problemes globals, solucions globals. - Pobresa i justícia social global. - Conflictes armats i dret internacional. - Les aportacions dels immigrants al país d'acolliment. Migracions i xenofòbia. - Fronteres, migracions i drets humans.

- Analitzar els problemes que tracten i les solucions que es proposen en diferents Cims i Conferències a nivell internacional i avaluar el grau de compliment dels acords aconseguits cercant informació sobre les mateixes. - Analitzar informació sobre els índexs de pobresa en el món, moviments migratoris i conflictes bèl·lics i evidenciar les seues relacions recíproques a partir de les dades publicades per fonts fiables. - Seleccionar un problema d'entre aquells que requereixen una solució global justificant la seua elecció i simular la negociació de les possibles actuacions que contribuïsquen a la seua resolució.

CSC CCLI CAA SIEE

6: Som el virus més perillós?

- Reflexió sobre les finalitats de la recerca científica i la seua connexió amb interessos econòmics. - Relació entre pobresa, immigració i ecologia.

- Analitzar les relacions entre el progrés científic i les finalitats i aplicacions del mateix. - Descriure la relació entre els problemes relacionats amb la

CSC SIEE CCLI


- La consciència ecològica i el desenvolupament sostenible. - Les conseqüències de les accions de l'ésser humà sobre la naturalesa. - Els drets dels altres animals.

salut del planeta i altres fenòmens socials com la pobresa i les migracions. Reflexionar sobre els problemes ecològics com a problemes globals. - Descriure els principals problemes i reptes ecològics globals que té plantejats l'ésser humà, així com les seues possibles solucions. - Argumentar la necessitat d'establir una consciència ecològica mundial i el canvi d'estils de vida que permeten un desenvolupament sostenible mundial. - Debatre les diferents postures respecte a si els animals tenen drets. Reflexionar sobre les tradicions culturals que comporten maltracte animal i debatre la seua valoració ètica.





Seguirem el plantejament del llibre de text de l'assignatura que anem a utilitzar, Valors Ètics 4º ESO de l'editorial Diàleg. Els continguts de cada unitat didàctica s'aborden amb una lectura inicial que posa sobre la taula alguns dels problemes principals que han de ser objecte de reflexió. Des d'aquesta reflexió inicial sorgiran els conceptes necessaris per a comprendre els assumptes tractats al llarg del tema. A partir d'aquest inici es desenvolupen els continguts teòrics intercalant textos i activitats que els expliquen i els reforcen pas a pas. El camí pedagògic de cada unitat pretén extraure els nuclis fonamentals de continguts a partir de la discussió i el debat dels múltiples exemples, dilemes i històries que re-corren totes les pàgines del llibre de text utilitzat.


Són 6 unitats didàctiques que es distribueixen al llarg del curs de la següent manera: 1ª avaluació: Unitats 1 i 2. 2ª avaluació: Unitats 3 i 4. 3ª avaluació: Unitats 5 i 6 Aquesta distribució suposa que, a causa de l'escàs nombre de classes de l'assignatura (1 hora setmanal), disposarem d'unes 6 classes per a treballar cada unitat (càlcul aproximatiu). A més cal ser conscients que aquesta distribució temporal és tan sols una proposta. Les diferències entre diversos grups, el desigual nombre de classes per avaluació a causa d'activitats extraescolars, festivitats locals, així com altres raons poden fer recomanable alterar·la al llarg del curs.




sense exclusió, adquirisquen els millors aprenentatges possibles.


b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.




Com indica la llei, una assignatura que pretén desenvolupar en els alumnes actituds de tolerància democràtica no pot comptar amb una metodologia unitària. Per tant, haurem de concebre una didàctica oberta. És notable la diversitat dels objectius que es pretenen aconseguir per la qual cosa emprarem diferents eines que permeten la seua consecució. En qualsevol cas enumerem a continuació alguns dels procediments i tècniques que seguirem: a) Exposicions del professor: és la millor eina per introduir continguts de caràcter conceptual. Si bé no és l'única opció didàctica, seran imprescindibles. Malgrat això, és convenient reforçar-les amb altres tipus d'activitats. b) Elaboració del quadern de l’assignatura: l’alumnat haurà de reflectir tota la feina feta a classe al quadern de l’assignatura, on haurà de quedar registrat el treball personal de l’alumnat, com ara la resolució de les activitats, les conclusions de les discussions en els debats, els comentaris, activitats i ressenyes de les pel·lícules, etc. c) Redaccions: la redacció de textos de certa extensió és fonamental per diversos motius. En primer lloc perquè permet desenvolupar la capacitat d'exposar i enllaçar idees per escrit. D'altra banda, els escrits permeten aplicar els conceptes apresos així com buscar informació. d) Debats: eina fonamental a l'hora de promoure els valors de tolerància i convivència que sustenten l'assignatura. A més, permeten desenvolupar les facultats-lingüístiques de l'alumnat. Els debats exigeixen, al seu torn, elaboració d'idees per a la seua exposició així com la recerca i el processament d'informació. e) Treballs de recerca: aquests poden ser elaborats també en grup. D'aquesta manera es fomenta el treball en equip i la col·laboració. Tanmateix, permeten l'elaboració dels continguts impartits i un treball d'aprofundiment que fa possible reforçar-los. Aquests treballs poden ser exposats a classe. D'aquesta manera seran els alumnes els qui, supervisats pel professor, expliquen i desenvolupen els continguts. Es fomenta així la participació i la implicació de l'alumnat en el desenvolupament de la matèria. f) Materials audiovisuals: la seua utilització a classe pot permetre als alumnes documentar i reflexionar sobre situacions concretes en les quals es puguen observar algunes de les situacions de desigualtat, incompliment dels Drets


Humans o alguns dels canvis socials a què fan referència els objectius. D'altra banda és interessant l'ús d'alguns documentals o pel·lícules que ens ajuden a comprendre alguns dels continguts. g) Lectura i comentari de textos: tant els llibres de lectura, com la lectura i comentari de textos breus són una eina important dins la didàctica de l'Ensenyament Secundari Obligatori ja que en la seva regulació es reconeix el foment de la lectura com un dels seus objectius. Al seu torn, pot complir una funció anàloga a la dels materials audiovisuals. A això cal afegir que permeten el desenvolupament de la comprensió lectora i milloren aspectes com la redacció o l'ortografia.

7. Avaluació




Els criteris de qualificació contemplen no només l’assoliment dels objectius expressats a l’esmentat apartat 4., sinó que inclouen els següents elements: 1. Identificar i rebutjar les actituds de discriminació en situacions concretes aplicant un criteri autònom. Aquest criteri permet comprovar si l'alumnat, davant la presentació d'un cas o situació simulada o real, és capaç de reconèixer la discriminació que, per motius diversos, pateixen determinades persones en les societats actuals. 2. Participar en la vida del centre i de l'entorn i practicar el diàleg per superar els conflictes. Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes i les alumnes han desenvolupat habilitats socials de respecte i tolerància cap al seu entorn. Ja siga mitjançant el diàleg i el respecte a les persones o mitjançant la participació activa i constructiva en la vida del centre. 3. Utilitzar diferents fonts d'informació i ser capaç de processar-les i seleccionar-les així com emprar-les a l'hora d'exposar o debatre. Ser capaç de construir un discurs argumentat. Aquest criteri pretén comprovar si l'alumnat coneix les tècniques del debat, si es documenta degudament i si és capaç d'analitzar, sintetitzar i exposar la informació integrant-la amb la seva argumentació. 4. Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans i la seua evolució, distingir situacions de violació dels mateixos i reconèixer i rebutjar les desigualtats. Aquest criteri avalua el grau de coneixement de la Declaració Universal dels Drets Humans i altres convencions i declaracions universals i la seua evolució històrica, si l'alumnat reconeix els actes i les


situacions de violació de drets humans en el món actual, i les discriminacions que encara pateixen alguns col·lectius. 5. Mostrar actituds cíviques davant la vida quotidiana, relatives a la cura de l'entorn, la seguretat viària, la protecció civil, el consum responsable o la protecció del medi ambient. Amb aquest criteri es pretén avaluar el grau de coneixement de les responsabilitats ciutadanes i les obligacions cíviques que corresponen al ciutadà pel que fa a la cura de l'entorn, la seguretat viària, la protecció civil, el consum responsable o la protecció del medi ambient. 6. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (tecnologia, pluralitat cultural, convivència urbana, globalització etc.) mantenint una actitud responsable i crítica davant els mateixos. Comprendre, al seu torn, les desigualtats que aquests canvis generen i desenvolupar actituds responsables que contribueixin a la seva millora. Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar els problemes derivats dels canvis socials més recents com són les desigualtats que produeixen. D'altra banda es tracta de comprendre el paper que la informació i la comunicació tenen en les nostres societats actuals, així com fomentar una actitud crítica davant dels mitjans de comunicació de masses. 7. Assistir diàriament a classe i justificar adequadament les absències. Si l’alumne falta de manera injustificada un 33% de les classes al llarg d’una avaluació aquesta es donarà per suspesa. 8. Realitzar les activitats encomanades pel professor i participar del treball diari de l’aula. 9. Mantenir una actitud de respecte cap a la resta de membres de la comunitat educativa: companys, professorat i personal no docent. Es qualificarà l’alumnat segons els següents percentatges:
















L'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu serà atès amb mesures extraordinàries que impliquen adaptacions d'accés al currículum. Aquestes mesures de caràcter extraordinari han de ser significativament


diferents de les aplicades a la resta del grup. Així, es faran adaptacions curriculars individuals significatives, programes de millora de l'aprenentatge i del rendiment, així com altres programes específics de tractament personalitzat.










PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA de l’assignatura Filosofia de 4t d’ESO

1. Introducció


La filosofia és una activitat reflexiva i crítica que, a partir de les aportacions de les ciències i d’altres disciplines, pretén realitzar una síntesi global sobre el que és la persona, el coneixement, la conducta adequada i la vida social i política. Per això, la matèria Filosofia perseguix com a objectiu principal la comprensió per part de l’alumnat de si mateix i del seu món, dotant-lo per a això de ferramentes cognitives tant teòriques com pràctiques. En el pla teòric l’alumnat coneixerà els grans interrogants, els conceptes especialitzats i les teories que intenten donar resposta a les grans qüestions. En la dimensió pràctica la matèria dota les i els alumnes d’una actitud crítica que ajuda a no admetre idees que no han sigut rigorosament analitzades i evidenciades, saber pensar, raonar i argumentar amb fonament, coherència i de forma autònoma, l’habilitat discursiva per a dialogar i convéncer evitant el pensament únic i dogmàtic, la capacitat per a discernir entre l’evident i l’arbitrari, el substancial i l’accidental, la gestió creativa de les capacitats estètiques o el raonament moral i polític autònom. La fórmula kantiana “atrevix-te a saber” és potser l’expressió més precisa de la tendència filosòfica a la crítica de prejuís i idees dominants majoritàriament acceptades. La filosofia com a saber crític permet que l’alumnat comprenga que les seues idees preconcebudes, i en general la tradició, han de ser analitzades com a dades la veritat de les quals no pot donar-se per suposada.


L’assignatura de Filosofia de 4t de l’ESO s’entén com el començament d’una reflexió que té continuïtat en el Batxillerat per mitjà de l’assignatura del mateix nom, impartida en el primer curs i a través de la Història de la Filosofia de segon curs. Però també és una matèria que té un sentit propi o autònom respecte d’aquelles assignatures. D’ací que els temes que es tracten en els diferents blocs de què consta tracten qüestions netament filosòfiques junt amb altres de caràcter més psicològic i socialitzador. El que es pretén és dotar esta assignatura d’un caràcter propedèutic però també eminentment pràctic, en el sentit que es puga aplicar a la vida i a les diferents circumstàncies en què es desenvolupa l’alumnat.

2. Objectius

a. Objectius generals de l’etapa/cicle

a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets amb respecte cap als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg garantint els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.


b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i feina individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona. d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes. e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica i responsable en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència. g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiança en un mateix, de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, texts i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les seves literatures. i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada. j) Conèixer, valorar i respectar la cultura valenciana, així com la seva història i el seu patrimoni artístic i cultural. k) Valorar la diversitat de cultures i societats, i desenvolupar actituds de respecte envers la seva llengua, les seves tradicions, els seus costums i el seu patrimoni artístic i cultural. l) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, consolidar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir a conservar-lo i millorar-lo.


m) Valorar, gaudir, interpretar críticament i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió.

b. Objectius específics de l’àrea o matèria

La matèria de Filosofia de 4t de l'Educació Secundària Obligatòria, cerca en l'alumnat el desenvolupament de certes capacitats arreplegades en els següents objectius. 1. Motivar i desenvolupar el gust per l'actitud i el saber filosòfic com a característica pròpia d'una ment activa i compromesa amb la societat. 2. Desenvolupar la capacitat reflexiva a partir d'una actitud crítica constructiva fonamentada en la conceptualització i l'argumentació com a base de l'actitud filosòfica que identifica a l'ésser humà. 3. Valorar la importància de la correcció i precisió de l'ús de la llengua vehicular de forma oral i escrita, per a comprendre, rebre i transmetre conceptes i idees filosòfiques com correspon al nivell acadèmic de 4º d'Educació Secundària Obligatòria. 4. Distingir i valorar els principals corrents filosòfics a través de la història. 5. Valorar la interacció entre el coneixement filosòfic i el científic, com a contribució a l'avanç cultural. 6. Diferenciar entre els mitjans i les eines d'obtenció i procés de la informació, aquells que, de forma fiable, servisquen per a desenvolupar tant el treball intel·lectual com l'aplicació del saber en els problemes acadèmics, laborals o personals de la vida real. 7. Comprendre la Filosofia com un saber que procura respostes a les grans preguntes de l'home i valorar el treball filosòfic com una manera d'acostar-se a aqueixes respostes, necessàries en la formació dels individus i essencials en la manera de ser i entendre's les diferents cultures. 8. Desenvolupar una consciència cívica i social, basada en l'exercici democràtic d'un concepte de ciutadà responsable amb els seus drets i amb els seus deures expressats a través d'unes normes a les quals tots els ciutadans estan subjectes, que exigeix el mateix compromís amb la societat que respecta i defensa els drets humans, la igualtat, la convivència pacífica i el desenvolupament sostenible. 9. Comprendre la importància del respecte actiu davant qualsevol situació que atempte contra la igualtat social o davant tota discriminació, ja siga per sexe, ètnia, cultura, creences, discapacitat o altres característiques individuals i socials. 10. Apreciar i donar valor a la capacitat simbòlica i creativa de l'ésser humà com a instrument de transmissió cultural i de progrés a nivell productiu - material i a nivell estètic – espiritual.

3. Competències bàsiques

a. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea o

matèria


Resulta evident la importància de la Filosofia en el desenrotllament de les competències. La competència en comunicació lingüística és probablement la més treballada. La Filosofia ajuda a través d’esta competència que l’alumne adquirisca la seguretat que la paraula és instrument de coneixement i, alhora, vincle cultural entre els sers humans. El valor del concepte no és merament teorètic, sinó pràctic: individual i col·lectiu. La competència matemàtica, i competències bàsiques en Ciència i tecnologia, encara que no és pròpiament una competència filosòfica, es treballa en l’estudi dels fonaments de la ciència i la tecnologia, així com la visió del món que estos sabers comporten; el mateix que en l’estudi i l’aplicació de les regles del raonament lògic. El curs de Filosofia treballa la competència digital en relació a la busca de la informació i la seua interpretació. L’alumnat ha de saber com i què buscar: no tot és igualment rellevant. Serà el professor qui oriente i done els criteris i els objectius perquè l’ús de les noves tecnologies siga aprofitable educativament. La competència aprendre a aprendre garantix que l’individu tinga recursos suficients per a formar-se permanentment. La capacitat d’autonomia personal, d’autoregulació dels processos cognitius i de la conducta en distints contextos fan que esta competència siga clau. La Filosofia també desenrotlla esta competència gràcies al seu treball per aconseguir l’esperit crític i l’autonomia personal. La Filosofia sempre ha estat oberta a la realitat i a les inquietuds personals i col·lectives del ser humà. Per això, treballa les competències socials i cíviques. La busca de la felicitat individual i el benestar col·lectiu són assumptes que s’aborden en el curs. No són problemes teòrics, sinó pràctics que involucren l’alumnat perquè lluite per una societat justa i una vida feliç. Actituds com les de confiança en si mateix i en els altres, solidaritat o tolerància són les que es treballen en la matèria de Filosofia. La filosofia dota l’alumne d’un coneixement conceptual sobre la socialització i l’activitat del ser humà com a membre d’un col·lectiu. És un saber teòric, però imprescindible. És un coneixement sobre els fonaments de la nostra convivència, és a dir, un coneixement pròpiament filosòfic. No obstant això, l’elaboració teòrica de la nostra convivència té un fi pràctic: el compromís i la participació de l’individu en la vida ciutadana. Totes estes actituds seran les que doten de sentit a la capacitat creadora i innovadora, així com a la gestió de projectes tant individuals com en equip. La filosofia també ajuda a desenrotllar el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor dins d’un marc ètic ineludible per a una societat que vullga guiar-se per principis que dignifiquen al ser humà, defugint així de la cosificació i mercantilització. Finalment, la filosofia treballa la competència sobre la consciència i les expressions culturals. Esta competència inclou la consideració de l’art i el seu valor estètic, així com la cultura com a expressió necessària del ser humà. La reflexió filosòfica del curs, en diversos dels seus blocs, presenta a l’alumnat explícitament el fenomen estètic i el ser cultural de l’home com a realitats essencials d’allò humà.

b. Relació entre les competències bàsiques i els criteris d’avaluació

Aquest apartat serà tractat a l’apartat 4.



La matèria s’estructura en cinc blocs. Un introductori (bloc 1) en què s’exposa l’especificitat del pensament filosòfic i s’hi exposen les principals àrees en què es dividix la filosofia. Després (bloc 2) es passa a l’estudi de les qüestions sobre “qui sóc jo”, tot allò que s’ha relacionat amb la identitat personal i el seu desenrotllament. El següent punt és el pas del “jo” al “nosaltres” (bloc 3) i s’estudien qüestions relacionades amb la dimensió social del ser humà. Una vegada que ens hem endinsat en l’àmbit de la interrelacionalitat, el següent pas és la qüestió de la transformació tant de la realitat i la societat (bloc 4); ací es tractaran qüestions de caràcter ètic i estètic. Finalment (bloc 5), s’estudiaran els dos grans interrogants filosòfics, és dir: Què és la realitat? I què puc conéixer?, introduint així qüestions que, encara que s’estudiaran amb més profunditat en cursos posteriors, tenen una importància transcendental per a la comprensió dels temes tractats durant tot el curs.




Unitat 1. Què és la filosofia Unitat 2. La identitat de l’ésser humà Unitat 3. La socialització Unitat 4. El pensament Unitat 5. Realitat i metafísica Unitat 6. La llibertat


1ª avaluació: Unitats 1 i 2. 2ª avaluació: Unitats 3 i 4. 3ª avaluació: Unitats 5 i 6




El currículum incorpora plantejaments metodològics i didàctics coherents amb el desenrotllament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals dels elements transversals i dels continguts de les àrees. Com el RD 116/2014 proposa, i en línia amb la Recomanació 2006/962/EC, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, este decret es basa igualment a potenciar l’aprenentatge per competències, integrades en la resta d’elements curriculars per a propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d’ensenyança i aprenentatge. La metodologia farà insistència, especialment, en la compressió lectora de textos seleccionats dels autors i els temes estudiats en el curs. Els punts centrals en què es basa la metodologia són:

a) Interacció i aprenentatge, l’objectiu últim del qual és que tots els alumnes i les alumnes sense exclusió, adquirisquen els millors aprenentatges possibles. b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i a unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària. c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn. d) Didàctica específica de l’àrea, siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de contingut, atenent a la seua singularitat, els recursos a utilitzar. El comentari de text és un recurs imprescindible. Però també és necessari treballar l’expressió oral. Treballs individuals o en grup que requerisquen una exposició, debats, etc.


Com indica la llei, una assignatura que pretén desenvolupar en els alumnes actituds de tolerància democràtica no pot comptar amb una metodologia unitària. Per tant, haurem de concebre una didàctica oberta. És notable la diversitat dels objectius que es pretenen aconseguir per la qual cosa emprarem diferents eines que permeten la seua consecució. En qualsevol cas enumerem a continuació alguns dels procediments i tècniques que seguirem: a) Exposicions del professor: és la millor eina per introduir continguts de caràcter conceptual. Si bé no és l'única opció didàctica, seran imprescindibles. Malgrat això, és convenient reforçar-les amb altres tipus d'activitats. b) Elaboració del quadern de l’assignatura: l’alumnat haurà de reflectir tota la feina feta a classe al quadern de l’assignatura, on haurà de quedar registrat el treball personal de l’alumnat, com ara la resolució de les activitats, les conclusions de les discussions en els debats, els comentaris, activitats i ressenyes de les pel·lícules, etc.


c) Redaccions: la redacció de textos de certa extensió és fonamental per diversos motius. En primer lloc perquè permet desenvolupar la capacitat d'exposar i enllaçar idees per escrit. D'altra banda, els escrits permeten aplicar els conceptes apresos així com buscar informació. d) Debats: eina fonamental a l'hora de promoure els valors de tolerància i convivència que sustenten l'assignatura. A més, permeten desenvolupar les facultats-lingüístiques de l'alumnat. Els debats exigeixen, al seu torn, elaboració d'idees per a la seua exposició així com la recerca i el processament d'informació. e) Treballs de recerca: aquests poden ser elaborats també en grup. D'aquesta manera es fomenta el treball en equip i la col·laboració. Tanmateix, permeten l'elaboració dels continguts impartits i un treball d'aprofundiment que fa possible reforçar-los. Aquests treballs poden ser exposats a classe. D'aquesta manera seran els alumnes els qui, supervisats pel professor, expliquen i desenvolupen els continguts. Es fomenta així la participació i la implicació de l'alumnat en el desenvolupament de la matèria. f) Materials audiovisuals: la seua utilització a classe pot permetre als alumnes documentar i reflexionar sobre situacions concretes en les quals es puguen observar algunes de les situacions de desigualtat, incompliment dels Drets Humans o alguns dels canvis socials a què fan referència els objectius. D'altra banda és interessant l'ús d'alguns documentals o pel·lícules que ens ajuden a comprendre alguns dels continguts. g) Lectura i comentari de textos: tant els llibres de lectura, com la lectura i comentari de textos breus són una eina important dins la didàctica de l'Ensenyament Secundari Obligatori ja que en la seva regulació es reconeix el foment de la lectura com un dels seus objectius. Al seu torn, pot complir una funció anàloga a la dels materials audiovisuals. A això cal afegir que permeten el desenvolupament de la comprensió lectora i milloren aspectes com la redacció o l'ortografia. En particular, farem servir fragments d’alguns llibres d’introducció a la filosofia que proposen experiments mentals per anar plantejant i abordant els problemes que la tradició filosòfica ha anat tractant al llarg de la seua història. En particular, utilitzarem:

Julian Baggini, El cerdo que quería ser jamón. Paidós Ben Dupré, 50 cosas que hay que saber sobre filosofía. Ariel

A partir d’aquests textos practicarem la lectura comprensiva i el comentari de text, i la discussió oral i escrita dels problemes filosòfics També utilitzarem vídeos accessibles en la web com a complement Veurem algunes pel·lícules que aborden explícitament problemes filosòfics, com ara Matrix, o A la recerca del foc, i alguns capítols de sèries amb contingut filosòfic (Merlí, Black Mirror) Es proposarà l’elaboració de dissertacions filosòfiques Es proposarà també la realització d’exposicions i presentacions orals (powerpoints,...)

7. Avaluació



1. Fer ús de l’argumentació i la reflexió en l’anàlisi de situacions tant reals, quotidianes o llunyanes, com hipotètiques o fictícies. 2. Mostrar el domini de la comunicació lingüística i digital a l’hora de seleccionar, analitzar i interpretar informació, idees i actituds. 3. Explicar els problemes filosòfics que es plantegen en la matèria tot utilitzant paraules pròpies. 4. Mostrar la comprensió dels continguts de la matèria tot establint comparacions de posicions contraposades, anàlisis crítiques de les diferents posicions i defensant, si fos diferent, la pròpia posició de manera argumentada. 5. Elaborar textos (breus assajos, diàlegs, etc.) amb argumentacions sòlides pel que fa als exemples filosòfics que introdueix la matèria i, per extensió, a qualsevol tesi que es vulga sustentar. 6. Comprendre i analitzar contextos de convivència a partir del coneixement de la personalitat humana. 7. Utilitzar els continguts de la filosofia per a l’anàlisi de la societat actual.

b. Instruments d’avaluació

Els procediments d’avaluació han de ser variats. Junt amb les proves escrites, el professor valorarà les exposicions orals, tant individuals com en grup; a més, tindrà en compte els comentaris de textos escrits al llarg del curs i la realització de breus redaccions sobre qüestions filosòfiques. Igualment avaluarà la participació en classe quan es facen debats.






d. Criteris de qualificació

Proves escrites i elaboració dels continguts (presentacions-exposicions, resolució de les activitats): 50 % Ressenyes o qüestionaris sobre les pel·lícules i documentals: 30 % Correcció ortogràfica i netedat en la presentació de la feina, participació i actitud davant l’assignatura: 20 %

e. Activitats de reforç i ampliació


f. Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge






Ha quedat ben clar al llarg d’aquesta programació que l’eina de treball bàsica de l’assignatura és el text filosòfic. També se’ls proposarà la lectura d’algun text clàssic de la història de la filosofia, com ara l’”Apologia de Sòcrates” de Plató, “Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració?” de Kant, o “Sobre la llibertat” de John S. Mill.



Una de les competències claus té a veure amb l’us de les TIC (competència digital). És un fet evident que no podem disposar únicament dels recursos tradicionals en l’aprenentatge, és a dir, els llibres. Tenim clar que les noves tecnologies formen part de l’espai quotidià d’alumnat i professorat, i no en poden viure d’esquenes a aquesta realitat. Tot al llarg d’aquesta programació s’ha incorporat aquesta competència en els criteris d’avaluació i s’ha tingut en compte en la metodologia a seguir. Tal com s’apunta al següent apartat, farem servir webs específiques de filosofia, per a l’estudi dels continguts, així com canals de vídeo amb exposicions resumides del pensament dels filòsofs estudiats. A més a més, l’alumnat haurà de preparar exposicions que defensarà en públic, per a la qual cosa cal que navegue per la web i aprenga a distingir la qualitat de la informació que selecciona. A l’apartat corresponent a la metodologia ja s’hi ha fet referència.


Adreces internet:

FiloXarxa. http://www.pensament.com/filoxarxa/ -Web de filosofia que s'adreça als professors i professores de filosofia d'ensenyament secundari i als estudiants de batxillerat.Inclou textos filosòfics escollits, cites i exemples.

Filòpolis. http://www.xtec.cat/%7Elvallmaj/ -Espai interactiu que, estructurat simulant una ciutat, presenta continguts inter-disciplinars i de Filosofia.

Filoètica.http://www.xtec.cat/%7Easarsane/index.htm -Web de materials i recursos de filosofia i ètica per a la reflexió.

Filosofia a través dels textos. http://www.xtec.es/%7Emcodina3/filosofia.htm -Estudi de la filosofia i de la seva història a través dels textos. Conté enllaços d'interès i exemples de proves PAU.

Cibernous. http://www.cibernous.com/index.html -Útil diccionari de filosofia, classificat per autors i per temes.

Filosofia i pensament. http://alcoberro.info/ -Web del professor de filosofia Ramón Alcoberro sobre múltiples filòsofs i moviments filosòfics.

[email protected]://www.geocities.com/asarsanedas/index.htm -Web de la professora Anna Sarsanedas Darnés amb elements per a la reflexió i debat filosòfic.

Portal de filosofía internàutica. http://www.infofilosofia.info/ -Espai participatiu sobre filosofia.

Filotic. http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=Portada -Wiki sobre les possibilitats didàctiques de les TIC per aplicar-les a l'ensenyament de la filosofia i les humanitats.

Especular. http://especular.webcindario.com/index.htm -Pàgina creada per Enric Senabre Carbonell Professor de Filosofia a l'IES de Xiva


(València), sobre la didàctica de l'Ètica. Filosofem. http://www.nodo50.org/filosofem/spip.php?rubrique13 -

Recursos didàctics per a l'assignatura Filosofia i Ciutadania de 1r de Batxillerat.

Filòsof(e)s. http://www.xtec.es/%7Easarbach/ -Eina de i treball a l'aula que conté recursos de filosofia de batxillerat per a l'alumnat i per al professorat.

La filosofia a l'aula. http://phobos.xtec.cat/adelgad1/ -Pàgina que recull un conjunt de materials i eines complementàries a les assignatures de l'àmbit de la filosofia.

Ad Hoc. http://www.geocities.com/Athens/Agora/2979/Eines.htm -Web de l'Associació per a l'Ensenyament de la Filosofia a Secundària amb enlaços a gran quantitat de recursos.

Antropologia filosòfica. http://filoantropologia.webcindario.com/index.htm -Textos, articles i apunts per al Batxillerat sobre antropologia filosòfica.

ApuntsJota'O. http://www.xtec.es/%7Ejortiz15/index.htm -Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

Área de filosofia. http://recursos.cnice.mec.es/filosofia/ -Web del Ministeri d'Educació i Ciència amb propostes de rutes de desenvolupament dels programes de batxillerat i exercicis didàctics.

Página sobre filosofia. http://www.paginasobrefilosofia.com/html/index.html -Recursos filosòfics per al Batxillerat.

La Filosofia en el Bachillerato. http://www.webdianoia.com/index.html -Filosofia per a estudiants de Secundària, amb informació i exercicis.

Apuntes de Filosofia. http://www.xtec.es/%7Ejgonza51/ -Web del professor José Vidal González Barredo amb dossiers, espai d' informació i consulta, debat i reflexió, i recursos per a la recerca d'informació.

Perfils filosòfics. http://iessalvadorespriu-salt.xtec.es/%7Elsobrino/index Eines per a la Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat.

Filosofía Interactiva. http://filosofia.mentedeluz.cl/ - Cursos i recursos interactius sobre filosofia.

La caverna de Platón. http://www.lacavernadeplaton.com/ - Web per tot aquell que estigui interessat en la Filosofia amb recursos molt interessants per Batxillerat.

http://filosofia24horas.com/ - Web Joomla amb una gran quantitat de recursos pedagògics.

La lechuza de Minerva http://lalechuzademinerva.es/ Pàgina de filosofia al batxillerat

Aula de Filosofía de Eugenio Sánchez Bravo https://auladefilosofia.net/ Comentaris de llibres de filosofia, art, literatura i ciència.

El vuelo de la lechuza https://elvuelodelalechuza.com/ Comentaris de llibres de filosofia. Per als més atrevits.

Canals de filosofia a youtube.

http://lalechuzademinerva.es/

https://auladefilosofia.net/


https://elvuelodelalechuza.com/



El Departament de Filosofia no té cap activitat organitzada, però no descarta preparar i dur a terme alguna activitat, en el cas que se li oferte, o en tinga coneixement, al llarg del curs, com ara l’assistència a alguna exposició, representació teatral, projecció cinematogràfica o qualsevol altra activitat que tingués interès des del punt de vista de les assignatures impartides. En cas de programar alguna activitat, sol·licitaríem l’autorització del Consell Escolar. La visita al MuVIM, a l’exposició permanent sobre “L’aventura del pensament”, ens sembla força interessant, però és una activitat programada pel Departament de Geografia i Història per a l’alumnat de 4t d’ESO. El nostre departament participa com a professorat acompanyant.


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA de l’assignatura Filosofia de 1r de Batxillerat

1. Introducció


La filosofia és una activitat reflexiva i crítica que, a partir de les aportacions de les ciències i d’altres disciplines, pretén realitzar una síntesi global sobre el que és la persona, el coneixement, la conducta adequada i la vida social i política. Per això, la matèria Filosofia perseguix com a objectiu principal la comprensió per part de l’alumnat de si mateix i del seu món, dotant-lo per a això de ferramentes cognitives tant teòriques com pràctiques. En el pla teòric l’alumnat coneixerà els grans interrogants, els conceptes especialitzats i les teories que intenten donar resposta a les grans qüestions. En la dimensió pràctica la matèria dota les i els alumnes d’una actitud crítica que ajuda a no admetre idees que no han sigut rigorosament analitzades i evidenciades, saber pensar, raonar i argumentar amb fonament, coherència i de forma autònoma, l’habilitat discursiva per a dialogar i convéncer evitant el pensament únic i dogmàtic, la capacitat per a discernir entre l’evident i l’arbitrari, el substancial i l’accidental, la gestió creativa de les capacitats estètiques o el raonament moral i polític autònom. La fórmula kantiana “atrevix-te a saber” és potser l’expressió més precisa de la tendència filosòfica a la crítica de prejuís i idees dominants majoritàriament acceptades. La filosofia com a saber crític permet que l’alumnat comprenga que les seues idees preconcebudes, i en general la tradició, han de ser analitzades com a dades la veritat de les quals no pot donar-se per suposada.


L’alumnat de l’IES Sant Vicent Ferrer està conformat per una diversitat enriquidora de sensibilitats, capacitats intel·lectuals i procedències culturals ben diverses, com correspon a un centre públic. En aquest sentit, pensem que aquest caràcter pràctic de l’assignatura és fonamental per tal d’afavorir la convivència, la comprensió i el reconeixement entre l’alumnat, en tant que futurs ciutadans compromesos amb la seua societat.

2. Objectius


El Batxillerat té com a finalitat la formació general dels alumnes i de les alumnes, així com la seua orientació i preparació per a aconseguir. Una maduresa intel·lectual i humana que els permeta integrar-se en la vida activa o continuar


estudis superiors, tant universitaris com de Formació professional específica de grau superior. Els objetius generals de l'etapa de Batxillerat són:

a. Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació,

maduresa inteŀlectual i humana, coneixements i habilitats que els

permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa

amb responsabilitat i competència.

b. Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior.

c. Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements generals en relació

amb les competències de caràcter més transversal; junt amb una

preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si és el cas via,

de Batxillerat triada.

d. Consolidar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i

la resolució pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de

respecte pels altres.

e. Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la

cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa

de decisions per part de l’alumnat,la igualtat, la solidaritat, la resolució

pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.

f. Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en

el centre, així com en l’exercici de drets i obligacions.

g. Desenrotllar metodologies didàctiques actives i innovadores que

incloguen l’ús de mètodes i tècniques d’investigació per part de l’alumnat

per a aprendre per si mateix, el treball autònom i en equip, l’aplicació dels

aprenentatges en contextos reals, i l’ús sistemàtic de les tecnologies de

la informació i la comunicació.

h. Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la

innovació educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent.

i. Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge

basats en l’adquisició de competències.

j. Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües

vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de

totes estes.


L’ensenyança de “Filosofia” en el batxillerat tindrà com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

a. Desenvolupar la capacitat reflexiva a partir d'una actitud crítica constructiva fonamentada en la conceptualització i l'argumentació com a base de l'actitud filosòfica que identifica a l'ésser humà.

b. Prioritzar el diàleg filosòfic com a instrument de construcció de la identitat personal i col·lectiva.


c. Millorar l'ús de la llengua vehicular de forma oral i escrita, en la correcció i precisió corresponent al nivell acadèmic de batxillerat per a comprendre, rebre i transmetre conceptes i idees filosòfiques.

d. Distingir i valorar entre els corrents i postulats filosòfics de la història, aquells que hagen sigut significatius per a l'avanç de la civilització tant a nivell teòric i epistemològic com, relatiu a la filosofia pràctica, a nivell ètic, social i polític.

e. Valorar la interacció entre el coneixement filosòfic i científic a través de l'anàlisi de textos i de les aportacions culturals positives a les quals aquests han contribuït.

f. Diferenciar entre els mitjans i les eines d'obtenció i procés de la informació, aquells que, de forma fiable, servisquen per a desenvolupar tant el treball intel·lectual com l'aplicació del saber en els problemes acadèmics, laborals o personals de la vida real.

g. Avançar en el rigor i la autoexigència en les produccions intel·lectuals respectant els drets dels autors de les fonts d'informació usant sistemes de referència complets i recognoscibles com a aval d'un coneixement documentat, reflexiu i veraç.

h. Desenvolupar una consciència cívica i social, basada en l'exercici democràtic d'un concepte de ciutadà responsable amb els seus drets i amb els seus deures positivats en unes lleis de les quals participa, que exigeix dels altres el mateix compromís amb la societat, respecta i defensa els drets humans, la igualtat, la convivència pacífica i el desenvolupament sostenible.

i. Comprendre la importància del respecte actiu davant qualsevol situació que atempte contra la igualtat social o davant tota discriminació, ja siga per sexe, ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals i socials.

j. Apreciar i donar valor a la capacitat simbòlica i creativa de l'ésser humà com a instrument de transmissió cultural i de progrés a nivell productiu - material i a nivell estètic – espiritual.

Els objectius concrets i específics del curs son:

- La comprensió de la funció i el sentit de la filosofia com a actitud critica i forma de coneixement. - Assumir els conceptes bàsics tractats durant el curs i que donen una perspectiva històrica sobre els problemes fonamentals de la filosofia. - Entendre el paper de la filosofia en relació a les altres formes de coneixement i la seua importància per a l’ésser humà. - Adquirir unes nocions bàsiques sobre les formes de treballar en filosofia: definició de conceptes, comentari de text, redacció de dissertacions, anàlisi argumentatiu, etc. - Comprendre l’origen i la variabilitat històrica de la filosofia i els seus conceptes.

3. Competències clau.

a. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea o

matèria


Resulta evident la importància de la Filosofia en el desenrotllament de les competències. La competència en comunicació lingüística és probablement la més treballada. La Filosofia ajuda a través d’esta competència que l’alumne adquirisca la seguretat que la paraula és instrument de coneixement i, alhora, vincle cultural entre els sers humans. El valor del concepte no és merament teorètic, sinó pràctic: individual i col·lectiu. La competència matemàtica, i competències bàsiques en Ciència i tecnologia, encara que no és pròpiament una competència filosòfica, es treballa en l’estudi dels fonaments de la ciència i la tecnologia, així com la visió del món que estos sabers comporten; el mateix que en l’estudi i l’aplicació de les regles del raonament lògic. El curs de Filosofia treballa la competència digital en relació a la busca de la informació i la seua interpretació. L’alumnat ha de saber com i què buscar: no tot és igualment rellevant. Serà el professor qui oriente i done els criteris i els objectius perquè l’ús de les noves tecnologies siga aprofitable educativament. La competència aprendre a aprendre garantix que l’individu tinga recursos suficients per a formar-se permanentment. La capacitat d’autonomia personal, d’autoregulació dels processos cognitius i de la conducta en distints contextos fan que esta competència siga clau. La Filosofia també desenrotlla esta competència gràcies al seu treball per aconseguir l’esperit crític i l’autonomia personal. La Filosofia sempre ha estat oberta a la realitat i a les inquietuds personals i col·lectives del ser humà. Per això, treballa les competències socials i cíviques. La busca de la felicitat individual i el benestar col·lectiu són assumptes que s’aborden en el curs. No són problemes teòrics, sinó pràctics que involucren l’alumnat perquè lluite per una societat justa i una vida feliç. Actituds com les de confiança en si mateix i en els altres, solidaritat o tolerància són les que es treballen en la matèria de Filosofia. La filosofia dota l’alumne d’un coneixement conceptual sobre la socialització i l’activitat del ser humà com a membre d’un col·lectiu. És un saber teòric, però imprescindible. És un coneixement sobre els fonaments de la nostra convivència, és a dir, un coneixement pròpiament filosòfic. No obstant això, l’elaboració teòrica de la nostra convivència té un fi pràctic: el compromís i la participació de l’individu en la vida ciutadana. Totes estes actituds seran les que doten de sentit a la capacitat creadora i innovadora, així com a la gestió de projectes tant individuals com en equip. La filosofia també ajuda a desenrotllar el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor dins d’un marc ètic ineludible per a una societat que vullga guiar-se per principis que dignifiquen al ser humà, defugint així de la cosificació i mercantilització. Finalment, la filosofia treballa la competència sobre la consciència i les expressions culturals. Esta competència inclou la consideració de l’art i el seu valor estètic, així com la cultura com a expressió necessària del ser humà. La reflexió filosòfica del curs, en diversos dels seus blocs, presenta a l’alumnat explícitament el fenomen estètic i el ser cultural de l’home com a realitats essencials d’allò humà.

b. Relació entre les competències bàsiques i els criteris d’avaluació

Aquest apartat serà tractat a l’apartat 4.



La matèria s’estructura en cinc blocs. Un introductori (bloc 1) en què s’exposa l’especificitat del pensament filosòfic i s’hi exposen les principals àrees en què es dividix la filosofia. Després (bloc 2) es passa a l’estudi de les qüestions sobre “qui sóc jo”, tot allò que s’ha relacionat amb la identitat personal i el seu desenrotllament. El següent punt és el pas del “jo” al “nosaltres” (bloc 3) i s’estudien qüestions relacionades amb la dimensió social del ser humà. Una vegada que ens hem endinsat en l’àmbit de la interrelacionalitat, el següent pas és la qüestió de la transformació tant de la realitat i la societat (bloc 4); ací es tractaran qüestions de caràcter ètic i estètic. Finalment (bloc 5), s’estudiaran els dos grans interrogants filosòfics, és dir: Què és la realitat? I què puc conéixer?, introduint així qüestions que, encara que s’estudiaran amb més profunditat en cursos posteriors, tenen una importància transcendental per a la comprensió dels temes tractats durant tot el curs.

FILOSOFIA. 1R BATXILLERAT

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ

ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE EVALUABLE

CC UD

BLOC 1. ELEMENTS DE LA MATÈRIA TRANSVERSALS

· Anàlisi conceptual.

· Síntesi teòrica. · Redacció i diàleg

filosòfic · Dissertació

filosòfica. · Contextualització,

relació i aplicació d'idees filosòfiques.

· Diàleg igualitari. · Estratègies orals

de comprensió: activació de coneixements previs, manteniment de l'atenció, selecció de la informació; emmagatzematge i retenció de la informació.

BL1.1. Analitzar, de forma crítica, textos i obres significatives de pensadors destacats i reflexionar sobre elles de forma crítica mitjançant el diàleg.

BL1. 1.1. Analitza, de forma crítica, textos pertanyents a pensadors destacats, identifica la problemàtica i les solucions exposades, distingint les tesis principals, l'ordre de l'argumentació i relaciona els problemes plantejats en els textos amb el que ha estudiat a la unitat, o amb l'aportat per altres filòsofs o corrents i amb sabers diferents de la filosofia.

CSC CAA

1-12

BL1.2. Interpretar textos orals procedents de

BL1. 2.1. Argumenta i raona les seues opinions,

CCL CAA

1-12


· Tipus de text (expositiu i argumentatiu)

· Planificació de textos orals

· Prosòdia. Ús intencional d'entonació i pauses.

· Regles gramaticals

· Propietats textuals de la situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió.

· Respecte a l'ús del llenguatge

· Estratègies de comprensió lectora: abans, durant i després de la lectura.

· Estratègies d'expressió escrita: planificació, escriptura, revisió i reescriptura.

· Formats de presentació

· Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals (signes de puntuació, concordança entre els elements de la frase, ús de connectors de frases, etc.)

· Estratègies de cerca i selecció de la informació

· Procediments de síntesi de la informació

fonts diferents utilitzant estratègies de comprensió oral per a obtenir informació i expressar oralment textos prèviament planejats amb una pronunciació clara, aplicant els estàndards de la prosòdia i la correcció gramatical i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa per transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

de forma oral i escrita, amb claredat, coherència i mostrant un esforç creatiu i acadèmic en la valoració personal dels problemes filosòfics analitzats.

BL1.3. Llegir textos en diferents formats, utilitzant les estratègies de comprensió lectora i redactar textos en diversos formats i suports, cuidant els seus aspectes formals, l'aplicació de les normes de correcció d'ortografia i gramàtica i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i la situació

CCL CAA


· Procediments de presentació de continguts

· Procediments de cita i paràfrasi. Bibliografia i bibliografia web

· Eines digitals de cerca i visualització. Cerca en blogs, wikis, fòrums, bancs de sons, pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades.

· Estratègies de filtratge en la recerca de la informació.

· Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i serveis de la xarxa.

· Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la recerca i la comprovació de la informació.

· Interacció oral i digital

· Situacions d'interacció comunicativa (converses, entrevistes, col·loquis, debats, etc.)

· Estratègies lingüístiques i no lingüístiques: inici, manteniment i

comunicativa, per a transmetre d'una manera organitzada els seus coneixements en un llenguatge no discriminatori.

BL1.4. Cercar i seleccionar informació de diferents fonts a partir d'una estratègia de filtrat i de forma contrastada, registrant-la de forma acurada, o emmagatzemar-lo en paper o dispositius informàtics i serveis de la xarxa i organitzar la informació obtinguda a través de diferents procediments de síntesi o presentació dels continguts citant adequadament la seua procedència.

BL1. 4.1. Selecciona i sistematitza informació obtinguda tant en llibres específics com internet, utilitzant el potencial de les noves tecnologies per consolidar i ampliar la informació.

CCL CAA CD

1-12

BL1.4.2. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, entenent el seu significat, i aplicant-lo rigorosament, organitzant-les en diagrames o mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils per a la comprensió de la filosofia.

1-12

BL1.5. Participar en intercanvis comunicatius aplicant estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartint

CCL CAA CD


conclusió; cooperació, normes de cortesia, fórmules de tractament, etc.

· Respecte a l'ús de la llengua

· Ús de les eines més habituals de les TIC per col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup per tal de planificar el treball, proporcionar idees constructives, entendre les idees dels altres...; compartir informació i recursos; i construir un producte o objectiu col·lectiu. Correu electrònic. Mòduls cooperatius en entorns personals d'aprenentatge com blocs, fòrums, wikis...

· Hàbits i comportaments en comunicació i en la protecció de la pròpia persona i altres males pràctiques com ciberassetjament. Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació basat en el mateix públic.

· Pensament mitjans-fi

· Estratègies de planificació,

informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis Web i entorns virtuals d'aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

BL1.7. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i aconseguisquen les metes comunes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

CSC SIEE CAA

BL1.8. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, adaptar-ho a canvis i

SIEE CAA


organització i gestió.

· Selecció de la informació tècnica i recursos materials.

· Estratègies de supervisió i resolució de problemes.

· Avaluació de processos i resultats.

· Valoració de l'error com a oportunitat.

· Habilitats de comunicació.

imprevists transformant les dificultats en possibilitats, avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

BLOC 2. EL SABER FILOSÒFIC

· El saber

filosòfic.

- La filosofia. El

seu sentit.

- L'explicació pre-

racional: mite i

màgia.

- L'explicació

racional: la raó i

els sentits.

· La funció de la

filosofia.

- Funcions i

característiques

de la filosofia.

- El saber filosòfic

a través de la

seva història.

- La disciplines

teoricopràctiques

del saber

filosòfic.

BL2.1. Reconèixer l'especificitat i importància del saber racional, en general, i filosòfic en particular, mentre que saber de comprensió i interpretació de la realitat, identificant la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia, els seus objectius, característiques, disciplines, mètodes i funcions.

BL2.1.1. Reconeix les preguntes i problemes que caracteritzen a la filosofia des dels orígens, comparant amb l'enfocament d'altres coneixements, el científic o teològic.

CSC CAA

1, 3, 5, 8.

BL2.1.2. Explica l'origen del saber filosòfic, diferenciant-lo dels sabers preracionals com el mite i la màgia.

1

BL2.1.3. Identifica, relaciona i distingeix l'aspecte teòric i pràctic de l'activitat filosòfica, distingint les diferents disciplines que conformen la filosofia.

1

BL2.2. Reconèixer la terminologia

BL2. 2.1. Entén i usa amb rigor conceptes

CCL CD

1-12


· El valor de la

filosofia.

- Necessitat de

filosofia

- Vigència de la

filosofia

· Glossari de

termes

conceptuals

· Edició i creació

de continguts

digitals

- Realització,

formatat senzill i

impressió de

documents de

text.

- Disseny de

presentacions

multimèdia.

- Processament

d'imatges.

Producció

senzilla d'àudio i

vídeo.

- Ferramentes de

producció digital

en la web. Drets

d’autor i

llicències de

publicació.

conceptual de l'assignatura utilitzant-la correctament en activitats orals i escrites, elaborar de forma col·laborativa un glossari de termes filosòfics i crear i editar continguts digitals utilitzant aplicacions informàtiques d'escriptori o serveis de la web.

filosòfics com: raó, sentits, mite, logos, arché, necessitat, contingència, essència, substància, causa, existència, crítica, metafísica, lògica, gnoseologia, objectivitat, dogmatisme i críticisme, entre d'altres.

BL2.3. Contextualitzar històrica i culturalment les problemàtiques pròpies de la filosofia a partir d'informacions obtingudes en diverses fonts, de l'anàlisi de documents escrits o audiovisuals o l'estudi de casos.

BL2. 3.1. Reconeix les principals problemàtiques filosòfiques característiques de cada etapa cultural europea.

CEC CSC

1

BL2.3.2. Expressa per escrit les tesis fonamentals d'alguns dels corrents filosòfics més importants del pensament occidental.

1, 3, 5, 6, 8, 9,

10, 11 i 12

BL2.4. Analitzar de forma crítica, fragments de textos significatius i breus sobre l'origen de la filosofia, identificant les problemàtiques i solucions exposades.

BL2.4.1. Llegeix i analitza, de forma crítica, fragments de textos breus i significatius sobre l'origen de l'explicació racional i sobre les funcions i característiques del pensament filosòfic, pertanyents a pensadors, identificant les problemàtiques

CSC CAA

1-12


filosòfiques plantejades.

BL2.5. Reconèixer que la filosofia és, alhora, un saber i una actitud que estimula la crítica, l'autonomia, la creativitat i la innovació aportant evidències obtingudes de diverses fonts.

CSC SIEE

BL2.6. Relacionar els problemes filosòfics analitzats amb altres intents de comprensió de la realitat tals com el científic, el teològic, el poètic, les savieses orientals, etc.

CSC CMC

T CEC

BLOC 3. EL CONEIXEMENT

· El problema

filosòficament de

l'home de

coneixement.

- El problema del

coneixement

humà

- Graus i eines de

la trobada: raó,

comprensió,

sensibilitat.

- L'abstracció.

- Dels problemes

implicats en el

saber: les seves

possibilitats, el

BL3.1. Explicar els processos i les problemàtiques implicades en el procés de coneixement humà des del camp filosòfic.

BL3. 1.1. Identifica i

expressa, de forma

clara i raonada, els

elements i les

problemàtiques que

comporta el procés

del coneixement de

la realitat, com és

el dels seus graus,

les seues

possibilitats i els

seus límits.

CSC 2 i 3

BL3.2. Explicar la funció de la ciència, descriure les seues característiques i mètodes i

BL3. 2 . 1. Explica els objectius, les funcions i elements clau de la ciència emprant termes com ara fet,

CSC CMC

T 2


seus límits, els

interessos,

l'irracional.

- Racionalitat

teòrica i pràctica.

- La veritat.

- La veritat com

una propietat de

les coses. La

veritat com a

propietat de

l'enteniment:

coherència i

adequació.

- Alguns models

filosòfics és

l'explicació del

coneixement i

l'accés a la

veritat.

· Coneixement

científic.

- Filosofia i

ciència.

- Objectius i

instruments de la

ciència.

- El mètode

hipotètic-

deductiu.

- La visió

aristotèlica del

treball científic.

- Investigació

científica sobre la

modernitat,

matemàtiques i

tecnologia com a

eines essencials

de coneixement i

interpretació.

exposar les diferències i les coincidències de l'ideal i de la recerca científica amb el saber filosòfic.

hipòtesi, llei, teoria i model.

BL3. 2.2.

Construeix una

hipòtesi científica,

identifica els seus

elements i raona

l'ordre lògic del

procés de

coneixement.

2, 3 i 4

BL3. 2.3. Utilitza

amb rigor, termes

epistemològics com

a inducció,

hipotètic-deductiu,

mètode, verificació,

predicció, realisme,

causalitat,

objectivitat,

relativitat, caos i

indeterminisme,

entre uns altres.

2 i 3

BL3.3. Analitzar de forma crítica, utilitzant informació complementària obtinguda de fonts, fragments de textos filosòfics sobre el coneixement humà, la ciència, el llenguatge i la lògica, identificar les problemàtiques i solucions que proposen i justificar la pròpia postura enfront de les mateixes.

BL3. 3.1. Analitza fragments de textos de Descartes, Hume, Kant, Nietzsche, Ortega y Gasset, Habermas, Popper, Kuhn o Michel Serres, o altres filòsofs.

CAA CSC

1-12

BL3. 3.2. Analitza

fragments de textos

breus i significatius

de pensadors com

Aristòtil, Popper, B.

Russell, entre

d'altres.

1-12

BL3.4. Identificar les dimensions que formen part de la composició

BL3.4 . 1. Entén i

explica l'estructura i

estil de la retòrica i

l'argumentació.

CCL CSC

3 i 4


- La investigació

contemporània i

la reformulació

dels conceptes

clàssics

· Coneixement,

llenguatge i lògica.

- Filosofia del

llenguatge: el

problema

filosòficament de

conceptes

universals i l'error

argumentatiu de

la generalització

precipitada.

- Retòrica,

l'argumentació i

lògica: la

comunicació de

la filosofia.

- Retòrica i

composició del

discurs

- La importància

de la

comunicació i la

seva relació amb

el llenguatge,

veritat i realitat.

- Lògica

proposicional.

- L'argumentació:

regles i eines de

diàleg i

demostració

d'arguments.

del discurs retòric i aplicar-les en la composició de discursos propis.

BL3.4 . 2. Coneix

l'estructura i ordre

del discurs i escriu

discursos retòrics

breus establint

coherentment

l'exposició i

argumentació.

3.4, 5, 7, 8, 9,

10 i 11

BL3.5. Utilitzar les regles i eines bàsiques del discurs basat en l'argumentació demostrativa.

BL3.5 .1.

Construeix un

diàleg argumentatiu

que mostra la seua

pròpia tesi,

utilitzant les regles i

eines

d'argumentació.

CAA

1-12

BL3.5 2. Diferencia

una argumentació

veritable d'una

fal·làcia.

11

BL3.5 . 3. Analitza i

comenta textos

breus i significatius

sobre l'art de la

retòrica i

l'argumentació del

Plato, Aristòtil,

Ciceró, Tacitus,

com d'autors

contemporanis.

1, 3, 4, 7, 8, 9 i 11

BL3.6. Identificar les normes bàsiques de la lògica proposicional, destacant el seu valor per mostrar el raonament correcte i expressió del pensament com una condició fonamental per projectes humans.

BL3.6.1. Utilitza

elements i regles

del raonament de

la lògica

d'enunciats.

CCL 3 i 4


BL3.7. Explicar el problema de l'accés a la veritat, l'argumentació i el raonament lògic, mostrant els esforços de la filosofia per a allunyar-se del dogmatisme, l'arbitrarietat i els prejudicis.

BL3.7.1. Coneix i explica diferents teories sobre el coneixement i la veritat com són l'idealisme, el realisme, el racionalisme, l'empirisme, el perspectivisme, el consens o l'escepticisme, contrastant semblances i diferències entre els conceptes clau que manegen.

CSC

3

BL3.7.2. Explica i contrasta diferents criteris i teories sobre la veritat, tant en el plànol metafísic com en el gnoseològic, utilitzant amb rigor termes com gnoseologia, raó, sentits, abstracció, objectivitat, certesa, dubte, evidència, escepticisme, autoritat, probabilitat, prejudici, coherència o adequació, consens, incertesa, interès i irracional entre uns altres, construint un glossari de conceptes de forma col·laborativa, usant internet.

3

BLOC 4. LA REALITAT

Les grans qüestions de la metafísica occidental.

BL4.1. Reconèixer la metafísica com a estudi de la

BL4. 1.1. Coneix què és la metafísica i utilitza l'abstracció per a

CSC-CEC

3 i 8


·La explicació metafísica de la realitat. ·La pregunta pel ser com a punt de partida de la filosofia. ·El problema, aparença i realitat. ·La pregunta per l’origen i estructura de la realitat. ·La necessitat de categoritzar racionalment la realitat. L’univers i les diferents formes d’entendre'l ·La filosofia de la naturalesa. ·Les concepcions filosòfiques de l’univers al llarg de la història. ·La visió moderna i contemporània de l’univers. ·La trobada de la filosofia i la física.

realitat en conjunt, distingint-la de les ciències i l'estudi particular d'ells fenòmens reals.

entendre el seu contingut i activitat, raonament sobre ells.

BL4.2. Explicar, des de la perspectiva metafísica, els principals problemes que planteja la realitat i comparar les explicacions científiques de l'univers.

BL4. 2.1. Descriu les principals interpretacions metafísiques i els problemes que planteja el coneixement metafísic de la realitat.

CSC CMC

T

3 i 8

BL4. 2.2. Entén i usa amb rigor conceptes metafísics com ser, sistema metafísic, realitat, aparença, matèria i esperit, unitat, dualitat, multiplicitat, esdevenir, necessitat, contingència, transcendència, categoria i l'abstracció, materialisme, espiritualisme, existencialisme o essencialisme, entre d'altres.

1, 3 i 8

BL4. 2.3. Realitza una anàlisi crítica davant les teories metafísiques divergents d’interpretació de la realitat.

3 i 8

BL4. 2.4. Analitza i comprèn fragments de textos breus i significatius sobre les problemàtiques metafísiques que planteja la realitat,

3 i 8


de pensadors com Plató, Aristòtil, Tomás d'Aquino, Descartes, Marx, Nietzsche, entre uns altres, comparant i establint semblances i diferències entre els diferents enfocaments i dissertant de forma coherent sobre les diferents postures històriques.

BL4.3. Contextualitzar històrica i culturalment, a partir d'informacions obtingudes de diverses fonts, les diferents cosmovisions sobre l'univers i realitzar comparacions entre les mateixes.

BL4. 3.1. Descriu

els caràcters

essencials de la

interpretació de la

realitat relativista, i

quàntica

contemporània,

explicant les

implicacions

filosòfiques

associades a ells.

CSC CAA

2

BL4. 3.2. Utilitza amb rigor termes epistemològics i científics com: cosmovisió, paradigma, univers, naturalesa, finalisme, organicisme, determinisme, ordre, causalitat, conservació, principi, mecanicisme, matèria, relativitat, quàntica, espai, temps, atzar, determinisme, indeterminisme, probabilitat i caos, entre uns altres.

2 i 8


BL4.4. Analitzar textos filosòfics i científics sobre la comprensió i interpretació de la realitat relacionant els problemes plantejats en els textos i justificar de forma crítica la pròpia postura enfront dels mateixos.

BL4.4 . 1. Examina els textos filosòfics i científics, clàssics i contemporanis que tracten els mateixos problemes, investigant la validesa de les idees exposades.

CSC SIEE

1-12

BL4.4 . 2. Reflexiona, argumentant de forma raonada i creativa les seves pròpies idees sobre les implicacions filosòfiques que afecten la visió de l'ésser humà, en cadascuna de les cosmovisions filosofico-científiques estudiades.

1-12

BL4.5 descriure estudis oferint metafísica sobre la realitat i posar-lo en relació amb els resultats oferts per la ciència en l'origen i l'estructura de l'univers.

BL4.5 . 1. Explica i compara dos grans cosmovisions de l'univers: el paradigma organicista aristotèlica i el model mecanicista newtonià.

CSC CMC

T

2 i 8

BLOC 5. ÉSSER HUMÀ DE LA FILOSOFIA

La pregunta pel ser humà. ·Les implicacions filosòfiques de l’evolució. ·La construcció de la pròpia identitat. ·La dialèctica naturalesa-cultura en el procés d’antropogènesi. Filosofia i biologia.

BL5.1. Explicar algunes teories filosòfiques occidentals sobre l'ésser humà i expressar la seva opinió sobre elles de manera reflexiva, mitjançant el diàleg.

BL5.1 .1. Analitzar textos filosòfics i científics sobre la comprensió i interpretació de la realitat relacionant els problemes plantejats en els textos i justificar de forma crítica la pròpia postura enfront dels mateixos.

CSC CEC

5, 7, 8 i 9


·La dialèctica naturalesa-cultura en el procés de construcció de la identitat humana. ·La concepció del ser humà en la història: ·La visió grega: l’heroi homèric; concepte socràtic; dualisme platònic, l’animal racional i polític aristotèlic, materialisme i individualisme hel·lenista. ·El pensament medieval: creació a imatge divina, nova concepció del cos i l’ànima, de la mort, la llibertat. ·El Renaixement: antropocentrisme i humanisme. ·La modernitat i el s. XIX: raó, emocions i llibertat. ·El ser humà en la filosofia contemporània. L’activitat de l’home: l’homofaber ·Tècnica i tecnologia. ·Reflexions filosòfiques sobre el desenrotllament científic i tecnològic. ·Riscos associats a l’ús de les tecnologies. ·La identitat digital. ·La creativitat i la capacitat simbòlica del ser humà. La realitat des de l’art.

BL5.1 . 2. Coneix les teories filosòfiques sobre la relació ment-cos: monisme, dualisme, emergentisme i argumenta sobre aquestes teories comparant semblances i diferències de forma col·laborativa.

3 i 10

BL5.2. Explicar les implicacions filosòfiques de l'evolució, relacionant el saber filosòfic amb el saber científic.

BL5.2 . 1. Coneix i explica les consideracions filosòfiques implicades en la teoria de l'evolució com la consideració dinàmica i dialèctica de la vida o l'indeterminisme, entre unes altres.

CSC CMT

C

10

BL5.2 . 2. Analitza fragments breus i significatius d’E. Morin, K. Popper, R. Dawkins, J. Mosterín, A. Gehlen, M. Harris i M. Ponty entre d'altres.

10

BL5.3. identificar els elements constitutius de l'ésser humà, explicant la interacció entre el component natural i el cultural.

BL5.3.1. Identifica i exposa en què consisteix el component natural innat de l'ésser humà i la seua relació amb els elements culturals que sorgeixen en els processos de antropogènesi i humanització, donant lloc a la identitat pròpia de l'ésser humà.

CSC-CEC

5 i 10


·L'estètica filosòfica, funció i característiques. ·El sentiment, l’experiència i el juí estètic. ·La bellesa i l’art. ·Creació artística i societat. L’art com a justificació o com a crítica de la realitat. El sentit de l’existència ·La reflexió filosòfica sobre el ser humà i el sentit de l’existència. ·Algunes claus sobre el sentit de l’existència humana. ·La qüestió del sentit, l’essència i l’existència, el jo, la llibertat, la mort, el destí, l’atzar, la història, la necessitat de transcendència. Autoconeixement, sentit crític i creativitat ·Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat. ·Autorregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. ·Imaginació i creativitat ·Procés estructurat de presa de decisions. ·Responsabilitat

BL5.3.2. Disserta sobre l'ésser humà mentre que resultat de la dialèctica evolutiva entre el genèticament innat i el culturalment adquirit, condició per a la innovació i la capacitat creativa que caracteritzen a la nostra espècie.

10, 11 i 12

BL5.3.3. Localitza informació a internet sobre les investigacions actuals sobre l'evolució humana i reflecteix la informació seleccionada i sistematitzada de forma col·laborativa.

10

BL5.4. Analitzar, utilitzant informació complementària obtinguda de diverses fonts, fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre l'ésser humà, el sentit de l'existència, la tècnica i l'art, identificant les problemàtiques existents i la influència del context sociocultural i justificar la seua opinió sobre els mateixos de forma crítica.

CSC

BL5.5. Dissertar, de forma i oral i

BL5.5 .1. Disserta, de forma oral i

CCL CSC

5, 6,


·Pensament alternatiu. ·Pensament causal i conseqüencial. ·Sentit crític Presa de decisions vocacional ·Estudis i professions vinculats amb els coneixements de l’assignatura. ·Autoconeixement d’aptituds i interessos. ·Procés estructurat de presa de decisions

escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques en l'àmbit del sentit de l'existència.

escrita, sobre les grans qüestions metafísiques que donen sentit a l'existència humana.

7, 8 i 9

BL5.6. Identificar les implicacions de la tecnologia, mentre que saber pràctic transformador de la naturalesa i de la realitat humana.

CSC CMT

C

BL5.7. Reflexionar sobre el camp de l'Estètica relacionant la creació artística amb altres camps com el de l'Ètica, el coneixement i la tècnica.

BL5.7.1. Comprèn i utilitza conceptes com a Estètica, creativitat, creació, símbol, signe, art, experiència estètica, mimesi, bellesa, gust, subjectivitat, judici estètic, avantguarda.

CSC CEC

12

BL5.7.2. Contrasta i relaciona algunes construccions simbòliques fonamentals en el context de la cultura occidental, i analitza, de forma col·laborativa, textos literaris, audicions musicals i visualitzacions d'obres d'art per a explicar els continguts de la unitat.

12

BL5.7.3. Disserta sobre la relació i la possibilitat de transformar la realitat humana, de la creació artística, ciència i ètica.

2, 6 i 12


BL5.8. Argumentar sobre el rebuig dels prejudicis antropocèntrics i per motius físics i sobre la necessitat d'eradicar actituds d'intolerància, injustícia i exclusió.

BL5.8.1. Argumenta coherentment, fonamentant-se en les dades objectives apreses, sobre les implicacions d'adoptar prejudicis antropocentristes per a enjudiciar als éssers humans i les cultures.

CSC 10

BL5.9. Exposar de forma crítica i respectuosa alguns plantejaments divergents que han obert camí cap a la consideració actual de la persona.

BL5.9.1. Contrasta i relaciona les principals concepcions filosòfiques que, sobre l'ésser humà, que s'han donat històricament.

CSC

1, 5, 6. 7, 9,

10, 11 i 12

BL5.9.2. Analitza de forma crítica, textos significatius i breus, dels grans pensadors.

1-12

BL5.9.3. Utilitza amb rigor termes com a dualisme i monisme antropològic, areté, ment, cos, esperit, creacionisme, antropocentrisme, teocentrisme, ànima, humanisme, persona, dignitat, sentit, estat de naturalesa, estat de civilització, existència, llibertat, emoció, passió, determinisme, alienació, nihilisme, existència, inconscient, mort, història o transcendència, entre uns altres.

1, 5, 6. 7, 9,

10, 11 i 12


BL5.10. Reconèixer la capacitat simbòlica i estètica com element distintiu de l'espècie humana que afavoreix el pensament creatiu, crític i innovador i que permet adaptar-se i anticipar-se als canvis.

SIEE

BL5.11. Ser conscient de la seva identitat digital i protegir-la preservant la privacitat de dades personals, utilitzant una varietat d'estratègies de seguretat i actuant davant les amenaces.

SIEE CD

BL.5.12. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenvolupament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.

SIEE


BL.5.13. Cercar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements de l'assignatura, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenvolupament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant la presa de decisions vocacional.

SIEE

BLOC 6. LA RACIONALITAT PRÀCTICA

· Acció moral

- Fonaments de la

vida moral.

- Els termes ètica i

moral.

- La reflexió ètica

sobre l'acció

moral: caràcter,

de consciència i

maduresa moral.

- Universalisme

moral i

relativisme.

- Principals teories

sobre la moral

humana.

- L'origen de l'ètica

occidental:

BL6.1. Identificar l'especificitat de la raó en la seua dimensió pràctica, mentre que orientadora de l'acció humana, reconeixent l'objecte i funció de l'Ètica.

BL6.1.1. Reconeix

la funció de la

racionalitat pràctica

per a dirigir l'acció

humana, si bé,

reconeixent els

seus vincles

ineludibles amb la

raó teòrica i la

intel·ligència

emocional.

CSC

5, 6 i 7

BL6. 1.2. Explica l'origen de l'ètica occidental en el pensament grec, contrastant, de forma raonada, la concepció socràtica amb la dels sofistes.

6


Sòcrates contra

els sofistes.

- La recerca de la

felicitat.

- Bona voluntat:

Kant.

· El poder polític

- Els fonaments

filosòfics de

l'estat.

- Legalitat i

legitimitat.

- La funció del

pensament

utòpic.

- Principals

interrogants de la

filosofia política.

- Justícia com a

virtut

eticopolítica.

- Convencionalism

e en els sofistes.

- Justícia segons

Plato.

- Tipus de Justícia

segons Aristòtil i

Sant Tomàs.

- Teories

contemporànies

de la justícia: la

disputa entre

Rawls i

comunitarisme.

- El concepte

d'estat i la seva

evolució

històrica.

- Realisme polític:

Maquiavel.

BL6. 1.3. Explica i argumenta l'objecte i la funció de l'ètica.

6

BL6.2. Explicar les principals teories ètiques sobre la justícia, la felicitat i el desenvolupament moral, com a base del desenvolupament integral de l'ésser humà.

BL6.2 . 1. Expressa críticament els arguments de les principals teories ètiques sobre la felicitat i la virtut, argumentant les pròpies idees i donant exemples de conformitat o no.

CSC-CEC

5 i 6

BL6.2 . 2. Expressa

críticament els

arguments de les

principals teories

ètiques sobre

justícia,

argumentant les

pròpies idees i

donant exemples

de conformitat o

no.

5 i 9

BL6.2 . 3. Analitza textos breus d'alguns dels filòsofs representants de la principals teoritzacions ètiques i sobre el desenvolupament psicològic moral de la persona.

5, 6 i 7

BL6.2.4. Utilitza rigorosament termes com ètica, moral, acció moral, autonomia, responsabilitat, convencions morals, maduresa moral, virtut moral, subjectivisme, relativisme i universalisme

6


- El

contractualisme:

Hobbes, Locke,

Rousseau i

Montesquieu.

- La Pau perpètua

de Kant.

- Fonaments

filosòfics del

capitalisme en el

s. XIX: John

Stuart Mill.

- Alienació i

ideologia segons

Marx.

- La controvèrsia

política entre

Popper i l'escola

de Frankfurt.

· Ètica aplicada

- Ètica de

l'empresa.

- La

Responsabilitat

Social de

l'empresa.

- La importància

de l'ètica per a

establir el

sistema de valors

en el treball. La

diferenciació

entre mitjans i

finalitats.

- La raó crítica i la

importància del

diàleg per a

l’elaboració de

projectes.

- Bioètica

moral, utilitarisme, deure moral, ètica màxima, ètica mínima, consens, justícia, eudaimonia, hedonisme, emotivisme, utilitarisme.

BL6.3. Explicar la funció, característiques i principals qüestions de filosofia política.

BL6.3 . 1. Identifica la funció, característiques i principals qüestions de filosofia política.

CSC

7 i 9

BL6.3 . 2. Utilitza amb rigor conceptes com democràcia, estat, justícia, dret, drets naturals, estat democràtic i de dret, legalitat, legitimitat, convencions, contractualisme, alienació, ideologia, utopia, entre d'altres conceptes clau de de la filosofia política.

7 i 9

BL6.4. Enumerar les principals teories i conceptes filosòfics que han estat a la base de la construcció de la idea d'Estat, distingint fonamentalment els conceptes de legalitat i legitimitat.

BL6.4.1. Explica de forma coherent ells enfocaments filosofico-polítics de Plató, els sofistes, Maquiavel, Locke, Montesquieu, Rousseau, Hobbes, Kant, John Stuart Mill, Popper o Habermas, entre d'altres.

CSC

7 i 9

BL6.4.2. Analitza i reflexiona sobre la relació individuo-Estat, basat en el pensament dels sofistes, Marx i l’Escola de Frankfurt.

1, 7, 9 i 11


- L'àmbit de la

Bioètica.

- Els principis de la

Bioètica.

- La dignitat de la

persona.

BL6.4.3. Analitza de forma crítica, textos significatius i breus, d'alguns dels autors estudiats, en els quals s'argumenta sobre el concepte d'Estat, elements i característiques.

9 i 11

BL6.4 . 4. Valora i utilitza la capacitat d'argumentació, de forma oral i escrita, com a eina contra l'arbitrarietat, l’autoritarisme i la violència.

5, 6, 7, 9,

10 i 11

BL6.5. Argumentar sobre la importància de la manera de preguntar radical propi de la filosofia i sobre l'aplicació que pot tenir la reflexió moral en la societat civil, la política, l'activitat empresarial i les ciències de la salut, subratllant les respostes que pot oferir a les problemàtiques inherents a aquests camps.

CSC CAA SIEE

BL6.6. Dissertar de forma oral i escrita, utilitzant informació obtinguda en diverses fonts, sobre la utilitat del pensament utòpic justificant de forma reflexiva i crítica

BL6. 6.1. Reflexiona per escrit, argumentant les seves pròpies idees sobre les possibilitats del pensament utòpic.

CCL CSC

2


les pròpies posicions.

BL6.7. Analitzar críticament fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre la moral i la relació de l'ètica amb l’activitat cívica, la política, l’activitat empresarial i el progrés de la medicina actual, demostrant el paper potenciador de l'anàlisi, la reflexió i el diàleg.

BL6.7.1. Utilitza conceptes amb sentit filosòfic aplicant-los en el context empresarial: principis, saber, ordre lògic, finalitat, demostració, raonament, inducció, deducció, argumentació, sentit, significat, creativitat, diàleg, objectiu/subjectiu, emocions, globalitat i valor entre uns altres.

CSC

12

BL6.7.2. Planteja correctament els interrogants filosòfics radicals que han d'estar a la base de la creació d'un projecte, tant vital com a laboral, com: què sóc?, què faig?, per què?, para què?, quin és el meu objectiu?, quin és el seu sentit, la seua raó de ser? i sap argumentar la defensa de les respostes.

1-12

BL6.7.3. Coneix i utilitza les eines de l'argumentació i el diàleg en la resolució de dilemes i conflictes dins d'un grup de persones.

3, 6, 7 i 8

BL6.8. Justificar la funció del raonament filosòfic en

BL6.8.1. Valora la necessitat de possibilitar tasques innovadores,

CSC SIEE

12


general i ètic en particular, el mateix que la importància de la comunicació, per a proposar alternatives, projectar idees innovadores, avaluar el ja experimentat, i com a mitjà de desenvolupament de l'ésser humà i les societats.

apreciant la funció i importància de les persones emprenedores i innovadores per a la construcció i avanç d'una cultura i la transformació de la realitat.

BL6.9. Reconèixer la funció axiològica de l'Ètica per a establir un sistema de valors que permeta millorar la societat civil, el quefer polític, el clima laboral i l'activitat empresarial, el mateix que la recerca mèdica i la pràctica de la medicina, gràcies a l'ús d'una raó crítica que impulse l'avanç dels projectes personals i col·lectius.

BL6.9.1. Realitza

un decàleg de

valors ètics que

han de governar en

el món del treball i

davant la societat i

la natura.

CSC

5, 6 i 12

BL6.9.2. Entén i valora la importància de la mateixa raó crítica per a l’avanç d'un projecte personal i col·lectiu.

2, 3, 5, 6 i 11

BL6.9.3. Valora i disserta sobre la importància del treball per a desenvolupar-nos com a éssers humans, en l'avanç d'una cultura i per a transformar la realitat.

12




UNITAT 1: El saber filosòfic UNITAT 2: El coneixement científic UNITAT 3: Coneixement, veritat i llenguatge UNITAT 4: La lògica i l’argumentació UNITAT 5: L’acció, la llibertat i la responsabilitat UNITAT 6: Les teorias ètiques UNITAT 7: Interacció social, ètica i política UNITAT 8: El ser i l’existència UNITAT 9: Història i progrés. El dret i la justícia UNITAT 10: Les dimensions del ser humà: biològica, psicològica i simbòlica UNITAT 11: La dimensió social i cultural del ser humà UNITAT 12: L’acció transformadora: emprendre, innovar, crear


1a avaluació: unitats 1-4 2a avaluació: unitats 5-8 3a avaluació: unitats 9-12

Aquesta distribució és orientativa, ja que, donat el caràcter teòric i pràctic de l’assignatura, dependrà de l’alumnat que tinguem durant aquest curs, en relació als seus interessos i les seues capacitats.




a. Interacció i aprenentatge, l’objectiu últim del qual és que tots els alumnes i les alumnes sense exclusió, adquirisquen els millors aprenentatges possibles.

b. Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un


determinat context cultural, social i de relacions, i a unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.

c. Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn.

d. Didàctica específica de l’àrea, siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de contingut, atenent a la seua singularitat, els recursos a utilitzar. El comentari de text és un recurs imprescindible. Però també és necessari treballar l’expressió oral. Treballs individuals o en grup que requerisquen una exposició, debats, etc.


La metodologia didàctica s'entén com el conjunt d'estratègies, procediments i

accions organitzades i planificades pel professorat, amb la finalitat de possibilitar

l'aprenentatge de l'alumnat i l'assoliment dels objectius plantejats.

No hi ha llibre de text → es facilitaran materials, amb exposicions

teòriques, textos i activitats, per a treballar els temes i també farem servir

alguns materials de manuals de filosofia de primer de batxillerat, com ara

els de SM, Edelvives i La Galera.

Caldrà reflexar el treball de l’assignatura al quadern de filosofia.

El treball consistirà, fonamentalment, en la realització d’activitats de

comprensió, d’aplicació dels continguts conceptuals, i d’altres

procedimentals, com ara la lectura i comentari de textos breus (davant

la lectura atenta de fragments relativament breus de textos clàssics i

actuals, l’alumnat ha d’identificar el subjecte o subjectes de l’enunciació -

ço és, aquell o aquells a qui se li atribueix un enunciat, una idea o un punt

de vista-, ha de ser capaç d’analitzar el significat dels termes filosòfics i

ha de ser capaç alhora de reconstruir l’argumentació duta a terme per

l’autor del text), i l’elaboració de dissertacions, així com la discussió

raonada sobre els problemes teòrics que s’hi vagen plantejant a l’aula.

Com a complement a l’exposició dels temes, i en funció del temps de què

disposem, veurem pel·lícules i documentals sobre els diferents

problemes filosòfics tractats al llarg del curs.

Utilitzarem com a recurs didàctic els materials diversos d’internet

(utilització de les TIC), com ara textos (articles i llibres, premsa), o vídeos

(youtube), per tal d’aprendre a fer un ús selectiu i crític de la gran quantitat

d’informació que hi ha a la web.


7. Avaluació


1. Fer ús de l’argumentació i la reflexió en l’anàlisi de situacions tant reals, quotidianes o llunyanes, com hipotètiques o fictícies. 2. Mostrar el domini de la comunicació lingüística i digital a l’hora de seleccionar, analitzar i interpretar informació, idees i actituds. 3. Explicar els problemes filosòfics que es plantegen en la matèria tot utilitzant paraules pròpies. 4. Mostrar la comprensió dels continguts de la matèria tot establint comparacions de posicions contraposades, anàlisis crítiques de les diferents posicions i defensant, si fos diferent, la pròpia posició de manera argumentada. 5. Elaborar textos (breus assajos, diàlegs, etc.) amb argumentacions sòlides pel que fa als exemples filosòfics que introdueix la matèria i, per extensió, a qualsevol tesi que es vulga sustentar. 6. Comprendre i analitzar contextos de convivència a partir del coneixement de la personalitat humana. 7. Utilitzar els continguts de la filosofia per a l’anàlisi de la societat actual.


- Activitats conceptuals. En aquestes, els estudiants aniran substituint de forma progressiva les seves idees prèvies per les desenvolupades a classe. Han de ser capaços de manejar un vocabulari específic i definir amb precisió i amb claredat els conceptes centrals de cada unitat.

- Activitats de comentari de text. Fonamentalment, l’alumnat ha de ser capaç d’analitzar un text, identificant el seu tema, la seva tesi i les seves idees secundàries. Per a això, ha de poder exposar els arguments o estructures de raonament del text.

- Activitats de síntesi. Aquest tipus d’activitats estan orientades a la comprensió dels continguts temàtics de les diferents unitats i a la reelaboració dels esmentats continguts. L’alumnat hauria de poder entendre i exposar els principals punts del tema i raonar a partir d’ells.

- Activitats de raonament i argumentació. Suposen una autonomia més gran per part de l’alumnat, ja que ha d’elaborar una idea fonamentada i basada en una sèrie d’arguments. Aquesta activitat pot realitzar-se de forma escrita, com una redacció, una presa d’actitud davant d’una tesi, etc., o oralment, en una exposició pública o en un debat.

Quant al «format» de les activitats, s’utilitzaran els següents:

- Activitats de composició, com redaccions, dissertacions, debats, comentari de text, etc.

- Activitats de material a l’abast.


- Activitats orals.

- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes i de resolució d’exercicis i problemes.

Cada instrument d’avaluació ha de tenir diferent pes a l’hora de la qualificació final, per a la qual cosa caldrà valorar la fiabilitat, l’objectivitat, la representativitat, l’adequació al context de l’alumnat, etc., dels esmentats instruments.






En principi, es farà un examen per cada tema, si bé en algun cas es

podran agrupar els temes d’un bloc en un mateix control. En alguns temes,

es faran dissertacions que tindran el valor d’un examen.

En cada avaluació es calcularà la mitjana de tots els exàmens, que

representaran el 90% de la nota. El 10% restant valorarà l’actitud de

l’alumne/a davant l’assignatura, la participació, l’interés, el treball i les

activitats que puntualment se li encomanen.

En el cas que es considere pertinent, es recuperaran els continguts de les

avaluacions suspeses, mitjançant exàmens o altra mena d’activitats

(comentaris de text, dissertacions,..).

En la convocatòria extraordinària de juny l’examen serà sobre tots els

continguts de la programació treballats durant el curs.



El professorat es reserva la possibilitat d'encomanar treballs optatius sobre qüestions específiques que ajuden a assolir els continguts i millorar els resultats acadèmics, com ara llegir algun capítol de llibres d’introducció a la filosofia, veure vídeos explicatius o realitzar comentaris de text complementaris.


El Departament de Filosofia farà el seguiment del compliment de la programació en acabar cada avaluació, tenint en compte els diferents apartats d’aquesta programació, pel que fa als continguts, materials i metodologia emprada, així com els resultats en la qualificació. En acabar el curs, el Departament elaborarà la preceptiva Memòria Didàctica, on s’arreplegaran les propostes de millora.



Pensem que al batxillerat, donat el seu caràcter no obligatori, no es dona el cas de la presència d’alumnat amb aquestes característiques. No obstant això, un dels principis bàsics que ha de tenir en compte la intervenció educativa és el de la individualització, consistent que el sistema educatiu oferisca a cada alumne i cada alumna l’ajuda pedagògica que necessite en funció de les seves motivacions, interessos i capacitats d’aprenentatge. Sorgeix d’això la necessitat d’atendre aquesta diversitat. En el Batxillerat, etapa en què les diferències personals en capacitats específiques, motivació i interessos solen estar bastant definides, l’organització de l’ensenyament permet que els mateixos estudiants resolguen aquesta diversitat mitjançant l’elecció de modalitats i optatives. No obstant això, és convenient donar resposta, ja des de les mateixes assignatures, a un fet constatable: la diversitat d’interessos, motivacions, capacitats i estils d’aprenentatge que els alumnes manifesten.

És precís, llavors, tenir en compte els estils diferents d’aprenentatge de l’alumnat i adoptar les mesures oportunes per afrontar aquesta diversitat. Hi ha estudiants reflexius (s’aturen en l’anàlisi d’un problema) i estudiants impulsius (responen molt ràpidament); estudiants analítics (passen lentament de les parts al tot) i estudiants sintètics (aborden el tema des de la globalitat); uns treballen durant períodes llargs, mentre que d’altres necessiten descansos; alguns necessiten ser reforçats contínuament i d’altres no; n’hi ha que prefereixen treballar sols i n’hi ha que prefereixen treballar en petit o en gran grup.

Donar resposta a aquesta diversitat no és tasca fàcil, però sí necessària, ja que la intenció última de tot procés educatiu és aconseguir que l’alumnat assolisca els objectius proposats.



Ha quedat ben clar al llarg d’aquesta programació que l’eina de treball bàsica de l’assignatura és el text filosòfic.


Una de les competències claus té a veure amb l’us de les TIC (competència digital). És un fet evident que no podem disposar únicament dels recursos tradicionals en l’aprenentatge, és a dir, els llibres. Tenim clar que les noves tecnologies formen part de l’espai quotidià d’alumnat i professorat, i no en poden viure d’esquenes a aquesta realitat. Tot al llarg d’aquesta programació s’ha incorporat aquesta competència en els criteris d’avaluació i s’ha tingut en compte en la metodologia a seguir. Tal com s’apunta al següent apartat, farem servir webs específiques de filosofia, per a l’estudi dels continguts, així com canals de vídeo amb exposicions resumides del pensament dels filòsofs estudiats.


Adreces internet: FiloXarxa. http://www.pensament.com/filoxarxa/ -Web de filosofia que

s'adreça als professors i professores de filosofia d'ensenyament secundari i als estudiants de batxillerat.Inclou textos filosòfics escollits, cites i exemples.

Filòpolis. http://www.xtec.cat/%7Elvallmaj/ -Espai interactiu que, estructurat simulant una ciutat, presenta continguts inter-disciplinars i de Filosofia.

Filoètica.http://www.xtec.cat/%7Easarsane/index.htm -Web de materials i recursos de filosofia i ètica per a la reflexió.

Filosofia a través dels textos. http://www.xtec.es/%7Emcodina3/filosofia.htm -Estudi de la filosofia i de la seva història a través dels textos. Conté enllaços d'interès i exemples de proves PAU.

Cibernous. http://www.cibernous.com/index.html -Útil diccionari de filosofia, classificat per autors i per temes.

Filosofia i pensament. http://alcoberro.info/ -Web del professor de filosofia Ramón Alcoberro sobre múltiples filòsofs i moviments filosòfics.

[email protected]://www.geocities.com/asarsanedas/index.htm -Web de la professora Anna Sarsanedas Darnés amb elements per a la reflexió i debat filosòfic.

Portal de filosofía internàutica. http://www.infofilosofia.info/ -Espai participatiu sobre filosofia.

Filotic. http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=Portada -Wiki sobre les possibilitats didàctiques de les TIC per aplicar-les a l'ensenyament de la filosofia i les humanitats.

Especular. http://especular.webcindario.com/index.htm -Pàgina creada per Enric Senabre Carbonell Professor de Filosofia a l'IES de Xiva (València), sobre la didàctica de l'Ètica.

Filosofem. http://www.nodo50.org/filosofem/spip.php?rubrique13 -Recursos didàctics per a l'assignatura Filosofia i Ciutadania de 1r de


Batxillerat. Filòsof(e)s. http://www.xtec.es/%7Easarbach/ -Eina de i treball a l'aula

que conté recursos de filosofia de batxillerat per a l'alumnat i per al professorat.

La filosofia a l'aula. http://phobos.xtec.cat/adelgad1/ -Pàgina que recull un conjunt de materials i eines complementàries a les assignatures de l'àmbit de la filosofia.

Ad Hoc. http://www.geocities.com/Athens/Agora/2979/Eines.htm -Web de l'Associació per a l'Ensenyament de la Filosofia a Secundària amb enlaços a gran quantitat de recursos.

Antropologia filosòfica. http://filoantropologia.webcindario.com/index.htm -Textos, articles i apunts per al Batxillerat sobre antropologia filosòfica.

ApuntsJota'O. http://www.xtec.es/%7Ejortiz15/index.htm -Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

Área de filosofia. http://recursos.cnice.mec.es/filosofia/ -Web del Ministeri d'Educació i Ciència amb propostes de rutes de desenvolupament dels programes de batxillerat i exercicis didàctics.

Página sobre filosofia. http://www.paginasobrefilosofia.com/html/index.html -Recursos filosòfics per al Batxillerat.

La Filosofia en el Bachillerato. http://www.webdianoia.com/index.html -Filosofia per a estudiants de Secundària, amb informació i exercicis.

Apuntes de Filosofia. http://www.xtec.es/%7Ejgonza51/ -Web del professor José Vidal González Barredo amb dossiers, espai d' informació i consulta, debat i reflexió, i recursos per a la recerca d'informació.

Perfils filosòfics. http://iessalvadorespriu-salt.xtec.es/%7Elsobrino/index Eines per a la Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat.

Filosofía Interactiva. http://filosofia.mentedeluz.cl/ - Cursos i recursos interactius sobre filosofia.

La caverna de Platón. http://www.lacavernadeplaton.com/ - Web per tot aquell que estigui interessat en la Filosofia amb recursos molt interessants per Batxillerat.

http://filosofia24horas.com/ - Web Joomla amb una gran quantitat de recursos pedagògics.

La lechuza de Minerva http://lalechuzademinerva.es/ Pàgina de filosofia al batxillerat

Aula de Filosofía de Eugenio Sánchez Bravo https://auladefilosofia.net/ Comentaris de llibres de filosofia, art, literatura i ciència.

El vuelo de la lechuza https://elvuelodelalechuza.com/ Comentaris de llibres de filosofia. Per als més atrevits.


El Departament de Filosofia no té cap activitat organitzada, però no descarta preparar i dur a terme alguna activitat, en el cas que se li oferte, o en tinga coneixement, al llarg del curs, com ara l’assistència a alguna exposició, representació teatral, projecció cinematogràfica o qualsevol altra activitat que

http://lalechuzademinerva.es/



https://elvuelodelalechuza.com/


tingués interès des del punt de vista de les assignatures impartides. En cas de programar alguna activitat, sol·licitaríem l’autorització del Consell Escolar. La visita al MuVIM, a l’exposició permanent sobre “L’aventura del pensament”, ens sembla força interessant, però és una activitat programada pel Departament de Geografia i Història per a l’alumnat de 4t d’ESO. El nostre departament participa com a professorat acompanyant.


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA de l’assignatura Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat

1. Introducció


La Història de la filosofia apareix en el currículum com una forma de saber dual. D’una banda, com un saber històric que, junt amb altres disciplines de la mateixa naturalesa, dibuixen els perfils de la condició històrica del ser humà i del seu passat intel·lectual. D’altra banda, com a saber filosòfic, ens permet entendre que la comprensió del passat –el que altres han pensat abans– és un coneixement necessari per a l’adequada interpretació i transformació del present. La Història de la filosofia, més enllà de la intenció arqueològica, tracta el passat com una font rica de suggeriments i especulacions dignes d’una acurada atenció, en què troba l’impuls per a una meditació filosòfica actual. En coherència amb l’anterior, la necessitat d’esta assignatura en el Batxillerat prové del fet que permet a l’alumnat reconéixer quins són les fites del pensament que ens constituïxen com a civilització, però també procura instruments intel·lectuals per a comprendre les claus del present de la nostra civilització, l’occidental, mostrant que les idees tenen una validesa que moltes vegades escapen al context temporal en què s’enuncien. En este sentit, la història de la filosofia és la història de les respostes filosòfiques als problemes humans. Les solucions del passat, el seu coneixement, poden ajudar-nos com a mínim a plantejar adequadament els interrogants del present. Des d’una perspectiva docent, este aspecte de la Història de la filosofia és capital i fa de l’assignatura la millor invitació al pensament crític.


La Història de la filosofia, si bé apareix com una assignatura independent d’altres de caràcter filosòfic que trobem en l’ESO i en primer de Batxillerat, s’ha d’entendre també com la culminació d’un procés intel·lectual. Hi trobarem –en els distints autors, sistemes filosòfics i diferents període històrics– una íntima relació entre les disciplines filosòfiques estudiades amb anterioritat i la present assignatura, de manera que podem considerar-la com l’expressió més acabada i unificada dels continguts filosòfics impartits en Batxillerat i en l’ESO. La unitat filosòfica de la Història de la filosofia permet tornar a presentar l’alumnat, des d’un punt de vista temporal, el que ha estudiat en cursos anteriors. Per això la Història de la filosofia contribuïx notablement a l’adquisició dels objectius del Batxillerat i a l’èxit d’una maduresa personal en l’alumnat, condició indispensable per a l’exercici d’una ciutadania activa i responsable. L’actitud principal que l’alumnat ha d’adquirir és, sens dubte, l’esperit crític: no ha de prendre per bons plantejaments passats, sinó analitzar-los autònomament. Alhora, l’assignatura ha d’ajudar a reflexionar sobre la necessària igualtat antropològica i jurídica del ser humà i com és imprescindible superar plantejaments passats –o actuals– que admeten algun tipus de desigualtat. la


Història de la filosofia ha d’ajudar a comprendre la dificultat de l’ideal igualitari i la seua permanent vigilància. Igual que altres assignatures, la Història de la Filosofia contribuïx a la consolidació dels hàbits de lectura, estudi i disciplina: les condicions mínimes d’un filòsof i d’un ciutadà que desitge influir activament en la societat.

2. Objectius


En el marc de la LOMQE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els faculten per a desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, capacitarà l’alumnat per accedir a l’educació superior.

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permeten: a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a medi de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’ expressió oral com escrita, la llengua valenciana així com la castellana.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient.


k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un de mateix i sentit crític.

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.


- La Història de la filosofia és una matèria que posa l’alumnat en contacte amb

la història de les idees del pensament occidental, alhora que facilita els recursos necessaris per a la comprensió del seu desenvolupament i les relacions que es donen entre elles. El coneixement de la Història de la filosofia contribueix a l’educació de persones autònomes, amb capacitat de pensament crític i propi, ja que, com ens va ensenyar Kant, la filosofia es fonamenta en l’autonomia de la mateixa raó i en el judici crític de les idees, tant alienes com pròpies.

- La Història de la filosofia contribueix al desenvolupament personal i a la formació de la mateixa identitat, en plantejar a l’alumnat qüestions de significat profund sobre la seva pròpia existència i el marc social en el qual es desenvolupa, permetent-li una capacitat més gran de participació en els processos socials, culturals i econòmics en els quals és immers i en els canvis de la societat actual; però, a més, contribueix activament al desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge, que permetrà a l’alumnat adquirir les competències i les habilitats necessàries per al desenvolupament d’activitats complexes i de la capacitat d’aprendre al llarg de tota la vida.

- Per tot això, la Història de la filosofia es planteja com una matèria que persegueix aconseguir l’assoliment de la major part dels objectius i les competències del Batxillerat: tant els relacionats amb el desenvolupament personal i social (autonomia, capacitat crítica i de diàleg), l’exercici de la ciutadania democràtica i el desenvolupament d’una consciència cívica o el foment de la igualtat de drets entre homes i dones, com els que permeten assolir els coneixements, les capacitats del pensament abstracte i les habilitats de la investigació i el treball intel·lectual, a més dels referits als hàbits d’estudi, als recursos orals i d’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i a l’afermament d’actituds d’assertivitat, iniciativa i treball en equip.

- Amb la matèria d’Història de la filosofia s’assoleixen una gran diversitat d’habilitats cognitives (a través del desenvolupament del pensament abstracte), es permet l’assoliment de les competències transversals (com el pensament crític, la gestió de la diversitat, la creativitat o la capacitat de comunicar) i es transmeten actituds (com la confiança, l’entusiasme o la constància), en valorar l’esforç de la filosofia per resoldre els grans problemes de l’ésser humà i la seva societat en totes les èpoques.

- L’assignatura es presenta en continuïtat amb la filosofia de 4t d’ESO i de 1r de Batxillerat, desenvolupant des de la perspectiva històrica les problemàtiques que es van veure en cursos anteriors, i presentant en el pensament de cada


filòsof i filòsofa estudiat les seves aportacions respecte als nuclis temàtics que es van tractar en aquestes matèries.

3. Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els

objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluació

Si la Història de la filosofia fa una aportació molt valuosa quant a l’adquisició dels objectius de la seua etapa, el mateix es pot dir respecte de les competències. Pareix evident que la competència lingüística és la més treballada. A més del s’ha apuntat, cal subratllar que esta competència busca que l’alumnat posseïsca certs valors i actituds, alguns dels quals ja s’han destacat; no obstant això, n’hi ha d’altres també importants, com ara el diàleg com a mitjà per a resoldre conflictes, el respecte a les normes o la curiositat. La competència digital està molt present també en l’assignatura, perquè està molt associada a la competència d’aprendre a aprendre. Perquè la competència digital no consistix només en l’ús de les TIC; pretén que l’alumne busque i complemente la informació donada pel professor i li permet elaborar materials filosòfics que puga utilitzar en el seu estudi. D’eixa manera l’alumne afig a allò que s’ha explicat en classe dades, continguts o problemes que fan que aprofundisca en els seus coneixements de la matèria. Esta tasca d’autoregulació de l’alumne, per a la qual les TIC són de gran ajuda, permet que la Història de la filosofia siga una assignatura que no es reduïsca a l’explicació del professor, sinó que exigisca de l’estudiant una actitud activa i inquisitiva davant dels continguts filosòfics impartits. La competència d’aprendre a aprendre garantix que l’individu tinga recursos suficients per a formar-se permanentment. La capacitat d’autonomia personal, d’autoregulació dels processos cognitius i de la conducta en distints contextos fan que esta competència hi siga clau. La filosofia també desenrotlla esta competència gràcies al seu treball per a aconseguir l’esperit crític i l’autonomia personal. La Història de la filosofia contribuïx poderosament a les competències socials i cíviques, que inclouen habilitats i destreses diverses que confluïxen en la necessitat que l’alumnat sàpia interpretar els fets socials i puga donar-hi una resposta correcta. Les actituds que es busquen són el diàleg, el respecte a les idees alienes, la capacitat d’arribar a acords, treballar en equip, etc. En este sentit la Història de la filosofia ajuda a cobrar consciència que no totes les idees busquen un model de societat idèntic i que, per tant, no totes tenen el mateix valor. Saber discriminar quins són les més semblants a les d’una societat democràtica i oberta és un objectiu d’una ment crítica. La competència cívica descansa en el coneixement reflexiu –crític– de conceptes com ‘ciutadania’, ‘justícia’, ‘democràcia’, ‘drets civils’, etc. La Història de la filosofia il·lustra la importància d’eixos conceptes i en mostra l’evolució temporal. La filosofia també ajuda a desenrotllar el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor dins d’un marc ètic ineludible per a una societat que pretenga guiar-se per principis que dignifiquen el ser humà, defugint així la seua cosificació i mercantilització. Finalment, la Història de la filosofia també treballa la competència sobre la consciència de les expressions culturals. Amb este tipus de competència es


pretén introduir actituds i valors que definixen els estudis filosòfics del Batxillerat: llibertat d’expressió, diàleg entre cultures i en general un interés per la participació en la vida cultural i intel·lectual de la societat.


La matèria s’estructura en cinc blocs. El primer està dedicat als continguts transversals, els quals són aplicables a tots els estàndards d’aprenentatge del curs. Cal destacar d’este bloc l’atenció que es dóna al text filosòfic com la realitat primordial que cal treballar amb l’estudiant. I junt al text, la utilització de les TIC com un instrument de busca, exposició i aprofundiment dels continguts textuals especificats pel professor de l’assignatura. La resta dels blocs desenrotllen els continguts per períodes històrics. Així, el bloc 2 presenta la filosofia grega, en què. Plató i Aristòtil són els autors principals, i acaba amb una anàlisi dels corrents hel·lenístiques més importants. El bloc 3 està reservat a la filosofia medieval; partix del pensament d’Agustí d’Hipona i de Tomàs d’Aquino, l’alumne hi tractarà filosofies anteriors, coetànies i posteriors d’estos autors. El bloc 4 tracta la filosofia moderna i de la Il·lustració; Descartes, Hume i Kant, entre altres, són els filòsofs a qui s’hi dedicarà més temps. El bloc 5 aborda la filosofia contemporània. En este bloc final la matèria aborda el més destacat del pensament contemporani, especialment l’obra de Marx i de Nietzsche, els autors més destacats de la filosofia espanyola i les principals corrents del pensament del segle XX. Acaba el curs amb una anàlisi del més destacat del pensament postmodern i de les noves filosofies. L’assignatura inclou un llenguatge tècnic molt precís conceptualment i lingüísticament. La precisió conceptual educa la ment a desprendre’s d’allò accessori, identificar-ho en primer lloc, i quedar-se amb allò característic o definitiu. Però açò s’ha de saber expressar per mitjà de la paraula. La precisió i el rigor filosòfic, predominantment lingüístic, són magnífiques ferramentes cognitives per a l’estudiant de l’assignatura.




BLOC 1: EDAT ANTIGA I EDAT MITJANA

Unitat 1: Introducció a la filosofia antiga


El naixement de la filosofia a Grècia.

Filosofia Presocràtica.

Sòcrates i Sofistes.

Unitat 2: Plató

La metafísica dualista

El coneixement i la realitat

L’ésser humà: ètica i educació

La política

Unitat 3: Aristòtil

La lògica

Els principis del coneixement

La metafísica

Física i psicologia

Ètica i política

Unitat 4: Agustí d’Hipona

Introducció a la Filosofia Medieval

Creure per comprendre

El descobriment de la veritat

El mal, l’ésser humà i la història

Unitat 5: Tomàs d’Aquino

Fe i raó

Metafísica i teoria del coneixement

Psicologia, ètica i política

Unitat 6: Guillem d’Ockham

L’horitzó d’un pensament nou

Coneixement i llenguatge

Psicologia, ètica i política

BLOC 2: EDAT MODERNA

Unitat 7: Introducció a la filosofia moderna

Renaixement i modernitat

El racionalisme

L’empirisme

La Il·lustració

Unitat 8: Maquiavel

El Renaixement: context històric

La nova ciència política

República i virtut: la política de Maquiavel

Unitat 9: Descartes

El naixement del racionalisme

El dubte metòdic i el cogito


L’ésser humà, la llibertat i la moral

Unitat 10: Locke i Hume

L’empirisme de Locke

Fenomenisme i escepticisme en Hume

La moral i la política a Locke i en Hume

Unitat 11: Rousseau

Rousseau i la Il·lustració francesa

La crítica a la civilització

El projecte social i polític de Rousseau

Unitat 12: Kant

El gir copernicà kantià

La teoria del coneixement: Què puc saber?

Filosofia pràctica: l’ètica formal de Kant

La filosofia de la història i de la religió

BLOC 3: EDAT CONTEMPORÀNIA

Unitat 13: Introducció a la filosofia contemporània

La filosofia al segle XIX

La filosofia al segle XX

Últimes tendències

Unitat 14: Marx

La novetat filosòfica del marxisme

L’estructura material de la societat

L’alienació i les seves classes

Història i revolució

Unitat 15: Nietzsche

El nihilisme

La crítica a la cultura occidental

La raó, el coneixement i la veritat

El superhome i l’etern retorn

Unitat 16: Ortega i la filosofia espanyola

Entre política i filosofia

Vida i cultura: el tema del nostre temps

«Jo sóc jo i la meva circumstància»

El criticisme antiracionalista d’Unamuno

María Zambrano: filosofia i poesia

Unitat 17: Habermas

La desconnexió tradicional entre teoria i praxi

Els interessos del coneixement

La societat ideal de la comunicació


Unitat 18: La postmodernitat

El debat entre modernitat i postmodernitat

Derrida: la desconstrucció de la metafísica

Vattimo: un pensament més enllà de la metafísica


BLOCS TEMÀTICS AVALUACIÓ

Bloc 1: Filosofia antiga i medieval (Plató, Aristòtil, Agustí d’Hipona i Tomàs d’Aquino)

1a AVALUACIÓ

Bloc 2: Filosofia moderna (Maquiavel, Descartes, Hume, Rousseau, Kant)

2a AVALUACIÓ

Bloc 3: Filosofia contemporània (Marx, Nietzsche, Ortega i la filosofia espanyola, Habermas i la posmodernitat)

3a AVALUACIÓ




a) Interacció i aprenentatge, l’objectiu últim del qual és que totes i tos els alumnes sense exclusió adquirisquen els millors aprenentatges possibles. b) Aprenentatge Situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i a unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària. c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn. d) Didàctica específica de l’àrea, ja siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de contingut, atenent a la seua singularitat i als recursos a utilitzar. El comentari de text és un recurs imprescindible, però


també és necessari treballar l’expressió oral, treballs individuals o en grup que requerisquen una exposició, debats, etc.

En relació amb l’exposat anteriorment, la proposta didàctica d’Història de la filosofia s’ha elaborat d’acord amb els criteris metodològics següents:

Adaptació a les característiques de l’alumnat de Batxillerat, oferint

activitats diversificades d’acord amb les capacitats intel·lectuals

pròpies de l’etapa.

Autonomia: facilitar la capacitat de l’alumnat per aprendre per si

mateix.

Activitat: fomentar la participació de l’alumnat en la dinàmica general

de l’aula, combinant estratègies que propicien la individualització amb

altres que fomenten la socialització.

Motivació: procurar despertar l’interès de l’alumnat per l’aprenentatge

que se li proposa.

Integració i interdisciplinarietat: presentar els continguts amb una

estructura clara, plantejant les interrelacions entre els continguts

d’Història de la filosofia i els d’altres disciplines d’altres àrees.

Rigor i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell

(analítiques, explicatives i interpretatives).

Varietat en la metodologia, ja que l’alumnat aprèn a partir de fórmules

molt diverses.

Més concretament, aquests criteris han de tenir en compte els criteris d’avaluació transversals a tot el temari d’Història de la filosofia de 2n de Batxillerat, que són els següents:

1. Realitzar l’anàlisi de fragments dels textos més rellevants de la Història de la filosofia i ser capaç de transferir els coneixements a altres autors o problemes. 2. Argumentar amb claredat i capacitat crítica, oralment i per escrit, les seves pròpies opinions sobre els problemes fonamentals de la filosofia, dialogant de manera raonada amb altres posicions diferents. 3. Aplicar adequadament les eines i els procediments del treball intel·lectual a l’aprenentatge de la filosofia, realitzant treballs d’organització i investigació dels continguts. 4. Utilitzar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en la realització i exposició dels treballs d’investigació filosòfica.


Les activitats combinaran estratègies expositives, acompanyades d’activitats d’aplicació, i estratègies d’indagació.

Les estratègies expositives

Presenten l’alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat que ha d’assimilar. Resulten adequades per als plantejaments introductoris i


panoràmics i per ensenyar fets i conceptes, especialment aquells més abstractes i teòrics, que difícilment l’alumnat no pot assolir només amb ajuts indirectes.

No obstant això, resulta molt convenient que aquesta estratègia s’acompanye de la realització, per part de l’alumnat, d’activitats que possibiliten l’enfilada dels nous coneixements amb els que ja posseeix.

Les estratègies de comentari i d’anàlisi textual

Presenten a l’alumnat una sèrie de materials en brut que ha d’elaborar, seguint unes pautes d’actuació. Es tracta d’enfrontar-lo a textos, argumentacions i debats problemàtics en els que ha de posar en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments i actituds per a així adquirir-los de forma consistent.

L’ocupació d’aquestes estratègies està més relacionada amb l’aprenentatge de procediments, encara que aquests comporten, al seu torn, l’adquisició de conceptes, ja que proven de posar l’alumnat en situacions que fomenten la seva reflexió i posen en joc les seves idees i conceptes. També són molt útils per a l’aprenentatge i el desenvolupament d’hàbits, actituds i valors.

Les tècniques didàctiques poden ser diverses. Entre elles destaquem pel seu interès les tres següents:

- Les tasques sense una solució clara i tancada, en les quals les diferents opcions són igualment possibles i vàlides, per fer reflexionar l’alumnat sobre la complexitat dels problemes humans i socials, sobre el caràcter relatiu i imperfecte de les solucions aportades per a ells i sobre la naturalesa provisional del coneixement humà.

- L’estudi de casos o fets i situacions concrets com a instrument per motivar i fer més significatiu l’estudi dels fenòmens generals i per abordar els procediments de causalitat múltiple.

- Les activitats d’interpretació i de connexió de les teories que apareixen en els textos amb el marc general de la filosofia de l’autor estudiat.

En qualsevol de les estratègies didàctiques adoptades és essencial la realització d’activitats per part de l’alumnat, ja que compleixen els objectius següents:

- Consoliden la comprensió dels conceptes i permeten al professorat comprovar-ho.

- Són la base per al treball amb els textos i per fomentar les capacitats de comprensió, anàlisi i raonament.

- Permeten donar una dimensió múltiple als conceptes, percebent les seves connexions amb altres nocions i la seua aplicació a diferents àmbits del coneixement.

- Fomenten actituds que ajuden la formació humana de l’alumnat.

Criteris per a la selecció de les activitats

Es plantegen activitats de divers tipus per a la selecció del qual s’han seguit aquests criteris:

- Que desenvolupen la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix, utilitzant diverses estratègies.


- Que proporcionen situacions d’aprenentatge que exigisquen una intensa activitat mental i que porten a reflexionar i a justificar les afirmacions o les actuacions.

- Que estiguen perfectament interrelacionades amb els continguts teòrics.

- Que tinguen una formulació clara, perquè l’alumnat entenga sense dificultat el que ha de fer.

- Que siguen variades i que permeten consolidar els conceptes, treballar els procediments (textos, imatges, pel·lícules i altres documents), desenvolupar actituds que col·laboren en la formació humana i atendre la diversitat a l’aula (tenen diferent grau de dificultat).

- Que donen una projecció pràctica als continguts, aplicant els coneixements a la realitat.

- Que siguen motivadores i connecten amb els interessos de l’alumnat, per referir-se a temes actuals o relacionats amb el seu entorn.

D’altra banda, les activitats programades presenten diversos nivells de dificultat. D’aquesta forma permeten donar resposta a la diversitat de l’alumnat, ja que poden seleccionar-se aquelles més conformes amb el seu estil d’aprenentatge i amb els seus interessos.

La correcció de les activitats fomenta la participació de l’alumnat a classe, aclareix dubtes i permet al professorat conèixer, de forma gairebé immediata, el grau d’assimilació dels conceptes teòrics, el nivell amb què es manegen els procediments i els hàbits de treball.

7. Avaluació


Veure l’apartat 4, en què es posen en relació els criteris d’avaluació amb els continguts programats.


En la programació, s’ha de fixar com s’avaluarà l’alumnat; és a dir, el tipus d’instruments d’avaluació que s’utilitzaran. Els sistemes d’avaluació són múltiples, però, en qualsevol cas, als instruments que es dissenyin hauran de ser presents les activitats següents:

- Activitats conceptuals. En aquestes, els estudiants aniran substituint de forma progressiva les seves idees prèvies per les desenvolupades a classe. Han de ser capaços de manejar un vocabulari específic i definir amb precisió i amb claredat els conceptes centrals de cada unitat.

- Activitats de comentari de text. Fonamentalment, l’alumnat ha de ser capaç d’analitzar un text, identificant el seu tema, la seva tesi i les seves idees


secundàries. Per a això, ha de poder exposar els arguments o estructures de raonament del text.

- Activitats de síntesi. Aquest tipus d’activitats estan orientades a la comprensió dels continguts temàtics de les diferents unitats i a la reelaboració dels esmentats continguts. L’alumnat hauria de poder entendre i exposar els principals punts del tema i raonar a partir d’ells.

- Activitats de raonament i argumentació. Suposen una autonomia més gran per part de l’alumnat, ja que ha d’elaborar una idea fonamentada i basada en una sèrie d’arguments. Aquesta activitat pot realitzar-se de forma escrita, com una redacció, una presa d’actitud davant d’una tesi, etc., o oralment, en una exposició pública o en un debat.

Quant al «format» de les activitats, es poden utilitzar els següents:

- Activitats de composició, com redaccions, dissertacions, debats, comentari de text, etc.

- Activitats de material a l’abast.

- Activitats orals.

- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes i de resolució d’exercicis i problemes.

Cada instrument d’avaluació ha de tenir diferent pes a l’hora de la qualificació final, per a la qual cosa caldrà valorar la fiabilitat, l’objectivitat, la representativitat, l’adequació al context de l’alumnat, etc., dels esmentats instruments.







La principal eina per a l'avaluació de l'alumnat seran els exàmens, els treballs de redacció i anàlisi de text, i la participació en classe. Els exàmens, un o dos per avaluació, segons el ritme i el volum de continguts, consistiran fonamentalment en preguntes de síntesi i comprensió del text, definició de conceptes, així com redacció sobre algun dels temes tractats a classe en relació amb els autors i reflexió argumentada personal. Els exàmens constituiran el 90% de la nota de l'avaluació i es faran en acabar blocs temàtics. Procurarem fer dos exàmens per avaluació. El restant 10% es valorarà a partir dels treballs encomanats pel professor per a realitzar a casa i la participació a classe. El professor es reserva la possibilitat d'encomanar treballs optatius sobre qüestions específiques per a complementar la nota dels alumnes en l'apartat del 10%. L'actitud i el comportament correcte a classe es pressuposen com a condició sine qua non dels estudis de batxillerat, per tant les dècimes de la nota definitiva de cada avaluació serà arrodonida no solament segons criteris matemàtics, sinó també segons criteris actitudinals.

Superació de l’assignatura: Per a poder aprovar el curs l'alumne haurà d'haver aprovat els continguts referents a totes les avaluacions del curs o, en cas de no superar alguna d’elles, ha de quedar compensada, superant les destreses fonamentals per comprendre i expressar-se –encara que pogués fallar algun contingut específic.

La nota final del curs s'obtindrà mitjançant el càlcul de la mitjana de les avaluacions, arrodonida segons els criteris conceptuals i actitudinals ja exposats.

El Departament de Filosofia vol manifestar les dificultats que suposa assolir tant de contingut en un curs, per una banda, i l’estat d’incertesa que continua envoltant aquesta assignatura. Sense dubte, dificultats importants pel que fa a la tria d’aquesta per part de l’alumnat, ja que és actualment una optativa i no està ponderada amb la màxima puntuació en les proves d’accés a la universitat.


Com s’ha dit a l’apartat anterior, el professorat es reserva la possibilitat d'encomanar treballs optatius sobre qüestions específiques que ajuden a assolir els continguts i millorar els resultats acadèmics.


El Departament de Filosofia farà el seguiment del compliment de la programació en acabar cada avaluació, tenint en compte els diferents apartats d’aquesta programació, pel que fa als continguts, materials i metodologia emprada, així com els resultats en la qualificació.


En acabar el curs, el Departament elaborarà la preceptiva Mèmoria Didàctica, on s’arreplegaran les propostes de millora.




És precís, llavors, tenir en compte els estils diferents d’aprenentatge de l’alumnat i adoptar les mesures oportunes per afrontar aquesta diversitat. Hi ha estudiants reflexius (s’aturen en l’anàlisi d’un problema) i estudiants impulsius (responen molt ràpidament); estudiants analítics (passen lentament de les parts al tot) i estudiants sintètics (aborden el tema des de la globalitat); uns treballen durant períodes llargs, mentre que d’altres necessiten descansos; alguns necessiten ser reforçats contínuament i d’altres no; n’hi ha que prefereixen treballar sols i n’hi ha que prefereixen treballar en petit o en gran grup.



Ha quedat ben clar al llarg d’aquesta programació que l’eina de treball bàsica de l’assignatura és el text filosòfic.


Una de les competències claus té a veure amb l’us de les TIC (competència digital). És un fet evident que no podem disposar únicament dels recursos tradicionals en l’aprenentatge, és a dir, els llibres. Tenim clar que les noves tecnologies formen part de l’espai quotidià d’alumnat i professorat, i no en poden viure d’esquenes a aquesta realitat. Tot al llarg d’aquesta programació s’ha incorporat aquesta competència en els criteris d’avaluació i s’ha tingut en compte en la metodologia a seguir.


Tal com s’apunta al següent apartat, farem servir webs específiques de filosofia, per a l’estudi dels continguts, així com canals de vídeo amb exposicions resumides del pensament dels filòsofs estudiats.


No disposem d’un únic manual i creguem que és important la recerca en la web. No obstant, suggerim la utilització de materials:

1. Material didàctic central per a Història de la filosofia de 2n de Batxillerat (Anaya o Diàlogo) per tal d’oferir una visió panoràmica de la Història de la filosofia. També farem servir textos dels autors complementaris per acostumar l’alumnat a la lectura dels textos filosòfics i al comentari d’aquests.

2. La pàgina web disponible de Ramon Alcoberro.

3. Elaboració d’un diccionari, recorrent al clàssic Ferrater Mora així com al material tractat en Filosofia de 1r de Bat i Ètica de cursos anteriors, tractant de elaborar una eina útil per a ells.


El curs de segon de batxillerat té la peculiaritat de ser més curt, pel fet que l’alumnat pot presentar-se a les proves d’accés a la universitat, que se celebren en juny, en primera convocatòria, i en juliol, en convocatòria extraordinària. Però, encara que el Departament de Filosofia no té cap activitat organitzada, no descarta preparar i dur a terme alguna activitat, en el cas que se li oferte, o en tinga coneixement, al llarg del curs, com ara l’assistència a alguna conferència, exposició, representació teatral, projecció cinematogràfica o qualsevol altra activitat que tingués interès des del punt de vista de l’assignatura d’Història de la Filosofia. En cas de programar alguna activitat, sol·licitaríem l’autorització del Consell Escolar.


PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA de l’assignatura Psicologia de 2n de Batxillerat

1. Introducció


La psicologia, com a branca del saber, té com a objectius bàsics conéixer els processos i les etapes principals del desenrotllament psicològic al llarg del cicle vital en els seus aspectes de normalitat i anormalitat, els fonaments biològics de la conducta humana i de les funcions psicològiques, la dimensió social i antropològica del ser humà considerant els factors històrics i socioculturals que intervenen en la configuració psicològica humana i els principis psicosocials del funcionament dels grups i de les organitzacions. Tot això des del reconeixement dels distints mètodes d’avaluació, diagnòstic i tractaments psicològics en diferents àmbits aplicats de la psicologia, els distints dissenys d’investigació, els procediments de formulació i contrastació d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’objectiu és arribar a descobrir els distints camps d’aplicació de la psicologia i tindre els coneixements necessaris per a incidir i promoure la qualitat de vida en els individus, grups, comunitats i organitzacions en els distints contextos: educatiu, clínica i salut, treball i organitzacions, i comunitari. A més ajudarà l’alumnat de 2n de Batxillerat a madurar com a ser humà, a entendre la conducta d’aquells amb els qui conviu i a desenrotllar estratègies per a resoldre les qüestions que poden aparéixer en la seua vida personal i laboral; es dirigix, per això, als qui tenen interés per la investigació i la comprensió de la conducta humana i els processos mentals subjacents. Conéixer els condicionaments socials i biològics del nostre psiquisme ajudarà l’estudiant a situar-se en el marc en què s’ubica la seua existència i, en un segon moment, a aprofundir i dissenyar creativament els principis cap als quals haurà d’orientar-la, donar-li sentit i transcendir eixos condicionaments prèviament descoberts. En este sentit la psicologia és una disciplina que unix l’àmbit científic amb l’àmbit filosòfic perquè, partint d’una comprensió dels fonaments biològics del nostre psiquisme, exigix al mateix temps una hermenèutica que sobrepassa les estructures biològiques i s’inserix en l’àmbit dels valors i principis que la filosofia proposa. L’assignatura servix d’esta forma de pont entre diverses de les disciplines del Batxillerat i assolix una síntesi de coneixements que revertixen directament en la mateixa personalitat de l’estudiant. D’altra banda l’estudi de la psicologia inclou inevitablement una dimensió pràctica -psicologia aplicada- que permet abordar exemples o situacions reals o fictícies que requerisquen una interpretació psicològica que inclou una anàlisi i/o diagnòstic i una proposta d’orientació o teràpia. Els procediments d’avaluació han de ser variats. Junt amb les proves escrites, el professor valorarà les exposicions orals, tant individuals com en grup; a més, tindrà en compte els comentaris de textos escrits al llarg del curs i la realització de breus redaccions sobre qüestions filosòfiques. Igualment avaluarà la participació en classe quan es realitzen debats.



L’assignatura de Psicologia és una assignatura específica de lliure elecció. L’alumnat que la tria està cursant segon de batxillerat, i, en principi, es tracta d’un alumnat amb capacitats intel·lectuals i forta motivació per a continuar estudis superiors, especialment universitaris.

2. Objectius


En el marc de la LOMQE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els faculten per a desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, capacitarà l’alumnat per accedir a l’educació superior.

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permeten: a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a medi de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’ expressió oral com escrita, la llengua valenciana així com la castellana.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient.


k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un de mateix i sentit crític.

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.


Comprendre millor el seu propi funcionament psicològic i el dels altres,

fomentant el coneixement i evitant l'etnocentrisme. Desenvolupar la intel·ligència emocional assajant actituds més

comprensives i tolerants pel que fa a la conducta i les idees dels altres, especialment d'aquells que, per raons socials o culturals, es diferencien més del propi alumne.

Adquirir estratègies més efectives per a l'anàlisi dels seus propis problemes d'aprenentatge, relació social i control emocional, que els proporcionen un major control sobre la seua conducta i les seues conseqüències en els altres

Aplicar alguns dels coneixements i tècniques adquirits per a aconseguir un òptim aprofitament i rendibilitat del seu procés d'aprenentatge..

Comprendre com els principis i mètodes de la psicologia, poden utilitzar-se per a descriure, explicar, predir i canviar hàbits

Promoure i valorar aquelles respostes en l'alumnat el contingut del qual siga l'aconseguir una millor qualitat de vida, evitant factors de risc per a una manera de vida saludable.

Promoure l’adopció d’un judici moral fonamentat en la cooperació entre iguals.

3. Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els

objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluació

L’assignatura de Psicologia és potser una de les que major amplitud de capacitats requerix exercitar en l’alumne. I per això podem rastrejar la seua contribució directa a l’adquisició de totes les competències clau. En l’estudi de la psicologia hem d’assenyalar que la primera competència que facilita l’estudi de la psicologia és el sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, ja que esta competència implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa adquirir consciència de la situació a intervindre o resoldre i saber triar, planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, a fi d’aconseguir l’objectiu previst. La competència aprendre a aprendre facilita a l’alumne comprendre i controlar els mecanisme psíquics implicats, precisament, en els processos cognitius de


l’aprenentatge. De manera que puga interactuar amb estos processos corregint i obtenint un major rendiment i aprofitament dels seus recursos cognitius. La competència lingüística és, naturalment, una altra de les capacitats que ha de desenrotllar en l’estudi de la psicologia. La comprensió amb rigor conceptual dels textos que ha d’estudiar així com l’expressió de les idees assimilades i la busca d’informació en altres fonts, siguen llibres o articles de revistes científiques o en les noves tecnologies, els exigix i al mateix temps els capacita per al desenrotllament d’esta competència. La competència matemàtica i la competència clau en ciència i tecnologia no són alienes a l’estudi de la psicologia. Si bé no són utilitzades de la mateixa manera en totes les parcel·les de la matèria, resulten imprescindibles per a la comprensió dels estudis psicomètrics en els àmbits en què s’apliquen: la intel·ligència factorial, teories de la personalitat, teories l’aprenentatge, etc. La competència digital, és així mateix, requerida en la busca d’informació que pot resultar essencial especialment pel caràcter innovador que comporten les investigacions psicològiques actuals amb la conseqüent abundància d’informació i de recursos audiovisuals. Estos recursos poden complementar de manera substancial els textos i les imatges que oferixen els llibres de text convencionals. Les competències socials i cíviques són també propiciades de manera essencial per l’estudi de la psicologia perquè esta ciència il·lumina de forma decisiva els amagatalls que hi ha en les relacions socials. Una psicologia madura implica una sociabilitat més eficient alhora que és garantia de superació de conflictes interpersonals. Finalment la competència de consciència i expressions culturals tampoc està exclosa en l’estudi de la psicologia ja que els condicionaments socials són essencials en la configuració del psiquisme. D’esta manera l’assignatura contribuïx significativament al desenrotllament d’estes competències i facilita una comprensió i sintonia amb diferents modes culturals que expliquen aspectes essencials del caràcter de les persones.


Els continguts d’esta matèria s’organitzen en sis blocs relacionats entre si, perquè nostre psiquisme és una unitat integrada a pesar que el seu estudi requerisca una lògica descomposició en parts. Estos blocs mostren la vertebració del psiquisme des de les dos estructures bàsiques: la nostra vida intel·lectiva i la nostra vida emocional que determinen el funcionament de la conducta. El bloc primer és una aproximació a la psicologia moderna contextualitzant-la en el seu esdevindre històric dins de l’àmbit de la filosofia fins a convertir-se a finals del s. XIX i principis del XX en una ciència moderna. Tracta, així mateix, de la seua metodologia, de les principals escoles de psicologia així com de les aplicacions d’esta disciplina: la psicologia clínica, la psicologia del treball i la psicologia orientada a l’educació, entre d’altres. El bloc segon és un estudi de les estructures biològiques que són subjacents als fenòmens psíquics: l’estructura i funcionament dels sistemes neurològics i endocrí fonamentalment. El bloc tres


estudia els processos cognitius bàsics: percepció, atenció i memòria sobre els quals s’assentaran l’estructura i el funcionament dels processos cognitius superiors que s’estudiaran en el bloc quatre: aprenentatge, intel·ligència i pensament. El bloc cinc aborda la vida emocional: la motivació i l’afectivitat que fonamenten la segona estructura del psiquisme. Sobre esta estructura i sobre l’estructura cognitiva s’assenta la formació de la personalitat que també serà objecte d’estudi d’este bloc. S’hi inclouen a més algunes nocions sobre psicopatologies que serviran per a comprendre millor el funcionament del psiquisme, precisament, pel contrast que es produïx quan este funciona amb anomalies. Finalment, el bloc sis estudia la psicologia social i de les organitzacions abordant el segon element condicionant del psiquisme –junt amb els mecanismes biològics estudiats en el bloc dos- Este element ens situa en la problemàtica de les relacions entre el nostre jo i l’entorn en què aquell creix i es desenrotlla.




Unitat Títol Bloc corresponent

1 Què és allò psicològic? 1

2 Ment i cervell 2

3 Percepció i atenció 3

4 L’aprenentatge 4

5 La memòria 3

6 La motivació 5

7 Les emocions 5

8 La intel·ligència 4

9 La personalitat 5

10 Psicologia social 6


1a avaluació: unitats 1-3 2a avaluació: unitats 4-7 3a avaluació: unitats 8-10.




El currículum incorpora plantejaments metodològics i didàctics coherents amb el desenrotllament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals dels elements transversals i dels continguts de les assignatures. Com el RD 116/2014 proposa, i en línia amb la Recomanació 2006/962/EC, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, este decret es basa igualment a potenciar l’aprenentatge per competències, integrades en la resta d’elements curriculars per a propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d’ensenyança i aprenentatge. La metodologia farà insistència, especialment, en la compressió lectora de textos seleccionats dels autors i els temes estudiats en el curs. Els punts centrals en què es basa la metodologia són: a) Interacció i aprenentatge: l’objectiu últim és que tots els alumnes i les alumnes sense exclusió, adquirisquen els millors aprenentatges possibles. b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i a unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària. c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn. d) Didàctica específica de l’àrea, ja siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de contingut, atenent a la seua singularitat, recursos a utilitzar. El comentari de text és un recurs imprescindible. Però també és necessari treballar l’expressió oral. Treballs individuals o en grup, que requerisquen una exposició, debats, etc. Al tractar-se d’una assignatura emparentada amb altres disciplines com la biologia, les matemàtiques, la sociologia o la filosofia, la seua mateixa metodologia ha d’utilitzar, així mateix, instruments molt diversos. D’esta manera, en funció del tema que s’aborde, serà necessari utilitzar recursos històrics i metodologia de les ciències –en el bloc u-, matemàtica estadística en la comprensió de les lleis específiques de la psicologia, recursos propis de les ciències mèdiques i la biologia –en l’estudi dels fonaments biològics del psiquisme– o recursos propis de la sociologia en l’estudi de la psicologia social. Tots estos recursos hauran de ser utilitzats de forma integrada, perquè una mateixa teoria psicològica fàcilment posa en joc principis o coneixements de disciplines molt diverses.


Tenint presents les indicacions fetes a la introducció, seguirem la següent metodologia:

Utilitzarem materials diversos: manuals de psicologia (Teide, McGraw-Hill, Diálogo, Pearson-Prentice Hall), articles de revistes i de premsa, fragments de llibres de la matèria,...


Reforçarem les exposicions amb documentals i pel·lícules, dels quals es faran ressenyes o es contestaran uns qüestionaris.

Farem activitats d’aplicació dels continguts treballats i xicotetes investigacions.

Farem servir tests individuals sobre diferents dimensions psicològiques. Farem exposicions-presentacions (powerpoints, prezi,...) d’alguns

continguts. Debatrem sobre temes polèmics, com ara la conveniència o ineficàcia

dels càstics o les possibilitats de la intel·ligència artificial.

7. Avaluació


Veure l’apartat 4, en què es posen en relació els criteris d’avaluació amb els continguts programats.


presentacions-exposicions

resolució de les activitats

argumentació de les postures personals en els debats i discussions

ressenyes o qüestionaris sobre les pel·lícules i documentals

correcció ortogràfica i netedat en la presentació de la feina

participació i actitud davant l’assignatura




- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les avaluacions parcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estigui configurat el sistema general d’avaluació de


l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assoliren.


Elaboració dels continguts (presentacions-exposicions, resolució de les

activitats) i eventuals controls escrits de la matèria – 60 % Ressenyes o qüestionaris sobre les pel·lícules i documentals – 30 % Correcció ortogràfica i netedat en la presentació de la feina, participació i

actitud davant l’assignatura – 10 %


Com s’ha dit a l’apartat anterior, el professorat es reserva la possibilitat d'encomanar treballs optatius sobre qüestions específiques que ajuden a assolir els continguts i millorar els resultats acadèmics.






És precís, llavors, tenir en compte els estils diferents d’aprenentatge de l’alumnat i adoptar les mesures oportunes per afrontar aquesta diversitat. Hi ha estudiants reflexius (s’aturen en l’anàlisi d’un problema) i estudiants impulsius (responen


molt ràpidament); estudiants analítics (passen lentament de les parts al tot) i estudiants sintètics (aborden el tema des de la globalitat); uns treballen durant períodes llargs, mentre que d’altres necessiten descansos; alguns necessiten ser reforçats contínuament i d’altres no; n’hi ha que prefereixen treballar sols i n’hi ha que prefereixen treballar en petit o en gran grup.



Farem servir capítols de manuals de psicologia per a la preparació dels temes. Farem lectures d’articles de premsa que aborden temes de contingut psicològic.


Farem servir, per una banda, programes informàtics per a la preparació d’exposicions de temes, tan individualment com en grup, i per una altra banda, recorrerem a la xarxa, donada l’abundància de materials idonis per a l’assignatura.


El Departament de Filosofia disposa d’un ordinador portàtil que pot connectar-se als projectors que hi ha a cada aula. A tot l’institut hi ha connexió a internet per wifi. I disposem també de la biblioteca del centre i la del departament.


El curs de segon de batxillerat té la peculiaritat de ser més curt, pel fet que l’alumnat pot presentar-se a les proves d’accés a la universitat, que se celebren en juny, en primera convocatòria, i en juliol, en convocatòria extraordinària. Però, encara que el Departament de Filosofia no té cap activitat organitzada, no descarta preparar i dur a terme alguna activitat, en el cas que se li oferte, o en tinga coneixement, al llarg del curs, com ara l’assistència a alguna conferència, exposició, representació teatral, projecció cinematogràfica o qualsevol altra activitat que tingués interès des del punt de vista de l’assignatura d’Història de la Filosofia. En cas de programar alguna activitat, sol·licitaríem l’autorització del Consell Escolar.

programaciÓ didÀctica...programació didàctica del departament de filosofia. curs 2017_2018 pàg....

Documents