programa electoral 2015 - 2019 · invertir en cultura és una inversió en la societat que té un...

PROGRAMA ELECTORAL 2015 - 2019

FEM SANT VICENÇ JUNTS Programa municipal 2015-2019

2

Presentació

JUNTS x Sant Vicenç ha crescut i s’ha consolidat com un equip de persones que seguim

treballant per fer del nostre municipi un poble just, net i pròsper capaç d’oferir a tots els

vicentins i vicentines les millors condicions per viure i desenvolupar-se personalment. És

aquest compromís que ens orienta i ens il·lusiona. Sabem que per a transformar la realitat no

és suficient voler-ho sinó que cal sumar les forces necessàries per ser molts i fer-ho possible.

El programa electoral que teniu a les mans és fruit de la reflexió d’aquests anys de

responsabilitat de govern. Aquest programa s’ha elaborat contemplant les propostes que ens

heu fet als debats ciutadans que hem realitzat, de l’opinió i aportacions que molts de

vosaltres ens heu fet arribar i també del debat intern que ens ha permès fer l’anàlisi del

programa proposat ara fa quatre anys i balanç dels nostres encerts i els errors. Així hem

arribat a desgranar les propostes que us fem ara.

Les actuacions que proposem en aquest programa pretenen que Sant Vicenç dels Horts sigui

un poble cohesionat , que lluiti contra la pobresa i les desigualtats, on l’educació i la

cultura siguin els pilars i el motor social i doni tot el suport a les entitats i associacions; un

poble de futur , que fomenti la indústria, l’empresa i el comerç i que treballi per reduir

l’atur, amb formació i amb innovació; un poble sostenible, que prengui decisions amb

visió a llarg termini i que basi el seu creixement pensant en els generacions futures i en la

qualitat de vida de tots els vicentins i vicentines; un poble per a les persones, on la

ciutadania sigui el més important i on tothom tingui garantits els serveis bàsics i de qualitat; i

un poble que es governa, amb transparència i austeritat per part de l’Administració i

que obri tots els canals possibles de la democràcia perquè el poble prengui la paraula. Un

poble de tothom i per a tothom.

Aquesta candidatura a les eleccions municipals està plenament compromesa amb el procés

que viu Catalunya i l ’exercici del dret a decidir del poble català.


3

El procés democràtic per decidir el futur que viu Catalunya ha de tenir alcaldes i regidors que

li donin suport. Nosaltres farem costat a la majoria social i a les institucions de la Generalitat:

el president i el parlament .

Aquest procés és l’oportunitat per generar noves maneres de fer a la política municipal.

Tenim l’oportunitat de superar totes les barreres que avui condicionen els governs de les

nostres viles i ciutats, començant pel finançament, les competències per dur a terme noves

polítiques socials, culturals i econòmiques, per empoderar els ciutadans, propiciar la

participació política, la transparència i lluitar contra la corrupció.

Us convido a llegir les nostres propostes i a enriquir-les amb les vostres opinions o suggeriments, que ens podeu fer arribar a través del correu de [email protected].

Fem Sant Vicenç Junts, perquè Junts ho fem possible!

Oriol Junqueras Candidat de Junts x Sant Vicenç

Sant Vicenç dels Horts, abril de 2015


2

1 . Un poble cohesionat

1.1. Educació 4 1.2. Cultura 6 1.3. Comunicació 8 1.4. Salut 9 1.5. Serveis socials 11 1.6. Esports 13

2 . Un poble de futur

2.1 Ocupació 17 2.2 Indústria 19 2.3 Formació ocupacional 22 2.4 Comerç 23 2.5 Emprenedoria 25 2.6 Agricultura 26 2.7 Consum 28

3 . Un poble sostenible

3.1. Urbanisme 30 3.2. Habitatge 32 3.3. Mobilitat i senyalització 34 3.4. Transport públic 35 3.5. Medi ambient 36

4. Un poble per a les persones 4.1. Gent gran 39 4.2 . Joventut 40 4.3 . Igualtat 41 4.4. Convivència i gestió de conflictes 43 4.5. Cooperació i solidaritat 44 4.6. Seguretat ciutadana i protecció civil 45

5 . Un poble que es governa 5.1. Participació ciutadana 47 5.2. Administració oberta i transparent 49 5.3. Administració eficaç i transversal 50 5.4. Organització interna 51


3

1 . Un poble cohesionat

Hem de seguir lluitant contra la pobresa i les desigualtats. L’educació és per a nosaltres una prioritat i defensem una educació de qualitat perquè tothom tingui les mateixes oportunitats. Així, més vicentins i vicentines accediran a treballs qualificats i els ingressos de les famílies pujaran. És indispensable també enfortir les xarxes socials de la vida real i donar suport a la vida associativa i la cultura de base.


4

1 .1 . EDUCACIÓ

L’escola és un dels àmbits des d’on es pot treballar més per compensar les desigualtats socioculturals d’una comunitat. Des de l’administració local cal ajudar les escoles perquè puguin donar resposta als nous reptes educatius i socials . Alhora els centres escolars són elements cohesionadors dels barris i, cal obrir aquests espais per la reactivació de la interacció social de la comunitat més pròxima.

L’educació no només es fa a l’escola per això és important promoure i comptar amb les iniciatives que es fan des d’altres àmbits (formació de persones adultes, entitats amb oferta no reglada per a joves ...) per garantir que tots els joves puguin fer el seu procés cap al món laboral i la vida adulta amb un desenvolupament personal i social ple.

P r o p o s t e s :

1.1.1. Elaborar el Projecte Educatiu de Ciutat que contempli un pacte municipal

de l’educació. Aquest projecte comptarà amb la opinió de tota la comunitat educativa, partits polítics i experts en el tema, de manera que les seves conclusions siguin consensuades i aprovades per ple.

1.1.2. Potenciar el treball en xarxa que es porta a terme des del Pla Educatiu d’Entorn per a contribuir a donar una resposta integrada i global a les necessitats educatives de tot l’alumnat.

1.1.3. Elaborar un pla interdepartamental per la mil lora de l ’èxit escolar (cultura, educació, joventut, promoció econòmica ).

1.1.4. Suport i renovació del catàleg d’accions del pla de dinàmica educativa. 1.1.5. Impulsar l’educació ambiental amb projectes d’escoles + sostenibles

compensant estalvi energètics amb l’adquisició de material escolar.

-‐ Cursos, seminaris i tallers de formació per al professorat, AMPAs, monitors, etc.

-‐ Dinamització de grups de treball -‐ Seguiment del procés amb mecanismes per a l’intercanvi

d’experiències.

-‐ Ajuts econòmics per als centres participants. 1.1.6. Cooperar amb l’Administració educativa per atendre de manera correcta i

acurada a tot el nostre alumnat. Volem ajudar a crear un entorn educatiu inclusiu on tots els alumnes,(alumnat amb necessitats educatives especials , a lumnat d’altes capacitats , alumnes amb greu fracàs escolar i a lumnat amb currículum normalitzat) tinguin la resposta educativa adequada.


5

1.1.7. Continuar treballant amb els alumnes que fan als ensenyaments obligatoris de secundària com als postobligatoris per facilitar a la seva transició al món laboral i/o universitari .

1.1.8. Potenciar el Consel l Escolar Municipal per tal que hi hagi una coordinació adequada entre tots els centres educatius i amb els centres comarcals.

1.1.9. Continuar vetllant per la connexió entre l ’escola bressol i l ’educació infanti l , assegurant una continuïtat a nivell pedagògic.

1.1.10. Fer una previsió i un seguiment sobre la oferta de places escolars , per tal de garantir-ne el manteniment posterior i l’adequació a les necessitats escolars municipals.

1.1.11. Facilitar la informació sobre beques i a juts escolars i la seva tramitació. 1.1.12. Treballar per a difondre i reforçar l ’oferta de formació professional dels

nostres instituts donant-la a conèixer entre alumnes potencials i els empresaris.

1.1.13. Donar suport a les propostes formatives del Centre de Formació d ’Adults Garrosa i de l C o l · l e c t i u d e C u l t u r a P o p u l a r .

1.1.14. Vetllar pel suport extraescolar que reben els alumnes a través de la tasca que realitzen les entitats com el Centro de Amigos, el Casal Diari Sant Josep o el Centre el Quijote.

1.1.15. Reforçar les activitats extraescolars i fer-les accessibles a totes les famílies sense que en quedin excloses per raons econòmiques o socioculturals.

1.1.16. Elaborar programes per allargar amb èxit els itineraris formatius dels joves consol idant l 'etapa postobl igatòria , com a garantia d’oportunitats de futur i millora de la qualitat de vida.

1.1.17. Coordinar amb els municipis propers l’oferta de places de postobl igatòria per tal d’afavorir que l’alumnat opcions d’elecció entre diferents propostes curriculars.

1.1.18. Potenciar les escoles com a centres culturals de barri i primer punt de partida cultural optimitzant i obrint les seves instal·lacions (patis, biblioteques...) a la comunitat per a la realització d’activitats diverses vinculades amb el lleure i la cultura

-‐ Grups de conversa juvenil entre iguals d’anglès, xinès, àrab o altres llengües

-‐ Formació de pares i mares

-‐ Exposicions de petit format, cine -‐ Campionats esportius

1.1.19. Donar suport a les iniciat ives d’ investigació premiant els treballs de recerca dels alumnes de batxillerat que versin sobre temes locals.

1.1.20. Considerar les necessitats de les famílies per fer compatibles els requeriments laborals amb l ’acol l ida dels infants al centres educatius.


6

1 .2 . CULTURA

Invertir en cultura és una inversió en la societat que té un resultat a mitjà i llarg termini de gran transcendència. És un pilar bàsic de l’estat del benestar i, alhora és un element cohesionador per excel·lència. La riquesa cultural de Sant Vicenç en tota la seva diversitat i pluralitat és de tots els vicentins i vicentines i a través de la cultura ens refermem com a poble i ens identifiquem col·lectivament.

Des de la regidoria de cultura s’ha treballat per propiciar l’apropament de les múltiples manifestacions culturals del nostre municipi i s’ha construït des de la cultura l’espai de trobada de tots i totes.

Entre d’altres coses, durant aquest quatre anys s’ha creat la Comissió de Setmana Santa, s’ha potenciat el paper de la Comissió de la Cavalcada de Reis , s’ha coordinat l ’acció de l ’Ajuntament amb les entitats de l leure, s ’ha c reat l ’ agenda municipal d ’activ itats (AMA) , s’ha fet participar a totes les entitats en la preparació de totes les festes del poble a través de la Taula de Cultura , s’ha dinamitzat la Bibl ioteca Municipal .

P r o p o s t e s :

1.2.1. Continuar treballant per fer possible l’hotel d ’entitats a l’antic Joan Juncadella, on s’hi integri el servei d’atenció a les entitats

1.2.2. Fer un Catàleg de Patrimoni Històric i Cultural de Sant Vicenç

1.2.3. Continuar treballant per la recuperació i preservació de les tradicions culturals del poble.

1.2.4. Col·laborar amb el CPNL per a facilitar el coneixement, l’ús i la divulgació de la l lengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits.

1.2.5. Habilitar una sala àmplia i pol ivalent per a usos diversos de les entitats a l’antic Joan Juncadella.

1.2.6. Habilitar una nau per a concerts i festes

1.2.7. Adequar Can Comamala com a centre sociocultural del municipi, amb la participació i el consens de la ciutadania, tal com consta aprovat en Ple.

-‐ Activitats culturals puntuals

-‐ Exposicions temporals

1.2.8. Mantenir el c ic le permanent exposicions i crear un cicle de conferències

1.2.9. Ampliar l’oferta horària de la bibl ioteca per tal d’ajustar-la a les necessitats dels usuaris.


7

1.2.10. Potenciar l’ensenyament de música al municipi, en coordinació amb les entitats que fan formació musical, tant privades com sense ànim de lucre.

1.2.11. Donar suport a l’ensenyament o pràctica del teatre al municipi, en coordinació amb les entitats que desenvolupen aquesta activitat..

1.2.12. Estudiar la creació d’un centre de conservació de restes arqueològiques i/o un centre d’ interpretació de la història vicentina amb conveni amb universitats, entitats comarcals i supracomarcals.

1.2.13. Treballar perquè el poblat ibèric del Puig Castel lar sigui un punt d’interès historicocultural, amb la difusió corresponent, sobretot a les escoles.

1.2.14. Crear nous it ineraris de rutes històriques locals en col · laboració amb el Centre d’Estudis Locals i altres entitats implicades.

1.2.15. Engegar la recerca i la divulgació de la memòria de la immigració dels anys 50-60 a Sant Vicenç dels Horts, com a mostra que reflecteix un procés del nostre passat i la nostra realitat col·lectiva.

1.2.16. Compartir recursos i propostes amb altres municipis per fer projectes culturals comuns (cicles de teatre, intercanvis, etc.)

1.2.17. Crear un mercat d’ intercanvi i del col · leccionista (llibres, cromos, etc.). Encants vicentins.

1.2.18. Habilitar zones de wifi lliure en espais públics, escoles, administracions i col·lectius.

1.2.19. Creació del Web de Cultura.

1.2.20. Promoure el mecenatge cultural per part de les empreses locals mitjançant compensacions o col·laborant en el compliment de la Responsabilitat Social Corporativa.

1.2.21. Potenciar els actes culturals als diferents barris.

1.2.22. Premiar els trebal ls de recerca de Batxillerat que versin sobre temes d’àmbit local.

1.2.23. Crear el carnet jove cultural amb descomptes per a esdeveniments culturals i compra de material educatiu en establiments.


8

1 .3 . COMUNICACIÓ

Els mitjans de comunicació local són una peça clau per a la cohesió social, d’informació i coneixement col·lectiu. Alhora esdevenen eina de difusió dels fets culturals del nostre municipi. Consolidar aquests mitjans és important per possibilitar la participació de la ciutadania amb voluntat de fer sentir totes les veus des de la pluralitat i diversitat de punts de vista.

P r o p o s t e s :

1.3.1. Continuar potenciant tots els mit jans de comunicació locals (premsa escrita, ràdio, TV local, pàgina web), garantint-ne els recursos i la plena independència.

1.3.2. Traslladar a un nou espai la ràdio local i millorar l ’Aula Dial . 1.3.3. Crear un Consel l Editorial municipal format per tècnics de l’Ajuntament i

professionals vicentins per tal de planificar i valorar els continguts de les publicacions municipals amb rigor periodístic i amb independència del color polític del Govern.

1.3.4. Promoure les produccions mult imèdia d’interès local. 1.3.5. Col·locar pantal les a la via públ ica que informin de l’agenda d’activitats

del municipi. 1.3.6. Crear un portal Open Data, vinculat al web municipal, amb el màxim de dades

estadístiques de què disposa l’Ajuntament: dades de població, activitat econòmica, pressupostos públics, etc, per tal de retre comptes a la ciutadania.

1.3.7. Millorar el web municipal per tal de fer-lo més accessible i intuïtiu, tot generant espais bidireccionals de comunicació entre la ciutadania i l’administració local.

1.3.8. Seguir fomentant l’ús de les xarxes socials per part de l’Ajuntament i estudiar l’ús d’apps mòbils en determinats àmbits.

1.3.9. Migrar els equips informàtics de l’Ajuntament a programari l l iure, en la mesura que es pugui, i fer campanyes per difondre els seus avantatges a la ciutadania.

1.3.10. Crear eines 2.0 pel foment del turisme a Sant Vicenç dels Horts 1.3.11. Implantar xarxes de WiFi gratuït a la via pública i garantir-ne en totes les

dependències municipals. 1.3.12. Proporcionar guies simplif icades de les ordenances municipals en vigor a la

ciutadania i empreses. 1.3.13. Creació d’espais públics de difusió de les activitats i campanyes de les

entitats de la ciutat, d’ús exclusiu per a aquestes (cartelleres, web, revistes, diaris municipals...).


9

1 .4 . SALUT

La salut és també una peça clau de l’estat del benestar i més enllà de l’absència de malaltia, la salut és un estat de benestar global que permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva i afrontar els avatars de la vida. Així doncs, la salut és un recurs per a la vida diària, no l'objectiu de la vida.

L’administració local, d’acord amb les seves competències, ha de treballar en els àmbits de la promoció i la protecció de la salut i la prevenció de les malalties; però també ha de vetllar perquè els serveis que depenen d’altres administracions no es redueixin i siguin de qualitat .

Per això s’han reivindicat els serveis especial i tzats promesos per al CAP del Serral , s’ha instat la Generalitat a reforçar l’assistència sanitària domici l iàr ia a malalts en situació molt vulnerable.

P r o p o s t e s :

1.4.1. Ajustar el Pla de Salut de Catalunya a les necessitats i possibilitats del municipi.

1.4.2. Incrementar els recursos destinats a la prevenció i la promoció de la salut i dels hàbits saludables.

1.4.3. Implicació i compromís municipal en la gestió dels recursos dels centres d’Atenció Primària de Salut, adscrits a la població.

1.4.4. Preservar el servei de transport sanitari per a les persones amb mobilitat reduïda

1.4.5. Fomentar i facilitar la comunicació entre els professionals dels serveis sanitaris del municipi i la pròpia administració local per a potenciar la capacitat de resolució dels professionals de la salut i la possibilitat de facilitar la consulta a especialistes.

1.4.6. Donar una millor informació de com utilitzar els recursos sanitar is existents i reforçar l’educació sanitària com a potenciadora de l’autonomia personal

1.4.7. Minorar el nombre de consultes derivades del “patiment de la vida diària” implicant diferents entitats del municipi que poden ajudar a donar una resposta adequada i solidària a aquestes situacions.

1.4.8. Vetllar perquè l’espai de l ’antic mercat de Can Ros reuneixi les condicions de salubritat .

1.4.9. Donar suports a les diferents campanyes de prevenció de les malalt ies en col·laboració amb entitats del municipi (càncer, Alzheimer...) i empreses col·laboradores per endegar campanyes divulgatives


10

1.4.10. Donar tot el suport assistencial necessari per al tractament, la rehabi l itació i la reinserció del malalt/a agut i crònic , independentment de l’edat i situació econòmica

1.4.11. Potenciar programes de prevenció de les drogodependències, amb participació dels diferents sectors implicats .

1.4.12. Vetllar per la Planif icació Famil iar , des de la informació preventiva (en escoles…), fins a l’atenció personalitzada

1.4.13. Implicar-se activament per la reducció progressiva i el control de la contaminació produïda p e r empreses contaminants al nostre municipi (especialment als barris de Sant Josep, Can Ros i el Serral).

1.4.14. Mantenir la supervisió de salubritat en diferents àmbits (habitatges, espais físics, esbaltiments ) i de control de productes pel consum humà (aigua potable)

1.4.15. Garantir un servei de neteja de la v ia públ ica de qualitat. 1.4.16. Impulsar anualment campanyes adreçades als propietaris de gossos

pel que fa a la recollida d’excrements, control dels animals domèstics i campanyes de vacunació.

1.4.17. Endegar campanyes de sensibilització, especialment adreçades a infants, sobre la responsabilitat de la tinença d’animals de companyia.

1.4.18. Estudiar en col·laboració amb les associacions protectores d’animals la possibilitat d’habilitar espais específ ics d’esbarjo per animals de companyia, sobretot gossos, on puguin córrer i donar sortida a les seves necessitats sense entrar en col·lisió amb la ciutadania.

1.4.19. Col·laborar amb les entitats protectores d’animals per fer campanyes de xipatxe, cens i esteri l i tzació d’animals.

1.4.20. Establir mecanismes de control de colònies de gats per prevenir malalties i riscos que se’n deriven.


11

1 .5 . SERVEIS SOCIALS

L’acció política ha de tenir com a eix el benestar de la ciutadania per això les actuacions fetes en l’àmbit social s’han de sustentar en els principis d’universalitat en el dret d’accés als serveis socials i de participació.

Els serveis socials han de prioritzar el seu treball en l’àmbit de la família, la gent gran, la dona, les persones amb discapacitats, la nova ciutadania, les persones sense sostre i les problemàtiques derivades de les toxicomanies i l’alcoholisme. També s’ha d’estar atent a les noves necessitats que puguin aparèixer donant respostes amb celeritat.

En aquest sentit s’ha treballant per poder comptar amb “El Rebost” un banc d’aliments amb col·laboració de Càrites i el suport de l’associació de voluntaris.

Vivim moments de crisi que es dibuixen com a estructurals a llarg termini i es posa de manifest la incapacitat de l’Estat per a donar resposta a les demandes socials. Un canvi d’etapa que necessita noves respostes, on es qüestiona clarament el paper que han tingut i hauran de tenir les institucions, els professionals de l’acció social i la ciutadania en la recerca i posada en funcionament de solucions satisfactòries. L’acció comunitària i l’empoderament de la població poden tenir un paper determinant a l’hora d’impulsar noves respostes i/o preservar drets existents, d’aquí l’interès per identificar-ne les potencialitats i els límits.

P r o p o s t e s :

1.5.1. Augmentar les ajudes econòmiques a famílies amb nens a càrrec o amb risc social, a més d'altres ajudes com l'alimentació, la roba i l’habitatge.

1.5.2. Ampliar els suports econòmics en beques menjador i altres necessitats socioeducatives

1.5.3. Suport i col·laboració amb la PAH davant la situació de desnonaments i facilitar accés a habitatge social

1.5.4. Mediar i col·laborar amb entitats per poder disposar d' habitatges en l loguer social

1.5.5. Facilitar el treball en xarxa amb els escoles bressol i els centres d'ensenyament (primària /secundària) que permetin la detecció precoç de situacions de vulnerabilitat

1.5.6. Donar suport a les famílies que tenen al seu càrrec persones amb dependències ampliant els serveis d' ajuda a domicili, facilitant grups de suport al cuidador, promovent recursos de suport, àpats a domicili o serveis de menjador i facilitant el servei de teleassistència.

1.5.7. Treballar per reduir l 'a ï l lament de persones grans, fomentant el voluntariat , la detecció precoç i el treball coordinat amb els serveis de salut.

1.5.8. Detectar precoçment les situacions de r isc de consum de substàncies psicoactives entre població jove.


12

1.5.9. Difondre campanyes municipals de prevenció d' addiccions a les escoles, als casals de joves, i altres.

1.5.10. Donar suport i orientació a les famílies de persones afectades per malalt ies cròniques.

1.5.11. Estudiar la incidència al municipi de persones sense sostre, a través del treball coordinat entre serveis socials i seguretat ciutadana, per poder dissenyar un recurs d'atenció i la cobertura de necessitats bàsiques (d' aliment i higiene).

1.5.12. Continuar la supressió de barreres arquitectòniques: barreres sòniques, guals homologats, accés al transport públic.

1.5.13. Reserva de pisos adaptats i accessible al parc municipal d'habitatge públic.

1.5.14. Treballar conjuntament amb els col · lectius de discapacitats tant municipals com supramunicipals i altres persones i entitats interessades pel que fa a les millores necessàries per facilitar la promoció i integració sociocultural.

1.5.15. Fes les accions necessàries per la posada en marxa de la nova Residència de la Fundació Ir is .

1.5.16. Increment de les dotacions destinades a la inserció laboral . 1.5.17. Vetllar perquè els nens i nenes amb discapacitats del nostre poble puguin fer

activitats extraescolars i casals d’estiu, dotant de persones especialitzades i recursos necessaris a les entitats implicades.

1.5.18. Promoure la intervenció socioeducativa als barris a través d’educador/a de carrer o integrador/a social.

1.5.19. Potenciar el protocol d’acol l ida i benvinguda perquè tota persona nouvinguda a Sant Vicenç trobi la informació necessària que li permeti exercir la ciutadania activament.


13

1 .6 . ESPORTS

L’esport és un motor de canvi individual, ja que la seva incorporació a l’estil de vida de les persones els permet gaudir de més qualitat de vida.

L’esport també és un motor de canvi social, perquè permet enfortir la cohesió social, és també motor de canvi econòmic, amb capacitat de generar ocupació i riquesa, és motor del teixit cívic i associatiu.

Per això és cabdal donar el suport que mereixen als clubs i a les entitats esportives. L’esport, a més, és una manera de veure el municipi representat en altres poblacions.

P r o p o s t e s :

1.6.1. Desenvolupar i ampliar programes d’esport i salut, per a totes les edats aprofitant les instal·lacions esportives municipals que disposem amb la col·laboració d’associacions i entitats locals especialitzades en aquest àmbit.

1.6.2. Obrir les pistes i les instal · lacions esportives escolars a la ciutadania els cap de setmana.

1.6.3. Incentivar la constitució de nous clubs esportius per donar cobertura a l’activitat esportiva emergent en noves modalitats.

1.6.4. Col·laborar activament amb les entitats esportives, amb suport professional , logíst ic i de material , quan calgui, sobretot a través de la creació d’una Oficina d’Atenció a les Entitats .

1.6.5. Potenciar l ’associacionisme esportiu i l’intercanvi en el propi municipi per tal d’afavorir la trobada i coneixença dels diferents clubs, tant des del punt de vista competitiu esportiu, com des del punt de vista relacional i convivència.

1.6.6. Seguir condicionant les pistes esportives degradades dels barris.

1.6.7. Obrir l’espai del pol iesportiu Francesc Macià perquè pugui ser usat com a pista de barri.

1.6.8. Crear programes específ ics d’Esport per a la gent gran, dotant-los de mitjans i promocionant-los en tots els barris, casals de gent gran, associacions de veïns, etc.

1.6.9. Fomentar la bicic leta amb la creació de circuits a la muntanya i el riu enllaçant poblacions veïnes.


14

1.6.10. Treballar en l ’educació en valors que proporciona l’esport a les escoles, a través dels molts referents esportistes que tenim al nostre poble.

1.6.11. Promoure i incentivar l’esport per a persones amb discapacitats .

1.6.12. Facilitar les ajudes necessàries per a què els col · lectius més vulnerables puguis accedir a les activitats esportives

1.6.13. Donar suport als esports minoritaris per facilitar tant la pràctica com la difusió.


15

2 . Un poble de futur

Si teixim uns lligams forts, estarem més preparats per fer front a l’atur. L’Ajuntament ha de fer més passos per propiciar nova activitat econòmica, simplificant els tràmits pels emprenedors i potenciant l’economia cooperativa arrelada al municipi. Cal invertir en els eixos comercials com a nuclis d’interrelació social i econòmica i proporcionar formació d’acord amb les empreses que permeti que les persones aturades trobin un nou camí.


16

En l'actual situació de crisi moltes famílies estan vivint una situació dramàtica i l'atur s'ha convertit en la principal preocupació per a molts ciutadans de Sant Vicenç dels Horts. El nostre compromís es dirigeix cap al disseny de polítiques capaces de dotar de les eines i els recursos necessaris per reactivar els tres pilars fonamentals del desenvolupament local: l 'act ivitat econòmica de les nostres empreses i comerços, la formació i l 'emprenedoria i la innovació.

Treballem perquè a qualsevol ciutadà disposi de la informació que li permeti aconseguir formació i ocupació, així com per ajudar i assessorar a aquelles persones que vulguin iniciar el seu propi negoci. Els nostres objectius són, per tant, de tipus sòcio-laboral i formatiu, encara que el foment de l'ocupació és la nostra màxima prioritat.

Mantenim un contacte directe amb la població i la seva realitat, per conèixer les seves necessitats i, de aquesta manera, poder ser un interlocutor adequat per impulsar la creació, assessorament, promoció i participació d'empreses i particulars en el teixit productiu local . Treballem per al desenvolupament local a través de la creació d'ocupació, especialment en els col•lectius més desfavorits, la promoció del progrés empresarial, amb la conseqüent generació d 'ocupació, el foment del reciclatge i la formació contínua a trebal ladores i emprenedors, la detecció de productes i serveis o sectors estratègics amb potencial innovador generadors de nous llocs de treball, el foment de la creació d'associacions o xarxes vinculades a l'ocupació o la potenciació de polítiques actives d' integració social dels sectors més desfavorits , especialment els de risc d'exclusió social.

El principal repte de la regidoria d'Ocupació i Empresa és l'elaboració d'un full de ruta cap a la creació d'un model de poble sostenible i més just socialment, on tots els vicentins i vicentines puguin competir en igualtat de condicions i afrontar el futur amb garanties i il·lusió.


17

2 .1 . OCUPACIÓ

Entre les persones aturades o sense feina existeixen diferents col·lectius amb característiques i necessitats formatives i de capacitació laboral pròpies. Per tant, no podem fer un tractament igual per a tothom, és necessària la creació de diferents itineraris, per tal de dotar a cadascun d'aquest col·lectius de les eines necessàries per a la seva integració laboral. I cal identificar les necessitats dels diferents col·lectius per tal de dissenyar l'itinerari més adient per al desenvolupament de les polítiques d'ocupació que s'han d'aplicar en cada cas. D'altra banda, sense la implicació de tots els agents socials és difícil definir les polítiques actives d'ocupació més adequades per al nostre municipi. La col·laboració amb les entitats supramunicipals és fonamental. En aquests quatre anys s'ha avançat en la reorganització del departament i en la definició de noves polítiques actives d'ocupació basades en el coneixement del teixit productiu local. Les principals actuacions han estat:

1. Creació del Consell Econòmic i per l'Ocupació 2. L’elaboració de l'Acord Social amb la implicació de tots els agents socials 3. Creació de la Taula Tècnica contra la Crisis 4. Donar a conèixer el Servei Local d'Ocupació (SLO). Això ha permès l'augment de les

ofertes de feina gestionades pel servei i del nombre d'aturats del municipi contractats.

5. Creació de la nova web d'ocupació i empresa amb un àrea reservada per als usuaris, on poden accedir a tots els serveis del departament: ofertes de feina, formació, alta Borsa Local de Treball, etc.

6. Creació d'una eina, a traves de la web, per posar en contacte empreses i aturats. 7. Hem definit la política activa d'ocupació més adient para cada col·lectiu mitjançant el

disseny de diferents itineraris i la creació de programes d'orientació professionals. 8. Posada en marxa de diferents Plans Locals d'Ocupació amb recursos propis. 9. Programes de millora de l'ocupabilitat per a majors de 45 anys 10. Reunions periòdiques amb l'Assemblea d'Aturats.

P r o p o s t e s :

2.1.1. Potenciar el paper del Consell Econòmic i per a l'Ocupació -‐ nous continguts i potenciar la participació i el debat -‐ creació de la Taula de contractació

2.1.2. Elaborar un protocol d'acompanyament individualitzat per a persones amb major dificultat d'inserció laboral

-‐ dissenyar un itinerari d'orientació professional i formatiu a mida -‐ programes específics amb empreses d'inserció laboral -‐ programes de pràctiques amb empreses locals

2.1.3. Dinamització del Club Feina amb tallers específics per a la recerca activa de feina.

2.1.4. Establir un protocol de col·laboració amb l'oficina del SOC -‐ Impulsar l'intercanvi d'informació


18

-‐ Elaboració de programes d'inserció laboral de forma conjunta adreçats al aturats del municipi

2.1.5. Elaboració de programes ocupacionals integrals -‐ Formació: competències, habilitats, ocupacions, especialitats -‐ Orientació: Necessitats formatives, adaptació curricular, reciclatge

professional -‐ Acompanyament: itineraris individualitzats -‐ Experiència: pràctiques en empreses, estades i visites a empreses


19

2.2. INDÚSTRIA L'objectiu principal és el Desenvolupament Econòmic Local, mitjançant la participació en els diferents àmbits del nostre entorn, posant molt més èmfasi en la millora de l'entorn per afavorir les possibilitats del municipi de desenvolupar les seves potencialitats, reforçant els punts forts i millorant-ne els febles. Amb l’objectiu, en darrera instància, de millorar els seus avantatges competitius. Un element que ha d’ocupar un espai central en les estratègies de futur per augmentar el potencial de desenvolupament local és la millora de la formació del capital humà, i l’augment de la connexió de la formació amb les necessitats i oportunitats del teixit productiu local. Per això és necessària la connexió dels centres d’ensenyament amb les empreses i el territori, tot constituint un triangle que ha de protagonitzar en el futur el desenvolupament local dels territoris: formació-governs-empreses. El sistema educatiu i el teixit empresarial s’han de trobar en el territori i, tot coordinant-se, han de ser els protagonistes del desenvolupament econòmic local. Cal doncs, reforçar les estructures socials i estimular un entorn favorable al canvi i a la implicació de les persones i les empreses en la recerca de solucions. Apostar per una política industrial que doni suport decididament a l’activitat industrial, la I+D+i, que capti nova activitat i lluiti contra la deslocalització; una millor connexió entre el sistema formatiu i el sistema productiu; un sistema fiscal que fomenti l’estalvi i la inversió. En aquests quatre anys s'ha avançat en el coneixement del nostre teixit industrial i comercial, per a poder dissenyar les polítiques actives adequades per garantir la igualtat d'oportunitats dels aturats i aturades del nostre municipi a l'hora de trobar feina. Les principals actuacions han estat:

1. Creació del departament d'Empresa 2. Prospecció d'empreses, no només al nostre municipi sinó les del nostre entorn:

conveni de col·laboració amb diversos municipis per a realitzar prospecció d'empreses de manera conjunta

3. El Molí dels Frares, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, forma part de la xarxa de Centres Locals de Serveis a les Empreses donant cobertura a municipis com Torrelles i Santa Coloma de Cervelló

4. Creació de subvencions per al foment de l'ocupació i per als autònoms 5. Bonificacions fiscal per a empreses de nova creació: 100% alta nova i canvi de titular 6. Implantació d'un sistema on-line que facilita un informe de tots els tràmits que s'han

de realitzar per donar d'alta una activitat. 7. Impulsar la creació de la Unió d'Empreses de Sant Vicenç dels Horts 8. Conveni de col·laboració amb entitats financeres per el finançament de les empreses

i comerços del municipi. 9. Creació del servei d'assessorament personalitzat en diferents àmbits empresarials:

Finances, màrqueting, exportació, I+D, RSC 10. Posada en marxa d'un programa amb un itinerari que faciliti la internacionalització

de les empreses del municipi i potenciï l'exportació. 11. Creació d'una plataforma per a la dinamització de les naus buides en col·laboració


20

amb les APIS 12. Creació del servei d'aterratge per acollir i acompanyar a qualsevol empresa que

vulgui instal·lar-se al municipi. Tot això representa la base per continuar treballant cap a un veritable desenvolupament local sostenible, per impulsar, amb la participació permanent, creadora i responsable dels ciutadans, un projecte comú de desenvolupament.

P r o p o s t e s :

2.2.1. Promoció de l’Activitat Econòmica als Polígons L’objectiu és dur a terme actuacions de millora, difusió i promoció, per tal d’augmentar la competitivitat de les indústries existents, atraure inversions i evitar deslocalitzacions industrials. Promoure, per tant, un nou model de gestió integral dels polígons, amb una participació molt activa i compromesa de les empreses i noves formes de coordinar els serveis per fer més còmode, agradable i atractiu un polígon. Això implica temes com la neteja, la mobilitat, la seguretat, la comunicació, la dinamització empresarial, l’orientació professional i formació, la selecció de personal, les infraestructures… Es tracta de gestionar un polígon com el que creiem que ha de ser en el futur: un parc empresarial que, amb la col·laboració de l’Ajuntament, vol ser molt més que un conjunt d’empreses posades les unes al costat de les altres, compartint un espai o pagant conjuntament una sèrie de serveis, per poder gestionar els polígons amb visió de futur empresarial i de ciutat, amb esperit de competitivitat i de millora, amb voluntat de crear i atraure riquesa, oportunitats i llocs de treball.

2.2.1.1. Adequar i posar al dia tots els polígons industrials, desenvolupant els diferents plans urbanístics necessaris.

2.2.1.2. Ampliació del polígon industrial de Sant Antoni. 2.2.1.3. Estudi de mobilitat i senyalització als polígons. 2.2.1.4. Millorar l'accés del transport públic als polígons. 2.2.1.5. Fibra òptica als polígons del poble. 2.2.1.6. Promoció dels polígons industrials a través del programa

Friendly Business de l'AMB i altres actors supramunicipals.

2.2.2. Suport al teixit empresarial

2.2.2.1. Potenciar la figura de l'assessor empresarial i el suport integral a les empreses entre els diferents departaments.

2.2.2.2. Completar la implantació de la FUE (Finestreta Única Empresarial).

2.2.2.3. Mantenir i augmentar les línies de subvencions a les empreses i comerços i autònoms adaptant-les a les necessitats de cada moment: contractació, inversió productiva, exportació, desenvolupament tecnològic, etc.

2.2.2.4. Desenvolupar nous programes concrets per augmentar la


21

competitivitat del teixit productiu: exportació, I+D, consolidació i creixement.

2.2.2.5. Treballar conjuntament amb la Unió d'Empreses per establir estratègies de reducció de costos (compartir espais, maquinària, serveis, etc.).

2.2.2.6. Impulsar la creació d'una central de compres. 2.2.2.7. Promoure el debat entre les empreses i punts de trobades

entre Ajuntament i empreses: jornades, Networking. 2.2.2.8. Desenvolupar nous convenis de col·laboració amb diferents

entitats per cobrir les necessitats del teixit productiu: Universitats i Parcs Tecnològics (Recerca, I+D), Finançament.

2.2.2.9. Potenciar la FP Dual: establir un pont entre el món educatiu i les empreses.

2.2.2.10. Elaboració de plans de formació continua dels treballadors conjuntament amb empreses i Instituts


22

2.3 . FORMACIÓ OCUPACIONAL La formació ha de ser la base per millorar la inserció laboral dels aturats i aturades del nostre municipi. Aquesta formació s'ha de dissenyar a partir del coneixement del teixit productiu del nostre entorn per adaptar-lo a les necessitats de les empreses i facilitar a les persones, en recerca de feina, les possibilitats de trobar-ne. En aquests quatre anys s'ha avançat en el coneixement de les empreses i les seves necessitats professionals i en la definició de noves polítiques formatives. Les principals actuacions han estat:

1. Disseny dels nous itineraris formatius: Logística, administració, reformes, sector agropecuari.

2. Programes d'acreditació i capacitació professional 3. Programes de transició escola-treball 4. Contactes instituts-empreses: FP Dual 5. Formació específica en anglès i ofimàtica com a eines transversals 6. Alfabetització digital 7. Homologació de nous espais formatius 8. Introducció de la formació en tots els Plans Locals d'Ocupació

P r o p o s t e s :

2.3.1. Noves aules de formació ocupacional homologades a l'antic col·legi Sant Josep 2.3.2. Convenis de col·laboració amb els instituts i el Col·lectiu de Cultura Popular

-‐ Compartir espais de formació i definir nous cursos -‐ Acreditació de l'experiència de treballadors i aturats

2.3.3. Potenciar la formació continua dels treballadors en col·laboració amb les empreses i instituts.

2.3.4. Potenciar i donar a conèixer entre les empreses les modalitats de FP Duals dels diferents instituts del municipi

2.3.5. Continuar amb els itineraris formatius dissenyats i definir-ne de nous en funció de la realitat i les necessitats del teixit productiu local

2.3.6. Dissenyar nous protocols de derivació per millorar la formació dels aturats: servei de català, escola d'adults, Col·lectiu de Cultura Popular

2.3.7. Potenciar i donar continuïtat a l'Escola de Formació i Recerca agrària en col·laboració amb l'UPC ( amb iniciatives com ara de jardineria sostenible)


23

2.4 . COMERÇ

El comerç té un paper fonamental en la dinamització i en la generació de riquesa en el municipi. Es necessari, doncs, disposar d’una oferta comercial rica, diversificada i variada, tant en sectors com en formats comercials i canals de venda, que generi activitat econòmica i que sigui motor per a generar sinergies amb altres sectors econòmics com la moda, el disseny, els productes locals, etc. Cal apostar per un comerç de qualitat, adaptat a les necessitats i pròxim al ciutadà. Un comerç competitiu, generador de llocs de treball i riquesa, vertebrador de la ciutat i el territori. Un comerç integrador i que cohesioni la societat. En definitiva, un comerç innovador, modern i sostenible. En aquests quatre anys, amb la col·laboració de la Unió de Botiguers i el comerç local, hem recuperat la Mostra comercial i Agrícola, consolidat fires com el Firaestoc i el Firatapes, hem impulsat la creació de noves propostes com el Tapes i Canyes i la Fira de Nadal. S'ha impulsat noves propostes comercials com els showrooms i l'espai gastronòmic al Firatapes i la col·laboració dels pagesos i restauradors en forma de tallers i recuperació de velles receptes. La formació ha sigut un altre dels eixos principal en el sector del comerç. S'han desenvolupat programes de formació integral en l’àmbit del comerç. S'ha posat en marxa ajudes destinades a facilitar la creació de noves activitats comercials (subvenció del 50% del projecte per la sol·licitud d'una llicència) i la modernització i adequació dels locals a la normativa vigent, inversions d'eficiència energètica i en aparadors i façanes, també amb subvencions del 50% de la inversió realitzada. D'altra banda, s'està treballant en plataformes de promoció d'ofertes del comerç local i en la dinamització dels locals buits, en col·laboració amb algunes de les APIs del municipi.

P r o p o s t e s :

2.4.1. Elaboració d'un pla de dinamització comercial.

2.4.1.1. Definició d'eixos i/o illes comercials 2.4.1.2. Urbanisme comercial: crear entorns urbanístics amables pel comerç 2.4.1.3. Definir una nova senyalització comercial 2.4.1.4. Impulsar els centres comercials a cel obert

-‐ impulsar canvis normatius a nivell parlamentari -‐ promoure canvis normatius de competència municipal

2.4.2. Promoure les noves formes de comerç facilitant el desenvolupament de normatives que permet la seva implantació

2.4.3. Programes de dinamització dels locals buits 2.4.3.1. Lloguer de l’aparador per a comerços de l’entorn 2.4.3.2. Ús com a magatzem d’altres botigues 2.4.3.3. Ús com a aparadors d'altres comerços, per a fires, exposicions ... 2.4.3.4. Impulsar noves formes de comerç: Showroom, pop-arts

2.4.4. Creació d'una marca o segell que identifiqui el producte i el comerç local 2.4.5. Facilitar la integració del comerç local en les noves tecnologies: espais webs,

xarxes socials, promoció d'ofertes a través d'una plataforma web i apps 2.4.6. Impulsar l'e-commerce i la creació d'una plataforma de venta on- line 2.4.7. Estudi de forma conjunta de possibles bonificacions fiscals


24

2.4.8. Fer visible als establiments els descomptes a les famílies nombroses. 2.4.9. Dur a terme campanyes per a facilitar l’adaptació de petits i mitjans

comerços per fer-los accessibles optimitzant el recursos i accions necessaris.


25

2.5 . EMPRENEDORIA

El foment de l’emprenedoria ha de constituir una acció prioritària al nostre municipi. La capacitat d’un país per crear empreses i projectes emprenedors és un factor clau de competitivitat. L’emprenedoria genera riquesa, llocs de treball i vitalitat social i econòmica, i constitueix clarament una oportunitat per a molts joves (i no tant joves!) en un moment de crisi com l’actual. En aquest quatre anys hem fet una aposta decidida pels emprenedors, la detecció del talent i la creació de noves empreses i negocis. Les principals actuacions han estat: 1. Consolidar el departament d'emprenedoria dintre del programa Catalunya Emprèn. 2. Reforçar l’àrea d'emprenedoria 3. Definició dels serveis del departament:

3.1. Detecció del talent: 3.1.1. creació del concurs d'idees i projectes emprenedors 3.1.2. participació en el projecte CUEME d'emprenedoria a les escoles

3.2. Posada en marxa d'idees: 3.2.1. Elaboració de plans d'empresa i estudis de viabilitat 3.2.2. Capitalització de l'atur 3.2.3. Acompanyament en la recerca de finançament a través de convenis amb

entitats financeres locals 3.2.4. Creació de la figura del Gestor del Molí: Informació del tràmits i assessorament

fiscal i jurídic 4. Conveni amb SECOT per l'assessorament en la posada en marxa d'idees emprenedores i

la consolidació i creixement de negocis 5. Pla de formació en diferents àmbits adreçat a emprenedors 6. Línies específiques d'ajuts per autònoms: subvenció quotes autònoms durant el primer

any, bonificació del 100% alta nova activitat i canvi de titular 7. Suport a la creació de cooperatives i empreses del tercer sector

P r o p o s t e s :

2.5.1. Elaboració d'un Pla de recerca i Innovació. 2.5.2. Creació d'un espai de coaching i d'una incubadora d'idees. 2.5.3. Creació d'una plataforma virtual d'intercanvi i generació d'idees i de suport financer. 2.5.4. Creació d'espais per emprenedors i petits autònoms (vivers d'empreses) en

col·laboració amb instituts i empreses locals. 2 .5 .5 . Posar en contacte emprenedors i empreses per dinamitzar la transferència de

coneixement i experiència. 2.5.6. Facilitar la tramitació administrativa en la creació d'empreses: implantació de la

Finestreta Única Empresarial (FUE) i d'un punt PAE. 2.5.7. Potenciar l'acompanyament, la formació i l'assessorament als emprenedors. 2.5.8. Potenciar l'emprenedoria a les escoles i les empreses. 2.5.9. Promoure la creació de cooperatives i empreses d'economia social. 2.5.10. Promoure la creació d'un fons de capital risc local. 2 .6 . AGRICULTURA


26

La zona agrícola de Sant Vicenç dels Horts, juntament amb tota la vall baixa i el delta del Llobregat, és una de les zones agrícoles més antigues i fèrtils de Catalunya. Forma part doncs d’un patrimoni cultural, econòmic i ecològic de primer ordre.

Qualsevol proposta al nostre municipi que impliqui organització del territori agrícola ha d’anar orientada a preservar-lo tant pel seu valor com per l’element identitari que ens defineix en la nostra toponímia. I per preservar el territori agrícola cal garantir la continuïtat de l’activitat agrícola tant professional com d’autoabastiment de les famílies.

Per això cal promoure el relleu generacional i la viabilitat de finques que són relativament petites amb produccions d’alta qualitat, de venda de proximitat i producte fresc. S’ha de garantir la sobirania al imentària , tenir agricultura i camps possibilita l’accés a aliments saludables pels ciutadans i que aquests valorin la seva alimentació.

Promocionar l ’ús agrícola d’aquesta zona i el seu entorn natural ho considerem una inversió de futur que deriva en una millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans.

En aquest sentit durant aquests quatre anys s’ha potenciat la venda directa dels productes de la pagesia local amb el mercat de pagès dels dissabtes, s’han iniciat els horts urbans per a les persones jubi lades a la zona de la Vinyala i s’està portant a terme la millora dels accessos al riu i de les zones de descans, lleure i pràctica d’esport.

P r o p o s t e s :

2.6.1. Impulsar la recerca dins l’àmbit agrari d’alta qualitat, que tingui prou valor afegit per poder tirar endavant finques petites.

2.6.2. Potenciar la col·laboració i la creació de xarxes entre la pagesia local, els restauradors i el comerç local, i els consumidors (particulars, cooperatives de consum, menjadors escolars-ampas...)

2.6.3. Incorporar cr iteris de proximitat , alimentació ecològica saludables pels nostres nens i nenes i sostenibilitat en concursos de compra pública, especialment en menjadors escolars

2.6.4. Estudiar la possibilitat de crear una petita infraestructura per fer compostatge de agrícola ( fems, la brossa orgànica i l’esporga dels jardins privats i municipals) i la creació de llocs de treball que se’n derivin.

2.6.5. Facilitar la coordinació de la pagesia local per a la defensa dels interessos comuns i la possibilitat de compartir maquinària.

2.6.6. Incorporar al Parc Agrari els espais agrícoles anteriorment afectats pel projecte ARE Façana i qualificats pel PGM com clau 24 (sòl rústic protegit de valor agrícola zona verda).

2.6.7. Fer un seguiment dels camps abandonats o sense cultivar per evitar que hi hagi espais agrícoles no conreats o focus de plagues (banc de terra , contactar amb propietaris, mediació)


27

2.6.8. Ordenar i controlar els horts marginals creant parcs agrícoles a llera del riu i en zones verdes dels polígons industrials.

2.6.9. Diferenciar i protegir la zona agrícola com a activitat econòmica de la zona de pas o esbarjo de la ciutadania.

2.6.10. Crear i mantenir corredors ambientals al llarg del curs de les rieres que uneixin la zona del riu amb les zones boscoses, creant un cinturó verd per al municipi.

2.6.11. Programar plans d'impuls per a la mil lora i la conservació dels camins, i marcar i diferenciar els exclusius per als pagesos de la resta.

2.6.12. Potenciar l'ús i reconeixement social de la pagesia, creant un it inerari pedagògic per a les escoles.

2.6.13. Promoure els productes locals a través de visites guiades a la zona agrícola en cap de setmana per grups de ciutadans.

2.6.14. Incorporar els elements paisatgíst ics de la nostra agricultura com a elements referencials de la vila.


28

2.7 . CONSUM

Vetllar perquè l’Administració ofereixi una bona atenció a les persones pel que fa als seus drets i deures com a consumidors i assessorant en els diversos tràmits: consultes, queixes, reclamacions o sol·licituds d’arbitratge.

P r o p o s t e s :

2.7.1. Potenciar i difondre l’ús de l ’Ofic ina Municipal d ’ Informació al Consumidor (OMIC) existent al nostre municipi, com a òrgan assessor i de defensa del consumidor. Dotar-la dels mitjans adequats per al seu funcionament.

2.7.2. Centralitzar totes les accions en matèria de consum en l’OMIC, per a una millor gestió i optimització dels recursos, valorant la seva proximitat a la ciutadania i la seva efectivitat.

2.7.3. Apropar l’OMIC als consumidors, amb campanyes de difusió de la seva tasca. 2.7.4. Fer efectiva l’ampliació de la protecció prevista al Codi de Consum: donar servei

també a autònoms i microempreses en la contractació de serveis bàsics. 2.7.5. Dotar de recursos suficients l’Oficina Municipal d'informació al Consumidor

(OMIC), per a assolir el ple exercici de les funcions que li són pròpies : informació, assessorament, formació i protecció dels drets dels consumidors.

2.7.6. Establir una relació regular entre comerços i OMIC, amb comunicacions periòdiques, formació específica per sectors i campanyes informatives sobre noves normatives de protecció dels consumidors.

2.7.7. Fomentar la mediació i l ’arbitratge de consum. 2.7.8. Fomentar les iniciatives adreçades a fer pedagogia del consum, per educar en el

consum responsable, reflexiu i sostenible . 2.7.9. Fomentar i difondre els tallers de formació i informació en consum a les

escoles, als casals d’avis, altres col·lectius i població en general. 2.7.10. Donar el màxim suport a les institucions educatives (les reglades i les del

món del lleure) que vulguin participar en tallers de pedagogia del consum, organitzar activitats, editar material didàctic, etc.

2.7.11. Informació i formació per a reduir consums, reduir potencies contractades i adquirir productes amb bons rendiments

2.7.12. Crear un portal de consum des d’on difondre temes d’interès en matèria de consum (consultes temàtiques i/o fitxes informatives de drets i deures dels consumidors), amb possibilitat de subscripció per rebre notícies i informacions específiques de la matèria escollida (segons l’àmbit concret: telefonia, electricitat, habitatge, internet, transports, serveis bancaris...).


29

3 . Un poble sostenible

Perquè Sant Vicenç pugui mirar cap al futur, cal dissenyar i planificar el nostre poble a llarg termini. S’ha de treballar perquè la ciutadania tingui els serveis que necessita, optimitzant els recursos i utilitzant el sentit comú per no fer pedaços que sempre acaben sent més cars. Hem de fomentar l’ús de les energies netes i l’adopció del residu zero.


30

3.1 . URBANISME

JUNTS X SVH aposta per un model de municipi al servei de les persones on l’espai públic sigui un espai de trobada, de relació i d’identitat. El disseny, la gestió i el manteniment de l’espai públic ha de recollir les necessitats de la ciutadania i situar-les com l’eix central de la política urbanística.

La retirada de l’ARE i la fallida especulativa del sòl ens obliga, sortosament, a canviar de paradigma. Ja no poden créixer de la mateixa manera que ho fèiem en els darrers anys i això ens ha de permetre endreçar i millorar el que s’havia fet fins ara.

Sant Vicenç necessita una planificació global, que integri tots els barris i que ens permeti definir com volem que sigui el nostre municipi llarg termini, dissenyant ara pel futur. Per això, cal fer que la transparència no es limiti només a donar accés als documents i als procediments sinó que cal la implicació dels ciutadans i la seva coresponsabilitat en les decisions del planejament urbanístic.

P r o p o s t e s :

3.1.1. Simplificar la tramitació dels permisos municipals i fomentar un major control i assistència tècnica durant l’execució de l’obra per tal de minorar l’inici d’expedients disciplinaris.

3.1.2. Executar les obres de remodelació de la zona de l ’antic Juncadel la respectant l’acord del procés de participació ciutadana aprovat per ple.

3.1.3. Treballar per a la transformació, a llarg termini, de l’eix central de la BV 2002 per convertir-lo en un eix de la trama urbana endegant un procés de participació ciutadana amb la col·laboració amb la universitat.

3.1.1. Endegar un procés de participació ciutadana per a valorar diferents propostes que permetin millores i definició d’usos al Pol iesportiu Francesc Macià respectant les restes arqueològiques que hi puguin aparèixer.

3.1.2. Fomentar la partic ipació ciutadana en matèria urbanística pel debat de nous projectes, abordar necessitats o modificacions de planejament.

3.1.3. Construir un Centre Cívic al barri de La Guàrdia 3.1.4. Trobar solucions dins la normativa que permetin reconèixer les

construccions existents en zones forestals i altres zones en situació al·legal (Sant Roc, Sant Antoni, Bon Punt, Sant Josep...) per evitar major degradació de l’entorn.

3.1.4.1. Estudiant la divisió de polígons a la zona de Sant Roc per fer la reparcel·lació d’acord al planejament actual

3.1.4.2. Impulsant la modificació definitiva del planejament a la zona de la Font del Llargarut per poder fer la reparcel·lació pertinent.


31

3.1.4.3. Ajornant i facilitant el pagament de les quotes de les reparcel·lació amb finançament de l’Ajuntament.

3.1.5. Estudiar la possibilitat de fer una revisió del Pla General Metropolità (1976) per ajustar els eixos viaris a la real itat existent ( Sant Antoni i Can Costa).

3.1.6. Buscar mecanismes de resolució total de l’afectació del vial de 15 m inclòs en el PGM (Turó, Linares, Mas Picó, Can Costa)

3.1.7. Vetllar per l’execució del passatge a la identitat projecte premiat per AMB que pretén connectar els termes municipals de Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei mitjançant un eix verd.

3.1.8. Potenciar Vi la Vel la com a barri de confluència 3.1.9. Millorar la cohesió i interconnexió dels barris i millora d’accessos:

Sant Roc, Can Costa, la Font del Llargarut . 3.1.10. Adequar un camí de vianants per anar i venir de Sant Roc. 3.1.11. Afavorir on sigui possible que les amplades de les voreres

siguin proporcionals a l’amplada dels carrers, en tot cas no inferiors a 1,5 metres a cada costat.

3.1.12. Racionalitzar el mobil iar i urbà pensant a facilitar la mobilitat de les totes les persones, especialment les que tenen alguna dificultat.

3.1.13. Vetllar perquè en totes les obres noves es soterr in els serveis i establir convenis amb les companyies per incentivar el soterrament dels serveis que gestionen i evitin la reitera obertura de carrers.

3.1.14. Preveure la reserva d’un espai per a grans esdeveniments (atraccions de fira, circs, aparcaments per a activitats puntuals...).

3.1.15. Equipar les places publiques i zones d’esbarjo amb elements adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.

3.1.16. Adequar i rehabilitar els parcs infantils, adaptant-los al màxim a la normativa vigent en seguretat infantil.

3.1.17. Adequar les voreres i els seus accessos als carrers pensant en totes les persones, especialment les que tenen alguna dificultat .

3.1.18. Planificar el condicionament periòdic de carrers i voreres . 3.1.19. Crear sòl de protecció of ic ial i dotacional endegant modificacions

puntuals del planejament per ajustar els paràmetres urbanístics i els usos. 3.1.20. Tramitar de planejament de la zona de quatre camins. 3.1.21. Millorar l’accessibilitat a les dependències municipals dels antic

salesians i condicionar aquest espai per a equipaments.


32

3.1 . HABITATGE

La demanda d’habitatge és una de les preocupacions més importants de les famílies, persones adultes que viuen soles i joves que per primer cop es volen independitzar. Cal planificar respostes a aquestes demandes amb fórmules d’activitat immobiliària no especulativa i sostenible.

D’altra banda , l’habitatge, com a conseqüència de l’actual context socioeconòmic, s’ha convertit més en un bé que en un dret, i són moltes, les famílies que han estat o poden ser desnonades en els propers anys per execucions hipotecàries o poden perdre el seu habitatge per insolvència per fer front al pagament del lloguer. Davant la problemàtica l’administració local ha de portar a terme actuacions fermes i valentes en política d’habitatge. L’habitatge és una peça fonamental en la configuració de l’espai cívic i cal actuar fermament contra els desnonaments exprés, en la mesura que l’Administració local pugui.

Apostem pel lloguer, ja sigui compartit o individual, no cal tenir un pis en propietat per emancipar-se. Però per poder apostar pel lloguer s’han de donar eines per motivar els propietaris i oferir preus i fórmules assequibles.

S'ha creat la Taula pel dret a l 'habitatge i s’ha posat en marxa. Hi ha un programa que facilitarà la oferta i la demanda i la pressió sobre els habitatges buits, sobretot els dels bancs i especuladors. S’ha aturat el projecte de l’ARE La Façana

P r o p o s t e s :

3.1.1. Definir un Pla Local d’habitatge

3.1.2. Potenciar i Reforçar l’oficina municipal d’habitatge.

3.1.3. Mediar les situacions de desnonaments per a ajudar a evitar-los a més de penalitzar i sancionar els pisos buits que siguin propietat de bancs i caixes.

3.1.4. Suport i col.laboració amb la PAH davant la situació de desnonaments.

3.1.5. Oferir assessorament als joves per facilitar el accés al primer habitatge.

3.1.6. Fomentar la masoveria urbana, borses per compartir pis entre joves i de joves amb gent gran com a fórmules viables per l’emancipació dels joves.

3.1.7. Crear una web de l ’habitatge per incloure l’oferta i demanda dels pisos.

3.1.8. Difondre l ’oferta de la borsa d’habitatges a les xarxes socials.


33

3.1.9. Fomentar amb programes, la rehabilitació sostenible per a millorar l’estat dels edificis, i fer-los més eficients i conscients ambientalment.

3.1.10. Bonif icació del 25% de l’IBI per aquells béns immobles tancats i que es destintin a un d’habitatge de lloguer.

3.1.11. Fer campanyes de conscienciació i prestigi social a l’habitatge de lloguer.

3.1.12. Estimular amb campanyes la rehabilitació de façanes.

3.1.13. Establ ir una clàusula en les promocions d’habitatge social, per protegir-los a llarg termini i/o perquè la primera opció de compra, en cas de venda, sigui per a l’Ajuntament.

3.1.14. Impulsar una xarxa informativa per compartir pis.

3.1.15. Establ ir i mantenir un cens del parc d’habitatges buits.

3.1.16. Promoure iniciatives públiques de lloguer.

3.1.17. Reservar sòl per a la construcció d’habitatge protegit, més enllà d’allò a què obliga la normativa, sempre que sigui possible.

3.1.18. Estudiar la possibilitat de crear pisos dotacionals (amb serveis i assistència) per a la gent gran o col·lectius amb majors dificultats

3.1.19. Estudiar la viabilitat de fer pisos públ ics de l loguer a la pujada del Pi Gros

3.1.20. Incloure en les promocions d’habitatge social una reserva per cobrir la necessitat d’ubicació en cas de situacions de maltractament.

3.1.21. Crear una borsa de voluntariat intergeneracional , amb la finalitat d’intercanviar un espai per viure i emancipar-se amb l’acompanyament de la persona gran que viu sola i que s’acull al pla de voluntariat.


34

3.2 . MOBILITAT I SENYALITZACIÓ

El desplaçament més sostenible és el que no es produeix o que podem fer més proper, però les persones i les mercaderies s’han de desplaçar i moure’s. L’augment continu de la seva mobilitat accentua els conflictes generats per la congestió del transit, la contaminació acústica i ambiental o l’accidentabilitat. El transport públic és la clau a l’hora d’aconseguir una mobilitat equilibrada però també ho són la gestió i l’educació de la mobilitat. Pensar on es situen els equipaments o centres generadors de mobilitat són peça clau per a una mobilitat sostenible i amable.

Des d’aquesta etapa de govern des de JUNTS hem intentat donar resposta a les dificultats d’aparcament i de mobilitat que té el nostre municipi. JUNTSxSVH fa poc temps que porta la regidoria de mobilitat, i ja ha iniciat el replantejament de la zona blava, ha regulat de manera més coherent els semàfors de la carretera de Sant Boi per facilitar la circulació sense perjudicar els accessos pels laterals, ha cedit temporalment espais no edificats per ús temporal d’aparcament, ha creat places d’aparcament per a discapacitats a tots els espais nous, ha agilitat els tràmits amb la Generalitat per als conductors/es amb discapacitats i s’està treballant per millorar les condicions de seguretat dels espais d’aparcament per a camions que hi ha als polígons industrials

P r o p o s t e s :

3.2.1. Realitzar les millores necessàries per a garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda i facilitar els seus desplaçaments.

3.2.2. Donar resposta a la problemàtica d’aparcament i adequar espais provisionals i llançadores quan hi hagi esdeveniments que impliqui una major afluència de trànsit rodat al municipi.

3.2.3. Millorar els accessos als barris amb major dificultat d’accés 3.2.4. Racionalitzar el mobiliari urbà pensant a facilitar la mobilitat de les persones

amb discapacitats o mobilitat reduïda. 3.2.5. Aplicació del Pla de Mobilitat Municipal 3.2.6. Millora de la seguretat vial i reducció de riscos:

3.2.6.1. Reducció de velocitat 3.2.6.2. Planificació del transit (hi ha més moviment pel casc antic que a la

BV 2002 3.2.6.3. Creació de zones 30 3.2.6.4. Estudi i implantació de camins escolars 3.2.6.5. Zones de vianants en col·laboració de comerç

3.2.7. Treballar amb els empresaris per un pla de mobilitat de polígons industrials


35

3.3 . TRANSPORT PÚBLIC

Cal tenir present que el transport públic és la clau a l’hora d’aconseguir una mobilitat equilibrada i, en aquest sentit, l’aposta pel foment del transport públic ha estat clara en aquests anys de govern.

En aquest sentit s’ha millorat la informació que reben els ciutadans sobre els itineraris i horaris del bus urbà, s’ha garantit al màxim l’accés en transport públic als centres escolars perifèrics i s’ha fet la petició al Parlament de Catalunya per tal que la connexió en transport públic entre Sant Vicenç dels Horts i Sant Boi (hospital comarcal) i entre Sant Vicenç dels Horts i Sant Feliu (capital de comarca) s’ajusti a un preu raonable i no suposi un greuge comparatiu respecte d’altres municipis més distanciats que poden fer els seus desplaçaments amb al preu d’una zona ( T-mobilitat)

P r o p o s t e s :

3.3.1. Garantir un transport públ ic de qualitat als barris i als polígons industrials.

3.3.2. Endreçar el que tenim i reduir costos per oferir un millor servei 3.3.3. Reestructurar i racionalitzar les línies de transport urbà augmentant la

freqüència als barris 3.3.4. Fer campanyes específ iques d’ús del transport públic adreçat als

col·lectius que més l’utilitzen 3.3.5. Vetllar perquè el nou material rodat s igui accessible i renovar

paulatinament el que no ho sigui i estigui en funcionament.


36

3.4. MEDI AMBIENT

Traçarem estratègies de desenvolupament local sostenible que aniran més enllà de la durada d’un mandat i més enllà de les qüestions purament econòmiques o ambientals. Aquestes estratègies han d’integrar tots els aspectes econòmics, socials, ambientals, salut i territorials del municipi. La perspectiva mediambiental ha d’estar present, de forma transversal, en la major part de les tasques de les diferents àrees de gestió municipal. Per això és més important que mai la subordinació de tots els projectes municipals (siguin planejament urbanístic, projecte d’obra, gestió de la prestació de serveis, o suport a activitats externes). Conceptes com estalvi energètic, protecció de la biodiversitat, o sostenibilitat de les despeses corrents han d’estar presents de forma general. Volem una ciutat equilibrada, endreçada mediambientalment, amb un espai públic net i un urbanisme respectuós.

P r o p o s t e s :

3.4.1. Potenciar la Taula de barris i medi ambient com espai de deliberació en les decisions relacionades amb el Medi Ambient.

3.4.2. Fer seguiment i control de la gestió ambiental respecte de l’elevada contaminació, per tal de garantir millores per a la població.

3.4.3. Treballar activament per evitar que cap empresa propera a zones urbanitzades puguin obtenir cap altre permís per la crema combustibles alternatius.

3.4.4. Treballar i vetllar per aconseguir que es construeixi una passarel . la per sobre el r iu Llobregat per a vianants i bicicletes per enllaçar Sant Vicenç i Molins de Rei.

3.4.5. Adequar els nous espais públics amb un enllumenat on es prioritzi l ’ef icàcia , l ’estalvi energètic i la no-contaminació (fotovoltaica, molins...)

3.4.6. Vetllar per la preservació del Patrimoni Natural de Sant Vicenç (en col·laboració amb entitats locals de lleure, oci i cultura)

3.4.7. Editar guies de rutes de muntanya i de la llera del riu. 3.4.8. Incentivar la recol l ida selectiva i l’ús de la deixalleria (campanyes,

bonificacions...) i divulgar la importància de la separació de la brossa orgànica.

3.4.9. Donar suport a les iniciatives de petites centrals de biomassa. 3.4.10. Prioritzar l’ús de les energies renovables en els edificis municipals i

espais públics (fanals fotovoltaics al riu, molins a les rotondes del poble...) i introduir cr iteris mediambientals en els edificis de nova construcció.

3.4.11. Mil lorar el servei de la deixalleria mòbil, ampliant i informar dels seus horaris.


37

3.4.12. Vetllar pels corredors ambientals al llarg del curs de les rieres que uneixin la zona del riu amb les zones boscoses, creant un cinturó verd per al municipi.

3.4.13. Assegurar un mínim d’espais verds degudament repartits i equilibrats en el teixit urbà.

3.4.14. Preveure espai suficient per a contenidors de recol l ida d’escombraries i continuar el procés de soterrament de contenidors, amb el manteniment i la revisió necessàries , especialment a la zona del casc urbà.

3.4.15. Facilitar els processos perquè les empreses puguin instal·lar energies renovables a les seves instal·lacions.

3.4.16. Crear una àrea d'esbarjo per a gossos on els animals puguin saltar, córrer i jugar còmodament i relacionar-se amb altres gossos.


38

4 . Un poble per a les persones

La planificació s’ha d’adaptar sempre a les persones i a les seves diverses realitats. Hem de seguir superant barreres de tot tipus perquè la ciutadania pugui accedir fàcilment als serveis i gaudeixi d’un espai públic fet per viure’l col·lectivament. Alhora, hem de cuidar el nostre patrimoni natural, històric i cultural com el millor llegat per les generacions futures.


39

4.1 . GENT GRAN

L’augment de l’esperança de vida ha fet possible l’increment del pes social de la gent gran. JUNTS x SVH té com a un dels principals objectius promoure la qualitat de vida i el benestar a tots els nivells en aquest procés d’envelliment. Cal promocionar un conjunt d’accions que han de portar a visibilitat la gent gran, a fer-los partícips per exercir els seus drets i deures, sense oblidar de promoure la interrelació entre persones de diferents generacions. del pes social de la gent gran

P r o p o s t e s :

4 . 1 . 1 . Treballar per fer efectiva la nova Residència de Gent Gran amb ampliació de les places existents.

4.1.2. Estudiar la possibilitat de crear espais de pisos dotacionals (amb serveis i assistència) per a la gent gran.

4.1.3. Crear un servei d’atenció a la Gent Gran (ajudes puntuals, habitatge...)

4.1.4. Potenciar el Consel l de la Gent Gran per afavorir-ne la participació a la vida social.

4.1.5. Fomentar la partic ipació de la gent gran en els diferents espais de participació ciutadana i en les diferents entitats del municipi.

4.1.7. Endegar un programa d’horts socials per a persones jubilades

4.1.9. Mantenir els cursos de formació específ ics i tal lers per a la gent gran en matèria d’informàtica, internet i noves tecnologies.

4.1.12.Establiment de campanyes de prevenció de r iscos de salut .

4.1.13.Increment, millora i dinamització dels serveis d’atenció domici l iàr ia (treballadors/ores familiars, bugaderia, menjars, etc.).

4.1.14.Potenciar el desenvolupament d’activitats f ís iques per a la gent gran (ball per a gent gran, esport...)

4.1.15. Promoure espais l ’ intercanvi intergeneracional , bàsic per al desenvolupament de la persona i per al reconeixement de la saviesa de l’experiència.


40

4.2. JOVENTUT

L’habitatge, la formació i l’accés al món laboral han de ser tres aspectes fonamentals en l’acció adreçada als joves. Cal treballar per trobar solucions reals a unes necessitats creixents, ja existents en aquests moments. I, alhora, és imprescindible que es treballi en la línia de preveure els riscos i les oportunitats d’aquest segment.

A través de l’espai La Capella s’ha facilitat l’accés a Internet gratuït per a joves i s’ha generat un espai de trobada, informació i formació.

P r o p o s t e s :

4.2.1. Crear els “Encants de Sant Vicenç” on es pugui intercanviar bens i serveis amb perioditzat mensual.

4.2.2 . Impulsar espais de partic ipació del jovent amb prou autonomia que els permeti la implicació en la vida local i la defensa dels seus interessos i inquietuds.

4.2.3. Definir i treballar per la construcció d’un Casal Jove, amb la participació de joves que contribueixin a definir-lo. Cercar fórmules de cogestió entre la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament i per representants del Consell/Xarxa de Joventut.

4.2.4. Potenciar les iniciat ives com el Banc del Temps, l’intercanvi intergenaracional i incentivar el voluntariat juvenil al municipi

4.2.5. Facilitar espais d’estudi de la Biblioteca per adequar les necessitats dels joves i l’oferta d’horaris, d’espais i materials del municipi (per exemple, amb l’ampliació dels horaris en èpoques d’exàmens).

4.2.6. Mantenir el Servei de Assessorament Psicològic , servei d’Orientació laboral, detecció de consum de drogues i el servei de Mobilitat Internacional per a joves.

4.2.7. Mantenir la figura del dinamitzador de l ’espai La Capel la .

4.2.8. Crear un Carnet Jove Municipal amb exempcions econòmiques en determinats àmbits de consum juvenil, com ara l’esport i el transport local, per tal de garantir la presència del sector jove a la societat comercial vicentina i d’afavorir-ne la integració.

4.2.9. Habilitar espais d’expressió i difusió art íst ica juvenil en els diferents àmbits.

4.2.10. Definir i promocionar espais de l leure juveni l , com una sala de concerts públ ica.


41

4.3. IGUALTAT

El concepte d’igualtat formal entre tots el essers humans i el respecte a les diferències pot semblar superat però el dret de dones i homes a desenvolupar les seves capacitats sovint troba limitacions imposades pels rols de gènere tradicionals i la visió androcèntrica que ha impregnat històricament la nostra cultura.

Volem un model de poble socialment avançat i solidari on prevalgui la dimensió humana. Per això des de l’Administració Local cal impulsar polítiques per a aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones i corregir la desigualtat preexistent implementant mesures positives per afavorir la incorporació de dones a tots els àmbits, a garantir que la seva veu sigui escoltada i que pugin desenvolupar les seves vides amb llibertat tan a l’àmbit públic com al privat

Es per això que a Sant Vicenç s’ha creat un Departament d’Igualtat i s’han desplegat diferents mesures informatives i preventives, s’ha actualitzat el Circuit de violència masclista i protocol d’actuació en cas de situació de risc per a les dones i s’han potenciat els espais terapèutics per a víctimes dels maltractaments.

Així mateix s’ha ’augmentat la partida corresponent a les diades del 25 de novembre (Dia Internacional contra la Violència vers les Dones) i del 8 de març (dia internacional de la Dona Treballadora) amb homenatges a col·lectius de dones. S’ha creat la CACO el 28 de maig dia de la salut i amb altres actuacions i s’ha començat a celebrar el dia de l ’orgul l gai .

Conjuntament amb Ocupació s’ha inclòs un criteri social en les Borses de Trebal l que contempla la vulnerabilitat de les dones que entren en el circuit d’atenció per situació de risc.

P r o p o s t e s :

4.3.1. Reduir l ’atur femení , que sempre és més alt que el masculí, a través de programes de formació, ús de les noves tecnologies, i estratègies de recerca de feina. 4.3.2. Seguir treballant en el desenvolupament del Pla Municipal d ’ Igualtat . 4.3.3. Desenvolupar el Pla Intern d’ Igualtat . 4.3.4. Transformar el Consell de la dona en Consel l d ’ Igualtat que s’ajusta més adequadament a la voluntat de corregir les desigualtats per raó de sexe. 4.3.5. Mantenir els espais de trobada i formació (xerrades, dimarts de les vicentines, tallers ...) en col·laboració amb el consell de la Igualtat. 4.3.6. Consolidar el Departament d’ Igualtat amb suport administratiu i ampliant les hores d’atenció del servei jurídic i psicològic 4.3.7. Treballar de forma transversal amb altres departaments, especialment serveis socials i ocupació.


42

4.3.8. Seguir apostant per la prevenció de situacions de violència de gènere amb tallers formatius i de sensibilització a escoles i instituts 4.3.9. Incentivar el l lenguatge no sexista al nomenclàtor d'espais i als edificis públics 4.3.10. Promoure i difondre, amb equilibri i igualtat, totes les persones locals que hagin sobresortit en algun camp, de manera que es reguli i es normalitzi el paper de la dona també en la dimensió públ ica (reconeixement a diferents col·lectius de dones el dia de la dona treballadora) 4.3.11. Afavorir la presència de la dona als organismes sindicals i a les associacions de treballadors i treballadores, amb el màxim equilibri possible, per tal de garantir l’exposició d’inquietuds i la recerca de solucions a conflictes, des de tots els punts de vista 4.3.12. Vetllar per l’e l iminació de qualsevol discriminació per raó de sexe que pugui donar-se en qualsevol entitat o associació, de manera que tothom pugui accedir lliurement i sense matisos ni excepcions a les organitzacions, juntes, assemblees, trobades, etc., sigui quina sigui la seva essència. 4.3.13. Afavorir la presència de noms de dones representatives, tant al nomenclàtor vicentí dels carrers i places, com als polígons, parcs o espais de nova creació.


43

4.4. CONVIVÈNCIA I GESTIÓ DE CONFLICTES

El municipi es el lloc de relació entre persones diverses, relació sovint posa en joc maneres diferents de veure i afrontar les coses. La convivència implica el respecte a la pluralitat per la qual es regeix una societat.

Per a transformar aquestes situacions conflictives en un nou escenari favorable per a tothom cal un canvi d’enfocament que vagi més enllà de resoldre els problemes, calen accions que facilitin la comunicació entre les persones i estratègies orientades a resoldre de forma pacifica els desacords que sorgeixen a la comunitat i que promoguin la convivència i la cohesió social.

P r o p o s t e s :

4.4.1. Revisar, consensuar i desenvolupar el Reglament de convivència (Ordenança de convivència) amb la participació de la ciutadania.

4.4.2. Establir programes de sensibi l i tzació en la resolució pacif ica de confl ictes, cultura de la pau i educació per a la pau com a eines de prevenció i valor de la ciutadania

4.4.3 . Promoure la intervenció socioeducativa als barris a través d’educador/a de carrer o integrador/a social .

4.4.4. Crear un Servei de Mediació municipal amb suport d’altres administracions (Diputació) per l’atenció personalitzada, confidencial, àgil i gratuïta, oberta a tota la ciutadania:

-‐ Atenció a les persones -‐ Intervenció en processos comunitaris -‐ Prevenció i formació

4.4.5. Implicar els diferents serveis municipals i a les entitats ciutadanes en la promoció

de la convivència i e l c ivisme. 4.4.6. Promoure campanyes de sensibilització pel respecte i la coresponsabilitat dels

l’espai públic, zones verdes, espais naturals 4.4.7. Fomentar el respecte i coneixement vers als animals (domèstics i salvatges)

per millorar la relació i la convivència en espais compartits amb la ciutadania. 4.4.8. Impedir cap festa o espectacle que impliqui maltractament, sigui

denigrant o no respectuosa amb els animals.


44

4 .5 . SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

La solidaritat no és donar el que ens sobra sinó compartir el que tenim, i que la cooperació és un acte de responsabilitat i coherència més que de generositat i prestigi. La Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local aprovada pel govern del PP ha determinat la cooperació com una competència impròpia dels ens locals, limitant o eliminant les partides en aquest àmbit. Tot i això, JUNTS x SVH defensa el compromís solidari com una forma del desenvolupament humà i contempla una política de cooperació transformadora que acompanyi processos locals per eradicar la pobresa, lluitar contra les desigualtats i ajudi a construir una ciutadania crítica solidària i responsable mitjançant l’educació per al desenvolupament.

En aquest sentit s’ha creat la Xarxa de Sol idaritat , s’està treballant en el Pla de Solidaritat i cooperació i s’han endegat diferents campanyes de sensibilització i de treball en valors.

P r o p o s t e s :

4.5.1. Potenciar la regidoria de Solidaritat i cooperació com a eina bàsica per impulsar el treball en aquest àmbit. 4.5.2. Aprovar el Pla de Solidaritat i cooperació municipal endegat en els darrers anys. 4.5.3. Impulsar projectes de cooperació i sol idaritat propis a nivell de poble que concentrin i aglutinin esforços de la societat civil en el compromís i conquesta d’un món més just. 4.5.4. Mantenir el compromís de destinar el 0.7 % del pressupost ordinari municipal a projectes de cooperació internacional i lluita contra la pobresa al món amb la implicació i assessorament d’ONGs implicades. 4.5.5. Potenciar la Xarxa Municipal de Sol idaritat , com a espai de participació ciutadana i com a eix vertebrador del teixit associatiu del municipi com a dinamitzador del conjunt de la societat respecte la solidaritat i la cooperació. 4.5.6. Mantenir i ampliar les tasques de sensibi l i tzació i treball de valors a través de campanyes estables. 4.5.7. Donar suport i endegar projectes d’educació per al desenvolupament com a eina de sensibilització, difusió, i canvi de valors dintre de la nostra societat. 4.5.8. Donar suport a les entitats i ONG del nostre municipi compromeses amb la cooperació internacional i la sol idaritat amb el 4t món. 4.5.9. Donar suport i recursos a totes les iniciat ives ciutadanes de sol idaritat : marató, banc de temps, banc d’aliments, recollida de joguines, recapte d’aliments i voluntariat. 4.5.11. Promoure i impulsar campanyes de sensibi l i tzació sobre la realitat dels pobles del Sud i debats sobre els nous reptes de la cooperació tant en el nord com en el sud.


45

4.6. SEGURETAT CIUTADANA I PROTECCIÓ CIVIL

Com més llibertat, més seguretat, com més cobertes estiguin les necessitats bàsiques de les persones i més confiança tinguin en el bé comú, més seguretat. La seguretat és un aspecte que es treballa de forma transversal en el conjunt de polítiques municipals.

Quan parlem de seguretat, estem parlant al mateix temps de sensació de seguretat, de percepció social del risc, de globalització de la sensació d’inseguretat i de la confusió entre convivència i seguretat.

Des de l’administració local hem de vetllar per garantir el dret a viure segur i el dret a la llibertat. Això vol dir treballar per a garantir les condicions de vida de la ciutadania en un àmbit de pau i de convivència, avalador de la resolució dels conflictes més greus amb un exercici ponderat i sempre justificat de la coacció

Per això s’ha dotat la policia local amb més recursos i s’han cobert les vuit places vacants existents, s’ha consolidat la Junta de Seguretat Local com a mecanisme de coordinació entre els diferents cossos de seguretat tal com marca la llei, s’ha impulsat la formació continuada i especialment s’ha apostat per la formació en mediació i resolució de confl ictes. També s’ha dissenyat un Pla de Formació Específ ic de la zona en coordinació amb la Diputació i l’escola de policia, s’ha treballat per atendre les noves demandes ciutadanes i potenciat la transversalitat en matèria de seguretat

P r o p o s t e s :

4.6.1. Orientar la tasca de la Policia pensant en el servei a les persones i als barris 4.6.2. Organitzar internament la policia Local per donar suport a aquest servei 4.6.3. Formenter la cultura de prevenció.

-‐ Educació viaria (Pla de seguretat per a infants, visites a comissaria)

-‐ Convivència -‐ Transit

4.6.4. Plans d’autoprotecció d’activitats 4.6.5. Pla general d’emergències 4.6.6. Suports a l ’Associació de Voluntaris de Protecció Civi l 4.6.7. Formació als trebal ladors de l’Ajuntament pel que fa als plans d’emergència

propis 4.6.8. Incorporar el cos de bombers al municipi 4.6.9. Implicar el cos de bombers en activitats pròpies del municipi i en el Pla Educatiu

d’Entorn 4.6.10. Crear un centre integral d ’emergències ( bombers, policia local i protecció

civil)


46

5 . Un poble que es governa

Per fer que les persones siguin el centre, cal que prenguin la paraula. Hem de fer més passos perquè la ciutadania intervingui i es comprometi amb les grans decisions de Sant Vicenç dels Horts. Els processos participatius en projectes estratègics han estat una bona experiència i ara cal ampliar-los als pressupostos i a molts altres àmbits. Tot això amb màxima transparència, ja que una ciutadania informada i vigilant és garantia d’un bon govern.


47

5.1 . PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La participació ciutadana ha de deixat de ser una quimera a Sant Vicenç i s’ha convertit en la nova manera d’entendre la llibertat i coresponsabilitat de la ciutadania en la presa de decisions i l’establiment de prioritats que afecten tota la comunitat on es conviu.

Des d’aquesta concepció s’han portat a terme processos de partic ipació ciutadana per a decidir a què es destinen 200.000 € al barri de Sant Josep i per a conèixer i prioritzar les necessitats urbanístiques i d’equipaments detectades per les entitats a l’espai de l’antiga escola Joan Juncadella.

S’ha creat la Taula de Cultura, la Taula de barris i medi ambient, la Xarxa solidària, el Consell Econòmic i per a l’Ocupació, la Taula Tècnica Contra la Crisi i s’ha fet formació especifica adreçada a les entitats en matèria de fiscalitat i legalitat

Els plens municipals s’han tornat a fer a la tarda i oberts a la ciutadania, es permet les intervencions del públic assistent en el torn corresponent de precs i preguntes sense haver de fer cap petició prèviament i es difonen en directe amb la gravació de radio i televisió

La participació però no l’entenem com un fi en si mateix sinó que ha de servir per equiparar oportunitats i permetre a totes les persones la possibilitat de expressar-se i definir què vol per al seu municipi i per al espais que comparteix amb els seus conciutadans. Per tant és responsabilitat dels equips de govern dotar dels mecanismes necessaris per fer-ho possible.

P r o p o s t e s :

5.1.1. Revisió i reelaboració del Reglament Orgànic Municipal (ROM), durant el primers sis mesos, amb el consens polític necessari per poder incloure les modificacions que ja s’han establert en els plens municipals (horaris, participació i difusió) i afegir les modificacions que conté el Reglament de Participació Ciutadana aprovat pel ple. 5.1.2. Desenvolupar el Reglament de Participació Ciutadana 5.1.3. Crear i dotar la Comissió de Partic ipació Ciutadana, com a òrgan de coordinació dels processos de participació ciutadana del municipi de Sant Vicenç dels Horts i garant dels processos de participació ciutadana que es portin a terme: pressupostos participatius, processos participatius , consultes, iniciatives populars, nuclis d’intervenció participativa.. 5.1.4. Empoderar la Comissió de Partic ipació Ciutadana perquè pugui fer les funcions d’un consell de ciutat i implicant la ciutadania en la pressa de decisions importants. 5.1.5. Endegar i mantenir processos i accions partic ipatives en l’àmbit d’urbanisme sempre que es requereixi amb la participació de polítics, tècnics i ciutadania que permetin crear sinèrgies i obtenir millors resultats 5.1.6. Mantenir i engrossir la Taula de Cultura de forma regular i habitual com s’ha fet des de la seva creació per acomplir la funció d’espai de trobada d’entitats, de coordinació de les activitats culturals i de debat.


48

5.1.7. Reconvertir el Consell Municipal de les Dones amb Taula d’ Igualtat amb reformulació dels estatuts i adequant els criteris de funcionament a una normativa interna que permeti l’equiparació amb els altres espais de debat, l’enforteixi i ampliï les seves funcions incorporant temes de salut de qui ja té representació d’associacions 5.1.8. Vetllar perquè el Consel l Municipal de la Gent Gran permeti crear debat i acords que representin els interessos i les inquietuds i permeti ampliar la seva activitat en benefici de tots 5.1.9. Mantenir la Taula d ’Esports com espai de trobada, debat i coordinació de les activitats esportives que es desenvolupen al municipi. 5.1.10. Empoderar el Consel l Escolar Municipal com a representant de la comunitat educativa perquè arribi als consensos necessaris per afrontar els nous reptes. 5.1.11. Impulsar espais de partic ipació del jovent amb prou autonomia que els permeti la implicació en la vida local i la defensa dels seus interessos i inquietuds. 5.1.12. Crear el Consel l Municipal de Nens i Nenes per iniciar part de l’alumnat en els conceptes bàsics de la democràcia 5.1.13. Mantenir el suport i dinamitzar tots els espais de debat existent (Taula de Cultura, la Taula de barris i medi ambient, la Xarxa solidària, el Consell Econòmic i per a l’Ocupació, Consell Municipal Escolar, Taula contra la contaminació…… ) i entitats a través de les diferents regidories amb formació i suport tècnic. 5.1.14. Crear la Coordinadora d’entitats com eina d’intercanvi de projectes i coneixences entre les diferents entitats que tenen objectius diferents, i de cohesió i riquesa de la vida associativa. 5.1.15. Promoure l ’of ic ina d’atenció a les entitats com eina de suport, formació i informació a totes les entitats. 5.1.16. Crear la figura del regidor de barri que es reuneixi periòdicament amb els delegats de barri i AAVV 5.1.17. Donar suport i formació a les AAVV per tal que puguin adaptar-se a les exigències dels nous temps i puguin seguir acomplint la funció de representació i reivindicació del barri. 5.1.18. Potenciar les xarxes socials per participar.


49

5.2 . ADMINISTRACIÓ OBERTA I TRANSPARENT

JUNTS x SVH té la vocació de continuar governant de forma oberta, transparent, amb la col·laboració i participació de la ciutadania. El repte de viure en una democràcia oberta passa per potenciar el control ciutadà a l’ajuntament amb un impuls decidit envers mecanismes que millorin el control democràtic dels comptes locals.

P r o p o s t e s :

5.2.1. Vetllar, mitjançant mesures d’ informació i control , perquè la gestió municipal sigui transparent, eficient i eficaç.

5.2.2. Impulsar l ’obertura de dades (open data), en formats accessibles i interpretables per a les ciutadanes i ciutadans, i per als agents socials i econòmics.

5.2.3. Aplicar mecanismes d’especial transparència en els cr iteris d’adjudicació municipals; això és, dels ajuts, sobretot pel que fa a l’habitatge, de les places en centres educatius i dels serveis socials bàsics, de subvencions a entitats i equips esportius.

5.2.4. Implicar els servidors públ ics al servei de l’ajuntament en la definició i implementació de les mesures de transparència i participació de la ciutadania.

5.2.5. Auditoria dels serveis públ ics : en cas que les empreses prestadores de serveis públics obtinguin beneficis desproporcionats per la prestació d’un servei o que el servei tingui un cost excessiu per al consistori.

5.2.6. Publicar el compte general al web un cop aprovat pel ple i, complementàriament, proporcionar periòdicament la informació de manera entenedora.

5.2.7. Seguir amb rigor la planif icació i l ’execució pressupostàries i publicar al web totes les actuacions que generen obligacions econòmiques.

5.2.8. Publicar informació de la s ituació econòmica municipal de manera simple i entenedora adoptant mesures per fer comprensible el pressupost municipal tant als càrrecs electes com a la població en general.


50

5.3 . ADMINISTRACIÓ EFICAÇ I TRANSVERSAL

Des de JUNTS x SANT VICENÇ seguim apostant per un Ajuntament amable, honest, eficient i que treballi, de manera transversal, al servei de la ciutadania.

Cal seguir implantant mesures de racionalització de la despesa pública per oferir millors serveis a la població.

P r o p o s t e s :

5 . 3 . 1 . Simplif icar els tràmits administratius per fer-los molt més àgils, reduint càrregues burocràtiques.

5.3.2. Aplicació d’ampliacions en els períodes d’ajornament dels pagaments, impostos I tributs.

5.3.3. Bonif icacions f iscals per a les empreses que fan millores mediambientals i socials.

5.3.4. Facilitar la informació a tota la població de les bonificacions i exempcions de les ordenances fiscals municipals i de les possibilitats de fraccionaments de pagaments.

5.3.5. Bonif icacions en l ’ IBI i en altres impostos locals per a les entitats socioculturals.

5.3.6. Seguir contemplant un sistema de tarifació social per a les taxes i preus públics municipals que tingui en compte, de forma prioritària, els col•lectius més desfavorits.

5.3.7. Utilitzar les noves tecnologies, pàgina web, per al pagament dels tributs municipals

5.3.8. Augmentar la informació i gestions que pugui realitzar la ciutadania a través del portals web com una eina per a la modernització de l’Administració i d’apropament a la ciutadania.

5.3.9. Fomentar el coneixement compartit entre els departaments i regidories per a compartir informació i projectes sumant sinèrgies.

5.3.10. Potenciar el treball transversal dins l’ajuntament que permeti endegar projectes de manera més completa i alhora evitar la segmentació de la informació als usuaris.

5.3.11. Elaboració de plans interdepartamentals que impliquin diferents regidories.


51

5.4. ORGANITZACIÓ INTERNA

L’empleat públic esdevé l’eina fonamental per aconseguir una Administració eficaç. El nivell de formació i la seva preparació influiran en gran mesura en el nivell del servei als ciutadans. Hem de potenciar el reconeixement dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament com a eina de millora de la qualitat dels nostres municipis.

Per fer-ho és necessària una organització interna clara amb la definició d’uns objectius i unes prioritats que afavoreixin el treball.

P r o p o s t e s :

5.4.1. Definir un pla d’actuació municipal que marqui objectius i prioritats per disposar d’una organització i unes directrius clares pels caps d’àrea i els tècnics a l’hora de gestionar el treball amb els suport dels administratius .

5.4.2. Exercir la transversal itat de les regidories per encarar els projectes de forma corresponsable promovent la coordinació de tècnics i personal de diferents àrees.

5.4.3. Fomentar el coneixement entre departaments per exercir la responsabilitat compartida i crear sinèrgies entre les diferents àrees.

5.4.4. Optimitzar recursos i reduir despeses innecessàries per assolir una gestió eficaç i més econòmica.

5.4.5. Definir la f igura de cap d’àrea com a coordinador i facilitador de visió estratègica, impulsant la formació i el reconeixement del treball que realitzen.

5.4.6. Dotar de suport administratiu les diferents àrees i regidories. 5.4.7. Promoure la formació i el reciclatge del personal de l’administració dins

l’horari laboral, tant per a la seva promoció personal com per a la imatge i l’eficaç atenció que això genera de cara a la ciutadania.

5.4.8. Prioritzar que les contractacions de l’Ajuntament sempre segueixin processos oberts i transparents, amb igualtat d’oportunitats per als ciutadans interessats a accedir-hi.

5.4.9. Cal que l ’atenció al c iutadà sigui al màxim de correcta i acurada, tant en l’àmbit oral com en l’escrit, tant si l’usuari la demana en català com si la demana en castellà.

5.4.10. Vetllar per la regularització dels l locs de treball dels empleats públics de l’ajuntament.

5.4.11. Facilitar les tasques del secretari i de l ’ interventor municipals en el marc d’un escrupolós compliment de la Llei.

programa electoral 2015 - 2019 · invertir en cultura és una inversió en la societat que té un...

Documents