introducció a la comptabilitat mòdul 4 el finançament i la inversió permanent

El finanamenti la inversipermanentsIgnasi Casanovas Parella

P01/01005/00416

UniversitatObertade Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00416 El finanament i la inversi permanents

ndex

Introducci....................................................................................... 5

Objectius............................................................................................ 6

1. Finanament bsic ..................................................................... 7

1.1. El finanament bsic: formes prpies i alienes ........................ 7

1.2. Comptes representatius de finanament propi........................ 9

1.3. El compte de capital ................................................................. 9

1.3.1. Aportacions inicials. La constituci ............................... 10

1.3.2. Augments de capital ....................................................... 12

1.3.3. Reducci de capital ......................................................... 13

1.3.4. Despeses derivades de la constituci,

laugment i la reducci de capital................................... 15

1.4. Els comptes de reserves ............................................................ 18

1.5. Comptes representatius de finanament ali permanent........... 22

1.5.1 Finanament especfic de provedors .............................. 24

1.5.2 Finanament genric dempreses i entitats financeres.... 25

1.5.3 Finanament a llarg termini mitjanant

el mercat de capitals: lemprstit.................................... 29

2. Limmobilitzat ............................................................................ 34

2.1. Concepte i classes dimmobilitzat............................................ 34

2.2. Concepte dimmobilitzat material i comptes

representatius ........................................................................ 35

2.3. La valoraci de limmobilitzat material ................................... 36

2.4. Funcionament comptable ........................................................ 37

2.4.1. Adquisici dimmobilitzat .............................................. 38

2.4.2. Millores i ampliacions .................................................... 39

2.4.3. Revaloracions.................................................................. 39

2.4.4. Alienaci ......................................................................... 40

2.4.5. Baixes a linventari.......................................................... 42

2.5. Concepte dimmobilitzat immaterial i representaci

comptable ................................................................................. 42

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00416 El finanament i la inversi permanents

2.6. Depreciaci i amortitzaci de limmobilitzat material ............ 43

2.6.1. Clcul de lamortitzaci peridica.................................. 44

2.6.2. Mtodes damortitzaci .................................................. 46

2.6.3. El reflex comptable de lamortitzaci............................. 47

2.7. Concepte, classificaci comptable i valoraci de

limmobilitzat financer............................................................. 50

2.8. Comptes representatius i funcionament comptable

de limmobilitzat financer........................................................ 51

2.8.1. Comptes representatius de la inversi............................ 51

2.8.2. Comptes representatius de la rendibilitat ...................... 53

2.8.3. Comptes representatius de resultats............................... 54

2.8.4. Funcionament comptable .............................................. 55

2.9. Depreciaci i provisi de limmobilitzat financer.................... 68

2.9.1. Determinaci de la prdua de valor potencial ............... 69

2.9.2. Registre comptable de les provisions

per a depreciaci ............................................................. 70

5 Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00416 El finanament i la inversi permanents

Introducci

Veureu que hem organitzat els continguts daquest mdul al voltant de

dos eixos bsics: el finanament bsic i limmobilitzat.

En el primer eix analitzarem la manera com lempresa obt recursos o

mitjans de pagament destinats a ladquisici dels bns i el capital neces-

saris per a dur a terme els seus objectius.

I a la segona part reprendrem el concepte dimmobilitzat i el relaciona-

rem amb el procs de finanament i representaci comptable.


Objectius

A mesura que us aneu introduint en els continguts daquest mdul ani-

reu avanant cap als objectius segents:

1. Conixer el funcionament comptable dels comptes representatius

del finanament permanent o bsic de lempresa, o sigui les fonts de

finanament prpies i alienes a llarg termini, segons la classificaci

de masses patrimonials de lestructura financera.

2. Comprendre el funcionament comptable dels comptes representatius

de la immobilitzaci permanent de recursos a lempresa, necessaris per

a desenvolupar el seu objectiu social, o sigui els elements materials o

tangibles, els drets ds o elements immaterials o intangibles i els drets

de propietat o de crdit en altres empreses o entitats.

1. Finanament bsic

1.1. El finanament bsic: formes prpies

i alienes

Per a dur a terme els seus objectius i desenvolupar la seva

activitat, lempresa necessita un conjunt de recursos o mitjans fi-

nancers que li han de ser aportats. El finanament de lempresa consis-

teix, doncs, en lobtenci de recursos o mitjans de pagament que es des-

tinen a ladquisici dels bns de capital necessaris per a dur a terme els

seus objectius.

Grficament, aquests conceptes tan breus podrien quedar representats de

la manera segent:


Factors de producci Factors financers

Una empresa en funcionament s una combinaci productiva de

factors de producci, entre els quals hi ha no nicament elements

de capital fix, sin tamb elements de capital circulant. I entre

aquests ltims elements hi ha les disponibilitats financeres ne-

cessries perqu lempresa afronti el desenvolupament de la capa-

citat de pagament que demana la seva activitat.

Capital fix

Capital circulant

Disponibilitats

Mitjans financersaportats


O sigui que lempresa materialitza els mitjans financers obtinguts en

elements necessaris per a la seva activitat factors fixos i circulants o

recursos lquids, en una combinaci ptima dacord amb els seus ob-

jectius i la seva estructura. Al seu torn, entre aquests factors es dna

una transmutaci constant de factors fixos en circulants i disponibili-

tats, en els dos sentits dalliberament i materialitzaci. Tamb es dna

una cancellaci de mitjans financers mitjanant laplicaci de dispo-

nibilitats.

En aquest apartat estudiarem la representaci comptable dels recursos fi-

nancers necessaris per a fer la inversi. Les classificacions que es poden

fer dels mitjans o recursos financers que aflueixen a lempresa sn mlti-

ples, per en lmbit comptable, per la significaci jurdica i patrimonial

que t, ha pres importncia la divisi en dues grans categories: els recur-

sos o fons propis i els recursos o fons aliens, tamb anomenats finana-

ment propi i finanament ali.

1) Els recursos propis (fonts de finanament prpies) sn els que assu-

meixen el risc de lempresa, b perqu els han aportat els propietaris, ac-

cionistes o socis, b perqu provenen de beneficis obtinguts i no distri-

buts, o sigui de beneficis acumulats a lempresa. Es divideixen en:

a) aportacions capitalistes,

b) reserves i

c) resultats.

a) Les aportacions capitalistes o capital representen els recursos finan-

cers aportats pels propietaris de lempresa de manera permanent, i estan

sotmesos al risc de lactivitat comercial.

b) Les reserves sn els beneficis generats per lempresa i no distributs

entre els titulars del capital.

c) El resultat de lexercici representa una font de finanament prpia

de carcter transitori, ja que encara no sha pres lacord de distribuir-lo

entre els propietaris o acumular-lo al finanament propi en forma de re-

serves.

2) Els recursos aliens (fonts de finanament alienes) sn tots aquells re-

cursos que aporten tercers aliens a la titularitat jurdica de lempresa que

no estan vinculats al risc empresarial. A banda dels aspectes esmentats

titularitat patrimonial o propietat i vinculaci al risc, les fonts alienes

!

... els podem definir, entermes de balan, com ladiferncia entre el valor delsactius i els passius exigibles,i com a tal reben el nomde net patrimonial.

Els recursos propis...


tamb tenen dues diferncies clares respecte a les fonts prpies, que sn

el termini daportaci i la retribuci. Aquestes fonts les aporta alg o

les obt lempresa per un perode de temps determinat (laportaci de les

fonts prpies t voluntat de permanncia), i la retribuci que compor-

ten, si nhi ha, s en forma dun inters predeterminat (les fonts prpies

tenen una retribuci dacord amb el benefici obtingut, en forma de divi-

dend). En resum, sn deutes a tercers.

1.2. Comptes representatius de finanament propi

Sanomenen comptes de finanament propi aquells que tenen com a

objectiu representar i mesurar els recursos propis obtinguts per lem-

presa. Dacord amb els conceptes exposats a lapartat anterior, els princi-

pals comptes que shan destablir sn els segents:

1.3. El compte de capital

El finanament propi s la participaci dels propietaris en el finana-

ment de lempresa. Dacord amb la teoria de les estructures, s la difern-

cia entre el valor dels actius i el dels passius exigibles, diferncia que rep

del nom de net patrimonial o fons propis. Est constitut pel capital, les

reserves i el resultat de lexercici.

En el cas de les empreses que tenen forma de societat mercantil o sigui

societats annimes, limitades, comanditries o collectives, el compte

!

Conceptes Compte representatiu

Aportacions del propietari, accionistes o soci, de forma per-manent i afectes al risc empresarial

Beneficis generats per lempresa i retinguts de manera per-manent al si de lempresa

Resultat de lexercici, pendent de distribuci o afectaci areserves

Capital

Reserves

Prdues i guanys

El compte de capital reflecteix laportaci inicial i tamb aporta-

cions posteriors fetes per un o ms subjectes. Aquests ltims assu-

meixen els riscos inherents a lactivitat empresarial, i per tant els

sn imputables els beneficis i les prdues que en derivin.


representatiu daquestes aportacions rep del nom de Capital social, i t la

segent definici comptable:

1.3.1. Aportacions inicials. La constituci

A les societats annimes el capital est dividit en accions i queda integrat

per les aportacions dels socis. O sigui que les accions sn parts alquotes

del capital social, i confereixen al seu titular legtim la condici de soci,

cosa que li atribueix un conjunt de drets reconeguts per la llei, entre els

quals destaquen els segents: 1) participaci en els guanys socials i en el

patrimoni resultant de la liquidaci; 2) subscripci preferent en lemissi

daccions noves; 3) assistncia i vot a les juntes generals i impugnaci

dels acords socials i 4) recepci dinformaci. La llei tamb imposa al

soci una obligaci fonamental de carcter econmic, que s la de desem-

borsar les accions que hagi subscrit.

Des del punt de vista econmic i del seu reflex comptable, la constitu-

ci de la societat descansa en tres moments bsics que poden coincidir

en el temps:

1) Emissi de les accions. Acte en qu es posen en circulaci els ttols

valor (accions) representatius del capital social.

!

Capital social

Reduccions Aportacions inicials

Extinci de la societat Ampliacions

Capital social

Capital subscrit a les societats que tenen forma mercantil.

Dacord amb la teoria del crrec i labonament, com que aquest

compte s representatiu de fonts de finanament, shi abonaran els

augments que experimenti i shi carregaran les disminucions. O si-

gui que els seus moviments es poden estructurar daquesta manera:

1) Shi abonaran el capital inicial i les ampliacions successives.

2) Shi carregaran les reduccions del capital i lextinci de la socie-

tat, quan hagi acabat el perode de liquidaci.


2) Subscripci. Acte en qu determinades persones, que adquireixen la

condici de soci o accionista, sobliguen a aportar a la societat efectiu o

bns i drets equivalents al valor nominal (o demissi) dun nombre de-

terminat daccions. En un cert sentit, assumeixen ladquisici de les

accions emeses.

3) Desemborsament. Acte en qu laccionista subscriptor aporta a la so-

cietat els diners en efectiu o els bns i drets que admet la llei equivalents

al valor de les accions que ha subscrit. Dacord amb la llei, noms es po-

den aportar a la societat bns i drets patrimonials que es puguin valorar

econmicament.

En el reflex comptable de la constituci de la societat intervindran, a

ms del compte de capital social a qu hem fet referncia, els comptes

segents:

Les anotacions comptables

per a reflectir la constitu-

ci del capital seran les se-

gents:

Accions emeses

Reflectir el valor nominal de les accions posades en circulaci.

Shi carregaran en el moment de lemissi i shi abonaran en el

moment de la subscripci. Com ja hem dit, les accions han destar

totalment subscrites en el moment de lemissi, i per tant aquest

compte no apareixer al balan de la societat.

Accionistes per desemborsaments pendents

Reflectir el capital social subscrit i pendent de desemborsament.

Figurar a lactiu del balan, i el seu moviment s el segent:

1) Shi carregar el valor nominal i no desemborsat de les accions

subscrites, amb abonament al compte de Capital social.

2) Shi aniran abonant els desemborsaments a mesura que es vagin

exigint, normalment amb crrec als comptes de Tresoreria o comptes

representatius dels actius aportats.

Accions emeses Cap.Capital social Cap.Valor nominal de les accions emeses

Accionistes per desemborsaments pendents Cap.Accions emeses Cap.Valor nominal de la subscripci de les accions emeses

Constituci del capital


Per a simplificar-ho, les dues anotacions anteriors es poden resumir en

una de sola, i aix evita ls del compte Accions emeses.

Per a reflectir el desemborsament, lanotaci ser:

Lesquema comptable dels crrecs i abonaments anteriors ser el segent:

El desemborsament posterior de les accions subscrites, a mesura que lexigei-

xin els administradors o que es compleixin els terminis previstos als estatuts,

originar anotacions comptables anlogues a lltima que hem exposat.

1.3.2. Augments de capital

En les ampliacions de capital es dna una emissi daccions noves o una ele-

vaci del valor nominal de les existents, les quals tenen les mateixes obliga-

cions de subscripci i desemborsament. Per en aquest cas la llei preveu que

el desemborsament es faci en alguna de les quatre modalitats segents:

1) amb aportacions dinerries,

2) amb aportacions no dinerries (bns i drets),

3) per compensaci de crdits, o sigui transformaci de passiu en capital, o

4) amb crrec al compte de Reserves, o sigui transformaci de reserves

en capital.

!

Accionistes, desem-borsament pendent

Subscripci Desembor-daccions sament

Accions emeses

Emissi Subscripcidaccions daccions

Comptes actiu

Aportaci

Comptes passiu

Aportaci

Capital social

Capitalnominal

(3) (2)

(4) (4)

(1)

(1) Emissi daccions.(2) Subscripci de les accions.Al moment de la constitucide la societat, les accions handestar totalment subscrites,per la qual cosa els moviments (1) i (2) seran simultanis.(3) Desemborsament (mnim25% del capital) en efectiu.(4) Desemborsament (mnim25% del capital) en bns idrets patrimonials que puguinser valorats econmicament ien passius associats a aquestsbns, si nhi ha.

Noms les dues primeresmodalitats representen un nou finanament net a lasocietat amb aportaci derecursos nous. Les duesltimes noms representenun canvi qualitatiu definanaments ja existents que refora la garantia de lasocietat davant de tercers.

Tresoreria Imp.o comptes dactiu Imp.(el que correspongui segons els bns aportats)

Accionistes per desemborsaments pendents Imp.o comptes de passiu Imp.(el que correspongui, si s procedent, als bns aportats)

Pel desemborsament realitzat

Desemborsament del capital

Nota sobre les modalitats

LlegendaTresoreria

Aportaci


Les anotacions comptables que deriven de les modalitats 1 i 2 anteriors

seran idntiques a les que hem exposat en el cas de la constituci de la

societat. Les que derivin de les modalitats 3 i 4 seran les segents:

(*) Compte de passiu que correspongui

A lhora daugmentar el capital per compensaci de crdits, no sestableix cap limitacisobre la naturalesa del passiu per s sobre la seva situaci. Almenys un 25% dels cr-dits que es volen compensar han de ser lquids, venuts i exigibles, i el venciment delsrestants no ha de ser superior a cinc anys.

(*) Reserves voluntries

Les ampliacions de capital ms habituals amb crrec a reserves es fan amb crrec a re-serves voluntries. Tot i aix, la llei permet fer servir amb aquesta finalitat la primademissi i la reserva legal en la part que excedeixi el 10% del capital ja augmentat.


1.3.3. Reducci de capital

En les reduccions de capital es dna o b una amortitzaci de determina-

des accions o b la disminuci del seu valor nominal. Les causes que po-

den conduir a una reducci del capital social sn molt diverses i algunes

es deuen a imperatius legals en determinades circumstncies de la vida

empresarial, per les ms significatives sn les segents: !

Reserves voluntries (*) (o el compte de reserves que correspongui) Amp.Accions emeses Amp.

Per augment amb crrec a Reserves

Compensaci de crdits per ampliaci

Emissi Subscripci Augmentaccions accions de capital

Destinaci a ampliaci

Reservesconstitudes

Comptes passiu

Comptes reserves

Comptes emesos Capital social

(1)

(2)

(3)

(1) Emissi daccions.(2) Subscripci daccions percompensaci d crdits.(3) Subscripci daccions ambcrrec a Reserves.

Accions emeses Amp.Capital social Amp.

Per lemissi daccions noves o lelevaci del nominal de les existents

Compte de passiu que correspongui (*) Amp.Accions emeses Amp.

Per augment per compensaci de crdits

Llegenda

Estudiareu amb ms profundi-tat qu sn i quins sn elscomptes representatius delsdiferents tipus de reserves enlapartat 1.4. daquest mduldidctic.

Nota


1) Devoluci daportacions. La xifra de capital social pot resultar exces-

siva dacord amb el nivell dactivitat de lempresa, i per tant es pot proce-

dir a retornar aportacions als accionistes. Daquesta manera es dna una

disminuci de la capacitat financera real de lempresa.

2) Condonaci de dividends passius. (Accionistes per desemborsaments

pendents. La porci de capital pendent de desemborsament quedar re-

flectida, com deveu recordar, en aquest compte; i el dividend passiu s la

reclamaci parcial o total del capital pendent de desemborsament que fa

la societat als accionistes.) En aquest cas no es dna una disminuci de la

capacitat financera real de lempresa, sin la condonaci dunes aporta-

cions futures compromeses.

3) Restabliment de lequilibri entre el capital i el patrimoni de la socie-

tat, disminut a conseqncia de prdues. Aquesta modalitat de reducci

t carcter obligatori per a la societat quan les prdues hagin fet dismi-

nuir el seu patrimoni per sota de les dues terceres parts de la xifra del ca-

pital i ja hagi passat un exercici social sense que shagi recuperat el patri-

moni.

Les anotacions comptables que derivaran de les tres modalitats bsiques

de reducci de capital seran les segents:

1) Devoluci daportacions

2) Condonaci de dividends passius

3) Restabliment de lequilibri patrimonial

Quan es doni aquesta circumstncia i obligatorietat, prviament shauran

compensat les reserves amb els resultats negatius i per tant ja ser proce-

dent la reducci directa del capital social.

Capital social Dism.Tresoreria (o el compte dactiu que correspongui) Dism.

Per restituci daportacions a socis

Capital social Dism.Accionistes, per desemborsaments pendents Dism.

Per condonaci de dividends passius(desemborsaments pendents)

Devoluci daportacions

Condonaci de dividends passius

Determinades operacions dereducci de capital, sobretot sino afecten totes les accions dela mateixa manera, podencomportar complexitatsderivades de la determinacidel valor que cal atribuir a lesaccions amortitzades. Aquestsaspectes no els tractarem enaquest curs, ja que t carcterintroductori.

Nota



1.3.4. Despeses derivades de la constituci, laugment

i la reducci de capital

Sentn per despeses de constituci aquelles despeses de natura-

lesa juridicoformal necessries per a dur a terme loperaci de

constituci de la societat. Com a exemple podem esmentar els

honoraris professionals de lletrats, economistes, notaris i regis-

tradors; la impressi de memries, butlletins i ttols; tributs es-

tatals o autonmics; publicitat, comissions i altres despeses de

collocaci de ttols, etc. La caracterstica de totes aquestes

despeses s que no estan vinculades a lactivitat econmica de

lempresa, sin que deriven del simple fet de donar vida i personalitat jur-

dica a la societat.

La millor manera de tractar-les comptablement s considerar-les despeses

de lexercici en qu soriginen, ja que no representen bns ni drets. Tot i

aix, com que es projecten ms enll de lexercici en qu t lloc la consti-

tuci, el TRLSA (art. 194) ha considerat oport autoritzar les empreses a

considerar aquestes despeses com un actiu que ha de ser amortitzat en

un termini mxim de cinc anys.

En el cas que lempresa consideri oport imputar-les com a despeses de

!

Reducci Restituci Condonacidividend

(1) (1)

(2) (2)

Capital social Tresoreria(o compte actiu) Accionistes, desemborsaments pendents

Reducci Constitucireserves

Compensacirend. negatius

(3) (3)

(4) (4)

Capital social Reserva voluntria (o legal) Resultat negatiu enlexercici anterior

Llegenda

(1) Reducci de capital perdevoluci daportacions.(2) Reducci de capital percondonaci de dividendspassius.(3) Reducci de capital perconstituci de reserves.(4) Reducci de capital perrestituci de lequilibripatrimonial.

Capital social Dism.Resultats negatius dexercicis anteriors Dism.

Per compensaci de prdues dexercicis anteriors

Restabliment de lequilibri patrimonial

Despeses destabliment

Reben aquesta denominaciles despeses generades per laconstituci, lampliaci decapital i el primer establimentde lempresa. Tant les inicialscom les dampliaci snnecessries per a dotarlempresa de capacitat jurdicai productiva. Es considerenuna inversi permanent per la seva naturalesa de projeccieconmica futura, ja quepossibiliten lexistncia ilactivitat productiva delempresa.


lexercici, cada partida de despesa es comptabilitzar al compte que cor-

respongui dacord amb la seva naturalesa (vegeu el mdul referent a despe-

ses). I en el cas que decideixi fer servir lautoritzaci legal indicada, el

compte on shauran de registrar totes les despeses derivades daquesta ope-

raci ser el de Despeses de constituci, que tindr la definici i els movi-

ments segents:

Les anotacions comptables concretes derivades de cada un dels motius

de crrec i abonament seran les segents:

1) Suposant que es considerin despesa del perode:

2) Suposant que es considerin actiu:

Comptabilitzaci de les despeses:

Les derivades Imputacide loperaci anual

a Resultats

Despeses de constituci

Despesa del perode

Compte de despesa que correspongui (dacord amb laseva naturalesa) Despeses

Tresoreria DespesesPer les despeses derivades de la constituci de la societat

Comptabilitzaci de les despeses

Despeses de constituci DespesesTresoreria Despeses

Per les despeses derivades de la constituci de la societat

Despeses de constituci

Les necessries per a dur a terme loperaci esmentada en la denomi-

naci del compte. La nota ms caracterstica daquestes despeses s

la naturalesa juridicoformal que tenen. Figurar a lactiu del balan.

El moviment que t s el segent:

1) Shi carregar limport de les despeses realitzades, amb abona-

ment, en general, als comptes de Tresoreria.

2) Shi abonar limport que sha dimputar anualment a Resultats,

amb crrec al compte Amortitzaci de despeses destabliment.


Per imputaci anual (mxim 5 anys):

El compte Amortitzaci de despeses destabliment, que representa la im-

putaci anual daquestes despeses a Resultats, se saldar amb crrec a

Prdues i guanys.


Alternativa 1). Consideraci com a despesa del perode:

Alternativa 2). Consideraci com a actiu, o sigui com a despesa desta-

bliment que cal distribuir entre diferents exercicis:

Les despeses derivades de lampliaci de capital sassimilen amb carc-

ter general a les de constituci, i per tant tenen les mateixes considera-

cions i el mateix tractament comptable.

Les despeses que deriven de la disminuci de capital shan de conside-

rar necessriament despeses del perode, i per tant no tenen el tracta-

ment dimputaci peridica a resultats. !

!

Trasps aResultats

Despesa Trasps aResultat exercici

Pagament dela despesa

(1)(2)

Prdues i guanysComptes de despeses

per naturalesa Tresoreria

Trasps aResultats

Imputacianual

Trasps aResultats

Despesa perperiodificar

Imputacianual

Pagament dela despesa

(5)(3)

(4)

Prdues iguanys

Amortitzaci despesesdestabliment

Despesesconstituci Tresoreria

Notes

(1) Comptabilitzaci de lesdespeses de constituci com a despeses de lexercici.(2) Trasps de la totalitat de la despesa a Prdues i guanys.(3) Comptabilitzaci de lesdespeses de constituci com a actiu o despesadestabliment que caldistribuir entre diversosexercicis.(4) Imputaci anual de lesdespeses de constituci odespesa del perode.(5) Trasps de la imputacianual a Prdues i guanys.

Imputaci anual

Amortitzaci de despeses destabliment DespesesDespeses de constituci Despeses

Per la imputaci anual de les despeses de constituci

Despeses de primer establiment

Sn les despeses generadesdes de lestabliment delempresa fins a linici de laseva activitat productiva, o b,per la seva posteriorampliaci, com per exemple:lobertura de sucursals,agncies o noves installacionsproductives. Cal considerar,com a ms significatives, lesdespeses pels estudis sobre elmercat i lentorn, dictmenspericials i denginyeria,permisos locals i estatals i peraltres trmits administratiuscom altes, permisos, etc.

Imputaci de resultats o sanejament

Econmicament, snconsiderades com a actius o immobilitzats ficticis, ja quenoms tenen valor per a lamateixa empresa. La sevaimputaci de resultats,mitjanant el mtode directedamortitzaci, implica la sevadesaparici de lactiu, s a dir,el que entenem com asanejament. Aquest aspecte elveurem ms endavant, enaquest mateix mdul didctic.


1.4. Els comptes de reserves

Per a expressar el terme de reserves hem fet servir molts conceptes, i tots

coincidien ms o menys en les lnies generals. Ara adoptarem el se-

gent: comptes de saldo creditor, representatius de lautofinanament ge-

nerat a lempresa a conseqncia de beneficis retinguts de manera per-

manent al seu si amb la finalitat genrica dafrontar les necessitats

dexpansi de lestructura econmica, la garantia davant de tercers o

contingncies futures de carcter indeterminat. Per analogia, tamb

sanomenen reserves aquelles partides comptabilitzades com a autofi-

nanament a conseqncia daportacions suplementries a capital o de

revaloracions patrimonials.

Del que acabem dexposar es dedueix que, entre les diferents formes de

classificaci de les reserves, la que deriva daquest concepte ser:

Les procedents de beneficis retinguts es poden classificar en obligatries,

quan la dotaci la imposi alguna disposici que lempresa ha de complir

obligatriament, i voluntries, quan la dotaci depn de la voluntat ex-

pressa de la junta general daccionistes.

!

2. Per aportacions suplementries

3. Per revaloracions patrimonials

Legals

Estatutries

Afectesa disposici legal

No afectesa disposici legal

Obligatries

Voluntries

1. Per beneficis retinguts

... apareixen com aconseqncia de la distribucidel resultat i tenen unafinalitat directa i principal, que s lexpansi econmicade lempresa i la garantia de tercers; i amb carctersecundari, responen davantun risc futur de lempresagenric i indefinit.

Per a una primera aproximaci, podem indicar que des dun punt de

vista genric les reserves representen lacumulaci daquelles parts

dels resultats positius de les empreses que, una vegada pagats els im-

postos, no es distribueixen en forma de dividend entre els socis, par-

tcips o accionistes, sin que, mitjanant acord comunitari o per dis-

posici legal, es mantenen a lempresa per finanar-ne lexpansi i

com a garantia davant de tercers.

Els comptes de reserves...


Les primeres, al seu torn, es poden subdividir en legals, si aquesta dispo-

sici est constituda per llei, i estatutries, si la disposici sn els esta-

tuts que regeixen la vida de la societat. El cas ms normal dintre de les

primeres s el regulat per larticle 214 del TRLSA.

El segon grup de reserves procedents de beneficis retinguts, les volunt-

ries, es divideixen al seu torn en reserves afectes a disposici legal i re-

serves no afectes a disposici legal. La destinaci de les primeres ma-

terialitzaci, disponibilitat, etc., encara que la dotaci depengui de la

voluntat de la junta general, est regulada per disposicions que normal-

ment tenen carcter fiscal, ja que tenen determinats avantatges imposi-

tius. Les segones, en canvi, no sn afectes a cap disposici, de manera

que tant la dotaci com la disponibilitat futura depenen del que acordi

la junta general daccionistes.

Els altres dos grups de reserves per aportacions suplementries i per re-

valoracions patrimonials els analitzarem ms endavant amb ms detall,

tot i que ja nhem indicat lorigen genric.

En vista de la classificaci anterior, els comptes de reserves ms signifi-

catius sn els segents:

Esquema genric de funcionament

A banda dels motius de crrec i abonament concrets per a cada un

dels comptes de reserva, ara nindicarem els motius genrics. En lan-

lisi del concepte de reserves hem vist que hi podem distingir tres or-

gens:

1) Reserves originades en beneficis retinguts.

2) Reserves originades en aportacions suplementries.

3) Reserves originades en revaloracions patrimonials.

Reserva legal

Reserves estatutries

Reserves voluntries

Prima demissi daccions

Reserves de revaloraci


1) En el cas de la primera categoria, el motiu dabonament seran els be-

neficis obtinguts. Lassentament ser:

I el motiu de crrec ser la destinaci que es doni al compte, que nor-

malment atesa la mecnica comptable que ja coneixem ser la incor-

poraci a capital, la distribuci entre els socis (recordeu que el carcter

permanent apuntat no significa irreversibilitat) o la compensaci amb

prdues. Lassentament seria:

2) En el cas de la segona categoria, el motiu dabonament ser laporta-

ci suplementria dels accionistes en les ampliacions de capital. Lassen-

tament ser:

I els motius de crrec sn els mateixos que ja hem exposat, tot i que les

disposicions legals imposen certes limitacions a la disponibilitat daquesta

reserva.

3) En el cas de la tercera categoria, el motiu dabonament ser la revalo-

raci comptabilitzada als comptes dactiu. Lassentament seria:

I els motius de crrec seran els mateixos que hem indicat per a la pri-

mera categoria, per en aquest cas com que les reserves no procedeixen

daportacions efectives, sin de simples comptabilitzacions, no hauran

de ser distribudes. La representaci esquemtica daquests moviments

seria:

Comptes dactiu revalorats Imp.Reserves de revaloraci Imp.

Reserves voluntries Imp.Capital Imp.o dividends per pagar Imp.o resultats negatius Imp.

Tresoreria Imp.Capital Imp.Prima demissi daccions Imp.

Prdues i guanys Imp.Reserves (legal, estatutria o voluntria) Imp.

Prima demissi daccions

Cal entendre que es tracta de lexcs sobre el nominalduna acci que una societatannima pot demanar enaugmentar el seu capitalsocial. Formalment, aquestincrement tendeix a igualar el valor de les accions novesamb el que sestima que s elvalor de les acciones antigues,en haver renunciat aquestes ala seva retribuci performalitzar les reserves. Pertant, s una reserva dinerriaaportada i una oportunitat definanament addicional per a lempresa.

Nota

Consulteu el material associaten web per veure exemplesdaplicaci daquesta part del mdul.


1) Reserves originades en beneficis retinguts:

2) Reserves originades en aportacions suplementries:

3) Reserves originades en revaloracions patrimonials:

Ampliaci

Capital

Dotaci

Compensaci

Resultatpositiu

Res. negatiusexercicis an-teriors

Disponi-bilitat

Dotaci Pagament Distribuci Pagament

(2)

(2)

(2)

(2)

(3) (3)(1)

Prdues iguanys Reserves Dividends per pagar Tresoreria

Resultats negatius

(1) Aportacionssuplementries a unaampliaci de capital.(2) Destinaci posterior, siescau, de les reserves peraportacions suplementries(ampliaci de capital,distribuci o compensaci de resultats negatius).(3) Pagament de lacord dedistribuci de reserves.

Capital Dividends per pagar Tresoreria

Tresoreria

Reserves Resultats negatius

Ampliaci Pagament PagamentDistribuci

Aportaci

Disponi-bilitat

Aportacisuplement

Rend. nega-tiu exercicisanteriors

Compen-saci

(1)

(2)

(2)(2)(1)

(3)

(3)

Llegenda

(1) Dotaci de Reserves ambcrrec al resultat positiu delexercici.(2) Destinaci posterior, siescau, de les reserves(ampliaci capital, distribucio compensaci de resultatsnegatius).(3) Pagament de lacord dedistribuci de reserves.

Actiu revalorat(immobles, maquinria, etc.) Reserva per revaloraci Capital

Revaloraci Disponibilitat Dotaci Ampliaci

(1) (2) (1) (2)

(1) Revaloraci de lactiu.(2) Destinaci de la reservagenerada per la revaloraci.

Llegenda

Llegenda


1.5. Comptes representatius de finanament ali permanent

Com ja ha quedat establert en apartats anteriors, per a dur a terme el

procs dinversi i desenvolupar la seva activitat, lempresa necessita re-

cursos financers. El nucli inicial daquests mitjans financers ser aportat

per aquelles persones que assumeixen el risc empresarial i que daquesta

manera es converteixen en titulars o propietaris de lempresa. La repre-

sentaci comptable de les seves aportacions ja ha quedat establerta en

lanlisi dels comptes de finanament propi.

Per a ms dels accionistes, que assumeixen el risc empresarial i obtenen

una remuneraci en canvi de les seves aportacions mitjanant el cobra-

ment de dividends vinculats al benefici obtingut, hi pot haver altres per-

sones o entitats que estiguin interessades a fer aportacions financeres a

una empresa, sense adquirir-ne la titularitat ni assumir-ne el risc directe

de la gesti, en canvi duna remuneraci fixada per endavant en forma

dinters i duna obligaci de reemborsament en una data preestablerta.

Hi ha entitats, com els bancs i les caixes destalvi, que fan daquesta fun-

ci una de les seves activitats principals. Aquestes aportacions, fetes a un

termini superior a lany, constituiran el finanament ali permanent. I s

a lempresari a qui correspondr decidir quina s la proporci ms ade-

quada entre el finanament propi i el finanament ali.

Les seves caracterstiques sn:

No vinculaci al risc empresarial.

No participaci en la presa de decisions de gesti, ja que no han ad-

quirit cap titularitat de lempresa.

Termini i forma de reemborsament preestablerts.

Els bancs i les caixes destalvi fanaportacions a empreses, en canvi

duna remuneraci, que constituiranel finanament ali permanent.

Per tant, el finanament ali permanent es pot definir com

aquells recursos financers obtinguts de tercers aliens a lempresa,

amb els quals hi ha una obligaci de reintegrament o pagament en

una data concretada a ms dun any (llarg termini) i amb una re-

muneraci pactada en forma dinters. Tamb constitueix finana-

ment ali permanent el crdit concedit pels subministradors de

bns a termini superior a lany.

Tamb shan desenvolupatformes de finanamentempresarial ms sofisticadesque no reuneixen totesaquestes caracterstiques, per per la complexitat quepresenten no entraran enlmbit daquest curs.

Nota


Remuneraci peridica mitjanant un inters no vinculat al benefici

de lexercici.

Per a fer-ne lestudi comptable es classificar dacord amb els criteris se-

gents:

1) Finanament especfic de provedors, destinat a facilitar ladquisici

de determinats elements de lactiu fix.

2) Finanament genric de persones i entitats en forma de recursos l-

quids que lempresa destinar normalment a ladquisici delements de

limmobilitzat i, dacord amb lortodxia financera, al finanament

duna part de les existncies. A lefecte de la representaci comptable, es

classificar de la manera segent:

a) Obtingut daltres empreses o persones. Normalment tindr forma de

prstec.

b) Obtingut dentitats financeres. Normalment tindr forma de prstec o

compte de crdit.

c) Obtingut dels inversors (privats o institucionals) per mitj del mercat

financer. Normalment tindr forma demprstit.

Perqu cada una daquestes formes de finanament pugui ser qualificada

de permanent (llarg termini), haur de tenir un venciment (data del

reintegrament) superior a lany i reportar uns interessos a favor del titu-

lar. Els comptes que farem servir en aquest curs per a reflectir el passiu

daquestes formes de finanament i tamb els interessos peridics seran

els segents:

Forma de finanament Compte de passiu Comptes dinteressos(despesa)

Especfic de provedors Provedors dimmobilitzata llarg termini

Genric dempreses i persones Deutes a llarg termini

Genric dentitats financeres Deutes a llarg termini amb entitats de crdit

Genric dinversions per mitj Interessos del mercat de capitals Obligacions i bons dobligacions i bons

Interessos de deutesa llarg termini

1.5.1. Finanament especfic de provedors

Per a facilitar la compra dels seus productes, els subministradors dele-

ments de limmobilitzat material o actiu fix (construccions, maquinria,

utillatge, mobiliari, elements de transport, etc.) poden concedir crdit

(termini per al pagament) als compradors. Si el termini concedit t un

venciment superior a lany, el deute de lempresa compradora derivat de

la compra es reflectir dintre del finanament bsic per mitj del compte

Provedors dimmobilitzat a llarg termini.

La definici i les relacions comptables daquest compte seran les segents:

Els deutes esmentats es valoraran pel seu valor nominal.

Les anotacions comptables derivades dels moviments exposats seran les

segents:

1) Per ladquisici:

En el cas que una part de ladquisici es fes al comptat i una altra part a

crdit, lanotaci anterior seria la segent:

!


Provedors dimmobilitzata llarg termini

Cancellacidel deute

Recepci aconformitatdels bns

Provedors dimmobilitzat a llarg termini

Deutes amb subministradors de bns definits com a immobilitzat o

actiu fix, amb venciment superior a lany.

El moviment que t s el segent:

1) Shi abonar la recepci a conformitat dels bns subministrats,

amb crrec als comptes dimmobilitzat que corresponguin.

2) Shi carregar la cancellaci dels deutes, amb abonament als

comptes de Tresoreria.

Figurar al passiu del balan. El seu saldo ser representatiu del deute

pendent derivat dadquisicions a llarg termini delements de limmo-

bilitzat.

Compte dimmobilitzat que correspongui (maquinria,mobiliari, etc.) Imp. Provedors dimmobilitzat a llarg termini Imp.Per ladquisici dimmobilitzat a crdit


2) Per la cancellaci parcial o total del deute:

Lesquema genric de les anotacions anteriors ser el segent:

1.5.2. Finanament genric dempreses i entitats financeres

En determinades circumstncies, algunes empreses o particulars, sense

que aix constitueixi la seva activitat principal, poden estar interessats a

finanar altres empreses sense assumir riscos derivats de la gesti de

lempresa que financen i a assegurar-se una rendibilitat de la inversi fi-

nancera que fan.

La relaci contractual entre lempresa o particular que lliura els mitjans l-

quids (amb promesa de devoluci i cobrament duns interessos) i lempresa

que els gestiona (amb obligaci de devoluci i pagament duns interessos)

s el contracte de prstec, que es pot definir com aquell contracte en virtut

del qual una de les parts (prestador) lliura a laltra (prestatari) uns diners

amb la condici que aquest ltim li retorni lequivalent en la mateixa esp-

cie segons la manera, els terminis i els interessos convinguts. !

Compte dimmobilitzat que correspongui (maquinria,mobiliari, etc.) Imp.

Bancs i institucions de crdit (part satisfeta al comptat) Imp. Provedors dimmobilitzat a llarg termini (part

finanada del provedor) Imp.Per ladquisici dimmobilitzat en part a crdit

Provedors dimmobilitzat a llarg termini Imp. Bancs i institucions de crdit Imp.

Per la cancellaci de deutes amb provedors dimmobilitzat

Compte dImmobilitzat Provedors dimmobilitzat a llarg term.

Tresoreria

Adquisici Cancellaci Deute

Pagament

Pagament

(1)

(2)(2)

(1) Adquisici.(2) Cancellaci del crdit.

Llegenda

En comptabilitat parlaremsempre del prstec mercantilquan aquell que el fa t com aactivitat principal la concesside prstecs (les anomenadesentitats de crdit bancs icaixes destalvi o entitatsfinanceres companyiesfinanceres) o b quan elprstec el rep un empresariper a destinar-lo al comer ola indstria que dirigeix, siguiqui sigui el prestador.

Prstec mercantil


El prstec mercantil es caracteritza pel fet de ser un contracte:

1) real, que exigeix el lliurament de la cosa prestada o diners perqu es

dugui a terme;

2) unilateral, ja que noms genera obligacions per al prestatari, i

3) translatiu de domini, perqu les coses prestades surten de la propietat

del prestador i les compra el prestatari, el qual adquireix en canvi daix

un dret de crdit (actiu).

Cal observar que el prestador no assumeix cap obligaci, ja que el lliura-

ment dels diners al prestatari no s conseqncia o efecte del contracte,

sin condici perqu el contracte sigui possible. Totes les obligacions

sn a crrec del prestatari, el qual es compromet: 1) a restituir al presta-

dor lequivalent del que ha rebut diners al lloc i al moment pactat

aqu regeix lanomenat principi nominalista; i 2) a satisfer a ms a ms,

com a obligaci accessria, linters pactat.

El compte que recollir la representaci comptable de les obligacions

amb al prestador derivades dun contracte de prstec mercantil ser el de

Deutes a llarg termini, que tindr la definici i les relacions comptables

segents:

Parallelament a aquest compte, per a registrar-hi els interessos que

shagin de satisfer dacord amb els termes del contracte, es far servir el

Deutes a llarg termini

Els contrets amb tercers per prstecs rebuts i altres dbits, amb

venciment superior a un any.

T el moviment segent:

1) Shi abonar limport del prstec quan es formalitzi, amb crrec

als comptes de Tresoreria.

2) Shi carregar la cancellaci parcial o total dels deutes, amb

abonament als comptes de Tresoreria.

Figurar al passiu del balan. El seu saldo ser representatiu del

deute pendent derivat del contracte de prstec mercantil.


compte Interessos de deutes a llarg termini; la definici i les relacions

comptables daquest compte seran les segents:

Els motius genrics anteriors queden reflectits esquemticament de la

manera segent:

Tant els deutes derivats dels contractes de prstec com els interessos cor-

responents es valoraran pel seu nominal.


segents:

1) Per la perfecci del contracte de prstec:

Interessos de deutes a llarg termini

Meritacidinteressos

Trasps a Prduesi guanys quan es tancalexercici

Deutes a llarg termini

Cancellaciparcial o total

Formalitzaciprstec

Bancs o institucions de crdit (o caixa) Imp. Deutes a llarg termini Imp.Per lobtenci del prstec


Import dels interessos dels prstecs rebuts i altres deutes a llarg ter-

mini pendents damortitzar, sigui la que sigui la manera com sins-

trumentin aquests interessos.


1) Es carregar a la meritaci dels interessos pel seu import nte-

gre, en general amb abonament als comptes de Tresoreria.

2) Sabonar el trasllat a Prdues i guanys quan es tanqui lexer-

cici.

Figurar al deure del compte de Prdues i guanys, ja que s un

compte representatiu de la despesa derivada dels prstecs rebuts. El

seu saldo ser representatiu de la despesa per interessos des del co-

menament de lexercici.


2) Per la meritaci dels interessos:

3) Per la cancellaci parcial o total del prstec:

Lesquema genric de les anotacions anteriors ser:

Encara que lempresa pugui obtenir prstecs a llarg termini daltres com-

panyies o persones, aquesta no s la forma de finanament ms habitual

per mitj daquesta via; normalment lempresa acudir a entitats finan-

ceres que tenen com a activitat bsica la concessi de prstecs, s a dir,

bancs, caixes destalvi i altres companyies financeres.

Les modalitats creditcies que poden arribar a oferir aquestes companyies

sn molt variades, i aix origina el que sanomena productes financers. Al-

guns daquests productes ofereixen variacions formals per sense efectes

diferenciadors en la representaci comptable i altres necessiten compta-

bilitzacions especfiques. Ats labast daquest curs, noms ens referirem

als dos productes ms tradicionals en el camp financer, els prstecs i els

comptes de crdit.

1) Els prstecs ja els hem analitzat en aquest mateix apartat, i el fet que

en aquest cas sigui una entitat financera qui els concedeix no introdueix

cap variaci ni en la definici ni en la comptabilitzaci, tret que a

Deutes a llarg termini Imp. Bancs i institucions de crdit Imp.Per cancellaci de prstec dacord amb elstermes convinguts

Bancs i institucions de crdit Deutes a llarg termini

Quantitatrebuda


Desp. per interessos

Pagament dinteressos

Cancellaci del prstec

Cancellaci Formalitzaci

(1)(1)

(3)(3)

(2)

Interessos de deutes a llarg termini Imp. Bancs i institucions de crdit Imp.Per la meritaci dinteressos

Llegenda

(1) Formalitzaci del prstec.(3) Cancellaci del prstec.(2) Meritaci i pagamentdinteressos.

El compte representatiu...

... dels interessos derivats delprstec ser el mateix. Teninten compte les coincidnciesque ja hem exposat, no enreproduirem les anotacionscomptables ni els esquemesde registre.


lefecte de la representaci comptable es far servir el compte Deutes a

llarg termini amb entitats de crdit. La definici i les relacions compta-

bles daquest compte seran les mateixes que ja hem exposat per al

compte Deutes a llarg termini.

2) El compte de crdit s una modalitat financera molt usada en lmbit

bancari, i es pot definir com el contracte en virtut del qual el banc conce-

deix un crdit al client (acreditat) per un termini fixat i fins a una suma de-

terminada i sobliga, en canvi de rebre una comissi i interessos, a posar a

disposici del client i dintre daquest lmit les quantitats que li reclami din-

tre del termini fixat. Quan venci, lacreditat haur de reintegrar les quanti-

tats retirades. Lavantatge daquesta forma de finanament s que assegura

la disponibilitat de capitals a mesura que es necessiten, i noms shan de sa-

tisfer els interessos corresponents a les sumes realment retirades.

El compte de crdit es caracteritza pels aspectes principals segents:

a) s un contracte consensual, encara que en la prctica es formalitzi do-

cumentalment, i

b) s un contracte bilateral, ja que lentitat financera sobliga a posar a dis-

posici de lacreditat, en la forma i el temps convinguts, les quantitats que

aquest li exigeixi dintre dels mxims pactats i lacreditat assumeix les obliga-

cions de satisfer al banc una comissi dobertura que consisteix en un tant

per cent sobre el total del crdit obert, reintegrar al banc el saldo que mostri

a favor seu el compte de crdit al moment de la cancellaci i la liquidaci i

pagar els interessos per les quantitats retirades en els terminis fixats.

El compte que recollir la representaci comptable de les obligacions de

lacreditat derivades de la disposici dun compte de crdit ser el de

Deutes a llarg termini amb entitats de crdit, que tindr la definici i les

relacions comptables que ja hem exposat.

1.5.3. Finanament a llarg termini mitjanant el mercat

de capitals: lemprstit

Les formes de finanament permanent que ja hem analitzat es caracterit-

zaven per la presncia de dues parts contractants en la relaci jurdica que

sestablia a conseqncia del finanament prestat. Aix, en el finanament

especfic de provedors es relacionen bilateralment provedor i client; en

el prstec, amb independncia que el concedeixi una empresa o una enti-

El reflex comptable duncompte de crdit...

... no coincideix totalmentamb el prstec mercantil. Tot i aix, com que la formams habitual daquest sistemade finanament s la de curttermini, o sigui comptes decrdit concedit per un perodeinferior a lany encara quetamb es poden pactar a llargtermini, els seus esquemescomptables els exposaremquan parlem del finanamenta curt termini en un apartatposterior.


tat financera, es relacionen prestador i prestatari; i en el compte de crdit,

acreditant i acreditat.

Per en determinades situacions financeres a termini molt llarg i quan

lempresa necessita quantitats molt elevades que no vol cobrir per mitj

duna ampliaci de capital, pot resultar ms factible acudir al mercat de

capitals i captar estalvi privat mitjanant lemissi de deute, o sigui la di-

visi de limport total del finanament necessari en parts alquotes re-

presentades per ttols valor anomenats obligacions que sofereixen als

estalviadors mitjanant el mercat de capitals perqu les subscriguin i les

desemborsin. Aquesta forma de prstec rep el nom demprstit.

Per tant, lemissi dobligacions significa loferta dun contracte de prs-

tec que el futur prestador (obligacionista) accepta mitjanant la firma del

butllet de subscripci. Per la caracterstica de loperaci no s el contin-

gut del contracte, sin la forma de la documentaci, ja que el crdit del

prestador a la devoluci del prstec sincorpora a un ttol lobligaci

que es pot transmetre sense necessitar el consentiment del deutor.

El compte que recollir la representaci comptable dels emprstits eme-

sos ser el dObligacions i bons, que t la definici i les relacions compta-

bles segents:

!

A partir del que hem exposat, podem definir lemprstit com una

forma de prstec que rep una corporaci o empresa dividit en parts

alquotes, representades cada una delles per ttols negociables que

sanomenen obligacions. I al seu torn lobligaci es pot definir

de dues maneres: com una part alquota dun crdit contra lenti-

tat emissora i com un ttol o document ems en srie i representa-

tiu dun dret de crdit amb lentitat emissora.

Obligacions i bons

Sn obligacions i bons en circulaci.


1) Shi abonar limport que cal reemborsar dels valors collocats,

generalment amb crrec als comptes de Tresoreria.


Parallelament a aquest compte, per a registrar-hi els interessos que sha-

gin de satisfer dacord amb els termes de lemissi, es far servir el

compte Interessos dobligacions i bons, que tindr la definici i les rela-

cions comptables segents:


manera segent:

Interessos dobligacions i bons

Meritaci delsinteressos

Trasps a Prduesi guanys quan es tancalexercici

Obligacions i bons

Amortitzacide ttols

Obligacionsemeses icollocades

2) Shi carregar limport que cal reemborsar dels valors quan

aquests samortitzin, generalment amb abonament als comptes de

Tresoreria.

Figurar al passiu del balan. El seu saldo ser representatiu del va-

lor que cal reemborsar de les obligacions en circulaci en poder de

tercers.

Interessos dobligacions i bons

Import dels interessos meritats durant lexercici corresponent al fi-

nanament ali instrumentat en valors negociables, qualsevol que

siguin el termini de venciment i la manera com estan instrumen-

tats aquests interessos.


1) Shi carregar limport ntegre dels interessos quan es paguin,

generalment amb abonament als comptes de Tresoreria.

2) Shi abonar el trasllat a Prdues i guanys quan es tanqui lexer-

cici.

Figurar al deure del compte de Prdues i guanys, ja que s un

compte representatiu de la despesa derivada de les obligacions en

circulaci. El seu saldo ser representatiu de la despesa per interes-

sos des del comenament de lexercici.


En determinades emissions dobligacions pot passar que limport que ha

de desemborsar lobligacionista en el moment de la subscripci (anome-

nat valor demissi) sigui inferior al valor nominal del ttol (per exemple,

un ttol de 1.000 u.m. nominal semet al 97%, o sigui a 970 u.m.) i/o que

el valor nominal sigui inferior a limport que lempresa emissora sobliga

a reemborsar (anomenat valor de reemborsament) quan arribi el moment a

lobligacionista (per exemple, es pot pactar el reemborsament o amortit-

zaci dun ttol de 1.000 u.m. nominals al 104%, o sigui 1.040 u.m.), i

tot aix a banda dels corresponents interessos peridics. Per aquest mo-

tiu, en descriure el compte dObligacions i bons shi indica import que cal

reemborsar. Aquestes alternatives, que tendeixen a fer augmentar linters

del futur obligacionista per lemissi, originen unes situacions compta-

bles molt interessants. Per ats labast daquesta assignatura, partirem

del supsit, daltra banda fora freqent, que el valor demissi, el nomi-

nal i el de reemborsament coincideixen.


segents:

1) Emissi, subscripci i desemborsament dels ttols

Duna manera anloga al que passa amb les accions, les obligacions com

a parts alquotes dun deute total tamb passen per un procs demissi

per part de lempresa, doferiment al pblic inversor perqu les subscrigui i

de desemborsament. Si en aquell cas podia resultar interessant separar

comptablement aquests tres moments ja que el TRLSA permet que les ac-

cions estiguin parcialment desemborsades, en el cas de les obligacions,

encara que aquest aspecte no estigui regulat, aix ja no es mant, perqu el

fet ms habitual s que als anuncis demissi sinclogui la condici amb

desemborsament de la totalitat del nominal a lacte de la subscripci. Per

tant, noms separarem comptablement lemissi i la subscripci.

Les anotacions comptables per a reflectir lemissi de deute seran les se-

gents:

Obligacions emeses Imp.Obligacions i bons Imp.

Valor de reemborsament (= nominal)de les obligacions emeses

Bancs i institucions de crdit Imp.Obligacions emeses Imp.Subscripci desemborsament de les obligacions emeses


2) Meritaci dels interessos

Es calcularan segons el que estableixen les condicions demissi i dacord

amb les obligacions en circulaci a cada perode.

3) Amortitzaci de les obligacions

El ritme damortitzaci dun emprstit, o sigui el nombre daccions

en circulaci que es reemborsin a cada perode de vigncia daquest, ses-

tableix dacord amb determinats models de matemtiques financeres

lestudi dels quals queda fora de labast daquest curs i aquesta matria.

Lesquema genric de les anotacions anteriors ser:

Bancs i inst. de crdit

Interessosdobligacions i bons

Obligacions emeses Obligacions i bons

Desemborsa-mentdobligacions

Despeses pelsinteressos

Reemborsa-ment ttols

Emissidobligacions

Meritaci int. Subscripci desembor-samentdobligacions

Amortitzaciobligacions

Valor delemprstit

(3)

(2) (2)

(4) (4)

(1) (1)

(3)

(1) Emissi obligacions.(2) Subscripci desembor-sament de les obligacions.(3) Meritaci dinteressos.(4) Amortitzaci de lesobligacions.

Interessos dobligacions i bons Imp.Bancs i institucions de crdit Imp.Per la meritaci dels interessos

Llegenda


2. Limmobilitzat

2.1. Concepte i classes dimmobilitzat

Com ja va quedar establert als mduls inicials, limmobilitzat est consti-

tut pel conjunt dactius possets per la unitat econmica, vinculats nor-

malment al seu procs productiu o activitat, que es mantenen al llarg de

diversos perodes econmics i que no estan destinats immediatament a

la venda. Un actiu es convertir en un element immobilitzat no per la

seva naturalesa sin pel fet de reunir aquestes tres circumstncies, s a

dir vinculaci, permanncia i destinaci.

Daltra banda, tenint en compte la naturalesa dels elements que compo-

nen limmobilitzat, aquest es classificar en material, immaterial i fi-

nancer.

1) Integraran limmobilitzat material els actius fsics que consis-

teixin en bns mobles o immobles necessaris per a lactivitat produc-

tiva de lempresa i no destinats a la venda en el curs normal de les

operacions.

2) Integraran limmobilitzat immaterial els actius no fsics que consis-

teixin en drets o valors immaterials necessaris per a lactivitat productiva

de lempresa i no destinats a la venda.

3) I limmobilitzat financer consistir en actius de naturalesa financera

representatius de drets de propietat o crdit sobre altres unitats econmi-

ques, que es posseeixen amb un objectiu de control de filials, o en parti-

cipacions estables destinades a obtenir una rendibilitat permanent i no

destinats a la venda o alienaci; perqu aquests elements siguin conside-

rats immobilitzat no cal que siguin necessaris per a lactivitat productiva

de lempresa en sentit estricte.


Totes aquestes caracterstiques es poden resumir de la manera segent:

Una vegada establertes aquestes primeres caracterstiques generals, passa-

rem a lestudi concret de cada un daquests grups.

2.2. Concepte dimmobilitzat material i comptes representatius

Dacord amb el que hem indicat, per a la comptabilitat constitueixen

immobilitzat material tots els elements patrimonials tangibles, mobles

o immobles, usats en lactivitat permanent i productiva de lempresa,

amb una vida til generalment predeterminada que sobrepassa la du-

rada dun exercici econmic i est condicionada pel desgast i levoluci

tecnolgica i que no estan destinats a la venda.

Daix es desprn que hi pot haver una gran diversitat delements tangi-

bles que sintegren en la categoria dimmobilitzat material. Per a repre-

sentar-los comptablement sagrupen en les categories i els comptes se-

gents:

1) Terrenys i construccions

Terrenys i bns naturals

Construccions

2) Installacions tcniques i maquinria

Installacions tcniques

Maquinria

3) Altres installacions, utillatge i mobiliari

Utillatge

Altres installacions

Mobiliari

!

Caracterstiques Material Immaterial Financer

Vinculaci al procs productiu S S No necessari

Durada de diversos exercicis S S S

No destinaci a la venda S S S


4) Altre immobilitzat

Equips per a procs dinformaci

Elements de transport

Altre immobilitzat material

Per tant, la classificaci dels comptes de limmobilitzat material ser la

segent:

2.3. La valoraci de limmobilitzat material

En els apartats i epgrafs anteriors no hem fet cap referncia explcita als

criteris de valoraci dels diversos elements de limmobilitzat material,

per shi ha pogut sobreentendre que quedava implcit el criteri de preu

dadquisici. Efectivament, els bns de limmobilitzat material es valora-

ran en comptabilitat al preu dadquisici o b al cost de producci si es

tracta de bns que ha construt la mateixa empresa.

El preu dadquisici inclou, a ms de limport facturat pel venedor, to-

tes les despeses addicionals que hi hagi fins que el b shagi posat en

condicions de funcionament, com ara esplanaci i enderroc (en el cas

dun solar o uns terrenys que es vulguin destinar a la construcci), trans-

port (en el cas de mquines, installacions o altres elements), drets aran-

zelaris, assegurances (lgicament, fins que el b shagi posat en condi-

cions de funcionament, no les que es contractin desprs), installaci,

muntatge i altres de semblants. O sigui que comptablement aqu enten-

drem per preu dadquisici el preu estricte de compra al provedor ms

!

Massa patrimonial Comptes

Terrenys i bns naturals1) Terrenys i construccions

Construccions

Installacions tcniques2) Installacions tcniques i maquinria

Maquinria

Utillatge

3) Altres installacions, utillatge i mobiliari Altres installacions

Mobiliari

Equips per al procs dinformaci

4) Altre immobilitzat Elements de transport

Altre immobilitzat material

Tot i que en cursos superiorsanalitzarem aspectes msconcrets de la valoraci delimmobilitzat material, ja nhem destablir ara mateix uns quants conceptes bsics igenerals.

... inclou, a ms del preufacturat pel venedor, totes les despeses addicionals quesuposa ladquisici delobjecte, solar, etc. fins aposar en funcionament elproducte, edifici.

Nota

El preu dadquisici...


tots els desemborsaments que lempresa hagi de fer fins que lelement es-

tigui situat i installat al lloc adequat per a comenar el procs productiu.

En el cas delements autoconstruts, el concepte de preu dadquisici se

substitueix pel de cost de producci, un concepte que costa ms de cal-

cular que el de preu dadquisici. Els conceptes bsics que intervenen en

la determinaci del cost de producci sn els segents:

Preu dadquisici de primeres matries i altres matries consumibles.

Costos imputables directament als elements autoconstruts.

La part que correspongui raonablement dels costos indirectament im-

putables als bns de qu es tracti, en la mesura en qu aquests costos

corresponguin al perode de fabricaci o constituci.

En tot cas el lmit del cost de producci ser el valor de mercat del b de

qu es tracti.

2.4. Funcionament comptable

Els comptes de limmobilitzat tenen un funcionament comptable simple.

Dacord amb els criteris generals de crrec i abonament, com que sn

comptes de lactiu, shi carregaran totes aquelles transaccions que impli-

quin un increment i shi abonaran, parallelament, totes aquelles transac-

cions o situacions que impliquin una disminuci. De manera ms detallada

es poden establir els segents motius principals de crrec i abonament.

1) Shi carregaran:

El preu dadquisici o cost de producci, generalment amb abo-

nament als comptes de Tresoreria, de Provedors dimmobilitzat

o dImmobilitzat en curs.

Les ampliacions o millores que shi facin, generalment amb abona-

ment als comptes de Tresoreria o de Provedors dimmobilitzat.

Els augments de valor de carcter indubtable que puguin experi-

mentar, sempre que siguin autoritzats per norma legal, amb abo-

nament al compte de Reserves per revaloraci.



manera segent:

A continuaci exposem de forma ms detallada els motius anteriors de

crrec i abonament.

2.4.1. Adquisici dimmobilitzat

La manera ms habitual dobtenir la propietat i la possessi dun ele-

ment dimmobilitzat material s adquirint-lo a tercers aliens a la societat.

Si ladquisici es fa al comptat, la contrapartida ser el compte de Bancs i

institucions de crdit, mentre que si es fa a crdit la contrapartida ser el

compte de Provedors dimmobilitzat. Les anotacions comptables seran

les segents:

Si una part de ladquisici es fes al comptat i una part a crdit, lanotaci

seria de tipus mixt.

Lesquema comptable dels crrecs i abonaments anteriors queda establert

de la manera segent:

Comptes dImmobilitzat material

Adquisicions Alienacions

Ampliacions o millores Baixa a linventari

Augments de valor(autoritzats per norma legal)

Compte dimmobilitzat que correspongui preu adq.(Terrenys i bns naturals, Maquinria, Installacions

tcniques, etc.)Bancs i institucions de crdit preu adq.Adquisici dimmobilitzat al comptat

Compte dimmobilitzat que correspongui preu adq.(Terrenys i bns naturals, Maquinria, Installacions

tcniques, etc.)Provedors dimmobilitzat preu adq.Adquisici dimmobilitzat a crdit

2) Shi abonaran:

Les alienacions i en general per la baixa a linventari, general-

ment amb crrec als comptes de Tresoreria.


2.4.2. Millores i ampliacions

Moltes vegades aquests dos conceptes es fan servir com a sinnims, ja

que a vegades s difcil establir-ne els lmits quan sapliquen a elements

de limmobilitzat material. En termes genrics, entendrem per millora

qualsevol alteraci que es faci en un element i que tingui com a resultat

un augment de la seva productivitat o eficcia o b de la seva durada o

vida til; i per ampliaci entendrem laddici o incorporaci de nous

elements a un b de limmobilitzat, que tingui com a resultat un aug-

ment de la capacitat del b.

Sempre que el cost duna millora o ampliaci representi un augment de

la productivitat, leficcia, la vida til o la capacitat del b, haur de ser

incls a lactiu com a augment de valor del b afectat.

2.4.3. Revaloracions

El Codi de comer estableix a larticle 38 f que els elements de limmo-

bilitzat i del circulant shan de comptabilitzar, sense perjudici del que

disposa larticle segent, pel preu dadquisici o pel cost de producci.

Consegentment amb aquest precepte legal, larticle 195.1 del text refs

de la Llei de societats annimes estableix que els elements de lactiu im-

mobilitzat shan de valorar al preu dadquisici o al cost de producci,

dacord amb el que estableix el Codi de comer.

En virtut del que estableixen aquests dos articles, el preu dadquisici o

el cost de producci es converteixen en el criteri bsic de comptabilitza-

!

Immobilitzat material(compte que correspongui) Bancs i inst. de crdit

Element preu adq.

Element preu adq.

Pagamentimmobilitzatpreu adq.

Provedors dimmobilitzat

Deute contretpreu adq.

(1)

(2)

(1) Adquisici al comptat.(2) Adquisici a crdit.

... les ampliacions i les milloress la mateixa que hemanalitzat a lapartat anteriorper a ladquisici.

Llegenda

La manera decomptabilitzar...


ci dels elements de limmobilitzat material. Tot i aix, lefecte conjunt

de la inestabilitat dels preus (inflaci) i la llarga durada de determinats

elements de limmobilitzat material fa que els preus dadquisici de de-

terminats bns perdin representativitat al balan.

En vista daquestes situacions, hi ha autors que propugnen la necessitat

de revalorar o actualitzar comptablement el preu daquests elements

i expressar-lo en unitats monetries actuals. Per aquest procediment no

est perms per la nostra legislaci mercantil (recordem els articles 38 f

del Codi de comer i el 195.1 del TRSLA que hem esmentat). Tot i aix,

de manera excepcional, algunes lleis (anomenades dactualitzaci de ba-

lanos) han autoritzat a actualitzar el valor de determinats actius de les

companyies dintre duns lmits i uns criteris de clcul establerts al ma-

teix text legal.

Comptablement, aquesta actualitzaci shaur de registrar mitjanant un

crrec al compte dImmobilitzat material que nactualitzi el preu i un abo-

nament al compte de Reserves de revaloraci com a expressi de laug-

ment de patrimoni net que apareix en comptabilitat. Lanotaci compta-

ble seria la segent:



2.4.4. Alienaci

En definir els elements de limmobilitzat material, en un apartat ante-

rior, ja hem dit que aquests elements no estaven destinats a la venda

sin a ser usats per lempresa durant el seu perode de vida til, per aix

no impedeix que en determinades situacions i circumstncies lempresa

decideixi alienar-los, entenent per alienaci el trasps a tercers del

!

Construccions o xxxxMaquinria o etc.

Reserves de revaloraci xxxx

Immobilitzat material

Revaloraci

Reserves de revaloraci

Revaloraci

... pensem en el cas dunimmoble adquirit lany 1980per un preu de deu milions du.m. Per aplicaci del criteridel preu dadquisici, aquestimmoble apareixer al balanactual al compteConstruccions pel mateiximport de deu milions du.m.,encara que s molt possibleque el seu preu actual hagiaugmentat molt. (En aquestpunt hem de recordar tot elque hem indicat a lepgrafreserves de revaloraci, del captol dedicat a capital i reserves.)

Per exemple,...


domini duna cosa o dalgun dret sobre aquesta cosa per qualsevol dels

mitjans admesos en dret. De les diverses formes admeses en dret, aqu

noms en considerarem la venda. En el cas de venda delements dim-

mobilitzat material, el procediment comptable que cal fer servir s lad-

ministratiu, o sigui que les diferncies de ms o de menys que hi hagi

entre el valor comptable del b i el seu preu dalienaci es comptabilitza-

ran als comptes segents:

I tindran el funcionament segent:

1) En cas de benefici

2) En cas de prdua



!

Bancs i institucions de crdit preu vendaConstruccions o valor comptableMaquinria o etc. valor comptableBeneficis procedents de limmobilitzat material diferncia (ben.)

Bancs i institucions de crdit preu vendaPrdues procedents de limmobilitzat material diferncia (prd.)

Construccions o valor comptableMaquinria o etc. valor comptable

Bancs i institucionsde crdit Immobilitzat material

Benef. procedents delimmobilitzat material

Cobramentper venda pv

Alienaci vc Benefici

Prdua proced. delimmobilitzat material

Prdua

(1)

(2)

Beneficis procedents de limmobilitzat material

Prdues procedents de limmobilitzat material

(1) Alineaci amb benefici.(2) Alineaci amb prdua.

Llegenda

Ens referim a la diferncia entre el valor dadquisici i el valor amortitzat del b(depreciaci comptabilitzada),calculat fins a la data de laseva alienaci efectiva. Estu-diareu aquest aspecte ms endavant, en lapartat 2.6.daquest mdul didctic.

Valor comptable del b


2.4.5. Baixes a linventari

A vegades els elements de limmobilitzat material poden ser retirats del

procs productiu, b per raons fsiques o accidentals (una mquina t

una avaria que resulta impossible o massa costosa de reparar, un cami

t un accident o una nau queda destruda a conseqncia dun incendi,

etc.) o b per raons econmiques (una empresa decideix suspendre una

lnia de producci perqu no s rendible, i les mquines no es poden

alienar). En aquests casos es fa una baixa a linventari. Comptablement, la

baixa a linventari s assimilable a una venda a preu zero, i per tant es re-

gistrar amb la segent anotaci:

2.5. Concepte dimmobilitzat immaterial i representaci

comptable

Reprenent el concepte dimmobilitzat immaterial que ja hem exposat,

podem indicar que per a la comptabilitat constitueixen immobilitzat

immaterial tots els elements patrimonials intangibles usats en lactivitat

permanent i productiva de lempresa, amb una vida til que supera la

durada dun exercici econmic i que no estan destinats a la venda. Es

tracta, per tant, dactius que lempresa aprofita i fa servir en el seu procs

productiu o per al desenvolupament duna activitat i que, per les seves

caracterstiques prpies, tenen un perode de projecci plurianual;

aquest perode en alguns casos s difcil de valorar objectivament, i aix

fa que prcticament a tots els pasos la professi comptable estableixi

normes de prudncia relatives al termini mxim en qu shan damortit-

zar els actius.

Els elements que integren limmobilitzat immaterial sn diversos i es di-

ferencien tant per aspectes legals com per aspectes econmics.

2.6. Depreciaci i amortitzaci de limmobilitzat material

En termes genrics, la depreciaci es pot definir com la disminuci del

valor o preu duna cosa, b amb relaci al que tenia abans o b compa-

rant-la amb altres coses de la seva mena.

Quan un element delimmobilitzat material es

retira del procs productiu esfa una baixa a linventari.

Prdues procedents de limmobilitzat material xxxxConstruccions xxxxMaquinria o etc. xxxx

!

La major complexitatcomptable...

... de limmobilitzat immaterialaconsella ajornar-ne lestudifins a properes assignatures.


En lmbit comptable, tots els elements que integren limmobilitzat mate-

rial descrits anteriorment excepte, normalment, els terrenys i els solars

estan subjectes a una depreciaci o prdua de valor, o b per ls que sen

fa en el procs productiu, o b pel simple pas del temps, o b per lapari-

ci al mercat de nous elements tcnicament ms avanats o tamb per la

variaci de les condicions generals de la demanda de determinats produc-

tes, que fan que lequip industrial que els fabrica quedi econmicament

inutilitzable i que per tant experimenti una disminuci de valor.

La depreciaci deguda a ls en el procs productiu sanomena depreciaci

funcional, la deguda al simple pas del temps sacostuma a anomenar de-

preciaci fsica i la deguda a laparici de nous elements tcnicament ms

avanats o b a la variaci en les condicions generals de la demanda

sanomena depreciaci econmica o obsolescncia. (Un b obsolet s un b

antiquat i inadequat a les circumstncies actuals.)

El conjunt daquestes tres causes tcniques (s), fsiques (pas del temps)

i econmiques (progrs tecnolgic o canvis en la demanda) origina la

depreciaci (prdua de valor) de limmobilitzat material. Aquesta triple

naturalesa de la depreciaci es pot resumir en el quadre segent:

La quantificaci de les esmentades depreciacions de limmobilitzat mate-

rial, amb la corresponent representaci comptable, sanomena amortit-

zaci.

!

Causa de la depreciaci Efectes Denominaci Naturalesa

Funcionament o depreciaci Envelliment Depreciacifuncional funcional funcional o Tcnica

desgast

Pas del temps o Envelliment Depreciacidepreciaci fsica fsic fsica o Tcnica

desgast

Progrs tcnic i canvis Envelliment Depreciacien la demanda econmic econmica o Econmica

obsolescncia

... van experimentar unadisminuci de valor molt fortaamb laparici delsordinadors, a part de ls o del pas del temps. Va seruna depreciaci deguda a un canvi tecnolgic. I lesmquines destinades a lafabricaci de mitges de sedaamb costura tamb vanexperimentar una depreciacimolt forta amb laparici deles mitges sense costura. Va ser una depreciaci deguda a un canvi en lamoda, o sigui a un canvi en la demanda.

De manera que la depreciaci comptable ser la prdua de valor

que experimenten determinats elements de limmobilitzat a conse-

qncia del simple pas del temps, de ls en el procs productiu o

de lobsolescncia.

Les mquines descriureelctriques...

La seva naturalesa s legal pelfet que la seva causa principalde depreciaci s el termini ovigncia de la propietat i dretds. Tamb, i per efecte delscanvis en la demanda, pot sereconmica. Per exemple, unapropietat industrial com suna marca t limitada legal-ment la seva propietat exclu-siva, i un canvi en les prefern-cies dels consumidors la potconvertir en obsoleta.

Amortitzaci de limmobilitzat immaterial

Parlem damortitzaci perquaquesta s la tcnica compta-ble que utilitzem, tot i que,per la seva naturalesa, seriams adient parlar de saneja-ment, com sexposa en lapar-tat 2.6.3. daquest mduldidctic.

Amortitzaci de les despeses destabliment


2.6.1. Clcul de lamortitzaci peridica

Pertoca a la comptabilitat quantificar i registrar aquesta prdua de valor

de limmobilitzat material per qualsevol de les causes indicades. Per a

lhora de fer aquesta quantificaci, la comptabilitat sha vist influda per

diversos enfocaments que centraven el seu inters en objectius no coin-

cidents de lamortitzaci. Atesos els objectius daquesta assignatura, ens

centrarem noms en un daquests enfocaments, que es basa en el criteri

que lamortitzaci pretn, mitjanant la quantificaci en la depreciaci,

la distribuci del cost histric de lelement en qesti dintre del perode

de temps que es considera que un actiu contribuir a generar ingressos

en el futur, del seu cost histric, de manera que al final de la vida til

shagi recuperat el cost de la inversi inicial, amb independncia del cost

de reposici que en aquell moment tingui el mateix equip, un altre

danleg o que shagi de reposar la inversi en un altre de naturalesa

completament diferent.

Per tant, el problema aqu i ara es redueix a la distribuci duna inversi

en el temps, ja que es considera que aquesta funci de distribuci me-

sura la depreciaci daquella inversi. I en primer lloc haurem de deter-

minar els parmetres segents: valor de la inversi, conegut com a valor

inicial; valor final, si nhi ha, de la inversi, conegut com a valor resi-

dual; import per distribuir, o sigui la diferncia entre el valor inicial i el

valor residual, conegut com a base de clcul; perode en qu es far la

distribuci, conegut com a vida til estimada i criteri de distribuci, co-

negut com a mtode damortitzaci.

Ara analitzarem aquests termes:

1) Valor inicial. s el valor comptable, preu dadquisici o cost de pro-

ducci de limmobilitzat material per amortitzar. A lhora de quantificar-

lo shan daplicar els criteris de valoraci exposats anteriorment.

2) Valor residual. s limport que es considera que es pot obtenir per

mitj de la venda quan el b es retiri per qualsevol de les causes indica-

des. En molts sectors econmics, la comptabilitat acostuma a considerar

el valor residual igual a zero, ats el carcter insignificant que t.

3) Base de clcul de lamortitzaci. Limport amortitzable dun immo-

bilitzat material s el seu valor inicial (preu dadquisici o cost de pro-

ducci) menys el seu valor final (residual) quan sacaba la seva vida

productiva.

!

...si comprem una mquinaper deu milions du.m. iconsiderem que al final de la seva vida productiva tindrun valor residual dun mili du.m., o sigui que es podralienar per aquest import, el valor dinversi que caldrdistribuir durant el perode de vida til de la mquina ser de nou milions du.m.

Per exemple...

Per a comptabilitzar la sevadepreciaci, saplica les-quema indirecte.

Immobilitzat immaterial

Per lefecte que t, implicaque el compte que recull elvalor de limmobilitzat amor-titzat disminueix progressiva-ment fins a quedar saldat, s adir, fins que el seu saldo indicael valor comptable actual osaldo pendent damortitzarfins que acaba desapareixentdel balan. Per aquest motiu,la seva aplicaci resta limitadaals bns esgotables i als quecal sanejar progressivament,com s el cas de les despesesdestabliment.

Aplicaci de lesquema directe


Tret del cas de determinats equips especfics i alguns sectors dactivitat, a

lefecte de la comptabilitat el valor residual es considera igual a zero, de

manera que per a la majoria dequips la base de clcul coincideix amb el

valor dadquisici o cost de producci.

4) Vida til estimada. La vida til s el perode durant el qual es consi-

dera que un actiu amortitzable ser usat per lempresa o el nombre duni-

tats de producci que lempresa espera obtenir amb aquest actiu. Encara

que la vida til dun actiu pugui coincidir amb la seva vida til fsica, ge-

neralment la primera s ms curta perqu la vida til considerada s el

perode durant el qual lempresa pot fer servir amb beneficis aquest actiu

o el seu volum mxim de producci.

Lestimaci de la vida til dun actiu amortitzable sha de basar en fac-

tors com ara lexperincia histrica de lempresa o del sector amb aquest

tipus dactius, estimacions dels fabricants del b, avaluacions de taxadors

o enginyers, etc.

5) Perode damortitzaci. Amb aquest terme es designa cada un dels

elements integrats en la vida til estimada. Aix, diem que el perode

damortitzaci s anual, semestral, mensual, etc. En altres termes, s la

unitat de temps a qu es refereixen les amortitzacions. En els exemples

segents sempre suposarem que ens referim a amortitzacions

introducció a la comptabilitat mòdul 4 el finançament i la inversió permanent

Documents