1. Que sn els balls dels cossiers?

• El ball dels cossiers es un conjunt de danses populars mallorquines que actualment noms es ballen a Monturi, Algaida, Manacor, Pollena, Alar i Palma.

2. Origen dels cossiers Certament gaireb sols podem dir que la seva procedncia s dorigen remot, obscur, i ignorat, que s una dansa antiqussima perduda dintre de la foscria del temps. Tot i aix, hi ha una srie de factors i dades que conv tenir presents alhora destudiar el discutit origen. Els cossiers van comenar essent un tipus de ritual permillorar la fertilitat de les terres de conrreu en el que homes anaven vestits de dones. Hi havia 6 cossiers i una dama que podia ser una dona o un home transvestit, tamb apareixia la figura d'un dimoni que simbolitzava que els cossiers guiats per la dama volien fer fugir els mals de la terra. Sembla que les divinitats agrcoles ms primitives eren femenines. s evident la presncia en els Cossiers dun molt marcat culte dendroltic (dirigit als vegetals), alfabeguera, murta... Igualment s de remarcar aquella purificaci i preservaci que els cossiers volen obtenir ballant en cercle. El cercle s ben significatiu. Hi envolten la Dama i sols ella lobre o el desf; el dimoni, s clar, sempre fora, i quan gosa entrar-hi s aviat venut per aquella divinitat feta dona. El cercle, segons letnografia, t un caire mgic i comporta puresa i resguard. Ballar formant una figura rodona s una caracterstica universal de la dansa i practicada per tots els pobles del mn sigui quin sigui el seu nivell cultural. 3. Histria dels cossiers Va comenar amblarribada del cristianisme. Tot i que aquesta nova religi fos totalment diferent a les llavors existents pel que faals seus ritus, els primitius cristians no pogueren o no volgueren, prescindir de determinades formes de culte que eren practicades amb veritable fe, fins i tot pels sacerdots i dignitats eclesistiques que ballaven a les celebracions, costum que es conserv per molts de segles. Les processons cristianes no foren en definitiva ms que una dansa en forma deambulatria: unes desfilades conjuntes i devotes de clerecia i feels, que originaren ms tard les danses ambulants com la dels Cossiers. Aquests balls estesos a tots els llocs cristians, honoraven i enaltien el cristianisme catlic, per no eren en definitiva, ms que una adaptaci continuadora daquella dansa ritual que tants segles feia que rodava.Antiguament ballaven el dia del Corpus. 4. Etimologia de cossiers La paraula cossiers ha preocupat sempre als investigadors, els quals algunes vegades shan contradit. La veritat s que una paraula que ha estat utilitzada durant segles i segles per tota una societat, ha de sofrir foradament lerosi que sempre ocasiona la tradici purament oral, i aix trobam a documents, arxius o pagaments, definicions daquells balls com a de: Cossiers, de Cossis, de Cssil, Cssils,etc. El punt ms lgid de la mala interpretaci, i prova evident de tal deformaci, la trobam a Menorca, on fent valer la presncia britnica a lilla durant bona part del segle XVIII, hi ha grups que defensen un fictici ball dEsccia, suposadament originari daquella naci cltica. Larxiduc Llus Salvador fou qui va adduir aquest origen del mot. En el Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines, hi figura: COSSIER.- Salta a la vista que el nom daquest ball ni dels seus balladors no poden tenir res a veure etimolgicament amb el de latuell de rentar; i no cal dir que la histria que conten a Menorca dun ball dEsccia s un cas tpic de llegenda etimolgica sense cap valor. Afirma: Es tracta duna adaptaci catalana dun mot mossrab:kosir(corredor que corre cerimonialment) derivat del llatcursus . 5. Cossiers de Monturi Monturi s el poble on la tradici de la dansa dels cossiers est ms arrelada, ja que no shan perdut mai ni han passat cap poca de desprestigi. La caracterstica que els distingeix de la resta dels pobles s la seva continutat al llarg de la histria. Els cossiers sn el smbol, lesperit, lexpressi mateixa del poble de Monturi. Per aix que s important que els cossiers es conservin, perqu sn el smbol vivent que dna identitat prpia a la vila. Per assegurar la seva conservaci i tradici dins el poble sha devitar qualsevol intent de folkloritzaci i sobretot mai no shan de treure del seu context (a Algaida estigueren a punt danar-sen en orris per haver-se convertit en tracte de negoci de cara al turisme, ja que aquests muntatges turstics sols desvirtuen les formes culturals prpies del pas). Arran daquestes posicions, el juliol de 1985, es va decidir redactar uns estatuts per regular i prevenir possibles situacions en les quals el ball dels cossiers deixs de banda el seu carcter de festa popular i es converts en un ball folklric o regional.A monturi els cossiers ballen els dies 15,23 i 24 d'agost. 6. Altres cossiers de Mallorca Avui trobam noms ball de cossiers a pobles de Mallorca: Monturi, on sembla que mai no shan aturat. Algaida, que tengu un parntesi fa una vintena danys que tornen ballar. Manacor i Pollena, on els recuperaren el 1891, desprs de molts danys doblit. I a Alar i Ciutat on els han recobrat ms recentment. Els cossiers existien durant el barroc, que va ser la seva poca desplendor en molts pobles de lilla com Pollena, Sller, Valldemossa, Alar, Inca, Santa Maria, Sineu, Algaida, Monturi, Manacor, Porreres, Llucmajor, Felanitx, Campos i Ciutat on existien vries colles repartides entre parrquies i gremis. 7. Cossiers d'Algaida Aquests ballen dues vegades a lany. El dia del patr, Sant Honorat, dia 16 de gener, ballen lOferta a lofici del sant i desprs fan alguns balls a la sortida de missa. Ballen tamb per les festes destiu, que se celebren per Sant Jaume.El repertori de danses s extens, i cada una t un nom i una coreografia prpia:loferta, els reis, sa dansa nova, sa titoieta, ses bombes, es mercans, sa flor de murta, sobriu-mos, mestre Joan...sn gaireb els mateixos balls que sinterpreten a Monturi, per a Algaida els trobam amb un ritme i uns moviments molt ms suaus. Aquest cossiers tengueren unbreu parntesi. Fou durant els anys 1965-72. La dansa deix de pertnyer al poble per sser un producte ms ofert als turistes que saturaven a dinar a Cal Dimoni. Encara es pot veure al costat del restaurant el rtol de Danzas de Cossiers pintat a la faana. Sortosament, lany 1972, aquesta situaci, que els hagus pogut dur a lextinci total, sacab i des de llavors tornen sser patrimoni cultural del seu poble. 8. Cossiers de Pollena A Pollena es recobraren el 1981 grcies a lesfor duns joves investigadors. La seva actual data de sortida s el dia de la Patrona, la Mare de Du dels ngels, dia 2 dagost. Se suposa que la darrera data de sortida se situa als voltants de lany 1910. Els dansadors dara anomenen els balls aix:loferta , a la missa de la Patrona,lentrega de ramsila cadena i saludar la dama . Sn dotze i la dama, fruit segurament de la degradaci patida els darrers anys. Per tots els altres pobles, i fins i tot a danses similars daltres pasos de la Mediterrnia i darreu del mn es repeteix sempre el set, nmero mgic. No van acompanyats del dimoni. 9. Cossiers de Manacor Aquests cossiers, com els de Pollena es recobraren el 1881 desprs destar moltssims danys en loblit del poble. Fou al 1978 quan un grup destudiants amb ganes de fer reviure aquesta ancestral tradici, comen a cercar informaci i a demanar a la gent vella del poble detalls sobre el que recordaven dels cossiers. LAjuntament, al 1990, declar els cossiers Patrimoni Cultural del Poble de Manacor i es feren uns estatuts per tal dassegurar la seva continutat i reconeixements pblics. Es varen acordar unes altres dates de sortida: com a festa civil, el dia del Preg de les Festes de Primavera. Com a festa religiosa, la festa del Sant Crist, de lEsglsia dels Dolors. Tamb hem de dir que sobretot els primers anys aquests cossiers sofriren molts alt i baixos degut a la seva poca tradici i compenetraci dins i amb la gent del poble. 10. Les canons dels cossiers Monturi Les danses i tocades dels cossiers de Monturi, sn: flor de murta, mestre Joan, es gentil, sa gallineta rossa, sobriu-mos, el rei no podia, sa dansa nova, es mercans, sa mitjanit, es mocadors i loferta. Com ja digu lillustre musicleg Josep Massotflor de murta s l Alma Materde totes les peces. Sa mitja nit a principis de segle era emprada per tal danimar les corregudes del cs. En el moment de donar el sus per arrencar a crrer sen tocaven els cinc darrers compassos. En el ball dels mocadors intervenen aix mateix les xeremies a ms del flabiol i del tambor. Aquesta dansa s interpretada avui anant des de la rectoria a lesglsia cap a la Casa de la Vila. Loferta t un lloc noms durant lofertori de la Missa Major. Una vegada acabada loferta dels cossiers aquests es retiren del presbiteri, i comena loferta general animada per les xeremies, flabiol i tambor. Els cossiers actuals de Monturi ja no ballen es gentil ni sa mitjanit. Segons Toni Rei, flabioler, la msica dels Cossiers est totalment adaptada al ms dagost ja que s un ritme molt sec, comparable amb lestat del camp, amb els rostolls de fora vila. s una optimitzaci de la situaci. Pel que fa al comps s un 3x4. Les danses dels cossiers tenen algunes delles, lletra prpia. En general tenen un carcter ertic i absurd, la majoria no tenen sentit.Les lletres, temps enrere, foren escrites per facilitar laprenentatge dels balls. s possible que antigament els mateixos cossiers cantassin aquestes lletres, talment com sabem que ho feien els de Sineu al segle XVII.