planificació de l’oferta de la formació professional a mataró · la comissió de planificació...

Planificació de l’oferta de la Formació Professional a Mataró

2

En el marc estratègic 20-22 de l’Ajuntament de Mataró es recullen una sèrie d’eixos centrals a desenvolupar de cara als propers anys.

Una de les línies de treball detallada en el document és la per als joves. Aquesta esdevé una estratègia central de ciutat centrada en l’impuls d’un nou model de formació professional adaptat i involucrat amb les necessitats canvial’activitat productiva actual. Desenvolupar Formació Professional que integri les com el centre de capacitació i d’oportunitats professionals de l’entorn supracomarcal del Maresme Els estudis de Formació Pdarrers anys impulsats per una demanda creixent que identifica les competències educatives i professionals que facilita l’d’ocupabilitat en un context marcat per la crisi. El creixement de l’oferta educativa de Formació Pnecessàriament en un marc dedesenvolupament productiu del territori i el seu encaix amb els mercats de treball. L’Ajuntament de Mataró és un governança del sistema de la professCatalunya,i ho referma la nova Llei de la Formació i Ocupació Professional de Catalunya. En els criteris generals per a la programació del curs 2018_2019 aprovats per la comissió mixta del Departament d’Ensenyament i entitats municipalistes es posa èmfasi en la necessària participació del territori. Segons el document publicat “correspon als municipis participar en la prFormació Professional i la coordinació amb l’entorn territorial i empresarial, i el foment de la implicació dels agents territorials i socials en el compromís educatius de tota la societat“. En aquinformarà i escoltarà als Consells de l’FP, mixtes de Planificació abans d’establir l’oferta educativa” Així el Consell de la Formació Permanent esdevé un òrgala gran diversitat d’agents involucrats en la planificació formativa en la formació professional i la Comissió de Planificació s’erigeix amb un paper central en aquesta tasca. Objectiu Planificació de l’oferta de la Formació P


22 de l’Ajuntament de Mataró es recullen una sèrie d’eixos centrals a desenvolupar de cara als propers anys.

Una de les línies de treball detallada en el document és la preparació professional

Aquesta esdevé una estratègia central de ciutat centrada en l’impuls d’un nou model de formació professional adaptat i involucrat amb les necessitats canvia

oductiva actual. Desenvolupar un nou model presencial i virtual de ó Professional que integri les diverses iniciatives existents i que es projecti

com el centre de capacitació i d’oportunitats professionals de l’entorn del Maresme-Vallès Oriental.

Els estudis de Formació Professional estan experimentant un fort increment en els darrers anys impulsats per una demanda creixent que identifica les competències

i professionals que facilita l’FP com una de les d’ocupabilitat en un context marcat per la crisi.

ement de l’oferta educativa de Formació Professional s’ha de contextualitzar necessàriament en un marc de planificació que prevegi la seva interrelació amb el desenvolupament productiu del territori i el seu encaix amb els mercats de treball. L’Ajuntament de Mataró és un actor competent en la promoció,la planificació i la governança del sistema de la professional tal com ho estableix la Llei d’Educació de

i ho referma la nova Llei de la Formació i Ocupació Professional de

En els criteris generals per a la programació del curs 2018_2019 aprovats per la comissió mixta del Departament d’Ensenyament i entitats municipalistes es posa èmfasi en la necessària participació del territori. Segons el document publicat

unicipis participar en la programació dels ensenyaments de rofessional i la coordinació amb l’entorn territorial i empresarial, i el

foment de la implicació dels agents territorials i socials en el compromís educatius “. En aquest sentit assenyala que “el Departament d’Ensenyament

escoltarà als Consells de l’FP, Consells Escolars Municipals i/o taules mixtes de Planificació abans d’establir l’oferta educativa”.

Així el Consell de la Formació Permanent esdevé un òrgan amb capacitat per recollir la gran diversitat d’agents involucrats en la planificació formativa en la formació professional i la Comissió de Planificació s’erigeix amb un paper central en aquesta

l’oferta de la Formació Professional a Mataró.


22 de l’Ajuntament de Mataró es recullen una sèrie d’eixos

preparació professional

Aquesta esdevé una estratègia central de ciutat centrada en l’impuls d’un nou model de formació professional adaptat i involucrat amb les necessitats canviants de

del presencial i virtual de diverses iniciatives existents i que es projecti

com el centre de capacitació i d’oportunitats professionals de l’entorn

rofessional estan experimentant un fort increment en els darrers anys impulsats per una demanda creixent que identifica les competències

millors opcions d’ocupabilitat en un context marcat per la crisi.

rofessional s’ha de contextualitzar la seva interrelació amb el

desenvolupament productiu del territori i el seu encaix amb els mercats de treball. la planificació i la

a Llei d’Educació de i ho referma la nova Llei de la Formació i Ocupació Professional de

En els criteris generals per a la programació del curs 2018_2019 aprovats per la comissió mixta del Departament d’Ensenyament i entitats municipalistes es posa èmfasi en la necessària participació del territori. Segons el document publicat

ogramació dels ensenyaments de rofessional i la coordinació amb l’entorn territorial i empresarial, i el

foment de la implicació dels agents territorials i socials en el compromís educatius “el Departament d’Ensenyament

Consells Escolars Municipals i/o taules

n amb capacitat per recollir la gran diversitat d’agents involucrats en la planificació formativa en la formació professional i la Comissió de Planificació s’erigeix amb un paper central en aquesta


3

1. La Comissió de Planificació del Consell de la Formació Professional de Mataró.

La comissió de Planificació del Consell de Formació Permanent és un dels grups de treball creats durant l’any 2017 en el marc de la revisió del reglament del Consell amb l’objectiu de millorarEn una trobada celebrada el dijoen compte en matèria de planificació i reptes de futur. Aquests elements els detallem a continuació:

- A l’hora de planificar hi ha un gran handicap; la gran actuals. Parlem de disponibles. Aquest element dificulta plantejaments de creixement.

- La flexibilitat dins dels centres educatius és limitada barreres estructurals.

- S’apunta a les facilitats per créixer demandes per part de l’àmbit empresarial.

- S’apunta la proposta que l’Ajuntament exerceixi de facilitador entre empresa i centres formadors. Tasca per cercar empreses i saber què volen (tenir en compte la realitat de micr

- Existeix un cert consens en el estratègica.

- Existeix un cert consens al voltant dels cicles relacionats amb màrqueting, Hosteleria i Tde ciutat. Un dels reptes de ciutat (obertura al mar, aprofitament del tren, proximitat amb Barcelona...). Remodelació del port marítim amb més serveis (comercial i productius).

- Hi ha molt de consens en una aposta de ciutat per la implementació dels

estudis relacionats amb

- Introduir elements de formació professional i per tant també en la seva planificació

- Introduir oferta i planificació dels PFId’adults...

- L’Ajuntament perd en detriment d

que fins ara programaven en l’àmbit ocupacional.

- La Química i la Mecatrònicade Construcció estan en situació crítica.

- Fer una aposta decidida d’

- En clau estratègica pensar en un model de tèxtil de qualitat.


La Comissió de Planificació del Consell de la Formació Professional de

comissió de Planificació del Consell de Formació Permanent és un dels grups de treball creats durant l’any 2017 en el marc de la revisió del reglament del Consell amb l’objectiu de millorar-ne la funcionalitat i governança. En una trobada celebrada el dijous 1 de febrer, assenyala diferents elements a tenir en compte en matèria de planificació i reptes de futur. Aquests elements els

A l’hora de planificar hi ha un gran handicap; la gran limitació dels espaisParlem de l’estat de manteniment dels centres i dels espais

disponibles. Aquest element dificulta plantejaments de creixement.

La flexibilitat dins dels centres educatius és limitada perquè hi habarreres estructurals.

S’apunta a les facilitats per créixer en cicles quan estàdemandes per part de l’àmbit empresarial.

S’apunta la proposta que l’Ajuntament exerceixi de facilitador entre empresa i centres formadors. Tasca per cercar empreses i saber què volen (tenir en compte la realitat de microempreses).

Existeix un cert consens en el creixement de l’àmbit sanitari

Existeix un cert consens al voltant dels cicles relacionats amb màrqueting, Hosteleria i Turisme com a estratègia vinculada a una aposta

. Un dels reptes de ciutat (obertura al mar, aprofitament del tren, proximitat amb Barcelona...). Remodelació del port marítim amb més serveis (comercial i productius).

molt de consens en una aposta de ciutat per la implementació dels ionats amb l’àmbit artístic. Apostar per una escola d’arts.

Introduir elements de perspectiva de gènere de forma transverformació professional i per tant també en la seva planificació.

oferta i planificació dels PFI, formació ocupacio

’Ajuntament perd en detriment de les acadèmies privades oferta de cursos que fins ara programaven en l’àmbit ocupacional.

La Química i la Mecatrònica són dos puntals per créixer. En canvi els cicles de Construcció estan en situació crítica.

Fer una aposta decidida d’oferir els graus mitjans en horari de mat

En clau estratègica pensar en un model de tèxtil de qualitat. Innovació.


La Comissió de Planificació del Consell de la Formació Professional de

comissió de Planificació del Consell de Formació Permanent és un dels grups de treball creats durant l’any 2017 en el marc de la revisió del reglament del Consell

us 1 de febrer, assenyala diferents elements a tenir en compte en matèria de planificació i reptes de futur. Aquests elements els

limitació dels espais l’estat de manteniment dels centres i dels espais

disponibles. Aquest element dificulta plantejaments de creixement.

perquè hi ha moltes

està justificat per

S’apunta la proposta que l’Ajuntament exerceixi de facilitador entre empresa i centres formadors. Tasca per cercar empreses i saber què volen (tenir en

creixement de l’àmbit sanitari com a aposta

Existeix un cert consens al voltant dels cicles relacionats amb Comerç i urisme com a estratègia vinculada a una aposta

. Un dels reptes de ciutat (obertura al mar, aprofitament del tren, proximitat amb Barcelona...). Remodelació del port marítim amb més serveis

molt de consens en una aposta de ciutat per la implementació dels escola d’arts.

de forma transversal en la

, formació ocupacional, escoles

les acadèmies privades oferta de cursos

són dos puntals per créixer. En canvi els cicles

els graus mitjans en horari de matí.

Innovació.


4

- Millorar els vincles territorialsfacilitats en mobilitat, amb els parcs empresarials dels Vallesos.

- Apostar per una economia diversificada. També

àmbits productius aprofitant

- Cal buscar eines per inserir en l’àmbit formatiu al 15% de joves que en queden exclosos. Per una banda es creu que el PFI no acaba de ser una eina del tot eficient, per altra que s’han d’ampliar els recursos més enllà dels ja que aquests funciprofessionals especialitzats en el tema. Elaborar un pla itinerari per aquest %.

- Orientació: cal donar moltes voltes a preparar un bon sistema d’orientació.

Cal una sacsejada a la SIOP i adequar

2.- Recollim idees en clau planificació de Mataró en matèria de Formació Professional. Per fer una revisió de l’ofertaradiografiar la realitat en aquesta matèria,així com prendre de referència diferents estudis i organismes que ens ajudin a encaixar tota l’oferta formativa amb la realitat social i econòmica de la ci En aquest sentit apostem per recollir dades objectives de:

- Document del Pla de Servei d’estratègia i avaluació de l’Ajuntament de Mataró.

- Informe d’inserció laboral 2016 elaborat pe

- Informe d’actualització de les necessitats formatives i del marc local de coordinació, impuls i gestió de la formació professional a Mataró elaborat per Santi Martínez de la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona.

- Aportacions, memòria i declaració del procés educatiu; Mataró, compromís

per l’educació 20/22

- Detall de l’oferta formativa 2017 Tanmateix establim vincles de treball amb diferents organismes que ens ajuden a ampliar el ventall de visions al voltant de la Formació Professional. Hem recollit propostes dels següents espais:

- Consell econòmic i social. Pacte per l’ocupació i el desenvolupament econòmic de Mataró

- Centre universitari Tecnocampus

- Comissió de Planificació delintegrada per les direccions dels centres formatius entre d’altres.

- Altres:


vincles territorials, tot i les barreres arquitectòniques i manca de facilitats en mobilitat, amb els parcs empresarials dels Vallesos.

per una economia diversificada. També explorar la creació de nous àmbits productius aprofitant l’economia cooperativa.

Cal buscar eines per inserir en l’àmbit formatiu al 15% de joves que en queden exclosos. Per una banda es creu que el PFI no acaba de ser una eina del tot eficient, per altra que s’han d’ampliar els recursos més enllà dels ja que aquests funcionen quan arriben al col·lectiu idoni i són impartides per professionals especialitzats en el tema. Elaborar un pla itinerari per aquest %.

al donar moltes voltes a preparar un bon sistema d’orientació.Cal una sacsejada a la SIOP i adequar-la a les noves necessitats i possibilitats.

idees en clau planificació de Mataró en matèria de Formació

sió de l’oferta formativa de Formació Professional és del tot necessari radiografiar la realitat en aquesta matèria,així com prendre de referència diferents estudis i organismes que ens ajudin a encaixar tota l’oferta formativa amb la realitat social i econòmica de la ciutat.

En aquest sentit apostem per recollir dades objectives de:

la de reflexió i planificació estratègica 20-22 elaborat peServei d’estratègia i avaluació de l’Ajuntament de Mataró.

Informe d’inserció laboral 2016 elaborat pel Departament d’Ensenyament.

Informe d’actualització de les necessitats formatives i del marc local de coordinació, impuls i gestió de la formació professional a Mataró elaborat per Santi Martínez de la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de

Aportacions, memòria i declaració del procés educatiu; Mataró, compromís per l’educació 20/22

Detall de l’oferta formativa 2017-2018 a Mataró i Maresme

Tanmateix establim vincles de treball amb diferents organismes que ens ajuden a ntall de visions al voltant de la Formació Professional. Hem recollit

propostes dels següents espais:

Consell econòmic i social. Pacte per l’ocupació i el desenvolupament econòmic de Mataró

Centre universitari Tecnocampus

Comissió de Planificació del Consell de la Formació Professional de Mataró, integrada per les direccions dels centres formatius entre d’altres.


, tot i les barreres arquitectòniques i manca de facilitats en mobilitat, amb els parcs empresarials dels Vallesos.

la creació de nous

Cal buscar eines per inserir en l’àmbit formatiu al 15% de joves que en queden exclosos. Per una banda es creu que el PFI no acaba de ser una eina del tot eficient, per altra que s’han d’ampliar els recursos més enllà dels PFI

onen quan arriben al col·lectiu idoni i són impartides per professionals especialitzats en el tema. Elaborar un pla itinerari per aquest %.

al donar moltes voltes a preparar un bon sistema d’orientació. a a les noves necessitats i possibilitats.

idees en clau planificació de Mataró en matèria de Formació

formativa de Formació Professional és del tot necessari radiografiar la realitat en aquesta matèria,així com prendre de referència diferents estudis i organismes que ens ajudin a encaixar tota l’oferta formativa amb la realitat

22 elaborat pel

Departament d’Ensenyament.

Informe d’actualització de les necessitats formatives i del marc local de coordinació, impuls i gestió de la formació professional a Mataró elaborat per Santi Martínez de la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de

Aportacions, memòria i declaració del procés educatiu; Mataró, compromís

Tanmateix establim vincles de treball amb diferents organismes que ens ajuden a ntall de visions al voltant de la Formació Professional. Hem recollit

Consell econòmic i social. Pacte per l’ocupació i el desenvolupament

rofessional de Mataró, integrada per les direccions dels centres formatius entre d’altres.


5

a) Propostes tècniques de la Direcció d’Ensenyament de caire

estratègic

b) La proposta de Projectes Innovadors de laPromoció Econòmica

Dades objectives d’interès 2.1 Pla de reflexió i planificació estratègica

o Europa 20-22: Economia intel·ligent, sostenible, integradora.o Història de Mataró: Major pes o Cerca de l’especialització. Actualment;tèxtil, sociosanitari, comerç,educació.o La importància de Mataró per exercir com a capitalitat del Maresme.

Maresme nord (Turisme),Maresme sud (Agrícola),Maresme centre (Indústria)o Reptes: lluitar contra l’atur,cohesió social,imatge de ciutat,especialització.o Elements a tenir en compte:

a) Ciutat marítimab) Ciutat solidàriac) Béns i serveis sociosanitarisd) Ciutat inclusivae) Innovacióf) Vinculació territorial

o Zones estratègiques i propostes

a) Front marítimb) Cinc sèniesc) Iveco

o Idees, actuacions recollides:

1. Model turístic de qualitat, proximitat2. Especialització: Tecnocampus com a finestra d’oportunitats3. Zona comercial del port, espai de celebració. Port urbà4. Sector sociosanitari5. Nou tèxtil: disseny i tecnologia6. Parc d’innovació en salut7. Emprenedoria: economia social


Propostes tècniques de la Direcció d’Ensenyament de caire estratègic

La proposta de Projectes Innovadors de la Direcció d'Ocupació i Promoció Econòmica

d’interès

eflexió i planificació estratègica Mataró 20-22.

22: Economia intel·ligent, sostenible, integradora. Història de Mataró: Major pes econòmic;tèxtil,comerç,construcció.Cerca de l’especialització. Actualment;tèxtil, sociosanitari, comerç,educació.La importància de Mataró per exercir com a capitalitat del Maresme.Maresme nord (Turisme),Maresme sud (Agrícola),Maresme centre (Indústria)Reptes: lluitar contra l’atur,cohesió social,imatge de ciutat,especialització.Elements a tenir en compte:

Ciutat marítima Ciutat solidària Béns i serveis sociosanitaris Ciutat inclusiva Innovació Vinculació territorial

Zones estratègiques i propostes d’actuacions

Front marítim Cinc sènies Iveco-Pegaso (Tecnocampus)

Idees, actuacions recollides:

Model turístic de qualitat, proximitat Especialització: Tecnocampus com a finestra d’oportunitats Zona comercial del port, espai de celebració. Port urbà

tor sociosanitari Nou tèxtil: disseny i tecnologia Parc d’innovació en salut Emprenedoria: economia social


Propostes tècniques de la Direcció d’Ensenyament de caire

Direcció d'Ocupació i

econòmic;tèxtil,comerç,construcció. Cerca de l’especialització. Actualment;tèxtil, sociosanitari, comerç,educació. La importància de Mataró per exercir com a capitalitat del Maresme. Maresme nord (Turisme),Maresme sud (Agrícola),Maresme centre (Indústria) Reptes: lluitar contra l’atur,cohesió social,imatge de ciutat,especialització.


6

2.2 Informe d’inserció laboral 2016 a Catalunya El Departament d’Ensenyament i el Consell General de les CamComerç,Indústria i Navegació de Catalunya presenten l’onzena edició de l’estudi sobre la inserció laboral dpresenta les dades d’inserció laboral i la continuïtat formativa corresponents als graduats durant el curs 2015que inclouen la formació els ensenyaments esportius, elsartístics superiors. L’estudi ens aporta informació rellevant sobre: • Les característiques i les especifiensenyaments esmentats. • Les necessitats de qualifiel mercat de treball dels graduats en ensenyaments professionals. • Els impactes del cicle econòmic tant en els processos d’inserció laboral com en lacontinuïtat formativa dels graduats. • La influència de distintes variables, com ara el sexe, l’edat o l’especicursada,sobre la inserció laboral i la continuïtat formativa. Durant aquest curs es produeix una petita disminució dels graduats en CFGM i CFGS degut al canvi curricular que suposa la inexistència de graduats en un conjunt de títols de GM i GS provocada per la seva prolongació a dos anys.En el primer trimestre de 2017 es constata, per quart any consecutiu, una variació interanual positiva en població jove ocupada d’entre 16 i 24 anys i d’entre 20 i 24 anys. La presència de majors de 25 anys entre segueix sent significatives, 23,39% però s’ha reduït respecte anys anteriors.La franja entre 20 i 24 anys continua sent el col·lectiu més nombrós (53,22 %). Segueix augmentant el percentatge d’inserció laboral enprofessionals, se situa en un 54,40%. Per primera vegada des del 2009 la inserció laboral supera la continuïtat formativa. Un 35,71% segueixen estudiant i un 15,48% estudien i treballen. Els ensenyaments esportius tenen una inserció laborque l’any anterior tot i que augmenta la continuïtat formativa.Pel que fa als ensenyaments d’arts plàstiques i disseny augmenta la inserció laboral (50,15%) i també la continuïtat formativa (55,03%).Els ensenyaments artístics superiors tenen el seu índex d’inserció laboral en el 79,88%. En FP dual la inserció laboral se situa en el 71,53% dels graduats. Segueix creixent el nombre de graduats de grau mitjà que té feina tot i que encara preval la continuïtat formativa. El 63,61% dels graduats de grau superior treballen i la inserció laboral preval davant la continuïtat formativa.


Informe d’inserció laboral 2016 a Catalunya.

El Departament d’Ensenyament i el Consell General de les Cambres OfiComerç,Indústria i Navegació de Catalunya presenten l’onzena edició de l’estudi

laboral dels ensenyaments professionals. Aquesta pubinserció laboral i la continuïtat formativa corresponents als

el curs 2015-2016 en el que denominem ensenyaments professionals, professional, els ensenyaments d’arts plàstiques i disseny,

els ensenyaments esportius, els programes de formació i inserció i els ensenyaments

L’estudi ens aporta informació rellevant sobre:

s característiques i les especificitats de la inserció laboral dels graduats en els

• Les necessitats de qualificació i formació deduïbles a partir del comportament en t de treball dels graduats en ensenyaments professionals.

• Els impactes del cicle econòmic tant en els processos d’inserció laboral com en lacontinuïtat formativa dels graduats.

uència de distintes variables, com ara el sexe, l’edat o l’especisobre la inserció laboral i la continuïtat formativa.

Durant aquest curs es produeix una petita disminució dels graduats en CFGM i CFGS degut al canvi curricular que suposa la inexistència de graduats en un conjunt de

ocada per la seva prolongació a dos anys. En el primer trimestre de 2017 es constata, per quart any consecutiu, una variació interanual positiva en població jove ocupada d’entre 16 i 24 anys i d’entre 20 i 24

La presència de majors de 25 anys entre els graduats d’ensenyaments professionals segueix sent significatives, 23,39% però s’ha reduït respecte anys anteriors.La franja entre 20 i 24 anys continua sent el col·lectiu més nombrós (53,22 %).

Segueix augmentant el percentatge d’inserció laboral en els ensenyaments professionals, se situa en un 54,40%. Per primera vegada des del 2009 la inserció laboral supera la continuïtat formativa. Un 35,71% segueixen estudiant i un 15,48%

Els ensenyaments esportius tenen una inserció laboral del 58,94%, un pèl més baixa que l’any anterior tot i que augmenta la continuïtat formativa. Pel que fa als ensenyaments d’arts plàstiques i disseny augmenta la inserció laboral (50,15%) i també la continuïtat formativa (55,03%).

ics superiors tenen el seu índex d’inserció laboral en el

En FP dual la inserció laboral se situa en el 71,53% dels graduats.

Segueix creixent el nombre de graduats de grau mitjà que té feina tot i que encara preval la continuïtat formativa.

63,61% dels graduats de grau superior treballen i la inserció laboral preval davant


bres Oficials de Comerç,Indústria i Navegació de Catalunya presenten l’onzena edició de l’estudi

Aquesta publicació inserció laboral i la continuïtat formativa corresponents als

en el que denominem ensenyaments professionals, professional, els ensenyaments d’arts plàstiques i disseny,

programes de formació i inserció i els ensenyaments

citats de la inserció laboral dels graduats en els

cació i formació deduïbles a partir del comportament en

• Els impactes del cicle econòmic tant en els processos d’inserció laboral com en la

uència de distintes variables, com ara el sexe, l’edat o l’especialitat

Durant aquest curs es produeix una petita disminució dels graduats en CFGM i CFGS degut al canvi curricular que suposa la inexistència de graduats en un conjunt de

En el primer trimestre de 2017 es constata, per quart any consecutiu, una variació interanual positiva en població jove ocupada d’entre 16 i 24 anys i d’entre 20 i 24

els graduats d’ensenyaments professionals segueix sent significatives, 23,39% però s’ha reduït respecte anys anteriors. La franja entre 20 i 24 anys continua sent el col·lectiu més nombrós (53,22 %).

els ensenyaments professionals, se situa en un 54,40%. Per primera vegada des del 2009 la inserció laboral supera la continuïtat formativa. Un 35,71% segueixen estudiant i un 15,48%

al del 58,94%, un pèl més baixa

Pel que fa als ensenyaments d’arts plàstiques i disseny augmenta la inserció laboral

ics superiors tenen el seu índex d’inserció laboral en el

Segueix creixent el nombre de graduats de grau mitjà que té feina tot i que encara

63,61% dels graduats de grau superior treballen i la inserció laboral preval davant


7

La mitjana de persones laboralment ocupades en cadascun dels ensenyaments i famílies professionals oscil·la entre el 40 i 80% excepte els PFI (19 Les famílies amb més d’un 60% d’inserció laboral són:

• Hoteleria i turisme 68,80%• Energia i aigua 67,92%• Fabricació mecànica 67,81%• Instal·lacions i manteniment 66,89%• Comerç i màrqueting 65,30%

Dels cicles de grau mitjà, les famílies que tenen més i

• Hoteleria i turisme 66,19%• Maritimopesquera 62,12%• Sanitat 60,11% • Edificació i obra civil 60%

La família amb més graduats és Sanitat amb 4.327 alumnes seguit per Administració i gestió ( 1.846 ) o Informàtica i comunicacions (1.613). Dels cicles de grau superior,les famílies amb més inserció són:

• Indústria alimentària 80%• Fabricació mecànica 78,77%• Instal·lacions i manteniment 78,08%• Electricitat i electrònica 72,30%• Hoteleria i turisme 70,93%

La família amb més graduats és Serveis sociocalumnes seguit de Sanitat (2.017) i Administració i gestió (1.895). Com en anys anteriors, se segueix registrant un lleuger predomini de les dones en la inserció laboral (55,20%) front els homes (53,85%), gràcies a la mdones que estudien i treballen alhora. Els homes van per davant en les opcions treballar o estudiar exclusivament. Més del 63% de graduats de grau mitjà que continuen estudiant opta per seguir ensenyaments professionals. Per altra bandasuperior que continuen estudiant opten pels estudis universitaris.


La mitjana de persones laboralment ocupades en cadascun dels ensenyaments i famílies professionals oscil·la entre el 40 i 80% excepte els PFI (19%).

Les famílies amb més d’un 60% d’inserció laboral són:

Hoteleria i turisme 68,80% Energia i aigua 67,92% Fabricació mecànica 67,81% Instal·lacions i manteniment 66,89% Comerç i màrqueting 65,30%

Dels cicles de grau mitjà, les famílies que tenen més inserció són:

Hoteleria i turisme 66,19% Maritimopesquera 62,12%

Edificació i obra civil 60%

La família amb més graduats és Sanitat amb 4.327 alumnes seguit per Administració i gestió ( 1.846 ) o Informàtica i comunicacions (1.613).

cicles de grau superior,les famílies amb més inserció són:

Indústria alimentària 80% Fabricació mecànica 78,77% Instal·lacions i manteniment 78,08% Electricitat i electrònica 72,30% Hoteleria i turisme 70,93%

La família amb més graduats és Serveis socioculturals i a la comunitat amb 3.802 alumnes seguit de Sanitat (2.017) i Administració i gestió (1.895).

Com en anys anteriors, se segueix registrant un lleuger predomini de les dones en la inserció laboral (55,20%) front els homes (53,85%), gràcies a la major proporció de dones que estudien i treballen alhora. Els homes van per davant en les opcions treballar o estudiar exclusivament.

Més del 63% de graduats de grau mitjà que continuen estudiant opta per seguir ensenyaments professionals. Per altra banda més del 61% dels graduats de grau superior que continuen estudiant opten pels estudis universitaris.


La mitjana de persones laboralment ocupades en cadascun dels ensenyaments i

La família amb més graduats és Sanitat amb 4.327 alumnes seguit per Administració i

ulturals i a la comunitat amb 3.802

Com en anys anteriors, se segueix registrant un lleuger predomini de les dones en la ajor proporció de

dones que estudien i treballen alhora. Els homes van per davant en les opcions

Més del 63% de graduats de grau mitjà que continuen estudiant opta per seguir més del 61% dels graduats de grau


8

2.3 Informe d’actualització de les necessitats formatives i del marc local de coordinació. Ara mateix hi ha 9 famílies sense oferta a Mataró, l’oferta del Maresme. Aquestes famílies són:

� Activitats agràries (oferta existent en d’altres poblacions del Maresme)� Arts gràfiques � Comunicació, imatge i so� Fusta, moble i suro� Hoteleria i turisme (oferta existent en d� Indústria alimentària (oferta existent en d’altres poblacions del Maresme)� Maritimopesquera � Seguretat i medi ambient� Tèxtil, confecció i pell (oferta existent en d’altres poblacions del Maresme)

Pel que fa a l’estructura prMataró),l’informe conclou que:

� Les activitats sanitàries i de serveis socials té un 24,95% de registrats � Comerç i reparacions de vehicles té un 19,18 %� Les indústries manufactureres tenen un 13,16 %� L’educació un 7,53 %� Hostaleria se situa en un 6,28 %� La resta seria un 28,44 %

Situa també,tot fent una evolució 2011 2016,un cert estancament en Sanitat,un petit descens en comerç i construcció i uns valors a l’alça de l’industrial,serveis administratius i de gestió,sociocultural,hoteleria i turisme i transport i manteniment de vehicles. Pel que fa a l’encaix entre oferta formativa i mercat de treball se situa en les primeres posicions:

� Comerç i màrqueting 20,8%� Sanitat 18,80 % � Administració i gestió � Serveis socioculturals 8,9 %� Hoteleria i turisme 7,1 %� Tèxtil, confecció i pell 6,9 %� Edificació i obra civil 6,5 %� Transport i manteniment de vehicles 4,3 %� ...

Cal sumar-hi tots els cicles relacionats amb la informàtica i noves tecnologies. I analitzant, situa 4 famílies amb dèficit formatiu a la comarca

� Comerç i màrqueting� Construcció � Hoteleria i turisme � Tèxtil


Informe d’actualització de les necessitats formatives i del marc local de

Ara mateix hi ha 9 famílies sense oferta a Mataró, de les quals 4 sí que existeixen en

Activitats agràries (oferta existent en d’altres poblacions del Maresme)

Comunicació, imatge i so Fusta, moble i suro Hoteleria i turisme (oferta existent en d’altres poblacions del Maresme)Indústria alimentària (oferta existent en d’altres poblacions del Maresme)

Seguretat i medi ambient Tèxtil, confecció i pell (oferta existent en d’altres poblacions del Maresme)

Pel que fa a l’estructura productiva (en dades d’afiliació a la Seguretat Social a Mataró),l’informe conclou que:

Les activitats sanitàries i de serveis socials té un 24,95% de registrats Comerç i reparacions de vehicles té un 19,18 % Les indústries manufactureres tenen un 13,16 % L’educació un 7,53 % Hostaleria se situa en un 6,28 % La resta seria un 28,44 %

Situa també,tot fent una evolució 2011 2016,un cert estancament en Sanitat,un petit descens en comerç i construcció i uns valors a l’alça de l’industrial,serveis

s i de gestió,sociocultural,hoteleria i turisme i transport i manteniment

Pel que fa a l’encaix entre oferta formativa i mercat de treball se situa en les

Comerç i màrqueting 20,8%

Administració i gestió 9,1 % Serveis socioculturals 8,9 % Hoteleria i turisme 7,1 % Tèxtil, confecció i pell 6,9 % Edificació i obra civil 6,5 % Transport i manteniment de vehicles 4,3 %

hi tots els cicles relacionats amb la informàtica i noves tecnologies.

litzant, situa 4 famílies amb dèficit formatiu a la comarca

Comerç i màrqueting


Informe d’actualització de les necessitats formatives i del marc local de

de les quals 4 sí que existeixen en

Activitats agràries (oferta existent en d’altres poblacions del Maresme)

’altres poblacions del Maresme) Indústria alimentària (oferta existent en d’altres poblacions del Maresme)

Tèxtil, confecció i pell (oferta existent en d’altres poblacions del Maresme)

oductiva (en dades d’afiliació a la Seguretat Social a

Les activitats sanitàries i de serveis socials té un 24,95% de registrats

Situa també,tot fent una evolució 2011 2016,un cert estancament en Sanitat,un petit descens en comerç i construcció i uns valors a l’alça de l’industrial,serveis

s i de gestió,sociocultural,hoteleria i turisme i transport i manteniment

Pel que fa a l’encaix entre oferta formativa i mercat de treball se situa en les

hi tots els cicles relacionats amb la informàtica i noves tecnologies.


9

Com a síntesi proposa:

1. L’oferta al Maresme és crítica. Mataró hauria d’exercir de capitalitat.

2. Prioritzar sanitaris, hoteleria,

3. Lideratge comarcal:

- Nàutica, marítim- Escola oficis i arts- Hoteleria - Diversificar comerç i màrqueting

4. Nova implantació: Comunicació i so (tot i tenir poca inserció, és molt demanat)

5. Nova implantació: Maritimopesquera: Estratègia 20

6. Augmentar serveis socioculturals i sanitat (molta inserció), comerç i hoteleria i turisme

2.4 Aportacions, memòria i declaració del procés educatiu; Mataró, compromís per l’educació 20/22 L’Ajuntament de Mataró i el CEducatiu del Maresme, van impulsar entre els mesos d’octubre del 2016 i abril del 2017 un procés participatiu amb el títol “els reptes educatius de la ciutat elsUn dels eixos que es van treballar va ser el de l’Educació i desenvolupament econòmic i social. En l’apartat del resum de les propostes recollides a la publicació, observem com l’apartat de Formació Professional gira al voltant d’una idea comuna, la necessitat d’adaptar l’oferta formativa a les necessitats del món econòmic a partir de:

a) Flexibilitzar els currículums dels cicles formatius segons les necessitats de les especialitats i dels territoris

b) Canviar les modalitats de cicles

Així com l’acció d’adequar l’oferta formativa a un repensat model econòmic de ciutat. En el mateix informe, i pel que fa a l’eix Educació artística i cohesió social, es recull el repte d’apostar per un pintegral entre cultura i educació.


L’oferta al Maresme és crítica. Mataró hauria d’exercir de capitalitat.

Prioritzar sanitaris, hoteleria, turisme, tèxtil, comercials, socials, imatge i so.

Lideratge comarcal:

Nàutica, marítim Escola oficis i arts

Diversificar comerç i màrqueting

Nova implantació: Comunicació i so (tot i tenir poca inserció, és molt

Maritimopesquera: Estratègia 20-22

Augmentar serveis socioculturals i sanitat (molta inserció), comerç i hoteleria


L’Ajuntament de Mataró i el Consell Escolar Municipal, amb el suport del Moviment Educatiu del Maresme, van impulsar entre els mesos d’octubre del 2016 i abril del 2017 un procés participatiu amb el títol “Compromís per l’Educació” per identificar els reptes educatius de la ciutat els propers anys i establir projectes de millora.Un dels eixos que es van treballar va ser el de l’Educació i desenvolupament

En l’apartat del resum de les propostes recollides a la publicació, observem com Professional gira al voltant d’una idea comuna, la necessitat

d’adaptar l’oferta formativa a les necessitats del món econòmic a partir de:

Flexibilitzar els currículums dels cicles formatius segons les necessitats de les especialitats i dels territoris

anviar les modalitats de cicles de manera més àgil.

Així com l’acció d’adequar l’oferta formativa a un repensat model econòmic de

En el mateix informe, i pel que fa a l’eix Educació artística i cohesió social, es recull el repte d’apostar per un projecte artístic de ciutat mitjançant una aproximació integral entre cultura i educació.


L’oferta al Maresme és crítica. Mataró hauria d’exercir de capitalitat.

turisme, tèxtil, comercials, socials, imatge i so.

Nova implantació: Comunicació i so (tot i tenir poca inserció, és molt

Augmentar serveis socioculturals i sanitat (molta inserció), comerç i hoteleria


onsell Escolar Municipal, amb el suport del Moviment Educatiu del Maresme, van impulsar entre els mesos d’octubre del 2016 i abril del

” per identificar propers anys i establir projectes de millora.

Un dels eixos que es van treballar va ser el de l’Educació i desenvolupament

En l’apartat del resum de les propostes recollides a la publicació, observem com Professional gira al voltant d’una idea comuna, la necessitat

d’adaptar l’oferta formativa a les necessitats del món econòmic a partir de:

Flexibilitzar els currículums dels cicles formatius segons les necessitats de

Així com l’acció d’adequar l’oferta formativa a un repensat model econòmic de

En el mateix informe, i pel que fa a l’eix Educació artística i cohesió social, es recull rojecte artístic de ciutat mitjançant una aproximació


10

2.5 Detall de l’oferta formativa 2017 Documentació annexa al final de document. Annex 1. Cicles que sí s’ofereixen a Mataró i Maresmes’ofereixen. 2.6 Consell econòmic i social. Pacte per l’ocupació i el desenvolupament econòmic de Mataró. El Consell econòmic i social de Mataró (concertació territorial per ciutat. Durant els darrers anys ha endegat polítiques actives de foment de l’ocupació. A partir del pla estratègic 20d’ocupació de qualitat, igualtat d’oportunitats per a la cohesió social i territorial, imatge, reconeixement i promoció de ciutat) ha elaborat un el desenvolupament econòmicpropers temps.És evident qplanificar l’oferta formativa lligada a les necessitats de l’estructura productiva.Aquests àmbits de reflexió són:

a) Política industrial

- Millora de les infraestructures vers la indústria- Mantenir el pes - Endegar projectes de reindustrialització

b) Política d’activitat econòmica als polígons

- Millora de la mobilitat- Millora activitat dels polígons

c) Política de formació i ocupació

- Millora del nivell d’ocupació i - Adequació de la formació professional en totes les seves línies

d) Economia social i solidària

- Promoure ocupabilitat en aquest àmbit- Drets laborals en aquest àmbit- Compromís ambiental i social de les organitzacions

e) Política de salut

- Definir pla de salut- Eix de salut laboral


Detall de l’oferta formativa 2017 2018 a Mataró i Maresme

Documentació annexa al final de document.

Annex 1. Cicles que sí s’ofereixen a Mataró i Maresme amb els centres i ciutats on


El Consell econòmic i social de Mataró (CESM) exerceix d’òrgan per a l’anàlisi i la concertació territorial per dissenyar i planificar polítiques socioeconòmiques per a la ciutat. Durant els darrers anys ha endegat polítiques actives de foment de

A partir del pla estratègic 20-22 i els seus reptes (lluita contra l’atur i la creació , igualtat d’oportunitats per a la cohesió social i territorial,

imatge, reconeixement i promoció de ciutat) ha elaborat un pacte per l’ocupació i el desenvolupament econòmic amb una sèrie de principis i àmbits de treball per als propers temps.És evident que aquest pacte és una eina pel Consell de l’FP per planificar l’oferta formativa lligada a les necessitats de l’estructura productiva.Aquests àmbits de reflexió són:

Millora de les infraestructures vers la indústria Mantenir el pes del teixit industrial en l’economia mataroninaEndegar projectes de reindustrialització

Política d’activitat econòmica als polígons

Millora de la mobilitat Millora activitat dels polígons

Política de formació i ocupació

Millora del nivell d’ocupació i la seva qualitat Adequació de la formació professional en totes les seves línies

Economia social i solidària

Promoure ocupabilitat en aquest àmbit Drets laborals en aquest àmbit Compromís ambiental i social de les organitzacions

Definir pla de salut Eix de salut laboral


amb els centres i ciutats on


) exerceix d’òrgan per a l’anàlisi i la dissenyar i planificar polítiques socioeconòmiques per a la

ciutat. Durant els darrers anys ha endegat polítiques actives de foment de

22 i els seus reptes (lluita contra l’atur i la creació , igualtat d’oportunitats per a la cohesió social i territorial,

pacte per l’ocupació i amb una sèrie de principis i àmbits de treball per als

ue aquest pacte és una eina pel Consell de l’FP per planificar l’oferta formativa lligada a les necessitats de l’estructura productiva.

del teixit industrial en l’economia mataronina

Adequació de la formació professional en totes les seves línies


11

2.7 Centre universitari Tecnocampus. Durant els darrers anys la Formació Professional Universitària tal com es defineixen informalment) ha treballat intensament per fer créixer el seu campus universitari.En aquest sentit ha passat de 1.000 alumnes aproximadament als 3.235 alumnes matriculats aquest curs 2017 Recentment han detectat la disminució d’alumnat en enginyeries en contraposicióa l’augment dels graus més “socials”. Aquesta tendència ha fet que comencessin a desplegar accions per revertir la situació.Amb les accions han aconseguit un augment del 30% en la matrícula en matèries informàtiques (molt demandat per els empreses residents al Tecnocampus).Els propers mesos treballaran per estabilitzar l’oferta i consolidar potenciar els postgraus (àmbit Després d’analitzar les potencialitats econòmiques de la ciutat i comarca per als propers anys, assenyalen alguns àmbits interessants per treballar en el camp de la Formació Professional. Així mateix aquvisió estratègica,això facilitaria itineraris formatius compartitsuniversitari. Abans d’entrar en el camp de la revisió de l’oferta assenyalen el concepte “governança” com a via a explorar i vincular directament en la hipotètica construcció d’un campus integral de la Formació Professional o fins i tot a mig camí, en un possible campus virtual. Una governança que més enllà de ser una eina d’obrir projectes, asseguren la continuïtat d’aquests. Pel que fa a l’oferta formativa de la ciutat i comarca, detallen una sèrie de possibles propostes:

- Ensenyament artísticsterritorial. Aposten per lligar

També assenyalen el Disseny gràfic i la explorar. Així com treballar per introduir l’Economia social de forma transversal en els formacions lligades a gestió i administració. Per altra banda mantenen una relació amb lpositivament la Mecatrònica

- En el camp de l’generat des de fa anys i les que sorgiran al voltant del Turisme i Mataró. En aquest sentit concreten l’opció d’especialitzarper cicles com el de

Respecte a la possibilitat d’un nou centre de Formació Professional integral aposten perquè aquest esdevingui un centre especialitzaformatius. En aquest sentit l’aposta pels cicles seria una gran aposta estratègica de ciutat així com de sinergies amb el Tecnocampus.


2.7 Centre universitari Tecnocampus.

Durant els darrers anys la Fundació TecnoCampus Mataró-MaresmeFormació Professional Universitària tal com es defineixen informalment) ha treballat intensament per fer créixer el seu campus universitari. En aquest sentit ha passat de 1.000 alumnes aproximadament als 3.235 alumnes

2017-2018 amb 16 titulacions de grau..

Recentment han detectat la disminució d’alumnat en enginyeries en contraposicióa l’augment dels graus més “socials”. Aquesta tendència ha fet que comencessin a desplegar accions per revertir la situació.

ons han aconseguit un augment del 30% en la matrícula en matèries informàtiques (molt demandat per els empreses residents al Tecnocampus).Els propers mesos treballaran per estabilitzar l’oferta i consolidar les enginyeries i

(àmbit sanitari, economia col·laborativa, màrqueting...)

Després d’analitzar les potencialitats econòmiques de la ciutat i comarca per als propers anys, assenyalen alguns àmbits interessants per treballar en el camp de la Formació Professional. Així mateix aquests àmbits encaixen perfectament en la seva

facilitaria itineraris formatius compartits amb el seu centre

Abans d’entrar en el camp de la revisió de l’oferta assenyalen el concepte ” com a via a explorar i vincular directament en la hipotètica

construcció d’un campus integral de la Formació Professional o fins i tot a mig camí, en un possible campus virtual. Una governança que més enllà de ser una eina d’obrir

continuïtat d’aquests.

Pel que fa a l’oferta formativa de la ciutat i comarca, detallen una sèrie de possibles

Ensenyament artístics, que valoren com una gran mancança territorial. Aposten per lligar-ho a activitat cultural de la ciutat.

Disseny gràfic i la Comunicació audiovisual com a elements a explorar. Així com treballar per introduir l’Economia social de forma transversal en els formacions lligades a gestió i administració.

Per altra banda mantenen una relació amb l’Institut Miquel Biada i en valoren molt Mecatrònica i la Química com a ofertes formatives a potenciar.

En el camp de l’Hoteleria valoren totes les oportunitats que s’han generat des de fa anys i les que sorgiran al voltant del Turisme i Mataró. En aquest sentit concreten l’opció d’especialitzarper cicles com el de Organització d’esdeveniments.

Respecte a la possibilitat d’un nou centre de Formació Professional integral aposten perquè aquest esdevingui un centre especialitzat de, com a molt, dos àmbits

En aquest sentit l’aposta pels cicles sociosanitaris i sanitaris (Innovació sanitària)seria una gran aposta estratègica de ciutat així com de sinergies amb el


Maresme (o Centre de Formació Professional Universitària tal com es defineixen informalment) ha treballat

En aquest sentit ha passat de 1.000 alumnes aproximadament als 3.235 alumnes

Recentment han detectat la disminució d’alumnat en enginyeries en contraposicióa l’augment dels graus més “socials”. Aquesta tendència ha fet que comencessin a

ons han aconseguit un augment del 30% en la matrícula en matèries informàtiques (molt demandat per els empreses residents al Tecnocampus).

les enginyeries i sanitari, economia col·laborativa, màrqueting...)

Després d’analitzar les potencialitats econòmiques de la ciutat i comarca per als propers anys, assenyalen alguns àmbits interessants per treballar en el camp de la

ests àmbits encaixen perfectament en la seva amb el seu centre

Abans d’entrar en el camp de la revisió de l’oferta assenyalen el concepte ” com a via a explorar i vincular directament en la hipotètica

construcció d’un campus integral de la Formació Professional o fins i tot a mig camí, en un possible campus virtual. Una governança que més enllà de ser una eina d’obrir

Pel que fa a l’oferta formativa de la ciutat i comarca, detallen una sèrie de possibles

, que valoren com una gran mancança ho a activitat cultural de la ciutat.

com a elements a explorar. Així com treballar per introduir l’Economia social de forma transversal en

’Institut Miquel Biada i en valoren molt com a ofertes formatives a potenciar.

valoren totes les oportunitats que s’han generat des de fa anys i les que sorgiran al voltant del Turisme i Mataró. En aquest sentit concreten l’opció d’especialitzar-se i apostar

Respecte a la possibilitat d’un nou centre de Formació Professional integral aposten t de, com a molt, dos àmbits

sociosanitaris i sanitaris (Innovació sanitària) seria una gran aposta estratègica de ciutat així com de sinergies amb el


12

Aquesta proposta es podria complementar ambde l’informació. Una més a explorar seria ampliar els cicles decamp de la logística i el transport i l’àmbit internacionalescola Maritimopesquera. Aquestaperò de molt risc per la forta inversió en les instal·lacions. 2.8 Altres propostes tècniques En els diferents debats mantinguts al voltant de la planificació de l’oferta formativa de Formació Professional hi ha hagut en tot moment sobre la taula les possibilitats i mancances d’alguns dels actuals espais formatius així com propostes de futur. Des de tots els centres s’ha posat molt èmfasi en la idea que aha un gran handicap; la gran dels centres i dels espais disponibles així com la limitació d’aules dificultaplantejaments de creixement. En aquest sentit s’apunta la necessitat d’un Pla de millora dels equipamentstitularitat Departament d’ que oferten cicles de Formació Professional. L’altre element que es posa sobre la taula pel debat és la construcció d’un possible nou centre de la Formació Professional.


Aquesta proposta es podria complementar amb estudis informàtics i de tecnologies

Una més a explorar seria ampliar els cicles de Comerç i Màrqueting sobretot en el camp de la logística i el transport i l’àmbit internacional així com la creació d’una escola Maritimopesquera. Aquesta segona admetent què és un sector en creixement però de molt risc per la forta inversió en les instal·lacions.

ropostes tècniques sobre els espais

En els diferents debats mantinguts al voltant de la planificació de l’oferta formativa de Formació Professional hi ha hagut en tot moment sobre la taula les possibilitats i

dels actuals espais formatius així com propostes de futur.

centres s’ha posat molt èmfasi en la idea que a l’hora de planificar hi ha un gran handicap; la gran limitació dels espais actuals. L’estat de manteniment

ntres i dels espais disponibles així com la limitació d’aules dificultaments de creixement.

En aquest sentit s’apunta la necessitat d’un Pla de millora dels equipamentsd’ Ensenyament així com del centre de titularitat municipal,

que oferten cicles de Formació Professional.

posa sobre la taula pel debat és la construcció d’un possible de la Formació Professional.


estudis informàtics i de tecnologies

Comerç i Màrqueting sobretot en el així com la creació d’una

segona admetent què és un sector en creixement

En els diferents debats mantinguts al voltant de la planificació de l’oferta formativa de Formació Professional hi ha hagut en tot moment sobre la taula les possibilitats i

dels actuals espais formatius així com propostes de futur.

l’hora de planificar hi ’estat de manteniment

ntres i dels espais disponibles així com la limitació d’aules dificulta

En aquest sentit s’apunta la necessitat d’un Pla de millora dels equipaments de així com del centre de titularitat municipal,

posa sobre la taula pel debat és la construcció d’un possible


13

2.9 Projectes Innovadors La Direcció d’Ocupació i Promoció Econòmicaprojectes que tenen transcendència estratègica2022. Els projectes són els següents:

- Projecte Innovació Social a Mataróeconòmic i que treb

a) Impuls de l’economia circular a Mataró:

impulsar el desplegament de l’economia circular a la ciutat de Mataró, oferint l’acompanyament de les empreses i al aflorar el potencial de circularitat existent, localitzaren projectes concrets que suposaran una oportunitat per a la promoció econòmica, el foment de l’ocupació i l’establiment de nous models de negoci.

b) Innovació Social aperspectiva de la innovació social a l’àmbit sectorial del turisme local. D’aquesta manera es vol cercar un nou model de turisme amb un intens component social i humà com a valor afegit pel territori ql’implementa.

c) Consolidació i llançament de projectes d’economia social i solidària als barris: Aquest projecte pretén oferir acompanyament a projectes col·lectius basats en lògiques de col·laboració i amb valors de l’economia social i solidària, oferincol·laboratiu necessari que garanteixi l’acceleració de la seva viabilitat i la creació d’ocupació de qualitat.

- Projecte Mar en Valor

bateria d’actuacions Front Marítim “Mar en Valor”, amb l’objectiu de definirde gestió global, pluridisciplinar i transversal al voltant de les oportunitats de ciutat derivades del concepte “Mar”, pernostre context de ciutat mediterrània, tant a nivell extern com també intern.

- Projecte Pla Estratègic de Promoció de Ciutat

2022, dins de l’eix “Model Turístic propi, de qualitat i sostorientació de creixement del sector”, i a partir de les conclusions del pla estratègic de promoció de ciutat, es definirà l’estratègia i mecanismes de desplegament i seguimentpolítiques transversa


Projectes Innovadors - Direcció d'Ocupació i Promoció Econòmica

a Direcció d’Ocupació i Promoció Econòmica iniciarà durant l’any 2018 tenen transcendència estratègica i transversal en el context del Mataró

Els projectes són els següents:

Projecte Innovació Social a Mataró: Nou motor de desenvolupament que treballarà 3 àmbits -subprojectes- de forma paral·lela:

Impuls de l’economia circular a Mataró: Aquest projecte permetrà impulsar el desplegament de l’economia circular a la ciutat de Mataró, oferint l’acompanyament de les empreses i al mateix Ajuntaaflorar el potencial de circularitat existent, localitzar-ho i dinamitzaren projectes concrets que suposaran una oportunitat per a la promoció econòmica, el foment de l’ocupació i l’establiment de nous models de

Innovació Social a Turisme: Aquest projecte es basa en l’aplicació de la perspectiva de la innovació social a l’àmbit sectorial del turisme local. D’aquesta manera es vol cercar un nou model de turisme amb un intens component social i humà com a valor afegit pel territori q

Consolidació i llançament de projectes d’economia social i solidària als

quest projecte pretén oferir acompanyament a projectes col·lectius basats en lògiques de col·laboració i amb valors de l’economia social i solidària, oferint les eines pràctiques i l’assessorament col·laboratiu necessari que garanteixi l’acceleració de la seva viabilitat i la creació d’ocupació de qualitat.

Projecte Mar en Valor. Dins de les actuacions essencials de la primera bateria d’actuacions del Mataró 2022, es desenvoluparà el pla estratègic del Front Marítim “Mar en Valor”, amb l’objectiu de definir i construir un marc de gestió global, pluridisciplinar i transversal al voltant de les oportunitats de ciutat derivades del concepte “Mar”, per tal de revaloritzar el mar en el nostre context de ciutat mediterrània, tant a nivell extern com també intern.

Projecte Pla Estratègic de Promoció de Ciutat. En el marc de l’Estratègia 2022, dins de l’eix “Model Turístic propi, de qualitat i sostorientació de creixement del sector”, i a partir de les conclusions del pla estratègic de promoció de ciutat, es definirà l’estratègia i mecanismes de desplegament i seguiment per incorporar la Promoció de Ciutat en les polítiques transversals de l’organització.


Direcció d'Ocupació i Promoció Econòmica

iniciarà durant l’any 2018 diferents en el context del Mataró

: Nou motor de desenvolupament de forma paral·lela:

quest projecte permetrà impulsar el desplegament de l’economia circular a la ciutat de Mataró,

Ajuntament per fer ho i dinamitzar-lo

en projectes concrets que suposaran una oportunitat per a la promoció econòmica, el foment de l’ocupació i l’establiment de nous models de

quest projecte es basa en l’aplicació de la perspectiva de la innovació social a l’àmbit sectorial del turisme local. D’aquesta manera es vol cercar un nou model de turisme amb un intens component social i humà com a valor afegit pel territori que

Consolidació i llançament de projectes d’economia social i solidària als quest projecte pretén oferir acompanyament a projectes

col·lectius basats en lògiques de col·laboració i amb valors de l’economia t les eines pràctiques i l’assessorament

col·laboratiu necessari que garanteixi l’acceleració de la seva viabilitat i

Dins de les actuacions essencials de la primera del Mataró 2022, es desenvoluparà el pla estratègic del

i construir un marc de gestió global, pluridisciplinar i transversal al voltant de les oportunitats de

tal de revaloritzar el mar en el nostre context de ciutat mediterrània, tant a nivell extern com també intern.

En el marc de l’Estratègia 2022, dins de l’eix “Model Turístic propi, de qualitat i sostenible, com a orientació de creixement del sector”, i a partir de les conclusions del pla estratègic de promoció de ciutat, es definirà l’estratègia i mecanismes de

per incorporar la Promoció de Ciutat en les


14

3.- Pluja d’idees de revisió de l’oferta FP a Mataró. Els diferents encaixos a tenir en compte pel que fa la revisió de l’oferta, mirant les dades objectives detallades anteriorment, són:

a) Oferta formativa que tingui

b) Oferta formativa que vagi lligada als plans estratègics socials i econòmics de la ciutat.

c) Oferta formativa basada en el funcionament actual de l’oferta a dia d’avui.

d) Oferta formativa amb mancances a la comarca i / o amb demanda.

I les actuacions a executar passarien per:

a) Nova implementació b) Ampliació i/o modificació

c) Reorientació i/o revisió

Les propostes recollides en aquestes categories són:

Inserció laboral

AC

TUA

CIO

NS

No

va

imp

lem

enta

ció

Ensenyaments artístics

Turisme i Hoteleria

Mo

dif

icac

ió i

/o

Am

plia

ció

Sociosanitari

Comerç àmbit transport

Comerç àmbit logístic

Informàtica i TIC

Rev

isió

i/o

reo

rien

taci

ó


luja d’idees de revisió de l’oferta FP a Mataró.

Els diferents encaixos a tenir en compte pel que fa la revisió de l’oferta, mirant les dades objectives detallades anteriorment, són:

Oferta formativa que tingui inserció laboral

Oferta formativa que vagi lligada als plans estratègics socials i econòmics de

Oferta formativa basada en el funcionament actual de l’oferta a dia d’avui.

Oferta formativa amb mancances a la comarca i / o amb demanda.

actuacions a executar passarien per:

Nova implementació

odificació

Reorientació i/o revisió

Les propostes recollides en aquestes categories són:

OBJECTIU DE L'ACTUACIÓ

De caire estratègic Millora de l’oferta actual


Economia social

Turisme i Hoteleria

Sociosanitari Sociosanitari

Comerç àmbit transport Comerç àmbit transport Comerç àmbit transport

Comerç àmbit logístic Comerç àmbit logístic

Informàtica i TIC

Robòtica/Mecatrònica

Química/Mant. vehicles

Obra civil Obra civil


Els diferents encaixos a tenir en compte pel que fa la revisió de l’oferta, mirant les

Oferta formativa que vagi lligada als plans estratègics socials i econòmics de

Oferta formativa basada en el funcionament actual de l’oferta a dia d’avui.

Oferta formativa amb mancances a la comarca i / o amb demanda.

Millora de l’oferta actual Lideratge comarcal


Economia social

Comerç àmbit transport Comerç àmbit transport

Comerç àmbit logístic

/Mant. vehicles


15

La justificació objectiva de cada acció en relació a l’oferta la dades objectives trobades més amunt en el document. Nova implementació

- Ensenyaments artístics:una inserció laboral de més del 60% i sense oferta a la comarca.També inclòs en els trobada amb el Tecnocampus en surt reforçada la idea de potenciar els Artístics. També l’aposta queda reflectida a les conclusions del debat Educatiu 20

- Economia social:possibilitats de liderar la comarca. També ho recull com a àmbit de treball el pacte per l’ocupació i el desenvolupament econòmic de Mataró. Des del Tecnocampus ho veuen com un elements transversal i de capacitació a treballar. També s’inclou a treballar des de la Direcció d’Ocupació i Promoció Econòmica.

- Turisme i Hoteleria:estratègic segons l’aposta del Mataró 20del Pla marítim. També s’inctreballar des de la Direcció d’Ocupació i Promoció Econòmica.I en les propostes de l’informe de la Diputació.

Ampliació i/o modificació

- Sociosanitarides plans estrad’innovació i salut.També inclòs en els propostes de l’informe de la Diputació i en un àmbit de reflexió del Consell econòmic i social. Així mateix crearia passarel·les formatives directes amb el Tecnocampus

- Comerç i màrquetingLa família del comerç té una elevada inserció laboral a Mataró. Caldria avaluar si els àmbits proposats també. Part estratègica en el sector Iveco-Pegaso. Lideratge comarcal. També es parla depacte per l’ocupació i el desenvolupament econòmic.

- Informàtica:per la tecnologia. Sinergies directes en la matèria amb el Tecnocampus.

- Mecatrònica, fabricació mecànica, mantenimentRobòtica i Químical’Institut que els imparteix


La justificació objectiva de cada acció en relació a l’oferta la podem trobar en les dades objectives trobades més amunt en el document.

Ensenyaments artístics: Estratègic (nova escola municipal d’arts) amb una inserció laboral de més del 60% i sense oferta a la comarca.També inclòs en els propostes de l’informe de la Diputació.trobada amb el Tecnocampus en surt reforçada la idea de potenciar els Artístics. També l’aposta queda reflectida a les conclusions del debat Educatiu 20-22.

Economia social: Estratègic segons el marc de Matarópossibilitats de liderar la comarca. També ho recull com a àmbit de treball el pacte per l’ocupació i el desenvolupament econòmic de Mataró. Des del Tecnocampus ho veuen com un elements transversal i de capacitació a treballar. També s’inclou en els projectes innovadors a treballar des de la Direcció d’Ocupació i Promoció Econòmica.

Turisme i Hoteleria: Una inserció laboral de més del 60 %. De caire estratègic segons l’aposta del Mataró 20-22 amb el desenvolupament del Pla marítim. També s’inclou en els projectes innovadors a treballar des de la Direcció d’Ocupació i Promoció Econòmica.I en les propostes de l’informe de la Diputació.

Sociosanitari: Amb una inserció laboral molt elevada i formant part des plans estratègics de ciutat Mataró 20-22 a través del parc d’innovació i salut. També inclòs en els propostes de l’informe de la Diputació i en un àmbit de reflexió del Consell econòmic i social. Així mateix crearia passarel·les formatives directes amb el Tecnocampus.

Comerç i màrqueting en l’àmbit del transport i la logística:La família del comerç té una elevada inserció laboral a Mataró. Caldria avaluar si els àmbits proposats també. Part estratègica en el sector

Pegaso. Lideratge comarcal. També es parla depacte per l’ocupació i el desenvolupament econòmic.

Informàtica: Amb gran inserció laboral, seria una aposta transversal per la tecnologia. Sinergies directes en la matèria amb el Tecnocampus.

Mecatrònica, fabricació mecànica, manteniment Robòtica i Química serien opcions a ampliar des del punt de vista

nstitut que els imparteix. Estudiar altres com manteniment de iots.


podem trobar en les

Estratègic (nova escola municipal d’arts) amb una inserció laboral de més del 60% i sense oferta a la comarca.

propostes de l’informe de la Diputació. De la trobada amb el Tecnocampus en surt reforçada la idea de potenciar els Artístics. També l’aposta queda reflectida a les conclusions del

Estratègic segons el marc de Mataró 20-22 i amb possibilitats de liderar la comarca. També ho recull com a àmbit de treball el pacte per l’ocupació i el desenvolupament econòmic de Mataró. Des del Tecnocampus ho veuen com un elements transversal i

en els projectes innovadors a treballar des de la Direcció d’Ocupació i Promoció Econòmica.

Una inserció laboral de més del 60 %. De caire 22 amb el desenvolupament

lou en els projectes innovadors a treballar des de la Direcció d’Ocupació i Promoció Econòmica.

: Amb una inserció laboral molt elevada i formant part 22 a través del parc

També inclòs en els propostes de l’informe de la Diputació i en un àmbit de reflexió del Consell econòmic i social. Així mateix crearia

en l’àmbit del transport i la logística: La família del comerç té una elevada inserció laboral a Mataró. Caldria avaluar si els àmbits proposats també. Part estratègica en el sector

Pegaso. Lideratge comarcal. També es parla de polígons en el

Amb gran inserció laboral, seria una aposta transversal per la tecnologia. Sinergies directes en la matèria amb el

de vehicles, serien opcions a ampliar des del punt de vista de

. Estudiar altres com manteniment de iots.


16

Annex 1. Cicles que sí s’ofereixen a Mataró i Maresme amb els centres i ciutats on s’ofereixen.

Activitats físiques i esportives

Grau mitjà

Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural

Grau superior

Ensenyament i Animació Socioesportiva

Administració i gestió

Grau mitjà

Gestió Administrativa

Grau superior

Administració i Finances

Assistència a la Direcció

Agrària

Grau mitjà

Jardineria i Floristeria

Comerç i màrqueting

Grau mitjà

Activitats Comercials

Activitats Comercials, perfil professional Moda

Grau superior

Gestió de Vendes i Espais Comercials

Màrqueting i Publicitat

Màrqueting i Publicitat perfil professional Enològic

Edificació i obra civil

Grau mitjà

Obres d'Interior, Decoració i Rehabilitació

Grau superior

Projectes d'Edificació

Electricitat i electrònica

Grau mitjà

Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques

Grau superior

Automatització i Robòtica Industrial

Fabricació mecànica

Grau superior

Programació de la Producció en Fabricació Mecànica

Hoteleria i turisme

Grau mitjà

Cuina i Gastronomia

Serveis en Restauració

Grau superior

Agències de Viatges i Gestió d'Esdeveniments

Direcció de Cuina

Gestió d’allotjaments turístics

Imatge personal

Grau mitjà

Estètica i Bellesa

Perruqueria i Cosmètica Capil·lar

Indústries alimentàries

Grau mitjà

Forneria, Pastisseria i Confiteria

Informàtica i comunicacions

Grau mitjà

Sistemes Microinformàtics i Xarxes


. Cicles que sí s’ofereixen a Mataró i Maresme amb els centres i ciutats on

CENTRE 1 CENTRE 2 CENTRE 3

Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural ESCOLA PIA

ESCOLA PIA FRETA

BIADA THOS I

CODINA ESCOLA

PIA

BIADA THOS I

CODINA ESCOLA

PIA

THOS I CODINA

THOS I CODINA

THOS I CODINA

ESCOLA PIA

Màrqueting i Publicitat perfil professional Enològic

BIADA

BIADA

BIADA

BIADA

Programació de la Producció en Fabricació Mecànica BIADA

PUIG I CADAFALCH

THOS I CODINA ESCOLA

PIA


. Cicles que sí s’ofereixen a Mataró i Maresme amb els centres i ciutats on

LOCALITAT

MOTNGAT i PINEDA

PINEDA

ARENYS,CALELLA,PREMIÀ

CALELLA I PREMIÀ

ARENYS i PREMIÀ

ALELLA, PREMIÀ

PREMIÀ

ALELLA

PINEDA i PREMIÀ

CALLELA i SANT POL

CALLELA i SANT POL

CALELLA

CALELLA

CALELLA

MALGRAT

MALGRAT

CALELLA

CALELLA, TORDERA


17

Grau superior

Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa

Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma

Desenvolupament d'Aplicacions Web

Instal·lació i manteniment

Grau mitjà

Manteniment Electromecànic

Manteniment d’Embarcacions d’Esbarjo

Grau superior

Mecatrònica Industrial

Química

Grau mitjà

Operacions de Laboratori

Grau superior

Fabricació de Productes Farma, Biotecnològics i Afins

Laboratori d'Anàlisi i Control de Qualitat

Sanitat

Grau mitjà

Cures Auxiliars d'Infermeria

Emergències sanitàries

Farmàcia i Parafarmàcia

Grau superior

Higiene Bucodental

Laboratori Clínic i Biomèdic

Serveis socioculturals i a la comunitat

Grau mitjà

Atenció a Persones en Situació de Dependència

Grau superior

Educació Infantil

Integració Social

Tèxtil, confecció i pell

Grau mitjà

Confecció i Moda

Grau superior

Patronatge i Moda

Transport i manteniment de vehicles

Grau mitjà

Electromecànica de Vehicles Automòbils


THOS I CODINA

Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma ESCOLA PIA

THOS I CODINA ESCOLA

PIA

BIADA

BIADA

BIADA

BIADA

Fabricació de Productes Farma, Biotecnològics i Afins BIADA

BIADA

SATORRAS FRETA

SATORRAS

SATORRAS

FRETA

SATORRAS FRETA

PUIG I CADAFALCH FRETA

PUIG I CADAFALCH FRETA

PUIG I CADAFALCH

BIADA


CALELLA i MASNOU

CALELLA

CALELLA

MASNOU i PINEDA

MASNOU,CALELLA,PINEDA

MASNOU, PINEDA

CANET

CANET

PREMIÀ


18

Planificació de l’oferta de la Formació Professional a MataróPlanificació de l’oferta de la Formació Professional a Mataró

planificació de l’oferta de la formació professional a mataró · la comissió de planificació...

Documents