LA PLANIFICACIÓ SOCIOCULTURALUN ENFOCAMENT COMUNICATIU I

PROCESSUAL

CARLES MONCLÚS

“L’acció d’organitzar i estructurar en un període de temps determinat i en una àrea,

sector o àmbit definit, un conjunt d’actuacions i activitats mitjançant unes tècniques i

mètodes coneguts, tot utilitzant una sèrie de recursos específics, tant humans com

financers, tècnics i materials per tal d’aconseguir uns objectius concrets.”Mille, J.M. Manual bàsic per a l’elaboració de projectes. Útils Pràctics. Ajuntament de Barcelona

“ El projecte és un pla de treball amb caràcter de proposta que concreta els elements

necessaris per aconseguir uns objectius desitjables”Pérez Serrano, G. (1993) Elaboración de Projectes Sociales. Casos prácticos. Narcea

“Ordenació d’un conjunt d’activitats que, tot combinant recursos humans, materials,

financers i tècnics, es realitzen amb el propòsit d’aconseguir un determinat objectiu o

resultat.”Ander-Egg, E.; Aguilar, Mª J. (1997) Cómo elaborar un projecte. Instituto de Ciencias Sociales Aplicadas.

“Parlarem de projecte per tal de referir-nos a allò que sobre el paper preveu allò que s’ha

d’aconseguir actuant sobre una realitat concreta i com ha d’aconseguir-se.”Deltoro, E. (1991) Cómo hacer projectes de animación para trabajar con niños i jóvenes. Trajecte Associats

Què és un projecte?moltes definicions

Carles Monclús

una que a mi em serveix….

“Document previ públic que comunica quina és

l'acció/ intervenció que es pretén fer, i que

serveix d'element per a l’avaluació"

Una acció sobre un determinat context o territori.

Amb un nivell de concreció.

Amb una durada determinada.

Amb uns valors ètics, educatius, filosófics que el

sustenten.

CASTELLS, M (2011) Disseni, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques. Slideshare

Nivell de concreció

LA IDEA

“El millor projecte és aquell que conté propostes

originals expressades amb senzillesa, precisió i

sensibilitat.”

García Martínez, C.E.

TÈCNIQUES PER DESENVOLUPAR LA CREATIVITAT

EN UN GRUPhttp://www.neuronilla.com/desarrolla-tu-creatividad/tecnicas-de-creatividad

BRAINWRITINGÉs una variant de la pluja d’idees per a fer-la per escrit. El grup en cercle amb un paper en blanc per

persona. Es dona un temps per tal que cada membre individualment escriga les idees que se li ocurresquen (

dos minuts i tres o quatre idees). A la indicació del dinamitzador, es canvien al mateix temps tots els papers

(per exemple al membre que té cadascú a la dreta). Es lligen en silenci les idees que ha escrit el company, no

es jutgen i s’escriuen noves idees (inspirades o no amb les del company). Després de dues o tres rondes es

lligen en veu alta les idees que han sorgit i es decideix quines agraden al grup.

SCAMPEREs tracta d’una serie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definició del problema creatiu.

SUBSTITUIR (coses, llocs, procediments, idees,..)

COMBINAR ( temes, conceptes, idees, emocions,..)

ADAPTAR ( idees d’altres, llocs, temps, persones, contextos,..)

MODIFICAR ( afegir alguna idea a quelcom que ja es fa)

PENSAR ALTRES USOS ( extraure altres possibilitats d’espais, recursos,..)

ELIMINAR (simplificar, llevar aspectes,...)

REORDENAR (modificar elements, canviar-los de lloc)

BENCHMARKING

També per a tenir idees per a projectes és molt important en treball de Benchmarking. Procés sistemàtic

i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions.

Consisteix en agafar com a "comparadors" o benchmarks aquells productes, serveis i processos de treball que

pertanyen a organitzacions que evidencien les millors pràctiques sobre l'àrea d'interès, amb el propòsit de

transferir el coneixement de les millors pràctiques i la seva aplicació.

Després d’analitzar els projectes cal modificar-los i adaptar-los al nostre context.

DIFERENTS ESQUEMS Ander-Egg, E.; Aguilar, Mª J. (1997)

1. Denominació del projecte

2. Naturalesa del projecte

a) Descripció del projecte

b) Fonamentació o justificació

c) Marc institucional

d) Finalitat del projecte

e) Objectius

f) Metes

g) Beneficiaris

h) Productes

i) Localització física i cobertura espacial.

3. Especificació operacional de les activitats i tasques a realitzar.

4. Mètodes i tècniques a utilitzar.

5. Determinació dels terminis o calendari d’activitats.

6. Determinació de los recursos necessaris

a) Humans

b) Materials

c) Tècnics

d) Financers

7. Càlcul de costos d’execució i elaboració del pressupost

8. Estructura organitzativa i de gestió del projecte.

9. Indicadors de avaluació del projecte

10.Factors externs condicionants o pre-requisits per a l’assoliment dels efectes i impacte del projecte

DIFERENTS ESQUEMES Medina, M.E. (1995)Medina, M.E.(1995) Organizar, planificar i evaluar en las entidades asociativas. Federación de Asociaciones Murcianas de Discapacitados Físicos

1. Títol del projecte

2. Resum del projecte

3. Antecedents i situació actual del tema central del projecte.

4. Bibliografia més rellevant comentada.

5. Objectius generals i específics.

6. Població objectiu

7. Localització geogràfica.

8. Estructuració de les activitats.

9. Metodologia.

10. Calendari general.

11. Instal·lacions i equipament per realitzar el projecte.

12. Recursos humans.

13. Pressupost.

14. Altres consideracions.

DIFERENTS ESQUEMES - BANCAJA 2007

1. DADES DE L’ENTITAT SOL·LICITANT

2. DADESS DE LA INTERVENCIÓ

1. Presentació resumida del projecte (Títol, breu resum, tipologia del projecte,

import total i sol·licitat, àmbit territorial i periode d’execució)

2. Descripció resumida del procés d’identificació, diseny i formulació de la

intervenció.

3. Antecedents, context i pertinència.

4. Actors en la intervenció.

5. Estructura operativa de la intervenció

• Objectiu general ( amb indicadors associats)

• Objectius específics ( amb indicadors associats i resultats esperatss)

• Calendarització de les activitats ( títol i mesos de execució)

• Estructura de recursos necessaris per a la intervenció ( recursos humans

remunerats i voluntaris)

6. Anàlisi del pla de comunicació.

7. Anàlisi de viabilitat i sostenibilitat.

8. Processos de transparència, seguiment i avaluació

9. Afegir informació rellevant per a la valoració.

DIFERENTS ESQUEMES - LA CAIXA 2007

1. PROGRAMA EN QUÈ S’EMMARCA

2. DEFINICIÓ DEL PROJECTE (Títol, finalitat , resum i entitats participants)

3. BENEFICIARIS (Directes, indirectes i perfil)

4. TEMPORALITZACIÓ ( Data d’inici i de final)

5. PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE

A. Identificació de necessitats.

B. Objectiu general

C. Objectius específics ( Accions concretes que es faran per respondre a l’objectiu general)

D. Activitats previstes

E. Temporalització de les activitats

F. Plan de difusió

G. Recursos necessaris: humans, materials i tècnics.

H. Resultats esperats

I. Mecanismes d’avaluació

6. PRESSUPOST DEL PROJECTE

7. SOSTENIBILITAT DEL PROJECTE ( Viabilitat tècnica, econòmica i pla de continuïtat)

UN ESQUEMA SENZILL Monclús, C.

que intenta centrar-se en el procés i la comunicació

1. Títol o denominació del projecte.

2. Dades identificatives

3. Descripció

4. Justificació

5. Destinataris

6. Objectius

7. Organització i metodologia

8. Cronograma de tasques

9. Activitats i serveis que es plantegen.

10.Cronograma / calendari-resum de les activitats

11.Difusió

12.Recursos

13.Avaluació: model i instruments

0. Títol o denominació

Creatiu i evocador

Sintètic de la temàtica del projecte

Congruent amb el contingut

Original

Breu i fàcil de recordar

Poden incloure frases fetes, jocs de paraules, tornades de

cançons,...

Equilibrar un títol creatiu amb un subtítol descriptiu.

1. Dades identificatives

• Nom dels autors/es i dels responsables del projecte.

• Adreça, telèfon, e-mail, pàgina web o blog.

• Dades de l’organització

2. Descripció

• Explicació descriptiva no molt extensa de en què consisteix en

projecte, i que permeta a qui el llig fer-se una idea de què va.

(Extensió màxima 200 paraules)

• Resum de les raons, la situació de partida, les activitats, i el

marc de referència de la institució que impulsa el projecte.

• Si hi ha algun aspecte innovador assenyalar-lo.

3. Justificació• Per què aquest projecte és idoni o adequat en el context concret, per tant ha

de tenir una part descriptiva del context i del territori de la intervenció i una

part justificativa.

• Per tant cal incloure el MARC de REFERÈNCIA, es a dir en quin context

s’inscriu el projecte. (hi ha autors que el aquest marc de referència el posen

a banda en un altre apartat)

• Ha d’expressar les raons fonamentals que fonamenten i justifiquen el

projecte.

• Es traslladen ací moltes de les dades obtingudes a l’anàlisi del context previ

al projecte: característiques del territori i de la institució que impulsa el

projecte, exposició del punt de partida, els indicadors que expressen la

necessitat de posada en marxa del projecte, ...

• Cal argumentar la coherència i la viabilitat d’eixe projecte per a eixe context.

• Es poden incloure referències bibliogràfiques, referències a altres projectes i

normativa que justifique.

4. Destinataris

Perfil dels destinataris (edat, situació laboral, social, gènere,….

Nombre i cobertura ( usuaris potencials i reals)

5. Objectius

Els objectius del projecte indiquen el “Per a què” del

projecte, és a dir cap on anem, les finalitats del projecte.

D’acord amb les diferents corrents que hi ha hagut en el

terreny de la planificació hi ha diferents models a l’hora de

definir-los.

En funció de la nostra perspectiva i les demandes de la

institució a la que anem a presentar el projecte podem

optar per un o altre model.

“Es tracta de definir només els Objectius o finalitats generals del

projecte.

Els objectius proposats són una guia orientadora de l’acció, un

plantejament ètic, una indicació de cap on anem, del camí a seguir i no es

poden concretar els resultats perquè la realitat i els subjectes són

canviants i definir prèviament el punt d’arribada limita la llibertat dels

subjectes participants i les possibilitats d’avançar.

Seguint aquest model es podrien definir uns Objectius específics de

cada activitat, o grup d’activitats, que tindrien el mateix caràcter orientador

de l’acció i no establirien en cap cas els resultats previstos.

MODEL A

Objectiu

RESULTATS PREVISTOS I NO PREVISTOS

MODEL B

Objectius generalsIndiquen les finalitats generals del projecte

No n’hi ha d’haver molts (3 o 4 màxim)

No indiquen resultats concrets del projecte sinó efectes generals

Verbs: recolzar, promoure, propiciar, fomentar, contribuir, estimular, orientar, concienciar,

dinamitzar, prevenir, potenciar, millorar,

Objectius específicsConcreten els objectius generals.

Cada un, dos o tres d’ells deriven d’un objectiu general.

Verbs: Augmentar, incrementar, disminuir, mantenir, realitzar, fer, donar, aconseguir,

organitzar, obtenir, crear, calcular, resoldre, constituir..

Es poden concretar en objectius operatius o metes que indiquen quant, quan i on es vol

aconseguir en concret. Però normalment aquest quant, quan i on es concreta en el mateix

objectiu específic.

OBJECTIU GENERAL 1 OBJECTIU GENERAL 2

OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1OBJECTIU ESPECÍFIC 1.2 OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1 OBJECTIU ESPECÍFIC 2.2

RESULTAT 1.1 RESULTAT 1.2 RESULTAT 2.1 RESULTAT 2.2

MODEL C

Objectiu general: propòsit central del projecte.

Objectius específics o complementaris: són posteriors especificacions

o passos que cal fer per assolir l’objectiu general. No sempre són necessaris.

Metes : Quant es vol fer, serveis que es prestaran, i/o necessitats que es

cobriran. Les metes operacionalitzen els objectius, establint quant, quan i on es

realitzaran aquests, de manera que les activitats i accions puguen ser clarament

establertes.

Productes: resultats de les activitats. Són la condició prèvia per a l’assoliment

dels objectius i metes. Si s’obtenen els productes programats y es donen les

condicions o supòsits establerts, llavors han d’assolir els objectius i metes

corresponents.

Els productes poden ser:Resultats materials ( nombre de cooperatives creades, nombre de vivendes

construïdes, escoles construïdes, instal·lacions,...)

Serveis prestats ( persones capacitades, serveis proporcionats, crèdits atorgats,..)

6. Organització i metodologia

Pel que fa als aspectes organitzatius podem parlar de:

Les estructures i mecanismes d'organització.

Mecanismes de funcionament (reunions de coordinació i

responsables)

Tasques i funcions del personal

Organigrama

Les estructures i fórmules de participació.

Tractament específic dels principals problemes que puguen sorgir en

la dinàmica de l'acció.

Intermediació i preus ( Com accedirà el públic/usuaris al servei o a les

activitats i decisions sobre el preu inclús en el cas que siga debades)

i en quant a metodologia

Rols i actituds a adoptar per l'animador

Estratègies i mètodes de treball.

Com s’organitzaran els participants

7. Cronograma de tasques

Gantt

Es tracta

d’incloure ací un

cronograma de

Gantt o xarxa

PERT de les

tasques

necessàries per a

dur endavant el

projecte. Encara

que al quadre les

anomena

activitats, no són

activitats del

projecte sinó

tasques

necessàries per

dur-lo endavant.

Existeix el programa informàtic gratuït Ganttproject que podeu descarregar a

http://www.ganttproject.biz/download

Permet dissenyar tant gràfiques GANTT com xarxes PERT

PERT

8. Activitats i serveis

Nom de l’activitat/ servei:

OBJECTIUS Delimitar els objectius específics de l’activitat

DESENVOLUPAMENT/ METODOLOGIA Explicar amb detall el desenvolupament de l’activitat i la metodologia, o el funcionament del servei

RECURSOS MATERIALS MATERIAL FUNGIBLE

MATERIAL NO FUNGIBLE

RESPONSABLE

RECURSOS ECONÒMICS

CALENDARI

LOCALITZACIÓ

AVALUACIÓ Detallar els instruments d’avaluació que s’utilitzaran

Des del nostre punt de vista les activitats i serveis s’han d’explicar detalladament. Ja que descriuen

“Què” farem. Són, per tant la part fonamental del projecte. Qui llig el projecte ha de poder

visualitzar l’activitat tal com es farà o el servei com es desenvoluparà.

Es pot utilitzar una fitxa d’activitat o un model narratiu però en ambdós casos cal explicar amb detall

l’activitat o el servei.

9. CalendariNo en tots els projectes és necessari. Però de vegades és útil fer un cronograma de les activitats.

Aquest pot prendre la forma de calendari o de diagrama de Gantt.

Nosaltres considerem que aquest cronograma és especialment necessari en el cas de setmanes

culturals, agendes culturals, jornades, fires ....

Moltes vegades podem fer un simple quadre de doble entrada ( els dies dalt en horitzontal i els

horari a l’esquerra en vertical) i dins del quadre ubiquem la denominació de cada activitat ( no les

expliquen ja que les hem explicades a l’apartat anterior.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

9-10,30 h

11-13 h.

15-17 h.

17-19 h.

19-21 h.

9. DifusióCom es farà la difusió del projecte? És un aspecte molt important per als possibles

patrocinadors.

Premsa i mitjans de comunicació

Roda de premsa, dossier de premsa, notes de premsa

Generant notícia ( cunyes radiofòniques, televisió, ...)

Publicitat

Actes de presentació

Trobades amb personatges públics.

A través de personatges clau recomanació

Material informatiu

Cartells, flyers, tríptics o díptics informatius,..

Màrqueting directe, Mailings

Internet i telefonia

SMS massius o whatsup

Internet ( pàgina web, blogs, usuaris registrats, enviaments d’emails)

Xarxes socials (Facebook, Tuenti, Twitter,..)

Telemàrketing (Telefonades a col·lectius o públic en general)

11. Recursos

• MATERIALS

Material fungible, no fungible i equips tècnics necessaris. Es

poden agrupar per activitats.

• HUMANS

Professionals de l’entitat o institució, personal contractat

específicament per al projecte i voluntariat (amb indicació de les

hores de dedicació i titulació i tasques assignades)

• ECONÒMICS: EL PRESSUPOST

EL PRESSUPOST

DESPESES

PERSONAL

Totes les despeses referides a tota persona que participa en el projecte o programa de

forma remunerada. S'ha d'especificar el càrrec o la funció, el tipus de contracte i la

remuneració.

DIETES

Despeses de desplaçament del personal, comunicacions, etc..

MATERIAL

Cal incloure ací tant el material comú al projecte, i el material específic per a cada

unitat de programació ( si és que n'hi ha més d'una).

Material inventariable : És el material que no es gasta i dura per a més d'una

activitat.

Lloguer de material, Amortització del material propi

Material fungible : Material que es gasta i cal reposar.

RECURSOS TÈCNICS

Despeses d’assessorament, formació, reciclatge,...

INFRAESTRUCTURA I MANTENIMENT

Despeses referides a locals i espais on es realitzen les activitats, mobiliari,

instal·lacions, despeses de transport. Amortització.

FUNCIONAMENT

Electricitat, aigua, gas, telèfon, neteja, assegurances,..

IMPREVISTOS

No hauria de superar mai el 10 %, i normalment és al voltant del 5 %

EL PRESSUPOST

INGRESSOS

FINANÇAMENT PROPI

SUBVENCIONS I DONACIONS

Aportades per diferents administracions i entitats o particulars

INGRESSOS DE PATROCINADORS

Aportats per empreses, Fundacions, Caixes d’Estalvis, Bancs

INGRESSOS PROCEDENTS DEL PROJECTE

Provinents de la venda de productes o serveis derivats de les activitats.

QUOTES

Abonades pels destinataris de l’activitat.

INGRESSOS ATÍPICS

Procedents d’activitats com ara rifes, venda de loteries, concursos, etc

12. Avaluació

• Model

• Aspectes a avaluar

• Instruments d’obtenció de dades previstos

TÈCNIQUES I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

1.ANÀLISI DE DOCUMENTS

Documents escrits , Documents estadístics/ numèrics, Documents cartogràfics ,

Documents d'imatge i so , Documents-objecte

2.ENTREVISTA

Estructurada , Semiestructurada , Lliure o oberta

3.QÜESTIONARI

TANCATS., OBERTS, MIXTOS

4.OBSERVACIÓ

SISTEMES NARRATIUS: Registres en diaris / llibres d'actes, Incidents crítics, anecdotari,

Descripció de mostres, Notes de camp, ..

SISTEMES CATEGORIALS

5.TÈCNIQUES D'ANÀLISI EN GRUP

Grup de discussió, Grup quadriculat, qualificacions i sentiments, Balanç, Quartets,...

6.TÈCNIQUES QUE ANALITZEN LES RELACIONS DINS DEL GRUP

Sociograma, Ordit,...

7.TÈCNIQUES CREATIVES

Full sobre terra, Collage,...