pinyons abril 2014

A.M.P.A. ESCOLA TRES PINS. MONTJUÏC

2pinyons press 3 pinyons press

Equip de redacció:6è: Òliver Ayet, Mauro Barrera,Teo Bates, Isard Dané, Àlex Idema 5è: Maia Albanell, Gerard Argany, Fabio Benavente, Pau Esquirol, Vània Gensana

Coordinadora Escola:Gemma Bladé.

Direcció, redacció i maquetació: Comissió Pinyons Press de l’AMPA ( Amàlia Robb, Gisela Scollo, Maria Vaz-König, Marc Alba, Meritxell Hernández,,Miguel Fernández, Mireia Herrera, Pepa Martínez, Sílvia Farrés, Teresa Martí)

INVESTIGACIONSEDITORIAL

La tecnologia és un coneixement fet per crear béns i serveis. Avui en dia n’hi ha molta, com per exem-

ple uns robots que netegen, televisors intel·ligents, etc. Ara al segle XXI estem bastant avançats. A més

de donar-nos serveis i béns també gràcies a ella hem evolucionat. La majoria de la tecnologia funciona

amb electricitat. Això implica desenvolupament i descàrregues del programa. La tecnologia més avançada

(mòbils, televisors, etc.) ve del Japó, on es fa la majoria de la TECNOLOGIA.

L’Scentee és un dispositiu capaç d’expulsar

aromes. Es connecta a la presa d’auriculars dels

telèfons mòbils. Encara no està a la venda a Eu-

ropa, però a Estats Units té un preu d’uns 35$,

(25,50 €). No només pot enviar i percebre aro-

mes, sinó que també pot crear un ambient més

agradable al teu gust amb expulsions controlades

que es realitzen cada poc temps. Les olors les ex-

pulsa amb uns cartutxos que té incorporats. Sen-

se canviar els cartutxos, pot aguantar fins a 100

usos.Mau

ro B

arre

ra, 6

è

És un felí d’aspecte gràcil amb potes llargues

i una cua curta amb una borla negra a la punta.

Té unes orelles punxegudes que estan acabades

amb una pinzellada negra de pèls rígids que afa-

voreixen el seu camuflatge. També es caracte-

ritza per les seves patilles, que van des de les

seves galtes cap avall. Es nodreix, bàsicament,

amb conills. No hi ha cap prova que tingui cap al-

tra presa. De depredadors només en té un, l’hu-

mà. Actualment només n’existeixen uns 300 a la

Península, i això fa que sigui el felí més amenaçat

del món.

EL LINX IBèrIC

Teo

Bate

s, 6

èPa

u Es

quir

ol, 5

è

Per fi han arribat les vacances de Setmana Santa! Segur que tota la comunitat educativa està desitjant desconnectar-se del món intens de Tres Pins i gaudir d’uns dies diferents, sigui per Barcelona o més lluny.

Enguany aquestes vacances cauen a les por-tes de Sant Jordi, en plena primavera, i per tant l’equip editorial de Pinyons Press volem aprofitar aquestes línies per animar-vos a lle-gir una bona novel·la o algun altre bon llibre en els propers dies. No oblideu que nenes i nens de totes les edats gaudeixen de les lectures en veu alta! Segur que trobareu interessants les recomanacions que fan el nostre equip de redactors a la secció de Llibres.

Quan tornem de les vacances ens trobarem endinsats en la setmana més literària de l’any

amb els Jocs Florals de Tres Pins. Enguany l’equip Pinyons ha decidit, junt amb l’AMPA, publicar tots els guanyadors en una edició única i exclusivament digital.

Bé, i finalment, volem donar la benvinguda a uns nous col·laboradors: Meritxell, Mireia, Marc, Miquel, Pepa i Gisela, que a partir d’ara s’encarregaran de tirar enda-vant aquest projecte escolar, la nostra sú-per revista Pinyons Press!

Apa! No us entretenim més! Adéu i bones vacances!


Activitats a l'escola


ACTIVITATS A L’ESCOLA ACTIVITATS A L’ESCOLA

Els alumnes de 1r, 2n i 3r durant aquest segon trimestre hem estat treballant diferents tècniques de

l’expressió escrita tot preparant-nos pels Jocs Florals.

Els alumnes de 1r us presentem els nostres rodolins.


Els alumnes de 2n i 3r van reproduir un conte que havíem treballat anteriorment

classe DOFINS

EL GErMÀ D’EN JOAN BrUT

10pinyons press

ACTIVITATS A L’ESCOLA ACTIVITATS A L’ESCOLAACTIVITATS A L’ESCOLA



LA P

rIN

CESA

I

EL P

èSO

Lcl

asse

GU

INEU

S


ACTIVITATS A L’ESCOLAACTIVITATS A L’ESCOLA

Treb

alls

sen

se c

orre

cció

ort

ogrà

fica


El Nadal va ser una gran festa per tota l’escola, tots els nens i nenes de l’escola hi van participar.

Les classes de P3, P4, P5, 1er, 2on, 3er i 4rt canten una melodia i els nens i nenes de les classes 5è i

6è van tocar la flauta acompanyant les melodies dels altres grups. La gent estava molt contenta i molt

animada per tota la música, els balls, etc.

Els nens i nenes de la classe de 6è van decorar i recollir tot, i els altres vinga riure i diversió. Va

venir un convidat molt especial, el PATGE rEIAL DELS rEIS MAGS D’OrIENT!, que va ser a qui li vam

dedicar totes les cançons i balls!!!!!!!!!!!!!!!!

Pau Esquirol, 5è

El Nadal a Tres PinsAl museu del gasEl 13 de febrer 5è i 6è vam anar al museu del gas. 5è va començar fent una activitat amb

l’electricitat: van fer posar de punta els cabells d’una nena, van encendre bombetes i van jugar

amb l’electricitat estàtica... Els de 6è van anar a fer una curta visita al museu, es van disfres-

sar, van anar al lloc que els corresponia i van respondre unes preguntes. Així viceversa, però 6è

va fer activitats del gas: la pressió, de la combustió, diferents menes de gasos... Era molt curiós

pels miralls que hi havia .Va ser molt bonic tot plegat.

Gerard Argany, 5è

Àlex Idema, 6è



ACTIVITATS A L’ESCOLA


ACTIVITATS A L’ESCOLAACTIVITATS A L’ESCOLA

CRONIQUESEls surfistes han anat “surfejant” fins la contracoberta

22pinyons press 23pinyons press

PI SORD

24pinyons press

Solucions al joc del Pi Sord:

La mare de la Samai és del PErÚ.

La Miara és del PAKISTÁN.

La mare de l’Esther era d’ITÀLIA.

El pare de l’Ana és de CÒrDOVA.

La maria José és de ZAMOrA.

El Joan és de MALLOrCA.

L’Anna és de SOrT.

El Marc és de FIGUErES.

L’Escola Tres Pins és a BArCELONA.

La Cesca viu prop de SITGES.

La Pepita viu a CASTELLDEFELS.

L’Iris viu a SANTA COLOMA DE GrAMENET.

La Queti viu a GAVÀ.

La Sònia viu a CABrILS.

L’Adrián viu a l’HOSPITALET.

L’Ester viu a MOLINS DE rEI.

La Begoña estiueja a SANT FELIU DE GUI-

XOLS.


entrevistes

Ingredients per a 4 persones: _

- 500 grams de mantega

- 1 tassa de sucre

- 4 ous

- 1 cullerada d’essència de vainilla

- 2 cullerades de pols per fornejar

- 2 tasses de farina

- ratlladura de llimona o de taronja

Preparació: _

El primer que hem de fer és col·locar la mantega en un bol; no ha d’estar massa desfeta, sinó més o menys

manejable per poder barrejar bé. La barregem bé amb el sucre i els ous, fins a aconseguir una massa

uniforme. A continuació afegim la ratlladura i la pols per fornejar sense parar de remoure. Per últim

incorporem a la massa la farina i removem fins que la massa quedi totalment homogènia. Ara posem una

mica d’oli als motlles (si són de paper no cal) perquè no s’enganxin els cupcakes. Omplim els motlles amb la

massa i els fornegem a 250º durant 30 minuts aproximadament.

Ara només falta afegir algun topping als nostres cupcakes (jo recomano que ho feu amb birutes de xoco-

lata).

BON PrOFIT!!!!!!!Mau

ro B

arre

ra, 6

èM

aia

Alb

anel

l, 5è

Ingredients:

-200 grs de xocolata negra

-200 ml de nata líquida

-fideus de xocolata per decorar

Elaboració:

Primerament desfés els 200 grs de xocolata al

foc. En segon lloc, escalfa la nata barrejada amb

la xocolata.

Deixa que aquesta massa es refredi i després po-

sa-la a la nevera perquè es torni més compacta.

Una vegada freda, fes boles. Les pots cobrir amb

els fideuets de xocolata.

Per acabar, deixa-les una estona al congelador.

I després....................... A menjar!!!!!!!!!!!!!!!!!

BON PrOFIT!!!!!!!!!!!!!

Pereza és una banda musical espanyola de

gènere pop-rock formada per José Miguel

Conejo Torres (guitarra i veu) i rubén Pozo

Prats (baix i veu). Es van unir a finals dels no-

ranta per interpretar versions de Leño. An-

teriorment, tots dos havien format part d’altres grups musicals. Posteriorment, se’ls hi va unir el bateria

Tuli. Un caçatalents de la discogràfica rCA es va fixar en ells i van negociar, així que Pereza va firmar el

seu primer contracte al 2001. Les 10 millors cançons que han fet són:

• rum rum

• Champagne

• Por Mi Tripa

• Ella Tiene Un Don

• Estrella Polar

• Margot

• Caramelo

• Que Alegria Más Tonta

• Pienso En Aquella Tarde

• Serás Aún La MismaMau

ro B

arre

ra, 6

è


els petits cuiners

Els baseballs és un

grup de música rock for-

mat a Alemanya l’any

2007. La banda es va fer

famosa per interpretar

grans èxits de la música

moderna, en l'estil dels

anys 50. Les cançons que

més m’agraden són Um-

brella, Hello, The candy

shop, Poker face .

Escolteu-la per què

són molt boniques les

cançons que fan. Us ho recomano molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Òliv

er A

yet,

6è

BaseballsET SONA?


cinema

O

J


racó de lectura

VIATGES


A la banda dreta del carrer de l’escola, un cop

passat el Centre d’Educació Especial Aspace, hi

ha una zona feréstega que està força abandonada

per la gent que és el bosc dels Tres Pins. Ningú

diria que aquest lloc avui en dia tan poc cuidat, va

ser per a molta gent de la primera meitat de se-

gle XIX un dels més importants espais per gaudir

del temps lúdic i d’esbarjo per les seves tristes i

atrafegades vides, l’únic al·licient i una de les po-

ques il·lusions en el seu tarannà ple d’angoixes i

misèries. En una Barcelona envoltada de muralles

i portals que es tancaven perquè la gent no pogués

escapar quan hi havien epidèmies o quan es bom-

bardejava la ciutat des del castell, on els carrers

eren tan estrets que gairebé no els hi entrava ni la

llum del sol i els carros en molts llocs tenien grans

dificultats per girar d’un carrer a l’altre (el carrer

Ample, a prop de Colón, es diu així perquè era el

més ample de la ciutat, i tan sols tenia una amplada

de 6 metres), on la gent treballava en jornades

inacabables i esgotadores inclosos els dissabtes

i molts diumenges, on no existien trens ni mit-

jans que permetessin fer grans desplaçaments en

un sol dia, la gent aprofitava la jornada que te-

nia de festa laboral per pujar a la muntanya de

Montjuïc a fer la tradicional fontada (berenar al

voltant d’una font) i entre d’altres llocs escollien

el bosc dels Tres Pins, i seien als voltants de la

seva font, on l’aigua sortia entre unes pedres “con

chorrear cantarino y glugluteante” segons ens ex-

plicava Luis Baile Lisón l’any 1940 en el seu llibre

Montjuich de Antaño, es respirava un aire pur i

aromàtic i la gent gaudia de l’escalfor del sol que a

la ciutat no li arribava, les famílies es delectaven

contemplant l’extens panorama que des d’allí es

dominava (aquest panorama de Barcelona el podem

contemplar actualment pujant fins al final del car-

rer i tombant a mà esquerra). recordem que els

primers gravats de vistes de Barcelona es van fer

des de Montjuïc. Aquests llocs eren considerats

agradables, pintorescos i plens de poesia.

Van anar passant els anys i al segle XX se-

guia sent costum pujar els dies de festa als Tres

Pins, on també era habitual fer arrossades, coure

les costelles, plomar l’aviram amb la família i els

amics, els diumenges aquest lloc es convertia en

un immens menjador on cada pedra era una taula

parada, els porrons de vi negre corrien de mà en

mà i s’assaboria el deliciós menjar que acurada-

ment s’elaborava gairebé com si fos un acte ritual.

Eren gent humil i això es notava en detalls com per

exemple quan barrejaven l’oli i el vinagre en excés

per tenir més set i al beure poder quedar tips amb

menys menjar. Guitarres i acordions posaven músi-

ca a les cançons que es corejaven en colla, després

uns feien la migdiada a l’ombra dels pins i altres

jugaven a penyores o altres jocs infantils. Al ves-

pre quan començava a enfosquir la gent baixava

per la muntanya ja de tornada mentre contempla-

ven com la ciutat anava parpellejant cada cop amb

més puntets de llum que s’escampaven pertot arreu

i anaven augmentant per moments.

L’ENtERRAmENt dE LA SARdINA

El dimecres de cendra era en teoria el primer dia

de Quaresma, però en realitat la major part de

la gent s’ho agafava com el darrer dia de carnes-

toltes i sortia en massa a fer l’enterrament de la

sardina (de fet el que s’acostumava a enterrar era

una arengada), fins a tal punt estava estès aquest

EL BOSC DELS TRES PINS

El meu periquito, que es diu Sparry, té un any

i mig, és de color verd i groc, li agrada menjar

barretes de menjar per a periquitos i beu molta

aigua. Té una companya de gàbia que es diu Crispi.

S’ estimen molt i es passen el dia fent-se petons.

A vegades es barallen pel menjar i per l’ espai. A

la nit els tapem amb una manta perquè si no es

queden desperts.

Tenen molta por de les persones però s’estan

adaptant al soroll de la casa. Quan es barallen mo-

uen molt les ales i fan molt escàndol. Sempre es-

tan a la gàbia però algun dia hem deixat sortir a l

'Sparry i sempre s’amagava a sota del sofà. A mi

m’ agradaria que sapigués parlar però per això es

necessita molt entrenament.

Alex Idema, 6è.

És un hàmster. Es diu Trapi (el nom ve de petit

trapella). És blanc amb una ratlla negra al damunt,

té uns ulls petits i unes dents molt grosses, té les

potes del darrere molt grans per tirar endarrere

el que ha escarbotat, és molt petitó i molt suau.

Sempre, de dia, està dins de casa seva, i li agrada

quasi tot per menjar. El traiem quan surt de casa

seva (per no despertar-lo). M’agrada perquè és

molt bufó i molt juganer.

Gerard Argany, 5è.

SPARRY

LA mEVA mASCOtA tRAPI

MASCOTES


al desert. Els no catòlics ja es poden reunir en

llibertat allà on vulguin sense que estiguin fora de

la llei, i Joan Manuel Serrat, encara que s’estimi

molt el Poble Sec, no acostuma a passejar gaire pel

nostre barri. Del bar de begudes i la música que

portava la gent a ballar sols ha quedat el cant dels

ocells, les garses, les cotorres i les tórtores com

a únic so que ens pot captivar; en aquest indret

ara tan silenciós tot està abandonat, aparentment

ja no queda res de res. Ni tan sols una placa re-

coneix a tocar del recinte d’Aspace aquests tres

pins que van donar nom a la font, al berenador, al

barri de barraques, al viver, al carrer i a l’esco-

la on van els nostres nens. Aquests pins estan al

costat del carrer, a l’alçada del revolt que hi ha

pujant, passada l’escola, a mà dreta. Els tres pins

que van ser un símbol d’aquest lloc, que han vist

com la gent pujava a fer les fontades, a escol-

tar mítings, a enterrar la sardina, a cantar a un

déu en una fe clandestina, que van veure aquí els

nostres avantpassats com ballaven i s’enamoraven,

ara estan totalment oblidats del món i ignorats

per gairebé tothom, i contemplen en silenci i mig

amagats com els nostres fills passen per davant

quan surten de l’escola que porta el seu nom sen-

se que ningú s’adoni que existeixen. Amb el temps

veuran aquests nens com es fan grans i esperem

que llavors aquests pins ja hagin deixat de ser uns

desconeguts per a la gent, que tothom sàpiga que

són allà, que el seu voltant deixi d’estar en un es-

tat d’abandonament com el que hi ha ara i pugui

recuperar almenys una petita part d’aquell encant

i aquell ambient tan encisador i agradable que va

captivar els nostres avantpassats en uns temps no

gaire llunyans.

Pere Terol

tòlics per cantar els seus salms i predicar una fe

que en aquells moments estava prohibida per les

autoritats. També com a anècdota podem dir que

una de les persones del nostre barri més conegu-

des arreu del món, sobretot al món llatinoamericà,

el nostre entranyable Joan Manuel Serrat, en una

de les seves cançons també ens parla dels Tres

Pins, és la cançó “Decir amigo” i en ella es refe-

reix al fet de compartir “en los Tres Pinos...” una

cosa tan important com és “una novia pa los dos...”.

Potser seria bo poder preguntar-li si és veritat

que la contrada dels Tres Pins era per a ell un lloc

tant entranyable que fins i tot era capaç de com-

partir amb l’amic la seva noia. Cal destacar també

que tocant a la font es va arribar a posar un mos-

trador on se servien begudes i també l’aigua de

la mateixa font. Cridaven l’atenció unes figueres

majestuoses situades a banda i banda de la barra

del bar, hi havia al costat una barraca i una espla-

nada on cada diumenge se celebrava ball al so d’un

piano de corda, al voltant també hi havia bancs i

taules on se servien els menjars casolans, al caure

la tarda s’encenia un aparell de carbur i seguia la

festa mentre la gent veia com la ciutat s’anava

il·luminant.

CONCLUSIó

I què queda de tota aquesta història?... del cos-

tum de les fontades ja no queda gairebé res, sols

la font, que està situada dins del Viver dels Tres

Pins. De l’enterrament de la sardina que havia ar-

ribat a aplegar una immensitat de gent sols de-

uen quedar una gran quantitat d’espines enterra-

des que potser d’aquí a deu mil anys provocaran

la fascinació (o potser la desorientació) d’alguns

arqueòlegs. Tampoc queda res dels mítings dels

polítics, ja que amb l’estat d’abandó que hi ha, fer

un discurs allí tot i ser un bosc seria com predicar

costum que a la una del migdia sortien els “sere-

nos” a vigilar els barris de l’acció dels malfactors,

ja que gairebé ningú era a casa. Un cop arribats

a l’indret escollit, era costum cobrir la “víctima”

amb un plat, cassola o qualsevol estri de terrissa

en un racó ben assenyalat de manera que l’any se-

güent fos fàcil de trobar i d’aquesta manera ad-

quirir una mena de dret a anar sempre al mateix

lloc. De tots els destins de tal costum, el que va

ser més popular a Barcelona va ser el del Bosc dels

Tres Pins, moltes són les persones que actualment

encara viuen i recorden haver anat a enterrar la

sardina penjada d’una canya als Tres Pins. Un cop

feta la cerimònia, alguns cops amb seguici fúne-

bre, amb fèretre i fins i tot amb vídua inclosa que

plorava la desgraciada mort, es feia un berenar i

la gent es divertia explicant acudits i rient d’allò

més. Eren dies molt agradables i cada colla torna-

va cap a casa al vespre comentant que bé que s’ho

havien passat.

ALtRES ANèCdOtES

Altres coses que podem dir del Tres Pins és que

un dels polítics més coneguts i controvertits que

hi va haver a Catalunya i Espanya al començament

del segle XX, Alejandro Lerroux, acostumava a

fer mítings amb la gent senzilla que anava als Tres

Pins, mentre ell portava una vida de classe alta.

Aquest fet va donar lloc a un poema popular que

deia així:

On se’n va aquest andalús

a veure com en Lerroux

havent dinat en el ritz

fa el pa amb truita amb els obrers

vora la font dels Tres Pins.

també durant la postguerra va ser un lloc mig to-

lerat i mig clandestí de reunió dels cristians no ca-

ELS SURFISTES

pinyons abril 2014

Documents