BARCELONA'92

FELICITATS, BARCELONA!FELICITATS, CATALUNYA!

..4005~1~1~imilew

"

SÁrenalde Mallorca

de Mallorcareina

Publicació independent dela comarca de S'Arenal.

Edita: Associació de Vei-nats.

DIRECTORMateu Joan i Florit.DIPÒSIT LEGALPM 473-80.Publicitat i subscripcionsCamí Canteres, 132.Apartat de Correus, 124 -

07600 - S'Arenal deMallorca.

Telèfon: 265005.

PUBLICACIÓ INDEPENDENT DE LA COMARCA DE S'ARENALANY V. N°. 110 1 le,. NOVEMBRE DE 1986 PREU 75 PTES.

Les germanesNavas Valdivieso, de

S'Arenal. Regenten unabotiga de Ilepolies devantel col.legi de Ses Monges.

Totes quatre són benbufones, per alba) les hem

escollides com a lesmillors d'Apesta quinzena.

•

Telèfons útils a

S'Arenal

Ala part de

Ciutat

Ajuntament 727744Tota casta de desperfectes a la via pública (entre les13,30 i 15,00 727643-727644Bombers 281250-290017Residencia de l'assegurança social 289100Creu Roja de Ca'n Pastilla 264040Policía Nacional 091Policía Municipal 092Policía Municipal de S'Arenal 490503La Porciúncula 260002Tele-Tasxi 401414"Radio-Taxi-Platja. 255440

Ala pa rt de

Llucmajor

Ajuntament 660050uficina de S'Arenal 264071Bombers 660756Policía Municipal 661767Guardia Civil 264121Radio Taxi 263080Parròquia 263265

Putaide a (iomicili 26142bAssociació de Veinats 265005Grues Sampol 264193Servid i Municipal u'aigues Sosegur 262493

Aquest periòdic surt cada quinzedes. Se pot trobar als quioscos deS'Arenal Ca'n Pastilla, Es Coll, SonFerriol í Sant Jordi. Subscríviu-vos-hi

BOLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Carrer

Població Tel.

M'interessa una subscripció:

O SEMESTRAL 900 Ptes.

Forma de pagament:

Rebut domiciliat a un Banc

Banc Suc.

Compte n.° Titular

Comptat Firma

Ompliu aquesta tarja i enviau-la al Camí

Canteres, 132, S'Arenal.

Barcelona és bonaJo no en som gaire. d'esportista certament. Crec

que el darrer esport que he practicat ha estat la lectu-ra del primer tom de les Obres Completes' de Foix

un pes pesat de la nostra cultura-- però, quan erajove així mateix jugava a futbol a l'equip escolardels frares. Res d'espectacular, naturalment I a més.confés que en bàsquet, no aconseguia mai de ficarla pilota dins el cércol. Total, que aviat vaig decidirdedicar-me a la vida sedentaria i és clar, a posar pan-zeta, conseqüència penosa, però sempre més dugue-dora que no la de fer el ridícul, francament.

Doncs, malgrat aquestes limitacions, de les qualssom plenament conscient he rebut amb prou satisfac-ció la noticia que Barcelona definitivament orga-nitzaria els Jocs Olímpics 1992.

I és que Barcelona sempre ha estat en potencia,una ciutat olímpica, perquè ha estat de sempre unaciutat europea per excel.lència. Oberta i servicial—i no perquè ho hagi dit Cervantes és la metrópo-lis d'una cultura que simbolitza molt bé Joanot Mar-torell i el seu cavaller Tirant, que ja en aquell tempstenien el cul o les nalges, si ho voleu dit més fina-ment pelat/des d'anar per aquests móns de Déu des-cobrint Olimps de tota casta i mida i rent-se'ls seus.

Es clar que tampoc no vull que creguin que som uningenu, un collonera d'alba, un col.legial amb la lletals morros. I tant que no. Per dissort ja començ aesser vell i garrut, la qual cosa vol dir que sé que aixòde l'olimpisme, per molta de Coubertins que hi hagihagut no está mai tan deslligat de la política —el jocmés inquietant de tots, com sabeu—, com ens volenfer creure. Si fa no fa, hi deu haver el mateix arreequé als Nobel d'Economia, de Literatura o de la Pau.Sigui com sigui Barcelona ara ja és seu olímpica. Iaquesta vegada no paral.lelament, com ho va esser el1936, en réplica a Berlín i al feixisrne del Fürher sinóamb tots els honors, els riscs lles responsabilitats ofi-cials.

La cosa més saborosa, però, és que, gràcies a Bar-celona, la nostra ciutat de Palma -a pesar dels bramsdels anti-catalanistes— hi podrá mullar l'all en això del'olimpisme. En qüestions de vela, tenc entes. Així ésla vida. Qui ens ho havia de dir! Jo hi estic bend'acord, naturalment, sempre que ho sàpiguen fercorn toca el Govern de les Illes, el batle Ramon itota la colla de política que els afecti. Per pura do-lentia m'agradaria saber qué han argumentat els tresfocus de poder institucional --tres famílies polítiquesdiferents, tres— per aconseguir que Palma siguisub-seu, si és que han argumentat res. Ja seria bonaque l'olimpisme fos també una via de coneikement dela Santíssima Trinitat nacional o confederal Per jo,ja en poden sortir mil de raons com aquesta. practi-ques i puntuals.

BústiaSobre els MisLantropóleg E. Fabregat, en el debat«Recull» de TVE-2, volgué suavitzar iencobrir la violencia dels colonitzadorsespanyols a América adduint que elsindis americans també es feien laguerra entre ells. Aquest és un argu-ment pobre i hipócrita. L'indi que parti-cipava en el debat va donar-nos unabona lliçó d'educació i de bon ferexplicant-nos que uns amics indepen-dentistes Ii havien demanat de partici-par en l'alliberament dels 'Visos Cata-lans però s'hi negà pel fet que ells, elsindis americans, no intervenien enpaïsos que no fos el seu. Es un exempleclar que els indis mai no han tingut unamentalitat colonitzadora i opressoracom ho ha estat la dels europeus. La vi-olencia colonitzadora no es pot justifi-car de cap manera. L'antropologiahauria d'ésser una bona ciencia per a In-vestigar degudament el fenomen mise-rable i egoista del colonialisme. PereMayia (Olor, la Garrocca).

Xecs en cata»Sense haver-ho demanat, el Crédit Ly-onnais renova talonaris amb xecs bilin-gües. És el banc estranger més antic acasa nostra, amb un segle llarg de pre-sencia, i fins ara nacionalitzat. És a dir:que depèn indirectament del governfrancés. Tanmateix, és exemplar la co-rtesia envers el nostre idioma nacional.Hauria d'ésser imitada per establimentsque hi tenen més obligació. Granier-Barrera (Barcelona).

CALEFACCIÓPREPARAU-VOS PER A L'HIVERN

CONFIAU EN ELS PROFESSIONALSINSTALLACIONS. MANTENIMENTS.

REPARACIONSSOM DISTRIBUIDORS DE PRIMERES MARQUES EURO-

PEES CHAFFOTEAUX CALDERES A GAS NECACALDERES A GASOLEO I GAS YGNIS CALDERES PER

A GRANS INSTAL.LACIONS UNIGAS CREMADORSAUTOMATICS PER A GASOLI - FUELOLI I GAS. RA-

DIADORS EN ALUMINI, PLANXA I FUNDICIO.

suministrosARENAL. S.A.

C/. AMILCAR, 14 - TELÉFONS: 26 53 29 - 26 53 54S'ARENAL DE MALLORCA

2

S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986

MIIM111111n1

Als joyas d'avui els deusemblar increïble que certanys enrera la majoria demallorquins no sabessinparlar castellà. Per venturatambé cent anys són moltsd'anys per al jovent, perócent anys és l'edat quetendrien els padrins de lagent que ara és de mitjanaedat; és a dir que aquellsque Ocluí i avui rnouen l'eco-nomia, la política, l'opinió,són majoritàriament néts degent que no sabia parlarcastellà.

Més o manco tothomrecorda l'astorament d'al-gun ascendent seu enfron-tat a la serena condescen-deéricia d'un castellano-parlant en un diàleg eviden-ciador d'una torpor lingüísti-ca aviat • traduïda a inferiori-tat social, cultural i humana.

Mostrar la ingoránciad'allò que la !leí i el bon gusthavien imposat devia pro-duir la mateixa sensacióhumiliant que mostrar, maitan ben dit, «les yergo-nyes».

Feia segles que s'hipegaven i la castellanitzacióera, numèricament, un fra-càs: l'Estat espanyol no eracapaç (com ho va ser l'Estatfrancés) de produir els mes-tres necessaris per a alfabe-titzar, en cap llengua, elnostre poble. Però psicoló-gicament l'èxit era total: tot-hom volia estalviar als seusfills les humiliacions pròpiesi desitjava per a ells l'ascenssocials només possible desdel domini de la llengua«culta».

Davant la inhumana re-pressió nazi els intel.lec-tuals progressistes euro-peus feien costat als perse-guits cridant: «Tots somjueus!». Davant el segresta-ment de la personalitat quevaren partir els nostresavantpassats, tots els quisentim pena i rabia per laimmerescuda humiliacióhauriem de reivindicar lanostra llengua, l'única Ilen-gua dels nostres padrins. Esuna tasca que ningú més nofarà. Quan la Constitucióactual parla de «proteger atodos... los pueblos de Es-paña en el ejercicio de... susculturas y tradiciones, len-guas e instituciones», l'Ad-ministració Central procuragirar full.

Felip V l'any 1717 reco-manava que «se procuremañosamente ir introdu-ciendo la lengua castellanaen aquellos pueblos.., paraque se consiga el efecto sinque se note el cuidado».

Dia primer d'abril pas-sat, a l'Audiència de Palma,quan un testimoni va inten-tar aclarir al jutge que nonomia Bartolome sinó Bar-tomeu, aquest il.lustre Ma-gistrat Ii va contestar: «Ha-cen fiesta el mismo día».

Es inqüestionable: des-prés de tants d'anys, a FelipV encara li queda gentmanyosa.

La manya la 'lenguaJoan

Cerdre d educ000perrnoneni d odults

ecca

111FORMACIÓ 1 MATRÍCULA

14P

94°j a

Jáev4

TENNIS S'ARENALSON VERI eik 26 38 34

G1149. 9,111112• -313115

na •ellst"Itl

3111-Y- \ Pel 411\1.a

54#414e- elAtaC

Local Social

Club Petanca

SON VERI

U. E. S'ArenalPenya Mallorquinista S'Arenal.

ESTAM AL SEU SERVEI

Magnífica PISCINA amb hamaques i terraces enrevoltades de pins.Piscina infantil amb tobogan.

Piscina amb trampolí.Tobogan hidrotub de vint-i-cinc metres de recorregut.

CLASSES DE NATACIO PER A NINS I PER A ADULTS DURANTTOT L'HIVERN.

A partir d'aquest mes, interessant torneig d'Squash.

Banquets de batetjos,.uoces, pruneres comunious,testes socials...

Cada vespre, música d'orgue a càrrec d'en Xrino.Avinguda Bartomeu Riutort, entre els Belnearis 1 i 2 de

Ca'n Pastilla. Telefona 260119-264563.

BOITE - NIGHT -CLUB - BRASILIA

4S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986

Llucmajor / S'Arenal

S'Arenal vol descentralitzacióde lb/194°140010M

Les declaracions fetespel tinent de batle d'A.P.del Consistori llucmajoreri delegat de l'alcaldia aS'Arenal, han estat moltcomentades, i l'ajuntamentestá remogut.

Entre altres coses co-menta i evidencia "el ma-lestar existent entre arena-lers i llucmajorers" causatper la centralització mu-nicipal de l'ajuntament,així com fa notar que Igruix de la població delterme está concentrada aS'Arenal demanant, con-sequentment, que la capi-talitat de terme es traslladia la zona costanera.

Ha comentat també que,degut a que els regidorsarenalers són franca mino-ria dins el Consistori lluc-majorer. moltes vegades lespeticions d'aquests no sónescoltades, i per tal que hihagi un vertader diàleg iaconseguir així la paritatmunicipal és necessari queho siguin.

Voldriem que aquestesdeclaracions i punts de vis-ta defensats pel tinent debatle i delegat Ilucmajorertenguin cabuda dins elsprogrames electorals (so-

bretot del partit que repre-senta, i és clar, d altres)presentats a les pròximeseleccions. Voldriem queS'Arenal algun día poguésescollir per ells mateix,sense el tutelatge situat a12 quilòmetres.

ACORDS DE LACOMISSIO DE GOVERN

S'aprová una ressolucióde la Conselleria d Educa-ció i Cultura referent a lainvestigació etnográficaproposada sobre les casesde possessió de Sa Marina.Gabriel Homar será el res-ponsable dels treballs arealitzar.

Es concedí la llicenciaa "Aqua-Park Mallorca"per a la construcció d unparc aquátic situat propde S'Arenal.

Les millores de l'enllu-menat de pan baixa deS'Arenal sembla que vanendavant, l'Ajuntament iel CIM i fan feina.

La Comissió Provinciald'Urbanisme ha aprovat elPla Parcial de la Urbanit-zació de Son Verí Nou,con tinuació del Son Verí

actual.S 'aprovà l'acondiciona-

ment de la zona verda deCala Pi, amb un pressupostproper al milió de pessetes.

S'autoritzaren quarantallocs de venda al mercatde S'Arenal per un preu de50 pessetes el metre qua-drat.

S'Atonal / Ca'n Pastilla

Cort fa saber els carrersque es peatonítzarán

Els cinc carrera de S'Arenal i Ca'n Pastilla que es pea-tonitzaran ja han estat escollits per l'Ajuntament de Pal-ma. Són els següents: el tram de l'Avinguda Nacional si-tuat entre els carrers Tirreno i Llaüt, és a dir, els carrersdel Mar Negre, del Mar Egeu, del Mar Menor, Parcel.lesMiguel Pellisa.

Es col.locaran cossiols grossos per a impedir que elscotxes es passegin per la zona, a més de bancs per seurei palmeres a les voravies. De tota manera, l'asfalt no estocara, degut a que en el futur, quan el pla d'acondicio-nament de la zona estigui totalment enllestit, el projectino hagi de basar-se en el que ja estigui fet.

Juntament amb aquesta peatonització, també es rea-litzaran obres de pavimentació, drenatge i millora de lesvoravies. El pressupost destinat a aquesta tasca és de dosmilions de pessetes.

RADIO ECCA

Gilabert de Centellas, 2- Etl° A TELS. 46 37 63 - 46 37 01

De DILLUNS a DIVENDRES de 9 a 11 i de 19 o 21 hores

PATROCINA a

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

ASSEGURANCESMAME

SE POSA A DISPOSICIO DEISARENALERS A LA NOVA

DELEGACIÓ DE S'ARENALCARRER CANNES, 27

TEL.: 26 76 56

111n111

GASEOSA BONA PUS NINS

BONA BONA PUSPADRINS

REPARTIDA PER GASOSES MONTSERRAT, S. A.

EL ARENAL. OFICINAS, ALMACEN Y EXPOSICION:

Historiador Diego Zaforteza, 3 - Teléfs 26 3772 - 26 00 87

LLUCMAJOR. ALMACEN Y EXPOSICION:

Ronda de Migjorn, s/n. - Teléfono 66 0701

PALMA DE MALLORCA.

ALMACEN Y EXPOSICION: Pol , Son Castelló (La Victoria)

Gran Vía Asura, 1 - Teléfs 2047 02 - 20 4762

ALMACEN: Calle Aragón, 139 - Teléfs. 27 2356 - 27 23 64

almacenesfemenías..materiales de construcción

Eis professionals

Tel. 260090.Garrar J. Verdaguer, 26S'Arenal de Mallorca.

La direcció del restaurant Cala Blava els recorda quf te a la seva disposició, lesseves pistes de tennis i la seva piscina.

RESTAURANT

CUINDA EINITERS2C1iONALCARRER DE MIRAMAR, 3S'ARENAL DE MALLORCA

4 S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986

Converses baleàriques País Valencia

Ramón Cavaller El "Joanot Martorell" per a López Crespí

Bep.- Has sentit mai parlar deldisseny estonia?

Aina.--- No, mai.Bep.— I del disseny finlandés,

n'has sentit parlar?Aina.— Es clar que sí, les joies,

els objectes de cristall, els famososteixits de Marimekko... tot d'unagran qualitat.

En el camp de l'bpera actual te-nen uns compositors extraordinariscom Aulis Sallinen, Joonas Kikko-nen, Kalevi Aho.

I en teatre i literatura són tambébrillan ts

Bep.- Veig que coneixes moltbé Finlandia...

Aina.- Es que hi vaig anar fa dosanys...

Bep.--- Mi) bé, els finlandesos i elsestonians són de la mateixa raga itenen una llengua molt semblant.Però la situació d'aquests dos paf-sos és enorme: Finlandia, que és

una nació lliure del 1917 ença, creaamb una força esponerosa, cercanten la pròpia història i cultivant lapròpia llengua, sense imitar ningú,fa florir una cultura original: unacultural finlandesa.

En canvi Estbnia s'està russifi-cant a les totes.

Aina.-- Pero Estemica no és unarepública a dintre de la Unió Soviè-tica?

Bep.-- Per això mateix, és unaautonomia de cou-cuineta i quan elsestonians publiquen res han de mi-rar cap a Moscou i han d'anar alertaamb el que fan i el que diuen.

Aina. La situació dels UsosCatalans és una situació paralel.la ala d'Estbnia, no et sembla?

Bep.-- Per això he encetat el te-ma d'aquestes dues nacions balti-gues.

Ama.-- Em pareix molt bé.

L'escriptor de La Pobla, Miguel LópezCrespí ha estat guardonat amb el premide narrativa • "Joanot Martorell", la mésalta distinció de les lletres del País Valen-

Miguel López Crespí és un dels escrip-tors més guardonats de les lletres mallor-quines. El seu primer llibre va ésser publi-cat al 1973, titulat "A preu fet". Altresllibres seus són: "La guerra just acaba de

començar", "Poemes de la presó", "Foci Fum"... La seva obra "Homenatge aRosselló Pórcel" ja havia estat guardonaten la darrera edició del "Premi de TeatreCiutat d'Alcoi", també al País Valencià.

El premi de poesia, l'"Ausiás March",va ésser concedit a Antoni Ferrer, pel 'li-bre "Gavines perdudes". Vicent AndrésEstellés i Salvador Jifer formaven part deljurat.

Licors - Conserves -Congelats - CervesaEspecial MAHOU - SIDRA

MAI-ONA - BitterCINZANO

CARRER J. VERDAGUER,15baixos, telèfon: 261 260 - SS'Arenal de Mallorca

COPE

Radio Popular

"ES COSA NOSTRA"

F. M. SO ESTEREOFÒNIC97.5 MHz

Agro"""

I:ls dilluns mati, en Tomeu Sberrparla de la nos-tra comarca dins l'Especial Llucmajor.

Els dimarts, en Mateu Joan Fiorit dóna crbniquesde S'Arenal i comarca dins el programa "Els matinsa la fregancia modulada".

BAHIA

DEPALMA

URBANITZACIÓSA TORRE

Surtida prolongad() autopista.A la carretera ue S'Arenal al Cap Blanc

quilón.etre 7'50.Venia ue solars devora la Liar.

Visites: catia dia nianch els climecres.

S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986 5

El mallorquidsme a la derivaJoan Mi,

El juny passat, per primera vegada, se varenconfrontar en unes eleccions generals opcions localsamb possibilitats, a priori, d'aconseguir representacióparlamentaria. El fracàs va ser grandiós. I, tanmateix,era previsible. L'experiencia ara per ara confirmada ésque, contra Felipe, Fraga, Suárez, Carrillo, Gerardo ialtres astres de la televisió madrilenya, les opcionslocals han de dividir per dos, a les eleccions generals,els vots de les autonòmiques o municipals. Aixó haestat el pa nostre de cada elecció per al PSM i aratambé Unió Mallorquina comença a saber de quin paha de fer sopes. No serie gens sorprenent, per tant,que a les proximes eleccions tant regionalistes comonacionalistes doblessim els seus actuals adeptes. Laqüestió és, senzillament, que a les eleccions generalsval més ser televisat al costat de Mercedes Milà queretratat amb en Roca.

No són, pero, aquestes obvietats les que vullanalitzar, sinó el nostre futur polític. I aquesteseleccions han fixat en un 10% les faves comptades delmallorquinisme fidel.

Els partlts

Els dos partits responsables, bé que en grau'diferent, de representar políticament el sentimentautòcton, PSM i UM, arrosseguen contradiccions benmales de superar.

Per la part que pertoca a Unió Mallorquina,sorprèn la freqüència dels canvis ideològics queprotagonitza, la seva insegura trajectòria política i lapropensió a embarcar-se en aventures de dubtosasortida. Malgrat els éxits conjunturals, aquest partitacaba de pagar un preu ben alt per aquesta inmediate-sa que ha estat fins ara el seu únic nord: el desconcertde l'electorat i la subsegüent deserció —momentània operdurable— de molts de votants. Canvis espectacularsen temes tan fonamentals com la definició centralista,regionalista o nacionalista d'un partit han de generar,per força, una incertesa desmobilitzadora en l'electoratque té les idees ciares en aquesta qüestió.

I d'aquesta impossibilitat d'UDM de guanyar-se lacontiene del votant decididament nacionalista neixuna altra situació inestable i paradoxal: en un paísdretà o, si voleu, moderat, els nacionalistes, queconseqüentment deuen ser més de dretes que d'es-querres, es veuen empesos a votar l'esquerra...,perquè el PSM él l'únic nacionalisme inequívoc que hiha. 1 ningú no pot negar als fundadors o als actualsdirigents del PSM la voluntat de connectar amb elpoble; si hi ha avui un petit nucli irreductible denacionalisme és perquè la gent d'aquest partit, durant

deu anys de passar-les magres, han deixat les sevesmillors energies en l'esforç per construir una alternativapolítica amb arrels al país. Si avui el nacionalismemoderat sembla neces'ari és perquè el PSM hadesvetllat en llocs insospitats el sentiment nacionalistai ha demostrat que el nacionalisme és possible.

Reconèixer els mèrits no vol dir ignorar leslimitacions. I l'esquerra nacionalista té moltes qües-tions pendents. La primera de totes és la incapacitatd'art icular sense contradiccions l'esquerranisme a unpaís dretà amb el nacionalisme a un país colonitzat. Iarticular no vol dir amollar uns quants «visca» naciona-listes dins un discurs verbalment esquerra o tenyird'una mica de populisme un discurs nacionalista.Aquesta síntesi que en cedes circumstàncies históri-ques s'ha prodüit (Vietnam, Alger...) aquí sembla forade lloc. l si no és possible aquesta articulació nomésresta, inexorablement, aclarir si s'está o no méscòmode cridant eslògans castellans amb els obrers delPrimer de maig o discutint en mallorquí amb elshotelers. Aquestes són les dues úniques vies d'expan-sió (ambdues de dubtosa eficacia) del PSM-EsquerraNacionalista i no són compatibles entre si ni ambl'equilibri precari però persistent del partit damunt lesseves dues potes. Mai no deixarà de ser una qüestióopinable si el PSM no arriba als sectors que pretén perfalta de capacitat o si és que s'equivoca de sectors al'hora d'intentar créixer. Es per això que, probablement,les coses continuaran como fins ara, i amb les cosesels vots. Aquesta situació, des del nacionalisme, no ésdel tot negativa: és bona la persistencia al Parlament ial carrer d'una consciencia crítica, d'una contumaciaen la defensa de la terra i de la llengua. Si en aquestcaciquil, catòlic i sentimental país apareix un altre partitnacionalista que, independentment dels seus contin-guts, neixi sense la hipoteca de la fidelitat als métodes ia la retoórica de l'esquerra decimonónica espanyola,aleshores será el final d'aquesta rara aventura políticaanomenada PSM, però ni és fácil que aquestaalternativa aparegui. ni que se consolidi ni que aconse-guesqui credibilitat; en qualsevol cas ningú no podráesborrar el fet que per molts d'anys el PS/vl ha estat icontinua essent la lloriguera del nacionalisme.

La gent

Mai no s'havia pogut detectar com ara un canvi enl'actitud de la gent. De la desautorització i el menys-preu envers el missatge mallorquinista s'ha passat auna crítica parcial d'aspectes secundaris («Si no fospel catalanisme...» «No puc compartir el vostre modeleconòmic...») que implica una valoració positiva, una

certa comprensió i respecte per la proposta políticaglobal, per l'esforç contra corrent 1 per la feina feta.

Deixant de banda la superficialitat de les critiques,d'altra banda Indestructibles per l'habtualment irreduc-tible visceralitat de qui les formula, són perfectamentdiscernibles els símptomes dalló que en altres contra-des s'ha anomenat impròpiament revolució burgesa.Comença a haver-hi una formació social que analitzaracionalment les alternatives econòmiques, que nonecessita per a fer fortuna ni cunyadismes ni simoniesatorgades pel virrei colonial (aixi se xerava als anysquaranta) i a la qual el caciquisme i la corrupció de ladreta atavica destorba més que beneficia. Aquestasuma d'individualitats d'al lò que en història s'anome-nen classes emprenedores comença a manifestar, tancontradictòriament com vulgueu i només a nivell detemptatives, una profunda incomodidat amb la situaciópresent i una desorientada recerca d'ideòlegs que facindels seus balbuceigs una gramática. Són les explora-cións i manifestacions que des de diversos enfoca-ments proliferen més que mai a la premsa i a lestertúlies: «S'hauria de fer un partit així i així..., hi ha unespai polític per ocupar..., el centralisme ens perju-dica...»

Seria curiós però és més que possible queaquesta inquietud topi amb dificultats per a trobar elseu cau per mor de la manca d'intel.lectuals disposatsa prosar-se al davant d'aquesta tasca d'articulaciód'una ideologia al servei dels nous interessos. Uns,como Josep Meliá, perquè amb una prematura inter-venció creuen haver avortat les seves possibilitatspolítiques. Uns altres, com Gori Mir, perqué s'hanidentificat massa netament amb una opció inequívoca-ment centralista i amb etiqueta d'esquerrana. I lainmensa majoria dels personatges de la culturetaperqué té molt present que l'intel.lectual viu o delspressuposts públics o del favor social de les classesaltes i no es posará mai al davant d'una aventura araper ara nebulosa que posi enperill les Ilenties. Elresultat és que la nova burgesia sembla destinada aperegrinar, sempre insatisfeta, per diverses formacionspolítiques que mai no li acaben de fer el pes.

Aquesta és una de les herències mes destorbado-res de la colonització política, cultural i social que hempatit i del centralisme que continuam patint. Es possibleque estiguem condemnats a una contradicció perdura-ble: el divorci entre la necessitat d'un mallorquinismepolític i els interessos d'un Estat distant que, peró,potinfluir en l'opinió pública i pot comprar les veuscritiques que en un país normal no abonarien elcontinuisme del PSOE sinó que s'haurien posat alcostat dels interessos modernitzadors i de les classesemergents.

%.• fa. I lon ji lif P 115 andoGUARDERIA

CI SANT CRISTÒFOL, 55S'ARENAL. TEL. 267315

FÇMI A n-INÍANTÇ

JOIERIA RELLOTGERIA

riu CHISUNCentre

Tel. 269815

AMB LA CONSUMICIÓ,LA TAPA A L'ESTIL

'A NO AL USI A

FORN CA'N DAMIÁTora classe de pans i de pastissos

Plaça dels Nins, cantonada carr. Militar.

Avinguda Son Rigo, 5.SUPE RARENAL, carrer Tokio, s/n.

Teléfon: 260551 -S'ARENAL DE MALLORCA.

CHIIVAILESTAUR AN7,

((l0CiJoaquin Verdaguer. 12

Arenal Tel. 26 87 21

6 S'ARENAL DE MALLORCA. 1 DE NOVEMBRE DE 1986

•11111"

Preocupació pels casos "salmonella"pro vinents de Mallorca

....limil l1111111111 1111111111111111111hibb....

Els responsables de la Sanitat Pública suecalian fet una visita a Mallorca, alarmats per l'in-crement dels casos d'infecció de "salmonela"detectats en persones que han visitat Mallorca.

Els responsables de la Sanitat sueca visitarenla Conselleria de Sanitat del Govem Balear pertal de parlar de l'asswnpte amb l'encarregat de laSanitat illenca.

Al parer dels metges, les closques d'ou són un

S'Arenal

Rescat d'una nina ques'ofegava

Brenda John Chevalier, una nina británica dedos anys que es banyava a la platja de S'Arenal,va ésser rescatada quan estava a punt d'ofegar-se.Els qui se n'adonaren del fet, després de salvar-lasemiincoscient, li practicaren la respiració artifi-cial damunt l'arenal. 1)e seguida una ambulanciai una dotació de la Policia Municipal la portarena Son Dureta on queda ingressada.

Turista mort d'un infart a laplatja

Walter Zinnelman, un turista britànic de 40anys, va resultar mort a conseqüència d'un infartmentre estava prenent el sol a la platja, prop delbalneari 9. Res del que feren els seus acompa-nyants i els de la Creu Roja va fer possible que essalvas

Abusos deshonests d'unpare al seu fill

Una dona ha presentat denúncia contra el seumarit a la Comissaria de S'Arenal/Ca'n Pastilla,per abusos deshonests comesos en la persona delseu propi fili , de sis anys d'edat. La Policia Na-cional ha iniciat les gestions per tal de verificarla realitat dels fets i detenir, si cal, l'individu.

SÃrenal4? de Mallorca

focus important de propagació del virus si aquestou és utilitzat per a fer maonesa i no ha estatprèviament netejat. Una altra mesura a adoptarseria un major control a l'hora de concedir elcarnet de manipulador d'aliments i la obligacióals posseidors del carnet de complir amb les revi-sions periòdiques i , inclús, d'incrementar aques-tes. Per acabar, el "self-service", adoptat enmolts d'hotels, és vist com un sistema poc reco-manable degut al peral d'infeccions que suposa.

Detinguts a Llucmajor dosconeguts delingüents

Una dotació de la Unitat de Serveis Especials de laPolicia Municipal de Llucmajor, detingué de matinadados coneguts delinqüents de la zona. Sebastià R.P., "Pe-lat" i Felip P.S., "Coreano" varen ésser detinguts mentrelorgaven la porta d'un bar, presumiblement amb la inten-ció de robar-hi.

Els dos presumptes delingúents s'escaparen quan veie-ren la dotació de la Policia Municipal, per?) varen ésserlocalitzats a l'interior d'una sala de cinema, prop del llocdels fets.

Els dos detinguts havien sortit feia poc del Centre Pe-nitenciari de Palma, on hi havien complert condemnaper robatori.

S'Arenal / Es fIZIarí

Accidents de tránsitManuel Romero Gonzá-

lez, de 44 anys, va moriratropellat per un cotxea l'encruament de la carre-tera d'Es Pillarí ambl'autopista. El cotxe estavaconduit per un súbdit bri-tànic de 23 anys. El feritva ésser traslladat greu aSon Dureta on morí.

Una turista británica varesultar ferida de gravetaten un accident de trànsitocorregut a l'autopista queva des de S'Arenal fins alCap Blanc.

Aquest mes ha estat undels més trágica en acci-dents de transita dels úl-tims anys.

Manuel Romf,ro Gonzálezde Ses Cadenes. No el veu-rem més per les carreteresfent de torero de cotxes.

S'Arenal

Turista ferit greu en unaccident de trahsít

Valy Maver. turista alemany, va ésser atropellat alcarrer Asdrúbal de S'Arenal per un cotxe, el conductordel qual no s'aturà.

El ferit va ésser traslladat urgentment a Son Dureta,on queda ingreasat amb ferides greus. La Policia Municipal de Palma investiga el cas per tal de trobar el conduc-tor.

Suecia

Michel Brecker Peter ErskinpMarc Johnson John Abercrombie

N. LIANIAPA Divendres dia 7 a les 22 h.

HARMONICA COIXADOLPHIN BLUES BAND

StR

Dissabte dia 8 a les 22 h.MILES DAVIS

SUPER ALIBEAlimentació i Begudes

Xarcuteria - Perfumería-Material per a la neteja.

ffleber y comerA FOL ANTA

VI FESTIVALPALMA DE MALLORCA

DEL 3 AL 9 DENOVEMBRE 1986

_

Z4,1111u

1 11":

-.311.111NiU

illve

POLLASTRES rostits per menjar o per endur-se'n.

Qualitat en HAMBURGUESES, "PINCHOS" I ENTREPANS.

Carrer Dos de Maig, cantonada Josep M. Quadrado.Tels. 269017-10 - S'Arenal de Mallorca.

• *

▪

N CO

•

C\-\l0NDPiN

AUDITORIUMDilluns dia 3 a les 22 h.

PHIL WOODS QUINTET

Dimecres dia 5 a les 22 h.PALMA JAll BIG BAND

MANEL CAMP "XAROPS"

CarrerJoaquim Verdaguer, 13

Tel. 263610 -S'Arenal de Mallorca.

4 C/.MENOR,..,: TASI w

5 1.• 2 1

Zr..' o C/ TRASIMEN. I

[ -, ........ _a •., ril ANC ,15

>

O • • :, 5,11 10\ I.IL. 5. ,y,%•.‘ ' l i „N C J

e r" N CAPRI• •-<-0 '1‘ • "" % '-

r.

AVDA.

O

Diumenge dia 9 a les 22 h.THE JOHN ABERCROMBIE

QUARTET

NACIONAL

S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 19á6 1

Jazz al miren més que mai

Els orígens del Festi-val de Jazz de Palma s'hande cercar al 1981, a l'aven-tura de la 1.a edició; peròaquella aventura, en el de-curs del .temps, ha esdevin-gut una, si no llarga, síconsiderable trajee tbriaque recata aquests propersches, en el "VI Festival deJazz'.• Sense oblidar que elnostre municipi és obvia-ruent petit si el comparamamb cls que presenten elsFestivals de Jazz de majordifusió 1 envergadura, po-dem dir que les possibili-tats ofertes han estat im-portantíssimes i fins i totinimaginables quan es vacomençar. Uan gran quan-titat de músics ha desfilatsobre l'escenari de la SalaMagna del nostre Auditó-rim —Mare central del Fes-tival— tot representant unagama árnplia d'estils dife-rents; abraçant des de laParis Reunion Band fins al'Orquestra de Macla°,

D 'Ella Fitzgerald a CarmenMcRae.

Tot i que, en aquestatrayectória de chi anys,qualque cosa ha romàs,poc lluida ha estat 1"avant-guarda", com a contraposi-ció, l'edició d'enguany se 'nsurt. lleus aquí l'ambiciósperò reeíxit projecte deMiles Davis i el quartet quelideren John Abercrornbie

Michael Bree ker.Pero partem del que se-

rà vertaderament impor-tant enguany: el gran su-port que es vol donar alsgrups de Jazz i Blues lo -cals, que protagonitzaranl'actuació estel.lar de lacommemoració, una qua-rentena de concerts, algunsdels quals a la Sala Magnade l'Auditesrium i una im-mensa majoria, per tal queels grups gaudeixin de lamajor difusió possible da-vant el públic d'aquí, a di-ferents places i centres dela nostra ciutat.

Aquestes actuacions.

que mantindran el Jzz viual carrer des de dia 3 fina adia 9, ambdós inclosos,tindran lloc a la Plaga Ma-jor, a la Plaça d'Espanya, ala de Santa Catalina Tho-

más, al carrer de Sant Ma-gí, al Born, a les Drassanes,a la "Plaga del Tub" alParc de la Mar í a la PlagaMediterrani; els grups quese n'encarregaran seran:

Mantequilla Quartet, Fe-tuccini, Harmònica Coixa,Deborah Carter-Vicenç Bo-rras Quartet, SausalitoJazz, Swing Grup Balear,Palma Jazz Big Band,

Open Jazz Trio, Téntol.Les actuacions interna-

cionals que se celebraran al'Auditórium seran les se-güents: dia 3, Phil WoodsQuintet; dia 8 Miles Davis

dia 9 John Abrecronbie-Michael Bree ker Quartet.A més, en aquest mateixescenari actuaran ManelCamp i Doiplun BluesBand els des 5 i 7 respec-tivament.

Quant ais preus, s'hanvolgut recluir al maxim,sempre segons les possibi-litats, els imports, de talmanera que siguien més as-sequibles a l'afició de Pal-ma: 500 ptes. per ab; con-certs estatals. 800 els ínter-nacionals i 1.500 el con-cert de Miles Davis. Hi hala possibilitat d'aquirir unabonament per a tots elsconcerts, de 3.000 ptes.amb el consegüent estalvi.

Per Rafel Oliver

AUTO ESCOLA

ARENALPLACA DEIS NINS, 3 - TEL: 26 43 51 - S'ARENAL

CARNETS:CICLOMOTOR 14 ANYS

A-1 1 A-2 MOTOSB-1 COTXEB-2 TAXI-BEXPLICACIONS TEÒRIQUES PERSONALS DELPROFESSORPAS DE PELLICULES DE VÍDEO A HORESCON VENIDESPROFESSORS: PERE ESTRANY 1 JOAN LLOMPART

8 S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986•~1111•1111111,

S'Arenal

Els millors de BalearsEn un acte celebrat al Club Nàutic de S'Arenal, l'Editora del Comerç In-

ternacional, EDICOLN, lliurà una sèrie de trofeus a les que, segons el seu_punt de vista, han estat les millors empreses del 1986 a les illes.

La presidència de l'acte de lliurament estava formada per nombroses,personalitats illenques, relacionades amb la indústria, amb els serveis i ambel turisme. Josep Antoni Abelló, director adjunt de EDICOLN deja queaquests guardons venen a ésser un reconeixement públic dels mèrits de lesempreses guardonades. Assenyalà també que el guardó no és per la tascad'un any, sinó per tota la trajectòria de les empreses, per la seva serietat,honestetat i el treball quotidià. Els Valldemossa tancaren l'acte amb la se-vamúsica. BAR-RESTAURANT CALA GAMBA. Lliura D. Antoni Ferrer. Recull

D. Antoni Gil.

FOTOS QUINTIN. Lliura D. Salvador Bardolet. Recull QuintIn Valeria-no Villanueva. HOTEL GARONDA. Lliura D. Josep Roig. Recull D. Antoni Ferrer en

representació del director.

GRAFIC ART, S.A. ',hura D. Salvador Bardolet. Recull D. Pere Llane-res i Miguel Roig.

ELS ViNLLDEMOSSA

La veremaJosep [lobera

A questa época de l'anytradicionalment (en reali

tat, per imperatiu de la MareNatura) el temps de la verema,o c,om deien els antics, de les ve-remes. La verema és l'acció deveremar, de collir raïms, i tambéel seu efecte, car hom tant potdir tots ells van a la verema (és adir, a collir raims, a veremar)com enguany hi ha hagut unabona verema (o sigui, que aquestany hi ha hagut una bona collitade rairn); i encara, verema es re-fereix molt sovint a l'època enqué té lloc l'esmentada collita.Des del punt de vista del voca-bulari, hi ha diverses paraulesque són de la mateixa familia:veremador, veremada, veremall; ialió que voidríem comentar ésque tota aquesta familia de motsés força desconeguda a Barcelo-na i en general a les ciutats, onté una gran difusió el castellanis-me «vendímia» amb els seus de-rivats «vendimiar», «vendimia-dor», etc., els quals, no caldir-ho, convé que siguin bande-jats de la nostra parla.

Una altra remarca que voldrí-em fer és que, moltes vegades,en la parla popular hom pronun-cia «vrema» «vremar», «vre-mador», etc. (de la mateixamanera que hom pronuncia

també força sovint «brenar»—per?) també «bemar»— en

lloc de berenar), i fins i tot hi haqui ho escriu d'aquesta•manera;a part del fet que, com ja hemdit, això de «vrema» o«vremar» és només una manerade dir popular, però no literaria,

en compte que davantuna r no podem escriure maiuna y, sinó que hi hem d'es-criure b brou, brillar, pebre,abraçada, cobriment, bruixa,etc., i que aquells casos que sem-blen excepcions a aquesta regla,com ara «vrema» i «vremar»,peró també «cadavre» o«vritat», no són realment ex-cepcions, sinó formes errònies opopulars de verema, veremar, ca-dáver o vernal.

D'altra part, creiem quetothom sap que un raim és elpenjoll de grans (precisamentdits grans de raen) que és el fruitde la vinya; allá, per?), que enshem adonat que ja no és tant deldomiri públic (almenys aciutat) és el concepte de gotim,que correspon a una porció d'unraïm, és a dir, a només una part(a vegades molt petita, fins i totde només dos o tres grans) d'unraïm. I també cal recordar quealió que queda d'un ráim un coptrets tots els grans és la rapa,que devia ésser una cosa moltcélebre quan a Sant Boi de Llo-bregat hi ha un carrer que li ésdedicat: el carrer de la Rapa.

Estat espanyol

Els verds demaneu a hisenda que cobri unQuasi set-cents milions

diaris de pessetes són elsdiners que mou la prostitu-ció en tot l'Estat Espanyol,segons un estudi fet pelsVerds. els quals demanenque les persones que exer-ceixin aquest treball es pu-guin acollir a la SeguretatSocial en el regim d'autò-noms.

Demanen al Ministerid'Hisenda que habiliti al-gun parágref referent aaquesta activitat que sem-bla una de les que molímés diners de tot l'Estatdins l'economia submergi-da. Afirmen que Hisendapodria recaudar prop denou mil milions rpensualsper aquest concepte.

Més de seixanta-cincmil persones, entre prosti-tutes, trasvestits i "gigo-los", és la quantitat degent que mou el negoci laqual no obté diners de capaltra manera, i això sensecomptar els macarres i al-tres encarregats del negoci.Els preus van des de les milcinc-centes pessetes fins ales cent mil. La proporcióde clients va disminuint amesura que el preu aug-menta.

impost per a la prostitució

1 CALLE DE'çVIL LiNGLISM%0

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:

COS I SALUT

ti

Barbarisme

ACIDESCANSANCICEGOENFERMEDATESCALOFRIOESGUINCEFLEMONJUANETELLAGAPESADILLARESPIROVAII1D0

Forma correcta

acidesa, agruracansament, fatigacecmalaltiacalfredesquinçflegmógalindónafra, úlceramalson

respirtorn de cap

1> CONSELL INSULAR DE MALLORCA

C/ 17-'100 L"

S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986 9

Cuí se'n recorda ara?Ramón Turmeda - Felanitx

Un dia d'aquests qualsevol em vaig trobar amb un company d'estu-dis. En una coneguda cafeteria de .Ciutat començàrem a xerrar de moltescoses i, en un moment donat, se'ns passà pel cap recordar coses succeï-des ja fa uns quants anys, concretament dotze, quan estudiàvem un de-terminat curs. Em vaig adunar, ens vàrem adonar, que teníem encara fresc,potser fins i tot massa fresc, tot allò que succeí l'any 1974, almenys en alióreferit al nostre ambient d'estudiants. Val a dir que sense voler ensposarem una mica enyoradissos d'aquella época, cosa ben lógica per altrabanda, tant si ho miram des d'un punt de vista subjectiu, com d'un puntde vista simplement objectiu. Tenia raó Karina quan ens cantava allò de

«Buscando en el baul de los recuerdos,cualquier tiempo pasado nos parece mejor.Volver la vista atras es bueno, a veces,mirar hacia adelante es vivir sin temor»

Bé, a això de «mirar hacia adelante es vivir sin temor» ho deixaremestar de moment, sobretot després de les experiències bélliques de la VIFlota dels Estats Units a Líbia i del desastre de la central nuclear sovié-tica de Txernobyl. El cas és que ja han passat molts anys del 1974 ençà,però en el record encara queden coses, coses que han tengut una deter-minada importancia a nivell personal o fins i tot a nivell mundial. Peraixò, per mirar una mica enrera, tot cercant velles èpoques que coinci-dien amb uns determinats , moments personals, vaig anar a cercar al xbaúlde los recuerdos» en forma d'Anuari i em vaig trobar amb una pila deceses de es quals potser encara vos recordareu:

Per exemple de quan Arias Navarro, aleshores president del governespanyol nomenat per Franco ; va fer aquell famós discurs el 12 de febrer,tot anunciant una certa «apertura» que tanmateix va quedar en un no-res; o del cas de la rica Patrícia Hearst. Qué me'n direu d'aquell partita Can Bernabeu entre el Real Madrid i el Bar'ça amb un resultat de O a 5a favor de l'equip blau-grana?; aleshores jugava en el Barça aquell increï-ble jugador anomenat Cruyff. L'any 1974 va ser l'any de la caiguda dedues dictadures europees: la grega i la portuguesa. La revolució dels cla-vells a Portugal va suposar la caiguda del règim de Marcelo Caetano il'apertura d'un procés de reformes socials que llavors no pogueren arri-bar a port; a Grecia la «Dictadurai dels Coronels» arriba a la seva fi i elsexiliats començaren a tornar al seu país. Un cop d'estat a Etiòpia provo-cava el derrocament de! Negus Haile Selassie I i s'encetava una épocamarcada per la incertesa. L'afer Waterga te provocava la dimissió del pre-sident dels Estats Units, Richard Nixón, 'i a l'Argentina moria el generalPeron. El bisbe . Afloveros Obria amb una homilia un enfrontament directeamb el régirn polític de l'Estat espanyol aquell mateix any 1974 era exe-cutat Salvador Puig Antich. En la part més alegre de tot aquest seguitd'esdeveniments ja passats, un grup suec anomenat Abba aconseguia lavictòria en el Festival d'Eurovisió amb la cançó «Waterloo».

Totes aquestes coses i algunes més em vaig trobar repassant revistesi anuaris, i llavors no vaig poder evitar preguntar-me «és possible que ja

hagin passat dotze anys de llavors ençà?». Efectivament, els anys hanpassat i tots aquests fets ja formen part de la Història. En un momentdonat tots aquelts fets tingueren una determinada importancia social ipolítica, omplint les pantalles dels nostres televisors en blanc i negre, oles planes dels diaris, però ara sols són material de record, material d'ar-xiu més o menys interessant, més o menys important.

Exposició de mobles - Objectes de regal - Decoració.Carrer Gaspar Rul.lan, 20 (davant l'Ambulatori)

Material elèctric - So - Imatge - Vídeo ClubBotánic Germá Bianor, 22. Tel. 266588.

S'Aren41401811011 m03 A¿zomaa,u

10 S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986

SOSEGUR, empresa concessionà-

ria del Servei Municipal d'Aiguesde Llucmajor, S'Arenal i urbanitza-cions, Inkorma als seus abonats iveïnats:

En els dotze darrers mesos la qua-litat de l'aigua subministrada perles distintes xarxes municipals alsnuclis urbans, s'ha mantingut en unnivell majá molt acceptable, sis'acompleixen les previsions cone-gudes per l'Ajuntament de Lluc-major, podrem continuar l'any queve dins la mateixa línia.

Les análisis efectuades de formasistemática i continuada han estatsatisfactoris, no superarant-se capdels components no desitjables icomplint consegüentment amb elReglament Tècnic Sanitari en vigor.

S'ha milloarada la infraestructuraexistent davant la urbanització deLes Palmeres, augmentant la capa-citat de bombeig de l'aigua a les urbanitzacions costaneres.

També s'ha normalitzat el sub-ministrament d'aigua a Llucmajor;anteriorment s'havia de donar elservei de forma alternativa per ca-

Invasió estiuencaGONÇAL CASTELLÓ

Durant aquest estiu que ja está ales acaballes, les platges de totes lescostes catalanes que van des deGuardamar fins a Portbou i les deles Illes, han sofert un allau de fo-rasters que mai no s'havia vist. Lairrupció d'estrangers espanyols haestat torrencial i emprenyadora,particularment en la pobra illa deMenorca on s'hi han donat cita ungran nombre de manaires del PSOEque sembla que enguany hagin re-but la consigna de no fer ostentaciói procurar passar desapercebuts;malgrat això no s'han estat pas defer declaracions polítiques a dojo.

La concentració de policies eramés gran que mai a l'illa, per guar-dar tan precioses vides. Els capitos-tos socialistes han garlat a tort i adret de tot allá que els cou al pap.D'antuvi «doña» Carmen Reina,esposa de «don» Alfonso Guerra hiarriba obrint la marxa seguida deMaravall, Tomás de la Quadra i Jo-sé Federico de Carvajal els quals fo-ren rebuts per les autoritats botifle-res amb els honors que els correspo-nien com a inspectors colonials.

Poc després arribava el vice-je-rarca de la colla socialista, en

rrers, ja que no disposàvem d'aiguasuficient per a tots els sectors almateix temps.

Amb la millora, per majá de lesobres realitzades, les fuites d'aigua,disposam en aquests moments d'unsubministrament de tota la ciutat ino ha estat necessari la realitzacióde nous sondatges o captacions.

No obstante, durant dos o tresdies alguns sectors de la xarxa deLlucmajor poden restar afectatscom a conseqüència d'algun trenca-ment, o degut a les proves sobre elsrendiments que, conjuntament ambels tècnics municipa1s es Venen rea-litzant.

Amb càrrec als pressuposts muni-cipal; del 86, es faran dues impor-tanta obrer d'infraestructura: elsondatge de resefva a Son Monjo il'augrnent de potència amb les no-ves electrobombes per a la recollidade l'aigua residual en la part de laplatja, a S'Arenal.

Atiuest estiu, ha estat molt difí-cil el manteniment del subminis-trament d'aigua a S'Arenal i les ur-

Guerra, ja instal•lats en país con-querit es dedicaren a fruir de meres-cuda folganca. El primer en ferdeclaracions fou José Federico deCarvajal que tot d'una amollà queaixò de jurar la Constitució en cata-la «era un infantilismo o una provo-cación», ell té ben assumit el seu pa-per de colonitzador, els que no te-nen el seu de colonitzats són els ca-talans que no havien d'haver juratmai ni en catalá ni en austro -honga-rès una constitució que nega el dreta la independéncia dels pobles.

Poc després l'inefable Guerrasortia per peteneres amb unes decla-racions plenes d'un anticatalanismevisceral i dient que no creia en aixòdels Països Catalans, tot afegint«que els altres pretenguin fer colo-nialisme i expansionisme no crecque fos acceptat per ningú». Tantde desvergonyiment i cinisme deixaesmaperdut els qui ho patim; un im-perialisme i colonitzador acusantd'expansionisme els colonitzats!Amb aquestes declaracions el se-nyor Guerra amaga l'ou i a sobre fabefa de nosaltres, catalans que du-rant anys i panys estem engrillonatsa la fèrria dominació espanyola queara revifa amb l'entfada al Governdels «joves nacionalistes espanyols»tal com els anomena la premsa ame-ricana d'en Reagan.

El senyor Guerra está però en-darrerit, que no sap que ara ho femmés senzill i en diem Catalunya?

banitzacions costaneres. Si les obres

d'acondicionament, anunciades perSOSEGUR, no són aprovades perl'Ajuntament i realitzades, a'questServei Municipal d'aigües es venagreument afectat en el futur.

En tocant al sanetjament-depura-ció, SOSEGUR realitza l'avantpro-jecte d'una nova depuradora per atota la Zona Costanera, des deS'Arenal fins a Regana, per tal depoder tractar i depurar les aigüesresiduals dels nuclis de població quees desenvolupin en ella.

A continuació, els recordam pera la seva pròpia conveniència elssegüents consells:

—Netegi cada anys els dipòsits dela seva casa o edifici de vivendes,així com 1"aljub. Utilitzi lleixiu pera la neteja desinfecció. Procuri quetanquin ferament i que no hi hagipossibilitat que entri en ella suba-táncies a elements que alterin laqualitat de l'aigua amagatzemada.

•—Si l'aljub té una capacitat o re-serva important analitzi l'aigua pe-riòdicament, quan noti un canvi degust en l'aigua faci el mateix, si lautilitza per a usos domèstics.

--Procuri igualment cada any,juntament amb les operacions ante-

riors, repassar la boja d'alimentaciódels dipòsits o aljuba. Quan aquestano funciona correctament pot re-duir-se la quantitat d'aigua que vos-té rep, o no tancar-se bé i perdre'saigua per fora.

--No dipositi o tiri elements vo-luminosos dins el W.C., utilitzi elspoals de fems, així s'evitarà embus-sos a les tuberies d'aigües residualsde ca seva.

--Si encara té un pou negre o fos-sa séptica a ta seva i no ha empalmat amb la xarxa d'evacuaciód'aigüas residuals del claveguerammunicipal, per higiene i salutel pou negre i connecti amb la xar-xa. Evitará així la contaminació del'aigua neta del seu aljub, de la delveinat o del subsòl.

SETEMBRE, 1986

SOSEGUR: CARRER/ OBISPOROIG, 4 - Tel.: 660312 - LLUC-MAJOR.CARRER/ BERGA, 48 - Tel.262493 - S'ARENAL. RO

SOGESUR

EXPLOTACIONS 1 SERVEISVD'AIGUA, S.A. SOGESUR

SOCIETAT DE GESTIO DESERVEIS URBANS, S.A.

GESTIO, EXPLOTACIO I MANTENIMENT DE SERVEISMUNICIPALS DE PRO VEIMENT, SANEJAMENT I ESTACIONS

DEPURADORES D'AIGUA.

* L'AIGUA NO CONEIX FRONTERES. L'AIGUA ES UNPROBLEMA HUMA.

* NO EXISTEIX VIDA SENSE AIGUA, L'AIGUA ES UNBE PRECIOS, INDISPENSABLE PER A TOTES LESACTIVITATS HUMANES.

* ALTERAR LA QUALITAT DE L'AIGUA SIGNIFICAATEMPTAR CONTRA LA VIDA DELS HOMES I DELA RESTA D'ESSERS VIUS QUE DEPENEN D'ELLA.

• QUAN L'AIGUA, QUE JA HA ESTAT UTILITZADA,ES RETORNADA AL MEDI NATURAL, NO HA DECOMPROMETRE ELS USOS POSTERIOS, TANT PU-BLICS COM PRIVATS, QUE D'ELLA ES FARAN.

LLUCMAJOR, CARRER/ OBISPO ROIG, 4- Tel: 660312.S'ARENAL, CARRER/ BERGA, 48- Tel. 262493.

ACADEMIAOVIDI

CURS 1986-87

IDIOMES: CATALÀ, ANGCES, FRANCES, ES-PANYOL, (PER A ESTRANGERS)

GRADUAT ESCOLAR: (PER ADULTS), INFOR-MATICA, RECUPERACIONS: E.G.B.; B.U.P.;

C.O.U.; F.P.; COMPTABILITAT.

INFORMACIÓ I MATRICULA; DE DILLUNS A DI-VENDRES DE 16 A 20 HORES.

CARRER OVIDI, 1 - 1. Tel. 26 00 86.CA'N PASTILLA

HAMBURGUESERIAAntonieta AleluiaPunxes morunes,hamburgueses iplats combinats.Carrer Mar Egeu,

devora l'Hotel Garonda ales Meravelles.

Ambient ben agradable.

Electro Servicio

CHAIPARROTaller de Reparacions de Frigorífics, Rentadores,

Unes, T.V., Vídeo, Planxes, Cafeteres, ipetits electrodomèstics en general.

Venda de recanvis i accesoris de totes les marques.Carrer Milà, 34-B. Tel. 490157 - S'Arenal de Mallorca

S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986 11

£s ben cert que la millor inver-sió que els pares poden fer a favordeis seus propis titls no "és de cai-re economic, sinó d'àmbit educatiu .Els pares necessiten conéixer unamica mes, les tècniques educatives,assolir les seves responsabilitatsfamíliars, cercar de debò totque pugui fer una vida més agra-claole als propis fills.

De vegades arribam a pensar queles tècniques educatives necessitenexplicacions complexes, paraulesmolt enlairades, o estudis sofisticalsi no és aixi. A mi m'agrada prou,dir d'una manera senzilla les gransveritats pedagògiques ja que vullque tothom entengui els secrets dela criança i que l'educació siguí unaexperiencia positiva i estimulant.

Fa unes setmanes vaig escriure laprimera coHaboració al setmanari«FELANITX» i, de .11ev‘ onces ençà,m'han arribat moltes de cartes delslectors que me demanen que segues-qui diguent la meya notícia educa-tiva en aquestes pagines. Això m'es-timula a tornar a escriure el ramelldeis meus coneixements psicológics.

ja que crec que la formació delspares és la millor manera de feruna societat millor.

L'educació és el secret de la fu-tura felicitat dels nostres infants. Ivoldria que ja des d'ara tots inten-tássim que les nostres llars fossincels d'acollida, on els infants retro-bin estimació, ternura, acollida,comprensió, respecte a la seva in-dividualitat i ambient de serenor.No són només les paraules les qtieensenyen els camins de la vertade-ra educació. Ës molt millor el con-tacte, la comunicació, l'estil exis-tencial, el amble humà, la força del'exemple o la claror de l'acollida.

L'aprenentatge és- una tasca im-portant dins la dinàmica dels com-portaments humans. Podem apren-dre a descansar, a alimentar-nos, acompartir, a jugar, a estudiar, a re-forçar les actituts positives, a veu-re el caire hermós que tenen totesles coses, a afirmar la nostra per-soaalitat o a conéixer els secrets deja ciència. Podem aprendre a valo-rar degudament les coses, els esde-veniment,1 i les persones des d'unavaluosa 'actitut democrática i senseresentiment. El nostre món sofreixuna crisi de valors. Es la necessarique els nostres infants vegin, enles persones majors, models de de-dicació, feineria, homadesa, cohe-rencia i equilibri. Ja egiam tots cah-sats de paraules buidés, ..de gransmanifestacions teòriques, de promfi-ses sense sentit.

Per tot això. podem observar cornla primera norma de la vertaderaeducació és l'exemple. Viureque creim no és tan sois una proade coherencia, sinó un testimonirefutable de veritat. Els infantseessiten trobar a casa seva la pau,la serenor i l'equilibri que no trh-ben dins tina societat mancada deconviccions. La propaganda poll,h-ca, els jocs d'interessos de molts departlts, la lluita feresta per dominari estar damunt, són, entre moltsd'altres. les pautes . dominants aramateix. Hi ha pértot arreu una lirade despropòsits que serveix perfosquir la veritat. La nostra jovein-tud s'ha de mirar en el mirall d'unspares sincers i ben preparats. quecerquen de debò nous caminscatius, que viuen la constant i ag.o-serada tasca de fer una familia fe-liç.

Amb els perdedorsdel turisme

Podríem fer ciencia fic-ció i imaginar-nos una Ma-llorca sense turisme, comsi el turisme no hagueraexistit mai. Però no ens hopermet el seny i el deurede tenir els peus a terra."Arran" pot imaginar uto-pies, però no pot somiartruites ni amagar el cap so-ta l'ala per no veure la rea-litat.

Un dia Mallorca i el tu-risme s'enamoraren, el besdel turisme trasbalsài es prometeren fidelitat.No sé si es pot afirmaren una publicació seriosaque kiaren al Wt. I pel bé ipel mal continuen plegats,no obcecadament enamo-rats com eh primers anys,però sí continuen la vida,més implicats que benunits i conjuntats.

Ara bé, quin del dos hiha guanyat amb el matri-moni: Mallorca o el turis-me, els receptora o eh tu-rimes, els treballadors o elsvisitants? Vodríem poderrespondre que ambdós sónguanyadors a parts igualsi sense baixes importantsde descabdellats ni feritsen la batalla.

El turisme troba sol,mar, terra, bellesa, hotels,serveis... àdhuc virtuts iracons meravellosos deseo-neguts pela mallorquins.

Mallorca guanya ober-tura, relacions, coneixe-ments, doblers, però perdidentitat, sosec, ecologia,cultura pròpia i augmentavanalitat, consurnisme, fri-volitat, injustícies...

Amb el "boom" turís-tic es balearitzà, això és, esdegradà i explotà la natu-ra; amb el "boom" i ambel 'nyif" turístic es feu na-tural l'explotació, grosserao refinada, del personal.En temps de vaques gras-ses es guanyà moltíssim:en temps de vaques magresels grassos guanyaren me -

nys (?) i els obrers perde-ren.

Unes preguntes: Els tre-balladors d'hosteleria i tu-risme han guanyat o per-dut? Quina responsabilitatsocial sentim i tenim en-front del treballador en elmón tun'stic i hoteler? Esun món dur, enganyós.Ningú es sent responsablede ningú en aquest món,meravellós per fora però'd'una moltes vegades eme-sa sagnant per dintre? Tam-poc l'església?

Oferim ah turistes ehserveis culturals el millorpossible. I als treballadors?

—Els treballadors d'ho-tel i de construcció, uns100.000 immigrants, queretomaren a casa o cerca-ren altres indrets, desprésde deixar molla pell aquí.

Educació vidaGregori Mateo - Felanitx

ques" mallorquines.--Altres, ara marginats,

baldats per vida, a causade la feina feta perquè imentre altres disfrutaven.I de quina manera insul-tant! Es un xoc que moltsno aguantaren.

Als treballadors del tu-risme i de l'hosteleria, delsbars, restaurants, clubs isales de festa, etc. qui les"cuida"? Els sindicats? Lesparròquies amb la feina ge-neral? Qui cura les sevesnafres especials o especial-ment les seves nafres?

Arran

La meya pàtriaJo estimo la pàtria, que viu i bategaque lluita i treballa; que és tot un tresor.Jo vull Catalunya tal com jo la sentoi dur-la gravada dintre del meu cor.I vull estimar-la com jo la imaginoamb tot el seu viure i el seu palpitar,amb les coses ciares, sense lleis que imposin.Jo vull estimar-la amb el seny català.Perquè catalana és la meya parla,i la meya pensa i el meu bon sentir.Perquè aquí vaig néixer i aquí ric i ploro

quan sia l'hora hi hauré de morir.Perquè el cel hi és blau i la mar hi és blava,perquè Catalunya sap donar la mà.Jo estimo la Pàtria que es veu menyspreadapels incomprensibles que es deixen portar.Perquè és una terra diferent de les altresamb totes les gràcies que Déu Ii donà;que lluita amb constància, treballa amb ufana

sap redreçar-se quan l'han d'enfonsar.Alcem ben enlaire la nostra senyeraalcem-la ben alta, més amunt si cal!Avancem units, que el cor no té esperai farem ben fort el nostre ideal.

JOAN S1SAMON

Quin alè!, feran molts,innoblement i desagraida.

—Tants i tants esgotatspel treball d'hosteleria iper la inseguretat de cadaany. Qué ferem o qué fe-ran? Migrants permanents.Aturats treballadors perdies o per hores. N'hi had'aprofitats. Cert. N'hi haque han fet "les Aniéri-

lA CABANETA- Resident a Sa Cabaneta no fou asaassinat ningú.

Només alguna directius de la Casa del Poble van ro-mandre a la presó i campa de concentració. Nat al po-ble però resident al Vivero fou assasainat Josep "Se-ntir, fadrf, que repartia diaria a Ciutat

PÓRTOL

- Un trencador de mares, casat a Pbrtol, que treba-lla,. a Ses Cadeneta, fou el primer asoassinat Mune"Piol" o Pep Vent, que vivia al pou del Coll, fou elsegon portoli trobat usassinat I Joan Mafó, protes-tant, va restar amagat al llarg de 4 anys per les con-nades de Pbrtot Deien que sortia de l'amagatall dela coya de Son Collet fent bruixeria, per la qual cosaola mateixos falangistes local, es negaven a anar a cer-car-lo. F2 brutal usassinat del belios de Búger els de:gué ecallar l'abundant saya per al Nou Estat decoses, que havien mostrat.

PIA DE NA TESA

La repreaió aquí fou más indiscriminada. Enve-ges i venjances van dur un bon grapat de gent a lapreasó. Joan Busquen i Antoni Canyelles, aixf coml'advocat "loco", que li deien, foren víctimes de la re-premió indiscriminada dels primen dies a les voreresde carretera. El regidor Tomeu Palmer "Capoll" vamorir a una treta de Cutell. I algú apunta la mortd'un tal "Rubio!" a les costes de Puntiró.

Però l'assassinat més tràgic i més recordat és eldel comunista Josep Salom "Punyit", que va estarmés de cinc meso. amagat din' una cisterna a un solarde Son Coc. Delatat per un vef, fou detingut i - con-ten que fou assassinat per un amic d'infáncia, a qui Jo-sep havia tret d'un safareig en una de les sevea corre-gudes in tantita.

PONT D'INCASi la movilitat de gent i la distancia dels fets han

dificultat l'estadística oral al Pla de Na Tesa, al Pontd'Inca és quasi bé imponible. Deis que van a ser de-tinguts no es recorda que fos assassinat altre personaque el trainviaire i tinent de batle, Joan Perelló,' enttna treta del Castell, però hom apunta la possibilitattrae "'alguna deis noma _publican, a MEMORIA CIVILcorn d'indretti d4418b1settill:1 Yrlateixa Ciutat, po-guesain ser residents al Pont d'Inca. Damià QueIglas

12 S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986

Vista del governador F. Carrercs i la seva esposa al'Ajuntament D'esquerra a dreta: comandant de laGuardia Civil, el síndic Bartomeu Joan; el tinent debatle Joan Perdió; amb la vara, el batle Miguel Oliver;darrera el governador, els regidor. Sebastià Jaume,Antoni Canyelles, Ramon Oliver, Joan Moiá, MiguelSerra, Antoni Calméis, Bartomeu Palmer, Joan Vich,Guillem Bestard —empleat municipal—; més a la die-

ta, el metge Antoni Jaume i el regidor Ramón Riba.

111111~~~~11111111~

Visitad'AlcaláZamora iPrieto aMallorcal'any 1932amb lesautoritatsiocaM

Da 1. POBLE DE POBLES PROP DE CIUTATMarran í ha segun el de-

senvolupament de la ciutatde Mallorca amb un creixe-ment urba paraLlel. Coma zona residencial de mad'obra, a la primera meitatde segle. 1 ha funcionatcenn a zona fronteriza en-tre la ciutat i el món agra-ri, amb tot el que suposaaixò de varietat, diversitati mobilitat de comporta-mente social,. I entre ehpropia nuclis urbana hi hauna diferenciació de m'ellaagrícoles i urbana, quemantenen un tradicionalenfrontament, manifest ala política municipal de laII.a República.

El procés electoral que

AL MARGE

porta a la República l'abrilde 1931 feu que el vell sis-tema de repartiment de re-gidors entre amos de pos-sesaió, menestrala i comer-danta fos trastocat. Petitesmanifestacions celebrarenl'eadevinement a Sa Caba-neta i Pbrtol, mentre elsnuclis obren del Pont d'In-ca i Pla de Na Tesa, millorconectats pel tramvia, hocelebraven a Ciutat Leseleccions es van repetirel maig i la victòria fouclarament socialista.

Antecedents i

conseqitències

Vistes les eleeeions des

de réplica de diferenciacióde nuclis de població, lavictòria electoral corres-pongué a Sa Cabancta, enperjudici de la tradicionalaliança de grana propietariaamb comerciants, queequilibrava la representa-ció del, diversos nuclis.El nucli mes perjudicat fouPbrtol, mes tradicional,més agrari, i amb t'ornespolítiques, menys organit-zades.

A Sa Cabaneta, des deprimen de segle hi haviauna organització obrera fo-nementada en torn delsnombrosos sabaters ¡natal-lata part damunt SantMarçal. Després de la gue-rra mundial i l'impuls dela industria sabatera con-aegiient, a Si Cabaneta ehtreballadors crearen unasocietat cooperativa deconsum la igualdad queaconseguí una gran força.Al seu local del Vilaneta més de la "botiga" queadrninistrava Miguel Rot-ger, sin desenvolupavendiversos actea culturals id'esbarjo. Aquesta tradi-cional organització va per-metre consolidar una can-didatura socialista quanentra la República.

El Pla de Na Teta eral'altre nucli urbi que con-tava amb sòlida organit-z ació obrera. Les societatsLA SEMILLA, d'oficis di-versos, i LA COLECTIVA,societat de picapedrers,s 'uniren formant LA SIEM-BRA, 'ligada a UGT. I ehnombrosos picapedrero dellloc que anaven a treballara Ciutat i al mateix Pontd'Inca, barri en expansióindustrial —fabriques desabó, de saca i Insta, ci-ment, farinera,... i resi-dencial obrer, contaven enel seu si grupa d'obrerames pròxims a idees comu-nistes.

El Pont d'Inca, per laseva banda, era un nuclinou i en creixement Lacomunicació que facilitavael tren i el tramvia ambCiutat, feia que no hi ha-gués una sòlida organit-zació política pròpia. Alllarg de la República, tan-mateix, s'organitza unaagrupació socialista a ca'n

:siFf9P1`.4c-IfIlt 414W 4914SIEGA) que s'opolava al'altre de cafre catòlic a la

cantonada del costat.Pbrtol, habitacle dels

artesana del fang i pagesosque tenien una indústriaartesanal secundaria de fa-bricació de pebres, nocomptava a cap tipus d'or-ganització política, sinó lacacicelil tradicional. Ehanys de la República sorgíun nucli de republicana,que arribaren a formar unaagrupació d'Esquerra Re-publicana al café de ca'nJaume, mentre la dreta estetona a ca na Xesca. Peròmai hi va haver una col.la-boració estreta entre socia-listes dels demés nuclis iels republicans portolans.I de Pbrtol sortí la mesforta reacció quan l'alça-ment militar. A ca lesmonjes de Pórtol es con-feccionaren les camisesblaves, amb assistència deles esposes dels dirigentsde dictes, que s'utilitzarienper interrompre les feotesdel Carme l'any 36.

L'Ajuntamentrepublicà

El lude elegit per lamajoria socialista fou Miquel Oliver Ramis, cap dela societat obrera de Sa Ca-baneta, recolçat peh seuscompanys Bartomeu Joani Sebastii Jaume, de Sa Ca-baneta, Joan Perelló, delPont d'Inca i BartomeuPalmer, del Pla de Na Tesa.Tanmateix Ramon %bol'es català', republici de

Pbrtol els dorá el vot i col-labora en el govern muni-cipal.

L 'oposició , formada perAntoni Canyelles Quetgles,Joan Vich, Ramon Oliver"Domingo', Joan Mota,del Pont d'Inca, Miguel Se-rra, l'amo de so'n Alegre,-i Antoni Calmé* va pren-dre la decisió de no assistira les sessions municipals.Esporàdicament algun dels&tus membres assistia perdefensar interesaos particu-lar, en les nombrases ini-ciatives portades a termeper la majoria, sobre toten allò que pertoca al sub-ministrament d aigua a lapoblació. El nou ajunta-ment talla amb la cona-trucció sense pernil.' mu--ara p . a a c ns-trucció d'escotes als diver -

sos nuclis abrí com orde-nar urbanísticament cadaun dels nuclis. La no assis-tència dels regidora deI 'oposició fou perseguidapel tinent de batle, JoanPerelló, el qual es mostravamolt radical en tots eh aspectes ideològics. Aquestajuntament es preocupaper acabar arnb el joclegal, que proliferava peltenue, i la recolecció denombroses armes del vellsomaten que hi havia a Ma-rratxí.

L Impossició de crearuna plaça de metge novapel creixement de poblaciói la demanda de l'apotecaride reconeixement de quin-quenis, motiva una erisimunicipal a l'hora de con-feccionar el pressupost mu-nicipal de 1933. La majo-ria municipal, interessadaen recluir els pressuposts,esnega a incloure aquestsconceptes, i després demoltes de discusiona va serobligada a fer-ho pel go-vern sorgit de les eleccionsde 1933, guanyades per les

.dretes.Fou en aquest moment

que l'oposició retorna a lesreunions municipals. Iaprofita, amb el recolça-

ment del republicà dePbrtol Ramon Riba, loca-sil, d'inassistancia a uhplenari de membres de lamajoria, per a canviar rho-ran de les ocasiona a un dialaborable i a horca de fei-ne per a dificultar l'assis-tència deis membres de lamajoria. Era tota una felnaprecisaa d'esbucament icontrapropaganda. El batlepresenti diverges vegadesla dimissió, que era liste-mittic ame n t inacceptada,fin: que els fets d'octubrea Astúries, determinarenla suspensió gubernativadels membres de la majo-ria, regidora socialistes,malgrat no haver esdevin-gut cap avalot a la pobJa-ció.

La tasca del restringitajuntarnent, presidit . perAntoni Canyelles, fou uncanvi de cent-vuitantagrana en les directrius an-terior,: es returaren totesles obres municipals i esC C

SU

balquena per a construc-

ció de voravies al Pontd'Inca i Pbrtol.

La- victòria del FrontPopular havia de restituirla majoria suspesa i l'Ajun-tament va reprendre l'ac-ció inicial amb més forçai mes radicalisme: es vandestituir ton en funcio-naria punto pel governdreta, es revisaren comp tes,l'obriren expedients, .etc.com a mesures particular*que acompanyaven a altrespresea a tota l'ala (canvide noma de carrera, creaciód'una guardia cívica, etc.).

Resistencia idetencions

Malgrat no es produis-sin avalots durant aquellaprimavera, el 18 de juliola la Casa del Poble de SaCabaneta algú oferí les ar-mes recollides del somatenah obren, que les rebutja-ras. L'endemi implvitsvan veure com un esca-mot de l'exèrcit decrataval'estat de guerra. Al Pontd'hiel, en canvi, va anar acercar armes a la cuernade la Guardia Civil, qui dis-prés d'aproveir-los, els em-bosca damnnt el pont delTorrent Gro*.

Es produiren deten-cions massives a tots elsnuclis. El cap de FalangeJoan Joan, es preocupaque no es produissin bru-talitats. El senyor de SonVerí, Nicolan Cotoner,protegí els membres caba-neters de l'Ajuntament,que (luan bé no foren mo-lestan.

La brutalitat manifesta-da pela falangistes porto-ans amb l'assaasinat del

baile de Búger, rematat acopa de xapeta, i les notí-cies de la mort de diversosveins feu canviar una micael talant.

La mobilitat urbana deMarratxí ha fet diluirl'agre record en l'oblit ila víctima en l'anonimat;perol) no. la dels assassins,encara ara assenyalats ambnoma, cognoms, malnomsi particularitats de la scvaactuació.

nomurtt.

Maquinària per a l'Hosteleria,Alimentació i Aire Acondicionat

Servici tècnic garantit

Carrer Horaci, 13 Tels. 268313 — 268350

Ca'n Pastilla

Q°/Ifillt"-. S.A.

* TIPOGRAFIA * OFFSET* DPT. FOTOGRAFIC

SANT CRISTOFOL, 116 TEL. 268964

S'ARENAL DE MALLORCA

S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986 13

Temes de cultura popular

Marratxí

Cancons ¡gloses de sa yermadaPer Bernat Calafat

Comunitat Autónomade les

Illes BaleanConselleria de Cultura

Associacia Prernsa Foranade Mallorca

C/ Princesa, 24. SANT JOAA

Sa yermada és una de les activi-tat pagases mes arrelades en aques-ta petita vila del raiguer que és San-ta Maria del Camí. Sa yermada noera sols una feina, era tot un esde-veniment que sense cap dubte cp -

girava el poble. Per Sant Mateu jacomençava aquella allau d'anades ivengudes de carros ben a:apeïts deportadores reblides de réms, i alcap el tard diari de cada jornal, vol-tes pel poble dels «tais de yerma-dores» cantant i glosant. (1)

Cada vinater de la vila, que, era elpropietari d'un conjunt de quarte-rades de vinya, per Sant Mateuaproximadament llogava un bon«tai» de vermadores (dones casades,valles i fadrines), que durant unestres setmanes vermaven per ell.Quan vennaven, aquest grup de do-nes pagases, cantaven cançons quehavien après de les sayas padrineso mares en vermades anteriors. So-lien éster cançons populars i tradi-cionals, o també cançons glosadas

codolades, que moltes - vegadesaren d'un picat ben lluent.

Quan havia acabat la tasca dia-ria, ja a posta del sol, el carreteranava a cercar el «tai» i el portavaa la vila. Però abans d'anar cadavermadora a ca seva, feia —cada«tai».-- un parell de voltes pels car-rers més importants del poble.Aquestes voltes eren ben animadesi vitenques, a coda carro hi haviauna bona somada de dones que du-rant la volta cantaven i reiengranat. Cantaven cançons 1. glosesamb una tonada del yermar, reco-llida per Josep Capó loan (2), can-çons tradicionals 1 codolades. Pare*sense cap dubte el plat fon i espe-rat aren les glosadas cantades so-bre els quefers del yermar, una xa-farderia que havien sentit, un dar-rer esdeveniment succeït, i les depicat, que a voltes evidenciaven al-gú. o feien envermellir de bon deveras a una fadrinanga. Mentrefeien la volta, si trobaven una fa-

drina u enflocaven una glosa benpicant, els fadrins granats també re-bien. També feien gloses quan pas-saven per davant un forn, taverna,barri o carrer important.

Aquestes cançons i gloses se so-lien cantar en grup, emperò si elcarreter tenia bona veu i sabia aga-far tonada cantava a duo amb lavermadora que cantava millor. Totseguit teniu una mostra d'aquestesgloses recoilides per . Josep Capó(3):

Venim sí de sa yermada,per això tenim pocs jocses réms són petits i pocsi prou calor que 'hem passada.

Presumida, presumidaper qué presunleixes tant?Mira que ses presumidas,solen sempre quedar en plant.

Ses anotes d'ets Hostalsbravegen que són garrides,i n'hi ha d'alacantines,bordissots i peretjals.

Ara m'ho acaben de dir,sempre m'ho havia pensat,qualque trebai deus tenirtan vei i no t'has casat.

A l'infern hi ha cadenes,per los pobres moliners;també n'hi ha pels fornersqui roben a ses vuitenes.

Es fadrins de Sa Viletatenen es ventre ronyós,parqué es menjaren un moixpensant que era una Ilebreta.

A Santa Maria hi hacanamunts - i canavalls,(luan a la Vila fan ballssa gent d'ets Hostals no hi va.

Ses allotes des carrer nousón més lletges que el dimoni,Jesús Sant Antoni!quines hanyes té aquell bou. (4)

Jo l'he cercat taverneraper ses copes que em pot darpares en haver-me de . casartornaré a s'amor primera.

Ses madones de sa plaça,no saben cuinar llegum,en cuinar faya paradahi posen s'oli des llum.

En entrar a Santa Mariapreguntau que hi ha de nou.

En es carrer de Masnouhan posat carnesseria:

de sa mare i de sa fiai son pare n'han fet brou,parque movien ren"allá on no n'hi

L'últim dia de la yermada, cada«tai» engalanava el carro amb unbellveure ben gros, adornat de cin-tes de molts d'e colors, i així aquestdia el carreter traginava rém benplantós. Acabada la tasca, i de tor-nada a la vila, feien més voltes queels altres dies, cantant i glosant degranat fins que tenien forces Des-prés el vespre, el vinater conviliavaa sopar el «tai»'a ca seva i acanavaamb fasta i sarau: ball de bot perIlarg.

Aquest últim costum desapareguédurant la guerra Civil i la dura Post-guerra. Malgrat tot continuaren lesvoltes Manes en carro pel poblecantant I glosant fins ben entratsels anys 60, en els quals el progréstècnic: tractors, máquinas de capo-lar rém, fuita de joyas del camp.«boom del turisme», etc., va fer queany rera any es cantás menys, finsque no quedà cap carro traginant:ja no es canta més. (5)

Hi ha altres gloses recollides perJoan Ramis Aguiló (6), i publica-das a «Coanegra» en números pas-sats. Cal assenyalar que la tempo-rada de recollida era cantada perl'Agrupació «Salero típic de Fonta-nella» de Santa Maria del Camí elsanys 40 i 50, i no coincideix exacta-ment amb la de Josep Capó.

Les gloses del yermar ara sónlletra i tonada impresa, el progrési la crisi del camp acabaren ambuna tradició ben popular i ben vivadins el cor dels santamariers.

. (1) Calafat, B. «Els nostres vina-ters», «Coanegra». 2 novembre 81,pág. 2,

(2) Capó, J. «Santa Maria delCamí», dins Marcaró Passarius, J.«Corpus de Toponimia de Mallor-ca», Tom III, Mallorca, 1962, pág.1.482.

(3) Capó, J. O. Cit. págs. 1.481-1.483.

(4) Grau V., «Entrevistd a madi!)Magd afana Gala he rt, Cerd a n a »,«Coanegram 2. no ve in bre 1981, pág.12.

(5) -Capó J. «Història de la vila deSanta Maria del Camí» S. XVII-XX.Tom. 2,. págs. 278-9.

(8) Ramis Aguiló J. «Watt referèn-cia a Sa Tonada des Verinar de San-ta Maria», «Coanegra» 23, agost-ot-tu bre 1985,.pág,

Vits anunciasAquests anuncis poden ser remesos a la nostra re-

dacció, Camí Canteres 132. Tel. 265005 i a totes lesagencies de Publicttat.

Cada paraula, 10 pessetes.

URGEIXEN PISOSPER LLOGAR.

FINQUESAIVIENG UAL.

Sant Cristofol, 16.Tel. 269250.1

RESTAURANT' .

LA TOSCA NAPeix-marisc-carn-paellea.

joaquim Verdaguer, 19. Tel. 261056.S'Arenal de Mallorca.

eléctrica GarcíasBobinaies y Reparación de toda clase de Bombas

Carrer de Manacor, 343. Tel. 27 53 30SON FERRIOL - PALMA

EXCAVACIONSANTONI MOLINA

Camí de Muntanya, 58-B.Tel. 412199. Son Ferriol

rj J\ ELECTROjis ARENALT V VIDEO

Reparació rádio-TV-HIFI.Installacions electrbniques d'alarma.

Antenes individuals.Video-club.

Canonge Mateu Rotger, 17. Tel. 265774.S'Arenal de Mallorca.

TAPISSERIES MATEUADOBS DE TRESSILLOS, PORTES, PARETS, COR-

TINES. ETC.CARRER TINENT DE BATLE CIREROL, 7.

(APROP DE CORREUS)S'ARENAL DE MALLORCA

CLINICA VETERINARIAS'ARENAL

Dr. Daniel A. MagriniConsulta:

Dematins de 10 a 13'30.Horabaixes de 16'30 a 20'00.Dissabtes de 10'00 a 13'30.

Tel. clínica: 490153. Tel. urgéncies: 281313, codi: 583.Carrer Joaquim Verdaguer, 17 - S'Aremd.

FCA. DE ENSAIMADAS

CADA «A MÉSMARIA ANTONIA SALVÁ, 49

TELS.: 26 17 26 - 26 46 46

CARR. MILITAR, 485 TEL: 26 95 36

S'ARENAL DE MALLORCA

14 S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986

BORSAIMMOBILIARIA

OCASIO. SUPERMER-CAT primera línea, 200m2., lloguer baix. Oberttot l'any. AMENGUAL.Tel. 269250.

ADMINISTRAM les sevesfinques. FINQUES AMEN-GUAL Tel. 269250.

A S'ARENAL, se lloga lo-cal, 120 m2., 45.000 ptes.AMENGUAL. Tel. 269250.

A S'ARENAL, apartamentamoblat, una habitació do-ble. Soletjat. 25.000 ptes.AMENGUAL Tel. 269250.

A S'ARENAL, Balneari 8,devora primera línea, trans-pás local amb estudi. 2 mi-lions de pessetes i 13.000de lloguer. AMENGUAL.Tel. 269250.

XALETS, PISOS, plantesbaixes, amoblats i sensemobles. AMENGUAL. Tel.269250.

PRIMERA LINEA CA'NPASTILLA, transpás localcomercial, 41 m2., i 17d'altillo amb terraça. 3 mi-lions 700.000 pessetes i 65mil de lloguer. AMEN-GUAL Tel. 269250.

NECESSIT COTXERA pera furgoneta a la zona altade S'Arenal. Tel. 263423,

SOLAR de 620 m2., aBahia Azul, contadord'aigua posat i planellsaprovats, venc per dos mi-lions de pessetes. Facili-tats. Tel. 263155.

PIS A CALA ESTANCIA,dues habitacions, llog per20.000 pessetes. Telèfon:269250.

PIS, BALNEARI 9, unahabitació amoblada, Ilogper 20.000 pessetes. Tel.269250.

APA RTAMENT a primeralínia de S'Arenal, el llocdurant la temporada baixa,per setmanes o per mesos.Tel. 460558.

ESTUDI. CA'N PASTI-LLA, llog per 19.000 pes-setes. Tel. 269250.

FLORISTERIA IR I, deCa'n Pastilla, se transpassa.Tel. 262359.

XALET ADOSSAT de tresplantes .1 Sometunes Yeru:per 13.000.000 de pessetes.Tel. 263788,

ERC LOCAL COMER-CIAL, mínim 600 m2., aS'Arenal de Liucinajor. 'Tel.•269642.

BORSA DELMOTOR

RECANVIS' DE COTXESde totes les marques a ven-cite. Tel. 268672.

MOTO-CROSS I VESPI-NOS de lloguer. Carrer SaPlatja, 3. Tel. 267368 -S 'Arenal de Mallorca.

VENC FORD FIISTA,PM-A F. Talbot Samba, PM-AB. Seat Fura, PM-AB.Talbot 150, PM-Y. SeatPanda. AUTOS SON FE-RRIOL. Tel. 278603.

MECANICA, planxa i pin-tura. TALLERS VALLES-PIR- Tel. 413867 - Son Fe-rriol.

VENC SEAT PANDA 40,PM-AB. Facilitats. Telèfon241947.

PARTICULAR VEN FordFiesta S-1100, PM-Z. Tel.267931.

VENC R-5 TI, PM-AG.Facilitats. Tel. 241947.

SI DESITJA UN COTXEnou de la nostra gamma,vingui i en parlarem.AGENCIA OFICIAL RE-NAULT. Tel. 413867 -Son Ferriol.

SERVEISPROFESSIONALS

MECANICA GENERAL,equilibrats i netetja de mo-tora. TALLERS VIDAL.Carretera de Son Fangos,280. Tel. 262048 - Es Pil-larí.

TAPISSAM Sofás, cadires,taulells, etc. Tel. 263935.

FERRERIA DE N'ANTO-NI SEGUI. Ferro i alumini.Carrer de Castillejos, 53.Tel. 262592. Coll d'En Ra-bassa.

SE CORDEN Cadires i seposen anses a las cenalles.Se fan macramés. CA'NSENAIA. Milán, 6 - S'Are-nal.

VIDRIERA S 'ARENALCristaLleria, alumini, secu-rit. Carrer Cuartel, 31 -S'Arenal. Tel. 263632.

ARREGLAM rentadores,maquines registradores, rà-dio -cassettes de cotxes.porters electrònics. Elec-tronica EL GAUCHO. Ca-rrer Mallorca, 2. Telèfon:263423.

ANTONIO ORD019EZ:InstaLlacions sanitáriescalefacció. Carrer Lietra H..número 87. Tel. 263680.Bellavista de S'Arenal.

PNEUMATICS BRASIL,pegats ràpids, bateries, co-rreges de ventilador, cam-vis d'oli, greixar. Carreterade Manator, 391 - SonFerriol. Tel. 270645.

TELEVISORS, vídeos, ra-dio-cassettes, arreglarn.ELECTRONICA J. GAR-CIES. Carrer FrancescFrontera, 10. Tel. 264335-Coli d'En Rabassa.

CRISTAL.LERIA TO-RRES. Carrer Lisboa, 35-S'Arenal de Mallorca. Tel.266517.

TINTORERIA CAUTOR.Netetja de catifes, mantes,cortines, cobertors i totaclasse de peçes de vestir.Carrer Torrent, 9 - S'Are-nal. Tel. 265447.

PNEUMATICS SERVERAArreglam els seus pneurná-tics fina i tot els dissabtes.Carrer Illes Pitiüses, 4 -Coll d'En Rabassa. Tel.263663.

INSTALLACIONS SANI-TARIES i reparacions. Ser-ves ràpid. Tel. 263493.

MOBLES DE TOTA CLAS-SE, bon preu i bon u-acte.MI MUEBLE. Exercit Es-panyol. 6. Tel. 261629.

EXCAVADORA J .B. C., sgules, aljups, clots persembrar arbres. Telèfon:245900.

CONTESTADORS AUTO-MATICS, telèfons sensemans, teiefons senseELECTRONICA EL GALCHO. Carrer Mallorca,

et. 263423.

PLANXISTERIA, pintura.mecánica. Taller "SANFRANCISCO". Camí deSon tangos. Fel. 490314-E, PiLlari.

PINTOR-RETOLISTA, fa-ganes, furgonetes, tendals,cristalls. TALLERSLLUMS. Tel. 265616.

PORTES, finestres, persia-nes amb el seu marc, d(segona ma a partir d(1.500 pessetes. Taulonsportes noves. ARMIJOCarrer Fletxa Jover, 26Son Ferriol. Tel. 275283.

PAPERERIA CERVA. Ma-terial escolar i d'oficina.Llibres de comptabilitat.Cardenal Rossell, 82 -Coll d'En Rabassa.

GUIXAINA per a totacasta d'obres i adobs s'ofe-reix. Tel. 414648.

VIDEO REPORTATGES.Bodes, comunions, bate-jos, festes. Tels. 262 192-269491.

TOT INFORM. Comptabi-litat per ordinador, asses-soria fiscal i jurídica. Trasi-meno, 36. Tel. 268450.

INSTAL.LACIONS elèctri-ques i sanitàries CE. JU.,C.B. Carrer Marques deTenerife, 77. Telèfon:242593 - Son Ferriol.

METALURGICA S'ARE-NAL. Reixats. barandilles,ferro forjat, treballs enalumini per a obres, sol-dadura eléctrica i autóge-na, treballs al torn. PereCanals Quetgles. CarrerMenorca, 10. Felefon:269310 - S'Arenal.

TRANSPORTS I MUDAN-CES HENARES. CarrerAntoni Catany, 4-8-1. Tel.263364 - S'Arenal de Ma-llorca.

LLANTERNER: Termoselectrics i de huta. Repa-racions de /ola casta. Tel.266961.

MATERIAL DE CONS-TRuccio, rajoles i pavi-mentació. JOSEP MARTI-NEZ. Carrer Canonge Nl.Rotger,S. Tb. 260091,

PERRUQUERIA DESE NYO RS

EL GERMANS

Permanents, tenyits,modelats, tallats amó

navalla,servicis clàssics.

Tel. 415665Avinguda del Cid, 3.

SON FERRIOL.

ESCOLA INFANTILetriToJardí-Maternal-Preescolar-Menjador,

per a infants de O a 6 anys,de 7'30 a 18, de dilluns a divendres.

Personal especialitzat.Placa de la Reina Maria Cristina, sin. Tel. 266815.

S'Arenal de Mallorca.

S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986 15

41111.

1COMPRES

VENOES -

VENC O TRANSPAS res-taurant a Cala Estáncia.Tels. 266379-207955.

MOBLES PEREZ. Ara-nyes i llums de tot tipus,mobles clásica i moderna.Carrer Menorca, 65- S'Are-nal. Tel. 267079.

FLORISTERIA LEAL.Telèfons: 239183-238012.

MOBLES CASTILLEJOS.Matalassos, canapés Flex,tressillos, mobiliari de cui-na, taller de fusteria. Ca-rrer de Castillejos, 1 i 3.Tel. 260580 - Coll d'EnRabassa.

RELLOTGES SWATCH,la darrera moda mundial,Joieria Oliver's, Plaça deles Meravelles - S' \renal deMallorca.

GRANS REBAIXES del20 per 100 en tots els arti-cles en, jaquetes, carteres,cinturons, tot del darrercrít de la moda. Tenda enpell al costat del Restau-rant Portofino a CiutatJardí.

VIATGESVIATGES XALOKI. Bit-llets de vaixell i d'avió.Telèfon: 267450.

VIATGES SPANIEL. Bit-llets d.avió i de vaixell(barco). Creditvíatge i for-faits. Platja de Palma. Tel.268100 - S'Arenal. Tel.265374.

VIATGES KONTIKL Bi-llets d'avió i de vaixell,lloguer de cotxes sense xo-fer, minitours, preus espe-dais per a col.legis. Avin-guda Nacional, 29. Tels.265900-266535 - S'Arenalde Mallorca.

PERSONALSTENC 26 ANYS, 1'52 d'es-tatura, bona figura i somben simpática i agradosa.M'agradaria trobar mallor-quí fina a 40 anys, quesia seriós i que se vulguicasar. Apartat 125. Ref.:111.

DIVORCIAT, cerca amis-tat femenina, d'una 35anys. Cridar de 14 a 15 ho-rca, o vespres. Telèfon:469441. Oscar.

FADRINA AMB FILLA,cerca home fins a 50 anys,per a relació amorosa.

_ApsáLtát 161 de S'Arenal.

1JOVE DE 39 ANYS, 1'75d'estatura, cerca fadrinamallorquina, entre 25 i 35anys que se vulgui casar.Apartat 144 de S'Arenal.

CERC DONA entre 30 i50 anys per a relació en-grescadora i antidepresiva.Escriu-me a l'Apartat 125de S'Arenal. Ref. 113.

SEPARAT, 35 anys, nego-ci, casa i cotice. Cerca donaper compartir-ho. Me tro.-bars al carrer Xadó, 5 -d'F.s Molinar. Demana perManuel.

SEPARAT 40 anys, cercadona de la mateixa edatper a relaciona esporàdi-ques. Apartat 13 de Ca'nPastilla.

ATE NCIO A FIC1ONATSal joc de dards de S'Are-nal. Necessitam jugadorsmasculina i femenina per aformació d'equips federats.CAFETERIA OASI. Carre-tera Militar, 238 (devantl'llotel Ondina).

ENSENYANCESCENTRE CULTURALCA'N PASTILLA. Gimnás-tica de manteniment feme-ní, aeròbic, gim-jazz, gim-nástica rítmica i taekwon-do. Professors titulats.Preus molt económica. Lo-cal darrera l'església deCa'n Pastilla.

INFORMATICA, compta-bilitat, mecanografia, aulad'estudi dirigit, idiomes.ACADEMIA OVIDL Tel.260086 - Ca'n Pastilla.

NECESSIT MUSIC perconjuntar i dirigir sonadorsde ball mallorquí. Teléfon:262046

SArenal41 de Mallorca

Telèfon: 265005.

PERRUQUERIESANTONIO Perruquer desenvores. Trassirneno, 16 -S'Arenal.

PERRUQUERIA CATLPermanents, tenyits, i re-flexos. Manicura i pedicu-ra. Torrent, 27- S'Arenal.TeL 490439.

CA'N JORDI E S BARBER.Cardenal Rossell, 81. Tel.262014.

PACO Perruquer i barber.Virgili, 1. Ca'n Pastilla.

JULIA PERRUQUERA.Manicura, pedicura i per-manents. Carrer Malbertí,41 - Coll d'en Rabassa.TeL 260452.

MM PERRUQUERS. Ma-nicura, pedicura i depila-ció. Plaga de Sa Font, 1-Es Molinar. Tel. 273540.

PERRUQUERIA CATISA.Manicura, pedicura i depi-lació. Cardenal Rossell, 99.Coll d'En Rabassa. Tel.260324.

MIQUELLA PERRUQUE-RA. Neteja de cutis, mani-cura i pedicura. CarrerMallorca, 3 - S'Arenal. Tel.263423.

PERRUQUERIA VIC.Tractament capilars. Diag-nbstic per microvísor. Cris-tiandat, 17 - Sant Jordi.Tel. 266572.

ENCARNA Perruquera.Coll d'En Rabassa. Tel.267218.

JAUME, barber de Ses Ca-denes. Tel 262065.

LA PASCUAL PerruqueraPlatja, 2. S'Arenal Tel.264819.

ALTA PERRUQUERIAANTONIO. Pedicura i ma-nicura. Carrer dels Repu-blicana, 1-1.o - S'Arenal deMallorca- Tel. 267824.

EL MILLOR SUPOR'l pu-blicitari de la seva empresaa la nostra comarca.

BLANCA Perruquera.Gran í General Consell,36- S'Arenal. Tel. 265109.

MAKA Perruquera. Pedi-cura i manicura. BotónicGermà Bianor, 19. Tel.260756.

ROSA I MARI CARMENperruqueres. Manicura ípedicura. Carrer TinentGarau Fargas, 30 - Es Mo-linar. Tel. 276330.

PERRUQUERIA MARI-YU. Permanents i canvisd'imatge. Manicura i pedi-cura. Carrer Mar Jónic, 3 -Les Marevelles. Telèfon:263014.

SALO DE PERRUQUE-RIA LINDA. Ca'n Pastilla.TeL 263927.

ANIMALS DECOMPANYIA

PRODUCTES PEL CAMP.pinsos, insecticides, animalde companyia. "PAJARE-RIA" S'ARENAL Plaçadels Nins, 26, S'Arenal.

CONSULTORI VETERI-NARL Dr. Frances Rigo.Horari. de 4 a 8 de clillunsa divendres. Carrer ExercitEspanyol, 23 - S'Arenal deMallorca. Tel. 267664.

CLINCA VETERINARIAS'ARENAL Dr. Daniel A.Magrini. Consulta al carrerJoaquim Verdaguer, 17.Dematins de 10 a 13'30.Horabaixes de 16'30 a 20.Tel. Clínica: 490153. Tel.urgències: 207919.

CONSULTA VETERINA-RIA Ca'n Pastilla. Dr. M.Perelló. llorad de consultade dilluns a divendres de4'30 a 8'00 i dissabtes de9'30 a 13'00. Carrer Sin-gladura, 11, local 5. Tel.266630. Urgències:262747. Venda de productes farmacèutics.

RESIDENCIA I ESCOLAd'ensinistrament de cana.Venda de cadells. "CRIA-DERO LOS VALIENTES".Tel. 662136.

BORSA DELTREBALL

DONA DE 32 ANYS, cer-ca feina de cambrera o fernet. Tel. 462509.

El jutjat deFigueres retéuna revista localRoses (Alt Empordà). - La publi-cació local «La Va>, editada pelGrup de Defensa de les Platgesha estat retinguda per ordre judi-cial a causa de la compareixençadavant del jutjat de Figueres delcap de la policia municipal d'a-questa població, el qual se sentílesionat en el seu honor per unaarticle que s'hi publica, segonsque informa el nostle correspon-

GASTRONOMIATINAMAR RESTAU-RANT. Paelles, llom ambcol conill amb ceba, sípiesa la graella... Cala Estánciade Ca'n Pastilla.

RESTAURANT BRAS1-LLk. Banqueta de noces,primeres comunions i fes-tes socials. Avinguda Bar-tomeu Riutort, 73 - Ca'nPastilla. TeL 260119.

LA NOVA DIRECCIO delRestaurant El Torero, vosofereix els seus serveis decuina internacional. CarrerDos de Maig, 2- S'Arenalde Mallorca.

CAFETERIA EIVISSA.Mejats torrats. Carn deCa Na Paulina. Carrer Sa-lut, cantonada Terral,S'Arenal de Mallorca.

RESTAURANT CA'NPRUNES. Dinar. i sopar:de noces, primeres comu-nions i de negocia. Amfósa la marinera, conill torrat,costelles de xot, colominsamb col... Servici de pisci-na. Carretera de LlucmajorK. 10'00 S'Aranjassa. Tel.265270.

RESTAURANT CALAESTANCIA. Cuina inter-nacional. Peix, marisccarn. Punta Cala Estancia.Ca'n Pastilla. Tel. 267035.

TRASPAS O VENC res-taurant, 470 m2., a prime-ra línea de Cala Estancia.Tel. 207955.RESTAURANT CARABE-LA. Cuina casolana. CarrerSalut. 24 - S'Arenal deMallorca. Tel. 266205.

RESTAURANT EL PES-CADOR. Típic espanyol.Paella valenciana i mariscde la mar. Carrer de SantBartomeu. Tel. 263443 -S'Arenal de Mallorca.

CAFETERIA CAPRI. Elmillor solarium de S'Are-nal. Avinguda Nacional,cantonada Joaquim Verda-guer. Tel. 267337.

CAFE "SOMBRER", leseul café français a S'Are-nal. Vous, retruverez votreambiance et pourrez de-guster votre aperitif et no-tre café filtre. Rue MariaAntònia Sabrá, 40. Tel.266364.ME SON CA'N MANOLO.Tapes variades, pop a lagalega, crancs de riu, pe-bres padrón, gírgoles. Lo-cal social club petanca.Carrer Xadó, 7 - Es Moli-nar.

RESTAURANT CALABLAVA. Cuina internacio-nal. Obert cada dia. Tel.263081.

OS CANTEIROS RES-TAURANT. A casa galegado Ca'n Pastilla. Comidase vinhos galegos. Av. Bar-tomeu Riutort, s/n. Tel.262674 - Ca'n Pastilla.

CAFETERIA COSMOPO-LITA. Pop a la galega. Pei-xos, marisc i carns. Vínhosda terra galega. Terra, 44S'Arenal de Mallorca. Tel263099.

RESTAURANT PORTO F I-N O . Nous plats per aquesthivern, colomins farcits,conill amb ceba, nominoal pebre bo i les nostresfamoses pastes italianes.Carrer Trafalgar, 22 a laCiutat Jardt.

Petíts anuncis

4NIIIVVYKONTIVIAJES

KIGAzia

Vols 'cárter a Barcelona, Alacant, Madrid,Granada, Málaga, Sevilla i Santiago.

Billets de la Trasmediterránea.Soliciti informació a altres destinacions.

Avinguda Nacional, 29, devant Foto Lamia.Carretera de S'Arenal, 58, devant el balneari 7.

Telèfon: 266535 -S'ARENAL DE MALLORCA

4,~62ÍzsamiwamisidialAt

El dia 5-X-86, diumenge, va tenir lloc al teatre de La Porciúncula la re-presentació teatral de la comedia titul.lada "UNA CASA D'EMBULLS",original d'ALVARO PORTES ALCALA i traduïda al català per MIQUELA. LLOMPART I LLACER. L'acte teatral va formar part del programa defestes en honor de Sant Francesc, i va encarregar-se de la representació elgrup ESCOLTA SANT XESC del Pil.larí i Comarca.

L'assistència de públic va ésser més nombrosa del que imaginàvem, talcom es pot apreciar a la foto del nostre col.laborador, Adolfo de Villarro-ya.

A l'altra foto, el grup escènic, dirigit pel Pare PERE RIBOT. A tots, lanostra sincera enhorabona i fins l'any que ve!

ANGEL HIDALGO RAMIREZ, batejat a la Catedral deCiutat el dia 5-X-86. Es el fillprimogènit del recepcionis-ta de L'Hotel Panorámica Playa de Cala Blava i de la sevadona, M.a del Carme Ramírez. A la foto de N'Adolfo,

tots tres, per gentileza de FOTOS KAN1AL.

SERVICI MEDICQUIRURGIC DE

BADIA

Centre Comercial "Aldea Blanca" (Bahia Azul)lgualatori médic - Servei mèdic d'urgència - A.T.S. -I nje ccions - Tensió arterial - Consultes ginecologia -Lar - Ona curta - Electrocardiogrames Análisis.

Per a urgències, tels.: 238012-281313.

ÓPTICA S'ARENALJA NO CAL ANAR A CIUTAT

PER SES ULLERES O LENTILLES

TEL: 49 00 61

CARRER BERLIN, CANTONADA TRASSIMENO

S'ARENAL DE MALLORCA •

(11/271 P14«...f)FERRETEA i A *PINTURAS

DUPLICATS DE CLAUS DE COTXE IDE CLAVINS

CARRER CARDENAL ROSSELL, 94

TEL.: 26 24 20 — COLL D'EN RABASSA

CAFE CA'N «PEDRO»(DAVANT L'HOTEL SANT DIEGO)

TAPES VARIADESSANT CRISTÒFOL 5

S'ARENAL DE MALLORCA

16 S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986

GASTRONOMIACAFETERIA SENON.Plats combinats, gelats ibegudes a la vorera de mar.Avinguda Nacional, 22.Tel. 490005 - S'Arenal deMallorca.

EL ARRIERO, restaurant.Especialitats en paella i paamb oli. Quarter, 23. Tel.265110 - S'Arenal de MaHorca.

LA PANOCHA DEL MA-CHO. Restaurant dirigitper l'antic propietari de"Paco el Macho". Cuinagraciosa i salerosa. CarrerGrúa, cantonada carreterade S'Arenal. Ca'n Pastilla.Tel. 269219.

RESTAURANT SA BO-LERA. Cuina feta comDeu mana. Si frissau, novengueu. Carrer Acapulco,4. Sortida, n. 3 - Les Mera-velles. Tel. 265188.

RESTAURANT ALBORA-DA a casa galega do S'Are-nal. Comidas e vinhos gale-gos. Carretera Militar, 269.Tel. 260725.

RESTAURANT DELFINDORADO. Bodes, comu-nions, dinars d'empreses.Diní per un milenar depessetes. Carrer Joand'Austria, 13 - Badfa Gran.

RESTAURANT EL HO-YO. Bodes, batejos, co-munions i festes socials.Els caps de setmana obertal públic. Carrer Cabot, 10i carretera de Manacor,365. Tel. 271021 - SonFerriol.

"POLLOS ARENAL",menjars casolans per en-dur-se'n i menús econò-mics. Carrer Trasimena, 41- S'Arenal. Tel. 261352.

"PEQUEÑO MUNDO".Servei a la carta, cada diamanco els dimarts. Proviel nostre cabrit al forn,toston de Segovia, ossbu-co, etc., etc. Buffets i totaclasse de serveis a domicili.Batejos, bodes, comunionsi dinars de companyonia,celebracions, etc. Son Gar-cia del Pinar, Coll d'EnRabassa. Tel. 268661.

BAR RESTAURANT AN-DREU. Cuina variada i ta-pes. Sopars deportius i decompanyonia. Carrer de laGrúa, 6 - Ca'n Pastilla.

RESTAURANT JAMAI-CA. Cuina mallorquina.Carretera Militar, 219. Tel.262923.

RESTAURANT CA'NVERDERA. Els diumengesi festius, obert eLs migdies.Els dies feners manco elsdilluns, obert de 19 a 4 dela matinada. Carrer Parce-las, 52. Devant el balneari5. Tel. 261057.

CA'N QUIRANTE. Cuinamallorquina. Sopes mallor-quines, xot rostit. Tel.265785. Sant Jordi.

GUIA MEDICACENTRE D'ASSISTEN-CIA MEDICA S'ARENAL.Igualatori de medicina ge-neral. Carrer M.o-amar, 9.Tel. 490222.

SERVEI MEDIC QUIRUR-GIC Igualatorimèdic, servei médic d'ur-gència, A.T.S., injeccions,tensió arterial, consultesginecología, láser, ona cur-ta, electrocardiogrames,análisis. Centre Comercial"Aldea Blanca" (BahíaAzul). Tels. 238012 -28 13 13 .

«El Brusi" sortirà encatalà a partir del mesde gener

Barcelona. — L'Ajuntament deBarcelona i el Grup Z van firmarahir el contracte d'arrendamentde la capçalera del -Diario deBarcelona», conegut popularmentcom El Brusi». El consell plenarimunicipal va acordar l'adjudicacióde la capçalera del diari al grup Z.el dia 16 de juliol. Jordi Castany,conseller delegat de Publicacio-nes de Barcelona. SA, ha dit haEfe que el nou "Brusw en catalàserá al carrer a partir del mes degener vinent.

Alay creu importantla radicalitzaciónacionalista

Barcelona. — Albert Alay, diputatd'ERG al Parlament, va dir ahir enun programa de Radio 4 que «laradicalització nacionalista és ne-cessària'., i afegí que és molt im-portant que la joventut es radica-litzi en el sentit nacionalista. Afegíque aquesta tendència «és irre-versible», i afegí que no es podentergiversar conceptes i que «radi-calisme no'és equivalent a violen-cia». Segons Alay, «hi ha unagran dosi d'hipocresia en la gentque es diu nacionalista i nega serindependentista», i creu que «ésinadmissible que es digui que elnacionalisme és una cosa cadu-ca».

Les solucions del futur no passen per recetes del passatEsteim avuit mesos de les properes eleccions mumci-

pals i autonòmiques. Hem començat la compta enrera.Utilitzant les paraules d'en Gabriel Cañellas, el grup Po-pular, amb el Govern Balear al davant, estan ja en la fasede precampanya. Potser hauríem de precisar seriosamentquan ha començat aquesta fase de precampanya. Segonsel que entenguem per precampanya, fa tres anys i migque catan en aquesta fase. L'única preocupació en aquesttcmps d'aquest Govern Balear ha estat la d'assistir a inau-guracions i tallar les consequents cintes. L'hora de les so-luciona encara no ha arribat. Els plantejaments dels pro-blemes d'aquestes illes resten encara en el somni pro-fund, tancats en clau dins d'un calaix d'armari -com diula canço d'en Sisa .

La vida, avui en dia, com sempre, mai ha estatPerò, esper que estareu d'acord amb jo, que dins el con-junt de l'Estat Espanyol, Mallorca és una zona claramentdiferenciada. En quant al nivell de vida i en quant a laqualitat de vida. Així i tot tenim plantejats en aquestaMallorca de finals de segle vint algunes qüestions priori-tiñes que, encara, no estan resoltes. Per exemple, de mo-ment, hi ha pobles a Mallorca sense aigua corrent. Un al-tre exemple a resoldre ha començat a adquirir magnitudspreocupants és el del tractament dels fems i residus ur-bns. Qüestions amdues que també són competència delConsell Insular de Mallorca, és a dir, que la seva soluciótambé passa per les mans d't.JM. Es evident que cap deles dues formacions polítiques dretanes ha posat el mí-nim interés per donar una solució correcta als problemesabans esmenats.

Així i tot, cree que és possible recuperar aquests

quatre anys perduts. Encara que haguem perdut untemps important, quatre anys no són dos dies, si comen-çan a fer feina de bon de veres, amb ganes i amb il.lusió,en un temps prudencial, podem recuperar el que fins arano s'ha fet. Es tracta de tenir una visió de futur que inte-ressa per aquesta illa. Es tracta de tenir una clara visiódel present en el qual ens trobam i a partir d'aquí, pla-nificar per anar cap a aquest futur millor. Això és unacosa que fins ara no s'ha fet. Els problemes que té avuiMallorca no es resolcn amb una política de "a salto demata", ni de solucions d'avui per demà. Hem de deixardormir definitivament als polítics de "la España del timoy pandereta" per donar pas a una nova presència, mésprogressita, que sapi enfrontar els problemes actuals aml ,

solucions que puguin mirar cap al demà, no amb solucions ancestrals. Esl problemes que té plantejats avui ex.dia Mallorca no passen per recetes fetes i concebudebl'anterior segle. Les soluciona del futur no passen pre recetes del passat.

Esteim a vuit mesos de les properes eleccions. Hemcomençat la compta enrera. Els socialistes d'aquestesilles, el PSOE a les illes, a Mallorca, está tractant amb serietat i rigor de construir un futur millor per aquestesilles, per a Mallorca. Un futur en el qual qualsevol ciuta-dà, ja sigui de Ciutat o de la part forana, tengui garantit-zades unes condicions de vida dignes, mínimes. Sabemque no és una questió que ea pugui resoldre d'un dia perl'altre. I a més, per noltros són prioritaris els objectiuscol.lectius, no com els que el primer que es miren són elspropis interessos de butxaca.

Valentí Valenciano i López

o

Calle Trafalgar, 22

Tele. 26 8818 26 67 01CIUDAD JARDINColl de'n Rabease

LA ROBA MES GUAYDE S'ARENAL

Avinguda Nacional, 57.S'ARENAL DE

MALLORCA

4,40Doutique

demoda

TALLERES RABOSO, S. A

Mecánica en general-Planxa i pintura.Obert els dissabtes tot el dia i els diumenges fins al

mig dia.Qué passa? No passa res. TALLERS RABOSG

ho solucionará.Carrer Ca n Calman, 12. Tel. 263161.

Coll d'En Rabassa.

Reparació de vídeos de totes les

• marques, d'equips d'alta fidelitat, de

TV color, antenes col.lectives i soprofessional

ELECTRONICA ELGAUCHO

CARRER MALLORCA, 2 - TEL: 26 34 23

S'ARENAL DE MALLORCA

INSTALLACIONS SANITARIESInstalaciones

ses CadenasGAS - CALEFACCIO - AIRE ACONDICIONAT -

ENERGIA SOLARCARRER PRADERA S/N - TELEFON.: 26 97 14 - SES

CADENES DE S'ARENAL

90Q7, eGj'ISZO E

ARÉIS PAELLA Y PIZZES

S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986 17

Desconeguts imprescindibles; ami KamalFahandezh, "Chango"

Quan surtin publicadesaquestes línies jo ja hauréacabat el meu contracteamb "Fotos Kamal", esta-ré afiliat oficialment al'INEM i, possiblement,cm trobareu de vacancesa la meva terra, La Rioja.

Vull dir amb tot el queprecedeix que si algú eravol acusar de "pilota" od'interessat en la selecciódel personatge d'avui i enles ratlles que a continua-ció llegireu, jo Ii podriacontestar que, en cas quefos vera, ho seré, però ambefecte retardat, vol dir "aposteriori", vol dir quan jano puc guanyar res, perquèel mateix dinar de compa-nyerisme i despedida in-clús ja está fet i el contrae-te de feina tancat.

Icli) sí, amics meus fotó-grafs ; la temporada de1986 ja s'ha acabat. I ara?Nosaltres ens anirem a canostra ("cada mochuelo asu olivo", diuen els caste-llans) i a esperar fins l'anyque ve. I Kamal, el sr. Ka-mal, el titular de l'empresa"Fotos Kamal", a on anirà?

-Jo vaig néixe amb unacámara de fer fotos a lesmans i amb ella me troba-reu sempre que me cer-queu.

-I les vacances?-Mai he tengut vacan-

ces. Tan sois una nit hesopt a ca meya, a la salad'estar que me va costaruns quants de milions deIlavonses. Jo he de cuidarels hotels i sales de festafins la temporada que ve,per quan voltros o altrestorneu a la feina.

- Mam, mam, no vósfeieu "el martir"! Per quéno podeu anar-vos tambéde vacances?

- Quan els hotels quetenim en exclusiva tan-quen, hi ha feines de rees-tructuració, de reparació,de rrelansament, que fer.Si no estic jo per diaposi-tives, per transparIncies,per fotos de fulletes depromoció, per lo que sigui,què vols?, que cridin a lacompetència? I després,quan els hotels una altravegada s'omplin de gent,a on aniríem a fer feinanoltros, voltros? "Hay queestar a las verdes y a lasmaduras".

Bé; però això ho po-dria fer un altre en nomteu...

- Ho vols fer tu? S'hade tenir equip apropiat,s'ha de conèixer el seufuncionament, ha d'haver-hi confiança de l'altra partque comana el servici...Hi ha moltes i més cosesa tenir en compte!

--Bono! O sigui quet'han de definir com "IM-PRESCINDIBLE"...

JO 90M el titular i pro-pietari responsable de l'Ex-clusiva amb els hotels i sa-les de festa, etc.; i voltrossou eLs meus empleats. Jotenc les meves responsabi-litats i, se suposa, tambéles meves avantatges. Peròsom jo, com Quintín o Ca-bot o altres, el qui he dedar el call. A més, ho vullaixí, mentres pugui...

Amics lectors, això sediu un "mártir voluntari

-"Mártir ', pot esser;

'voluntari", no; VULLESSER RESPONSABLEDE LA MEVA FEINA ICOMPETENCIA. Aquestany m han oferit tota laCADENA SOL i no l'hevolguda acceptar. Fins aon puc arribar, hi arrib.Allá on no puc, die no. Te-nim la Cadena RIU, lacadena BARCELO, diver-sos hotels i altres llocs isales de festa particulars

ja en tenim prou! Arabé, lo que tenim ho servimde la millor de ses maneresp ossibles.

També jo, per aquestany, acabaré la secció dIM-PRESCINDIBLES DES-CONEGUTS, a la qual heservit de la millor de lesmaneres que he sabut.Sempre he tret a la consi-deració i coneixement delpúblic PERSONATGES no

massa coneguts o no tanconeguts com, al meu en-tendre, es mereix la sevafeina. Perol) sempre PER-SONATGES QUE, RERAELLS, ALTRES FAN FE!NA, FAN ESPORT, AS -

SISTEIXEN A CONFE-RENCIES, etc.; PERSO-NATGES, a la fi, IMPRESCINDIBLES" per aqué la vida social, laboral,cultural, religiosa, esporti-va, artística, HUMANA afi de comptes, sigui possi-ble.

Per tancar aquesta sec-ció i sense que serveixide precedent avui he pre-sentat al meu patró i titu-lar de "FOTOS KAMAL",el sr. KAMAL FAHAN-DEZH, per els amics, "EnXango".

Adolfo de Villarroya

Un ¡libre a Jaume OliverJaume

18 S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986

Esbertades altres coses

Jaume Oliver Jaume hapublicat un llibre. contantamb la col.laboració deFrancesca Florit Alomar,professors. El títol es"Llucmajor Espai Educa-tiu i Recursos Ambien-tals". Es un llibre que foupresentat en un dels actesde fires d'enguany, alSaló d Actes de l'Ajunta-ment de Llucmajor, baix lapresidència de Antoni Za-noguera. Fou un èxit.

El llibre té 143 pagines,algunes fotografies, l'hemIletgit i es molt interessant.Enhorabona.

El corredor IlucmajorerJaume Salva Llull, la tem-porada passada corredorde l'equip santenderí del'Teka ', acaba de fitxar

pel "Dormilón , com aprofessional. Aquesta tem-porada Jaume Salva no hatengut sort i la temporadapassada tampoc, a causad un ca que atravessava elcarrer que el va tomar aLa Coruña, mentres ell dis-putava la Vuelta a España.Sort Jaume.

Amb motiu de les Fires-86 se celebra a Llucmaiorun concurs de "Fumadalenta amb pipa". Patroci-nas per l'Ajuntament i or-ganitzat per "Pipeta deLlucmajor". Guanyá Anto-

EL FRANCISCAP. SALVADOR CABOTGUANYADOR O UN

CERTAMEN DEPINTURA

El segon concurs pro-vincial de pintura de laCiutat de Llucmajor cele-

I LICMAIOREsPAI IDUCATIU

flECURS()Ç v1181111N,

Portada del !libre de Jau-me Oliver jaume i Frances-ca Florit Alomar. La foto-grafía correspon a l'aljubde la possessió de "Cal-

dent".

ni, Gomiña; 2.on BaltasarMarques; 3.è Joan Pallarés.En locals el primer fou enJeroni Tomás; 2.on PereVidal; 3.è Miguel Estelrich.En dones, 1.a Vicenta Vi-la; 2.ona Cati Gert.

brat amb motiu de firesfou guanyat pel franciscaPare Salvador Cabot Ros-selló conegut i amic de'S'Arenal de Mallorca' , ja

que durant uns quantsd'anys estigué a La Por-ciúncula

Enhorabona

Vengueren a S'Arenalel president del ConsellInsular de Mallorca, Jero.ni Albertí acompanyat del'adjunt a la presidènciaSantiago Coll. El motiufou entrevistar-se amb lesautoritats locals i mirard'acondicionar les instal-lacions del "Camp Ro-ses" de Son Verí. Es a dir,dar-li més comoditat per-qué tot funcioni millor.Tot el que ea refereix alfutbol s'entén; vestuaris iterreny de joc, aigua calen-ta a les dutxes, tribuna otribuneta...

Per pan de les autori-tau locals hi eren el tinentde batle, Joan Puig Server,president de la Comissiód'Esports ì Joan Perelló,delegat de l'alcaldia aS'Arenal: el regidor Bernat

Tomás i altre gent, a partnaturalment del presidentdel S'Arenal, Rafel GómezHinojosa i junta directiva.

També es va parlar deque hi ha uns terrenys aSon Verí Nou que benprest veuran l'excavadorai els picapedrers. D'aixòja en pañal-cm abans. Defer un camp municipald'esports nou. Fa tempsque se remena, això.

L'any 1973 ja vengue-ren a S'Arenal el presidentRafel Puelles i el secretanSebastià Alzamora, per mi-rar d'ajudar a S'Arenal atenir un camp de futbol decarácter municipal.

En aquella reunió ven-gueren també autoritats lo-

"Quíque" Ogaron, defensa• del S'Arenal.

cala llucmajoreres, i en Pe-re Canals era el delegas del'alcaldia i directiu del'equip futbolístic. Hi erendon Toni Roses, propietaridels terrenys, l'aparelladormunicipal Gabriel Mora-guez. I més gent...

Contaré un cas succeilaquel horabaixa. Un casque mai s'ha dit. Es curiós.I vera.

Resulta que l'aparella-dor dugué de Llucmajor,pianola i paperots grossos,els va estendre damunt elcotxe, damunt el capó.Don Toni, el senyor deSon Ven, mirava els pia-nola i paperots. Duia unacena descon fiança o ner-ViOsisme. Per l'assumpteanava tot bé, fins que donSebastià Alzamora dema-Tia on volien fer el noucamp.

Li preguntaren a donToni Roses si estava o nodispost a deixar els terre-nys necessaris. Don Toni,amatent i noble, digné,que sí, que ella semprevolia ajudar. Fina aquímolt bé tot. Però lo fotutfou després, que en Rosesdemanà: I que he de fer,jo?

I li contestaren: "Dei-xar-nos l'escriptura de pro-pietat i firmar una cessiódeis terrenys per un espaide vint-i-cinc anys".

El senyor Roses alesho-res pega crit a GabrielAmengual (de s'estany)que era qui duia el cotxeen el qual s'estaven mirantels plànols i paperots da-

munt el capó, i u digué:"Bici, arranca el cotxe iens anirem", "Bones tar-des i dispensau". Hi arran-caren ben aviat...

1 és que una cosa ésdeixar per jugar a futbol,i l'altre firmar cessionsamb escritures notarialspel mig. Fotre, fotre, defutbolers, degué pensardon Toni...

Però ella ha segun dei-xant el camp per a jugar, elcamp que actualment hi haconstruil i aleshores (1973)ja hi estava.

A cadascú el que es seui l'estiu xigales, diu l'acu-dit.

1 llavonses es quedarensense cessió t sense ajudesfederatives.

i mai se n tendran, sinóés amb la compra de te-rrenys o cessió a Ilarg ten-mini.

Son Ven` Nou, entrel'hotel Bahamas i el carrerRecaide a Cala Blava, potésser la solució. Hi ha vint-i-quatre mil metres dispo-nibles per l'esport. O com-prar a don Toni els terre-nys que facin falta. "Agua-park ' no té problemes.Diuen que passa de centmilions de pessetes el queels cosien ele terrenys perfer un "aquapark". Deverscent-trenta milions, redel...

A S'Arenal allò que lifalten són els dobbers pera comprar. I a tanta degent, fotre, fotre... Peròper això estan les autori-tats, per ajudar.

Benvinguts per tant, elrepresentant del ConsellInsular de Mallorca i del'Ajuntament de Llucma-jor.

I don Tord Roses, queens perdoni l'avinentesa obroma d'abans. Aquell fetde "Bien, enganxa es mul"ens resulta simpàtic, enca-ra que negatiu.

Ah, i en Bici Amengualposa de seguida el cotxeen marxa.

En Damià Capó, expre-sident, queda com els al-tres amb la boca babada.

Professional del cidisme

Jaume Salvà al "Dormilon"

Fumada lenta a Llucmajor

Boni Alsina, fent un parlament 4.4 día de la ínauguractóde la Penya Blaugrana, a Londres.

A Londres

Boni Alsina, presidentBoni Alsina, popular i amic nostre i de tots els arena-

lers viu des de fa bastants anys a la ciutat de Londres.Alsina, ha format la Penya Blaugrana, a la capital angle-sa. Ha trobat uns bona catalanistes que també són a Lon-dres i en el restaurant que tenen dos germana, gallega ells,en Boni és el president de la citada penya del Barça. Ofe-rim una fotografia del dia de la inauguració, quan enBoni Alsina fa el seu parlament. L'autor de les Esberta-des ha estat a Londres í visitat l'esmentada Penya Blau-grana era el mes de novembre de l'any passat. Encara noera oficial, però ja ens mostraren el local social, l'escutdel Barça (fet artísticament per en Boni), i les impresos,sobres i targetes foren encarregats a la "Imprenta Bahía"de S'Arenal. Es a dir, una penya barcelonista a Anglate-rra i que té un poc de caire arenales.

Enhorabona.

ASSEGURANCES MARE NOSTRUM, AGENCIA A CA'N PASTILLA, PLATJA DE PALMA I S'ARENAL

Tota classe d'assegurances. Tramitació de sinistres. Qualsevol gestió d'assegurances,. Pressupostos gratuita sense compromís. Estam a la seva disposició. No té vostènecessitat d'anar a Palma. Basta que ens consulti. Al seu servi.

Platja de PalmaCarrer Marbella, 39-1.o- Edifici Hotelers.

(Al costas de Comissaria) - Tels. 267654-267658.

S'ArenalPlaça Major, 1 (Plaga del mercat) -

(Al costat d'Spaniel) - Tel. 265374.

Ca'n PastillaAvinguda Bartomeu Riutort - (Davant Balneari núm. 1)

Agència viatges Spaniel - Tela. 268662-268100.

-4`Attiton di..a a oLó pegas.

¿n un oLL no eJs poden din ga-i.Ae

co.se's .ges meve's penegLeade,s no

/1-'1 ann-a¿n,pen .t..a£ de no can/san-

vo.La ,seLmana pa ,s ,sada,am-g. -eaPw

muna que Llpo,sc2 comencan aque,sía

p_¿ana,vanen pa-s_.san pen aí.t.

d' on¿ocincia,ia quai coa me

caune La cana

de vengonya.7enc

a pneLen.sió que

aizó no Lonni

.5acce.i.n mai

A.ixi'mulLeitoadaia

din que d'

no pen ni co

mencan pnen

dne pant en c

poLlmica

..&.71/cafaecni..sl2. Pe

meu cap

envan._ no pzn

cine e2 L.emp,s amá.

gen.f.e.t.a que d

deu vegade-s nou

no ,sap de

Cosa qu

jo no he :fzvert-t_at

ne-s penó qu

dCan,ó de pnen

dnc meya pc-

vaig dedican

a .i.n4o,wa.-In -m consuLLan pen.sonc

que en m¿,5 que lo.f..s no,saL

Ine.s jun-t.4.Puc din-vos,pen exempLe,

que jo,enccuta que no vag. i ga.ine

panL.idani en pi-e...Unen ifoc

•deg'71d...eonqued.a" ditgun.4 quan Lee-

ge_ix e-gis ne.suLta-.,Li.c moi.¿Cf)II

í.erd. do que ha guanya.f..VuLg

aeg.in-h.i que no 4 om de-C "Banca"

que :tan m'é-s que vagi eL pnimen

o pf. donnen.4cce,nLan que £ano-s--_ :r7¿'La /£42~2 é,3 -ea

caía.¿ana no -Su-

po -sa íanaL.i,sme

de cap cia4e.

Vo panianá qua&

a.ana

'LLUL/2 manaveLeo

pen

pai,san no,s.f.ne4

'que dign_ij-i_canti. Z2

caLaZan

en-s honown a .i.hetb.

De:spn¿ ,s de .fot,

co.g.-galonan.f. e

La campanya de

nonmaZi¿zació

de La ¿Lengua

no &ig ,sinó

guin -ges dinec

de.á gown

AuLonómic d

çopenn in.sulan

de r/aLConca,eL.5

/72 2./71-C_11.2 del quaLb /jenen cLeg-i.Z.D pe

polLe.

SA GLOSA D'EN PERE-GIL7'

iJIt

-at:21-Z=""'A

Ja ho va dir Nadó Xesca de Moca: Ir

"Una cosa és glosar;1111-1i s'altra es menjar coca".

Com es bocins de sa coca

que es pasta dins es 1- bell

ses gloses,des d'es cervell

Lambe paren dins sa boca.

a vent menjat es pa de noces

japodem entrar en feina,

cadascú amb sa seva eina,

a mi,deixau-me fer gloses

Dés d'aci vull saludar

es meus companys glosadors

aprofitar per dir-los

que no deixin de glosar.

ENTREM EN FEINA

n doctor de la llei estavainteressat a saber qué havia

de fer per obtenir la vida eterna.Jesús li va respondre: «Estimael teu Déu, estima el teu prdis-me, i tindràs la vida!».

No pas la vida eterna, sinó lavida, ras i curt. ¿Es una escapa-tòria de Jesús per a evitar latrampa del fariseu?

Penso que no. Jesús no vol posar una barrera entre dues

vides: d'una banda la queconeix la mort i de l'altra la quedura. per sempre.

Tots anem sacsejats entre eltemps d'aquest món i el tempsde Déu. De vegades esquinçats,fins i tot engoixats davant allóque pensem que és un trenca-ment. Estimar Déu i estimar elproisme és entrar en el temps deDéu. Quan l'amor ho és tot, ésl'eternitat.

La vida

Maria Martinell

S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986 19

XafarderiesNa Sabela del restau-

rant Portofmo de CiutatJardí, está radiant desprésd'una de les millors tempo-rades turístiques que es re-corden. Ja ha posat enmarxa la cuina d'hivernamb colomins farras, es-clatassangs amb llom, llomde vadella al pebre bo, co-nill amb seba j les sevés fa-mosca pastes italianes. Du-rant el mes de desembre,na Sabela tendrá tancattres setmanes, però per Na-dal el restaurant Portofinotornará a fer 'furor'.

A Múrcia hi ha hagutmolt de rebumbori a lesescoles perquè eh palos novolien anar a la mateixaescola que els gitanos. AS'Arenal de Mallorca notenim cap d'aquests pro-blemes. Mallorquins i fo-rasters, anglesos, moros igitanos, tots van a la ma-teixa escola. A S'Arenal,i a Mallorca en general, hiha molta tolerancia.

S'ARENAL DE MA-LLORCA tenía tota laraó quan va prediure en unacuda d'en Ramon Cava-ller publicat a primera pá-gina, que la beateta d'en-guany seria VIL LINGUEperquè l'ávia li parlava enforaster. Parlàrem ambl'avia de la BEATETA iens va assegurar que d'araendavant parlará en cataláa la seva neta. El pare de lacriactura, que és en Salva-dor García, cap de Proto-col del Consell de Mallor-ca també se cuidará que lacriatura aprengui la llenguadels mallorquins, perquèd'allò que es dinen lesmongls 'de los SagradosCorazones" no podem es-perar gran cosa.

En !dada Stela, regidorde l'Ajuntament de Lluc-major viu tot sol i gastarmés de deu metes cúbicsd'aigua segons ens va mani-festar. O se renta molt o

deixa les aixetes obertes.Que deu metres cúbics sónmolts.

Amb motiva de les da-rreres fires de Llucmajor,el pare Salvador CabotTOR va guanyar el primerpremi d'aquarelles amb elseu paisatge "Posta de Sola Llucmajor". De l'exposi-ció comercial que va fer enels salóns parroquials, se vavendre quasi tot.

Cada cap de setmana,les instal.lacions del cen-tre de La Porciúncula ci-tan ocupades per .cursetis-tes de caire cultural o reli-giós de Mallorca. Les direc-tores de les guarderies deMallorca s'hi reuniren lasetmana passada; tambés'hi celebraren uns cursetsde cristiandat aquests diesp assaf-s.

Al partit de máxima ri-valitat en la categoria juve-nil entre La PorcitinculaSant Jorch,els de La Por-ciúncula guanyaren per 3 a1; al final del partit hi vahaver cops de puny, cosano gens esportiva.

Abans, per un certificatde renovació de carnet deconcluir, per una llicenciad'armes o altres assumpteaen que fos necessari und'aquests certificats, caliaanar a Ciutat i perdrejornal. Ara fa uns mesosque un metge jove ha po-sat en marxa un servici onla gent se pot treure aquestscertificats, al carrer Mira-mar, 30, no molt enforadel moll de S'Arenal. Tan-mateix, molta de gent con-tinua anant a Ciutat onha dificultats d'aparca-ment on cal fer cues inne-cessaries. Això és per iner-cia, una inercia que ensperjudica que mos hem dellevar. Es molt més cómo-do de fer aquestes cosesaltres a S'Arenal, sense sor-tir del nostre poble. O no?

• VAL1.500 PTAS.

més 12% IVA

Lliuren al president Canyelles elsacords del Congrés de la Llengua

J.J. Pons Fraga

Coriesponsal

Ciutat de Mallorca (Mallorca). — Elpresident de la comunitat autónomade les Illes Balears, Gabriel Cany-elles, ha rebut en audiència oficial alseu despatx del Consolat de Mar, aCiutat de Mallorca, el president i re-sponsables d'àrees científiques delII Congrés Internacional de la Llen-gua Catalana. D'acord amb les con-clusions de l'esmentat congrés i

.amb el propòsit de fer-les efectives,el president i els responsables deles asees científiques han començatuna sèrie d'entrevistes.

Aquestes entrevistes amb els trespresidents de les comunitats autòno-mes de les Illes Balears, de Catalu-nya i el País Valencia seran seguidesd'altres amb els membres de la Co-missió d'Honor, com són els presi-dents, membres dels parlamentsautonòmics, Institut d'Estudis Cata-lans, rectors de les universitats, pre-sidents dels Consells Insulars i pre-sidents de les Diputacions per tal defer-los lliurament del text de les con-clusions i alhora canviar impressionssobre les possibilitats de dur a termeles mesures que es proposen. Sensdubte, la més important consisteixen la creació d'un organisme—compost per representants de lestres comunitats autònomes, Catalu-nya, País Valencia i les Illes— a l'arri-ba polític, administratiu i técnico-científic que vetlli perquè la normalit-zació lingéistica sigui duta a termed'una manera coordinada i uniformeen la mesura que será possible.Aquesta proposta s'ha basat en el

tractat d'unió signat el 1980 entreBélgica i Holanda pel que fa a la pro-blemática i la realització del neerlan-dés.

Aquesta proposta encaixa perfec-tament en la normativa legal descritaa la Constitució i els Estatuts d'auto-nomia. Cal dir que ha estat la llei deNormalització Lingüística de les Illes,aprovada pel Parlament balear, laque ha anat més erina en aquest ter-reny i que més facilitats dóna per al'acompliment d'aquesta iniciativa.

Parallelament, s'emprendran ges-tions similars amb el Principat d'An-dorra, la diputació General d'Aragó,

el Consell dels Pirineus Orientals il'Ajuntament de l'Alguer, perquè lesmesures esmentades es puguin co-ordinar a totes les terres de llenguacatalana.

El president del II Congrés de laLlengua Catalana, Antoni M. Badia iMargarit, manifesta al final de l'entre-vista que «lamentem el recurs queha interposal el govern de Madridcontra cinc articles de la llei de Nor-malització Lingüística de les Illes Ba-lears. Això no obstant, consideremque aquesta llei és molt ampla 1 pertant es pot aplicar des d'aquestmateix moment».

Mostra de Cultura Rossellonesa

occ

L'entrevista entre Gabriel Cañellas, a l'esquerra, i Antoni Maria Badia iMargarit és el primer contacte que es duu a terme per a aplicar els acords i

conclusions del II Congrés de la Llengua

ASCENSORS

MUNTATGE 1 CONSERVACIOEl NOSTRE ASCENSORISTA!

CARRER DE LA MARINETA, 7 - TELS.: 26 62 32 - 54 S'ARENAL DE MALLORCA

20 S'ARENAL DE MALLORCA, 1 DE NOVEMBRE DE 1986MI»

Inici d'una nova etapa de la"Revista Catalunya"Barcelona. — Ahir va sortir alcarrer el primer número de lanova etapa de la «Revista de Ca-talunya», seixanta-dos anys des-prés de la seva fundació perAntoni Rovira i Virgili. Des de laguerra civil aquesta publicaciónomés havia pogut editar-se a re-xili, amb llargues interrupcions.

L'any 1924 Rovira i Virgili, enun article a «La Publicitat» expo-sava quines havien de ser leslínies principals de la nova publi-cació: una revista d'idees i de cul-tura a l'estil de «Nineteenth Cen-tury» o de la «Revue des deuxmondes» que vingués a cobrir elbuit d'una publicació oberta aldebat cultural i que tingués un ca-rácter globaliUador, allunyat de lafragmentarietat de les revistesque apareixien aleshores a Cata-lunya.

Max Cahner, director de «Re-vista de Catalunya» en la sevanova etapa, connecta ambaquest ideal en un text on asse-nyala que a deu anys de rinIci dela recuperació de les llibertats l'e-xlsténcla d'una publicació d'aftacultura en català en feia absoluta-ment necessària. Una revista quetractés els temes del passat, delpresent i del futur dels Paisos Ca-talans, i que a la vegada abordéstemes d'Interés general.

El primer número de la «Revistade Catalunya» conté, a més de re-ditorial de Max Cahner, una Iletrade J.V. Foix en la qual recorda laseva direcció de la revista l'any1934 i les personalitats que hivan aparèixer. La publicació esdivideix en cinc parts: «Raona-ments», «Realitats» i «Mirador» on

REVISTADE CATALUNYA

{0117011Ml

101

••nn ••••nnn

wo.n. urrs

1.117.r.L.1.111141

NUiffe

orll MI O. Ve%

Portada del número que inicia lanova etapa

s'examinen diversos temes de ca-rácter general i «Revista de lesarts» i «Revista dels Vibres» queapleguen qüestions relacionadasamb arts, teatre i Iletres. Entrealtres personalitats, collaborenen aquest número Miguel BatIlori,historiador; el poeta J.V. Foix;Francesc Fontbona, historiadorde l'art; Ramon Lapiedra, rectorde la Universitat de Valencia;Joan de Sagarra, crític de teatre;l'escriptor alemany GuntherGrass; David Steel, parlamentanlde la Cambra dels Comuns; iBarthold C. Witte, director delsserveis culturals del ministeri d'A-fers Estrangers de la RepublIcaFederal d'Alemanya.

La nova etapa de la «Revista deCatalunya» será presentada pelpresident Pujol dimecres de lasetmana vinent, dia 15, en unacte que se celebrará al Saló deSant Jordi de la Generalitat.

A la Casa de Culturadel Govern Balear s'hapresentat aquests diespassats una Mostra deCultura Rossellonesa.Aquesta mostra s'in-

clou dins l'intercanvicultural que la Conse-lleria de Cultura mantéamb al Chateau Reialde Colliure, organitza-da per la Conselleria de

Cultura.

Es sabut que el Ros-selló forma durantmolts anys confedera-ció amb la resta depaïsos catalans. Els

seus lligams amb lesilles són forts, des del'època del Regne deMallorca el qual, a mésde les illes compreniatambé el territori delRosselló. Actualment,el Rosselló pertany aun departament fran-cés, així doncs, la fron-tera política separa te-rres catalanes. Peròaixò no és obstacle pera l'intercanvi cultural.

Dotze artistes con-temporanis serán elsrepresentants de la cul-tura del nord de Cata-lunya: nou pintorstres escultors. A mésde mostres de cerámi-ca, cuina, goigs, etc., i,sobretot, els vins delRosselló, destacant unmoscatell especial: elrnouscat de Ribesaltes.Roger Reynal és l'en-carregat de l'exposició.