1\- 6 16 - L«1:1 - - ..7101'rIr - wc)c),/

• Multitudinária celebració dels 20 anysd'associació de persones de 3a Edat

• Es construirá una residència per apersones assistides

• El Montulki, classificat a IIINacional

• Entrevistes un Miralles Martorell,1 I uel Angel Bisbal

le errer firbála

,

- màticr ou del _

lE14:::n1\Léek.31P"IWJr .

Tí"'I 151

i" I . n 71:

Tots els dilluns, dia de mercat, es poden veure taules dels cafés amb una rotladad'homes que allá s'entretenen parlant sobretot de temes de la pagesia

2

SEGONA PÁGINAJuny, 2004

Homenatge al P. MartorellEl Conservatori Superior de

Música de les Illes Balears el passat30 d'abril va retre homenatge al P.Martorell en un "acte de gratitudcom a degà dels compositorsmallorquins, per la seva carrera, tra-jectória i amor cap a la nostra cultu-ra", segons digué el director de ditconservatori. L'acte consistí en unainterpretació d'obres del compositormontuVrer.

Recollida de vehiclesabandonats

En el ple del Consistori del passat29 d'abril es va acordar recollir elsvehicles abandonats a la via públicai procedir a la posterior destrucció,segons la normativa vigent. Per a laqual cosa es va firmar un conveniamb una empresa privada de gestióde vehicles abandonats.

El ca rater, raga reconegudaDesprés de superar els controls

reglamentaris, el Butlletí Oficial del'Estat de 19 de maig passat vapublicar la inclusió del ca ratermallorquíi el ca de mé dins la cate-goria de races autòctones. Calesmentar que el nostre paisà JoanMiralles Gomila és el principalimpulsor en la recuperació, caracte-rització i millora d'aquesta raça.Enhorabona.

11301\Tink1211A1C....T

Director: Onofre Arbona MirallesRedactors i col-laboradors:

Joan Miralles i Monserrat, Catalina SastrePericás, Guillem Mas Miralles, MiguelMartorell Arbona, Antoni Mateu Socias,Melcior Nicolau Jaume, Catalina BarcelóMayol, Josep Oliver Verd, Rafe! PonsMairata, Felip Munar i Munar, GabrielCamps Ferrer, Miguel Mascaró Crespí,Joan Barceló Cerda., Lluís Servera Sitjar iJaume Palou Garau.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepósit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuïbles als seus autors.Correu electrónic: oabonapau@terra.es

Descontent de les empresessituades a la carretera

A rel del projecte de desdobla-ment de la carretera Palma-Manacor s'ha posat de manifest elmalestar dels propietaris de lesempreses situades al costat de lacarretera tot considerant que el plainicialment aprovat els pot perjudicarmolt en la seva activitat económica.Per a quest motiu el batle es va reu-nir a mitjan mes de maig amb elDirector Insular de Carreteres a fi detrobar una solució raonable quecontenti ambdues parts, determina-ció que encara está a l'aire.

Eleccions EuropeesÉs molt possible que els nostres

lectors ja tenguin present que el pro-per 13 de juny de bell nou estamconvocats a les urnes per participara les eleccions europees. Encaraque no ens afecti tan de prop comles municipals, és recomanable laparticipació. A la vila els col•legiselectorals estaran situats als matei-xos locals que en les anteriors.

Aquesta revista ha rebut el suport del

GOVERN DE LES ILLES BALEARSConselleria d'Educació i Cultura

Direcció General de Política Lingüística

ES GRAONS

Sincronia

En el darrer dinar de laTercera Edat s'hi va veure gentapuntada a les dues associa-cions, la qual cosa és un fetpositiu, ja que a més de no cre-ar cap tipus de conflictivitatfomenta la bona relació i sin-cronia entre els montdirers.

• •Imprevisió

Convendria que alguns jovesque no tenen la precaució decircular en sentit contrari i avelocitat, s'hi mirassin de debòa fi que no els passi com aaquella joveneta que a final delmes passat xocà i va haver deser traslladada a un hospitalamb ambulància, encara quesols foren ferides I leus.

NY'

PERSUASIÓTothom sap que persuadir és

induir l'altre amb diferents raonsconvincents a creure o a dur aterme una acció determinada. Enaixò ja fa molts de segles que elsgrecs ho sabien. D'aquí que unsavi proverbi seu deia: "Guanyaper persuasió, no per la força". Ésa dir, hi ha dues maneres deguanyar una altra persona: perpersuasió i per la força. Ara bé, lamanera més elegant i sàvia —nohi ha perquè repetir-ho— és mit-jançant la persuasió, el convencí-ment. En canvi, guanyar per laforça, és una imposició.

És lògic que el convencimentsia de durada, en canvi la impo-sició, pel contrari, és desagrada-ble i antipática; de tal maneraque quan un pot desfer-se'n, hofa com si s'alliberás d'una terri-ble esclavitud.

Aquest proverbi grec suposauna gran saviesa, ja que la per-suasió és de durada i en canvi laforça, tot quan és violent, arribaa trencar-se i, per tant, el seutemps és limitat. Amb la persua-sió es guanyen amics; amb laimposició, si és que arriba elcas, vassalls o súbdits. L'homelliure actua segons les sevescreences i obra conseqüent-ment. Al contrari del que es dei-xa dur per unes idees o creen-ces amb les quals no combrega;desitja alliberar-se tan aviat comIi sia possible, d'aquesta de-pendència o esclavitud.

La persuasió és agradable per-qué respecta la llibertat de ca-dascú, al contrari de la imposi-ció, que és desagradable perquèsuposa una constant violènciaque converteix les persones ensúbdits humiliants. Persuadir su-posa arribar a una convicció refi-nada i a la vegada contundent;en canvi imposar indica una ex-torsió reprovable i de nul.laeficàcia.

SALOMÓ

OPINIÓ 3

S'acaba de celebrar el vintè ani-versari de la fundació de l'Associa-ció de Persones Majors de Montuïri,una associació que d'unamaner tímida però ambdecisió començava a do-nar les primeres passes el3 de desembre de 1983 arel d'una reunió que es vacelebrar a la rectoria, onun grapat de personesmajors acudiren desitjo-ses d'associar-se per dura terme activitats de laclasse que fossin per tal de perllon-gar la vida activa de gent d'edat quefins aleshores romania gairebé obli-dada i sense aspiracions. Avui espot dir que d'aquesta manera a la vi-la s'iniciava uns nova vida per aaquells que la societat tenia des desempre a l'oblit.

A principis de l'any següent, el ge-ner de 1984 i partint de la reunió delmes anterior es va constituir una co-missió gestora per tal de començar aelaborar els Estatuts. tasca que es vaperllongar un cert temps. Però el messegüent foren aprovats per unanimi-tat dels socis. Era l'11 de febrer de1984. Ara bé, com que els membresencara eren pocs, entre ells es vaacordar prorrogar la gestió de la juntarectora fins que hi hagués més socis.Aquella incipient associació anavaper bon camí. Es començaren algu-nes activitats i a l'abril següent es vainaugurar el local social cedit per laparròquia, el qual está situat just da-vant l'església i conegut pels montui-rers com a Ca s'Escolà.

Es va continuar organitzant algunsactes, els responsables es movien iels desitjos de portar la nau a bonterme no minvaven. Tant és així queel juny de 1985 la junta rectora vadonar per acabada la seva gestió i totseguit se celebraren eleccions performar la junta directiva, com així fou.

Sense defallir i passant per da-munt inconvenients, dificultats i in-comprensions el nombre de socisanava en augment i les activitats decada dia eres més nombroses i con-

corregudes.A les darreries de l'any 1984 va

començar a funcionar d'una maneraexperimental el menjadorper a la tercera edat, grà-cies a la cessió i posteriorvenda de l'edifici de Cases Monges que era pro-pietat de les Germanesde Caritat, les quals ha-vien deixat Montuïri el 17de juliol d'aquell mateixany.

Dia 15 d'agost de 1986es va inaugurar la cuina i el menja-dor per a la tercera edat, si bé jafuncionava des d'abril de 1984.

El 15 de març de 1989, membresde les associacions de Montuïri,Campos i Porreres començaren afer gimnástica com a primera activi-tat, la qual es pot considerar precur-sora de les moltes que avui es fan.

Essent que el local social era petiti a més reunia poques condicions,aquest es va ampliar mitjançant lacessió de part d'una parcella just alcostat i que també era de la parró-quia. Per aquest motiu es va firmarla cessió d'aquests terrenys per partdel Bisbat a l'Ajuntament i aquest al'Associació, per un període de 30anys. S'estampava la firma el 15 dejuny de 1992. I tot seguit es va am-pliar el local social.

L'any següent, el 22 de maig de1993, va tenir lloc la inauguració del'ampliació del local, de tal maneraque gairebé es va triplicar la sevacabuda. D'aquesta manera hapermès el servei diari de bar. De lla-vors ençà allá es té una vida socialdiària i a més s'hi duen a terme al-tres activitats, com ball de saló, ballsmallorquins, sevillanes, punt mallor-quí, brodats, macramé, pintura, cor-dar cadires, conferències i altres ac-tivitats, gràcies a la constant dedica-ció d'una sèrie de persones ques'afanyen i malavegen perquè elsassociats passin de la millor maneraels anys de l'anomenada terceraedat.

O. ARBONA

_1 1WAVI f I Juny. 2004

L'Associació de PersonesMajors ha complit 20 anys

El 3 dedese mbrede 19 83 es

donar en lesprim eres

passe Sa reld'una reunióa la re ctoria

4 OPINIÓ 713.01.7^.

Juny, 2004

La poesia primerenca deJaume Vidal Alcover

L'anomenada generació dels cin-quanta va comptar a més de BlaiBonet, Josep M 0 Llompart, i LlorençMoyá, amb un poeta excepcionall'obra del qual val la pena recordar.Parlam de Jaume Vidal Alcover nata Manacor el 1923 i que va donaruna prova clara de la qualitat i forçade la seva poesia amb " L'hora ver-da". Aquest Ilibret publicat a l'edito-rial Moll el 1952 té tota la força d'unjove que vol obrir-se pas en el mónde les lletres amb la bandera de laseva alegria exultant. Sí, en aquestaobra hi ha la sang i l'esponera de la

joventut que vol abraçar la vida entots els seus redols inabastables.Sembla que el poeta dugui en elsseus versos la passió d'aquell ena-morat —quan sap que l'estimada l'es-pera— i va cap ella feliç, vessant total'estimació de la seva ánima enamo-rada.

A "L'hora verda" tot és inici, co-mençament: "Sempre comença,sempre, sempre nou..."

Les paraules per al poeta, inclúsles més antigues, sempre són noves,sempre duen una llavor nova quelluita per brostar dins els poemes. El

que sorprèn i entusiasma més del ¡li-bre és l'alegria que s'obre pas entretotes les circumstàncies, entre elbroll divers amb qué raja la vida. Elpoeta, al contrari del que és habitual,no es plany del temps que ha pas-sat. Observau aquest fragment:

Si l'he tengut ja el temps meravellat,al temps, feliç d'ell sol, pur, pura

anécdota,i en ell creixent, regant-se a si

mateixsi l'he tengut ¿de qué em lament?

El poeta reclama l'alegria d'haverviscut. Somriu al temps que ha pas-sat i descarta qualsevol queixa. Eltemps "feliç d'ell sol", un temps enqué viure és suficient per ser feliços;potser un temps on no pesa el pas-sat ni angoixa el futur quasi fet solsde present. No hi ha enyorança sinóuna sonora estreta de mans amb eltemps viscut al marge dels retrets,Ha pactat amb la seva vida. Hacomprovat l'existència d'una épocameravellada que li dóna forces per atots els nous entrebancs.

En un altre bocí ens contará sen-se empegue'iment:

He vist un torrent,he enllestit una vall, he tret

diumengesdels calendaris farts de dies

grisos..."

Veure un torrent. És poc i és moltal mateix temps si ho pensam bé! I"treure diumenges del calendari"perquè és amb la voluntat, ambl'empenta interior com s'aconseguei-xen les grapades de felicitat.

Tot el poemari és mou dins un plavital. Mostra la vida d'un ésser humàque presenta paisatges diversosperò que s'inclina pel ple de les cire-res. Hi ha de tot, però cal agrair eldo de la vida. El poeta ens ho dirá:

Senyor, després de tot,quina vida tan vària ens regales!Quin riure i quin plorar, ballant,

ballant,quin dol i goig, les mans

entrellaçades,ballant, ballant, al vent les

cabelleres,ens dónes !

LLUÍS SERVERA SITJAR

Restaurant Es molí d'en Perons

a‘iltí /a4oitalie¿ • Calina' internaeMno/ • gic;rret

(Dimecres, tancat)

C/ Es Molinar, 51

• Tel. 971 64 65 08

07230 Montuïri

• Toldos • Capotes• Falsos sátils

• Sátils de policarlbonat

C/. S. Rafel, 84 • Telf.: 971 24 59 09 • Fax 971 24 63 19

Telf. ~N: 907 11 12 01 • 07008 Palma de Mallorca

OrtopèdiaMANACOR

ÁngelAscasoGarcía

TÈCNICORTOPÈDIC

FETOR

Placa Rector Rubí 3Tlf. 971 552 614Fax 971 46203607500 Manacor

121A

OPINIÓ

5Juny, 2004

Per terres el Quixot

De tant en tant m'agrada agafarcotxe i anar a fer, amb més o mancoprofunditat, un tros d'aquesta terraque venturosament encara algunsconeixem com Espanya. Vos pucassegurar que és un autèntic plaerdescobrir pobles o indrets que no fi-guren a cap guia turística. N'hi haper tot arreu, des de Catalunya finsa Galícia passant per les duesCastelles. Topar-se amb ells i poderassaborir-los és una sort, com ho vaesser l'altre dia quan, assegut a uncafé d'un poblet per on el Quixot de-via fer les seves gambades mentretreia profit a un bon plat de manxe-go, em crida l'atenció un bon estolde dones endolades que poc abansde les onze entraven a la petita es-glésia que tenia al davant. Tot seguiti ben endiumenjats començaren acomparèixer .els qui vaig pensareren els importants del poble, dedos en dos, uns a un cantó, uns al-tres gairebé al portal de l'església,alguns més, baix la porxada del bara l'ombra d'un soleiet que ja enca-lentia. Per esser unes noces, noveia per enlloc això que se solen po-sar les dones —com hem vistaquests dies a la "tele"— pensantque són elles les importants en llocde la núvia. Per esser un combrec,em faltaven els esbarts d'al«loteaque sempre hi ha en aquests esde-veniments.

Amb aquestes estava, entre trosde formatge,"taco de jamon" i glopde cervesa, quan aquells homes,endiumenjats com per anar a l'oficide Sant Bartomeu, s'arreplegarenen un sol grup arravatant-se cap aun dels cantons de la plaça. En si-lenci, ben a poc a poc, amb la so-lemnitat d'una processo del Corpus,pel carrer que s'abocava a aquellcantó de la plaça, aparesquerenmés o manco una dotzena d'homes,sis amb un baül el coll, els altres da-rrera, cap baix. Travessaren la plaçai enfilaren tot dret el portal de l'es-glésia perdent-se en la foscor d'unbatiport tan fret i humit com alló queacabava de veure...

Em vaig sentir tornar seixanta

anys enrera, quan la meya sensibili-tat d'al«lotó es feia esqueixos davantel baül d'un mort enmig de l'esglésiade Lloret. Aquesta sensibilitat que-dava malmesa per tot el vespre i noem deixava dormir quan poc des-prés, al so de la banda de música siel mort era important o en silenci sino donava per tant, just baix de canostra, devora el pou que encara esconserva, quatre o sis homes carre-gaven el baül i ja sense mirar-s'higaire al cop de "au al.lots que ambuna hora hem de tornar esser aquí"partien trot, trot cap el cementen i quesi ho coneixeu está ben bé dos qui-lometres enllà.

Al poblet de la Manxa s'havia fetavall el formatge i el cuixot del platquan per un carrer d'aquells compa-regué el "cotxe dels morts", que vol-tant la plaça anà a posar-se, comllop enllepolit que espera la seva,baix una esponerosa morera arrandel portal. L'arribada del silencióscotxot negre rompé l'encant d'aquellmoment. Això i el fet que el plat ro-mangués ja buit de menjua, féu queenfilássim altre pic cap a una carre-tera que amb sort ens duria a desco-brir —i, per tant, pens, a estimar— unaltre trosset d'aquesta desventuradaEspanya que es mor com aquell queper darrera vegada era a l'esglésiapetita i humida d'un poblet del qualno record ni el nom.

Com podeu suposar aquest no erael tema del meu escrit, emperò aixòha sortit... i que voleu que vos digui?Encara que sia un poc truculent,m'agrada conta-ho.

El tema era que está fet de nosal-tres. Que anem on anem es clar queens hem quedat enrera. Que mentrenosaltres discutim que si autovies odesdoblaments, els altres gaudeixend'unes carreteres noves i ben traça-des. Que mils i mils de quarteradesde cereal de la Manxa s'afegeixen,gairebé sense adonar-se'n, als mi-lions d'oliveres de Jaén sense unaherba, ben podades, ben cultiva-des...

Aquest escrit havia d'esser un "ré-quiem" per la meya Illa perquè aquí

Molta diferència separa la peculiaritat deMontuiri de la de les terres del Quixot

es compleix millor que enlloc alióque diu "entre todos la mataron yella sola se murió", però essent quel'estim massa m'ha fallat el subcons-cient i vos he donat es "rollo" desbaúl que vaig veure entrar no fa gai-re a l'església d'un poblet de terresdel Quixot.

De "lo" altre... tal vegada en parla-rem un altre dia.

GABRIEL CAMPS

Grup que almanco en quatre ocasions(1982-83) va representar l'obra teatral

'Aigua de plidja"

6 DE VENA 912.41%.111 Juny, 2004

LA IMATGE COMENTADAJa fa més

de 22 anysque aquestgrup va repre-sentar a laSala Marianal'obra teatral"Aigua de plu-ja" de GabrielCortés. Era el23 i 30 d ge-ner de 1982, ia Lloret, el 6de febrer se-güent i altravolta aMontuïri el 16d'abril de l'anyposterior. Unestol de jovesencapçalats idirigits perHonorat Molla qui també isomrient veimal centre de laimatge en laque a més po-dem contem-plar (dretsd'esquerra adreta) RosarioCano, BenetRigo Gallard,Tere Fernández, Francesc Aloi Lladó, Bárbara MirallesFornés, Vicenç Vaquer, Gabriel Miralles Pizá, JoanServera Nicolau i Francisca Morlá. L'únic acotat és enTófol Estarelles Pizá, qui feia feina darrera l'escenari itambé, no el veim, en Joan Servera qui era l'apunta-dor, tan bo que aleshores se sabia el paper de tots.

Aquest grup d'aficionats al teatre va néixer a rel devoler obtenir uns doblers per alleugerar el cost del viat-ge d'estudis dels al lots i nines del Col-legi "Joan Mas iVerd" que es programava pel al final del curs escolar.Grup, per altra part, que va perseverar uns anys més.Es pot dir que fou el continuador d'altres anteriors queal llarg del segle passat oferiren representacions a laSala Mariana.

El primer grup d'actors aficionats montukers va néixeraproximadament l'any 1920 i era dirigit per Joan Oliver,Metge de Meià, i amb ell representaren obres popularsd'aquell temps, tals com "El astrólogo Rubiarbo", "Lostres mosqueteros", "El cuarto mandamiento", "Sindo eltonto", "Es calçons de mestre Lluc", "Santo TomásMoro", "Tímidito i Francón", "Cobardias", "El puñal del

Godo"... i mol-tes més.

Després i du-rant un tempsconsiderableen va dirigir enMartí de SonColl. Amb ellrepresentaren"Esperant elmetge", "L'amode Son Magra-ner", "Es criatnou"... i moltsde sainets. I jadesprés de1980 i amb elgrup que veimaquí i ambaquestes i al-tres personesque s'hi anarenafegint oferirendirigits pern'Honorat Moll,com el dit alprincipi, "Aiguade pluja","S'Hostal cos-mopolita", "Elbosc de la se-nyora àvia... ialgunes més.

Els assajoseren un poc informals, per?) a l'hora de les representa-cions els actors es mostraven seriosos i el públic sem-pre ho va reconèixer. A més, i amb el desig que lesactivitats de la Sala Mariana no anassin a menys, noho deixaven. Continuaren uns anys amb els mateixosactors, director i altres. Això feia que a més de ser unal-licient en el muntatge de les representacions escèni-ques, també es mostrás la capacitat artística dels ma-teixos intèrprets. Es procurava oferir les obres que amés de ser serioses no fossin massa complicades i ala vegada assequibles al públic del nostre poble.

Amb el pas del temps els components d'aquest grupse n'anaren espargint, ja bé per motius de feina od'estudis; les obsessions foren unes altres, la majoriadels qui aquí contemplam ja estan casats i amb fills.

Dies enrere comentàvem aquest fet amb n'HonoratMoll qui, tot satisfet, assegurava que encara de tots enconserva un bon record. Eren altres temps, però arales quimeres són diferents i heterogènies les inquie-tuds.

O. ARBONA

1:41

11E13' ,

Red LA' la vostradeclaració

assegurau-vos unbon rendiment

"SÓNOSTRA"--„,

3119 T71. A L'AGUAIT

7

Juny, 2004

Les noces dels Príncepsd'Astúries de dia 22 de maig passattengueren a Montuïri una repercus-sió desigual: des de mitjan dematíno es veia cap dona i pocs homesper mig. Els que atenien a les perru-queries, comerços, forns, apoteca-ria... i fins i tot cafés l'horabaixa di-gueren: avui dematí haguéssim po-gut tenir tancat.

AMai no s'havia vist tant d'interès

per veure uns noviis. En casar-semontuVrers un grapat d'homes i, so-bretot, dones, a plaça hi dediquenbastant de temps i sols veuen de"rampellada" la núvia en entrar osortir de l'església.

Mols s'alegraren en veure MargaPocoví al canal M7 de TV, qui vaguanyar l'etapa del concurs "Camíde l'èxit', a Sóller i així s'obrí pascap a la final del concurs.

AUn bon esglai se'n va dur en Pep

Miró quan va veure que a un solarque té al carrer de Palma li havientomat dues columnes. I ell sense sa-

Joan Estrany, un dels pocs fusters jovesde la vila

ber si fou un camió o un tractor o...qui sap!

Convendria que es controlás elrepartiment de propaganda comer-cial per les cases, ja que una bonapart després roman escampada pelscarrers. I això embruta.

També s'han sentit queixes al'entorn dels euros que costa deixarun frigorífic vell al punt verd, quan apobles veïnats no fan pagar res."Haurem de dur les deixalles aAlgaida", deia un.

AAlguns dels propietaris de solars

que han rebut avisos de l'Ajunta-ment per preparar "paperassa" pen-sen que això és fruit de tenir dos ar-quitectes. "Vés a sabre!"

"Per qué será —es preguntava unhome de la vila— que el númerod'estudiants universitaris de Montuïriminva de cada any?"

Altres també es preguntaven:"Qui es farà càrrec de les despesesde retirar els cotxes abandonats:L'Ajuntament o els propietaris?"

ASense tenir en compte el "color",

¿per qué no s'ha retut homenatge oreconeixement en arribar als 25anys, a tots els qui han format partdels diferents ajuntaments democrà-tics de la vila?

AAlguns establiments comercials

de la carretera ja se senten perjudi-cats en ampliar-la i fan carnes per tro-bar una solució favorable. És natural!

Montuirers que han format part degoverns insulars i autonòmics, n'hi hahagut i n'hi ha, però que s'hagin pre-sentat per a eurodiputats, no en co-neixem. I això que també "fan vasa"!

Els montuirers nascuts l'any1966 es reuniren, posaren peu da-vall taula i s'ho passaren molt bé.Els que hi anaren —que no erentots— en conten moltes alabances ija s'han citats per a l'any que ve!(Diuen "quinta", però d'això, res).

•És tanta la velocitat en qué circu-

len molts de motoristes pel carrer

Andrés Ruiz Jiménez, gran cercador decaragols i esclata-sangs

Major que moltes persones en sortirde ca seva o dels establiments co-mercials, s'assusten i se senten es-glais veient el perills que corren... Ino s'hi posa remei!

EN XERRIM

PLA DE PREVISIÓ ASSEGURAT

pavelló cobert"ES RE VOLT'

8 DE LA CASA DE LA VILA IJ Juny, 2004

L'JUI'ITNLEI'1T IN PC> IRIMAL

Resum de l'acta de la sessió plenària extraordinària de 27 de maig de 2004

Adquisició onerosa terrenys po-lígon 4 parcelles 9115 per a laconstrucció d'una residènciaPer unanimitat s'acorda adquirir

les parcel-les esmentades, d'una su-perfície total de 11.909 m2 i per unpreu negociat de 186.313 euros.

Concerlació operació de tresormiaPer 6 vots a favor i 3 abstencions

(PSM) s'acorda sol-licitar a l'entitatbancària Banca March la formalitza-ció mitjançant compte de crèditd'una operació de tresoreria d'uncrèdit màxim de 186.313 euros peltermini de duració d'un any i interésEuribor trimestral + 030.

Cessió gratuita terrenyspolígon4 parcelles 9 115 al Consorci de

Recursos Sociosanitarisi

Assistencials de Mallorca per a laconstrucció de la residencia

Per unanimitat s'acordà cedir gra-tuïtament a dit Consorci per a laconstrucció d'una residència per apersones assistides els esmentats te-rrenys una vegada signades les es-criptures públiques adients amb lescondicions de figuren a la proposta.

La piscina municipal, a punt pera la temporada estiuenca

Després d'haver realitzat una sèriede millores a la depuradora de l'ai-gua i una neteja fons, la piscina mu-nicipal ja está en funcionament desdel dia primer de juny. Com ja ve es-sent norma, durant els mesos de ju-liol i agost es realizaran cursets denatació i altres activitats a la piscinamunicipal. Enguany la piscina comp-taré amb quatre socorristes i moni-tors. Dins aquest mes de juny es do-naran a conèixer els horaris i les ac-tivitats que es faran durant aquestestiu a la piscina.

La Junta Directiva de l'INEM[Institut Municipal d'Esports de

Montuiril celebrarájunta ordinaria

Aquests dies de juny la junta di-rectiva de l'INEM, integrada pels di-ferents presidents dels clubs deMontuïri i representants del'Ajuntament i com a president, elbatle Gabriel Matas, mantindrà unanova reunió per tal de donar el vist iplau a les diferents activitats progra-mades per als pròxims mesos. Entreaquestes activitats es pot destacarel nou campus de futbol, que al'igual que l'any passat, anirà desti-

nat als nins amb edats compresesentre els deu i dotze anys. Els cur-sets de tennis, bàsquet, gimnástica ialtres, també tindran cabuda dinsaquestes noves activitats programa-des per l'Institut Municipal d'Esports.

Installada una farola a la paradadel bus situada devora s'ilostalA mitjan mes de maig l'Ajuntament

de Montuïri va instal-lar una farola ala parada de bus situada devoras'Hostal. D'aquesta manera se solu-ciona un problema de manca deIlum durant els dies d'hivern, que ésquan els nostres escolars utilitzenaquest servei de bus.

El baile de Montuïri es reuní ambel Director General de Carreteres

Dies passats, Gabriel Matas, Batlede Montuïri, es reuní amb el DirectorGeneral de Carreteres del ConsellInsular, Gonzalo Aguilar, per intentartrobar una solució raonable davantels problemes que pot ocasionar eldesdoblament de la carretera deManacor a les empreses instal-ladesdevora la carretera. L'Ajuntament,una vegada escoltades les peticionsdels empresaris, ha presentataquestes queixes i suggeréncies ales autoritats competents perquè es-tudiïn altres solucions possibles a fi

que no ocasionin perjudicis a ditesempreses montlfireres.

Arreglats els bancs de fusta al'avinguda d'Es Dau

El servei de manteniment del'Ajuntament ha adobat els desper-fectes dels diferents bancs de fustainstal-lats a l'avinguda d'Es Dau si-tuats devora els jocs infantils i la pis-ta de bàsquet. També es procedirà asolucionar altres desperfectes detec-tats en els jocs infantils.

Un any més l'Ajuntaments'adhereix a la campanya

"Mulla't per l'Esclerosi Múltiple"La diada se celebrará el dia 4 de ju-

liol amb la finalitat de sensibilitzar lagent envers aquesta malaltia crónicai invalidant, fomentant la participacióciutadana i potenciar la solidaritat capa les persones afectades per l'escle-rosi múltiple. Enguany se celebra la101 edició i des de l'Ajuntament con-vidam tothom a participar-hi.iimmummommumuniumii~or

Primera Junta Directivade l'Associació de la

Tercera Edat de MontuïriFebrer 1954

Rafel Socias MirallesBartomeu Mayol GomilaBartomeu Gomila TousMaria Miralles ArbonaMagdalena Miralles ArbonaBartomeu Rossinyol CerdàJoan Ramonell AloyPaula Pocoví AndreuLlorenç Bauçá MirallesJoan Sampol CerdàFrancisca Jaume Amengual

1311::»AW NOTICIARI LOCAL 9

Juny, 2000

El 20è aniversari d'associació de persones de 3' EdatLa celebració dels 20 anys de la

constitució de l'Associació dePersones de Tercera Edat —com esdeia al principi, quan sols n'hi haviauna a la vila— fou motiu d'alegria i decomplaença, particularment i sobre-tot per aquells, no molts, que forma-ren part com avantguardistes delseu naixement.

Al llarg d'aquestes dues dècadesja n'hi ha 250 dels que han integrataquesta associació que ens han dei-xat, fet natural si se considera quees tracta d'un conjunt de personesque es troben a les acaballes de lavida, encara que constitiida perquèpassin l'edat senil tan agradosa i en-tretinguda com sia possible.

Actualment está integrada per uns400 socis dels quals molts més de lameitat el passat 23 de maig partici-paren gojosos al dinar celebrat aCas Carboner. Abans, però, unnombre més reduït havia assistit al'assemblea anual celebrada al localsocial i a la missa per als associatsque el darrer any ens han deixat.

En aquest aniversari es tengué un

record a la primera junta directiva in-tegrada per 11 persones, de lesquals sols 4 resten vives. Ara bé, lasatisfacció per haver pogut assoliraquests 20 anys es va fer patent enaquests tres actes: assemblea, mis-sa i dinar.

A la cloenda es féu entrega dedues plagues commemoratives, unadel Govern Balear i l'altra de l'Institutde Serveis Socials. En el transcursdels parlaments també es féu patentel desig que la salut i el benestar esperllongui per molts d'anys, com elmillor obsequi que pugui rebre qual-sevol persona.

farás se

tant con41s texans

thent 7 die,s, a fa iettnatta, de 9,00 a 19,00 h.

Ctra. Palma - Manacor, Km 28 • 07230 Montuïri, liJes BalearsTlf. 971 16 16 00 • Fax 971 64 64 27 • www.lapis.com.tr • palma@lapis.com.tr

RESTAURANT

ES &)REO LT

Especialitat enPa amb oli amb sípia •

Carrt. vella de Palma, s/n • Telf. 971 64 66 00

Frit

• Montuïri

10 NOTICIARI LOCAL 1301.4.1.1.1_1»"117 Juny. 2004

S'edificará una residència per a persones assistides

Margalida Pocoví, la millorclassificada a la primeragala de "Camí de l'Éxit"

Malgrat hi hagués molta competèn-cia i el nivell dels concursants fosmolt elevat, Margalida Pocoví fou laprimera classificada a la primera ga-la de "Camí de l'Èxit" celebrada aSóller dia 9 de maig passat.

El ple de l'Ajuntament va acordarel passat 27 de maig l'adquisició dedues parcelles de terrenys darreraLapis i el complexe esportiu, propie-tat de Josep Ramonell "Matxo" id'Antònia Mateu "Rei", d'una exten-sió total de 12.000 metres quadratsper a una posterior cessió gratuita alGovern Balear cerqué allá elConsorci de Recursos Sociosanitaris

q(0561

Sembla s'hivern

Avui és dotze de maig,per?) no me pareix ver,me sembla s'hivern de plei no sent dir: a segar vaig.

Fa vent, brusqueja i fa fred,no harem vist sa primavera,es sembrat ja és grandeti per tornar groc, es sol espera.

També espera sa gentvelleta que té dolor,que es sol doni calentorcerqué es fred li és dolent.

Mos haurem de conformar,no podem canviar-ho;que és temps doni quan voldràsol, vent i bona saor.

ANTÒNIA ADROVER

i Assistencials hi construesqui unaresidéncia per a persones assistidesd'arreu la Comunitat Autónoma i a laque naturalment també n'hi podraningressar de Montuïri. Está previstque l'entrada a l'edifici sia pel carrerexistent al costat de Lapis.

Aquesta és una de les 12 residèn-cies que arreu de Mallorca va apro-var construir el Govern autonòmic.

DESENGRAMPONADOR: És laparaula mallorquina equivalent alcastellà "destornillador": Per tanthem d'anar alerta a no pronunciaraquest castellanisme que pronun-ciam amb tanta freqüència. Tampocés gaire admissible utilitzar la parau-la catalana "tornavís", que és presadel francés.

GRAMPÓ: Molt alerta a dir "torni-llo" (paraula castellana). Semprehem de dir grampó.

ENGRONSADORA - ES: És unaparaula mallorquina que és va per-dent a favor de la castellana "colum-pio-os". Tampoc no podem dir "co-lumpis". Els catalans diuen "gronxa-dor", que també hem d'evitar perquèno és la paraula del nostre referentmallorquí.

AUCELL: És una paraula ben ma-llorquina i ben correcta. La trobam aescrits d'en Llull, i a altres escrits an-tics. Els catalanistes la volen supri-mir a favor de la paraula "ocell".Encara qué les dues formes són co-rrectes nosaltres sempre hem d'utilit-zar la forma "aucell, tant parlant comescrivint en bon mallorquí.

Expressions mallorquinesTenc es cuc de s'orella malalt:

ho deim quan estam cansats de sen-tir una cosa per repetició o quan vo-lem dir que ens deixin fer desprésque ens diguin repetidament les co-ses.

Continuarem .TOMÁS GARAU FEBRER

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

9FSZI"

ENTREVISTA 11Juny. 2004

Joan Miralles Martorell

Des de l'edat de 12 anys forma part de la Banda Música de Montuïri

La seva mirada és interroganti oberta. Atent a les preguntes isense perdre el fil de la conver-sa, el nostre interlocutor estápendent de nosaltres. Sabíemque altres ocupacions l'espera-ven peló no dona en cap mo-ment de l'entrevista sensació defrissor.

En Joan Miralles Martorell ésun més entre els joves del nos-tre poble que lluita per obrir-sepas en la vida. A simple vistano ho sembla, pea') observant-loquan can viam impressions, ensdóna l'efecte que estam parlantamb una persona més major.Se li nota una maduresa quenomés surt a Ilum a través deldiàleg.

Intentam saber un poc mésmitjançant les seves opinions.

Va néixer a Montuïri el 18 dejuny de 1979. Té, per tant, 24anys.

Les primeres lletres les cone-gué al col.legi "Joan Mas i Verd"de Montuïri. Continua essent alumnede l'Institut de Llucmajor i estudia re-lacions laborals a la Universitat deles Illes Balears. Actualment treballaa una Assessoria Fiscal Laboral deLlucmajor.

—Des de fa molt et veim actuantamb la nostra banda de música.Quants d'anys fa que hi formespart?

Pensa uns moments abans decontestar.

—Em sembla que fa uns dotze otretze anys. Vaig començar a tocar-hiquan tenia dotze anys.

—Fins als anys 50 —per senyalaruna data no massa exacte— lescomposicions musicals a nivellpopular per ràdio o a les berbe-nes, tenien un caire diguem meló-dic. A partir dels anys 60 aquest ti-pus de música comença a ser ab-sorbida per un sistema marcada-ment rítmic, abundant els instru-ments de percussió. A quin motiuhem d'atribuir aquest canvi que es

em dir que es conjuga ambl'època que vivim. El motiu? Noel puc definir, però no es potevitar: Aquí está. Tal volta lacausa fou una ànsia de llibertaten la joventut d'aquells anysque va repercutir en el fet musi-cal. Al menys en els seus inicis.Jo diria que és pròpia per sortirels vespres i esplaiar-se. Ésmúsica comercial. Estic genera-litzant.

— Qué és la música per atu?

—Sense entrar en massa de-talls et puc dir que les bonescomposicions musicals conju-guem molt bé amb els meussentiments; que som un enamo-rat d'aquest art i que m'agradamés de cada dia.

—Quin tipus de música és ladel teu gust?

—Sens dubte, la clàssica.

—Destaca algunes composi-cions que t'agraden.

— Mira —ens diu el temps que vapensant—, n'hi ha moltes, però espe-cialment "Las quatro estaciones" deVivaldi, "Las danzas del príncipelgor", tota la música d'Straus, la ban-

pot dir encara perdura?

Ens mira de front i somrient.

— Sí; la música popular ha evolu-cionat. L'actual és diferent a la queexistia fa dècades. No direm que siamillor ni pitjor. Però és un fet, podrí-

Peix congelat • Carnisseria • Xarcuteria

Panaderia • Fruita i verdura • Begudes • Neteja

I TOTA LA NOVA GAMMA DE "LEADER PRICE"Av/ Es Dau, s/n • Tlf. 971 64 67 60 •

Montuïri

Eilp Ayer Mont"

supermercados GALel lb cibortitGran varietat de productes d'alimentació

uiri

12 ENTREVISTAJuny, 2004

(Ve de la página anterior)

da musical del film "Bailando con lo-bos"... Hi ha tanta música bona!

—Alguns clàssics que destaca-des?

— Vivaldi, Mozart, Straus,Tchaikovsky...

—Formes part d'algun grup mu-sical?

—No. El que he fet a vegades, po-ques, és tocar amb alguna banda defora.

— Et trobaries millor vivint aPalma, per exemple, o a algun al-tre poble més gran?

— No. Em sent molt bé vivint aMontuïri. Opín, però, que al nostrepoble manquen activitats artístic-cul-turals; musicals especialment.

— Com estás de literatura?

—Actualment, regular. Estic moltocupat amb la feina i després ambels amics. Llegesc esporàdicamentalguna obra que em recomanen.

—Com per exemple?

— "El nombre de la rosa",d'Umberto Eco, "Lucrecia Borgia","El mecano escrit del segon origen","Quin curs el meu 3r...

Els seus ulls són interrogants, pre-gunten constantment.

— Per qué no ens dius per ordrede més a menys algunes de les te-vesaficions?

—Jo diria que la música, el viatjar,el cinema, la lectura, l'esport... pas-

sar el temps amb els amics.

—Una pregunta un poc singular:t'hagués agradat, per exemple,viure dins una altra época passa-da o futura?

—El futur és una incógnita. Encaraha de venir. En quan al passat consi-der que els joves s'havien d'esforçarmés, físicament, per guanyar-se lavida. És més, crec que estaven do-minats. La societat dels segles pas-sats estava carregada de prejudicis icostums arcaics. Els joves no tenienopció moltes vegades per fer alióque volien. Els frenaven la iniciativa.Havien de fer allò que els ordena-ven. Els anys que estam vivint estanplegats de tragèdies, és la veritat.Però si entre els humans existís lavertadera fraternitat, seria una épocameravellosa. Dins l'època actual m'hitrob molt bé.

— Quins al«licients té per a tul'època actual?

—M'és difícil donar breument unaexplicació. El tema seria llarg. Amés, no tenc suficient experiènciaper desenvolupar la qüestió. Però sí,puc dir que hi ha més llibertat. Emreferesc al món occidental, a la nos-tra cultura.

S'ha quedat en silenci de cop.

— Qué anaves a dir més?

—Volia dir que aquesta llibertatl'hem de saber viure indivicualment icol•lectivament. No es pot emprarper retallar la dels altres. Repetescque em trob molt bé en el temps ac-tual. Aquesta llibertat que tenim ara,especialment els joves, l'hauríem desaber apreciar. Ho reconec.

— En quin grau tenen conscièn-cia i es preocupen els nostres jo-ves pels problemes que assoten lahumanitat?

— Sens dubte que som conscients iens preocupam pels problemes iconflictes dels humans. Els qui pen-sen que no, s'equivoquen. si no hocomenten tal volta suficientment, ésper no enfrontar-se amb les perso-nes que no pensen o opinen igual.

—Parlant de les dificultats i apro-fundint un poc més a nivell plane-tari, pots dir-nos la teva opinió so-bre la situació mundial?

—No som els més indicat per con-testar al que em preguntes, peròopín que actualment a nivell interna-cional vivim una situació molt preo-cupant. Qui ho dubte? Cada girantde Iluna hi ha un nou conflicte ques'afegeix als que ja existeixen. Lesfabriques d'armaments no deixen detreballar, les drogues, la fam... estana l'ordre del dia. El renou d'armes ésconstant i les guerres no solucionenels conflictes, sinó que augmentenl'odi i duen altres calamitats que espodrien evitar. Vertaderament el fu-tur no sembla color de rosa.

— Passem a altres temes. Quinaqualitat és la que més admiresd'una persona?

—Sens dubte, hi haurà altres vir-tuts tal volta més importants —diudesprés d'un moment pensatiu—,però admir la dignitat i la sinceritat deles persones que tract.

— Amb qui passaries gust deprendre un café, com excusa, per

"Opín que al nostre poble li falten activitatsartístiques i culturals, especialment musicals"

o"La societat del passat segle estava carregada

de prejudicis i dominada per costums arcaiques"

ENTREVISTA 13Juny. 2004

canviar impressions sobre temesque consideres importants?

—Seria molt interessant poder es-tar conversant, més bé escoltant,amb un persona séria que estás as-sabentada de música, pintura, cine-ma, literatura, política... i altres arts.

— Això supós que es podriaaconseguir a través del grup cul-tural MAC, portant algun conferen-ciant. Ja que hem anomenat elMAC i suposant que estás integratdins aquesta associació jovenívolde cultura, podries dir-nos quinprograma té pel futur?

—Som senzillament un soci mésdel MAC, no puc donar detalls. La di-rectiva té la paraula: Per -e) sí, es potdir que el que es preté és augmentarla cultura al nostre poble i protegir-laal temps que expressam les nostresidees amb llibertat, respectant sem-pre la dels altres.

—Qué ens pots dir de la revista"Mac de torrent"?

—Fou un èxit. S'esgotaren tots elsexemplars de la primera tirada.

—Una opinió sobre el nostre po-ble, generalitzant.

—La nostra gent sap fer poble pre-cisament, com es demostra quans'organitza algun acte festiu. Sabemfer festa i això és molt important; éscompartir uns sentiments collectiva-ment. Per altra part, destacar un fetimportant: tenim un camp de futbolextraordinari, amb unes installacionsesportives de primer ordre. No podrí-em aconseguir que també hi haguésuns plans, unes ajudes importantsper cultivar la cultura? No solaments'ha de pensar en la cultura física.

— Com definiries les relacionspares-fills de principis de seglepassat comparant-les amb les deltemps actual?

Contesta lentament i amb moltacura.

—Com és natural, jo no he viscutaquella época i no puc jutjar les con-ductes de Ilavors. Sé només els co-mentaris de la gent major. Però... pelque he sentit dir dins aquells anys estenia un respecte als pares mesclatamb temor. Avui d'aquestes rela-cions han suprimit el temor. Hi hamés apreci i respecte.

Posam punt final a l'entrevista.

"Seria interessantinvertir capital i esforçper difondre la culturaintellectual; no només

s'ha de pensar enla cultura física"

Durant uns moments canviam im-pressions sobre assumptes senseimportància. Mentrestant l'entrevista-dor mentalment tornava enrere en eltemps, en la memòria, evocant lesprimeres passes i l'eufòria que sentí-em durant la nostra joventut, quanun petit grup fèiem plans per donarvida a una revista per al poble, enuna época en qué estàvem fermatsde mans i peus. Els joves d'avui notenen aquestes traves. A més, estanmés ben preparats per exposar lesseves idees. Els admiram i desitjamun èxit total en les seves aspiracions.Tenen tota una vida per davant, unmón per descobrir. Disposen tambéd'un altre tresor: la joventut.

MIQUEL MARTORELL ARBONA

POMPAS FÚNEBRES DE MANACOR S.A. INFORMA

Aquesta empresa funerària pot esser requerida per a laprestació dels serveis funeraris des de qualsevol localitatde l'illa, inclosos els centres hospitalaris de Ciutat, amb eltrasllat immediat del difunt al lloc de la seva residéncia.

Tot alió de conformitat amb els articles 21 i 22 delReial Decret-Llei 7/96 de 7 de Juny sobre PolíticaEconómica i d'alliberació dels serveis funeraris.

f

•

éA MRDITIEScws

feid-ta.~

Especialilai en cuirza9VallorquinaCtra. Palma - Manacor Km. 29.320

07230 - MONTUÏRI -Tel: 971 64 41 01

ENTREVISTA 11£ I Juny, 2000

Guillem Ferrer ArbonaPresident del Patronat Cultural de Música de Montuïri

Parla de l'entitat que ara presideix, de l'Escola de Música i de l'esment que implica

En el decórrer dels anys elPatronat Cultural de Musica deMontuïri veu com diferents personeses van alternant en el desenvolupa-ment de la presidència de l'entitat,les quals generalment dediquen unvaluós temps en el foment i promo-ció de les activitats que porta a ter-me. D'aquí que a rel de les darrereseleccions en el si de l'entitat i de lesquals en donàrem compte a la pas-sada edició, Guillem Ferrer Arbonafou designat President, el qual, jades de tot d'una s'ha espavilat perdur a bon terme el seu mandat.

Per tal de poder adonar-nos delfuncionament de l'Escola de Música,depenent del Patronat, ens convidéa entrevistar el seu director, comesaque férem de bon gust, la qual publi-can] abans d'aquest col-loqui. I totseguit i per saber altres detalls delPatronat, fou a ell mateix a qui li for-mulàrem les corresponents pregun-tes.

Abans, pero, cal dir que enGuillem té 47 anys, que treballa a"Endesa" a la branca d'informática ique el seu lloc de feina el compar-teix entre Palma i Madrid, dos diesper setmana a la capital d'Espanya itres, a Ciutat, a "Gesa", que és la

matriu d'aquella a Balears. Casat,tenen un nin de 17 anys que toca ala nostra banda de música i una ninade 23.

— Per qué no començam deta-llant-nos un poc el paper delPatronat dins de l'Escola deMúsica?

— El Patronat, veient la necessitatque té la banda de música des de fa

molt de temps de proveir de perso-nal idoni la banda, va promoure icrea l'Escola de Música, la qual, finsara, está administrada pel mateixPatronat.

—Com foren els inicis?

—Vàrem començar amb 3 profes-sors i des de Ilavors ença la plantillas'ha anat incrementant fins que enl'actualitat ja disposa d'II compe-tents mestres.

l la seva finalitat?

—L'objectiu principal de l'Escolade Música era i és el de la formaciómusical d'alumnes de cara a nodrirla banda. Amb el pas del temps tam-bé s'hi ha anat incloent el cant corala fi d'augmentar el nombre de can-taires a la coral Mont-Lliri.

— Respecte al professorat, quinssón els vostres objectius?

—Poc a poc hem intentat anivellarel grau del professorat i elevar-lo tanalt com ens ha estat possible a fique els alumnes se sentin ben pre-parats.

—L'economia en general sol es-ser un punt difícil de superar.Com l'anau vencent?

— A mesura que s'ha ampliat elnombre d'alumnes també ha aug-mentat el d'instruments i això ha duitcom a conseqüència, degut a l'ele-vat preu que suposa un alumne, quees provocas un déficit al Patronat.Però això no és tot: per a l'enseya-ment dels alumnes, els professorscomporten unes despeses conside-rables. Com exemple podríem dirque l'any passat els professors ensvaren costar 53.100 euros(8.835.000 de pessetes); però ambles quotes dels alumnes sols es re-captaren 38.000 euros (6.322.000pts). Això ens ha suposat un déficitde 15.100 euros (2.513.000 pts).

— Com podreu eixugar aquestdéficit?

—Espavilant-nos molt. Comptamamb les quotes del socis, les sub-

Carrer Donzella, 22Tel/Fax 971 16 68 6607260 PORRERES

7E1 Pi

ENTREVISTA

vencions d'entitats, rifes, la loteriade Nadal, el sopar a la fresca...Normalment rebem subvencions delConsell Insular, de la ComunitatAutónoma i del l'Ajuntament.

—Ha estat fácil obtenir aquestesajudes?

—Per poder accedir a aquestesajudes fa aproximadament dos anysens vàrem veure en la necessitat desellar un conveni amb l'Ajuntament afi de municipalitzar l'Escola deMúsica. A conseqüència d'aquestafirma l'Escola de Música és munici-pal. I d'aquesta manera a partir d'aradisposam de més accessos a ajudesper part de les institucions.

— Essent així, la gestió del'Escola, de qui depèn?

—lndependentment que sia muni-cipal, la gestió segueix a càrrec delPatronat de Música. I això és impor-tant que se sàpiga. Aquest convenies va firmar essent president MateuRigo.

—Abans has parlat del déficit del'Escola de Música, però no hasdit si les subvencions i mesuresque prenguéreu foren suficients.

—No. L'any passat ens vàrem veu-re obligats a augmentar les quotesdels alumnes i a la vegada demanarun esforç al professorat, esforç quees fa traduir accedint a reduir-los ala meitat el preu que havíem esta-blert en l'abonament del quilometrat-ge.

—Prenguéreu altres mesures?

— Una altra manera de disminuiraquest déficit va esser tancar l'accésa una sèrie d'instruments que no te-nen projecció a la banda de música,ja que hi ha una gran quantitatd'alumnes de piano, tant és així queens vàrem veure obligats a crearuns "números clausus". No es po-dran apuntar alumnes a piano per-qué és molt deficitari, ja que, si perexemple cada classe de piano val2.000 pessetes i l'alumne en paga1.100 i això multiplicat pel númerod'alumnes, suposen moltes pèrduesmensuals. Per això hem decidit dis-minuir el número d'alumnes d'aquestinstrument fins a una quantitat méslógica, que podria ser entre 15 i 18alumnes. Per aquest motiu non'apuntarem més de nous a pianofins arribar a aquestes quantitats ino cobrirem aquests llocs que dei-xin.

—En concret...?—Volem aconseguir liquidar el dé-

ficit, però no a costa de la quota queabona el soci. Projectam que lesquotes dels socis, que aproximada-ment suposen 2.900 euros anuals(482.500 pts), repercuteixin en con-certs i activitats cap als mateixos so-cis i no emprar-les per satisfer défi-cits. Aquest déficit s'anirà saldant ti-ra a tira, ja que amb un any no espot fer; i aquesta és la intenció de ladirectiva.

—Vols dir qualque cosa sobreles subvencions?

—Sí. L'Ajuntament enguany ha

augmentat el triple la subvenció iamb això es demostra que ha fet unesforç. Comparat amb l'any passatque rebérem 4.000 euros, ha passatenguany a 12.000. I per altra part,cedes subvencions que ens arriba-ven del Consell Insular, enguanytendrem més difícil que ens les con-cedesquin, perquè les subvencionsque es donaven abans, enguany leshan suprimides. Així una cosa com-pensará un poc l'altra.

—Hi ha molts de socis?

—Tenim uns 370 socis, la majoriad'ells famíliars.

—Finalment i per acabar, volsafegir res més?

—Únicament dir que enguany te-nim classes de ball de saló al que espot apuntar qui vulgui. I agrair aBona Pau l'interès demostrat en di-vulgar aquestes informacions.

Per part nostra sols resta desitjar aGuillem Ferrer que la seva presidèn-cia al Patronat efectivament sia fruc-tífera.

O. ARBONA

ENTREVISTA 9Ra Juny, 2004

l

Miguel Ángel Bisbal FerreDirector de l'Escola de Música de Montuïri

Reconeguda oficialment, aquí es pot donar el títol de grau elemental de música

Essent molt jovenet va comparèi-xer a Montuïri Miguel Ángel BisbalFerre. Era a l'estiu de 1999, i totd'una es va integrar a la Banda deMúsica amb qualitat de co-director,si bé tocant des d'un principi un ins-trument. Havia nascut a Alcúdia el25 de novembre de 1977 on als 8anys va començar els estudis musi-cals, si bé aquell mateix any ja es vatraslladar a Lluc per integrar-se al'escolania de blavets. Això féu quepràcticament tota la seva base musi-cal li vengui de Lluc. Allá tengué pro-fessors molts bons, entre els qualscal esmentar Mateu Vidal, de solfeigi harmonia. També ha tengut enBaltasar Bibiloni i en Jaume PalouSabater (aquest un dels més granscompositors de l'illa), com igualmentcom a professor de piano s'ha d'es-mentar n'Arnau Reinés. I en acabara Lluc, als 13 anys, va continuar alConservatori de Palma, on, degut ala manera de funcionar d'aquestCentre, va tenir llibertat per poder te-nir classes amb professors a part detot quan era el Conservatori. I aixífou com va prosseguir la formacióamb flautistes con na Joana MariaGuillem, actualment solista del'Orquestra Nacional, en JosepFrancesc Palou, ara professor del

Conservatori Superior i molt bonflautista... I encara estudia, si bé jadisposa de bastants de títols musi-cals, essent el darrer, el de profes-sor de flauta. A més de professor degrau mitjà de flauta també es mestred'escola, té el magisteri musical, elde professor de grau elemental depiano i de grau mitjà de solfeig i cantcoral. Això suposa part de la forma-ció que reben tots els músics.

Ara fa dos anys i mig que viu aMontuïri perquè l'escola de músicaexigeix moltes hores. Fa dos anystambé donava classes a Vilafranca,però ara, a més de Montuïri, solsn'imparteix dos dies per setmana ales escoles de música de Sa Pobla ide Lloseta.

—Parlem de l'Escola de Músicade Montuïri i en particular pel pro-fessorat.

— La plantilla del professorat —co-mença dient en Miguel Ángel— estáintegrada per 1 1 professors cobrinttotes les especialitats de metall, devent, sobretot de vent-fusta. Tenimflauta travessera, clarinet, saxo.També tenim vent-metall, que éstrompeta, tub, que li hem afegit en-guany, i trompa.

— 1 d'instruments que no sónpropis de banda de música?

—Dels que no són específics debanda de música tenim percussió,que ho cobrim des de bateria fins atimbals, guitarra, piano i violí.

—A part del que és l'ensenya-ment instrumental, qué teniu?

—Tenim classes de solfeig, queestan dividies en 4 nivells pelsal-lots. I fa dos anys que vàrem po-sar en marxa la iniciativa del 'len-guatge musical per a adults, tant ésaixí que els 5 alumnes que tenimn'estan molt contents.

—Per qué muntàreu aquesta as-signatura?

—Fou pensant en la coral Mont-Lliri per a així donar una mica de for-mació als cantaires de la coral i peranimar els al.lots de l'escola a fi quepoguessin anar cap a la coral, enca-ra que de moment no ni ha anat cap,però hi feim feina.

— Quins objectius us heu propo-sat per a l'Escola de Música?

—Els objectius són més o mancoels de sempre: nodrir de músics tantla banda com la coral i amenitzar to-tes les funcions, tant de festes com

Hotel Qural E figueral Nou

Dati do MontuïriQestaurant

Diligent serveiAmb totes tes comoditatsAcurada atenció al clientServei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 07 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

Els alumnes que van a escota de clarinet amb el seu professor a l'esquerra

12PCSIVA

ENTREVISTAJuny, 2004

altres que ens pugui contractarl'Ajuntament.

—Podríem parlar d'alguna nove-tat?

—Sí i molt important. A partird'aquest curs i si les Ileis no canvienla mantindrem i és que la nostraEscola de Música ja és escola reco-neguda per la Conselleriad'Educació del Govern Balear. Aixòens dóna una sèrie d'avantatges,com per exemple que els nostresalumnes si fan el pla d'estudis nor-mal, el pla de la LOGSE, a final decurs, en acabar quart, els podremexaminar aquí i a través delConservatori donar el títol de GrauElemental de Música als alumnes.

—O sia que s'examinaran aquí?

—Sí, aquí mateix. Totes les nos-tres avaluacions les hem d'enviar alConservatori, a la Inspecció Educa-tiva i a la Conselleria d'Educació.

— Per als qui ho desconeixem,podries explicar-nos l'abast del'ensenyament musical.

—Está dividit en tres graus: ele-mental, professional i superior. L'ele-mental actualment suposa 4 cursos iversa sobre instrument i Ilenguatgemusical i ve a ser l'equivalent al títolde graduat escolar d'un temps. Elprofessional, que equival al de batxi-Iler i és el títol més important amb elqual un músic ja pot donar classes,ja que se li atorga el títol de profes-sor de la seva especialitat. En potdonar a qualsevol escola de músicai fins i tot a conservatoris. I el darrer,el professional que va a ser l'equiva-lent a una 'licenciatura universitària.De fet el col•lectiu de músics hemaconseguit que sigui una 'licenciatu-ra. O sia, el que acaba la carrera demúsica acaba amb els mateixos tí-tols que qualsevol que hagi passatper la universitat.

—Però a Montuïri sols es pot ferel grau elemental.

—Sí. Segons la llei, el grau mitjà iel grau superior sols es poden cur-sar als conservatoris.

—O sia que els professors quevénen a Montuïri han assolit la co-rresponent titulació.

—Efectivament. Tots tenen el grauprofessional acabat, o sia el segon

títol i els altres han de tenir una ha-bilitació especial concedida per laConselleria d'Educació. D'aquestssols n'hi ha dos i és perquè els man-ca una assignatura per acabar elgrau professional, i a part són mes-tres d'escola primària amb especiali-tat de música. Però basten dos perdonar el títol elemental.

—I pel que fa als alumnes deMontuïri?

—Enguany en tenim 9 que obtin-dran el títol de grau elemental. Peraltra part hi havia alumnes que feiatemps que venien a l'escola de mú-sica i no havien pogut obtenir aquesttítol perquè no hi havia legislació,però des de fa dos anys laConselleria ho ha posat en marxa itots aquests alumnes ara tendran

una sortida.

—Aproximadament, quina ha deser l'edat dels alumnes?

—Per aprovar el grau elemental demúsica han de tenir com a mínim 11anys. No és, però, el nostre cas, jaque els alumnes fa estona que vé-nen i la mitja está entre els 13 i els18 anys. Ara bé, tots els que s'exa-minaran el proper curs tendran 11anys.

— Qué més pots dir dels alum-nes?

—Actualment tenim 102 alumnesles edats dels quals oscilla entre 4 i64 anys, si bé aquests són del grupd'adults. El grup que no entra dinsels grup d'adults se sol aturar als 18

(Continua a la página següent)

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n Telf. 971 64 62 88 •Montuïri

(DIMARTS TANCAT)

07(0Y'REFRESCS DE NOCES, COMUNIONS, BAPTISMES...

Bufet diari de dilluns a dissabteMé, porcelletes, porcelles i altres plats per dur-se'n

Ctra. Manacor, km. 28 • Tlfs. 971 64 65 04 - 971 64 40 6607230 MONTUÏRI

ENTREVISTA 1 2111:1^11.1%.I Juny, 2004

Alumnes majors (a l'equerra) i nines (a la dreta), tots alumnes de llenguatge musical, un dia de classe

(Ve de la página anterior)

anys.

- Com es fa per accedir a labanda?

— El mètode és bastant senzill.Quan el professor d'instrument decada alumne considera que l'alumneestá preparat per seguir el ritme defeina i té prou coneixements per to-car en conjunt, o bé m'avisa a mi obé avisa l'altre director de la banda iautomàticament passa a venir alsassajos de la banda. Solen fer un ro-datge de 2 a 3 mesos i a partir deltercer mes ja comencen a actuaramb la banda. Normalment agafenbastant aviat el ritme de feina.

- Cada alumne tria l'instrumentque vol o...?

—Sí, sí. Fins fa un parell d'anys lesescoles de música estaven munta-des exclusivament per a les bandes

de música i els alumnes, en la majo-ria de casos, no podien triar l'instru-ment. Però en fer estudiar un instru-ment a un alumne que no li agrada,al cap d'un any o dos ho deixa. Peraixò hem adoptat que els alumnes oles famílies triïn l'instrument.

- Com va això a Montuïri?

—Molt bé. Aquí hem tengut la sortque la majoria d'alumnes trien uninstrument de vent per anar a tocara la banda.

—Pel que fa a altres matèries?

—Ara tenim una matrícula de pia-no massa elevada: són 26 pianistes,però els altres instruments compen-sen molt. Per exemple de clarinet,saxo i flauta anam bé, tal vegada so-brats. De trompeta, no, però no enmanquen. De percussió, 4 i són bo-nets, fan molta feina. 1 amb això ga-rantim la continuïtat de la banda.

- Quins instruments "estiren"més els al.lots?

—Els de vent. Ara mateix dels 20 ipico que hi ha de piano, n'hi ha 8que a part i per interés propi tambéfan instrument de vent per poderanar a tocar amb la banda. O sia,continuen amb piano perquè elsagrada però també volen participarde les activitats de la banda i fandos instruments. Aquests se solendecantar preferentment per clarinet isaxo. 1 això ens va bé perquè de cla-rinets n'hem de menester molts.

- Hi ha alumnes que repeteixencurs?

—Sempre n'hi sol haver qualcun,com a qualsevol tipus d'ensenya-ment. Pensem que la música és unaactivitat que requereix molt de sacri-fici i molt d'estudi. I aquí tenim alum-nes que estudien una barbaritat i fanmolta feina, però també en tenimque no estudien gens ni mica. Peraixò feim els exàmens amb tribunal ia les sessions d'avaluació, a final decurs, es decideix si promocionen ono.

- 1 ja de cara al proper curs,quan s'obrirà la matrícula?

—Es matriculará durant la segonaquinzena de juny i per als tardans, laprimera de setembre, si hi ha pla-ces. Aquesta es farà a la mateixaescola de música.

I així donàrem per acabada una in-teressant xerrada amb el jove direc-tor de l'escota de música deMontuïri, persona molt preparadaper a l'ensenyament.

O. ARBONA

LLUCMAJOR

HORARI:de les 9,00 h.

Medicina GeneralPediatria

Cardiologia i Aparell RespiratoriNeurologia

Aparell DigestiuAnálisis ClíniquesCirurgia General

Nutrició i DietéticaDermatologia

A.T.S. (Infermeria)PsiquiatriaPsicologia

Ginecologia i ObstetríciaAngiologia i Cirurgia Vascular

AlergologiaUrologia 1 21 00 ha es , .

scsisr.". DE LA VILA

19Juny, 2004

qCOSIZ

Per massa furgarA un glosador d'Artà Ii digueren

que a Andratx n'hi havia un de mésbo que ell. Qué féu? Agafà s'aset id'allà anà a Andratx i en esser-hi vatrobar una dona i Ii va demanar onera aquell glosador. Aquesta li vacontestar: "Veis aquella dona da-munt un portal? Allò és una filla se-va. Després de donar les gràcies vaseguir cap a aquella dona. I en arri-bar-hi tot d'una li va demanar?

— Vós que sou sa seva filia,d'un tal mestre Pep "Viló";aquell que té tremolori quan dorm sempre somia?

— Sí que ho som, sa seva filia,per defensar-lo, si perd;hi veu més ell quan somiaque vós en estar despert.

En sentir tals manfestacions diguéa s'ase: —"Volta, Menut, que si sa fi-lla mos diu aquestes coses, qué hade fer son pare?"

Contat per TÓFOL MASSANET

Camionades de fruita i verdura

Amb aquest camió traginava la fruita i la verdura en Bartomeu Fullana Sastre-Galiana-. La foto és d'aproximadament mitjans dels anys cinquanta i la podem

situar a la Plaça de l'Olivar de Palma. Encara que la fotografia sigui un pocdifosa, podem destriar damunt el camió a l'amo en Tomeu i un altre que no

coneixem. També a la dreta de la imatge i davant la cabina es troba la sevafilla Magdalena Fullana Jaume, que avui en dia viu al Pont d'Inca. I a l'esquerra

i d'esquena fermant les caixes al seu gendre en Pep Ribes Mulet -Roegó-.

CENTRE D'ESPECIALITATS MEDIQUESClínica DentalOdontologia

Medicina EstéticaOrtodòncia

Maxilo FacialTraumatologia i Cirurgia Ortopédica

OrtopediaRehabilitació i Fisioteràpia

OftalmologiaR.X., Radiologia

EcograflesOtorrinolaringologia

PodologiaCentre AuditiuEndocrinologia

ASSEGURANCES: AXA - ADESLAS - AEGON - AGRUPACIÓ MÚTUA - ALLIANZ - CASER - PLANAS - D.K.V. - AGROUPAMA - IMECO - MEDIFIATCMÚTUA GENERAL DE CATALUNYA - NOVOMÉDIC - SANITAS - SERSANET - LA BOREAL - L'ALIANÇA - LA ESTRELLA - VITALICIO - WINTERTHURMÚTUA D'ACCIDENS: ASEPEYO - FIMAC -FRATERNIDAD - FREMAP - IBERMUTUAMUR - INTERCOMARCAL - MAZ - UNIVERSAL - BALEAR

Piala d'Espanya, 56 - C/ Ciutat, 12 - Tels: 971 12 00 64 i 971 12 00 21 - Fax: 971 12 04 26 - (Llucmajor)www.cemllucmajor.com

20 HISTÒRIA 115199.11,311

Juny, 2004

NISSAGUES FINIDES

Can Papalló -Continuació de les notes d'interès històric o curiós fins a la mot de l'autor (1893)

(Continuació)

• Dia primer de juliol de 1884.Entrà d'escolà Rafel Pocoví. Va es-ser músic de tropa.

• Dia 10 d'agost de 1884. Vàremanar a Lluc en peregrinació, jo,Bartomeu, ma neta, Prudència, lasenyora de Son Manera, la filiaAina, la criada, la senyora Joana deBibiloni. Digueren un Ofici Pontificali benedicció papal. Concedits dos ju-bileus. Anàrem amb lo carretód'Andreu Eloi (original en mallorquí).

• Devers el 7 de febrer de 1871fou nomenat caminer Pere JosepGarau.

• Dia 6 de gener de 1871. NasquéPrudència Sastre Manera de Mateu iIsabel.

• Dia 1r de febrer. Ens anàrem jo i

La darrera notad'aquestainteressantplaguetal'escrigué elpropi fill del'autor, HonoratManera Mayo!(1844-1925),qui va esserInspectorGenerald'Enginyersd'España

Miguel Roegó a Es Capdellá i seguí-rem alguns dies a Andratx, S'Arracó,Estallencs, Banyalbufar, Galilea iPuigpunyent.

• Dia 3 de setembre de 1879. Escasà Joan Mateu (Rei) ambMargalida Martorell.

• Dia 9 de novembre de 1871.Morí Joan Trobat. Era (paraula ille-gible). Dia 3 de gener de 1873.Diuen que aparegué a BartomeuVerger (Pelut). Aparegué perquècelebrassin una missa a l'oratori deSant Miguel i jo ho vaig veure.

• Dia 17 de gener de 1857. Va ferun llamp. Pegà a la capella de SantAntoni. No novetat.

• Dia 3 de març de 1849. MoríAntònia Maria Josep prop de lesdues i mitja de la tarda, d'edat d'unany i 4 dies. Era quaresma i dissab-te. Era el dia de Sant Emeteri i SantCeledoni, màrtirs. Morí de calenturaterrible. Era molt bella. Déu faci lagràcia la vegem a la Santa Glòria.

• Dia 20 de novembre de 1879. Escasà el Rei Alfons (XII) amb MariaCristina d'Àustria, en segones núp-cies.

• Dia 14 de febrer de 1854. Va ferneu quasi tot el dia. Havia lloc quen'hi havia 4 pams.

• Dia 12 setembre de 1860. Entrà

Prudència Sastre Manera, la darrera"Papallona" a Montuïri

a Mallorca la reina Isabel II. Era di-mecres i se n'anà diumenge perMaó.

010

Aquí s'acaba la plagueta i les no-tes que conté. N'hi ha més de lespublicades, especialment necrològi-ques. Com hem dit, són relatives ala família pròpia o coneguts de l'au-tor, de fora poble. No creim que ten-guin especial interés pel públic mon-tuVrer.

Ens falta, per?), una darrera nota.Aquesta no l'escriurà el propi autor,sinó el seu fill Honorat, i diu així:

"El dimecres de Setmana Santa,dia 29 de març de 1893, a les dotzei mitja de la matinada, morí el meupare, i el seu cadáver rebé cristianasepultura en el cementen i deMontuïri a les sis de la tarda del ma-teix dia (r. i. p.) - Montuïri, 10 d'abrilde 1893 - Honorat Manera".

Sic transit gloria mundi.(Conclourà)

Recopilació

JOSEP OLIVER 1 VERD

oc-ocorxrcilL. 4:111. * 1u.r411311.31CIL-,411

BESC)PJA.P.01.1L7

Juny. 2004

TEMPS PASSAT 21

LA FOTO COE SEIGLE

"Sa rúbia"En aquesta foto tirada ambanterioritat a 1950 veim naFrancisca Arbona Fullana,

uns anys abans de casar-seamb en Joan Mas Sastre; i el

cosí d'ella, en BartomeuFu/lana Clar, qui i havia

nascut el 29 de maig de 1935,malauradament mort el 8 de

novembre de 1969, sols 7anys i mig després d'haver-secasat amb Margalida Miralles

Cerda. I rere d'ells dos, "Sarúbia d'ets Escolans", comera conegut aquest vehicle

muntat a Montuïri amb unxassís d'un vell camió on

damunt hi col-locaren la restade fusta, obra del fuster"Si/is". Vehicle que era

conduït generalment p'enBernat "Rabent" i d'una

cabuda d'una vintena, però avegades se n'hi col.lacaven

fins a 30 o més. Molts dediumenges feia viatges a

Ciutat, com també anava a ferexcursions i molt emprat pelsfutbolistes en el seus trasllats

a poble extern

En temps de la meya infantesa eracostum fer Ilenegadors amb fulles defiguera de moro a fi que fessin Ilim.Anàvem amb un grapat de nins perun carrer que fes molta pendent iallá ens amollàvem amb bastantvelocitat. Els indrets delsIlenegadors que es podien diroficials eren els carrers que donavenal de Palma. Moltes vegadespartíem de davant allá on ara és canJoan Serra i carrer de la Penyaavall. Naturalment el pis del carrers'omplia de Ilim, i qualcú en passarper aquel l carrer i fins i tot pel dePalma queia de cul i anava avegades a parar dins Na PaTssa(pensem que en aquest carreraleshores no hi havia cap casaedificada. 1 per altra part, bastants—quasi tots— tornàvem a ca nostraamb els darreres dels calçons bruts

Els Ilenegadors

del Ilim que s'hi havia aferrat. Deviaser devers el 1937.

La primera cosa que fèiem enhaver de començar aquesta eixidaera llevar les espines de la fulla ambuna pedra o bastó. Llavors ja podíemcolcar asseguts damunt la fulla.

L'altre Ilenegador "oficial" era a NaLlarga. Per cert que allá en certaocasió hi trobàrem el cotxe de donMiguel Ferrando (un dels pocs quehi havia a la vila) que havia xocatamb el tren en el pas a nivell que hihavia prop del camp de futbol, onencara hi ha, abandonada, la casetadel guardavia. Era normal quepassás això en aquell lloc, ja que lesvies sobresortien un poc el pis del

nivell de la carretera i en haver-hi depassar els vehicles, els conductorsllevaven el peu de l'accelerador i eramolt freqüent veure cotxes calatsdamunt les vies. 1 si en aquellmoment, com fou el cas del de donMiguel Ferrando, passava el tren,els arrossegava 30 o 40 metres.Aquest cotxe va romandre un bongrapat de dies abandonat en aquestcarrer. 1 essent que ningú no elguardava els al-lots, en anar o venirde llenegar, o fins i tot per jugar,obrien la porta i ens hi sèiem dedins.I ja vos podeu suposar qué hi fèiem!

Però encara en puc contar més,d'entremaliadures d'aquells anys ique avui els nins desconeixenperquè ja no estan de moda en elstemps actuals. Ja en tornarem aparlar.

MAV

Servei de transport propi per a totaMagatzem 1 oficina

Ctra. Palma-Manacor, km. 28,5 • 07230 Montuïri (Mallorca)Tlfs. magatzem: 971 64 67 44 • 971 64 60 95

Tlf. particular: 971 64 61 73

PREFABRICATS FABRICACIO DEBALUSTRADA 1

BINES DE TARÓ,

IMITAC16 FUSTAMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Just al costat delPou del Rei diesdesprés de lamalifeta quedugueren a termeun o uns gambirolsencara es podienveure les sevespetjades.Ara en Biel"Llobet", a més decurar la seva mal-sofridura, hauráde reposar la man-ca dels tarongersespanyats

DE FORA VILA

1211ear'Juny . 2004

Tarongers esqueixats

Era el passat dia 16 maig quan emvaig topar pel carrer amb en GabrielMaiol "Llobet". Ens escometérem ivaig trobar que em donava el bondia amb cara trista; semblava estevamalsofert.

En Gabriel esteva disgustat degutque fa uns dos anys va plantar, al'hort de ca seva que tenen al costatdel Pou del Rei, uns quants taron-gers. Idó bé, ara tenien la seva socadel gruix d'un mànec d'aixada i unaflorida que per enguany seria el pri-mer any que fruitarien i en anar-hiva observar que gambirols, perso-nes sense seny, n'hi han esqueixatdos just a un pam del sòl, pitjor quesi els hi haguessin tallat, ja que dei-xant el tall net tenen un millor retreu-

re, però esqueixats com estan, allòmillor que pot fer en Gabriel si no voltenir les faltes, ara que encara esbon temps per plantar tarongers,comprar-ne de planter i tornar-lossembrar.

És molt plausible que hi hagi per-sones joves con en Gabriel quesembrin arbres i, a més de sembrar-los, tenir-los esment.

En Gabriel va plantar diverses va-rietats amb la finalitat de tenir taron-ges pel consum familiar. Les taron-ges són fruites que recent collida del'arbre les podem assaborir gairebétot l'any. Comencen pel mes d'octu-bre a collir les satsumes, aquestesmadures tenen la pell de color ver-dós, segueixen madurant les dolces

clementines i mandarines. A la plenade les taronges el mesos de gener,febrer i març tenim la navelina, na-vel-late, navel-wasington, germena-de i altres. S'acaba amb la valen-cian-late que ara, pel maig, les cu-llen de l'arbre i n'hi ha fins passat elmes d'agost.

Si el fet de sembrar arbres en sí jaes 'loable si se sembren tarongersvoltant el poble ho és més.

Els tarongers i llimoneres són ar-bres de fulla perenne, i aquestessón amples, verdes i Iluentes, lesquals, contrastant amb les vermellestaronges, quan són madures, junta-ment amb les grogues 'limones, em-belleixen el paisatge, i si estan elvoltant del poble aquest sembla estaornat.

A vegades he pensat quin aspecteferia Montuïri aturonat si pels vol-tants no hi hagués el verdor dels ar-bres, arbusts, plantes ornamentals ivegetació en general. A l'estiu, enhaver segat, només es veuria el secrostoll i semblaria un poble trist.

En Gabriel "Llobet" —essent el seuofici jardiner— sap bé dels beneficisde l'arbrat tan pel que respecte a laseva producció com per purificar l'ai-re i donar realç i bellesa. Pensat aixíva considerar que al seu hort, no ha-vent-hi cap arbre, n'hi mancaven.Així idó, fa uns anys que hi va plan-tar uns quants cirerers i pruneres i fados anys que hi va plantar un grapatde tarongers de distintes varietatsamb la finalitat de tenir taronges pera la casa i embellir un poc el seuhort.

Altres vegades Ii havien furtat sín-dries i melons i altres, hortalisses;però almanco el qui ho ha furtat s'hopot menjar, però això d'esqueixar elstarongers el qui ho ha fet només potesser una persona sense seny jaque fa mal i ell no se n'aprofita deres.

Personalment consider que als ar-bres els hem de respectar encaraque no siguin nostres, ells donenfruit, bellesa i vida.

Cal remarcar, que, els gambirolscaps buits, a més dels dits tarongersa la zona recreativa del Pou del Rei,romperen, segurament amb un pe-drada, el vidre a una farola.

SION NICOLAU

s que tienen instinto.

!

izscsrwr"i....A1L7

Juay, 2004ESPORTS 23

Diego Enri Bernabeu, jugadorde tercera es retira enguany des-prés de quatre temporades amb elMontuïri

—Quina és la teva trajectòria es-portiva?

—Fins a juvenils vaig jugar amb elSant Francesc, després ho vaig feramb l'Atlètic Balears, Espanya deLlucmajor, Vilafranca i finalment vaigacabar a Montuïri.

centrar-me al màxim per ser jugadorde futbol.

— Quina és l'experiència quemés recordes?

—El primer any que vaig venir aMontuïri i ens vàrem mantenir a ter-cera divisió, ja que aquest equip notenia molta experiència en aquestacategoria. Quatre anys després po-dem dir que ja és un club amb ex-pert dins la categoria.

Diego Enri haestat un delsjugadors quemésrendimentha donat alMontuïri:4 temporadesl'avalen coma bonesportista

—Hi ha la possibi itat que algundia et tornem a veure sobre lagespa d'Es Revolt?

—Sempre.

JAUME PALOU

Diego Enri BernabeuLlicenciat en Psicopedagogia i diplomat en Magisteri d'Educació

Física es retira després de 4 anys de jugar amb el Montuïri

— Quins estudis tens?

—Som llicenciat en Psicopedago-gia, i també diplomat en Magisterid'Educació Física.

—Ara que t'has tret el carnet na-cional d'entrenador, a quin equipt'agradaria entrenar?

—La veritat és que encara no m'heplantejat res. Crec que faria d'entre-nador a qualsevols equip mentre es-tigues a gust i trobás un bon am-bient de feina.

—Que esperaves aconseguir en-guany a Montuïri?

—Esperava disfrutar amb els com-panys i passar-m'ho bé amb els meucompanys d'equip.

— Estás satisfet amb el resultataconseguit?

—En quant als resultats esportiushem acabat molt bé, però sempre etqueda el dubte de saber si podríemhaver acabat en millor posició si ha-guéssim duit una trajectòria tant bo-na durant tot l'any.

—Quina és la teva opinió sobreel fitxatge de Nico López pelMontuïri?

—Crec que ara mateix és el millorentrenador que pot dirigir a Montuïri,ja que els resultats estan sobre lataula i a més ha demostrat que s'haintegrat perfectament tenint en comp-te les característiques de l'equip.

—Per qué dius adéu al món delfutbol?

—Dic adéu a la práctica del futbolperquè després d'acabar els estudis,altres obligacions m'impedeixen

Equip del Montuïri de III Nacional que jugà a Es Revolt la darrera jornada de lacompetició i que va quedar en 7è lloc a la classificació final

9PCSIZI_" 1

Juny, 200424 ESPORTS

El Montuïri finalitza una temporada per recordar

El C.E Montuïri ha finalitzat la tem-porada de tercera divisió amb el seuobjectiu assolit: quedar entre els deuprimers. En els partits d'aquest mesels homes de Nico López han acon-seguit 4 punts amb el balanç d'unavictòria, un empat, i una derrota.

Platges de Calvià, 1 — Montuïri, 2Un gol de Nebot al minut 25 i un

altre de Benji al 47 tot just començarla segona part deixaren tocats als lo-cals que no pogueren fer res per evi-tar la derrota. A la segona part elPlatges sortí a cercar el gol deses-peradament però es topé amb la de-fensa montuVrera i amb el porterCalderón que ho evitaren. No va serfins al minut 88 que els locals acon-seguirien reduir distancies.

Montuïri, O — Binissalem, OTrist partit el que es va poder veure

a n'Es Revolt per despedir la tempo-rada. Els dos equips varen estar flui-xos en atac i va ser un parid per a leslínies defensives. Només cal desta-car que amb aquest empat elMontuïri es situé a la setena posició ija sense opcions a lligueta d'ascens.

Alcúdia, 2 — Montuïri, 1En el darrer partit de la lliga els ho-

mes de Nico López no poguerendespedir la seva gran temporadaamb una victòria dins el camp de jadescendit Alcúdia. Una primera part

Montuïri, 3 — Esporles, OCadets

At.Son Cotoner, 2 — Montuïri, OMontuïri, 4 - At.Collerenc, 1Es Raiguer, O - Montuïri, 3Montuïri, 5 — S'Horta, 1

AlevinsMontuïri, 5 — Calvià, 2Santa Ponça, 3 — Montuïri, 2Montuïri, 4 — Es Pla, 4

BenjaminsBadia Cala Millor, 11 — Montuïri, 1

Classificació final - futboldivisió nacional

J. G. E. P. GF. GC. P.1 S. Eulàlia 37 20 10 7 51 30 702 Santanyí 38 18 13 7 60 35 673 Vilafranca 38 20 6 12 66 44 664 UE Poblera 38 19 9 10 57 47 665 Eivissa 38 16 12 10 70 38 606 Constància 38 15 14 9 50 35 597 Montuïri 38 15 10 13 47 51 558 Sóller 38 16 6 16 61 64 549 At. Balears 38 14 10 14 45 48 5210 Binissalem 38 14 9 15 40 43 5111 Ferrioler 38 12 14 12 63 58 5012 Manacor 38 14 8 16 50 53 5013 Collera 38 14 8 16 45 53 5014 P. Calvià 38 13 8 17 41 52 4715 S'Arenal 38 12 11 15 48 54 4716 Sp.Maonés 38 12 9 17 39 52 4517 Alaior 38 10 12 16 51 66 4218 Alcúdia 38 10 10 18 37 61 4019 Cardassar 38 910 19 48 67 3720 Sta. Ponça 37 3 17 17 35 53 26

molt dolenta va estar marcada per lasegona que va ser de molta emoció.Els locals s'avançaren al marcadoren el minut 47 però en el 50 PacoPérez igualava el matx. Al minut 80l'Alcúdia sentenciava el partit des-prés d'un gol de Melero.

Segona RegionalMuro, 2 — Montuïri, 1Montuïri, 1 — S.Eugénia, 1Alcúdia, O — Montuïri, 2Montuïri, O — Alqueria, O

JuvenilsMontuïri, 2 — Campenet, 1

D'esquerra a dreta (Drets):Jaume Alcover de (Son Collell), Joan Mayo! "Simó", GabrielMateu "Rei", Joan Verger (de Son Palou), Pep Serra "Vade!!", Joan Verger "Matxo"

(Acotats) Jaume Pons (de Cas Sabater Nou), Bartomeu Canals (fill d'un Guardia Civil),Francesc Barceló "Rubarter", Joan Mas "Col/et de Plaga" i Honorat Nicolau "Baco"

ESPORTS

25Juny, 2000

BÀSQUET L'equip de futbol infantil de Montuïri de 19601 2 Autonómica

Jovent, 36 — Montuïri, 37Montuïri, 83 — Esporles, 62Llucmajor, 53 — Montuïri, 52

CadetsPollença, 61 — Montuïri, 38Montuïri, 54 — Soledat, 52

InfantilsMontuïri, 73 — G.Galmés, 27Felanitx, — Montuïri,Montuïri, 47 — Porreres, 54

L'EQUIP DE MINI DEMONTUIRI, CAMPIONES

Cal donar l'enhorabona a l'equipde mini de Montuïri ja que aquestmes passat es varen proclamarcampiones del seu grup. Esperemque la propera temporada es repe-teixi la fita aconseguida enguany perles nines de l'equip de mini.

EnhorabonaJAUME PALOU

XX Trofeu Ciclista Pla de Mallorca Gran Premi "la Caixa"Amb motiu de les despeses de lateulada de l'església

i a fi d'obtenir fons, el ConsellEconòmic ha decidit fer un

sopar a la frescadia 19 de juny a les 2130 h.davant la Piscina d'Es Dau.

Els bitllets es poden adquirir al'Ajuntament, Ca ses Xoroies, Cana Bella, Ca na Serra i Can Joandes Forn. Fins a dia 16 de juny.

Aportació adults: 10 C.nins: 5 C.

A l'Institut d'ensenyament secundadSes Estacions de Palma, ha obtingutel premi de matrícula d'honor de se-gon de batxiller na Mónica Plaza, nétad'en Biel i na Maria Antònia de Sabor.Als seus pares i padrins, l'enhorabona,i a ella sort en la próxima selectivitat i

La vintena edició del trofeu ciclistaPla de Mallorca — Gran premi "LaCaixa" es va iniciar el passat dia 16de maig i finalitzarà el 12 de juny.Con ja és tradicional hi participa elClub Ciclista Montuiri - Herbes Túnelque dirigeix en Vicenç Vaquer.

Está dividida en dues competicions:el Pla Petit, per a aquells que tenen elciclisme com a una activitat de diversiói temps !hure, i el Pla Gran, amb un di-nerari més llarg i amb ciclistas méscompetitius. Pel que fa a la participaciódel CC Montuïri, al Pla Petit presenta:Gabriel Cerda, Antoni Font, JoanXamena, Miguel Arbona, Pau Gomila,Gabriel Valles, Marc Servera, ToniAbrines, Rafel Cerda, Mane! Forteza,

Andreu Guardiola i Vicenç Daviu.D'altra banda, al Pla Gran hi estan

inscrits: Rafel Miralles, Xisco Bautista,Toni Pérez, Biel Vanrell, Biel Villalonga,Xavier Morey, Guillem Buades, RafelBauza, Toni Coll, Enric Soler, JoanGost, Xisco Mir, Pep Alfaro, XiscoBarceló i Vicenç Villanueva.

Cal destacar que el proper diu-manga, dia sis de juny, se celebrarála quarta jornada d'aquesta competi-ció amb la partida i arribada aMontuïri, passant per Son Company,Sant Joan i Son Costa. A les 9 par-tirá el Pla Petit i a les 10.30 hores, elPla Gran. Dues voltes pels primers iquatre pels darrers.

T. ARBONA

bar

Ca na Poetamusic

Carrer Major, 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

El mes de juny i la devoció al Sagrat CorEntre les devocions populars

que s'han mantingut dintre del'Església, a més a més de les delMes de Maria que es celebra du-rant el maig, ha estat la devoció alSagrat Cor que se celebra durantel mes de juny.

L'exhortació apostólica EvangeliNuntiandi de Pau VI posa de re-lleu la importància de laReligiositat Popular. Entre altresidees el Papa manifesta que laReligiositat Popular orientada so-bre principis pedagògics evangè-lics conté molts de valors. El PapaMontini així ho deia: "Reflexa unaset de Déu que sols els pobres iels senzills poden conèixer".

Els cristians que se senten atretsper aquesta espiritualitat recorda-ran que així com el mes de maigés el més dedicat a la Mare deDéu, el mes de Juny está dedicatal Cor de Jesús.

Aquesta devoció té el seu origenen el segle XII, però será en elXVII quan Santa Margalidad'Alacoque la farà popular per totel món catòlic. Parlar de la devocióal Cor de Jesús és parlar de la hu-manitat de Jesús, és parlar del seucompromís i de la seva entregavers els altres. La vida de Jesúsfou tan compromesa i tan arrisca-da que el ferien a mort: Ii traspas-saren el seu cor. És per això que,a més a més de ser el Crucificat,és el Traspassat.

Es sorprenent veure com la tra-dició popular no tengué devoció ales mans, als peus o la cara deJesús, sinó al cor. Això té una ex-plicació molt lògica. A la Bíblia elcor significa tota la vida interior de

l'home. En el cor hi estan presentsels sentiments, els records, elspensaments, els projectes. A laBíblia el cor és la font de la vida.Tant a l'Antic com en el NouTestament el cor és el centre onl'home es pot trobar amb Déu. Latradició de l'Església ha vist el corcom el centre de la persona.D'aquesta manera, quan parlamde la devoció al Cor de Jesús ensestam referint al centre de la vidade Jesús i el centre de la vida deJesús fou dur a terme el projectedel Pare i el projecte del Pare eraanunciar el Regne de Déu.

El Cor de Jesús és la millor imat-ge del Cor de Déu. En Jesús Déus'ha manifestat plenament. Segonsl'evangelista Joan el qui ha vist aJesús ha vist el Pare (Cf. Jn 14,9).Sant Pau ho expressa d'una altramanera: "Jesús ens ha manifestatl'amor que Déu ens té" (Cf. Am8,39). Les actituds de misericòrdia,de perdó, de tendresa tan típiquesde l'obrar de Jesús són una imatgeviva del sentir de Déu. Des de laperspectiva de la devoció al Cor deJesús podríem reinterpretar les afir-macions de Sant Joan: Déu ésamor (1 Jn 4,8) per "Déu és cor" i elpròleg del mateix evangelista: "Alprincipi el Logos estava en Déu iera Déu (Jn 1,1) per: "El Logos esfa cor". Afirmar que Déu es fa corvol dir que Déu sent com els hu-mans, Déu té entranyes de mise-ricórdia, de compassió; Déu estimaals homes amb un cor humà. Creimno estar equivocat si afirmam tantdes del punt de vista teològic compastoral: Així com és el Cor deJesús així és el Cor de Déu.

26

ESGLÉSIA EN CAMÍ

TE Ski'l 34 Juny, 2004

Clausura del mes de Maria al Puig

Agraïment a tots els qui heucol-laborat amb la Parròquia

En el mes de Juny acabam les ac-tivitats escolars. Així com les perso-nes que treballen en el camp escolardurant aquest mes s'afanyen per fer-ies corresponents avaluacions.També en el camp pastoral no s'es-catima temps per revisar el treballfet durant el curs.

Aprofitam l'avinentesa que ens fa-cilita la revista Bona Pau per agrairl'esforç de tanta gent que, d'una ma-nera desinteressada, ha collaboratamb la pastoral parroquial. Una ve-gada més heu fet possible que elservei gratuït i generós es fes palèsen la nostra parròquia. Agraïm pro-fundament l'esforç i la dedicació quemolts heu tengut amb la parròquia.

Calendari de les PrimeresComunions

Dia 29 de maig a les 1900Dia 6 de Juny a les 12'00Dia 12 de Juny a les 19'00

Corpus CristiEl diumenge dia 13 de juny a les

19'00 celebrarem la solemnitat delCorpus Cristi. A continuació proces-só del Santíssim pels carrers del po-ble. Pregam que s'adornin amb florsi cossiols els carrers per on habitual-ment passa la processó. Convidamtots els nins i nines que han fet la 1 1

comunió durant aquest curs, a parti-cipar-hi. Aquest dia també es farà lacol.lecta extraordinària per ajudarals nostres germans més pobres.

Com podem contribuir amb

l'Església Católica sensefer cap despesa?

De bell nou un altre any i per al béde tots, la parròquia demana que enfer la declaració de la renda es posiuna creu (+) a la casella de l'EsglésiaCatólica (despeses de personal, re-habilitacións d'edificis, sosteniment

de nombroses obres socials...) deles quals ens beneficiam tots:creients i no creients. De no fer-ho ai-xí l'Estat ho destinará a altres fins.

Batejos ComunitarisDegut a la coincidència de la cele-

bració del dia del Corpus els batejosde juny seran els diumenges dia 13 ales 12h i dia 20 a les 18h.

la C. Mal.PA:1LT Juny, 2004

MISCELLÁNIA 27

Temps passat10 anys enrereJuny de 1994

Inauguració de MunperLa tenda de pells i restaurant installats

a l'edifici de la carretera Palma-Manacor,gairebé davant la gasolinera, foren inau-gurats el 3 de juny de 1994.

El Montuïri no pogué ascendirSi bé el CE Montuïri, després d'una

excellent campanya a III divisió nacionalva participar en el play-off per ascendir a2 1 B, no assolí els resultats adients enaquesta fase per pujar de categoria.

25 anys enrereJuny de 1979

Canvi de rectorsMitjançant una carta el rector Miguel

[literas, M SS CC, de data 10 de juny de1979, s'acomiadava de la nostra feligre-sia per retornar a Sant Honorat. I aquestmateix mes el Bisbe nomenavaBartomeu Tauler Valens, natural deFelanitx, per venir a substituir-lo. Aquests'incorporava a la parròquia a la missadel vespre de dia 1 de juliol següent ambcompanyia del diaca Rafel Horrach.

50 anys enrereJuny de 1954

Escalafó municipalL'escalafó de funcionaris municipals

en data 1 de juny de 1954 era el se-güent: secretari, Bartomeu Verger Serra,49 anys; administratius, Joan SampolCerda, 36 anys; Joan Mateu Tomás, 41anys; Antoni Verger Mayol, 35 anys; su-balterns, Jaume Bauzá Padrinas, 53anys (zelador cementen); Antoni MoraHomar, 42 anys (peó caminer); MiguelCerdà Gomila, 60 anys (peó caminer) iPere Pocoví Martorell (oficial saig).

Al noviciatInesperadament, un dia d'aquest juny

va abandonar Montuïri per ingressar alnoviciat dels Jesuïtes a Saragossa el jo-ve Josep Oliver i Verd.

100 anys enrereJuny de 1904

Una crida necessàriaDia 28 de juny de 1904 el Consistori

acordà que mitjançant una crida o pregóes fer saber als propietaris que a les se-ves finques tenguessin arbres, les bran-ques dels quals penjassin a camins con-frontants, les hauran de tallar fins a unaaltura de 3 metres i dos centímetres.

Fwes de l'a almaJuny 2004

3 Lluna plena 17 Lluna Nova9 Quart creixent 25 Quart minvant

ces cror9 juny 1954

Josep Mayal Pocoví "Fideuer" ambFrancisca Salvà Cerdà "Salada".

ces d'ay ent30 juny 1979

Pedro Fernández Boluda ambMargalida Munar Miralles "Menut"

Llom amb pinyaIngredients

1 quilo de llom tallat com un !libre •1 pinya natural i si ho volem: prunes,panses, vi sec, aigua, oli, pastanagói patates.

ElaboracióPosam sal i pebre bo al llom i ho

deixam 1/2 hora en adob. Dins cadafull hi posam una tallada de pinyaque sia de la mateixa gruixa que lesfulles de Han i si ho volem, una pru-na pansa sense pinyol. Fermam elllom ben fort, ho sofregim dins unagreixonera amb oli. El posam dinsuna rostidora amb l'oli de sofregir, elvi sec l'aigua (un tassó de cada), elpastanagó i al forn. Es pot serviramb patates o patató bullit i Ilavorsfregit i el pastanagó tornejat.

MAGDALENA RIBAS "PORTELL"

Maig de 2004Naixements

Dia 23 abril.- Aina RossellóBarceló filia de Miguel i Bárbara.

Dia 4 maig.- (Bessons) MiguelFiol Mayal i Maria Francisca FiolMayal fills de Mateu i Margalida

DefuncionsDia 24.- Francisca Manera Tobat

"de ses Donades", fadrina de 67 anys.Matrimonis

Dia 15.- Joan Mayal Sánchez ambAina Verger Cerdà.

2CuvioutrlaMaig de 2004

Dial 1.. 290" 12... 16" 22... 01" 25... 19" 26... 04Total... 52'8

Apotecarl:es6 juny Ariany 20 juny Petra13 " Montuïri 27 " Porreres

callos ameraSa meya amor está malaltaja m'ho ha enviat a dir;jo voldria esser es coixíd'allà on posa sa gaita.

Dia 2... 041.m 2

152'2 "329'7

" 10... 2'8

VERGERMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Ctra. Montuïri a Porreres, Km.1 • Tel. 971 646 695 • Fax 971 161 503

MONTUiRI

28 C)PAILTJuny, 2004

20è ANIVERSARI TERCERA EDAT

Junta directiva fundacional de l'associació de 3 1 edad

En nom de l'Associació el presidentrebé plagues commemoratives

dessociaPersoe Eda Assistents al dinar a la part de la presidència

Celebració de /Assemblea: En primer terme, l'actual junta directiva

Una part dels associats que participaren en el dinar dels vint anys