38

OCTUBRENOVEMBRE 09Exemplar gratuït

#9

culturaocitendències

sitges/sant

pere

de

ribes

…i t

ota

la in

form

ació

cul

tura

l i d

’oci

, am

b ag

enda

d’a

ctiv

itat

s

l

a gu

ia d

e sh

oppi

ng, e

at

dr

ink

i la

secc

ió O

N m

oda

L’AV

ENTU

RA

DE

VIU

RE

EL M

AR

CO

M A

PR

OFE

SSIÓ

ESTH

ER V

ILLA

: AR

T EN

FEL

ICIT

ATSI

TGES

I R

IBES

A V

ISTA

D’O

CEL

LL’

AN

Y U

TRIL

LO I

LA S

EVA

APA

SSIO

NA

DA

VID

A I

OB

RA

editorialMÉS DE 9 VERBS PER RETROBARON arriba a la seva novena edició i la penúltima de l’any 2009, un any, que malgrat les exigències dels nous temps, ha donat molt de sí pel que fa a la vida cultural. Les tendències es reformulen i l’oci també. La creativitat pren el paper protagonista a l’hora d’inventar noves maneres de passar-s’ho bé, mantenint el mateix esperit lúdic que defineix el caràcter mediterrani. L’hedonisme, d’aquesta manera, pren noves formes, fins i tot a l’hora d’escollir una professió. Creuar els mars o pujar al cel i veure la comarca des de l’aire, visitar països exòtics o gaudir del silenci i la sensació de navegar vora la costa sitgetana, són els mil aspectes que han fet decidir-se als protagonistes del nostre reportatge principal a professionalitzar-se com a navegants. Han escollit una forma de ser feliços i la comparteixen amb tots els lectors d’ON. De la mateixa manera que la ribetana Esther Villa, l’artista escollida per a fer el vídeo de l’aniversari d’ON, explica la felicitat que li proporciona la seva professió: l’art. Villa obre les portes de la seva imaginació perquè ens hi endinsem. L’article d’opinió del número 9 el signa Xavier Salmerón. I ens acosta les seves impressions de primera mà sobre el jovent actiu de la vila, trencant tòpics i prejudicis generacionals.La prestigiosa ploma de Vinyet Panyella recupera, en les pàgines de la revista, la intensa vida i obra de l’artista i polifacètic Miquel Utrillo, en un any dedicat a la seva figura, que culmina amb la inau-guració de l’exposició “Miquel Utrillo i les Arts”, que es pot veure a l’edifici Miramar. La publicació enceta una secció dedicada a l’Hotel Estela, l’Hotel de les Arts, un espai molt especial a Sitges, amb una clara orientació cultural i artística per la cura de les seves estances i espais, a més de l’organització i acolliment d’exposicions i activitats relacionades amb el món de les arts. El Port d’Aiguadolç, més obert que mai, es mostra a ON amb l’optimisme per l’acabament de les obres d’unificació del nou passeig que el comunicarà de forma especial a Sitges. Joan Iriarte, per la seva part, congela més moments i racons especials de la “seva” Venècia. I l’hedonisme es rubrica amb un tast de la cultura del vi a la vila. La secció de moda, la guia de compres, l’aparador i l’agenda donen més idees per a gaudir de l’oci i les compres. En realitat, són molt més que 9 verbs els que es recullen aquí per a trobar els plaers de la vida, com els números d’ON que encara han de venir. Però anem per parts. Encetem l’alegria amb aquest número 9.

una producció de:

EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Lidia Gázquez / ÀREA COMERCIAL Claudio Berdala (cap) · Manel Carbonell / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús ParísHI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Marta Aragó, Magí Fortuny, Joan Iriarte, Vinyet Panyella, Judit Paretas, Xavier Salmeron

REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: Indugraf

culturaocitendències

sitges/sant pere de ribes

4 · Navegants professionals a tota vela 8 · La llibertat de l’art d’Esther Villa11 · Opinió12 · Els nous racons escultòrics de Sitges14 · Una altra perspectiva: Com es veu la comarca des de l’aire?20 · Miquel Utrillo: un artista amb empremta 23 · Joan Iriarte sorpren amb la Venècia més desconeguda24 · L’Hotel Estela mostra el seu vincle amb l’art25 · El port fa balanç i espera amb optimisme el nou passeig28 · +Moda30 · Agenda32 · El vi, un d’aquells petits plaers34 · Guia + Aparador

Sumari

4

Lídia Gázquez

Viure de la mar i per a la mar és possi-ble. Albert Gironès, Alfred Tholen i Joan Marc Matas són navegants professionals formats a Sitges, Barcelona i Donosti. Els seus viatges i infinits treballs mostren que l’ofici de la mar és ben viu encara. Aventures creuant l’Atlàntic, des del Carib a la Polinèsia, Austràlia o Nova Zelanda, i amb Sitges com a punt de partida o arri-bada, encara estan a l’ordre del dia. Una tarda qualsevol en qualsevol “cantina” sitgetana, trobar-los i xerrar una estona, fa rememorar aquells temps en què els llops de mar s’endinsaven en el medite-rrani en busca d’aventures o per amor a la mar. Aquells mariners i aventurers en-cara existeixen, com a professionals, tot experimentant vivències que els allunyen de les quatre parets d’una oficina.

DECIDIR NAVEGARTholen (44 anys) és monitor i entrenador de vela (lleugera i en creuer), capità d’iot i té una filla de tres anys. La seva vinculació amb la mar li ve des dels 12 anys, quan el seu pare li va comprar un Optimist, el vaixell més venut del món per a la canalla. Tholen diu que amb els anys, li va sorprendre la decisió del seu pare de comprar-li’n, “ja que el meu pare no navegava”. Però els dos, de seguida, van trobar en el petit barco un bon moment d’esbarjo i la seva afició va anar creixent: “Vaig començar poc a poc, amb l’ajuda del meu pare i després em vaig animar progressivament a navegar”. Això el va portar a interessar-se per la navegació, cada vegada de forma més seriosa i quan va ser adult, “em van sortir algunes feines a barcos, vaig fer un curs de monitor, també al Club Nàutic Sitges (CNS) i més tard, ja em vaig formar i professionalitzar a Barcelona”. Tholen ja porta 32 anys navegant i durant

Aragonés, Tholen i Gironès, després de creuar l’Atlàntic (2001)

5

molts anys ha estat director del CNS. També treballa al Port d’Aiguadolç i un dels seus treballs a destacar és el de vela adaptada per a persones amb discapacitat. Un dels seus “deixebles” al CNS va ser Albert Gironès, que amb 36 anys i 20 anys navegant, ha fet la volta al món i ha anat embarcant-se en diferents vaixells. Gironès només té paraules d’elogi per al seu mestre: “És un molt bon navegant i professor. Un dels millors de Sitges, en tot: creuer, mo-nobuc, catamarà, patí de vela, etc”. El seu cas és ben especial, ja que Gi-ronès va estudiar Formació Professional d’Electrònica, és Tècnic Superior en Teleco-municacions, però als 30 anys va decidir que volia canviar de vida i va deixar la seva feina per a fer una altra que l’omplís de veritat: navegar. I va començar a dedicar-se al món de la navegació de forma professional. A Gironès, però, l’afició per a la navegació li va venir una mica més tard que a Tholen, als 15 anys, quan el seu pare es va comprar un ca-tamarà. Ell l’acompanyava en les seves sor-tides: “Al principi em feia por perquè corria molt, però després vaig agafar confiança”, confessa. I s’hi va aficionar de valent, va fer-se monitor de vela i va seguir aprenent, fins que la vida li va demanar aquell canvi per a dedicar-se a alguna cosa que el fés feliç, allunyat d’una feina que l’obligava a estar tancat en un lloc. El tercer navegant és Joan Marc Matas (25 anys), que es troba actualment a Do-

nosti estudiant a l’escola IMK Pasaia, per a obtenir el títol de patró d’altura i poder treballar ja de forma professional en el món de la navegació. Matas també ha après de Tholen, amb qui ha fet alguns viatges. De més jove, ja havia treballat com a monitor de vela al Club Nàutic Sitges i està molt vinculat a l’entitat, ja que el seu avi, Josep Maria Matas, en va ser el primer president. La seva afició el va portar a navegar també transportant barcos d’un port a un altre o fent de mariner, netejant, cuinant i fent tasques de manteniment.

LA MILLOR AVENTURAEn el món de la navegació destaquen que hi ha dos tipus d’aventures i cadascú ha viscut les seves. Per una banda, parlen de la vela lleugera, que és per a sortir a gaudir unes hores i per a passar-s’ho bé, “on el que busques és la sensació”. I la de barcos grans, per a fer travessies, on el que destaca és el viatge, l’aventura, “que és la part més divertida”. L’aventura més gran per a Tholen va ser un viatge que va fer l’any 1996, a bord del “Trencapins”, de Sitges al Carib, per anar i per tornar. El viatge els va portar gairebé un any i se sent molt satisfet per aquest repte. El màxim de temps que va passar sense veure terra van ser de 29 dies. La preparació per aquests viatges llargs és meticulosa. Segons Tholen, sempre calculen el doble de provisions de menjar i aigua perquè

6

Mirant el mar des de la platja de la Fragata

Joan Marc Matas, de camí a les Açores

Sant. Bartomeu, 19 · Sitges · Tel. 93 811 13 17

no manqui res i per a tenir una previsió. El navegant reconeix que va ser un viatge meravellós perquè “res no es va complicar i vam tenir molt bona estrella”. La millor aventura per a Gironès va trans-córrer l’any 2001, acompanyat precisament de Tholen i un altre navegant molt amic seu. Els tres mariners van anar al Carib en avió per portar un veler de 15 metres a la Costa Brava, fent parada a les illes Açores. Van trigar 18 dies fins a arribar-hi i una setmana més d’allà fins a Portugal. A aquest viatge, Gironès n’afegeix un altre, que va ser una autèntica volta pels mars del món, quan va portar un veler de Sitges a l’Argentina. De tornada, va canviar de barco a Cap Verd i va

traslladar-se fins al Carib. Un cop allà, s’hi va quedar tres mesos treballant i d’allí, va encetar un nou viatge per la Polinèsia en veler. Finalment, va arribar amb un altre barco americà a Nova Zelanda i Austràlia… Tota una aventura per mig món que el va manternir 18 mesos lluny de casa.Algú es pot preguntar com es mantenen aquests viatges i aventures. És tan senzill com que aquesta és la professió del nave-gant. Els propietaris dels barcos que van movent, els paguen per les feines que ells mateixos farien per als seus propis barcos: les guàrdies a la nit, la neteja i el mante-niment en general perquè la navegació es desenvolupi amb tota normalitat. Els seus viatges són plens d’anècdotes. La boira, per exemple, és un dels factors que fa més respecte, segons Tholen: “Una vegada, anàvem navegant per l’estret, amb una boira molt espessa i sentíem el soroll d’un vaixell gran que no sabíem d’on venia, la incertesa et fa passar força angoixa”. Gironès recorda que una vegada va trobar una tempesta dirigint-se a les illes Canàries. El viatge es va complicar encara més, atès que “els que anèvem al vaixell, aleshores, no teníem gaire experiència, el barco era vell i no teníem motor… Vam passar una mica de por, però vam aguantar”. Tot i així, Tholen reconeix que “en general, sempre he tingut molt bona sort amb el temps” i alerta sobre el factor “experiència”. Per a algú que no té experiència, el mateix

problema que un navegant expert solucio-naria amb tranquil·litat, pot convertir-se en una odissea. I tots estan d’acord en què davant de situacions adverses a bord d’un veler: “Si tens el dubte i has de reduir veles, fes-ho”. Aquests viatges, però, sovint fan que els que s’hi dediquen professionalment hagin de trobar maneres per a combinar feina i vida familiar. Tholen és del parer que es pot compaginar però que depèn també de la feina en particular: “Si treballes al port i pots tornar a dormir a casa, cap proble-ma, la cosa es complica amb els viatges llargs”. En el seu cas, ho porta molt bé, ja que la seva dona abans era hostessa de vol i “sempre ha entès molt bé la meva profes-sió”, explica. A més, els dos han fet viatges

7

XXX

junts: “Sense anar més lluny, fa tres anys vam fer un llarg viatge en vaixell a Cuba i, és clar, de passar tant de temps junts i de tan bona vida… Ara som pares de l’Ona, que té tres anys”, confessa, divertit. Per la seva part, Matas encara que no té el títol, ja ha fet algunes rutes importants com sortir de Sitges a Cadis, a les Canàries, a Sicília i des de Cuba, al sud de Portugal, passant per les Açores. Ara que ja li queda poc per a tenir el títol, “el meu somni és poder fer la volta al món però sense pressa, amb tot el temps del món per viure una aventura com aquesta, tinc uns amics que porten anys fent-la, amb canalla, i encara no han tornat”, explica.

FER-SE A LA MARL’afició per la mar és quelcom que sitgetans i sitgetanes tenen molt a la vora però tots reconeixen que no hi ha gaire afició, en general, perquè hi ha qui creu que navegar és “incòmode i que ningú et veu. No hi ha

Tholen al timó, en un dels seus viatges

una recompensa de vanitat. La recompensa és molt personal, interior”, declaren. Els amants de la navegació prefereixen l’hivern perquè “la mar és teva”.També destaquen que, en realitat, existeixen dues filosofies per als navegants: els que són de motor i els que són de vela. Tal com explica Tholen, “els barcos de vela també tenen un motoret, però és clar, amb vela, trigues més temps. I sembla que ara tot ha de ser: Ja!”. Joan Marc Matas està d’acord amb ells, creu que va enamorar-se de la mar perquè “és neta i interessant”, a més de coincidir amb els seus companys en què “navegar sense motor aporta grans sensacions”. Però no només això, la vessant social i de descobrir nous ports i gents “és el més atractiu en els viatges llargs”, comenta Matas. “La com-panyia de les onades, el vent i els canvis… Cada dia és un repte i has de controlar el barco”, expliquen. A més, Tholen afegeix que “sortir amb un vaixell de vela de Sitges i poder anar a Amèrica amb el vent, per

a mi, és un flipe!”, exclama. Si hi ha algú que sent la crida de les onades, aquests professionals donen algunes claus: “Cal paciència, perseverança i temps. Cada dia n’aprens una, podries estar tota la vida…”. I coincideixen perfectament quan diuen que: “La nostra feina ens omple, ens fa feliços”.

Lídia Gázquez

Al barri del Palou de Ribes, Esther Villa, una jove artista ribetana, té el seu racó de creació, un estudi experimental on reuneix la pràctica de les més variades tècniques. Com va dir Vassily Kandinsy, un dels seus referents més importants, “qualsevol creació artística és filla del seu temps, i la majoria de les vegades, mare dels nostres propis sentiments”. I és així com viu ella el seu vincle amb l’art, com una expressió contemporània, de dins cap a fora, com un corrent latent des de l’origen. I és que a la pregunta de quan i com va saber que era artista ella respon: “Em sembla que ho he sabut sempre”. Villa, amb només 28 anys, ja ha format part del col·lectiu de dones artistes Fedmart, amb interessants propostes i exposicions, va ser seleccionada l’any 2008 a l’exposició del concurs Sant Vicenç a l’Edifici Miramar i entre moltes d’altres coses, també va fer el vídeo del primer aniver-sari d’ON. A més, posseeix una formació completa amb una Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial a l’escola Elisava, estudis d’art a l’Escola da Vinci de Barcelona i Belles Arts a la Universitat de Barcelona (UB). Per a Villa, l’art, més que una professió, és una forma de vida i de veure el món, la seva gran aposta.

8

L’ART A LES VENESDe petita, al seu domicili familiar, sempre jugava amb plastilina, roba, colors… Feia els vestits de les seves nines, gràcies a que l’àvia li va ensenyar a cosir, i també imitava a la seva germana Laura, que actualment fa música i fotografia, i amb la qual sempre ha compartit la inquietud creativa. Per això, Villa opina que l’aprenentatge de l’artista es basa en una inquietud i curiositat constants: “Els teus professors poden ser els de la universitat, però també ho poden ser les persones que coneixes en el dia a dia”. En un camí tan complicat com és el de dedicar-se a l’art plenament, aquesta artista ha comptat en tot moment amb el suport dels seus pares, “que han cregut i creuen en tot moment en mi”. Quan vivia amb ells, també tenia un espai on pintava i feia la seva: el soterrani de casa, on el seu pare guardava els vins: “Jo hi tenia el meu cavallet. Era molt fosc, però era el meu espai”. Axí van trnscórrer els primers anys de la seva vida, amb la certesa que algun dia s’hi dedicaria.

http://stherart.spaces.live.com/

Relacions I, (França, Tinta xinesa i aquarel·la sobre paper, 2009)

Arbres cremats (Grècia. tècnica fotogràfica Paper salat, 2008)

9

FONAMENTS D’UNA OBRAPerò la formació acadèmica és una base que li ha donat bastes eines d’expressió: “Els meus estudis a Elisava em van servir per molt, ja que sempre he tingut una visió molt científica de les coses. Són coneixements molt tècnics que et serveixen per entendre com funcionen els objectes que tenim al nostre voltant”, explica. I no només això, segons Villa, “el pensament tècnic també és llenguatge”. En canvi, a l’Escola da Vinci va aprendre tècniques artístiques i dibuix al natural, el que Villa anomena “el gimnàs de l’art conceptual abstracte”, ja que “per a po-der expressar-te artísticament és necessari observar la natura que ens envolta. No pots intentar una forma que no existeix. Entendre el que tens i després transformar-ho en el que vulguis, enriqueix el teu treball”, apun-ta. L’artista ribetana encara no ha acabat els estudis de Belles Arts a la UB, però els gaudeix plenament i té ganes de continuar aprenent al màxim amb la carrera.

La seva experiència en el darrer any amb el grup d’artistes Fedmart ha estat molt positiva. La idea va ser de l’artista Cesca Calaf, que va unir diferents dones artistes. Villa comenta que “entre nosaltres no ens coneixíem i vam treballar plegades, vam fer algunes exposicions. Ens contagiàvem de la joventut, l’empenta i l’experiència les unes a les altres”. De moment, no sap si continua-ran fent algun treball conjunt, però també destaca els contactes que hi va fer, com els d’una noia japonesa que es va endur alguns quadres al seu país. “Ara, ella ha fet una exposició allà i és agradable pensar que hi ha alguna cosa que has fet tu. Si mai tornen aquests quadres, tindran més experiència i més història”, explica amb un somriure. Les influències de Villa són molt àmplies: Kandinsky, Tàpies i “la mística de la ma-tèria”, Pollock i “la invenció del seu llen-guatge”, Pablo Palazuelo, un artista no gaire conegut “que m’ha ensenyat molt de color” o Frida Kahlo, de la qual parla amb

admiració immensa: “L’única pintora artista coneguda realment, que ha lluitat i s’ha fet un lloc en un món d’homes, amb una vida molt intensa. El que ella va fer i ens ha deixat és femení, diferent. Mai ningú no havia pintat un abortament. Ens va apor-tar una visió femenina del món”, destaca.

Lluís Companys, 58-60 · T. 93 814 64 41· 08810 Sant Pere de Ribes

depilació làser

massatges

tractaments corporals, facials i capil·lars

pressoteràpia

cirerateràpia i xocolateràpia

Perruqueria i estètica

massatges

cirerateràpia

facials

Villa, al seu taller, situat al barri del Palou

10

Amb l’amalgama d’aquests elements i aprenentatges, l’objectiu de tot artista, segons ella és “buscar un llenguatge propi, metafísic i personal”.

VARIACIÓ DE TÈCNIQUESLa pintura és la disciplina en la qual se sent més còmoda per l’ús del color, la forma “i la mística que té”. Tanmateix, en el seu estudi, experimenta amb altres terrenys com l’escultura, la fotografia, l’edició de vídeo o costura creativa.D’altra banda, l’escriptura és una part molt important de la seva obra: “Sem-pre escric, abans, durant i després de crear. És una eina que m’ajuda a entendre el que faig i on vaig”, confessa. Un punt destacable de la forma de treba-llar de Villa és, no només la tècnica, sinó també els materials que escull i la seva consciència ecològica: “El futur de l’art és la reutilització de materials i productes. Les deixalleries són plenes de material que es pot aprofitar”. A més, no pot evitar pensar que l’oli, per exemple, “crea molts residus, és molt tòxic, i tot i que m’agraden molt els resultats que dóna, prefereixo l’acrílic en el sentit que és molt més net i menys agressiu”, apunta.

ART SENSE ATURADORDels seus projectes, destaca l’últim, que representa un canvi radical respecte a tot

el que havia fet fins ara, una col·lecció abstracta que parla sobre les relacions, els processos de la vida, les idees, el diàleg, la paraula i les trampes del llenguatge. L’exposició es diu “Improvisacions. Con-tencions” i consisteix en unes 25 obres en tinta i paper, que es poden veure al Centre Cívic de Mar de Vilanova fins al 21 d’octubre.Per a Villa, la seva professió no té aturador i és una constant en llibertat: “El meu pro-jecte diari és llevar-me al matí, fer un cafè i decidir què vull fer, si tancar-me a l’estudi, buscar material o planejar un viatge. I gau-dir de la música de casa, ja que visc amb músics…”. L’artista fa referència a la cone-guda frase de Picasso “‘que la insipració t’agafi treballant’: dibuixo, canto, ballo… S’ha de construir i això costa, cal autodisciplina.

Assegut, pensant, tecnica mixta sobre fusta, 2007

També llegir i tenir experiències, viure. La soledat i els processos personals ajuden a treballar”.

LLIBERTATParlar amb Esther Villa sobre l’art és endinsar-se en una conversa apassio-nada sobre la universalitat i diversitat d’aquest element en la vida quotidiana: “L’art és una necessitat humana, to-thom necessita expressar-se d’alguna manera: cuinant, amb la roba que es posa, en com decora la casa…” . Però, a parer de l’artista, l’art sovint és la recerca de la bellesa, reivindicació, teràpia, i de forma segura, molt més que un desplegament de tècniques,

“és molt obert i té moltes facetes”. Per això, considera que és molt present i té una funció en la societat, de forma col·lectiva i de forma individual, ja que “genera idees i noves formes de pensar, està en les coses que desperten la sensibilitat de l’home”. Aquest motor l’ajuda a trobar respostes. Villa té una visió plural sobre l’art però el que destaca per sobre de tot és una única paraula: “llibertat”, quan afirma amb con-vicció que “no hi ha límits, en l’art es pot fer el que un vulgui sempre i quan et creguis el que estàs fent”. Paraula d’artista.

11

Jovent actiu!

opinióJa fa temps que tenia ganes d’opinar o do-nar el meu punt de vista sobre el col·lectiu de joves, fer una petita repassada i mostrar a aquesta societat tan crítica i observado-ra com som; que, com tot en aquesta vida, el jovent no som ni bons ni dolents, sinó que hi ha una mica de tot. Estic fart que al jovent l’encasellin com a rebel, borratxo, destrossapapereres i sense preocupacions en aquesta vida, excepte la festa i més fes-ta. És evident que això té un punt de ve-ritat, però no justifica que tota la joventut siguem així; de fet, crec que la immensa part del jovent, tot i que ens agradi la festa, tenim un cert interès en moure’ns i sentir-nos útils, som la part que rarament sortim als telenotícies mentre els nostres governs i la nostra societat no reconeixen la tasca realitzada per nosaltres. Repassaré una mica el camí que estic fent passet a passet, diferents tipus de joves gràcies a qui s’han aconseguit fites o no, per demostrar d’allò que podem ser capaç el jovent. Començaré amb el famós i perseguit 4de8 de la colla castellera sitgetana. No sóc membre de l’entitat, però, amb una visió des de fora i amb amics dins la colla, si em

Xavier Salmerón Carbonell

permeten, opino que si va tenir èxit la seva execució l’any 2006 va ser, junt a la cam-panya i l’esforç de la gent de la colla que portava anys, a la fornada de joves que va entrar a la colla cridada i motivada per fer alguna cosa gran. La colla de Caramelles de l’entitat cen-tenària del Prado, malauradament per a qui li agradi la cultura del poble, va deixar de cantar durant un any per falta de gent. Després d’aquesta pausa, la colla va tornar a flotar gràcies al jovent que vam entrar a formar-ne part cridats pel president de les caramelles del Prado, i aquest 2009 ja fa quatre anys seguits que portem cantant per Pasqua florida. La Plataforma Xató Actiu va néixer arran la voluntat de joves amb motivacions i ga-nes de contribuir a enriquir la Festa Ma-jor en una època fosca dels anomenats actes satèl·lits del programa oficial. Molt d’aquest jovent ja va començar a enriquir la festa participant amb l’Espetegafoc, després de l’èxit que va tenir aquest acte, va ser quan el jovent motivat vam consti-tuir la Plataforma i vam tirar endavant ac-tes com un concert musical anual per les

dates de Sant Bartomeu o Santa Tecla i el sopar popular celebrat abans del castell de focs de Sant Bartomeu a l’Hort de Can Falç. La Colla Jove de Diables de Ribes, can-sada que la gent trobés les festes majors de Sant Pau i Sant Pere com de segona categoria, va fer i segueix fent un gran es-forç per reivindicar el poder que té la fes-ta major de Ribes i, de la mateixa forma que va fer la Plataforma Xató Actiu amb la festa sitgetana, els diables joves de Ribes van començar a organitzar actes amb fo-rça prestigi per valoritzar encara més una festa major potser amb poc interès insti-tucional. Aquí faig parada al camí, pel qual, si se-guís, ens trobaríem amb jovent orgullós de fer teatre i música, amb preocupacions po-lítiques, amb ganes de canviar el món, jo-vent solidari que dedica part de la seva vida a ajudar a terceres persones, i, fins i tot, jovent que es passa tot el dia estudiant per, en un futur, fer grans fites. En general, la vida no és ni blanca ni negra, és d’un color intermig i el jovent ens mereixem respecte i confiança.

Sant Bartomeu, 161º 1ª, SitgesTel. 93 894 18 50 · 639 81 52 92jesusparis@hotmail.com

12

amb propostes de fora, però totes de gran qualitat”. Els recursos per a fer realitat aquesta posada en escena escultòrica a la vila es van realitzar, segons el regidor de Cultura, “perquè poguessin ser assumides pel sector privat, i altres, pel públic”. Algu-nes de les escultures que es poden veure al carrer, fruit d’aquest pla són obres de prestigiosos artistes.Andreu Alfaro ha deixat la seva empremta amb una escultura situada a la rotonda de Can Perico, a la confluència del Passeig Vilafranca i del Passeig Vilanova. Aquest projecte monumental s’anomena ‘Bottrop’ i és una obra d’acer inoxidable de quatre metres d’alçada, en la qual l’artista valencià aplica els seus coneixements geomètrics jugant amb la llum.Xavier Corberó va crear una escultura que se situa en un lloc important, a la rotonda del Passeig de Vilafranca amb el Camí Capellans, de manera que moltes de les persones que arriben a la vila amb cotxe,

Lídia Gázquez

Fer un tomb per la vila, ja sigui a peu, cotxe o moto té petites recompenses, es-pecialment, d’uns anys ençà. El carrer s’ha omplert d’alguns elements sorprenents, que criden l’atenció; es tracta de les noves escultures. L’Ajuntament ha fet una aposta per portar obres d’art a l’entorn urbà de la vila. Com comenta Gabi Serrano, regidor de Cultura, “en els darrers anys s’ha fet una aposta clara i contundent per la creativitat, la cultura i l’art. Estem convençuts que el que s’ha anomenat l’economia creativa pot ser un eix important per al desenvolupa-ment del nostre poble”, declara. Algunes mesures per a la potenciació de l’art han estat la creació de la marca Sitges, Vila de Festivals, els treballs que es van anomenar “els caus ferrats del S. XXI” o les exposicions temporals d’art de qualitat en els equipaments de la vila. En aquesta línia, es va desenvolupar el pla d’escultures a la vila, que Serrano defineix com una acció “on poguessin sumar-se propostes locals,

Lorenzo Quinn i el seu homenatge a Bacardí

L’obra de Xavier Corberó, a l’entrada de la vila

,

13

troben un element artístic de benvinguda. L’artista va voler reflectir amb aquesta escultura la mar de Sitges, definida en dues grans onades, i un cor, a través del qual conflueixen diferents vies de circula-ció, i el principal objectiu de l’escultura és l’adaptació a l’entorn, sense que destorbi l’atenció dels conductors. Aquesta va ser la primera escultura de la nova sèrie creada a Sitges.Horacio Elena, per la seva part, va crear Dona mirant al mar, una obra escultòrica situada a la plaça davant de l’ermita de Sant Sebastià. Amb aquesta peça, l’artista argentí ha volgut expressar la seva gratitud al poble de Sitges, un homenatge a la dona i als veïns de la vila que el va acollir quan va arribar, l’any 1970.A la Torreta, al Baluard Vidal i Quadras, l’escultura Postal de Sitges, de Joan Iriarte, està dedicada a la fotografia i el cinema. L’artista, amb motiu dels 40 anys del Festival de Cinema va donar forma a aquesta obra

L’escultura de Subirachs, porta d’entrada a la vila

Postal de Sitges, el testimoni escultòric d’Iriarte

i un reconeixement als sitgetans creadors del Festival i al Sitges Foto Film. El prestigiós artista Josep Maria Subirachs també va aportar una obra escultòrica al municipi, l’obra Sitges, situada al Parc de Can Robert. Es tracta d’una escultura que representa un nou atractiu per als visitants, en poder veure el nom de Sitges escrit en uns enormes blocs de pedra a l’entrada de la vila. Aquests són alguns dels noms i les obres dels artistes que configuren el pla d’escultures de Sitges, que continua enda-vant. La crisi econòmica també ha afectat el projecte a llarg termini, però segons pa-raules del regidor, “continuem treballant per a augmentar el nombre d’escultures”. Un dels darrers exemples és l’obra de Lorenzo Quinn, en homenatge a Bacardí, “que, a més, no ha suposat cap despesa econòmica a la vila”. Gràcies a aquests plans culturals , el paisatge urbà del municipi s’eriqueix progressivament amb art de qualitat.

14

Magí Fortuny i Poch

Pocs somnis són tan comuns entre tots els humans com el de poder volar. Les primeres referències escrites ens traslladen a la mitologia grega, quan Dèdal va construir unes ales per a ell i el seu fill Ícar. L’objectiu era poder-se escapar del laberint en què Minos, el rei de Creta, els tenia empresonats. El final de la llegenda ja és prou conegut per tothom: pare i fill van aconseguir fugir de l’illa, però Ícar va acabar mort al fons del mar perquè el fort sol que lluïa va fondre la cera que subjectava les plomes de les seves ales. Aquest tràgic desenllaç no és cap fet aïllat; la història de la humanitat ha deixat altres intents fallits a l’hora de desafiar la llei de la gravetat. De fet, el primer vol tripulat no va materialitzar-se fins al 21 de novembre del 1783, quan Jean-François Pilatre i el marquès d’Arlandes van recórrer tretze quilòmetres en 25 minuts sobre un globus aerostàtic. La fita va passar a la posteritat, tot i que el mateix Pilatre la va gaudir durant ben poc temps. Dos anys després, en l’intent de sobrevolar el Canal de la Mànega, el físic francès i el seu acompanyant Pierre Romain es van convertir en les primeres víctimes d’un accident aeri.

Foto

: Ori

ol D

elga

do

15

Construccions i Reformes en General

Construccions i Reformes en General

Av. de les Flors, 18 · 08870 Sitges BCNT. 93 894 50 57 · M. 660 23 22 99

muntanya per poder-se enlairar. Tot plegat fa que el paramotor sigui una modalitat de vol moderna i, a la vegada, llaminera de provar. No en va, a la comarca també té els seus propis adeptes. Un dels primers en practicar-lo va ser Ignasi Bernat i Lu-ján, Natxi, de Sitges, que ja havia tingut experiències aèries amb l’ala delta i el parapent. “L’avantatge del paramotor és que no t’has de desplaçar gaire lluny per poder volar, perquè pots fer-ho des de pràcticament qualsevol lloc”, diu l’Ignasi. El millor exemple n’és el Garraf: una zona que no és propícia per volar en parapent i que, en canvi, ofereix unes vistes privilegiades

Des d’aleshores, el progrés humà i tec-nològic han fet revolucionar el sector de l’aviació, i un exemple a petita escala d’aquest desenvolupament és el vol en pa-ramotor. Aquesta modalitat del parapent té els seus orígens a finals de la dècada dels vuitanta en països com França, tot i que no va ser fins a mitjans dels anys noranta que va començar a arrelar a Catalunya. La gran diferència entre el parapent i el paramotor és que aquest últim incorpora, tal com el seu nom indica, una hèlix amb un motor de dos temps. Això el converteix en una aeronau completament autònoma, sense la necessitat d’haver de pujar a una El castell de Ribes i l’església Vella

Foto

: Ori

ol D

elga

doFo

to: O

riol

Del

gado

als que ho fan en paramotor. “És una bona manera de desconnectar”, afegeix.Als seus 42 anys, l’Ignasi guarda en el record les dues vegades en què va proclamar-se campió de Catalunya de la modalitat. Va ser en dues edicions consecutives –la del 1999 i la del 2000–, en una competició que potser no te-nia ni el reconeixement ni el volum de participants d’ara, però que ja deixava entreveure la bona acollida que ha tingut el paramotor al país. Títols al marge, la seva afició sempre ha estat ociosa. “Això de volar va a èpoques; abans hi anava un cop per setmana, però ara m’he passat mig any sense sortir ni un cop”. La pèrdua de pràctica no l’espanta, encara que reconeix que el paramotor és un esport de risc. “Si voles amb seny, cap problema; si no, saps que estàs posant en perill la teva vida; en tot cas, el risc te’l busques tu”.

AVENTURA EN PARAMOTORCom l’Ignasi, a la comarca hi ha més aficionats al paramotor. Un d’ells és el també sitgetà Anton Rafecas, que va arribar a fer una exposició fotogràfica amb el material recopilat durant els seus vols. Rafecas i el seu aparell de vol ha estat una referència inequívoca del mapa aeri de Sitges dels darrers quinze anys. Qui també comparteix la fal·lera de volar és Josep Guillaumes i Mestre. Aquest ribetà de 54 anys ha estat present com a espec-tador en l’última edició de la Coupe Icare, un dels festivals de vol lliure més veterans i més prestigiosos d’Europa. La competició se celebra cada tardor a la localitat francesa de Saint Hilaire du Touvet, on s’hi desplacen centenars d’amants de l’aviació lleugera arribats d’arreu del món. “Sempre m’havia fet gràcia tot allò relacionat amb el vol però, com que no coneixia ningú proper que el practiqués, vaig començar a informar-me a través d’Internet”, explica en Josep.La xarxa va fer que les seves ganes d’aprendre a volar augmentes-sin, fins al punt d’inscriure’s en una escola especialitzada d’Àger, a la Noguera. Allà va aconseguir el títol de parapent i, de retruc, va descobrir el paramotor. El fet que a en Josep li falti la mà dreta li va fer pensar que tindria serioses dificultats per poder volar, però el pas del temps li ha anat demostrant que s’equivocava. Aquest esperit de superació fa que, un cop a l’aire, la sensació de plaer encara sigui més gran. “És una barreja de por, adrenalina

16

Perspectiva urbana de Sitges en direcció al mar

Foto

: Ori

ol D

elga

do

17

i satisfacció”, descriu. Com en gairebé tot, “com més domines, més gaudeixes; tot i que mai has d’oblidar que ets tu qui està pilotant”.L’Ignasi i en Josep formen part de la dese-na aproximada de persones que habitual-ment sobrevola la comarca en paramotor. També n’hi ha, però, que es passegen pel cel del Garraf per treballar. Aquest és el cas d’Oriol Delgado i Olivella, de Ribes, que es dedica a la fotografia aèria. Aficio-nat des de sempre al sector de l’aviació, l’Oriol va decidir abandonar la seva antiga feina com a comercial per crear el seu propi negoci aerofotogràfic. Empreses de la construcció, hotels i mitjans de co-municació són alguns dels seus clients potencials, sense oblidar els encàrrecs que reben de qualsevol particular. Alguns dels seus treballs es poden consultar a la pàgina web www.foto-aerea.net, on també s’hi pot trobar un ampli ventall d’imatges de la comarca o d’aeronaus.

L’actual situació de crisi econòmica, però, també ha tocat de ple el sector, i n’ha frenat la seva trajectòria positiva. “Sincerament, no sé si podrem mantenir el negoci a dedicació exclusiva, perquè la situació és delicada”, lamenta l’Oriol. Precisament, un dels seus projectes alternatius que ben aviat veurà la llum és la publicació d’un llibre fotogràfic sobre Sant Pere de Ribes, amb un recull d’imatges aèries de cadascun dels seus nuclis. “La intenció és posar-lo a la venda abans de finals d’any, tot i que encara ho hem d’acabar de parlar amb l’Ajuntament”. Més enllà del seu futur comercial, aquest ribetà de 43 anys es declara un enamorat del vol. “És una sensació que s’ha de viure per poder entendre-la”, relata. Segurament perquè, com l’Ignasi i en Josep, ell també pensa que, des d’allà dalt, tot es veu diferent.

Guillaumes, a punt d’enlairar-se

Les experiències durant el vol són úniques

18

Els temps de crisi són els temps per a les oportunitats. I qui diu que actualment no es pot sortir a sopar, en un emplaçament privilegiat, cuina de qualitat i a uns preus assequibles? El nou restaurant Mamma Mia ofereix aquestes possibilitats. El passat 10 d’abril va obrir les seves portes a Sitges aquesta pizzeria, al passeig de la Ribera. Amb una terrassa davant del mar i unes instal·lacions modernes i acollidores, el nou establiment ho té tot per passar una vetllada agradable, al centre de Sitges i al costat de la platja. Els seus propietaris, Lola Freitas i José Yá-nez, van arribar a Sitges fa 25 anys des de Galícia i van obrir un altre restaurant que

funciona amb èxit: Casa Hidalgo. Enguany, amb els temps de dificultat, han repensat una nova proposta culinària per a totes les butxaques, sense oblidar la qualitat del menjar, ni el bon gust en la decoració i la modernitat de les seves instal·lacions. A Mamma Mia es pot fer una pizza elaborada de forma artesanal, però la seva carta es complementa amb altres tipus de pasta, carns, amanides… Freitas explica com va sorgir la idea d’obrir aquest local adaptat a les noves exigències del mercat: “Tenint en compte els temps que corren, tots els que ens dediquem a l’hosteleria hem vist com ha baixat el públic als locals de restauració. Mamma Mia va dirigit a un públic, majori-

tàriament jove, que no fa una despesa tan gran, però que surt a passar-ho bé, que ja no busca tant la sofisticació, sinó més aviat la comoditat i la rapidesa”. La propietària de la pizzeria Mamma Mia defineix el local com un espai alegre, mo-dern, amb molt de color i vida, “però amb el nostre toc personal”. A banda de les sales, Mamma Mia compta amb terrassa i un pati acollidor per a gaudir de les celebracions i reunions amb els amics. Freitas creu fer-mament en aquesta proposta per a seguir amb un oci assequible en temps difícils i convida a tothom a “tastar la nostra qualitat i servei, coneixeran un local nou per sopar, dinar i passar-ho bé”.

PU

BLI

REP

OR

TATG

E

Vinyet Panyella

Del 23 d’octubre al 10 de gener es pot visitar l’exposició Miquel Utrillo i les Arts a la sala d’exposicions de Miramar. Organitzada i produïda per l’Ajuntament de Sitges i realitzada pel Consorci del Patrimoni de Sitges, en col·laboració amb la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, és la primera mostra monogràfica que es dedica a Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862 – Sitges, 1934).

20

tanta s’interessa més per la pintura que no pels estudis d’enginyeria tècnica. L’estada parisenca l’introdueix a la vida bohèmia i artística de Montmartre, on coneix Suzanne Valadon –la jove model de Puvis de Chavan-nes i Renoir, entre d’altres– amb qui manté una relació amorosa de la qual el 1883 neix el futur pintor Maurice Utrillo Valadon, de qui reconeix la paternitat el 1891.Després de passar per diverses ciutats europees i recalar a Barcelona amb motiu de la participació en l’Exposició Universal de 1888, Utrillo retorna a París l’any següent com a corresponsal de La Vanguardia. Entre 1889 i 1893 comparteix els anys d’art i bohè-mia amb Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Enric Clarasó i Ramon Canudas; d’aquests

Per bé que sempre ha estat un personatge de refèrencia en la història artística i cultu-ral entre el Modernisme i el Noucentisme, Utrillo figura com a nom d’acompanyament de Ramon Casas i Santiago Rusiñol, el pri-mer –o un dels primers– crític del jove artis-ta Picasso a la Barcelona dels Quatre Gats, l’artífex del Palau de Maricel o l’impulsor del Poble Espanyol construït arran de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Aquests aspectes formen part d’una personalitat rica i complexa. Fill d’un advo-cat originari de Tremp i compromès amb la ideologia liberal, Miquel Utrillo i Riu, i de la lleidetana Ramona Morlius i Borràs, passa una part de la infantesa i l’adolescència a l’exili, a Provença i a París, on els anys vui-

Pèl & Ploma, de Ramon Casas (1902)Revista mensual. Col.lecció Marc Martí, Barcelona

Foto

: CP

S

Foto

: BSR

TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ CIRCUITS TANCATS DE TV · VIA SATÈL·LIT

REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS

Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69tecnositgessat@tecnositges.com

INSTAL·LADOR OFICIAL

Fundada l’any 1895Plaça de l’Ajuntament, 10 · SITGES · Tel. 93 894 02 13

PASTISSERIA · BOMBONERIA · CAFETERIA

dimarts... melindros

dijous... magdalenes

21

anys daten els retrats pintats per Rusiñol, així com diversos dibuixos de Casas, que a partir dels primers anys del segle XX li de-dica algunes de les seves millors obres en tant que retratista. És a París on s’introdueix en el món de les ombres xineses al costat de Roldophe Salis, al cabaret del Chat Noir –el local inspirador dels Quatre Gats barce-lonins– i a l’Auberge du Clou, on comparteix espectacle amb Erik Satie com a pianista. El 1893, degut en part a la ruptura definitiva amb Suzanne Valadon i en part a l’esperit aventurer, prova sort a l’Exposició Universal de Chicago d’aquell any com a promotor de les ombres xineses i després d’uns quants avatars retorna a París el 1895 i, des d’allà acompanya Rusiñol a Sitges.L’estada al Cau Ferrat, on esdevé el principal col·laborador de Rusiñol entre 1895 i 1899, l’introdueix en el nucli del Modernisme i en la creació artística dins del corrent simbo-lista. Daten d’aquesta etapa, entre d’altres obres, els dibuixos per a l’edició del llibre de

Rusiñol, Oracions (1897), una de les millors obres de l’art total modernista, i la seva contribució a la introducció del cartellisme en tant que creació artistica moderna, de la que són exemples els cartells d’Oracions, La Fada i Ifigènia a Tàuride, entre altres. Impulsor i principal animador artístic dels Quatre Gats, que el seu antic conegut de París i de Chicago, Pere Romeu, instal·la a Barcelona, alterna la seva activitat com a dibuixant, escenògraf i cartellista amb

Lola Vidal amb els seus fills, Josep Mas i Miquel Utrillo (c. 1915)Col·lecció Miquel Utrillo

la promoció d’exposicions i d’espectacles d’art popular com les ombres xineses i els putxinel·lis i, al mateix temps, entra de ple en la crítica d’art col·laborant a les revistes modernistes Luz, Quatre Gats i, finalment, fent equip amb Ramon Casas, editant Pèl & Ploma (1899-1903), una dels més impor-tants revistes d’art de la cultura catalana i hispànica. Des del seu vessant de crític, que fa que paulatinament vagi deixant de banda el dibuix, la pintura i el cartellisme, Utrillo promou els joves artistes que treballen per a la renovació i la modernitat de les arts, com Ricard Canals, Joaquim Mir, Isidre Nonell i Picasso. La fi de la revista, que coincideix amb el tancament dels Quatre Gats, posa punt i final al Modernisme.Des de la seva talaia de crític i de l’expert en art de tots els temps que en pocs anys ha esdevingut, Utrillo és una dels primers que intueix el canvi estètic que es produeix a partir de primers de segle. La revista Forma (1904-1908), menys combativa i més eclèc-

Foto

: CP

S

22

tica que Pèl & Ploma, s’inscriu com un pre-cedent del Noucentisme pels seus enunciats estètics. El 1906 Utrillo és cridat per Josep Espasa i Aguilera per a fer-se càrrec de la direcció artística de l’Enciclopèdia Espasa, una important i fructífera col·laboració que es perllonga fins 1919. La coneixença del magnat nordamericà Charles Deering per mitjà de Ramon Casas el 1909 constitueix el punt d’inflexió en la vida artística d’Utrillo. Gràcies a Deering, Utrillo porta a terme el projecte de la seva vida, com és la formació d’una col·lecció artística de primer ordre i la construcció de l’edifici que esdevé, alhora, residència i lloc per mostrar-la en tot el seu esplendor. Maricel (1910-1921) marca la gran època del Noucentisme a Sitges, en la qual Utrillo actua amb una gran capacitat de generar sinèrgies en favor de les arts i, en concret, de promoure els nous valors estètics en-carnats per Joaquim Sunyer, Enric Casa-novas i Pere Jou. La ruptura amb Deering,

causada tant per una pèrdua de confiança com, sobretot, pels diferents punts de vista sobre les finalitats de la col·lecció artística és, per a Utrillo, el moment més dur de la seva existència. Casat el 1912 amb la sitgetana Lola Vidal i Ribot i pare de dos fills, Miquel i Joan, Utrillo resideix a Sitges, on al llarg dels anys vint impulsa i col·labora en tot tipus de manifestacions artístiques. Paral·lelament, s’aboca a totes les possibilitats que els seus

Ifigènia à Tàurida (sic), de Miquel Utrillo (1898) CartellMuseu Cau Ferrat-Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, Sitges

coneixements i capacitat li proporcionen. El 1923 elabora una proposta embrionària del que serà posteriorment el Poble Espanyol, projecte per al qual entre 1926 i 1929 realit-za diversos viatges per Espanya mentre que, al mateix temps, visita diversos països euro-peus en tant que expert i assessor artístic. La mort de Santiago Rusiñol el 1931 és la causa que Utrillo dediqui els darrers anys de la seva vida al Cau Ferrat en tant que museu públic i membre del seu Patronat, publicant-ne la Guia Sumària (1933) i escrivint la Història anecdòtica del Cau Ferrat (1989) per encàrrec de la Junta de Museus. L’exposició Miquel Utrillo i les Arts, amb cent vuitanta obres procedents de diverses col·leccions públiques i privades de Sitges, Barcelona i París, principalment, i el catàleg que l’acompanya –on també s’hi apleguen per primer cop el catàleg de l’obra i la bibliografia– mostren la relació del perso-natge amb el medi artístic al llarg de quatre dècades de dedicació intensa i entusiasta.

Foto

: CP

S

23

POSTAL DE VIATGEper joan iriarte

VENÈCIAEl Sagrat Cor que parla A la part nord de l’illa hi ha el barri dels pescadors i mariners de Venècia, anomenat Fondamenta Nuove, situat a l’entrada de la llacuna. Es tracta d’un barri típicament de pescadors, amb les seves subastes de peix, tavernes. Entre els seus carrers, es troben infinitat de capelletes que corresponen a diferents confraries. D’entre totes elles, destaca una capelleta principal. La tradició diu que el Sagrat Cor que hi ha en aquesta capelleta parla amb la gent que li demana alguna cosa. Es diu Il Signore chi parla. A més, es creu que aquest Sagrat Cor avisa de la bona pesca, les tempestes, les malalties i, sobretot, alerta de la mítica acqua alta (les marees de l’Adriàtic que ocorren dues o tres vegades l’any i que són molt importants, ja que netegen la ciutat). A causa del fanatisme religiós d’alguns pescadors, durant el Carnaval, els mariners tanquen la porta de la capelleta i la tapen amb un drap negre perquè Il Signore chi parla no pugui veure la disbauxa i el llibertinatge que envaeix la ciutat durant aquells dies.

HOTEL ESTELA BARCELONAAvda. Port d’Aiguadolç, 8 · 08870 SITGES | Barcelonareservas@hotelestela.comwww.hotelestela.comTel. 93 811 45 45Fax 93 811 45 46

Tot és únic a l’hotel Estela, des de la seva ubicació, fins al seu interior. Les instal·lacions de l’hotel Estela es troben a Aiguadolç, té la categoria de quatre estrelles i unes sensacionals vistes al Mediterrani. L’ambient cosmopolita, tan propi de Sitges, es reflecteix en cadascun dels seus racons. Precisament, les seves estances criden especialment l’atenció dels seus clients per-què estan plagades d’obres d’art d’autors de la talla de Tàpies, Dalí, Miró, Josep Maria Subirachs, Puigmartí, Bofill, Lorenzo Quinn

Un confortable, modern i elegant hotel de quatre estrelles, ubicat en un dels racons més tranquils i atractius de Sitges, que a més, possseix una excepcional col·lecció d’art

o Joan Iriarte, entre d’altres. Alguns d’ells han fet de les parets les seves pròpies teles. Els sibarites de la bona taula gaudiran al restaurant Iris Gallery dels plats d’alta cuina que es poden degustar en l’agradable terrassa, els dies de bon temps. Els jardins de l’hotel, presidits per vàries peces escul-tòriques, a més de convidar a un agradable passeig o a capbussar-se a les seves pis-cines, poden acollir esdeveniments com còctels, cerimònies o presentacions. Fins i tot, el propi aparcament llueix un mural

L’hotel de l’art

pictòric realitzat per l’artista Abelardo. Altres propostes per al temps lliure són acostar-se fins la platja a prendre el sol, practicar esports nàutics o senzillament passejar, encara que també resulta d’obligat compliment perdre’s pels carrers de Sitges i descobrir tot el seu particular encant. L’hotel Estela compta amb 65 habitacions, distribuïdes en dobles, suites, habitacions d’artista, el restaurant Iris i 6 sales per a reunions i convencions, dues piscines. Tot un ventall de possibilitats.

25

Una clientela fidel, un ambient realment encisador i, el més important, uns empresaris que busquen les estratègies per a seguir oferint qualitat per a totes les butxaques. Aquests són els tres ingradients perquè el Port d’Aiguadolç hagi tingut un estiu força bo, tot i la cris que plana per tot arreu. Passejar admirant els vaixells, gaudir d’un bon àpat o compartir la fresca de la nit amb els amics està a l’abast de tothom. I és que el Port d’Aiguadolç és un espai més de Sitges, un espai al servei de qui tingui ganes de passar una bona estona.

El Port d’Aiguadolç, un espai per a passejar, menjar bé i gaudir de l’entorn

26

“En temps de crisi el que toca és fer servir la creativitat”. Aquesta és la premissa que fa moure Fernándo Cándido, gerent de l’Exquisit, per aconseguir que el seu local estigui ple. “Fem menús de dia, menús de nit, música en directe durant la setmana i oferim preus econòmics”, comenta aquest empresari convençut que la inversió és la millor manera de fer front als mals mo-ments. Tot i que Cándido no pot comparar aquest temporada d’estiu amb la passada, ja que fa pocs mesos que ha obert al port, assegura que han treballat bé i que ha vingut gent de fora de Sitges, però també gent del poble, a gaudir de l’ambient que ofereix l’Exquisit. “El Port d’Aiguadolç és un lloc massa bonic perquè la gent se’l perdi”, suggereix Cándido, per a qui “és una equi-vocació que la gent es pugui pensar que es tracta d’una zona restringida o tancada”. Per això anima a tothom a gaudir-ne, no només durant l’estiu, sinó durant tot l’any.La Taberna del Puerto, un dels llocs més

Santiago Rusiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86www.farrerons.com · info@farrerons.com

Vistes des del nou passeig, de camí al port

emblemàtics per a tots els qui aprecien la bona cuina, també ha passat una bona temporada alta. Manuel Martínez, el seu gerent, creu que la clau per a que la gent continuï visitant-los és “no baixar mai la qualitat, que ha de seguir sent la marca de la casa”. El que sí ha notat durant l’estiu és “un canvi d’hàbits de consum per part d’alguns clients, que no volen deixar de ve-nir però potser sense gastar tant”, afegeix. Per això, insisteix en el fet que a La Taberna del Puerto es pot menjar bé amb preus molt diferents, però que el servei ha de ser el que ha estat sempre. Acostumats al bon menjar, el 80% dels clients són habituals de la casa, fidels a l’establiment, amb crisi o sense ella. Martínez recorda un cop més que les portes del Port són obertes per a tothom qui desitgi entrar-hi.

Un altre exemple de l’activitat dels esta-bliments del Port aquest estiu és el bar-restaurant La Bocana. Amb el privilegi de tenir una de les terrasses més assolellades de la zona durant tot l’any, la seva propie-tària, Franzina Llàcer, sí que ha notat un canvi respecte l’estiu passat, “però en les circumstàncies que vivim, podem dir que el balanç és positiu”. Però Llàcer, junta-ment amb els seus tres fills, que també hi treballen, han buscat la millor manera d’afrontar la situació, “adaptant-nos al preu que pot pagar la gent, elaborant menús diferents per als caps de setmana i per a les nits, etc.”.Tot un seguit de mesures per a oferir “la qualitat i el servei que els clients es mereixen”. Llàcer, igual que els seus veïns, creu que s’ha de remarcar que “el Port d’Aiguadolç és un espai obert, que

no només és per a la gent del vaixells que hi amarren, com moltes persones poden pensar”.

UNA PASSEJADA DEL POBLE AL PORTLes obres que enllaçaran el poble amb el port a través del nou passeig marítim ja estan en marxa. Així, d’aquí a pocs mesos, no caldrà agafar vehicle per accedir a Ai-guadolç, sinó que es podrà fer el trajecte caminant vora el mar. Es tracta d’una bona mesura tant per als ciutadans com per als diferents establiments de la zona portuària, que preveuen que els pot afavorir que la gent pugui arribar-hi amb una passejada agradable, sense la obligatorietat d’agafar el cotxe. Amb aquesta iniciativa, el Port d’Aiguadolç serà més a prop de tothom que mai, obert i esperant els visitants.

27

El nou passeig começa a la platja Sant SebastiàEls nous espais del passeig permetran estones d’esbarjo i tranqui·litat

28

Groove RecordsMajor, 43 · SitgesTel. 93 811 10 40

Vine a buscar les noves ten-dències a Groove Records, un lloc on es fusiona la música i la roba més actual: ritme, co-lor i aires nous per a aquesta temporada.

Estilisme i fotografia: Judit ParetasModel: Tania Ruiz

29

octubrenovembreagendaFESTES

Dissabte, 31 d’octubreCASTANYADA. Audició-Ballada de sardanes.Panellets, castanyes i vi bo. Amb la Cobla Con-temporània.A les 19h. A l’Hort de Can Falç, Sitges.+ info: www.sitges.cat

EXPOSICIONS

Fins al 25 d’octubreSITGES, FRAGMENTS CONSTANTS. Exposició de les obres d’Horacio Elena. Al Mercat Vell, Sitges.+ info: www.sitges.cat

Fins al 25 d’octubreROSTRES DEL CINEMA. VUK JEVREMOVIC. Exposició de pintures que s’emmarca dins el Sitges’09, Festival de Cinema Fantàstic de Cata-lunya. A l’Estudi Vidal, Sitges.+ info: www.sitges.cat

Fins al 30 d’octubreEL LLEÓ DE LA METRO GOLDWYN MAYER. Un recorregut pel cinema de la Productora des dels anys trenta fins a finals de segle.Onzena exposició de cinema amb llançaments i programes de la mà de la col·lecció particular de Francesc Borderia i Soler.A la biblioteca Santiago Rusiñol. Sitges.+ info: bibliositgessr.wordpress.com

Del 6 al 31 de novembreREFLEXOS COLORISTES PROP DEL MAR. Aquarel·les de Montserrat Figueras Pàmies. A la biblioteca Santiago Rusiñol. Sitges.+ info: www.hotelestela.com

Fins al 30 de novembreEXPOSICIÓ DE JOAN ABELLÓ. A la World Gallery, Hotel Estela, Sitges.+ info: www.hotelestela.com

Fins al 30 de novembreEXPOSICIÓ DE JOSEP PUIGMARTÍ. A la Sala Cosmos, Hotel Estela, Sitges.+ info: www.hotelestela.com

Fins al 30 de novembreLA SIMA DE LAS PENÚLTIMAS INOCENCIAS. Exposició de Litografies de Josep Mª Subirachs i textos litografiats de Camilo José Cela. Al Hall de l’Hotel Estela, Sitges + info: www.hotelestela.com

Fins al 30 de novembrePORTA-MISSÉ. Exposició de pintures a la Sala Iris, Hotel Estela, Sitges.+ info: www.hotelestela.com

Fins al 30 de novembrePUNTES DE SITGES DE RICARDO MORAGA. A la Sala Fénix de l’Hotel Estela Barcelona, Hotel Estela, Sitges //+ info: www.hotelestela.com

Del 23 d’octubre al 10 de generMIQUEL UTRILLO I LES ARTS. Exposició sobre la relació de Miquel Utrillo i les arts: crític d’art, il·lustrador, dibuixant, cartellista, expert en col·leccionisme. Amb la pràctica totalitat de la seva obra artística; obra pictòrica i escultòrica sobre la seva relació amb artistes.

Producció: Ajuntament de Sitges amb la col·laboració del Consorci del Patrimoni de Sit-ges i la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.Comissariat: Vinyet Panyella. A l’edifici Miramar, Sitges // + info: www.sitges.cat

ALTRES

Dissabte, 24 d’octubre L’HORA DEL CONTE. Carles Alcoy: Llacs i es-tanys, aigües fosquesA les 12h. A la Biblioteca Santiago Rusiñol. Sit-ges //+ info: bibliositgessr.wordpress.com

Dissabte, 24 d’octubre XVII DIADA DE LA COLLA JOVE DE CASTE-LLERS DE SITGES. Amb els Castellers de Vila-franca i els Castellers de Sants. A les 18h, al Cap de la Vila. Sitges.+ info: www.jovedesitges.org

Dimecres, 28 d’octubre CLUB DE LECTURA. El noi del pijama de ratlles de John Boyne, moderat per Maite Galán A les 18.30h. A la biblioteca Santiago Rusiñol. Sitges //+ info: bibliositgessr.wordpress.com

Divendres, 30 d’octubre VISITA GUIADA A LA BIBLIOTECA.A les 12h. A la biblioteca Santiago Rusiñol. Sit-ges //+ info: bibliositgessr.wordpress.com

Dissabte, 7 de novembre PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: Seductors il·lustrats i visionaris de Josep Maria Castellet. Ed. 62. A la biblioteca Santiago Rusiñol. Sitges.+ info: bibliositgessr.wordpress.com

31

32

Dionisi, el déu de la festa i el vi, de ben segur que mira Sitges com un dels seus feus privilegiats. Cada vegada són més els sitgetans, turistes i visitants, que saben mimar el seu paladar i utilitzar-lo amb bon criteri. I és que la cultura del vi ja no es reserva només a un cert sector de la societat, les persones que saben valorar la qualitat d’un vi van en augment: s’aficionen a una marca, una denominació d’origen (DO) o, simplement, gaudeixen tastant noves varietats… Degustar un bon vi és a l’abast de tothom, un d’aquells petits plaers de la vida. I a Sitges, conscients d’aquesta realitat, ja sigui per moda, tradició o una conjunció d’ambues coses, també són més els establiments que ofereixen una gamma àmplia de vins per triar i degustar en els mateixos establiments: caves, vins dolços, negres, rosats, d’agulla o la genuïna malva-sia sitgetana… Tots ells assessoren el client i l’ajuden a trobar aquell vi que busquen, ja sigui un vi de taula, un més sofisticat o l’opció perfecta per a un regal. Alguns dels responsables de l’oferta a Sitges estan d’acord en què la cultura del vi s’ha democratitzat. Carlos Rosés, de Perbacco, creu que sí que es nota, “mal-grat la crisi”. Però també explica que, amb la gran oferta i la qualitat creixent de la producció, “és fàcil trobar un bon vi a uns preus més assequibles”. Aquest és el cas del Celler Can Pujol, que compta, –a banda d’una àmplia oferta de diferents marques i varietats–, amb una marca pròpia de vins i caves: Torrents i Carbó. Montse Vilardebo, la seva propietària, creu que, efectivament el gust per a adquirir i valorar un vi s’ha

popularitzat i que el mercat ha crescut, produint “coses de qualitat amb bon preu”. A Vins Aviñó, tot i que no hi ha degustació, la seva venda i recomanació és molt acurada pel que fa a vins nacionals. Joan Aviñó, que regenta el negoci, destaca especialment el creixent interès pels vins de la comarca del Garraf, que cada cop pren més presència dins la DO Penedès. El comerciant creu que el públic de Sitges és un bon coneixedor de la cultura del vi i que “els joves estan molt més oberts a provar coses noves”. A més, també distribueix a restaurants i apunta que els seus clients d’hosteleria, i en particular, de Sitges, “aposten per un producte de qualitat”. I molt dirigit a la degustació, és l’exemple de Catalaúnic Món, que sota el concepte de “qualiselecció”, ofereix vins i caves nacionals, amb especial atenció als del Penedès i la malvasia de Sitges. Catalaú-nic Món també vol crear una marca pròpia amb el mateix nom de vins caves i aigües. Domingo Rodríguez Fusté, el seu propietari, explica que el seu objectiu és “promoure la cultura del vi, fer que la gent sàpiga què beu i aconsellar-los”. I el tast és sempre més agradable, amb les tapes amb les quals acompanya els vins.

Un cas especial seria el de Can Massó. La pastisseria centenària de Sitges, amb Enric Massó al capdavant, també fa una aposta per distribuir vins i caves, especialment vins per a les postres. Els seus productes estre-lla són, sobretot, la malvasia de l’Hospital de Sitges i el cava, sense oblidar el Blanc Subur, el nou vi sitgetà que cada vegada té més sortida. Ell també és del parer que “el mercat s’ha obert, el client sap el què compra, però també es deixa aconsellar”. També s’ha incorporat al mercat local recentment Dvinets, un nou local l carrer Sant Josep, on es poden fer degustacions de vins i comprar productes “delicatessen”. Tots coincideixen en animar la clientela a tastar noves varietats i DO. Fins i tot aquells que tenen por a canviar o que considerin que no hi entenen gaire: “Tothom troba el seu producte, la seva opció. A més, és molt llaminer”, afirma Vilardebo. I Rosès també fa una crida per treure’s les pors: “L’important és provar vins, diferents DO. Sovint, tastant coses noves es fan grans descobriments”. Després d’aquesta conver-sa, les temptacions dionisíques es presen-ten irressistibles. Serà qüestió d’obrir una ampolla i brindar per aquells petits plaers de la vida. Pur hedonisme.

33

Sant Gaudenci, 5 · T. 93 811 22 0908870 Sitges

Santiago Rusiñol, 2 · T. 93 811 33 9908870 Sitges

Jesús, 44 Sitges · T. 93 811 46 91www.vinsavinyo.com · avinyo@troc.es

Centre Comercial Oasis, Local 4 · SitgesT. 93 894 90 95

VENDA DE VINS I CAVESMalvasia de Sitges

Blanc SuburGramona

SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el propi Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el transforma en el lloc ideal per a gaudir de la gas-tronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out.RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

34

SUBMERGIU-VOS A LA NANSA Art de pesca que dóna nom al restaurant on podreu retrobar els sabors i olors de la cuina dels nostres avis.Cassola d’arròs a la sitgetana, llamàntol amb cargols , romesco d’escrita, suquet de lluerna... Rebosteria prò-pia, vins locals i de la comarca que podreu degustar en un ambient mariner on el mar de Sitges sempre hi és present.LA NANSA // Carreta, 24 Tel. 93 894 19 27 lanansa@telefonica.net

laGuia

MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, a la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la caris-màtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball.

CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

BONA TAULA MARINERALa Taberna del Puerto és un restaurant únic per a gaudir dels fruits del mar. En un entorn mariner per-fecte, com és el Port d’Aiguadolç i una ambientació genuïnament marinera, els clients poden tastar les especialitats culinàries de la Taberna del Puerto: arròs caldós, paelles, fideuàs, peix i marisc fresc. Amb la frescor i la qualitat garantides d’un dels establiments amb més experiència del port.LA TABERNA DEL PUERTO // Moll de la Ribera, 24, Port d’Aiguadolç Tel. 93 894 20 58

35

MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmor-zar, menjar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus platsbatejats en referència a diverses disciplines.

SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

CERVESA, ESPORT, MENJAR I DIVERSIÓTrocadero és la cerveseria de Sitges on els clients poden servir-se ells mateixos de forma il·limitada grà-cies als surtidors instal·lats a la pròpia taula. A més, hi ha 50 tipus de cerveses diferents. Menjar alemany i internacional (també per a emportar), pizzes, ham-burgueses, salsitxes... També es poden veure totes les competicions esportives en cinc pantalles. Obert cada dia de dilluns a divendres a partir de les 17h i dissabtes, diumenges i festius, a partir de les 13h.TROCADERO // Bonaire, 31

36

CARTA DE CÒCTELS ÚNICACafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el mo-viment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia, o aprofita el pack esmorzar, que inclou entrepà, beguda i cafè per 4,50 €. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única. Dilluns, festa setmanal.CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33

UNA COPA AMB ELS AMICSJànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Si-tuat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got impres-cindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

EXCLUSIVIDAD Y TRATO PERSONALIZADOEste salón de peluquería y estética abrió sus puertas hace ya más de un año a la clientela de Sitges. Aten-dido por su propio dueño, Antoni, un emprendedor barcelonés que hace 15 años se estableció en el pueblo, tras cursar sus estudios en la reputada aca-demia de Miguel Griño. En Toni Perruquers encontrará una atención personalizada y un agradable entorno. Distribuidor exclusivo de Alfaparf y su línea de estética profesional Semi di Lino. TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85

37

DE VINETS I ALTRES PLAERSA Dvinets trobaràs una petita bodega amb una se-lecció de vins molt escollida i de preus assequibles. Pasta italiana fresca, formatges, salses molt especials importades d’Itàlia. També tenen conserves de Ga-lícia. Un lloc ideal per a prendre una copeta mentre fas la teva compra. Dvinets és una botiga on podràs despertar els cinc sentits i gaudir.DVINETS // Sant Josep, 20

LA NOVA TROBADA NOCTURNAA Barón de Nit, les nits són especials. L’experiència i la història del Bar Barón i el millor ambient nocturn es fusionen al nou Barón de Nit. Ara teniu una nova proposta per a anar a fer una copa amb els amics en un bar de Sitges, amb un ambient excel·lent, terrassa i bona companyia. La nova trobada nocturna de la gent de Sitges és a Barón de Nit.BARÓN DE NIT // Europa, 16Tel. 93 811 17 23

38

aparador

QUINA GANA!Impossible resistir-se als plats de l’Asador Sidreria Donostiarra. Una bona manera de conèixer la cuina basca és tastar aquest txuletón de bou, una autèntica festa per al paladar.ASADOR SIDRERIA DONOSTIARRA // Passeig Pujades, 2 (Urb. Vallpineda) Sant Pere de Ribes Tel. 93 811 07 16

TOT EL DIA, AL TEU RITMEVols escoltar tota la teva músi-ca a una qualitat de so òptima i amb estil? Vine a Groove Records i prova els auricu-lars Skull Candy, la música i la moda t’acompanyaran tot el dia.GROOVE RECORDS // Major, 43 ·Tel. 93 811 10 40

ENTREPANS AMB INSPIRACIÓA Sandwiches, Fresh Inspired, podràs tastar uns entrepans frescos, sans i molt originals: amb ba-guette, focaccia, bagel, ciabatta... i amb ingredients com l’humus o paté de bleda-rave. T’atreveixes? SANDWICHES, FRESH INSPIRED // Sant Bartomeu, 1Tel. 679 870 818

LA CASTANYADA MÉS DOLÇALes tradicions estan per seguirles i no hi ha una castanyada sense una bona safata de panellets. Els de Can Sabaté estan fets amb els mètodes artesanals de tota la vida. Una delícia. CAL SABATÉ // Plaça de l’Ajuntament, 10Tel. 93 894 02 13