liniasantmarti 48

barcelona

redacció: 93 624 25 17 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Entrevista pàg 21Gasca: “Ens hem d’adaptar al turisme sense canviar el nostre model de comerç”

líniasantmartíPublicació quinzenal · 5 de juny de 2014 · Núm.48 · www.liniasantmarti.cat

Política pàg 9Victòria folgada d’ERCal districte a les recentseleccions europees

Urbanisme pàg 11Les obres de Joan dePeguera i Puigmadronaentren a la recta final

Comerç pàg 18L’Eix Clot escalfa motors pera un juny farcit d’activitats

Esports pàg 22Johan Cruyff, a la Mar Bellaper cloure la temporada

El Primavera Sounds’enlaira al Fòrum

pàg 3

El festival torna a superar el seu rècord de públic

Foto: Dani Cantó

Celebració pàg 15Arriba la Festa Majorde Paraguai-Perú, ques’allargarà fins dilluns

Compte enrere per a l’enderroctotal de l’anell viari de Glòries

La segona fase de les obres, que començarà durant aquest mes, demolirà el costat muntanya del viaducte pàg 8

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 5 juny 2014líniasantmartí.cat

3 | En Portada 5 juny 2014 líniasantmartí.cat

Barcelona ja fa temps que s’haconvertit en una ciutat de festi-vals. De totes dimensions i estils.Primavera Sound, Sónar, Cruï-lla, El Grec, Barnasants, BAM(Barcelona Acció Musical)... sónalguns dels noms més destacatsque acull la ciutat al llarg de l’any,especialment durant la prima-vera i l’estiu i que arriben a un to-tal de 150 un cop comptabilitzatstots els estils artístics.

Un dels titulars que els bar-celonins poden llegir cada copque se celebra un festival, espe-cialment els de més renom (Pri-mavera Sound i Sònar), és el quefa referència a l’impacte econò-mic que beneficia la ciutat. Però,cap on es dirigeixen aquests be-neficis? Com es distribueixenels, per exemple, 117 milions

d’euros que deixen el Sónar i elPrimavera (65 i 52 respectiva-ment segons un estudi inde-pendent de la consultora Ca-rat)?

Tino Carreño, gestor cultural,especialista en gestió i producciód’espectacles i festivals de música

i arts escèniques i professor d’E-conomia a la Universitat de Bar-celona, explica que cal separar lesdespeses directes i indirectesque aquests festivals produeixen:“A les directes hi hem de comp-tabilitzar el que es paga als grupssegons el seu ‘catxé’, el personal

que treballa al festival, les in-fraestructures llogades, el mun-tatge, la il·luminació, el so, la co-municació...”, i a les indirectes totel que afecta “les despeses que elsassistents al festival fan en hotels,viatges, restaurants, comerços...”.Carreño també remarca que al-guns dels festivals de la ciutat“són un pol d’atracció turística”,amb tots els avantatges econò-mics que això també comporta.

En el cas del PrimaveraSound, que va acabar dissabtepassat, queda clar que el festivalatreu, i no només als turistes, jaque enguany ha tornat a batre elseu rècord de públic. Amb uncartell on es podien trobar nomscom Arcade Fire, Pixies o Cae-tano Veloso, ha reunit 190.000espectadors, 20.000 més quel’any passat, que també havia es-tat una xifra rècord.

Un dels sectors receptors d’a-quests avantatges és el comerç. Elpresident de la Fundació Barce-

lona Comerç, Vicenç Gasca, afir-ma que “tot el que és afluència degent a la ciutat sempre és posi-tiu”, malgrat que reconeix quesempre “hi ha zones que se’n be-neficien més que d’altres”.

Entre el batibull que es creadurant els dies dels grans festi-

vals també hi tenen a dir la sevaels veïns. De l’opinió del presi-dent de la Federació d’Associa-cions Veïnals de Barcelona(FAVB), Lluís Rabell, es des-prèn que no hi ha col·lisió entreels veïns i el públic “perquè laciutat disposa d’espais que per-

meten encabir actes multitudi-naris sense provocar efectes ne-gatius”. Rabell sí que remarca,però, que “tot té un límit desostenibilitat”, una afirmacióque relaciona amb la “inquietudque ens causa la gestió dels flu-xos turístics”.

UNA APOSTA DE CIUTATLlucià Homs, responsable de ladirecció de Promoció de SectorsCulturals a l’Institut de Cultura del’Ajuntament (ICUB), afirma que“Barcelona s’ha convertit en unaciutat de festivals per la manerad’entendre la cultura, de formalúdica, urbana, festiva i amb uncomponent innovador que atreupúblic i talent”. Homs, que ex-plica que l’aposta per als festivalsés clara, descarta una bombolla“perquè els festivals reben moltpoca subvenció, generen moltaactivitat i el seu creixement nos’ha produït en un moment debonança econòmica”.

Albert RibasBARCELONA

Un moment de l’actuació de la cantautora St. Vicent durant el Primavera Sound d’enguany. Foto: Dani Cantó / Primavera Sound

La ciutat acull durant l’any 150 festivals d’estils

artístics diferents

El PrimaveraSound torna a superar el seu

rècord de públic

Barcelona, cap de cartell» La ciutat és un pol d’atracció per a la celebració de festivals musicals de gran impacte econòmic» La suma dels festivals Primavera Sound i Sónar deixa117 milions d’euros a la capital catalana

| 4Opinió5 juny 2014líniasantmartí.cat

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat Dipòsit legal: B.11298-2010

Un diari plural Un diari participatiu

La internacionalització del pro-cés sobiranista va fent camí. Unapregunta del debat de televisióemès per tot Europa amb els 5candidats a presidir la ComissióEuropea ha estat explícitamentsobre el procés d’independènciade Catalunya i d’Escòcia i la sevapertinença a la UE.

Aquesta va ser la respostadels 5 candidats: Ska Keller (Par-tit Verd Europeu): ‘Els escoce-sos i els catalans haurien de tenirel dret de decidir el seu futur. Jo,si esdevingués presidenta de laComissió Europea, els acolliriaamb molta satisfacció si decidis-sin de ser independents. Si fosaixí, els donaria la benvinguda ala UE. Alexis Tsipras (Partit del’Esquerra Europea): ‘L’esquerraeuropea respecta el dret d’auto-determinació dels pobles. GuyVerhofstadt (Aliança dels Libe-rals i Demòcrates per Europa):‘La UE no s’ha d’implicar enaquest afer. I sobretot no ho hade fer en negatiu com s’ha fetfins ara. Jean-Claude Juncker(Partit Popular Europeu): al cos-tat de Rajoy. Martin Schulz (Par-tit Socialista Europeu): pilotesfora i només referint-se explíci-tament a Escòcia. De tota ma-nera, encara caldrà bategar molta Europa.

4Va fent camíper Josep M. Loste

La secretària general del PP haacusat el president Mas i elspartits independentistes de ge-nerar odi i divisió social, i haafirmat després que l’odi acabagirant-se contra qui el genera.Per tant, ha acusat i deixat en-treveure que el que li puguipassar al president de Catalu-nya i als partits sobiranistess’ho hauran guanyat a pols. I laqüestió, Sra. Cospedal, és saberqui és que genera odi i, per tant,contra qui es girarà aquest odio les seves conseqüències.

Per què no es dedica a ana-litzar qui és que ataca a qui, quiés que es dedica a crear odi?Analitzi l’època de campanyaelectoral i observi que el quemés ha destacat han estat lesdeclaracions del seu candidat,indicant que té superioritatintel·lectual sobre la candidatadel PSOE, pel fet de ser home.No s’ha adonat que el seu can-didat, Sr. Cañete, menyspreales dones? Qui ha estat que l’ha

obligat a demanar perdó, des-prés que haguessin passat cinco sis dies d’una tan gran discri-minació? Per moltes excusesque demani, coneixerem quinés el vertader pensament delseu candidat? Qui és que ge-nera l’odi?

Quina campanya electoralper a les europees estan fentquan visiten el Principat, si enlloc de dir el que faran a la UE,es dediquen a desprestigiar elsaltres partits, especialment elsindependentistes? Per què enlloc de dedicar-se a dir quecreen odi els que diuen que“Espanya ens roba”, no mos-tren les balances fiscals reals?Per què no comparen el fracàsde les inversions fetes en auto-pistes radials amb centre a Ma-drid, amb la possible bonainversió que hauria suposatl’Eix Mediterrani, d’unió d’An-dalusia amb França, passantper Múrcia, València i el Prin-cipat de Catalunya?

4Qui genera l’odiper Joan Lladonet

Condemna total i absoluta.Aquesta és l’única manera compodem qualificar des de la JNCde Sant Martí els greus episo-dis de violència que s’han pro-duït arran de l’intent dedesallotjament de Can Vies, albarri de Sants. Malaurada-ment, els episodis de violèncias’han estès per tota la ciutat, idiversos locals de Convergèn-cia Democràtica i les JoventutsNacionalistes han estat ata-cats, entre ells la seu centraldel carrer Còrsega. El nostredistricte no ha restat al marged’aquests episodis de violèn-cia: la nit del 27 de maig la per-siana del local de l’agrupació aSant Martí va ser guixada i cre-mada. En aquest punt nopodem sinó aferrar-nos al quehan estat dient aquests dies lesautoritats municipals: nego-ciem, negociem-ho tot, peròsense violència.

I és que aquest és un delspunts més importants de totaquest afer: no es pot acusarl’Ajuntament d’intransigència.S’ha estat negociant amb elCol·lectiu Can Vies durant unany i mig. Es va oferir la cercad’un altre local per tal que elCol·lectiu pogués seguir fent lesseves activitats, es va promoureun ajornament de la sentènciajudicial que donava la raó a

TMB, el propietari del local, ifinalment es va proposar man-tenir les activitats a l’edifici sotaun conveni, tal com es fa en es-pais autogestionats de CanBatlló, amb l’única condicióque primer es desallotgés vo-luntàriament l’edifici perquèl’Ajuntament l’adeqüés míni-mament.

Totes aquestes proposteshan topat sempre amb el “no”inapel·lable, tot sovint sense nitan sols valorar-les. Fa pocsdies, l’alcalde Trias va oferiraturar l’enderrocament i seguirnegociant. Amb tot això es potafirmar que l’actitud dels par-tidaris de Can Vies ha estat in-transigent, i no només pelsepisodis de violència que estemveient aquests dies.

Finalment, volem mostrarla nostra preocupació per ladespesa que estan suposant elsincidents per a l’erari públic(més de 200.000 euros entremobiliari urbà i el cost del des-plegament policial, sense comp-tar les últimes nits) i per a laimatge de Barcelona. Volemconstruir un model de ciutatoberta al món, acollidora peròsobretot pacífica. La imatged’una furgoneta de TV3 en fla-mes, en canvi, reflecteix perfec-tament què és el que no som nisota cap concepte volem ser.

per JNC Sant Martí

4Can Vies: no a la violència

Actualitat a la xarxa

@tossudamentCAT: ERC ha fet història. Ladarrera vegada que Esquerra va guanyarunes eleccions, el cap de llista es deia LluísCompanys.

@jordiborras: Centenars de persones ambcascs i eines de treball es dirigeixen a #Can-Vies per començar les tasques de recon-strucció. Espectacular!

@ernestmaragall: Ells, que facin la sevatransició, que nosaltres fem la nostra:República Catalana. @NovaEsqCat #el-reiabdica.

#ElReiAbdica#Europees2014 #ReconstruïmCanVies

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 5 juny 2014 líniasantmartí.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] juny 2014líniasantmartí.cat

4Consulta, Fuster i maniqueus

Opinió en 140 caràcters

@arnau_sanz: En 15 dies Twitter ha re-conegut 400.000 tweets fent referència ales eleccions europees. Durant la gala d'Eu-rovisión, 5 milions. Res a fer.

@Kuestmaster: El Partit dels Socialisteshauria de saber que anar amb un candidatamb nom de jugador de l'Espanyol és der-rota assegurada.

@jordiborras: La pregunta és: més enllà dedemostrar qui mana, hi havia alguna ne-cessitat de desallorjar Can Vies? Tothomsabia què passaria…

Un diari obert

Falten sis mesos, i encara no sencers, peral nou de novembre, data fatídica en laqual els catalans pretenen expressar de-mocràticament la seva voluntat pel quefa al futur del seu país. I com més s’a-propa, més s’incrementa el xàfec d’im-properis, desqualificacions, insults icalúmnies. Un fenomen, d’altra banda,que no ens ve pas de nou. És la mane-ra d’actuar dels que opten per comba-tre en lloc de debatre. I que tenen, a més,el reconsagrat vici d’atribuir-se una re-presentació solemne i majestàtica delgruix de la ciutadania. Nosaltres, els quevolem decidir sobre el nostre futur demanera pacífica i democràtica som,com a poc, uns somiatruites. I si ens hiposem forts, acabem resultant directa-ment uns criminals sense escrúpols. En-cara bo que, sempre segons les matei-xes fonts, només som quatre gats. Peròells... ah, ells! Parlen en nom del comúdels espanyols i s’atribueixen la potes-tat de pronunciar-se en nom de la ma-joria, silenciosa o no tant.

Són, d’altra banda, una espècie co-neguda i catalogada des de fa molt.Aquests dies, rellegint Joan Fuster,descobreixo uns paràgrafs sensacionalsque els retraten de ple. Deia el mestreFuster: “... quan [...] els polítics pro-fessionals d’aquestes latituds han pro-ferit o profereixen frases com “porquenosotros, los españoles...”, evident-ment es refereixen a ells mateixos i no-més a ells mateixos [...] Els “españoles”en nom dels quals parlen no existeixen,mai no han existit. D’ençà de les Cortsde Cadis, en la vida pública espanyola,els “españoles” han estat una ficció: unaparaula sobre el buit. El pronom “nos-otros” era i continua sent personald’un “partit”, d’una “capelleta”, d’una“classe”, d’un “tinglado”...

Extraordinari i clarivident. I vi-gent, malgrat el temps que ha passat.Fuster escrivia aquests mots el 1963.Han passat més de cinquanta anys, i ladèria d’atribuir-se la representaciócol·lectiva sense passar per les urnes se-gueix erigida en un lloc central de la

vida pública espanyola. Només cal ob-rir segons quins diaris, en paper o en di-gital, o sintonitzar segons quines emis-sores de ràdio o televisió per compro-var-ho.

Em pregunto què diria de tot això elsavi de Sueca si encara fos viu. Estic se-gur que, tot i nonagenari, no hauria per-dut ni un bri de la seva esmolada in-tel·ligència ni de la ironia que el carac-teritzava, i que seria capaç d’elaborarinspiradíssimes troballes verbals per adescriure tot el que ens passa. Que ja esveu que no és nou, perquè aleshores,com ara, els (presumptes) exegetes dela (presumpta) voluntat popular his-panoespanyola exhibien una proverbialal·lèrgia a les urnes, tot seguint aquellprincipi bàsic que és escrit amb lletresd’or en el manual del polític intransi-gent: quan no estiguis completamentsegur de guanyar una votació, el millorque pots fer és impedir-la. Si, a més, hofas en nom de la democràcia, oli en unllum. Deu ser allò de la raó d’estat, unconcepte que se sol atribuir a la plomade Maquiavel, però que, sens dubte, ésmés propi de Richelieu. O de Primo deRivera. Dels dos.

En nom d’aquesta raó, s’esforcenper dividir, per introduir el germen dela discòrdia civil en una societat en quèaquesta és rebutjada per sistema. Peròho intenten, i ho fan repetint que aquíhi ha dos bàndols. Torno a recórrer almagisteri de Fuster: “Els qui fan aques-tes dicotomies abruptes, naturalment,s’inclouen per principi en el costat delBé: en el gremi dels bons. Ells pos-seeixen la veritat i –per consegüent – te-nen raó: sempre. Els altres, en canvi,tots els altres –en la mesura que dis-senteixen d’ells-, són una espantosaemanació demoníaca... Una tal sim-plificació podrà semblar-nos pueril,superficial o ignara. En tot cas, nohauria de semblar-nos inofensiva. Noho és gens, d’inofensiva. El mani-queista laic dels nostres dies, si més no,es converteix en un perill públic noto-ri”. Els va ben retratar. El 1963.

per Octavi Despuig

Sóc en Pere, tinc 20 anys, i sóc estudiantd’Enginyeria Elèctrica i EnginyeriaElectrònica Industrial i Automàtica al’Escola D’Enginyeria de Terrassa (Uni-versitat Politècnica de Catalunya). Visca Sant Julià de Vilatorta, un petit poblede la comarca d’Osona, tot i que durantla setmana visc a Terrassa. La meva tas-ca dins de l’equip de Help Catalonia éstraduir textos al castellà.

Pertanyo a Help Cataloniades de faun any i mig, aproximadament, i quanvaig entrar em pensava que traduirtextos al castellà era una tasca insigni-ficant, una tasca en la qual creia que nos’internacionalitzava tant el procés comen altres edicions, com per exemple l’e-dició anglesa o la francesa; creia ques’havia de fer obrir els ulls a la gent d’al-tres països, enviant un missatge clar icontundent: motius pels quals hi ha unapart d’Espanya on els seus ciutadans vo-len esdevenir un nou estat. Va anar pas-sant el temps i em vaig anar adonantque l’edició espanyola era tant o més im-portant que les altres. Un dels motiusque volem transmetre a Espanya (i alsaltres països), i que crec que és el que emva motivar més a aportar al meu granetde sorra al procés entrant a formar partde Help Catalonia, és que n’estem fartsde les seves polítiques de destrucció queestà duent a terme el govern espanyolcap a les cultures que no siguin l’espa-nyola, com ha passat al País Valencià,a les Illes Balears i com actualment in-

tenten que passi a Catalunya. El 9 deNovembre, els catalans tindrem l’o-portunitat de crear un país nou, un paísmodern, un país de i per a tothom, ambuna constitució moderna, un país del se-gle XXI, i estic segur que no desaprofi-tarem l’oportunitat. Des d’aquí, dema-no a la gent de la resta d’Espanya, ciu-tadans, juristes, polítics... que estiguina l’altura de les circumstàncies i no s’a-maguin darrere d’una constitució del1978, i a Europa que no giri l’esquenaa un país que està creant un procés to-talment pacífic, quan en el seu momentva donar suport a la independència d’al-tres països on per aconseguir-la es vanproduir guerres; o sense anar més llu-ny, amb el suport que està donant ac-tualment a Ucraïna.

D’altra banda, no cal que digui queHelp Catalonia està obert a tothom quivulgui aportar una petita part per enfor-tir el procés. Tothom és imprescindibleen el procés, absolutament tothom. HelpCataloniaés un excel·lent grup de treballque té de tot: bon ambient de treball, unabona organització, treballador i que perpoca cosa que facis sempre t’ho agraei-xen com si haguessis fet molta feina.

Per acabar m’agradaria donar lesgràcies a tota la gent del Help Catalo-niaque està internacionalitzant el pro-cés, sense parar, des de fa molt detemps; i animar-los perquè d’aquí a poctemps, ja no ens haurem de preocupard’internacionalitzar el procés.

per Pere Casanova

4Europa, no ens giris l’esquena

5 juny 2014

Sant Martí| 8

líniasantmartí.cat

El Nit Bus torna a casa elsusuaris de les sales d’estudi

TRANSPORTS4Coincidint ambla recta final del curs universitarii l’arribada de les proves PAAU(Proves Accés a la Universitat),l’Ajuntament posa a disposiciódels estudiants fins al 20 dejuny diverses sales nocturnesperquè puguin preparar-se perals exàmens. Posteriorment, iper poder desplaçar-se des d’a-quests equipaments municipalsfins a casa seva, els estudiantspoden fer ús del Nit Bus i així po-der aprofitar el temps en aques-tes sales i no preocupar-se percom tornar a casa.

La freqüència dels busos ésd’una sortida cada 20 minuts en-tre les deu del vespre i les cincde la matinada. En el cas de SantMartí, les sales nocturnes ober-tes són la Sala d’estudi Poble-nou-Manuel Arranz –habilitadaa la biblioteca que porta el ma-teix nom–, al carrer Joncar, queobre durant tot l’any de nou delvespre a la una de la nit, i la Salad’estudi Xavier Benguerel –de lamateixa biblioteca–, a l’avingu-da Bogatell, que obre de les noudel vespre a la una de la nit del12 de maig al 20 de juny.

Veïns del Clot reclamenl’obertura de l’Alchemika

LITERATURA4L’Associació deVeïns del Clot-Camp de l’Arpa,amb el suport dels col·lectiusde Iaioflautes, Marea Pensio-nista i el grup Contra les retalla-des en dependència, va orga-nitzar dissabte passat un acte rei-vindicatiu al davant de l’edifici del’antiga fàbrica de plàstics Al-chemika per reclamar la sevaobertura com a residència per ala gent gran, que s’hauria d’ha-ver produït el 2010, segons in-forma BTV.

Durant l’acte, el portaveude l’associació de veïns va instar

tots els participants a conti-nuar amb les reivindicacions i vaassegurar que ja hi ha més de1.000 inscripcions fetes pel cen-tre de dia d’aquest espai situatentre els carrers Indústria i SantAntoni Maria Claret.

Les obres havien d’acabar-sel’abril del 2012, però dos anysdesprés d’aquest termini, ni l’A-juntament ni la Generalitat hanacabat d’habilitar l’espai. Elsparticipants en la protesta deldissabte van demanar que esti-gui acabada en un termini mà-xim d’un any.

La Palmera celebra la sevafesta major durant tres dies

CONCERT4La Festa Major de laPalmera, organitzada per l’As-sociació de Veïns de la Palmera,tindrà lloc els dies 13, 14 i 15 dejuny.

El tret de sortida es farà di-vendres 13 a les nou del vespreamb un ball de sardanes a càrrecde l’escola de Sardanes la Pal-mera, el pregó –que el pronun-ciarà l’exregidor del DistricteFrancesc Narváez– i l’actuació del’A.C.R. La Palmera. Dissabte

al matí se celebrarà el passaca-rrer, amb la banda de música LaJoia de Montjuïc, i posterior-ment hi haurà la botifarradapopular. El sopar de germanori ball de la mà de l’orquestra Kra-ter seran el punt final del dis-sabte. Diumenge començaràamb un esmorzar infantil, l’ac-tuació dels pallassos Els Pipos ila Trobada de Sardanes. Unacantada d’havaneres servirà pertancar els tres dies de festa.

Reivindicació | Documental a la Flor de MaigL’Ateneu Flor de Maig, a través del seu grup de documentals, va projectar el

divendres passat, conjuntament amb l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, el documental ‘El despertar de las plazas’. La projecció es va

fer per commemorar el tercer aniversari del naixement del moviment ‘15-M’.

La modificació del paisatge urbàde les Glòries avança segons el ca-lendari previst. Finalitzat el mesde maig, ja està pràcticament tota punt perquè durant aquestjuny comenci la segona fase de lesobres, en la qual es portarà a ter-me la deconstrucció del viaduc-te de la banda muntanya.

Aquesta fase s’allargarà finsa finals de setembre i té com aobjectiu la consolidació del do-ble ramal en superfície de formael·líptica per a la circulació delsvehicles. Un cop finalitzi, l’ane-lla viària ja serà història defini-tivament i la Gran Via creuarà laplaça en superfície a l’esperaque comencin els treballs perconstruir el túnel que permetràsoterrar-la. Progressivamenttots aquests treballs es comple-

taran amb la urbanització pro-visional de la plaça, que s’aniràfent a mesura que s’alliberinespais d’obra.

FASES POSTERIORSEl següent pas, les anomenadesfases posteriors, inclouran la cons-trucció del nou parc i del túnelsubterrani a la Gran Via. El parces començarà a fer el juliol del2015 i s’acabarà a finals del 2017.

Pel que fa al túnel subterrani, lesobres s’iniciaran el gener de l’anyque ve i duraran dos anys. El pas-sat febrer es va fer pública la pro-posta guanyadora, que va ser laCanòpia Urbana d’UTE AgenceTer & Ana Coello de Llobet.

Els treballs, tant els acabatscom els que queden per fer, esfan seguint sistemes diferents enfunció de la zona de l’anella perreduir l’impacte mediambiental.

Les obres a les Glòries no s’aturen. Foto: Jordi Casañas/Ajuntament

Compte enrere per a l’enderroctotal de l’anell viari de Glòries

» La demolició del costat muntanya del viaducte començarà aquest mes» La construcció del parc, però, no es durà a terme fins al juliol de 2015

RedaccióSANT MARTÍ

Sant Martí9 | 5 juny 2014 líniasantmartí.cat

Infografia: Línia Sant Martí

CULTURA4Aquest diumenge 8de juny tindrà lloc l’actuació cen-tral del 45è aniversari dels Cas-tellers de Barcelona a la PlaçaSant Jaume. Nascuda l’any 1969,aquesta colla castellera, amb seual Poblenou, és la més antiga dela ciutat. El seu president, RamonMorentin, assegura que, tot i lallarga trajectòria de la colla, “ambcentenars de castells en el nostreequipatge tant per Catalunyacom per tota Europa, no podemviure en el passat; cal mirar en-davant”.

La programació de la cele-bració inclou actes durant tot el2014. Dissabte, un dia abans del’actuació central, es produirà larecepció de l’alcalde i una actua-ció de vigília d’aquest aniversari.

Els Castellers deBarcelona fan 45anys i ho celebren

OCI4Les terrasses de molts ho-tels de Barcelona es troben enplena ebullició des del passat dia30 de maig i fins al 8 de juny,dies en els quals se celebra A vis-ta d’hotel, la setmana de les te-rrasses dels hotels de la ciutat.

L'edició d'enguany s'amplia a60 establiments, nou més quel'any passat. El Gremi d’Hotels,l’organitzador, calcula superarels 20.000 visitants de l’anypassat en una cita que des del seunaixement l’any 2011 no ha pa-rat de créixer. Per aconseguir-ho,l’edició d’enguany s’ha allargatdos dies. Els hotels del districteque s’hi han afegit, amb diferentspropostes gastronòmiques i mu-sicals, són l’H10 Marina, el Sil-ken Diagonal, el Hilton DiagonalMar, l’SB Diagonal Zero, el Pull-man Barcelona Skipper i el VillaOlímpica Suites.

Les terrasses delshotels celebren la seva setmana

Victòria folgada d’ERC a SantMartí a les eleccions europeesPOLÍTICA4Les eleccions euro-pees celebrades el passat 25 demaig van deixar un panoramarepublicà a la ciutat. ERC, guan-yadora de les eleccions a Cata-lunya, també es va imposar a sisdels deu districtes de Barcelona,entre els quals hi ha també SantMartí.

La candidatura dels repu-blicans, liderada per Josep Ma-ria Terricabras, va aconseguiruns resultats històrics al districteamb 19.190 vots (23%). La xifrava suposar un increment es-pectacular respecte les europe-es del 2009, quan els republi-cans van ser la cinquena forçaamb 5.547 vots (8,5%). La se-

gona posició, igual que en els re-sultats d’àmbit nacional, va serper a CiU, que va aconseguir12.538 vots (15%). Els conver-gents van aconseguir 1.700 votsmés que fa cinc anys però vancaure un punt i mig en el per-centatge de suport.

El gran derrotat de la jor-nada electoral va ser el PSC.L’any 2009 va aconseguir unavictòria molt contundent, amb25.474 vots i doblant en per-centatge de suport al segon clas-sificat (PP). Enguany va perdremés de 13.000 vots i 24 puntspercentuals de suport. Unes xi-fres que van relegar els socia-listes a la quarta posició.


Les obres de remodelació i mi-llora del carrer Joan de Pegue-ra i del passatge de Puigmadro-na ja estan molt avançades. Defet, està previst que puguin fi-nalitzar abans que acabi aquestmes de juny.

Així ho explica Jordi Segués,cap del Departament d’Obres iManteniment del Districte deSant Martí, que assegura que lesactuacions milloraran la quali-tat de vida dels veïns del barri.“Invertirem la prioritat en be-nefici dels vianants, que veurancom els carrers són més acces-sibles i segurs”, afirma Segués.

En el cas del passatge dePuigmadrona, entre el carrerMallorca i el carrer Degà Bahí,les actuacions consisteixen en laremodelació de les voreres i dela calçada, transformant la sec-ció del carrer en plataformaúnica amb voreres més amplesper tal de millorar-ne l'accessi-

bilitat. Així mateix, es renoval'enllumenat, es planta una novalínia d'arbrat i es millora el mo-biliari urbà, a més d’instal·lar-hiun nou clavegueram i una xar-xa de reg automatitzat.

Per altra banda, les obres demillora del carrer Joan de Pe-guera, en el tram comprès entreels carrers de Rogent i d'Eterna

Memòria, hauran permès re-modelar el paviment i la calça-da transformant la secció del ca-rrer en plataforma única. Tam-bé es renova la xarxa de clave-gueram, d'enllumenat, se sote-rren les línies aèries i es col·locanou mobiliari urbà.

El passatge de Puigmadronaera una via que des de l’EscolaDovella feia temps que dema-

naven que es remodelés per re-duir-hi el trànsit de cotxes. Enaquest sentit, Segués explicaque la demanda es veurà satis-feta quan acabin les obres de re-modelació. “L’accés a través delcarrer Mallorca ja no serà a peupla, sinó que els cotxes haurande pujar una rampa per incor-porar-se a la plataforma, la qualcosa farà disminuir la velocitat”.

De fet, la pacificació del tràn-sit en aquest passatge no nomésera una petició que es feia des del’Escola Dovella, sinó que va seruna de les actuacions més de-mandades per part dels veïns enel Pla d’Actuació del Districte deSant Martí. Ara, d’aquí a ben poc,veuran que finalment s’ha pogutfer realitat.

En aquest sentit, des del Dis-tricte expliquen que la seva vo-luntat és seguir pacificant i fentmés accessibles les zones pro-peres a les escoles, com també ésel cas del tram del carrer Joan dePeguera remodelat. Tot plegat,unes obres que han de permetreaconseguir un Sant Martí mésaccessible i pacificat.

Petites victòries dels vianants» La remodelació del carrer Joan de Peguera i del passatge de Puigmadrona entra a la recta final» Amb aquestes obres, el Districte segueix apostant per pacificar les zones properes a les escoles

URBANISME4Les obres al pas-satge de Puigmadrona i al carrerJoan de Peguera formen part delPla de Millora Integral de l’espaipúblic de Barcelona (PMI) queestà impulsant l’Ajuntament.

Aquest pla contempla actua-cions fins al 2015 de renovació in-tegral a 65 carrers i 13 parcsd’arreu de la ciutat. Hi ha pre-vistes obres per a tots els dis-trictes que suposaran una in-versió total de prop de 45,57milions d’euros. D’aquests, pocmés de 40 milions d’euros es des-tinaran a actuacions integrals i elsaltres cinc serviran per a obres enespais verds.

El pla està pensat per millo-rar l’accessibilitat, la il·luminació,el paisatge urbà, el drenatge,l’enjardinament i el manteni-ment dels barris per aconseguiruna regeneració urbana que prio-ritzi els vianants i que permetiuna ciutat a ritme humà.

Pla de Millora Integral

El passatge de Puigmadrona (a dalt) i el carrer Joan de Peguera (a sota), quan falten poques setmanes per acabar les obres. Fotos: Districte

Està previst queles obres finalitzin

abans d’acabar el mes


Sant Martí| 12 5 juny 2014líniasantmartí.cat

‘La ciutat intel·ligent’. Aquest ésel nom de la nova ruta guiadaper Sant Martí que s’ha inau-gurat recentment i que té l’ob-jectiu de contribuir a descen-tralitzar el turisme de la ciutat.El circuit, posat en marxa perl’Ajuntament i Turisme de Bar-celona i confeccionat per l’em-presa Barcelona Guide Bureau,vol apropar als visitants elsatractius del barri de Sant Mar-tí de Provençals i contribuir aampliar el ventall de punts d’in-terès de la ciutat.

“Des del consistori promo-vem aquest turisme sempre quesigui sostenible i responsable”,afirma la tinenta d’alcalde d’Em-presa, Economia i Ocupació,Sònia Recasens, que puntualit-za: “Hem de ser capaços de dis-tribuir millor els visitants perquèla riquesa es reparteixi per tot el

territori”. Aquesta nova pro-posta turística, que dóna res-posta als plans de turisme dedistricte de la ciutat impulsatsper l’Ajuntament, busca atrau-re l’atenció del gran nombre devisitants repetidors. I és que el

50% de turistes que visiten Bar-celona al llarg d’un any ja ho ha-vien fet en una altra ocasió.

“Si aconseguim donar res-posta al que ens demana el tu-rista reforçarem la ciutat com aturisme urbà de referència”,afirma el director de BarcelonaTurisme, Pere Duran. La ruta,

però, també vol aconseguir pú-blic autòcton per tal que coneguiuna nova perspectiva del terri-tori mentre fa de turista a la sevapròpia ciutat.

La ruta de Sant Martí s’ha in-augurat conjuntament amb unade nova que també s’ha impul-sat a Horta-Guinardó sota elnom d’‘El tour del Laberint’.Les dues rutes, que s’ofereixenen castellà i en anglès i no es fanen dies festius, es poden reser-var al web www.bcnshop.com,la botiga en línia de Turisme deBarcelona.

En el cas de la ruta de SantMartí, i tal com va avançaraquesta publicació en la passa-da edició, hi ha la intenció quea curt termini s’hi pugui in-cloure també la Torre de les Ai-gües, oberta al públic des de l’a-bril i que ha rebut una allau dedemandes per visitar-la. De fet,centenars de persones ja han pu-jat a l’edifici rehabilitat, desd’on es gaudeixen d’unes vistesprivilegiades de la ciutat.

Descobrir la ciutat intel·ligent» S’inaugura una nova ruta guiada per Sant Martí amb l’objectiu de descentralitzar el turisme» La proposta s’adreça als visitants que tornen a la ciutat però també als mateixos barcelonins


URBANISME4La ruta ‘La ciutatintel·ligent’ mostra la transfor-mació urbana del 22@, una zonaque ha passat d’acollir antiguesàrees industrials, terrenys devies de tren en desús i solars des-habitats a tenir noves zones debany, places, parcs i edificis dedisseny innovador.

El circuit recorre la zona delFòrum, la plaça de les Glòries,

l’Auditori, el Teatre Nacional i elremodelat Mercat dels Encants,punt on s’acaba.

La ruta costa 30 euros per aadults i 10 per als menors, i estàprogramada els dilluns, dimecresi divendres. El punt de sortida dela ruta és a la plaça de Catalun-ya, davant l’oficina d'informació,situada a prop del DeutscheBank i l'Hotel Olivia Plaza.

La transformació del 22@

El circuit també estàpensat perquè els

barcelonins coneguinuna nova perspectiva

de la ciutat

La ruta recorre diversos espais de Sant Martí més enllà de la sempre impactant Torre Agbar. Fotos: Ajuntament i Arxiu


Quatre dies de diversió assegu-rada. Aquesta és l’oferta quepresenta la Festa Major de Pa-raguai-Perú que organitza l’as-sociació de veïns, amb la col·la-boració del Districte de SantMartí, i que se celebrarà a partirde demà i fins dilluns.

El programa d’activitats estàpensat per a tots els gustos i totesles edats i servirà perquè els veïnsde la zona gaudeixin i es trobin enun ambient festiu. El tret de sor-tida el donarà demà divendres ales cinc de la tarda la cantada dela coral del casal Paraguai-Perú ala parròquia Sant Paulí Nola.Una mica més tard, a les nou delvespre, se celebrarà el Sopar deGermanor, on els assistents hande dur el menjar i l’associació deveïns hi posa el vi i els cafès.

L’endemà les activitats es re-prendran a les 10 del matí ambla cercavila, que anirà a càrrec dela Gran Banda la Joia de Mont-

juïc i que recorrerà els carrers delbarri des de Paraguai, passantper Perú fins al de Fluvià i aca-barà a la plaça Puigcerdà desprésde passar pel carrer del Mares-me. A la mateixa hora comen-çarà l’acte més tradicional de laFesta Major, la trobada de pun-taires, que enguany celebra laseva vintena edició. La trobada

inclourà una exposició dels tre-balls realitzats en els tallers delspuntaires.

A partir de les cinc de la tar-da es durà a terme l’acte mésemotiu de la Festa Major: l’ho-menatge al matrimoni que com-pleixi les noces d’or i a la dona il’home de més edat del barri.També hi haurà un homenatgeals socis i familiars grans de la

tercera edat de l’associació. Uncop acabat l’homenatge seràl’hora del joc amb el bingo po-pular pro Festa Major, que ser-virà de prèvia per al ball de lesonze amb l’actuació de l’or-questra Krater.

El diumenge arrencarà ambels cavallets infantils i la festa del’escuma, que té la col·laboracióde la Fundació La Roda. Al mig-dia arribarà una de les celebra-cions més clàssiques: la gransardinada popular, el tiquet de laqual només costarà un euro. A latarda serà el torn de la mainada,amb la xocolatada infantil i l’ac-tuació del pallasso Pep Callao, dela Fundació La Roda. De set adeu, igual que el dia anterior, hihaurà sessió de bingo i, poste-riorment, també igual que dis-sabte, hi haurà ball amb l’actua-ció d’un duo musical. La FestaMajor s’acabarà dilluns amb laballada de sardanes a les onze delmatí, l’actuació del grup decountry del casal Paraguai-Perúa la tarda, la tercera jornada debingo i, finalment, les havaneresa càrrec del Grup Montjuïc.

Quatre dies de diversió» Arriba la Festa Major de Paraguai-Perú, que se celebra a partir de demà i fins dilluns que ve

» L’ Associació de Veïns, amb la col·laboració del Districte, programa activitats per a tots els gustos i edats

FESTA4 El tresorer de l’Asso-ciació de veïns Paraguai-Perú,Hilario Cabezas, destaca aLíniaSant Martí que la Festa Majorreuneix una sèrie d’activitatsque fan sentir especialment or-gullosa la gent que s’hi implica.Cabezas destaca la trobada depuntaires, “per la seva llargahistòria i perquè reuneix més de1.000 persones”; l’homenatge ala gent gran i l’actuació del pa-llaso Pep Callao, “que és del ba-

rri i ja fa més de 10 anys que ac-tua a la Festa Major”.

Dissabte, diumenge i dillunstambé se celebrarà el Mercatd’Artesans, “que enguany tindrà22 parades, igual que l’any pas-sat”, explica Cabezas. A la ram-bla Prim, des del dia 31 de maigtambé hi ha instal·lada una firaper als més petits amb paradesde cavallets i castells inflables dela qual els nens i nenes en podrangaudir fins al 10 de juny.

La festa, orgull del veïnat

Una imatge de la Festa Major de Paraguai-Perú de l’any passat. Foto: Associació de Veïns Paraguai-Perú

L’activitat més tradicional és la

trobada de puntaires


5 juny 2014

Districte| 16


Promocionar l’ocupació i ajudara trobar feina a col·lectius vul-nerables que tenen dificultats pertrobar un lloc de treball digne,com són els joves o els aturats enrisc d’exclusió social. En aques-ta línia treballa Barcelona Acti-va, que ha reforçat les seves po-lítiques d’ocupació en el distric-te de Sant Martí.

Durant el 2013 aquest serveiva atendre més de 5.400 perso-nes a Sant Martí, el que repre-senta un 17% sobre el total deciutadans que a Barcelona hanpassat pels diversos serveis del’agència municipal. Pel que fa alperfil del participant a Sant Mar-tí, la meitat té entre 30 i 44anys, i 3 de cada 10 són majorsde 45. En relació als estudis, un84% ha cursat estudis secunda-ris o universitaris.

Barcelona Activa comptaamb més de 50 punts d’asses-sorament en matèria d’ocupacióa tota la ciutat, dels quals 8 estroben a Sant Martí, i estan si-tuats a La Verneda, El Besòs i ElMaresme, El Poblenou, Camp de

l’Arpa del Clot i al Parc i la Lla-cuna del Poblenou. De fet, SantMartí és un dels districtes ambuna major incidència de l’atur,amb 17.600 persones registradesa les oficines del SOC durant el2013 (un 15,2%).

De les més de 5.000 personesateses durant el 2013 als serveisd’ocupació que Barcelona Acti-

va té a Sant Martí, prop de 2.000van rebre assessorament perso-nalitzat per definir un pla d’ac-ció de recerca de feina o bé vanparticipar en activitats formati-ves que es programen trimes-tralment per ajudar els partici-pants a accedir al mercat laboral.

COMPETÈNCIES TECNOLÒGIQUESUn aspecte clau a l’hora d’incre-mentar les possibilitats d’inserciólaboral són les competències tec-nològiques. En aquest sentit, elCibernàrium del carrer Roc Bo-ronat ofereix activitats de capa-citació tecnològica de curta du-rada i estructurada segons àreestemàtiques o sectors professio-nals. Durant l’any passat, 1.600persones van passar per les sevesaules per adquirir coneixementsen aquesta matèria.

Enguany, a més, s’han ac-tualitzat els continguts formatiustecnològics i s’han col·locat els dis-positius mòbils al centre de l’al-fabetització digital.

Mà estesa a la recerca de feina» Barcelona Activa compta amb 8 punts d’assessorament en matèria laboral a Sant Martí

» Els serveis d’ocupació de l’agència municipal van atendre 5.400 persones del districte durant el 2013

JOVENTUT4L’Ajuntament, através de Barcelona Activa, va po-sar en marxa durant el 2013 undispositiu adreçat als joves, uncol·lectiu d’especial atenció enl’àmbit laboral. Barcelona Tre-ball Joves és un nou servei d’o-rientació i recerca de feina peracompanyar els joves de 16 a 25anys en l’accés al món laboral. Demaig a desembre de 2013 es vanatendre més de 300 joves de Sant

Martí des del Punt d’InformacióJuvenil del districte, ubicat alCentre cívic Besòs.

Un altre programa adreçat enpart al col·lectiu de joves és elTreball als Barris, una iniciati-va que al districte de Sant Mar-tí se centra en el barri del Besòsi el Maresme i que compta ambun 25% de les persones partici-pants amb edats compreses en-tre 16 i 29 anys.

Fomentar l’ocupació juvenil

Barcelona Activa ofereix diversos serveis per fomentar l’ocupació al districte de Sant Martí. Fotos: Ajuntament

La gran majoria deles persones atesesal districte tenen estudis superiors


Emprenedoria | Suport als projectes empresarialsLa posada en marxa d’una empresa és també una sortida professional viable per a moltes

persones. En aquest sentit, des del Centre per a la Iniciativa Emprenedora de Glòries es van assessorar durant l’any passat més de 300 projectes empresarials promoguts per gent

del districte de Sant Martí, el que representa un 16% dels emprenedors atesos a la ciutat.

5 juny 2014

Comerç| 18


En el marc de la dinamització co-mercial que es fa des del pro-grama de Treball als Barris deBarcelona Activa, el Besòs i elMaresme ha posat en marxauna col·laboració entre els alum-nes de l’Escola Martinet de Nit iels alumnes de pintura dels cur-sos del Centre cívic Besòs, quehan elaborat textos i quadres pera una exposició sobre les boti-gues del barri sota el nom de Be-sòs Botigues Lletres Colors. Enaquesta iniciativa també hi par-ticipen l’Associació de Botiguersdel Besòs, l’Associació XavierNogués i el Mercat del Besòs.

El projecte es va començar agestar al febrer, amb una pro-posta a les dues associacions debotiguers del barri i al Mercat delBesòs. Seguidament es va fer la

proposta al director de l’escolad’adults Martinet de Nit i al pro-fessor de les classes de pinturadel Centre cívic Besòs. El següentpas va ser la presentació de lesobres davant els docents delcentre i els comerços partici-pants. En aquest sentit, en elmuntatge de l’exposició han par-ticipat 12 establiments que for-men part de les diferents asso-

ciacions de comerciants que hanpres part en la iniciativa.

La mostra es va inauguraraquest passat dilluns al Centre cí-vic Besòs amb la lectura dels tex-tos sobre les botigues per partdels alumnes de l’escola d’a-dults. Amb aquest projecte espretén generar complicitats en-tre els botiguers participants i elsclients que reben.

El Centre cívic Besòs acollirà la mostra fins al 15 de juny. Foto: Ajuntament

El Besòs i el Maresme pinta iescriu sobre el seu petit comerç » Neix una mostra de quadres i relats relacionats amb les botigues locals» L’exposició té com a objectiu la dinamització comercial de la zona

L’Eix Clot escalfa motors per a un juny farcit d’activitats

ACTIVITATS4L’Eix ComercialClot prepara de cara a aquestmes de juny dues activitats peranimar les vendes i dinamitzar lazona. En aquest sentit, el pròximdissabte 14 de juny se celebraràuna jornada al parc del Clot sotael nom d’Entreteixint Sant Mar-tí: teixint els barris, amb motiudel Dia Mundial de Teixir en Pú-blic, que se celebra justamentaquell dia. A partir de les 6 de latarda, tres botigues dels barris delClot, del Poblenou i Sant Martí

organitzaran, amb la col·labora-ció de l’associació comercial, totun seguit d’activitats relaciona-des amb l’art de teixir.

L’endemà tindrà lloc la Mos-tra de Comerç de l’Eix Clot, unajornada comercial i festiva queocuparà l’avinguda Meridiana,entre els carrers Corunya i Va-lència. Durant aquesta cita hihaurà tallers infantils, des-comptes i ofertes dels comer-ciants de l’eix i dos escenaris ambespectacles diversos.

Tot a punt per al Mercatd’Estiu de l’Eix Poblenou

MOSTRA4Per tal de donar visi-bilitat al comerç de proximitat,l’Eix Comercial Poblenou cele-brarà una nova edició del Mercatd’Estiu durant aquest pròximcap de setmana. La mostra esta-rà ubicada al passeig de Calvell,cantonada amb la rambla del Po-blenou. També es podrà visitarl’exposició Poblenou, Petit GranComerç, que romandrà obertadurant els dies de la fira a Can Sa-ladrigras.

Els actes començaran demàpassat amb diversos tallers, ac-tuacions musicals a l’escenarique s’hi instal·larà i activitatsinfantils i castells inflables. L’en-demà seguiran els tallers i les ac-tuacions musicals, i com a colo-fó de la festa el dilluns dia 9, fes-tiu a la ciutat, a partir de les 6 dela tarda se celebrarà una exhibi-ció de dansa a càrrec de l’Asso-ciació Alocubano & Zuma FranPoblenou.

RedaccióEL BESÒS I EL MARESME

Els Encants acullen la primerafira ‘Vintage in Barcelona’

FIRA4Els aires retrovan aterrarals Encants aquest passat diu-menge amb el primer festivalvintage de Barcelona, una citaadreçada als amants de la roba,objectes i música d’altres èpoquespassades. Vintage in Barcelonavol convertir-se en un referent detot allò retro i exaltar els valorsdel passat com la reutilització, lapromoció del negoci antic detota la vida i els valors tradicio-nals. Des de les 10 del matí i finsa les 8 del vespre, els carreronsdel mercat dels Encants van

aplegar a un bon nombre denostàlgics a la recerca d’una peçade roba antiga o d’un disc evo-cador de records passats.

La fira va comptar amb unaàmplia zona d’exposició i vendade productes de línia vintagepercomprar, vendre o bescanviar. Amés, també es va instal·lar un es-pai dedicat a la música del pas-sat i un racó amb exposicions defotografia diverses. Tot plegat,una gran cita que no només volconsolidar-se com a referent alsEncants, sinó a tot Barcelona.

La fira vintage va ocupar els Encants durant tot el diumenge passat. Foto: Arxiu

Mostra | Torna la Eat Street, la fira del menjar urbàLa segona edició de la fira Eat Street va celebrar-se a finals del mes de maig

al recinte Palo Alto del Poblenou. Aquesta mostra gastronòmica va posar en valor els àpats que es poden menjar mentre es camina pel carrer i va

demostrar, a més, que es pot menjar sa i saludable a un bon preu.

Entrevista21 | 5 juny 2014 líniasantmartí.cat

Diversos eixos comercialssituats a les zones turísti-ques de la ciutat volen cre-

ar una nova plataforma que de-fensi els seus interessos, més pro-clius a deixar obrir els festius. Al-guns d’ells són membres de laFundació. Existeix desunió entreels comerciants barcelonins?Estem en una societat democràtica.No estic en contra que la gent es pu-gui organitzar com cregui conve-nient per tal de defensar els seus in-teressos. Tanmateix, creiem queaquests interessos es defensen mi-llor entre tots units per tenir més for-ça davant les administracions.

Els impulsors d’aquesta plata-forma, algun dels quals no formenpart de la Fundació, volen arros-segar eixos com Barnacentre.Sé que no és el seu desig trencar laFundació. Ho fan perquè creuenque així defensaran millor els seus in-teressos. Quan aquesta qüestió dei-xi de bullir, tot es reconduirà. Hi hamoltes coses que ens afecten, i totsjunts segur que les defensem millor.

Ells es queixen que en el pacte en-tre comerciants i Ajuntament delmarç sobre els horaris comercialsno es va tenir en compte els eixosturístics…Vam pactar el que crèiem que era elmillor per al conjunt de la ciutat, em-parats en l’estudi que va encarregar

l’Ajuntament per veure la incidènciaque tindria l’obertura dels festius ala ciutat. Com a Fundació vam ele-gir la solució que beneficiava els ei-xos centrals i no perjudicava els altres.

Es va fer pensant en el turisme,llavors?Aquest acord va dirigit exclusiva-ment al turista que ve de pas uneshores determinades, no a la perso-na que ve una setmana de visita, quepot anar a comprar quan vulgui. Tan-mateix, cal canviar el ritme perquèla ciutat es pugui relaxar durant undia almenys. Això ho valora molt elvisitant. Barcelona s’ha d’adaptaral turista, però sense que això puguicanviar el nostre model comercial.

S’han de delimitar les zones tu-rístiques de la ciutat perquè pu-guin obrir els festius amb mésafluència de turisme?Cal estudiar la possibilitat que es pu-guin establir algunes parts de la ciu-tat com a zona turística, però no enla seva totalitat.

Sembla que en el serial dels ho-raris comercials tothom està dis-posat a dialogar però encara nohi ha acord, almenys en l’aspec-te polític. A qui creu que li tocamoure fitxa en aquesta qüestió?El sector comercial va fer els deures,però els grups municipals no es vanposar d’acord al Ple. El que no volemés interferir amb les nostres opi-nions en les negociacions que tenenels partits polítics. La nostra voluntatés que arribin a un acord perquè allòque vam convenir entre els comer-

ciants es pugui aplicar a l’estiu. Enaquest sentit, la Fundació es va des-enrocar de la posició de no voler obrircap festiu quan l’alcalde ens va de-manar que ens poséssim d’acord so-

bre el tema. Vam fer un pas impor-tant: vam abandonar la posició de novoler obrir cap festiu. Va ser un esforçde flexibilitat que és d’agrair.

Valoreu positivament que l’A-juntament intenti fer polítiquesperquè els turistes visitin altresparts de la ciutat?Els turistes que vénen a Barcelonasolen repetir. Busquen al·licients.Amb molt bon criteri, ara s’intenta es-ponjar al màxim el turisme per totala ciutat. I nosaltres estem total-ment a favor d’aquestes mesures.

Es ven més per obrir més hores?Està demostrat que on hi ha lliber-

tat d’horaris, com en altres zones del’Estat, augmenta l’atur i tanquenmés establiments. Si obres més ho-res no vens més.

En els últims mesos s’estan anun-ciant nombroses ampliacions degrans superfícies comercials aBarcelona i la seva rodalia. Està enperill el model català de comerç?No existeix una manca d’oferta co-mercial, és justament a l’inrevés. Elque demanem és que aquestesampliacions es dediquin a activitatsno comercials.

Segons l’IcoB, durant el primer tri-mestre de l’any hi ha hagut unafrenada en la caiguda de les ven-des. Es pot dir que el comerçbarceloní està veient la llum al fi-nal del túnel?És la constatació que estem a puntde trobar terra. Esperem que no hihagi factors externs que ens facincanviar aquesta incipient recupera-ció. Demanem polítiques econò-miques actives perquè facilitin el con-sum. El poder adquisitiu de les per-sones ha baixat, però quan la gent re-cuperi la confiança en l’economia ipugui gastar una mica més, es tor-narà a posar en funcionament la mà-quina del comerç.

Creu que després d’aquesta cri-si el teixit comercial s’ha enfortit?Aquesta crisi ha servit per fer méscompetitives algunes empreses.Tothom s’ha posat les piles i ha bus-cat fórmules per tirar endavant.Qui aconsegueix superar les crisis ensurt més enfortit.

Les Jornades de Comerç Urbà deBarcelona es van tancar darrera-ment. Són les qüestions que pre-ocupen els botiguers europeus lesmateixes que les dels catalans?Les jornades van ser un èxit total, onvam poder comprovar que els gransproblemes dels comerciants són elsmateixos a tots els països. El mésgran és la llibertat d’horaris. Aques-ta és la lluita que ara per ara té el sec-tor davant dels governs.

Quins són els reptes de futur dela Fundació Barcelona Comerç?El més important és intentar posar-nos tots d’acord. La Fundació ha deser un paraigua prou ampli perquèhi capiguem tots a sota. Hem d’a-guantar entre tots aquest paraiguaper tirar endavant, amb les diferèn-cies que hi puguin haver entre no-saltres. No hem de ser personalistesi mirar només pel nostre bé, sinó pelde la ciutat, de Barcelona.

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Vicenç Gasca posa èmfasi en la unió dels comerciants barcelonins alvoltant de la Fundació BCN Comerç, després que el debat sobre els

horaris es reobrís amb la negativa del Ple a l’acord per obrir més festius

“La Fundació ha de ser un paraigua

on hi capiguem tots a sota”

“Barcelona s’ha d’adaptar al turismesense canviar el seu model de comerç”

5 juny 2014

Esports| 22


El Seveners de Toulouse va serl’equip que es va endur el trofeuBarcelona Sevens, disputat a fi-nals de maig al camp de rugby dela Mar Bella.

Aquesta competició, que en-guany celebrava tretze anys devida, està organitzada per RugbyBarcelona, la marca que agluti-na els set clubs històrics de la ciu-tat: el CN Poblenou-Enginyers,l’ARPN, BUC, Gòtics RC, FCBarcelona, Químics ER i CEU.Un total de vuit clubs van dis-putar el torneig, entre ells elRugby Barcelona, el BarbarianCatalans –també de Barcelo-na–, el Schweff RFC anglès, elDundee escocès i el Sevenersfranccès, entre altres.

Rugby Barcelona va finalitzaren quarta posició, i segons el

seu seleccionador, Sergi Morera,l’equip està “orgullós de la feinafeta”. Morera va afegir també que“és important demostrar i apren-dre de joc que fan els clubs d’al-tres països”.

Aquest torneig s’ha consolidatcom una cita esportiva de refe-rència a la ciutat. Jordi Homs,

president de Rugby Barcelona, vaassegurar per la seva banda que“jugar contra equips estrangersens ajuda a exportar la marcaBarcelona”.

Rugby Barcelona va néixer ainicis del 2011 com una aliança desis clubs històrics de la ciutat, toti que ara ja són set.

La selecció del Rugby Barcelona va finalitzar en quart lloc. Foto: Rugby BCN

El Seveners de Toulose s’endúel trofeu Barcelona Sevens

» L’equip francès guanya aquest tradicional torneig de rugby català» El campionat aplega vuit conjunts de tot el continent a Sant Martí

El Fòrum acollirà l’ExtremeBarcelona a finals de mes

POLIESPORTIU4Més de 250 ri-ders internacionals participa-ran en l’Extreme Barcelona, undels festivals d’esports d’acciómés importants del continent,que tindrà lloc els pròxims dies28 i 29 de juny al Parc del Fòrum.

La cita comptarà amb 15 mo-dalitats de competició correspo-nents a 8 disciplines esportivescom l’skateboard, el BMX, l’sco-otero el longboard, entre altres.

Aquesta competició agafarà elrelleu dels X Games Barcelonaque es van celebrar a la capital ca-

talana l’estiu passat, ja que a fi-nals del 2013 la cadena ESPN vaanunciar que cancel·lava la ce-lebració d’aquests jocs a la ciutatper raons econòmiques.

Enguany està previst que hiparticipin esportistes provinentsde 25 països diferents. A més,s’enllestiran zones obertes habi-litades perquè els assistents pu-guin experimentar la pràcticad’aquests esports en primerapersona. Un pas més en la con-solidació dels esports extrems ala ciutat de Barcelona.

Barcelona escalfa motors pera la Setmana de la Bicicleta

CICLISME4Entre els dies 10 i 15de juny, Barcelona promouràl’ús de la bicicleta en l’entornurbà amb la quinzena edició dela Setmana de la Bicicleta.

Per altra banda, l’Ajunta-ment organitzarà de forma con-junta amb les entitats vinculadesa la bicicleta de l’1 al 5 de juliolun seguit de tallers bàsics iavançats de mecànica per a bi-cicletes. Al juny, però, es des-envoluparan al carrer activitatsde marcatge, registre, diagnòs-

tic i punt d’informació i pro-moció de la bicicleta.

La programació de la Set-mana de la Bicicleta inclou cir-cuits infantils, punt d’InspeccióTècnica de Bicicleta (ITB), con-curs de fotografies, pràctiquesper als adults que vulguin apren-dre a anar en bicicleta, rutesguiades, passejades per la ciutat,bicicletada nocturna i compra-venda de segona mà. Tot per im-pulsar un mitjà de transportsostenible i sa.

Johan Cruyff, a la Mar Bella enla cloenda de la temporada

COL·LABORACIÓ4La FundacióJohan Cruyff va celebrar la tra-dicional festa de final de curs ales instal·lacions del CEM LaMar Bella el passat divendres 29de maig. Més de 1.000 partici-pants van poder gaudir de les di-verses propostes plantejades desde l’organització.

El president de la fundació,l’exjugador de futbol holandèsdel FC Barcelona Johan Cruyff,va ser present durant l’acte. La

seva fundació dedica els seus es-forços i treball al voltant delsnens, nenes i joves amb disca-pacitat i necessitats especials.

Jaume Mora, president delConsell de l’Esport Escolar, queté la seu al CEM La Mar Bella, varecollir de mans de l’holandès ungran mural en el qual queden re-flectits els 14 valors de la funda-ció que ell presideix. Aquestmural quedarà exposat de ma-nera permanent a la Mar Bella.


A poc a poc, els esports extrems s’estan obrint camí a Barcelona. Foto: CEEB

Futbol | El Júpiter finalitza setè a la classificacióEl Júpiter ha finalitzat a la setena posició del grup 1 de Primera catalana. En l’última jornada

el conjunt martinenc va perdre a domicili contra el Farners per un gol a zero, en un partitdisputat aquest passat dissabte. A més, fa pocs dies es va conèixer la notícia de la renovació

de l’actual tècnic Juanjo García, que continuarà un any més a la banqueta gris-i-grana.

Agenda23 | 5 juny 2014 líniasantmartí.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQDIVENDRES 6 DE JUNY20:00 Espectacle de dansa Zwei, a càrrec de la

companyia Hand Made Dance. Una creació ex-perimental que culmina amb la mirada delpúblic i l’acció innata de relacionar concep-tes. / Centre cívic Can Felipa.

DIMARTS 10 DE JUNY19:00-20:00 Taller de sevillanes, on els parti-

cipants podran aprendre a ballar els passosd’aquest tradicional ball andalús. Curs a cà-rrec de Carmen López. / Centre cívic Sant Mar-tí de Provençals.

DISSABTE 14 DE JUNY10:30-12:00Taller de swing, una activitat que

permetrà els participants aprendre aquest ballsorgit als Estats Units com a passos de dan-sa improvisats. A càrrec de Judit Torres i Jor-di Martí. / La Farinera del Clot.

FINS AL 7 DE JUNYMatí-Tarda Llums i reflexos. Exposició que re-

flexiona sobre la llum i el reflex. Els fruits quedonaran aquestes reflexions seran individualsi alhora col·lectives, en materials com elpaper, el vidre o el fang. / La Farinera del Clot.

A PARTIR DEL 15 DE JUNYMatí-TardaA càrrec de l’Ateneu del Clot i de la

Farinera, arriba un cop més la Mostra Foto-gràfica Fotoclot, de temàtica lliure. Enguanyaquest certamen arriba a la seva tretzena edi-ció. / La Farinera del Clot.

DIMECRES 11 DE JUNY17:00 Ioga amb nadons. Una activitat per prac-

ticar aquest art oriental amb els nadons, as-pecte que afavoreix la relació amb la mare./ La Farinera del Clot.

DIVENDRES 13 DE JUNY18:00 Contes màgics en la parla valenciana de

la Marina Baixa, a càrrec de Blai Senabre i lacol·laboració d’Anin. L’edat recomanada perparticipar són els 4 anys. / Biblioteca Ramond’Alòs-Moner.

DIJOUS 12 DE JUNY9:00-13:00 Trobada d’spiribol organitzada pel

Consell de l’Esport Escolar de Barcelona,que tindrà lloc a la Mar Bella.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Més de 3.000 alumnes de primària decicle inicial, mitjà i superior (6 a 12 anys)acompanyats pel seu respectiu pro-fessorat participen durant la jornadad’avui a la Festa d’Educació Viària quees duu a terme al recinte del Fòrum.

Jornada interactivad’educació viària

5 i 6 de juny de 10:00 a 16:00

En el marc de les xerrades i col·loquisque organitza el Centre cívic Besòs, elpròxim dilluns 16 de juny serà el tornde parlar del flamenc, aquest art tra-dicional que compta amb molts se-guidors a Barcelona.

TertúliaFlamenc

Dl. 16 de juny a les 20: 00

Morning Gloryville Barcelona és una ex-periència de ball immersiu pels que vul-guin desafiar la cultura del matí i co-mençar el dia amb estil. / Centre cul-tural la Farinera del Clot.

DansaMorning Gloryville BCNDj. 12 de juny durant el matí

El CEM La Mar Bella acollirà el pròximdiumenge dia 15 la trobada de cloendade la temporada i les fases finals de di-versos esports.

TrobadaCloenda i fases

Dg. 15 de juny de 8:00 a 17:00

| 24 5 juny 2014líniasantmartí.cat Pròxima edició: 19 de juny

liniasantmarti 48

Documents