LIDERATGE I SEGUIDORS

Si cerquem a Google la paraula “leadership” (lideratge) apareixen aproximadament 126 milions

de referències; si ho fem a la llibreria virtual amazon.com apareixen gairebé 75.000 llibres o

articles. Per contra, si cerquem a Google el terme “followership” (seguiment) apareixen

126.000 referències i a amazon.com només 169. Avui en dia el lideratge està de moda i es

parla i s’escriu molt dels grans líders però massa sovint s’oblida el paper que juguen els

seguidors.

Hem d’entendre que no hi ha lideratge sense seguidors. El lideratge no és una cosa que el líder

fa als seus seguidors, sinó que ho fa amb ells. En l’estudi del lideratge és molt important

analitzar no només les característiques i el comportament del líder sinó també les expectatives

i necessitats dels seguidors. Apareix d’aquesta forma un visió molt “marquetiniana” del

concepte lideratge: el líder com a identificador i satisfactor de les necessitats dels seus

seguidors en vista a la consecució d’uns objectius comuns.

Segons alguns estudis publicats recentment, l’aspecte que més valoren els seguidors dels líders

és l’autenticitat, és a dir, que siguin honrats i fidels a les seves conviccions. En segon lloc,

valoren la passió, que el líder sigui capaç de transmetre entusiasme, optimisme, energia

positiva. En tercer lloc apareix la capacitat de donar sentit a la tasca que estan fent els

seguidors. En quart lloc, destaca la capacitat de fer grup, d’aglutinar esforços en busca d’un

objectiu comú. Si ens en adonem, les capacitats més valorades i més demandades pels

seguidors als líders, tenen a veure, bàsicament amb la relació. En aquesta línia, els

coneixements tècnics resten en un segon terme i els seguidors aposten per líders que

gestionen eficientment la relació amb ells. El lideratge és bàsicament una relació personal.

Tot i que l’estudi del seguiment o followership és encara molt desconegut, no és pas un tema

recent. De fet, l’any 2000 els professors britànics Robert Goffee i Gareth Jones van publicar a la

prestigiosa revista Harvard Business Review un article titulat “Why should anyone be led by

you?” (Per què algú hauria de ser liderat per tu?) Aquesta és la primera pregunta que feien als

directius quan es reunien amb ells. Gairebé tots es quedaven en blanc i no sabien que

contestar. I, tal i com diuen, els líders no poden fer res sense els seguidors. Aconsellen que els

directius s’esmerin en trobar formes per motivar els seguidors i aconseguir el seu compromís

per assolir els objectius de l’empresa. (Anys més tard, l’article es convertia en un best-seller

sobre lideratge a nivell mundial).

Arrel d’això van començar a investigar i es van adonar que, a part de les tasques i

responsabilitats tradicionals i ja conegudes dels líders (visió, energia, autoritat, direcció

estratègica...), els líders inspiradors també compartien 4 característiques certament

sorprenents. La primera d’elles és la de reconèixer la seva feblesa. Aposten per que el líder

reconegui algunes debilitats, ja que a la gent no li agrada treballar amb líders perfectes. La

segona característica identificada és la capacitat de captar i interpretar subtils senyals

personals que permetin al líder entendre realment el que està passant i així poder deixar fluir

la seva intuïció. En tercer lloc trobem la pràctica de la empatia. Els autèntics líders es

preocupen realment pels seus treballadors i s’esforcen en donar al seus seguidors no el que

aquests volen, sinó el que necessiten per aconseguir el seu màxim rendiment. Com a darrera

característica identificada, i sota el meu parer, la més important, tenim la capacitat dels líders

d’atrevir-se a ser diferents. Capitalitzar les pròpies singularitats ajuda al líder a reforçar el seu

lideratge i motiva els seguidors a rendir més.