l'econòmic - primer número

leconomic.cat ANY 1 | NÚMERO 1 | DEL 19 AL 25 DE JUNY DEL 2010 2€

I ANÀLISI SOBRE L’EMPRESASETMANARI D’INFORMACIÓ

AGROINDÚSTRIA PÀGINA 8

Guissona invertirà 30milions en una novaampliació productiva

J. HUGUET, CONSELLER D’INNOVACIÓ PÀGINES 20-21

«Algèria acollirà unaplataforma d’aterratged’empreses catalanes»

L’EMPRESAAPRÈN A VIURE ENL’ESCASSETAT

El model de cartera creditícia basat en entitatslocals passa a la història i entren en escena els

bancs estrangers i els inversors privats

Els directors financers esdevenen la figura clauen la gestió de la crisi: aturen el cop i preparen

les pimes per a un entorn de capital escàs

j pàg. 2 a 6

SOBREOFERTA IMMOBILIÀRIA PÀGINA 26

Reduir el dèficit públicés possible sense tocarni sous ni pensions

COMPTES DE L’ESTAT PÀGINES 24-25

OFICINES FANTASMASant Cugat acumula 133.000 m² de despatxos lliures, que representengairebé el 20% del mercat disponible de l’àrea metropolitana

1429

52/1

0038

13®

2 L'ECONÒMIC

FOCUS

La crisi ha representat la fi d’un model de finançament empresarial basat gairebé enexclusiva en carteres de caixes i bancs domèstics. Les empreses s’obren a les entitats de forai als inversors privats, però només les que ofereixin rigorositat hi podran accedir

Les empreses aturen elcop i preparen lesfinances per a la postcrisi

FRANCESC MUÑOZBARCELONA

Genebre, un grup empresarialcatalà líder mundial en la fabri-cació de vàlvules i aixetes, estàcercant un banc als Estats Unitsper renovar la seva cartera credi-tícia. La situació viscuda el 2008,d’escanyament del crèdit, queencara persisteix, ha fet veure alseu director general, Miquel Pa-rís, que el model de finançamentque havien tingut fins aquell mo-ment està «exhaurit» i que calreplantejar-se’l. Fins a l’agostd’aquell any, les necessitats fi-nanceres de l’empresa –bàsica-ment crèdit per a l’exportació

(Genebre té presència comercialen 80 països) i líquid per al circu-lant– les cobria un pool formatper dotze bancs i caixes espa-nyols. Algunes entitats han estatintervingudes i altres estan enprocés de fusió o comprades. Pa-rís creu que entestar-se a mante-nir aquest esquema és limitar-sei que el que toca ara és cercar fi-nançament en altres parts: in-versors privats (family offices,societats de capital de risc o socisfinancers independents) i bancsa l’estranger.

Josep Badia, president d’AS-SET, l’associació espanyola queintegra als directors financers itresorers d’empresa, assegura

que «de diner, n’hi ha, però hafugit del sistema financer tradi-cional i s’ha concentrat en menysmans. Saber-lo trobar exigeixuna nova mentalitat».

Per què Genebre ha posat ell’atenció en els EUA? «Perquè ala banca privada nord-america-na hi ha diner disponible per aempreses ben gestionades, enuna situació sanejada i amb plade negoci per a tres anys», res-pon el màxim executiu del grup.

Aquest procés s’està seguintamb atenció a AMEC, l’Associa-ció Multisectorial d’Empreses,que agrupa molts dels fabricantsde béns d’equipament de casanostra. Per aquest col·lectiu, el

finançament és clau i no nomésper al funcionament propi, sinóper a la seva competitivitat, jaque el finançament de la maqui-nària s’aporta com un valor afe-git a la venda. Per tant, la crisi elsva afectar doblement perquè lesentitats creditícies no sols vanposar en el punt de mira les sevesfinances sinó també les dels seusclients. «Les nostres empresesestan negociant amb altres enti-tats financeres diferents de lestradicionals de manera especta-cular», explica Joan Tristany,director general d’AMEC.

En la decisió s’endevina tambéuna reacció al tractament rebutel 2008. «De la nit al dia, la situa-

ció va canviar radicalment i delmes que es trigava habitualmenten els processos de renovació deles línies de crèdit es va passar aun altre termini en què no es bai-xa dels quatre mesos», explicaParís. En un context internacio-nal de força inestabilitat i de ma-jor risc (la producció baixava il’endeutament empresarial eramolt elevat), les entitats van op-tar per dilatar el temps de resolu-ció de les operacions i poder ana-

litzar l’evolució de les company-ies i saber com els afectaven lescaigudes de les vendes. Paral·le-lament, la consigna era reduirl’exposició al risc per la via de su-primir línies de crèdit i millorarles garanties dels préstecs, totconvertint les pòlisses, que és unproducte a curt termini, en hipo-teques, que és de llarg termini iamb garanties patrimonials. Enaquesta confusió tothom va pas-sar a ser sospitós: empreses ben imal gestionades, empreses poc omolt endeutades, empreses desectors molt exposats a la crisis i

JOAN TRISTANY DIRECTOR GENERAL D’AMEC

Les empreses estannegociant amb altresentitats diferents demanera espectacular

Radiografia del risc

FONT: EUROSTAT/BANC D’ESPANYA/INFORME ANUAL DE L’EMPRESA CATALANA 2008

ENDEUTAMENT DE LES SOCIETATS NO FINANCERES A EUROPA ENDEUTAMENT DE LES SOCIETATS NO FINANCERES A ESPANYA PER SECTORSDeute/Excedent brut d’explotació. En percentatge Deute/Resultat econòmic brut. En percentatge

CAPITALITZACIÓ DE L’EMPRESA CATALANAFons propis/Passiu. En percentatge

RÀTIOS D’AUTOFINANÇAMENT I DIVIDENDSAutofinançament/Valor afegit x 100 Dividends/Valor afegit x 100

200

400

600

800

1.000

97 99 01 03 05 07 09

ESPANYA FRANÇA ALEMANYA ITÀLIA PORTUGAL BÈLGICA UEM

250

700

1.150

2000 2002 2003 2004 20052001 2006 2007

INDÚSTRIA MANUFACTURERA ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES CONSTRUCCIÓ

AUTOFINANÇAMENT DIVIDENDS

SUBMINISTRAMENT D’ELECTRICITAT, GAS I AIGUA VENDES A L’ENGRÓS I AL DETALL HOTELS I RESTAURANTS TRANSPORT, EMMAGATZEMAMENT I COMUNICACIÓ

0

5

10

15

20

25

0,089

0,440,39

0,43 0,41

91 93 95 97 99 01 03 05 07 89 91 93 95 97 99 01 03 05 07

0,1

0,2

0,3

0,4 0,36

19,8

26,930,8

23,9

0,34 0,37 0,36

8,78,5

5,5

9,0

23,7

8,86,2

DEL 19 AL 25 DE JUNY DEL 2010 3

A Faust, Goethe fa dir al perso-natge de la Prudència: «Dos delsenemics de l’home, esperança ipor, retinc, encadenats lluny delpoble. Obriu pas, que esteu sal-vats!» Semblaria ser que final-ment van trencar les cadenesperquè l’esperança, o la seva ger-mana la confiança, i la por s’hanrevelat com els dos grans actorsen l’escena d’aquesta crisi. Unaconfiança excessiva va portar aun sobreendeutament de les em-preses, i de la societat en conjunt,fins que la caiguda dels resultatsva fer variar la percepció del riscassumit i el pànic es va fer propie-tari de la situació. La crisi estavaservida.

Així doncs, tot es comença agestar en els anys de bonançaeconòmica. El 2007 i a escalamundial l’endeutament de lesempreses mantenia el ritme crei-xent que havia caracteritzat ladècada, però de cop i volta els be-neficis es van frenar. La prima derisc (relació entre endeutament iresultats) va començar a créixer.

Per què les empreses no vanaturar el ritme d’endeutament?«Per la confiança. Feia moltsanys que hi havia un creixementeconòmic i alguns experts ja par-laven de la fi dels cicles», apuntaJoan Ramon Rovira, director delgabinet d’estudis econòmics de laCambra de Barcelona. El cas ésque la prima de risc, que deter-mina el tipus d’interès del crèditcorporatiu i el rendiment deldeute públic a llarg termini, vainiciar un camí ascendent que noha abandonat. Això ja estava suc-ceint quan l’estiu del 2008, la cri-si de les hipoteques subprime es-clata i fa encara més evident elsproblemes del sistema financer.

RISCOS. En aquell moment, l’em-presa catalana aparentment noreflectia greus tensions en les fi-nances; la capitalització encaraestava en uns nivells acceptables,si bé la liquiditat, la tresoreria il’autofinançament s’havien re-duït. «La mitjana amagava unarealitat molt diversa. Algunesempreses i algunes entitats fi-nanceres assumien massa ris-cos», explica Oriol Amat, econo-mista i autor de l’Informe anualde l’empresa catalana 2008.

De cap altra manera es pot ex-plicar que, per exemple, HabitatInmobiliaria comprés Ferrovialamb només un 6% de fons propis.«Com és possible que els bancsfinancessin això? I com és possi-ble que els accionistes no capita-litzessin les empreses?», es pre-

gunta Amat, i la seva resposta ésque «en èpoques d’eufòria esperd de vista el rigor».

Segons dades del Banc d’Espa-nya, el deute empresarial espa-nyol en relació amb el PIB ha pas-sat del 45% el 1997 a gairebé el130%, el 2009. Tal com assenyalael banc central, per rebaixar elrisc cal avançar en la reducció del’excés d’endeutament. I quina ésla part que cal eixugar? Joan Ra-mon Rovira estima que és unatercera part del total acumulat. Elproblema és com fer-ho: ja quesense nou crèdit no és possibleinvertir, i sense inversió no es potgenerar nova riquesa per reduirl’endeutament i, a més, cal tenirpresent que els bancs i caixes sónpart del problema. A més sensepoder devaluar la moneda la sor-tida de les exportacions es com-plica. En aquests moments, el di-lema econòmic és si aquesta si-tuació pot conduir a l’estanca-ment econòmic.

Els anys que vamviure perillosament

F. M. BARCELONA

PALANQUEJAMENT. Es

calcula que les empreses

han d’eixugar una tercera

part del deute acumulat

Miguel Ángel Fernández Ordóñez ésgovernador del Banc d’Espanya. ARXIU

Hi ha el risc queaquesta situaciócondueixi al’estancament

sectors poc exposats... «Ens vancomençar a mirar amb lupa», eslamenta París.

El desconcert i malestar del di-rector general de Genebre és elmateix que el de molts gestorsd’empresa catalans en el mo-ment de l’esclat de la crisis finan-cera. Joan Tristany descriuaquell moment d’una maneramolt gràfica: «Ens van acostarels pals de la porteria.» De sobte,es va perdre la folgança que ha-vien gaudit fins aquell moment iel codi de la comunicació tambées va alterar. Josep Castellà, eco-nomista i coordinador de la xar-xa de consultors de Pimec, expli-ca que el primer que va percebrel’empresari en la seva nova rela-ció amb les entitats financeres ésun canvi en el llenguatge:«S’abandona la forma planera idirecta de parlar i s’adopta unllenguatge tècnic acompanyat dedemandes d’estudis i paràmetressobre la salut financera de l’em-presa, que l’empresari no en-tén.» El context econòmic haviacanviat i els responsables de ges-tió del risc de les entitats havienpassat a la primera línia d’actua-ció, relegant a un segon pla el di-rector de l’oficina bancària. Al-guns d’aquests directors tenienun perfil bàsicament comercial,que havia estat molt útil en la faseexpansiva, però que no era el quees necessitava en el nou entornd’alt risc. Aquesta reorganitza-ció funcional que algunes enti-tats van dur a terme en el punt àl-gid de la crisi, va comportar unveritable maldecap financer amoltes empreses.

Castellà explica el cas d’una fir-ma industrial del metall amb unafacturació de 20 milions d’eurosque havia dipositat tal confiançaen el director de la sucursal del’entitat financera de la qual erenclients que pràcticament es po-dria dir que feia les funcions deresponsable financer de la com-panyia. Un dia van rebre una ne-gativa a una sol·licitud de préstecque havien presentat i en dema-nar una justificació descobreixenque el director de l’oficina havia

estat substituït: «Es van quedarsense director financer», afirmaCastellà. El cas d’aquesta empre-sa no és una excepció, més aviatera la norma d’una part impor-tant de les petites empreses, queper la seva dimensió, no teniauna mínima estructura de gestiófinancera, però, i això és el méssorprenent, també ho era enmoltes empreses amb una di-mensió mitjana, segons explica

Fran de la Torre, director del de-partament financer i de consul-toria estratègica de Pimec: «Laconseqüència és que en el mo-ment que esclata la crisi, bonapart de les empreses tenien undesconeixement total de les se-ves finances i confiaven en el di-rector de l’oficina, l’actuació delqual estava condicionada per bo-nus i variables.»

REDIMENSIÓ.Aquest model de ges-tió de les finances empresarials ésel que entra en crisi el 2008. Enuna primera fase, l’esforç de lesempreses es va concentrar enaturar l’impacte inicial, redi-mensionant l’estructura a la novarealitat, reduint costos i a vegadesplantilles i posposant plans decreixement. En molts casos, elsbaixos nivells de capitalitzacióvan fer que les empreses, senserecursos propis ni aliens, noaguantessin el cop i haguessin detancar en fases inicials o poste-riors de la crisi. La sagnia ha estatimportant. La resta s’han adaptata un entorn de diner escàs i novesregles de joc.

Un cop superat el desconcert

inicial, es tracta de refer les finan-ces empresarials, sobre la based’un control més directe, unagestió més rigorosa, una apostaper l’austeritat i una diversifica-ció de les fonts de finançament,sense oblidar la necessitat de re-duir l’exposició al risc que suposal’endeutament excessiu. La ideaés que ja ningú no regala res i quecal guanyar-se la confiança delsector financer per la via de la ri-gorositat en la gestió. Almenysaquesta és la teoria.

La xarxa de mediació financeracreada el 2008 per Pimec per aju-dar els empresaris a afrontaraquest escenari de restricció cre-ditícia és també un instrumentmolt vàlid per analitzar l’evolucióreal de la petita i mitjana empresaen termes de gestió financera. Alcap de poc de crear el servei i par-lar amb empresaris i entitats fi-nanceres i escoltar les seves raons,van veure que la seva funció nohavia de ser fer de mediadors sinóque la seva utilitat era posar ordreen la gestió financera de les em-preses: «Per fer operacions enl’actual escenari econòmic cal fi-xar objectius i fer una planificaciófinancera, no hi ha drecera possi-ble», diu Fran de la Torre.

Josep Castellà, coordinador dela xarxa de consultors de Pimec,un servei que ha col·laborat ambmés d’un miler d’empreses enaquests dos anys, entén que a lespimes comença a veure’s que elcamí és apostar per dur a termeplans de viabilitat, plans estratè-gics a tres anys, afinar costos imarges. Però a poc a poc i a base debufetades: «Costa aconseguir quel’empresa es deixi ajudar.»

En aquest cas, Josep Badia esmostra molt escèptic sobre la su-posada presa de consciència del’empresa catalana. Afirma que elproblema no és que la figura delcap financer sigui un rara avis enmoltes empreses, sinó que moltesempreses «ni tan sols s’ho hanplantejat; funcionen amb la filo-sofia del tant cobro, tant pago».Potser és perquè encara l’objectiudiari de moltes pimes és simple-ment sobreviure.

L’empresa Teinser de Barberàdel Vallès, del grup austríacIsovolta, dedicada a lafabricació d’aïllamentselèctrics i laminats decoratius,acaba de substituir el directorgeneral i el càrrec ha estatassumit pel director financer.Un fet anecdòtic però prourevelador del protagonismeque estan tenint elsresponsables del departamentde gestió financera de lesempreses en aquesta crisi.Badia inscriu aquest fet enl’excepcionalitat del moment—«quan el vaixell fa aigües, elqui porta el soldador passa al

capdavant», afegeixTristany—, i creu que encircumstàncies normalsaquest professional ha de tenirun paper de subordinat:«Malament quan el directorfinancer cobra força, el seulloc és el de ser un bon segon,però mai no ha de suplantar elpaper del director general.»

El que sí que sembla queaquesta crisi ha aconseguit éstrencar la bicefàlia entre elsdepartaments comercial ifinancer de les empreses,tradicionalment enfrontats.La literatura costumista del’empresa atribueix als

comercials crítiques alsfinancers de posar pals a laroda, i rèpliques dels segonsals primers, en el sentit de què«el més difícil no és vendre,sinó cobrar.»

El futur implica una acciómés integrada en la qual lesestratègies comercials estiguinpautades per una gestió delrisc dels clients elaborada desdels departaments financersde les empreses. «La idea ésque només s’ha de vendre allòque se sap que es cobrarà»,afirma un portaveu de Créditoy Caución, l’asseguradora delcrèdit líder a Espanya.

Un monument al director financer desconegut

En l’esclat de la crisi,part de les empresesno coneixien les sevesfinancesFRAN DE LA TORREDEPARTAMENT FINANCER DE PIMEC

4 L'ECONÒMIC DEL 19 AL 25 DE JUNY DEL 2010

FOCUS

al tenir en compte que lamorositat i els terminis de

pagament excessivament dilatatsocasionen elevades càrreguesfinanceres a les empresescatalanes; aquestes han demantenir una gran inversió en els

C

seus actius corrents en forma desaldos de comptes per cobrar.Aquesta sobreinversió forçosa ipermanent en deutorscomercials implica unsincrements de les NOF(necessitats operatives de fons).Les NOF eren tradicionalmentsufragades amb finançamentbancari a curt termini: pòlisses decrèdit, descompte d’efectescomercials, factoring,anticipament de factures oconfirming. En períodes difícils,els diners per finançar els actiuscorrents s’han convertit en un béno només costós, sinó també

escàs. Consegüentment, lesnecessitats de finançament decirculant i els costos financersque suporten les empresescatalanes són molt més grans queels que tenen les d’altres païsoseuropeus. Per tant, els seusbeneficis minven i la sevarendibilitat disminueix. Enconseqüència, són menyscompetitives i molt mésvulnerables a la crisi financeraque les d’altres països.

Posem per exemple duesempreses que competeixen aEuropa amb el mateix producte idimensions similars. Una de les

empreses es troba a Perpinyà,factura 12 milions d’euros a l’any iel seu període mitjà de cobramentés de 54 dies. El saldo mitjà encomptes per cobrar és de1.800.000 euros, cabal que hademanat prestat a entitatsbancàries a les quals paga un 6%d’interessos. Consegüentment,el cost financer anual d’aquestaempresa de la Catalunya del Nordés de 108.000 euros.

L’altra empresa es troba aFigueres; factura el mateix que laseva competidora de Perpinyà i elseu període mitjà de cobramentés de 101 dies. El seu saldo mitjà en

comptes de clients és 3.366.667euros, capital prestat pels bancs,als quals paga un 6% d’interessos.Per tant, el cost financer anuald’aquesta empresa és de 202.000euros; o sigui 94.000 eurossuperior al cost del competidor dela Catalunya del Nord. Per aixòl’empresa de Figueres té menysbeneficis nets, menys rendibilitati és menys competitiva que el seucompetidor a l’altre costat delsPirineus.

Per què escurçar els terminis de pagament?

Pere Brachfield

RAS I CURT

Director del Centre d’Estudis deMorosologia d’EAE Business School

En aquest escenari actual carac-teritzat per la dificultat d’accedira recursos econòmics, la pràcticade finançar-se a costa del proveï-dor ha assolit una nova dimensió.Els impagaments i la morositat,històricament molt desbocats alnostre país, han arribat a nivellsd’alerta, ja que són al darrera demoltes declaracions d’insolvèn-cia.

Segons un estudi recent d’In-trum Justitia, el 2010 les pèrduesper impagaments a l’Estat vancréixer un 4% respecte del 2009 irepresenten uns 26.400 milionsd’euros. Més optimistes són elsresultats de l’índex de Crédito yCaución d’incompliment, quedes de fa dos trimestres registraun descens del nivells d’impaga-ment després de la punta de co-mençaments del 2009. La com-panyia espanyola del grup Atra-dius estima que tot i els interro-gants globals que persisteixen,com ara el de la reactivació delcrèdit financer, els riscos d’im-pagaments en les vendes a crèditestan tendint a una estabilitzacióprogressiva. Tot i aquests bons

senyals, fonts de Crédito y Cau-ción reconeixen que l’entorn hacanviat radicalment i, en relacióamb els d’abans de la crisi, els ni-vells d’impagaments s’han mul-tiplicat per tres.

Per aquesta raó, les companyiesque asseguren el risc d’impaga-ment han hagut de reinventar elnegoci. «L’assegurança no potmodificar la realitat, el que pot ferés mesurar-la i adaptar s’hi», ex-pliquen des de Crédito y Caución.Una de les conseqüències és ques’ha retallat el crèdit mig cobertper client, que va passar de 7 mi-lions, el 2007, a 5,4 milions el2008. A més, s’han sofisticat els

procediments d’anàlisi de lesempreses i s’han creat mecanis-mes d’alerta per detectar gairebéa temps real els problemes de pa-gament. «Els estudis històricssobre les empreses ja no tenen elvalor que tenien; el bon compor-tament en el pagament no és ga-rantia de pagament futur», afir-men les mateixes fonts.

COST SILENCIÓS. Per Pere Brach-field, director del Centre d’Estu-dis de Morosologia d’EAE i coor-dinador de la Plataforma Multi-sectorial contra la Morositat, méspreocupant que els impagamentsés la morositat, és a dir, quan

s’acaba pagant però tard. Primer,perquè a diferència de l’impaga-ment, el cost de la morositat noestà cobert per l’assegurança; isegon, perquè els seus perjudicissón més silenciosos: «La gent espreocupa per l’incobrable, peròno per la morositat.» Segonsl’expert, el termini de cobramentper una empresa francesa és de 57dies; a l’Estat espanyol era de 101dies el 2009 i ara estaria en els 120dies, és a dir, quatre mesos.

En aquests moments de dificul-tats financeres, els costos quecomporta la morositat podriensignificar ingressos per a les em-preses: «Es milloraria l’actiu cir-

culant i es reduiria la necessitatd’endeutar-se amb el banc», hiafegeix Brachfield. La conse-qüència del contrari és una em-presa més vulnerable i menyscompetitiva que les de la restad’Europa.

Cal pensar que a l’Estat francès,sense anar més lluny, la loi demodernisation de l’economie(LME), aprovada el 4 d’agost del2008, va dictar uns terminis depagaments màxims de 60 dies i de30 per a les administracions. Desde l’entrada en vigor de la llei, elsterminis estan disminuint consi-derablement fins a situar-se enuns 54 dies el 2010.

D’acord amb els principis bàsicsde l’LME, el 9 de juny, el Senat es-panyol va revisar i donar el visti-plau a la reforma de la llei contrala morositat. La modificació quela cambra alta va fer del redactataprovat pel Congrés ha estataplaudit per la Plataforma Multi-sectorial contra la Morositat, unaagrupació d’organitzacions sec-torials que ha fet bandera de lalluita contra la reducció dels ter-minis de pagament.

El nou text fixa en 60 dies el ter-mini màxim de pagament (30 pera les administracions), a comptardes de la data de lliurament de lamercaderia i sense que sigui pos-sible cap acord entre les parts permodificar-lo. Entraria en vigorl’any 2013 de manera progressi-va. «Falta ara el difícil repte deposar en pràctica amb la màximaambició una llei que hauria demillorar la situació de milers depimes i autònoms i reequilibrarles regles del joc a l’Estat espa-nyol», ha manifestat el portaveude la plataforma, Antoni Cañete.

Els alts nivells d’impagaments i elsajornaments en els rebuts resten competitivitati fan més vulnerable l’empresa catalana

FRANCESC MUÑOZBARCELONA

La morositatcom a via perfinançar-se

GRÈCIA

ESPANYA

ITÀLIA

EUROPA

BÈLGICA

REGNE UNIT

ALEMANYA

PAÏSOS BAIXOS

SUÏSSA

POLÒNIA

DINAMARCA

ÀUSTRIA

SUÈCIA

NORUEGA

La morositat empresarial

TERMINI MITJÀ DE PAGAMENT A EUROPA

TERMINIS MITJANS PACTATS I REALS EN EL SECTOR PRIVAT

TERMINIS MITJANS PACTATS I REALS EN EL SECTOR PÚBLIC

FONT: DEPARTAMENT ESTUDIS PMCM I INTRUM JUSTITIA

0

50

100

150

0

50

100

120

101

88

57

52

52

49

42

42

39

37

35

35

33

99

154

67101

5777

TERMINI DE COBRAMENT MITJÀ PACTAT

TERMINI DE COBRAMENT MITJÀ REAL

EUROPA TERMINI DE COBRAMENT MITJÀ PACTAT

TERMINI DE COBRAMENT MITJÀ REAL

EUROPA

TERMINI MITJÀ MÀXIM DESITJAT 47 DIES

Any 2009. En dies

Any 2009. Espanya Any 2009. Espanya26.400 M€Pèrdues per impagamentsEls rebuts no abonats suposen26.400 milions d’euros l’any.

120 diesLa morositat es disparaQuatre mesos per cobrar és lamitjana d’espera aquest any.

LES XIFRES

La reforma de la lleiimpedirà que l’acordentre el proveïdor i elclient alteri el termini

L'ECONÒMIC 5DEL 19 AL 25 DE JUNY DEL 2010

141914-1002812L


FOCUS

rran de la cri-si, es podriadir que hi hados sectorsque no han

cobert totes les expectati-ves dels empresaris: les en-titats financeres i les asse-guradores de crèdit. Sónconscients que això els potpassar factura?La situació que s’ha donatels darrers anys en algunssectors de l’activitat eco-nòmica ha estat extraordi-nària. L’empitjorament deles capacitats de pagamenti l’incompliment dels com-promisos ha estat molt alt.La nostra capacitat de re-acció a finals del 2007 va serclau per evitar grans impa-gaments als nostres clients.Tot i així estem d’acord enquè el nostre rol s’had’adaptar a unes noves ne-cessitats empresarials enun entorn molt complex iés aquí a on estem treba-llant i evolucionant.

En quin sentit?Doncs pensem que la nos-tra aportació a la postcrisiha de ser molt superior a laque ha estat fins ara i volemdeixar de ser només una as-seguradora de crèdit. Per lainformació, els coneixe-ments i els actius que tenimi per les necessitats que te-nen les empreses, creiemque podem aportat moltís-sim a l’empresari.

Per exemple?Nosaltres entenem que undels factors de competiti-vitat en la postcrisi seràcom des de l’activitat degestió de riscos es podràmillorar l’eficiència del’acció comercial, però cal-drà fer molta pedagogia i en

Aaixò treballem. Plantegemque l’activitat comercial hade ser molt sensible a l’anà-lisi de risc: que ha d’anaracompanyada de les anàli-sis de solvència, de liquidi-tat i de comportament depagaments en fases moltinicials.

Caldrà demanar creden-cials al client abans d’as-seure’s a parlar.He vist comercials als qualsels fa cosa demanar quinaés la situació econòmica delseu client; creuen que ésquelcom que incomodaràla negociació comercial,malgrat ser conscients queho acabaran fent. La idea ésque s’han d’utilitzar einesde gestió de riscos quan fasprospecció de mercat. És adir quan, vagis a buscarclients ja hauries de saber siestà guanyant diners, si téproblemes de liquiditat, siestà pagant bé...

Sembla increïble que finsara no es tingués en comp-te?Es tenia poc en compte. Lagestió comercial anava perun costat i la gestió de ris-cos del departament finan-cer, per un altre. Ara no, elcomercial no serà eficient sino incorpora en el seu pro-cés de captació de clientsl’anàlisi de risc en etapesinicials. Això val tant per almercat domèstic com, so-bretot, per a l’internacio-nal, quan fas prospecciód’una nova zona o d’un noupaís.

Fins a quin punt ens hemdeixat portar per les apa-rences?Massa sovint. Nosaltres, avegades, no hem donat totel risc a una empresa i l’em-presari ens argumentavaque havia vist les propie-

tats del client i la seva for-ma de vida, com si això fosun argument vàlid. Què potfer l’empresari?, doncsproveir-se de molta mésinformació i nosaltres l’hipodem facilitar. Perquèquan desembarqui en unnou mercat vagi a aquellsclients amb més bona foto-grafia.

Que siguin solvents i pa-guin bé. Sí. Relacionat amb això,nosaltres pensem que tam-bé mereix un canvi la gestióde la cartera de clients.Cesce està recomanant al’empresari que faci un rà-ting de la seva cartera ambels nostres criteris i que pu-gui prendre decisions, permillorar-ne la qualitat i quebàsicament consisteix asegmentar la cartera enfunció dels clients més omenys problemàtics. Apartir d’aquí hauria d’in-tentar anar corregintaquella situació i guanyarclients amb menys proba-bilitat d’impagament.

Que són els més difícilsd’aconseguirPer tant, una de les conse-qüències podria ser que

l’empresari defineixi unapolítica d’incentius varia-ble. Si un comercial vennomés a clients d’un perfilamb una major probabilitatd’impagament, potser ésperquè és més fàcil vendre ipotser hauríem de tenir unaltre incentiu. A més, nos-altres podem aplicar taxesde risc diferents i això ge-nera un avantatge compe-titiu en el sector.

A menor risc d’impaga-ment, menor prima del’assegurança?Efectivament. I això l’em-presari ho ha entès, el queno acabava d’entendre erauna prima de risc única si-gués quina sigués la quali-tat de la venda.

Quines contrapartides pottenir a l’hora d’obtenir fi-nançament?Podem vincular vendes del’empresa amb un risc su-portat per nosaltres amb elfinançament d’una entitat.En aquest sentit, Cesce hacomençat a oferir dos pro-ductes. Emetem un certifi-cat incondicional que ga-ranteix a l’entitat financerael cobrament en cas d’im-pagament. És un producte

pensat per a una part delsnostres clients. Aquestasetmana també s’ha co-mença a comercialitzar unnou producte d’apropa-ment al finançament méssenzill, més ràpid i més ge-neralitzable per a la nostracartera de clients. És unproducte vinculat al finan-çament molt més accele-rat.

S’ha pactat amb les entitatsfinanceres?Hem començat amb el BancSabadell a tot Espanya,perquè és l’entitat amb laqual hem desenvolupantaquesta eina, però aquestasetmana s’hi ha incorporattambé el BBVA i ho aniranfent la resta d’entitats fi-nanceres de manera pro-gressiva. Facilitarà les ope-racions a les empreses quetenen pòlissa amb nosal-tres, facilitant-los el finan-çament o millorant-ne lescondicions.

Tindrà molta lletra petita?No. Si l’operació està asse-gurada per nosaltres il’empresa ha sol·licitat elnostre certificat, l’entitatfinancera no hi posarà pro-blemes.

«Les operacionsque assegurempodran tenir elcrèdit garantit»FRANCESC MUÑOZBARCELONA

Joaquim MontsantDIRECTOR TERRITORIAL PER CATALUNYA I BALEARS DE CESCE

Joaquim Montsant és el director del Cesce per Catalunya i Balears. / ARXIU

L’empresari,massa sovint, s’hadeixat portar perles aparences enles seves aliances

Ara nosaltrestambé apliquemprimes diferents anivells de riscdiferents

L’activitatcomercial del’empresa ha deser més sensible al’anàlisi de risc

Si el client ens hasol·licitat elcertificat, el bancno posarà peguesal crèdit


119272/1004151F


EMPRESES

El Grup Alimentari Guisso-na (GAG), la primera em-presa de la demarcació deLleida en facturació i la pri-mera càrnia de l’Estat, in-vertirà 30 milions d’eurosen uns tres anys en una no-va planta productiva situa-da en aquesta població de laSegarra. La dotació econò-mica s’emmarca en un im-portant pla d’ampliació delcomplex industrial –l’es-corxador del qual, la Closa,ja és el més gran d’Europa-que ha comportat unes in-versions superiors als 25milions anuals de mitjanadurant els darrers anys no-més en nous equipamentsen l’empresa integral càr-nia catalana, que va factu-rar 1.079 milions d’euros el2009 i que ocupa 3.300persones, en una poblacióque no arriba als 6.000 ha-bitants.

La nova planta, que tin-drà una superfície de39.500 m² i estarà acabadaentre el 2011 i el 2012, esdestinarà a nous assecadorsi sales de productes, i tam-bé actuarà com a magatzemintel·ligent. Enguany jas’han destinat uns 5 mi-lions d’euros a l’edifici, lesobres del qual es van iniciarfa pocs mesos. Les inver-sions totals del grup ali-mentari pel 2010 serand’uns 50 milions d’euros;uns 35 es destinaran a lafinalització de l’ampliaciódel complex carni que es vacomençar fa cinc anys,amb una superfície total de180.000 m², i la resta, 15milions, es destinaran al’adquisició d’espai per anoves botigues Bonàrea.

DIVERSIFICACIÓ. Amb l’am-pliació, la firma lleidatanaha diversificat la produc-ció. A principi d’any la cor-poració alimentària va co-mençar a tractar i envasarllet, nata i plats cuinats a 1euro. A partir del mes desetembre entraran pro-gressivament en funciona-

ment noves línies d’enva-sament d’oli, vi, aigua, sucsde fruita i cremes. Tot ple-gat «suposarà un augmentd’un centenar de treballa-dors per aquest exercici,bàsicament destinats a lesnoves línies de negoci itambé a la logística, perl’increment del nombre denoves botigues franquicia-des», diu Antoni Condal,director de recursos hu-mans del grup lleidatà, queté uns 900.000 clients set-manals.

La innovació és una de lesapostes del grup. A més deles noves línies que es posa-ran en marxa aquest exer-cici, ara s’està en un procésd’estudi per valorar si l’en-titat segarrenca es llançacap a l’elaboració de pa. Ladecisió es podria prendreen els propers mesos, tot ique fins a l’any vinent noestarà «totalment definit elprocés complet». Cal re-cordar que aquesta comar-

ca és coneguda, entre altrescoses, per l’alta producciócerealista.

Amb 1,13 milions de tonesanuals de fabricació de pin-so i 354.875 tones de pro-ductes carnis processats, elGrup Alimentari Guissonatambé està en plena expan-sió amb l’obertura d’esta-bliments comercials sota lamarca Bonàrea. L’any pas-sat, l’exercici es va tancaramb 553 botigues, que vanrepresentar unes vendes de553 milions d’euros. A mit-jan maig, la xifra ja se situa-va en 366 botigues, 71 de lesquals corresponien al for-mat de Súper Bonàrea, quetenen més de 300 m².

PROXIMITAT. «Amb l’actualcomplex carni, el grup téuna capacitat productivaper distribuir a unes 700botigues», explica AntoniCondal, portaveu del GAG,que hi afegeix: «Gairebéduplicarem el nombre

d’establiments en un ter-mini d’entre sis i vuitanys.»

Gairebé la meitat de lesbotigues són a Catalunya.La resta s’obren pas a Ara-gó, a Castelló, a la ciutat deMadrid, a Guadalajara i aAndorra. La filosofia del’empresa alimentària ca-talana és poder arribar dià-riament amb els productesfrescos al lloc de destí.

Tot i la proximitat del ter-ritori francès, l’entitat pre-sidida per Jaume Alsina nopreveu apostar per l’ex-portació. En aquests mo-ments, les vendes als mer-cat exteriors se situen en-torn del 3%, un percentat-ge que podria incrementarun o dos punts, a tot estirar,de cara al futur.

La junta d’accionistes ce-lebrada el maig passat vaaprovar destinar a divi-dends la quantitat de 8,65milions d’euros, que equi-val a un dividend de 120 eu-

ros per acció. El 2009 esconsidera un bon exercici,tot i que les vendes van bai-xar un 6,7% respecte al’any anterior, bàsicamentper la reducció dels preusde les matèries primeres idel preu de venda dels pro-ductes comercialitzats(pinso i productes carnis).A conseqüència d’això, elsbeneficis del grup lleidatàes van reduir de 38 milionsd’euros el 2008 a 35 l’anypassat. «L’objectiu per en-guany és créixer entorn del8%», segons fonts de l’em-presa. L’any passat, el GAGva adquirir una fàbrica depinsos a Tremp (PallarsJussà) i va posar en funcio-nament la planta de pinsosde Bujaraloz (Saragossa).

La comercialització ani-mal representa un 63% delvolum de negoci; l’alimen-tació animal, un 23%; l’en-ginyeria i energia, un 10%;la sanitat animal, un 2%, ila resta, un 2%.

RAMON ROCAGUISSONA

Guissona inverteix 30 milions enuna nova instal·lació productivaEXPANSIÓ. El grup d’alimentació segarrenc, amb 3.300 treballadors, té una capacitat productiva per distribuira 700 botigues, pràcticament el doble dels establiments que actualment treballen sota la marca Bonàrea

Amb la nova ampliació,el Grup AlimentariGuissona ja té un estocaproximat d’un milió depernils per assecar.Aquesta xifra, però, esdoblarà en un terminid’uns dos anys i esconvertirà en una de lesempreses d’assecatged’embotits mésimportants de l’Estat.Un 80% d’aquestapreciat producte esdestina a llescar, i esdistribueix a través de laxarxa de botiguesBonàrea. La resta escomercialitza en unitatstambé a la xarxa debotigues, tot i quetambé té sortida enestabliments externs ala corporacióalimentària Guissona.

Treballadors del Grup Alimentari Guissona, en una de les línies productives de les noves instal·lacions. JUANMA RAMOS

P El Grup AlimentariGuissona és l’empresa mésgran de la demarcació deLleida tant en facturaciócom en llocs de treball. Enl’actualitat té 3.300treballadors, un 42% delsquals són immigrats. Elgrup desenvolupa el ciclecomplet: produeix lamatèria primera i l’alimentanimal, elabora elsproductes carnis i elscomercialitza a través deles botigues Bonàrea.

FACTURACIÓ

1.079 M€TREBALLADORS

3.300FUNDACIÓ

1949

GAG

LOGÍSTICA

Més de 2milions depernils


4907

-100

4219

®


EMPRESES

Industrias Titan no té lesmires posades a curt termi-ni, malgrat els estralls queestà fent la crisi en el sectorde pintures arreu de l’Estatespanyol. Aquesta cente-nària empresa catalana depintures per al bricolatge témolts plans de futur. Undels quals serà invertir alSud de França i continuarfent passes cap a la interna-cionalització, cosa que vacomençar fa vuit anys ambla compra d’una empresa aPortugal.

Ara bé, Josep Farrés, con-seller delegat d’IndustriasTitan, adverteix que la im-plantació a França no laportaran a terme fins queno se superi la crisi. «Elnostre objectiu és expandirel negoci a l’exterior ambuna base molt sòlida i obrirla fàbrica amb una claramentalitat local», puntua-litza Farrés.

Així ho han fet recent-ment amb l’obertura d’unaplanta a Tànger (Marroc),per abastir el mercat delNord d’Àfrica. Amb unainversió de 3 milions d’eu-ros, les instal·lacions tenencapacitat per fabricar10.000 tones de pinturaplàstica i donen feina a unavintena de persones. «Noés cap deslocalització en-coberta, volem vendre alMarroc», insisteix el con-seller delegat.

Ara bé, amb una baixadade la producció de gairebéel 20%, sorprèn el fet quel’empresa de pinturess’atreveixi a fer plans mésenllà de resoldre els pro-blemes de cada dia i sobre-viure a una cruenta crisique ha paralitzat tot el quesoni a construcció. Indus-trias Titan, però, s’ho potpermetre, perquè es tractad’una companyia que,malgrat tot, té una bona sa-lut.

Segons el conseller dele-gat, les claus que expliquenaquest bon estat de formaenmig d’un sector malalt

són, d’una banda, ques’han finançat amb recur-sos propis i, de l’altra, per-què en els anys del boomimmobiliari han estat fidelsal seu model de negoci i hanignorat els omnipresentscants de sirena que llança-va el sector de la construc-ció.

Ara com ara, la facturaciód’Industrias Titan prové enun 80% del bricolatge, és adir, només el 20% del vo-lum de negoci se sustentade les grans obres de cons-trucció. Justament aquestaestructura ha permès quel’empresa catalana, que enels moments de forts crei-xements en la construccióes va mantenir en la fabri-cació i venda per a petitsconsumidors, ha tingut 5punts menys de baixada deproducció que la resta delsector. «Nosaltres no somespeculadors, sinó que vi-vim de fabricar pintura»,reivindica Farrés.

Pel que fa a l’altre puntal–el finançament–, Farrésinsisteix que fins ara hanpogut evitar l’endeuta-

ment exterior a l’hora dedesenvolupar la seva acti-vitat, la qual cosa els dónala consistència suficient nonomés per tirar endavanten temps complicats sinóper fer costat als seusclients. «Som proveïdorsdes de fa molts anys d’em-preses que van molt esca-nyades en el crèdit, i nosal-tres hem de tenir múscul

per poder ajudar-les araque ens necessiten», diuFarrés. El tercer puntal quela dota de fortalesa i que es-tà també fortament rela-cionat amb el model de ne-goci és la històrica apostaper la innovació. La com-panyia fa molts anys quedesenvolupa la seva tecno-logia pròpia per innovar enprocessos i productes. De

fet, té en plantilla un equipde divuit químics investi-gadors i un dels laboratorismés grans de l’Estat espa-nyol en aquest àmbit.«Aquest és el nostre factordiferencial, al qual dedi-quem fins a 8 milions d’eu-ros l’any», hi afegeix elconseller delegat.

A més, Industrias Titans’ha convertit en una de les

poques empreses que s’au-tofabriquen la resina, undels principals compo-nents de la pintura.

Però, tot i aquesta consis-tència, l’empresa ha reduïtla seva plantilla en gairebéun centenar de personesaquest any. Ara bé, aquestareducció ha estat basada enl’acord mutu entre empre-sa i empleats: «La totalitatde les baixes han estat vo-luntàries; hem pactat ambel treballador la seva sorti-da i la major part han estatjubilacions anticipades. Nohem hagut de fer un expe-dient de regulació d’ocu-pació», recorda Farrés.

La tisorada en la plantillahaurà de servir, segonsFarrés, per afrontar la da-vallada del 20% en produc-ció i continuar treballanten els plans per a l’estabili-tat.

Industrias Titan, que té laseu al Prat de Llobregat desdel 2000, té un total de sisplantes de producció entreEspanya, Portugal i Marroci catorze delegacions co-mercials.

ANNA PINTEREL PRAT DE LLOBREGAT

Industrias Titan s’implantarà alSud de França quan passi la crisiDECISIÓ. La companyia de pintures per a bricolatge assegura que disposa del muscle financer i marca suficient persuperar els mals moments que viu el sector i manté l’aposta per la innovació en 8 milions d’euros aquest any

Josep Farrés, conseller delegat d’Industrias Titan, davant del logotip de l’empresa que té al Prat de Llobregat. QUIM PUIG

P Creada l’any 1917,Industrias Titan respon almodel d’empresaindustrial arrelada alterritori i amb uns valorsben definits que moltspaïsos voldrien. Ambcapital 100% català,propietat de la famíliaFolch, ara com ara estàencapçalada per la tercerageneració familiar i dirigidaper un equip deprofessionals.

Industrias Titan és unade les poques empresesque queden del sectorde les pintures ambcapital 100% català.

Junt a Bruguer iValentine, les tresocupaven el podid’empresa catalana, delqual van baixar les duesúltimes en seradquirides permultinacionals.Bruguer, que va néixer a

Badalona, l’any 1986 lava absorbir l’holandesaAzko Nobel. El mateixprocés de traspàs depropietat a una empresaamb el centre de decisiólluny de Catalunya haviscut BarnicesValentine, nascuda aMontcada i Reixac queva ser adquirida pelgrup portuguèsCorporaçao IndustrialDo Norte (CIN) al 1996.

FACTURACIÓ

135 M€TREBALLADORS

600ANY DE CREACIÓ

1917

INDUSTRIAS TITAN

Fetes a casaPINTURES


2984

-100

4230

T


134344-1004319L


La vocació exportadoraque sempre ha mostrat elfabricant de sofàs de gam-ma alta Perobell, així comcanvis profunds en l’estra-tègia comercial, permetenque aquesta cooperativa deSabadell estigui suportantel temporal de la crisi. El60% del volum de negocide la cooperativa, que l’anypassat va arribar als 4,2 mi-lions d’euros, es materia-litza actualment en seixan-ta-dos països.

Com explica FredericFrutos: «Si bé als anys vui-tanta, quan vam fer l’apos-ta forta pels mercats del’exportació, els nostresobjectius eren els mercatsd’Alemanya, França, Ho-landa o Bèlgica, ara trobemgrans opcions comercialsen mercats com el de laUnió dels Emirats Àrabs(UEA), on de fet ja fa dissetanys que hi som, on per ex-emple ara hi hem de serviruna comanda de 500 so-fàs.» Un encàrrec sem-blant ha vingut d’un altregran mercat emergent,l’Índia. Frutos ho té moltclar: «Aquesta diversifica-ció comercial en tants mer-cats ens ha ajudat a supor-tar la crisi, que de tota ma-nera ens ha afectat molt.»

ARA, MÉS JOVES. Amb vistaals pròxims anys, a bandade recuperar grans mercatsque darrerament havienanat de baixa, com ara elsEUA, Rússia o Mèxic, enquè es va patir la fortalesade l’euro respecte del dò-lar, la producció de sofàs esreorientarà, sense renun-ciar al segell de qualitat.«En els pròxims anys ensvolem concentrar en elmercat per a gent jove, quecomença a viure en llarspetites, i que, per tant, ne-cessita sofàs més petits, pe-rò això sí, de gamma mitja-na-alta, que és el que hemfet sempre.» En analitzarles perspectives que pre-

senta el mercat del sofà pera l’esdevenidor més imme-diat, Frutos està convençutque, si bé el segment demercat mitjà i baix no ex-perimentarà canvis real-ment importants, «al mit-jà-alt hi haurà molta com-petència, i contínuamentcaldrà aportar nous mo-dels». «Així doncs, hau-rem de fer un esforç de dis-seny, tot i que mantindremalgun dels models de la fir-ma que ja han esdevingutclàssics en el decurs delsanys.» Així mateix, l’em-presa també vol fer-se for-ta en el sector del contract(hotels, edificis adminis-tratius, equipaments), onja ha realitzat projectes devolada, com la zona VIP del’aeroport del Prat o l’hotelVela de Barcelona.

Perobell ha aconseguitanomenada al mercat delssofàs amb diverses fites:l’any 1981 va aparèixer elmodel Terzo dels dissenya-dors Pensi i Lievore; el1985, Lievore va tornar acontribuir a la consolidacióde la marca amb Premier.El 1988 va ser un dels gransanys, en termes de creati-

vitat, de Perobell, ambl’aparició de Vis a Vis i A, deDillon Wheeler i Van denBroecke i, sobretot, de Ma-nolete, un clàssic entreclàssics, obra també de Lie-vore. Anys més tard vin-drien altres models remar-cables, com ara Iroqua,Tango, London, Oberon,Metropolitan, Chocolate oAgua, i la col·laboració ambgrans noms del dissenys’estendria a Hilton, Llus-cà, Fortunato, Hoffman,Codina i altres. Com co-menta Frutos, l’empresaha mantingut sempre elcostum de treballar ambdissenyadors de diversospaïsos, d’Alemanya, Itàlia,Holanda i altres, per aixíintroduir-se en nous mer-cats.

La cooperativa no va seraliena el 2009 a la forta de-pressió que va sofrir l’eco-nomia, fins al punt que laseva activitat es va reduirun 30%. Atès que el sofà dePerobell és més aviat de se-gona compra, no va ser tantla crisi de la construcció, laque va afectar la facturacióde la firma, com la davalla-da general del consum. Enel primer terç de l’any, pe-rò, l’activitat comercialsembla anar per bon camí.«En quatre mesos hem re-cuperat moltes vendes, enbona part gràcies a la novaestratègia de mercat quehem adoptat. Ens hem de-dicat a refrescar la memòriaals clients sobre els nostresproductes; ofertes puntualsi redisseny de productes demanera que en poguéssimajustar el cost.» La presèn-cia continuada dels sofàs dePerobell a la televisió i el ci-nema ha contribuït a enfor-tir la marca. «Quan fan unaentrevista al president de laGeneralitat a TV3, el sofà ons’asseu és nostre», explicaorgullós Frutos, que ensdóna una llista llarga de sè-ries dramàtiques en què Pe-robell apareix en l’attrezzo.També hem pogut veureaquests sofàs en films dePedro Almodóvar.

EXPANSIÓ. La cooperativa de Sabadell basa en l’exportaciói l’orientació cap a nous segments la nova estratègia

JORDI GARRIGASABADELL

Perobell, el valorde la firma en elssofàs de disseny

Frederic Frutos, director general de Perobell, a la seu de la cooperativa sabadellenca. JUANMA RAMOS

P Aquesta cooperativa deSabadell ha esdevingut enels darrers anys unareferència indiscutible enels sofàs de gamma alta.La capacitat d’exportardesenvolupada al llarg delsanys li ha permèscontrarestar l’efectedepressiu de la crisieconòmica.

PEROBELLFACTURACIÓ 2009

4,2M€TREBALLADORS

32FUNDACIÓ

1978

EMPRESES

3603

36/1

0018

18®


ncara recordoquan vaig sa-ber del Xaviper primeravegada; va ser

pel seu bloc (www.xavier-verdaguer.com). Em vasorprendre el seu extraor-dinari positivisme, unafont d’inspiració per alsmoments de solitud d’unemprenedor. Després vaigtenir l’oportunitat de co-nèixer-lo en persona i enshem anat veient quan hempogut a Barcelona, Saba-dell, Silicon Valley i, perdescomptat a Figueres, lacapital del món.És una persona senzilla ipropera, que viu la vida almàxim. Després de l’èxit dela seva primera empresa(TMT Factory), ha creat In-novalley, una firma inno-vadora que desenvoluparoba intel·ligent. Fa poc, elvaig posar com a exemple«d’ambaixador català» alSilicon Valley i avui tincl’oportunitat d’entrevis-tar-lo per inaugurar la me-va secció.

Quines paraules et definei-xen?Inquietud i, entre d’altres,inquietud.

EExplica’m d’on véns...Vinc d’una família humilque m’ha inculcat l’amorpel treball. Segurament lesmillors lliçons d’emprene-doria les he après veienttreballar el meu pare.

L’educació dels pares és laclau per formar emprene-dors. Els nostres pareshaurien de fer xerrades so-bre emprenedoria!La formació és molt impor-tant i aquesta ens ve en granpart del nostre entorn mésimmediat.

Què et motiva a empren-dre?Per mi emprendre significaintentar convertir somnisen realitats, tant en la partprofessional com en la per-sonal. Em motiva llevar-me cada dia amb nous rep-tes, des d’iniciar un nouprojecte empresarial fins aintentar acabar una mara-tó.

Quins problemes et vastrobar i et continues tro-bant?Vaig emprendre el meuprimer projecte als 25 anysi en aquell moment moltsdels problemes venien per

la falta de finançament i decredibilitat. Però el princi-pal problema que encaraavui em trobo com a em-prenedor és el poc suportmoral de l’entorn. Malau-radament, als emprene-dors encara ens veuen comuns éssers estranys. Segu-rament per això estic em-prenent ara des dels EstatsUnits, on tothom ajuda elsemprenedors.

Suposo que tots els empre-nedors ens hi sentim iden-tificats amb això…S’ha de donar suport alsemprenedors, necessitememprenedors i gent valentaper aixecar de nou el país.

Quines receptes donaries al’administració per fo-mentar l’emprenedoria?Incorporar a tots els ciclesformatius continguts queincentivin la iniciativa em-prenedora. Donar visibili-tat als emprenedors d’èxitperquè es converteixin enreferents que cal seguir. Endefinitiva, promoure lainiciativa emprenedora.Sense emprenedors no tin-dríem empreses, i ambl’elevat índex d’atur ac-tual, res millor que apare-

guin emprenedors que cre-ïn el seu propi lloc de treballi generin llocs de treball perals altres.

Espero que, mani qui mani,al novembre ens escoltin!Crec que es podrien acon-

seguir grans resultats ambpoc esforç, simplements’hi han de posar.

Canviant de tema, quinssón els somnis de la teva vi-da?Professionalment, sempre

he volgut inventar cosesque millorin la qualitat devida de les persones. Per-sonalment, em persegueixla idea d’arribar algun dia aa la Lluna.

Aquest també és un delsmeus somnis!Doncs hauríem de sumaresforços i emprendre juntsaquest viatge. La coopera-ció és una de les claus peraconseguir grans propò-sits.

Explica’m la teva empresaactual.Innovalley és una empresad’innovació que desenvo-lupa roba intel·ligent com-binant disseny de Barcelo-na amb tecnologia ameri-cana d’última generació.Desenvolupem des de ma-letins amb teixit solar queet carreguen la bateria delmòbil fins a vambes ambGPS que et guien pel carrer.Innovalley és una empresafundada als Estats Units,però amb 4 empreses cata-lanes al seu accionariat:BConsulting (tecnologia),Haiku-Studio (innovació),Cooked in Barcelona (mo-da) i Cetemmsa (recerca).

Com et veus d’aquí 10 anys?M’agradaria col·laborar enla promoció de l’emprene-doria, ja sigui des de la do-cència o des de la gestió. Ivoldria continuar empre-nent aventures professio-nals i personals.

Xavi, hauríem de muntaruna fundació per promou-re l’emprenedoria!Endavant! I a veure si im-pliquem els emprenedorsd’èxit del nostre país per-què siguin els nous modelsperquè els nostres joves elssegueixin.

Una frase?«Tot està per fer i tot éspossible», de Miquel Martíi Pol i adoptada per PepGuardiola.

«Necessitememprenedors igent valenta peraixecar el país»

Xavier VerdaguerFUNDADOR D’INNOVALLEY

TINC UN PLA

«El que ens famés forts és lanostra aproxi-

mació a la roba intel·ligentposant al davant la creati-vitat i el disseny de Barce-lona, una proposta moltinnovadora i global.»

R

Xavier Verdaguer és el fundador d’Innovalley. BORIS TINOCO

Didac LeeEMPRENEDOR

«La major fe-blesa segura-ment és que en-

cara som molt petits (peròsense complexos), i a més,com passa amb tots elsprojectes innovadors, té unrisc elevat.»

QAUTOAVALUACIÓ

InnovalleyL’EMPRESA

L’equip principal el com-ponen 7 persones situades aSillicon Valley.

Ja tenen la primera patentper a unes vambes ambtecnologia GPS.

Facturació prevista al pri-mer exercici, per superar els6 milions de dòlars en 3 anys.

Ara estan negociant unatanda de 5 milions amb in-versors de Silicon Valley.

7 personesPLANTILLA

PatentsVALOR AFEGIT

1 M $FACTURACIÓ

300.000 $INVERSIÓ INICIAL

Empresa d’innovació que desenvolupa roba intel·ligentcombinant disseny de Barcelona amb tecnologia america-na d’última generació.

EMPRESES


EMPRESES

a uns quinze dies, enuna reunió d’antics

alumnes d’una conegudaescola de negocis deBarcelona, vaig trobar elprofessor AntonioArgandoña, excel·lenteconomista i millorpersona, i em vaig acostar,juntament amb uncompany, a preguntar-lisobre la situació actual:«Això ho arreglarem,professor?» El professor,que ja ha passat més d’unacrisi, ens va respondre totsomrient: «Això ho heud’arreglar vosaltres!»

El meu company i jo,trobats en falta, vam mirarenrere per si hi havia algúaltre a qui poguéssimcarregar la relliscada, peròno hi havia ningú més… A fide recuperar la dignitat,vam corregir: «Volem dirsi té un pronòstic sobrequan acabarà la crisi…» i elprofessor ens va contestar:«Us explicaré una història:hi havia una vegada un paísofegat per les inundacions,i van anar a buscar unbruixot per saber quanacabarien les pluges, quehavien esdevinguttorrencials. El bruixot es vatancar a la seva cova i vasortir al cap d’uns dies ambel següent veredicte:‘plourà i plourà i plourà, i alfinal escamparà’…»

I així va ser com em vaigquedar sense unapredicció de primeraclasse per a aquest article… Per tant, no em quedavamés remei que assumir querealment això ho hem deresoldre nosaltres icomençar a pensar elcontingut d’aquesteslínies, sense suport del’expert.

La següent opció que vaigprovar va ser la reflexió:intentar aturar totaactivitat frívola idedicar-me a pensar, comaquell René Descartes queva arribar a la reducciómàxima i es va quedarúnicament amb elracionalista «penso,doncs existeixo», totbuscant solució eficaç perresoldre la situació actual.

F

Però enmig de tantesnotícies catastròfiques, novaig trobar proutranquil·litat, i desprésd’uns minuts d’inactivitatem vaig veure obligada acomençar a bellugar-me,sumida en una granansietat i amb l’únicacertesa d’haver guanyatun bon mal de cap i algunestrucades pendents icorreus electrònics senserespondre…

Així estan les coses: lesprediccions són del totimprecises i la reflexió nocondueix a cap receptagarantida per resoldre lacrisi, és més, segons com,perdre el pas podriaagreujar-la.

Per tant, he decidit quecal aprofitar cadaoportunitat que tenim aramateix i fer servir cadaacció i cada paraula per al’únic objectiu que a curttermini és vàlid: iniciar larecuperació de l’economiadel país i tornar-la a posaren situació de generar llocsde treball, riquesa ibenestar per al conjuntdels seus ciutadans.

Cal ser crítics amb tot elque s’ha esdevingut en elpassat recent: els excessosi les decisions incorrectesque ens han portat aquí.

Però també cal buscar unacerta objectivitat i mirard’evitar interessospartidaris que no enspermetran avançar. I alfinal, l’imprescindible dedebò és posar-nos atreballar: trucar alsclients, els de sempre ialguns de nous; prepararpressupostos, més ajustatsque mai, que ja no estemper a excessos; fer la nostrafeina tan bé com puguem ivigilar de prop lacompetència.

No són objectius fàcils, nisegurament els podremacomplir tots, però aramateix no hi haalternatives.

Comencem.

Comencem

Maribel Berges

OPINIÓ

Managing Partner i CFOJanus Development

Cal buscar unacerta objectivitat ii mirar d’evitarinteressospartidaris

Ingo Group és una empresarelativament nova en elcamp de l’etiquetatge in-dustrial. El 2007 va iniciarl’activitat a les comarquesde Girona, al polígon in-dustrial de Riudellots de laSelva. El primer any la fac-turació ja se situava a l’en-torn dels 600.000 euros.Des d’aleshores, l’empresano ha parat de créixer, tanten facturació com en per-sonal i en maquinària. Lafacturació de 2008 ja doblala de 2007 i el 2009 la firmagironina tanca l’exercicihavent arribat als2.200.000 euros. Per aaquest 2010, les previsionsdel seu director general,Iñigo Pons, són arribar a uncreixement del 50% res-pecte de l’any anterior i as-solir els 3.400.000 euros defacturació. Aquest resultatserà possible per l’augmenten la capacitat de produc-ció, que ha fet possible fins itot la reducció del torn de

nit. L’empresa ha adoptataquesta nova política des-prés de sotmetre's recent-ment a una auditoria deproductivitat per millorarla rendibilitat de les sevesdues màquines d’impres-sió, que el 2007 eren de lesmés modernes que hi haviaa l’Estat espanyol.

El secret d’aquest creixe-ment, tot i el context gene-ral de crisi, l’atribueix Ponsa l’agressiva política co-mercial d’Ingo Group, quetreballa amb marges moltpetits, i a l’agilitat per res-pondre a les demandes delsseus clients, que els perme-ten entregar les comandesjust in time. Això i “rein-vertir, reinvertir i reinver-tir”, explica Pons, cosa queha portat la companyia ainaugurar el novembrepassat unes noves instal-lacions al polígon indus-trial de Riudellots de la Sel-va, en un emplaçament es-tratègic per les bones co-municacions amb l’Estatfrancès, on Ingo Group tépart del seu mercat i on

manté una joint ventureamb una firma francesa pera la impressió digital d’eti-quetes; un sistema quepermet reduir encara mésels terminis d’entrega deles comandes.

Amb tot, Ingo també notala crisi. Iñigo Pons explicaque en unes altres circums-

tàncies el creixement de lacompanyia seria del 70%.La firma nota la crisi fona-mentalment en dos fronts:el bancari i el de les matè-ries primeres. Pel que fa alínies de crèdit, Pons certi-fica que els bancs conti-nuen sense obrir la caixadel crèdit, cosa que no per-met a Ingo créixer en laproporció que voldria, so-

bretot perquè l’absència decrèdit limita les opcionsd’invertir en recerca. Pelque fa a les matèries prime-res, s’ha produït una im-portant pujada del paperautoadhesiu (que a finalsd’any s’haurà incrementatprop d’un 10%), el cartró(20%) i el film (30%).

Un 60% de la facturacióde l’empresa gironina cor-respon al sector alimentari.Entre els clients d’Ingo,que pertany al grup Gom-bau —líder del sector del’autoadhesiu—, hi ha pri-meres firmes com Tarrade-llas, Casademont o Noel.

Fa un mes i mig, l’empre-sa va obtenir les certifica-cions ISO 9001 —relativa ala gestió de la qualitat—,l’ISO 14001 —que és unacertificació de bones pràc-tiques ambientals— i l’OS-HAS 18001, que valora lagestió de la salut laboral i laseguretat. A mitjà termini,l’empresa preveu conti-nuar obrint mercat en sec-tors de més valor afegit: elfarmacèutic i l’hospitalari.

La facturació de l’empresad’etiquetes Ingo Groupcreixerà un 50% el 2010INNOVACIÓ. La companyia ubicada al polígon industrial de Riudellots de la Selvaha obtingut recentment les certificacions ISO 9001, ISO 14001 i OSHAS 8001

ANDREU MASRIUDELLOTS DE LA SELVA

Aquest és l’interior de la fàbrica que van estrenar al polígon de Riudellots el novembre passat. L’ECONÒMIC

Un 60% de lafacturació de lacompanyiacorrespon alsector alimentari


LA SETMANA

questa setmanael govern espa-nyol ha sotmèsa l’examen de laUnió Europea el

seu pla d’austeritat, i a pe-sar de rebre missatges en-coratjadors que s’estàanant pel bon camí, Brus-sel·les també ha deixatclar que encara ha de pro-gressar molt per poderpassar de curs. En altresparaules, a la ComissióEuropea no li acaben desortir els números i per ai-xò demana al govern es-panyol més mesures decontrol del dèficit ambvista al 2011.

La retallada extra quedemana la UE se situaprop dels 8.000 milionsd’euros i l’executiu de Za-patero ja ha tret la calcu-

Aladora per veure comcompleta aquesta impor-tant suma. Una opció (queja apuntem en aquestespàgines) podria ser plan-tejar una reestructuracióa fons de l’administracióestatal, però aquest nosembla precisament el fullde ruta que cal seguir. Encomptes d’això, el governespanyol ha optat per unavia que ja coneix de sobresi que, a més, sempre lifunciona: passar la pilota aalgú altre. I aquest altresón les comunitats autò-nomes. La vicepresidentaeconòmica, Elena Salga-do, ja ha avançat que hau-ran de ser els governs au-tonòmics els que carre-guin el major esforç enaquest nou pla de saneja-ment i això vol dir, entre

altres coses, que desprésde tota la polseguera aixe-cada per negociar el noufinançament català arapodríem haver de tornaral punt de partida.

També en la reforma la-boral el govern de Zapate-ro mira de passar la pilota irepartir el cost polític. Demoment, ho té difícil persumar vots en la sessióparlamentària del proper22 de juny perquè la pro-posta que ha aprovataquest dimecres en Con-sell de Ministres no con-venç ningú. El decret im-pulsa l’ús de l’anomenatcontracte de foment del’ocupació —amb 33 diesd’indemnització per aco-miadament improcedent,davant els 45 dies delscontractes indefinits—, i

obre la possibilitat d’aba-ratir l’acomiadamentquan les empreses esti-guin en crisi o preveginfortes caigudes. A més, eltext aprovat pel Consellde Ministres estableix queel Fons de Garantia Sala-rial (Fogasa) assumirà elpagament de 8 dies d’in-demnització en els con-tractes indefinits i els defoment de l’ocupació, i esmarca l’objectiu a un anyper tramitar la creaciód’un fons de capitalitzacióa l’estil del model aus-tríac.

La proposta no ha agra-dat als agents socials. Lapatronal s’ha desmarcattitllant la reforma d’insu-ficient i poc concreta,mentre que els sindicatsexemplificaran el seu re-buig en una vaga general.«Això no va enlloc; no-més a fer que cada vegadaens assemblem més alnord d’Àfrica i no tant alcentre d’Europa», es la-mentava aquests dies elsecretari general de laUGT a Catalunya, JosepMaria Álvarez. Això sí, apesar de l’emprenyadageneral, la data escollidaper a la protesta (el 29 desetembre) denota quetampoc hi ha pressa persortir al carrer —potserperquè en l’assaig del 8 dejuny la resposta no va serprecisament massiva—.L’actitud de patronal isindicats en la negociaciólaboral també ha estat de

passar la pilota.D’una banda, la patronal

va veure amb bons ullsque la iniciativa vinguésdel govern, ja que calcula-va que se’n podria treuremés que no pas pactantamb els sindicats, i de l’al-tra, els representants delstreballadors veien difícilsuperar el cost d’imatgedavant els seus assumintalguna retallada. Està perveure encara quina seràl’actitud dels partits polí-tics, però la carta clau po-dria tornar a ser la de CiU.

El que sí que és clar és quela reforma laboral no con-tribuirà per si mateixa a ge-nerar nova ocupació, per-què, al cap i a la fi, l’empre-sari que ha perdut clients inegoci el que necessita pertornar a contractar perso-nal és recuperar l’activitat, ino tant saber que quan hagide prescindir d’algú s’es-talviarà onze dies d’indem-nització per any treballat.

Dimarts vinent, dia 22,també passarà examen elpresident de la CEOE, Ge-rardo Díaz Ferran, en l’as-semblea de la patronal.Després de la venda deMarsans, són molts els queveuen més factible una se-gona oportunitat, i sobre-tot ara que el seu home fort,Jesús Terciado, ha guanyatles eleccions de Cepyme (lapatronal espanyola de lespimes). Les eleccions tam-bé han situat en la vicepre-sidència el català Eusebi Ci-ma, president de Fepime.

El govern estatal traspassa a les autonomies les noves exigències perreduir el dèficit que arriben de Brussel·les, mentre que incremental’esforç per compartir el cost polític de la reforma laboral. Berta Roig

PASSANTLA PILOTA

El que sí que és clar ésque la reforma laboralno contribuirà per símateixa a generar novaocupació

Al costat, la vicepresidentadel Govern central, MaríaTeresa Fernández de la Vegai el ministre de Treball,Celestino Corbacho, i tambéel president de la CEOE,Gerardo Díaz Ferrán. Entreles notícies de la setmana,destaca l’elecció d’EusebiCima com a vicepresident deCepyme. L’ECONÒMIC

n La planta de Malgrat deMar de la multinacionalquimicofarmacèutica

Boehringer Ingelheim ha com-plert enguany 50 anys. Per cele-brar l’aniversari es va traslladar alMaresme part de la família pro-pietària de l’empresa.

n p La reforma laboral apro-vada pel govern espa-nyol en Consell de Mi-

nistres neix sense cap consens, noconvenç ni la patronal ni els sin-dicats i de moment l’executiutampoc té el suport d’altres par-tits polítics.

pn El president de la líniaaèria que va inaugurar laT-1 ha fet balanç del pri-

mer any. Dels 7,1 milions de pas-satgers transportats, el 53% ho hanestat a Barcelona, on té 30 rutes in-ternacionals, 18 més que el 2009: elprimer pas per fer un hub al Prat.

n

COTITZA A L’ALÇAFerran SorianoPresident de Spanair

COTITZA A L’ALÇAChristian BoehringerPresident Comitè de Socis de Boehringer Ingelheim

COTITZA A LA BAIXACelestino CorbachoMinistre de Treball


836068-1004331T

18 L'ECONÒMIC

OPINIÓ

UNA INFORMACIÓCOMPROMESAAMB EL PAÍSAmb l’aparició del primer número de L’Econòmic es farealitat el somni d’un grup de professionals de la comuni-cació convençuts que a Catalunya hi ha espai per a una altraforma de fer la informació econòmica. Aquella que posa enel punt de mira l’economia real —la que fan realitat els mi-lers d’empreses, autònoms i professionals que hi ha alpaís—, una informació elaborada des de Catalunya, sobreCatalunya i en català, amb un estil directe i planer.

És per aquest motiu que, ara que tot just L’Econòmic ar-renca, volem deixar clars quins són els seus principis fun-dacionals i el compromís que contraiem amb els lectors:

—Més enllà del suport, paper o internet, L’Econòmic esdefineix com un canal de comunicació bidireccional i, coma tal, cercarem la interacció i el diàleg amb els lectors.

—Treballarem la informació sobre la base del rigor, la in-dependència, l’esperit crític i el contrast de les dades. I siens equivoquem, corregirem.

—Entenem que l’economia no és avorrida, sinó que es faavorrida, i per això treballarem per trobar un estil proper allector independentment del seu coneixement en aquestcamp.

—La selecció de la informació tindrà sempre en comptecriteris de diversitat territorial, perquè entenem que lainiciativa sorgeix a tots els racons del país.

—Estem a favor de la llibertat econòmica, però no que lallibertat serveixi de coartada per generar desigualtats i in-justícies en la societat. Si és incompatible, el benefici col-lectiu ha d’estar per sobre del guany particular.

—En concret, ens esforçarem per destacar l’activitateconòmica que genera riquesa, que és respectuosa amb elmedi ambient, que crea llocs de treball i que contribueixrealment al progrés del país, per oposició a les pràctiquesmerament especulatives.

—Ens sumarem a aquelles fites col·lectives que contri-bueixin a un millor futur per al país i, en concret, les que fo-mentin factors de progrés com ara l’esperit innovador, laformació o la qualificació professional.

—A més, fomentarem el debat sobre els temes de país queconsiderem que tenen aquest esperit.

—Serem sensibles a les persones emprenedores i a aque-lles que els donen suport econòmicament o intel·lectual-ment perquè tirin endavant. Estarem a favor de tot allò queajudi a la creació d’empresa.

L’equip humà que participa en els diversos processos perfer arribar la informació, tant en format paper com en digi-tal, dóna fe que treballarà amb rigor perquè el producteque té el lector a les mans sigui una eina útil per entendremillor l’economia. Som conscients que llançar al mercatuna nova publicació enmig de la crisi és un repte, però vo-lem expressar la nostra il·lusió i compromís amb el projec-te perquè creiem en les nostres possibilitats i perquè l’in-terès social per conèixer l’àmbit econòmic és creixent.

EDITORIAL

EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca.Sotsdirectors: Francesc Muñoz i Joan Poyano. Redactors: Jordi Garriga, AndreuMas, Anna Pinter, Berta Roig. Disseny i maquetació: Miguel Fontela. Correcciólíngüística: Quim Puigverd. Fotografia: Andreu Puig. Direcció comercial:Cristina Taulats. Dipòsit legal: GI-653-2010C/ Tàpies, 2. 08001. Barcelona. Telèfon 93 227 66 21 [email protected]

a instauració d’un copa-gament en una culturauniversal on no existeixaquesta mena de guardiàdel bon ús del finança-

ment públic, amb àmplia esquena pelseu rigor tècnic i ben recolzat políti-cament (per consens), és molt difícil,ja que la gent considera que ha de pa-gar el que abans era gratis, i per tantho refusa. A la cultura de l’asseguran-ça social el copagament és molt dife-rent, ja que la gent pensa «on abansrecuperava el 90% del cost de la fac-tura, ara en recupero el 80%». És ladiferència que ve de pagar a no rebretant. Tècnicament és equivalent, peròla població no ho percep així. Per tant,als sistemes NHS que no són capaçosde racionalitzar, això és, racionar, elque ens ve al damunt —la medicalit-zació social en forma de barra lliureon qualsevol cosa pot ser susceptibled’atenció mèdica— la pressió sobreles finances públiques és enorme i lacanonada amenaça de rebentar.

El copagament és un terme actual-ment bastant maleït perquè la gent hoidentifica amb preu privat, de mer-cat, inequitatiu. Millor parlar de taxesi preus públics, que és el que són real-ment els copagaments, i de quins cos-tos sanitaris tenen lògica que pagui elciutadà contribuent, per solidaritatamb el malalt, i de quina part ha de serresponsabilitat de l’usuari que pres-siona per alguna cosa diferent del queli correspon com a ciutadà. Des delpunt de vista de tiquet moderador,l’objectiu del copagament és frenar lademanda, innecessària, per no haverde copagar, la qual cosa és molt dife-rent respecte a concebre el copaga-ment com el trasllat de part del finan-çament de la despesa a l’usuari, ja quees considera que no té lògica solidàriafinançar el malbaratament.

En aquests moments, ambdós con-ceptes de copagament estan barre-jats. D’una banda, des del punt de vis-ta del tiquet moderador podria ins-trumentar-se un copagament l’èxitdel qual fos que no recaptés res, ja queel seu objectiu és frenar el consum queels professionals sanitaris, no els eco-nomistes, estimen innecessari. Unaaltra cosa molt diferent és aplicar uncopagament per recaptar més, la qualcosa és més fàcil de fer. N’hi ha prouamb dirigir-lo a la demanada rígida inecessària, per exemple fent que els

L

usuaris paguin un o dos euros per re-cepta, ja que ningú deixarà de pagar-los per aconseguir la prescripció delmedicament que necessita. I si això téconseqüències d’equitat, corregir-les a través de permetre la recupera-ció de part d’aquesta despesa, de ma-nera selectiva, a través de deduccionsfiscals en renda.

PREUS REGULATS. En cap cas estemparlant de preus privats, de «campiqui pugui», sinó de preus públics re-gulats; o taxes que no són gaire dife-rents de l’impost indirecte tal com elrecàrrec sobre la benzina, que tambées trasllada completament al preu.Potser té més lògica que alguns exces-sos del sistema els pagui el transpor-tista o l’automobilista de manera in-discriminada que l’usuari sanitari através de preus regulats. En aquest

sentit, ¿estem segurs que un impostindirecte indiscriminat és sempremés equitatiu que un preu públic re-gulat aplicat de manera selectiva?

Predomina la idea que finançar ambimpostos és sempre equitatiu, mentreque finançar amb preus —indepen-dentment del fet que siguin preus pú-bics regulats o privats— és injust. Pe-rò cal tenir en compte que els impos-tos poden ser progressius o regres-sius. Tots els impostos indirectes,com l’IVA, són regressius, el mateixque els impostos especials que gravenel tabac o l’alcohol, ja que els paguenen major proporció els més pobres. Elpes que té l’IVA sobre la despesa d’unapersona amb diners és menor que so-bre un mileurista.

Per tant, un preu públic regulat queserveixi per frenar un consum inne-cessari pot ser igual o més redistribu-tiu que un impost indirecte. Per exem-ple, si s’estableix un preu de referènciaperquè la diferència entre un medica-ment de marca i un genèric la paguil’usuari, es tracta d’un copagamentevitable, ja que el copagament s’efec-tua només si algú té el desig d’adquirir,malgrat la bioequivalència, el medica-ment de marca. El copagament és aquíequitatiu i eficient. Sí que seria inequi-tatiu que aquells usuaris que volen elproducte de marca i no pas el genèricl’adquireixin havent de pagar-los en-tre tots els contribuents a través d’unsimpostos directes.

GUILLEMLÓPEZ I CASASNOVASCatedràtic d’Economia de laUniversitat Pompeu Fabra iconseller del Banc d’Espanya

L’objectiu del copagamentés frenar la demanda,innecessària, per no haverde copagar, i no pastraslladar part delfinançament de ladespesa a l’usuari

El copagament sanitari,una qüestió d’equitat

DEL 19 AL 25 DE JUNY DEL 2010 19

ntre les raons que expli-quen que la nostra situa-ció econòmica sigui mésdelicada que a la mitjanadels països del nostre en-

torn cal incloure, com és ben conegut,d’una banda el retard a voler reconèi-xer la magnitud i l’abast de la situacióper part d’algunes de les autoritats—sobretot del govern de l’Estat, queara vol anar contrarellotge à la re-cherche du temps perdu—, però tam-bé la inadequació de bona part de lesmesures de resposta que van fer queEspanya dilapidés la fortalesa que su-posava afrontar inicialment la crisi apartir d’unes finances públiques ambsaldo positiu i que, per contra, ens haportat a una situació delicadíssima endos anys, que centra ara totes les pre-ocupacions polítiques i mediàtiques.Podríem dir que les teràpies per ferfront a la crisi han volgut ser pal·liati-ves i en bona mesura han estat al cap-davall ineficients, no han aconseguitels seus objectius.

Però de cara a un futur que ja ha co-mençat, no hem de tornar a cometre

E

l’error que l’urgent —i els mercats fi-nancers i la UE ens pressionen ambinusitada urgència— ens faci oblidarel fonamental. I el nostre problemabàsic és que, constatada la fallida d’unmodel econòmic basat en activitats debaixa productivitat i limitada qualifi-cació, ens està costant molt trobar unrelleu que permeti fonamentar ambsolidesa la recuperació. És a dir, en elnostre cas el problema no és nomésque requerim medicina pal·liativa,sinó sobretot regenerativa. I quan ensfem les preguntes de «quan sortiremde la crisi?», «com ens anirà el properany, o el proper semestre?», cal tenirpresent que la resposta l’haurem devincular a l’efectivitat i lucidesa ambquè siguem capaços d’aplicar-nos te-ràpies regeneradores de les nostresfonts d’activitat i riquesa.

ELS PEUS DE FANG. Teníem entre un 5 iun 10% del PIB en forma de sobredi-mensió dels sectors que van ser mo-tors (amb peus de fang) de l’anteriorcreixement. Necessitem, doncs, feraflorar activitat productiva per unaquantia semblant no només per recu-perar les xifres dels indicadors ma-croeconòmics, sinó sobretot per fo-namentar amb raonable solidesa unarecuperació que es fa esperar massa.Hem arribat a tenir prop d’un 10% dedèficit exterior —un indicador bàsicencara que matisable que estàvemgastant més del que produíem i, enaquest sentit, estàvem vivint per so-bre de les nostres possibilitats, de ma-nera que també des d’aquest punt devista hem de combinar austeritat en ladespesa i estímul de l’activitat econò-mica per cobrir la part insostenibled’aquest dèficit. Aquest —i no un al-tre— és el principal repte que cal es-cometre.

De quins actius disposem per a això?Probablement el més important és elpotencial de creativitat, empenta i

innovació de bona part del nostre tei-xit productiu, i no només de gransempreses o els habituals «nous sec-tors estratègics» (que òbviament,també), sinó sobretot de la xarxa demitjana i petita empresa, el que hauriade ser l’equivalent nacional del que aAlemanya anomenen els hiddenchampions.

UN MAL CLIMA. Naturalment a ningúno se li escapa que aquest potencialara ens el trobem seriosament ame-naçat: abans de la crisi, pels incentiusen favor d’altres fonts quimèriques deguanyar diners; amb la crisi, per lesrestriccions creditícies molt més enllàdel raonable, i sempre per un marcinstitucional i un clima social que noha facilitat ni valorat la tasca immensadels emprenedors i professionals ambempenta i projectes que necessitenmés flexibilitats i més suport.

Per afrontar els reptes actuals, desdel canvi de models fins a la connexióamb els nous pols de demanda mun-dial, bàsicament asiàtics, necessitemsolucions regeneratives que permetinfer aflorar tot aquest potencial. En llocde malbaratar energies barallant-nospels detalls de les que han de ser reac-tives teràpies pal·liatives, impulsemamb sentit de país les creatives forcesregeneratives que conté la nostraeconomia.

De la medicina pal·liativaa la regenerativa

Per afrontar els reptesactuals, des del canvi demodels fins a la connexióamb els nous pols dedemanda mundial,necessitem solucionsregeneratives

JOANTUGORESCatedràtic d’Economia de laUniversitat de Barcelona

Les teràpies per fer front ala crisi han volgut serpal·liatives i en bonamesura han estatineficients, i Espanya hadilapidat el saldo positiu deles seves finances

ES DIU, ES COMENTA

IGNACIO FERNÁNDEZ TOXOSECRETARI GENERAL DE CCOO

GERARDO DÍAZ FERRÁNPRESIDENT DE LA CEOE

MARÍA TERESA FERNÁNDEZ DE LA VEGAVICEPRESIDENTA DEL GOVERN CENTRAL

JOAN ROSELLPRESIDENT DE FOMENT DEL TREBALL

FRACASSA LA REFORMALABORAL CONCERTADA

És un punt de partida moltmillor, que corregeix l’es-

borrany anterior, encara que de totesmaneres, es necessiten més correc-cions en el tràmit parlamen-tari

Cal afrontar la situació senseabandonar el nostre model

social i el diàleg. Si algú vol que re-nunciem per facilitarl’acord, està molt equivocat

Els sindicats no volen veurela realitat, i s’haurien de

preocupar, tant o més que nosaltres,que la xifra de cinc milionsd’aturats no es repeteixi

La patronal, el que buscavarealment en la reunió és la

discrecionalitat en l’acomiadament, iaixò és molt gros, ja que estaríem par-lant d’acomiadament en to-ta regla

141675/1002829®


GRAN ANGULAR

lans d’ajust,pressió delsmercats...Tot semblaindicar quela situació va

a pitjor. Quin escenari pre-veu el govern per al segonsemestre?

Hi ha segments de l’econo-mia privada, la que va ferels deures i està internacio-nalitzada, que estan en fased’expansió, i el turismepresenta bones perspecti-ves, però ens queden restesd’indústria poc sòlida queencara pot fer fallida.Ara bé, la principal novetatés que ara el sector públicha frenat en sec. El keyne-sianisme es pot aplicarmentre hi ha diners, però sien falten el que no pots ferés hipotecar quatre gene-racions. El nivell de credi-bilitat de les finances pú-bliques europees s’ha en-sorrat, no només per Grè-cia o Espanya, sinó que lamateixa Alemanya està to-cada. Europa en generalhavia estirat més el braçque la màniga, però mentreque en altres països l’es-tancament va ser més pro-gressiu, a l’Estat espanyolvam tenir el miratge pro-vocat pel creixement delsector immobiliari i el con-sum. Ara l’aturada al sectorpúblic pot afectar les em-preses que treballen per a

P

«Que retallin els més de100.000 funcionaris inútilsque hi ha a Madrid»

En plena voràgine de retallades, al conseller l’indigna que totes les administracions paguinigual i acusa l’Estat de ser el principal causant del dèficit. Es lamenta que Catalunya no tinguimés poder sobre la caixa i assegura que en aquest context la pujada d’impostos és inevitable. Apesar del reajust, l’aposta del govern per l’R+D+i, diu, està garantida. Per Ramon Roca i Berta Roig

Josep Huguet CONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA

l’administració i provocarnoves reestructuracions.

El govern ha posat sobre lataula el seu pla de reajusta-ment, però, tal com reco-neixia vostè, hi ha mesurescom ara la reducció delnombre d’empreses públi-ques que serà difícil ques’apliquin aquesta legisla-tura...El que és segur és que el go-vern presentarà la llei perfer-ho, però després vin-drà la tramitació al Parla-ment, que és molt lenta.Però això no ho podem ar-reglar amb un decret llei.La voluntat del govern ésclara, però cal tenir presentque hi ha temes que es po-dran enllestir a curt termi-ni, altres que es podran fer amitjà termini, com ara sor-tides d’empreses i vendesd’accions, però que n’hi had’altres que necessitenmodificar lleis i que seranmés lents.I després hi ha temes defons que afecten compe-tències de l’Estat i que nos’estan abordant.

Com ara quins?Ara veig que el presidentJosé Luis Rodríguez Zapa-tero comença a parlar dereduir ministeris. Bé, cal-drà veure com. El proble-ma a Madrid que no s’abor-da és que hi ha més de100.000 funcionaris inú-

tils. La paradoxa d’aquestEstat autonòmic mons-truós és que en alguns mi-nisteris amb les competèn-cies majoritàriament tras-passades hi ha més perso-nal ara que l’any 1979.Aquest és el drama que ex-plica per què quatre de cadacinc parts de dèficit és del’Estat a pesar que les auto-nomies tenen traspassadescompetències socials comara ensenyament i sanitat,que és justament on es po-dria generar més dèficit.

En tot cas no faran fora elsfuncionaris dels ministerisque suprimeixin...Però podrien assumir pro-grames com el de Sarkozy aFrança i anar amortitzantplaces. I es pot fer més, hiha encara empreses públi-ques en sectors que no to-caria. És el cas d’Aena, ques’hauria de quedar nomésamb el control del trànsitaeri, i privatitzar la gestió,però aeroport per aero-port. Així eliminaríem latira de dèficit, perquè els

aeroports no viables hau-rien de tancar o compri-mir-se, i als viables com elde Barcelona els deixarienvolar. Però d’això a Madridno se’n parla, al contrari, esdiuen mentides i acusen lesautonomies del dèficit. I ésevident que hi ha algunesautonomies que s’han pas-sat, però quines? Les go-vernades pel PP i el PSOE,les subsidiades.

El pla d’austeritat del go-vern preveu la retallada

El fre al sectorpúblic pot afectarles empreses quetreballen per al’administració

La pujadad’impostos ésinevitable perquè,si no, no surtenels números

La reducciód’empresespúbliques no espot fer a curttermini

Josep Huguet té clar queno tornarà a les llistesd’Esquerra les propereseleccions, però també esmostra disposat a tornaral govern si així li hodemana el partit. «No tégaire sentit anar alParlament com aoposició quan has estatconseller», diu.

Potser el fet de novoler anar a les llistestambé té a veure amb lesmales expectatives queERC té per a aquesteseleccions, tot i queHuguet, com a bon

polític, evita mostrar-sepessimista. Això sí, elconseller republicà posacara seriosa quan se lipregunta sobrel’aparent contradiccióentre l’augment delsentimentindependentista aCatalunya i la baixadad’ERC a les enquestes.«La pregunta que s’hande fer els votantsd’Esquerra és si hi hamés independentistesara que el 2003. Laresposta és sí? Doncsaleshores és que

Esquerra ho ha fet bé, iper tant no castigueu aqui estira el carro, aixòseria de rucs.» I encaraafegeix un missatge anavegants: «Totsaquells cants de sirenade gent que des de lamarginalitat parlen de launitat, només fan mal aEsquerra i fomenten lasociovergència.»

Respecte al TribunalConstitucional il’Estatut, també ho téclar: «El problema estàen la Constitució»,sentencia.

«És gràcies a la feina feta per ERC que avuihi ha més independentisme que el 2003»

ELECCIONS


El conseller Josep Huguet assegura que la baixada de sou als treballadors públics és una mesura d’urgència necessària. JUANMA RAMOS

dels sous dels treballadorspúblics. Què li diria a unmestre o a un metge em-prenyat perquè perdrà po-der adquisitiu mentre es-pera la pujada d’impostos?Primer, que té raó d’estaremprenyat perquè qualse-vol persona a qui li retallenel sou té dret a empipar-se;segon, que si Catalunyatingués poder propi i la cai-xa a les mans, el drama noseria d’aquesta magnitud; itercer, que com que això nopassa i a tot Europa pintenbastos, hi ha d’haver ajus-taments. A curt termini ésuna sortida d’emergènciaperquè no ens tanquin labarraca.Ara bé, comparteixo l’em-prenyada pel fet que la re-tallada no és proporcionalamb els que tenen més cul-pa, perquè l’Estat és elprincipal provocador dedèficit i no totes les auto-nomies s’han comportatigual. Extremadura té un30% de funcionaris en re-lació amb la població i Ca-talunya en té un 12%. Pot-ser Extremadura hauria debaixar a un 15% i així nosal-tres no hauríem de fer capretallada.

Té sentit plantejar la pujadad’impostos (IRPF, matri-culacions i actes jurídics idocumentals), sobretotquan pot afectar de ple en elconsum de sectors clau

com el de l’automoció il’immobiliari?La pujada d’impostos és in-evitable perquè, si no, nosurten els números, però espodrien obrir noves línies, iestudiar per exemple alguntipus de taxa que potser notingui tant un efecte recap-tatori com de millora delservei de tots els sectorsque estan regulats o sónconcessions. S’hi hauriad’estar a sobre perquè coma mínim fessin les inver-sions necessàries per almanteniment de la qualitatdel servei, i en cas de nofer-ho aplicar una sanció.

Parlem de les elèctriques?Per exemple, evidentment.El mateix passa amb les en-titats de crèdit que han re-but diners del FROB. El queno es pot admetre és quemantinguin sous miliona-ris als seus dirigents. Aixòno és ètic.

Com afectarà la retalladapressupostària al seu de-partament?Com a tots, però en el nos-tre cas, com que ja d’entra-da tenim poca capacitat in-versora, no es notarà tantcom en Obres Públiques,per exemple.

L’R+D+i no se’n ressentirà?L’esforç en innovació i re-cerca continua, potsers’hauran de rebaixar o

congelar els sous d’algunstreballadors, però la inver-sió finalista no es retalla.

S’ha parlat de la necessitatde projectes amb proumassa crítica i s’ha apuntatl’excessiva atomitzaciódels centres tecnològics ide recerca a Catalunya. Calmés col·laboració o fins itot fusions?Hem fet passos en aquestadirecció. La creació de lainstitució Cerca serveix perposar en marxa el màximde serveis comuns entre elscentres de recerca i la posa-da en marxa de la marcaTecnio, que agrupa tots elscentres tecnològics avan-çats, els de segona divisió iles àrees universitàries quefan recerca aplicada. Ara elque estem fent és provocaraliances i fusions.

Hi ha cap principi d’acord?Al camp tecnològic s’hasignat l’Aliança Tecnològi-ca de Catalunya, que agru-pa els sis centres de tecno-logia avançada. El següentpas serà una mena de FROBdestinat a aquells centresque s’agrupin i que presen-tin projectes cooperatius.

Dins del nou pla de políticaindustrial, una de les apos-tes és la internacionalitza-ció. Hi haurà noves àreesd’aterratge?L’estratègia és canviar el

perfil dels serveis de lesnostres delegacions perquèfins ara treballàvem per aempreses exportadores in-dustrials i ara ens hemobert als serveis. Hem creat15 plataformes per facilitarla implantació en altrespaïsos i hem fet dues àreesd’aterratge industrial a Cixi(Xina) i Brasov (Romania),així com la primera àread’aterratge tecnològic aSan José (Califòrnia), in’estem estudiant una altraal sud de l’Índia.L’altra cosa que farem ésrevisar les 17 delegacionsper saber si n’hi ha cap deprescindible, i en canviobrir-ne en llocs on creiemque falta més suport, com aAlgèria. És un mercat difí-cil, però el nord d’Àfrica ésuna oportunitat que no espot deixar de banda.

I quines són les àrees que jano tenen tant sentit?S’hauria d’estudiar. ElCopca va començar alsanys vuitanta i en aquellsmoments hi havia una visiódel món diferent. Es va co-mençar molt per Sud-amèrica, i aquest territoridóna el que dóna. Enaquests moments el que ti-ra molt allà és el Brasil ipotser al darrere Colòmbia,i a Colòmbia no tenim dele-gació. Però no vull crearmalestar a ningú abansd’hora; quan es prengui la

decisió ja es comunicarà.

I respecte a la inversió es-trangera a Catalunya, qui-nes dades tenim?Invest in Catalonia té vivesunes 160 operacions depossibles inversions, peròtambé és cert que l’execu-ció s’ha alentit molt entre el2009 i el 2010. Tenim unaoperació pendent que si estanca podria suposar milllocs de treball, però encarano podem avançar res.

En turisme, quines previ-sions hi ha per a aquestatemporada?Hi ha elements que ens fanser optimistes, com aral’efecte de la baixada del’euro, que permetrà recu-perar mercats com el brità-nic; hem de comptar la re-cuperació de Rússia, que esnotarà amb força, i hem in-cidit molt en els mercatspropers fent una campanyaimportant a França, i a mésal mercat espanyol i interncatalà hi haurà una campa-nya més forta que mai percaptar visitants. Això és laconjuntura, però també hiha tota la tasca de canviar elmodel de turisme cap a unmodel de turisme sosteni-ble, que ja ve d’abans de lacrisi tot i que algú encara noho ha entès. El turisme va-cacional sense una identi-tat pròpia té massa compe-tidors.

La baixada del’euro enspermetràrecuperar algunsmercats emissors

Revisarem les 17delegacions quetenim a fora persaber si n’hi ha capde prescindible

Tenim previstobrir una novaplataformad’aterratge aAlgèria


GRAN ANGULAR

La publicació que tenen a lesmans, que des d’avui i cada dis-sabte es podrà llegir si es compraEl Punt o l’Avui o rebre-la persubscripció, es presenta al lectoramb la voluntat d’informar i ana-litzar els principals esdeveni-ments econòmics i empresarialsque són notícia a Catalunya. Undels objectius del nou setmanari—que tindrà com a missió infor-mar amb rigor, independència ipluralitat— serà donar les claus allector per entendre i interpretarmés bé la realitat econòmica,presentant uns continguts clars,entenedors i sovint explicats ambcasos pràctics perquè sigui mésfàcil la comprensió de l’econo-mia. També es vol donar un pesespecífic important a la veu delsexperts.

La secció que obre la publicacióés Focus, on cada setmana s’ana-litzarà un tema en profunditat,aportant totes les visions que ofe-reix i combinant diversos gène-res: el reportatge, l’entrevista il’opinió. A la secció Empreses esposarà èmfasi en operacions o ac-tuacions empresarials que merei-xen l’atenció, com ara les inver-sions o ampliacions de plantes,els processos d’internacionalit-zació, els moviments corporatiuso els canvis accionarials. L’Eco-nòmic vol parlar de les empresesamb iniciativa, que innoven, quegeneren valor afegit, que compe-teixen en un mercat global, quepertanyen a sectors emergents oque, des d’àmbits d’activitat tra-dicionals, es reinventen; grans

empreses, però sobretot petites imitjanes. També volem donarressò a l’emprenedor, explicantcada setmana un nou projecte.Tindrem la complicitat del cone-gut jove empresari Dídac Lee, ques’atrevirà a fer una entrevistamensual a un jove emprenedor.

A la secció Opinió hi haurà set-manalment dues tribunes signa-des per economistes experts que

ajudaran a veure la llum en l’ho-ritzó de la crisi. A més, un ventalld’una vintena d’opinadors diranla seva en les diferents seccions.Destaquen Oriol Amat, FrancescGranell, Francesc Roca, MaribelBerges, Jacint Soler Matutes,Santiago Niño Becerra, Joan Cos-cubiela, Eliseu Santandreu, RaülRamos, David Avilés, Xavier Fa-geda o Esteve Vilanova.

Gran Angular està pensada pertractar temes transversals del’economia com ara les finances,les infraestructures, l’energia, elmercat laboral o les noves tecno-logies. No faltarà una entrevistamensual a figures rellevants delpaís. A Eines, el tractament de la

informació serà molt pràctic iamb vocació de servei (formació,oportunitats de negoci, ajuts,normes, recursos humans, pro-fessionals, etc.). Un cop al mes espresentarà una pàgina sobre ges-tió empresarial (Josep Albet) i unaaltra sobre innovació (FrancPonti). També hi haurà uns con-tinguts relacionats amb l’evolu-ció de la borsa setmanal, així comla participació d’analistes que ex-plicaran les tendències d’algunsvalors clau. El professor FrancescRoca presenta cada setmana unasecció, De Memòria, en què es re-lataran episodis històrics de lanostra economia.

El setmanari salmó, amb un tiratge de 55.000 exemplars distribuïts cada dissabte amb «El Punt» i l’«Avui», informaràde l’economia des de Catalunya i en català, i posarà l’accent en les firmes més actives del teixit empresarial del país

L’Eco-manual d’ús

REDACCIÓBARCELONA

EMPRESESInforma de les novetats del tei-xit empresarial català, amb es-pecial èmfasi en les pimes mésdinàmiques del país.

Analitza els canvis i tendènciesdels sectors transversals del’economia. Inclou una entre-vista en profunditat.

L’empresa Tallerd’Iniciatives Editorials SL,que edita L’Econòmic, es vaconstituir el gener passat,impulsada per un grup deperiodistes del desaparegutDossier Econòmic.L’empresa ha signat un acordamb Hermes Comunicacions,editora d’El Punt ipropietària de la CorporacióCatalana de Comunicació,editora de l’Avui, perencartar els 55.000exemplars setmanals en elsdos diaris.

Aquesta secció, presentada com l’obertura de la publicació, tractaun tema en profunditat, en què analitza les conseqüències per alpanorama econòmic. Amb la visió des de diversos punts de vista il’opinió obligada dels experts, es farà una radiografia del tema.

FOCUS

BORSAEntra en l’anàlisi setmanal delparquet, però també fa previsiód’alguns valors clau de futurd’interès per a l’inversor.

EINES

L’EXPERT OPINA. La publica-ció disposa d’una vintena

d’opinadors, com ara FrancescRoca, que s’endinsarà en els fetseconòmics a través del temps.

LA VERSIÓ DIGITAL. El set-manari consta de la versió

paper i la digital, leconomic.cat,que es reforçarà, minut a minut,amb l’actualitat econòmicaelaborada per l’Avui i El Punt.

1

2

GRAN ANGULAR

LES SECCIONS

Apropa al lector, amb un trac-tament molt pràctic, temàti-ques clau: noves normatives,línies d’ajuts, gestió, etc.

Un equip de periodistes i emprenedors

LES CLAUS

El setmanari salmódisposa d’una vintenad’experts, repartitsper seccions


167634/1003828®


GRAN ANGULAR

JOAN POYANOGIRONA

es pressions per re-duir el dèficit públicespanyol de maneraque l’any 2013 torni acomplir el compro-

mís de no superar el 3%que fixa elpacte d’estabilitat i creixementde la UE van portar el govern delPSOE a plantejar retallades dedespesa per valor de 5.000 mi-lions d’euros aquest any i 10.000milions el vinent en l’administra-ció estatal, a les quals s’afegeixen1.000 milions més de retalladesen els pressupostos autonòmics i200 milions en els municipals. Lapart més gran de la retallada dedespesa que figura en el decret lleiconvalidat pel Congrés es fa reta-llant un 5% la nòmina dels souspúblics a partir d’aquest mes icongelant-la el 2011, any en quèno s’apujaran les pagues d’uns sismilions de pensionistes.

Era possible retallar el dèficitsense tocar els sous públics i lespensions? Els partits de l’oposicióhan fet diverses propostes de re-tallades alternatives, que no sónincompatibles unes amb les al-tres, i si hi afegim l’eliminació desubvencions i altres despeses del’Estat que no es pot permetrecontinuar pagant una societatque ara tothom diu que ha viscutper sobre de les seves possibili-tats, la resposta és positiva. El2011 es podria retallar la despesade l’administració de l’Estat en11.228 milions d’euros sense ha-ver abaixat els sous del personalpúblic, pujant totes les pensions,continuant pagant els ajuts a ladependència des del moment quees demanen, mantenint el siste-ma de jubilacions parcials i noobligant les administracions au-tonòmiques i locals a gastar me-nys.

Un bon lloc per on retallar és enla despesa militar, sobre la qualERC va fer una proposta no de lleiper reduir-la un 30% i destinarl’estalvi —entre 2.800 i 5.400 mi-lions, segons si es considera no-més el ministeri o tota la despesamilitar— a polítiques socials. No-

L

Es pot reduir dèficit i notocar sous ni pensionsL’estalvi d’11.200 milions d’euros que el govern de Rodríguez Zapatero busca per a l’any vinent es pot aconseguirsense haver de retallar la despesa social. Els comptes per reduir el dèficit públic també surten si s’eliminenministeris superflus, despeses militars i subvencions prescindibles

més amb la supressió de la missióa l’Afganistan i la cancel·lació deles compres i la despesa en R+Dmilitar pressupostades es retalla-rien 2.750 milions d’euros anuals.

Continuant amb Esquerra, elseu president, Joan Puigcercós,va proposar a Rodríguez Zapateroque aconseguís recursos elimi-nant els ministeris d’Habitatge,Igualtat, Ciència i Tecnologia iCultura, cosa que representariaun estalvi global de gairebé 6.000milions d’euros. A l’altra bandade l’espectre polític, el presidentdel PP, Mariano Rajoy, es va mos-trar partidari d’eliminar la vice-presidència tercera del govern iels ministeris d’Igualtat i Habi-tatge, i ajuntar el Ministerid’Educació amb el de Cultura. Uncriteri objectiu per a la remodela-ció del govern espanyol seria eli-minar els ministeris que, amb

crisi o sense, no tenen raó d’exis-tir perquè es dediquen a coses queja han estat transferides en exclu-siva a les comunitats autònomes.L’eliminació d’aquests ministerissuperflus —Cultura, Sanitat i Ha-bitatge— implicaria un estalvi de3.110 milions d’euros, el que su-men les partides que tenen assig-nats en els pressupostos de l’Estatdel 2010, entre les quals hi ha 89milions per subvencionar la pro-ducció de pel·lícules de cine. S’hipodrien afegir els 109,7 milions depressupost del Ministeri d’Igual-tat, totalment prescindible ja quealtres ministeris destinen a lesmateixes polítiques 900 milionsd’euros.

És clar que l’eliminació de ladespesa d’aquests ministeriscomportaria la supressió delsllocs de treball que hi ha. Segonsles últimes estadístiques del Mi-nisteri de Presidència, en aquestsquatre ministeris treballen 4.140funcionaris i 3.521 contractats, i

Cultura, Sanitat,Habitatge i Igualtatcosten 3.200 milionssense cap necessitat

Retallada sous públics

11.200 M€

Congelació pensions

11.228 M€

Eliminació xec nadó

Despesa farmacèutica

Retallada imposada en comunitats autònomes

Reducció ajut al desenvolupament

Reducció 15% despesa corrent i altres

No-retroactivitat ajuts dependènciaRetallada imposada a AjuntamentsSuspensió jubilacions parcials

4.500

Retallades Ministeri Defensa

2.750

Cancel·lació compra armes 1.400Cancel·lació r+d militar 950

Supressió missió a l’Afganistan 400

Eliminació Ministeri d’Habitatge1.492

Eliminació xec nadó1.250

Despesa farmacèutica1.025

Eliminació Ministeri de Cultura867

Reducció ajut al desenvolupament800

Pla impuls vehicle elèctric 295Pla 2000E canvi de vehicle 100Pla Avanza2 foment internet 66Subvencions pla energies renovables 42Suport creació clústers empreses innovadores 6Subvencions foment patents 4,2Subvencions associacions consumidors 3,6

Eliminació Ministeri de Sanitat752

Eliminació subvenció estatal a RTVE550

Retallades Ministeri Indústria (1)517

445 Reducció 15% despesa corrent i altres

Supressió desgravació IRPF Església catòlica

Eliminació subvencions esportives131 Supressió propaganda institucional

114 Eliminació subvencions partits polítics

19,7 Eliminació subvencions sindicats i patronals109,7 Eliminació Ministeri d'Igualtat

1.530

1.250

1.025

1.000

800

445

300200150

L’alternativa

RETALLADA DEL GOVERN ZAPATERORETALLADA ALTERNATIVA

FONT: MINISTERI D’ECONOMIA / ELABORACIÓ PRÒPIA

(1)

250155,7


des que es demanen fins ques’aproven.

Completem la retallada alterna-tiva. La Federació Espanyola deFutbol promet una prima de600.000 euros a cada jugador dela selecció si guanyen el mundialde Sud-àfrica. Excusa excel·lentper eliminar els 155,7 milionsd’euros de subvenció pública queel Consell Superior d’Esportsdestina aquest any al foment deles activitats esportives ambtransferències a les federacions,comunitats autònomes i univer-sitats. Posats a triar entre ajudar acuidar un vell impedit o contri-buir a la importació de pilotes, ladecisió és clara, no?

IMPOSTOS. Però la reducció deldèficit públic no vindrà només dela part de la despesa. Tambés’apujaran impostos, i aquí també

hi ha alternatives. Rodríguez Za-patero assegura que prepara unnou impost per «als que més te-nen», però ara per ara l’únic queés clar és queel més que ve s’apujal’IVA -dos punts el tipus general iun punt el tipus reduït-, que pa-guen igual els que tenen molt comels que tenen poc. Els 1.900 mi-lions d’euros de major recaptacióper l’IVA que calcula l’AgènciaTributària es podrien aconseguir,per exemple, amb la propostad’ICV de tornar a aplicar el tipusdel 35% de l’impost sobre socie-tats als 14 grups empresarials quetenen una base imposable supe-rior a 1.000 milions d’euros, cosaque representaria una recaptacióaddicional de 2.500 milions d’eu-ros.

Una altra via perquè contri-bueixin els que més tenen seriaaugmentar la tributació de les Si-

cav, les societats d’inversió espe-cialment creades per als granspatrimonis i que només tributenamb un tipus de l’1%, però aixòho descarta el govern socialistaperquè té por que el capital marxia l’estranger. S’inclina per lacreació provisional d’un impostsobre els patrimonis més grans,que no seria res més que la recu-peració de l’impost sobre el patri-moni, que va desaparèixer enl’exercici fiscal del 2008 i que enl’última declaració va recaptar1.800 milions d’euros. Quantitatque van deixar de cobrar les co-munitats autònomes a les qualsestava cedit totalment el tribut. Jaseria bo que aquest impost res-suscitat se’l quedés l’Estat, men-tre les autonomies comencen ainventar nous trams autonòmicsen l’IRPF per poder quadrar elscomptes.

funcionar amb les aportacionsdels afiliats, estalviem 134 mi-lions d’euros, als quals podemafegir els 131 milions que el go-vern espanyol té pressupostatsper a campanyes de publicitatinstitucional (el 41% a donar con-sells per fer salut), que és gairebésinònim de propaganda del partitdel govern.

En uns temps en què la recapta-ció d’impostos ha baixat en picat,també és un luxe que els contri-buents puguin decidir que el0,7% de la quota íntegra de l’IRPFque els toca pagar no vagi a la cai-xa comuna sinó que s’entreguin al’Església catòlica per ajudar alseu manteniment. Els 250 milionsd’euros que es van desviar peraquest concepte en l’última cam-panya de la renda gairebé equiva-len a l’estalvi que representarà nopagar els ajuts a la dependència

comportaria la supressió delsllocs de treball que hi ha. Segonsles últimes estadístiques del Mi-nisteri de Presidència, en aquestsquatre ministeris treballen 4.140funcionaris i 3.521 contractats, iel 62% d’aquest personal estàadscrit al de Cultura. Acomiadarfuncionaris és pràcticament im-possible, però, si hi hagués vo-luntat política, el govern delPSOE trobaria alguna manera detorçar o ignorar la legalitat, comja ha fet rebaixant els sous públicsincomplint el que va pactar en lamesa de la funció pública i igno-rant la llei de 1985 que estableixque les pensions es revaloraran enfunció de la inflació prevista. Entot cas, aquests ministeris po-drien ser eliminats i continuar

pagant als funcionaris, amb uncost anual de 198 milions d’euros(el cost mitjà per funcionari és de47.800 euros) que es compensariaeliminant altres despeses, comper exemple els 159 milions d’eu-ros que el Ministeri de Medi Am-bient té pressupostats aquest anyper als Programes Natura que tanpoca gràcia fan a alguns col·lecti-us de pagesos.

De partides per retallar n’hi haper triar i remenar, si ens dedi-quem a repassar els pressupostosestatals. El del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç és una mi-na on complir les peticions de lesorganitzacions empresarials quees redueixi la despesa pública. Nohi ha cap urgència per gastar 295milions per impulsar els vehicleselèctrics, de la mateixa maneraque és difícil de sostenir que elconjunt dels contribuents paguin100 milions d’euros als que volencanviar de cotxe, o que es destinin66 milions d’euros en subven-cions i 159 milions en préstecs alPlan Avanza2 perquè empreses iparticulars estiguin a l’última enordinadors.

Continuem escapçant. Si un es-tat que ha viscut per sobre de lesseves possibilitats no es pot per-metre continuar mantenint fun-cionaris sense funció, també hade renunciar a altres luxes, com elde tenir una televisió pública sen-se anuncis al preu d’una subven-ció per a RTVE de 550 milionsd’euros, quantitat que representagairebé la meitat de la retalladaaddicional de despesa que Rodrí-guez Zapatero ha decretat per acomunitats autònomes i ajunta-ments. La reducció de despesa entelevisions públiques l’ha dema-nat Rajoy, que també proposa re-baixar les subvencions a partitspolítics, sindicats i patronals. Siens les carreguem del tot, de ma-nera que s’hagin d’acostumar a

Manifestació a Girona, el 8 de juny, contra la retallada de sous públics. MANEL LLADÓ

La torna local iautonòmica

El sindicat de tècnics delMinisteri d’Hisenda, Gestha,critica que la retallada deldèficit es busqui amb rebaixesde sous públics i no se centrien l’increment dels ingressos através de la millora de la lluitacontra el frau fiscal il’economia submergida, quecalcula que representa un 23%del PIB espanyol. Gesthaassegura que si esconcentressin lesinvestigacions en elsprincipals focus d’economiasubmergida i no en elsincompliments fiscals delstreballadors i pensionistes i les

El Col·legi de GestorsAdministratius de Catalunyaproposa disminuir l’impactede l’ajust econòmic facilitantl’aflorament del diner negre,amb una emissió de deutepúblic dirigida als estalvis nodeclarats, que s’estimen enuns 240.000 milions d’euros al’Estat espanyol. Els gestorsproposen una emissió a untipus d’interès del 2% a untermini de quatre anys i undia, que permetria legalitzar elcapital, representaria un tipusimpositiu d’entre el 14% i el18% en quatre anys i serviriaper injectar liquiditat al

El govern català va aprovar l’1de juny un paquet per retallarles despeses, amb un estalviestimat de 1.670 milions peraquest any. Potser no en faràprou ni amb això ni amb lapuja de l’IRPF per als quetenen rendes superiors a120.000 euros ni ambl’increment dels impostos detransmissions patrimonials iactes jurídics documentats: eldescens de la recaptaciód’impostos ha provocat queHisenda reclami el retornd’entregues a compteexcessives. Les comunitatsautònomes hauran de tornar20.000 milions d’eurosavançats de més el 2009 i5.700 milions de l’exercici del2008. Ajuntaments idiputacions es troben en unasituació semblant, han detornar 1.612 milions del 2008 i4.000 milions del 2009.

EL QUE FALTAVA PEL DURO

petites empresess’aconseguirien uns ingressosaddicionals de 38.500 milionsd’euros anuals.

En opinió d’aquestcol·lectiu, l’Agència Tributàriaha de desplaçar la lupa delcontrol de les rendes deltreball i les pimes perinvestigar els fraus de lesgrans empreses, els gransdesenvolupamentsurbanístics, els bitllets de 500i 200 euros i els paradisosfiscals. També es queixa queHisenda només aconsegueixcobrar 13 de cada 100 euros dedeute tributari pendent.

sistema financer i disminuir eldèficit per la via de mésingressos fiscals.

Els gestors recorden que enels anys noranta el governsocialista de Felipe González java fer una amnistia fiscal comla que proposen ara, i quealtres països de la UE hanposat en marxa mesuressemblants. A Itàlia, l’octubrede l’any passat es va aprovaruna amnistia per la repatriacióde capitals ocults, que eslegalitzaven pagant una multadel 5% de l’import; en tresmesos, van entrar 95.000milions d’euros al país.

Recaptar més perseguint el frau Deute barat amb amnistia fiscal

No hi ha cap urgènciaper gastar 295 milionsper impulsar elsvehicles elèctrics


GRAN ANGULAR

Segons les dades de la con-sultora immobiliària JonesLang Lasalle, a Sant Cugat(Vallès Occidental) hi ha133.000 metres quadratsdisponibles d’oficines, és adir, en comercialització, co-sa que representa un 19,6%del total de disponibilitat(675.839 metres quadrats)que hi ha al conjunt del mer-cat d’oficines de l’àrea deBarcelona.

Aquest és el resultat ques’arrossega després d’un2009 nefast en què es vancontractar tan sols 10.000metres quadrats —quan enanys de bonança s’havienvorejat els 50.000— i, encanvi, es van entregar fins a150.000 metres quadrats ennoves promocions. El quepassa a Sant Cugat no és unaexcepció, i de fet és en bonapart un exponent del quepassa al conjunt del mercatd’oficines de Barcelona, pe-rò en el seu cas, el problemade sobreoferta es fa encaramés gran a causa de les altesexpectatives que s’haviengenerat al voltant d’aquestaciutat.

I és que no fa tant, la de-manda per instal·lar-se a al-guna de les noves àrees denegoci de la ciutat gairebésuperava la capacitat de ge-nerar nova oferta, fet queconvertia Sant Cugat en undels mercats més interes-sants per als promotors.Aquell furor va empènyer ainiciar nous projectes quanla crisi ja treia el cap i avui elscartells d’«en venda»s’acumulen sense gaire èxit.

EXCÈS D’EUFORIA. «Tots elsprojectes que es van projec-tar segurament tenien sentital seu moment, però ara ma-teix hi ha una situació de so-breoferta que és especial-ment greu a Sant Cugat i a laplaça d’Europa de l’Hospi-talet, on també s’han acu-mulat molts projectesnous», explica el director del’oficina a Barcelona de laconsultora Savills, Eusebi

Carles.Sant Cugat es va convertir

en un pols d’atracció per a lainversió terciària a causad’unes característiques gai-rebé privilegiades: un en-torn agradable amb una altaqualitat de vida, unes ex-

cel·lents comunicacions i sòldisponible per fer-hi granspromocions, un luxe quasiimpossible a Barcelona. Laimplantació de grans seuscorporatives com la de lafarmacèutica Grifols, la im-plantació del nou campusd’Esade i la proximitat delsincrotró van ajudar a aug-mentar l’atractiu del mercatd’oficines de Sant Cugat,sense oblidar tampoc quemolts dels prescriptors, és adir, dels directius que pre-nen les decisions sobre el llocon se situaran les noves ofi-cines, viuen a la ciutat valle-sana i això, segons diuen elsexperts, també ha tingut elseu pes.

«Tothom es va posar apromoure projectes en elmateix moment, igual queva passar en el mercat resi-dencial, en què l’estoc que hiha ara mateix a Sant Cugat ésencara més preocupant queen el segment d’oficines»,diu el director general de Ta-

sinsa, David Marquina.El furor dels bons anys va

fer que es promoguessinmacroprojectes que ara,amb la demanda totalmentaturada sobretot per agrans superfícies, tenenuna sortida més que difícil.

«S’han fet alguns projec-tes sobredimensionatscom si Sant Cugat poguésser la competència directadel 22@ de Barcelona, i ai-xò s’està notant», diu elsotsdirector general del’àrea comercial d’Inbisa,

Manuel Gómez. La promo-tora basca té en comercia-lització un edifici d’ofici-nes a Sant Cugat de 7.000metres quadrats que ja ar-riba, segons Gómez, al60% d’ocupació. «El se-cret ha estat adaptar elproducte a demandes apartir de mòduls de 50 me-tres quadrats, pensant so-bretot en petites empreses

i emprenedors, ja que sihaguéssim posat al mercatoficines de 300 metresquadrats o més, no leshauríem pogut comercia-litzar», afegeix.

Les grans seus corporati-ves que impliquen granspressupostos i inversionsestan del tot aturades. Finsi tot empreses que havienanunciat el seu aterratge aSant Cugat, com ara Axa,han ajornat la inversió. Elcanvi d’emplaçament delfutur nou centre d’Ikea,que estava planificat a SantCugat però que finalmentes construirà a Sabadell,tampoc ajuda a generarnous motors d’inversió.

ATURAR NOVA OFERTA. Des-prés d’un 2009 de rècord enl’entrega de nova oferta(150.000 metres quadrats,contra els 22.000 del 2008 iels 14.000 del 2007), els pro-motors han entès que ja no espot continuar inflant elmercat, i per enguany i l’anyque ve la sortida de nous me-tres quadrats serà escassa.«L’oferta futura s’ha estan-cat perquè existeix una granmassa crítica d’oficines dis-ponibles», afirma el direc-tor de Jones Lang Lasalle aBarcelona, Jordi Toboso.Aquest 2010 només sortiran19.000 metres quadratsnous.

MASSA PRODUCTE. La ciutat vallesana exemplifica la sobreoferta que hi ha al mercat d’oficines de la capital catalanacom a resultat de la sortida al mercat d’excessius projectes sense que hi hagi demanda per comprar o llogar

Sant Cugat acumula un 20% deles oficines buides de Barcelona

BERTA ROIGBARCELONA

150.000Superfície lliuradaMetres quadrats nousentregats el 2009.

10.000Oficines contractadesMetres contractats entot el 2009 a Sant Cugat.

19.000De nova construccióEl 2010 s’esperenaquests metres nous.

La caigudageneralitzada de lesrendes de lloguer que haregistrat el mercatd’oficines de Barcelonaha restat competitivitata Sant Cugat. «Abanspodia oferir una relacióqualitat-preu molt bonacomparada ambBarcelona, on les rendeseren molt més altes,però ara aquestadiferència és menor»,

El parc empresarial Can Ametller, amb 28.000 metres quadrats, és un dels majors complexos en comercialització. ORIOL DURAN

explica el responsabled’oficines d’AguirreNewman a Barcelona,Josep Maria Piqué. Enaquesta anàlisicoincideix ManuelGómez, d’Inbisa. «Ésevident que ara ja nopodem anar a competiren preus», destaca. I enun moment de crisi comaquest és justament elpreu el que més esmiren les empreses.

COMPETÈNCIA

Rendes menys atractivesLES XIFRES

Es van ferpromocions per agrans empreses iara no trobensortida al mercat


864907-1004320T


GRAN ANGULAR

861531/1001138®

L’interès per la internacio-nalització s’ha disparat elsdarrers dos anys. Les orga-nitzacions i institucionsque promouen accions perajudar l’empresa enl’aventura internacionalcom missions comercials,participació en fires etc.,han vist com la demanda esmultiplicava com mai.

A Amec, l’associaciód’empreses exportadoresde béns d’equipament, lesinscripcions per participara les missions comercialsinternacionals han crescutun 175% respecte a l’anypassat. A la Cambra de Bar-celona també, entre 2007 i2009 un 30% més d’em-

preses s’han apuntat a lesactivitats que organitzenper acostar l’empresa alsmercats internacionals.

En uns creixements simi-lars està la demanda de lesaccions d’internacionalit-zació de la de Tarragona. Lamissió comercial que cadaany organitza la Cambratarragonina a l’Àfrica sub-sahariana va tenir un 50%més de participació, i a més10 empreses van quedarsense poder anar-hi.

La necessitat de l’empre-sa per entrar en nous mer-cats ha anat creixent de lamateixa manera que lacruesa de la crisi empitjo-rava. «En la mesura que elmercat domèstic ha quedatparalitzat, les empreseshan posat l’accelerador per

vendre a l’exterior i diver-sificar els seus ingressos»,explica Lluís Lluch, direc-tor de Promoció Interna-cional de la Cambra de Bar-celona.

Les expectatives per ven-dre s’han traslladat, doncs,a destinacions més llunya-nes que durant la dècada de

bonança s’havien deixat debanda. I per fer el salt,l’empresa ha buscat com-panys de viatge experi-mentats con les cambres,institucions públiques o al-tres organismes que els as-sessorin i acompanyin enaquesta sortida. El cap delDepartament de ComerçExterior de la Cambra deTarragona, Roberto Bar-ros, assegura que és un fe-nomen que s’ha repetit ca-da crisi, «les missions co-mercials van més plenes enperíodes crítics perquè lesempreses veuen el mercatexterior com una manerade protegir-se», afegeix.

Són nombroses les em-preses que han decidit,doncs, estrenar-se ara enles vendes a l’exterior.

Nexpipe o Primera Expor-tació els programes que téAcc1o amb les Cambres il’Icex per iniciació a l’in-ternacionalització hanmultiplicat per dos les ins-cripcions en dos anys.

Però, a més de les nove-lles, firmes molt experi-mentades a vendre arreudel món han pujat al carrode les missions comercials.

Segons el director generald’Amec, Joan Tristany, lacrisi ha canviat l’entornempresarial a tot arreu ambnombroses fusions i absor-cions empresarials, la qualcosa fa més necessari dis-posar de l’ajuda d’organis-mes experts.

Tot plegat ha obligat a re-definir les accions d’inter-nacionalització. Tristany

reconeix que abans de lacrisi a Amec s’havien re-plantejat la possibilitat deposar fi a les missions, peròamb la multiplicació de lademanda, lluny d’elimi-nar-les han decidit aug-mentar-les.

A la Cambra de Barcelonahan posat en marxa pro-grames específics nous perals temps de crisi, com és elPrograma Internacionalper a la Comercialització(PIC) o el forfet per a païsosemergents.

Així mateix, com explicael director d’internaciona-lització d’Acc1Ó, DiegoGuri s’han hagut de multi-

plicar els esforços per res-pondre a l’increment de lademanda i la retallada delsrecursos.

Les destinacions tambéhan tingut els seus trasbal-sos particulars. Lluch ex-plica que darrerament haretornat un cert interès perparticipar en accions co-mercials a Europa, un mer-cat inicialment fàcil al qualja a penes es destinavenprogrames.

Ara bé, cal tenir en comp-te que una empresa inter-nacionalitzada no es fa de lanit al dia, i que les missionscomercials no tenen retornimmediat. «S’ha de tenirtemps i una capacitat fi-nancera per recollir la in-versió, i això és el que mésmanca a les empreses encrisi», explica Barros.

ANNA PINTERBARCELONA

ALLAU. Les empreses busquen en els mercats exteriors les vendes que han perdut en eldomèstic, sota el risc de fracassar en l’intent per la urgència que tenen de recuperar la inversió

La crisi fa batre rècords en lesaccions d’internacionalització

En la imatge, una grua mou contenidors de mercaderies a l’estació intermodal del Port de Tarragona. JUDIT FERNÁNDEZ

No es pot aspirar atenir un retornimmediat, calpaciència

ROBERTO BARROSCAMBRA DE TARRAGONA

Les empresesveuen el mercatexterior com unaprotecció

LLUÍS LLUCHCAMBRA DE BARCELONA


GRAN ANGULAR

s curiós com al nos-tre país hem passaten molt poc tempsde dir que no hi haviacrisi a anunciar la

sortida de la crisi. Però potserel que sorprèn més és que si-gui en el moment en quèsembla que estem sortint dela crisi que ens demanin quefem els majors sacrificis: pu-jada de l’IVA, congelació deles pensions, retallada delssous dels treballadors pú-blics, reducció de la despesapública en diferents políti-ques socials. La situació ac-tual contrasta, doncs, ambl’aprovació, l’abril del 2008,de la deducció dels 400 eu-ros, amb les mesures de su-port al sector de l’automocióaprovades durant el 2009,amb l’ajut de 420 euros almes per als aturats senseprestació de desocupació oamb els més de 8.000 milionsdel fons estatal per a les in-fraestructures locals.

A principi del 2008 es co-mençaven a observar els pri-mers signes de debilitat del’economia espanyola, peròpràcticament tots els analis-tes coincidien que es produi-ria un «aterratge suau» delsector de la construcció i que,tot i que hi hauria una certadesacceleració econòmica,es podria remuntar aviat.

Aquest escenari, però, vacanviar radicalment des del’agost del 2008 amb la crisifinancera internacional. Ladarrera etapa expansiva de

É

l’economia espanyola s’habasat en la forta disponibi-litat de crèdit a uns tipusd’interès substancialmentinferiors als que estàvemacostumats. Famílies i em-preses van poder viure persobre de les seves possibili-tats gràcies a l’entrada decapital estranger, però ladesconfiança que va gene-rar la caiguda de gransbancs va fer que es «tan-qués l’aixeta» de cop.L’aposta del govern espa-nyol en aquell moment vaser clara: hem de reforçar elpaper dels estabilitzadorsautomàtics (caiguda delsimpostos i augment de ladespesa pública com a con-seqüència de la reducció del’activitat econòmica) ambpolítiques fiscals de tall

keynesià aprofitant el su-peràvit existent i el reduïtnivell d’endeutament pú-blic. No sé si aquest dia-gnòstic va ser excessiva-ment optimista, ingenu o sirealment tenen raó els queassenyalen motius electo-ralistes, però la qüestió ésque probablement va sererroni: tot i que la caigudade l’activitat a Espanya haestat menor a la dels païsosdel nostre entorn, aquestacrisi no ha estat com crisisanteriors i l’atur ha crescuta una velocitat inesperada.

S’ha de remarcar, però,que, de nou, la situació s’haagreujat perquè la conjun-tura internacional no haestat favorable. Els proble-mes de Grècia han precipi-tat la necessitat de reduir el

dèficit públic d’una mane-ra molt ràpida.

MASSA INTERESSOS. La re-ducció era inevitable per-què continuar endeutant-se implica haver de pagarmolts interessos en el fu-tur, però podia haver-sefet d’una manera més gra-dual. Podrien haver-seaplicat altres mesures comara apujar més impostos oreduir la despesa pública enaltres partides? Probable-ment sí, i s’haurà de fer enel futur, però aquestes al-tres mesures no haurientingut ni la simplicitat nil’impacte a curt terminisobre el dèficit que s’esperaaconseguir amb les mesu-res anunciades. Ara bé, si,tot i que no ens agradin, les

decisions preses pel governsembla que van en la bonadirecció, per què el dife-rencial amb els bons ale-manys continua augmen-tant, és a dir, per què no esrecupera la confiança delsinversors? La meva opinióés que no es confia que lesdecisions adoptades siguinfermes.

MANCA D’UNITAT. A més, elfet que no hi hagi una posi-ció unitària de govern ioposició sobre el que calfer, tampoc hi ajuda. Espe-rem, doncs, que les políti-ques anunciades siguinfermes, perquè si no és així,tard o d’hora, hi hauràd’haver un ajustament en-cara més fort, un ajusta-ment que segur que perju-dicaria la incipient recupe-ració que podria començara finals d’any.

Sí, sembla que hi ha unabona notícia: molts indica-dors fan pensar que el pitjormoment de la recessió es vaproduir durant la primerameitat del 2009 i que a fi-nals del 2010 es podria tor-nar a crear ocupació, tot ique no als ritmes del passatrecent.

Reduir la taxa d’atur cos-tarà, i molt. Ara bé, tal comes pot observar al gràfic ad-junt, encara que no s’esti-gui creant ocupació neta,els ritmes de destrucciód’ocupació mostren unaclara desacceleració.

ESTEM PITJOR QUE FA UN ANY?El mercat de l’ocupació

FONT: INE

TREBALLADORS EN ALTA LABORALEspanya. En percentatge

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6 5,44

3,84

-0,90

ABR2010

ABR2009

GEN2006

JUN2006

JUN2008

-6,73

-1,95

Reduir la taxa d’aturcostarà molt, peròencara que no s’estiguicreant ocupació neta,els ritmes de destrucciód’ocupació mostren unaclara desacceleració

Raül RamosPROFESSOR D’ECONOMIA DEL GRUP AQR-IREA (UB)

132530/1002046®


GRAN ANGULAR

La pèrdua de biodiversitat és pro-gressiva, i per aturar-la cal finan-çament. Un dels objectius princi-pals de la llei de Biodiversitat i Pa-trimoni Natural, l’avantprojectede la qual està immers en el perío-de d’al·legacions, és crear noveseines, sota el principi que, «si béla conservació dels ecosistemesgenera beneficis per a tots, elsseus costos no estan ben supor-tats per tota la societat», com diuSalvador Grau, cap del servei deGestió de l’Entorn Natural delDepartament de Medi Ambient.

Una primera eina és la cessió deterrenys d’alt valor natural al’administració, i saldar així elpagament d’impostos. Aquestavia de cedir terres per estarexempt del pagament del tributestà manllevat del model que es faservir en el cas del patrimoni cul-tural. «Pel que fa al patrimoninatural, hi ha espais que, per laseva vulnerabilitat, potser és mi-llor que restin en mans públi-ques», explica Grau, que anunciaque hi haurà un filtre abans d’ac-ceptar que un espai natural pugui

ser objecte de beneficis fiscals.En la seva disposició addicional,

la llei preveu la possibilitat d’uti-litzar l’impost sobre la renda id’altres per donar nous atractius,en forma de desgravacions, a laprotecció del medi. Un cop apro-vada la llei, potser a les darreriesd’aquesta legislatura, en el ter-mini d’un any el Departamentd’Economia haurà de disposar dediverses eines de desgravació enla llei de mesures fiscals que

acompanya els Pressupostos Ge-nerals de la Generalitat. Es tractaque aquest eixam d’eines fiscalsreconeguin, com diu Grau, que«a diferència del que passa enl’àmbit anglosaxó, aquí les mesu-res de gestió econòmica de l’espaisón compatibles amb la conser-vació». En conseqüència, «el pa-per de l’administració ha de serd’ordenar, no necessita fer unaadquisició massiva de finques».

En opinió de Jordi Pietx, direc-

tor de la Xarxa de Custòdia delTerritori (XCT), que creu que lallei ja hauria d’haver detallat lesmesures fiscals que poden impul-sar la conservació del territori,l’ús del tram català de l’IRPF «ésla via correcta, per les competèn-cies de la Generalitat en l’impost,però creiem que perquè realmentsigui efectiva, la desgravació fis-cal s’ha d’oferir en el doble nivell,espanyol i català». A la Xarxacreuen que, amb eines com la

constitució d’un dret real d’us-defruit o altres subjectes a deduc-cions, «es pot estimular la que araper ara és una incipient cultura dela protecció via estímuls fiscals.Crec que en un any es podriensignar molts acords de custòdiaamb aquestes eines».

Per fer un pas més en polítiquesde finançament, com diu Grau, elnou marc jurídic crea el Fons deConservació del Patrimoni Natu-ral, que «serà proveït amb recap-tacions de taxes i impostos, comper exemple el que es cobra alssubmarinistes a les Medes. Aixíassegurem que allò que es recaptaes destina realment a conserva-ció». Pietx creu que un ensd’aquesta mena hauria de recap-tar taxes sobre infraestructures iactivitats que tenen efectes sobreel medi, però dubta que «elsagents econòmics, en general,vulguin acceptar aquesta cores-ponsabilitat en el finançament dela protecció dels ecosistemes».L’XTC proposa, entre altres me-sures, obtenir rendiments defiances d’activitats extractives.

Tanmateix, si parlem de més di-ners per frenar l’extinció d’espè-cies de flora i fauna, cal mirar a

Brussel·les, «per reforçar el fi-nançament comunitari en biodi-versitat», demana Grau, que veuen el Pla de DesenvolupamentRural, dissenyat per la Generali-tat però finançat per la ComissióEuropea, una opció possible, peròel que cal realment, segons enténtant el govern estatal com la Ge-neralitat, és que la Comissió revisiels mecanismes actuals, en quètreu diners de fons agraris i es-tructurals, com els Feder o Feoga,per orientar-los cap a biodiversi-tat, i crear una figura específicaper a la protecció de la biodiversi-tat, el pressupost de la qual seriauna altra via per nodrir el fons deconservació que genera la llei ca-talana.

JORDI GARRIGABARCELONA

La biodiversitat, si no la volem perdre, requereix invertir-hi. La futura llei marc sobre aquestàmbit té en compte l’incentiu fiscal per trobar un nou finançament de la protecció del medi

Hàbitats ambrendiments fiscals

Exemplar de corb marí emplomallat. Algunes de les colònies més importants es troben al cap de Creus i les illes Medes. ARXIU

«Hi ha incentius fiscals per aqui implementa tecnologiesambientals, però no n’hi haper als qui inverteixen enpatrimoni natural», assenyalaSalvador Grau, que recordaque a molts estats europeus elfinançament privat per salvarla biodiversitat supera ambescreix tot el pressupostpúblic. És per això que calincentivar la intervencióprivada, i una eina és treureprofit del tram català del 50%

de l’IRPF. Per a la XCT, s’obretot un ventall de possibilitats.Una primera seria la donacióde finques a favor d’entitatsde custòdia, amb unadeducció del 30% del valorcomptable. Una altrapossibilitat seria constituir undret real d’usdefruit od’aprofitament parcial sobrefinques. La deducció resultariad’aplicar el 20% del valorcadastral. L’XTC també parlade constituir altres tipus de

drets reals sobre finques, enquè per fixar l’import estindria en compte el 10% delvalor cadastral. L’aportacióefectuada a un fons d’inversióper al patrimoni també espodria beneficiar d’unadeducció del 10%, en aquestaproposta. L’XTC creu que ellímit màxim de les deduccionsprevistes podria arribar al40% de la quota íntegraautonòmica. Altres figuresfiscals que també poden donar

joc són l’impost sobresuccessions i donacions, enquè la reducció que es demanava del 95% al 100% i la quotacorresponent al gravamensobre documents notarials del’impost sobre transmissionspatrimonials i actes jurídicsdocumentats. Per Jordi Pietx,aquesta fiscalitat positivatindrà sentit si «el compromísdel beneficiari és real, i essignen acords de conservacióde 25 anys».

Treure suc de la quota autonòmica de l’IRPF

La Generalitat vol unfons específic de laComissió Europea pera la biodiversitat


GRAN ANGULAR

AGRAMUNTANGLESOLA

ASCÓBARBERÀ DEL VALLÈS

BARCELONALES BORGES BLANQUESCASTELLAR DEL VALLÈS

CERDANYOLA DEL VALLÈSCERVERA

CORNELLÀ DE LLOBREGATGAVÀ

LLEIDALLINARS DEL VALLÈS

MANRESALES MASIES DE VOLTREGÀ

MASQUEFAMATARÓ

MÓRA LA NOVAÒDENAOLVAN

PARETS DEL VALLÈSPINEDA DE MAR

POLINYÀREUS

RIPOLLETSABADELL

SALTSANT CUGAT DEL VALLÈSSANT QUIRZE DEL VALLÈS

SANTA MARGARIDA DE MONTBUISANTA MARIA DE PALAUTORDERA

SUBIRATSTARRAGONA

TERRASSATORELLÓ

ULLDECONAVILADECANSVILAGRASSA

VILANOVA DE LA BARCAVILANOVA DEL CAMÍ

40municipis catalans promocionen

el seu sòl industrial

www.fmc.cat

+ de 50 milions de metres quadrats de sòl industrial

La base delFUTUR

Oferim confiança, oferim compromisos: • Donar suport, assessorar i agilitar els tràmits

necessaris per a la implantació de la nova empresa• Facilitats en la concessió de llicències• Acompanyament de les noves empreses en la

relació amb el món científic, la Universitat i lesinfrastructures del coneixement

• Ponts de diàleg amb les entitats financeres • Oferir serveis d’intermediació laboral i d’oferta

formativa adequada a partir de les necessitats que requereixi l’empresa

320077/1004189L

ens dubte hi ha empreses queho estan passant malament.

La recessió està fent caurel’activitat econòmica. A més, hiha sectors on s’estan produinttransformacions radicals per laglobalització (automòbil), pelscanvis tecnològics (llibre digital),per la generalització del model debaix cost (línies aèries) o per lesfusions (sector financer). Tot aixòprovoca que a moltes empreses lafacturació es redueixi i lespèrdues augmentin, fet queexplica els tancaments, ERO,concursos de creditors...

Però, sorprenentment, hi haempreses que segueixen creixenti fan augmentar la riquesa quegeneren. Recentment,l’Observatori de ProspectivaIndustrial del Departamentd’Innovació, Universitats i

S

Empresa ha publicat l’estudisobre les empreses d’altcreixement i gasela a Catalunya.

En aquest estudi es descriuen elstrets diferencials de 260empreses que estan aconseguintcreixements molt importants devendes al llarg del temps. Estracta d’empreses com araDesigual, Atrápalo.com oInfojobs. La majoria esdistingeixen perquè dediquenmolts més recursos que la resta deles empreses catalanes a temes derecursos humans (formació,incentius), a l’excel·lència en elsprocessos (qualitat total), a lamillora de la competitivitat(innovació) i al màrqueting(potenciació de la marca,internacionalització). Aquestespolítiques fa que tinguin modelsde negoci guanyadors.

El model de negoci ha depermetre que l’empresa disposid’avantatges competitius. En unscasos, l’avantatge competitiu ésen preu (Bon Preu). En uns altresés a través de la innovació(Torres), del disseny (Baguès), dela marca (Cola Cao), del controltotal del procés (Cunicarn), de laqualitat (AN Grup), de la política

mediambiental (Ros Roca) o de laresponsabilitat social corporativa(La Fageda).

Una característica comuna de lamajoria de les empreses queperduren en el temps és que tenenunes finances que podríemconsiderar conservadores.

És a dir, financen la major partde les seves inversions ambaportacions dels accionistes oamb els recursos generats perelles mateixes. Aquelles

empreses que han estatconservadores en els anys debonança, és possible que arapuguin aprofitar-se de lesoportunitats que porta larecessió, com ara comprarimmobles amb descompte oadquirir empreses a bon preu.

La manca dels trets diferencialsde les empreses que avancen potpermetre entendre per què hi haempreses que ho estan passantmolt malament. En uns casos és

perquè tenen un model de negocique ha quedat desfasat i hanperdut competitivitat. En unsaltres casos, és conseqüènciad’una política financera quepodríem considerar massaarriscada.

La crisi econòmica generasituacions difícils per a moltes de

les nostres empreses. Però hi haempreses que avancen,basant-se en les persones, laqualitat, la innovació, lainternacionalització i les financesconservadores. Tot això potsemblar massa obvi, però nohaver-ho portat a la pràctica és elque explica que hi hagi moltsconcursos de creditors itancaments d’empreses.

20

30

40

50

60

70

80

90

L. ROMERO

Créixer dins la crisi

Oriol Amat

OPINIÓ

Catedràtic de la UPC, economistai vicepresident de l’ACCID

Les empreses queperduren en el tempstenen unes financesconservadores


BORSA

El banc presidit per Josep Oliu manté con-verses amb el Banco Guipuzcoano amb lafinalitat d’integrar ambdós grups. Enaquesta ocasió el Banc Sabadell ha proposata l’entitat basca que mantingui la seu i lamarca, qüestions que, juntament amb laidoneïtat de la fusió, analitzarà el conselld’administració del Guipuzcoano el dia 25.

DillunsBANC SABADELL, EN CREIXEMENT

Les empreses cotitzades espanyoles te-nen fins al mes de juny del 2011 per su-primir les limitacions dels drets de vot,després que el Congrés dels Diputats ha-gi donat llum verd a la reforma de la lleid’auditoria, mercat de valors i societatsanònimes que entra en vigor a partir deldia 18 de juny.

DijousFORA LES LIMITACIONS DE VOT

La Comissió Nacional del Mercat de Valors(CNMV) ha ampliat l’acceptació de l’ofertapública d’adquisició d’accions (OPA) d’ex-clusió de l’empresa Mecalux fins al darrer diad’aquest mes. L’objectiu d’aquesta operacióés que les accions deixin de cotitzar en el mer-cat de valors i va dirigida al 100% del capitalde la societat a un preu de 15 euros per títol.

DimecresMECALUX, OPA FINS AL 30 DE JUNY

Les pors dels inversorss’han allunyat dels par-quets en les darreres jorna-des i han permès que laborsa espanyola deixi en-rere els mínims marcats aprincipi del mes de juny(8.669,80 punts) i acabi lasetmana a un pas dels10.000 punts (va acomia-dar-se divendres en els9.971,80 punts, nivell quesuposa una revaloració demés del 4% en cinc ses-sions). Però aquesta alça noha estat fàcil d’aconseguir.

A principi de setmana vanesclatar nous rumors sobrel’empitjorament de la si-tuació financera a Espanya.Des de diversos mitjans deprestigi alemanys s’afir-mava que el govern espa-nyol estava a punt de de-manar el rescat del fonsaprovat recentment per laUnió Europea (UE), tal comva veure’s obligada a ferGrècia.

DEUTE COL·LOCAT. Això vafer augmentar la incertesadels inversors internacio-nals envers la solvència es-panyola, i va empènyer eldiferencial del bo espanyolenfront de l’alemany fins aun màxim de 222 punts bà-sics. Malgrat que tant el go-vern estatal com la UE in-sistien a desmentir aques-tes notícies, les pors vaninstal·lar-se en el mercatespanyol, llastant l’evolu-ció de l’Íbex-35 enfrontdels seus homòlegs euro-peus.

Però les bones notíciesvan anar arribant als par-quets i a poc a poc les com-pres van imposar-se en lespantalles. Els inversors vanvalorar positivament que lasubhasta de lletres que vafer el Tresor espanyol escol·loqués sense proble-mes, tot i que a un preu méselevat. Així, les lletres a 12mesos van assolir un2,450% de rendibilitat, en-front de l’1,699% del mesanterior.

A més a més, el Tresor haanunciat que el pagamentdel pròxim venciment dedeute està garantit, sensehaver d’anar als mercats afinançar-se. D’altra banda,la Comissió Europea (CE)va donar el vistiplau alsplans d’ajustament ence-tats pel govern espanyol, iaixò també va ajudar a con-tradir els rumors que posa-ven en dubte la solvènciaespanyola apuntalant aixíla confiança dels inversors.

Però el que més ha tran-quil·litzat els mercats fi-nancers en les darreres jor-nades és que es faran pú-blics els tests de solvènciaals quals se sotmeten elsbancs.

Els líders europeus volendonar més transparènciaals mercats per tal d’elimi-nar la incertesa sobre el sis-tema financer i han deciditfer públics aquests testsd’estrès —tot i que és com-petència de cada país pu-blicar o no aquests resultats(i Alemanya ja ha dit que no

difondrà els tests de les en-titats que no ho vulguin).

En aquesta ocasió els quen’han sortir més ben paratshan estat els bancs espa-nyols, amb el Banc Santan-der i el BBVA al capdavantde la llista de les entitatsmés ben qualificades pelComitè Europeu de Super-visors Bancaris. Aquestanotícia va impulsar les co-titzacions del sector ban-cari espanyol, un dels mésdeprimits en els darrersmesos per la seva exposicióa la crisi econòmica.

Després d’aquestes bonesnotícies, els rumors quedubtaven de la solvènciaespanyola i que apuntavenque la reunió prevista di-vendres passat entre elpresident del govern espa-nyol, José Luis RodríguezZapatero, i el director ge-rent del Fons Monetari In-ternacional (FMI), Domi-nique Strauss-Kahn, era

per activar un pla de rescatper a l’economia espanyolavan quedar en no res.

Per contra, el mandataridel FMI va donar més oxi-gen a les alces de la borsaespanyola en mostrar-seoptimista sobre el creixe-ment de l’economia espa-nyola en el llarg termini, apart d’afirmar que l’en-deutament espanyol estàen un bon nivell. No obs-tant, va posar l’accent so-bre l’elevat dèficit dels pa-ïsos europeus.

MENYS PÈRDUES ANUALS. Ahores d’ara, l’Íbex-35 acu-mula uns guanys d’ençàque va començar el mes dejuny de més del 6,5%, re-duint fins al 16,48% lespèrdues enregistrades en el2010 (cal recordar que laborsa espanyola no ha tan-cat cap mes en positiu en elpresent exercici). Els ex-perts afirmen que cal seguir

amb prudència els mer-cats, vigilant l’evolució del’índex, que té una clara re-sistència en els 10.000punts i un suport, si perd elnivell dels 9.800 punts, enels 9.500 punts.

Per saber quina serà latendència que marcaran elsparquets en les pròximesjornades, els accionistesestaran molt pendents delmissatge que arribarà desdel banc central dels EUAsobre l’estat de l’economianord-americana i el nivelldels tipus d’interès. Dime-cres vinent el Comitè deMercats Oberts (FOMC) dela Reserva Federal (FED)celebra una reunió quecentrarà l’atenció dels in-versors, juntament amb lesdades de confiança delsempresaris alemanys quepublicarà l’institut IFO di-marts i la confiança de laUniversitat de Michigandels EUA de divendres.

Els mercats es treuen de sobre ladesconfiança i l’Íbex-35 trencadivendres la resistència dels10.000 punts, amb unarevaloració setmanal del 4,29%.Per Marisa Nuez

Retorna el signe positiu

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

10.500

8.000

8.733

9.466

10.199

10.933

11.666

12.399

dl14 jun

dm15 jun

dx16 jun

dj17 jun

dv18 jun

18/122009

18/062010

8/062010

25/022010

14/042010

L’Ibex-35

LA SETMANAEn punts

EL SEMESTREEn punts

9.584,00

10.745,30

10.745,30

9.870,309.755,10

9.683,30

11.645,00

8.669,80

11.503,70

10.126,20

El que més hatranquil·litzat elsmercats ha estat ladecisió de publicar elstests de solvència delsbancs europeus


DivendresPRODUCTES INDUSTRIALSFL’Institut Nacional d’Estadísticapresentarà l’índex de preusindustrials (Ipri).

FFrança publica els darrersregistres del seu producte interiorbrut (PIB).

DijousCOMERÇ DEL JAPÓFEs publica la balança comercialdel Japó, que ha de donar pistessobre l’estat d’exportació.

FA Itàlia es presenten les dades dela taxa d’atur, que aquests mesoss’acosta a registres històrics.

DimecresVENDA D’HABITATGESFPresentació de les dades devendes d’habitatges nous alsEstats Units.

FA Itàlia es coneixerà l’índex deconfiança del consumidor sobrel’estat de l’economia.

DimartsBALANÇA COMERCIALFLa publicació de la balançacomercial d’Espanya pot oferirdades sobre si hi ha recuperació.

FActualització de les dades de labalança de compte corrent de laUnió Econòmica i Monetària.

L’AGENDA DE L’INVERSOR

DillunsCOMPTE CORRENTF A Itàlia es publicarà la balançaper compte corrent, que oferiràuna anàlisi de l’estat econòmic.

FA Alemanya es coneixerà l’índexIFO, que mesura la confiança deles empreses germàniques.

BORSA

ELS CONSELLS DELS ANALISTES

Tot i que els resultats van estar per sota delque tothom esperava, podríem preveureun punt d’inflexió per a aquest valor. Elsajuts programats per a les energies renova-bles en l’àmbit global podrien afavorir elvalor a curt termini. La companyia té pre-vist millorar en el segon semestre, tot reac-tivant les seves vendes d’aerogeneradors.Les correccions passades afegeixen atrac-tiu al valor, que podria assolir 11 al tanca-ment de l’any.

JonDíaz ValdenebroDIRECTOR D’EXPANSIÓDE BANIF A CATALUNYA

REPSOL

BANC SABADELL

GAMESA

Després de la fita que suposa haver assolituns resultats per damunt del que es pre-veia, la companyia està pendent de la ven-da de la seva filial YPF, que podria ser im-mediata. Una circumstància que, si es con-creta, seria molt positiva per al valor, atèsque la companyia petroliera veuria com esredueix el risc país i a més a més generarialiquiditat per reforçar el seu balanç i reduirdeutes. El preu objectiu per a finals del 2010és de 21.

No amaga la seva intenció de comprar al-guna entitat financera. Com és ben cone-gut, el principal candidat és Banco Guipuz-coano, una adquisició que li permetriacaptar mercat al País Basc. Tanmateix,aquesta operació li aportaria poc valor, totgenerant una dilució en el seu BPA del-9,7% i -4,6% els anys 2010 i 2011, respec-tivament. A més a més, és un banc molt ex-posat al cicle, amb no gaire diversificaciófora del mercat espanyol.

Comprar

Vendre

Mantenir-se

JaumeFornellsDIRECTOR DE SALA DEBORSA DE CAIXA MANRESA

GAMESALa companyia dels molins de vent i energianeta pot veure’s afavorida per les declara-cions del president dels Estats Units, quedesprés del vessament de cru al seu país perpart de British Petroleum ha manifestatque potenciarà el consum d’energies reno-vables, en detriment de combustibles fòs-sils com és ara el petroli, per ser-ne menysdependent. Les dues companyies que po-den quedar en millor posició són IberdrolaRenovables i Gamesa.

NOKIA

La societat d’autopistes, aparcaments i in-fraestructures que lidera el mercat domès-tic, ens agrada especialment pel bon retornper dividend ampliacions alliberades queestà portant a terme. També és un valor debeta baixa, amb la qual cosa pot actuar coma valor refugi en determinats moments demercat baixista o bé amb certa inestabili-tat. També veiem positiu per a la trajectòriadel valor que pugui comprar el 100%d’Axon.

ABERTIS

El fabricant de telèfons més important delmón, el grup finlandès Nokia, va revisardimecres passat les previsions de resultatstrimestrals que ha de presentar el 22 dejuny, a la baixa, amb retallades de vendes ide marges. Aquesta situació s’ha esdevin-gut bàsicament per la gran competènciaportada a terme per l’i-Phone d’Apple comper la Blackberry. Tornaria a entrar en va-lor un cop el mercat hagi paït l’impacted’aquesta notícia.

Comprar

Vendre

Mantenir-se

Malgrat el càstig sever que ha rebut recent-ment, pensem que la gravetat de la situaciófinancera no justifica mantenir la inversióen la companyia de mitjans de comunica-ció, ja que fins ara per poder refinançar-seha hagut de desfer-se d’algun dels seus ac-tius més valuosos, cosa que deixa el valorde la companyia clarament més malmèsdavant els inversors. Caldria esperar que lasituació s’estabilitzi de debò per tornar-hia entrar.

Amb l’oferta ferma pel 50% de Brasicel aPortugal Telecom, la companyia està eli-minant la incertesa que existia sobre un ac-tiu tan estratègic com ara Vivo. Segons lacompanyia de telecomunicació, les siner-gies que espera obtenir en integrar Vivoamb Telesp justifiquen l’elevada prima enpreu que ha ofert la teleco portuguesa. Amés a més, cal assenyalar que la rendibilitatper dividend està en aquests moments perdamunt del 8%.

PRISA

SusanaFelpetoANALISTAD’ATLAS CAPITAL

OHL

TELEFÓNICA

El gran grup de construcció l’any passat vadur a terme una reestructuració del balançque li permet assegurar un creixement ambmenys risc que les seves competidores, i amés a més segueix obtenint noves adjudi-cacions en països emergents, especialmental Brasil i a Mèxic. En els darrers dies s’haadjudicat la sisena autopista a Mèxic, per477 milions d’euros, amb la qual cosal’aportació d’aquest país al seu EBITDA ésdel 17%.

Comprar

Vendre

Mantenir-se

PaulaHaussmanGESTORA DE PATRIMONISD’AGENBOLSA

El sector bancari segueix mostrant una fe-blesa comparativa superior, i es troba ambun panorama que encara està farcit d’in-certeses. El Popular haurà de continuarprenent les mesures que siguin més ade-quades per millorar la seva estructura fi-nancera, tot pensant que a curt termini elvalor pot continuar mostrant també unafeblesa encara més gran, tot i que ara a Eu-ropa es reconeix que la banca espanyola es-tà entre les més solvents.

IBERDROLA

BANC POPULAR

Després dels darrers retrocessos que haacumulat la companyia energètica, el valores mou ara en una zona de suport on podriarecolzar-se i prendre embranzida per almitjà termini, tot pensant en unes sòlidesperspectives de negoci. Aquesta setmana,Iberdrola Renovables ha posat en marxa aTexas (Estats Units) el més gran complexeòlic dels que ha desenvolupat fins ara almón, amb 404 MW de potència i 168 aero-generadors.

El valor continua en aquest procés de con-solidació com a bona opció d’inversió da-vant les seves perspectives de creixementinternacional, la solidesa del seu negoci i laseva atractiva retribució a l’accionista. Ésprevisible que la companyia de telecomu-nicacions pugui registrar un bon compor-tament a mitjà termini, tot i que també éscert que en el curt termini la seva trajectò-ria als mercats serà discreta, per les recentsnotícies corporatives.

TELEFÓNICA

Mantenir-se

Vendre

Comprar


BORSA

ÍNDEXS BORSARIS

ÍBEX 35

EL TOP 5

IBEX

e 4,29%EURO STOXX 50 (18H)

e 3,77%DOW JONES (18H)

e 2,49%NASDAQ (18H)

e 3,16%NIKKEI 225

e 2,99%

TELEFÓNICA

e 1,63%BANCO SANTANDER

e8,59%BBVA

e 10,51%IBERDROLA

f -0,54%REPSOL YPF

e 4,27%

9.971,80 2.737,66 10.465,83 2.314,55 9.995,02

16,21€ 9,35€ 9,36€ 5,38€ 17,83€

IBERIA 2,47 6,4% 10,6% 30,2% 23.337 2,75 1,43INDITEX 49,09 1,6% 8,1% 13,1% 13.015 50,40 32,25INDRA SISTEMAS 14,06 -2,1% -0,8% -14,6% 4.975 18,20 13,35MAPFRE 2,30 -3,2% 0,5% -21,4% 129.546 3,36 2,05OBRASCON HUARTE 19,89 1,6% -3,5% 5,3% 3.225 24,39 11,92RED ELECTRICA 34,85 4,3% 8,2% -10,2% 5.263 40,76 30,11REPSOL YPF 17,83 4,3% 7,5% -4,8% 108.109 19,27 14,86SACYR VALLEHERM. 4,48 6,2% -4,1% -44,0% 9.113 13,95 3,71TECNICAS REUNIDAS 39,65 0,3% 0,3% -1,2% 1.638 48,40 30,20TELECINCO 8,30 3,0% 1,4% -18,4% 10.621 12,34 5,66TELEFONICA 16,21 1,6% 4,1% -17,0% 286.264 19,85 14,67

COTITZADES CATALANES

MIQUEL Y COSTAS 15,33 -0,8% 2,3% 2,2% 20 18,25 13,01RENTA CORP 2,19 5,0% -2,0% -25,9% 291 4,58 1,76SERVICE POINT 0,63 6,8% 5,9% -29,8% 994 1,23 0,53VUELING AIRLINES 9,27 10,1% 1,0% -24,9% 538 14,20 6,46

FERSA 1,23 -1,6% 10,8% -44,5% 414 2,55 1,01FLUIDRA 2,39 -5,0% 9,9% -31,9% 83 3,75 1,95GAS NATURAL 13,10 3,1% 10,0% -13,2% 16.529 15,67 11,23GEN DE INVERSION 1,67 1,2% 0,0% -3,7% 10 1,77 1,48GRIFOLS 8,93 1,7% -4,7% -26,8% 10.182 13,29 8,32INBESOS 1,42 -1,7% -14,2% -21,8% 1.438 4,49 0,98INDO 0,61 -3,2% -6,9% -52,2% 186 1,90 0,56MECALUX 14,97 0,5% 0,7% 12,2% 64 14,98 9,22

ABERTIS 12,25 1,3% 5,9% -18,2% 13.614 15,38 10,59FERGO AISA 0,78 25,8% -14,8% -35,5% 2.574 2,57 0,57ALMIRALL 6,95 5,0% -0,9% -24,0% 1.588 10,21 6,00BANCO SABADELL 3,78 5,9% 8,8% -0,6% 33.400 5,20 3,10CATALANA OCCID. 12,93 5,0% 3,4% -17,7% 450 18,45 10,70INMOBILIARIA COLONIAL 0,12 0,0% 0,0% -22,6% 71.170 0,24 0,12CRITERIA 3,48 2,3% -0,8% 5,5% 21.554 3,98 3,01ERCROS 0,86 3,7%-10,0% -38,1% 1.483 2,13 0,75

EURO STOXX 50

BOLSAS Y MERCADOS 19,00 4,3% 4,5% -14,3% 1.514 27,18 17,31CRITERIA 3,48 2,3% -0,8% 5,5% 21.554 3,98 3,01EBRO PULEVA 13,99 -0,7% -0,4% -3,7% 3.533 14,75 9,90ENAGAS 14,21 2,8% 8,2% -7,9% 7.659 16,73 12,39ENDESA 19,19 4,1% 2,0% -19,9% 2.384 24,20 15,80FCC 18,56 -3,5% -7,4% -37,0% 3.956 33,45 17,54FERROVIAL 5,67 0,7% 4,9% -31,1% 26.393 8,95 3,69GAMESA 8,08 7,8% 0,6% -31,5% 14.324 16,70 7,02GAS NATURAL 13,10 3,1% 10,0% -13,2% 16.529 15,67 11,23GRIFOLS 8,93 1,7% -4,7% -26,8% 10.182 13,29 8,32IBERDROLA RENOVABLES 2,70 3,5% 8,0% -18,6% 52.014 3,53 2,30IBERDROLA 5,38 -0,5% -0,3% -19,4% 299.123 6,91 4,91

ABENGOA 16,91 6,6% 15,4% -25,2% 4.201 24,34 13,22ABERTIS 12,25 1,3% 5,9% -18,2% 13.614 15,38 10,59ACCIONA 66,33 0,0% 2,4% -27,2% 1.703 98,90 60,00ACERINOX 13,18 1,9% 1,9% -9,3% 3.986 15,50 12,03ACS 31,54 -0,4% 3,0% -9,4% 5.644 38,80 28,59ARCELORMITTAL 24,84 5,6% -0,4% -23,3% 4.721 35,45 20,43BANCO POPULAR 4,84 8,8% 15,7% -5,6% 69.712 7,62 3,76BANCO SABADELL 3,78 5,9% 8,8% -0,6% 33.400 5,20 3,10BANCO SANTANDER 9,35 8,6% 12,3% -19,0% 575.486 12,14 7,22BANESTO 7,06 4,0% 7,1% -17,5% 3.087 9,65 5,81BANKINTER 5,40 10,2% 15,2% -24,5% 20.263 9,36 4,11BBVA 9,36 10,5% 9,9% -26,5% 537.184 13,28 7,28

MERCAT CONTINUEls de millor comportament

SNIACE 1,30 0,27 26,6%AISA 0,78 0,16 25,8%AFIRMA 0,22 0,04 23,2%METROVACESA 8,95 1,28 16,7%BEFESA 17,67 2,00 12,8%BBVA 9,36 0,89 10,5%PRISA 2,23 0,21 10,4%BANKINTER 5,40 0,50 10,2%

Els de millor comportament

SOC GENERALE 38,23 13,4% -21,9%UNICREDIT SPA 1,94 10,9% -13,2%BBVA 9,36 10,5% -26,5%INTESA SANPAOLO 2,40 10,0% -24,0%

CREDIT AGRICOLE 9,88 9,5% -20,1%ALSTOM 40,95 9,0% -16,5%AEGON NV 4,95 9,0% 9,0%BANCO SANTANDER 9,35 8,6% -19,0%

Els de pitjor comportament

Els de pitjor comportament

CAMPOFRIO 6,80 -0,76 -10,1%TAVEX 0,48 -0,03 -6,3%B. GUIPUZCOÁ 5,02 -0,29 -5,4%GALQ 2,03 -0,11 -5,1%FLUIDRA 2,39 -0,13 -5,0%AMPER 4,06 -0,19 -4,5%RENO DE MEDICI 0,19 -0,01 -3,5%FCC 18,56 -0,67 -3,5%

Els valors més negociats

BSCH 9,35 8,6% 575,5BBVA 9,36 10,5% 537,2IBERDROLA 5,38 -0,5% 299,1TELEFONICA 16,21 1,6% 286,3MAPFRE 2,30 -3,2% 129,5REPSOL 17,83 4,3% 108,1COLONIAL 0,12 0,0% 71,2BANCO POPULAR 4,84 8,8% 69,7

PREU DIFERÈNCIA VOLUM MÀXIM MÍNIM TITOL TANCAMENT SETMANAL MES ANY MILERS 1 ANY 1 ANY






PREU DIFERÈNCIATITOL TANCAMENT SETMANAL %

NOKIA OYJ 7,20 -8,6% -19,3%FRANCE TELECOM 15,40 -2,8% -11,6%IBERDROLA SA 5,38 -0,5% -19,4%UNILEVER NV-CVA 23,21 -0,3% 2,0%

SANOFI-AVENTIS 49,57 -0,3% -10,0%DAIMLER AG 43,12 0,9% 15,8%BAYER AG 48,33 1,1% -13,6%AIR LIQUIDE SA 85,06 1,1% 9,3%

PREU DIFERÈNCIA DIFERÈNCIAVALOR TANCAMENT SETMANAL ANUAL




PREU DIFERÈNCIATITOL TANCAMENT SETMANAL %

PREU DIFERÈNCIA VOLUMTITOL TANCAMENT SETM. % MILIONS

Volum de la setmana IBEX (accions)

2.327.273.8590,22% RESPECTE A LA SETMANA ANTERIOR

9.467,4

3,74% 1,57%6.135,6

Ibex med. cap Ibex small cap

Informació facilitada per

www.gvcgaesco.es


BORSA

142921-1003080L

ÍNDEXS BORSARIS

DINERS MATÈRIES PRIMERES

FOOTSIE 100

1,69%DAX XETRA

2,80%CAC 40

3,70%STOXX 50 (18H)

2,05%BCN GLOBAL 1005.250,84 6.216,98 3.687,21 2.470,38 774,61

5,28%

DIVENDRES (18H)

77,160$

Futurs tipus de canvi euro CME (18H)

DÒLAR EUA 1,237 1,238 1,242 1,242LLIURA ESTERLINA 0,836 0,837 0,838 0,838FRANC SUÍS 1,371 1,373 1,371 1,368IEN (100) 112,180 112,200 112,040 111,870CORONA NORUEGA 7,934 7,984 8,033 8,078CORONA SUECA 9,586 9,597 9,611 9,628

CORONA CORONA CORONA FRANC DÒLAR DÒLAREURO LLIURA SUECA DANESA NORUEGA SUÍS DÒLAR CANADENC AUSTRALIÀ IEN

Tipus hipotecaris

BANCS 2,484% 2,487% 2,425% 2,476% 2,499%CAIXES 3,058% 3,025% 3,089% 3,009% 2,996%CONJUNT D’ENTITATS 2,819% 2,810% 2,813% 2,780% 2,786%ÍNDEX CECA 4,625% 5,125% 4,875% 4,375% 4,750%MIBOR (1 ANY) 1,241% 1,232% 1,253% 1,199% 1,222% 1,249%EURIBOR (1 ANY) 1,242% 1,232% 1,225% 1,215% 1,225% 1,249%

Deute públic de l'Estat

LLETRES 6 MESOS 25/05/10 1,26%12 MESOS 15/06/10 2,03%18 MESOS 15/06/10 2,84%

BONS 3 ANYS 10/06/10 3,32%5 ANYS 10/06/10 3,53%

OBLIGACIONS 10 ANYS 17/06/10 4,86%15 ANYS 17/06/10 4,43%

30 ANYS 17/06/10 5,91%

Mercat Interbancari (Euribor)

EONIA 0,35% 0,33%EURIBOR 1 SETMANA 0,37% 0,37%EURIBOR 2 SETMANES 0,39% 0,38%EURIBOR 1 MES 0,44% 0,44%EURIBOR 2 MESOS 0,56% 0,55%EURIBOR 3 MESOS 0,73% 0,72%EURIBOR 6 MESOS 1,02% 1,00%EURIBOR 9 MESOS 1,16% 1,14%EURIBOR 1 ANY 1,29% 1,27%

Futurs de renda fixa (18H)

BONO NOCIONAL 93,66

BUND 127,69

BOBL 5Y 120,05

LONG GILT 120,41

JAPANESE BOND 140,61

US-BOND 5Y 117,98

US-BOND 10Y 121,33

Metalls

Alumini 1.966,00Coure (lliures) 287,00Estany 17.745,00Niquel 19.800,00Plom 1.764,00Zinc 1.765,00

Divendres 77,160Dijous 76,790Dimecres 77,670Dimarts 76,940Dilluns 75,120

Or Londres 1.261,32 $/onça

Nova York 1.261,60 $/onça

Tòquio 3.636,00 ien/g

Plata Londres 19,25 $/onça

Nova York 19,21 $/onça

Tòquio 545,10 ien/g

Platí Londres 1.583,75 $/onça

Paladi Londres 491,52 $/onça

Metalls preciosos (18H)

Evolució del petroli NYMEX

DIVENDRES (18H)

1,237$Divendres 1,237Dijous 1,239Dimecres 1,231Dimarts 1,233Dilluns 1,222

DIVISA SETEMBRE 2010 DESEMBRE 2010 MARÇ 2011 JUNY 2011 ÍNDEX DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG

DATATITOL TERMINI SUBASTA TIPUS

ITIPUS SETMANAPLAÇOS TANCAMENT ANTERIOR

VALOR PREU METALL PREU LONDRES ($/TM)

DIA BARRIL/DÒLARS

METALL MERCAT PREU

DIA DÒLARS/UNITAT

Evolució de l'euro/dòlar Tipus de canvi

902 30 10 15Telèfon d’atenció a l’accionista

abertis.com

EUROS 0,836 9,546 7,440 7,887 1,373 1,237 1,265 1,421 112,320LLIURA ESTERLINA 1,196 11,419 8,900 9,436 1,642 1,480 1,513 1,700 134,360CORONA SUECA 0,105 0,088 0,779 82,627 14,380 0,130 0,133 0,149 11,766CORONA DANESA 0,134 0,112 1,283 1,060 18,452 0,166 0,170 0,191 15,098CORONA NORUEGA 0,127 0,106 1,210 0,943 17,404 0,157 0,160 0,180 14,240FRANC SUÍS 0,729 0,609 6,954 5,420 5,746 0,901 0,922 1,035 81,820DÒLAR 0,809 0,676 7,719 6,015 6,378 1,110 1,023 1,149 90,820DÒLAR CANADENC 0,790 0,661 7,545 5,880 6,234 1,085 0,978 1,123 88,770DÓLAR AUSTRALIÀ 0,704 0,588 6,718 5,235 5,550 0,966 0,870 0,890 79,040IEN (100) 0,890 0,744 8,499 6,624 7,023 1,222 1,101 1,126 1,265

F Borsa de Barcelonawww.borsabcn.es | 93 401 35 55

F Comissió Nacional del Mercat de Val-ors (CNMV) www.cnmv.es 93 304 73 00 / 91 585 15 24 i 25

F Borsa de Madrid www.bolsamadrid.es | 91 589 26 00

F Atenció a l'inversor | 91 589 11 84

F BME (Bolsa y Mercados Españoles)www.bolsasymercados.es91 709 50 00

F Associació Espanyolaper a les Relacions amb Inversors (AERI)www.aeri.es | 91 521 38 190

F MEFF (Mercat de Futurs)www.meff.es | 93 412 11 28

F AIAF (Mercat de Renda Fixa)www.aiaf.ess

F Banc d’Espanya, servei de reclamacionswww.bde.es | 901 545 400

F Banc Central Europeuwww.ecb.int

F MAB (Mercat Alternatiu Borsari)www.bolsasymercados.es/mab 93 401 36 79 / 91 589 11 75

F Infobolsawww.infobolsa.es902 22 16 62 / 91 709 56 10

Telèfons i webs d’interès:

e e e e e

e e


EINES

La línia ICOdirecto està dirigida apimes i autònoms amb més d’unany d’antiguitat que necessitinfinançament de fins a 200.000euros (en una o més operacionsper client) per a noves inversionso liquiditat. Els terminis d’amor-tització dels préstecs són de setanys amb dos de carència per alspréstecs destinats a la inversió ide tres anys amb un de carènciaper als de liquiditat. El tipus d’in-terès és únic per a les dues moda-litats, euríbor a sis mesos+3,50%, amb una comissiód’obertura de 0,50%.

La principal novetat d’aquestalínia —vigent del 15 de juny de2010 al 31 de desembre de 2011—és que l’ICO rep directament lessol·licituds, realitza l’anàlisi del’operació, determina les garan-ties que cal aportar i decideix so-bre la concessió del préstec, assu-mint el 100% del risc. Un copaprovat, seran BBVA o Banc San-tander els encarregats de forma-litzar i realitzar el seguiment del’operació.

Poden acollir-se a aquesta líniatres tipus d’empreses:

-Les que han sol·licitat un prés-tec prèviament a les entitats fi-nanceres, però la petició ha estatrebutjada.

–Les que han obtingut préstecsde les entitats financeres, però enquanties menors a les sol·licita-des. En aquest cas podran dema-nar el finançament complemen-tari.

-Les empreses o autònoms quetenen actualment cobertes les se-ves necessitats de finançament,però amb expectatives de seguirincrementant l’activitat.

TRAMITACIÓ. Els interessats a obte-nir finançament han d’entrar enla pàgina web habilitada per l’ICOwww.facilitadorfinanciero.es,donar-se d’alta com a usuari icompletar les dades que se sol·li-citen relatives a l’empresa i a lasol·licitud de crèdit. Per poderaportar la informació economi-cofinancera que es demana, caltenir la següent documentació

sobre l’últim exercici fiscal tan-cat:

-Els autònoms, declaració del’IRPF i declaració de béns (s’had’informar del patrimoni brut).

-Les pimes, balanç i compte depèrdues i guanys dipositats al Re-gistre Mercantil, i model 201 del’impost sobre societats.

Un cop emplenada la sol·lici-tud, es fa una primera anàlisi derisc amb l’objectiu de verificar sila sol·licitud compleix els requi-sits mínims exigits. Desprésd’aquesta primera anàlisi, es de-manarà a l’autònom o pime lapresentació de la documentacióque certifiqui la informació in-troduïda, així com les garantiesper aportar. Un cop aportadaaquesta documentació, es com-pleta l’avaluació de l’operació i esdecideix sobre la concessió delpréstec, que es comunicarà percorreu electrònic. Si el resultat éspositiu, l’entitat seleccionada,BBVA o Banc Santander, es posa-rà en contacte amb el client perprocedir a la formalització delpréstec.

L’ICO afirma que aquesta líniano pretén competir amb les enti-tats financeres, sinó comple-mentar i dinamitzar les possibili-tats de finançament de les em-preses, però seria més precís afir-mar que no competeix perquè esveu obligat a fer de substitut. Elpresident de l’organisme, JoséMaría Ayala, va destacar al marçque tot i que només gestiona el 2%dels actius del sistema financerespanyol, el nivell de penetracióde l’ICO supera el 73% pel que fa ales operacions de més d’un anyper sota del milió d’euros.

L’obtenció de finançament ambaquest producte és compatibleamb l’obtenció de finançamentamb altres línies ICO 2010, a tra-vés de les quals en el primer qua-drimestre de l’any van rebre fi-nançament per valor de 5.918 mi-lions d’euros unes 100.000 em-preses i particulars. Entre les lí-nies vigents destaca ICO Inver-sión, destinada a finançar inver-sions productives de fins a 2 mi-lions d’euros per autònom o pimei que ha canalitzat més d’un terçdels préstecs concedits el 2010. La

línia Liquidez —per atendre lesnecessitats de finançament decapital circulant, també amb unimport màxim de 2 milions— vadeixar en els primers quatre me-sos de l’any 1.780 milions a 30.710empreses, amb un increment in-teranual del 44%. L’Emprende-dores, per la seva banda, va dei-xar en el mateix període 53 mi-lions en 1.429 operacions de prés-tecs de fins a 300.000 euros ambbonificació d’interessos per en-gegar nous negocis.

Aquest any també s’ha engegat

Economía Sostenible, que inclouun fons de 1.000 milions d’eurosper a crèdits de fins a 100 milionsd’euros per empresa —amb unvenciment de 30 anys i una es-tructura de 35% de capital i 65%de finançament— per infraes-

tructures i instal·lacions energè-tiques.

En les línies destinades a parti-culars, s’ha esgotat la de Présta-mo Renta Universidad, per a gra-duats universitaris que amplienformació. Menys èxit té la de Mo-ratoria Hipotecaria, que finançal’ajornament del pagament de lameitat de les quotes, amb el quales van fer fins a abril 1.000 opera-cions, mentre que es van forma-litzar quasi 30.000 crèdits a in-terès zero per comprar ordina-dors amb la del Plan Avanza.

L’Estat fa debanquer pera les pimesCRÈDIT DIRECTE. L’ICO ha engegat una línia queassumeix el 100% del risc de préstecs de fins a200.000 euros per a inversió o liquiditat

JOAN POYANOGIRONA

L’Institut Català de Finances(ICF), equivalent català del’ICO, també té les seves líniesde finançament adreçades aautònoms i petites empreses.ICFcrèdit és una línia depréstecs i lísings a llargtermini amb un pressupost de300 milions d’euros, queenguany incorpora la novetatque es finança a un tipusd’interès de l’euríbor més un

El president de l’ICO, José María Ayala, firmant el conveni sobre crèdit directe. ARXIU

1,75% fins al 100% delprojecte i s’hi pot afegir un20% addicional per cobrirnecessitats de circulant. Lesoperacions es tramiten a lesoficines dels 25 bancs i caixesque col·laboren amb l’ICF.El Crèdit Innovació finança aun tipus de l’1,75% fins al 75%de la inversió en projectesd’innovació, amb un mínimde 100.000 euros i un màximde 900.000. Per a projectes de

majors imports, hi ha la LíniaInnovació, en aquest casconcedida directament perl’ICF, amb un mínim de300.000 euros i un màxim de5 milions, que té un ajut del4% del préstec a càrrecd’ACC1Ó. Les mateixescondicions regeixen per a laLínia Internacionalització pera inversió a l’exterior, quefinança la creació de filials al’estranger.

L’ICF finança fins al 120% de les inversions

La sol·licitud s’ha defer a través del webwww.facilitadorfinanciero.es


EINES

ent aquest el nú-mero d’inici deL’Econòmic, pri-mer de tot vulldesitjar a tot el

seu equip molts èxits enaquest projecte valent i ne-cessari, i aprofitar, també,per agrair-los la confiançaque em fan per encarregar-me aquest espai mensual enel qual tractarem temes di-versos sobre gestió empre-sarial, o com m’agrada mésanomenar-lo, sobre ma-nagement.

Aquest anglicisme no estàacceptat, encara, per l’Ins-titut d’Estudis Catalans,malgrat si que hi figura«mànager» (persona ques’ocupa de la direcció i de lagestió d’una empresa od’una altra organitzaciósemblant), però, en canvi,si que hi és en El Gran Dic-cionari de la Llengua Cata-lana del Grup EnciclopèdiaCatalana que el defineixcom a direcció empresa-rial, perquè aquest és el te-ma que tractarem enaquest espai.

COMPLEXITAT. El manage-ment ha estat associat,normalment, a les gransempreses i a les prestigiosesescoles de negocis, i aques-ta associació no podem ne-gar-la, ja que el manage-ment és la conseqüència deles solucions que les em-preses han donat als reptesi dificultats que se’ls hiplantejaven i, lògicament,com més grans es feien méssolucions complexes ana-ven generant. A mesuraque això passava, per altrabanda, les escoles de nego-

Scis anaven incorporant elsnous mètodes en els seusprogrames acadèmics.

A la Revolució Industrialque s’inicia a finals del segleXVIII a Anglaterra hi ha lallavor de la gestió empresa-rial, però serà en el segleXIX quan amb la creació deles grans empreses als EUA,el management iniciarà eldesenvolupament que ensarriba als nostres dies i ésallà quan el 1881 es crea laSchool of Finance and Eco-nomy que acabarà sentl’actual Wharton School dela University of Pennsylva-nia promoguda per en Jo-seph Wharton, prohom deFiladèlfia, comerciant, in-dustrial i filantrop que in-tervingué en sectors com lamineria, la fabricació il’educació. Un homed’empresa que va promou-re la formació empresarial.A finals del segle XIX,aquesta, consistia princi-palment en l’entrenamenten com fer la feina, enl’aprenentatge. Però enWharton va concebre unaescola que ensenyaria comdesenvolupar i gestionarun negoci i anticipar i con-duir-se amb els cicles del’activitat econòmica.

Tot té un inici i els inicisacostumen a ser senzills isimples, i també durs. És eltemps, el mercat i l’èxit elsqui compliquen les coses, ibenvinguda sigui la com-plicació quan aquesta ésconseqüència del creixe-ment de l’empresa, doncsaixò vol dir que és competi-tiva, és a dir, que és capaçde competir; i competir voldir tenir clar el QUÈ —el

màrqueting o l’estratègiasegons la dimensió empre-sarial—, el COM —l’opera-ció i els sistemes—, i el QUI—les persones necessàriesper executar el «com» quepermetrà aconseguir el«què».

El camp de coneixementdel management, en defi-nitiva, fa referència als mè-todes per relacionar ade-quadament el QUÈ, el COMi el QUI, i aquest coneixe-ment avui està disponibleper a tothom que vulgui ferempresa. En els darrersanys, a Catalunya, s’ha

produït un gran canvi enels programes formatiusadreçats a petites i mitjanesempreses i trobar-se con-tinguts relacionats amb elmàrqueting, l’estratègia, laqualitat, els recursos hu-mans, etc. és més habitualque no fa gaire, però tambéés cert que als empresaris,en general, els costa inver-tir temps, esforç i diners enformar-se en aquestcamps. Tanmateix, si es volser competitiu cal tenirmètode i el mètode, en elcamp de l’empresa, s’ano-mena management.

EL QUÈ, EL COM I EL QUID’UN CAMP DE CONEIXEMENT

Competir vol dir tenirclar el QUÈ -elmàrqueting ol’estratègia segons ladimensió empresarial-,el COM -l’operació i elssistemes- i el QUI -lespersones necessàriesper executar el «com»que permetràaconseguir el «què»

P Historia de la gestión.Daniel A. Wren.Ediciones de Belloch

P El futuro del manage-ment. Gary Hamel.Paidós

Josep AlbetDIRECTOR D’ALBET CONSELLERS BCN

Classe a l’escola de negocis ESADE ARXIU

GESTIÓ EMPRESARIAL

PER SABER-NE MÉS

Glossari

Gestió integral de la qualitat. Modeldesenvolupat per en W. Edwards De-ming en empreses japoneses i popu-laritzat als 80.

És allò que identifica la manerade ser d’una organització, les se-ves creences i valors. El principalteòric n’és Edgar Schein.

CADENA DE VALOR

(1909-2005). Austríac de naixe-ment, emigrà als EUA el 1937.Està considerat el pare del ma-nagement modern.

CULTURA

És un model per identificar on es ge-neren els marges en l’activitat em-presarial, donat a conèixer per en Mi-chael Porter el 1985.

TQMPETER F. DRUCKER


EINES

Actualment moltes empre-ses es troben en la situaciód’haver ingressat IVA a Hi-senda sense haver cobrat lesfactures dels seus clients. Elsrequisits per recuperar l’IVAingressat i no cobrat delclient són aplicables segonsel següent procediment:

- L’impagament ha d’estarrecollit formalment en elsllibres comptables.

- Han d’haver transcorre-gut sis mesos des de l’opera-ció, en empreses amb unabase imposable inferior a6,01 milions d’euros. En casde ser superior la base, eltermini és d’un any.

- El client ha de ser empre-sa o autònom; o bé particularamb una base imposable su-perior a 300 euros.

- El cobrament s’ha d’ha-ver instat mitjançant recla-mació judicial o, com a no-vetat, mitjançant requeri-ment notarial.

- Cal emetre factura recti-ficativa, amb un número desèrie especial i amb la causa

de la rectificació, dins elstres mesos següents al com-pliment dels sis mesos (ol’any) des del meritamentde l’impost, i es minorarà ladeclaració trimestral de ladata d’emissió.

- Un cop emesa la facturarectificativa, es disposad’un mes per comunicar-ho a l’AEAT, amb còpia de lainstància judicial o requeri-ment. Es recomana adjun-tar còpia de la factura impa-gada.

En cas que el deutor esti-gui en concurs de creditors,el procediment és diferent,el termini per rectificar lafactura és d’un mes des de lapublicació en el BORME delconcurs.

Hi ha excepcions a la re-cuperació de l’IVA:

-factures garantides perentitats de crèdit, SGR o as-segurances,

-quan existeixi vinculacióamb el deutor, o amb deu-tors estrangers o amb enti-tats públiques.

Com es potrecuperar l’IVA enles factures

impagades?

CONSULTORI LABORAL

CONTESTA JOAN ERNEST RIBASASSESSORIA RIBAS-ÁLVAREZ

FISCALITAT. IVAL’impost sobre la renda deles persones físiques (IRPF)permet una reducció a labase imposable general deles aportacions fetes a plansde previsió social, entre elsquals destaquen els plans depensions.

El límit màxim d’aporta-cions a sistemes de previsiósocial serà el menor dels se-güents:

El 30% de la suma de ren-diments del treball i activi-tats econòmiques, o bé10.000 euros.

En el cas dels majors de 50anys aquest límit serà elmenor entre el 50% dels es-mentats rendiments o de12.500 euros.

Si un exercici hem realit-zat aportacions a plans depensions per un import su-perior als límits establerts,llavors l’excés d’aportacióhaurà de retirar-se abansdel dia 30 de juny de l’anysegüent, sense cap càrrec nipenalització per part del’entitat financera. Si

aquest excés no és retiratabans d’aquesta data, elcontribuent podrà ser san-cionat amb una multa equi-valent al 50% del citat ex-cés, sens perjudici de la sevaretirada immediata. Aixòvol dir que està limitadal’aportació a plans de pen-sions, i no només la seva re-ducció a l’IRPF.

Un cas diferent és el quepertoca a aportacions quees troben dins dels límitsmàxims però que, per insu-ficiència de base imposable,no poden reduir-se a l’ex-ercici vigent. En aquests ca-sos, la diferència entre eltotal aportat i la reduccióaplicada podrà reduir-sedurant els cinc anys poste-riors a l’aportació.

En el cas de les aportacionsfetes en favor del cònjuge,sempre que aquest últimtingui uns rendiments deltreball i d’activitats econò-miques inferiors a 8.000 eu-ros, el límit de la reduccióserà de 2.000 euros.

ELS PLANS DE PENSIONSCom funcionenels límitsd’aportació

a plans de pensions?

CONSULTORI FISCAL

CONTESTA ORIOL LÓPEZ I VILLENA,ECONOMISTA, ASSESSOR FISCALASSESSORIA ASTEM

Databolsa NetStationPasseig de Gràcia, 19 - 08007 BarcelonaTel.: 93 401 35 41 - Fax: 93 401 38 59

Databolsa NetStationAmb Databolsa NetStation podrà seguir, en temps real,l’evolució dels mercats nacionals i internacionals mésrellevants de renda variable, renda fixa, derivats i divises.

També podrà consultar els estats financers de les empreses cotitzades iles notícies que afecten les tendències dels mercats.

Databolsa NetStation és accessible a través de qualsevol connexió ainternet i compta amb un potent software d’anàlisi gràfica amb més de40 oscil·ladors.

Amb totes aquestes eines podrà gestionar fàcilment la seva cartera iconèixer el rendiment de les seves inversions.

865918-1004330L


LA PENÚLTIMA

ns hem d’habi-tuar a pensar enla possibilitatd’una indepen-dència. Hi ha

molta gent que em dirà deseguida que, en això, hi hapensat molt. Però, si volemésser sincers amb nosaltresmateixos, hem de dir ober-tament que, en aquestapossibilitat, gairebé ningúno hi ha pensat seriosa-ment.» Així començava, elfebrer de 1923, una extraor-dinària sèrie de quatre arti-cles de Joan Crexells, eco-nomista i assagista, al diariLa Publicitat.

La sèrie era una resposta auna conferència de Fran-cesc Cambó del gener de1923 titulada L’endemà defestes. Cambó, assagista,polític i empresari, hi ana-litzava les possibilitats eco-nòmiques d’una Catalunyaindependent. D’entrada,Crexells el felicitava: «Elsenyor Cambó ha estatl’únic que ha adduït serio-sament una sèrie d’argu-ments econòmics que de-mostren, segons ell, el greuperill d’una independènciatant per a Catalunya comper a Espanya.» Només unaqueixa: «Hom desitjariaque el senyor Cambó ha-gués tractat aquest proble-ma tan fonamental amb lamateixa extensió que hatractat el problema dels fer-rocarrils o de l’ordenacióbancària.» Segons Crexells,la relativa brevetat del trac-tament era deguda al’«horror» que produïa laidea d’independència.

PAÍS URBÀ. Ara bé, a la con-ferència de Cambó hi haviatres línies d’arguments

E

econòmics que, aparent-ment, eren sòlids. El primerargument tindria —i se-gueix tenint— un cert èxit:Barcelona (quasi un miliód’habitants) era un capmassa gran per a un cos, Ca-talunya (dos, tres milionsd’habitants), massa petit.La resposta de Crexells foucontundent: el que comptaés el pes relatiu de la pobla-ció urbana. A Catalunya hihavia 10 ciutats amb més de20.000 habitants: Lleida,Manresa, Sabadell, Terras-sa, Mataró, Badalona, Bar-celona, Tarragona, Reus iTortosa. Això significavaque, al Principat de Catalu-nya, un 42% de la poblacióera urbana, car vivia a ciu-tats grans. Crexells donava,ràpidament, altres xifres

d’estats independentsd’èxit: a Holanda la pobla-ció urbana era el 43% delconjunt, a Suïssa el 41%, aÀustria el 37%.

Seguint amb les xifres,Crexells afegia a la llista deles 10 ciutats de més amuntles 8 ciutats amb més de20.000 habitants dels «paï-sos actualment espanyolsde llengua catalana»: Cas-telló de la Plana, València,Alzira, Alcoi, Elx, Oriola,Alacant i Palma de Mallor-ca. En aquest supòsit, la po-blació urbana fóra el 34% dela total. Semblant al 34% deBèlgica o al 31% de Dina-marca.

La segona línia argumen-tal assajava de respondre auna qüestió clau: quins se-rien els mercats dels pro-

ductes catalans i dels pro-ductes espanyols l’endemàde la independència? Se-gons el raonament de JoanCrexells, «el senyor Cambóha fet notar que interessamolt més a Espanya con-servar el mercat català perals seus productes, que anosaltres el mercat espa-nyol per als nostres». La raóés simple: «En cas d’una in-dependència, Catalunya (iValència i Mallorca) ensemportaríem una part con-siderable de l’actiu d’Espa-nya en el comerç interna-cional.»

Les economies de l’ArcMediterrani eren el 1923 —isón el 2010— molt més ex-portadores: teixits, gènerede punt, cuir i pell, suro,fruites, vins i caves, llibres ipaper, fàrmacs, materialsde construcció. El proble-ma greu seria per a una eco-nomia tan poc exportadoracom l’espanyola, si, a més,tenia problemes per vendreals nous països indepen-dents de l’Arc Mediterrani.

UN 11% SERVEIX EL 23%. Latercera argumentació escentrava en les balances fis-cals interiors de l’Estat es-panyol. Catalunya, amb un11% de tota la població es-panyola, subministrava el23% dels ingressos de l’Es-tat. Els Països Catalans, ambel 20% de la població, el31%. Això «significa que, siun dia la Catalunya estrictafos independent, l’Estat ca-talà podria atendre els seusciutadans amb el doble delque els atén l’Estat espa-nyol. I si no fos la Catalunyaestricta, sinó la Catalunyagran, els podria atendreamb un 50% més».

LA VIABILITAT DE LA INDEPENDÈNCIA

«Si un dia la Catalunyaestricta fosindependent, l’Estatcatalà podria atendreels seus ciutadans ambel doble del que els aténl’Estat espanyol»,raonava Joan Crexells

Francesc RocaPROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB

Tres imatges de l’economista i assagista Joan Crexells entre 1920 i 1925 a Berlín. LLIBRE JOAN CREXELLS, OBRA COMPLETA, EDICIONS DE LA MAGRANA

DE MEMÒRIA

Segons Josep Pla, JoanCrexells i Vallhonrat(Barcelona, 1896-1926)va ser «el primer queféu referència a l’escolade Cambridge (Pigou,Marshall, Keynes)… i, amés, coneixia la pràcticamicroscòpica del’economia perquè erafill de botiguer». Vanéixer a Barcelona, vaestudiar comerç ibatxillerat a Barcelona,filosofia, grec i dret a lesuniversitats deBarcelona i Berlín, iestadística a Munic iLondres.

La formació deJoan Crexells

1920

El març de 1920, Crexells va enviar aldiari La Publicidad el seu primerarticle des de Berlín. Seguirien, durantsis anys, una impressionant quantitatd’articles de política i economia.Sempre intel·ligents. A Edicions de laMagrana, 70 anys després.

1938Diari mític

El març de 1938, durant un delsbombardeigs ordenats per l’exèrcitespanyol insurrecte, una bomba va caure ala casa de Barcelona on vivien la vídua i lafilla de Joan Crexells. Elles van sobreviure,els papers, les cartes i les fotografies vandesaparèixer. Va ser la seva segona mort.

Des de Londres1924

Des de Londres, en una carta a Carles Riba, amicpersonal seu, Joan Crexells s’entusiasma pel«concepte esportiu de l’educació i de la ciència»dels anglesos. «És —explica— estudiar anys i anys elgrec i les matemàtiques, sense pensar que hagin deservir de res, només pel gust de conèixer-ho.»Aquesta aparent inutilitat, però, esdevé, ben útil.

Les bombes

8 4 3 7 0 0 6 1 4 8 4 4 3

1 0 2 4 6

Del 19 al 25 de juny del 2010

l seu estatd’ànim ro-mandrà inalte-rable. Resl’afectarà: ni

un problema familiar, nil’actitud mal educada delseu interlocutor, ni el can-sament per haver d’aten-dre l’enèsim visitant quepregunta per la mateixacosa. No té gana, ni set, nies cansa perquè fa vuit ho-res que està dret, ni s’had’escapar a fer un riu ni afumar-se un cigarret. No ésabsentista i no qüestionales ordres. Si no fos perquècada vuit hores se n’ha derecarregar la bateria, seriael treballador perfecte. Ésel Reem-H2, la generaciómés avançada de robotscreada per l’empresa bar-celonina Pal Robotics. Lacompanyia —que està vin-culada al Royal Group de laUnió dels Emirats Àrabs—va engegar màquines el2004 amb quatre enginyersdedicats a investigar en elcamp de la robòtica. El pri-mer robot d’aspecte hu-manoide que van crear vaser el Reem-A, que podiacaminar i jugar a escacs.Quatre anys més tard, vancrear el Reem-B, que enca-

E

ra avui és considerat per lesseves característiques comel més avançat d’Europa.Fa un mes, la firma —queara ja integren 24 perso-nes— va presentar al centrecomercial Glòries de Bar-celona el Reem-H1, unprototip que es desplaçasobre una plataforma mò-bil i que té un ús més co-mercial que els seus prede-cessors. La versió 1 delReem-H haurà tingut unavida molt curta, perquè afinal d’any l’H2, amb unaaparença molt més sofisti-cada, ja estarà al mercat.

El Reem-H2 pesa 90 qui-los, té una alçada d’1,70

metres (la mitjana espa-nyola) i es desplaça a unavelocitat de quatre quilò-metres per hora sobre unaplataforma mòbil. El robot,en el qual els enginyers dePal Robotics han estat tre-ballant un any i mig, estàpensat per treballar, prin-cipalment, com a guia enmuseus, hotels, conven-cions, hospitals i centrescomercials. Però l’empresaque l’ha desenvolupat con-sidera que pot tenir altresusos, entre els quals hi ha elde la videovigilància.

El cor de la màquina ésuna pantalla tàctil de dotzepolzades instal·lada al seupit, des de la qual es pot ac-cedir a un menú on el visi-tant pot obtenir tot un se-guit d’informacions rela-cionades amb el lloc on estroba. Les opcions infor-matives seran diferentsentre un robot a l’altre delsque fabriqui la firma cata-lana, atès que cadascun es-tarà programat en funciódel client que realitzi la co-manda. L’usuari final po-drà també comandar el ro-bot mitjançant aquestapantalla; li podrà ordenarque l’acompanyi fins a lasortida o que li porti les

bosses de la compra, atèsque el robot porta incorpo-rada a la part posterior unaplataforma per carregarobjectes d’un cert pes. Elrobot té dos braços articu-lats que també li permetenportar bosses, però han es-tat pensats per fer més ex-pressiva la màquina.

SENSE RISC.El Reem-H2 potparlar i reconeix la veu i, amés, està equipat amb unagamma completa de sen-sors (des de càmeres fins alàsers) que li permetenmoure’s d’una manera se-gura per un entorn de tre-ball sense que risc que esperdi.

Pal Robotics preveu fer elllançament comercial del

Reem-H2 al final d’aquestany i treballar tot el 2011 enla personalització del pro-jecte adequant-lo a la ne-cessitat de cada client. Aixòvol dir que els primers ro-bots es podrien veure enfuncionament definitiva-ment entre final de 2011 iprincipi de 2012, momenten què s’espera que el mer-cat comenci a créixer. A diad’avui, quan encara s’estàen la darrera fase de desen-volupament, l’empresa novol donar xifres sobre elpreu de mercat del robot,que asseguren que no seràestàndard, perquè estaràen funció dels requisits deprogramació que tingui ca-da client. Tampoc facilitenxifres sobre el cost de des-

envolupament del robot.Hi ha mercat per als ro-

bots? La resposta de lacompanyia barcelonina ésun sí rotund, per bé quematisen que aquest és unmercat en una fase molt in-cipient. Segons dades de laFederació Internacional deRobòtica, a tot el món estàprevist que entre 2009 i2012 s’hagin venut un totalde 760 robots de relacionspúbliques. Els enginyersbarcelonins considerenoptimista la previsió, quees va fer abans de la crisi.Les perspectives de negociper a l’empresa són bones,atès que a tot Europa hi hapoques firmes que els sóncompetència. El Japó con-tinua sent la referència.

EL PERFECTEINFORMADOR

CONTRAXIFRADA 20Per Andreu Mas

20Són els mesos que

els enginyers dePal Robotics han

necessitat perdesenvolupar

l’avançat robotReem-H2

........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

El Reem-H2 en un museu, un dels llocs on podrà exercir de relacions públiques. L’ECONÒMIC

Sí

www.caixalaietana.cat

2013:150CENT CINQUANTÈ

ANIVERSARI

A PROP TEULLUNY AMB TU

· SI NECESSITES SOLUCIONS REALS I A MIDA PER A LA TEVA EMPRESA...· SI NECESSITES UNA GESTIÓ EFICAÇ...· SI NECESSITES ASSESSORAMENT PROFESSIONAL...

VINE A LES NOSTRES OFICINES I INFORMA-TE’N SENSE COMPROMÍSO SOL·LICITA MÉS INFORMACIÓ A [email protected]

Al Servei Empresa de Caixa Laietana tens la porta oberta

Crediempresa��

ServeiempresaServeiempresa

1350

01-1

0042

23Q

l'econòmic - primer número

Documents