El feixisme no és patrimoniL'Ajuntament de Palma dubta si aterrarel principal monòlit feixista que quedadempeus a les Illes, un monument d’ho-menatge al creuer Baleares que va bom-bardejar la costa dels Països Catalans.

>> Països Catalans 6

Vuit dies de presó persabotejar un toroEl 28 de febrer es produirà la segona gran ona-da de consultes independentistes al Principat.En aquesta ocasió seran una seixantena de muni-cipis entre els quals destaquen ciutats mitjanscom Molins, el Vendrell i la Bisbal

>> Països Catalans 7

Solidaritat catalana amb EgunkariaMartxelo Otamendi, l'exdirector del diari bascEngunkaria clausurat per ordre del jutge Juandel Olomo, ha fet una minigiri als Països Cata-lans per denunciar el judici que se celebra a l'Au-diència Nacional espanyola.

>> Internacional 10

SUM

ARI

En l'anàlisi que el xilè Cristian Cepe-da ha fet per a L'ACCENT sobre lesrecents eleccions presidencials alseu país, que "no és cert que Xile hagifet un viratge cap a la dreta recent-ment. El pes ideològic, econòmic ipolític de la dreta ha anat consoli-dant-se els últims 15 anys, sota la prò-pia ombra de la Concertació de Par-tits". Entre les raons que expliquenaquesta evolució, explica Cepeda que"en un país on la frase més usadadurant anys va ser 'sálvate solo', l'in-dividualisme ha estat permeable en totes les capes de la societat".

>>Internacional 11

Un ple municipal extraordina-ri ha servit perquè l'Ajunta-ment d'Ascó presenti candida-tura per acollir el cementirinuclear. De res ha servit la pres-sió popular i política així comels pronunciaments d'una sei-xantena de municipis, set con-sells comarcals i el mateix Par-lament de Catalunya. El muni-cipi de la Ribera d'Ebre apostad'aquesta manera per un mono-cultiu nuclear històricamentple d'incidents tal i com ha suc-ceït a Confrents.

>>Països Catalans 5

JOAN TERAN PÀG.2 // MIREIA REDONDO PÀG.2 // JOSEP GARGANTÉ PÀG.3 // ARNAU URGELL PÀG.13 // MARC GARCIA PÀG.16

INTERNACIONALAscó se lajuga ambla nuclear

Els moviments populars debatenestratègies per encarar-se a la crisi

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

170DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

Zigor i Diego ja són lliures

>>Països Catalans 7

La dreta xilena culminaun procés de 15 anys

>>En profunditat 8 i 9

L’ACCENT 170DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 201002 OPINIÓ

Distància JOAN TERAN BARCELONA

Mentre els partits comencen a pre-sentar els seus candidats de cara ales autonòmiques al Parlament de laComunitat Autònoma de Catalunyadel 2010, la distància entre poble iclasse política continua augmentant.El Centre d'Estudis d'Opinió sembladescobrir la sopa d'all quan publicael seu informe sobre el que anome-na "Índex de satisfacció política" onresulta que el 80,3 % està insatisfet.

No sabem quant haurà costataquest estudi, i també ignorem la uti-litat real del mateix. Però sí és cert,si més no, que ara podem recolzar-nos en dades de les seves pròpies ins-titucions per recordar a la immensamajoria de la nostra classe políticaque, efectivament, no confiem enells. En absolut. Però això tampoc noés necessàriament una bona notíciaper aquells sectors polítics i socialsque batallem per un canvi estructu-ral en aquest sistema polític, econò-mic i social injust: la massiva descon-fiança respecte el sistema institucio-nal vigent tampoc no es transformaen actituds de compromís i de llui-ta, sinó ben al contrari, en actitudsde desinterès per la cosa pública, i deindividualisme. Sembla que tendimmés cap a una política institucionalnord-americanitzada (molt poca par-ticipació electoral, i encara més poderpels lobbies econòmics que hi ha darre-ra de la classe política) que no cap auna socialització de la política, és adir, una política que posi en mansdel poble les decisions sobre tot allòque els afecta.

Davant d'això, el fenomen de lesconsultes omple d'esperança a aquellsi aquelles que desitgem un canvi enla situació actual. El simple fet deconsiderar la massiva participaciópopular en l'organització d'aquestesconsultes, i la seriositat i la qualitatde les mateixes dóna una idea d'allòde què és capaç el poble autoorganit-zat. És clar que cal contextualitzaraquestes consultes en un context polí-tic i territorial molt concret: el des-encís de determinats sectors popu-lars davant el procés estatutari a laComunitat Autònoma de Catalunya.I també és clar que fins i tot des dela perspectiva dels sectors més favo-rables a la construcció dels PaïsosCatalans, aquest procés és vist ambuna certa desconfiança pel seu caràc-ter estrictament principatí i pel paperde determinats líders vinculats a dife-rents partits polítics que semblenvoler vampiritzar el fenomen con-sultista.

Però en el context polític actual,de desmobilització social absoluta, ésde desitjar que les consultes no noméscontribueixin a impulsar el procésd'independència per tota la naciócatalana (i perquè no dir-ne senseembuts Països Catalans?) sinó ques'estenguin a tots els àmbits socialsperquè puguem decidir també col·lec-tivament sobre el sistema econòmico de relacions socials - l'actual és cla-rament injust - que volem. Podemconsiderar la voluntat d'impulsar unprocés com aquest com l'eina permesurar la distància entre les for-mes d'entendre la política que con-dueixen a la desafecció, i les que con-dueixen a la participació popular.

PUNT DE MIRA

El dia 31 de desembre vaig celebraramb una alegria immensa la fi d'unany complicat, costerut, i també d'unperíode d'aproximadament tres o qua-tre anys difícils, agitats i dolorosos.Un cicle vital molt i molt dur que,per fi, he tancat amb orgull, amb lacertesa que les decisions preses erenles correctes, amb lliçons a les but-xaques i, a la vegada, amb una pilade coses per a fer i de les que gaudir.

HI ha dolors, penes, pesantors,que són profundament íntimes, sónles que t'esparraquen les entranyes,les que t'obliguen a escoltar-te. Lla-vors, les reflexions són les més duresque has fet fins el moment, les mésintensament humanes. Llavors, ladecepció, la frustració i la sensacióde fracàs se t'emporten ben al fons.Llavors et sembla que estàs sola ique, a la vegada, necessites estar solaperò no saps com fer-ho. Tot semblaque se t'escapa. Llavors, pares. Etpenses, et repenses, et desfàs, etdeconstrueixes i et reconstrueixes.I és dolorós I difícil. I la feina mais'acaba.

El dia u de gener, em vaig miraral mirall i estava més bonica que mai.El dolor més agut ja no hi era, per-què ja hi podia conviure sense fer-me mal, i n'havia après molt. Perquè

a part de saber el que no vull, tambésé el que vull, com ho vull i perquè.Vull tra ctar amb persones que quanels digui que algú m'està fent un malinnecessari no em responguin ambfrases fàcils i tòpics. Amb personesque si veuen coses estranyes i possi-blement doloroses al meu voltant empreguntin "com et sents?". Amb per-sones que estimin, que m'estimin ique jo estimi amb tendresa i respec-te. Amb persones que vulguin escol-tar amb empatia i sense jutjar, sen-se els típics dubtes que parteixen de

l'opressió sexual més absoluta, el quetinc a dir sobre el meu patiment i lameva experiència. Amb persones queno relativitzin el que he viscut quanalgú ha passat com un rodet per sobremeu. Que respectin, que entenguinels meus camins. Que em parlin desdels seus sentiments pensamentssense dir què hauria d'haver fet o quèhe de fer. Que no em pensin des delclixé, que em preguntin i em cone-guin. Que no els faci por el meu dolor,que no l'escoltin amb cara de penacompassiva, que no afrontin el que

sento i he sentit com un retret. Quesàpiguen veure i escoltar que algu-nes persones del seu voltant, del seudia a dia, pateixen. Que siguin per-sones crítiques amb els seus com-panys, amb els herois, amb els que sesuposa que estan lliures de tota cul-pa pel simple fet de portar una xapa.Que tinguin clar que la intimitat ésel lloc on es desferma la jerarquiamés crua i que per això mateix el "not'hi fiquis" no és políticament i huma-nament vàlid. Que pensin que de vega-des cal anar a seixanta per hora i noa cent vint. Que cal estar còmodes.Que no, vol dir no. Que prefereixn lamoxaina i l'empatia al gel i el proto-col, o la frivolitat, o l'erotització com-pulsiva de l'entorn. Que tinguin clarque la disciplina i la solidaritat tenenmoltes més dimensions i moltes d'e-lles són el tracte diari amb les perso-nes del teu voltant. Que com ens trac-tem entre nosaltres és política de lapura i de la dura, és la pedra de toc.

Però sobretot, que tot comença enuna mateixa i que fer un món nourequereix que ens repensem molt.

La gestió del dolor més íntim haanat prou bé, però hi ha dones queno han tingut la mateixa sort que jode saber on anar per a gestionar béles coses.

La gestió del dolor més íntimCOL·LABORACIÓ MIREIA REDONDO

En la neollengua del batlle Hereula qüestió es resumia així als dia-ris de Barcelona: "Aquesta ciutatcreix quan té somnis". Dit en cata-là: per fer crèixer la ciutat i ambella els comptes corrents de les cons-tructores i les immobiliàries, calque els barcelonins visquin en unsomni, és a dir, que ignorin la rea-litat.

Atès que Jordi Hereu ha demos-trat amb una capacitat admirableque no té un bri de seny que el dife-rencïi de l'inquietant Joan Clos cal

emboirar les ments dels barcelo-nins amb el típic cofoïsme olímpicper poder renovar el mandat. Atèsque la burgesia del país demostradia a dia una incapacitat absolutaper desenvolupar i diversificar l'e-conomia productiva, caldrà fer unagran operació especulativa "a lacatalana". Si es pot fer brollar parcstemàtics de la terra erma per quèno es podrà fer uns jocs d'hivern aBarcelona?

És així com avui dia els catalansde les pedres en fan pans. I els mira-cles especulatius rivalitzen amb lallengua catalana i la jota com undels factors de cohesió nacional queens permet veure amb claredat queels Països Catalans no tan sols exis-teixen a les nostres ments, ans tam-bé a un nivell molt més material.A cop de pelotazo i façana va crèi-xer la Barcelona olímpica. A copde pelotazo i façana creix la Valèn-cia de la Copa Amèrica, el Palaude les Arts i la visita del papa.

La cobertura de premsa ha estataquest cop força escèptica. El dub-te metòdic prové de la incapaci-tat generalitzada per a compren-dre, malgrat el pas dels anys, enquè consistia el Fòrum de les Cul-tures. I és un error, per què enaixò rau precisament la força delprojecte: organitzar el pelotazoal voltant d'una cosa sobre la qualels barcelonins no hi entenguinun borrall. Al més pur estil delstrilers de la Rambla, organitzarl'estafa a gran escala davant l'es-guard estorat d'una població queignora absolutament en què con-

sisteixen uns jocs d'hivern. Amb unmundial de futbol, per exemple, noens la clavarien: sabem molt bé dequè va això. El risc de fer una cosaassenyada tal com tirar endavantla candidatura Lleida-Pirineus con-sistia precisament en què, potser,a Lleida en saben alguna cosa sobreels esports d'hivern. Hagués estatperillosíssim posar al seu abast unsjocs d'aquest tipus. Caldria muntarun espectacle ben organitzat a l'es-til Barcelona'92. Però la realitat hademostrat que és molt mésintel·ligent fer una cosa ben gaso-sa que mai ningú no pugui arribara entendre: com el Fòrum, però ala neu. És a això al que es refereixHereu quan diu que un dels puntsforts del projecte és "la il·lusió dels

ciutadans". Com diu clarament eldiccionari de l'Enciclopèdia Cata-lana, il·lusió és, entre d'altres coses,un "error d'interpretació d'una dadao un contingut sensible o mental",un "error de percepció, de judici oraonament provocat per una apa-rença".

Amb la candidatura Barcelona-Pirineus s'ha perdut, però, una opor-tunitat històrica per a la construc-ció nacional dels Països Catalans:permetre a Lleida, capital naturalde la Catalunya que fa rafting i cuesal telesquí, tastar la dolça mel deles concessions municipals, lescomissions inconfesables, el papa-natisme mediterrani de les ciutats"obertes al mar" i el voluntarismeolímpic.

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner, Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra,Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.),JoanSebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,FelipPineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , AlmudenaGregori. EEssppoorrttss:: Arnau Urgell. CCoorrrreecccciióó:: MercèMauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés. CCoooorrddiinnaacciióóggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert.HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Cristian Cepe-da,Vicent Company,Rafa Escobar,Josep Garganté,Ferran Jiménez,Albert Llopis,Alejandro Mata,MireiaRedondo, Ander Zurimendi

Número 170. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Lleida també existeix

Finalment, després de més de dos anysde conflicte, els treballadors i treballa-dores d'autobusos de TMB aprovàvemel passat dimarts 19 de gener, en Assem-blea General, el seu nou Conveni col·lec-tiu (2009-2012). Aquest no ha sigut unconveni com els anteriors. Tot va comen-çar un any abans de que s'acabés l'an-terior acord laboral (2005-2008) signatpels sindicalistes de CCOO, UGT i SIT,sense respectar la seva pròpia paraulad'acatar el que sortís en les dues urnesdel referèndum que van organitzar.Aquell conveni no portava el que sí quedeia la plataforma de conveni dels tressignants: la consecució dels dos dies dedescans setmanal.

No va ser així, i dos anys després elmalestar entre la plantilla de conduc-tors va esclatar. Organitzats al Comitède Descansos (organisme al·legal), dele-gats sindicals d'ACTUB, CGT i PSA, i per-sones afiliades a qualsevol sindicat osense afiliació van tirar endavant unamobilització que va durar sis mesos ique va comportar 18 jornades de vaga.Els sindicalistes de CCOO, UGT i SIT nonomés no hi van voler participar, sinóque van utilitzar tota la seva maquinà-ria per intentar que les jornades de llui-ta fracassessin. Alhora, malgrat que elComitè de Descansos els va convidar aunir-se a ell sempre que anessin al seulloc de treball almenys un dia a la set-mana, els sindicalistes de CCOO, UGT iSIT van contestar que a ells ningú elshavia de dir què havien de fer.

La mobilització constat i intermi-tent dels conductors i conductores d'au-tobusos de TMB va despertar un fortsentiment de comprensió i solidaritatentre la gent de Barcelona i, de mane-ra pràctica, entre les organitzacions del'esquerra no institucional, sindicatsalternatius, organitzacions de joves iveïns i una amalgama d'activistes demoviments socials. La conversió del pro-blema laboral en problema polític vasignificar una pressió contra l'actualalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, quefinalment va comportar que el 18 d'a-bril de 2008, i encara amb un convenivigent, la Direcció de TMB arribés a unpreacord, que va ser ratificat per l'As-semblea General de conductors. El pre-acord significava l'obertura de la nego-ciació del nou conveni que havia de por-tar els anhelats dos dies i un impostdiari fins que no s'arribés a aquest acorddefinitiu. Aquesta claudicació de laDirecció de TMB comportava que elsconductors i conductores aconseguien15 dies més de descans anual sense min-va salarial ni increment de jornada.

El 6 de maig de 2008 començava lanegociació i, poc temps després, uneseleccions sindicals parcials comporta-ven per primera vegada en la històriade l'empresa que la majoria del Comi-tè d'Empresa passava a mans d'ACTUB,CGT i PSA. D'aquesta manera, els tre-balladors i treballadores castigaven laresta de sindicats.

La negociació del nou Conveni es vaanar allargant, i en dues ocasions, els

treballadors i treballadores, en Assem-blea General, rebutjaven les diferentspropostes de la Direcció per insuficients.Mentrestant, el Comitè de Descansos,reconvertit en Comitè de Conveni (i ambla mateixa dinàmica de funcionament)convocava aturades de sis hores perpressionar la Direcció de TMB i es dedi-cava a boicotejar actes de l'alcalde Hereui no es cansava d'editar octavetes, car-tells, adhesius, pancartes, pintades quedenunciaven la manca de voluntat nego-ciadora de la patronal i de la classe polí-tica manaire a l'Ajuntament.

Finalment, a finals de juliol de 2009,la Direcció, veient que els treballadorsi treballadores no estàvem disposats aacceptar la proposta de la Direcció, queno es cansava de repetir que estàvemen crisi i que els caps visibles del Comi-

tè de Conveni volíem "enfonsar l'em-presa" (frase recurrent repetida pelsalliberats de CCOO, UGT i SIT com a llo-ros), va decidir intentar imposar lesseves condicions de Conveni sense arri-bar a cap acord. D'aquesta manera, vacontractar el caríssim bufet d'advocatsGarrigues per intentar tirar endavantde forma autoritària el "seu conveni".Un cop més, vam tornar a fer una atu-rada i vam decidir en Assemblea que sila Direcció s'atrevia a imposar aques-tes mesures, ho digués o no un jutge,començaríem una vaga indefinida finsa tirar enrere aquesta imposició.

A finals del 2009, el Jutge va tom-bar la imposició de la Direcció i això vaobrir el camí perquè canviessin de dinà-mica i comencessin a afluixar la mos-ca. A poc a poc van començar a deixarcaure les millores que des de feia unany i mig s'estaven exigint. A l'últimmoment, la Direcció va intentar colarla contractació discriminatòria, peròel Comitè de Conveni va negar per acti-va i per passiva, a la taula de negocia-

ció i a les cotxeres, la possibilitat de ques'arribés a un acord amb aquesta hipo-teca que la Direcció ens volia colar. Men-trestant, UGT "es guardava la seva opi-nió sobre aquest aspecte" a la taula denegociació i CCOO tampoc deia res a lanegociació, encara que a les cotxerestreien fulles en contra d'aquesta possi-bilitat. Pel SIT no era cap problema,cosa que no ha d'estranyar: en ante-riors convenis ells mateixos, juntamentamb CCOO i UGT, havien signat la con-tractació discriminatòria salarial, pri-mer, i la contractació discriminatòriade descansos, anys després.

Després de dies de discussió, la Direc-ció, coneixedora que la majoria del Comi-tè d'Empresa (ACTUB, CGT i PSA) noestava disposada a passar per l'aro, vadeclinar incloure aquest punt i va pos-sibilitar un preacord que quedava aexpenses del que decidís, dues setma-nes després, l'Assemblea General de Tre-balladors i Treballadores.

Aquest preacord comportava, a gros-so modo: Dos Dies de descans per a totsels col·lectius de l'empresa (gràcies ales mobilitzacions dels conductors i con-ductores, tot el personal d'autobusos deTMB podrà gaudir de dos dies de des-cans setmanal); la jornada anual esredueix 8 hores al 2010 i 8 hores més al2011; millores econòmiques; per als con-ductors i conductores, 30 minuts de des-cans retribuïts dintre de la jornada ordi-nària (RD902) i 10 minuts per possiblesincidències retribuïts (5 minuts al 2010i 5 més al 2012); a més, els 20 primersminuts del servei partit seran descansdintre de la jornada ordinària i tot eltemps que excedeixi de la jornada míni-ma efectiva es cobrarà íntegrament.Fins a aquest conveni les hores extreseren obligatòries "gràcies" a la signatu-ra dels sindicalistes de CCOO, UGT i SIT.

Al final del conveni, la jornada efec-tiva d'un conductor es veurà reduïdaen 130h, sense perduda del poder adqui-sitiu.

Durant dues setmanes a les cotxe-res hi va haver un intens debat sobreel Preacord. Mentre que el Comitè deConveni sempre va dir clar que noméssignaria si l'Assemblea General de Tre-balladors/es així ho volia, els sindica-listes de CCOO, UGT (que es diuen de"classe") i els del SIT van organitzar lesseves assemblees d'afiliats (d'entre 50i 70 treballadors) per declinar aprovarel conveni (els dos primers) i per sig-nar-lo (l'últim). En cap dels tres casosvan tenir en compte el que digués l'As-semblea General de Treballadors/es,que amb una participació de 2.000 per-sones va aprovar massivament conver-tir el Preacord en el nou Conveni col·lec-tiu.

D'aquesta manera es tanca una llui-ta per millorar la qualitat de vida delstreballadors i treballadores i la segure-tat en el Transport Públic, que compor-tarà una contractació d'uns 500 nouscompanys i companyes, i que ha duratdes de finals del 2007 fins a principisdel 2009.

L’ACCENT 170 OPINIÓ 03

L'any 1804 una xicoteta colònia del mar Carib, després d'anys de

lluita, aconseguia el seu alliberament nacional i social, aquesta illa

es deia Haití. Aquell any es va desempallegar de la dominació fran-

cesa (Napoleó s'ocupà d'arrasar-la abans de marxar) i abolí l'esclavi-

tud -300.000 persones esclaves i 12.000 lliures. Era la segona colònia

americana que assolia la independència, la primera havia estat els

Estats Units d'Amèrica (EUA). Aquesta casual companya d'indepen-

dència, en comptes de donar suport a la germana acabada d'alliberar,

s'encarregà des d'aleshores de collar la nova nació caribenya. No fos

cas que la resta dels esclaus del continent americà prengueren exem-

ple i es rebel·laren contra els opressors. A hores d'ara encara és pale-

sa aquesta pressió i ingerència sobre el territori haitià.

El 15 de gener de 2010 Michel Chossudovsky, professor d'economia

de la Universitat d'Ottawa (Canadà) i director del Centre d'Investiga-

ció sobre Globalització de Montreal, publicà a la plana web Global

Research, un informe titulat La militarització de l'ajuda d'emergèn-

cia a Haití: Operació humanitària o invasió? A l'article es revela que

després del terratrèmol del dia 12 de gener i de les vora 100.000 víc-

times, avui hi ha a Haití 20.000 militars nord-americans -fent un càl-

cul per càpita n'hi ha més que a Afganistan. El govern dels EUA ha

enviat a l'illa: 2 portaavions, 4 guardacostes, 2 creuers amb míssils, 1

buc d'assalt, 1 buc hospital i 3.000 soldats. Juntament amb els soldats

que ja hi eren i els agents del MINUSHTAH (els cascos blaus de l'ONU

enviats a Haití) que s'han posat sota les seues ordres. El professor

Chossudovsky, a més, assegura que "els principals actors de l'opera-

ció humanitària dels EUA són el Departament d'Estat, el Departa-

ment de Defensa i l'Agència dels EUA per al Desenvolupament Inter-

nacional (USAID, per les seues sigles en anglès)". Segons Chossudovsky,

en l'operació també intervé el SOUTHCOM, Comando Sud (militar)

dels EUA.

L'exèrcit ianqui ja ha pres el control d'un node de comunicació

fonamental: l'aeroport. No podem oblidar que Haití és una illa, amb

unes infraestructures terrestres desballestades després de l'hecatom-

be i que està esperant l'ajuda internacional per via aèria. Hi ha infor-

macions que l'exèrcit ha prioritzat els vols militars o amb interessos

pels EUA deixant en segon terme els vols amb ajuda humanitària. Per

si fora poc, han desallotjat a tots i totes les periodistes que s'havien

instal·lat al recinte de l'aeroport. Fins i tot el secretari d'Estat espan-

yol per a Iberoamèrica, Juan Pablo de Laiglesia, atabalat per la situa-

ció (hi havia periodistes espanyoles a l'aeroport) ha presentat inútil-

ment una queixa formal davant el govern dels EUA.

Barack Obama celebra, doncs, el seu primer aniversari al poder,

20 de gener del 2010, amb uns esdeveniments d'allò més consonants

amb la imatge conciliadora i pacifista del president demòcrata (pre-

mis Nobels de la pau inclosos). La hipocresia no pot amagar que segueix

tenint uns interessos geoestratègics. Com pot ser sinó que defense

regularitzar als immigrants haitians que estiguen sense permís als

EUA però que impedirà l'arribada de persones amb barques a territo-

ri nord-americà?

Darrere de la frase pronunciada per l'ocasió per Barack Obama:

"No vos oblidarem ni vos abandonarem", hi ha bastant més que una

intervenció de caire humanitari a Haití. Si no, com s'explica un des-

plegament militar de tals magnituds i un control tan acurat de la

zona? Els EUA i l'oligarquia que ha governat durant dècades de mane-

ra dictatorial el país tenen un objectiu: davant de qualsevol ajuda el

primer que instal·la la burgesia són les forces armades per a tenir

cura de les grans propietats. Evidentment, l'exèrcit nord-americà no

treballa de manera altruista (envers la classe dirigent, és clar!) sinó

que, com s'ha esmentat abans, té els seus propis interessos estratè-

gics a la zona.

I és que, al capdavall, com deia una oient catalana en una tertú-

lia radiofònica: "Haití està entre Cuba i Veneçuela".

E D I T O R I A L

Germanes de llibertat

EEllss ttrreebbaallllaaddoorrss dd’’aauuttoobbuussoossddee TTMMBB gguuaannyyeenn llaa ppaarrttiiddaa

ddeellss ““ddooss ddiieess””

JOSEP GARGANTÉ * COL·LABORACIÓ

DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 2010

“Es tanca una lluita per millorar la qualitatde vida dels treballa-

dors i treballadores i laseguretat en el Trans-

port Públic”

ABEL CALDERA BERGA

Des del mateix 14 de desembre, undia després de les consultes indepen-dentistes, paral·lelament al procésassembleari d'organització de nousreferèndums, s'han anat desenvolu-pant un seguit de moviments polí-tics dins la constel·lació sobiranistaamb l'objectiu de capitalitzar el movi-ment en favor d'unes opcions con-cretes.

El mateix dilluns 14, les declara-cions de López Tena -responsable d'O-sona Decideix- acusant la Coordina-dora Nacional d'obeir a interessospolítics concrets provocaren en unprimer moment incredulitat per laduresa amb què foren fetes. Concre-tament, López Tena acusava la direc-ció de la coordinadora de prepararl'anunci imminent d'una candidatu-ra unitària sobiranista per a les elec-cions autonòmiques. Davant la sor-presa general, Carles Mora -alcalded'Arenys de Munt-, admetia aquestfet.

De fet, ja la nit del referèndumdirigents de la Coordinadora Nacio-nal anunciaren la presentació al par-lament autonòmic d'una nova ILPsobre l'organització d'un referèndumd'autodeterminació. Aquesta novaILP fou vista pels partits majoritariscom una jugada oportunista dels sec-tors que ja al juny en presentarenuna altra per posar-los entre l'espa-sa i la paret en un moment d'eferves-cència d'aquest tema.

La polèmica López Tena vs. Coor-dinadora Nacional, que s'arrossegàen alguns programes de televisió demàxima audiència, tingué com a resul-tat descafeïnar la presentació de laproposta de coalició sobiranista pera les eleccions.

Quan el dijous 17 de desembre espresentava públicament la iniciati-va Suma Independència, l'alcalde d'A-

renys de Munt ja se n'havia desmar-cat -anunciat alhora la seva intenció

d'afiliar-se a reagrupament- i lamaniobra restà com una acció cir-

cumscrita bàsicament a l'àmbit del'entitat Catalunya Acció, dirigidaper Santiago Espot, i l'entorn deldirigent de deumil.cat Enric Canela.Aquest sector del sobiranisme prota-gonitza des de fa mesos una polèmi-ca amb Reagrupament, reclamantinsistentment una coalició de tu a tuamb el partit de Carretero, el qual non'ha volgut ni sentir parlar.

Uriel Bertran, encara diputatd'ERC però marginat ja del nuclide poder puigcercosista, s'ha dis-tanciat de tota aquesta polèmicaarribant fins i tot a escenificar unareconciliació amb López Tena. Ber-tran ha basat els seus esforços entreballar les pròximes edicions deconsultes i la seva imatge com arepresentant del moviment. Des defonts del seu propi partit s'afirma

que amb aquesta notorietat públi-ca, l'objectiu de Bertan és aconse-

guir un lloc de sortida a les llistesd'ERC, fet molt difícil si es té encompte la més que probable pèrduade diputats d'ERC i el fet que Puig-cercós no perdona que Bertran -políticament fill seu-, li preten-gués fer ombra en les primàries de2008.

Enmig del rebombori sobre can-didatures independentistes, el 5 degener Joan Laporta entrava en esce-na afirmant explícitament per pri-mer cop que està meditant presen-tar una candidatura a la presidèn-cia de la Generalitat de dalt. I afir-mava voler-ho fer des d'unacandidatura pròpia. Aquestes decla-racions encengueren les alarmesd'ERC i CiU, els quals després d'ha-ver buscat la foto amb Laporta elsdarrers mesos, marcaren distàn-cies amb el president del Barça. Elsdarrers dies ha circulat amb forçael rumor, no confirmat, que Lapor-ta i Carretero estaven ultimant unpacte electoral amb el primer coma candidat per Barcelona i el segoncom a candidat per Girona.Paral·lelament, el procés electoraltambé s'obre a Can Barça, i proba-blement fins que no se sàpiga quindia es celebraran les eleccions enaquesta entitat i qui integrarà lacandidatura continuïsta, Laportano explicitarà les seves intencions.

L’ACCENT 170DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 201004 PAÏSOS CATALANS

REDACCIÓ BARCELONA

El passat dissabte 23 de gener tinguélloc a l'Aula Magna de la Facultat d'E-conòmiques de la UB la reunió de cons-titució de Barcelona Decideix. Al vol-tant d'unes 300 persones en represen-tació de gairebé 200 entitats ha prespart en la constitució formal d'aquestorganisme. L'anunci de la seva crea-ció el passat 9 de desembre aixecà unaforta polèmica pel fet que una granpart de les entitats sobiranistes de laciutat no en sabien res. Concretament,s'acusà Uriel Bertran d'utilitzar aques-ta plataforma com a salvavides polí-tic, fet que provocà que els seus pro-motors frenessin el procés per tal d'o-brir-lo al teixit associatiu barceloní.

Aquesta primera reunió ha servitper a descartar ja definitivament ladata del 25 d'abril, però no s'ha esco-

llit encara cap datadefinitiva a l'espe-ra d'avaluar lesnecessitats logísi-ques necessàries perorganitzar-ho. Tam-bé s'ha aprovat undocument organit-zatiu per estructu-rar la plataforma apartir dels distric-tes i dels barris,imprescindibles pera poder fer arribarla proposta al màxim de gent. Es man-té, també, l'objectiu d'assolir 10.000voluntaris per a participar en l'orga-nització de la consulta.

Una de les decisions de l'assem-blea ha estat iniciar un procés perescollir el text de la pregunta. Pelque fa al nom de la nació, les inte-

grants de BD podran escollir entre"Catalunya", "nació catalana" i"Països Catalans, mentre que enreferència a la polèmica inclusióde la qüestió europea s'escolliràentre "Unió Europea, "unió euro-pea dels pobles" o no posar-hi capreferència.

Polèmica presentació el desembre de BCN Decideix

Molins de Rei és un dels muncipis que celebraran referèndum el 28 de febrer

PPaarrtt ddee llaa ccoonnsstteell··llaacciióó ssoobbiirraanniissttaappuuggnnaa ppeerr ccaappiittaalliittzzaarr eell mmoovviimmeenntt

PPrriimmeerraa rreeuunniióó ddee BBaarrcceelloonnaa DDeecciiddeeiixx

“Des del 14D hi hahagut

moviments políticsamb l'objectiu de

capitalitzar el movi-ment al voltant de les

consultes”

NNoovvaa oonnaaddaa ddee ccoonnssuulltteess eell 2288FF

AIDA MORALES BARCELONA

Aquest proper 28 de febrer comen-çarà una nova tanda de consultespopulars per a la independènciadels Països Catalans, que se suma-rà a la que es va fer a 167 municipisel passat 13 de desembre, i a la quees va organitzar a Arenys de Munttres mesos abans. Es tracta d'unanova onada de referèndums queorganitzaran 56 poblacions d'arreudel Principat de Catalunya, i quepretén igualar o superar els índexde participació de la darrera. Ambun antecedent clar, la mobilitzacióde 193.222 persones i un formidableaclaparament del "Sí", 94,88%, persobre del "No", que va obtenir un3,21% del total dels vots, els referèn-dums del 28 de febrer s'estan impul-sant amb més ganes que mai.

Entre les ciutats més pobladeses troba el Vendrell, Molins de Rei,Palafrugell i Vilassar de Mar, quecompten entre 28.709 i 15.661 habi-tants. Tot i això, també tenen unapresència molt significativa altrespoblacions com ara Sant Quirze delVallès, Alella o la Bisbal d'Empor-dà.

La comarca d'Osona, que vaencapçalar l'índex més alt de muni-cipis participants a la passada con-sulta del 13-D, tornarà a esdevenirpionera. Aquesta vegada, amb 4municipis que se sumaran als 34que ja l'han realitzat. A més, lescomarques del Priorat i el Baix Ebres'estrenaran amb les consultes dela Torre de Fontaubella i Xerta.

En total, es calcula que més de266.000 catalans de tot el Principatseran cridats a les urnes aquest 28de febrer.

D'altra banda, diversos munici-pis ja han anunciat la convocatò-ria de la consulta per la indepen-dència el proper mes d'abril. Espa-rreguera és l'únic poble que té pre-vist d'efectuar-la un dia abans quela resta, el 24 d'abril, i entre les 67poblacions que la volen organitzarel dia 25, destaquen Girona, Lleidai Manresa, que ja han començat aplanejar la diada.

A més, també consten 64 muni-cipis que ja estan organitzant laconsulta popular, però que encarano tenen una data estipulada, entreells la ciutat de Barcelona, Badalo-na, Sabadell i Terrassa.

En l’àmbit polític, el PSOE i elPP continuen menystenint les con-sultes. El socialista Joan Ferran haafirmat que la cobertura que s'estàdonant a les consultes és "sobredi-mensionada" i exagerada, i que elPSC, en cap cas, hi participarà. D'al-tra banda, diverses plataformesorganitzadores han declarat que,per a les consultes d'aquest 28 defebrer, es treballarà amb el mateixentusiasme que a les anteriors i ques'aprofitarà l'experiència acumu-lada per aconseguir una millor orga-nització i més mobilització ciuta-dana.

“El 5 de gener Joan Laporta entravaen escena afirmantque està meditantpresentar-se a les

eleccions a la Generalitat”

L’ACCENT 170 DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

ALBERT LLOPIS VALÈNCIA

"Segura", "neta" i "barata". Aquests tresqualificatius resumeixen la defensa queel "lobby nuclear", en el qual figurenpersonatges com Felipe González o JoséMaría Aznar, fa de aquest tipus d'ener-gia. Pel contrari, els grups ecologistesporten anys denunciant que sota la pro-paganda oficial, les centrals nuclears -entre d'altres, Cofrents- amaguen greusriscos en molts casos desconeguts perl'opinió pública.

Fa 25 anys que es va engegar la cen-tral nuclear de Cofrents i al 2011 li cadu-ca l'actual llicència. Gradualment, aques-tes instal·lacions ubicades en la margedreta del Xùquer han estat perdent pesen la producció global d'energia elèc-trica al País Valencià, en benefici de lescentrals de cicle combinat de Sagunt iel Grao de Castelló.

En els anys que porta d'activitat, lanuclear de Cofrents ha evidenciat símp-tomes inquietants. Per exemple, se situaen la primera posició en nombre de"succesos" (categoria utilitzada pel Con-sell de Seguretat Nuclear (CSN) junta-ment amb "incidents" i "accidents") al'Estat espanyol. Dels 1.500 "succesos"registrats en el parc nuclear espanyoldes de 1990, en Cofrents s'han produït240.

Malgrat la terminologia "política-mente correcta", els grups ecologistesafirmen que alguns d'aquests "inci-dents" han estat de gravetat. Entre d'al-tres casos, al 2002, durant l'aturada derecarrega; al setembre de 2005, per unafuga d'aigua radioactiva dins de la matei-xa central; un incendi en una fase deltransformador principal en agost de2007; i dos prealertes d'emergència el2008. Darrerament s'han registrat pro-blemes en les vàlvules de seguretat.

Aquest seguit d'errades du a con-cloure, segons Carlos Arribas, coordi-nador d'Ecologistes en Acció del PaísValencià, que la nuclear de Cofrents "ésuna central perillosa. Cada any que pas-sa hi ha més possibilitats d'un accidentgreu". "Hi ha també una sensació ques'improvisa en la gestió i es busquensolucions només a curt termini, com amolt, mitjà. Un exemple. Des que lacentral es va posar en marxa han apa-regut problemes en la combustió de l'u-rani enriquit, cosa que ha obligat a can-viar tres vegades de subministrador decombustible".

Problemes estructuralsPerò la nuclear de Cofrents no presen-ta únicament incidències episòdiques.D'altres, potser les més preocupants,són de caire estructural. La primera ésl'envelliment de la central, que es mani-festa en l'aparició de fisures, el desgast

de soldadures o lacorrossió del cascdel reactor. Ésprecissament elreactor una de lesparts medul·larsde lesinstal.lacions,doncs acull el pro-cés de fissió de l'u-rani.

Ja en la con-cepció de la plan-ta s'han eviden-ciat errades dediseny, en con-cret, per l'elecciódel sistema decontenció MarkIII. Algunesdades apuntenque en cas de ava-ria greu, aquestsistema no suportaria la pressió que esgeneraria sobre el reactor, amb el con-següent risc de fuga radioactiva. Tam-bé han denunciat fonts ecologistes queles piscines on s'emmagatzenen els resi-dus procedents del reactor han arribatpràcticamente a un punt de saturació.

Les mancançes de la nuclear deCofrents obliguen a interrogar-se perla funció de l'organisme de l'adminis-tració pública encarregat de garantirels mecanismes de control: el Consellespanyol de Seguretat Nuclear. Teòri-cament, el CSN ha de proporcionar infor-mació transparent amb independèn-cia dels interessos de les companyiestitulars del negoci (Iberdrola, en el casde Cofrents).

En la pràctica, segons Carlos Arri-bas, "minimitzen moltes vegades elsincidents i llancen 'cortines de fum'per tal de tranquilitzar a l'opinió públi-ca. Les mateixes companyies tampoc

no faciliten tota la informació al CSN".El fet que quasi tots els consellers del'organisme públic hagen pertangut al'indústria nuclear, potser expliqueaquesta complicitat.

A banda de les deficiències intrín-siques de Cofrents, quant a estructurai funcionament, cal afegir els riscos peral medi ambient i la salut humana,ignorats a sovint per la ciutadania.

Segons el portaveu d'Els Verds, Car-les Arnal, "en el funcionament normalde la central atòmica s'emet al mediambient pròxim una gran quantitat degassos i líquids radioactius; sempres'han infravalorat el prerill d'aquestesradiacions, però el fet es que suposenriscos de leucèmies i tumors cancerí-gens diversos".

Tot i que una fuga implicaria greusdanys per al conjunt de la població, sónels treballadors de la central -sovintsubcontractats i amb deficient forma-

ció- els més exposats a les radiacions,sobretot en el procés de recàrrega. Tam-bé en aquest capítol (treballadors afec-tats per emissions) Cofrents reïx sobrela resta de plantes nuclears de l'estatespanyol.

Persones i ecosistemes, sembla queres no escapa a l'impacte negatiu deCofrents. Fins i tot, els recursos hídrics.La nuclear utilitza en el procés de refri-geració uns 34 hm cúbics de les aigüesdel Xúquer, bona part de les quals (vora20 hm cúbics) s'evaporen, mentre quela resta retorna al riu amb la conse-qüent contaminació tèrmica.

Però no sols això. "Un abocamentd'aigua contaminada amb radioactivi-tat al Xúquer tindria unes conseqüèn-cies terribles, tant per als habitants dela Ribera, com per als de l'àrea metro-politana de València, que també beuenl'aigua d'aquest riu", afirmen des de laplataforma Tanquem Cofrents.

Fa 25 anys que es va engegar la central nuclear de Cofrents i al 2011 li caduca l'actual llicència

EEllss ppeerriillllss aammaaggaattss ddee llaa cceennttrraall ddee CCooffrreennttss

Potser Iberdrola siga, com predicaen la seua web, "el principal grupenergètic espanyol, una de les majorselèctriques del món i lider mundialen energia eòlica". En el sector nucle-ar, a més del 100% de Cofrents, lacompanyia poseïx participacionsdues centrals catalanes (Ascó II iVandellós II) i en tres més de l'Es-tat espanyol (Almaraz, Garoña i Tri-llo I).

El lideratge del qual es vanaglò-ria Iberdrola resulta, en el cas deCofrents, més que discutible, segons

els grups ecologistes, que conside-ren a la nuclear valenciana capda-vantera en "incidents" (per factorshumans o mecànics), irradiacionssobre els treballadors de la central;gasos radiactius emesos a l'exteriori volum de residus emmagatzemats.

Malgrat això, per què Cofrents ésun bon negoci per a Iberdrola? Enla dècada dels 80 es va abandonar laconstrucció de centrals nuclears al'Estat espanyol pel su elevat cost(vora 5.000 milions d'euros per plan-ta). Es tracta, per tant, de centrals

antigues en lesquals les com-panyies propie-tàries han tingut

temps d'amortitzar les despeses deconstrucció. Aquesta és la clau. Els"costos fixos" zero permeten, en elcontext actual d'un mercat llibera-litzat, ofertar el kilowatt a un preumolt econòmic (amb el qual resultadifícil competir) i obenir grans bene-ficis.

Aquesta és la raò per la qual Iber-drola defensa que continue fucio-nant Cofrents, malgrat ser una cen-tral vella, deficient i insegura, encomptes de plantejar la construccióde noves plantes.

EEll nneeggooccii dd’’IIbbeerrddrroollaa

CCooffrreennttss ii ll’’eeccoollooggiissmmee aall PPaaííss VVaalleenncciiàà

ALBERT LLOPIS VALÈNCIA

Un ample ventall d'organitzacionsciutadanes, sindicats, grups ecolo-gistes i d'altres entitats van consti-tuir el passat octubre la plataformaSalvem Cofrents, per tal de reclamarla clausura de la central en 2011, quanli caduca la vigent llicència.

Aquesta és, si més no, l'últimad'un llarg seguit d'iniciatives quevinculen al moviment ecologista delPaís Valencià amb la lluita contral'energia nuclear.

Al 1976 va nàixer a la ciutat deValència el cridaner col.lectiu Mar-garida, que agrupava gent molt diver-sa per tal d'enfrontar-se a la cons-trucció de la nuclear de Cofrents.Amb influències del Maig del 68 i elsituacionisme, les seues accions vanser de caire lúdic i provocatiu, comla venda de "verdures radioactives"en la parada "La Cofrentina" o les"mortandats coloristes". Arriben aeditar el llibret Energia nuclear. Una

energia que mata.Poc després que Margarida es cons-

titueix el Grup Ecologista Llibertari(GEL), caracteritzat pel seu antipar-lamentarisme i la comfrontació direc-ta amb l'estat. El GEL va ser una orga-nització molt combativa en les lluï-tes contra la construcción de Cofrents.A banda de la reivindicación al carrer,disposava de molta informació inter-na de la planta que li servia per adenunciar anomalies de funciona-ment.

A l'any 1978 convergeixen als barrisde València i pobles de l'Horta, nom-brosos comités antinuclears i grupslocals ecologistes (més de 50 s'inte-gren en la Coordinadora de GrupsEcologistes del País Valencià). Hi hauna mobilització permanent: El maig,unes 6.000 persones es manifestena València; el març del 78, més de10.000. Fins arribar a la fita històri-ca de 20.000 persones a Aiora (junydel 79), en la manifestació antinu-clear més important ocorreguda alPaís Valencià.

“Un ample ventalld'organitzacions vanconstituir el passat

octubre la plataformaSalvem Cofrents”

L’ACCENT 170DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 201006 PAïSOS CATALANS

REDACCIÓ PALMA

Més de 30 anys després de la mort deFranco, el paisatge català segueix enpart impregnat per la simbologia delrègim més criminal que ha governatal nostre país. Sembraren fam, por,i misèria, i prohibiren la nostra prò-pia identitat. Però avui, a molts muni-cipis catalans la població coexisteixencara amb part de la simbologia d'e-xaltació franquista. De res no ha ser-vit que partits "catalanistes" i "d'es-querres" governessin a moltes loca-litats i diputacions, fins i tot tambéals governs del Principat, del PaísValencià o de les Illes Balears i Pitiü-ses. La simbologia feixista seguiaimpunement present a les nostresplaces i carrers fins fa ben poc. Para-doxalment, ha hagut de ser l'Estatespanyol qui decidís fer una Llei deMemòria Històrica per enretirar allòque la gent mai no ha volgut assumircom a part del paisatge urbà.

A Palma, l'ajuntament té a lesseves mans la decisió d'enderrocar omantenir el monòlit d'exaltació fei-xista més important de Mallorca, eldedicat al creuer de guerra Baleares,erigit a la Plaça de la Feixina. El dePalma és un d'aquests consistorisgovernats per l'anomenat Pacte deProgrés (PSIB-PSOE, PSM, UM, EU iERC). Tanmateix, ni la batlessa, AinaCalvo (PSOE), ni la regidora de Cul-tura i Patrimoni, Nanda Ramon(PSM), encara no han anunciat ladecisió final. Memòria de Mallorcaduu molts anys reclamant l'esbuca-ment del monument, mentre algu-nes associacions de caire espanyolis-ta o controlades pel PP exigeixen queno es toqui.

Des de fa uns mesos, però, s'ha afe-git un element nou. L'ajuntament esplanteja la possibilitat (més que fac-tible) de no retirar el monument i"contextualitzar-lo" amb una placa.I el més curiós de tot és que l'Asso-ciació per al Revitalització dels Cen-tres Antics (ARCA), socialment benreconeguda, és una de les impulso-res de la idea. La guerra dialèctica,doncs, està oberta entre ARCA i Memò-ria de Mallorca. Què està passant?

Durant els darrers mesos, i arrande l'aprovació de la Llei de MemòriaHistòrica espanyola, el consistorimunicipal ha tomat, retirat o modi-ficat diverses places, noms de carresi obres arquitectòniques dedicades ales glòries del franquisme. Tanma-teix, sembla ser que el cas del monu-ment al creuer de guerra Baleares ésun cas excepcional.

La batlessa sap que la retirada

del monument serà polèmica entredeterminats sectors socials. El PPestà preparant la mobilització deles seves bases a través d'algunesassociacions de veïns, comerciantso patronals. Els cercles i entitatsde caire espanyolista han comen-çat també a fer campanya contral'enderrocament. I per acabar-hod'adobar, ARCA s'ha posat pel migi ha demanat que no es retiri elmonument. Al·legant argumentsde defensa del patrimoni arquitec-tònic (que no comparteixen molsarquitectes i urbanistes locals),ARCA sol·licita que s'instal·li unaplaca explicativa i no s'esbuqui elmonòlit.

Hi ha qui sospita que el governmunicipal de Calvo té pànic a l'opo-sició de la dreta espanyola i de lesbones famílies de Palma, i que ARCAestà sent utilitzada per l'ajuntament,potser, a canvi de futures subven-cions. Sigui així o no, el fet és que lasorpresa per la postura d'ARCA haestat considerable, ja que ningú s'es-perava que una institució com aques-ta fomentés el joc de la "neutralitat"per apaivagar la resposta social versla poca valentia del govern munici-pal.

Des de les pàgines dels mitjanslocals, el del monument al creuerBaleares s'ha convertit en un delsprincipals temes de debat. Mentretothom ha pres posició, l'ajunta-ment ha llançat les pilotes cap enfo-ra, encarregant l'elaboració de dosinformes "universitaris" (un jurí-dic i un patrimonial) per "saber"si s'ha d'enderrocar o no el monò-lit. No exemptes de polèmica, les

primeres filtracions apunten queels informes no seran gaire favo-rables a les intencions de l'Ajun-tament i ARCA. En principi, en dueso tres setmanes, Aina Calvo ja tin-drà els dos informes sobre la tau-la, i haurà de decidir.

Així doncs, el front d'entitats icol·lectius que s'estan mobilitzantcontra el monument, liderat perMemòria de Mallorca, està ara l'es-pera del dictamen municipal. Si elmonòlit al creuer de guerra acaba

"contextualitzat" amb una placa,la batalla haurà de passar del debati la pressió popular, a l'acció direc-ta. Però tanmateix, si el monumentacaba a terra a mans de les gruesmunicipals, el cert és que l'Ajun-tament i els partits polítics que elcomposen tampoc no quedaran engaire bona posició. Al final, hau-ran fet caure el monument per unallei i uns informes tècnics, i no pervalentia, ni per dignitat, ni perrecuperar la memòria antifeixsta.

El monòlit d'homenatge al Baleares és el principal monument feixista de Mallorca // FOTO:L'ACCENT

“Defensar el Patrimoni” per no colpejar el feixisme?L'Ajuntament de Palma i una reconeguda asso-ciació per la recuperació del patrimoni tanquenfiles per no enderrocar el monument franquistamés important de Mallorca

REDACCIÓ BARCELONA

Van ser detinguts amb tes dies de dife-rència, i amb tres dies de diferènciahan estat alliberats. Nou anys des-prés que fossin detinguts sota l'acu-sació de col·laboració amb la bandaarmada basca ETA, els ja expresos polí-tics Diego Sánchez i Zigor Larredon-da han sortit finalment en llibertat.Centenars de persones, convocadespel Col·lectiu de suport als i les pre-ses polítiques catalanes, Rescat, elshan donat la benvinguda amb brin-dis arreu dels Països Catalans.

Diego Sánchez, que va sortir de lapresó el passat dissabte 16 de gener,va ser rebut al matí per desenes depersones a la sortida de la presó, aCan Brians (Baix Llobregat). I a la tar-da, unes tres-centes persones es vanconcentrar a la plaça de la Vila de Grà-cia (Barcelona) per donar-li la ben-vinguda i el seu suport. Després debrindar amb cava pel seu allibera-ment, van acompanyar-lo a l'AteneuLa Barraqueta i al Casal de l'Assem-blea de Joves de Gràcia perquè reti-rés ell mateix la fotografia que hihavia penjada d'ell en cada un dels

locals. El mateix que va fer, dimecres20, Zigor Larredonda, després que unaquarentena de persones anéssin arebre'l a la presó de Castelló II (situa-

da a Albocàsser, capital de l'AltMaestrat).

Tant en Zigor com en Die-go han complert íntegramentla pena de 9 anys de presó aquè els van condemnar percol·laboració amb organitza-ció armada (amb l'organitza-ció basca ETA). En Zigor hapassat tota la condemna enpresons allunyades centenarsde quilòmetres de casa seva,a Albacete, fet que l'ha portata dur a terme diverses vaguesde fam conjuntament ambaltres presos polítics. En Die-go, bona part de la condem-na, també ha estat allunyat.

Tot i l'alegria i les celebra-cions que han comportataquests alliberaments, Rescatha recordat en totes les oca-sions que a les presons espan-yoles i franceses encara hi que-den tres preses polítiques cata-lanes: Laura Riera (que ha de

ser alliberada aquest agost), MarinaBernadó i Lola López. Totes elles, delCol·lectiu de Presos Polítics Bascos(CPPB).

Centenars de persones donen labenvinguda a en Zigor i en Diego

Zigor Larredonda ja és lliure

LLaa hhiissttòòrriiaa ddeellccrreeuueerr,, ii ddeellmmoonnuummeennttEl monument va ser inaugurat perFrancisco Franco el 16 de maig de1947, i és un dels darrers monòlitsa Europa que glorifiquen una ges-ta feixista. L'obra homenatja el vai-xell de guerra construït al Ferrolque, en mans del bàndol feixista,va protagonitzar alguns dels episo-dis més cruels de la Guerra Civil. Eldestructor va bombardejar diver-ses poblacions de la costa catalana,com Dénia, Gandia, Castelló, Mata-ró, Sant Feliu de Guíxols i Palamós.També és macabrament famós pelbombardeig indiscriminat vers lapoblació malaguenya que fugia apeu per una carretera. El 6 de marçde 1938, el Lepanto, de la Marina dela República, va enfonsar el creueri moriren uns 800 mariners. Entreles víctimes hi havia molts al·lotsreclutats al barri de Santa Catalina(Palma). A partir d'aquí, s'iniciàuna suposada "campanya popular"de recollida de fons per construirel monument. Així, rere el pretextde la memòria de les víctimes inno-cents locals s'erigí el major monu-ment a Mallorca d'homenatge a lesgestes colpistes. Avui , i sota l'àgui-la imperial del franquisme, al monu-ment encara s'hi pot llegir la ins-cripció "Mallorca a los Héroes delCrucero Baleares. Gloria a la Mari-na Nacional. Viva España". La ins-cripció, com el monument, són boi-cotejats de tant en tant. Però l'A-juntament sempre hi fa arribar elsequips de neteja municipal.

L’ACCENT 170 DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

REDACCIÓ BARCELONA

Aquesta setmana s'ha fet públic queel recurs d'apel·lació que havien pre-sentat els dos encausats per abatre eltoro del Bruc ha estat rebutjat. D'a-questa manera, els dos joves manre-sans, militants de Maulets, haurand'ingressar a presó durant vuit dies.

Els joves, que van ser detinguts eljuliol del 2008, van ser condemnatsa pagar 12 euros diaris durant 16 dies,

però des del primer moment s'hannegat a pagar la multa. En declara-cions a L'ACCENT, Jordi Garcés, hadeixat clar que consideren que les

penes multa "són una forma de repres-sió de l'estat cap a la dissidència i lapobresa" i que per tant, "no té capmena de sentit pagar-les", doncs és"una forma d'enriquir a qui t'estàoprimint".

Fermesa al llarg del procés judicial Dies després de la detenció per inten-tar abatre el toro del Bruc, els man-resans van rebre la citació judicialen què se'ls convocava a un judiciràpid el dia 5 d'agost a Igualada. Allà,ambdós van decidir no declarar, jaque el pèrit judicial els hi demanavauna quantitat de 2.700 euros, que vanconsiderar desproporcionada, pelsdanys causats.

Més tard, el 10 de desembre 2008,i després que l'empresa Osborne reti-rés la denúncia i la fiscalia decidísseguir amb el procés, va tenir lloc unsegon judici a l'audiència provincialde Barcelona.

Durant el judici, els dos militantsde Maulets reconeixen obertamentla seva intenció de tirar a terra eltoro quan van ser detinguts.

Garcés també recorda que l'al-calde del Bruc, d'Esquerra Republi-cana, "sempre ha evitat el tema ino s'ha volgut posicionar, tot i quel'ajuntament podria fer pressió itreure el toro", malgrat els terrenyssiguin privats.

Tot i que encara no es coneix elmoment de l'ingrés a presó, Garcésexplica que segurament es donarà elspropers mesos, quan la fiscalia dictil'ordre de recerca i captura en noti-ficar-se que no s'ha dut a terme elpagament.

Al Bages ja s'ha constituït un

Vuit dies de presó per als joves manresansque van sabotejar el toro del Bruc

grup de suport que, en paraules deJordi Garcés, "resta a l'espera i mou-rà fitxa quan sigui necessari". És adir, quan hagin d'entrar a presó.

CESC BLANCO SAGUNT

El passat divendres 22 de gener,tres independentistes comparei-xien a l'Audiència de Girona impu-tats per uns suposats insults alsMossos d'Esquadra ocorreguts eldesembre de 1998. A dos d'ells se'lsimputa un delicte penal d'atemp-tat, mentre que al tercer se li impu-ta un delicte de faltes per insults.La versió policial parla d'un con-trol de carretera aleatori en quèuna desena de persones van comen-çar, de cop i volta, a insultar idonar puntades de peu als agents,els quals van poder detenir tresde les persones. La versió dels acu-sats parla d'un dels múltiples con-trols que durant aquell any esdugueren a terme per assetjar l'in-dependentista Toti Juanola. Entrobar-se a la via pública, tot elregistre practicat pels Mossos vaser filmat per una de les indepen-dentistes. Finalment, davant l'ac-titud violenta d'un dels Mossos,el cap de l'operatiu decidí llançar-

se sobre la càmera de vídeo,moment en que es produïren lestres detencions.

Val a dir que en un primermoment els detinguts denuncia-ren la policía per maltractes idetenció il·legal, denúncia ques'arxivà al cap de poc. Posterior-ment, en aquests onze anys de trà-mits judicials, la situació ha variat,arribant a estar imputats en un

moment determinat un total deset independentistes.

La vista judicial se suspenguédesprés de la declaració dels tresacusats, sis mossos, quatre inde-pendentistes i una forense perquèdos mossos d'esquadra no compa-regueren al·legant que estaven debaixa laboral. La jutgessa fixà elproper 22 de febrer com a data pera la represa del judici.

El judici pels fets a Olot ha tardat onze anys a celebrar-se

“les penes multa són una forma derepressió de l'estat

cap a la dissidència ila pobresa (...)

pagar-les és una forma d'enriquir a qui

t'està oprimint”

Jutgen tres independentistesonze anys després d’haver patituna agressió policial a Olot

Durant aquest temps, a més, s'hanproduït diverses manifestacions iaccions per tal de donar suport al'acció dels dos joves.

Els jutjats han rebutjat el recurs d’apel·lació que havien presentat els dos joves manresansque asseguren que aniran a la presó abans que pagar la pena multa

REDACCIÓ BARCELONA

El Síndic de Greuges del Princi-pat, Rafael Ribó, ha presentatrecentment una resolució en quèassegura que no s'observen indi-cis d'irregularitat en l'actuaciódels Mossos d'Esquadra en lainvestigació policial relacionadaamb l'acusació, feta fa dos anys,contra una vintena de catalanesper la crema de fotografies delrei. Alerta Solidària i la Plata-forma Antirepressiva de lescomarques gironines, han denun-ciat que, d'aquesta manera, elSíndic està encobrint l'ús de fit-xers il·legals.

La Plataforma Antirepressivacritica, a més, que en aquest infor-me Ribó "no contempla les provesque es van posar en evidènciadurant els esmentats processosjudicials on els mateixos Mossosd'Esquadra reconeixien utilitzarfitxers polítics". I recorden que,amb aquesta pràctica, els Mossosreconeixien vulnerar l'article 22

de la Llei de Protecció de Dadesque no permet emmagatzemardades de ciutadans i ciutadanessi no és que estan sent objecte d'u-na investigació o representen unperill real per la societat, supò-sits que no s'adiuen amb les acti-vitats que duien a terme cap dels20 encausats abans de l'acte de lacrema de fotografies del rei espan-yol.

És per això que Alerta Solidà-ria considera que "malgrat la pro-paganda que ens presenta el Sín-dic com una institució indepen-dent, està orgànicament vincula-da i institucionalmentcompromesa en la defensa de l's-tatus quo imperant" i això "l'in-habilita per enfrontar-se a cossospolicials i funcionarials quanaquests, en defensa del sistema"democràtic" es salten les garan-ties i els drets ja sigui per a abu-sar de persones detingudes o perassetjar-les per les seves idees icompromisos polítics".

El Síndic encobreixl’ús de fitxers il·legals dels Mossosd’Esquadra

Concentració solidària amb els dos joves que van aterrar el toro

DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 201008 EN PROFUNDITAT

L'arrencada del semestre de presidència espanyola de la Unió Europea ha coincidit amb la celebració del segon Fòrum Social Cata-là, que se celebra a Barcelona el 30 i 31 de gener. A l'FSCat s'hi trobaran moviments socials, lluites populars i organitzacions de l'es-querra anticapitalista per debatre estratègies per encarar-se al capital en crisi. S'obre un semestre especialment carregat de mobi-litzacions als Països Catalans per oposar-se a les polítiques neoliberals de Brussel·les. L'ACCENT hem volgut repassar amb aquestespecial alguns dels temes a debat dins l'esquerra i els moviments d'alliberament en el context europeu.

ARRENCA LA PRESIDÈNCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Una de les primeres reunions de la pre-sidència espanyola de la UE és una tro-bada dels ministres de treball a Barce-lona. Quins temes tenen sobre la taulaper discutir?És una trobada informal de ministresque no té una agenda definida de treball,sinó que serveix per posar les diferentspreocupacions i inquietuds dels estats dela UE sobre la taula. Així que no sabemmassa cosa del que debatran. Més enllà,és clar, de les declaracions de Zapaterodient que volen sortir de la crisi

L'atur és una de les principals preocu-pacions actuals al nostre país. La UnióEuropea té capacitat per posar-hi solu-ció?En els últims anys la UE no s'ha preocu-pat especialment de l'atur, i de la crisitampoc massa. La pràctica totalitat deles iniciatives les han tirat endavant elsestats; a excepció de les actuacions queva fer el Banc Central Europeu al prin-cipi de la crisi, que tampoc van poder evi-tar que s'acabés desencadenant. La UEno ha tingut capacitat o voluntat políti-ca de tirar endavant un pla anticrisi con-junt. Pel que fa a l'atur en concret, lasituació és molt divergent entre països.Per exemple, a l'Estat espanyol la situa-ció és un drama. En altres països ambcaigudes del PIB (producte interior brut)més grans, l'impacte en l'atur ha estatmolt menor.

No sé fins a quin putn la UE serà méssensible del que ho ha estat. Però si vol-gués, tindria capacitat d'actuar sobreel treball?Podria fer el que volgués, perquè a l'ho-ra de la veritat té capacitat d'actuar sobrequalsevol assumpte: sobre les jornadesde treball, sobre la competència entrepaïsos, etc. Quan la UE vol intervenirsobre una qüestió, troba els mecanismesa través dels quals fer-ho. El problema,doncs, és de voluntat. No podem oblidarque en els temes relacionats amb políti-ques més socials, la UE sempre els ha dei-xat en mans dels estats.

Així que no ha treballat per incidir finsara en l'atur?A finals dels anys noranta la ComissióEuropea va tenir una mica més de preo-cupació per l'atur, però en entrar als 2000té una visió molt centrada en l'aturat. Ésa dir, que parteix del plantejament quesi una persona està aturada no és per cul-

pa del mercat treball o de l'estructuraproductiva, sinó perquè aquesta perso-na no és prou ocupable, prou desitjableper al mercat de treball, no té la forma-ció adequada. Per tant, totes les mesuresque la UE proposarà aniran destinadesa la formació o a millorar el que ells ano-menen flexibilitat laboral (és a dir, a aba-ratir la contractació i l'acomiadament).Aquestes mesures que anomenen de “fle-xibilitat laboral” serveixen per crearocupació?En alguns contextos potser sí que creenllocs de treball, però ens hem de pregun-tar en quines condicions? A quina esca-la? Quan la crisi és tant profunda ambdestrucció d'empreses i del teixit produc-tiu com succeeix actualment, el proble-ma és quin tipus de llocs es volen crear.El problema no és que la gent no estiguiformada, sinó que el teixit productiu al'Estat espanyol és una economia basadaen la construcció, el turisme, els auto-mòbils... Tots aquests són sectors queestructuralment estan en situació de cri-si. Així que per molt que es faciliti la con-tractació i l'acomiadament en aquest sec-tors, difícilment es crearan llocs de tre-ball.

Però l'acomiadament no és ja molt barat?Sí. De fet, en el cas espanyol, és un delsllocs on és més barata la contractació il'acomiadament. La patronal ha recone-gut que el que vol en realitat és acomia-dament lliure. Qualsevol cosa que no siguilliure per ells és cara.

En relació a la crisi, bona part de lapoblació té la impressió que per afron-

tar-la s'han donat molts diners als bancs,però en canvi la classe treballadora n'es-tà pagant les conseqüències sense ajuts.És una visió correcta. Nosaltres parlemper definir-ho d'un keynesianisme asi-mètric o neoliberalisme de crisi, que con-sisteix en intervenir, però només a favordels poderosos, a favor del sector finan-cer, i per altra banda mantenir un pres-sió molt gran sobre les classes treballa-dores. Quan van començar a perillar elsgrans bancs van dir que eren massa gransper deixar-los caure. Així justifiquengrans quantitats de recursos destinats asalvar el capital privat. I mentrestantexigeixen a la classe treballadora retallde pressupostos socials, el que en diuenflexibilitat, etc.Darrerament hem sentit el presidentespanyol Zapatero assegurar que ja hicomença a haver recuperació econòmi-ca. Què en penses?Ell parla de brots verds, però és moltcomplicat rebatre-li perquè ningú sapmassa què vol dir en concret. El que vea dir és que hem caigut molt, però quedifícilment caurem més. Ells mirennomés el PIB, però obvien que sobre-tot en el cas espanyol el major impac-te de la crisi ha estat sobre l'atur. Elque realment afecta la població no éssi el PIB creix, sinó si estan a l'atur ellso els seus familiars. Mots economistesja estan parlant de recuperació sensecreació de llocs de treball. És cert queel PIB pot tenir uns creixements pro-pers a zero i frenar la caiguda. Però siaixò no es tradueix en llocs de treball,per la població s'agreuja la situació per-què passen més mesos i s'esgoten les

prestacions d'atur, els estalvis de lesfamílies, etc.

Zapatero i altres mandataris interna-cionals parlen d'un canvi de model persortir de la crisi.El Govern espanyol ha fet bandera delcanvi del sector productiu, que es con-cretaria en la Llei de l'economia sosteni-ble, que sembla que ha de revolucionarl'estructura productiva. Però des del nos-tre punt de vista, en realitat estan preo-cupats en buscar què produir (enlloc delscotxes actuals, doncs cotxes elèctrics, perexemple), sense aturar-se a pensar quel'important no és què es produeix sinócom es produeix, amb quina finalitat.En el fons, si el que els interessa és pro-duir per produir, ni ens sembla que siguisostenible ni que sigui realment un can-vi de model productiu.

Però hi ha capacitat que l'esquerraempenyi per fer possible un canvi demodel?És necessari, però molt difícil. Amb lacorrelació de forces actuals és molt difí-cil que això succeeixi en el curt termini.El que hem de procurar, doncs, és empèn-yer en aquesta direcció.

Molta gent –jo mateixa– pensava quel'agreujament de la crisi comportariauna major mobilització de la població.Però els que responen a les convocatò-ries continuen sent únicament els sec-tors que ja estaven mobilitzats.Des del Seminari Taifa compartim elmateix anàlisi. Teníem la impressió quehi hauria més mobilització de la que hiha. No sabem el per què. Diversos ele-ments ho podrien explicar: per exemple,el fort endeutament de la classe treba-lladora, que dificulta molt les reivindi-cacions. O el fet que l'atur hagi crescut,que provoca que tothom es pugui sentirmolt amenaçat. Però també és cert quequan les coses anaven relativament bé ino hi havia la inseguretat de perdre ellloc de treball tant present, no hi haviapas major mobilització que ara.

Llegim que l'Estat grec es troba en unasituació molt complicada per l'alt endeu-tament que té, que el situa a prop de lafallida. L'Estat espanyol es troba enuna situació similar?No, la situació és molt diferent a la deGrècia. A l'Estat espanyol el dèficit públicha crescut molt en l'últim any, però elnivell d'endeutament acumulat és moltinferior a la mitjana dels altres estats de

la UE; per tant, té marge per continuarendeutant-se si és necesari. L'altra qües-tió és veure en què s'endeuta l'Estat. Unaaltra cosa és que la banca espanyola téun gran endeutament amb l'exterior ien aquest cas la situació pot ser més com-plicada perquè la morositat ha augmen-tat i es pot trobar amb dificultats perretornar els préstecs. Fins ara hi ha unamena de suport implícit a la banca per-què cap faci fallida, però aventurar-se asaber què passarà és complicat. La situa-ció, en tot cas, és precària.

El capital, en les diverses crisis que hapatit, per sortir-se'n a anat a buscarnous mercats. Quina situació es perfi-la perquè les grans corporacions trobinnous mercats?Els capitals, efectivament, estan buscantnous mercats. Així que estan invertinten els països anomenats emergents, peròla quantitat de capital que poden absor-bir d'aquests països és la que és, i si hi hamolt capital que va cap a aquestes zonessucceirà el que ha succeït a l'Estat espan-yol els darrers anys, és a dir, que provo-quin bombolles. Altres mercats cap alsque s'està desviant capital: el deute públic.Un altre és el camp de l'educació; de fet,ja hi ha qui parla de que podria ser lapropera bombolla.

Sembla que hi hagi d'acabar havent unlímit a trobar nous mercats.Per sort o per desgràcia tenen molta ima-ginació. Per exemple, la titolarització deles hipoteques ens va semblar una cosairreal al principi. Fa tres o quatre mesosva sortir notícia de titolarització d'asse-gurances de defunció; consisteix que algúque es queda a l'atur ven l'assegurança aun banc, i això crea títols derivats.

Especialment en relació a això quecomentaves de l'educació, una de lesconseqüències de la crisi poden sermajors privatitzacions per tal que lesempreses tinguin més mercats d'onextreure beneficis?Sí. En el cas espanyol queda poca cosaper privatitzar, de coses rendibles hoestan pràcticament totes estan privatit-zades. Però de les poques coses on el sec-tor públic encara té presència importantsón els serveis públics, així que l'Estatpot tendir a privatitzar-ho tant per obte-nir ell mateix ingressos immediats comper cedir a les pressions del capital. Aixíque la perspectiva és que el capital cadacop faci més pressió perquè l'esfera pri-vada ocupi més espais.

““PPeerr ssoorrttiirr ddee llaa ccrriissii eellss ccaappiittaallss pprreessssiioonnaarraann ppeerrqquuèè eess pprriivvaattiittzzii mmééss””

Jornada sobre la Unió Europea organitzada per Endavant el dissabte 23 de gener

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 170

Representants de diverses nacions sense Estat del continent s'han trobat a Barcelona per posar en comú les estratègies per fer avançar elsmoviments d'alliberament respectius en el context europeu. Endavant (organització de l'esquerra independentista) els havia convidat. Laraó:acaba de començar la el semestre de la presidència espanyola de la Unió Europea,i l'organització ha volgut dedicar una jornada a refle-xionar i analitzar el procés d'integració europea i les conseqüències que té sobre la vida de les treballadores i treballadors i sobre les nacionsque no poden exercir els drets polítics.Recollim les principals intervencions dels ponents de nacions sense Estat a la jornada del dissabte 23de gener celebrada a Barcelona.

EEllss mmoovviimmeennttss dd’’aalllliibbeerraammeenntt vveeuueenn eenn llaa UUnniióó EEuurrooppeeaa uunnaa ttrraavvaa ppeerr aa lleess aassppiirraacciioonnss nnaacciioonnaallss

"Hi ha una cultura política que veu Europa comun espai democràtica i d'alliberament. Aques-ta no és una herència positiva, ja que es basamés aviat en desitjos, en la idea que més Euro-pa significa menys Espanya. Però a l'hora dela veritat, la Unió Europea que ha consolidatel Tractat de Lisboa és una unió d'estats. Unsestats, no ho oblidem, que mantenen totes lescomptències per garantir l'ordre constitucio-nal intern i la integritat territorial. Així doncs,el que acaba fent el Tractat de Lisboa és refor-çar els articles més antidemocràtics de la Cons-titució Espanyola, com l'article 8 que estipulaque l'exèrcit és el garant de la integritat territi l'ordre constitucional. És a dir, el marc euro-

peu legitima aquesta Constitució antidemocrà-tica espanyola i esdevé una trava per les aspi-racions nacionals".

"Sobre els posicionaments independentis-tes que confien que la Unió Europea evitaràuna resposta repressiva de l'Estat espanyol encas que s'avanci en el procés independentista,considero que és força ingenu. No es pot obli-dar que els interessos dels estats són els queprimen dins la UE, especialment en geopolít-ca. I no crec que al nucli dur de la UE li inte-ressi objectivament que hi hagi un procés d'in-dependència que desestabilitzi políticament laregió, i més tenint en compte que França ocu-pa una part dels Països Catalans".

““EEll mmaarrcc eeuurrooppeeuu lleeggiittiimmaa llaa CCoonnssttiittuucciióó aannttiiddeemmooccrrààttiiccaa eessppaannyyoollaa””JORDI TORRENTS ENDAVANT (OSAN)

"Fa onze anys que vam crear l'SSP (ScottishSocialist Party - Partit Socialista Escocès) ambl'objectiu d'avançar cap a una República Socia-lista Escocesa. Des del principi, formem partde l'esquerra anticapitalista europea". "Sabem que la Unió Europea és una estructu-ra antidemocràtica, però que està concebudacom un marc més democràtic que la Gran Bre-tanya. Nosaltres vivim en un context en quèels sectors més detractors de la Unió Europeasón grups feixistes i la dreta radical, el movi-ment que domina el discurs contra la UE ésxenòfob. Així que com a SSP no podem fer una

campanya per la retirada de la Unió Europea,sinó per la creació d'una altra Europa. A més,pel que fa a Escòcia, el marc europeu suposaun avançament, entenem doncs la defensa d'a-quest marc com una qüestió tàctica".

"No crec que aquest 2010 es faci el referèn-dum que havia anunciat l'SNP (Scottish Natio-nalist Party - Partit Nacionalista Escocès), peròsí que penso que Escòcia esdevindrà un Estatindependent en els propers deu anys. Les enques-tes ja indiquen que la majoria de la poblacióestà a favor de la independència o de quotesd'autonomia molt superiors".

““AA EEssccòòcciiaa eell ddiissccuurrss ddoommiinnaanntt ccoonnttrraa llaaUUEE ééss xxeennòòffoobb,, aaiixxíí qquuee nnoossaallttrreess ttrreebbaa-lllleemm ppeerr uunnaa aallttrraa EEuurrooppaa”” WILLIAM BONNAR SCOTTISH SOCIALIST PARTY

"Quin respecte podem esperar de la UnióEuropea les nacions sense Estat? Veiem, perexemple, que el Tribunal d'Estrasburg hadonat legitimitat a la il·legalització de par-tits polítics bascos. Certament, Europa téfama de democràtica però això només que-da en paraules, no és als continguts".

"Estem a Europa i és la realitat on hemde treballar. L'esquerra abertzale hi parti-ciparem de manera selectiva com ja fem ales institucions de l'Estat espanyol. És impos-sible quedar-se al marge d'Europa, necessi-tem una Europa unida, però que s'uneixi a

partir d'uns altres subjectes: els pobles, lesdones, la classe obrera, els migrants. L'úni-ca manera de construir l'Europa dels poblesés sortir de la lògica del capital. Per tant,hem de treballar per debilitar aquesta Euro-pa".

"Amb la crisi, tot ha tendit de nou cap alsestats perquè l'oligarquia ha volgut refor-çar-los per defensar la seguretat dels seusnegocis. Quan ja no hi hagi aquesta crisi, lesoligarquies tornaran a voler prescindir delsestats que ara els donen seguretat".

““LL''úúnniiccaa mmaanneerraa ddee ccoonnssttrruuiirr ll’’EEuurrooppaa ddeellssppoobblleess ééss ssoorrttiirr ddee llaa llòòggiiccaa ddeell ccaappiittaall””WALTER WENDELIN ESQUERRA ABERTZALE

"Occitània es troba en una cruïlla en la seva his-tòria. Un segment significatiu de la seva pobla-ció, i especialment dels joves, és conscient de lanecessitat de defensar la terra i la llengua, queintenta treure's de sobre la imatge pejorativa queli ha penjat l'Estat francès. Alhora, però, la nos-tra llengua mai havia estat tan amenaçada de des-aparició".

"L'organització Libertat va néixer el passat mesde setembre, després d'un procés de refundacióde la que havia estat l'organització Anaram AuPatac amb altres grups. Libertat es presenta comorganització de l'esquerra revolucionària i ha nas-cut per refundar el moviment d'alliberament occi-

tà. Tenim nuclis de l'organització arreu d'Occità-nia, també a la Vall d'Aran, on per primer cop ala història hi ha un nucli d'una organització polí-tica occitana. Actualment un dels nostres objec-tius és treballar per presentar-nos a les eleccionslocals"

"La Unió Europea ens reserva a Occitània elpaper de reserva turística i un dels puntals de l'e-conomia al nostre territori ha estat la construc-ció massiva, amb les conseqüències

"Els occitans estem en un moment polític moltmenys avançat que bascos o catalans, i per tantens mirem amb molta atenció el que succeeix alsPaïsos Catalans i a Euskal Herria".

““LLiibbeerrttaatt ééss llaa nnoovvaa oorrggaanniittzzaacciióó ddee ll’’eessqquueerrrraa rreevvoolluucciioonnààrriiaa oocccciittaannaa”” JOAN FELIP JOULIA LIBERTAT

L’ACCENT 170DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 201010 INTERNACIONAL

ANDER ZURIMENDI PALMA

El perill de veure una il·legalitzaciórere l'altre és que, a la fi, la societatpodria immunitzar-se vers la repres-sió. I que acabi no escandalitzant-seper allò que és extraordinari.

Per sort, no és el cas del tanca-ment del diari Egunkaria. Set anysdesprés que els jeeps de la GuàrdiaCivil irrompessin a la redacció cen-tral del diari basc a Andoain (Guipús-coa), les protestes per la seva il·lega-lització encara són vives. Tant comés de viu el judici contra cinc delsaleshores directius del rotatiu.

Entre ells Martxelo Otamendi, elcèlebre director de l'única capçalera

escrita íntegrament en èuscar. Ota-mendi acaba de concloure una minigira de conferències, dins l'anome-nada Setmana Pro Egunkaria dels Paï-sos Catalans.

València, Barcelona, Palma i Giro-na han estat, cronològicament, lesseves aturades. I a totes elles s'hanomplert les sales i s'han esgotat lescadires per sentir el testimoni deMartxelo Otamendi.

diari. "Del registre de ca meva s'en-dugueren coses tan perilloses comuna mongeta de metall decorativaque m'havien regalat uns agricultors.També es feren amb molta documen-tació de Fórmula 1, un esport que hecobert periodísticament. I mai m'hantornat un autògraf d'Airton Sena queen tenia". També s'endugueren vin-cles amb la lluita armada, com un lli-bre de l'escriptora Pilar Urbano, unaltre de Bernardo Atxaga o un volumsobre balenes.

Otamendi, tranquil però contun-dent, utilitza la ironia en xerrar delsregistres. Ara bé, el to canvia quanexplica les tortures paleses en mansdels agents de la Guàrdia Civil. "En

aplicaren el macabre mètode de labossa. No el deixaren dormir en tresdies. L'humiliaren forçant-lo a aga-far postures sexuals. I a més a més,fou motiu de maltractament homo-fòbic.

I després de tot això, què? Els cincdies incomunicat tan sols l'han encom-brat en el panorama comunicatiubasc. Dirigeix un diari, Berria, con-tinuador del tancat Egunkaria. Finsi tot l'endemà de la intervenció poli-cial ja sortia als quioscs un exemplard'Egunero, diari de combat (quatrefulles en blanc i negre). "Mentre està-vem a presó, els periodistes d'Egun-karia donaren una lliçó de responsa-

bilitat i compromís". Aquella nit jahi havia nou diari.

Ara, tan sols queda una sentènciaper tacar el cas Egunkaria. En mit-jans judicials de Madrid es dona perdescomptada l'absolució, tot i que sen-se la corresponent compensació eco-nòmica per haver liquidat l'empresaeditora d'Egunkaria. L'Estat torna aperdre, però ho volen disfressar a laseva manera.

arribar a Madrid em digueren clara-ment: "Oblidat de la Constitució i dela democràcia. Això és un viatge decinc dies, i cada jornada és més duraque l'altra".

Potser pensaven que Otamendideclararia ràpidament, que s'inven-taria noms i accions per no ser tor-turat. Per la por humana i compren-sible a ser torturat. Per ventura pen-saren, de fet, que un simple periodis-ta cantaria ràpid, si ja abans ho havienfet amb curtits militants d'ETA.

La realitat, però, és que les cosesamb Martxelo Otamendi no sortirencom esperaven. Tal com el periodis-ta ha explicat públicament i denun-ciat judicialment, fou torturat. Li

Durant la seva visita a Palma, Ota-mendi explicà el surrealisme que haprotagonitzat el cas des del primerdia. "Per una banda, ha de quedarclar que fins i tot la pròpia Constitu-ció espanyola estableix que només espot tancar un diari en estat d'excep-ció", explica Otamendi. O sigui, quese salten la seva pròpia legalitat.

"A més a més", continuava el perio-dista, "l'acusació de que Egunkariaera part d'ETA és absolutament fal-sa. I no tan sols per que ho digui jo,sinó per que, evidentment, ningú noha dut cap prova al judici que així hodemostri".

Otamendi continuà criticant lamanca de cap tipus d'indici contra el

Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria,Txema Auzmendi i Xabier Oleaga, detinguts juntament amb Otamendi en l’operació contra l’Egunkaria

“L’Estat disfressarà la seva derrota contra Egunkaria”

CRÒNICA

LAIA ALTARRIBABARCELONA

Plou sobre Barcelona quan llegeixo quehan condemnat a mort a Ali Hassanal-Majid, a qui anomenen "Alí el Quí-mic". El motiu: va ser el responsabled'ordenar l'atac amb gasos contra lapoblació kurda de Halabja el 16 de marçde 1988.

Plovia sobre Halabja el dia que vanatacar la població amb napalm i altresgasos. Aquell 16 de març 5.000 perso-nes van morir per l'atac.

Aras Abid Akram formava part d'u-na família extensa. Una gran famíliakurda de Halabja. Les set germanes,els tres germans, la mare i el pare, itambé cosins, cosines, oncles, tietes iuna àvia; fins a 24 familiars d'ArasAbid van morir en l'atac. Ell va que-dar mal-ferit, però va sobreviure.

El vam entrevistar fa uns mesos,quan vaig viatjar a aquella ciutat.

A mitja entrevista es va posar a

ploure. Com plou avui sobre Barcelo-na. Com plovia el març de 1988 sobreHalabja. Plovia tant fort que vam haverde parar l'entrevista una estona per-què no se sentia res. Mirant com queiala pluja, l'Aras ens va explicar que ellés viu gràcies a la pluja, que aquell diade març el va salvar. A ell i a altressupervivents de l'atac, perquè l'aiguava emportar-se part dels tòxics llan-çats per l'exèrcit iraquià.

El 1988 Iraq estava governat per Sad-dam Hussein. Aleshores els Estats Unitsi altres governs occidentals eren elsseus amics. I li van deixar cometreaquell crim horrorós contra una ciu-tat sencera. No només això: li havienvenut els productes per fabricar lesarmes químiques amb què va estar ata-cant la població kurda del nord de l'I-raq. Al llarg dels mesos que va durarl'anomenada Operació Anfal (sobretotde febrer a setembre de 1988), s'ha esti-mat que 182.000 kurds van ser assas-

sinats per atacs amb bombes i armesquímiques. Napalm, gas mostassa, gassarin. 4.000 poblacions van ser des-truïdes. Halabja ha esdevingut la ciu-tat-símbol d'aquells atacs, perquè enun sol dia van morir 5.00o persones.

En començar l'atac aquell dia demarç Aras no era amb la seva família,i es va refugiar en un sòtan d'una altracasa. Queien les bombes i ells pensa-ven que sota terra estarien protegits.Però aleshores van veure que l'ocellque hi havia dins d'una gàbia al mateixsoterrani havia mort, i van adonar-seque l'atac era amb armes químiques.Calia fugir d'aquella ratonera si volienseguir vius. I va escapar. Els gasos elvan encegar, però va poder sortir dela ciutat. La pluja que va començar acaure va reduir els efectes dels tòxics,i va sobreviure. Impossible intentartrobar la família. Com tants d'altres,es va arrossegar creuant a camp obertcap a la frontera iraniana. Pràctica-

ment no hi veia. Després d'hores decaminar va poder arribar a un hospi-tal.

El camí d'Aras el van recórrer moltsaltres milers de persones. La ciutat,on aleshores vivien 58.000 habitants,va quedar pràcticament deserta. Elsiraquians ho van justificar per la resis-tència armada dels kurds en contradel centralisme de Bagdad. Deien, amés, que els kurds donaven suport alsiranians.

La geopolítica va provocar que tresanys més tard, aquells que havien venuta Saddam els components per elabo-rar les armes amb què va atacar lapoblació de Halabja, ataquessin Iraq.Allò va permetre als kurds retornarals seus pobles i ciutats. Les dues gue-rres contra Saddam, que milions depersones arreu del món hem denun-ciat com a il·legals, paradoxalmenthan estat beneficioses per als kurdsde l'Iraq. Ara ja no els intenten elimi-

nar amb atacs massius contra la pobla-ció civil. Ara ja no els persegueixenpel fet de ser kurds. És la geopolítica,que permet que de les injustícies algunsen surtin beneficiats, i no sempre elsque en treuen beneficis són criminals.

Després de l'entrevista que li vaigfer fa uns mesos, Aras Abid Akram ensva convidar a casa seva. Vam conèixerla seva filla petita. Una nena de 7 anysa qui li diu filla, i també germana, itambé mare. Ella és, per ell, tots elsque no van poder continuar sent.

Al jardí de la casa Aras va arren-car unes fulles d'una planta i ens lesva ensenyar: "Aquesta planta la vaigportar d'Hiroshima". Hi va anar per-què les víctimes de Halabja i les d'Hi-roshima estan agermanades. Ager-mandes contra els atacs amb armesnuclears i químiques. Agermanadescontra els que no dubten d'atacar ciu-tats senceres per defensar els seusinteressos.

Aras Abid Akram, la veu de les víctimesde Halabja que la pluja va salvar

“Ningú no ha dut capprova al judici que

demostri que Egun-karia era part d'ETA”

“Otamendi ha fetuna gira de conferèn-

cies en la SetmanaPro Egunkaria dels

Països Catalans”

L’ACCENT 170 DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 2010 INTERNACIONAL 11

també s'ha fet desaparèixer l'inte-rès de la societat par a aquest. Sónja més de 5 milions els xilens en edatde votar que, per una o altra raó,no participen dels processos electo-rals. Entre ells abunden sobretot elsjoves per a qui els partits, el govern,o el parlament estan tan lluny deles seves preocupacions com la físi-ca quàntica. La política partidistaés un espai desprestigiat. I els pro-cessos electorals no ocupen un inte-rès central entre les inquietuds delsciutadans. Per això les eleccions,

més enllà del que diguin alguns,solament mostren una visió parcialde les inquietuds dels xilens.

Si les passades eleccions van ser-vir per a alguna cosa això va ser pera demostrar que el que avança a Xileés el desprestigi de la "classe políti-ca". I aquesta és tal vegada la dadamés rellevant que emergeix de lespassades eleccions. El govern dretà

CRISTIAN CEPEDA* BARCELONA

Com després de la final d'un cam-pionat de futbol, les anàlisis mésdescarnades surten quan l'àrbitremarca el final i els jugadors, brutsi suats, baixen als vestuaris cele-brant el seu triomf o pensant en laderrota. Una cosa similar passa ambles eleccions presidencials. Piñera,un empresari que va decidir llan-çar-se al joc polític va guanyar leseleccions a Xile i s'afanya a posar-se la banda presidencial al març del2010. La notícia va causar una par-ticular inquietud en certs analistesqui, amb sorpresa, difícilment s'ex-pliquen com una dreta mundial-ment vinculada al dictador Pino-chet va poder guanyar-se la confian-ça de milions de xilens. La veritatés que, per a l'estadística, és neces-sari prendre en compte el resultatde les conteses electorals anteriors.Gairebé ningú fa referència que jal'any 1999, quan en les mateixes con-dicions es van trobar en l'elecciófinal , Lagos per la Concertació dePartits i Lavín per la Dreta, el pri-mer es va endur la banda presiden-cial per tot just 180 mil vots. Unadiferència gairebé marginal. Algu-na cosa molt semblant va passaraquesta vegada. Piñera va guanyarper 220 mil vots. O sigui, entre l'any1999 i l'any 2009, la dreta ha vingutmantenint oberta la seva possibili-tat d'accés al govern, amb una basede vots de més de 3 milions d'elec-tors. Per això no és cert això queXile hagi fet un viratge cap a la dre-

de Piñera enfrontarà el repte his-tòric de ser capaç d'estar darrere idavant de l'escenari al mateix temps.Com Berlusconi a Itàlia, o Uribe aColòmbia, està demostrat que es potser un empresari i un president almateix temps. L'Estat en la seva faseneoliberal (encara que sigui en unmoment de certa inestabilitat) s'a-comoda a aquest tipus de situacions.Les assimila en un context de trans-formació del que fins a ara hem entèsper democràcia, en la seva formaliberal.

Així com Evo i Chavez busquenuna reformulació de l'Estat des del'esquerra, les dretes també busquenadequar aquesta democràcia liberala les noves condicions. A Xile, comdiu una dita popular "le toca bailarcon la fea". En sentit estricte hau-ríem de dir que fa gairebé 40 anys,des de l'elecció de Salvador Allen-de, que el poble xilè no té un governque posi en el centre el benestar delsciutadans per sobre dels interessosdels poderosos. Piñera i el seu governmantindran la línia econòmica delsgoverns de la Concertació. Promou-rà un govern "més eficient" i incre-mentarà la repressió sobre els sec-tors socials que s'atreveixin a demos-trar el seu descontentament. Seràuna cosa així com la versió 2.0 delmodel polític anterior. El seu fra-càs dependrà ja no de les forces polí-tiques tradicionals sinó d'iniciati-ves polítiques sorgides de les prò-pies lluites del poble.

*www.latinoamerica21.org

vitat, arribisme i classisme. Una deles grans fites de la Concertació vaser l'haver dotat de governabilitata un país trencat per la mà dura deldictador Pinochet. I això va passarper assolir que del cap del xilè comúdesaparegués la imatge d'un Estat,com un ens real, associat a la seuaquotidianitat. En un país on la fra-se més usada durant anys va ser "sál-vate solo", l'individualisme ha estatpermeable en totes les capes de lasocietat.

Durant els 20 anys de la Concer-tació, els partits, de manera unàni-me, desmuntaren pràcticament totauna identitat d'imatge del país, basa-da sobre la possibilitat de veure aXile com un espai de construcciócomuna, articulat entorn de la figu-ra de l'Estat. Per això, Frei i el seugrapejat i confús discurs estatistava resultar poc creïble. Piñera i elseu discurs de per "a aquest Xileempresarial, que millor que unempresari", es va veure gairebé comlògic. Però les dades estadístiquestambé ens il·lustren sobre altresqüestions. Si mirem les xifres decreixement demogràfic, a Xile l'any1989 consten 13 milions de xilens.L'any 2010 aquesta xifra es situa persobre els 17 milions. No obstant això,resulta impactant veure com encadascuna de les 5 passades elec-cions presidencials entre el 1989 i2010 la xifra de votants no varia ies manté gairebé estàtica en els 7milions. La veritat és que amb laidea de fer desaparèixer l'Estat comactor principal de l'activitat social

ta recentment. El pes ideològic, eco-nòmic i polític de la dreta ha vin-gut consolidant-se els últims 15 anys,sota la pròpia ombra de la Concer-tació de Partits.

En les passades eleccions, el can-didat de "centre", Frei , va jugar ambun discurs "neo" estatista, apel·lantcontínuament a la necessitat quel'Estat recuperés el rol central quetenia en la vida del país. El discursresulta àdhuc més fals al venir d'undels presidents que durant el seumandat (1994-2000) va impulsar demanera decidida la liberalització de

l'economia i va defensar als empre-saris com el motor del país. La dre-ta a Xile ha crescut en un terrenyfèrtil. Abonat per les polítiques neo-liberals dels governs de la Concer-tació i sostingut per l'aparell ideo-lògic conservador que controla elsmitjans de comunicació en un 95%.El Xile actual transpira competiti-

“Certs analistes difí-cilment s'expliquencom una dreta mun-dialment vinculadaal dictador Pinochetva poder guanyar les

eleccions”

A Xile que guanyi la dreta no és cap sorpresa…

ANÀLISI

El guanyador de les eleccions presidencials a Xile, Sebastian Piñera

“Durant els 20 anys de la Concerta-

ció els partits desmuntaren la

imatge del país comun espai de cons-trucció comuna”

L’ACCENT 170

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu

Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major,17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Con-radí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Anticescorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Bar-celona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Gra-nollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP SantCeloni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insur-recte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La PioxaC. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici JaumeI. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida // Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

12 ECONOMIA

UUnnaa vvaaggaa eessppoonnttàànniiaa aa SSeeaatt ddeessbboorrddaa CCCCOOOO ii UUGGTTREDACCIÓ BARCELONA

L'emblemàtica Seat torna a centrar lesmirades i les esperances del movimentobrer.L'anunci de l'empresa d'acomiadar330 nous treballadors,entre enganys queserien només "directius",ha provocat unainesperada resposta espontània i autò-noma de la plantilla, que sense la direc-ció de cap sindicat va aturar les factoriesde Martorell, Zona Franca i el Prat, ambimprovisats piquets i assemblees.

L'empresa automobilística, que comp-ta amb més de 14.000 treballadorsdirectes, i uns 40.000 treballadorsen empreses satèl·lits, per les sevesmagnituds i història és un punt inelu-dible d'anàlisi de la situació de laindústria i el moviment obrer prin-cipatí. En els darrers anys Seat haviscut múltiples expedients de regu-lació d'ocupació (ERO), traumàtiquesreduccions de plantilles que han estatdeclarades veritables "purgues sin-dicals" realitzades per l'empresa,CCOO i UGT contra qualsevol oposi-ció sindical, segons han establert múl-tiples sentències judicials

Però la darrera mesura de la direc-ció d'anunciar l'acomiadament de330 directius, que es va comprovarque eren gairebé tots treballadorsdirectes i indirectes, ha provocat unainesperada resposta espontània de laplantilla.

Esclata la ràbiaEn fer-se pública la notícia dels aco-miadaments, milers de treballadorsdel torn de nit van decidir no seguirles consignes de CCOO i UGT, que feiencrides a aplaçar qualsevol resposta,i en improvisades assemblees van blo-quejar amb bidons de foc l'entradade productes a la factoria de Marto-rell en protesta pels acomiadaments.L'empresa va quedar pràcticamentparalitzada en poques hores, atura-da que es va mantenir pels treballa-dors dels torns de matí i tarda, fetque va provocar la pèrdua només enun dia de la producció de 1.600 cot-xes, i la inactivitat de 8.000 opera-ris.

Unes poques hores més tard elstreballadors de la factoria del Pratde Llobregat i la Zona Franca, tam-bé afectats per la mesura, també vansecundar l'aturada, que es va man-tenir durant la jornada següent, endecidir les assemblees de treballa-dors mantenir les protestes mentrel'empresa no retirés els acomiada-ments.

Acord i marxa enrere de l'empresaLa contundent resposta dels treba-lladors va sorprendre la direcció de

l'empresa, i a les centrals sindicalsoficials de CCOO i UGT. Va ser el mateixdirector de Seat, el britànic JamesMuir, qui va retirar la mesura i accep-tar en només dos dies la reincorpo-ració immediata dels treballadors

afectats que no havien signat el seuacomiadament, i la readmissió de laresta d'empleats afectats, que haviensignat sota coacció, després d'haverde passar per un període d'atur i deformació, però amb garantia de dret

a reincorporació i manteniment del'antiguitat a l'empresa.

Des de la secció sindical de CGT aSeat, Diego Rejón, ha valorat com a"molt positiva i exemplar" la respos-ta de la plantilla, destaca que "ha sor-

git dels treballadors, de les sevesassemblees, i ha demostrat que l'em-presa ha de seure a negociar si li plan-tem cara", fent que, "per uns dies, elstreballadors hem estat els protago-nistes".

ALEJANDRO ISAAC MATA LABAJOS*

Dimarts 8 del matí, davant de les oficines cen-trals de Seat no hi cap ni una agulla. Des deprimera hora del matí circula una remor perla fàbrica: aquí no es treballa fins que l'em-presa retiri les cartes d'acomiadament. Elsesdeveniments se succeeixen a velocitat devertigen, la plantilla pren les regnes i prenpossessió del seu destí. Por convertida en ràbia,paràlisi transformada en lluita, en acció, enpresa de decisions col·lectiva.

La plantilla mana, l'assemblea mana i lesorganitzacions sindicals (no totes, però avuino toca parlar d'això) canalitzen les aspira-cions i els objectius. La presa de consciènciaen poc temps, la capacitat que tots visualit-zem amb claredat cristal·lina el fons de l'as-sumpte, la gravetat d'aquest nou atac frontalde l'empresa, el punt d'inflexió…o ara o mai….

Els companys de matriceria, l'ànima de lalluita, ja han col·locat les pancartes davantde l'edifici. Les seves pancartes fa estona queja són les de tota la plantilla, missatges clars,contundents, sense ambigüitats: "Seat incom-pleix la seva paraula, acomiadament il·legals"i "No som directius, reingrés immediat".

La realitat d'aquest col·lectiu és increïble;en els últims anys ha estat especialment cas-tigat pels "ajustaments" de l'empresa, sobre-

tot el 2005. Han tingut, a més, un relleu gene-racional bastant brusc, i en la seva majoriasón gent molt jove i amb escassa experiènciade lluita. Entre les seves files queden, això sí,alguns veterans que es van curtir a les lluitesobreres a la Seat dels 70 i amb gran bagatgeen el moviment obrer organitzat. La barrejaés explosiva. Recordo que fa algun temps algúem comentava que els joves ens donarien tardo d'hora alguna sorpresa; només era qüestióque s'anessin coent a foc lent les condicionsperquè passessin del "passotisme" a l'acció i ala presa de consciència. Durant aquests diesera igual amb el matricer que parlessis, totsdeien exactament el mateix, units com unpuny, sense fissures i conscienciats fins a lamedul·la.

Fa fred i plou, l'assemblea arrenca i a horesd'ara tot el món sap que la proposta dels sin-dicats solament pot tenir un camí: seguir enlluita fins que l'empresa entri en raó. Quantota la plantilla sentim l'agressió en carn prò-pia, els acomiadaments com si també enshaguessin acomiadat a nosaltres, ja no hi hamarxa enrere….

Els tallers romanen en silenci des de fa gai-rebé 24 hores, vam entrar en una nova fase:exterioritzar el conflicte, treure'l al carrer ique la premsa es faci eco del que està passant,que els companys de la resta de centres sàpi-

guen que hi ha alternatives, que lluitar és pos-sible i que hi ha camins més enllà de la resig-nació i la por.

L'assemblea finalitza entre aplaudimentsi crits de ràbia; mirades de complicitat, la soli-daritat es palpa en l'ambient. M'imagino leslluites a Seat de fa ja molt temps i no deviende ser massa diferents a això.

El matí avança i xops sortim en massa alcarrer, entre càntics i consignes amb la dig-nitat per bandera. Després van venir més assem-blees i concentracions a la fàbrica, i una assem-blea final entre aplaudiments i abraçades. Queningú es confongui, aquests aplaudiments sónper a la plantilla.

Els treballadors hem parat un cop, vindranaltres ofensives des d'una patronal insacia-ble; però mai oblidarem el que hem viscut, laràbia i el sabor de la victòria, i sobretot elsmoments de lluita conscient, que ve donat nodes de la imposició sinó des de la convicció.El més important és haver assenyalat el camía una plantilla que potser estava començanta perdre l'esperança, tant de bo aquesta expe-riència serveixi d'alguna cosa.

Salutacions fraternals des de la Zona Fran-ca.

*Treballador de Seat Zona Franca

DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 2010

DDooss ddiieess qquuee ssaaccsseejjaarreenn llaa SSeeaatt

Davant del darrer anunci d'acomiadaments, molts treballadors de Seat han decidit no seguir les consignes de CCOO i UGT

L’ACCENT 170 ESPORT 13

LLaa ““ffaannttaassmmaaddaa””oollíímmppiiccaa dd’’HHeerreeuu ARNAU URGELL RIPOLL

El 13 de gener d'enguany, JordiHereu va tornar a demostrar -siés que calen gaires més proves-que esport és política. En elmoment que les enquestes li sónmés desfavorables i l'amenaçaque el PSC pugui perdre per pri-mera vegada la banda mar de laplaça Sant Jaume de Barcelonael batlle es treu de la màniga laprecandidatura olímpica Barce-lona-Pirineus 2022.

L'alcalde format a ESADEhavia promès a la campanya elec-toral de 2007 que deixaria elsgrans esdeveniments com a for-ma de fer "avançar" la ciutat -elpèssim record del Fòrum de lesCultures era massa present entreels barcelonins-: "Ara toca des-envolupar la política social i deproximitat, afavorir la vida quo-tidiana dels ciutadans" havia dit.Però després de comprovar queaquesta estratègia ha fracassati que la crisi pot passar una granfactura als socialistes Hereu hatirat pel dret: "Barcelona és lamillor marca del món" afirma-va sense enriolar-se a Catalun-ya Ràdio.

Es poden fer moltes lecturesde la precandidatura. La més pri-mària, ens la va "regalar" el con-seller d'Innovació, Josep Huguet,que en una conversa amb els seuscol·laboradors a la Fira de Turis-me de Madrid va afirmar que "ésuna fantasmada (...) condemna-da al fracàs". "Respon a les pres-ses d'Hereu perquè veu que perdles eleccions" va reblar. En unestil que ens va recordar els tempsmés gloriosos del Dragon Khan,el dirigent republicà ho qualifi-cava al cap de poques hores d'a-nècdota: "la meva opinió parti-cular no té transcendència enrelació a la posició del Departa-ment". Caram!

En tot cas un dels elementsmés preocupant és l'entusiasmeque la proposta d'Hereu ha aixe-cat entre bona part de les comar-ques de muntanya. Fins i tot s'haestablert una certa "competèn-cia" per postular-se com a sub-seu o acollir alguns dels esportsque per evidents qüestions cli-matològiques no es podrien dis-putar a Collserola. Pràcticamentsense qüestionar-se que el bat-lle barceloní pugui decidir comun rei sol sobre els "Pirineus deBarcelona, Lleida i Girona" (sic)cada comarca s'ha postulat finsi tot presentant mocions desuport. S'ha estès l'opinió, a més,que per arribar a l'elecció del2015 -suposant que s'hi arribi-Barcelona haurà de presentar unmapa de vies ràpides que la con-nectin amb les muntanyes. Pertant, independentment del resul-tat, la candidatura serviria peraccelerar la construcció de novescarreteres i autovies. En defini-tiva, ciment per superar la man-ca de model de ciutat i de país.

ESPORT ÉS POLÍTICA

DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 2010

RAFA ESCOBAR* MANISES

Molt s'ha parlat durant l'any 2009a València sobre el centenari delLevante UD. Han proliferat nom-broses publicacions, llibres, arti-cles, etc. Que han tractat de treu-re a la llum la història i el perfilsociològic d'aquest emblemàtic ipeculiar club de futbol de la ciutatdel Túria.

Tot aquest interès que sobtada-ment ha creat el club degà de laciutat, ha tractat de destacar lesarrels i la idiosincràsia d'un clubque les grans sotragades que hapatit al llarg de la seua històriahan impedit l'adopció d'un perfilidentitari clarament definit i mar-cat.

El 1909 naixien en el context del'Exposició Regional Valenciana elFC Levante, societat que havia tin-gut com a precedent, almenys desde 1907, al Cabanyal, equip que juga-va a la platja de la Malva-rosa i queestava radicat als Poblats Marítims;i el Gimnàstic CF que originària-ment s'ubicava a Campanar, perdesplaçar-se posteriorment a lazona de Pont de Fusta.

Aquests dos equips ràpidamentassoliren granimportància i juntal València CF esdisputaren a ladècada dels 1920 elscampionats regio-nals, trofeus degran importànciapel fet que la lligaestatal no comen-çà a disputar-sefins l'any 1928.

Es desfà la igua-ladaPerò la inicialigualtat entre elsclubs de futbol dela ciutat es trencà ala dècada dels 1930. Mentre el Valèn-cia CF ascendia meteòricament ambel suport cada cop més importantde les institucions polítiques delcap i casal, el Levante i el Gimnás-tico poc a poc s'anaven quedantenrere.

Això no fou impediment per talque el Levante es proclamara cam-pió de la copa de la república l'any1937, trofeu que encara avui la Fede-ració Espanyola de Futbol no li hareconegut.

La postguerra començava amb

una fet esperançador per als clubsrivals del València CF, la fusió el1939 del Levante i el Gimnástico,per la qual el primer aportava elnom i el segon l'equipatge. Aques-ta fusió prefigurava al Levante UDactual i deixava palesa l'existènciade dues ànimes, aquella arrelada

als Poblats Marí-tims i la dels afi-cionats de la matei-xa ciutat. Aquestafou segons algunsinvestigadors de lahistòria del clubuna de les contra-diccions mésimportants quegenerà la fusió ique s'agreujà ambel nou desplaça-ment del club aOrriols a la dècadadels setanta.

La fusió noimpedí però que la

distància entre elValència i el Levante es converti-ra en un abisme amb el pas de lesdècades, una distància que no s'es-curçà amb l'efímer pas per la pri-mera divisió dels granotes entreels anys 1963 i 1965.

A partir del 1965 i fins el nouascens l'any 2004 la història delLevante és la d'una decadència gra-dual amb diversos episodis de cri-sis institucional i econòmica queestigueren a punt de desembocaren la seua desaparició.

* Soci del Levante UD

L’estadi del Llevant , fins fa poc en un descampat als afores, és un altre exeple de les diferències amb el València CF

LLeevvaannttee UUDD:: uunn cclluubb cceenntteennaarriiccoomm qquuaallsseevvooll aallttrree

El sentiment d'inferioritat front altot poderós veí de Mestalla que esdesprèn d'aquesta trajectòria, junta la mentalitat resistent i inassequi-ble a les penalitats que ha desenvo-lupat amb el pas del temps el segui-dor granota, ha conformat molt laidentitat del club i l'afició.

No es pot dir ni molt menys quea l'actualitat el Levante UD siga "mésque un club", aques-ta característica licorrespon al Valèn-cia CF, entitat quegaudeix de tot elsuport mediàtic iinstitucional i queen certa manera,ha construït laseua identitat apartir d'una formamolt concreta imajoritària d'en-tendre el valencia-nisme. En aquestsentit doncs, l'únictret que podem atribuir a l'equip gra-nota és el de no representar el mateixque el club de Mestalla, cosa que liha permès donar cabuda al seu inte-rior a diferents sensibilitats.

L'aficionat del Levante es carac-teritza per ser pessimista i victimis-ta, però també, per ser coneixedorde la diversitat del club i per tantser-ne relativament respectuós; del'abandonament institucional quepateix i dels intents dels seus diri-gents per acostar-lo a les institucionsi mostrar-se'n servils.

El llevantinista no té un perfilsociològic ni ideo-lògic concret, hiha de tot i per atots els gustos,però existeix undenominadorcomú, la conscièn-cia de no ser l'e-quip institucional,de ser un anacro-nisme que dificul-ta el pensamentúnic, però almateix temps deser una anomalia

resistent que noacaba de ser aixafada mai i semprerenaix quan se la dona per morta.En aquest sentit es pot dir que és mésque un club, sinó el millor, almenysel més resistent.

El perfil d’un clubresistent

“L'aficionat delLevante es caracterit-za per ser pessimista i

victimista,però també,per ser conei-xedor de la diversitat

del club”

“La fusió no impedí però que ladistància entre el

València i el Levantees convertira en un

abisme amb el pas deles dècades”

MÉS QUE UN CLUB

L’ACCENT 170DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 201014 CULTURA

Ferran Jiménez VALÈNCIA

Un grup de veïnes i veïns del'històric barri valencià deBenimaclet han iniciat unacampanya per tal de denunciarla falta d'una casa de la cultu-

ra al barri. Aquest grup promotor quecompta amb persones a títol individual,membres de organitzacions o assemblees del'esquerra independentista (com Maulets,Endavant o l'assemblea del centre-socialTerra), de l'Associació de Veïns, del Kafcafè, llibertaris vinculats al CSO "El Nido" imilitants de la CNT es va donar a conèixerel passat 16 de gener amb una jornada decultura al carrer.

Aquesta jornada es desenvolupà prime-rament a diferents indrets del barri demanera simultània. Punts com la plaça deBenimaclet o les estacions de metro i tram-via foren escenari obert de diferents mos-tres culturals des de poesia fins a teatre,passant per música en directe, pintura oescultures amb bufes d'aire. Aquestes mani-festacions artístiques sempre anaven acom-panyades de gent que tractava d'explicarals veïns i veïnes del barri el perquè de l'ac-ció amb un tríptic on es podia llegir el textde presentació del Grup Promotor per laLlar de la Cultural a Benimaclet. Passada launa del migdia tots els protagonistes de lesmostres culturals es trobaren al cor delbarri, la seua plaça, per concloure la jorna-

da reivindicativa demanera col·lectiva.

UUnnaa rreeiivviinnddiiccaacciióó hhiissttòòrriiccaa La necessitat d'una casade la cultura evident-ment no és nova. Ja faquasi vint anys que plata-formes ciutadanes coml'Associació de Veïnsdenuncien aquesta carèn-cia davant les institu-cions locals. En teoria laconstrucció d'aquest ialtres serveis públicsbàsics com un nou centrede salut o unesinstal·lacions esportives de qualitat estanprevistes en el marc del PAI Benimaclet estaprovat per l'Ajuntament de València arafa catorze anys. Catorze anys que no hanservit per res ja que el lloc on suposada-ment haurien de construir-se aquest equi-paments no son hui en dia més que unsolar.

Així des del Grup Promotor s'asseguraen el seu manifest de presentació que"estem convençudes de que allò que neces-sita el barri és hora de fer-ho per nosaltresmateixa..." deixant ben clar que l'objectiude les accions que han preparat van enca-minades a conscienciar el barri de la man-cança d'una casa cultural amb la finalitat

de crear-ne una de nova gestionada per lesveïnes i artistes que vulguen participar delprojecte. Destaquen la rica vida culturalexistent a Benimaclet i denuncien la deixa-desa per part de les institucions a l'hora desatisfer les necessitats bàsiques dels veïnsd'un barri amb més de 25.000 habitants.

Davant d'aquesta situació des del GrupPromotor ens han assegurat que accionscom les del passat 16 de gener continuaranrealitzant-se per tal de socialitzar les seuesdemandes, alhora que continuaran agitantel barri i preparant noves i més vistosesaccions i mobilitzacions fins a aconseguirsituar al mapa del barri una nova llar cul-tural.

El nou disc La mà dels qui t'esperen(Temps Record, 2009) completa la tri-logia del cantautor junt als darrerstreballs Set voltes rebel (BullangaRecords, 2005) i El camí cap a nosal-tres (RGB Suports, 2007), on el músiccontinua amb la línia intimista i rei-vindicativa pròpia del seu missatgecompromès amb la terra i el país,esdevenint un dels grans represen-tants de les harmonies de lluita queenvaïxen els escenaris d'arreu delsPaïsos Catalans.

Freixas ha començatja la gira de presenta-ció del nou treball queinclou 12 temes quepodeu accedir mitjan-çant el projecte en xar-xa engegat pel cantau-tor i que permet ferarribar el seu missatgea la xarxa al portalceskfreixas.cat. A més,a més, al web compar-tir.cat (Plataformainteractiva de descà-rrega de música enCatalà) podeu descarre-

gar-se el nou disc, exceptuant un tema,abans de comprar-ne un exemplar, unainiciativa que avala una vegada més, eltarannà solidari de l'autor, en permetrela seua distribució en xarxa des delmateix dia de la seua estrena a Barcelona.

Estèticament el CD té com a novetatque en obrir-lo podeu deixar la vostra màcom una pejada a la portada. A hores d'a-

Vicent Company i Sancho BADALONA

L'Auditori Nacional de Catalunyava acollir la presentació del tercerdisc del cantautor del PenedèsCesk Freixas, en l'acte inauguraldel festival BarnaSants. El músic

va convidar-nos personalment en un esde-veniment en el qual va compartir escenariamb el cantautor valencià Pau Alabajos iNatxo Tarrés (cantant i guitarrista del grupGossos), junt al poeta mallorquí CarlesRebassa, que va fer una antologia poèticacatalana dins l'espectacle iDavid Caño (l'escriptor deSants) que intervinguéamb una poesia rapera "Elgran Hereu" d'implícitareferència al batlle de Bar-celona amb fina irònica onno hi mancava la críticacap al polític català.

El concert acaba amb ungran aplaudiment amb totel públic dempeus, presi-dits per una senyera este-lada i l'aclamació unànimede l'Auditori ple a vessar al'aclamació del cantautor"Visca la terra!". El compromís polític delCesk és clar, contundent i argumentatmusical i vivencialment, aquest darrer capde setmana inaugurava la nova seu de laCandidatura Unitària Popular de Vic (CUP)a la comarca d'Osona i el seu suport alsmoviments socials i reivindicatius del paísés més que palès al llarg de la seua trajectò-ria.

Borja Català BARCELONA

El passat 13 de gener es compli-ren deu anys de la mort d'EnricValor, peça clau del redreça-ment lingüístic del País Valen-cià durant la segona meitat del

segle XX. Nascut el 1911 a Castalla (Alcoià), a 19

anys començà a col·laborar a El Tio Cuc,una revista satírica d'Alacant, ciutat ondesenvolupà una important tasca nacio-nalista. Partidari de la República, durantla postguerra participà en tertúlies clan-destines i entre 1966 i 1968 fou empreso-nat per les seues activitats antifeixistes.

Valor treballà en la difusió del catalàal País Valencià i fou autor d'obres comMillorem el llenguatge o la fonamentalFlexió Verbal, títols de cabdal importàn-cia per a l'ensenyament de la llengua alsud de l'Ebre. La seua dedicació a la recu-peració del lèxic genuí valencià fou ines-timable.

En al camp de la narrativa la seua cre-ació més coneguda són les Rondallesvalencianes, 36 narracions de la tradicióoral valenciana que recopilà i transformàen peces literàries. També en destaca latrilogia novel·lística Cicle de Cassana.

Ja s'hi han preparat diversos actes derecord. L'any vinent, a més, tindrà lloc lacelebració del primer centenari del seunaixement.

“El nou disc completauna trilogia amb

una línia intimista ireivindicativa pròpia

del seu missatgecompromès amb la

terra i el país”

DDeeuu aannyyss sseennssee EEnnrriiccVVaalloorr

BBeenniimmaacclleett rreeccllaammaa uunnaa ccaassaa llaa ccuullttuurraa

ra preparen un videoclip amb el tema "Lapetita rambla del Poble Sec" on també lesmans seran les protagonistes i que comp-tarà amb la col·laboració d'actrius iactors, l'equip de producció de mateixclip, els membres de la banda i amics delcantautor què ha estat nominat a la cate-goria de cançó d'autor dels propers PremisEnderrock 2010.

LLaa mmàà qquuee eennss eessppeerraa CCeesskk FFrreeiixxaass pprreesseennttaa eell sseeuu nnoouu ddiisscc

El degoteig d'actuacions del músic inclouactuacions conjuntes amb altres cantautorsdel sud: el proper dia 7 de febrer a Reus(Camp de Tarragona) junt al torrentí PauAlabajos i el del proper 30 de gener a l'Olle-ria (El Comtat) amb el cantautor de Cocen-taina Andrés Valor. Paga la pena sentir-loen directe i comprar un exemplar del noutreball del Freixas.

L’ACCENT 170 DEL 26 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 2010 CULTURA 15

Joan sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Malgrat que en les presenta-cions de premsa Das weisseBand (La cinta blanca) haestat promoguda com unaanàlisi de

les causes del nazisme elcert és que l'espectadorque vagi predisposat aaquest tipus de propostarestarà decebut. El propiautor, Michael Haneke,ho ha hagut d'aclarir enles nombroses preguntesque ha respost des que lapel·lícula fou premiada alFestival de Cannes del'any passat.

Encara que el narrador -el professor del poble-inaugura la pel·lículaavançant que potser elsfets que explicarà podenaclarir alguna cosa sobre esdeveniments his-tòrics posteriors, per a Haneke, el que mos-tra La cinta blanca es podria transportar aqualsevol país".

Rodada en blanc i negre, Das weisse Bandse situa en els anys immediatament ante-riors a la Gran Guerra (1914-1918). Tant desdel punt de vista estètic com des de la pers-pectiva temàtica hi podem trobar les refe-rències històriques d'autors que, com CarlTheodor Dreyer i Ingmar Bergman, han trac-tat anteriorment sobre el rigorisme moralen la cultura protestant.

El guió gira al voltant d'una sèrie decrims en una petita comunitat rural alnord d'Alemanya de nom fictici: Eichwald.També aquí Haneke decebrà els qui espe-rin un artefacte al servei del suspens.L'autoria dels crims resta sense aclarir al

final de la pel·lícula. I aixòno respon tan sols a un exer-cici d'originalitat narrativa.Aquesta estructura de "falsthriller" serveix per centrarel discurs en la violènciaambiental d'una societatd'estructura feudal, extre-madament autoritària, vio-lenta i hipòcrita, abans queno en les ments pertorbadesdels criminals. L'accident acavall (provocat) del metgedel poble, la mort en acci-dent laboral d'una pagesa,els duríssims maltracta-ments -d'autoria tampoc noaclarida- a dos nens, i altres

misteriosos esdeveniments seran atribuïtspel professor/narrador als mateixosinfants que són alhora durament castigatsamb el fuet pel seu pare i escarnits ambuna cinta blanca, símbol de la puresa i lainnocència, la manca de les quals se'lsrecrimina.

D'aquesta manera, els alemanys delfutur són ensinistrats en l'acarnissamentcontra el més dèbil com a única sortidadavant la violència feudal del baró (senyorde la contrada) i la brutalitat patriarcaldel mossèn i el doctor, figures que repre-

senten l'autoritat a Eichwald. La hipòtesidel professor, en qualsevol cas, no és veri-ficada en cap moment. Quan l'exposa almossèn -d'un rigorisme extrem que inclouel maltracte físic dels seus fills-, la respos-ta marca un dels moments més significa-tius de Das weisse Band: qui s'atreveixi aposar en dubte l'honorabilitat de certesfamílies haurà de marxar d'Eichwald.

Malgrat que la violència és sense capmena de dubte un dels temes centrals dela pel·lícula, el cert és que a La cinta blan-ca no hi trobareu cap tipus de violènciaexplícita si no més bé una pel·lícula tran-

Catalunya Nord. Societat iidentitat Alà Baylac-FerrerEditorial Trabucaire, 2009

Als anys 70, El petit llibre de Catalunya Nordfou un dels emblemes del ressorgiment cultu-ral i polític nord-català. En aquell llibre esvolia sintetitzar les principals característi-ques del país. Aquesta tasca s'intentà d'actua-litzar als anys 90 amb Qui sem els catalansdel nord. Ara, ja ben entrat el segle XXI, Bay-lac-Ferrer, professor de català, torna a sinte-titzar en aquest nou llibre les característi-ques principals de la societat nord-catalanaactual en els camps de l'economia, la políti-ca, la demografia, la llengua i la catalanitat.

La pastoral catalana Julià de Jòdar Editorial Proa, 2010

Tancada ja la trilogia L'atzar i les ombresque va iniciar el 1997 amb L'àngel de la sego-na mort, i al qual van seguir El trànsit de lesfades (2001) i El metall impur (2006), enJulià de Jòdar ens presenta ara La pastoralcatalana, un llibre que arriba amb el 16è Pre-mi Cralemany de novel·la sota el braç. Aquesta darrera obra d'en Julià de Jòdar queal títol ret homenatge a la Pastoral america-na d'en Philip Roth, narra la història d'unaparella que viatja a Miami de visita a unaamiga en perill. Aquest és l'argument usatper a l'anàlisi d'una generació que ha deixatun món pitjor del que va trobar i per lareflexió al voltant de les societats catalana idels EUA contenporànies.

Fabricar l'immigrant. Aprofitaments polítics de laimmigració. Miguel Hernández (coord.) Pagès Editors, 2009

Aquest treball és la segona part de l'anàlisi crí-tica feta pel col·lectiu "Els altres andalusos" alvoltant de la qüestió nacional catalana inicia-da amb el llibre-manifest Els Altres Andalusos;la qüestió nacional de Catalunya que va publi-car l'Esfera dels Llibres. Dividit en tres parts,la primera aborda, amb la col·laboració d'ungrup divers de professionals de les ciènciessocials, el context històric i social heretat delfranquisme i els primers debats sobre el feno-men de la immigració; la segona analitza eldiscurs de la classe política actual; i la tercerapresenta diversos aspectes particulars sobre laqüestió.

EPOCA. L'exèrcit a l'ombra Ferran Dalmau i Pau Juvillà Edicions El Jonc, 2010

Edicions El Jonc enceta l'any amb la publi-cació d'un treball que recupera la trajectò-ria dels militants independentistes quevaren participar del que es va acabar ano-menant Exèrcit Popular Català (EPOCA),l'organització armada que, influïda pelsmoviments d'alliberament nacional quebrotaven arreu, "suposava el nexe de conti-nuïtat històrica entre el vell separatismeresistent, bastit durant el primer terç desegle XX, amb l'oposició antifranquista i elnou independentisme modern que s'estavengestant".

“L'estructura de'fals thriller' serveixper centrar el dis-

curs en la violènciaambiental d'unasocietat d'estruc-

tura feudal”

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

quila, reflexiva i sòbria.A Barcelona la podeu veure als cinemes

Aribau, Gran Sarrià, Verdi i Yelmo Cine-plex. A València a Babel, Cine Cite i Lys.També a la Sala Augusta de Palma, a l'Aa-na d'Alacant, al cinema Catalunya deTerrassa i a l'Oscars Les Gavarres de Tarra-gona. Fins que les autoritats no es decidei-xin a fer alguna cosa de profit en favor dela nostra llengua, no podreu gaudir de Lacinta blanca en català, ni doblada ni sub-titulada. Sí, en canvi, en la sempre mal-tractada i mai no prou lloada llengua cas-tellana.

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa::

LLaa cciinnttaa bbllaannccaa

L’ACCENT 170DEL 265 DE GENER AL 8 DE FEBRER DE 201016 CONTRAPORTADA

ANDRÉS GONZÁLEZ TORRENT

Comencem pel principi, què és el PEPRI?L'any 98 ens vam assabentar que hi hahavia un projecte per al barri, el PlaEspecial de Protecció i Reforma Inte-rior, que suposava la prolongació de l'A-vinguda de Blasco Ibáñez travessant elCabanyal i partint-lo per la meitat. Nosal-tres valorem molt el barri que tenim,però no solament nosaltres: el 1993 l'A-juntament i la Generalitat, en mans delPP i del PSOE respectivament, demana-ren uns estudis tècnics per posar enordre la ciutat de València i veure quinsespais mereixien ser considerats Bé d'In-terès Cultural (BIC) i es va determinarque el Cabanyal ho era. Cinc anys des-prés Rita Barberà va decidir fer aquestprojecte travessant el barri i trencantla unitat i la cohesió del conjunt histò-ric. Aleshores els veïns ens reunírem irebutjàrem este Pla que a banda de par-tir el barri desplaçava a 1651 famílies

Què té el Cabanyal per ser declarat Béd'Interès Cultural?En realitat és tot un conjunt històricprotegit, des de Serreria fins a Dr. Lluchi des del Port fins la Malvarrosa. Des-prés aquest conjunt determina una zonaBIC, és tracta doncs d'una doble protec-ció.

El primer que varen protegir fou latrama urbana, que té una consideracióa nivell arquitectònic i de racionalitatexcepcional, totes les cases estan ubi-cades paral·lelament a la vora de la mar,el que fa que es filtren tots els vents is'aprofite el sòl. A més també hi ha unestil de modernisme popular que es vadonar a principis del segle XX, amb unatipologia de construcció feta de formamolt singular. No respon a un estil con-cret, sinó que es poden trobar en unamateixa casa diferents estils.

També destaca la seua història, ésun barri passejat per molts personat-ges vinculats a l'art i la cultura, compuguen ser Sorolla, José Benlliure, MaxAub, Agustí Centelles, que va nàixerací,... un bressol d'artistes que al llargdels segles han fet d'este poble pesquerun espai únic que que qualsevol ciutatdel món estaria orgullosa de mantin-dre sencer per al gaudiment dels seushabitants.

Fa aproximadament un any el direc-tor tècnic de Cabanyal 2010 va dir queel Pla del Cabanyal era innecessari ideficitari. Què és exactament aques-ta entitat i per què aquestes declara-cions?Cabanyal 2010 és l'empresa que va cre-ar l'Ajuntament per gestionar l'execu-ció del projecte. Aquest home va ferunes manifestacions com a arquitecte,no per la seua posició política, i simple-ment va constatar que estava obsolet.Però és així ja des de la seua concepció,ja en el 98 quan es va llançar la propos-

ta (que no es va aprovar fins el 2001)era un projecte desmesurat propiciatpel boom immobiliari, un pla puramentespeculatiu per conquerir la platja. Peraixò, Cabanyal 2010 és una empresa mix-ta amb onze constructores privades. Unfet que nosaltres vam denunciar a Euro-pa i se'ns donà la raó, per això es va des-mantellar, coincidint amb la crisi eco-nòmica.

A principis de gener va arribar unaOrdre del Ministeri de Cultura, deri-vada del Tribunal Suprem, que para-litzava el Pla per considerar-lo un espo-li del patrimoni històric. Com heurebut aquesta notícia?Ara estem en una situació que s'ha para-litzat el PEPRI, l'ordre ministerial ésclara. Els informes tècnics, i d'això noes parla mai als mitjans de comunica-ció, s'han fet consultant a institucionspúbliques i qualificades per a dictar sihi havia espoliació o no del patrimonihistòric, com són l'Acadèmia de la His-tòria, les acadèmies de Belles Arts, lesUniversitats, l'Institut Ceràmic Gonzá-lez Martí... o també l'Institut Ceràmicde Castelló que va fer un estudi favora-ble a nosaltres dient que érem un museua l'aire lliure, perquè són centenaris elstaulells que trobem si passegem pelbarri. Hi ha molts informes que mani-festen que el Cabanyal s'ha de mantin-dre en peu. Hi ha qui diu que és unamínima part el que es destrueix, aixòés fals, però a més el més greu és el fetdel trencar per la meitat la unitat delconjunt, perquè deixa de ser el que era.

L'hem rebut amb molta satisfacciói ens agrada perquè ha sigut molt tèc-nic, no una qüestió política com volenfer creure des de l'Ajuntament, com sifora un atemptat contra l'autonomia.No és de veres, és un procediment judi-cial, una decisió del Tribunal Supremque obliga al Ministeri a pronunciar-sesobre este tema. D'altra banda ara s'o-bri solament una via al Constitucional.

Però als pocs dies la Generalitat Valen-ciana va aprovar un decret-llei quepretenia tornar a posar en marxa laprolongació, no?Sí, però el decret-llei és una forma devoler eludir el resultat del Suprem, ésuna burla a la ciutadania, tota aquesta

estratègia en nom de l'autodetermina-ció i de ser més valencians que ningúés una cortina de fum. Jo sóc molt valen-ciana, estime molt València, la seuaidentitat cultural i precisament perquèvalore on visc defense el Cabanyal.

I els veïns, com han encaixat aques-tes decisions?Estem dividits perquè patim un asset-jament greu per part de l'Ajuntament.Ara hi ha zones molt degradades, pre-cisament en la zona que vol prendrel'Ajuntament. En realitat no hi ha hagutexpropiacions, solament hi hagut com-pres a particulars, de forma individual,de persona en persona. I com s'han com-prat s'ha anat enderrocant o llogant lescases a col·lectius desfavorits, algunsd'ells delinqüència, gent del món de ladroga, generant així una hostilitat enel barri insuportable. Tot això és el quedivideix al barri. És una estratègia dedegradació i de manipulació, perquèara venen el projecte com una formade salvar el Cabanyal. Aleshores és unpoc una lluita de "David contra Goliat".Moltes voltes se'ns ha acusat de violentso de no viure al barri, això no és cert,tots vivim ací, però pensem que és patri-moni de tots els valencians. Afectatsens hem de sentir tots.

Quants enderrocs s´han produït desque va començar tot aquest procés?Heu pensat què es podria fer amb elsedificis afectats?Sí que s'han produït, però encara que-da molt més en peu. Ho han fet perdonar la sensació de que el projecteavançava, quan no és cert, però tot aixògenera una ambient de degradació queimpacta a la gent.

Hi ha cases amb molt de valor quees podrien reconstruir, com ha passatamb la casa de Blasco Ibáñez. Un altreedifici emblemàtics destruït és la Casade la Palmera, estimada per tots, ambun estil de barreja entre modernismei neoclassicisme. Era un punt de refe-rència, ara solament queda la palmeraal solar. També s'ha enderrocat el Fornde l'Estrela i les Torres-Miramar, ambmolt de valor. Per a nosaltres cada casaque s'ha enderrocat ha sigut una feri-da que s'ha fet al barri, totes tenen valor:els alicatats, les façanes, els interiors,...

Hauríem d'intentar reconstruir elpossible, però pense que tots els solars

El camí de (plaça)Sant Jaume MARC GARCIA BARCELONA

Els polítics saben que tota estratègiaque vulgui triomfar, li calen elementsclaus: l'organització, la caixa i la pro-paganda. A cada partit hi ha els seusespecialistes, els Madí, Puig, Zarago-za i Iceta, ho saben molt bé. Quanun candidat tria determinades per-sones per materialitzar el seu pro-jecte, ens diu en certa manera quinprojecte vol construir.

Però... quin equip envolta els nouscandidats, o aspirants a candidats?En el cas de Joan Laporta, el seu equipés curiosament coincident amb elsinteressos convergents, cosa que fapensar que l'operació PI, retorna ambnoves cares públiques, nous equipsde treball i noves estratègies, àdhuca noves situacions.

Com pot tornar CIU a la Genera-litat? Amb majoria absoluta, amb eltrencament del tripartit o amb unnou soci que trenqui la majoria deltripartit. La majoria absoluta, mal-grat no descarta-la, és poc probable,i per tant cal incidir en d'altresopcions si volen tornar a les poltro-nes. Per trencar el tripartit cal, mésque una palanca, un punt on recol-zar-la, i aquest punt és la frontissanacional, el punt on el PSC discre-pa d'ERC i on els republicans coin-cideixen amb la dreta catalana. Ésen aquest sentit que hem vist comdestacades primeres espases conver-gents donaven suport a les consul-tes sobiranistes. Les mateixes pri-meres espases que signaven o acata-ven pactes al Majestic i retallavenestatuts. Mentre tímidament enDuran treia ferro a la cosa per acon-tentar part del seu electorat i conei-xedor del vol gallinaci de les aspira-cions nacionals del "pinyol". Però...i si no tenen majoria absoluta? I SiERC no trenca el tripartit? Cal acti-var un tercer front, la cacera de votsd'ERC, però alhora mantenir els d'U-nió, i aquells que porucs d'un esti-rabot barretinaire es podrien pas-sar a les files de l'Alícia Sànchez, oels cants de sirena de la Nebreda.L'única manera de treure vots alsrepublicans, passa pel fet de no guan-yar-los des de la federació, sinó desd'un nou partit, amb una bona car-cassa i aparença però buit de con-tingut, un autèntic cavall troià.

I és en aquest punt on reprenemallò de l'organització i la propagan-da. Qui és el director general del Bar-ça? Qui és el director de Barça Tv?Qui remena els comptes del més queun club? Convergents de plena con-fiança. Els llocs claus en l'organigra-ma de Laporta són "Casa gran delcatalanisme", i només el temps i lesenquestes ens resoldran el dubte. Siles xifres diuen que el tripartit suma,Laporta i Carretero, s'encarregarande descomptar el sudoku, per garan-tir allò que el PI no va poder.

A tot això... que fa l'esquerra inde-pendentista? El de sempre, treballari consolidar el seu projecte, lluny decavalls de Troia, d'aliances amb volsde gallina i reconeixem-ho també,de majories absolutes. Amb la certe-sa de no enganyar ningú, i molt menysla seva militància. Pot dir el mateixLaporta, Carretero o Mas?

LA REMATADA“Defensarem les cases abraçant-llesamb els nostres propis cossos”

que han quedat es poden aprofitar percobrir moltes necessitats del barri, neces-sitem nous espais socials, com un ins-titut, escoles, poliesportius, centres permajors i joves,... A més estem a la vorade la platja i tenim les dos Universitatsal costat, estem a un lloc privilegiat.Amb voluntat és un lloc molt fàcil derevitalitzar en dos o tres anys. La nos-tra alternativa és la rehabilitació sen-se destrucció. Hi ha valors arquitectò-nics i humans a conservar, no solamentsón els edificis, hi una forma de vidahoritzontal molt diferent a la de la res-ta de València.

Una de les activitats més conegudesés el "Cabanyal Portes Obertes", en quèconsisteix?Fou idea d'un grup d'artistes que deci-direm organitzar exposicions de tottipus arreu del barri: en cases, comer-ços, etc. Així vam generar un passeigper visitar les cases i les mostres d'art.La participació fou espectacular, va tin-dre molta repercussió i ja portem onzeedicions. Pense que la resistència hasigut possible tants anys perquè hemsigut molt creatius i imaginatius.

Existeixen ara mateix vies de diàlegamb l'Ajuntament per buscar una solu-ció al problema?No n’hi ha hagut mai. Hem escrit mol-tes cartes a l'alcaldessa demanant unareunió. Inclús després de l'ordre vamanar personalment a entregar una car-ta per iniciar un diàleg per veure dequina manera es pot rehabilitar delbarri, però no hem tingut resposta. L'any2003 ja vam fer una vaga de 25 dies pera que ens rebera l'alcaldessa, però noho va fer. Prefereix que morim de famque parlar amb nosaltres.

Quines actuacions teniu previs-tes a partir d'ara?Nosaltres sempre hem fet servir lamobilització ciutadana per lluitar con-tra el que no creguem just i per aixòhem convocat la manifestació del dia31. Ara el Pla està paralitzat i el decret-llei de la Generalitat no canvia res. Lalínia a seguir és continuar la resistèn-cia, no vendre ni una casa més. Siintenten enderrocar posarem lesdenuncies oportunes i defensarem lescases abraçant-les amb els nostres pro-pis cossos.

Parlem amb aquesta catedràtica de BellesArts perquè ens parle sobre la situacióque pateix el barri des de fa anys i ensexplique com s'han viscut les últimesnotícies.

Maribel Domènech,portaveu de Salvem

el Cabanyal

ENTREVISTA