inform©atinform©at Núm. 21Núm. 21

NotíciesNotícies Espai dedicat a divulgar novetats de caire lingüístic i cultural d’interès general

NotíciesNotícies LL’ús social de la ’ús social de la llengua catalanallengua catalana

Ajuntaments dinàmicsAjuntaments dinàmics ApuntsApunts En xarxaEn xarxa El camí de les El camí de les paraulesparaules

PropostesPropostes Jocs de llenguaJocs de llengua

L’Institut d’Estudis Catalans renova la gramàtica i les normes ortogràfiques

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha publicat la nova Gramàtica de la llengua catalana. L’aparició de l’obra, el 23 de novembre de 2016, determin{ l’entrada en vigor de la normativa lingüística que conté. Igualment, començ{ la vigència de l’Ortografia catalana de l’IEC, que es comercialitzar{ enguany. A més, el 2018 es publicarà La gramàtica essencial de la llengua catalana, una versió reduïda en format virtual. Serà en un format de

divulgació, comprensible per al gran públic, que contindrà quadres resum i glossaris. Tant la Gramàtica com l’Ortografia inclouen algunes novetats. L’IEC estableix un període de quatre anys per implantar-les progressivament.

Els principals canvis en l'ortografia

Es redueix a quinze la llista de paraules amb accent diacrític. Es modifiquen alguns casos d'ús del guionet i algunes expressions passen a escriure's aglutinades: a

correcuita, vice-primer ministre, ex-director general, sensepapers, sensesostre... D’acord amb la pronunciació, s’escriuran amb dues erres paraules com arrítmia, correferència,

erradicar, otorrinolaringòleg... Se suprimeix la dièresi dels derivats cultes acabats en –al: laical, trapezoidal... Algunes paraules passen a escriure's amb e epentètica: arterioesclerosi, termoestable…

Els principals canvis en la gramàtica

La gramàtica és inicialment descriptiva, i fonamenta la prescripció de les formes normatives evitant dicotomies tradicionals del tipus correcte/incorrecte.

Es flexibilitza el sistema de pronoms febles en determinats casos. Per exemple, s’admeten les combinacions pronominals n’hi i l’hi, encara que les variants amb li (li’n i li ho) són les més habituals en els registres formals.

S’admet l’ús de per o per a en construccions finals d’infinitiu (Ho fa per / per a viure; Serveix per / per a tallar; Ja som prou gent per / per a pintar la tanca).

Es distingeixen sistemes diferents per expressar la fracció horària, segons els parlars (un/dos/tres quarts de vuit o les set i quart/mitja, les vuit menys quart) i segons el sistema internacional (les set (i) quinze).

S’admet la preposició en davant un infinitiu que fa de complement verbal (S’entossudeix en fer-ho), tot i que el canvi per a és la solució preferible en els registres formals (S’entossudeix a fer-ho).

Es considera adequat en registres informals l’ús de les preposicions a i de davant la conjunció que (Som partidaris de que vinguis).

Poden alternar ser i estar amb adjectius que indiquen estat civil o laboral (fadrí, jubilat...) o condició física (cec, coix, viu...) segons si expressen la característica o subratllen un canvi (La veïnada és fadrina i ja està jubilada).

Els participis degut i donat s’han lexicalitzat i formen construccions causals (No ve degut al mal temps; Donat que tothom hi està a favor, s’aprova la moció).

Es recull la construcció al + infinitiu (A l'entrar ell, tots s'han aixecat), tot i que s'ha de donar preferència en registres formals a la construcció en + infinitiu (En entrar ell, tots s'han aixecat).

Arran de la publicació de la nova Gramàtica de la llengua catalana i de l’inici de la vigència de l’Ortografia catalana de l’IEC, us explicarem progressivament, en l’apartat Apunts d’aquest bultlletí, les novetats que presenten.

L’ús social L’ús social dede la llengua catalanala llengua catalana

ApuntsApunts Si en l’apartat anterior fèiem referència a l’ús social de la llengua, ara volem fer diverses propostes per fer-ne un ús més genuí i de més qualitat. A continuació, us anirem exposant les novetats que presenta l’Ortografia catalana de l’IEC.

És impossible que els drets lingüístics de l’individu puguin ser plenament respectats si no ho És impossible que els drets lingüístics de l’individu puguin ser plenament respectats si no ho

és la comunitat a la qual pertany. és la comunitat a la qual pertany.

Eina de garantia dels drets lingüístics El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics —un projecte impulsat de manera conjunta per Kontseilua i la Fundació Donostia 2016, que té el suport de més de trenta comunitats lingüístiques minoritzades i de més de cent entitats de defensa de les llengües que pateixen minorització— és una eina consensuada per garantir els drets de tots els parlants que, ara per ara, pateixen discriminació lingüística quan intenten parlar la seva pròpia llengua. El text d’aquesta declaració fixa l’atenció en el principi que l’expressió de la identitat de cadascú a través de la llengua pròpia és un dret fonamental idèntic per a cada ésser hum{, i que és a partir d’aquest postulat que cal tractar jurídicament i políticament totes les llengües. Així doncs, per tal que els drets lingüístics individuals siguin respectats és imprescindible que la comunitat amb la qual cada individu s’identifica sigui plenament respectada des del punt de vista lingüístic. El protocol detalla una sèrie de mesures essencials per garantir els drets lingüístics de les comunitats lingüístiques, i ser{ una eina de renovació i d’adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics redactada el 1996 i un instrument efectiu per a la igualtat lingüística.

Font: http://www.ciemen.cat/2016/12/19/el-protocol-per-a-la-garantia-dels-drets-linguistics-ja-es-una-realitat/

Ajuntaments dinàmicsAjuntaments dinàmics Consultau en aquest enllaç les activitats de dinamització lingüística (projectes, publicacions, cursos, subvencions, etc.) que les corporacions locals que formen part de la Xarxa de Dinamització Lingüística duen a terme per fomentar l'ús de la llengua catalana.

Els accents diacrítics

Només es fa servir l'accent diacrític en els casos següents (taula):

Conserven l'accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans i mons).

També s'escriuen sense accent els composts i derivats d’aquests mots: adeu, marededeu, redeu, semideu, rodamon, a contrapel, repel, entresol, subsol…

Però es conserva en aquells casos que s'escriuen amb guionet: m{-llarg, pèl-roig...

Cal tenir present que diversos mots (i els seus derivats) que tradicionalment s'han escrit amb accent diacrí-

tic ara s'escriuen sense, tenguin el significat que tenguin. Per exemple: dona (dones), net (besnet, rebes-

net), etc.

Font de la taula: http://esadir.cat/gramatica/criteris/diacritics#taula

bé/be déu/deu és/es mà/ma més/mes

món/mon pèl/pel què/que sé/se sí/si

sòl/sol són/son té/te ús/us vós/vos

En xarxaEn xarxa

El camí de les paraulesEl camí de les paraules

Propostes Propostes

https://www.youtube.com/channel/UCYvsupgwIxTINA0TuJgPG4w/featured) La Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears ha creat el canal IB llengua catalana amb l’objectiu de donar a conèixer continguts relacionats amb l’aprenentatge i el foment de la llengua catalana, els quals s’aniran actualitzant.

Actualment s’hi poden veure 30 píndoles d’«Històries del catal{», gr{cies a les quals poden escoltar-se fragments destacats de les històries de 74 persones arribades a les Illes Balears de diferents indrets del món que ens expliquen els motius pels quals han après català (trobareu les històries completes al web www.historiesdelcatala.cat).

Així mateix, s’hi pot veure el documental «En català, amb normalitat», fet amb motiu dels trenta anys de la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears.

No us ho podeu perdre!

http://blocs.gencat.cat/blocs/ Us proposam una ruta terminològica per tots els racons del planeta, elaborada pel Termcat, mitjançant la consulta d’aquest mapa interactiu. Descobriu mots com ara punah, erhu, dàgoba…

Feis la volta al món en 80 termes!

L’explicació de la procedència d’una paraula o d’una expressió, a més de ser atractiva —és com un conte o una llegenda—, referma la voluntat de no deixar perdre els tresors que les paraules contenen i fomenta l’ús de mots nostrats en comptes de manlleus d’altres llengües. Us detallam a continuació la procedència de l’expressió passar la nit en blanc.

Passar la nit en blanc L’expressió passar la nit en blanc és d’origen cavalleresc. Quan un noble havia de ser armat cavaller, havia de passar sense dormir la nit abans de fer la cerimònia per donar-li les armes, i havia d’anar vestit amb una túnica blanca que simbolitzava que no havia comès cap acció innoble. Passar la nit en blanc, encara ara, vol dir ‘pasar la nit en vetla, sense dormir’.

Fets diVersos dels pobles de Mallorca En la darrera obra de Miquel Àngel Joan,

Llonovoy (Palma, 1961), Fets diVersos dels pobles de Mallorca, de l’editorial Lleonard Muntaner, l’autor torna a mostrar el seu estil amb un recull de poemes molt breus que parlen de Mallorca i mostren la manera de ser dels mallorquins.

Llonovoy diu del seu llibre que «és un carro carregat, és humor de la terra, humor territorial, humor mallorquí i, si filam més prim, fins i tot diria que és humor felanitxer. És un viatge interior per personatges, llocs, situacions i històries, per recovecos del nostre humor, tota la nostra saviesa, tota la nostra curtor».

Basc per a catalanoparlants (O de com dues llengües tan diferents s'assemblen tant)

Anna Pineda i Beatriz Fernández són les autores del llibre Basc per a catalanoparlants, editat per Voliana Edicions.

L’obra no és el típic manual de gramàtica. Conté, és clar, nocions gramaticals del basc, però és més aviat una reflexió sobre com són i com funcionen l’èuscar i el català, amb una bona dosi de passatges novel·lats, referències històriques i culturals, tastets de gastronomia, etc., feta d'una

manera propera i amena, trencant el tabú que el basc és una llengua difícil i allunyada.

«La llengua és com un lego», diuen les autores. Ara tenim l’oportunitat de jugar.

Qualsevol persona que senti curiositat per les llengües, gaudirà molt llegint aquestes pàgines!

Jocs de llenguaJocs de llengua

Recordau que, com a treballadors del Consell de Mallorca, teniu a la vostra disposició el Servei de Recordau que, com a treballadors del Consell de Mallorca, teniu a la vostra disposició el Servei de

Normalització Lingüística per resoldre els dubtes lingüístics que tingueu i per corregir els texts escrits que Normalització Lingüística per resoldre els dubtes lingüístics que tingueu i per corregir els texts escrits que

origineu en la feina diària (origineu en la feina diària (assessoramentling@conselldemallorca.netassessoramentling@conselldemallorca.net). També us podeu assessorar sobre els vostres drets ). També us podeu assessorar sobre els vostres drets

lingüístics. Hi podeu contactar per telèfon (971 219 581) o bé per correu electrònic (lingüístics. Hi podeu contactar per telèfon (971 219 581) o bé per correu electrònic (nlinguistica@conselldemallorca.netnlinguistica@conselldemallorca.net).).

genergener––març 2017 març 2017

La festa de l’Estendard

El 31 de desembre —enguany Diada de Mallorca, commemoració dels nostres orígens com a poble— a la ciutat de Palma, se celebra la festa de l'Estendard, una de les festes civils més antigues d’Europa, i la més antiga del seu gènere de la corona d’Aragó, que es remunta als primers anys posteriors a la conquesta.

Horitzontals 4.

6.

7.

Verticals 1. 2. 3.

5.

Mots eMots encreuatsncreuats