AQUIL·LES RUBIO PÀG.2 // MONTSERRAT VINYETS PÀG.2 // DAVID CAÑO PÀG.3 // MARCO LAURENZANO PÀG.12 // LLORENÇ BUADES PAG.16

La lluita contra la crisi es tornarà a visualitzar elproper 28 de març arreu dels Països Catalans. Tanta Barcelona, València com Alacant, per citar-nealgunes de les principals ciutat, hi haurà convo-catòries a càrrec de les diverses plataformes i cam-

panyes locals que s’han constituït per denunciarels efectes de la crisi. Les convocatòries coincidi-ran amb la celebració de la cimera del G-8 a la ciu-tat britànica de Londres i on es preveu que els diri-gents dels principals països capitalistes intenten

trobar fòrmules per superar la crisi sense alterarl’ordre establert. Una vegada més, l'esquerra inde-pendentista tornarà a ser present a les mobilitza-cions.

D’altra banda, l’anomenat Robin dels Bancs,Enric Duran, ha estat empresonat demanera preventiva en retornar a l’ac-tivisme públic. La seua aparició hacoincidit amb la distribució d’unanova publicació sobre la crisi capita-lista.

>>Països Catalans 7

El sastre del president Camps El sastre del president de laGeneralitat valenciana Fran-cesc Camps s’ha convertit enprotagonista involuntari del’escena política. Després d’ha-ver declarat que el dirigentvalencià va confeccionar-sediversos vestits a la seua boti-ga, però no en va pagar cap,el sastre ha esdevingut el blancde l’estratègia del PP per des-viar l’atenció de les acusacionsde fons.

>> Països Catalans 4

La tortura existeixa les comissaries Durant la celebració de les ter-ceres Jornades per la Preven-ció de la Tortura s'ha consta-tat que les mesures adoptadesper algunes administracionsen aquesta matèria són insu-ficients. Tant als Països Cata-lans com a l'Estat espanyol,els casos de tortures han topatamb l'administració de la jus-tícia que s'ha negat a reconéi-xer'ls.

>> Països Catalans 5

Irlanda del Nordtorna a ser notíciaEls recents atemptats en con-tra d’efectius militars brità-nics ens ha recordat de la com-plexitat de la situació a Irlan-da del Nord i també de les difi-cultats per què travessa elprocés de pau. Mentre que elSinn Féin abandera el repu-blicanisme compromès ambels acords del Divendres Sant,proliferen altres faccions querecullen el creixent descon-tent d’una part important dela població

>> Internacional12

SUMARI

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

150DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009

MONOGRÀFIC

Noves mobilitzacionscontra la crisi als PPCCEnric Duran torna amb una nova publicació i és empresonat

Periòdic popular dels Països Catalans

Setanta anys desprésEl proper 1 d’abril es compliran els setanta anys de la proclamacióoficial de la fi de la Guerra Civil espanyola. Dos dies abans els fei-xistes van ocupar les ciutats de València i Alacant, les dues darre-res dels Països Catalans en caure en mans dels feixistes.

Amb l’arribada de les tropes ocupants, s’intal·là un règim queencara resistí quaranta anys. Repassem en aquest número aqueststràgics dies de desfeta, deolació i molta por.

>> Monogràfic 14

Enric Duran, poc abans de ser detingut // FOTO: Albert Garcia

FOTO

:Miq

uel L

lop

L’ACCENT 150DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 200902 OPINIÓ

AAddééuu,, CCaassaall

AQUIL·LES RUBIO ALACANT

El Casal Jaume I d'Alacant ha tan-cat les seues portes. Al web d'Ac-ció Cultural encara no s'han ado-nat, però sí al bloc del Casal. Anun-cien l'obertura en breu d'un nouespai. Ja vorem. Mentrestant, estanca una etapa de 12 anys de tre-ball, en bona part dels quals vaigcol·laborar amb entusiasme. L'es-tiu de 1996 a penes tres personescarregàvem amb la mudança desde l'antiga oficina, i traslladà-vem els trastos cap al nou localdel carrer Elda, al popular barridel Pla. S'obria una nova etapaper al nacionalisme a Alacantperò també al País Valencià, ambla inauguració formal en generde 1997. El Casal d'Alacant era laprimera seu pública, que no ofi-cina, del nacionalisme: un localcultural, on fer xarrades, expo-sicions, reunions, teatre, músi-ca. El Casal significà un pas enda-vant per a tot el moviment alter-natiu de la ciutat, que no dispo-sava de locals propis i oberts ondesenvolupar aquestes activitats.Només Esquerra Unida, la CNT iels jesuïtes del Centre Loiola dis-posaven d'espais públics. Ràpida-ment el Casal reactivà l'associa-cionisme i la trista vida culturalde la ciutat, amb una programa-ció estable i de qualitat. A més,serví per implicar el Casal en leslluites populars de la ciutat. Dei-xàvem de ser "los del valenciano"per a passar a ser un subjecte polí-tic reconegut.

Però el tancament del Casald'Alacant no és només la fi d'u-na etapa, sinó la crònica d'unamort anunciada. La major partdels Casals, llevat d'alguna excep-ció honrosa, no funcionen, i enaquests 12 anys de camí se n'hantancat una bona pila. Alacant noha estat una excepció; a les erra-des que vam cometre els que par-ticipàvem en la seua gestió, es vaunir l'abandonament de la direc-ció d'Acció Cultural. I quan aques-ta va intervenir, en maig de 2006,ho va fer donant un colp de punydamunt la taula: va expulsar a 3de les 5 persones que formàvempart de la Junta Gestora, les úni-ques a més que no érem assala-riades de la casa. Era evident que,per als capitostos, distorsionà-vem la imatge moderada, "cívi-ca", cultureta i complaent delCasal que des de València es voliadonar davant d'alguns estamentsde la ciutat: Universitat, intel·lec-tualets, progressia variopinta; endefinitiva, fora radicals, i ben-vinguts buròcrates i amics de lesinstitucions. Aquest ha estat elsi del Casal en els darrers dosanys, i el tancament d'un localque poca gent usava diàriamentha estat el darrer capítol.

Anuncien l'obertura d'un noulocal. Esperem que siga cert, ique siga encara millor que l'an-tic. Que torne a il·lusionar; quetorne a ser un focus de creativi-tat; que torne a unir i a mobilit-zar; la cultura catalana en Ala-cant ho necessita.

PUNT DE MIRA

LLeess AARREE ii eell ffrraaccààss ddee ll’’uurrbbaanniissmmee aa ccaassaa nnoossttrraa

COL·LABORACIÓ MONTSERRAT VINYETS *

Sens dubte,la política urbanística dels últimstrenta anys a casa nostra ha estat un fracàs.De cap manera s'ha aconseguit que la col·lec-tivitat gaudís de les plusvàlues generades pelsprocessos urbanitzadors sinó que l'urbanis-me ha estat sempre al servei dels promotorsimmobiliaris que s'han enriquit enormementi han acabat determinant els tipus de creixe-ments de la majoria de viles i ciutats.

Per una banda, els ajuntaments, senserecursos econòmics per la seva submis-sió a la Ley de haciendas locales, hanapostat per l'urbanisme desenfrenatper aconseguir així l'entrada de taxesderivades de la construcció i per ven-dre's les parcel·les municipals resul-tants d'aquests processos. Per l'altra, laGeneralitat s'ha mostrat totalmentabsent i l'Incasòl, ens depenent de laGeneralitat, totalment inoperatiu. Coma conclusió, n'ha resultat un territoritrinxat i sense disponibilitat per donarresposta a les necessitats d'habitatge dela majoria de la població.

En el marc d'aquest escenari deso-lador, sense cap mena de voluntat perapostar per un nou urbanisme sinó ambclares finalitats propagandístiques -unmes abans d'unes eleccions autonòmi-ques-, el Conseller Nadal impulsa l'oc-tubre de 2007 la creació de les anome-nades àrees residencials estratègiques(ARE), sectors escollits per la Generali-tat per ser urbanitzats en diversos muni-cipis catalans amb el benentès que, enaquests nous desenvolupaments, quepoden recaure tant en sòl urbanitzablecom no urbanitzable, el 50% dels habi-tatges han de ser de protecció oficial(com si els habitatges de protecció ofi-cial servissin per solucionar la proble-màtica de l'habitatge, uns pisos carís-sims que normalment queden senseadjudicar!)

La creació de les ARE es fa per DecretLlei -figura jurídica destinada als casos"d'extraordinària i urgent necessitat"(com si la problemàtica de l'habitatgefos d'ahir i no derivada d'anys d'incom-petència de governs convergents i socia-listes!)- cosa que habilitaria el Governa saltar-se els tràmits parlamentarisprevistos per la majoria de lleis i impo-sar creixements urbanístics als muni-cipis catalans de forma accelerada i almarge de cap debat global pel que fa almodel d'ordenació del territori. La jus-tificació per la creació de les ARE és úni-ca: fer front al dèficit d'habitatge quepateixen els ciutadans. Segons la Gene-ralitat, cal fer més habitatge assequi-ble i per fer més habitatge assequible,cal que hi hagi més sòl classificat com

a residencial.Aquest raona-ment, tambéutilitzat pelPartit Popularper aprovar lallei estatal delsòl del 98, s'hademostrattotalment falsdoncs és inne-gable que nin-gú pot afirmarque en elsúltims deuanys, ambl'ampliació denous espais aurbanitzar, elpreu de l'habi-tatge hagi bai-xat -essent-neel tripartit cla-rament conei-xedors.

Fa uns dies,el consellerNadal ha apro-vat definitiva-ment 68 AREque afecten a 60 municipis catalans ique suposaran la construcció de 69.523pisos en un total de 1.164 hectàrees, sen-se perjudici, tal i com ha dit expressa-ment la Generalitat, del desenvolupa-ment futur de nous sectors. Avui, i mal-grat l'innegable impacte a tots els nivellsque pot tenir la construcció de 69.523habitatges, encara són totalment des-coneguts quins criteris s'han utilitzatper la localització de les ARE al llargdel territori i per fixar aquestes neces-sitats d'habitatge -només cal consultarl'Idescat i veure la infinitat de pisosbuits que hi ha als municipis catalans.Avui, la Generalitat encara no ha fetpúblics els estudis que diu tenir per ava-lar la localització de les ARE. Avui, laGeneralitat encara no ha contestat lademanda d'informació feta des de lacomissió de juristes de la CUP.

Les necessitats de qui?Tant per les CUP com per altres movi-ments socials, el més irritant amb rela-ció a les ARE és voler-les justificar coma mesura per fer front al dèficit d'ha-bitatge dels ciutadans. Si la Generali-tat volia fer mesures per ajudar les gransimmobiliàries del sector que al 2007 jacomençaven a notar l'alentiment delmercat immobiliari i a interessar-se perla construcció d'habitatge protegit i pelsajuts públics que se'ls concedeix, ho

havia d'haver ditpel seu nom. Aningú li haguésestranyat per seruna mesura con-tinuista. Darre-re de les ARE hiha la continua-ció d'una políti-ca urbanísticabasada en unmodel de cons-trucció comple-tament insoste-nible a nivellmediambiental,de mobilitat,energètic i sociali no la voluntatde combatre laimpossibilitatd'accedir a l'ha-bitatge.

De fet, a l'úl-tima nota depremsa delDepartament dePolítica Territo-rial no s'amagala vertadera

voluntat política que hi ha darrera deles ARE. S'hi diu textualment: "les AREsón una mesura anticíclica que per-metrà oferir habitatges i urbanitzaraquests sectors per fases segons elsnecessitats del moment". La pregun-ta és: si justifiquen la creació de lesARE per la urgència de la problemà-tica de l'habitatge d'avui dia, com ésque ara parlen d'urbanitzar per fasessegons les necessitats del moment?Les necessitats de qui? Dels sense sos-tre, de les persones immigrades, delsjoves, dels avis que existeixen aramateix o bé les necessitats dels pro-motors immobiliaris? Com satisfaranles necessitats dels sense sostre ambhabitatges de protecció oficial a 300.000euros? Les seves necessitats, són lesque es deixaran per més endavant?

Des de les CUP, s'ha treballat ambespecial atenció l'oposició a les àreesresidencials estratègiques, tant a nivellagitatiu com a nivell institucional, ambla idea bàsica d'evidenciar una oposi-ció frontal a aquest model de creixe-ment desenfrenat i aquesta política desubmissió als lobbys empresarials. Desde la perspectiva estrictament jurídi-ca, de la mateixa manera que en el seumoment ja es va impugnar l'aprovacióinicial de totes les ARE del territori, enels propers dies des de la comissió dejuristes de la CUP, s'impugnaran lesaprovacions definitives que el Conse-ller Nadal acaba de fer públiques. I ésque no només a nivell polític sinó quetambé a nivell tècnicojurídic les CUPtenen innumerables arguments percombatre les ARE.

Imposició a l'autonomia municipalMalgrat ser les ARES una imposició dela Generalitat en una matèria fins arade competència municipal, les raonsper la que molts ajuntaments no s'hiha oposat han estat bàsicament, i almarge de la genèrica de no portar elsajuntaments governats pel tripartit la

contrària als seus parteners de la Gene-ralitat, dues: la primera, perquè el Decretde les ARE no diu en cap moment queles actuacions es portaran a terme d'a-cord amb els respectius ajuntamentssinó que únicament diu que els consis-toris "hauran de ser consultats". Peraquest fet, i després de les visites infor-mals de la Generalitat, molts ajunta-ments han apostat pel "si els de la Gene-ralitat ho han de tirar endavant, almenysque estiguem al cas del procés que seguei-xen". Han apostat per no denunciar lainvasió de l'autonomia local a l'hora deconfigurar el model de poble que es voli no denunciar la negació de la partici-pació de veïns i veïnes en els processosde presa de decisions en matèria urba-nística. L'altre motiu és més pervers:amb cada ARE, la Generalitat prometel desenvolupament d'algun serveipúblic, normalment reivindicat de for-ma històrica al municipi. Per exemple,l'ARE de Valls porta lligada la promesade construcció d'un museu casteller, elde Sant Celoni un nou hospital, etc. D'a-questa manera, el tripartit aconsegueixque dir no a l'ARE sigui dir no a serveispel municipi i això és extremadamentgreu: condicionar macrodesenvolupa-ments urbanístics a la possibilitat detenir o no determinats serveis socialsals que, pel fet de ser ciutadans, s'hau-ria de tenir dret.

A data d'avui, no consten aprovadesles ARE que afectaven als municipis deBerga, Manlleu, Tona, Banyoles, Ripoll,Torroella de Montgrí (Sector Casano-va), Vidreres, Sort, Cambrils i Mont-blanc ni les ARE dels municipis delVallès Oriental ni de l'Alt Penedès-Garraf.Projectes que corresponen a municipisque, d'una manera o altra, han fet visi-ble la seva oposició a la seva execució.La Generalitat però, ja ha comunicatque la seva no aprovació només és tem-poral i que per tant, no descarta tirar-les endavant en un futur. Amb aques-ta posició, la Generalitat referma la sevaidea de prescindir, en la seva presa dedecisions, dels ajuntaments afectats.

El cas de Sant CeloniPer exemple, en el cas concret de l'AREde Sant Celoni, inclosa dins el Pla Direc-tor del Vallès Oriental, el resultat delreferèndum del 25 de gener de 2008,amb una participació del 30,03% (4.118veins) i on 2.838 celonins i celoninesvan mostrar la seva oposició frontal al'ARE, la Generalitat ha optat, no pasper pronunciar-se obertament sobre elcas concret de Sant Celoni i l'existèn-cia i resultat del referèndum sinó perparalitzar tot el conjunt d'ARE del VallèsOriental i comunicar, a través d'unasòbria nota de premsa que "les AREs delVallès Oriental es portaran a aprovaciómés endavant perquè falten informes".Això què vol dir? El secretisme, les actua-cions poc clares i transparents i la sub-missió a interessos immobiliaris, con-tinuen inspirant la línia d'actuació dela Generalitat en aquesta matèria, mos-trant una absoluta falta de considera-ció dels moviments que volen fer front,d'una vegada per totes, a la política dels"nyaps urbanístics".

* Regidora de la CUP de Sant Celoni

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu

Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Joan Buades,Martí Cirici,Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Francesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa. OOppiinniióó:: Joan Teran. EEccoonnoommiiaa::Àlex Tisminetzky. IInntteerrnnaacciioonnaall:: Ausiàs Alminyana,Laia Altarriba,Marc Lamarca i Manel López.CCuullttuurraa::Joan Ballester,Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós,Aurora Mora,Felip Pineda,Hèctor Serra,Josep MariaSoler, Pau Tobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrràà-ffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clave-ra. IIll··lluussttrraacciioonnss:: Joan Carbonell, Roger Ferriols. DDiiss-ttrriibbuucciióó:: Guillem Romero Senent. HHaann ccooll··llaabboorraatt eennaaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Abel Caldera, David Caño, MarcoLaurenzano, Aida Morales, Aquil·les Rubio, Montse-rrat Vinyets, Àlvar Kuehn

Número 150.Tirada: 5.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

Eren joves quan vanaprendre el signifi-cat del compromís,la implicació nosempre donava elsfruits desitjablesperò la coherènciaels reconfortavafent-los creureatemporals i rebels.Qualsevol propostade canvi passava,indubtablement,per la formació; laconstrucció sobre laruïna de les vellesestructures destruï-des, per això es vanfer companys i rei-vindicaren els bonsmestres, aquells queno s'amagaven dinsles quatre paretsfosques de l'autori-tarisme i l'adoctri-nament. Se sabienlliures i pretenientrencar les cadenes jeràrquiquesdels vicis antics, dels interessosantics, renegaven dels mites salva-dors organitzats en avantguardesclandestines i prepotents, de l'en-trada triomfal a les pàgines de lahistòria que desconstruïen. Noméscreien en la lucidesa del dubte, enla crítica permanent, per aixòdefensaven l'acció quotidiana, l'ar-gumentació compartida, la poten-cialitat del procés com a canvi; erala pandèmia alliberadora i s'infil-traren a l'escola, al taller, a la fàbri-ca o a l'hospital; se sentien com-panys en la lluita per l'abolició deldomini, en la denúncia de la repres-sió dels desitjos i els seus somnis,en la condemna a la mutilació del'esperança. Res no tornaria a ser

igual, era el judici públic a l'opres-sió -amb totes les seves màscares i

eufemismes-, la fi de la plusvàluade l'acotament, es volien impres-cindibles en la justa mesura dels

seus actes, lluny de l'e-gocentrisme i la por.

La por és una radio-grafia penjada a les salesblanques de les causesperdudes, un mirall onaturar-te i observar elteu voltant, quin és l'es-perit de la derrota siestem condemnats a notrobar-nos? Fugen lespromeses d'aquella tar-da inevitable en la vio-lència d'aquest presentsense possibilitats, ésl'orgull dels mediocresi la seva burocràcia, lapromoció dels misera-bles, el triomf de laimposició de la rutina,la privatització de laingenuïtat. Avui, totesles converses parlen deguanys econòmics i lesaules empeltades s'hanmarcit amb la pedago-

gia dels gestors, la cultura de lasubordinació, la irracionalitat dela segregació per múltiples raons,l'èmfasi en les potencialitats d'a-daptació i obediència. Què ente-nem per educació quan l'avaluaciónomés parla de xifres?

Classificarem l'inclassificableen el rànquing de les competènciesdels competitius incompetents i enfarem estudis extensos que tambéclassificarem.

Més enllà del miratge, nomésporres, desolació i cendra.

Escrit a la ciutat dels Au va lladres!(Vers extret del poemari UH

d'Enric Casasses)

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 OPINIÓ 03

És evident que la trama valenciana del cas "Gurtel" no es circums-

criu als 30.000 euros en vestits que dirigents del Partit Popular del País

Valencià van obtenir com a regal de l'entramat empresarial d'Orange

Market. Parem atenció, i fixem les coses en els seus justs termes.

Aquesta part, la de les confeccions, de ben segur que és la més medià-

tica, però només pels seus implicats, entre ells el mateix president de la

Generalitat Valenciana, Francesc Camps, i el seu segon al capdavant dels

populars valencians, Ricardo Costa. La part del modista, la presa de

mides a l'Hotel Ritz o les anades i vingudes dels patrons és la més suco-

sa del cas, però només perquè evidencia la part més cutre de la classe

política que ens governa i perquè retrata a la perfecció tota la seua misè-

ria moral, amb unes actuacions que s'emparen en l'absoluta sensació

d'impunitat: un terme, per cert, que el Partit Popular del País Valencià

coneix molt bé. Però en política, de vegades, tot té un límit, i al final la

brutícia, per molt que s'intente amagar baix les catifes, acaba sortint a

la llum. I és en eixos moments quan es produeix el trencament de l'au-

toconfiança, el moment en què al polític se li comença a desmuntar la

bastida de l'autosuficiència. El forat que neix del primer dubte, quan no

s'està segur del tot de saber si per fi s'ha estat enxampat o encara hi ha

temps per a l'escapatòria. I aquesta vegada, l'escena del pànic ens la va

regalar un protagonista de luxe, el mateix president Camps quan, en

telefonar des del seu mòbil personal a un altre dels implicats en la tra-

ma, el seu sastre, mentre aquest declarava a la comissaria, es va acabar

per retratar de manera definitiva. A partir d'eixe moment, el silenci per

resposta. Ací no ha passat res. El principal partit de l'oposició parlamen-

tària que no reacciona perquè sap que també té molt a callar i la prime-

ra notícia a Canal 9 sobre la imputació del president de la Generalitat

arriba el minut 26 del telenotícies.

El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ens diu que el mot sub-

orn, és "allò amb què se suborna", i subornar és "induir amb una recom-

pensa, amb un esquer, a fer alguna cosa contrària a un deure". Evident-

ment, els vestits de Camps i companyia no representen aquest objecte

de suborn. Les confeccions de Milano i Forever Youg no representen altra

cosa que la propina final, el toc d'atenció personal a un negoci prefe-

rent i de més alta volada que uns simples 30.000 euros.

En realitat, el que hi ha al darrere del cas Gürtel, almenys pel que

sabem a hores d'ara, no és un cas d'enriquiment personal, sinó és un

clar cas de finançament irregular d'un partit polític com a conseqüèn-

cia d'exercir el govern institucional. El més escandalós de la documen-

tació trobada al pis franc de la xarxa muntada per l'empresari Francis-

co Correa no són les proves dels regals dels vestits, sinó la col·lecció de

quaderns on hi ha anotada tota una comptabilitat oculta, i no declara-

da enlloc, amb diverses d'entrades i eixides de diners, entre les quals

una liquidació d'alguns centenars de milers d'euros a un tal "pp vlnc",

a canvi de gestionar alguns dels esdeveniments als quals ens té tant acos-

tumada l'administració valenciana. Una gestió treballada a colp de talo-

nari, realitzada a l'esquena dels interessos reals dels ciutadans, i sobre

la qual, a més, la majoria de vegades no es projecta cap tipus de control

polític ni pressupostari. Una situació, per tant, que s'ajusta a la perfec-

ció a la mida de fer política dels populars valencians i, per extensió, de

la resta de la classe política.

E D I T O R I A L

Corrupció feta a mida

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

El propassat novembre, el professo-rat de l'institut Las Norias de Mon-fort del Cid, a la comarca del Vina-lopó Mitjà, va aprovar enganxar, enla placa on hi figura el nom del cen-tre, la fotografia del conseller d'E-ducació de la Generalitat Valencia-na, el senyor Alejandro Font de Mora,cap per avall, amb el text, en cata-là i anglés, declarant-lo persona nongrata.

El director de l'institut, José LuísSantiago, ha pogut comprovar per-sonalment com les gasta el conse-ller. Acaben de comunicar-li que lihan obert un expedient disciplina-ri , tot i especificant que es tractad'una falta greu pel tracte de des-consideració contra un superior i"per mantindre, autoritzar i no reti-rar una fotografia denigrant del con-seller i permetre la seua difusió enuna revista." Com ho veieu? Viscala llibertat d'expressió! Fa uns diesel claustre del professorat decidia,per no agreujar encara més l'expe-

dient obert al director,retirar la fotografia.

No és la primeravegada que Alejandro Font de Moraes posa nerviós i, manu militari,seguint l'estratègia d’ordeno y man-do que tant ens recorda la dictadurafranquista, obri un expedient, sensetremolar-li la mà, a un professionalde l'ensenyament. El PP té el propò-sit d'enfonsar l'ensenyament públical País Valencià al preu que siga i, ahores d'ara, sembla que se'n surt proubé. El conseller Font de Mora, amb

PPeerrssoonnaa nnoonn ggrraattaa

DAVID CAÑO* COL·LABORACIÓ

“Res no tornaria ser igual,era el judici públic a

l'opressió”

CCoomm uunn ssoossppiirr ((ppeerr uunnaavvaaggaa gglloobbaall ii iinnddeeffiinniiddaa))

Fa dos mesos, coincidint amb el setan-tè aniversari de l'entrada de les tro-pes franquistes a Barcelona, el Col·legide Periodistes de Barcelona acollial'entrega de la Medalla a Mèrit del Tre-ball a Carlos Sentís. Aquest periodis-ta té una llarga trajectòria, que vacomençar durant la República, i que

durant la guerra el va convertir enespia per Franco al servei de Cambó.Més tard va tenir responsabilitats dinsde mitjans del règim (va ser directorde l'agència EFE). Va arribar la tran-sició, i va canviar de jaqueta, però mais'ha retractat de la seva implicacióactiva en el franquisme. És per això

que el Grup de Periodistes Ramon Bar-nils i altres professionals del sectorvan manifestar-se contra l'entrega d'u-na medalla que premiava la seva tra-jectòria. Alguns articulistes, però, vancórrer a defensar Sentís i a presentarla seva actitud el 1939 com a inevita-ble.

Aquest dimecres 25 de març, elmateix Grup Barnils ha organitzat unacte al Col·legi de Periodistes per home-

natjar tots aquells periodistes que noes van voler acomodar en el franquis-me i que van seguir compromesos ambla llibertat i la justícia. Molts van mar-xar a l'exili, d'altres van ser silenciatsi alguns van ser afusellats. Com el giro-ní Carles Rahola, que era executat el15 de març de 1939 i que, evidentment,no podrà ser present a l'homenatge.Mentrestant, el senyor Sentís pot anarrecollint medalles alegrement.

EL MIRADOR BLOCAIRE LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM

EEllss aallttrreess ppeerriiooddiisstteess ddee 11993399

mà de ferro i esperit inquisitorial noestà disposat a deixar-ne passar niuna.

Al museu de l'Almodí Felip V pen-ja cap per avall per haver incendiatXàtiva. Per a una gran part de la comu-nitat educativa valenciana el conse-ller Font de Mora és una mena deFelip V que ha aconseguit escalfar iencendre un sistema educatiu que éscom una falla: de pedra cartó, provi-sional, tot façana, ple de forats i peda-ços i on s'indulten els ninots.

Vicent Luna i Sirera, Alcoi

A.GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Les eleccions europees del proper juny seranuna prova de foc per al Partit Popular del PaísValencià.Així,per bé que no es pot predir qui-na serà l'evolució del procés judicial que afec-ta diversos alts càrrecs del partit -entre ells elmateix president de la Generalitat valencia-na-, el PP ha engegat ja la maquinària elec-toral per intentar que les urnes els indultensi és que la justícia no ho fa abans. La seuaconvicció l'ha expressada Ricardo Costa,núme-ro 2 del PP valencià i un dels dirigents impli-cats en el "cas gürtel," quan ha assegurat que"els valencians són madurs electoralment idonaran prioritat a la defensa dels interessode la Comunitat Valenciana sobre altres qües-tions".

La campanya electoral ha de servirfonamentalment per rellançar la imat-ge de Francesc Camps, a qui, fins l'a-parició del "cas gürtel", se l'auguravauna pròspera trajectòria dins el PP esta-tals. Camps, com altres dirigents delPP valencià, està a l'ull de mira de lajustícia des del 31 de gener passat, des-prés que arribaren a l'Audiència Nacio-nal espanyola unes converses compro-

meses que havia obtingut la brigada dedelictes econòmics de la policia espan-yola: en concret, Isabel Jordán, una deles empresàries detingudes, havia expli-cat pel seu telèfon punxat que "Hemospagado incluso 30.000 euros de unatienda que se llama Milano para lostrajes del presidente Camps. Te lo digoasí abiertamente. Vamos que tengo yola factura. Que la he pagado yo".

A banda del president de la Gene-ralitat valenciana hi ha implicats enel "cas Gürtel" el número dos del PPvalencià, Ricard Costa, Víctor Campos,exvicepresident del Consell i RafaelBetoret, excap del gabinet de la Conse-lleria de Turisme.

La trama del sastreSegons les diligències judicials, el pre-sident valencià, així com Ricard Cos-ta, reberen vestits d'alta costura de lamà de l'entramat de Francisco Correa,suposadament a canvi de contractesmilionaris de l'administració. El sas-tre que confeccionà els vestits per alsdos polítics és José Tomàs, qui, d'ençàl'esclat del cas, ha passat de ser amic aenemic número u. A la seua comparei-xença José Tomàs va declarar que haviaconfeccionat vestits per a ambdós polí-tics però que mai va veure que en paga-ren cap. En declaracions posteriors,

José Tomàs ha explicat com el mateixdia que estava citat a l'Audiència Nacio-nal espanyola rebé diverses trucadesde Francesc Camps, mostrant-se ner-viós i preocupat pels esdeveniments.

Davant les acusacions, el PP ha sigutincapaç de presentar cap prova que lespuga desmentir, però en canvi, hacomençat una fustigació contra el sas-tre. D'una banda, el mateix Camps l'hadenunciat per revelació de secrets desumari, mentre que el seu antic amo,Eduardo Hinojosa, l'ha denunciat per

falsificació documental, en referènciaa les factures incloses en el sumari queimpliquen a Camps i Costa.

Banys de massesL'estratègia de desprestigi de l'inter-mediari (siga la prova judicial o lamateixa justícia) ha vingut acompan-yada d'una campanya populista inten-sa per a la qual, les festes de Falles i dela Magdalena han sigut un escenariideal. Tant Castelló de la Plana comValència, en els seus actes festius, han

vist circular gran nombre de càrrecsdel PP tant autonòmics com estatals.Així, per la balconada de l'Ajuntamentde València ha passat, entre altres,Mariano Rajoy que ha escenificat d'a-questa manera el suport de tot el par-tit al president acusat. Mentre que aCastelló de la Plana, Camps assistí a latradicional romeria a la Magdalenaacompanyat d'Alejandro Font de Morai Vicent Rambla. Tots tres haguerend'escoltar els crits d'alguns ciutadansque reclamaven "Trajes para todos!"

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

EnregistramentsUn exregidor del PP de la localitatmadrilenya de Majadahonda que haviatreballat per a Francisco Correa haviaenregistrat converses amb els direc-tiu de la trama que presentà junta-ment amb la denúncia a la FiscaliaAnticorrupció. Entre elles hi havia lesd'Isabel Jordán quereconeixia haverpagat els vestits delpresident Camps. Lainvestigació ha esta-blert la correspondèn-cia d'aquestes conver-ses amb la comptabi-litat d'empreses del'entramat, com araEasy Concept, on cons-ta un apunt de 63.220"d'entrades i eixidesde Milano", la botigade roba on presumpta-ment Camps es va fer el vestit.

Telèfons punxatsEl jutge Garzón ordenà diversesescoltes telefòniques que revela-ren que Álvaro Pérez feia gestions,en ocasions privades, per a Campsi Ricard Costa.

FacturesHi ha factures de Milano i de Fore-ver Young que es corresponen ambles sospites de suborn. D'una ban-da, els pagaments de principis de2006 a comptes d'Orange Market ala botiga Milano per a vestuari pera Camps. I de l'altra banda, paga-ments a Forever Young per la com-pra de roba per a Camps (5.393 euros),

Pedro García(3.284), RafaelBetoret (6.700),Ricardo Costa(4.925), ÁlvaroPérez (5.798),Pablo Crespo(4.578). El paga-ment es féu ambtransferènciesbancàries i xecsde Servimadrid iDiseño Asimétri-co (ambdues de la

trama Correa).

Declaracions del sastre José Tomás Al seu escrit presentat al serveide conciliació i arbitratge arrande l'acomiadament, José Tomàsassenyala: “A través de los direc-tivos de Orange Market [...] entré

en contacto profesional con altoscargos de la Administración valen-ciana, y así confeccioné trajes paravarios, entre otros, el presidentede la Comunidad de Valencia, Fran-cisco Camps. Cada varios meses, ysiguiendo la práctica habitual conclientes importantes, una perso-na de Orange Market se ponía encontacto con el responsable de fac-turación de la empresa y cuadra-ba los vales pendientes, que eranabonados por Orange Marketmediante transferencias banca-

rias y, en algún caso, mediantepago en efectivo”. Davant del jut-ge, el sastre explica: “Camps es eldestinatario de otras compras en2008 pagadas mediante transfe-rencia bancaria de 4.040 euros dela empresa Orange Market a cuyonombre se realizó también la fac-tura . Cinco pantalones, un cin-turón de piel, una deportiva, unachaqueta austriaca, una america-na sport, una deportiva barboury una chaqueta fantasía por 2.689euros”.

L’ACCENT 150DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 200904 PAÏSOS CATALANS

CCoommppeettèènncciieessALVAR KUEHN VALÈNCIA

El 16 de març passat, el Tribunal Supe-rior de Justícia del País Valencià rebiales cinc caixes de documents proce-dents del jutjat central número 5 del'Audiència Nacional relacionadesamb el "cas Gürtel". Allí estan elsdocuments que relacionen els dosaforats valencians, el president dela Generalitat, Francesc Camps, a quiacusa de rebre 12.783 euros en robaa canvi d'adjudicacions per valor dequatre milions,i al portaveu del PPa Les Corts, Ricardo Costa.

En dos actes dictats el passat 5 demarç, Garzón es va inhibir de la cau-sa en trobar indicis de responsabili-tat penal en cinc aforats del PP. A lacausa estan imputades 45 persones,ex alcaldes, regidors... De momentel cas es troba a les Diligències prè-vies, a l'espera d'acceptació dels magis-trats del TSJ de València i Madrid.El problema que es planteja és decompetències: suposant que fóraimpossible separar un cas d'un altre,hauria d'encarregar-se només un jut-ge.

Segons l'acte de Garzón, el PPvalencià podria haver-se finançatirregularment a través de tres par-tides; una entrada de 420.000 eurosper adjudicacions falsejades; una par-tida de 15.000 euros d'Orange Mar-ket, una de les empreses investiga-des i, en tercer lloc, unes despesesd'organització del darrer Congrés delPP a València l'any 2002 amb 150.000euros pagats fora de control fiscal ien efectiu.

El problema d’aquesta “corrup-ció legal” és que ho acaba pagant elpersonatge espavilat de torn i no sesoluciona el problema real de fons.

“No hi ha un únic indici contraFrancisco Camps,

sinó diverses proves

comprometedores”

L’APUNT

Camps encara no ha respost ni a ls jutges ni a la premsa

Francesc Camps, rodejat d’empresaris en un dels actes per mostrar-li suport després del destapament del “cas Gürtel”

Ben vestits a l'espera de les eleccions europeesEl PP valencià confia que les eleccions europees puguen rellançar aCamps, contraposant el suport electoral a les acusacions de corrupció

Les proves contra el president valencià

OPINIÓ

“El sastre JoséTomàs ha

esdevingut l’enemic número u

del PP valencià”

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.cat

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (24 EUROS)TRIMESTRAL (12 EUROS)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTE

“A la pràctica, lainstal·lació de càmeres ales comissaries ha estatun bluf mediàtic”

LLeess eennttiittaattss ccoonnttrraa llaa ttoorrttuurraarreeccllaammeenn sseerr pprreesseennttss eenn eellssmmeeccaanniissmmeess ddee pprreevveenncciióó

Igor Portu després de passar per la incomunicació de la Llei Antiterrorista

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Les entitats que treballen des de fa anys perla prevenció de la tortura celebren que el Sín-dic de Greuges principatí hagi impulsat unallei per adoptar mecanismes que evitin quecap persona detinguda o empresonada puguipatir tortura ni maltractaments, i que s'esti-gui debatent al Parlament de Catalunya.Peròalhora alerten com s'està plantejant.És unade les principals conclusions de les TerceresJornades sobre la Prevenció de la Tortura,celebrades el 13 i 14 de març a Barcelona.

La Coordinadora per la Prevenció dela Tortura (que és d'àmbit estatal i haorganitzat les Jornades) lamenta queen el debat parlamentari fins ara "nos'ha produït cap debat obert amb lasocietat civil, tal com apunten les Direc-tius del Subcomitè per la Prevenció dela Tortura de l'ONU, i que la proposta,ara per ara, no garanteix el paper actiude les organitzacions de la societat civilque des de fa anys treballen pels dretshumans i, de manera específica, perl'eradicació de la tortura".

Actualment, l'ONU disposa d'uninstrument de lluita contra la tortu-ra que preveu l'anomenat ProtocolFacultatiu. L'organisme internacionalha elaborat unes directrius prelimi-nars per a l'establiment de mecanis-mes de prevenció per tal que els estatsels incorporin a la seva legislació i ales seves pràctiques. Segons l'ONU, elsestats (o comunitats autònomes) hande crear aquests instruments "seguintun procés públic, inclusiu i transpa-rent que inclogui la societat civil, i enel supòsit d'optar per un òrgan ja exis-

tent, el tema haurà de ser tractat demanera pública a través d'un debatamb intervenció de la societat civil".

Pels organitzadors de les Jornadesa Barcelona, és molt important que lasocietat civil tingui "un paper vigilanten la prevenció de la tortura en els

àmbit de la migració, presons, menorsi d'altres situacions de privació de lli-bertat, tot i els obstacles, desqualifi-cacions i denúncies que les organitza-cions de defensa dels drets humans estroben per desenvolupar la seva tas-ca". I precisament el que troben a fal-tar és que se les està excloent d'aquestprocés al Principat de Catalunya.

La Justícia com a obstacle per la prevencióEn les conclusions de les Jornades, elsassistents van coincidir a destacar queun dels punts foscos a l'hora de preve-nir la tortura és l'Administració deJustícia: "Pel que fa a l'àmbit judicial,volem destacar la poca sensibilitat delsdiferents estaments professionals al'hora de tractar els casos de tortura.

És especialment preocupant la passi-vitat de jutges i fiscals en els casos dedenúncia per tortura, sobretot en elmarc de la lluita antiterrorista i enl'aplicació de la incomunicació a lespersones detingudes. En aquest sen-tit, demanem un major rigor per partde la judicatura i la fiscalia a l'hora defer front a les denúncies per tortura".

Ponents internacionalsEntre els ponents que van participarals dos dies de debats hi havia repre-sentants de les diverses entitats quetreballen per la prevenció d'aquestespràctiques a l'Estat, representants del'Administració autonòmica catalanai també algunes veus internacionals.De l'ONU hi va participar Silvia Casa-le, expresidenta del Subcomitè per laPrevenció de la Tortura de l'entitatinternacional, i del continent euro-peu hi va assistir Mauro Palma, pre-sident del Comitè per la Prevenció dela Tortura del Consell d'Europa.

Fins a 140 persones van assistir ales jornades. Moltes eren estudiants oactivistes vinculades a les organitza-cions de lluita contra la tortura i elsmaltractaments, però també hi haviamestres i juristes.

Una desena d'entitats catalanes for-men part de la Coordinadora estatalper la Prevenció de la Tortura. Entreaquestes destaquen l'Acció dels Cris-tians per l'Abolició de la Tortura, Aler-ta Solidària, l'Associació Memòria Con-tra la Tortura, la Comissió de Defensadel Col·legi d'Advocats de Barcelona,l'Observatori del Sistema Penal i elsDrets Humans de la UB o Rescat.

A les resolucions de les Jornadesdieu que, per part del "Parlamentde Catalunya, volem constatar quefins ara no s'ha produït cap debatobert amb la societat civil". Qui-nes possibilitats hiha que canvii aques-ta actitud?Pensem que a horesd'ara és difícil queaquest debat es pro-dueixi si tenim encompte el temps queha passat des que laCoordinadora per laPrevenció de la Tor-tura (CPT) catalanava fer pública la sevaproposta, ara farà dosanys. La proposta de designació delSíndic de Greuges com a mecanismeper la prevenció de la tortura és unfet irreversible. La CPT, a través deles Terceres Jornades per la Preven-ció de la Tortura, vol aprofitar la con-juntura parlamentària de debat dela nova llei del Síndic per a fer conèi-xer la seva posició, ja que som cons-cients del potencial d'aquest meca-nisme, i del perill que sigui devaluati esdevingui una eina inútil per laprevenció de la tortura.

Quina és l'actitud del Departamentd'Interior de la Generalitat de Cata-lunya pel que fa a l'a-plicació d'aquestesdirectius?El Departamentd'Interior ha apli-cat algunes de lesrecomanacions queel Relator sobre laTortura de l'ONUl'any 2003 va ferpúbliques, com arala instal·lació decàmeres en algunescomissaries delsMossos d'Esquadra. Però des de laCPT sempre hem manifestat queaquesta mesura és del tot insuficient,sobretot pel nombre d'espais mortsexistents durant un procés de deten-ció (trasllats, passadissos, zones exte-riors, etc). D'altra banda es perce-

ben importants dificultats internes,de forta resistència dins dels cossospolicials, que tot i que puguem pen-sar que hi ha una certa voluntat polí-tica de posar fre als maltractaments,

a la pràctica nomésha significat unbluf mediàtic. Laprova la tenim enles xifres de denún-cies corresponentsa Catalunya l'any2008, que passendel mig centenar, oles càrregues poli-cials contra els estu-diants el passat dia18 de març.

Les jornades han tingut molt pocarepercussió en la premsa. Com valo-reu aquest silenci mediàtic?Generalment la premsa a l'hora d'a-bordar temes com la tortura desta-ca pel seu tractament més sensa-cionalista. Els interessa sobretot eltitular, el nombre de denúncies pertortura, i enguany, tot i la presèn-cia a les jornades del president delComitè Contra la Tortura del Con-sell d'Europa i de l'expresidentadel Subcomitè per la Prevenció dela Tortura de l'ONU, els mitjans ques'han fet ressò ho han fet ressal-tant la reducció del nombre de

denúncies en relacióa l'any anterior.Però no han mos-trat massa interèsen recollir l'opiniód'aquestes personesen relació a la pro-posta de mecanis-me català de pre-venció de la tortu-ra, com tampoc noels ha interessatanalitzar ambdetall les possibles

raons d'aquesta davallada. Tambéés cert que els mitjans responen acriteris d'interès polític i, avui peravui, la majoria de mitjans no qües-tionen la proposta de mecanismede prevenció de la tortura presen-tada pel tripartit.

Entrevista a Ramón Piqué,portaveu de l’Associació Contra

la TorturaRamon Piqué és portaveu de l'Associa-ció Memòria Contra la Tortura,una de lesentitats que formen part de Coordina-

dora per la Prevenció de la Tortura i quehan participat en l'organització de lesjornades.

ENTREVISTA

“Les conclusions deles jornades assenya-len la poca sensibilitat

de la Justícia en elscasos de tortura”

“Som conscients delpotencial del

mecanisme de prevenció de la

tortura i del perill quesigui devaluat”

“Les càmeres sóninsuficients ja que

queden moltsespais morts

durant el procés dedetenció”

HHoossppiittaalliittzzeennTToommààss SSaayyeess,,ll''eessttuuddiiaannttqquuee ppoorrttaa 3300ddiieess eenn vvaaggaaddee ffaamm

REDACCIÓ BARCELONA

Tomàs Sayes, l’estudiant de laUniversitat Autònoma de Bar-celona i membre del Sindicatd’Estudiants dels Països Cata-lans (SEPC) que va iniciar unavaga de fam el passat 23 defebrer, segueix ferm, després de31 dies, en la seva postura de nomenjar de manera indefinidafins que les institucions iniciïnun procés de diàleg.

Sayes, en el seu 31è dia de vagade vam ha estat hospitalitzat jaque el seu estat de salut s'haagreujat. Segons l'informe queJosep Maria Sans, metge en capdel vaguista, va exposar el pas-sat dijous 19 de març durant laroda de premsa que es va fer a laplaça Universitat moments abansque s’iniciés la manifestació, lesconseqüències ja eren irrepara-bles i per això, segons el metge“calia anar amb molta cura i s'ha-vien de fer les coses ben fetes”.A més , en la darrera roda depremsa d'aquest dilluns, el por-taveu del SEPC Arnau Mallol haanunciat que Sayes deixa de con-sumir glucosa.

Segons Sans, l'estudiant haconsumit matèria visceral delseu organisme durant els últimsdies. El metge ha comentat que“el cos s’ha mantingut estableperquè es consumia glucosa ibegudes isotòniques que man-tenien els òrgans com el cervello el fetge actius, i més encaraara, que sense ingerir sucre demanera artificial, tota la glu-cosa que falti es prendrà delpropi cos”.

Sayes, però, està totalmentconvençut dels motius pels qualsha fet aquesta vaga de fam i, elque segueix lamentant, però, ésel fet de que calgui que un estu-diant hagi fet una vaga de fami que fins i tot hagi hagut d'a-rribar a internar a un hospitalper reclamar que les institu-cions (tant de la universitat comdel Govern) es disposin a ini-ciar un procés de debat amb lacomunitat universitària.

MÉS INFO:HTTP://VAGADEFAMPERLAUNIVERSI-

TATPUBLICA.WORDPRESS.COM/

L’ACCENT 150DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 200906 PAïSOS CATALANS

L’APUNT

REDACCIÓ BARCELONA

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans(SEPC) va reaccionar al desallotjament de latancada de la Universitat de Barcelona (UB)i a la brutalitat policial posterior amb unaconvocatòria de vaga general a les univer-sitats per aquest dijous 26 de març.

Es manté per tant, el pols contra laimplementació de l'Espai Europeud'Ensenyament Superior (EEES) a laqual se li ha afegit una derivada polí-tica centrada en el paper del conse-ller d'Interior, Joan Saura. Malgratl'allau de peticions de dimissió, engran part des dels mitjans de comu-nicació després que una trentena deperiodistes resultessin ferits pels Mos-sos, de moment es manté en el càrrec.

La seqüència dels fets de dimecresés més que coneguda. Desallotjamentde matinada del rectorat de la UB, des-prés de quatre mesos d'ocupació. Pri-meres càrregues a la Gran Via i, pos-teriorment, als carrers de l'Eixampledesprés que la protesta es traslladés ala seu del Departament d'Innovació,Universitats i Empresa (DIUE). Al ves-pre, manifestació multitudinària alcentre de la ciutat comtal que va aca-bar amb unes càrregues duríssimesdels Mossos amb desenes de ferits entreels quals un nen de 10 anys i una tren-tena de periodistes.

L'endemà el sindicat estudiantilindependentista a banda de demanarla depuració de les responsabilitats perles actuacions dels Mossos -que van defi-nir com a "acarnissament"- van cen-trar les acusacions ala conselleria d'In-novació, Universitatsi Recerca. En aquestsentit a banda d'exi-gir la dimissió delconseller Huguetconsideravenimprescindible unaposició clara de lacomissionada d'Uni-versitats, Blanca Pal-mada, sobre l'entra-da -que darreramentha esdevingut moltfreqüent- de la poli-cia als campus. En un comunicat lacomissionada es va limitar limitat afer una petició de "diàleg" tot i que, des-prés del desallotjament i l'actuació poli-cial posterior, els ponts han quedatbombardejats. El SEPC també va dema-nar la dimissió del rector de la UB,Dídac Ramírez, que va reconèixer havertrucat als Mossos per demanar al des-allotjament així com autoritzar la sevaentrada per detenir l'activista antica-pitalista, Enric Duran.

Pressing a Saura i (des)equilibris al tripartitDijous i divendres, els dies immedia-tament posteriors a les càrregues, el

pressing polític i social cap al conse-ller Saura va augmentar fins a límits,aparentment, insostenibles per la con-tinuïtat del dirigent ecosocialista alcapdavant d'Interior. En les primershores Iniciativa per Catalunya-Verds(ICV) va fer "mutis" mentre part delssocis de govern no desaprofitaven l'o-casió per desgastar un dels consellersmés contestats del tripartit. L'únicaveu discordant entre els ecosocialis-tes va ser la l'eurodiputat "crític i sobi-ranista", Raül Romeva, que en un apuntal seu bloc demanava "responsabili-tats" per uns fets "que no s'hauriend'haver produït en cap cas".

Esquerra va considerar les càrre-gues "desproporcionades" i va dema-nar "assumir responsabilitats si es

constataven errors dedirecció". Fins i totel seu president, JoanPuigcercós, va insi-nuar a Saura que ple-gués recordant queell mateix no haviapogut "compatibilit-zar Govern i partit".Els republicans encanvi van cobrir lesespatlles a la "seva"conselleria. Van afir-mar que l'actuaciód'Huguet al capda-vant d'Universitats

era impecable i recordaven aquellamàxima que "més Bolonya és menysEspanya" i que l'EEES és una "magní-fica oportunitat". El súmmum dels(des)equilibris el protagonitzava elcorrent crític dels republicans, deno-minat Esquerra Independentista, quementre demanaven la dimissió de Sau-ra i consideraven que l'actitud d'Hu-guet "deixava molt que desitjar" el seucandidat a presidir el partit en les pri-màries, Jaume Renyer, feia una defen-sa a ultrança de Bolonya i considera-va les protestes estudiantils com "l'a-rrelament a la nostra societat, nacio-nalment desorientada, d'objectiusabstractes i comportaments antide-

mocràtics". Més enllà va anar Esquerra Unida

i Alternativa (EUiA) -soci electorald'ICV- que va demanar cessaments. Calrecordar que en cada actuació repres-siva dels Mossos el partit postcomu-nista carrega contra la conselleria deSaura però sense que tingui més trans-cendència. Val a dir que en aquestaocasió un dels membres del seu Con-sell Nacional havia resultat ferit.

Curiosament al llarg de la jornadade dijous, en la qual la xarxa i els mit-jans van anar plens de declaracions,manifestos, rodes de premsa i teletips,el PSC no va badar boca. De nou va uti-litzar la tàctica de deixar que els seussocis "minoritaris" es barallessin pertal que tot continuï igual i que la bata-lla postincidentsemmascarés almàxim altres temescandents de lesseves conselleries(vaga de mestres,SEAT, MAT i finan-çament). En aquestsentit, no va ser finsdiumenge que elpresident Montillava parlar per defen-sar més els Mossosque el mateix Sau-ra.

A banda dels equilibris entre elssocis del Govern -en un context en elqual les enquestes no els hi atribuei-xen la majoria absoluta- cal esmentarla pugna que sembla viure Saura ambels comandaments dels Mossos. Diver-sos analistes i mitjans de comunica-ció s'han fet ressò de la "teoria de laconspiració" segons la qual les càrre-gues de dimecres -especialment lescontra els periodistes- eren un míssilper fer caure el responsable d'Interior.

Indignació dels periodistes i de les entitats en defensa delsdrets humansSegurament un dels elements més evi-dents de les càrregues del dimecres va

ser l'actuació premeditada contra perio-distes que cobrien la manifestació. Lesimatges que es van veure a la Via Laie-tana van mostrar clarament la inten-cionalitat d'agredir a professionals dela informació amb els corresponentsbraçalets acreditatius. El Col·legi dePeriodistes va recomptar una trente-na d'afectats de quasi tots els mitjansde Barcelona així com de fotògrafs freelance entre els quals diversos col·labo-radors de L'ACCENT.

El Col·legi, que va convocar unaconcentració de protesta, va demanaruna investigació i que s'assumeixinresponsabilitats, així mateix va afir-mar que es personaria en tots els pro-cessos legals que iniciïn els afectats.Més enllà va anar el Grup de Periodis-

tes Ramon Barnils(GPRB) que va quali-ficar l'actuació "d'in-discriminada" contraels manifestants i l'in-tent de "silenciar elsinformadors" com un"atac als valors demo-cràtics". Pel Grup elsMossos "van actuarcom un cos d'un paíssense democràcia".

També es va ferpúblic un manifest per

part de la Federació d'Associacions deVeïns de Barcelona (FAVB) i la Comis-sió de Defensa dels Drets de la Perso-na del Col·legi d'Advocats de Barcelo-na, l'Observatori del Sistema Penal iels Drets Humans de la UB, l'Associa-ció Catalana en Defensa dels DretsHumans i l'Observatori dels Drets Eco-nòmics, Socials i Cultural en la qualdemanen responsabilitats a Interiori condemnen la gestió política, l'ac-tuació policial i el paper del rector dela UB.

AAuuggmmeennttaa eell ppoollss aannttiiBBoolloonnyyaammeennttrree SSaauurraa vviiuu eellss sseeuussmmoommeennttss mmééss ddiiffíícciillss aa IInntteerriioorrEl SEPC respon amb la convocatòria d'una vaga general al desallotjament de la UB i les posteriors càrregues policials

“El SEPC va dema-nar la dimissió

d'Huguet i un posi-cionament clar de

Palmada sobre l'en-trada dels Mossos

als campus”

“El pressing social ipolític a Saura vaaugmentar fins a

límits aparentmentinsostenibles per la

seva continuïtat”

MÉS INFORMACIÓ

Milers d'estudiants van mobilitzar-se dimecres a la nit contra el desallotjament de la UB // FOTO: Miquel Llop

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

REDACCIÓ ESPLUGUES

L'Esplugues rebel, solidària i desobedients'ha mobilitzat novament durant la darreraquinzena,aquesta vegada contra la repres-sió.Més concretament,la situació venia mar-cada per l'ordre d'ingrés a presó que actual-ment pesa sobre un activista contra el plaCaufec per la seva negativa a pagar una mul-ta de 60 euros que, d'acord amb la norma-tiva de les penes-multa, significa passar 10dies a la presó.

Durant les darreressetmanes s'ha fetuna tasca de difusióde la situació d'a-quest desobedient,incloent un escritque ha corregut perla xarxa titulat "Iaquest noi, que volentrar a la presó?"en què es denunciaque fins a 57 perso-nes han estatdenunciades endiverses ocasions peraccions contra el Pla Caufec, i conti-nua reivindicant l'acció col·lectiva ila desobediència com a eines per atu-rar la destrucció de la natura. L'es-crit també és un crit contra el "xan-tatge" de la por, una por "necessàriaper a mantenir la disciplina de lasocietat".

No es vol entregar La plataforma que treballa contra el

pla Caufec va fer pública la intencióde l'activista espluguenc de no entre-gar-se. D'acord amb la campanya con-tra les penes-multa que s'està assu-mint des de diferents sectors de leslluites populars catalanes, ni vol pagar,ni vol anar voluntàriament a la pre-só. Davant d'això, els jutjats corres-ponents haurien d'emetre una ordrede recerca i captura, però no hi hahagut cap moviment en aquesta direc-ció. Mentrestant, per trencar el silen-

ci del govern local enrelació al perilld'empresonament,es va convocar unaconcentració a laplaça de la vila pelpassat dimecres alvespre.

La concentracióreuní al voltant d'uncentenar de perso-nes, i quan es diri-gí a l'interior de l'e-difici per poder acce-dir al ple i demanarals regidors i regido-

res del govern el seu posicionament,la guàrdia urbana -vestida d'antiava-lots per primera vegada a Esplugues,amb cascos i porres- va intentar impe-dir-ne l'entrada a la gent, cosa queno va aconseguir. Això sí, malgrathaver d'escoltar les protestes delsmanifestants, l'alcaldessa va suspen-dre immediatament el ple.

En el moment de tancar l'edicióquatre persones s'havien penjat del

pont de l'autopista B-23, al davant delsestudis de TV3 en protesta per aquestpossible empresonament, i exigint lallibertat d'Enric Durant, insubmís ala banca empresonat a Can Brians. ElsMossos d'Esquadra les han baixat i citata declarar acusades de desobediència.

UUnnaa aallttrraa sseettmmaannaa iinntteennssaa aa EEsspplluugguueess ccoonnttrraa eell ppllaa CCaauuffeecc

AURE SILVESTRE VALÈNCIA

La lluita contra la crisi es tornarà a visua-litzar el proper 28 de març. Per eixe dia,diverses plataformes i campanyes localshan convocat manifestacions a les prin-cipals ciutats dels Països Catalans. Unavegada més, l'esquerra Independentis-ta tornarà a ser present a les mobilitza-cions.

Les diferents campanyes contra lacrisi començaren a organitzar-sela tardor de l'any passat, quan elsefectes de la crisi capitalista es vanmanifestar-se amb major violèn-cia. Amb l'onada de tancamentsd'empreses, un augment de l'aturque, el gener d'aquest any ja situa-va el nombre de desocupats perdamunt dels 900.000 als PaïsosCatalans, i el perill evident delretall de drets socials cap als immi-grants, es van fer les primeres con-vocatòries a Barcelona i València,a les quals seguiren altres a comen-çament d'aquest any.

Les pròximes cites estan previs-tes per al cap de setmana del 28 demarç, coincidint amb la cimera delG-20 que es celebrarà a Londres unspocs dies després. Per al dissabte28 hi ha organitzades manifesta-cions a Alacant, Barcelona o Valèn-cia. En tots els casos, les convoca-tòries han continuat utilitzant unlema cada vegada més popularit-zat: "La crisi que la paguen els rics".

Defensa del treball,els salaris i els serveis públics Així i tot, en aquestsúltims mesos s'ha per-cebut un cert aprofun-diment en el discurs, queha passat de centrar laseua denúncia en els cul-pables de la crisi, elsactors principals del sis-tema capitalista, a intro-duir propostes més con-cretes com la defensa del'ocupació, del nivellsalarial i de garantir elsserveis públics i els drets socials.Aquest punt és especialment impor-tant, en opinió d'algunes de lesorganitzacions integrants de lesplataformes, ja que a més de supo-sar el que anomenen "el controldemocràtic de l'economia", permetlligar algunes de les reivindica-cions desenvolupades els últimsanys pels moviments socials, a laconjuntura de lluita i mobilitza-ció actual.

Entre aquests drets socials s'hiinclou, per exemple, el dret a l'ha-bitatge digne, l'enfortiment delsserveis públics i la recuperació delsd'interès general que es van priva-titzar en el últims anys. La defen-sa de l'educació també es vital, enespecial en aquests moments perla lluita dels estudiants contra lamercantilització de l'ensenyament,

amb el Pla Bolonya com a princi-pal exemple.

Treball de l'esquerraindependentista Aquestes plataformes, que estanconstituïdes per sindicats, seccionssindicals d'empreses i col·lectius ientitats polítiques, també ha vistla implicació gradual de les orga-nitzacions de l'esquerra indepen-dentista, que de manera paral·lelahan encetat un treball intern perconsolidar el discurs anticapitalis-ta i que va començar per l'organit-zació de seminaris i trobades. Fruitd'aquest treball s'ha editat mate-rial de formació, com expliquen elsresponsables d'algunes d'aquestesorganitzacions. Imprescindible perdotar a la militància d'unes einesteòriques, a partir de les quals des-

envolupar un treball més concret.En el cas d'Endavant, per exemple,això es va fer amb la publicació delquadern Idees per entendre la cri-si, on es recull una explicació delsfets que han motivat l'actual situa-ció de col·lapse econòmic. Mauletstambé ha publicat el seu anàlisi,amb el document Crisis del capita-lisme.

Una altra de les eines utilitza-des per difondre les activitats haestat la proliferació de blocs d'a-nàlisi local de la repercussió de lacrisi. En aquest aspecte cal desta-car els casos d'Alacant, Sabadell ola Ciutat Vella de València.

MÉS INFO: ALACANTENCRISI.BLOGSPOT.COM

SABADELLENCRISI.PPCC.CAT.CIUTATVELLAENCRISI.WORDPRESS.COM

Tornen les manifestacions contra la crisi

DDee nnoouu,, aall ccaarrrreerr,, ccoonnttrraa llaa ccrriissii

DDeennuunncciieenn 444400 ccoonnfflliicctteessaammbbiieennttaallss aallPPrriinncciippaatt La Federació Ecologistes de Cata-lunya (EdC) denuncia l'existèn-cia de 440 conflictes ambientalsarreu de les comarques del Prin-cipat. El document que denunciaaquesta situació -'el país crema,i la gent n'està farta' afirma elportaveu dels ecologistes, JoanVázquez- s'ha fet públic en el marcd'una manifestació contra la polí-tica ambiental de la Generalitat.Més de 5.000 persones van mar-xar diumenge pels carrers del cen-tre de Barcelona ja que conside-ren que amb l'arribada del tripar-tit els projectes especulatius "s'hanmultiplicat". El manifest, llegitpel professor d'Economia de laUAB Joan Martínez Alier, ha recla-mat un "canvi de model econò-mic i polític"i la dimissió dels con-sellers d'Agricultura, MediAmbient i Política Territorial.Així mateix han convocat els mésde 160 col·lectius participants areunir-se de nou a la 21a Trobadad'entitats i plataformes en defen-sa del territori dels Països Cata-lans que se celebrarà a la tardora Lleida.

MAPA CONFLICTES: HTTP://WWW.ECOLOGISTES.CAT/22M/

MAPA.HTML

CCiiUU ii PPSSCC ccoonnddeemmnneenn llaaFFeerrrreerriiaa ddee SSaannttCCeelloonnii

L'abstenció dels grups municipalsde Convergència i Unió i el Partitdels Socialistes de Catalunya de SantCeloni van evitar que prosperés unamoció de la CUP per desclassificarcom a sòl urbanitzable el paratgede la Ferreria (veure L'ACCENT 122).En tractar-se d'una modificació delplantejament vigent era necessaricomptar amb majoria absoluta.Segons els independentistes el fetque la Ferreria -un espai de granvalor històric, paisatgístic i ambien-tal a la riba de la Tordera- es puguiconvertir en un polígon logísticsuposarà que el "deute històric deSant Celoni" amb el nucli agregatde la Batllòria "continuï creixent".La reclamació per salvar la Ferre-ria ha estat un dels cavalls de bata-lla de la CUP i de diverses entitatscelonines en els darrers anys.

MÉS INFO: HTTP://SANTCELONI.CUP.CAT

BREUS

Es dóna la circumstància que un delssolidaris, no portava identificació peròsí ha mostrat l'ordre d'ingrés a presósignada per la jutgessa, ordre que lapolicia ha preferit ignorar. En altresocasions, els Mossos s'havien endutdetinguts els activistes.

“La mobilitzacióresponia a la possi-bilitat que un acti-vista ingressi a lapresó 10 dies per

no pagar una multade 60 euros”

La lluita contra el Pla Caufec continua // FOTO: Miquel Monfort

DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009

HÈCTOR SERRA VALÈNCIA

Els darrers mesos, les organit-zacions de l'esquerra indepen-dentista catalana han esceni-ficat algunes de les tancadesmés rellevants des de la seuaexistència. La conjunturaactual, marcada per la feroci-tat amb què s'està mostrant elsistema capitalista (i d'on noqueda a resguard cap secto-rial), ha vertebrat les assem-blees nacionals de les organit-zacions, els seus òrgans derepresentació màxima. Espaisde trobada i de debat que,aquesta vegada, han mirat capa un horitzó no gaire optimis-

ta per al conjunt del jovent,els estudiants i el poble treba-llador.

No debades, la crisi econò-mica s'ha convertit en l'eix cen-tral de les noves tàctiques ilínies polítiques aprovades.Junt a la crisi del sistema eco-nòmic, s'han seguit prioritzanti recalcant altres lluites i rep-tes ja tractats en anteriors tro-bades nacionals com la des-trucció del patriarcat com aobjectiu per l'alliberament per-sonal i sexual, i l'aposta perun model ambiental sosteni-ble.

En aquestes pàgines, enshem fet ressò de les valora-

cions més importants per acada organització. Els porta-veus de l'independentismecatalà s'han referit als prin-cipals acords presos en lesseues respectives assembleesnacionals i al futur de l'es-querra independentista.Entre els reptes d'aquesta con-juntura, es dibuixen en l'ai-re els primers apropamentsper tal de constituir una solaorganització que aglutine totel jovent independentista, iuna incessant i crua batallacontra la mercantilització del'ensenyament que marcaràl'agenda dels estudiants delsPaïsos Catalans.

08 EN PROFUNDITAT

“La crisi econòmica s'ha convertit en l'eix central

de les noves tàctiques i línies polítiques aprovades per les

assemblees de les organitzacions de l'esquerra

independentista”

Després de la realització de la nostraúltima assemblea nacional, el setembrede 2008 a Jesús (el Baix Ebre), vam feruna valoració molt positiva dels seusresultats, sobretot per les possibilitatsque obria a nivell de feina i construcciód'alternatives a diferents nivells i pelpas ferm cap a la unitat juvenil que vamdecidir emprendre.

Així, els eixos bàsics de treball per aMaulets durant els pro-pers anys han de ser laresposta a les crisis delcapitalisme i la unitatdel jovent independen-tista i revolucionaridels Països Catalans,que permeti de supe-rar la divisió existenten aquesta sectorial del'esquerra independen-tista. I totes dues cosesvan lligades, ja queMaulets entenem que cal fer un pas perpoder fer front a les noves ofensives delcapitalisme, generant una estratègiaunitària des del jovent català, no tansols defensiva, sinó també ofensiva, capa l'autoorganització i la creació d'alter-natives efectives al capitalisme; percomençar a construir, des del jovent,una Països Catalans més justos i més lliu-res.

Per poder fer front a aquest repte calmés que mai la unitat del jovent dels

Països Catalans, cal implantació terri-torial, calen braços que sumen en la cons-trucció del projecte de la independèn-cia i el socialisme i un discurs i unespràctiques unificades. El nostre treballen l'estructuració de l'MCAN, doncs, secentrarà en l'assoliment de la unitatamb la CAJEI. A més, tenim la voluntatd'incloure més organitzacions en la coor-dinació a nivell nacional de l'esquerra

independentista pertal d'encabir-hitothom, i ja hem rea-litzat alguns passos enaquest sentit.

Entenem que elsmoments de crisi sónmoments d'ofensivadel capitalisme i deretallada de drets, peròque també sónmoments de mobilit-

zació, lluita i oportuni-tats de transformació. És per això quecreiem que les organitzacions indepen-dentistes hem de fer un esforç per laconcreció del nostre projecte de justíciasocial per als Països Catalans, i treballaractivament amb moviments socials, ambtreballadors, aturats, precaris, estu-diants... per fer-lo realitat.

La CAJEI vam celebrar la nostra quartaAssemblea Nacional (AN) els dies 6, 7 i8 de desembre a Vilafranca del Penedès.Aquesta AN va ser clau per la qualitatdels debats i per la importància de lesdecisions i les línies polítiques que se'nvan extreure:

El treball local,la nostra essènciaUna de les apostes més importants de laCoordinadora és la importància del tre-ball local. La implicació de les assemble-es de joves (AJ) en les lluites del seuentorn i la importància del treball enxarxa amb altres col·lectius és el nostretret característic.

La formació i la lluita contra elpatriarcat,de la feina interna a lalluita al carrerContinuant amb l'aposta principal de laIII AN, la CAJEI ens reafirmem en laimportància de la formació. Aquesta had'esdevenir una eina al servei de lesassemblees. S'ha de nodrir, per tant, deles experiències i el treball de les assem-blees de joves i l'herència teòrica d'a-quells que ens han precedit.

A banda de la formació, una altralínia de treball de la CAJEI és la lluita,dia a dia, contra el patriarcat. En aquestcontext, les lluites per l'alliberamentsexual són una prioritat per a nosaltres.

La crisi del sistema i la resposta del'esquerra independentistaPer tal d'afrontar la canviant conjuntu-ra de crisi econòmica a la què ens enfron-tem com a joves, des de la CAJEI no ensdotarem de cap campanya concreta.Enlloc de fixar una temàtica, serà a tra-vés de l'anàlisi de la conjuntura políti-ca que treballarem les problemàtiquesque més ens afectes com a joves. Evident-ment, un dels temes que tractarem ambprofunditat serà la crisi del sistema capi-talista.

Precisament, per tal d'afrontar la cri-si i plantejar una alternativa seriosa,des de la Coordinadora apostem per con-tinuar amb la unitat de discurs i d'acciódel conjunt de l'esquerra independen-tista. De la mateixa manera som cons-cients del paper que hi juguem com aagent juvenil. Així doncs, assumim elnostre deute històric amb el movimentjuvenil i ens fixem "l'objectiu tàcticimprescindible d'integrar la joventutcatalana en una sola organització dejoves del Moviment Català d'Allibera-ment Nacional (MCAN) per lluitar uni-des contra l'opressió de classe, nacionali de gènere".

CCAAJJEEII ORIOL SÁNCHEZ

Després de la celebració de la III Assem-blea Nacional a Alcanar (el Montsià)el 28, 29 i 30 del passat novembre, elSEPC redefineix les línies organitza-tives, tàctiques i estratègiques del sin-dicat, que serviran per al correcte fun-cionament intern en els propers dosanys.

Així, amb aquesta Assemblea Nacio-nal, el SEPC aposta per refermar elmodel coordinatiu i horitzontal internde l'organització. També cal destacarl'elecció dels nous càrrecs tècnics querepresentaran al SEPC fins a la pro-pera celebració de l'Assemblea Nacio-nal.

Pel que fa al moment actual d'im-plantació de l'Espai Europeu d'Ensen-yament Superior hem de dir que enstrobem en l'etapa final del que elssotasignats d'aquest acord van pre-veure (2010).

S'apropa la "suposada finalització"d'aquesta implantació i, és per això,les mostres de rebuig han augmentat,qualitativament i quantitativament.Cal destacar una mostra exemplar d'a-quest augment de la lluita enversaquest procés. Des del passat 23 defebrer el militant del SEPC de la UAB,Tomàs Sayes començà una vaga de famper exigir a les autoritats università-ries que replantegen els seus posicio-

SSEEPPCC ADRIÀ MAR

El jovent independentista revolucionariMMaauulleettss AVEL·LÍ FLORS

Coordinadora d’Assemblees de Joves del’Esquerra Independentista

Sindicat d’Estudiant Països Catalans

L'INDEPENDENTISME CAT

Les organitzacions celebren les seues assemblees nacionals per encarar una novaconjuntura marcada per la crisi econòmica

“Per fer front a lesnoves ofensives del

capitalisme,és neces-sària una estratègiaunitària del jovent “

L’ACCENT 150 EN PROFUNDITAT 09

Assemblea nacional de la CUP

naments i facen cas a les demandesdel moviment estudiantil. També hemde destacar l'escalada de repressió iviolència contra el moviment estu-diantil, que dia rere dia, veu com lesdetencions i càrregues policials enversels protestes estudiantils estan aug-mentant a un ritme frenètic i peri-llós.

Tot amb tot, encarem aquesta rec-ta final amb les forces i empentanecessàries per a aturar aquest pro-cés privatitzador i elititzador de lesuniversitats públiques catalanes.

Finalment, pel que fa al paper delSEPC al si de l'esquerra independen-tista cal remarcar que la sectorial estu-diantil és present i futur en el nostremoviment. El SEPC és una porta moltgran d'entrada de membres a l'inde-pendentisme. Aquesta sectorial veucomençar, en la majoria dels casos, lamilitància que després passarà a for-mar part d'altres organitzacions. Ésper això, que l'esquerra independen-tista ha de potenciar el SEPC, com asindicat unitari, al si del nostre movi-ment, i així enfortir el futur de totesi tots.

RTÍ

Els darrers anys, fruit del seu creixe-ment, la CUP ha esdevingut una orga-nització on han anat confluint militantsprocedents de la pràctica totalitat d'or-ganitzacions de l'esquerra independen-tista i de diferents moviments socials.Malgrat les dificultats d'aquesta con-fluència organitzativa, la CUP ha sortitreforçada del procés iniciat en l'assem-blea nacional (AN)de Manlleu (estiude 2008), on es vanaprovar els esta-tuts interns, i con-tinuat en l'AN deMataró (gener de2009), on s'aprovala línia política perals propers anys.

Línies políti-ques La pròpia defini-ció de la CUP, adaptant-la al què de fac-to ja s'havia produït -la superació de l'àm-bit estrictament municipalista- per aesdevenir "una organització políticaassembleària d'àmbit nacional i que,partint de l'àmbit municipal, treballaper uns Països Catalans independents,socialistes, ecològicament sostenibles,territorialment equilibrats i no patriar-cals" i la definició dels eixos de treballtàctics per a assolir aquests objectiusestratègics.

Crisi econòmica La situació requereix augmentar l'orga-nització i la mobilització de la classe tre-balladora per a fer front a les amenacesmés imminents (propostes de modera-ció salarial, d'abaratiment dels acomia-daments, augment de les ERO i les des-localitzacions...) i alhora fa necessàriala definició d'un model social alterna-

tiu al vigent.

L'esquerra indepen-dentistaVolem construir la UnitatPopular com un movimentpolític independentista,socialista i antipatriarcalque tingui en la CUP laseva expressió pública,amb capacitat d'interve-nir en tots els fronts delluita.

Creixement i expansió El creixement de la CUP ha de compor-tar la seva implantació a tot el país, ambritmes diferents en funció de cada rea-litat local -no només regional- en aspec-tes socials, demogràfics, polítics (inclòsel grau d'implantació previ de l'esque-rra independentista)...

CCUUPP JOSEP A.VILALTA

L'assemblea nacional celebrada a prin-cipis de febrer a Vilafranca del Penedèsserà l'última abans de celebrar el nos-tre desè aniversari. En termes políticssom una organització jove, però això noimpedeix que acumulem un bagatgeimportant que volem posar al servei dela classe treballadora catalana i del Movi-ment Català d'Alliberament Nacional.La voluntat constructiva envers l'inde-pendentisme i la convicció de la indes-triabilitat de l'alliberament social i nacio-nal són, segurament, les característi-ques que defineixen Endavant des de laseua fundació, i que a la passada Assem-blea Nacional s'han vist ratificades enles dues ponències que s'hi debateren.

Així, d'una banda, la militància d'En-davant ha acordat prioritzar el treballsocioeconòmic durant els propers dosanys. No és només el context històric elque ens empeny a centrar-nos en les llui-tes més socials i laborals, sinó també lavoluntat de fer de l'independentismel'eina decisiva per a la classe treballado-ra i de la unitat popular. En aquest sen-tit, una de les prioritats serà definir unaestratègia sindical per a l'independen-tisme, ja que fins el moment aquest hasigut un àmbit poc treballat.

D'altra banda, Endavant manté l'a-posta per l'estructuració del movimenta través del model definit a l'Assemblea

Nacional (AN) que pensem servirà depunt de partida per a l'entesa amb elconjunt de l'esquerra independentista.Allò més destacable d'aquest model ésque es proposa un Moviment sense avant-guardes ni masses, sense referents nisubsidiaris i, sobretot, sense presses. Al'espera de poder fer-lo públic en la seuatotalitat, la voluntat d'Endavant és fixaruna estructura de coordinació horitzon-tal entre les organitzacions, tant a nivellnacional com local, que permeta defi-nir conjuntament les estratègies com amoviment, així com les seues necessi-tats orgàniques.

Per bé que aquests són els grans eixosfixats a l'AN, no cal oblidar que altresqüestions també han centrar l'atencióde la militància. Així, Endavant ha defi-nit altres línies de treball com la mediam-biental o la cultural i ha refermat l'eixantipatriarcal com a central de tota laseua actuació política. Per últim, Enda-vant ha establert noves bases per a unreforçament intern en base a la forma-ció i el compromís de la militància, cadacop més necessaris a mesura que aug-menta també la nostra responsabilitatpolítica.

EEnnddaavvaanntt ANDREU G. S.

ts dels

Candidatura d’Unitat Popular Organització Socialista d’Alliberament Nacional

TALÀ S'ARMA DE RAONS

EN PROFUNDITAT

“La CUP constata queha esdevingut una

‘organització políticaassembleària d'àmbit

nacional’”

L’ACCENT 150DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 200910 ECONOMIA

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Primerament, d'on surt la inicia-tiva d'agrupar als afectats per leshipoteques? Que aportarà als afec-tats el fet d'organitzar-se?Diversos col·lectius que portem anysen la defensa dels drets socials i enparticular del dret a l'habitatge vamdetectar l'augment de les personesamb greus dificultats per fer frontal pagament de les hipoteques. Através d'internet vam entrar en con-tacte amb un grup d'afectats deMadrid (denominats Ahorcados porla Hipoteca) i els vam convidar a feruna xerrada a Barcelona. Vam deci-dir fer una convocatòria d'afectatsa Barcelona i Terrassa i la respostamassiva que va tenir ens va confir-mar la necessitat de la iniciativa.

Quantes persones calculeu quepoden estar afectades, i quantess'han adreçat a l'Assemblea?Les persones afectades sabem quesón molts milers. A l'Assemblea s'hihan adreçat, presencialment, propd'un centenar. Però via telèfon iinternet moltes més.

Heu detectat que hi ha un perfildeterminat o més comú entre elsafectats?La gent més afectada és la que vacontractar hipoteques a partir del2006, moment àlgid del boom immo-biliari. El perfil per tant és moltvariat però, com sempre, afecta ambmés duresa a les capes més vulne-rables de la societat, especialmentals milers de persones que s'han que-dat a l'atur.

Quines solucions concretes hansorgit d'entre els afectats per aques-

ta problemàtica?D'una banda demanem respostesimmediates d'urgència, com aturarels desnonaments i garantir l'ac-cés a justícia gratuïta. D'altra ban-da proposem solucions que conside-rem justes i viables, ja que s'estanaplicant a altres llocs, bàsicamentdues: igual que als Estats Units d'A-mèrica i altres països d'Europa, exi-gim el que s'anomena "dació en paga-ment", és a dir, que si tornes lesclaus de la casa hipotecada al banc,el deute queda liquidat: és un abúsi un exemple de cobdícia màximaque, a l'Estat espanyol, els bancspuguin quedar-se el teu pis, subhas-

tar-lo per la meitat de preu (el preuinicial sobrevalorat que ells matei-xos van fixar) i et reclamin l'altrameitat com a deute pendent; hi hagent que el banc l'ha fet fora de casai encara li reclama el pagament de100.000 euros.

Una altra proposta és que l'ad-ministració forci als bancs a renun-ciar a una part significativa del deu-te i, a preus de protecció oficial, esquedi els habitatges hipotecats perreconvertir-los en pisos de lloguer

social, de manera que l'afectat s'a-llibera del deute i la societat guan-ya pisos de lloguer social.

Finalment, exigim una audito-ria social i independent sobre elfuncionament del mercat hipoteca-ri. Hi ha prou indicis que indiquenque la ciutadania ha estat víctimad'un frau generalitzat i caldrà acla-rir on han anat a parar els benefi-cis astronòmics generats durant elboom immobiliari.

S'ha destacat des de diversos mit-jans de comunicació que la pro-blemàtica de les hipoteques haafectat especialment a les perso-nes immigrades, amb una situa-ció també precària a nivell legal,i moltes vegades a nivell laboral,com creieu que poden afrontarcol·lectivament aquesta realitatdes d'aquesta situació? Des de l'assemblea veiem amb mol-ta desconfiança el missatge en elque insisteixen alguns mitjans decomunicació segons el qual "el pro-blema d'hipoteques és un problemad'immigrants". En realitat el pro-blema de les hipoteques és un pro-blema generat per bancs i immobi-liàries amb la complicitat de l'ad-ministració, i les víctimes són per-sones que necessitaven habitatge ivan trobar totes les facilitats percomprar i cap per llogar. Per tantels afectats són immigrants i autòc-tons.

Dit això, és cert que moltes per-sones immigrades estan patint espe-cialment, ja que pateixen discrimi-nació a diferents nivells i són delscol·lectius que més pateix l'atur.Però crec que la millor forma de ferfront a això és com es fa, no perme-tent que s'estigmatitzi com un "pro-blema d'immigrants", i unir-nosafectats autòctons i immigrants perdenunciar que bancs i caixes hanestafat i pretenen seguir l'estafa ala població.

Teniu constància de l'existènciad'altres iniciatives anàlogues enaltres ciutats de l'Estat o d'Euro-pa?Sí, s'estan constituint grups d'afec-tats per tot l'Estat (Madrid, Elx, laRioja...) i ens estem intentant coor-dinar. A Europa de moment no tenimnotícies, però no és estrany, ja quel'Estat espanyol és el cas europeumés similars als EUA en la libera-lització del mercat de l'habitatgeamb les nefastes conseqüències queaixò comporta.

Com valoreu els plans especialsanticrisi que ha anunciat el govern

de Rodríguez Zapatero en aquestàmbit?En poques paraules: una presa depèl. L'única mesura plantejada perZapatero ha estat l'anomenada"moratòria ICO" que, amb grans doside propaganda, va anunciar comuna rebaixa de la meitat de la quo-ta hipotecària durant dos anys. Peròen realitat aquesta mesura està pen-sada un cop més per a les entitatsfinanceres, i no per a les famílies,ja que són les entitats les que volun-

tàriament decideixen acollir-s'hi ono. A més té requisits que deixenfora a les famílies en situació demajor vulnerabilitat i en qualsevolcas suposen aplaçar i agreujar elproblema, ja que la quantitat apla-çada s'haurà de pagar després de dosanys afegint-t'hi interessos.

Aquesta nova plataforma ciutada-na té evidents nexes amb movi-ments socials ja existents ambantelació a la crisi, com el movi-ment per un habitatge digne. Per-què ha calgut crear un nou espaii quines relacions teniu la inten-ció de mantenir amb la resta demoviments socials? Com ja he dit, persones i col·lectiusvinculats al moviment per un habi-tatge digne estem entre els impul-sors d'aquesta iniciativa, així querelació n'hi ha molta. Però ha cal-gut un nou espai perquè la proble-màtica específica de les hipotequesés ara molt punyent i alhora com-plexa.

Finalment, quines són les prope-res mobilitzacions que teniu pro-gramades? A la darrera assemblea del 22 demarç vam acordar diverses mobilit-zacions. El proper 28 de març enssumarem a la manifestació convo-cada per la Campanya Que la crisila paguin els rics. I farem una pri-mera convocatòria pròpia, especí-fica pel tema de les hipoteques, el25 d'abril a les quatre de la tarda aplaça Catalunya. En breu també pre-veiem fer algun tipus d'acció de pres-sió als bancs i caixes que a dia d'a-vui segueixen intentant aprofitar-se de la gent, amenaçant de treure-'ls la casa per forçar-los a endeutar-seencara més.

MÉS INFO: WWW.AFECTADOSPORLAHIPOTECA.BLOGS

POT.COM

““SS''hhaann dd''aattuurraarr eellss ddeessnnoonnaammeennttss iiggaarraannttiirr ll''aaccccééss aa jjuussttíícciiaa ggrraattuuïïttaa aallssaaffeeccttaattss ppeerr lleess hhiippootteeqquueess””

“Farem una primera

convocatòria pròpia el 25 d'abrila les quatre de latarda a la plaça

Catalunya de Barcelona”

Els afectats per les hipoteques s'han autoorganitzat en assemblea // FOTO: L’ACCENT

“Les mesures anticrisi de

Zapatero pels afectats per les

hipoteques, com lamoratòria ICO, sónuna presa de pèl”

Entrevista a AdaColau, membre de l'Assemblea

d'Afectats per lesHipoteques

L'ACCENT inicia una sèrie d'entrevistesa col·lectius i entitats que en aqueststemps de crisi plantegen alternatives.Arreu del territori,sindicats,plataformesveïnals i múltiples moviments socials esplantegen com afrontar el nou contextd'agudització de la precarietat per aàmplies capes de la societat,tant a nivelllaboral, com en el terreny de l'habitat-ge,els serveis públics o els drets socials.Hem volgut iniciar aquesta ronda d'en-trevistes amb Ada Colau, membre de larecentment estrenada Assemblea d'A-fectats per les Hipoteques,que es va cons-tituir a Barcelona i Terrassa el passat 22de febrer.

ENTREVISTA

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 INTERNACIONAL 11

MARCO LAURENZANO ROMA*

Imagineu-vos un país on cada any(l'última vegada era l'estiu passat)el govern dicta unes mesures ano-menades "paquet de seguretat", des-tinat a donar més seguretat als ciu-tadans. Una seguretat que no secentra, cosa que sí aniria bé, en laplaga de morts en el treball (quasi4 al dia) ni en les organitzacionscriminals amb més mala reputaciódel món ni en la violència de gène-re (un milió de víctimes a l'any),sinó en l'anomenada "microcrimi-nalitat" i en la inseguretat genera-da òbviament pels immigrants, sub-versius identificats i desviats pernaturalesa.

Imagineu-vos que aquestes mesu-res estan construïdes com una flo-ritura de les normes més racistes iintolerants presents en els diver-sos marcs jurídics europeus, perprimera vegada cobertes totes enun únic cos legislatiu.

Imagineu-vos la introducció delcrim d'immigració clandestina, lanecessitat d'exhibir el permís d'es-tança per cada acte d'estat civil, laprevisió de rondes ciutadanes ambla finalitat de patrullar el territo-ri, el convit als metges i metgessesde denunciar els clandestins, lainstitució d'un registre per enca-bir els sense sostre.

Imagineu-vos també, que a lavegada, s'aprova una llei redacta-da per la Lliga Nord que consent atots els propietaris de les fàbriquesamb menys de 15 treballadors eli-minar totes les formes de controlde seguretat en el treball i, ja quehi som, imagineu-vos un decret delgovern que rendeix en els fetsimpossible el dret de vaga i el subs-titueix amb una grotesca "vaga vir-tual".

Per fer més lleugera la situació,imagineu-vos l'alcalde de Roma,l'exneopostfeixista Gianni Aleman-no, llençar-se en una creuada con-tra els "crossanters", els revene-

Protesta d’estudiants a Florència contra els plans privatitzadors del Govern de Berlusconi

Imaginei que en canvi, curiosament, lesCàmeres aproven en poques setma-nes, quan no ho fan en pocs dies.Ja que hi sou, imagineu-vos la cai-guda de la participació popular ales últimes jornades electorals,

podeu tan sols imaginar-ho perquètampoc d'això els diaris en parlen.

Per acabar, imagineu-vos dissab-te passat un grup d'un centenar deneonazis que es manifestaven pelscarrers de Bèrgam, a la Llombar-dia, escortats i protegits per la poli-cia antidisturbis, i imagineu-vosaquests mateixos agents carregantsalvatgement la manifestació demilers de persones que s'hi oposa-ven.

Hem arribat quasi al final, tansols heu d'imaginar un país enestancament des de fa més de deuanys i immers fins al coll en unacrisi econòmica que vol colpejar unmeridional sempre més pobre i des-esperat i un septentrional que sem-bla llunyà d'aquella Alemanya aqui volia assemblar-se, un país onles xarxes d'assistència social hanestat sacsejades per anys d'hiper-liberalisme, on els serveis públics

Imagineu-vos un país on el pre-sident controla directament cincde les set emissions televisivesnacionals, les mateixes televisionsque col·loquen, en la mateixa jor-nada, en primera pàgina la viola-ció d'una dona italiana per partd'un home romanès i a l'últimapàgina la violació d'una dona ucraï-nesa per part d'un home italià.

Imagineu-vos un país on unamanifestació de 15.000 persones aRoma per protestar contra la intro-missió del Vaticà en la política ita-liana no existeix pels mitjans decomunicació, on una manifestacióde 25.000 persones a Nàpols perdefensar el lloc de treball tampocexisteix pels mitjans, i on cente-nars de milers de persones convo-cades a la capital pel major sindi-cat dels metal·lúrgics tampoc exis-teix.

Imagineu-vos l'exalcalde de Tre-viso (Veneto), exponent de presi-dent de la Lliga Nord, afirmar enuna plaça pública la necessitat decremar els nens gitanos, i imagi-neu-vos també la paraula, utilitza-da pel món polític sigui pel governsigui per l'oposició, per descriureaquests afers criminals: folklore.

Imagineu-vos una ministra d'En-senyament que proposa d'inserirels nens i les nenes estrangers enclasses gueto constituïdes amb lafinalitat de no contaminar la infàn-cia autòctona amb aquella immi-grada.

Imagineu-vos una dialèctica polí-tica fundada sobre una classe diri-gent que fa aquestes propostes isobre una presumpta oposició querespon al govern de la seguretatfent-se el dur però que al final nomanté res del que promet, no comels alcaldes progressistes de Roma,Bolonya i Torí, que han veritable-ment desallotjat camps de gitanosi calat foc a les barraccopolis d'im-migrants. Imagineu-vos dissenysde lleis que l'oposició podria blo-quejar al Parlament durant mesos

“Un país estancatdes de fa deu anys,immers en la crisi

econòmica que colpeja un sud

sempre més pobre iun nord lluny del'Alemanya que

volia assemblar-se”

naufraguen, i l'administració i l'al-ta burocràcia són cloaques decorrupció. Una classe política racis-ta i xenòfoba, incapaç de governarla crisi si no és donant els pocsrecursos disponibles als amics delsamics, intentant desviar l'atencióde tot això de l'única manera queconeix: fent un estat feixista,fomentant la guerra entre elspobres, incitant els atacs i l'apar-theid.

Benvinguts a Itàlia, heu arribaten visita al bell país, però ja quehi sou no us estalvieu d'apropar-vos a Pàdova i a alguns barris deRoma, on les rondes instituïdes peralguns partitets de l'extrema dre-ta han estat combatuts per altresrondes formades d'immigrants itreballadors, constrenyent l'auto-ritat de la policia i del Ministeride l'Interior a una precipitada mar-xa endarrere en nom de la institu-ció de rondes de ciutadans quehavien de garantir el control delterritori.

No us estalvieu tampoc visitarels barris populars del centre deTorí, abans residència dels immi-grants del meridià d'Itàlia i aradels immigrants del meridià delmón, on les mobilitzacions antira-cistes i aquelles internacionals por-ten a la plaça milers de persones,italianes i estrangeres, i fan foraels cadells de la dreta que provend'engrandir el foc de la intoleràn-cia.

No us abstingueu de rendir home-natge al campament de Lampedu-sa, cremat fa pocs dies pels immi-grants en revolta, i no us abstin-gueu de fer un beure amb els habi-tants italians de l'illa, que enaquests dies d'ocupació militar s'hansolidaritzat amb els revoltosos.

Itàlia està en risc d'esdevenir laVandea d'Europa, mai com ara cadagra de solidaritat internacionalis-ta esdevé fonamental per construirun mur contra els fantasmes d'unahistòria enterrada però no morta.

dors de croissants oberts tota la nit,que són una popular i històrica ins-titució a la capital, òbviament ennom de la lluita al fracàs nocturni de la "degradació", paraula cons-tantment a la boca de cada polític

italià que es respecta.Per seguir, imagineu-vos els cen-

tres de detenció temporals perimmigrants on la detenció es pro-longa fins a un màxim de 18 mesos:imagineu-vos una illa preciosa delMediterrani, Lampedusa, conver-tida en un campament per deses-perats, en una Guantánamo euro-pea, amb els Alps italians enllocdels marins.

Imagineu-vos un país preparatper acomiadar una llei dacronianaen nom de les llibertats digitals ial dret a la llibertat d'expressió ainternet, que esdevindrà ineficaçcom totes les mesures d'aquest tipus,però que bé demostra l'ànim de quila proposa.

Imagineu-vos un país on es pro-posa d'eliminar les pensions, de ferel treball totalment precari i dedelegar als privats i a l'Església totsels serveis socials i assistencials.

“Imagineu-vos un paíson el president controladirectament cinc de les

set televisions nacionals;un país on les

manifestacions pelsdrets socials i laborals

‘no existeixen’”

L’ACCENT 150DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 200912 INTERNACIONAL

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

Massereene, com l'IRA de Continuïtat,autors de l'acció de Craigavon.

Tot i que tradicionalment han estat

titllats de moviments molt minorita-ris, el passat dissabte 14 de març, es pro-duïren greus disturbis a la localitat deLurgan, després de la detenció de CollinDuffy, veí d'aquesta localitat, acusatd'estar relacionat amb els atemptats.Centenars de joves s'enfrontaren a lapolicia autònoma nord-irlandesa ambcòctels molotov i barricades. Lurgan ésuna localitat molt afectada per la crisieconòmica, amb alts índexs d'atur. Pre-cisament, la crisi econòmica està jugantpolíticament contra el Sinn Féin i enfavor de la resta de grups republicans.

L'estancament del procés de pau i lamanca de resultats palpables en un Uls-ter sense lluita armada però on conti-nua la divisió social ha fet que les pro-postes polítiques dels grups republicansminoritaris prenguin rellevància i accep-tació entre les bases republicanes mésdesafavorides socialment. Això, en unmoviment que al llarg de 100 anys haviscut diversos relleus en la seva hege-monia, i on els sectors minoritaris hanacabat periòdicament esdevenint majo-ritaris, fa que sigui una qüestió a teniren compte.

ritari del moviment republicà ha donatales i protagonisme a sectors minorita-ris del mateix que fan propostes enfron-

tades a l'estratègia del Sinn Féin. Entreaquests moviments minoritaris hi hatant l'IRA Autèntic, autors de l'acció de

Els murals a Irlanda ensenyen que el conflicte continua ben viu

EEllss ddooss aatteemmppttaattss aa IIrrllaannddaa ddeell NNoorrdd ppoosseenn eenn rreelllleeuu lleess eessttrraattèèggiieess

ppoollííttiiqquueess aalltteerrnnaattiivveess aall SSiinnnn FFééiinnABEL CALDERA BERGA

Aquest març, Irlanda del Nord ha tor-nat a obrir diaris i telenotícies. Desprésde més d'una dècada de procés de pau,dues accions contra les forces britàni-ques en tan sols 72 hores han encès lesllums d'alarma. El 7 de març al vesprel'IRA Autèntic abatia dos soldats brità-nics a la base de Massereene, i el 10 demarç un franctirador de l'IRA de Con-tinuïtat matava un oficial de la policianord-irlandesa a Craigavon.

L'abril de 1998 se signaven els Acordsde Divendres Sant. Aquests acords pre-tenien posar fi a l'enfrontament armata Irlanda del Nord entre el republica-nisme irlandès i l'Estat britànic. Reco-llien, entre altres qüestions, el dret d'au-todeterminació del Nord, una amnis-tia per als presoners polítics i la pre-sència als òrgans autònoms de membresde les dues comunitats enfrontades.

L'opció majoritària en el movimentrepublicà era clara. Davant la impossi-bilitat d'una victòria militar, s'optavaper assegurar el dret d'autodetermina-ció i aprofitar una previsible majoriademogràfica per guanyar un referèn-dum de reunificació. Tot aquest esce-nari havia de ser facilitat per un climade confiança entre amplis sectors dellleialisme a través de la gestió conjun-ta de moltes àrees de l'autogovern.

Les primeres fases del procés, mal-grat els entrebancs puntuals de l'atemp-tat d'Omagh i la tensió generada per lesmarxes orangistes, suposà una eclosióelectoral del Sinn Féin. El movimentrepublicà va assolir l'hegemonia entreels partidaris de la reunificació, escom-brant el reformisme del SDLP. Paral·lela-ment, el Sinn Féin feia avanços electo-rals i organitzatius molt importants ala República d'Irlanda. Aquesta fase s'es-tengué fins al procés de desarmamentde l'IRA el 2005.

Una dècada després, però, les ombress'estenen sobre el moviment republicà.L'abocament d'esforços en el governautònom ha suposat una certa desmo-bilització de la base social feniana, men-tre les perspectives de canvi immediatsemblen estancades. Paral·lelament, lapresència del Sinn Féin al govern autò-nom ha obligat el moviment republicàa acceptar a contracor la reconversióde la policia autònoma. En la visió demolts republicans, hi ha el perill queaquest acomodament s'estengui al llargdel temps i que l'autonomia acabi essentpercebuda com el millor escenari pos-sible per a l'Ulster, mentre s'ajorna sinedie la reunificació amb Irlanda.

Aquest desinflament del sector majo-

Els Provisionals representen des de 1969 elsector majoritari del moviment republicà.Laseva estratègia actual passa per aprofitar lesescletxes ofertes pel procés de pau per tal deculminar els objectius del moviment repu-blicà.

IRA Provisional El 1969, un sector molt important del'IRA s'escindeix davant la inoperabi-litat de la direcció per a fer front alsatacs unionistes contra barris protes-tants. Prenen el nom de Provisionals,però en poc temps assoleixen l'hege-monia dins el moviment republicà iinicien una estratègia militarista d'en-frontament amb l'estat britànic, queculminarà en taules amb la signaturade l'Acord de Divendres Sant.

Sinn Féin ProvisionalAl llarg dels anys 60 el Sinn Féin ini-cia una estratègia de foment dels movi-ments socials. La violència desferma-da al Nord entre 1968 i 1969 va deixaraquesta estratègia en fals i va fer quebona part de la militància republica-na abrogués per la recuperació de l'es-tratègia militar. Al llarg de 30 anys elSinn Féin secundà l'estratègia de l'I-RA, i prengué novament protagonis-me polític amb la gestació del procésde pau, fet que l'ha conduït a formar

part del govern autònom i a ser la sego-na força electoral d'Irlanda del Nord.

El republicanisme més tradicional és repre-sentat pel Sinn Féin Republicà i l'IRA de Con-tinuïtat,que representen el sector més fidelals postulats tradicionals del moviment.

Sinn Féin RepublicàEl 1986, una Assemblea Nacional delSinn Féin decideix acabar amb la polí-tica abstencionista al parlament de laRepública d'Irlanda. No ocupar elsescons obtinguts era la principal mos-tra de no reconeixement de les insti-tucions nascudes als anys 20, tant a laGran Bretanya com a Irlanda. En elprocés de debat posterior a les vaguesde fam dels presos irlandesos de prin-cipi dels 80 es van començar a valorarles possibilitats que obria la interven-ció política a nivell institucional, peròun sector del Sinn Féin va considerarque l'abandonament de l'abstencionis-me era una traïció als principis i vanfundar el Sinn Féin Republicà.

IRA de ContinuïtatL'IRA de Continuïtat s'alinea políti-cament amb les posicions del SinnFéin Republicà. Malgrat ser fundatel 1986, no operà públicament finsel 1994, quan l'IRA Provisional decre-

tà una treva per negociar amb elgovern de John Major.

Els dissidents dels Provisionals contraris alprocés de pau iniciat el 1998 es van agruparen l'IRA Autèntic i el Moviment per la Sobi-rania dels 32 Comtats.

IRA AutènticA la tardor de 1997, en plena prepara-ció dels Acords de Divendres Sant, unsector de l'executiva de l'IRA s'escin-deix en desacord amb l'estratègia depau. L'IRA Autèntic saltà a primeralínia informativa amb l'atemptat queel 15 d'agost de 1998 costà la vida a 29civils a Omagh. Davant l'ampli rebuigsuscitat per aquella acció, l'IRA Autèn-tic decreta una alto el foc unilateral,que observarà fins l'any 2000, en quèportà a terme una campanya d'atemp-tats en territori britànic, com el bom-bardeig de la seu central de la intel·ligèn-cia britànica a Londres o de la seu dela BBC. Paral·lelament ha mantingutdiverses campanyes armades a Irlan-da del Nord.

Moviment per a la sobiraniadels 32 comtats Paral·lelament a la creació de l'IRAAutèntic, militants del Sinn Féin dis-conformes amb l'estratègia de pau fun-

den la tardor de 1997 el 32CSM, que hapromogut campanyes d'agitació con-tra les institucions i personalitats deri-vades de l'entramat institucional sor-git amb els Acords de Divendres Sant.

El republicanisme més marxista és represen-tat per l'IRSP i l'INLA.

IRSPD'una facció del Sinn Féin Oficial neixel 1974 l'Irish Republican Socialist Party,que pretendrà representar la facciómés marxista del moviment republi-cà. Malgrat ser una facció minoritàriadins el moviment republicà, desenvo-luparà al llarg dels anys una estructu-ra de moviment propi per diferenciar-se del Sinn Féin.

INLAParal·lelament a la fundació de l'IRSP,es crea l'INLA com a braç armat delrepublicanisme socialista. Al llarg de30 anys desenvoluparà una estratè-gia d'enfrontament contra els brità-nics paral·lela a la de l'IRA Provisio-nal, però no acceptarà el procés depau. Malgrat l'oposició al procés depau, observa un alto el foc unilateralen considerar que l'actual momentrequereix posar l'accent en la mobi-lització social i política.

Qui és qui dins el moviment republicà

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 CULTURA13

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

El proper divendres 27 de marçs'iniciarà a Barcelona un semi-nari sota el títol "Història, His-toriadors i Marxisme al segleXX". L'objectiu declarat pels

organitzadors és oferir als estudiants unapanoràmica del desenvolupament de lateoria marxista en el camp de la història itambé de la reflexió marxista sobre la his-tòria en aquest període.El curs comptarà ambdos crèdits de lliureelecció de la Universi-tat de Barcelona per laFacultat de Filosofia(Departament d'Histò-ria de la Filosofia, Estè-tica i Filosofia de laCultura). Els universi-taris de la UniversitatAutònoma de Barcelonai la Universitat PompeuFabra, però, podranobtenir un certificatd'assistència. A més, elseminari restarà obertal públic en general.

El programa prometque els ponents convi-dats analitzaran el pen-sament d'algunes de lesfigures més prestigioses de la historiogra-fia marxista: el mateix Marx (que no vaviure el segle XX, però té passi VIP),Edward P. Thompson, Eric J. Hobsbawm,

Pierre Vilar i Gordon Chil-de entre d'altres. Però elseminari no se centraràtan sols en l'anàlisi de lahistoriografia marxistapròpiament dita. Tambétractarà sobre autors quehan destacat per les sevesreflexions sobre la històriades d'una òptica marxista(el que s'anomenaria filo-

sofia de lahistòria):GyörgyLu-kács, Wal-ter Benja-min,AntonioGramsci,SigfriedKracauer,etc. Final-ment, unterceraspecteque pretèncobrir el seminari aplegaalguns temes significa-tius relacionats amb lahistoriografia marxistadel segle XX: historiadorsmarxistes de la Revolució

Francesa, la introducciódel marxisme a la historiografia catalanadels anys 60 i 70 i el debat sobre transiciódel feudalisme al capitalisme.

L'organització de tot plegat corre a

càrrec de l'ACIM (Associació Catalana d'In-vestigacions Marxistes, una organitzacióvinculada a la Fundación de Investigacio-nes Marxistas (FIM) que pretén"promoure,en l'àmbit de Catalunya (es refereixen alPrincipat), el coneixement i la difusió dela contribució del marxisme a les ciènciessocials, al pensament i a l'acció de latransformació social del passat i present.Participar, des de la recerca, el debat i lespropostes, en la batalla d'idees per a la

“L'objectiu és oferir als estudiants una

panoràmica del desenvolupament

de la teoria marxista enel camp de la història”

Redacció VALÈNCIA

La quarta edició de La Gira, elFestival Itinerant de Música enValencià, ja ha donat el tret d'ei-xida. Va ser el passat dimarts 17de març, en plenes festes falle-

res, quan Escola Valenciana va encetaruna primavera de música en valencià ambel concert ofert a Burjassot (l'Horta) perAspencat, Orxata SoundSystem i La Gossa Sorda.Centenars de personesvan gaudir de l'especta-cle musical i van ser tes-timonis de la presenta-ció de Reviscola, l'enti-tat juvenil d'EscolaValenciana que naixamb l'objectiu de difon-dre les propostes de nor-malització lingüística ide fomentar la partici-pació activa del joventen temes claus de lasocietat valenciana.

La Gira 2009 destacapels seus números: tren-ta concerts en qüestió detres mesos i quaranta grups de tots elsestils que hi participaran. Cada any, l'en-titat lingüística supera les xifres ienguany no és per menys. Al darrere del'organització de cada concert, hi ha les

tres de Torrent, Ontinyent, Ondara, SantMateu, Sant Vicent, La Pobla de Farnals,Cocentaina i Catarroja.

El grups presents a la Gira 2009 són: AlTall, Malagäna SKA, Aspencat, Sva-Ters,Rapsodes, The Skafeinats, Pellikana, KaveKanem, 121 dB, Orxata Sound System, Ska-lissai, Desgavell, Skapolits, Enderrocks,Mugroman, Pau Alabajos, INsemiNACIÓ,Gatxull, Ambaparà, Oprimits, ArthurCaravan, Eina, Assekes, At Versaris, Alu-minosis, Jezie, El Nota, Escac al Rei iBatà(a falta de confirmar els grups de la

ombres invisibles d'un muntde gent que cada cap de set-mana fa possible acostar elsgrups de casa nostra a totesles comarques del nostre país.L'ACCENT és, un any més,mitjà col·laborador junt ambaltres capçaleres dels PaïsosCatalans.

AArrrreeuu ddee llaaggeeooggrraaffiiaaEls itinera-ris 2009són: Burjas-sot, LaPobla deFarnals,Castelló,Llutxent,Barcelona,Calp, Alcàsser, València,Polop de La Marina, L'Al-cora, Cocentaina, Dai-mús, Teulada, Sa Pobla,Picassent, Gaianes, Ala-cant, Les Borges Blan-ques i Benlloch.

Una de les novetats ésel circuit de música en valencià als cen-tres educatius, que formarà part del Cir-cuit So de Sons organitzat pel Col·lectiu deMúsics i Cantants en Valencià OvidiMontllor. Es tracta de vuit concerts a cen-

EEnn mmaarrxxaa LLaa GGiirraa 22000099EEssccoollaa VVaalleenncciiaannaa pprrooggrraammaa ttrreennttaa ccoonncceerrttss eenn qquuaattrree mmeessooss ppeerr aa llaa pprroommoocciióó ddee llaa mmúússiiccaa eenn vvaalleenncciiàà

“La Gira pretén difondre propostes de

normalització lingüística i fomentar

la participació deljovent en temes claus

de la societat”

cloenda). No cal oblidar que Escola Valenciana

celebra a la primavera, des de fa 24 anys,les Trobades d'Escoles en Valencià, l'esde-veniment educatiu i social més nombrósexistent a dia d'avui al País Valencià. LaGira, des de fa quatre anys, completa laprogramació d'aquestes trobades i posabanda sonora a l'educació pública i dequalitat.

MÉS INFO:WWW.ESCOLAVALENCIANA.COM

construcció d'alter-natives viables cap ala superació de l'or-dre social capitalis-ta"). Juntament ambl'ACIM, la paterni-tat de la iniciativacorrespon al Grupde Recerca d'Estudisd'Història Social iCultural de la UAB ial Departamentd'Història de la Filo-sofia Estètica i Filo-sofia de la Culturade la UB.

La sessió inaugu-ral del 27 de marçtindrà lloc al Palaude la Virreina (Ram-bla 99, 4t, Barcelo-na) mentre que laseu de la resta desessions serà a lasala 412 de la Facul-

tat de Filosofia de laUB (carrer Montalegre 6, 4t, Barcelona) iel seminari es desenvoluparà des d'aques-ta data fins al 30 d'abril, amb la coordina-ció de José Luís Martín Ramos, MiguelCandel, Giaime Pala i Alejandro Andreas-si. Entre els ponents hi podrem trobaracadèmics de llarga trajectòria com JosepFontana (UPF), Miguel Candel (UB) i d'al-tres més joves com Manel López (UPF),redactor d'aquest periòdic a la secció d'in-ternacional.

RReeppààss ddee mmaarrxxiissmmee ii dd’’hhiissttòòrriiaa eenn uunn ccuurrss aa BBaarrcceelloonnaa

L’ACCENT 150DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 200914 CULTURA

Aquil·les Rubio ALACANT

AAllaaccaanntt.. LL''iinniiccii ddee llaa ffii

El 30 de març de 1939 és unadata inesborrable per a milersde persones. Concretament, pera les 25.000 que, mortes defred, famolenques i amb la por

al cos esperaven al port d'Alacant. Dosdies abans, el general Casado havia ren-dit Madrid a l'exèrcit franquista, i llar-gues columnes derefugiats arribaven aAlacant en busca dela darrera esperança:una nau que els con-duïra a l'exili. ElMarítima, i desprésl'Stanbrook, van serels darrers; el vaixellde càrrega s'emporta-va el 28 de març elsúltims 3.028 refu-giats cap al port d'O-ran. Dos dies deneguit, de pors i defalses il·lusions- lesque van alimentarels comandants ita-lians de la ColumnaLittorio, que van prometre no entrar alport fins que el darrer refugiat hagueraaconseguit marxar. Un no res, ja que elsúnics vaixells que entraren al port forenels franquistes.

Així, mentre les tropes italianesentraven, el 30 de març, pel centre de laciutat, la desfilada de la victòria es con-vertia en l'inici de la tragèdia per amilers de persones. Al port es visquerenescenes terribles; milers de persones des-fent-se de les seues identificacions, famí-lies atemorides per la probable separació,i suïcidis entre aquells que evitaven cau-re en mans dels feixistes. O no: "jo no elsestalvie cap crim. Si em volen mort,

m'hauran de matar",és el testimoni d'undels refugiats al port.

Des dels molls, elsmilers de refugiatsforen conduïts aimprovisats camps deconcentració: els cas-tells de Santa Bàrbarai Sant Ferran, la Plaçade Bous, el cine Ideal,i el Camp dels Ame-tlers. D'aquest darreres narren les escenesmés dramàtiques. Enuna franja de 3 quilò-metres de llarg per

300 metres d'ample,situada a l'entrada nord de la ciutat, ales faldes de la Serra Grossa, es vanamuntegar segons diverses fonts fins a40.000 persones. En poques hores el men-jar s'acabà; diversos testimonis donen

compte que elsegüent pasfou devorarels brots iles fullesdels cente-nars d'ame-tlers quedonavennom alparatge. Niun bri d'her-ba en deixa-ren. Llar-gues cuesper a acon-seguir unpoc d'aiguade la font dela Goteta. Ila solidari-

tat del veïnat del barri obrer, barriadasituada just enfront del camp, que intro-duïa entre els filferros del camp alimentsals presoners. I la mort: en els cinc o sisdies que estigué actiu el Camp dels Ame-tlers, les visites nocturnes dels falangis-tes per a carregar les sacas eren habi-tuals. La justícia del vencedor.

Del Camp dels Ametlers, la major partdels presoners foren conduïts a un noucamp de concentració, el d'Albatera. Finsa 72 camps de concentració i batallonsdisciplinaris creà el General Franco, 12dels quals estaven situats al sud del PaísValencià. El camp d'Albatera fou el mésgran i el més extens en el temps. Hui,només una caseta i el silenci dels bancalsdonen testimoni del pas de milers derepublicans reprimits.

VVaallèènncciiaa,, CCaapp ii CCaassaall......ddee llaa mmoorrtt

La repressió franquista a Valèn-cia no es diferencià excessiva-ment de la viscuda a Alacant.Fou, si cap,més inten-

sa i sanguinària. Lesrigoroses investiga-cions del Fòrum perla Memòria així hoconsignen; entre el31 de març de 1939 iel 31 de desembre de1945 foren assassina-des vora 23.000 per-sones per la seuacondició republica-na. L'anàlisi dels Lli-bres de Registre deSoterraments delCementeri Generalde València detectacom es disfressen les pallisses, tortures,execucions i penjaments com a xoc trau-

màtic, pèrdua de massa encefàlica, asfi-xia per suspensió o hematocefàlia: Aixímateix, la principal causa de mort en lespresons de València no és altra que l'asis-tòlia, nom tècnic de l'aturada cardíaca,motiu pel qual se soterren en un mateixdia desenes de persones, la major partd'elles joves i fins i tot famílies senceresamb xiquets. També les mortes per desnu-trició són considerades víctimes del fran-quisme pel Fòrum per la Memòria, ja quela fam causa de la seua mort també va serprovocada per la dictadura feixista.

LLaa mmeemmòòrriiaa ddeellss vveenncceeddoorrss

Si la justícia dels vencedors, delsfeixistes, va ser la pau delscementeris, la memòria delsvencedors ha estat el silenci,quan no la negació. L'Ajunta-

ment d'Alacant, governat pel Partit Popu-lar, s'oposa tenaçment a la instal·laciód'un monument a unes parcel·les de titu-laritat municipal on es va instal·lar elCamps dels Ametlers. Des de l'Alcaldia

també es nega la retira-da dels títols honorí-fics que Franco posse-eix. Per la seua banda,són ben conegudes lesintencions de l'Ajunta-ment de València,també governat pel PP,de destruir les FossesComunes del Cemente-ri General de Valènciaon estan soterradesmilers d'assassinatspel franquisme. I ésque, a l'igual queintentaren els nazisdestruint tot vestigi

dels camps d'extermini,els botxins sempre intenten amagar elsseus crims.

“Si la justícia dels vencedors,dels feixistes,va

ser la pau dels cementeris, laseua memòria ha estat

el silenci,quan no la negació”

"En el puerto: Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados,sin afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mosdiéndose,hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides,hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de Espa-ña, los únicos que, de verdad, se han alzado, sin nada, con susmanos, contra el fascismo, contra los militares, contra los pode-rosos, por la sola justicia; cada uno a su modo, a su manera, comohan podido, sin que les importara su comodidad, su familia, sudinero. Estos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados,heridos, soñolientos, medio muertos, esperanzados todavía enescapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso.Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvi-des".

Max Aub: El Campo de los Almendros

3300 ddee mmaarrçç ddee 11993399.. AA 7700 aannyyss ddee llaa vviiccttòòrriiaa

ffeeiixxiissttaa

MONOGRÀFIC

“Columnes de refugiats arribaven a Alacant

en busca de la darreraesperança: una nau que

els conduïra a l'exili”

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 CULTURA 15

Pau Tobar VALÈNCIA

Potser darrerament heu observatuna mirada rebel entre la cana-lla de casa? Si o no? Un servidorva detectar el problema fa poctemps i es posà a escodrinyar.

Aviat me n'adoní que la situació era mésgreu del que pensava: tot el poder adulttrontollava. Després de mesos d'investiga-cions secretes vaig descobrir en una lli-breria per a infants del centre de Valènciala raó d'aquest complot: el Gran recull dementides il·lustrades.

Es tracta d'un plec secret al qual jo maino hauria d'haver tingut accés. Nomésobrir-lo trobem l'avís: "La gent gran a mésde ser alta i forta i peluda és mentidera.S'han fet estudis per esbrinar perquè éstan mentidera, la gent gran. Uns assegu-ren que diuen mentides als xiquets i a lesxiquetes per tal d'educar-los millor, i unsaltres que ho fan per no haver d'educar-los millor... però, sabeu la veritat? Laveritat és que la gent gran diu mentidesals infants perquè no ho poden evitar i amés, els agrada moltíssim. Per això és tan

important que llegiu aquest llibre ambmolta atenció. Hi trobareu moltes de lesmentides que ells, els majors, us diuen ique mai no heu de creure". Les cames emtremolaven, se'ns ha acabat el xollo?

La culpable d'aquest enrenou és unabruixa d'origen valencià i roja com unamagrana. Es fa dir Aitana Carrasco Inglési utilitza el dibuix i el conte per tal d'enci-sar als menuts. És el seu segon treball ensolitari després de Ramona la Mona, unrelat il·lustrat premiat al IX Concurso deÀlbum Ilustrado A la Orilla del Viento -undels guardons més importants de la litera-tura llatinoamericana infantil.

Al Gran recull de mentides il·lustrades,els dibuixos de Carrasco tenen la virtut demesclar fantasia i realitat. Figures gracio-ses i rostres desencaixats, expressionsreals que ens porten un somriure tot ambun entorn de difícil perspectiva i que ens

duu entre el passat i el present. I recor-dem quan érem xiquets i sentíem lesmateixes mentidetes que avui contem alsque no fan metre i mig: "si et portes mala-ment vindrà l'home del sac", "et vaig tro-bar davall d'un pont" "la pluja és el pipídels àngels" o "si menges molta aigua etcreixen granotes a la panxa". No fa riuretat? Si mai la mainada vos ha dit que nous creu i que si continueu dient-li menti-des vos "creixerà el nas com a Pinotxo"mireu davall del matalàs o dalt de l'arma-ri, potser trobareu una sorpresa en formad'àlbum il·lustrat.

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa

TTííttooll:: Gran recull de mentides il·lustrades AAuuttoorraa:: Aitana Carrasco Inglés EEddiittoorriiaall:: Tàndem (València) AAnnyy:: 2007

WWW.TDK.CAT

Roger Sànchez BARCELONA

Misteris de la llengua. En quinfet es basa la saviesa popularper lligar una hortalissa únicacom la carxofa amb la comodi-tat de jeure en un bon sofà?

Potser té a veure en la manera majestuosa queté de reposar sobre les fulles de la carxofera?O en la manera d'obrir-se que té aquesta florde flors, brotant de les bràctees (capes queenvolten el cor) una font de colors violacis iblavosos?

Per l'aspecte que té, no serà: prové de lafamília dels cards. Quan madura es tornapunxeguda. Ho podem comprovar quan a laverduleria ens intenten endossar carxofesprehistòriques, farcides amb més pèl quecarn. Per cuinar-la hem d'esmerçar-nos, jaque les fulles exteriors són excessivamentfibroses ("tens més 'desperdici' que una carxo-fa", diuen els valencians). El mateix nom àrabd'on prové, hurxufa, no resulta tampoc con-fortable: espina de terra. I el seu gust, omillor dit, les sensacions que provoca (pos-tgust, n'anomenen), incomoda més d'un, jaque fa difícil el seu maridatge, sobretot ambel vi.

Ara bé, tot i aquestes característiques enstrobem davant tota una delícia de vegetal. Iamb mil adaptacions culinàries. Se'n pot fer

conserva, pot menjar-se solaa la brasa o amb vinagreta,bullida o ofegada amb altresvegetals, farcida, arrebossa-da com a guarnició, en trui-ta, acompanyant peixos icarns, complementantarrossos, pastes i amanides.A Mallorca l'arriben a cui-nar a foc lent amb suc detaronja, pebre negre i pebrevermell. Fins i tot a Sicíliaen fan un licor, el Cynar,que es consumeix com a ape-ritiu. A més, es tracta delprototip d'hortalissa sana:neteja el fetge, redueix elcolesterol dolent, és diürè-tic, té efectes laxants, contésucres tolerats pels diabètics,porta poca sal… Repel·lent, no? Amb raó pro-tagonitza una de les dietes d'aprimament mésfamoses entre els addictes als règims. Nohagués cregut mai que escarxofar-se seria unaactivitat tant saludable. De banda deixaremles seves propietats afrodisíaques (hi va haveruna època en què fou la verdura més demana-da pels monarques europeus), una altre mis-teri d'un "vegetal tant misteriós com metafí-sic", com deia Manuel Vázquez Montalbán.

Ja fa més de 2.000 anys de se'n mengen, i

fou al nord d'Àfrica on començaren a conrear-la per deglutir-la. D'allí passà a tota l'àreamediterrània, on actualment es concentra el80% de la producció mundial. I el nostre, unpaís abocat al mar, reuneix unes condicionsforça òptimes: temperatures suaus, bona inso-lació i un ruixat mensual.

De fama reconeguda són les carxofes deBenicarló, d'Amposta, del Prat o de Sant Boi,amb les seves corresponents carxofades popu-lars quan n'és temporada. Destaquen també

les carxofes morades del Rosselló, l'Empordà iel Pla de l'Estany. I més enllà d'aplicacionsculinàries, la carxofa protagonitza mostres decultura tradicional, com el Cant de la Carxofad'Alaquàs o Silla o balls populars a Algemesí oAlcúdia. Dels seus úsos a la cuina en tenimconstància escrita en un manual del segleXVIII, Avisos, y instrucciones per lo princi-piant cuyner, atribuït a Josep Orri, pare fran-ciscà, tot i que la primera menció escrita la faJoanot Martorell a Tirant lo blanc dos seglesabans.

LLaa rreecceeppttaa.. FFaavveess,, ppèèssoollss ii ccaarrxxooffeess ooffeeggaaddeessUn plat ideal per donar sabor a l'esclat prima-veral. Aplicarem l'ofegat, una tècnica forçagenuïna que fa que el producte s'estovi en poclíquid i en un recipient tapat a causa delvapor i la humitat que desprèn. Escaldem lescarxofes, sense fulles i amb els cors tallats engrills gruixuts, cinc minuts en aigua calenta.Si voleu fer la versió carnívora, fregiu unatalls de cansalada en oli fins que sigui rossa ila reservem. En el mateix oli sofregim unaceba picolada i també all laminat. Afegim acontinuació els vegetals, un manat d'herbes(farigola, llorer, orenga, canyella i menta fres-ca, per exemple), la cansalada i un raig d'ai-guardent o anís, tot plegat amb una mica d'ai-gua, sal i pebre. Tapem la cassola i ho coem afoc lent. Sacsegem de tant en tant (evitemremenar-ho, ja que els vegetals es poden des-fer) fins que tot estigui al punt. Si la voleuvegetariana, del tot recomanable si els vege-tals són frescos, estalvieu-vos la cansalada.

**TTeerrrraa dd''EEssccuuddeellllaa,, SSaannttss

EEll rraaccóó ddeell ccoocc

EEssccaarrxxooffaa''tt

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 24 de març al 6d’abril de 2009

AAggeennddaa>> El dimecres 25 hi ha una manifestació a laplaça Catalunya de Barcelona (19h) en solidari-tat amb les treballadores de la clínica avortistadel carrer Viladomat i contra la contracampan-ya que presenta el mateix dia la Conferènciaepiscopal espanyola.

>> El dijous 26 de març i ha vaga general a l'en-senyament superior convocada pel SEPC arreudels Països Catalans, per denunciar les agres-sions policials als estudiants de Barcelona i alsestudiants de les Illes Balears.

>> El divendres 27 de març hi haurà una xerra-da sobre la crisi i les seves conseqüències ambel company Karim de Vilanova i la Geltrú, a l'A-teneu d'Aldaia a les 20h. Després sopar popular.Organitza: Assemblea de Joves de l'Horta Sud,l'Aixada - CAJEI (amb la col·laboració de l'Ate-neu d'Aldaia, la COS, Endavant, Maulets, SEPC,etc.). també hi haurà una xerrada sobre la cri-si i les seves conseqüències a l'Ateneu Popularla Forca de Carcaixent a càrrec d'un militant dela COS. Organitza l'Ateneu Popular la Forca iEndavant.

>> El dissabte 28 de març hi ha mobilitzacionscontra la crisi arreu del país: a Barcelona, "Orga-nitza't pels teus drets, Contra la crisi", la mani-festació eixirà a les 17h30 a la Plaça Universitat;a Alacant, "La crisi, que la paguen els rics: Assen-yalem els culpables", a les 19h, des de la plaçade la Muntanyeta; i a València a les 18h, des dela Plaça de Sant Agustí de València, "Marxa peltreball i pels drets socials...". A València, tam-bé, hi haurà una xerrada del company Karim isopar popular solidari a les 20h a l'Ateneu Popu-lar.

“‘La gent gran a més de ser alta i forta

i peluda és mentidera’.Ho explica una bruixa

d'origen valencià i roja com una magrana”

LL''eennccaanntteerrii dd''AAiittaannaa

L’ACCENT 150DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 200916 CONTRAPORTADA

JOAN ESCRIVÀ VALÈNCIA

Pujar a una taula sobre rodes cadacop ho fa més gent...Ha evolucionat com tot: moltesvariants, maneres de patinar i estils,fer rampa o carrer o simplementportar-ho com estil de vida, i bé,està en auge... L'skate està en crei-xement, el que passa és que ha evo-lucionat d'un principi on l'skate eraun moviment alternatiu marginali de gent que no es podia permetrecoses més cares, perquè l'skate ésdel més barat que hi ha com a esportde risc i adrenalínic, ara inclús ésmés barat.

És una moda, un esport, la vostravida?Estem en el mateix, depèn de comho enfoque cadascú. Està clar quealgú que porta molt de temps doncsestà enganxat a l'esport i a l'adre-nalina, però igualment els tres supò-sits són vàlids. Tant algú que ho faper tots aquests motius, és a dir perdesfogar-se, com per marcar un estilde vida, per fer esport, etc., comgent que simplement ho fa per uno altre motiu. Igual un es pren l's-kate com estil de vida que et trobesalgú que utilitza el patí per asseu-re's.

Heu rebut multes que considereuinjustes o injustificades?Moltes. Sobretot la gent jove perquèn'abusen, dels adults no tant per quesaben que poden defensar-se.

Però l'abús i la provocació és evi-dent, per exemple a un amic el mul-taren simplement per estar assegut

damunt del patí a la plaça de la Ver-ge de València. Som considerats com"gamberros" o "destrossa espaisurbans" i se'ns tracta com això, coma delinqüents.

Abans era més freqüent que direc-tament et confiscaren l'skate ambl'argument de fer malbé els llocspúblics, privats o el que fóra.

Ara just han abolit la llei de cir-culació que no ens permetia ni cir-cular en bici, patí, i l'han abolit peròper l'skate justetament no ho hanfet.

Passa el mateixa altres països?No conec leslleis d'altres paï-sos, però si quehe patinat peraltres païsosd'Europa i sem-pre ha sigutprou diferent,no et miren comdelinqüentscom passa ací,estem molt enda-rrerits en aquest aspecte i en moltsmés en general respecte a la restad'Europa.

Però hi ha altres països on cadaparc té el seu "skate park", les seuesrampes etc, on l'skate no és perse-guit.

Quina idea teniu de l'espai urbà(ha d'estar planificat?, és lliureper tothom?, advoqueu pel tren-cament de l'estructura imposada)?Segons la nova llei només es pot pati-nar en llocs adequats, però com

aquests són inexistents i si existei-xen són insuficients i s'han de com-partir amb diversos esports, gent,etc on se fa impossible patinar o elque siga doncs acabes buscant nousllocs, d'amagades, ja que sovint enstrobem amb la repressió.

Quin model de ciutat proposeu ous agradaria?Una ciutat sense agents de la llei,això el primer, sense policia i gen-tola d'aquesta que sobra que et moles-ta dia a dia.

No com a modeldoncs per exempleciutats-skate a nivellmundial molt cone-gudes per tindre unmobiliari urbà commoltes baranes perexemple per poder fertrucs, ciutats skateque han seguit l'evo-lució de la gent queen els anys 90 patina-ven i ara hi ha qui sónarquitectes o funcio-

naris públics i estancomençant a vore açò com un atrac-tiu turístic, i es creen ciutats-skatecom per exemple Barcelona on vagent fins i tot en busos per patinar,o ciutats que apareixen en video-jocs famosos i vídeos d'skate comBilbao, Barcelona, i últimamentValència amb la nova rampa s'estàapropant també a ser, si no fóra perles restriccions legals i les prohibi-cions, ciutat turística skater.

Seria beneficiós en el sentit en quèara comencen a mirar-nos i tractar-nos d'una altra manera, tenen por...

AAnnttiiccoorrrruuppcciióóeenncceerrccllaa UUnniióóMMaalllloorrqquuiinnaa

LLORENÇ BUADES PALMA

La fiscalia ha interposat una quere-lla per presumptes delictes relacio-nats amb la corrupció de funciona-ris públics contra Antoni Pascual(UM), vicepresident del Consell deMallorca, i responsable de l'àrea deCarreteres des de 1999 fins ara que,en qualitat de conseller d'Obres Públi-ques disposa d'un pressupost de 82milions d'euros. També, GonzaloAguiar, director insular de Carrete-res del Consell de Mallorca en la legis-latura actual i passada, ha estat detin-gut per la Policia Judicial en relacióa l'"Operació Peatge". El màxim res-ponsable de la carretera de Manacorpresumptament hauria reformat unacasa a Ariany en sòl rústic i a càrrecde l'erari públic.

D'altra banda, de la denúncia d'unempresari amb terrenys expropiatsper l'obra executada per UTE desdo-blament C-715, s'ha actuat contra unasuposada trama de corrupció rela-cionada amb la reforma de la carre-tera de Palma a Manacor, que ambun cost de 140 milions d'euros, va serimpulsada per l'anterior Consell deMallorca, governat per UM amb elsuport del PP. Després de set regis-tres en seus d'empreses, s'han detin-gut vuit persones. Entre els arres-tats destaca l'enginyer Francisco Ore-judo, alt càrrec del Consell Insularde Mallorca. També va ser arrestatun altre funcionari, Gabriel Mes-tre, que suposadament hauria fol-rat les parets de la seva casa ambpedres col·locades per picapedrersde l'autovia. Les imputacions es fanper suborn, prevaricació, falsedatdocumental i malversació de cabalspúblics.

Altres càrrecs vinculats a UMhan estat imputats en altres casos,com Dolça Mulet (UM), en el cas d'A-judes a ONG, fins que el jutge, amicpersonal de l'acusada, l'arxivà, o eldiputat Bartomeu Vicens pel cas SonOms, que malgrat la suspensió demilitància manté en vigor el pacte.Un altre membre del Consell, MiquelÀngel Flaquer, està imputat pel casCan Domenge.

Ja hi ha qui demana l'auditoriade l'Ajuntament d'Ariany del quePascual va ser batlle i en relació alseu patrimoni, perquè sense tenirun patrimoni previ important s'haenriquit i és soci o administradord'almenys mitja dotzena de socie-tats mercantils. Entre elles, té unaestació de servei amb una ordre dedemolició del Tribunal Suprem pertrobar-se en zona verda, que mai noha arribat a concretar-se.

PP i UM sospiten que les actua-cions de la fiscalia es deuen a la posi-ció favorable al Golf de Son Baco(Campos) dels sectors d'UM dirigitsper Miquel Nadal, imputat en el casSon Domenge, i per Antoni Pascual,que tendria el suport del PP. Peròno és casual el consens polític per-què no es demanin dimissions nieleccions anticipades. ERC nomésha demanat la dimissió d'Aguiar.Ni el PSOE ni el Bloc volen trencarla relació de forces. La resposta ésa Galícia.

LA REMATADA““NNeecceessssiitteemm aaddrreennaalliinnaa ii lllliibbeerrttaatt mmoommeennttàànniiaa””

Creieu que amb tota aquesta novavisió més globalitzada de l'skates'està perdent alguna essència?Sempre hi haurà old school, quanvam començar també hi havia gentper moda i gent old school. De xiquetatreia més al ser tot més "destroy".Ara està tot més controlat. Ara hiha més diversitat de gent i estils,i el que uneix és el necessitar méssensació adrenalínica i el senti-ment de desfogar-se o llibertatmomentània.

Skate i música?Doncs nosaltres quan començaremera l'ska, el punk, primeres okupesde València, i com tot, alternatiui marginal, i ara com trobem tan-ta diversitat de gent ha mutat alhip hop, trance o inclús les raves.Però bé, la diversitat no es pot vorecom un problema si no com unaevolució d'un esport i d'un estil devida.

I llocs recomanats?Depén de si t'agrada més "rampa"o "carrer", nosaltres que ens tro-bem més majors el carrer no enscrida massa, preferim rampa quesón sensacions més duradores, noés com el carrer on el que comptaés l'instant i es tracta de fer trucs,la rampa en canvi és velocitat, altu-ra, poder saltar més alt etc, ambles rampes i la música vas més a lateua, no penses tant en les histò-ries del carrer, estàs més tranquil,tot i que amb la massificació de lesrampes això ja és difícil.

Però la nova rampa de Valèncias'ha de dir que està molt bé.

Aquesta contraportada va dedicada almón del skateboard.Centenars de jovesdel nostre país inunden els espais deles grans ciutats amb les seues taulessobre rodes per practicar un esport quebascula entre el risc i l'equilibri. Sobrela seua evolució com a tendència enauge als Països Catalans i sobre els entre-bancs urbans i institucionals amb quès'hi troben, hem parlat amb un skatervalencià,Miquel,que en aquesta edicióde L'ACCENT farà de portaveu del movi-ment del skateboard.

Entrevista a Miquel,

skater de la ciutatde València

“Som consideratscom "gamberros" o"destrossa-espais

urbans" i se'ns tractacom això, com a

delinqüents”

ENTREVISTA

Malgrat la repressió i persecució, l’skatboarding ha guanyat molts adeptes als Països Catalans