TONI YUS PÀG. 2 // JOSEP CÒNSOLA PÀG. 2 // CARLOS TAIBO PÀG.10 // PEP GINER PÀG. 16

INTERNACIONAL

El Xacobeo i elDia de la Pàtriagallega

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

184DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

Concentració a València contral’expulsió de Noura Benrrabah La jove magribina va ser expulsada el 13 de juliolal Marroc després de passar 40 dies al CIE de Valèn-cia. La xica denuncià haver patit assetjamentsexual a una comissaria de la Policia Nacional d'O-riola i fou repatriada abans de poder comparèi-xer com a víctima al seu judici.

>> Països Catalans 4

Atac a la seu del col·lectiu Gadma de BinissalemEl passat 26 de juliol la seu del Grup d'Amics en Defen-sa del Medi Ambient (Gadma) va aparèixer amb laporta rebentada i l'interior totalment destrossat.Algú havia estat al local, a Binissalem, durant la mati-nada de diumenge a dilluns, i s'havia dedicat a des-truir violentament tota mena de documents i mate-rial històric de l'entitat.

>> Països Catalans 5

Setanta anys de la mort de TrotskiD'ençà de la seva mort, Trotski ha estat objecte de lesmentides i les difamacions del comunisme pro-soviè-tic -estalinista d'una banda, i d'una mitificació absur-da de sectors autoanomenats trotskistes. És necessarirecordar, setanta anys després, que Trotski fou un mili-tant revolucionari intatxable, decisiu en els momentsclau de 1905 i 1917 i la guerra civil posterior, i un delsmillors teòrics del marxisme de la seva època.

>> Cultura 11

SUMARI

L’amenaça del Quart Cinturó no dóna vacances

L’èxit de la Iniciativa Legislativa Popularcontra les corregudes de bous al Principatde Catalunya ha encés el debat sobre aques-ta tradició. Mentre les forces vives de l’Es-tat espanyol -incloent-hi les que residei-

xen als Països Catalans- n’han fet una bata-lla identitària, als Països Catalans conti-nua estenent-se la lluita en defensa delsanimals i contra el patiment gratuït a quèestan sotmesos en aquestes “festes”. Els

Països Catalans tenen un passat de tradi-ció taurina, però hui en dia són l’avant-guarda de la lluita contra aquesta pàcticaa tot l’Estat.

>>En profundiata 8, 9 i 12

Les crítiques als fastos de l'any Xacobeo centra-ren els eixos dels discursos polítics del Dia dela Pàtria gallega; l'Any Sant, en efecte, resultauna peça fonamental en la inclusió de Galiza enl'espai capitalista espanyol, amb una forta càrre-ga espanyolista i catòlica, i que configura unpaís al servei del turisme i dels interessos delgran capital.

>>Internacional 9

El període d'informació públicade l'Estudi Informatiu s'inicià elpassat 30 de juliol i finalitzarà elproper 2 de setembre. Amb aques-ta clàssica trampa el PSOE pre-tén posar la directa per fer delQuart Cinturó un dels temes estre-lla de la campanya electoral.Davant d'aquest fet, la Campan-ya Contra el Quart Cinturó (CCQC)ha demanat als 18 municipis afec-tats per les obres que pressioninal Ministeri de Foment per talque el termini d'al·legacions s'a-llargui fins el 4 d'octubre com amínim. A banda de limitar el perí-ode a l'agost, el Ministeri tambéha dificultat la consulta de lainformació.

>>Països Catalans 5

Ofensiva antitaurinaals Països Catalans

L’ACCENT 184DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201002 OPINIÓ

Capitalisme o economia demercat? TONI YUS LLEIDA

Com ja sabem, hi ha diversos modelseconòmics que al llarg de la històriahan anat canviat fins a formes mésevolucionades. Primer va començarl'economia de subsistència (tant enla fase prehistòrica de caçadors irecol·lectors com a la d'agricultors iramaders). Poc després del momenten què l'ésser humà es va convertiren sedentari, quan va aparèixer elconcepte de propietat, es va anar con-figurant un altre model basat en lapetita producció artesanal i gremial.Al temps d'arribar la revolució Indus-trial, la producció a gran escala es vaanar generalitzant i, amb l'aparicióde les societats mercantils i la Borsacom a eines d'especulació, es va cons-tituir el germen del que avui dia ano-menem "capitalisme".

En resposta a les deplorables con-dicions de vida de les classes popularsa les fàbriques, van aparèixer nousconceptes i teories basades en la idead'una societat més justa i humana onels diners no fossin la mesura de totesles coses: el socialisme, l'anarquisme,el comunisme, etc... que s'anaven com-plementant amb d'altres models ante-riors com les utopies del primer cris-tianisme i dels romàntics del Renai-xement (Tomàs Moro, Proudhon, etc...)i suposaven un estadi més avançat enla història econòmica.

Malgrat que amb la desaparició delsocialisme a gran part del món cap afinals del segle XX el capitalisme haviaquedat com a únic vencedor, es potdir que la història ha portat a queactualment només es pugui parlar dedos models econòmics: el capitalismei el socialisme, tot i que poden reves-tir diferents aspectes, modalitats imetodologies.

Amb l'actual crisi, el capitalisme,basat en l'acumulació de riqueses i enel control del mercat més que en lasatisfacció dels interessos generals,ha de buscar noves idees per tornar aser més "atractiu". És així com és capaçfins i tot defensar-se mitjançant lautilització d'eufemismes com "econo-mia de mercat" per suposadamentdiferenciar-se del que és en realitat.Fins i tot alguns defensors de l'econo-mia social han caigut en aquest parany.

En contra del que ens volen fercreure, el mercat no és cap entitatinvisible i sense personalitat que solu-ciona tots els problemes, sinó que estàcompost per grups de persones repre-sentants del capitalisme, que utilit-zen el mercat en un sentit desigual,en una via competitiva i no de reci-procitat. Per tant, capitalisme i eco-nomia de mercat és el mateix. El mer-cat està dominat per una sèrie de grupsde pressió que controlen (i alteren)els preus mitjançant maniobres espe-culatives, de manera que els dos con-ceptes queden solapats sota un de sol.

En contraposició, quan parlem del'economia socialista, ens referim al'economia planificada en funció deles necessitats, no del mercadeig i lacompetitivitat amb afany de lucre.

Per tal d'evitar confusions, cal anaramb compte amb els eufemismes.

PUNT DE MIRA

Danzad, danzad, malditos és la lliu-re traducció al castellà de lapel·lícula de Sydney Pollack TheyShoot Horses, Don't They? realit-zada al 1969, basada en una histò-ria durant la Gran Depressió, any1929 i següents. Ens mostrava unseguit de gent desesperada per man-ca de recursos que l'únic que els hiquedava era participar en intermi-nables concursos de ball per entre-tenir als que encara disposaven defeina o diners durant els qualsalmenys els hi donaven menjar defranc. Si deixaven de ballar tambés'acabava el menjar.

Avui en la Españeta, com diriaCarlos Rojas, una multitud ha ballatpels carrers celebrant, diuen, eltriomf de la selecció espanyola defutbol, han ballat els sense feinani recursos, els que senten "orgu-llo de ser españoles", els que nomésingressen 425 euros al mes provi-nents del fons per a pobres de solem-nitat que té funcionant el sacro-sant regne d'España.

A diferència de la pel·lícula dePollack han ballat també, reserva-dament, en grans mansions i hotelsde luxe els que s'han enriquit i con-tinuaran fent-ho sota el mantellprotector de la Federación Españo-la de Fútbol, de la FIFA, de les mul-tinacionals de vestuaris esportius,de les cadenes de televisió, delsagents de compra i venda de per-sones jugadores de pilota, etc.

I mentrestant la España, per fise sent "dominadora" d'alguna cosao d'algú després d'haver perdut eldomini directe (que no indirecte)de milions d'éssers d'altres lati-tuds.. Ha estat a través del "Depor-te", en majúscula, dels "deportis-tas" en minúscula, que parafrase-jant a Rafael Sánchez Ferlosio diud'ells que "renuncian literalmen-te a la felicidad corporal y sacrifi-can su cuerpo a la satisfacción emu-lativa de un agonismo lúdico, queal fin remite a la dominación".

Ben bé podem dir com a lapel·lícula: Danzad, danzad, maldi-

tos que mentre vosaltres no podeupagar la hipoteca del vostre pis iteniu feina per arribar a fi de mesels esportistes-soldats del regned'España s'embutxaquen cada und'ells 600.000 euros.

Com també podem dir Danzad,danzad, malditos súbdits de la coro-na mentre feu onejar parracs ambàligues imperials impregnades d'al-cohol per acontentar les calaveresque enterrades xiuxiuegen encara:"una, grande y libre".

Balleu mentre els soldats-dipu-tats estan a punt de trencar en miltrossos el sistema públicde pensions, mentre elssoldats-sindicalistes s'a-genollen davant els plans"anti-crisi".

Balleu i consumiu pa icirc al mateix temps queformeu part de l'especta-cle com si es tractés detitelles que feu riure alsque mouen els vostres fils.

Balleu, fins acabar sen-se alè..

Sortosament molts nohem ballat, hem après, uncop més, al carrer, que laidentificació dels explo-tats amb els explotadors"mediante el deporte" ésun negoci que dóna mésinterès que l'especulaciófinancera. També hem

après, un cop més, que pot xafartan una bota amb claus d'un fut-bolista com una bota militar,almenys la memòria ens traslladaa Argentina de 1978 on el triomf dela seva selecció futbolera i els critspatrioters van ofegar durant untemps els crits dels torturats.

Ací, darrere d'un sentimentnazional-patrioter català es preténdonar el missatge de que sense "juga-dors catalans" no hagués estat pos-sible el triomf de la selecció espan-yola. Davant d'això hauríem de con-testar que no hi ha jugadors cata-

lans, hi ha professionals multimi-lionaris adscrits a unes organitza-cions esportives radicades a Cata-lunya cridats a defensar "los colo-res de la patria" a canvi d'una subs-tanciosa recompensa econòmica.

Ara queda respondre a una pre-gunta: Com es diuen els que a can-vi de diners "lluiten" sota qualse-vol bandera?

*Josep Cònsola és membre de la Universitat Comunista

dels Països Catalans

Danzad, danzad, malditos

COL·LABORACIÓ JOSEP CÒNSOLA*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo::

Número 184 Tirada:4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

La tauromàquia m'és ben indiferent.Alhora, el relat sobre el patiment dela bèstia a la plaça -digueu-me bàr-bar- no em commou. Puc empatitzaramb part de l'argumentació dels unsi els altres. En casos com aquest, quanel dubte us aclapara, ABC és un bonpare confessor. Al seu editorial del28 de juliol deia que l'ekintza del Par-lament es derivava d'"una estratègiaque de forma interessada i sense pudorbarreja ecologisme i nacionalisme",l'objectiu de la qual és "uniformar lasocietat amb un ideari sedicentementprogressista". De la qual cosa deduei-xo que és una mesura molt lloable,ecologista, catalanista i progressis-ta. Però al PP no pensen el mateix:"La presidenta del PP català ha anun-ciat que durà al Senat i al Congrésdels Diputats la proposta per a decla-rar la festa dels toros d'interés cul-tural general, per a que sigui prote-gida en el conjunt d'Espanya i nopugui ser prohibida per una comu-nita autònoma.A Canàries, la festafou abolida a proposta d'un diputatdel PP, però Camacho no carrega con-tra la decisió d'aquesta comunitatperquè, ha dit, ‘allà no hi havia tra-dició’" (El Pais, 28 de juliol).

Es veu que el Congrés dels Dipu-tats és més competent que el Parla-ment de Catalunya per decidir si hiha tradició o no. Per què és d'això delque es tracta. Mentre a Espanya bra-

men perquè el Parlament de Catalun-ya ha entrat en una espiral identità-ria, des dels sectors espanyols noméses donen dos motius per a defensarles curses: que són tradicionals i quesón espanyoles. Molt il·lustrat, sí sen-yor! Amb aquest posicionament el PPde Catalunya ha aconseguit la fitamemorable de quedar a la dreta del'ABC, que reconeixia a l'esmentat edi-torial que "la qüestió no és, per tant,discutir si el Parlament català pot ono -que sí que pot- legislar sobre lafesta dels braus". Però la idea és quela "fiesta" "no pugui ser prohibida peruna comunita autònoma", és a dir, elPrincipat, per exemple. Però sí Canà-ries, perquè ho va proposar un del PPi per què allà no hi ha tradició. I quipot dir si hi ha tradició o no?: "Elsprotaurins han anunciat que porta-ran la prohibició al Tribunal Consti-tucional" (El Pais, 28 de juliol). És unaopció molt interessant. Ningú haviademostrat tanta capacitat de convo-catòria des de l'Assemblea de Cata-lunya. A més, seria com un partit detornada, car bona part del sector pro-taurí troba que en realitat això no ésmés que una petita venjança per l'Es-tatut: "La demanda abolicionista haprosperat fins al final per l'inequí-voc caràcter de símbol cultural espan-yol que té la lídia en l'imaginari col·lec-tiu" (Ignacio Camacho, "Es tracta dela llibertat", ABC).

És significatiu que donin per supo-sat que una cosa espanyola rep, peraquest sol motiu l'animadversió delscatalans. El que és intrigant és quemai no es preguntin el per què. Al 20minutos del 28 de juliol reincidienen el tema de la tradició: "La prime-ra corrida de toros a Catalunya datade 1387, durant el regnat de Joan I, ifou a Barcelona". I reforçava aques-ta línia argumentativa tot dient que:"Catalunya ha estat des del segle XIXterra de grans toreros (27 ha donaten total)". És curiós perquè o bé tantsols hi ha hagut 27 toreros en 200anys, la qual cosa voldria dir que hiha moltes més bailaores al Japó, perexemple, o bé només 27 dels toreroscatalans han estat "grans toreros".Qui ho ha determinat? Haurà de dic-taminar el TC sobre l'art de MarioCabré? Aprovarà l'estil de JoaquimBernadó? O es preguntarà, ja que éstant cert que "als 60, Catalunya comp-tava amb 10 places" (Entrevista a Sera-fín Marín, Expansión, 4 de març),per què han tancat quasi totes? Perquè els amants de la tauromàquiahan sortit de cop i volta de sota lespedres mentre la Monumental ambgràcies fa 15 curses anuals?

PD: Sembla mentida però aixòúltim ho he tret del Wall Street Jour-nal del 28 de juliol.

Tradicionalconstitucionalisme

A ningú no se li escapa que ens enfron-tem a un horitzó energètic molt deli-cat, en què coincideix per igual un acce-lerat procés d'esgotament de recursos-amb el conseqüent encariment d'a-quests últims- i una demanda generalconsolidada pel creixement de les ano-menades economies emergents. Ambprou feines sorprendrà que davant aitalescenari hagin proliferat els intents deperfilar solucions. Acollim-nos a un d'a-quests que -sembla- retrata el cercleviciós en què es troben immersos lamajoria dels dirigents polítics i il·lus-tra, en el seu cas també, la submissióque aquests mostren davant els inte-ressos de les poderoses empreses priva-des.

Fa uns dies, en una entrevista queconcedí a un canal de televisió, FelipeGonzález, l'expresident del Govern espan-yol, es referí a la qüestió que ens ocu-pa i identificà tres grans mesures que-cal entendre- caldria escometre simul-tàniament. Si la primera era el progres-siu desplegament d'energies renova-bles, la segona aconsellava diversificarles fonts de subministrament i la ter-cer suggeria reobrir, finalment, el debatrelatiu a l'energia nuclear.

No hi ha res a oposar, per lògica, aldesplegament d'energies renovables,en el benentès que aquestes no han deservir -com s'endevina en molts delsdiscursos oficials a l'ús- per preservarl'estil de vida depredador i malbarata-dor que s'ha imposat entre nosaltres.La pròpia lògica d'aquestes fonts d'e-nergia reclama una actitud, individuali col·lectiva, estretament vinculada ambla senzillesa i la sobrietat voluntària o,el que és el mateix, orgullosament allun-yada de les exigències del mercat i dela seva permanent i artificial creacióde necessitats.

Tampoc no hi ha res substanciós aoposar al suggeriment de que cal diver-sificar les fonts de subministrament, iaixò per molt que la proposta begui qua-si sempre de la política més convencio-nal. Subratllem al respecte que el sug-geriment de González pot ser interpre-tada en almenys dos sentits diferents.Mentre el primer apunta a que hem dediversificar les fonts d'energia, sense

més, el segon interpreta que hem deprocurar un ventall més ampli de pro-veïdors -empreses o Estats- a efectes deno contraure dependències abusivesamb cap d'ells. No està de més subrat-llar, això sí, que potser la millor mane-ra d'evitar aquestes dependències és laque passa per reduir, una vegada més,els sovint hilarants nivells de consumque tenim, perspectiva que -com deseguida em veuré obligat a subratllar-està dramàticament absent de les agen-des oficials.

Molt menys estimulant és la terce-ra de les propostes vessades per Gonzá-lez. Parlo, és clar, de la que es refereixa una energia, la nuclear, que em temoque és pa per avui i fam per a demà.Aquells que desitgen convertir aques-ta modalitat d'energia en la taula desalvació per a les nostres economiesassenyalen sovint que serà precís mul-tiplicar per tres el número de centralsatòmiques existents al planeta. Teninten compte que les estimacions con-clouen que avui tenim urani per a escas-sament mig segle, el càlcul sembla benfàcil: de verificar-se la multiplicacióreferida, ens quedaria urani per treslustres. Encara que no només es tractad'això: és sabut que, mentre els residusgenerats per les centrals configuren unregal dramàtic per les generacions avenir, la construcció d'aquelles és moltlesiva en termes de canvi climàtic, l'e-nergia que produeixen resulta semprecostosa i, per deixar-ho aquí, les condi-cions de seguretat deixen molt a desit-jar. Circumstàncies com les menciona-des aconsellen concloure que l'energianuclear no és aquesta còmoda i higiè-nica panacea que alguns, sovint inte-

ressadament, aprecien. Anem, malgrat tot, a allò principal

i identifiquem la major carència, moltsignificativa, que arrosseguen les decla-racions de Felipe González. És sorpre-nent que, quan l'expresident del Governespanyol assumeix la tasca de buscarrespostes a una crisi energètica que jaés una realitat palpable, oblida la prin-cipal: la que reclama reduccions nota-bles en els nostres nivells de producciói de consum i, més enllà de totes aques-tes, una reorganització de les nostressocietats sobre la base de principis dife-rents (entre ells la primacia de la vidasocial front a la lògica de la producti-vitat i de la competitivitat, la distribu-ció del treball, una renda bàsica de ciu-tadania, la necessària reducció de lesdimensions de moltes infraestructuresproductives, administratives i de trans-port, o, al cap i a la fi, la recuperaciód'allò local front a la bogeria de la glo-balització desbocada).

Si algú em pregunta per què FelipeGonzález -i amb ell tants altres- prefe-reix esquivar un horitzó tan raonablei realitzable com aquest, respondré sen-se marge per al dubte: perquè aquesthoritzó implica qüestionar la lògicasagrada del mercat i, amb ella, els inte-ressos de poderoses empreses obstina-des en conduir-nos cap a l'abisme. ¿Comés possible que, al mateix temps que esdiu apostar per la sostenibilitat es per-fili un programa d'ajudes públiques cri-dades a facilitar l'adquisició d'automò-bils privats, això és, la promoció d'aju-des d'un dels elements centrals que cer-tifiquen la insostenibilitat energèticai mediambiental de les nostres socie-tats? Que estem obligats a introduirenergies netes i renovables resulta evi-dent. Quasi tant com que, alhora, hemd'apostar amb rotunditat, en el Nordopulent, per reduccions significativesen els nivells de producció i de consumque donen ales a un ordre de coses enquè surtin endavant, amb no menorrotunditat, l'atenció de les necessitatssocials insatisfetes i el respecte escru-polós al medi natural.

*Carlos Taibo és professor de Ciència Política i de l'Administració a la UAM

L’ACCENT 184 OPINIÓ 03

El curs polític que acaba de finalitzar ha sigut dels més distrets dels

darrers anys: els casos de corrupció que han esquitxat tota la classe

política ens han lliurat escenes impagables de prohoms de l'alta socie-

tat (política, econòmica i cultural) entrant i eixint dels calabossos i

desfilant pels jutjats. No sabem en que quedaran els casos Gürtel, Pre-

tòria o Arenes -i tenim motius per ser-ne escèptics-, però, com a mínim,

alguna satisfacció momentània n'haurem tret.

Tanmateix, malgrat l'esclat dels grans casos de corrupció, allò que

ha marcat el curs polític ha sigut el "renaixement" del sobiranisme al

Principat i l'ofensiva espanyolista (que ha sigut causa i conseqüència

alhora): els referèndums, la sentència del Tribunal Constitucional

espanyol i, darrerament, la prohibició de les corrides de bous pel Par-

lament de Catalunya han tornat a posar sobre la taula el "fet català".

És indiscutible que, amb els esdeveniments d'aquest curs, l'inde-

pendentisme ha deixat de ser un discurs marginal per convertir-se en

una opció política "respectable", que compta amb els suport de més

d'un 20% de la població, segons algunes enquestes, i que, fins i tot,

diversos partits institucionals intenten capitalitzar.

Precisament, les expectatives electorals d'aquest nou sobiranisme,

de l'anomenada desafecció ciutadana, han engrescat diversos perso-

natges a encetar aventures polítiques fora dels partits tradicionals. Un

expresident del Barça, un metge de Puigcerdà i dos autoproclamats

portaveus de les consultes sobre la independència s'han erigit en sal-

vadors de la pàtria impulsant plataformes electorals "transversals" i

prometent "resultats" a molt curt termini. No sabem exactament que

hi ha darrere dels diferents moviments (escissions, acords, desmenti-

ments, etc...) però hi ha una cosa clara: cap de les iniciatives s'ha cons-

truït des de la base i, en tots els caos, el carisma i la popularitat dels

dirigents sembla ser l'únic argument per a la negociació i per a l'èxit

posterior.

Lluny d'aquesta terra de seny i de pactisme, hi ha un altre movi-

ment "sobiranista" immers en un procés de transició. L'esquerra abert-

zale, com hem anat informant a L'ACCENT, ha elaborat una nova estra-

tègia política. No importa si han sigut les circumstàncies o la convic-

ció profunda -l'estat d'excepció que pateix potser l'obligava a un can-

vi de rumb-, però, què diferents les maneres! L'esquerra abertzale,

sense projectes personals ni dirigents insubstituïbles, ha realitzat un

procés de debat entre tota la militància dels diferents col·lectius que

la conformen. Amb discreció i sense intervencions exteriors s'ha arri-

bat a un acord, i les discrepàncies, que segurament existeixen, no han

impedit que l'esquerra abertzale s'expresse amb una sola veu. I un cop

es fa pública l'estratègia s'inicien els contactes amb la resta d'organit-

zacions "sobiranistes" per aconseguir un acord que puga desarmar l'es-

tratègia de l'Estat espanyol al País Basc. No es discuteixen escons ni

direccions o, com a mínim, no s'hi avantposen a les discussions polí-

tiques profundes. Així, mentre molts catalans es limiten a dipositar

les seues esperances en personatges com Laporta, Carretero o López

Tena, els bascos treballen per encetar una nova etapa política de la que

tots i totes formen part, perquè en són part activa.

Així, mentre al País Basc el moviment és l'element fonamental per

desenvolupar diferentment estratègies amb un mínim de garanties,

als Països Catalans, pareix que el moviment, l'esquerra independen-

tista, és l'obstacle per aconseguir els resultats electorals desitjats. I és

que l'esquerra independentista hem vist com aquest auge del "sobira-

nisme" no s'ha traduït en un reforçament de les pròpies estructures,

malgrat que durant anys hem sigut nosaltres els que hem mantingut

viva la flama de la independència i dels Països Catalans. Els impulsos

irracionals, l'immediatisme i el personalisme han tingut més poder

d'atracció que la feina diària, poc visible i poc resultista que ofereix

l'esquerra independentista. Però les eleccions passen, els egos es des-

inflen i les incongruències polítiques s'accentuen per les contradic-

cions creixents de la nostra societat; i és en aquest context on serà

fonamental que l'esquerra independentista puga oferir un projecte

consistent i atractiu, fruit del seny i de l'entesa. Ja que en fem bande-

ra, prediquem amb exemple.

E D I T O R I A L

Maneres de fer

LA VEU DELS LECTORS

No volia fer aquesta carta, per tresmotius: per no donar joc al graciós detorn, per no contribuir a dinàmiquesestèrils dins l'independentisme i per-què confiava que tot es resoldria aviat.Però això darrer no ha passat, i com quela notícia va cuejant, no em puc estarde no aclarir la qüestió.

Fa unes setmanes es va presentar la"Crida a la unitat popular", que propo-sa una candidatura de l'esquerra inde-pendentista a les eleccions al Parlamentde Catalunya, i es va fer pública unallista d'adhesions individuals. I entreaquestes adhesions hi figurava el meunom i cognom. La coincidència amb unhomònim quedava descartada en cons-

tar-hi també la mevamateixa professió, el meumateix lloc de residència

i fins i tot la meva mateixa afiliació sin-dical. El cas és que jo no havia signataquell manifest -que es pot signar enlínia- i que algun graciós, coneixedord'aquests extrems, havia volgut jugarbrut, ja fos amb mi o amb els impulsorsdel manifest.

No tinc res en contra dels impul-sors, però si no ho he signat, no ho hesignat, i no cal que aparegui el meu nomgratuïtament. Així els ho vaig fer saberi els vaig demanar que el retiressin, imolt amables em van dir que farien lescomprovacions pertinents. I aquestaha estat l'última notícia que n'he tin-gut. Des d'aleshores que he demanatinsistentment, per correu electrònic i

per telèfon, que treguin el meu nom,però no me n'he sortit. Sense cap menade resposta, només he vist que esborra-ven la meva afiliació sindical. Commenys elements identificadors, mésprobabilitats que hi hagi un homònim,deu ser el raonament, però encara éshora que em diguin alguna cosa i el meunom, ciutat i professió continuen a lallista.

No volia fer la carta, pels motius quehe dit més amunt. El tercer no s'haresolt. Espero que al segon no hi arri-bem i ningú utilitzi aquesta anècdotaper crear malestar. I pel que fa al pri-mer, el graciós de torn, l'origen de totplegat, convé que sàpiga que continuodormint molt tranquil.

Miquel Andreu

Crisi energètica, interessosprivats, decreixement

CARLOS TAIBO* COL·LABORACIÓ

DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2010

El graciós de torn

CESC BLANCO SAGUNT

Vora 150 persones es van concen-trar el migdia del 27 de juliol a lesportes del Centre d'Internamentper a Estrangers (CIE) de Valènciaper demanar el seu tancament. Lespersones que es reuniren tambémostraven la seua solidaritat ambNoura Benrrabah. La jove magribi-na va ser expulsada el 13 de juliolal Marroc després de passar 40 diesal CIE de València. La xica denun-cià haver patit assetjament sexuala una comissaria de la Policia Nacio-nal espanyola d'Oriola i fou repa-triada abans de poder comparèixercom a víctima al seu judici. La con-centració s'inseria en la campanyapel tancament dels CIE, la qual estàsecundada per diversos col·lectiusen defensa dels drets humans i con-tra el atacs xenòfobs (AntifeixistesPV,Col·lectiu Sense Papers, Jarit,SOS Racisme...). La mateixa cam-panya ja va realitzar una concen-tració a les portes del CIE Sapadorsde València el 25 de maig d'enguany.

Noura, el seu advocat i fins i totel fiscal del cas van demanar quela jove magribina no fora expulsa-da per tal de comparèixer al seujudici. Malgrat açò, el procés derepatriació es va accelerar i aixís'impedia que Noura testificara.Açò va impossibilitar "realitzar unainvestigació i un judici en condi-cions, ja que es quedava sense víc-tima ni testimoni, deixant així ambtota probabilitat impune al pre-sumpte agressor", segons un escrit

de la web de la campanya pel tan-cament dels CIE. El col·lectiu hatramès una queixa al Defensor delPoble.

Llarg camí d'expulsióSegons s'havia informat a Noura ia la seua família l'expulsió es fariades de l'aeroport de Barajas(Madrid) cap al Marroc. Tanmateixla mitjanit del dilluns 12 de juliol"va ser portada en furgó policíac

des del CIE de València a l'aeroportde Barajas, on la van pujar la mati-nada del dimarts a un avió cap aMàlaga", segons denuncia la pàgi-na web de la campanya pel tanca-ment dels CIE. Va ser ingressadamomentàniament en un centre d'in-ternament de la ciutat andalusa ien un altre furgó fou traslladada,amb més víctimes d'expulsió, capal port d'Algeciras. "Va partir cus-todiada en un ferri cap a Ceuta i

finalment va ser abandonada a lafrontera mentre la seua famílial'esperava a Casablanca, amb l'an-goixa de no haver tingut informa-ció de la seua situació durant mésde 24 hores", sentencia el comuni-cat del web de la campanya.

Tortures al CIE de ValènciaLa Comissió d'Ajuda al Refugiat delPaís Valencià (CARPV) va presentarel desembre de 2009 un informe on

s'evidenciaven tortures i maltracta-ments dins del CIE de Sapadors a lacapital valenciana. L'estudi l'haviarealitzat la Comissió Espanyola d'A-juda al Refugiat (CEAR) analitzantla realitat de tres CIE: a Màlaga,Madrid i València. El projecte el vadirigir Pau Pérez-Sales, prestigióscientífic i observador internacionaldels drets humans. Es va seguir unametodologia basada en visites alscentres, entrevistes privades amb elfuncionariat, amb la policia del cen-tre i amb persones internes.

Hi havia tres graus de constata-ció d'evidències: indicis (quan noméshi ha una font d'informació), con-viccions firmes (quan hi ha dues) iconviccions provades (quan hi hatres persones que confirmen el fet).Doncs es va qualificar com a convic-ció provada que la nit del 9 d'agostde 2009 un funcionari del CIE deValència colpejà a diversos internssense cap motiu aparent. Va irrom-pre a mitjanit a la cel·la, i amb unacompanya mirant-s'ho, el funciona-ri va insultar i maltractar amb unabarra diversos interns.

Quan es va presentar l'informe,el desembre de 2009, el director asse-gurava en una entrevista que "la vidadins dels CIE és insuportable". "Elque més em va sorprendre és com aalgú li pot canviar la vida en qües-tió de segons pel simple fet de ser alcarrer [...] Ni tan sols saben si eixi-ran o no; si tornaran a veure lesseues famílies o si els repatriaranals seus països", va explicar PauPérez-Sales.

L’ACCENT 184DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201004 PAÏSOS CATALANS

Concentració a les portes del CIE per reclamar el retorn de Noura

Actes a València pel tancamentdels CIE i en solidaritat amb Noura

REDACCIÓ BARCELONA

Tres mesos després de la manifestació de rebuiga l'acte racista de Plataforma x Catalunya aVilafranca del Penedès, en que varen partici-par més de 400 persones,aquest mes d'agost 7 per-sones han estat citadesa declarar el proper 30de novembre. A més d'a-questes 7 persones cita-des, hi ha dues perso-nes més encausades.Són les dues detingu-des després de la mani-festació, que ja varenser citades uns dies des-prés i estan a l'esperade la resolució judicial.

Cap d'aquestes 7 per-sones citades va seridentificada en capmoment, ni durant eltranscurs ni al final dela manifestació, segonsinforma la Coordinadora Antirepressiva delPenedès. Aquest fet posa de manifest, un copmés, la identificació a través de fotografies iimatges de televisió.

Des de la mateixa Coordinadora Antire-pressiva s'ha deixat clar que "la manifestacióantiracista va ser una acte massiu i pacíficque va esdevenir una resposta digna de lasocietat vilafranquina i penedesenca contra

els intents de trencar la convi-vència per part del partit ultra-dretà i racista Plataforma perCatalunya amb Josep Angladaal capdavant". És per això queconsideren sorprenent que"mentre l'Ajuntament cedei-xi espais i material munici-pals per organitzar actes racis-tes, s'acabin encausant duespersones i citant-ne set a decla-rar".

De fet, els aldarulls que esvan produir al final de la mani-festació van ser provocats pelsmateixos membres de PxCquan, un cop desconvocada lamanifestació -que s'havia pro-duït sense incidents-, varenaprofitar per llançar pedres

contra els manifestants. Els Mossos d'Esqua-dra, a més, varen carregar contra alguns delsmanifestants a cops de porra i ruixant-los ambesprai.

Repressió a Vilafranca desprésdel rebuig massiu a PxC

“La manifestació anti-racista va ser una actemassiu i pacífic que vaesdevenir una resposta

digna de la societatvilafranquina i penede-senca contra els intents

de trencar la convivència”

REDACCIÓ PERPINYÀ

Un cop més la gendarmeria francesa ha mort atrets dos joves, en aquest cas un d'ells d'ètniagitana. Això provocava alhora, importants dis-turbis. Un cop més, també, el govern francès res-pon a aquesta situació amb noves mesures repres-sives. En aquest cas, desmantellar, en un perío-de de tres mesos, la meitat dels campaments dela població gitana del país i expulsar de formaimmediata la població gitana d'origen romanèsi búlgar "que es vegin involucrats en un delicte".

Segons el president francès, Nicolas Sarkozy,és "inadmissible la situació de no dret que carac-teritza les poblacions de gitanos, vinguts de l'Eu-ropa de l'Est. Han estat censats 200 campamentsil·legals, que són font de tràfics il·lícits, condi-cions de vida profundament indignes, explota-ció de nens per a la mendicitat, prostitució odelinqüència". Malgrat això, segons la premsafrancesa, dels 400.000 gitanos censats a l'Estatfrancès, el 95% tenen nacionalitat francesa inomés una tercera part són nòmades. Un fet quefa entreveure, segons la premsa francesa, a l'in-tent de Sarkozy de desviar l'atenció dels casosdel finançament il·legal de partits.

Sigui aquest el motiu immediat o no, s'evi-dencia la continuïtat en la política xenòfobadel govern francès, que amb aquesta mesuraatribueix la delinqüència i la inseguretat a lapoblació gitana, sobretot la nòmada o d'origenbúlgar o romanès. De fet, les associacions deromanís no han tardat a qualificar aquestesmesures de "declaració de guerra".

Disturbis i protestesArran del primer d'aquests dos nous assassi-nats, a la població on vivia el jove, Saint-Aig-nan, de menys de 5.000 habitants, es van pro-duir nombrosos atacs contra posicions de laGendarmeria i la crema de cotxes. Segons la ver-sió de la policia, el jove mort, Luigi Duquenet,hauria perpetrat un robatori en un caixer auto-màtic i, en la fugida s'hauria saltat un controlde la Gendarmeria amb intenció d'atropella-ment. Una versió que la família i la poblaciógitana del municipi no es va creure en capmoment.

Aquell mateix cap de setmana, a Grenoble,un altre jove de 27 anys va morir per trets de lapolicia. La resposta als suburbis de la ciutat vanser tres nits de disturbis.

Ofensiva contra la poblaciógitana i romanesa a l’Estat francès

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

El passat 26 de juliol la seu del Grupd'Amics en Defensa del Medi Ambient(Gadma) va aparèixer amb la portarebentada i l'interior totalment des-trossat. Algú havia estat al local, aBinissalem, durant la matinada dediumenge a dilluns, i s'havia dedi-cat a destruir violentament tota menade documents i material històric del'entitat. Fins i tot hi van ruixar ben-zina, malgrat que no va arribar a cre-mar.

En un primer moment, el presi-dent de Gadma, Bernat Fiol, va par-lar, prudentment, d'un possible casde vandalisme sense escrúpols. Peròel pas dels dies, i l'anàlisi de les des-trosses, assenyalen cap a una altrabanda. Es va tractar d'una revenja,executada per algun "empresari osenyor botifarra", en paraules de Fiol,molest amb les denúncies de l'enti-tat ecologista, coneguda a Mallorcaper la seva tasca d'intervenció direc-ta en favor del medi ambient.

Bernat Fiol, recorda que Gadmaté molts amics i, de fet, ja compta

amb més de 600 socis.Ara bé, el col·lectiubinissalemer no té capmirament a l'horad'actuar contra elsempresaris i indus-trials que contaminenels torrents i l'entornde forma deliberada,contra els passos pri-vatius que s'imposena molts caminspúblics de l'illa o con-tra els grans "senyors"de la Serra de Tra-muntana, que es fanconstruirinstal·lacions il·legalsamb total impunitat.Per això, apunta Fiol,Gadma "també té alguns enemics", iaquesta és la principal hipòtesi ambla qual s'està treballant.

Millor la gent que els doblersVal a dir que la gran quantitat de denún-cies i accions directes que practica aques-ta entitat ecologista fa molt difícil assen-yalar ningú directament. El que està

clar, però, és que no es va tractar d'u-nes destrosses a l'atzar: s'havien buidatuna desena de carpetes i arxivadors ihi havia un munt de documents inuti-litzables, ruixats amb aigua i benzina,malgrat que no va arribar a cremar. Amés, els responsables de l'agressió esvan encarregar de fer desaparèixer pro-jectes de Gadma, com el de reciclatge i

compostatge a Binissalem. El Grup d'Amics en Defensa del

Medi Ambient estava preparant lacelebració del seu desè aniversari.Però Fiol explica que ara serà motmés complicat, ja que els assaltantstambé van destruir material infor-màtic, documentació fiscal, el recomp-te de socis nous i un bon nombre

d'anys d'història de l'entitat. Fiol, a més, recorda que Gadma és

una entitat que no viu de doblers isubvencions, sinó que bàsicamenttreballa amb la força humana delsseus membres i simpatitzants. De fet,"Gadma no depèn de 7 o 8 alliberatscom moltes altres entitats", i per tant,diu Fiol, "seguirem lluitant amb totanormalitat contra les agressions alterritori, netejant torrents, saltanttanques il·legals o manifestant-noscontra la contaminació de les activi-tats industrials més agressives". "Pre-fereixo l'activisme de la gent que 40o 50 mil euros anuals per després que-dar-nos sense persones que puguinfer la feina", sentencia Fiol.

En aquests moments, Gadma estàduent a terme diferents línies de tre-ball. La més flamant, però, és un estu-di sobre un possible cas de contami-nació amb amiant, que esquitxariauna de les majors empreses energè-tiques que operen als Països Catalans.De fet, es sospita que a la zona d'Al-cúdia podria haver-hi més de 100tones d'amiant pul·lulant sense con-trol.

L’ACCENT 184 DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

REDACCIÓ SABADELL

Amb aquesta clàssica trampa elPSOE pretén posar la directa perfer del Quart Cinturó un dels temesestrella de la campanya electoral.El període d'informació pública del'Estudi Informatiu s'inicià el pas-sat 30 de juliol i finalitzarà el pro-

per 2 de setembre. Davant d'aquestfet, la Campanya Contra el QuartCinturó (CCQC) ha demanat als 18municipis afectats per les obres quepressionin al Ministeri de Fomentper tal que el termini d'al·legacionss'allargui fins el 4 d'octubre com amínim. A banda de limitar el perí-ode a l'agost, el Ministeri també hadificultat la consulta de la infor-mació. D'aquesta manera, l'EstudiInformatiu només era consultableanant presencialment a un delsajuntaments afectats o a la delega-

ció de carreteres de l'estat a Bar-celona. Així doncs, malgrat la pro-paganda sobre administració elec-trònica, el mètode de consulta ésel mateix que al segle XIX. Davantd'aquests fets, la CCQC digitalitzàla documentació i la penjà al seuweb. Allò que el Ministeri no haestat capaç de fer en vuit mesos -l'estudi data de novembre de 2009-la Campanya Contra el Quart Cin-turó ho ha fet en cinc dies.

Una infraestructura molt qüestionada El Quart Cinturó és una de les herèn-cies de la planificació del desarro-

llisme barceloní. Havia de ser laronda exterior de la Gran Barcelo-na que uniria Mataró, Granollers,Sabadell, Terrassa i Martorell. Deronda passà a formar part del pro-jecte d'autovia paral·lela a la AP7que hauria de travessar el país denord a sud, mantenint un traçatque suposa un agressió directa alsespais agrícoles i naturals que enca-ra resten al Vallès, fet que provo-cà un fort moviment social de rebuiga aquesta infrastructura que alho-ra fou capaç d'articular una alter-nativa de transport amb criterisecològics i públics per tot el Vallès.Per fer front a aquesta oposició,

s'optà per anar construint el cin-turó per parts i canviar-li el nomde B-40 per . Així, des de fa unadècada hi ha obert el tram de Mata-ró a Granollers, i enguany s'obertel tram que circumval·la Terrassai la connexió Abrera-Olesa. El tramTerrassa-Olesa es troba ja en fased'obres, mentre que el tram Terras-sa-Granollers (el que ha aixecat méspolèmica) es troba en fase d'estu-di.

La jugada electoral Aquesta infraestructura ha estatmotiu de polèmica al sí del governtripartit. Mentre el PSC ha estat

un partidari incondicional de l'o-bra, Iniciativa i ERC s'hi han opo-sat. Això ha estat usat per l'altregran valedor de la infraestructu-ra, CiU, per denunciar les contra-diccions del govern. S'ha repetit,doncs, el mateix cas que amb eltúnel de Bracons. Malgrat l'oposi-ció dels socis minoritaris, l'obratira endavant. Si fins ara hi ha

hagut diverses operacions de cos-mètica -sobretot les obres per fasesi la nomenclatura diversa- per noincomodar excessivament els socisde govern, ara que s'apropen leseleccions el PSC ha decidit pitjarl'accelerador per erigir-se en pro-motor de l'obra i allunyar-se de laimatge "verda" que, segons els seuscàlculs, els allunya de la bossa d'e-lectorat "moderat".

“El PSOE pretén fer delQuart Cinturó un dels

temes estrella de lacampanya electoral

autonòmica”El Quart Cinturó amenaça el cinturó verd e l’àrea metropolitant barcelonina // FOTO: David Datzira

Les al·legacions contra el QuartCinturó, al mes d’agost

Gadma duu deu anys realitzant campanyes de conscienciació i d’acció directa en defensa del medi

Saqueig a la seu del col·lectiu ecologista GadmaEl president de l’entitat de Binissalem sospita d’industrials o senyors de la Serra molestos amb les denúncies contra la contaminació i les construccions il·legals

“L’estudi informatiunomés era consultableanant presencialmenta un ajuntament finsque els opositors el

van penjar a la xarxa”

DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201006 EN PROFUNDITAT

ABEL CALDERA BERGA

Les corregudes de toros tal i com lesconeixem avui en dia tenen el seuorigen al segle XVIII. Si bé hi hamoltes teories que pretenen empa-rentar aquesta tradició amb cultu-res antigues -com la minoica- la rea-litat és que fins al segle XVIII lesfestes amb toros formaven part delconjunt de festes amb diversos ani-mals. Els espectacles medievals con-sistien en organitzar caceres a cavallde diversos animals -entre els qualsels toros- per part de la noblesa enespais públics, deixant que el pobleen fos espectador. Si el noble voliatenir un gest condescendent amb laplebs, els donava permís per saltara l'arena a matar un brau a garro-

tades i ganivetades. Aquestes pràc-tiques tan sanguinàries foren ja cri-ticades per l'Església i a l'Estat espan-yol Felip V en prohibí la seva pràc-tica als nobles. En aquest momentés on apareix la tauromàquia moder-na: els ajudants dels nobles, que par-ticipaven a peu a les batudes, esde-venen els protagonistes. L'especta-cle es reglamenta i va prenent cosdurant la primera meitat del segleXIX tal i com el coneixem avui endia. L'inici de la tauromàquia repre-senta, doncs, una modernització,humanització, reglamentació i esti-lització de les antigues matancesmedievals. Arrela a la península -on alguns reis intenten prohibir-lasense èxit-, a Occi-tània i a les colò-

nies americanes. És prohibida, perexemple, el 1825 a Gran Bretanya.

Al llarg del segle XIXl'espectacle taurí esconverteix, al nostrepaís, en l'espectaclede masses perexcel·lència a les ciu-tats industrials, arri-bant al seu zenit alsanys 1920. Posterior-ment, la irrupció delcinema i del teatrepopular introdueixenun element de com-petència.

Si bé és cert que l'as-sociació d'aquest espectacle a l'es-panyolitat ja apareix al segle XIX,aquesta no es defineix de forma

agressiva, sinó en sentit d'arrela-ment popular enfront alguns intents

prohibicionistes. Seràamb el franquismequan aquesta remar-ca de l'espanyolitat esfarà en el sentit de launitat de l'estat. L'es-pectacle encara gau-dirà fins als anys 60de molta popularitatsocial, però serà final-ment vençut pel fut-bol com a espectaclede masses. La societatviu als 60 i 70

moments de transfor-mació i de canvi de certs valors. Laconsciència animalista -que el mateixMarx titlla al Manifest Comunista

d'excentricitat burgesa al segle XIX-i ecologista adquireix un caràcterpopular i de progrés. Alhora, l'ac-centuat procés d'urbanització imodernització de la societat -moltmés marcat als Països Catalans quea la resta de l'estat- fa desaparèixerl'estrat cultural de ruralitat queencara romania en àmplies capespopulars, amb el conseqüent replan-tejament de la relació entre animalsi persones. Aquest és el context enel qual, amb la renovació dels cànonsculturals, les corregudes de torossón excloses com a tradició pròpia.També desapareixen al mateix tempsles altres pràctiques salvatges ambanimals en molts dels municipiscatalans. Una cultura catalana querebutja aquest espectacle enfronta-

da a una culyola que el rel'espai ideal s'introdueix ela tauromàqures havia es"il·lustrats" i

La prohibde braus ha edràstica redutauromàquiade l'espanyolla festa i que amb el brau, mai a cap corrconeixementsvers que, ambestà destinatpropers anysels seus prop

La tauromàquals Països Catala

“L’espectacleneix al segle XVIII

com una evolució de les

caceres medievals”

07EN PROFUNDITATL’ACCENT 184

REDACCIÓ BARCELONA

El novembre de 2008 la iniciativaProu! aconseguia registrar a la mesadel parlament del Principat una ILPper a la prohibició de les corregu-des de toros. Amb el suport de diver-sos personatges mediàtics i de cen-tenars de voluntaris, es recollirenen els 120 de termini que marca lallei més de 180.000 signatures.Aquest procés era la culminació deprop d'una dècada de diverses estra-tègies del moviment antitaurí. Un

moviment, que al contrari del ques'ha afirmat en molts mitjans espan-yols, té els seus orígens polítics enl'animalisme i l'ecologisme apolí-tics, i molt allunyat de l'indepen-dentisme -malgrat que l'indepen-dentisme hagi obert també un frontde lluita en aquest aspecte.

Aquest moviment fins i tot hatingut la seva expressió electoral enel PACMA, que sense cap tipus decampanya electoral ha aconseguital voltant dels 15.000 vots en diver-

ses convocatòries al Principat. A partir de 1989, en un seguit d'i-

niciatives força disperses, diversosajuntaments feien declaracions con-tràries a les corregudes de toros. Almateix temps, s'iniciava l'exporta-ció del conflicte davant les placesde braus. Girona i Barcelona esde-vingueren escenari de topades entreantitaurins i independentistes peruna banda, i aficionats a la tauro-màquia i elements feixistes per l'al-tra. Finalment, diverses cares cone-

gudes (Magda Oranich, Pilar Raho-la...) s'erigiren en portaveus d'aques-tes demandes, dotant-les de certaprojecció. L'èxit de la iniciativatambé ha estat vinculat al fet queels seus promotors s'avingueren aaparcar la qüestió dels correbousdavant la dificultat de CiU i ERC ambun tema que en alguns territoris síque compta amb un gruix social deseguidors important.

El resultat final de tot plegat haestat l'aprovació, el 28 de juliol pas-

sat, d'una llei que prohibeix les corre-gudes de toros a la CAC. El rebom-bori espanyolista que ha generataquest fet, ha portat a plantejar alPP a recórrer aquesta llei al Tribu-nal Constitucional. Si això prospe-rés, una iniciativa de la que s'haremarcat fins a la sacietat la sevano vinculació a l'enfrontamentEspanya-Països Catalans, pot acabaresdevenint el nou cavall de batalladel creixent moviment independen-tista al Principat.

tura dominant espan-eclama com a propi éspel qual, als anys 80,el debat identitari dinsuia, quan fins alesho-stat una pugna entrei "tradicionalistes". bició de les corregudesstat possible degut a la

ucció de seguidors de la. Fins i tot la major partlisme que diu defensarenarbora estanqueresno només no assisteixreguda sinó que té nulss del món taurí. Un uni-b més o menys enrenout a desaparèixer en elss, tal i com reconeixenpis aficionats.

El Principat prohibeix les corregudes toros

CESC BLANCO SAGUNT

El poble valencià seguirà tenintbous al seu territori. El consellerde Governació, Serafín Castella-no, declarava el 28 de juliol queels bous "no corren el perill de des-aparèixer mentre hi haja aquestgovern al capdavant de la Gene-ralitat valenciana". Açò afirma-va Castellano quan se li va pre-guntar per la prohibició per partdel Parlament de Catalunya. Tan-mateix, afirmà que "respecta" ladecisió de l'òrgan principatí enca-ra que una decisió així no es pren-dria al Parlament valencià.

El conseller va dir que no solno s'aboliria la pràctica taurinasinó que el Govern valencià duia"a terme polítiques que potencieni prolonguen la seua supervivèn-cia". Castellano feia referència alstràmits per part de la Generalitatvalenciana per declarar Bé d'In-terès Cultural (BIC) les corridesde toros i els bous al carrer, comhan fet altres governs conserva-dors com el de Madrid i Múrcia.

Els bous al carrerPel que fa als correbous o bous alcarrer, el conseller popular va res-saltar que "les estadístiques demos-

tren que són més de 6.000 festejosque se celebren" en territori valen-cià. "Aquestes pràctiques ancestrals,que no es basen en la tortura i lamort pública de l'animal, quedenexcloses de la Llei de protecció d'a-nimals en espectacles públics recent-ment modificada a través d'una ILPaprovada pel Parlament de Cata-lunya", apunta el portal webFestes.org que tracta les festes d'a-rreu dels Països Catalans.

Segons la web, els bous al carrertenen al País Valencià tres moda-litats: el correbou (solta de l'ani-mal per carrers delimitats ambbarreres i el toreig per part de per-

sones espontànies), el bou embo-lat (es fa de nit i es posen unesboles de foc en uns engranatgesmetàl·lics subjectes a les banyesde l'animal i es deixa lliure pelscarrers delimitats) i el bou ambcorda (es lliga una gruixuda cor-da a les banyes del brau i es correal seu voltant).

Al marge dels bous al carrer,festa més arrelada en les classespopulars, al País Valencià hi haset places de bous per fer corri-des: tres a les capitals de provín-cia, una a Algemesí i tres menorsa Villena, Oriola i Monòver. Alsespais taurins del sud del país es

realitzaren 105 matances el 2008i 72 el 2009.

Protestes contra els bousDes de fa anys també hi ha mani-festacions i protestes contra les acti-vitats taurines al País Valencià. Comressaltàvem a L'ACCENT 183, el 17 dejuliol l'associació protectora d'ani-mals Lacua convocà una manifesta-ció contra les festes taurines a Alzi-ra (la Ribera Alta) on aplegà al vol-tant de 250 de persones. Uns diesdesprés, el 22 de juliol, un centenarde persones es concentraven davantde la plaça de bous de València perprotestar contra les corrides de toros.

El Govern valencià defensa i promou les pràctiques taurines

uia ans

BLANCA DOLORES PALMA

Ja fa quatre estius que l'EsquerraIndependentista està demostrantser capdavantera en la lluita anti-taurina a Mallorca. Lemes com"La sang no és cap espectacle" o"Palma no assassina, ciutat anti-taurina" han creat un movimentfort i ampli contra la tortura ani-mal, mobilitzant a joves, i no tantjoves, any rere any, a diferentsindrets de l'illa.

Accions i concentracions detot tipus han demostrat queaquesta lluita també engrescael jovent a sortir al carrer i mobi-litzar-se, i que seguirà sent aixífins que no s'eradiqui del tot elmaltractament animal i la impo-

sició cultural que suposen lescorregudes de bous a Mallorca.

Com moltes altres lluites contrales imposicions espanyoles al nos-tre país, a Palma la batalla antitau-rina també ha hagut de suportar larepressió policial, que ha provocatfortes càrregues i desenes de perso-nes ferides. Durant la campanya de2008, la Policia Nacional espanyolava intentar silenciar les nombrosesconcentracions que van aplegar cen-tenars de persones.

De fet, el primer any que esva encetar la campanya, la poli-cia va identificar als manifes-tants i va canviar la ubicació dela concentració, deixant tan solsun petit espai on manifestar-se.Posteriorment, es van utilitzar

les porres durant la protesta. L'any següent, les concentracions

convocades per Maulets ja només espodien fer en zones prèviamentencerclades, i les concentracionsacabaven en càrregues i amb ferits,fins i tot alguns menors d'edat. Enocasions, els manifestants tambéhan hagut de patir seguiments delscossos policials.

Maulets,al ple de l’ajuntamentMalgrat aquests casos de repressió,la lluita antitaurina no s'ha aturata Mallorca, i aquest any Maulets Pal-ma ha entrat al ple de l'ajuntamentper adreçar-se directament als polí-tics, reivindicant amb una pancar-ta que Palma es declarí ciutat anti-taurina.

Així i tot, aquesta lluita no escentra només a Ciutat, ja que tam-bé a altres municipis, com a Inca,Maulets i altres col·lectius popularshan protagonitzat cada any una jor-nada antitaurina el dia en què hihavia la correguda de bous. A Fela-nitx també s'ha participat als actesque s'han dut a terme contra lescorregudes de bous.

Finalment, l'any passat el col·lec-tiu independentista Gent Activa vaaconseguir que Costitx es declarésel primer municipi antitaurí deMallorca. Seguint aquest exemple,i després que al Principat s'haginprohibit les corregudes de bous, Mau-lets aposta a Mallorca per continuarlluitant per aconseguir que l'illa esdeclari antitaurina, i perquè es pro-

hibeixi aquest macabre espectacle. Des de Maulets Mallorca assegu-

ren que continuaran amb aquestalluita, en primer lloc, perquè la tau-romàquia suposa una lenta i dolo-rosa mort per a l'animal. A més,recorden, " prèviament el bou es dro-ga i es maltracta perquè surti a laplaça indefens, desorientat i estres-sat, amb dificultats respiratòries ivisuals i amb una gran ansietat",que fa que corri desesperat per laplaça. Una vegada allà, es troba inde-fens davant del torero i agonitza laseva mort sense poder enfrontar-s'hi. A més, aquesta tortura, malno-menada festa, és una macabra tra-dició, aliena a l'illa de Mallorca ique ha estat imposada culturalmentper l'Estat espanyol.

L’independentisme de Mallorca, pioner en la lluita contra la tauromàquia

REDACCIÓ BARCELONA

La sanitat pública, que actualmentengloba el 9% del PIB de l'Estatespanyol, està en el punt de mirade la patronal, segons reconeix undarrer informe de la CEOE que con-cretament proposa una retalladaen aquest sector de 5.053 euros entreels anys 2011 i 2013. Segons l'infor-me de la CEOE, la històrica retalla-da en la despesa sanitària es basa-ria en la manca d'aplicació de laLlei de dependència, i en una impor-tant reducció del pressupost far-macèutic.

Privatització de la sanitatPerò la principal proposta de laCEOE passa indefugiblement per laprivatització d'una part importantdel servei sanitari, amb l'objectiudeclarat de reduir el 50% dels llitsactualment disponibles per apacients de mitjana i llarga estàn-cia als hospitals.

Segons argumenta l'informe dela patronal espanyola, aquests llitsestarien ocupats “innecessària-ment” pels pacients, causant unadespesa de 365 al dia a les arques

de l'Estat. La solució consistiria enquè els malalts, molts d'ells perso-

nes grans, pensionistes i senserecursos, no gaudeixin d'aquests

llits als hospitals, sinó en centresprivats col·laboradors, on prome-

ten reduir el cost del pacient enuna quarta part, sense especificaren què es basarà aquesta importantreducció.

El Govern obre la porta al “copagament”Aquesta ofensiva patronal contrala sanitat pública succeeix en elcontext en què la ministra espan-yola de Sanitat i Política Social,Trinidad Jiménez, va anunciar elpassat maig que està estudiantmesures de copagament per partdels pacients de la sanitat pública,és a dir, de pagament directe delsserveis, a més dels ja aportats perla via dels impostos.

Per la seva banda, la consellerade Salut de la Generalitat princi-patina, Marina Geli, ja ha declaraten diverses ocasions que el governtripartit "sempre ha tingut sobrela taula" l'aplicació del cobramentdirecte als usuaris dels serveis dela sanitat pública, mesura que jaes va intentar introduir al 2004amb el famós euro de cost en cadavisita, sense que encara hagi entraten vigor.

L’ACCENT 184

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

8 ECONOMIA DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2010

EEll ffuuttuurr ddee lleess ppeennssiioonnssLa coneguda professora d'Economia de la UAB Miren Etxeza-rreta ha coordinat aquest interessantíssm text que deixa aldescobert els discursos neoliberals que intenten justificar unaltre cop el desmantellament del sistema de la Seguretat Sociala l'Estat espanyol. Amb un discurs planer i entenedor, el lli-bre realitza un repàs de l'evolució dels discursos que en lesdarreres dècades presagien el trencament del sistema de pen-sions, intentant inculcar la por entre la ciutadania; els mul-timilionaris beneficis que esperen els bancs amb els plans depensions privats.

Una indefugible lectura per a tots aquells que vulguin com-prendre les causes reals econòmiques que portaran al governde Rodríguez Zapatero a reformar i retallar novament el sis-tema de pensions a l'Estat espanyol els propers mesos.

Fitxa tècnicaTTííttooll:: Qué pensiones, qué futuroAAuuttoorr:: Miren Etxezarreta, Elena Idoate, José Iglesias Fernán-dez i Joan Junyent Tarrida EEddiittoorr:: Icaria EditorialPPààggiinneess:: 167 pàgines

NNoouu IInnffoorrmmee ddeell SSeemmiinnaarriidd’’EEccoonnoommiiaa TTaaiiffaa:: llaa ccrriissii aall’’EEssttaatt eessppaannyyoollEl Seminari d'Economia Taifa ha editat el seu setè informe, titu-lat "La crisi a l'Estat espanyol, el rescat dels poderosos". Amb aques-ta molt recomenable publicació, que actualment només és acces-sible en castellà, el col·lectiu que agrupa economistes crítics inten-ta il·lustrar l'impacte d'aquesta crisi en la població de l'Estat espan-yol, i especialment en el benestar integral de les classes populars.Concretament, han declarat que "pretenem concentrar-nos i reflec-tir les principals conseqüències de la crisi en la dinàmica de l'e-conomia i el benestar de la població entre l'estiu del 2007 i el 2010".

Fitxa tècnicaTTííttooll: La crisis en el estado español: el rescate de los poderososAAuuttoorr:: Seminari d'economia crítica Taifa; Col·laboradors: Jor-di Berbis, Josep Manel Busqueta, Natalia Caicedo, Miren Etxe-zarreta, Francisco Ferrer, Xabier Gràcia, Ivan Gordillo, ElenaIdoate, José Iglesias, Joan Junyent, Dani Mayals, Ramon Ribe-ra i Vicky SoldevilaEEddiittoorr:: Seminari d'economia crítica TaifaPPààggiinneess:: 128 pàgines. Es pot descarregar d'internet a l'adreça: http://informes.semi-naritaifa.org/informe-07/PDF

L’Hospital de la Riba és un dels paradigmes de la progressiva privatització de la sanitat

L'estiu és un bon moment, com qualsevol altre, perpoder dedicar un espai per a la reflexió i la lectura.Desde L'ACCENT hem volgut destacar-vos un parell denovetats editorials que ens ajuden a comprendre unamica els temps que ens han tocat viure, i que fan mésentenedores,a vegades,les indesxifrables teories eco-nòmiques que es propaguen des dels mitjans del poder.

LECTURES D'ESTIU D'ECONOMIA CRÍTICA

LLaa ppaattrroonnaall eessppaannyyoollaa pprrooppoossaa uunnaa hhiissttòòrriiccaa rreettaallllaaddaassaanniittààrriiaa ddee 55..005533 dd’’eeuurrooss

“L’objectiu ésreduir el 50% dels

llits disponibles pera pacients de mitja-

na i llarga estànciaals hospitals”

L’ACCENT 184 INTERNACIONAL 9DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2010

AQUIL·LES RUBIO COMPOSTEL·LA

L'esquerra independentista galle-ga tornà a emplenar els carrers deCompostel·la amb les seues reivin-dicacions polítiques en el Dia daPatria, celebrat el passat 25 de juliola la capital del país. Les diferentsorganitzacions del sobiranismegallec organitzaren diverses acti-vitats, que tingueren a Compostel·lael seu centre neuràlgic. Les mobi-litzacions dels col·lectius juvenilsAMI i Briga, de Nós-Unidade Popu-lar, i de l'organisme antirepressiuCeivar precediren la manifestacióde la plataforma Causa Galiza, queagrupa les diferents tendències del'esquerra independentista galle-ga. 3.000 persones secundaren laconvocatòria que, per quart anyconsecutiu, organitzava de mane-ra unitària aquest espai sobiranis-ta.

Les crítiques als fastos de l'anyXacobeo centraren els eixos dels dis-

cursos polítics; l'Any Sant, en efec-te, resulta una peça fonamental enla inclusió de Galiza en l'espai capi-talista espanyol, amb una forta càrre-ga espanyolista i catòlica, i que con-figura un país al servei del turismei dels interessos del gran capital,aprofundint en la precarització, laterciarització i la falta d'inversionsen els sectors productius. També la

reivindicació de la sobirania nacio-nal i l'autodeterminació en el con-text de crisi capitalista, així com elreconeixement de la identitat nacio-nal de Galiza recorregueren els dis-cursos de totes les organitzacionsindependentistes, en un context onla Sentència del Tribunal Constitu-cional sobre l'Estatut del Principat,la manifestació del 10 de juliol, o el

creixement polític del'esquerra independen-tista als Països Catalanssón seguides amb expec-tació. Una ampla dele-gació catalana, forma-da per militants deCAJEI, Maulets, Enda-vant i CUP participà entotes les activitats, apor-tant la seua solidaritatinternacionalista i declasse, i intervenint enels actes polítics orga-nitzats.

La mobilització sos-tinguda, la crítica política i la dis-ciplina militant de l'independen-tisme gallec, però, no foren els únicselements destacables de la jorna-da de lluita que es desenvolupàentre el 24 i el 25 de juliol. En unescenari de setge policial conti-nuat, amb identificacions diàriesi múltiples molèsties al veïnat deCompostel·la des de l'inici de l'any

Xacobeo, la presència i violènciapolicial realitzaren un salt expo-nencial. Les manifestacions de Cei-var i Causa Galiza foren encercla-des per un nombrós contingentd'antiavalots que, malgrat les inti-midacions, no impediren la cele-bració de les respectives marxes.Van ser els joves de Briga i AMI quipatiren la contundència dels argu-ments democràtics de Zapatero iRubalcaba. Després que els primersrealitzaren la seua tradicionalmanifestació la nit del 24, 50 antia-valots carregaren violentamentcontra els joves concentrats i pro-vocaren greus ferides a 4 personesque van haver de ser ateses a l'hos-pital, i contusions a desenes demanifestants; moments després, lamateixa Policia Nacional espanyo-la impedia la cercavila convocadaper AMI, certificant que Galiza ila seua capital només és un terri-tori de lliure circulació per a turis-tes i peregrins.

Pancarta del col·lectiu antirepressiu Ceivar

Crítiques al Xacobeo el Dia de la Pàtria gallega

LUISMI UHARTE LATINOAMERICA 21

Els resultats de les pròximes eleccionspresidencials d'octubre de 2010 a Bra-sil, seran d'una importància transcen-dental en el procés de reordenació delnou ordre mundial per la creixent cen-tralitat del gegant sud-americà.

Un dels debats actuals més comple-xos és el de la caracterització de la polí-tica econòmica del "lulisme". Indubta-blement, no és un govern que estiguiimplementant un model d'inspiració"nacional-popular", però tampoc se'lpot definir com un govern estricta-ment neoliberal. Es tractaria, més aviat,d'un projecte dual, on es concatenenprogrames i polítiques de tal neode-senvolupament amb pràctiques de caràc-ter encara neoliberal. Henrique Novaes,economista de la Universitat de Cam-pinas, considera que aquesta dualitates manifesta de la següent manera: d'u-na banda, amb mesures neoliberals,principalment en el model de paga-ment del deute extern -que segueix ero-sionant gran part del pressupost públic-i en l'enfocament del Banc Central i,de l'altra, s'estarien materialitzant unasèrie de polítiques de neodesenvolupa-ment com l'estimulació de l'ocupaciópública, l'augment salarial per a poten-ciar el consum i el finançament públiccap a l'empresa privada nacional.

L'augment de la despesa social i unasèrie de programes socials de majorcobertura, mostren els canvis i dife-rències respecte al govern de Cardoso.Existeix, per tant, una espècie d'agen-da "dels pobres" que abans era inexis-tent. No obstant, això no implica unaruptura amb el paradigma de políticasocial que des de la dècada dels noran-ta els organismes multilaterals (BancMundial, etc.) han vingut imposant.

La política compensatòria continuatenint un pes substancial, a través delsvells programes denominats de "trans-

ferència condicionada", com succeeixamb el projecte bandera del "lulisme",la "Borsa Família". De totes maneres,l'èxit d'aquest programa i els seus efec-tes múltiples és indiscutible, ja que haassolit atendre a 40 milions de pobres(més d'una cinquena part de la pobla-ció total), principalment de les zonesmés deprimides del país, reduint, segonsxifres oficials, la pobresa extrema ende 20 milions de persones, a més d'es-timular notablement el consum delssectors populars. En conseqüència, lafidelitat del vot a Lula s'ha enfortitconsiderablement.

Una altra de les claus fonamentals,en aquest cas en l'àrea socioeconòmi-ca, és la política d'augment salarial quel'Executiu ha promogut. José AntonioFelicio considera que el salari mínimha augmentat més d'un 60%, i hanmillorat considerablement els ingres-sos d'altres categories professionals.Des del sindicat CONLUTAS, Dirceu Tra-vesso precisa que realment no s'ha pro-duït una política de redistribució del'ingrés, sinó més aviat una millorasalarial gràcies a un context de creixe-ment econòmic, on els més beneficiatshan estat sectors privats de la indús-tria i les finances.

Govern i moviments populars La lectura de la relació entre el governde Lula i els moviments socials i a l'e-fecte resulta força dispar segons elsdiversos actors. Per al Secretari Inter-nacional de la CUT, al contrari que elsgoverns anteriors, l'actual Executiu nosustenta la seva relació amb les orga-nitzacions socials en la repressió, sinóen el diàleg. Assegura que es produï-xen reunions periòdiques entre governi moviments, destacant principalmentels "Fòrums de diàleg", on sindicats ialtres organitzacions són consideratscom interlocutors vàlids.

Des del sindicat dissident CONLU-

TAS, en canvi, la valoració és summa-ment crítica. Dirceu Travesso conside-ra que la CUT ha perdut autonomia desde l'arribada de Lula al govern, com hova demostrar la seva acceptació de lacontrarreforma de la Seguretat Social.A més, afegeix, que Lula ha jugat unpaper "decisiu en la desmobilització dela classe treballadora".

Des de les files del PSOL -partit queva sorgir d'una escissió del PT- , la lec-tura és similar a la de CONLUTAS. SegonsPedro Ekman, dirigent d'aquesta agru-pació a Sao Paulo, "el pitjor llegat dellulisme és la desmobilització dels movi-ments socials". El que sembla forçaclar és la fragmentació que s'ha pro-duït entre les diferents organitzacionsque conformen el moviment popular,ja que com ens recorda Cicero Dóna Sil-va, educador popular, mentre uns donensuport al govern altres el critiquen demanera reiterada.

En els pròxims mesos les enquestess'aniran multiplicant, segons es vagiacostant la data electoral. Fins almoment, el candidat de la dreta tradi-cional, José Serra, va per davant de lacandidata del PT designada per Lula,Dil-ma Rousseff, encara que aquesta varemuntant progressivament.

En primera instància, el que estàclar és que la polarització entre el can-

didat de Lula i el de la dreta eclipsaràqualsevol opció que es presenti a l'es-querra del PT. El PSOL, que va teniruns resultats dignes en les presiden-cials del 2004 (7%), veurà reduïts elsseus vots de manera substancial perdues raons: en primer lloc, per la renún-cia de Heloisa Helena, la seva figuracarismàtica a repetir en el terreny elec-toral; en segon lloc, per les disputesinternes pel lideratge del partit, quel'estan afeblint notablement. Les prò-pies previsions del partit, sobretot enla contesa per als escons del legislatiu,no són gens positives: baixar de tresdiputats a un, en una cambra de 513diputats resulta merament anecdòtic.

El gran interrogant, a dia d'avui, éssi Lula tindrà la capacitat de transfe-rir aquesta desbordant popularitat ala seua candidata, amb un perfil públicmolt menys atractiu i una projecciómediàtica més limitada. El PT, per simateix, no té la fortalesa suficient pera garantir l'èxit de la nova candidata,per una evidència purament aritmè-tica: no representa ni a una cinquenapart del Parlament (83 escons en unacambra de més de 500 diputats). Enconseqüència, tindrà Lula l'habilitat iel temps suficient el president per aposicionar a la seva candidata perquèel "lulisme" continuï fins a 2014?

Malgrat l’augment de laviolència en el camp segueixen les ocupacions Els conflictes per la terra a Brasil, quehavien disminuït en els últims anys,han pujat de 751 el 2008 a 854 el 2009,però el nombre de morts ha baixat de28 a 25 en el mateix període.

Segons l'estudi "Conflictes en elCamp", elaborat anualment per laComissió "La violència no va aconse-guir que els moviments camperolsfessin marxa enrere i, per contra,van augmentar el nombre d'ocupa-cions d'hisendes de 252 el 2008 finsa 290 el 2009". L'estudi indica queactualment existeixen a Brasil 36campaments en els quals viuen 4.176famílies que esperen ser beneficia-des per la reforma agrària, enfrontdels 40 campaments que en 2008 alber-gaven a 2.755 famílies. La ComissióPastoral de la Terra va manifestar laseva preocupació per l'augment dela violència en el camp enmig d'un"context de creixent criminalitzaciódels moviments socials". Segons l'en-titat, la interpretació que les ocupa-cions dels moviments que lluiten perla reforma agrària han de ser casti-gades com crims augmenta tant entreels fiscals com entre els jutges i "mol-tes vegades és amplificada pels gransmitjans de comunicació".

Mentrestant, el deute extern i internde Brasil supera el llindar de $ 2 bilionsde dòlars, és el que l'informe de la Comis-sió Parlamentària d'Investigació delDeute Públic (*CPI. El Diputat Iván*Valente ha lamentat que el Parla-ment no s'hagi ocupat d'aquests impac-tes, ignorant el sofriment i la humi-liació del poble brasiler. Va esmentarque el deute es produeix principalmentd'interessos sobre els interessos, enca-ra que els principals mitjans de comu-nicació de Brasil insisteixen a culparindegudament la despesa pública.

Lula veu amb nervis la seua successió

BBrraassiill:: eell lluusslliissmmee ddaavvaanntt lleess eelleecccciioonnss ddee 22001100

L’ACCENT 184DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201010 CULTURA

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

El vestíbul del Museu d'Història deCatalunya acull, des del passat 15de juliol i fins el 26 de setembre,l'exposició fotogràfica itinerant LaCosta Brava abans de la Costa Bra-

va- Fotografies de la Casa de la Postal, 1915-1935. El 12 de setembre del 1908 l'advocat,escriptor i polític de la Lliga RegionalistaFerran Agulló va publicar l'article "Per lacosta brava" a La Veu de Catalunya, un fetque ha estat pres com a fundacional de ladesignació Costa Brava. Per a commemorar elcentenari d'aquest esdeveniment es va pen-sar en organitzar una exposició fotogràficadels paisatges naturals però sobretot humansdel primer terç de segle, just fins abans del'alçament feixista, que es va inaugurar eljuliol del 2008 a Roses i que des d'aleshoresha anat voltant per diferents pobles i ciu-tats.

La selecció de les cent cinc fotografies dequè consta s'ha fet sobre un total de 1.400,totes elles provinents de la Col·lecció Roisindel fons de l'Arxiu de l'Institut d'EstudisFotogràfics de Catalunya, una col·leccióimpressionant d'unes 48.000 imatges queressegueixen els primers cinquanta anys desegle de diferents pobles i ciutats de l'Estat.En Lucien Roisin Besnard va néixer a Parísel 1884 però va venir a viure a Barcelona, ones dedicà a la fotografia i on muntà unaempresa dedicada a la fabricació i venda depostals a la Rambla de Santa Mònica: "LaCasa de la Postal", que restà oberta fins el1962.

Les selecció de fotografies que s'exposenestan fetes de nou, impreses sobre paper, apartir dels negatius amb placa de vidre que

"La Casa de la Postal" havia realitzat per al'edició de postals promocionals d'aquestindret desconegut i, per tant, encara moltverge. El recorregut que ens presenta inclouels principals enclavaments turístics de LaSelva i del Baix i Alt Empordà: Blanes, Lloretde Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols,Calonge, Palamós, Palafrugell, Begur, Torroe-lla-L'Estartit, L'Escala, Roses, Cadaqués, Portde la Selva, Llançà, Colera i Portbou. La triade fotografies ha volgut destacar, més que un

paisatges bells i selvàtics, unes pràctiquessocials ben arrelades que començaven a veu-re's interferides pels nous usos que s'hi pre-tenien. De fet, de resultes d'aquest creixentinterès per fer de la Costa Brava la Côte d'A-zur catalana, la Generalitat de Catalunya, através del seu conseller d'Obres PúbliquesJoan Vallès Pujals, va organitzar la Conferèn-cia de la Costa Brava. D'aquesta Conferència,que se celebrà a Girona l'agost del 1935 i quecomptà amb la participació d'ajuntaments,

associacions i particulars que presentarenuna trentena de comunicacions, en va sortirel Patronat de la Costa Brava.

Terra conreada arran de la platja d'unLloret de Mar dels anys 20 insòlit que, deuanys més tard, comparteix ja escenari ambuna terrassa d'un bar amb una taula i unescasetes de bany. L'antic Hotel Costa Brava, alpasseig Jacint Verdaguer, a primera línia demar. El primer en dur aquest nom. Les casesd'estiuejants de la primera urbanitzacióimpulsada per en Joan Armengol a la zonadel Raval de Venècia. A Sant Feliu de Guí-xols, des dels banys de S'Agaró de la platja deSant Pol s'observa, dalt del promontori, l'a-nunci de l'edificació de la nova urbanitzacióde S'Agaró. Alhora, un treballadors carre-guen encenalls de suro a un vaixell. A Pala-mós, a la Platja de Castell, el Mas Juny haestat comprat per en Josep Maria Sert i esde-vé lloc de trobada d'artistes, polítics iintel·lectuals. A Palafrugell, la burgesia localdel suro des del 1880 ha començat a construirels seus primers xalets d'estiueig a la platjade Canadell. A Llançà, els estiuejants con-viuen amb les vinyes, arran de platja. A Port-bou, l'estació de tren construïda arran del'Exposició Universal de Barcelona del 1929llueix radiant. Això és el que hi trobem. Elretrat de l'inici d'uns canvis que marcaranprofundament el paisatge natural i sociald'aquelles terres. Sense més nostàlgia que laque hi vulgui posar el que en d'altres tempsha conegut aquells paisatges i els retroba.L'acció de l'ésser humà sempre els ha trans-format, amb resultats diferents. I això és elque caldria avaluar: en aquest cas, com apoble, més enllà de romanticismes, hi hemacabat guanyant o perdent amb l'explotacióintensiva d'aquells paratges?

QQuuaann llaa CCoossttaa BBrraavvaa eerraa eennccaarraa bbrraavvaa

Borja Català VALÈNCIA

Durant el període comprès entreles acaballes del franquisme ila mort del dictador es va/generar a tot l'Estat espanyolunes enormes expectatives de

canvi. Després de gairebé 40 anys de dicta-dura feixista les persones i col·lectius ambun major compromís polític van veure enaquell període la possibilitat no només detornar a la democràcia, sinó de construirun nou sistema més just.

Però el pacte entre l'esquerra oficial i elsrepresentants de l'antic règim frustrà totesaquestes expectatives. Emulant les paraulesdel príncep de Salina, personatge de lanovel·la Il Gattopardo, tot va canviar perquères no canviara, i aquell període tancà enfals la fosca nit del franquisme amb les con-seqüències que patim encara avui.

Ara, el Patronat Martínez Gerricabeitiade la Fundació General de la Universitatde València torna a aquell període a travésd'una trentena d'obres gràfiques del seufons realitzades entre 1975 i 1976 amb eldenominador comú del compromís polític.Amb el títol d'El que pogué ser i no fou, laUniversitat reuneix a l'edifici històric dela Nau creacions de Joan Genovés, Antoni

Miró, l'Equip Crònica, l'Equip Realitat,Manuel Hernández Mompó, Alberto Solso-na o Ximo Michavila, entre d'altres, enuna mostra que podrà visitar-s'hi fins el12 d'octubre.

El material exposat procedeix de trescarpetes del Patronat: 12 pintors del PaísValencià, 6 serigrafías i Arte por la revo-lución cultural. Contribución al homenajede Rafael Alberti, editades durant el bin-

nomi 1975-1976 per Promocions Culturalsdel País Valencià -l'editora del PartitComunista en la clandestinitat- i el PartitSocialista Popular. Durant aquesta etapafou habitual que algunes formacions polí-tiques recaptaren fons a través de la ven-da d'aquestes recopilacions artístiques. Enelles, com explicava la mateixa Universi-tat "es posa en relleu que l'art, lluny deperdre la seua vitalitat a favor de la plàs-

tica, adquireix tota la seua capacitat decomunicació, de crítica, de polèmica, decrit i de protesta".

Les obres exposades van acompanyadesdels fets històrics que es produïren enaquest període, un moment històric que,segons Vicent Sanz, director d'activitatsdel Patronat i comissari de las mostra,suposà una oportunitat perduda, cosa queexplica el nom de l'exposició.

"La transició va ser una fallida. Enscentrem en aquest període històric i enaquesta època per mostrar a l'espectador através de l'art el que, segons el nostreparer, va suposar aquesta etapa importantper a la nostra història recent i en la qualestaven dipositades les esperances delsantifranquistes amb la ruptura democràti-ca que, poc després, es varen malbaratar,perquè la transició va suposar una conti-nuació del règim anterior per moltsmotius: no es va trencar amb la legislació,ni tampoc es va remodelar l'estamentjudicial, i episodis com el de la memòriahistòrica encara són avui en dia un capí-tol pendent", explica Sanz, qui hi afegeixque l'objectiu de la mostra no és altre quefer que "cresca la resistència contra totainvolució, repressió o oposició a la demo-cràcia".

TTrraannssiicciióó:: eell qquuee ppoogguuéé sseerr ii nnoo ffoouuUUnnaa eexxppoossiicciióó ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt ddee VVaallèènncciiaa aapplleeggaa 2288 oobbrreess dd’’aarrtt ggrrààffiicc ccoommpprroommèèss ddeell bbiieennnnii 11997755--11997766

tòria de la famí-lia. Sense deixarde ser incisiu,Errazkin canvialleugeramentl'estil per pas-sar de la carca-llada a l'ober-tura d'interro-gants. Enqualsevol cas,el gadità des-pulla comple-tament a lafamília reiali evident-ment posal'èmfasi enJoan Carlesi el seu cer-cle més pro-per. Troba-reu des d'a-nàlisis més històriquesi polítiques la participació del monarca a ladictadura franquista, la seua actuació al 23-F,els privilegis i poders que li atorga la Consti-tució o l'enorme patrimoni econòmic de laCasa Reial, fins a afers més de caire personalcom el "cessament temporal" d'un matrimo-ni, les operacions estètiques de Letizia, rela-cions extramatrimonials o l'afirmació d'algu-na tara física.

Cap al final de l'autòpsia, Errazkin va mésenllà i aprofundeix en les implicacions quehi ha al darrere la imposició i apuntalamentdel reial xiringuito així com explica el crei-xent nerviosisme borbònic -traduït en tocs

L’ACCENT 184 DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2010 CULTURA 11

Pau Tobar VALÈNCIA

Al'Europa del segle XXI poques ins-titucions remeten tan claramenta la societat servil com la monar-quia. Tanmateix, a l'Estat espan-yol la crítica explícita a la famí-

lia reial és estranya entre els mitjans decomunicació de masses, existeix com unamena de vel que amaga el seu passat i el seupresent. La Constitució espanyola assenyalaclarament que "la persona del rei és inviola-ble" i el gremi ha interioritzat cegament undiscurs edulcorat en aquest sentit per por arepresàlies legals o a la marginació laboral.Per sort encara queden companys honestos(i valents) que desafien els mals auguris igosen parlar clar. Aquest és el cas del perio-dista gadità Iñaki Errazkin i el llibre queocupa la ressenya d'aquesta quinzena.

Amb Hasta la coronilla. Autopsia de losBorbones n'Errazkin segueix l'estela dePatricia Sverlo i la seua obra Un rei cop percop. Biografia no autoritzada de Joan Carlesde Borbó, publicada per Ardi Belza el 2001.El llibre que ressenyem, però, eixampla l'ho-ritzó del seu precedent i analitza la històriadels Borbons des que arribaren al tron de"les Espanyes". Així doncs, l'obra està dividi-da en dues parts: s'obri l'autòpsia amb elsavantpassats per després centrar-se en latrajectòria de Joan Carles de Borbó -família iafins inclosos.

Si bé el to irreverent és un refrescant filde continuïtat al llarg de les pàgines del lli-bre d'Errazkin, cal destacar la mestria de lesseues metàfores en la primera part. Sarcàs-tic i punyent, l'obra del gadità és com una

guillotina periodística sobre la nissaga reial.Amb aguda ironia, la primera part d'Hasta lacoronilla il·lumina tots els punts foscos "obli-dats" per la historiografia oficial des de lesmalalties congènites fins els fills bastards,sense oblidar-se dels negocis bruts sostingutsper la dinastia o les seues implicacions ambla repressió i les dictadures. Des de l'òpticacatalana s'ha de criticar d'aquesta revisió

històrica el fet que no aprofundeix en lesenormes conseqüències que per als territorisde l'antiga Corona d'Aragó tingué l'adveni-ment dels Borbons. Potser es tracta d'unaqüestió d'espai o de posar l'accent en deter-minats aspectes més personals, però el lectorcatalà no deixarà de sentir aquesta mancan-ça.

La segona part del llibre resultarà menysnova per aquells que hagen llegit Un rei copper cop, tanmateix no deixa de tenir el seuinterès, sobretot perquè actualitza la trajec-

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Liev Davidoitx Bronsein, "Trotski",era ucraïnès i jueu. La seva tra-jectòria militant el va dur a lesfiles socialdemòcrates l'any 1896,on coincideix amb Lenin, i al

desterrament a Sibèria. Torna a coincidira l'exili amb Lenin, que l'introdueix a laredacció d'Iskra, però es tornen a distan-ciar a partir de l'escissió el 1903 pels esfor-ços de Trotski per reconciliar les fraccionsenfrontades. La lluita revolucionària de1905 el porta de nou a Sibèria, d'on es fugael 1906. En el període entre revolucions,les diferències amb Lenin es reprodueixenen relació a aspectes organitzatius, peròretorna del seu exili amb la revolució defebrer de 1917, ja clarament alineat amb lespostures bolxevics. President del Soviet dePetrograd i responsable directe de la presadel Palau d'Hivern, el seu paper en la revo-lució d'octubre i en els anys posteriors ésdecisiu. Comissari d'Afers Estrangers (1917-1918), va negociar amb els alemanys elTractat de Brest-Litovsk, que va retirar elpaís de la guerra, va ser comissari de Gue-rra (1918-1925) i va organitzar l'ExèrcitRoig que va derrotar en la guerra civil

(1918-1920) els contrarevolucionaris i elsseus aliats occidentals. Quan Lenin es varetirar el 1923 (va morir l'any següent),Stalin, Zhinoviev i Kamenev el van despla-çar del Politburó, acusar d'indisciplina,destituir dels seus càrrecs i finalmentexpulsar del partit i de la URSS el 1929.Així escapçaven l'anomenada "Oposiciód'Esquerra". Amb l'objectiu de justificaraquestes obscures maniobres i ocultar elsfets incòmodes dels quals Trotski haviaestat a favor de la insurrecció d'octubre(d'acord amb Lenin) mentre Stalin, Zhino-viev i Kamenev la desaconsellaven, o queel "socialisme en un sol país" era aliè alpensament leninista i a la línia bolxevicdurant la revolució, fou difamat com atraïdor, censurat i suprimit de la històriade la revolució i del partit. A l'exili vapracticar una intensa agitació contra la"reacció termidoriana" liderada per Stalincontra els principis de la revolució. El 1938funda a París la IV Internacional (ente-nent que la III Internacional havia traï-cionat els treballadors a Alemanya, l'Estatespanyol i l'Estat francès) i rep asil política Mèxic gràcies a les gestions de DiegoRivera amb el president Lázaro Cárdenason, finalment, el 1940 és assassinat per

Ramon Mercader, agent dels serveissecrets soviètics.

Trotski va desenvolupar un dels treballsteòrics més notables de la tradició marxis-ta amb excel·lents anàlisis de la revolucióde 1905 (1905: Resultats i perspectives, de1906), la revolució d'octubre (Història dela revolució russa, escrit de 1929 a 1932) ila contrarrevolució dins l'URSS (La revolu-

ció traïcionada, de1936).

D'ençà de la sevamort, ha estat objec-te de les mentides iles difamacions delcomunisme pro-soviètic - estalinistad'una banda, i d'unamitificació absurdade sectors autoano-menats trotskistes.Però mentre aixòúltim té un valoranecdòtic, la difa-mació de la sevafigura i l'acusaciósistemàtica de traï-doria a tots aquells

que no compartien lalínia política del PCUS és un dels episodismés vergonyosos de la història del comu-nisme. I és necessari recordar a aquellsque tinguin oïdes per a certes calúmniesque Trotski fou un militant revolucionariintatxable, decisiu en els moments clau de1905 i 1917 i la guerra civil posterior, i undels millors teòrics del marxisme de laseva època.

“A l'Estat espanyol la críti-ca explícita a la família reial

és estranya entre els mit-jans de comunicació de

masses, existeix com unamena de vel que amaga elseu passat i el seu present”

d'atenció a lapremsa- davantla sensació d'es-tar perdent crèditsocial.

D'intenció des-carada, transgres-sora, Hasta la coro-nilla és un critantimonàrquicfront la insulsa ihabitual pamplinamediàtica. El títolno és casual, s'ex-pressa fàstic, lapesadesa que pro-dueix en ments des-pertes la continuïtatd'aquest sagrat llastmedieval. Tot i sermolt contundent, nodeixa de ser una obraentremaliada, d'unhumor apreciable, for-

ça entretinguda i, enresum, altament recomanable en aquestesvesprades de xafogor estival.

HHiissttòòrriiaaSSeettaannttaa aannyyss ddee llaa mmoorrtt ddeell pprrooffeettaa ddeessaarrmmaatt

Fitxa tècnica:TTííttooll:: Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones AAuuttoorr:: Iñaki Errazkin EEddiittoorriiaall:: Txalaparta (Tafalla - EuskalHerria) AAnnyy:: 2009 NNoommbbrree ddee ppààggiinneess:: 352

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa HHaassttaa llaa ccoorroonniillllaa

EEll BBoorrbbóó ddeessppuullllaatt

L’ACCENT 184DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201012 CONTRAPORTADA

BBoouuss aall ccaarrrreerrPEP GINER AMPOSTA

Les festes amb bous tenen una llarga his-tòria a les Terres de l'Ebre i al nord deles

comarques de Castelló. Bous a la pla-ça, bous embolats, bous capllaçats, bousa la mar, bous al carrer, etc. són dife-rents modalitats d'aquestes celebracions.Però els seus participants veuen ara comaquest tipus de festes poden acabar pro-hibint-se al nord del riu Sénia. Arran dela prohibició de les "corridas de toros",els implicats han intentat que l'admi-nistració legislés a favor d'aquestes cele-bracions impulsant una llei i un codi debones pràctiques que la blindin davantels intents de prohibició. De fet, el codide bones pràctiques ja existeix, tot i queno de manera legal. Aquest codi es vaimpulsar arran de la normativa delGovern principatí, que l'any 1989 va inten-tar eliminar aquest tipus de festes. Davantles protestes dels pobles afectats, s'im-pulsà una normativa que eliminava dela festa el patiment de l'animal.

L'actual estat normatiu però és incert.Durant temps, el PP ha estat fent cam-panya per aquestes terres afirmant quees vol prohibir la festa per l'associaciódel bou amb l'espanyolitat i promoventun front comú entre els bous i les "corri-das de toros". Evidentment, el que li inte-ressa al nacionalisme espanyol és denun-ciar les maldats del catalanisme i erigir-se en defensor d'unes festes molt arre-lades a aquestes terres. A l'hora de laveritat però, quan el Parlament ha sepa-rat una festa d'una altra i ha eliminatles "corridas", han impugnat davant elConsell de Garanties Estatutàries la con-sideració dels bous com a festa diferent.Les constants identificacions que faEspanya entre el bou i la seva essèncianacional han estat un mal que en aques-tes terres han mirat d'esquivar, reivin-dicant la catalanitat de la festa i delsseus participants.

La importància d'aquesta festa esper la seva capacitat de vehicular laidentitat de la població. Penyes tauri-nes, comissions de bous, administra-cions locals i particulars han conver-tit aquesta festa en un dels pocs fenò-mens que aplega tanta gent. De fet,bona part dels assistents als bous ho famés per la possibilitat de relacionar-se i compartir aquests moments festiusamb els amics i familiars que no pasper l'espectacle del bou en si. A les pla-ces és normal veure familiars o collesd'amics reunits en un mateix cadafal,menjant i bevent mentre el bou correamunt i avall. I és que quan un feno-men com aquest es converteix en unvehicle de transmissió dels valors i acti-tuds de la comunitat local, esdevé unpotent vehicle d'identificacions i fontde conflictes davant la ingerència "exter-na". Malgrat tot, aquesta mostra de"cultura popular" també reflecteixvalors, actituds i diferències socials.La manca de pressupost per a altresactivitats festives durant la Festa Major,els interessos i conflictes entre la gentque hi participa (com per exemple entreels que en fan negoci o els que nomésen gaudeixen), les relacions de poderque s'exerceixen a nivell local i queimpliquen diferències en la capacitatde decidir i organitzar la festa o la sim-ple i conflictiva estratificació socialpresent a qualsevol societat, fan que elfolklore (o "cultura popular") reflectei-xi els conflictes i interessos de qualse-vol societat local.

LA REMATADA““LLaa ppooeessiiaa ééss uunn mmaarrtteellll!!””MARCEL PICH PALMA

El 2009, als teus 45 anys, decidei-xes mostrar al món la teva caramés poètica. Per què? Va en paral·lela la maduresa política? Vaig començar a escriure poemes desde molt jove. Molt influenciat perles cançons de Lluís Llach. Escriviacom si es tractàs d'un diari estricta-ment personal. Ningú no sabia queho fes, ni la família ni els amics. Lapoesia era el mirall on reflectia elsmeus sentiments, la meva reflexióideològica, la meva postura davantla vida. Als 45 anys decidesc compar-tir aquesta part oculta de la mevavida i la meva militància. Vaig pen-sar que havia arribat el moment.Potser aquesta decisió té més a veu-re amb la maduresa personal que nopas amb la maduresa política.

Després d'editar el teu primer lli-bre La terra encesa, quina valora-ció en fas? Et sents més lliure? L'experiència ha estat molt enriqui-dora. He fet més de 20 presentacionsdel llibre que m'han permès copsari compartir amb el públic el sentitdels poemes. Reivindic la figura deltrobador i de l'agitador polític. I ésper això que li don tanta importàn-cia al contacte directe amb la gent.I responent la segona pregunta, laresposta és no, no em sent més lliu-re. Al meu poemari encara inèditManual d'instruccions un aforismediu: "La vida només l'entenc si éslluita." Quan el nostre poble es veuesquarterat, mino-ritzat, perseguit.Quan estam abocatsa la disjuntiva his-tòrica de la victòriao l'extermini és famolt difícil sentir-se lliure. Som sol-dats, combatentspolítics que lluitamper un ideal i perassolir uns objectiusmínims de dignitatnacional, popular ipersonal. I tenim encara molta fei-na per fer.

Com veus el marc de distribuciócultural arreu dels Països Catalans? Tot allò que no es fa o s'edita a Bar-celona té enormes problemes de dis-tribució i difusió. La visualitzacióde l'obra d'un autor de la perifèriaés molt difícil i s'hauria de fer unesforç per superar aquesta situaciód'anormalitat nacional. Caldria cre-ar un marc nacional de distribucióde la producció cultural. En la mesu-ra que siguem capaços d'aconseguir-lo podrem afirmar que anam fentpasses reals en la consecució d'unanació catalana completa i indepen-dent. Però la realitat ens diu quecada vegada l'esquarterament nacio-

nal és més evident amb la persecu-ció del canals de ràdio i televisió delprincipat al País Valencià i les tra-ves burocràtiques i polítiques a lanormalitat i reciprocitat de canalsi mitjans de comunicació arreu dela nació.

Dius que la poesia ha de servir peragitar les masses. A la pràctica comés això? La poesia de combat és un instrumentmés al servei del redreçament nacio-

nal, social i popu-lar. En altres oca-sions ja he dit quem'és igual recitarper una dotzena depersones que fer-ho a un Camp Nouple de gom a gom.La poesia és unarma política tal-ment com ho puguiser qualsevol altraexpressió de lluita

o propaganda. Ara,la he incorporat a la meva pràcticamilitant com un instrument més decombat. Som partidari de musicarpoemes, compartir escenari amb grupsde folk o de rock. Tots els formats sónvàlids per convertir la poesia en unobjecte de masses.

També ets partidari d'una NovaRenaixença catalana... concreta-ho.Reivindic una Nova Renaixença polí-tica i cultural i aquesta ha d'anar endues vessants, per una banda elsintel·lectuals i els artistes, que sónel cor i la consciència del poble, hande prendre un compromís que lamajoria avui en dia no té, perquèhan pretès viure i desenvolupar laseva obra com si visquessin a un país

normal, amb una llengua normal iamb una situació política normal iaquesta és una gran mentida. I d'al-tra banda els moviments de base, lasocietat civil, s'ha d'organitzar peravançar decididament cap a la inde-pendència. I de fet, ho està fent, unclar exponent són les consultes perl'autodeterminació. Personalmentpens que aquesta Nova Renaixençaja ha començat, però quan formespart d'un procés històric no n'etsplenament conscient. És inqüestio-nable que l'independentisme ha arre-lat en amples capes de la societatcatalana, les consultes per l'autode-terminació que ja he esmentat abansen són una mostra clara, les darre-res enquestes, i l'important momentpel que passa la lite-ratura, la poesia iel món de la músi-ca i de la cançó encatalà. Tot plegat ésun claríssim indi-cador que quelcomd'important estàpassant.

Com veus la situa-ció política i cul-tural al País Valen-cià i a les Illes Bale-ars? Sempre ha estat difícil, sobretot pelque respecta al País Valencià, peròa les Balears l'espanyolisme cadavegada és més fort i en lloc d'avan-çar estam retrocedint terreny. Éstracta de dues lluites heroiques, deprimera línia de foc. Ens hi jugamla nació, i el Principat no sempresap estar a l'altura de les circums-tàncies. No se valora suficientmentl'enorme capacitat de lluita i de resis-tència dels patriotes valencians iillencs en la lluita per la llibertat ila independència dels Països Cata-lans. És pot afirmar sense cap menade dubte, i això no és una metàforapoètica, que cada persona nacional-ment conscient al País Valencià i ales Balears és una veritable trinxe-

ra en combat. I tot el que he esmen-tat el podem fer extensible a la situa-ció que viu la Catalunya Nord.

Per a tu, la poesia és... Com deia Gabriel Aresti en unesparaules que he fet meves la poesiaés un martell! Cal emocionar, remou-re consciències, lluitar a través dela paraula, la veu i la imatge. Calincorporar les noves tecnologies ala pràctica poètica. Rompre amb laimatge errònia que la poesia és avo-rrida i que no serveix per a res.

Tens res enllestit per editar? Sí, el setembre presentaré Haikus decombatamb Edicions Can Sifre i esperque s'editi a principis del 2011 Manual

d'instruccions. Elsdos llibres estanfarcits de poesiasocial, de reflexió,de compromís, demilitància, peròtambé d'amor.Quan algú emdemana perquè noescric poemes d'a-mor, els contest quesi han llegit elsmeus poemes i empregunten això és

perquè no han entès res de res, i elsrecoman una segona o tercera lec-tura. A la meva poesia res no és neces-sàriament el que realment sembla.

En temps de crisi, institucional,econòmica, cultural... quina és l'es-tratègia a seguir? Cal perseverar i continuar el com-bat. Cadascú ha d'ocupar el seu lloca la lluita. És ben certa la dita quediu que l'única lluita que es perd ésla que s'abandona. Per la part queem pertoca ja fa molts d'anys queem vaig juramentar i em vaig pro-metre a mi mateix que la lluita m'a-companyaria tota la vida. Ha arri-bat l'hora de parlar clar / sense pèlsa la llengua, / sense que ens tremo-li la veu / ni amaguem la mirada.

ENTREVISTA

Joan Alfons Marí (Palma,1963) desprésde trenta anys de militància en prime-ra línia enceta una nova faceta amb lapublicació del seu primer poemari Laterra encesa (Documenta Balear,2009).Un llibre de poesia, crua, dura, descar-nada, militant, de combat, com a ell liagrada anomenar-la. Les seves parau-les no deixen indiferents als que hantengut l'oportunitat de gaudir del lli-bre, i molt menys als que l'han sentitamartellar la veu en algun dels nom-brosos recitals que ha portat a termeen solitari o amb el grup de folk Taver-ners.

Joan Alfons Marí,militància política,

militància poètica

“Quan estam abocats a la disjunti-

va històrica de la victòria o l'extermini

és fa molt difícil sentir-se lliure“

“A les Balears l'espanyolisme cadavegada és més fort i

en lloc d'avançarestam retrocedint

terreny “