LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 131

3€

AGOST-SETEMBRE 2013

LA PRIMERA REVISTA DIGITAL D’ESPARREGUERAWWW.SETSETSET.CAT

La informació local ara també

a la xarxa

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fi sioterapiarevers.com

■ Reequilibració postural

DEFORMITATS DE COLUMNA

TRACTAMENTS CENTRATS EN ELS PROBLEMES DE LA DONA■ Prepart i postpart■ Incontinències a l’esforç i postpart■ Exercicis hipopressius de recuperació abdominal

REHABILITACIÓ ESPORTIVA

■ Especialistes en tendó, múscul i lligament■ Reentrada a l’activitat esportiva

OSTEOPATIA

■ Columna vertebral, cefalees tensionals i d’ori-gen cervical

■ Osteopatia infantil, treball amb nadons■ Tractament en període de gestació■ Visceral (digestions, regles doloroses,

restrenyiment…)

Isaac Serrano,

fi sioterapeuta

especialista en

teràpia manual

i rehabilitació

esportiva.

Miriam Ávila,

fi sioterapeuta i

osteòpata (adults,

embarassades i

nadons)

Sílvia Luna, fi siote-

rapeuta especialis-

ta en sòl pèlvic.

CENTRE D’ESPECIALISTES EN FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60info@espiral108.netwww.espiral108.net

ACTIVITATStai-chiiogapilateschi-kungkung fu adults i infantil gimnàstica per a gent grandansa teràpia i creació artísticaswingconstel.lacions familiars

TERÀPIESacupuntura quiromassatge shiatsuosteopatiaaiurveda naturopatia homeopatia reikiflors de bach astrologiakinesiologiadrenatge límfàtic

c/ Gran, 52EsparregueraT. 93 777 29 52

ESPARREGUERA c/ Sant Miquel 11T. 93 777 54 81

MARTORELL c/ Ausias March 2-8, L4. T. 93 173 81 75

pastissers artesans

3 333

EditorialConsell de redacció

Fem-ne via

Amb l’onze de setembre a tocar, data que per a molts marca el fi nal

de les vacances, l’ambient està més que carregat per la celebració de

la Diada. Amb el precedent de l’oceà de gent que va recórrer Barcelona

l’any passat demanant que Catalunya fos un nou estat, tothom tindrà

els ulls posats en la Via Catalana. Molts de nosaltres però, no només

hi tindrem els ulls sinó que els peus, el cap i les mans i tot el cos per

formar part d’aquest moment històric pel país.

Aquesta editorial no pretén ser una crida a la participació a la cadena

humana, des del 777 Comunica creiem que els nostres lectors sou prou

madurs per prendre les vostres decisions i a aquestes alçades tothom

té una opinió presa sobre la independència de Catalunya. Tampoc ens

amaguem de quina és la nostra posició sobre aquesta qüestió: només

cal veure la portada del número que teniu a les mans.

Únicament volem que tots els que aposteu per la independència no

us quedeu a casa aquest onze de setembre, ja que això és fer trampa.

Ningú us demana que us reuniu setmanalment amb l’ANC d’Esparre-

guera, que per cert fa una feina admirable com veureu unes pàgines

més endavant, només cal que sortiu un dia a l’any, i prou. La cadena no

passa gaire lluny de casa vostra, si convenceu a algun amic, amb un

cop de cotxe us hi podeu plantar, i encara que no hi estigueu apuntats,

segur que sereu benvinguts. Si a Oslo, Tokio, Roma, Helsinki, Mèxic DF,

Edimburg, Nova York, Berlín i Londres han organitzat la seva pròpia

via catalana, no hi ha excuses per no participar en la que passarà pel

costat de casa.

Ja per acabar i anar fent via (gràcia obligada), només ens queda

desitjar una feliç Diada a tothom, tant pels que gaudiran d’un dia de

repòs abans de tornar a la feina, com pels qui aprofi tarem la jornada

per reclamar, agafant-nos de les mans, el que els catalans i catalanes

vam perdre fa gairebé 300 anys, i que esperem recuperar ben aviat: la

llibertat.

setsetset4

2 EDITORIAL Consell de Redacció 5 ACTIVITATS

6 AMB EL 777 PEL MÓN

7 TWITTS 777

7 EL TEMPS per Enric Gili 8 RECULL DE PREMSA per Oriol Esteve 9 MOMENTS I MOMENTS DES DE LLUNY per Ade Palomar 9 I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…? :) per Carlos Ortí 10 ESPECIAL ANC ESPARREGUERA per Oriol Esteve Mach 12 L’AIGUA A ESPARREGUERA… K-0 per Carles Batlles 14 ELS CATALANS SÓN VENUTS …

RACÓ D’HISTÒRIA per Josep Ràfols 15 LA DIDÀCTICA DEL DRET A DECIDIR… DES DE ZAGREB per Anna Valldeperas 16 #FM ESPARREGUERA per Redacció (recull fotogràfi c) 20 RETALLADES A ESPARREGUERA… A PEU DE CARRER per Eduard Rivas

SETSETSET.CATNÚMERO 131

AGOST-SETEMBRE 2013600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACsetsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera618313899

Director: Oriol EsteveConsell de redacció: Carles

Batlles, Gerard Bidegain, Pep Llopart, Carlos Ortí, Edmon Piqué, Ingrid Regalado. Consell d’opinió:

Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Carme Paltor, Josep Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols,

Carles Reynés. Opinió: Gerard Bidegain, Josep Maria Brunet,

Ade Palomar, Teresa Prats, Edmon Piqué, Carles Reynés, Eduard

Rivas, Anna Valldeperas. Col·laboració: Aleix Escursell,

Club Excursionista d’Esparregue-ra, Ràdio Esparreguera, Institut El

Castell, Institut El Cairat. Il·lustració: Pep Llopart.

Fotografi a: Cps, QSitjà. Correcció:

Rita Maria Vila, Matea Bradicic Publicitat: 620 810 890

Disseny i distribució: TD’G Impressió: A3copiseny sl

DL: B-18.828-2013

La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris exposats pels seus

col·laboradors.La revista 777 Comunica

no es fa responsable de les opinions exposades pels seus

col·laboradors.El lector pot enviar cartes,

fotos o alguna col·laboració a setsetset1@gmail.com

Sumari

Portada: Pep Llopart

20 LA PLAÇA DELS TERRISSERS… Per Josep Paulo 21 QUÈ HA PASSAT AMB EL POUM? (II)

Per Carlos Ortí 22 RATZIA REVELADORA APASSIONAT PER L’ESPÀRREC per Gerard Bidegain 22 PARADA CULTURAL

23 EMIGRAR

PER AMOR A L’ART per Carles Reynés 24 FRANCESC ESPRIU…

Per Joana Llordella 26 “FESTES PARTICULARS” D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ per Paquita Vives 26 ENDAVANT ELS RICS I ELS RUCS per Teresa Prats 27 ÉS MOLT BELLA LA COMARCA…

per Club Excursionista Esparreguera 28 ISLANDIA, UN PAÍS DIFERENT UNA REFLEXIÓ per Josep Maria Brunet 29 ENTITATS “FESTIVAL LOLA”

30 VERSIÓ 2013 per Gerard Bidegain 31 L’ENTREVISTA A JOSEP MORATALLA per Carles Reynés

16

16

10

# F M E S P A R R E G U E R A

# F M E S P A R R E G U E R A

A S S A I G D E L A C A D E N A

5

CONSTRUCCIÓ I ESTAMPACIÓ

Ctra. NII, km 581

T. 93 777 18 96 - F 93 777 53 61

ESPARREGUERA

FESTA GRAN DE LA PLANADel 7 a l’11 de setembrePlaça de Catalunya (La Plana)Org. Associació de veïns de la Plana

MARXA DE LES TORXES PER LA INDEPENDÈNCIADimarts 10 de setembre a les 22.30h Plaça de l’Ajuntament i recorregut per la vilaOrg. Comissió Marxa de Torxes per la independència

REPIC DE CAMPANESDimecres 11 de setembre a les 9.30hEsglésia de Santa EulàliaOrg. Amics del Campanar d’Esparreguera

OFRENA FLORALDimecres 11 de setembre a les 10hPlaça del CentreOrg. Ajuntament d’Esparreguera

VIA CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIADimecres 11 de setembre6 autocars sortiran d'Esparreguera cap a la RàpitaOrg. ANC d'Esparreguera I FESTES

APASSIONATS X ESPARREGUERA: FIRA DE PRODUCTORS ARTESANS D’ESPARRE-GUERA I EL MONTSERRATÍDissabte 14 de setembre a les 9.30hCarrer dels ArbresOrg. Regidoria de Promoció EconòmicaCol·labora: Establiments i artesans. Diputació de Barcelona

FESTA DE CAN COMELLESDissabte 14 de setembrePlaça de la Serralada (Can Comelles)Org. AV Can Comelles

XERRADA SOBRE SALUT “Patologies respiratòries” a càrrec del Dr. Jordi EsplugasDijous 19 de setembre a les 19hCan PasqualOrg. ABS Esparreguera

XERRADA SOBRE L’ECONOMIA DOMÈSTICADijous 3 d'octubre a les 17:30hCan PasqualOrg. Regidoria de Promoció Econòmica

setsetset6

FORN DE PA

JORBA

c/ Gran, 6 · T. 93 777 19 40Camí Ral, 26 · T. 93 777 46 04

ESPARREGUERA

Av. Generalitat, 32T. 93 770 34 07

ABRERA

Plaça de l'Ajuntament 6 Local 7 (galeries) ESPARREGUERA

T. 93 777 53 22

tractaments facialstrataments corporalsmanicura | pedicura

depilaciósolàrium

maquillatge

bellesa i benestar

"La Carme Bel i l'Ariadna Binefa Bel d'Es-parreguera ens envien aquesta fotografi a des de Bangalore (Índia). L'Ariadna és arquitecta i fa 10 mesos que hi treballa en el camp de l'ar-quitectura sostenible. La Carme la va visitar el passat juliol per viatjar pel sud de l'Índia i conèi-xer aquest país asiàtic ben exòtic, superpoblat, multicultural i amb gent encantadora. L'auto (o taxi de tres rodes) que es mostra a l'imatge ser-veix per desplaçar-se per la ciutat de Bangalore que compte amb més de 8 milions de persones."

Islàndia, un viatge a un país dife-rent per la seva diversitat paisatgística i silent perquè encara es pot escoltar el silenci. I, ja que aquest va ser en grup nombrós (una vintena), voldria expressar i agrair la bona convivència viscuda, bàsica perquè tot funcioni, la tolerància davant la diversitat de les persones i l’excel·lent bon fer de la guia islandesa i resident temporalment a Sabadell, que amb la seva professio-nalitat i amb el seu esforç aconseguí superar amb èxit tots els contratemps que sovint es plantegen en el decurs d’un viatge. Ens queda el bon record d’un viatge a un país diferent.

7

Cultura LV @CulturaLV

#socmoltprincesa @princesapesol Els #bastonersdelmontserratí iniciem la temporada

assajant #alafresca a la pl. d la pagesia d’#esparreguera. Anima’t!

Biblio Esparreguera @BibEsparreguera

Voleu passar una estona entretinguda? Apunteu-vos al

club de lectura de la biblioteca. Us esperem

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFM

Les escoles bressol municipals comencen el curs amb

poques vacants. La Cucuruga torna a tenir un grup de 0 a 1

anys #Esparreguera

Carlos García Llevet @cgarciallDes de el grup municipal #PPCEsparreguera i durant

tot el mes d’agost em comprobat la inoperancia en servei

de neteixa del nostre ajunt.

Sparagaria @SparagariaA Juny de 2013 hi ha censats al estranger 216 emi-

grants amb origen o residència a #Esparreguera, +56%

des d’inici de la crisi

Daniel Farriols @danielfarriols19:45 #Esparreguera fanals encesos a Can Rial

#AnemSobrats

Laia Serra Prats @laiakacat@xavi_millan Les d’Esparreguera sí k repicaran a les

#17:14 unint-se a la #ViaCatalana #niunpasenrera

Carme Parras @CarmeParrasParada #hispanoigualadina #esparreguera. 8:45 mati.

Podem ser una mica mes polits si us plau? @AjEsparre-guera

TWITTS777

7

©rick

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

El temps del mes de juliol a Esparreguera

Aquest juliol ha estat un dels més càlids des de 1980 amb 26,7ºC de temperatura mitjana (1,1ºC per sobre de l’habitual). Els primers dies del mes han estat els més frescos però a par-tir del dia 5 les temperatures superen els 30ºC fi ns el 35,5ºC que fou la màxima enregistrada els dies 16,24 i 28. La tempe-ratura mínima te lloc el dia 1 amb 18ºC. Durant setze dies les mínimes han superat els 20ºC valors considerats com a nits tropicals. Malgrat els 5 dies de pluja coincidint amb la tarda o nit les quantitats caigudes han estat minses sense infl uencia sobre les temperatures. La màxima pluja fou la nit del dia 28 amb 7,2 mm acompanyats de fort aparell elèctric.

Dades a destacar del mes

Temperatura mitjana: 26,7ºCMitjana de les màximes: 32,9ºCMitjana de les mínimes: 20,5ºCTemperatura màxima: 35,5ºCTemperatura mínima: 18,0ºCPrecipitació: 17,6 mm (55%)Precipitació acumulada en 12 mesos: 540,9 mm

El temps del mes d’agost

Aquest mes s’ha de considerar dintre de la normalitat en quan a temperatures però menys plujós que la mitjana. Les tempe-ratures s’han mantingut altes durant la major part del mes, durant 20 dies s’han superat els 30ºC de màxima, i nomes del 25 al 28 d’agost es varen reduir considerablement. La màxima del mes es va enregistrar el dia 2 amb 36,5ºC i la mínima es va donar el dia 27 amb 17ºC. La temperatura mitjana que es la que ens dona una idea global del mes fou de 25,4ºC que és nomes una dècima per sota a la mitjana dels darrers 40 anys. La pluja ha estat escassa, 23,1 mm i el dia de màxima pluja fou la tarda del dia 30 amb 18 mm caiguts amb un espai de 12 minuts.

Dades a destacar del mes

Temperatura mitjana: 25,4ºCMitjana de les màximes: 31,0ºCMitjana de les mínimes: 19,8ºCTemperatura màxima: 36,5ºC el dia 2Temperatura mínima: 17,0ºC el dia 27Precipitació: 23,1 mmPrecipitació acumulada en 12 mesos: 534,3 mm

setsetset8

RECULL DE PREMSA ORIOL ESTEVE

TeleassistènciaMés teleassistència pels esparreguerins. El consistori acaba amb la llista d’espera per aquest servei oferint-lo als 65 usuaris que el reclamaven. Per tal de garantir una atenció permanent a distància a aquelles persones amb problemes de salud, l’Ajuntament ha decidit oferir el servei de teleassistència a tots els usuaris que hi havia a la llista d’espera, alguns dels quals hi eren des del 2011. Aquest servei, fi ns ara fi nançat íntegrament per la Diputació de Barcelona, compta amb 417 usuaris a Esparreguera, 65 dels quals seran subvencionats pel consistori a través de la regidoria de Serveis Socials.

Sara GómezTravesset

PSICÒLOGA I LOGOPEDA

Rehabilitació dels trastorns de la parla i el llenguatge

en nens i adults

CREU BLAVA ESPARREGUERAAv. Mil·lenari, 6 baixos

T. 93 777 63 53 / 93 777 60 77

Arrenca la 3ª edició del Projecte RossinyolEs busquen voluntaris per apadrinar un infant durant una tarda a la setmana. Les regidories d’Ensenyament i Nous Catalans fan una crida a tothom a participar en aquesta iniciativa que té l’objectiu de millorar la integració dels infants nouvinguts a través de l’aprenentatge de la llengua catalana i dels diferents espais d’Esparreguera. A més, també es fa un seguiment de l’escolaritat del nen o nena per tal d’ajudar-lo en aquelles matèries que li siguin de més difi cultat. Per col·laborar en el projecte Rossinyol només cal ser major d’edat, resident a Esparreguera i estar disposat a passar unes hores a la setmana amb un infant o jove nouvingut. Per a més informació podeu trucar al 93 777 69 61 o al 93 777 75 71, o anar a Can Pasqual, on estan situades les dues regidories promotores.

Podrem tenir biblioteca abans del 2014?Segons hem pogut saber a la redacció del 777 Comunica, l’objectiu de l’Ajuntament és d’obrir les portes de la nova biblioteca abans de Nadal. Ara que les obres de l’estació transformadora ja estan en funcionament, només caldrà dotar dels equipament que falten a la nova biblioteca. Per tant, ben aviat ja no caldrà que els estudiants es desplacin per a trobar una aula d’estudi en condicions i Esparreguera gaudirà d’aquesta megaconstrucció que es va començar a construir fa gairebé sis anys.

c/ Ferran Puig, 109 T. 93 777 14 66 ESPARREGUERA

Mecànica General de l’AutomòbilTALLERS GERMAN

e HIJOS, C.B.

T. 93 777 45 37

93 777 11 71

Torrent Mal, 23 -3r -2a

ESPARREGUERA

9

Un esparreguerí és el promotor de la

“Via Catalana Alternativa per la Independència”

En un acte simbòlic en el barri de Gràcia de Barcelona, amb un públic ple de

detractors de l’Assemblea Nacional Catalana, amants d’allò alternatiu, i gent

amb por als actes de masses; es va constituir l’1 de setembre la “Via Catalana

Alternativa per la Independència”. L’artífex de la idea ha estat l’esparreguerí,

Miquel LaMenahèze, que declarava ahir a ràdio Esparreguera en defensa del

seu projecte “la Catalunya independent no és només la que vol l’ANC, i els mo-

derns i alternatius independentistes volíem manifestar el nostre suport a un

nou estat català sense traicionar els nostres ideals”. Per aquest motiu, la Via

Catalana Alternativa per la Independència ha preparat per l’11 de setembre

un seguit d’actes per satisfer el seu heterogeni grup de simpatitzants, des de

cadenes amb long-boards rodejant el MACBA, fi ns a un festival de música amb

grups totalment desconeguts.

La Generalitat enviarà inspectors per assegurar que

els controls policials d’Olesa compleixen amb la legalitat

El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va comunicar ahir en roda de premsa

que inspectors de la Generalitat supervisaran que els controls policials que es

realitzen en les delimitacions entre Esparreguera i Olesa de Montserrat com-

pleixin amb la legalitat. La mesura s’ha pres després de les tensions en augment

entre els dos pobles durant aquest estiu. El desencadenant del confl icte va ser

el llançament de blocs de formigó al riu Llobregat per una barca de registre

esparreguerí, amb la conseqüent queixa dels pescadors olesans. L’Ajuntament

d’Olesa va respondre amb l’enduriment dels controls policials de tota la gent

que va o torna d’Esparreguera, fi ns i tot l’alcalde olesà, Salvador Prat, declarava

la setmana passada “no descartem imposar una taxa. Ja estem farts que els

olesans es gastin el seu sou en oci, terrissa i drogues al penyal d’Esparreguera”.

CE Esparreguera compra a un jugador de 1a divisió

El davanter senegalès, Mamadou Diop, va ser presentat ahir al camp d’Esparre-

guera com a nou jugador del club. Mamadou va declarar en la seva presentació

que “jugar en un equip com aquest és el somni de la meva vida”. El davanter que

havia arribat a jugar a primera divisió espanyola amb el Saragossa ha estat ve-

nut a l’equip esparreguerí per la xifra d’1 milió d’euros. La incredulitat de l’afi ció

de rebre un jugador de tant alta gamma ha despertat preguntes cap a l’origen

dels diners. El president del Club, Raimon Domènech, defensava l’estabilitat

del fi txatge “amb tot el que vam treure de benefi cis amb el torneig de futbol-7

d’estiu, tenim diners per comprar 3 Mamadous”.

I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…?

PER CARLOS ORTÍ OPINIÓ

Crec que no deixarem mai de discutir sobre aquest tema a casa. El telèfon mòbil. I, és que, cada vegada que el meu pare em veu utilitzant-lo em deixa caure alguna de l’estil “estàs molt enganxada’’. En certa manera l’entenc, ell utilitza el telèfon com a mitjà per al qual va ser inventat, per comunicar-se ‘de tu a tu’. Així que de manera associativa, quan jo estic amb el mòbil estic parlant amb els meus amics. Xatejant, passant el temps, viciada escrivint caràcters a una velocitat de què se sorprenen. I no. Heus aquí la meva defensa i crec que la de molts altres. Que gràcies a Internet podem estar al corrent d’absolutament tot no és una cosa nova, per això, quan arriben les vacances i deixem una mica de banda el nostre ordinador, el mòbil es converteix en el protagonista proveïdor d’informació. A més, cada vegada són més i millors les aplicacions que podem instal·lar i fer que la nostra vida sigui més còmoda. L’altre dia, una amiga calculava la quantitat d’espaguetis necessària per cuinar per a quatre comensals a partir d’una aplicació al mòbil. A la pantalla indicava l’espai just que havia d’emplenar visualment amb la pasta, tan sols havia d’apropar-la i calcular que coincidís en grandària. Val, beneiteries com aquestes potser són més aviat un pas enrere en l’evolució de l’ésser humà, cada vegada més maldestre. Però com avanç tecnològic, hi ha moltes aplicacions que són la llet. En el meu cas, l’aplicació per excel·lència és Twit-ter, gràcies a la qual podem accedir a infor-macions, interaccions, comentaris i altres detalls del panorama actual als que no arri-ben la televisió, la ràdio o el diari. En canvi, quan li argumento al meu pare la necessitat d’utilitzar el mòbil com a eina indispensable no només de comunicació entre amics, sinó com aquest subministrament de notícies que he comentat, ell em surt per la tangent. “Si jo t’entenc, però hi ha moments i mo-ments”. I és cert, si s’està a taula per dinar o sopar, o gaudint de coses que només arriben a l’estiu, o t’acabes d’aixecar i encara no has donat el bon dia, el mòbil quietet.

DES DE LLUNY

Ade Palomar

MOMENTS I MOMENTS

setsetset10

11

Els membres

Ara mateix l’ANC d’Esparreguera compta amb prop de 30 membres actius que es re-uneixen cada setmana i que col·laboren per portar a terme els diversos actes que ha pre-parat l’entitat. Tot i això, s’ha de comptar amb tots els simpatitzants que fan donatius per-què l’entitat pugui tirar endavant les seves campanyes, com també amb els socis que col·laboren esporàdicament. Amb tots ells, Esparreguera per la independència compta amb 350 membres.

Val a dir que no tots els associats encai-xen en un mateix perfi l, ja que són un grup d’allò més heterogeni. El que més troben a faltar és la gent jove, a qui intenten arribar en molts dels actes que fan, però difícilment capten nous membres d’aquesta edat.

La captació de nous membres no els preocupa, perquè a cada reunió hi apa-reix alguna persona nova que sempre és benvinguda. A més, en cada acte que fan al poble com la penjada de l’estelada al campanar o l’assaig de la cadena humana, se’ls hi apunta gent nova amb ganes de col·laborar. També està previst que a partir de l’onze de setembre hi hagi un boom de noves afiliacions a tota l’ANC.

Balanç del primer any

Més que positiu. Van començar sent 20 membres el dia que es van constituir i ara, entre tots, ja són 350 persones que volen fer actes perquè Catalunya sigui independent. A totes les campanyes que han fet han tingut una gran resposta per part de la gent del poble. Per la coordinadora de l’entitat, Laia Serra, la millor iniciativa que ha fet l’ANC d’Esparreguera és l’Encesa de l’estelada feta amb espelmes que es va fer al febrer al pati de l’Ateneu. Tot i això, a l’assaig de la cadena humana van tenir molta participació.

És gràcies a aquests actes on la gent veu el que fa l’ANC i decideix apuntar-se com a membre actiu o com a simpatitzant ja que tenen moltes ganes de fer coses.

Propers actes

Des d’Esparreguera per la Independència no reposen ni a l’estiu: just abans de la Diada es farà una penjada d’estelades al campanar. En aquesta ocasió, es penjarà una estelada que es podrà veure des de la Plana i una altra que es veurà des d’Olesa. Això serà possible perquè a banda de ser més grans, ambdues banderes estaran situades gairebé a dalt de tot del Campanar, no a mitja alçada com estem acostumats per Festa Major.

El dia 10 de setembre també seran pre-sents en el recorregut de la Marxa de Torxes i la lectura fi nal del manifest. No cal dir que l’endemà, per la Diada, seran presents al tram 316 a Santa Margarida i els Monjos de la Via Catalana per la Independència. Des d’Espar-reguera sortiran sis autocars plens (més de 300 persones) i diversos cotxes particulars per ocupar aquest tram de l’Alt Penedès.

p e r O r i o l E s t e v e

ESPECIAL ANC ESPARREGUERA

Fotos arxiu: ANC

Esparreguera

setsetset12 sesesseseseseseseseeesesetstststststststststtststststseteteteteteeteteteteette sesesesesesesesseseesesesessetttttttttttt12121212121212121121221122

L’A IGUA A ESPARREGUERA: EL RECURS LOCAL MÉS PREUAT QUE TEN IMp e r c a r l e s b a t l l e s

Esparreguera és un municipi amb molta aigua, pel nostre terme hi passen nombrosos torrents, 4 rieres amb aigua permanent i un riu, el Llobregat. Hi ha 43 fonts, i una mina d’aigua de manera que ens podríem abastar de bona part de l’aigua que consumim. Ara bé, com és que no aprofi tem aquesta aigua tant propera i en molts casos preferim beure aigua embotellada provinent de llocs més llunyans i a un preu molt més car? (el cost per litre de l’aigua embotellada va d’uns 0,3€ de les més barates quan la de l’aixeta costa 0,0018€ amb impostos inclosos)

La resposta de la majoria de gent és evident i previsible: té més bon gust. Ara bé, ens hem preguntat mai perquè l’aigua de l’aixeta fa més mal gust i de què en depèn?

L’aigua que surt de les nostres aixetes prové en un 50% de la depuradora d’Abrera , que ve del riu Llobregat i del Ter, i en un altre 50% de la mina situada a Can Comelles i que prové de l’aqüífer de la zona de Can Llates de Collbató. La resta de pous i mines existents s’han anat abandonant i han quedat en desús, això ha estat segons Aigües Vidal en part degut als costos d’explotació, entre els quals hi ha garantir la quali-tat i potabilitat de l’aigua.

Per garantir que l’aigua sigui apte pel consum humà cal que aquesta compleixi amb els paràmetres esta-blerts de potabilitat, com més allu-nyada estigui d’aquests paràmetres més tractament s’haurà d’efectuar i, a banda d’un major cost de gestió, el gust en pot resultar més alterat.

L’a igua : un p rob lema de to t sA Esparreguera hi ha varis factors que afecten o po-

sen en risc la qualitat de la nostra aigua, les més destacables són l’abocament de les aigües grises (fecals i de rentar), la contaminació agrícola i industrial i l’abocament de salmorres al riu Llobregat.

E l t ub de les sa lmorresResseguint el curs del riu Llobregat existeix un tub de 128 Km.

construït l’any 1989 per la Generalitat que transporta els residus originats per la fàbrica de sal i potassa (propietat de l’empresa Iber-potash) des de les mines de Sallent fi ns al mar, on són abocades. El traçat d’aquest tub prové de Monistrol, passa per Esparreguera a l’alçada de Can Tobella i Can Vinyals i segueix per Olesa de Mont-serrat i la vall del Llobregat fi ns al mar. Aquest tub transporta sal-morres, aigua amb una elevat contingut en sals i altres substancies derivades de l’extracció, que en cas de vessament al riu provoca greus alteracions al seu ecosistema, a la qualitat de l’aigua i sobre-tot al seu ús de boca.

Des de fa uns quants anys aquest tub a causa del envelliment pateix constantment fuites. L’any 2012 a Can Tobella una fuita va ocasionar la mort d’una plantació de pollancres, i el passat mes de Maig una altre fuita a la zona propera a Can Vinyals va vessar al riu. L’abocament accidentat i freqüent de salmorres sobre el riu Llobre-gat i especialment si es produeix en èpoques de sequera, comporta un greu risc sobre l’abastiment d’aigua a la població i també a tots els conreus que s’abasteixen del riu Llobregat. Quan el vessament impedeix que l’aigua del Llobregat pugui ser potabilizada aquesta no es pot utilitzar i per tant la depuradora d’Abrera (ATLL) es veu obliga-da a portar aigua únicament del riu Ter.

La con taminac ió agr í co laL’ús al llarg dels anys i l’excés, per part de tècnics i pagesos, de

fertilitzants i pesticides químics sobre els camps de conreu fan que aquests, a més de ser absorbits pel conreu, es

fi ltrin cap al subsòl i contaminin les aigües sub-terrànies (especialment amb terrenys com a

Esparreguera). A Esparreguera com a molts altres pobles aquest fenomen també s’ha

produït i un clar exemple en són fonts amb aigües amb nivells elevats de nitrats, que en excés són perillosos per la salut del consumidor.

Una nova alternativa no exempta de polèmica és l’ús de llots provinents de

depuradores per tal d’adobar els conreus. Tot i que ja des del 1986 existeix una direc-

tiva europea (86/278/CEE) que en permet l’ús controlant-ne el nivell de metalls pesats aquest

és només un dels problemes associats a aquests. Aquests llots provinents d’aigües residuals domèsti-

ques i industrials són transportats i lliurats en alguns casos gratuïtament als pagesos que els usen com a adob. D’aquesta mane-ra es dona sortida a un residu sota l’etiqueta d’adob fertilitzant per al camp. Ara bé, no lliure de polèmica, diversos agricultors espanyols així com alguns països ja han denunciat i en alguns casos prohibit l’ús d’aquests llots en agricultura degut a la difi cultat de controlar l’origen, composició i tractament d’aquest residu, sovint amb excés de metalls pesats i patògens. El mateix Ministerio de Medio Ambien-te al 2009 avalua la qualitat d’aquests llots i en detecta incidències tant de metalls com de microorganismes patògens 1

Si voleu veure un documental sobre la polèmica de la utilització de residus sòlids urbans com a adob es va emetre a Documentos TV (La 2) - Una dieta de desechos

http://www.rtve.es/noticias/20100415/documentos-tv-dieta-

desechos/327821.shtml

1) Caracterización de los lodos de depuradoras generados en España. Ministerio de

Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 2009. http://www.magrama.gob.es/ca/calidad-y-evaluacion-ambiental/publicaciones/lodos.aspx

13

Les a igües g r i ses i i ndus t r i a l sL’abocament de residus urbans provinents dels lavabos, rentadores, rentaplats i piques, coneguts com a aigües grises, s’ha fet històricament via claveguera als rius i torrents. Amb els anys aquests abocaments s’han anat canalitzant cap a les depuradores però encara ara hi ha moltes cases que aboquen directament als torrents, a pous morts o fosses sèptiques que sovint perden el seu contingut cap a les aigües subterrànies. Zones com Can Rial o Mas d’en Gall a dia d’avui encara aboquen les seves aigües grises directament als torrents i rieres del voltant.

De la mateixa manera, en tots els processos industrials es ge-neren residus d’orígens molt diversos que en cas de ser abocats o emmagatzemats de manera inadequada o incontrolada poden cau-sar greus contaminacions de l’aigua. Es el cas de la contaminació per Crom provinent del Polígon Industrial de la Magarola.

A Esparreguera ens podem sentir afortunats, per la orografi a que tenim i la naturalesa dels sòls l’aigua no és escassa i se’ns presenta en forma de torrents, rieres i múltiples fonts, a més tenim el riu. L’aigua és i ha estat el recurs local més preuat en totes les civilitzacions, és vital i un bé comú pel que hauríem de vetllar molt més. Quan comprem aigua embotellada, a banda de potenciar la privatització de l’aigua, en certa manera renunciem a un recurs local, deixem de ser exigents quant a la qualitat i la seva gestió i augmenta el risc d’una progressiva degradació del sistema d’abastament públic.

És responsabilitat nostra vetllar per la qualitat de l’aigua, no només prevenint la contaminació mesurant les nostres pròpies accions, sinó també responsabilitzar-nos de les actuacions o polí-tiques que de manera privada o consentides des de l’administració posen en risc aquest bé públic de tots, imprescindible per a la vida de les persones.

Cal que ens preguntem per que permetem fuites resultat del mal estat d’uns col·lectors que paradoxalment tot i transportar els residus d’una empresa privada es van construir fa 24 anys amb diner públic, i són actualment mal mantinguts i gestionats per també una entitat pública com és l’Agencia Catalana de l’Aigua?

Cal que ens qüestionem si hem de permetre que sota el parai-gües d’adob fertilitzant o compost s’estiguin abocant residus, com poden ser els llims de depuradora, en sòl agrícola, el mateix sòl del qual ens acabem alimentant, ja sigui directament o indirectament (per mitjà del cultiu de farratge per al bestiar)? Aquest “fertilitzant” no només acabarà formant part dels sòls i dels aliments que s’hi cultiven sinó que l’excedent serà rentat per la pluja i conduit a les ai-gües subterrànies, i als cursos d’aigua més propers per escorrentia.

Cal que ens lamentem haver perdut la possibilitat de beure aigua de les fonts d’aigua Esparreguerines, o estar a mercès de contami-nacions que algunes indústries han provocat sense cap mena de conseqüència?

Zona afectada per un dels darrers vessaments de salmorres

de camí cap al riu prop de Can Vinyals el passat mes de Maig.

Abocament de llots de depuradora com a adob a Mas d’en

Gall feta durant el mes de Juliol d’aquest any Agraïm la informació facilitada per en Pere Boladeres d’Aigües Vidal

L’A IGUA: EL RECURS LOCAL MÉS PREUAT

setsetset14

RACÓ D’HISTÒRIA

Josep Ràfols Esteve, professor

Batlle & BatlleAdvocat

Assessor fiscal

Administrador de finques

T. 676 89 33 17

Humbert Batlle i GarciaLlicenciat en Ciències Empresarials

Master Direcció d’Empreses (ESADE)

Consultor-Assessor d’Empreses

Daniel Batlle i Garcia

c/ Mestre Feliu Monné, 9 ESPARREGUERA

T. 93 777 21 32

Efectivament, a partit de l’abril de 1713, els

aliats: austríacs, anglesos, holandesos signen el

Pacte d’Utrecht amb el rei de França, abando-

nen a catalans i mallorquins que hauran de llui-

tar sols contra Felip V a qui no volen com a rei.

Tarragona, assetjada pels francesos i caste-

llans, serà la mostra de les conseqüències que el

pacte tindrà per Catalunya. Mentre els soldats

austriacistes abandonen la ciutat amb honors

militars que els fa l’exèrcit borbònic, als catalans

se’ls aplica el “delme de la forca” un de cada deu

és penjat i els nou restants se’ls envia a galeres.

Els catalans són venutsEl Pacte d’Utrecht

A la resta de Catalunya es va establir un

impost quinzenal molt elevat, en Felip V havia

d’alimentar i pagar un nombrós exèrcit que

assetjava la ciutat Comtal i ho havien de pagar

la resta de catalans, fet que va crear fortes resis-

tències a la població catalana, doncs li era difícil

poder pagar el que no tenia. L’impost va provo-

car revoltes i aixecaments a molts indrets de

Catalunya, que eren reprimits amb el saqueig i

el foc de les seves poblacions.

En altres casos, com Esparreguera, la mag-

nitud del deute fi nal era tan desproporcionat

que els censals manllevats pel municipi per

poder pagar l’impost de les quinzenades i alli-

berar la població dels soldats, encara continua-

ven vigents el 1728, és a dir, quinze anys des-

prés d’haver liquidat els impostos.1

L’esforç econòmic dels esparreguerins i

l’Abat de Montserrat, Manuel Marrón, van po-

der evitar que se saquegés la població com ha-

vien fet els exèrcits de Felip V el gener i febrer

de 1714 a contrades com Sant Quintin Mediona,

la Pobla de Claramunt, Manresa. “…en la gue-

rra que en su gobierno padeció Cataluña,

preservó de incendió la villas de la Virgen

Nuestra Señora: Monistrol, Esparreguera,

Olesa y el lugar de Collbató; de la que no pudo

librarse la ciudad de Manresa, su vecina, pues

gran parte de ella fue quemada”.2

L’anomenada Guerra de Successió Espa-

nyola, va ser al principi una guerra europea en

la qual els principals regnes del Continent te-

men l’hegemonia primer del rei de França i

després del rei d’Àustria.

La mort el 1700 de Carles II, rei de l’imperi

Espanyol, sense fi lls, deixant hereu, en el mateix

llit de mort, a Felip d’Anjou, net del rei més po-

derós d’Europa Lluís XIV, no va agradar gens als

altres reis europeus que temien el predomini ja

existent de la casa de Borbó a tot el continent.

Anglaterra, Països Baixos, Àustria... signen

el pacte de l’Haia, i fan una coalició que s’en-

frontarà a Lluís XIV de França i al seu nét el

futur rei Felip V, per aconseguir que no sigui rei

de les Espanyes en Felip, que ho sigui en Carles,

germà de l’emperador d’Àustria i evitar, repe-

teixo, el predomini dels borbons a Europa.

A la Península, a partir del 1705, aquesta

guerra es convertirà en un enfrontament entre

els partidaris de Felip, la Corona de Castella, i

els partidaris de Carles, la Corona d’Aragó, Ca-

talunya, València i les Balears, territoris on els

reis havien d’acceptar les lleis i els furs propis

d’Aragó, València i Catalunya, de la qual cosa

els absolutistes borbònics en fugien i els reis

austríacs ho acceptaven, doncs era la manera

com governaven en els seus regnes. Segura-

ment hi havia altres motivacions, una aversió

La celebració de l’Onze

de Setembre, la rendició

de Barcelona a les tropes

borbòniques, convida a

explicar aquells fets històrics

que tan importants han estat

pels esparreguerins i els

catalans.

15

La tornada dels nens a l’escola marca

l’inici del curs acadèmic no només per ells

sinó també pels adults que tornem a la nor-

malitat després de dos mesos d’excessos;

gaudint de la falta de disciplina a conscièn-

cia. Però abans de la tornada a l’escola he

tingut el luxe de compartir, la darrere setma-

na d’agost amb una colla d’amics catalans.

Compartir amb amics aquesta setmana,

perduts en l’enigmàtic mar Adriàtic, m’ha

servit per veure que la falta d’esperit crític

per desconeixement no ens permet pair tot el

que està passant a Catalunya aquests darrers

dos anys. La distància et pot donar més pers-

pectiva o pot provocar un atac de pragmatis-

me sense sentiments. Però només amb espe-

rit crític podem seguir creixent. El dret a de-

cidir és un dret constructiu que no hauria de

destruir els fonaments d’un poble.

Sóc molt crítica amb els polítics que vo-

len convertir-se en transparents quan deci-

deixen no parlar clar, i pretenent que la soci-

etat civil organitzada, sempre per davant de

la política, creï un acte a la seva mida només

perquè ells puguin liderar-lo. Però també sóc

autocrítica quan veig que em protegeixo amb

els polítics per no acceptar que està a les

meves mans exigir-me resoldre els dubtes

que em genera el procés pel dret a decidir.

Necessito posar ordre a les meves idees i

opinions i sistematitzar-les perquè lliçó a

lliçó, dia a dia, pugui anar avançant. Perquè

el llibre pel dret a decidir no es converteixi en

un quadern d’estiu efímer sinó que esdevin-

gui un referent. Perquè no podem perdre de

vista que hi ha un primer dia després del re-

ferèndum. I serà llavors quan un nou volum

d’aquesta enciclopèdia catalana compartirà

lloc amb el primer volum en els menjadors

de les cases catalanes.

OPINIÓDES DE ZAGREB

Anna Valldeperas Prats

LA DIDÀCTICA DEL DRET A DECIDIR

contra els francesos que no feia gaires anys

s’havien quedat el Rosselló, el Vallespir i la

meitat de la Cerdanya, i també econòmics, es

temia la competència dels seus teixits.

La guerra serà llarga, amb resultats desi-

guals, derrotes i victòries a cada bàndol tant al

Continent com a la Península. Els austriacistes

arriben a conquerir Madrid, els borbònics der-

roten els austriacistes a Almansa, Brihuega…

La guerra es fa llarga i esgota les forces d’ambos

contrincants. Aleshores mort el germà de Car-

les i aquest és proclamat emperador d’Àustria.

Els temors dels regnes d’Europa per una Fran-

ça massa poderosa es converteixen en temors

per un Imperi austríac massa poderós si s’hi

uneix l’Imperi espanyol.

Cal evitar que hi hagi a Europa un rei massa

poderós, tant si és francès com austríac. Angle-

sos i holandesos l’abril de 1713 forcen el tractat

d’Utrecht, que comporta la divisió de l’imperi

espanyol d’Europa entre França i Àustria i, al-

guna cosa ha de ser per als anglesos, territoris

estratègics per desenvolupar el seu comerç.

Signen el pacte amb Lluís XIV de França i

queda clar l’equilibri hegemònic d’Europa. En

Felip serà rei de l’imperi espanyol però mai

podrà ser a la vegada rei de França. Els territo-

ris italians, el Milanesat, Nàpols i altres territo-

ris europeus que havien estat de l’imperi espa-

nyol, ara ho seran de l’emperador d’Àustria. Els

anglesos, els que han propiciat el pacte, es que-

daran Menorca on estaran 100 anys, i es queda-

ran el Peñon de Gibraltar on encara estan, dos

territoris magnífi cs des d’on controlar la Medi-

terrània, a més tindran el monopoli d’introduir

esclaus negres a les colònies espanyoles d’Amè-

rica, comerç extraordinàriament lucratiu, molt

lucratiu, i el dret d’enviar-hi un vaixell cada any

per comerciar.

Els catalans i els mallorquins, que defensa-

ven la causa austriacista, que havien acceptat

com a rei a Carles d’Àustria es quedaran sols,

abandonats, primer pels anglesos i amb més

mala consciència per Carles que ara és l’Empe-

rador d’Àustria. Lluitaran fi ns al setembre de

1714, a Mallorca fi ns a 1715, seran derrotats i

després fortament reprimits, han estat els traï-

dors a la causa del guanyador, per Felip V.

Felip V, dissoldrà les Corts i la Generalitat,

fi ns aleshores l’autèntic govern al Principat,

prohibirà l’ús de la llengua catalana en els llocs

ofi cials. Catalunya, tota ella, serà una província

més d’Espanya, governada, com totes les pro-

víncies, per un capità general, amb la diferència

que aquí s’implantaran nous i onerosos impos-

tos. L’únic avantatge va arribar anys més tard

quan el seu fi ll, Carles III, decreta la llibertat de

comerç amb Amèrica el 1776, els catalans tam-

bé podran comerciar legalment amb les colòni-

es espanyoles d’ultramar.

1 JOSEP M. TORRAS I RIBÉ. Felip V contra Catalunya. Rafael Dalmau. Editor, Barcelona 2005. Pàg. 88

2 ORENCI VALLS I BROQUETES. Documents i notes concernents a la vila i terme d’Esparreguera. Promoció i edició Josep Puig Jorba. Pàg 413

setsetset16

#FMEsparreguera

17

Fes ta Ma jo r 2013Durant la passada Festa

Major més d’un centenar de per-sones han pujat les seves fotos a Instagram, Twitter o Facebook amb el hashtag #FMEsparre-guera, algunes les hem pogut posar a la galeria de fotos de la www.setsetset.cat, d’altres, per motius de privadesa, ens ha estat impossible, però volem donar les gràcies a tots els que van col·labora a fer visible la nostra Festa Major.

setsetset18

#FMEsparreguera

Les entitats de la vila s’han esforçat com mai en fer de la nostra Festa Major una de les més participatives, fresca i interessant de les que hem viscut en els darrers anys.

La festa ha estat al carrer, entre tots i per a tots, per això des de la revista 777 comunica volem fer palès el bon ambient que s’ha creat, la gran partici-pació per part de tothom i felicitar a les entitats organitzadores que ho han fet possible. Gràcies i fi ns a l’any vinent.

19

Fes ta Ma jo r 2013

Ens han deixat les seves

fotos: Joan Vera, Xavier Mas,

Gerard Sancho, Jaume París,

Josep Ràfols, Núria Bergés,

Carme Paltor…

setsetset20

Joana Llordella

SUPER NATURA

c/ Hospital, 50 ESPARREGUERAT. 93 777 15 88

Productes NaturalsDietètica

Herboristeria

Angelina GarciaDiplomada en Botànica Medicinal

38 anys

al seu servei!

A PEU DE CARRER

Eduard Rivas, politòleg (www.noucicle.org/erivas)

‘ACCOUNTABILITY’, RETRE COMPTES A LA CIUTADANIA

Aquests dies hem assistit, com cada any, al començament del nou curs polític amb ac-tes de partit menys rígids i més informals, amb grans declaracions dels principals diri-gents polítics sobre els objectius a assolir els pròxims mesos i fent promeses a tort i a dret, sense importar si es podran complir o si real-ment són les mesures que el país necessita. Poc importa, perquè com valorar-ho?

És la victòria del tacticisme sobre l’estra-tègia. És la victòria del curt terminisme per sobre de la mirada a llarg termini. És el poder dels partits polítics i els seus dirigents sobre l’administració. Però, un cop més, com dife-renciar cada proposta? Com analitzar l’acció política d’un govern?

A diferència d’altres democràcies, ni a Catalunya i a Espanya durant aquests 30 anys s’ha instaurat una valoració objectiva de les propostes i projectes dels partits polítics i de l’acció del Govern que realitzen. S’ajusta l’ac-ció d’un determinat govern al programa polí-tic del partit que va guanyar les eleccions? Podem analitzar fàcilment el cost i benefi ci que comporten les polítiques públiques que els partits proposen i aquelles que s’apliquen quan s’està al govern?

Aquests anys de crisi estan generant un descontentament creixent de la ciutadania vers la política i els seus dirigents. Aquests darrers, però, no s’adonen encara del canvi que s’està produint en la societat i segueixen exercint la política com si res hagués passat. Si no s’hi posa remei, la desafecció vers la políti-

ca anirà creixent posant en veritable perill el sistema democràtic.

Hi ha molts factors que expliquen aquest distanciament creixent vers la política, però una de les causes principals és la falta d’infor-mació i control sobre la pràctica de la funció pública. En el nostre país no hi ha paràmetres objectius que permetin fer un seguiment de les propostes polítiques ni de l’acció de govern. Tot queda en promeses buides d’uns i altres en un diàleg de sords entre partits de retrets constants que a llarg termini no benefi cia a ningú, ni als mateixos partits polítics ni a la ciutadania.

Ens urgeix desenvolupar aquesta dimen-sió que avui dia manca a la nostra democràcia. En altres idiomes, com l’anglès, s’anomena ‘accountability’. No existeix en català, ni en castellà, un mot que expressi aquesta idea que podríem traduir com a retre comptes. La ciu-tadania tenim tant el dret com la necessitat de poder-nos informar objectivament sobre les polítiques públiques que es proposen i, un cop s’està al govern i s’apliquen, hem de poder saber com s’apliquen.

Estan els partits polítics actuals prou ma-durs per a treballar veritablement vers aques-ta rendició de comptes a la ciutadania? No és una qüestió optativa sinó que esdevé un factor de supervivència de la mateixa democràcia del nostre país que podríem dir es troba ina-cabada o incompleta. Altres països amb siste-mes democràtics més desenvolupats estan sortint molt abans de la crisi. Aprofi tarem nosaltres aquesta ocasió per avançar?

OPINIÓ

Davant de l’església de santa Eulàlia on, per enderroc d’unes cases, s’hi va fer, abans de construir la plaça, una petita excavació per tal de veure si es podien trobar inicis dels fonaments de l’edifi ci que havia estat l’antic hospital, documentat en el segle XVI. Hi va ajudar en Magí Miret de la Generalitat, arqueòleg al Baix Llobregat. No s’hi va trobar cap resta de l’edifi ci però sí les restes de recs i alguna bassa, ja que en un temps pretèrit hi existí un tint. S’hi va trobar també petits fragments de terrissa de diverses èpoques i algun tros de vidre que curosa-ment, dins d’una capsa, es va portar a la Biblioteca, i, com a cosa normal a la nostra vila, desaparegué i mai no se n’ha sabut res més.

La troballa més interessant fou un pou d’aigua que ja havíem trobat documentat en diversos pa-pers, el més important, però, un de fi nals del segle XVI, en qual el patró del tint donava tota l’aigua que fos necessària per a la construcció de l’església nova que s’estava edifi cant junt amb el seu campanar. Molta aigua devia ser necessària per aquella gegan-tina obra que emprengueren els habitants d’aquell temps i que, vencent mil contrarietats, portaren a terme per a orgull de la nostra vila.

El nostre ben volgut amic i procurador de de-fensa forestal, Josep Grau, amb una simple corda, baixà fi ns al fons del pou i el trobà sec del tot. Es va deixar obert el camí per si algun dia es proposa fer-hi una bona excavació.

Com a testimoni de l’efemèride, en resta una llosa amb una inscripció que encara es veu entre l’enrajolat de la plaça. En aquell lloc hi havíem co-negut, a la cantonada del carrer que ha tingut més noms a la nostra vila, la fonda de cal Xef, que des-prés va ser la llibreria Carles. Al costat, a mà dreta, hi havia l’administració de la Igualadina, amb en Jaume com administrador, pare de dues noies que, quan jo era jove, eren de les més boniques del poble.

JOSEP PAULO I SÀBAT, cronista local

La plaça dels terrissers

21 212121212121121222

QQQQQQ UUUU È H A P A S S A T A M B E L P O U M ? (SEGONA PART)

En quin estat es troba el nou Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal (POUM)?

No es desenvolupa cap pla. Estem tre-ballant en poder fer un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Això vol dir que el POUM el fa un equip redactor complex i mul-tidisciplinari.

Com ha de ser l’equip redactor que elabori el

pla d’ordenació urbanístic?

L’equip ha d’estar compost de forma multidisciplinar. Nosaltres, només exigim que l’arquitecte sigui el tècnic director del pro-jecte; que hi hagi un lletrat per la normativa i un economista per defi nir el pla econòmic a través d’un estudi previ i fer les valoracions de tot plegat. A més, demanem que hi hagi algun tècnic competent en matèria de participació ciutadana. Jo entenc que els equips redac-tors portaran un ambientòleg per fer l’estudi d’impacte ambiental. Clar, és un equip molt multidisciplinari, per això té un cost determi-nat. Cal tenir en compte que un planejament afecta a moltes àrees com les de mobilitat, medi ambient, urbanisme, dret, etc.

Quin és el cost d’aquest grup d’experts?

Té un preu que supera la possibilitat de que l’Ajuntament l’adjudiqui directament, per tant caldrà obrir un concurs públic. El nou POUM costarà 326.000 euros aproximada-ment. Amb una quantitat així de diners, no es pot fer una petita modifi cació de crèdit i resol-dre la qüestió. 300.000 euros no els puc treure de qualsevol calaix o qualsevol altra partida. Com que teníem un pressupost prorrogat que això no ho preveia, doncs ho havíem d’incloure en un nou pressupost.

Hi ha alguna proposta en concret des de

l’Ajuntament pel nou planejament?

La nostra línia de treball cap al nou plane-jament serà mantenir les directrius polítiques que van guiar l’anterior: màxima preservació del sòl no urbanitzable, contenció de l’alça-da edifi catòria i regulació estricta temporal del futur creixement de la vila. Ara, veient aquests 7 anys de vigència de l’anterior POUM, sabem quins són els seus punts febles que hem d’atacar. Un punt feble molt important és que l’anterior planejament no tenia estudi econòmic. Això ha creat unes defi ciències en les arques municipals que ens han obligat a tirar endavant una sèrie d’expropiacions. L’anterior POUM guanyava molt espai públic, hi havia molts vials de connexió transversal i espais lliures, però clar, els guanyava a través d’una fi gura urbanística que és l’expropiació. Això té un cost. I un ajuntament de les carac-terístiques de l’Ajuntament d’Esparreguera no pot assumir aquests costos.

El tema econòmic és el que va generar més

contestació popular, sobretot al Torrent Mal...

Clar, perquè al Torrent Mal hi ha molts micropropietaris, ja que cada parcel·la és una propietat. Tu imagina’t posar d’acord a tots els propietaris per engegar un procés urbanitza-dor d’aquest tipus. Cada propietari haurà de pagar la seva una quota en funció dels metres quadrats de participació que tingui i clar, és impossible. És un dels sectors de gestió im-possible, que és una de les qüestions que s’ha de revisar en el nou planejament per exemple. Uns perquè econòmicament no són viables, altres, perquè hi ha tant microfundisme de la propietat que la gestió és inviable.

Per què és tant important un planejament

urbanístic?

Un Pla d’Ordenació Urbanística Munici-pal (POUM) és el reglament més important que pot tenir qualsevol Ajuntament. Més important que els reglaments fi scals, que les ordenances fi scals, més important que el propi pressupost. Aquest pla ens explica com es confi gura la ciutat, què s’hi pot fer urbanís-ticament parlant i com s’ha de desenvolupar el municipi en el futur. De fet, explica com serà la vila, com serà Esparreguera en els propers 10-15 anys.

Si és tant important, per què s’ha trigat tant a

començar a desenvolupar el nou POUM?

No hem pogut fer un procés de licitació abans perquè no teníem els diners. No teníem els diners perquè no podíem aprovar pressu-

ENTREV ISTA A JOSEP ROV IRA per Car los Or t í

Per seguir aprofundint en la qüestió del Pla d’Ordenament Urbanístic Municipal, aquesta vegada parlem amb el primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Habitatge, Obres i Serveis i Adjunt a l’Administració Ge-neral, Josep Rovira, perquè doni tots els de-talls necessaris sobre l’estat actual del POUM i quina és la proposta del govern.

post. No tenim majoria en el consistori i per tant, ningú ha col·laborat a poder aprovar el pressupost per tal de tirar endavant el plane-jament. Ho vam fer a través d’una modifi cació de crèdit, i quan hem tingut els diners ens hem posat a treballar per fer aquest procés

de licitació. En aquest moment estem a punt d’adjudicar qui redactarà el pla, i a partir d’aquí, començarà tota la fase de procés participatiu, de treball real de redacció del POUM. Quan s’acabarà? La nostra voluntat és que fi nalitzi abans que acabi el mandat.

Quins són els terminis un cop s’adjudiqui

l’equip redactor del planejament?

De moment, encara estem en termini. A l’octubre estarà adjudicat i es començarà a treballar. De l’octubre fi ns al gener hi haurà el procés de participació ciutadana. Entre gener i febrer, la presentació de l’avantprojecte d’aquest procés de participació ciutadana. I amb l’aprovació de l’avantprojecte ens posa-rem a treballar per l’aprovació inicial.

Llavors es preveu que hi hagi un nou POUM

aprovat a fi nals d’aquest mandat?

Si no podem, s’encavalcarà en dos mandats. I per tant, això vol dir que s’ha de fer amb el màxim consens possible. Per què? Perquè si el proper mandat no governen les forces po-lítiques actuals i governen unes altres, aquell treball que s’ha fet prèviament també el pu-guin assumir com a propi. El que no podem és cada dia que hi ha un canvi de govern, canviar el planejament.

Ets optimista en que el nou planejament arri-

bi fi nalment a ser aprovat amb el consens de

gran part de l’oposició?

Sóc optimista, perquè jo sé de la voluntat meva personal i del govern de com tirar en-davant aquest procés que és de forma molt oberta, molt transparent i molt participativa. I per tant, això ha de facilitar el consens. Si els grups municipals estem tots implicats i cre-arem una comissió de seguiment específi ca per aquest tema. Òbviament el procés parti-cipatiu estarà obert a tots els barris, totes les entitats i a tothom de forma individual.

“L’antic POUM no tenia un estudi econòmic i això ha afectat a les arques municipals”

E l govern mun i c ipa l t é p rev i s t ad jud i ca r e l p ro jec te de l nou POUM aques t mes d ’oc tubre

setsetset22

OPINIÓAPASSIONAT PER L’ESPÀRREC

Gerard Bidegain i Figuerola

RÀTZIA REVELADORA

L’estiu és l’època perfecta per les ràtzies, les ràtzies cultu-

rals vull dir, i turístiques. Em refereixo a les escapades curtes

que ens ajuden a conèixer millor llocs ben propers que potser

encara no ens havíem aturat a visitar mai. En una de les ràt-

zies d’agost vam visitar la Colònia Güell, situada a Santa Co-

loma de Cervelló, dins la nostra mateixa comarca fictícia: el

Baix Llobregat.

Construïda l’any 1890 a iniciativa de l’empresari barcelo-

ní Eusebi Güell, la Colònia Güell fou una colònia tèxtil equi-

pada amb tots els serveis per què els seus treballadors hi po-

guessin viure de forma autònoma. Ens sona, oi?

L’ínclit Güell encarregà a diversos arquitectes modernis-

tes el disseny dels seus pavellons, cases i edificis públics, com

l’església –finalment no erigida- que projectà el gran Antoni

Gaudí i Cornet. El reusenc, però, si que va tenir prou pressu-

post per edificar la magnífica cripta, que duu el nom del me-

cenes. L’edifici fou un veritable laboratori de proves per altres

ambiciosos projectes com el Parc Güell o el Temple Expiatori

de la Sagrada Família. La Cripta, una delícia imperdible.

Però aquest article no és una publicitat gratuïta de la Co-

lònia Güell –que també-, sinó una excusa per explicar un fet

curiós. Al museu de la Colònia Güell s’explica el funcionament

d’aquest tipus d’empreses i la vida dels obrers als típics barris

industrials de la Catalunya dels nostres avis i besavis. El pri-

mer plafó és una gran il·lustració d’una colònia tèxtil. S’hi

distingeix la fàbrica, l’església, la casa de l’amo, les cases dels

obrers, la botiga de queviures, els safareigs públics... i una

curiosa ermita dalt d’un Puig. Un Puig que ha d’anar escrit en

majúscula, perquè no és altre que el nostre Puig, i l’ermita no

és altra que la de Santa Maria.

La Colònia Sedó d’Esparreguera com a exemple per explicar

l’ordenació urbanística típica d’una colònia tèxtil! El seu plànol

enceta la primera sala del museu de Santa Coloma de Cervelló.

El primer que em va venir al cap: Quina llàstima veure el nostre

museu tancat; l’únic museu de la vila; un museu situat en una

colònia modèlica, la nostra. Algú se’n recorda?

Ens hauríem de començar a creure tots plegats que Espar-

reguera no és només l’espectacle que fem deu dies l’any –que

també-. Fins que no ens ho creguem nosaltres no hi haurà cap

administració que se senti obligada a invertir perquè el patri-

moni del poble es mantingui viu i sigui promocionat com el bé

d’interès històric, cultural i turístic que és realment.

Esbossos per als cartells del Festival LOLA i Obert en Canal. 2013

23

OPINIÓPER AMOR A L’ART

Carles Reynés Montoriol

Per amor al seu poble, al seu país, en

fi, per amor a l’art, les persones, sobretot

joves, volen prosperar, volen canviar allò

que els adults hem fet malament. Es pre-

paren amb il·lusió, amb sacrifici i després

de no pocs entrebancs i dificultats econò-

miques, no troben feina per enlloc. “ —Si,

vull treballar d’allò que he estudiat, què

faig: espero o me’n vaig”. I així és com es

va forjant la mala idea que el teu país no

t’hi volen; i aleshores resulta que aquell

amor al poble i al país on t’has format amb

penes i molts diners, no el pots retornar

amb coneixement i afecte. Per cert, un

dels col·laboradors de la darrera fornada

incorporat al 777 i enredat en aquesta

conjuntura, ha decidit emigrar. Suposo

que marxar a treballar a un altre país ni

que sigui de Catalunya a la Gran Bretanya

i per un any, també se’n deu dir emigrar.

Suposo que ser sanitari, enginyer, cam-

brer o politòleg, i anar a treballar a un al-

tre país, vol dir emigrar. “—Oh..., només

és per un temps, a veure com va”. Sigui

com sigui això deu ser emigrar. D’aquí a

pocs mesos, un altre dels responsables del

777 Comunica, emprendrà el mateix camí.

“—Oh, les illes britàniques són aquí ma-

teix”. “—Sí, sí, ja en parlarem”. Però co-

nèixer món també és formació i ho ha de

ser tan per aplicar-la al lloc d’origen o allà

on sigui: el Big Ben, l’Arsenal, el Tàmesi,

Hide Park, la City, la boira, el British,

Harrods, Buckingham Palace, la Tate...

això també deu ser emigrar. La ciutat, el

carrer, les persones, la feina, el dia a dia…

i això també deu ser emigrar. Emigrar,

com ho fan tantes persones al món per

trobar feina; emigrar com ho fan tantes

persones al món per trobar, sobretot, pau.

EMIGRAR

PARADA CULTURAL

13 OCTUBRETEATRE DE LA PASSIÓHOMENATGE A JOSEP BORRÀS

Des de totes les entitats, grups i col·lectius que han tingut la sort de compartir amb el mestre Josep Borràs la seva energia i actitud sempre posi-tiva i col·laboradora que ha aportat tant a les activitats musicals com a les teatrals de la nostra vila i a tantes altres de tipus social i cultural, es vol fer aquest acte com a reconeixement i agrair la seva dedicació.

17 NOVEMBREPATRONAT PARROQUIALCONCERT DE SANTA CECÍLIA

La Banda de Música ens obsequia cada any amb el ja tradicional concert de Santa Cecília, on intenten sorpren-dre’ns amb un repertori bàsicament diferent del que acostumen a fer per la Festa Major d’hivern. Aquesta vegada i coincidint amb el Festival LOLA ens preparen un espectacle amb la col-laboració de la companyia Erreqerre, amb el qual faran un parell de bolos dins del Festival.

23 NOVEMBRESALA PETITA DE LA PASSIÓARSÈNIC I PUNTES DE COIXÍ

Dirigida per Robert Gobern, aquest clàssic del teatre americà, que tan magistralment va arribar a la pantalla protagonitzat per Gary Grant i un seguit de incommensurables actors, es va es-trenar aquest estiu al Bruc interpretat per la companyia Perquè no, teatre? i ara arriba a Esparreguera i a Martorell de la mà del Festival LOLA.

setsetset24

Francesc Espriu i Puigdollers fou un polític, pintor i escultor, parent llunyà de Salva-

dor Espriu, que va néixer a Esparreguera l’any 1916 i morí a Barcelona, l’octubre del 2008.

Pere Carbonell a Nadal a la presó Model 1944-1945, ens parla del seu company de

cel·la, el Francesc Espriu: El seu pare, que era metge, els havia abandonat i ell i la

seva germana Teresa havien passat a dependre de la mare, una dona culta relacionada

amb els ambients polítics i intel·lectuals progressistes d’abans de la guerra. Format a

la Llotja, milità des de jove a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Volun-

tari a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola, el 1936 fou ferit a Belchite.

Posteriorment s’exilià i, després d’uns mesos d’internament al camp de refugiats a

Argelers, gràcies a un ajut del govern britànic pogué estudiar a la universitat de Mont-

peller (1939-1940), on coincidí amb altres intel·lectuals exiliats i fundà el Front Naci-

onal de Catalunya (Organització política creada el setembre del 1939, a l’exili parisenc,

com un front català de resistència armada al franquisme).

S’acabà la guerra i s’ensorraren tots els projectes i totes les realitats. Els que

fugíem perdérem totes les nostres pertinences, fins i tot les més íntimes. En la memò-

ria mai no s’esvairà la imatge dels vençuts, dels que fugíem carretera enllà vers un

futur d’incerteses… FRANCESC ESPRIU

El 25 de gener de 1941 tornà a Barcelona clandestinament, on formà part d’un

grup que inicià un servei d’informació en col·laboració amb els aliats. El 25 de novem-

bre de 1943, Espriu fou detingut i condemnat a dos anys de presó a la Model, d’on

sortí el 4 de novembre de 1945. Després del seu alliberament, l’any 1945, es dedicà

professionalment a la pintura i a l’escultura. El 1949 il·lustrà les Cançons d’Ariadna

de Salvador Espriu i Castelló, parent seu.

Coneixem per la premsa que Salvador Espriu va fer una única visita a Terrassa, a

l’edat de 37 anys, justament amb motiu d’una exposició del seu cosí Francesc Espriu,

a la llibreria Camon. Feia poc que s’havia publicat Cançons d’Ariadna i en Francesc

era l’autor de la il·lustració de la portada, la qual feia al·lusió al laberint grotesc del

mite d’Ariadna. A dins hi havia un segon aiguafort de l’esparreguerí que il·lustrava el

personatge de l’Esperanceta Trinquis, de Cançons d’Ariadna.

Salvador Espriu recordava així al seu cosí :

Si l’honor, segons la frase d’un clàssic, vivifica les arts, heus ací un art viu: la

pintura i tot el que sorgí de la rigorosa reflexió, de l’atenta contemplació, del goig de

la mirada i de la inflexible disciplina mental i manual d’aquest artista, robust en-

sems que delicat, intel·ligent, culte, sobri, d’una honestedat exemplar. SALVADOR ES-

PRIU (Barcelona, 1976)

JOANA LLORDELLA, professora

Francesc Espriu i

Puigdollers

Un esparreguerí que ens emparenta amb Salvador Espriu

OCTUBRE NOVEMBRE 2013ONZENA EDICIÓFESTIVAL LOLaTRAMATEATRE / OBERT EN CANALESPARREGUERA . MARTORELL . EL BRUC . SANT ANDREU DE LA BARCA

Cinc peces de teatre local. Cinc peces de teatre en cartellera. Cinc estrenes i copro-duccions del festival. Tres concerts musicals. Una exposició amb diversos artistes. Tot això i més confi guren el festival LOLA en la seva onzena edició. Organitzat per Tramateatre i Obert en Canal i amb la col·laboració dels ajuntaments i entitats implicades, aquesta edició presenta un projecte humil pel pressu-post, però amb una gran riquesa per la seva diversitat i creativitat artística.

LOL (acrònim que en anglès vol dir des-collonar-se de riure) és el nom de l’exposició al Muxart i és també el discurs que uneix tots els elements del Festival, tant pel que fa al teatre com per a les mostres d’art, de dansa, de música, etc.

“El que ens fa riure a uns i a altres és, de vegades, molt distant, potser l’humor en ser culturalment molt específi c, és el que més pateix a l’hora de ser traduït. També li passa a l’art que respon a la cultura que rodeja l’artista. I l’art que utilitza l’humor per conceptualitzar el món?” -es pregunten els d’Obert en Canal

A l’espai Muxart trobarem actuacions, vídeo, intervencions, monòlegs, teatre, dansa, música… que s’aniran succeint durant els dos mesos i escaig que durarà l’exposició. Artistes com Albert Gusi, Job Ramos, Alícia Gorina, Les sueques, Les fi lles föllen, Hanna Wilkinson, Albert Alcoz i Rafa Haro i Laura Bel que a més a més faran el comissariat del projecte.

25

PARADA CULTURAL

El teatre el podrem veure també a Esparreguera, al Bruc i a Sant Andreu de la Barca. El programa ens prepara més d’una sorpresa i molt bon teatre: s’haurà de veure què passa amb Qui-met Pla fent d’Helena de Troya; o què han fet els del Teatre de l’Enjòlit amb la nova versió de Derio Fo de Aquí no paga ni déu (Si no ens paguen, no paguem); o què diu Pep Guardiola a un auditori anglès quan explica com convertir el teu negoci en una empresa d’èxit, a PepTalk. Segurament no ens deixaran indiferents La Paret de Jelinek dirigida per Andrea Segura amb Alícia Ganzález Laa i Cristina Gámiz, dues actrius com la copa d’un pi; ni l’obra que presentarà Alícia Gorina amb Oriol Genís, Si Déu és Bellesa, la Bellesa existeix? Carles Mallol amb un text d’Alberto Ramos, una jove descoberta, autor que domina bé el diàleg i l’humor, dirigirà Només un anunci.

L’Ajuntament de Martorell i el Fes-tival Lola varen apostar l’any passat per la producció de l’obra de Fransc Pujols, La Tardor Barcelonina, dirigida i interpretada per Felix Pons, estranada a la Seca i que ara es podrà veure a Mar-torell i a Esparreguera.

Antonio Calvo, coodirector del fes-tival i director de diversos espectacles amb actors esparreguerins, ara dirigirà a TeatreAndreu un nova versió del text magistral de Marc Rosich, Party Line.

Caldrà esperar a veure la resta de la programació i començar a gaudir d’una intensa tardor amb teatre, músi-ca, dansa, vídeo, intervencions… i amb l’humor com a concepte.

DEL 14 A 20 D’OCTUBRE AL TEATRETPOSEU-ME LES ULLERESPOESIA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Dirigida per Carles Reynés amb de poemes de Vicent Andrés Estellés, in-terpretat per Jordi Puente, Eloi Mestre, Anna Mestre, Gerard Bidegain i música de Mariano Pasqual. Una producció de Tramateatre i al Festival LOLA.

30 NOVEMBRE I 1.7.8. DESEMBRE AL TEATRETEXCLÒSDE GERARD BIDEGAIN

El Papa Juli II arriba a les portes del cel on és rebut per Sant Pere, el primer Papa de l’església catòlica. Una sàtira teatral basada en un text d’Erasme de Rotterdam. Gerard Bidegain ja havia fet algunes incursions a la dramatúrgia en peces de petit format, però ara s’arris-ca amb aquesta primera obra, que ell mateix dirigeix, interpretada per Carles Reynés, Josep Puig i Ernest León. Exclòs serà la cloenda del Festival LOLA 2013.

28.29 OCTUBRE I 4.5 NOVEMBREAL TEATRETPER QUÈ MOREN ELS PARES?DE CARLES ALBEROLA

Estrenada durant la Festa Major, torna a la programació iniciant un seguit de bolos que tindran lloc dins el Festival LOLA a diferents escenaris. La direcció d’Albert Navarro va fer reeixir aquest comèdia de somriure agredolç.

22.23.24 NOVEMBREAL TEATRETHELENA DE TROYAD’IANNIS RITSOS

A l’obra de Ritsos una Helena de-crèpita es troba al llit de mort i rep la visita d’un antic amant. L’obra és un monòleg absolut d’Helena interpretat per Quimet Pla. L’obra està dirigida per Albert Mestres que ja ha estat diverses vegades al Festival LOLA i sempre ha sorprès amb els seus muntatges.

setsetset26

Avui parlaré dels “veranejants” dels anys

50 als 70 més o menys (no sé perquè en dè-

iem “veranejants”, crec que hauria estat més

correcte dir-ne estiuejants). Ara, després

d’uns quants anys, em pregunto quin al-

licient podien trobar a Esparreguera, per no

tenir no teníem ni piscina i tampoc gaires

serveis. De fet a Esparreguera sempre érem

els mateixos (com a tots els pobles suposo)

però quan venia l’estiu era diferent, venien

aquelles famílies amb els seus fi lls i amics, i

tot canviava una mica. Recordo la moda

d’aquells anys, que a banda dels balls tradici-

onals que es feien a l’Ateneu, ja fossin per la

Festa Major, Reis o d’altres, també es feien

allò que en dèiem “balls particulars”, i que

més tard es varen anomenar “guateques”.

La nostra colla, que érem molts, acostu-

màvem a fer els balls a quatre o cinc cases

que ens feien l’oferiment: a casa el Nin, al

carrer Montserrat; a casa del Josep Lluís, al

Pitango, al carrer Cavallers; a casa la Nuri

Peris, al carrer dels Arbres; a casa del Josep

Junyent, al passatge Molins i a casa el Joan

de la Fonda, a la carretera (avui avinguda

Francesc Macià).

De vegades els nois d’Esparreguera s’en-

fadaven perquè a l’estiu les noies ballàvem

amb els “veranejants” i no s’adonaven que

ells també ballaven amb les noies forasteres.

Un dia, estan a la porta de casa del Josep

Junyent, ens esperàvem a fora per entrar

tots junts, ja que sols ens feia una mica de

vergonya. Era el primer dia que jo anava a

un “ball particular” i a una casa que no co-

neixia; quan ja estàvem agrupadets per anar

a entrar, se m’acosta un noi que jo no havia

vist mai i em diu: “Ets molt bonica, però

aquests cabells estarien més bé pentinats

cap l’altre costat”, va agafar una pinteta que

duia a la sahariana i em va agafar un fl oc de

cabells i me’ls va posar a l’altre costat, era el

Lluís Llongueras.

OPINIÓD’UN TEMPS NO

TAN LLUNYÀ

Paquita Vives Llonch

FESTES PARTICULARS

samy’s

Sant Miquel, s/n

ESPARREGUERA

CONFECCIONS

OPINIÓ

Després del parèntesi estival ens toca tornar a la realitat. He de reconèixer que

durant tot l’estiu he desconnectat. M’he aplicat el consell que donava en l’últim article

del mes de juliol, he fet un Kit Kat, i ara s’ha acabat la treva. I també he de dir que es viu

molt més tranquil sense conèixer el dia a dia de la política que ens envolta i els debats

que a tota hora omplen emissores de ràdio i cadenes de televisió.

Avui, segon dia de setembre, tots els mitjans de comunicació reprenen la seva pro-

gramació habitual i ja hi tornem a ser. Fins avui no m’he adonat del cansat que és tot

plegat. Han passat més de dos mesos i això ja sembla “El dia de la marmota”. Que si el

Bárcenas, que si els ERES d’Andalusia, que si tal polític plega i que la immensa majoria

no pensa deixar la cadira per més que els caiguin al damunt pedres balconeres, el cas

NOOS, el cas BANKIA, nobles i plebeus tots barrejats en un poti poti que es fa molt

difícil de pair. I aquí entrem nosaltres, pobres rucs, cansats d’empènyer, de mirar de

tirar endavant, de fer allò que diuen els castellans: “A mal tiempo buena cara”, que en

aquest cas que ens ocupa, és millor consell que el que diem els catalans, allò de: Als

disgustos punyalades i a les penes gots de vi. Si ho féssim així, a hores d’ara tots borrat-

xos. I no és pas el que més ens convé ara mateix. Hem de tenir el cap clar i actuar en

conseqüència. Encara que estiguem cansats, encara que ens costi Déu i ajuda tornar

agafar la creu, hem de tirar endavant. No ens mereixem res del que ens està passant, del

maltractament que contínuament estem rebent i una altra vegada hem de tornar a rei-

vindicar el que som i el que volem ser. Hem d’exigir el respecte a què tenim dret i si cal,

renunciar a aquesta constitució espanyola que ens el nega.

Ja sabem que d’entrada la Independència no ens solucionarà tots els problemes,

però només d’entrada. A la que tinguem el nostre camí lliure de traves, ningú no ens

aturarà, que per fer el segon pas, abans s’ha de fer el primer i en aquestes estem, un pas

darrere l’altre, endavant, sempre endavant. Que la Via Catalana demostri a tot el món,

i a nosaltres mateixos, el què la societat civil és capaç de dur a terme, que tots plegats

prenguem consciència del nostre potencial, amb pau, amb ordre, amb alegria i amb

esperança. I com deia aquell: “El millor encara està per venir”

ELS RICS I ELS RUCS

Teresa Prats Margalef

ENDAVANT

27

És molt bella la comarca…t bAquesta vegada hem volgut ensenyar-vos que hi ha una pàgina a internet (www.wikiloc.

com) on podeu trobar rutes per fer en bici-cleta o a peu, per córrer o caminar, indicades i assessorades per experts, només heu de posar el nom del poble o punt de partida d’on voleu anar i trobareu tota mena d’informació.

Descripció: Qualifi quem la ruta de fàcil més aviat per la longitud (uns 14,92 km) i pel desnivell (uns 440 m). Recorregut: Excursió realitzada el diumenge 11 de març de 2012. Seguim l’itine-rari (curt) de la 5ª Marxa del Montserratí celebrada el 5 de febrer de 2012.http://www.clubexcursionistaesparreguera.com/mmontserrati/marxa2012/mbases.aspSe surt d’Esparreguera i es recorre un bon tram de traçat urbà que es repetirà a la tornada. Es deixa el poble pel camí que es dirigeix a Collbató per Can Roca fi ns a la Serra de Rubió (contrafort de Montserrat) Li donem la volta i anem cap a El Puig. Envoltem El Puig i arribem a Santa Maria del Puig. Es continua cap a les Roques Blaves, creuarem la riera del Puig i pel Camí de les Bramones amunt fi ns a enllaçar amb el camí d’anada.*Track registrat en GPS *Garmin 60*CSX.

Esparreguera i l’entorn

autor: J-M-M-Awww.wikiloc.com/esparreguera

setsetset28

Quan ens plantegem de fer un viatge, ho fem a partir d’uns

objectius; valorem aspectes molt diversos i en cada moment, se-

gons etapes de la vida, poden ser molt canviants: de l’interès histò-

ric, cultural, paisatgístic… al gastronòmic o al senzillament rela-

xant –em portin on em portin sempre i quan ho tingui tot a punt.

No dic que la meva motivació fos, aquest estiu, de viatjar a

buscar “un nord enllà, on diuen que la gent és culta, rica, lliure...”

com escriu el poeta; tampoc vaig voler esbrinar per què Jules Ver-

ne, en el seu Viatge al centre de la Terra, escollí aquell indret per

inspirar-se, ni el perquè astronautes experimentaren en el passat

aquells paratges abans del seu viatge a la Lluna… Però sí que vaig

anar-hi amb la idea de conèixer un món una mica nou per a mi,

primer pels seus forts contrastos paisatgístics i, segon, pels seus

canvis socials i polítics esdevinguts d’uns anys ençà.

En l’àmbit geogràfi c, Islàndia es troba en un dels extrems del

món, a tocar del Cercle Polar Àrtic, un dels països, geològicament

parlant, més joves de la Terra que nasqué del fons de l’Atlàntic

Nord i com a conseqüència d’una enorme erupció volcànica.

La costa –la zona visitada– tant de nord a sud, com d’est a oest,

permet visualitzar punts coincidents i divergents: els retalls que

l’erosió oceànica ha produït i, alhora, els terrenys emergits per les

successives erupcions volcàniques. El paisatge ha estat confi gurat

pels elements esmentats i, per tant, és coherent amb el clima i amb

la geologia. Sobta de veure l’aigua en tots els seus estats físics en

un recorregut no massa extens per l’illa; passem de la zona Geysir

(aigua geotèrmica) a la cascada de Gullfoss (bo i havent travessat

la fossa tectònica produïda per la separació de la placa americana

de l’europea), o de les sulfurades i fumaroles de Námaskard, als

camps de lava fumejant de Krafl a, fi ns al gran cràter de Viti. Des de

la visió de les cascades de l’alçada d’un campanar –com el nostre,

mai més ben dit– com la de Skogarfoss de 60 metres, fi ns a la lla-

cuna glacial, plena d’icebergs, al peu de la glacera de Vatnajokull, i

no molt més enllà poder banyar-se a la Llacuna Blava és un tot un

ISLANDIA, UN PAÍS DIFERENT

OPINIÓUNA REFLEXIÓ

Josep Maria Brunet, mestre

plaer envejable. La pràctica ab-

sència de boscos naturals, pels

forts vents constants, es veu

compensada –visual i paisatgís-

ticament– per la molsa que re-

cobreix les muntanyes i les dei-

xa com una catifa reverdida.

La població s’arrecera a la

franja costanera on se sent més protegida del clima i d’on n’obté els

principals recursos: la pesca, la ramaderia, la indústria i, d’uns anys

ençà, el turisme. Defuig l’interior per ser força inhòspit i més procliu

als més aventurers. Xoca, per tant, que un país amb una població ben

dispersa –són pocs els nuclis realment densos, excepte potser Reykja-

vik i l’entorn– sigui capaç de protagonitzar una autèntica revolució

social i política a partir de l’esclat, el 2008, de la bombolla fi nancera

que havien creat alguns banquers amb la complicitat d’alguns polítics

(Us sona això? Només va passar allà?). Sempre és bo de contactar amb

gent del país, car així tot es fa més entenedor, malgrat que indefecti-

blement sempre hi haurà versions diferents. A tall d’exemple, vaig

saber que gent que pagava una hipoteca, de cop, aquesta, la va veure

incrementada pel sobrepuig de la infl ació, aquell any va ser d’un 14%.

Resumint, la situació esdevingué insostenible. No pretenc convertir-

me en un analític de l’economia, però sí que és bo conèixer els fets de

primera mà, com ja he dit abans.

És llastimós, de totes maneres, que aquella revolta que obligà a

dimitir el govern, a convocar noves eleccions –de les quals en va

sortir un de coalició socialdemòcrata i verds– i a portar als tribunals

alguns alts càrrecs fi nancers, posteriorment es trobés, el govern, in-

defens a l’hora de programar ajustaments econòmics. La gent no

acceptà les obligades retallades, ni estrènyer-se el cinturó, la qual

cosa sembla ha derivat en una nova involució del sistema polític del

país, perquè els dos partits que havien enfonsat el sistema fi nancer

han retornat al govern, després d’una altra contesa electoral.

C/ Fresas, s/n . ESPARREGUERAT. 93 777 19 41 . www.lesalzines.es

• Calçotades• Gran aparcament• Parc Infantil

Dr. Miquel Massana GardeGINECÒLEG

PER CONCERTAR VISITES

608 979 245

PLAÇA AJUNTAMENT 5 (1R 2A)ESPARREGUERA

ANSELM CLAVÉ 64 (1R 1A)OLESA DE MONTSERRAT

Pol. Ind. Can Sedó C/ Tallers, 10 ESPARREGUERAT. 93 777 35 00 F. 93 777 38 12 www.fayme.com fayme@fayme.com

• Fabricació d’accessoris i mobles metàl·lics

• Especialitat per a electrònica “disseny modular especial”

Els dos partits que havien enfonsat el sistema fi nancer han retornat al govern, després d’una nova contesa electoral

29

Poques coses identifi quen tant Espar-reguera arreu del país com el teatre, i el Festival LOLA n’és en bona part responsable. Òbviament, La Passió és la més clara repre-sentant i també tots els grups de teatre que es dediquen a entretenir-nos, sense oblidar el gran llegat de companyies que van abaixar el teló ja fa molts anys.

Enguany, el LOLA celebra el seu desè aniversari i val a dir que en aquests 10 anys la seva expansió ha estat palesa. El Festival va néixer l’any 2003, després de la mort de l’ac-triu esparreguerina Lola Lizaran. La iniciativa va sorgir pel desig de Tramateatre d’acollir el testimoni d’amor al teatret que deixava l’actriu, creant aquest festival de teatre de petit format que porta el seu nom. En aquest sentit, el Festival aposta per fer arribar a Esparreguera, i a la comarca, el millor de l’es-cena catalana i per incentivar joves creadors i dramaturgs catalans.

Tot i començar a Esparreguera, el LOLA mai s’ha deixat d’estendre i ha arribat a pobles propers com Olesa, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, El Bruc etc… Sempre mantenint el teatre com a activitat principal, el festival també ha acollit altres disciplines artístiques com la dansa, la música i les arts visuals. Ja són molts els artistes de la talla de Lluís Soler, Santi Balmes i Anna Roig, Marc Rosich, Antonio Calvo, Eduard Iniesta, Albert Mestres, Quimet Pla, The Newraemon, Pau

Vallbé, Murfi la, An-na Guell, Xavier Al-bertí, Rafel Duran, Mercè Anglès… que han passat pels escenaris del LOLA més d’una vegada i que tenen intenció de repetir en futu-res ocasions.

Pel que fa a l’edició del 2013, el cartell del Festival inclou a (GRUPS, COMPANYIES, OBRES, ACTORS, BALLARINS,… No els sé, ja posareu els més destacats). Amb tots aquests i molts més, els organitzadors espe-ren superar els més de 4.000 espectadors de l’any passat. Per a més informació visiteu la pàgina web del Festival LOLA: www.festival-lola.com.

T R A M A T E A T R E F EST IVAL LOLAper ORIOL ESTEVE

setsetset3030 setsetset

VERSIÓ 2013 NÚMEROS 63 i 64 (febrer maig 2002) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per Gerard Bidegain

Portada número 64

Conclusions del Pla Estratègic Integral

Per Redacció “Esparreguera aspira a ser una vila cohesiona-

da socialment i territorialment. Continuarà

creixent, però controladament i frenant la ten-

dència a la ciutat-dormitori, fi ns a un límit de-

mogràfi c que se situa al voltant dels 25.000

habitants, gairebé 6.000 més que els actuals.

En la perspectiva del 2015 (...) el recurs fona-

mental de la vila és la seva gent. Per això,

s’aposta decididament per la formació com a

estratègia de futur. Els programes d’educació-

conscienciació mediambiental, el foment de

les activitats artístiques (teatre, ceràmica i al-

tres), la formació-capacitació entesa com a

estratègia de lluita contra l’exclusió social i

també com a oportunitat per a la inserció i la

mobilitat laboral han donat els seus fruits: la

població és més respectuosa amb l’entorn na-

tural i urbà, la majoria dels habitants tenen una

feina i mots la desenvolupen al mateix municipi

o a l’entorn més proper. (...)”

Una explosió urbanística

Per Sergi Puig Masferrer“(...) Cadascú explica la missa segons li convé,

però el que és una realitat és que el Castell II

serà un barri aïllat i discontinu respecte a la po-

blació actual. Els terrenys on s’assentarà pre-

senten un desnivell del 10 al 12% en la vessant

on s’edifi carà i a l’altra vessant, la suposada-

ment destinada a “zona verda”, arriba al 18%.

Com es pot ubicar un parc en una vessant del

18%? És pràcticament impossible.(...)”

Residus?

per Redacció“L’abocador de residus de Can Mata, un dels

més grans de Catalunya, que havia de cancel·-

lar-se l’any 1999, encara està en funcionament

i es preveu ampliar-lo amb una nova fase. Això

representaria convertir-lo en el més gran de

tots, malgrat les queixes de veïns i associaci-

ons d’afectats, que exigeixen un tancament

defi nitiu.”

A tots els donants de sang

Apartat 24

Per P. Vives, M.R. Aragonès, M. Montoriol i J. Estrada. “(...) Sabeu quanta sang es necessita cada any,

només a Catalunya? Doncs tanta com 300.000

donacions. (...) Penseu que aquestes donacions

avui són per a un desconegut, però demà poden

ser per a un amic, o per a un mateix. (...)”

A més també explicàvem...

ANNITA. Anna Lizaran triomfa al TNC amb

“Escenes d’una execució”.

BIBLIOTECA. La Biblioteca Beat Domènec

Castellet reobre les portes després d’uns

mesos tancades per tal d’informatitzar-la.

COMÈDIA. Maribel Masip escriu i dirigeix

“Vés-te’n Anton, que el que es queda ja es

compon” al Patronat Parroquial.

DINERS. El Centre Obert la Fulla rep una

subvenció de la Generalitat de 13.856 euros.

ENCAMP. La Passió presenta la seva tempora-

da 2002 a Encamp, Andorra.

FUTBOL. Maria Visa juga amb els equips de

futbol-7 del club femení del Barcelona.

GRATUÏT. Es posa en marxa l’Espai Nadó.

HORTES. Es reasfalta el carrer de les Hortes.

IL·LUSTRACIÓ. La revista Cavall Fort celebra

els seus 40 anys i publica una portada de

l’esparreguerí Isidre Monés.

JOVENT. Es posa en marxa el programa

d’informació juvenil “Jove 2mil2”, dotat amb

42.000 euros.

LÍNIA. Es presenta públicament el projecte de

la línia d’Aeri, que ha d’unir Esparreguera amb

els FFCC d’Olesa.

MÚSICA. L’Escola de Música celebra 25 anys

amb un cicle de cinc concerts.

NOTÍCIA. El Consistori es replanteja recons-

truir el teatre de l’Ateneu i destinar-lo a

equipaments municipals.

OBITUARI. Moren els actors esparreguerins

Joan Vives i Josep Ninou i el doctor Salvador

Cortadellas.

PREMSA. El 777 comunica, fi nalista als premis

Tasis-Torrent de premsa.

RECONEIXEMENT. La Passió d’Esparreguera

rep el premi Rosa Moragas, otorgat pel Centre

d’Estudis del Baix Llobregat.

SARDANES. La Secció Sardanista de La Passió

fa 10 anys.

TEATRE. Tramateatre prepara “El coronel

Ocell”, de Hristo Boitxev.

UBICACIÓ. La nova escola s’ubicarà al Castell II.

VILAWEB. Vilaweb Esparreguera, gestionada

per Quim Sitjà, compleix el seu primer

aniversari.

ZONA. S’enderroquen part de les construcci-

ons que hi havia al costat de l’ermita del Puig

per crear una zona verda.

Pàgina 21 número 64 (Presentació de la

Passió 2002 a Santa Eulàlia d’Encamp,

Andorra.)

Pàgina 24 número 63 (Els Sets del 777: Personatge: Lola Lizaran; Entitat: La Xarxa; Activitat: PEI, Pla Estratègic Integral.)

Pàgina 47 número 63 (il·lustració d’Ivan Regalado, guió de Franch.)

Coses que passaven...

Coses que es deien...

31

L’ENTREVISTA Carles Reynés

Josep Moratallaexjugador de futbol

Haver estat jugador del primer equip del Futbol Club Barcelona (FCB), no és una cosa qualsevol. Haver jugat davant de cent mil per-sones és un privilegi com tot el que comporta jugar en aquest equip. Saber-me segur del treball i l’esforç previ, em donava seguretat. El Josep Moratalla ha participat de les diferents categories del FCB des que, un altre exjuga-dor del Barça, Gensana, resident a Collbató, de molt petit el va portar cap a Barcelona. Allà vaig tenir una altre gran sort, la de coin-cidir amb l’Oriol Tort. Era, el que s’anomena, un caça talents, el responsable de la pedrera –que després ha donat tan bons resultats– però alhora era: entrenador, director esportiu i sobretot una persona extraordinària. Anar a entrenar no era gens fàcil: tocava anar amunt a avall amb la Igualadina, estudiar i una feina aquí i una feina allà. Va ser una etapa de molt sacrifi ci, com totes, però amb el dinamisme i l’alegria de la joventut. Moltes nits es quedava a dormir a les dependències de Nou Camp. Aquestes i altres circumstàncies, segur que van infl uir en la meva personalitat per ser constant i entregat, tant a fora com dins del terreny de joc. Sóc un treballador.

Lineker, Migueli, Archibald, Quini, Schus-ter, Carrasco, Maradona… el FCB sempre ha tingut a les seves alineacions els millors

jugadors del món i, aquests i molts més, van compartir vestuari amb en Moratalla les 7 temporades que va ser al primer equip amb el qual va jugar 219 partits. Al vestuari, amb Maradona, s’hi vivia un bon ambient, hi havia bona relació, proximitat; llàstima que el seu entorn no l’afavoria. Amb Schuster era tota una altra cosa. Acabada la seva etapa al primer equip del FCB, el Josep va penjar les botes com a jugador del Figueres. Dins del futbol professional va continuar com a entre-nador de força èxit en equips com el Sambo-ià, l’Europa i el Girona. Hauria pogut continuar per aquest camí però, em veia millor amb el meu negoci i amb la família a prop i seguir col-laborant amb el club que tant m’havia donat, en tot allò que fos necessari. Durant uns anys havia estat comentarista de ràdio i televisió i encara ara hi fa col·laboracions puntuals. Deixar el futbol no li va signifi car cap trauma, s’havia preparat professionalment perquè ai-xò no passés, Ara s’entusiasma i és la mar de feliç donant un cop de mà als exfutbolistes més desfavorits així com als joves futbolistes del demà. Josep Moratalla va formar d’una de les primeres fornades de jugadors de la pedrera que s’incorporaven al primer equip. Ara ja sembla una cosa normal, però alesho-res no ho era. L’estil Barça no estava defi nit.

Cada nou entrenador imposava teories noves i això no permetia continuïtat. Ara tot és molt diferent al Barça afortunadament, i al futbol en general també, sobretot per part dels re-presentants i les televisions. Ara es penedeix de no haver fet un diari de moltes coses que ha viscut i que per a molts seria un anecdo-tari de primer ordre. Però que hi farem, ara gaudeixo veient futbol amb els fi lls, caminant i viatjant amb la senyora… De tant en tant, però, em passen pel cap: les concentracions amb el company futbolista Ramon Maria Calderer… la marca de l’Hugo Sánchez… No, és broma.

Un matí d’agost esmorzant a una

terrassa del carrer dels Arbres, ja

us dic jo, i ho corrobora el Josep, és

una excel·lent manera de començar

el dia. El Josep Moratalla sempre té

els dies plens, tot l’any: l’Associació

d’exjugadors, els campus d‘arreu

del món, les assegurances i sobretot

la família i els amics. Molta pilota,

molt futbol, gràcies al qual ha viscut

i segueix conreant una trajectòria

entusiasta, optimista però mesura-

da. És afable, vital, li agrada explicar

coses, sap com tractar l’entrevista-

dor, com posar per les fotos…; però

és de poble, més ben dit de colònia,

de Can Sedó. Hi va viure fi ns als

quatre anys, per la feina del pare va

residir a Collbató i ara en fa uns vint

que viu a Esparreguera.

L’ENTREVISTA CARLES REYNÉS

©cr

eyn

és

ACTUALITAT Premsa Comarcal

El Servei Català de Trànsit inicia la nova campanya per prevenir accidents a la car-retera amb el lema “Podem evitar-ho”. Una campanya impactant basada en dife-rents testimonis, tots casos reals que han patit algun ti-pus d’accident de trànsit que els ha marcat de per vida.

Redacció

Barcelona

Testimonis

Campanya del Servei Català de Trànsit

“Podem evitar-ho” Que hi hagi accidents a la carreteraEl Servei Català de Trànsit inverteix en la prevenció d’accidents engegant una campanya de sensibilització viària que compta amb testimonis reals

Responsabilitat

Sensibilització

ConscienciarLa campanya vol fer reflexionar sobre els perills que hi ha a la carretera

jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa perquè no conduïa”

JORDI CASELLAS Va patir un accident de cotxe als 26 anys.

Lesió: traumatisme cranioencefàlic.

els meus pares van morir per culpa d’un cotxe que anava contra direcció”

ALBERT QUILES Va patir un accident de cotxe als 2 anys.

Lesió: traumatisme cranioencefàlic.

Vuit dels testimonis i les conseqüències del seu accident

la meva vida es va quedar a l’asfalt amb 25 anys”

Va patir un accidentde moto als 25 anys.

Lesió: paraplegia.

MIREIA SANZ

T’ha canviat la vida per complet.”

ENRIQUE QUILES Va perdre el fill i la jove en un accident de trànsit i el seu nét de 2 anys va resultar greument ferit.

Que marxin així, en un instant, és molt injust.”

MONTSE MONTAL La mare de la Montse va morir atropellada per un cotxe en un pas de vianants als 58 anys.

Això de sóc feliç ja no ho puc dir, perquè ja no ho seré mai.”

FAMÍLIA CASELLAS Els fills del Jordi i la Joana van tenir un accident. El petit va morir i el gran va patir seqüeles irreversibles.

Siento rabia, por lo que era y cómo acabé.”

MIREIA SÁNCHEZ Va patir un accident de moto als 18 anys.Lesió: traumatisme cranioencefàlic.

surts de l’hospital amb una tetraplegia i condemnat tota la vida a una cadira de rodes”

JOSEP ROCAAtropellat per un cotxe als 38 anys.

Lesió: tetraplegia.T’agrada la campanya:

“Podem evitar-ho”Dóna’ns la teva opinió a:C/e: premsasct@gencat.cat

Testimonis reals expliquen directament a càmera com un accident els va canviar la vida

La campanya es difon a través de televisió, ràdio, sales de cinema i en format pre-roll a Internet

També es poden visionar les històries impactants d’aquests vuit testimonis a través del web: www.gencat.cat/transit2013/