18 novembre 2004 - esparreguera...ple de la corporació 11/2004, de 18 de novembre de 2004 3 plaça...

Ple de la Corporació 11/2004, de 18 de novembre de 2004 1

Plaça de l’Ajuntament,1 • 08292 ESPARREGUERA (Barcelona) • Tel. 93 777 18 01 • Fax 93 777 59 04 • [email protected] • www.esparreguera.org

��

��

PLE 11/04 ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ CELEBRADA EL DIA 18 DE NOVEMBRE DE 2004 A Esparreguera, el dia divuit de novembre de dos mil quatre, es reuneixen a la Sala de Sessions de la Casa de la Vila els membres del PLE de l’Ajuntament d’Esparreguera, per a dur a terme la sessió ORDINÀRIA, amb els següents assistents: Batlle President: Sr. Xavier Sitjà i Poch Regidors/es: Sr. Lluís Moreno i Campon Sra. Núria Novell i Solé Sr. Francesc Xavier Millán i Cañamares Sr. Iñaki Andrés Garralaga Sra. Margarida Font i Martínez Sra. M. Carme Vallverdú i Fisas Sra. Francesca Fosalba i Batalla Sra. Adriana S. García de Mucci Sra. Montserrat Benavent i Güell Sr. Xavier Duque i Segura Sr. Antoni Muñoz i Franch Sr. Jaume Vergés i Macario Sr. Marcel Escudé i Pascual Sra. Concepció Pardell Rey Secretari General: Sr. Daniel Tambo i Calvo Interventor Accidental: Sr. Miquel Moretó i Matosas S’excusen: Sr. Francesc Soler i Bayona Sr. Josep M. Llopart i Corsà La Presidència obra la sessió quan son les vint hores del dia indicat, en primera convocatòria. A continuació es passa a tractar dels assumptes inclosos en l’ordre del dia de la sessió.



��

��

ACORD NÚM. 1.-APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ DE DATA 16 DE SETEMBRE DE 2004 Es proposa l’adopció del següent acord: Aprovar l’acta corresponent a la sessió del Ple de la Corporació, amb caràcter d’ordinari, realitzada el dia 16 de setembre de 2004 Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT ACORD NÚM. 2.- PROPOSTA DE L’ALCALDIA D’APROVACIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI LOCALRET Es proposa l’adopció del següent acord: Vista la proposta de modificació dels estatuts del Consorci local Localret en el que l’Ajuntament d’Esparreguera hi està integrat com a ens consorciat. Vist que l’Assemblea general del Consorci LOCALRET, en sessió de 31 de gener de 2004, va adoptar, entre d’altres, l’acord de : “Notificar a tots els membres associats l’acord d’aprovació inicial dels estatuts i donar-los un termini de tres mesos comptadors des de la recepció de la notificació perquè presentin, en el seu cas, les esmenes que estimin convenients, amb el benentès que si no se’n presentessin, es donaria per aprovat definitivament l’acord un cop transcorregut l’esmentat termini.” Vist que la modificació dels Estatuts que es vol dur a terme significa una modificació de diversos articles del text fonamentada en alguns casos en la modificació de la normativa de referència, així com en l’experiència adquirida des de l’any de constitució del Consorci per al funcionament dels òrgans de govern. Vist que els criteris bàsics de modificació dels estatuts són els següents: 1) Voluntat d’adequar la norma estatutària a noves exigències i demandes de

l’organització, però intentant conservar al màxim la voluntat fundacional del Consorci que s’expressa amb la definició general d’objectius i finalitats i amb el peculiar i complex sistema de representació dels municipis en els òrgans de govern del consorci. El criteri ha estat de mínima modificació.

2) Mínima modificació dels objectius i finalitat del consorci.



��

��

• S’han tret les referències directes al concurs del cable i la participació del consorci en òrgans i meses de contractació derivats de la normativa del cable ja derogada.

• S’incorpora una menció genèrica al foment de les TIC. • S’incorpora una referència específica al projecte Administració Oberta de

Catalunya. • Es millora el redactat per tal d’assumir la representació en accions jurídiques

en defensa dels interessos de les entitats consorciades • S’habilita al consorci per a la prestació de serveis de telecomunicació.

3) Òrgans de govern:

• Es suprimeixen les Juntes de Demarcació com a òrgans de govern del Consorci, però es mantenen com àmbits territorials per a la determinació de la representació i composició del òrgans de govern del Consorci i per a la formació de la voluntat (sistema de votacions) dels òrgans de govern.

• L’Assemblea General funcionaria en règim de Plenari i de Comissió Delegada, amb la idea de que el Plenari es reuneixi cada dos anys.

• La Comissió Delegada de l’Assemblea general estaria integrada pel president, vice-presidents, consell d’administració i els membres que ara integren les Juntes de Demarcació.

• Es preveu la possibilitat d’ampliar els membres del Consell d’Administració fins un màxim de 28 membres en front dels 16 actuals.

• Es crea la Comissió Executiva integrada pel President i els vice-presidents i amb l’assistència del Director General i amb les funcions d’assistència a la Presidència en l’exercici de les seves funcions i la realització del seguiment de la gestió ordinària del Consorci. Es preveu que es reuneixi amb una periodicitat mensual.

4) Participació de diputacions i consells comarcals. a. Es proposa establir un mecanisme de relació especials amb les diputacions catalanes que comportaria dos principals conseqüències:

• La participació, amb veu però sense vot, de representants de les Diputacions en els òrgans de govern col·legiats del consorci.

• L’establiment d’un mecanisme de contribució econòmica en el funcionament del consorci mitjançant la quota anual.

b. Igualment es proposa establir un mecanisme de relació estable amb els consells comarcals, per tal de millorar l’acció i la relació del consorci amb els petits municipis.

• Creació estatutària d’una comissió del consells comarcals



��

��

• Elecció, entre els consells comarcals participants, d’un representant de dita comissió al Consell d’Administració del Consorci i altres òrgans de govern col·legiat.

• Participació dels consells comarcals a l’Assemblea General del consorci. • Establiment d’un mecanisme de contribució econòmica en el funcionament del

consorci mitjançant la quota anual. 5) Altres qüestions que es proposen modificar.

• Es regula estatutàriament la Comissió Especial de Comptes en el termes que ha vingut funcionant fins ara mitjançant acord de l’Assemblea.

• Es perfecciona el redactat d’alguns articles referits al règim econòmic i financer del consorci.

• S’estableix la vinculació del Director general mitjançant la figura del personal eventual de confiança.

Atès que examinades les modificacions dels estatuts proposades, les mateixes s’ajusten al que disposa el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals i la resta de disposicions legals per a les que es regeixen els Consorcis. Atès que l’article 322 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals preveu que la modificació dels estatuts del Consorci, amb l’acord previs del seu òrgan de govern, ha de ser ratificada pels ens consorciats i acordada amb les mateixes formalitats que per la seva aprovació. Atès que l’article 313.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals preveu que els acords per aprovar i modificar els estatuts del Consorci s’han d’adoptar amb el vot de la majoria absoluta de membres de la corporació, per la qual cosa, i en aplicació de l’article 22.2.p) de la Llei de bases de règim local, correspondrà la seva aprovació al ple de la corporació, de forma indelegable. És per tot això que, en ús de les atribucions que legalment tinc conferides, proposo al Ple de la Corporació l’adopció dels següents A C O R D S Primer.- Aprovar la proposta de modificació dels Estatuts del Consorci local Localret, acordada per l’Assemblea General del mateix en sessió plenària de 31 de gener de 2004, segons consta a l’expedient administratiu. Segon.- Donar trasllat del precedent acord al Consorci local Localret per al seu coneixement i efectes escaients.



��

��

Sotmesa la proposta a debat: Sr. Lluís Moreno Bona nit a tothom. Sabeu que el Consorci Localret es va crear fa set anys pel desenvolupament de xarxes de telecomunicacions i noves tecnologies, que agrupa pràcticament el 99% de la població del nostre país i, avui, Localret crec que és el Consorci que està defensant millor els interessos locals davant les TIC, tecnologies d’informació i comunicació, i que segurament en un futur tindrà un paper molt important respecte del desplegament de la televisió digital, sens dubte. Apart d’això, sabeu que ha estat intermediari davant d’altres administracions defensant els interessos dels municipis i també davant dels operadors. Aquests són bàsicament els objectius que té Localret i aquí el que ens presenten és una modificació dels estatuts, que bàsicament, en la part d’objectius esmenta el fet de fomentar precisament les TIC com un dels objectius bàsics d’aquesta modificació d’estatuts, l’ampliació de membres del Consell d’Administració de 16 a 28 i la creació d’una comissió executiva que doti al Consorci de major agilitat en les decisions i també una major flexibilitat en les actuacions futures, i per últim un tema que, en el cas dels regidors d’Esparreguera, és important perquè és la participació de les diputacions i els consells comarcals en el Consorci, perquè sabeu que aquí n’hi ha tres consellers i, per tant, doncs és d’una explicació lògica. En aquest sentit, els consells comarcals participaran en l’assemblea general del Consorci. Aquestes són bàsicament les modificacions que ens proposen i que, com que nosaltres som membres del Consorci, doncs hem de passar a votació aquesta modificació d’estatuts. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT ACORD NÚM. 3.- PROPOSTA DE L’ALCALDIA DE SOL·LICITUD D’ADHESIÓ AL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES I LA FUNDACIÓN ONCE PER A LA COOPERACIÓ I INTEGRACIÓ SOCIAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT PER A DESENVOLUPAR UN PROGRAMA D’ACCESSIBILITAT GLOBAL PER A LA REALITZACIÓ DEL “PROJECTE EXECUTIU D’ADEQUACIÓ DE LA PLANTA BAIXA I SOTERRANI DE LA CASA CONSISTORIAL” Es proposa l’adopció del següent acord: Atès el conveni signat en data 4 de desembre de 2002 entre el “Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (IMSERSO)”, la “FUNDACIÓN ONCE PARA LA COOPERACIÓN E INTEGRACIÓN SOCIAL DE PERSONAS CON DISCAPACIDAD” i l’AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA pel desenvolupament d’un Pla d’Accessibilitat. Atès que la FUNDACIÓ ONCE, mitjançant contracte de serveis, va adjudicar a FUNDOSA ACCESIBILIDAD, a través del seu departament VIA LIBRE-PROJECTOS, la confecció del Pla d’Accessibilitat d’Esparreguera.



��

��

Atès que el Ple municipal en sessió esdevinguda el 15 de juliol de 2004 aprovà el Pla d’Accessibilitat d’Esparreguera confeccionat per VIA LIBRE i PROA-solutions que proposa les intervencions i els criteris necessaris que s’han de dur a terme en l’espai públic, l’edificació i el transport, i que fou desenvolupat en base al conveni signat en data 4 de desembre de 2002 entre el “Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (IMSERSO)”, la “FUNDACIÓN ONCE PARA LA COOPERACIÓN E INTEGRACIÓN SOCIAL DE PERSONAS CON DISCAPACIDAD” i l’AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA. Atès que el citat Pla estableix un conjunt d’intervencions i criteris que, concretats i prioritzats necessiten la prèvia redacció dels projectes executius corresponents. Atès que en data 12 de juliol de 2004 va signar-se el Conveni de col·laboració entre el MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES i la FUNDACIÓ ONCE per a la cooperació i integració social de persones amb discapacitat per a desenvolupar un programa d’accessibilitat universal. Atès que l’esmentat Conveni estableix els mecanismes d’adhesió al mateix per part de les Corporacions Locals, tot i preveient la signatura del corresponent Conveni de col·laboració singular pel finançament de projectes d’activitats incloses en qualsevol dels àmbits d’actuació definits a l’esmentat Conveni de 12 de juliol de 2004. Atès que el Pla d’Accessibilitat d’Esparreguera contempla la necessitat d’actuació en relació a l’adequació de la Casa de la Vila que presenta unes fortes barreres arquitectòniques que dificulten l’adequada accessibilitat. Atès que l’Ajuntament aprovà el “Projecte executiu d’adequació de la planta baixa i soterrani de la Casa Consistorial”, redactat per l’arquitecta, senyora Pilar Rodríguez, núm. col·legiat 20531-1, que inclou com a SEPARATA el document per a les obres d’adequació pel compliment del Decret 135/1995, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques segons el Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Atès que el pressupost de l’actuació es xifra en 281.887,19 �, així com que el pressupost de l’actuació en matèria d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques (SEPARATA) es xifra en 153.042,09�. Atès que la clàusula Onzena de l’esmentat Conveni de 12 de juliol de 2004 estableix el desenvolupament i foment de l’Estratègia 15: “Adaptació, conservació i manteniment d’edificis d’ús públic: oficines públiques i equipaments:” Atès allò establert a l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació a les competència del Ple. Es proposa al Ple municipal l’adopció del següent ACORD:



��

��

Primer.- Sol·licitar l’adhesió de l’AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA al Conveni de col·laboració entre el MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES i la FUNDACIÓN ONCE per a la cooperació i integració social de persones amb discapacitat per a desenvolupar un programa d’accessibilitat global (OBRES D’ACCESSIBILITAT), per a la realització del projecte amb títol: “Projecte executiu d’adequació de la planta baixa i soterrani de la Casa Consistorial”, amb SEPARATA relativa a les obres d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques xifrada en CENT CINQUANTA TRES MIL, QUARANTA-DOS EUROS, AMB NOU CÈNTIMS (153.042,09 �). Segon.- Notificar el present acord als organismes signats del conveni esmentat i departaments municipals interessats, tot i adjuntant al model normalitzat de sol·licitud d’adhesió la documentació administrativa i tècnica exigible que hi consta a l’expedient. Sotmesa la proposta a debat: Sr. batlle És una proposta sobre la sol·licitud d’adhesió de l’Ajuntament d’Esparreguera al conveni de col·laboració entre el Ministeri de Treball i la Fundació ONCE pel tema d’arranjar tot el que són problemàtiques d’accessibilitat. En aquest cas, és per presentar ja, com a proposta de subvenció, l’adequació de la planta baixa i soterrani de la Casa de la Vila. En aquest cas concret, d’acord amb el conveni signat i aprovat el 12 de juliol de 2004, el que fem és demanar que dins del projecte global de reforma de la Casa de la Vila, que hi ha una separata destinada al tema de supressió de barreres arquitectòniques i d’adequació de l’edifici al compliment del Decret 135/1995, amb un pressupost de cent cinquanta tres mil euros i els hi demanem que ens donin una subvenció per aquesta quantitat. És a dir, la subvenció que ens doni l’ONCE no és per a tota la obra d’arranjament de la Casa de la Vila, sinó per a la part específica de l’accessibilitat. Aquesta és la quantitat i de la mateixa ens poden arribar a donar fins un màxim del 66%. No vol dir que ens donin el 66%, ens donaran molt menys presumiblement, però ens poden donar fins un 66%, que si ens ho donessin seria una quantitat remarcable. Sra. Concepció Pardell Jo estic d’acord amb aquesta petició a l’ONCE i m’agradaria saber si s’ha tingut en compte allò que vaig demanar a la Comissió Informativa sobre tenir una trobada amb el responsable de l’ONCE per al tema de les casetes, de les cabines de l’ONCE. Si em pots dir si s’ha fet alguna gestió. Sr. batlle Sí, he fet gestions.



��

��

Sra. Concepció Pardell I desprès jo voldria que consti en acta, que jo estic d’acord en demanar aquesta subvenció per eliminar les barreres arquitectòniques però amb el que no estic d’acord és amb el projecte de l’Ajuntament. En conseqüència vull que consti en acta. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT ACORD NÚM. 4.- PROPOSTA DE L’ALCALDIA D’APROVACIÓ INICIAL DE LA IMPOSICIÓ I ORDENACIÓ DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS PER AL FINANÇAMENT DE LES OBRES D’AMPLIACIÓ DE LES ZONES DE PREFERÈNCIA DE VIANANTS AL CARRER TAQUÍGRAF GARRIGA, ENTRE EL CARRER DELS ARBRES I L’AVDA. FRANCESC MACIÀ Es proposa l’adopció del següent acord: Vist el projecte d’ampliació de les zones de preferència de vianants al carrer Taquígraf Garriga d’Esparreguera, entre els carrers dels Arbres i l’Avda. Francesc Macià, amb un cost previst de contracte de 170.074,29 � (cent setanta mil setanta-quatre euros, amb vint-i-nou cèntims). Vist que l’ Equip de Govern considera oportú el seu finançament amb la imposició de contribucions especials als beneficiaris de les obres, a més de l’aportació municipal i l’ obtenció de una subvenció de la Generalitat de Catalunya, amb el següent repartiment : 72.281,57 � Aportació de l’ Ajuntament 72.281,57 � mitjançant contribucions especials 25.511,15 � Subvenció prevista Vist el règim jurídic de les contribucions especials són els articles 28 a 37 del Real decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLHL). En el mateix sentit, està redactada l’ordenança fiscal número 6 del propi Ajuntament. Vist que pel cobrament de les contribucions especials és requisit indispensable l’acord previ d’imposició i ordenació, pel que es fa una remissió expressa a l’ordenança fiscal aprovada a l’ efecte pel propi Ajuntament sent aquesta l’ordenança fiscal núm. 6. Vist que és necessària la prèvia adopció de l’acord d’ imposició en cada cas concret, determinant el cost previst de l’ obra i de la quantitat a repartir entre els beneficiaris i els criteris de repartiment i que, un cop adoptat l’acord, les quantitats previstes a ingressar es notificaran individualment a cada subjecte passiu. Vist el càlcul realitzat



��

��

pels serveis tècnics d’ acord amb els paràmetres dictats per el càlcul de la quota a pagar. Criteris per a la determinació de la quota ; La base imposable de les contribucions especials està constituïda, com a màxim, pel 90 per cent del cost que el municipi suporti per la realització de les obres o per l’establiment o ampliació dels serveis. Els criteris que es proposen per a la determinació de la quota són el de suportar el cost del 50% per part de l’ Ajuntament i el 50% pels beneficiaris de l’obra. Amb aquest criteri, i degut a l’ existència de una subvenció que ajudarà al finançament de la mateixa, suposa que el cost real de cada un serà del 42,5% del cost total. El TRLHL i en el mateix sentit l’ordenança fiscal número 6 del propi Ajuntament, de “Contribucions especials” permet com a mòduls de repartiment els següents :

- els metres lineals de façana dels immobles, - la seva superfície, - el seu volum edificable - i el valor cadastral als efectes de l' Impost sobre Béns Immobles.

El criteri adoptat per l’ Ajuntament de prendre com a mòduls de repartiment són els següents :

- el valor cadastral a efectes de l’ IBI amb un percentatge de ponderació del

70% - i els metres lineals de façana dels immobles amb un percentatge del 30%

Cobraments a compte i liquidació definitiva ; D’ acord amb el TRLHL, el municipi podrà exigir el pagament de la bestreta de les contribucions especials en funció de l' import del cost previst per a l’any següent i no es podrà exigir la bestreta d’una nova anualitat si no s’han executat les obres per a les quals hom va exigir la bestreta corresponent. A la finalització de la realització total o parcial de les obres, hom procedirà a determinar els subjectes passius, la base i les quotes individualitzades definitives, i es giraran les liquidacions que corresponguin i es compensaran, com a lliurament a compte, els pagaments que hom hagués realitzat com a bestreta.

Per tot lo exposat, es proposa al Ple municipal l’adopció dels següents ACORDS :



��

��

PRIMER.- Aprovar inicialment la imposició de contribucions especials com a conseqüència de les obres contemplades en el projecte d’ampliació de les zones de preferència de vianants al carrer Taquígraf Garriga d’Esparreguera, entre els carrers dels Arbres i l’Avda. Francesc Macià, SEGON.- Aprovar inicialment l’ordenació de contribucions especials com a conseqüència de les obres contemplades en el projecte d’ampliació de les zones de preferència de vianants al carrer Taquígraf Garriga d’Esparreguera, entre els carrers dels Arbres i l’Avda. Francesc Macià, segons el quadre que s’adjunta i sota els següents criteris de repartiment :

- Beneficiaris 50 % - Ajuntament 50%

Com a mòduls de repartiment :

- el valor cadastral a efectes de l’ IBI amb un percentatge de ponderació del 70%

- i els metres lineals de façana dels immobles amb un percentatge del 30% Cost previst de l’obra: 170.074,29 � 72.281,57 � Aportació de l’ Ajuntament 72.281,57 � mitjançant contribucions especials 25.511,15 � Subvenció prevista El cost previst té caràcter de mera previsió. Un cop finalitzada l’obra, si el cost real fos major o menor al previst, s’utilitzarà aquest als efectes de càlculs, assenyalant els subjectes passius i fent les liquidacions que calguin. TERCER.- S’aprova la relació dels afectats i les quotes individuals a aplicar-hi entre els beneficiaris, amb determinació dels mòduls de repartiment, coeficients, valors i quotes provisionals individuals de cadascú dels esmentats afectats, que s’annexa. QUART.- Exposar l’expedient a informació pública al tauler d’anuncis de la Corporació i al Butlletí Oficial de la Província durant un termini de trenta dies, als efectes de presentació de les reclamacions adients. Cas de no presentar-se cap, aquest acord es considerarà aprovat definitivament sense necessitat de cap nou acord plenari. CINQUÈ.- Procedir a la notificació individualitzada a cada subjecte passiu de la quota a pagar que té el caràcter de a compte, perquè els interessats puguin formular les reclamacions que estimin adients davant de l’Ajuntament, en el seu cas, fent-se constar expressament que durant l’esmentat termini d’informació pública tenen a la seva disposició l’expedient administratiu complet. Al mateix temps, durant el termini d’exposició pública, els propietaris o titulars afectats podran constituir-se en associació administrativa de contribuents. Sotmesa la proposat a debat:



��

��

Sr. batlle Aquí tenim una proposta en la qual, potser, la part més important que cal destacar és que el govern canvia de criteri sobre les contribucions especials, i bo i mantenir-les el que fa és una variació substancial del que eren fins ara. Allò tradicional, tot i que n’hi ha hagut de tot tipus era que, en cas d’arranjament de carrers, no en cas d’arranjament de clavegueram, els veïns pagaven un 70% i l’Ajuntament un 30%. En aquest cas volem obrir un nou sistema, que creiem que és més equitatiu, en el qual repartim el 50% entre l’Ajuntament i els beneficiaris de l’obra, en aquest cas els propietaris. Amb una altra variant, abans si hi havia subvencions o ajuts es descarregaven directament del còmput dels veïns, en aquest cas el que es fa és repartir el 50%. Posaré un exemple, carrers del nostre voltant, com el carrer de les Hortes, es va fer el 70%, els veïns, i 30%, l’Ajuntament, i vam tenir una subvenció del 15% del Departament de Comerç, per tant els veïns van pagar en aquest cas un 55%. La proposta que fem nosaltres és que aquest 15%, que, per cert, el tenim també en el cas del carrer Taquígraf Garriga com a subvenció del Departament de Comerç, es reparteixi entre dos i, per tant, el que queda a pagar als veïns i a l’Ajuntament és un concepte igual del 42,5%. És un concepte igualitari. En aquest cas, els veïns surten molt més beneficiats perquè el descompte és substancial. Sobre el sistema de mòduls que es fa, doncs s’aplica la normativa. Si t’han de fer la forma de ponderació que sembla més equitativa, més raonable i és d’una banda el valor cadastral a efectes d’IBI, té un valor del 70% mentre que el de façana en té el 30%. Per què? Perquè pot haver una edificació en una carrer que tingui una gran façana però en canvi cadastralment com a possibilitat de construcció no tingui alçada possible per la raó que sigui, doncs d’aquesta forma un 70% del valor cadastral i un 30% els metres lineals de façana, quedant tot molt més equilibrat. De fet és la fórmula que hem aplicat també els darrers anys. Dit això entraré a dir que hem tingut ja una reunió amb els veïns en aquesta mateixa sala fa uns 10 dies i a la qual vàrem plantejar tots aquests temes. Per descomptat, el tema de les contribucions especials és un tema que ja se’ls hi va comunicar que era un tema inqüestionable, un tema de decisió de govern i vam estar parlant del projecte. Sobre el projecte hi ha una petita variació i és que el veïns van considerar després de debatreu llargament que no s’hi posarien pilones, estil carrer Cavallers sinó que es deixaria lliure perquè volem que sigui un carrer que s’hi pugui estar i sortir, que els nens puguin jugar, i sobretot perquè hi ha necessitat d’alguns llocs de càrrega i descàrrega amb camions grossos, i al fet de què hi hagin pilones o espais que t’impedeixin d’arrambar el camió, doncs pot fer que desprès no puguin passar altres vehicles. De forma que es va quedar així, que quedés un carrer obert, que el camió que hagi de descarregar pugui acostar-se a la façana i, per tant, es pugui fer una feina tranquil·la sense haver d’impedir el pas a ningú. També es va dir i es va discutir sobre la possibilitat d’aparcament a la part final del carrer, gairebé a la cantonada del carrer dels Arbres a on actualment pràcticament s’hi aparca sempre, i per part dels veïns també es va considerar no s’hi havia de deixar aparcament perquè el problema que tenen és que els cotxes passen molt arrambats a les cases i quan la gent surt dels dos o tres establiments que hi ha o surten d’un edifici de pisos, es troben els cotxes que se’ls s’hi tiren a sobre. Aquestes són les grans variacions i que els diners



��

��

destinats inicialment a les pilones, vam quedar que es posarien com a millora de l’enllumenat. Hi ha un altre element que també consta en el projecte però que s’hi afegirà i això anirà a compte de l’Ajuntament i, per tant, no s’ha comptabilitzat en aquí. És un sistema de tancament del carrer, la pilona que entra i surt, per la futura inversió del sistema actual de circulació a l’illa de vianants que és un tema que hem de parlar amb més cura, però que ho farem en una taula de mobilitat en la que hi participarem tots, juntament amb els botiguers i alguns veïns però que entenem que el sistema hi ha de ser perquè quan es vol tancar encara que sigui el dissabte a la tarda, o per Festa Major, amb tanca, no funciona perquè les treuen i les mouen i s’han de lligar d’una manera que no funciona. Per tant, convé tenir un sistema fix de clausura del carrer i aquests sistemes serien el de la pilona. Dit tot això i em sembla que no em deixo res, dono pas al debat. Sra. Concepció Pardell Sobre el tema del tancament del carrer, jo volia fer una consulta, aquest carrer estarà obert durant tot el dia, tindrà un horari de tancament, o com es pensa fer, perquè hem de tenir en compte la problemàtica que pot crear. Perquè sabeu que al carrer dels Arbres n’hi ha una escola a la qual les mares van fins l’escola en cotxe. Un dels problemes que n’hi ha és que si aquestes persones que arriben fins el col·legi en cotxe no tenen a on deixar el cotxe, tindrem més problemàtica al matí a l’hora, perquè s’incrementarà el número de vehicles i no podran deixar els cotxes, per tant el que jo voldria afegir aquí és la possibilitat de reduir una mica l’horari del matí de les zones blaves i no començar fins a les 9,30h., que les mares que van a portar els nens puguin aparcar. Sr. batlle Sobre això últim ja s’està fent però no li contestaré més sobre aquesta qüestió i, com he dit, tinc el meu criteri però, com he explicat abans, això serà qüestió de discussió durant el proper any, abans d’aplicar definitivament aquesta solució a l’illa de vianants, en el marc d’una taula de mobilitat en la qual hi hauran tots els grups municipals, la Unió de Botiguers i algun representant de veïns que ja discutirem a veure com es representen. Sra. Concepció Pardell Una cosa que volia preguntar és quan s’iniciarien les obres d’aquest carrer? Sr. batlle A primers d’any, passat Reis. Sra. Concepció Pardell Ho dic perquè si teniu previst arreglar els carrers dels Arbres, perquè fins i tot els ferros aquests que estan als arbres són molts perillosos perquè han caigut molt nens i es poden fer molt de mal, llavors que es pogués compaginar una mica.



��

��

Sr. batlle Sí, això és una tasca que s’haurà de fer quan es faci tota l’illa de vianants. Realment serà un problema de pràcticament un any, amb tot el que hi ha d’activitats en aquest carrer tan comercial, com de passeig i festiu. Aquestes obres presumiblement començaran les primeres. Sra. Paca Fosalba Jo voldria que faci vostè un aclariment. Quan ha dit que “la proposta nostra d’ara és del 50% i el 50%”, voldria preguntar la proposta del carrer de les Hortes del 70% i 30% de qui era? Sr. batlle Nostre, també. Sra. Paca Fosalba Bé. I aquest canvi de criteri a què obeeix? Sr. batlle Obeeix a què aquí la tradició que hi havia, com també la tradició dels diferents pobles del voltant, és del 90%-10%. La Llei marca que com a màxim es podrà carregar als veïns el 90%, vol dir que sempre l’Administració ha de pagar el 10%. Això s’aplica normalment, així ho hem aplicat i segurament ho continuarem aplicant, en temes de clavegueram, és a dir en habitatges en què no hi ha clavegueram, carrers sense clavegueram, perquè és un benefici directe molt important per aquell habitatge. La mateixa Llei ho diu així. Les contribucions especials es podran aplicar quan l’habitatge, el veí o propietari, en aquest cas, té una millora clara de la seva propietat. No hi ha dubte, segons com estigui el carrer, que aquella casa té un valor, però si el carrer s’arregla, en té un altre. Per tant, en el tema de clavegueram que és evidentment un concepte de millora indiscutible de tota la sanitat de la casa, del carrer i del poble, però sobre tot beneficia la casa perquè substitueix segurament una fosa sèptica, doncs això seguirem, en principi, com idea, ja ho veurem en el seu moment, el 90%-10%. En el cas aquest nosaltres com a concepte vam aplicar en l’anterior mandat el 70%-30%, però ara hem reflexionat sobre això. És una opció que es podia haver pres en l’anterior mandat però no ho vam fer perquè vam considerar que si, durant el mandat en uns carrers s’havia aplicat el 70%-30%, no era conseqüent variar-ho durant el mandat. Amb canvi de mandat tenim la suficient autoritat moral per a poder-ho plantejar. Entenem que és més equitatiu i per això ho plantegem així. Sra. Paca Fosalba Doncs, llàstima que no s’ho hagin plantejat abans aquest tema, i ho dic perquè planteja un greuge comparatiu amb veïns que fa pocs mesos han vist pagar més diners. De totes maneres, tots suportem exactament la mateixa pressió fiscal, llavors jo penso que quan un es planteja un govern d’un poble s’ha de plantejar els criteris



��

��

amb claredat i amb fermesa, això d’una banda. D’altra banda, vostè ha comentat que les obres començaran, al gener? Sr. batlle Febrer, jo diria. Sra. Paca Fosalba Al febrer, bé. Sr. batlle Tot i que no hi posaria les mans al foc. Sra. Paca Fosalba Bueno, millor que no les hi posin perquè el Departament de Comerç i Turisme, a no ser que hi hagi una modificació posterior, diu que l’obra s’ha d’acabar abans del 17 de gener de 2005. Sr. batlle No. S’ha d’adjudicar, crec. Sra. Paca Fosalba “Presentar justificants i certificacions d’obra” Sr. batlle Sí, el que passa.. Sra. Paca Fosalba Bueno, jo l’hi explico. Ho dic per si un cas se l’hi escapa i desprès han de renunciar a la subvenció. Sr. batlle No, no. Precisament una de les coses amb les que hem tingut molta cura és de no perdre aquesta subvenció i, per això, ho aprovem avui perquè el compromís que tenim és d’adjudicar-ho abans de final d’any. Sra. Paca Fosalba Bé, això d’una banda. D’altra banda, el que voldria que ens aclarís és el procediment administratiu que vindria desprès. L’exposició pública vindria, no?. I desprès que hi ha una bestreta?, els veïns han de pagar una bestreta o com va això? Sr. batlle Sí, també ho hem fet amb altres casos de donar-los la possibilitat de pagar en tres tongades: una al començament de l’obra, una al final de l’obra i una altre tres mesos desprès de l’obra.



��

��

Sra. Paca Fosalba El 30% diguéssim. Sr. batlle A veure, hi ha gent que vol pagar-ho tot de cop. Però també en casos concrets i analitzats un per un, ja ho hem fet d’altres vegades i ho seguirem fent. La veritat és que donem totes les facilitats perquè tothom pugui anar pagant d’acord amb la seva capacitat. Sra. Paca Fosalba Molt bé. En tot cas espero que s’agilitin els temes i arribin a temps vostès per a presentar els justificants en el termini que indica. Ho dic perquè en aquest comunicat, que el fa el Departament de Comerç i Turisme, doncs és del 30 de juliol de 2004, és la data de sortida, la data d’entrada en aquest Ajuntament deu ser pocs dies desprès. I, en canvi, estem aprovant tot això ara, quan aquí ja hi havia el projecte. És a dir, no és que sigui una qüestió que ara ens puguin dir es que calia un projecte posterior, no aquí ja es demana la subvenció en base a la quantitat sobre la qual vostès desprès calculen les contribucions especials. Per tant, no entenc aquesta demora de sis mesos amb una cosa que aniran vostès diguéssim “pels pèls”. Sr. batlle En tot cas, sàpiga que ho tenim lligat i que ho tenim molt debatut amb el Departament de Comerç i per tant, si ho fem ho fem amb tota la seguretat de què això estarà resolt. Sra. Paca Fosalba Esperem. D’acord. Sr. Antoni Muñoz Un petit apunt només, no sé si el projecte executiu el tindrem ja realitzat. Ens agradaria veure’l quan el tinguessin a punt perquè ara només tenim la memòria, i en tot cas, plantejo un tema, si el cost final de les obres s’ha fet en base a un projecte que no sé si va ser executiu, però si en cas de què hagués una desviació en l’import, qui assumiria el cost? Sr. batlle La normativa de contribucions especials ja ho preveu això que es fa una liquidació i es reparteix amb la mateixa proporció. Un cop està l’obra feta i liquidada llavors es fa una última informació als veïns i se’ls hi diu: miri, els hi han sobrat tants diners o faltat tants. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 14 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra.



��

��

Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC); i Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC). S’absté 1 regidora: Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 5.- PROPOSTA DE L’ALCALDIA D’APROVACIÓ DEFINITIVA DEL REGLAMENT DEL CEMENTIRI MUNICIPAL Es proposa l’adopció del següent acord: Atès que aquest Ajuntament, considerant necessari i oportú comptar amb un Reglament del cementiri municipal que reguli la gestió d’aquest servei públic municipal, va aprovar inicialment el Reglament del Cementiri Municipal d’Esparreguera en sessió esdevinguda el passat 15 de juliol de 2004. Vist que el referit acord fou sotmès a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils, havent-se diferit aquest tràmit fins el mes de setembre als efectes de què no coincidís l’exposició pública i el mes d’agost (Decret d’Alcaldia núm. 1188, de 22 de juliol de 2004). Vist que els anuncis corresponents van publicar-se en el tauler de la Corporació, de 02.09.2004 al 13.10.2004; diari “La Vanguardia” de 02.09.2004; DOGC núm. 4209, d’1.09.2004; i BOP núm. 210, d’1.09.2004. Vist que, en relació al citat acord, van presentar-se els següents escrits d’al·legacions: • abans del termini d’informació pública:

- Núm. 1: Al·legacions Sr. Juan Buxeda i Gallart, entrada núm. 13709, de 24.08.2004 - Núm. 2: Al·legacions Sr. Ramon Simon i Banzo, entrada núm. 13853, de 31.08.2004

• durant el termini d’informació pública:

-Núm. 3: Al·legacions Sr. Jordi Casanovas i Archs, en representació de “Pompas Fúnebres Santa Ana, SA” (POMFUSA), entrada núm. 14223, de 09.09.2004. - Núm. 4: Al·legacions Sra. Francesca Fosalba i Batalla, com a portaveu del grup municipal del PSC, entrada núm. 15344, de 06.10.2004.

Atès l’informe de la secretaria municipal en el qual s’efectuen les següents consideracions:



��

��

“1. L’escrit d’al·legacions núm. 1 planteja el desacord amb la decisió municipal “...de reduir de 50 a 25 anys la propietat del nínxol”. Al respecte, cal indicar que la disposició transitòria primera del Reglament aprovat inicialment estableix que: “Les concessions, títols i drets funeraris del cementiri municipal d’Esparreguera atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament es regiran pel termini màxim vigent al temps de llur adjudicació. Les successives transmissions de les mateixes també podran atorgar-se fins el venciment del citat termini. “ En conseqüència, l’aplicació del Reglament en cap cas implicaria la modificació del termini pel qual es van atorgar les concessions. Tema diferent és que les noves concessions de drets funeraris es limitin a un període de 25 anys, més la possibilitat d’una pròrroga d’altres 25 anys. En tot cas, la proposta d’estimació/desestimació vindrà donada en el marc de l’escrit d’al·legacions núm. 3. L’escrit d’al·legacions núm. 2, manifesta la seva oposició a: la reducció del termini de les concessions de 50 a 25 anys. la pretensió de voler cobrar dues vegades les concessions. la possibilitat de denegar la pròrroga després dels primers 25 anys de la concessió ordinària o normal. la conseqüent obligació de traslladar els restes de familiars a l’ossera comú. En primer lloc cal reiterar allò manifestat en relació a l’al·legació núm. 1, en el sentit de que l’aplicació del Reglament aprovat inicialment, en cap cas implicaria la modificació del termini pel qual es van atorgar les concessions i, per tant, tampoc procedeix cap nou pagament de les concessions vigents. En segon lloc, l’article 21 del Reglament aprovat inicialment preveu la possibilitat d’una pròrroga d’altres 25 anys, havent-se de concedir o denegar en funció, exclusivament, de la disponibilitat de sepultures existents en el cementiri. En aquest sentit, qui subscriu, considera que l’Ajuntament d’Esparreguera, fins fa pocs anys, va continuar atorgant les concessions “a perpetuïtat”, de manera no ajustada a la legalitat ja vigent en aquells moments. Aquesta anòmala situació, que afecta a nombroses sepultures, pot generar una efectiva mancança que l’Ajuntament està obligat a preveure. En tercer lloc, s’estableixi el termini de concessió de sepultures en 50, 25 o qualsevol altra nombre d’anys, sempre s’arribaria a la situació descrita per l’al·legant, és a dir, l’acabament del termini de la concessió i la reversió de sepultures a l’Ajuntament. En tot cas, sempre estaria oberta la possibilitat d’optar a una nova concessió del mateix nínxol, fet que no donaria pas al trasllat de restes a l’ossera general. L’escrit d’al·legacions núm. 3, planteja les següents: rectificació errada material de l’article 15 on es diu “Sala de Cerimònies”. Afegir a l’art. 16.1: “o cendres”. Afegir a l’article 19.1 que les persones jurídiques no podran ser titulars de les concessions, tal i com es diu expressament de les companyies d’assegurances. Corregir l’art. 34.4 en el sentit de no exigir el certificat de defunció i corregir “i” per “o” quan parla de “llicència d’enterrament i l’autorització judicial”. Planteja recollir l’esmena relativa a l’excepció de les inhumacions abans de 24 hores de la defunció als casos d’autòpsia o transplantament d’òrgans. Aclarir l’art. 35.1 en el sentit de què les exhumacions de cadàver o restes podrà ser per a la seva inhumació en altre cementiri i també en altra sepultura del mateix cementiri. Planteja la manca de referència expressa, en la DT1ª, als drets funeraris atorgats a perpetuïtat.



��

��

En primer lloc, cal indicar que la majoria de les al·legacions efectuades rectifiquen errades materials o introdueixen aclariments que es consideren cal estimar i milloren el text a aprovar-se definitivament. En concret, la referència a excepcions de inhumacions abans de 24 hores contingudes en l’art. 11 del Reglament de Policia Sanitària Mortuòria, es farà constar expressament, tot i que supletòriament serien aplicables llures disposicions. En segon lloc, la referència a l’exclusió expressa de concessions a persones jurídiques, cal entendre que ja està prou aclarida atès que l’article 19.1 ja indica nítidament que les adjudicacions de drets funeraris s’efectuaran en favor de persones físiques. En tercer lloc, la manca de referència expressa a les concessions atorgades “a perpetuïtat”, al marge d’allò indicat en l’informe de l’escrit d’al·legacions núm. 2, també pot estimar-se, conforme amb el debat realitzat en la reunió de grups municipals per a examinar les al·legacions presentades al Reglament aprovat inicialment. En síntesi, es tracta d’introduir els fonaments jurisprudencials del tribunal Suprem (Aranzadi, RJ1994/8268, RJ1997/5171, RJ19997153) en el sentit de considerar que les adquisicions a perpetuïtat no suposen una vigència indefinida durant centenars d’anys, donat que cal entendre que existeix el límit temporal de 99 anys, transcorregut els quals tindria lloc la prescripció immemorial, incompatible amb el caràcter de domini públic del cementiri municipal parlant d’una propietat privada d’enterrament. En conseqüència, les concessions a perpetuïtat tenen l’esmentat límit temporal. L’escrit d’al·legacions planteja les següents: Garantir que les concessions de drets funeraris podran fer-se de manera anticipada i no només amb ocasió de defunció i, per tant, anul·lació punt 2 de l’art. 19. Mantenir la concessió normal en 50 anys, si bé podrà ser inferior i, en el seu cas, demanar pròrrogues fins arribar a l’esmentat termini i, per tant, rectificació art. 21. Preveure en els enterraments successius, coincidents amb l’acabament del termini de la concessió, la garantia d’optar a nova concessió de la mateixa sepultura i, per tant, rectificació art. 24. Necessitat d’informar als ciutadans sobre la caducitat de drets prevista a l’art. 32 i, per tant, aclariment art. 32.4.e). En primer lloc cal indicar que l’art. 19 no exclou la possibilitat de concessió anticipada de drets funeraris sinó que, com es fa des de molts anys, l’Ajuntament pot establir, en funció de les necessitats de cada moment, els criteris oportuns i modificar-los. En segon lloc, conforme el debat abans esmentat dels grups municipals al respecte, va acordar-se l’establiment de les concessions ordinàries o normals en 50 anys. En tercer lloc, com s’ha indicat en relació a l’escrit d0’al·legacions núm. 2: En tot cas, sempre estaria oberta la possibilitat d’optar a una nova concessió del mateix nínxol, fet que no donaria pas al trasllat de restes a l’ossera general. Per últim, la necessitat d’informar als ciutadans ja està prevista en el mateix art. 32, apartat 7, el qual estableix preceptivament que la incoació dels expedients de caducitat de drets funeraris s’hauran de notificar als interessats. Es considera oportú efectuar els aclariments tractats en la reunió de grups municipals en relació als articles 19, 21 i 24, així com introduir una nova disposició transitòria (segons) relativa a la regulació de les concessions a perpetuïtat, procedint-se a la renumeració de les contingudes al Reglament aprovat inicialment.” CONCLUSIONS



��

��

1. Es proposa estimar parcialment les al·legacions de l’escrit núm. 1 en el sentit de què el Reglament del cementiri contemplarà les noves concessions ordinàries o normals per un període de 50 anys, si bé es reitera que les previsions del document aprovat inicialment, en cap cas, implicaven la modificació del termini pel qual es van atorgar les concessions anteriorment efectuades.

2. Es proposa estimar les al·legacions de l’escrit núm. 2 en el mateix sentit de la conclusió anterior, tot i desestimant allò referit a la possibilitat de cobrar dues vegades les concessions efectuades, així com aclarir que sempre estarà oberta l’opció a una nova concessió de la mateixa sepultura, fet que no donaria pas al trasllat de restes a l’ossera general.

3. Es proposa estimar parcialment les al·legacions de l’escrit núm. 3, en allò referit als articles 15, 16.1, 17.4, 34.4, 35 i DT1ª.

4. Es proposa estimar parcialment les al·legacions de l’escrit núm. 4, en el mateix sentit de les conclusions 1 i 2, tot i desestimant la relativa als articles 19 i 32, així com aclarir que romandrà oberta a una nova concessió de la mateixa sepultura.

5. S’informa favorablement el text de Reglament a aprovar-se definitivament i que inclou les al·legacions estimades i els aclariments procedents.”

Atès allò establert a la Llei 2/1997, de 3 d’abril, de serveis funeraris, al Decret 209/1999, de 27 de juliol, que regula amb caràcter supletori els serveis funeraris municipals, i al Decret 297/1997, de 25 de novembre, Reglament de policia sanitària mortuòria. Atès que el servei públic de cementiri constitueix una competència pròpia i servei mínim obligatori a prestar-se per tots els municipis, conforme allò establert als articles 66.3.j) i 67 a) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Atès que correspon al Ple municipal l’adopció d’acords corresponents a l’aprovació de reglaments i ordenances. En base a tot això exposat es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords: Primer.- Aprovar definitivament el Reglament del Cementiri Municipal que té per objecte regular la prestació i gestió d’aquest servei públic local, que s’annexa i que inclou les modificacions i aclariments oportuns, en funció de la incorporació d’esmenes i al·legacions estimades. Segon.- Estimar parcialment les al·legacions presentades i que s’accepten en virtut de les motivacions que obren a l’informe transcrit a la part expositiva, entenent-se desestimades, així mateix, aquelles que consten al referit informe. Tercer.- Establir que s’haurà de publicar el text íntegre del Reglament en el Butlletí Oficial de la Província i ressenya al Diari Oficial de la Generalitat. Quart.- Notificar aquest acord als interessats que consten en l’expedient corresponent.



��

��

Cinquè.- Trametre certificació de l’acord i còpia del Reglament a l’administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya als efectes previstos a l’art. 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Sotmesa la proposta a debat: Sr. batlle Aquest és un reglament que es va aprovar pel Ple inicialment després va haver un període d’al·legacions, i n’hi han hagut tres al·legacions: una del grup socialista, una de l’empresa Pomfusa més en qüestions formals i una d’un veí. Per tant, un cop hem tingut aquestes al·legacions ens vam reunir tots els grups municipals i fruit d’aquella reunió i d’aquell debat va sortir una conclusió que és la que plantegem, d’aprovar avui i jo diria que com a base més important de l’acord és de mantenir els 50 anys de concessió administrativa que ja estaven anteriorment previstos sense anar als 25 que s’havia proposat inicialment. Això és la cosa que jo entenc més clara, desprès deixar clar amb molta contundència que mai ha passat n’hi tenia per què passar ni passarà en els 50 anys que si algú té al final de la seva concessió un enterrament no se li passi pel cap a ningú de què se li hagi d’obligar a treure els ossos i traslladar-los amb una altra sepultura. Això no ha passat mai pel cap, no s’ha fet mai i n’hi s’hauria fet ni en 50, ni en 25 ni amb els que tenen 99. I per últim aclarir que hi ha gent que té concessions a perpetuïtat i, en realitat, el que té és una concessió a 99 que és el que la llei permet com a màxim. Dic això perquè hi ha moltes persones que aquests dies han preguntat sobre aquest tema i tothom que ha vingut a preguntar sobre aquesta qüestió se li ha aclarit i tothom ha sortit molt tranquil. Sra. Concepció Pardell Jo volia fer una consulta perquè em sembla bé la decisió que s’ha pres d’allargar fins els 50 anys, però vull saber que en cas d’una necessitat imminent s’hi podia obligar a la gent a evacuar a partir de 50 anys, com tu comentaves que podia deixar o allargar a partir de 50 anys, és a dir que els 50 anys és la limitació que té la gent per ocupar el lloc. Sr. batlle Fins ara, és el mateix que el de 99 anys, més llarg o més curt el període però és exactament igual. Jo penso que en un cas així el que fa és renovar-se, ara en una situació extrema, imaginis que l’Ajuntament no tingués més espai podria prendre una decisió d’aquest tipus, però el més normal és que l’Ajuntament es vagi preocupant de tenir les sepultures necessàries. Sra. Concepció Pardell De totes maneres la gent podria renovar-ho. Una nova concessió Sr. batlle El límit està en els 99 o en els 50 anys.



��

��

Sra. Concepció Pardell La limitació està en els 50 i desprès se li renova. Sr. Xavier Duque Bona nit. En principi sempre que s’arriba a un consens polític ens hem de felicitar. Crec que en aquest cas és així. D’alguna manera, en l’aprovació inicial més que els 25 anys el que dèiem nosaltres era que quedava molt obert, això que en un principi comentava vostè doncs que mai s’havia passat pel cap de que les restes es poguéssim treure, és una cosa que d’alguna manera ara en el nou reglament ja queda reflectit i abans no i és una mica el que nosaltres vam dir que quedava molt obert i que creava confusió o que podria crear molta ambigüitat. Gràcies a les reunions que hem mantingut això ha quedat subsanat apart dels 25 cap als 50 anys. Jo crec que més que alarma social el que hi ha hagut és aquests petits mal entesos o probables o que, d’alguna manera, la gent pugues interpretar coses que realment no eren o potser no era la intenció, això queda ara ben reflectit. Hi ha algun paràgraf que és de traducció que amb el senyor secretari ja ho arreglarem, però per lo demés, en principi bé. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 14 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC); i Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC). S’absté 1 regidora: Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 6.- PROPOSTA DE L’ALCALDIA D’APROVACIÓ D’UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT A LLARG TERMINI Es proposa l’adopció del següent acord:

Vist que la Diputació de Barcelona, mitjançant el seu Servei de Programació ens ha aprovat una operació de préstec amb Caixa de Catalunya i alhora ens ha concedit una subvenció per import de 76.073,91 euros per amortitzar part del capital.

Vistes les condicions del préstec que són :

Import del préstec: 801.519,00 EUR Tipus d'interès: EURIBOR +0,10% Comissió d'obertura: 0,10% Termini: 10 anys (inclosos 1 de carència)



��

��

Vist el pressupost de l’Entitat local corresponent a l’exercici de 2004, aprovat inicial i definitivament, per no haver-se presentat reclamacions durant el període d’exposició pública, pel Ple de l’Ajuntament en la sessió extraordinària celebrada el dia 26 de febrer de 2004, existeix quantitat suficient per fer front als interessos que es meritin fins a finalització de l’exercici. La legislació aplicable és la que determina els articles 49 i següents del Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, així com per l’ordre del departament d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya, de 28 de juny de 1999. La competència per aprovar l’esmentada operació es el Ple municipal, ja que l’import acumulat de les operacions concertades d’aquesta naturalesa durant l’ exercici de 2004, inclosa la nova operació, supera el 10% dels recursos corrents liquidats en l’exercici de 2003, segons es diu en l’ informe d’intervenció que s’acompanya. Vist l’informe de l’Interventor Municipal en el que es reflecteix :

- El nivell d’endeutament - La no necessitat de demanar autorització a la Direcció de Política Financera

de la Generalitat de Catalunya i tan sols comunicar l’aprovació de l’operació. La competència del Ple per procedir a la concertació. Proposo l’adopció dels següents ACORDS : PRIMER .- Aprovar l’operació de préstec amb la Caixa Catalunya en les següents condicions : Import del préstec: 801.519,00 EUR Tipus d'interès: EURIBOR +0,10% Comissió d'obertura: 0,10% Termini: 10 anys (inclosos 1 de carència) Deixar constància de l’aprovació de la subvenció de 76.073,91 euros feta per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona en data 28 d’ octubre de 2004 amb la finalitat de amortitzar parcialment el capital inicial d’aquest préstec. SEGON.- Aprovar el model de contracte de préstec que regularan la relació contractual entre l’entitat financera i l’ajuntament TERCER.- Notificar la present resolució a la Diputació de Barcelona, a la Caixa de Catalunya i als departaments de Tresoreria i intervenció als efectes escaients. Sotmesa la proposta a debat:



��

��

Sr. Lluís Moreno Del que es tracta, en primer lloc, és felicitar la gestió tècnica dels serveis econòmics, en aquest cas de l’interventor, per perseguir una opció que al començament era difícil saber que anualment contractem operacions de crèdit subvencionades per a l’amortització de capital amb la Diputació de Barcelona a través dels convenis, que ara tindrem ocasió d’aprovar aquest segon, i que la primera operació ja l’havíem concertada, tal com vaig explicar per aproximadament 900.000�. Em corregirà l’interventor si són 900.000 �, també subvencionats i, en aquest cas, la persecució tècnica per part de l’interventor a la Diputació per veure si existia algun romanent d’aquests crèdits que es concedeixen o d’aquestes subvencions que es concedeixen. Finalment va tenir el seu efecte i concertem aquesta nova operació en aquest cas de 801.619� també subvencionats amb una quantitat de 76.000�. Per tant, aquesta és la proposta: d’aprovar el model de conveni i hi hagut una, em sembla, s’ha passat una nova proposta tot i que no modifica en essència la proposta inicial, però sí que clarifica l’acord definitiu per concertar l’operació a través de Caixa de Catalunya que no ho he dit que és qui, habitualment, fa les operacions amb la Diputació de Barcelona. Sra. Concepció Pardell Jo vull saber per a què és aquest crèdit. Desprès també volia comentar que a veure si cada vegada que fem una inversió, hem de fer-ho a 10 anys vista. Els crèdits que demanem penso que deixen l’Ajuntament exhaurit perquè aquí posa que la competència per aprovar l’esmentada operació és el Ple municipal, ja que l’import acumulat de les operacions concertades d’aquesta naturalesa durant l’exercici de 2004 fins i tot la nova operació supera el 10% de recursos corrents liquidats de l’exercici de 2003, segons es diu a l’informe d’intervenció que s‘acompanya. Volia saber el deute que tenim actualment incorporant aquesta quantitat fins a quant puja. Sr. Lluís Moreno Començo per la tercera qüestió. Ho tens en el quadre del propi punt i ho veuràs perfectament. Sra. Concepció Pardell El total no ho posa aquí, del deute que tenim. Sr. Lluís Moreno I tant que ho posa perquè és necessari que indiqui a 30 d’octubre, em sembla recordar, el deute acumulat i també les dates de venciment dels préstecs formalitzats des de l’any 93 amb els venciments previstos fins el 2012 o 14, ho dic de memòria i ho tens al quadre final. Respecte a la primera pregunta, aquest crèdit va a finançar les inversions tal com vaig explicar a la comissió informativa. Exclusivament les inversions previstes que, en el quadre d’inversions aprovades en el pressupost del 2004, ho veureu i em sembla que la segona no la recordo quina era. T’he contestat la tercera que era el deute acumulat. La primera que era a qui va finançar. L’import total? Em sembla que són 7 milions i està en el quadre.



��

��

Sra. Concepció Pardell Volia que ho diguessis. La gent que ens està escoltant ha de saber quin és el deute que té l’Ajuntament actualment incorporant aquest crèdit nou. Tu vas dir en la comissió informativa que això era per les inversions però, realment, estem a octubre, les inversions del 2004, doncs penso que ja no queda res a fer, o què s’ha de pagar? Sr. Lluís Moreno És que no té res a veure una cosa amb l’altra. No discutiré sobre el que es fa o no fem. Aquests 7 milions és de deute acumulat no d’aquest mandat, tampoc. Expliqui les coses bé, perquè dóna la sensació que sigui un deute acumulat d’un únic mandat, i li he explicat que són préstecs formalitzats des d’una data determinada. Recordo en el quadre que és des de 1993 amb una data de venciment del 2014, i que si separéssim les concertades en diferents mandats doncs veuríem quin ha estat l’endeutament de cadascun dels mandats. Jo crec que no és la discussió d’aquest Ple. Respecte de les inversions que hagi de fer el govern en els mesos que queden, doncs és el quadre d’inversions i la planificació que decideixi fer el govern. De fet, algunes de les qüestions que han aparegut, o que poden aparèixer, i que és evident que són inversions previstes en el 2004 es realitzaran i si no es realitzaran en el 2005. Forma part de la decisió del Govern municipal de tirar endavant el que cregui que ha de tirar endavant. Sra. Concepció Pardell Jo crec que és importat que el poble sàpiga fins a quin punt està endeutat l’Ajuntament per saber en quin període podrà anar amortitzant el capital que s’està demanant per a fer inversions. Sr. Lluís Moreno Jo crec que, i amb això acabo, perquè no vull discutir d’una qüestió que no toca, el que toca, i jo espero que ho agraeixi, és que és una operació de crèdit, és una bona gestió econòmica en aquest cas per part dels Serveis Econòmics de perseguir aquesta operació de crèdit amb un interès molt baix, amb interessos tous. El que s’ha de felicitar és precisament d’aquesta gestió, de què per a finançar les inversions que podem obtenir no només un crèdit tou sinó que, a més a més, amb una amortització del capital de 76.000 �, primera qüestió. La segona qüestió, és que aquest endeutament a què es refereix, en cap cas ens limita la nostra capacitat d’endeutament en les inversions de l’any 2005, i això també s’ha de deixar molt clar. Hi ha un marc prou important, prou important que això no vol dir que s’exhaureixi, no entengui malament el que estic dient, senzillament dir que hi ha un marge prou important de capacitat d’endeutament d’aquest Ajuntament. Per tant, jo estic en posició de dir que estem en una situació sanejada com perquè podem l’any 2005, des del punt de vista, i repeteixo força sanejada, tant de les dues ratios que ens demanen per mesurar la nostra capacitat d’endeutament: respecte del 110% de recursos i respecte de l’estalvi net negatiu i positiu, que en aquest cas és estalvi positiu. Amb la qual cosa jo crec que podem dir amb satisfacció que podem



��

��

incrementar la nostra capacitat d’inversió en l’any 2005, si s’escau, i si es decideix per aquest govern fer-ho. Sra. Concepció Pardell És que precisament jo al que feia referència és a què la inversió el poble no la nota. Sr. Lluís Moreno Això és la seva opinió. Sr. batlle Regidora, si us plau. Sra. Concepció Pardell Vull aclarir una mica el tema perquè és un tema molt important, el qual diguéssim, la legislatura en la que vosaltres esteu representant en aquest moment finalitza en el 2007 i si us recordeu que, quan van sortir l’equip de govern anterior, us vau queixar perquè havia fet un deute, un crèdit, també a 10 anys vista, i això no li agrada a ningú que tingui que posar-se a governar. Penso que hauríeu de mirar un mica perquè encara que un tingui capacitat, cada vegada estem endeutant més l’Ajuntament i seria interessant que es controlés una mica. Sr. batlle Bueno, jo proposo posposar el concepte sobre el deute al Ple d’inversions, que és un tema que segurament sortirà. Parlarem llavors del deute i del què significa. Sra. Adriana García Respecte de la capacitat d’endeutament el que sí està clar és que per més que encara tinguem capacitat d’endeutament s’ha de tractar de ser el més austers possibles, no?. Cadascun de nosaltres particularment, sempre insisteixo en la comparació, podem arribar a tenir una certa capacitat per a demanar determinats crèdits per determinats imports però intentarem no demanar-los en la mesura en què podem gestionar bé els nostres ingressos i els nostres recursos. Aquí, el que volíem preguntar, que veiem que no heu respost, és a què inversions afectaran aquests 800.000 � ? Sr. Lluís Moreno Sí, sí que l’he respost. Sra. Adriana García Bé, els del 2004, però no concretament quines. Sr. Lluís Moreno A les que decidim que s’hagi d’invertir.



��

��

Sra. Adriana García D’acord. El que sí que veiem és que, segons el quadre que hi havia d’inversions per al 2004, teníeu pensat demanar préstecs per valor de 2.560.000 �. Es van demanar 901.000 � anteriorment, i ara gairebé a finals d’any, quan ja queda molt poc per aprovar els pressupostos del 2005, es demanen 800.000 �. O sigui que esteu en el 66% i repeteixo gairebé al final de l’exercici. O sigui que crec que es vot veure més o menys quin percentatge d’execució del Pressupost d’inversions hi haurà aquest any. Simplement aquest aclariment. El préstec pot haver estat fet en les millors condicions, però que com sempre es va arribant tard en quant a calendari. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 8 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). S’abstenen 6 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC). Vota en contra 1 regidora: Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 7.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA D’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 12, DINS DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT Es proposa l’adopció del següent acord: Vista la Memòria del Sr. Alcalde de data 5 de novembre d'enguany, amb la que es proposa iniciar l'expedient núm. 12 de modificació de crèdit dins del Pressupost vigent de la pròpia Corporació, així com els informes que acompanyen l'expedient. Tenint en compte que les modificacions de crèdit que es proposen corresponen a necessitats que no permeten ser ajornades fins al proper exercici. Tenint en compte que l'augment que es proposa es pot finançar mitjançant l'aplicació de part del romanent de tresoreria de 2003 i majors ingressos recaptats per taxa sobre per l’Impost sobre vehicles, taxa sobre llicències urbanístiques, taxa sobre llicències d’obertura d’establiments i 1,5% participació ingressos bruts (no generalitat), El Regidor d'Hisenda proposa al Ple de la Corporació que adopti els següents acords: PRIMER .- Donar compte de l ́error material o de fet produït en el càlcul del saldo de Romanent de Tresoreria procedent de l’exercici pressupostari de 2003 i que és de 47.758,47 � i no 30.758,47 �, ja que en la modificació número 5, el romanent aplicat va ser de 36.000 � i no 53.000 � com diu l’expedient, produint per tant un error aritmètic i que d’acord amb l’article 105 de la Llei 30/92 de 26 de novembre, de Règim Jurídic i Procediment administratiu comú, no està subjecte a un procediment concret ni taxat per subsanar-se, pel que es dona compte al Ple de la Corporació.



��

��

SEGON.- Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdit núm.12, segons detall: SUPLEMENT DE CRÈDIT : 0101/121/22001 Subscripcions ...................................................... 9.350,00 � 0101/121/22003 Fotocòpies............................................................ 8.000,00 � 0101/121/22104 Vestuari .............................................................. 5.000,00 � 0101/121/22200 Comunicacions telefòniques ................................ 6.000,00 � 0101/121/22401 Assegurances........................................................ 15.000,00 � 0101/121/22600 Despeses diverses................................................ 12.000,00 � 0101/121/22603 Despeses jurídiques.............................................. 30.000,00 � 0105/2221/21400 Conservació vehicles Pol.Mpal.............................. 1.500,00 � 0105/2221/23001 Dietes personal Pol.Mpal........................................ 5.000,00 � 0301/43202/21000 Conservació parcs i jardins ................................... 14.000,00 � 0101/4631/48900 Transferències a Institucions no lucratives............. 10.000,00 � 0210/4513/48900 Transferències activitats culturals........................... 2.500,00 � 0210/4513/48909 Fòrum Universal de les Cultures ........................... 7.500,00 � 0101/513/20400 Lloguer vehicle transport urbà ............................... 15.000,00 � 0301/5111/20300 Lloguer maquinària................................................. 20.000,00 � 0301/5111/22109 Altres subministres brigada mpal............................ 28.000,00 � 0301/5111/22113 Material elèctric ...................................................... 27.500,00 � 0301/5111/22114 Material construcció ............................................... 22.782,66 � TOTAL................................................................ 239.132,66 � CRÈDIT EXTRAORDINARI: 0101/121/20200 Lloguer edifici..................................................... 650,00 � TOTAL................................................................ 650,00 �



��

��

FINANÇAMENT : * Majors ingressos : 113.oo Impost s/vehicles de tracció mecànica................................ 29.522,35 � 31102 Taxa llicències obertura establiments.................................. 103.121,17 � 31201 Taxa llicències urbanístiques.............................................. . 34.956,38 � 32007 1,5% Participació ing.bruts. No generalitat........................... 24.424,29 � * Romanent líquid de tresoreria procedent de la liquidació de 2003 : 87001 RT, aplicació per finançar suplements de crèdit .................. 47.758,47 � TERCER.- L'expedient aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament amb majoria simple, s'ha d'exposar al públic pel termini de quinze dies hàbils, a comptar del següent de la seva publicació, durant els quals els interessats puguin presentar les reclamacions que considerin adients; això en compliment del que disposa la Base 10a.3 de les d'execució del Pressupost. Si durant el període temps esmentat no s'ha presentat cap reclamació ni formulat cap objecció, la modificació de crèdit es considerarà aprovada definitivament, i altrament, les haurà de resoldre el Ple Corporatiu en el termini d'un mes, a comptar des de l'acabament de l'exposició pública. No obstant, el Ple acordarà allò que consideri més convenient. Sotmesa la proposta a debat: Sr. interventor Bé, es planteja un expedient de modificació de crèdit, que consisteix en un suplement de crèdit d’una sèrie de partides que consten en l’expedient per import de 239.000 � i un crèdit extraordinari de 650 �. El finançament de la mateixa serà mitjançant majors ingressos que s’han recaptat efectivament de l’Impost de vehicles de tracció mecànica, de la Taxa de llicència d’obertura d’establiments, de la Taxa de llicències urbanístiques i de la participació de l’1,5 del ingressos bruts. A més, per import de 47.000 � es finançarà amb el romanent líquid de tresoreria. En l’expedient es fa constar que, degut a un error de resta, el romanent de tresoreria no era de 30.000 � sinó que és de 47.000 �. I per tant, es proposa l’aprovació de la correcció, o es dóna compte de l’error material, i en segon lloc el finançament d’aquest suplement de crèdit i aquest crèdit extraordinari amb aquests ingressos que he mencionat. Sra. Concepció Pardell Jo sí que volia aquí. analitzant les partides que s’han de suplementar, doncs que si féssim lectura de totes elles, veuríem que són unes factures que crec que ja s’haurien d’haver tingut en compte, perquè arribar a fer una modificació de crèdit per fer una sèrie de transferències a institucions no lucratives, 10.000 �, penso que no, conservació de parcs i jardins, 14.000 �. Suposo que, d’alguna manera, despeses jurídiques, 30.000 �... És a dir, vas llegint tots els enunciats que posa aquí i veus que



��

��

tot això és una cosa que en el Pressupost ja s’havia de tenir controlat degut a que són coses que són quotidianes i del dia a dia. Per tant, jo demanaré que de cara al proper Pressupost, sobre tot d’aquests apartats, es tinguin molt més en compte i que no es tingui que fer un expedient de modificació de crèdit per a fer fotocòpies, vestuari, comunicacions telefòniques, assegurances i despeses diverses, jurídiques, conservació de vehicles, etc. etc. etc. Penso que no són partides per fer una modificació de crèdit, sinó que s’han d’ajustar més a la realitat perquè ja tenim una experiència d’anys. Sr. Lluís Moreno Les modificacions de crèdit que es proposen, i especialment a aquestes alçades d’execució del Pressupost, totes, són a causa de la vinculació entre partides, que hem explicat en moltes ocasions què volia dir, i no és una altra cosa que els ajustaments que es produeixen al final de l’execució d’un Pressupost. Vull dir, tampoc hem de posar el crit al cel perquè fem modificacions pressupostàries en cap cas, siguin de despesa corrent siguin d’inversions, com les que tindrem desprès. És una qüestió molt habitual, que fem. És molt difícil, encara que podem afinar, sempre ens demanen que intentem afinar el màxim possible sobre les despeses inicials per afinar exactament la previsió inicial del Pressupost, perquè s’ajustin als ingressos o a la despesa final. És veritat que s’ha d’ajustar això i que s’ha d’incrementar especialment en l’àmbit d’una gestió més acurada de la despesa, ho acceptem que ha de ser així, però que bé, que tampoc hem de veure en això una gran operació encoberta del Pressupost sinó senzillament un ajustament de l’estat actual del Pressupost, en aquest cas per les partides vinculades. Sra. Concepció Pardell Si no hi ha diners per a fer una subvenció doncs no es fa i s’espera fins al gener, que comencem l’altre Pressupost, perquè crec que això no és positiu per a la bona economia de l’Ajuntament. Sra. Adriana García El tema aquí és que hi ha majors ingressos, no? Es recapta més de l’impost sobre vehicles, es recapta més de la llicència d’obertura d’establiments, més de les llicències urbanístiques i més participació d’ingressos bruts. Sumen 192.000 �. El que és lamentable és que una major recaptació s’apliqui a una major despesa, quan s’havia pogut executar algunes de les inversions que teniu previstes en el programa d’inversions sense necessitat de recórrer als préstecs. Són 200.000 � més, que es recapten d’impostos i que van a augmentar el pressupost de despeses. Sempre igual, a major recaptació major despesa. La pregunta també és què passarà el dia que encerteu amb el pressupost d’ingressos i no tingueu d’on treure. Serà realment un problema, no? Que no tingueu major recaptació per tapar els forats que tingueu. Sr. Lluís Moreno Només contestar una cosa, tot i que semblaria ultra liberal dir que confiem en l’autoregulació del pressupost municipal que no és així, però sí que és veritat que és



��

��

un criteri el d’utilitzar el romanent de tresoreria com s’ha utilitzat altres vegades per inversió, poc, però s’ha utilitzat en d’altres ocasions per inversió. En aquest cas, s’ha utilitzat per despesa corrent i anual. En altre cas, es podria haver utilitzar per inversió. És més habitual que utilitzem per despesa corrent. És el discurs que sempre fem vostè i jo. Vostè em diu que hem de fer-ho per inversió i sí que és veritat que comencem a acceptar que hauria d’anar per aquí, però que també no és, ni molt menys, il·legal. Això ja ho sabem que no és, utilitzar-ho per la despesa corrent i ordinària de l’Ajuntament. Sra. Adriana Garcia No parlem solament de romanent de tresoreria, parlem de 192.000� de major recaptació d’impostos, en aquest cas. Sr. Lluís Moreno Ho deia en essència general del criteri. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 8 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). Voten en contra 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 8.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA D’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 13, DINS DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT Es proposa l’adopció del següent acord: Vista la Memòria del Sr. Batlle de data 5 de novembre d'enguany, amb els quals es proposa iniciar l'expedient núm.13 de modificació de crèdit dins del Pressupost vigent de la pròpia Corporació, així com els informes que acompanyen l'expedient. Tenint en compte que les modificacions de crèdit que es proposen corresponen a necessitats que no permeten ser ajornades fins al proper exercici. Tenint en compte que l'augment que es proposa es pot finançar mitjançant l'aminoració d'altres partides pressupostàries previstes en el pressupost corrent. El Regidor d'Hisenda proposa al Ple de la Corporació que adopti el següent acord: 1er.- Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdit mitjançant la transferència entre partides de diferents grups de funció del pressupost d'enguany, segons detall:



��

��

RELACIO DE PARTIDES A MODIFICAR, MITJANÇANT TRANSFERENCIA DE CREDIT D'ALTRES PARTIDES.. DESCRIPCIO AUGMENT CAPITOL 2 AUGMENT DE CRÈDIT 0207/42207/20200 Lloguer edifici............................................... 1.000,00 � 0105/4131/22711 Recollida d’animals...................................... 22.000,00 � 0101/444/22608 Material menor ............................................ 2.000,00 � 0207/42206/22728 Projectes educatius..................................... 17.000,00 � 0210/4513/22609 Despeses vàries. Activitats culturals........... 20.000,00 � 0210/45205/22607 Festeigs populars. Festa major................... 40.000,00 � 0302/446/22706 Pla estratègic integral.................................. 6.000,00 � 0301/5111/21000 Conservació instal·lacions vies públiques... 5.000,00 � TOTAL CAPITOL 2.......................................... 113.000,00 � 0201/45207/41000 Transferència al Patronat d’Esports ......... 47.000,00 � TOTAL CAPÍTOL 4.......................................... 47.000,00 � ====================================================== TOTAL AUGMENT.................................... 160.000,00 � ECONOMIES DISMINUCIÓ 0104.011.31000 Interessos B.C.L.Refinançament 12.000,00 � 0104.011.31001 Interessos BBVA 98 (EXP.98/0475176) 1.100,00 � 0104.011.31004 Interessos C.Catalunya (160M) 1.700,00 � 0104.011.31005 Interessos C.Catalunya (67,3M) 1.000,00 � 0104.011.31008 Interessos C.Catalunya (104,6M) 2.800,00 � 0104.011.31009 Interessos C.Catalunya (150M) INV.00 5.000,00 � 0104.011.31010 Interessos C.Catalunya (150M) INV.01 6.000,00 � 0104.011.31011 BBVA 00 (EXP.64493) 6.600,00 � 0104.11.31012 BBVA 00 (EXP.223767) 1.400,00 � 0104.011.31013 BBVA 01 (EXP.170413) 4.400,00 � 0104.011.31014 Interessos C.Catalunya (150M) INV.02 6.500,00 � 0104.011.31015 Interessos B.C.L. Inversions 2003 22.000,00 � 0104.011.31016 Interessos C.Catalunya (150M) INV.03 10.500,00 � 0104.011.31017 Interessos C.Catalunya (150M) INV.04 13.000,00 � 0104.011.31018 Interessos pólisses tresoreria 23.000,00 � 0106.6111.34900 Altres despeses financeres 3.000,00 � 0206.3135.48000 Atencions socials 8.000,00 � 0206.3138.48900 Programa d’immigració 12.000,00 �



��

��

0101.911.46500 Transferència al Consell Comarcal 20.000,00 � TOTAL DISMINUCIONS .............................. 160.000,00 � ====================================================== RESUM DISMINUCIÓ CAPÍTOL 3............................................... 120.000,00 � CAPÍTOL 4............................................... 40.000,00 � TOTAL BAIXES ....................................... 160.000,00 � ====================================================== 2on.- L'expedient aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament amb majoria simple, s'ha d'exposar al públic pel termini de quinze dies hàbils, a comptar del següent de la seva publicació, durant els quals els interessats puguin presentar les reclamacions que consideren adients; això en compliment del que disposa la Base 10a.3 de les d'execució del Pressupost. Si durant el període temps esmentat no s'ha presentat cap reclamació ni formulat cap objecció, la modificació de crèdit es considerarà aprovada definitivament, i altrament, les haurà de resoldre el Ple Corporatiu en el termini d'un mes, a comptar des de l'acabament de l'exposició pública.. No obstant, el Ple acordarà allò que consideri més convenient. Sotmesa la proposta a debat:: Sr. Lluís Moreno En aquest cas hi ha un seguit de partides que es modifiquen, en aquest cas no per romanent ni per majors ingressos recaptats per l’Ajuntament, sinó per transferències d’altres partides molt especialment de partides del capítol 3, per tant d’interessos, que disminueixen. És a dir reduïm aquestes partides i les apliquem, les transferim a tot un seguit de despeses especialment de capítol 2, també de despesa corrent. Així de senzill, no sé si volen matisar alguna cosa l’interventor. Jo només vull dir que és un cas diferent, com sabeu, a l’anterior. És una qüestió de transferència entre partides. Sra. Concepció Pardell El que passa és que si tu tens més diners perquè no has pagat més interessos, és perquè has fet una valoració i que has valorat més quantitat de la que realment era la real perquè jo, que sàpiga, no sé si han baixat molt els interessos com perquè quedi tant sobrant. Pot dir l’interventor si s’han rebaixat molt? Sr. Miquel Moretó Com que els préstecs es renoven, el tipus d’interès trimestral, es fa una previsió diguem pessimista, perdó optimista amb el tema de les despeses que es puguin cobrir en cas de qualsevol davallada i, en el cas dels ingressos, se és pessimista



��

��

precisament per un principi de prudència. Habitualment sempre es planteja així per poder finançar altres coses. Sra. Adriana Garcia En principi vull preguntar l’augment de despeses concretament a què es deu. Veiem comptes com recollida d’animals de 22.000�. No sé quina quantitat d’animals s’hauran recollit per tenir aquesta despesa. Desprès projectes educatius 17.000� que ha estat exactament? Pla Estratègic Integral encara per un import de 6.000�. La conservació de les vies públiques 5000�. Quan veiem que els arranjaments que hi ha hagut últimament s’han anat al compte d’inversions. Una mica, demanem aclarir aquestes despeses a què es deuen. Sr. Miquel Moretó El plantejament ha sigut en global des del punt de vista de la vinculació aquelles partides que es veien més exhaurides i que es veia la necessitat de finançar o previsiblement es farà la despesa en l’exercici. El que sí va sortir a la Comissió Informativa és el tema de la recollida d’animals, que hi havia una consignació inicial de 2.000� i el que ha succeït durant l’exercici ha sigut que amb el tema de gossos estem al voltant de 10.500� de recollida i amb el tema dels coloms 6.700�. Tot això, evidentment, ha desbordat la previsió inicial i tot el conjunt de les vinculacions i les partides, ha fet que es financessin aquestes en concret però que financen tot el seu grup de vinculació. En principi no hi ha una despesa concreta, al menys coneguda des d’intervenció, que sigui concreta, que s’hagi de realitzar, sinó que és previsible que per l’evolució que hi hagi més despesa en els temes. Sr. Lluís Moreno Per ordenar com n’hi ha tres qüestions concretes que han preguntat, una sobre la partida d’animals si vol apuntar, si et sembla, la Núria, alguna qüestió senzilla i ràpida. I a l’Iñaki i jo respecte al Pla Estratègic Integral que és una denominació. És una denominació que no és que cada any dic a Intervenció que modifiquin el plantejament perquè en aquest any s’ha utilitzat, com sabeu, per a l’auditoria ambiental. En aquest cas, s’havia de suplementar en 6.000 � més, però on posa Pla Estratègic Integral. Auditoria Ambiental sí. La contractació de l’auditoria ambiental. No, no però no és la quantitat. La quantitat és més gran, l’han vist a les comissions de govern quan es va adjudicar el servei d’auditoria ambiental. Recordeu que ho havíem parlat. I en aquest cas es suplementa amb aquesta quantitat, a més. Sr. Antoni Muñoz Té alguna cosa a veure amb l’Agenda 21? Sr. Lluís Moreno L’auditoria ambiental crec que no pot tenir a veure amb una altra cosa. L’adjudicació de l’auditoria fa molt de temps que es va fer. Estem a un pas, i em sembla que ho he explicat més d’una vegada, un 60-70% de la redacció.



��

��

Sra. Núria Novell Més que res amb el tema de recollida d’animals, és veritat que, desgraciadament, cada vegada s’abandonen més animals i tenim més feina a recollir-los i això té un cost. A més a més, hem de comptar que també recollim animals morts i abans no es feia, per qüestions de salut pública. En el tema dels coloms, com recordareu, hi ha hagut molts problemes amb habitatges i amb problemes de salubritat en els qual hem hagut d’intervenir. Clar, tot això té un cost, si volem donar un servei, té un cost. És automàtic, en aquest cas. I ja pots fer campanyes de conscienciació que els animals continuen al carrer i tenen un cost. I et recordo que, a més a més, per legislació ara fins i tot estableix que no es poden sacrificar, i segons com, també s’han de mantenir, o sigui que el cost va augmentant. Sra. Adriana García Ho preguntava perquè hi ha una cosa a més, que se suposa que compensa en el supòsit de què reculin l’animal, que no és l’habitual pel que dius. Sra. Núria Novell Sí clar, però pot ser en una setmana t’abandonen 10 de cop i aquests ja no els tens previstos. A veure, és que això és l’oferta i la demanda. Sr. Iñaki Andrés Sobre els projectes educatius, molt ràpidament. Hi ha una qüestió que ve derivada de la vinculació de les partides. Per tant, el que diré ara no suma exactament aquests 17.000 �. S’han fet diverses contractacions de persones arrel d’unes subvencions que hem rebut i aquestes subvencions, per part de la Diputació i per part de la Generalitat, doncs el que requereixen és que l’Ajuntament també hi posi una part, que no està contemplada en els pressupostos, que ja dic que no suma exactament els 17.000 �, sinó que entre això i la vinculació de partides és el que justifica aquesta quantitat. Sra. Adriana García Per últim, com es financen aquestes despeses? En el cas de la modificació de crèdit anterior es financen majoritàriament per aquesta diferència en els interessos que com va explicar el Miquel es tracta de per prudència pressupostar una mica a l’alta, que crec que és un recurs per tenir sempre alguns diners per a l’últim moment, per a aquestes eventualitats. Però el que no podem acceptar és que es minorin partides com atencions socials, 8.000 �, i el programa d’immigració, 12.000 �. Que en el cas del programa d’immigració és el total de la partida. O sigui, que això ens crida l’atenció perquè no sabem què idea teníeu, quin era el programa d’immigració que anàveu a desenvolupar?. Perquè haver posat aquesta partida en el Pressupost i ara eliminar-la totalment, no sé si s’ha posat perquè quedi bé o... què és el que ha ocorregut per ara agafar aquesta partida i no portar a terme l’objectiu que teníeu previst? Sr. batlle



��

��

Alguna pregunta més sobre aquest tema? Perquè així ja les traspassem totes. Sra. Adriana García No. Sr. batlle D’acord. Sr. Xavier Millan Pel que fa a això que comentes del programa d’immigració, tu comentes que no sabies quina idea teníem. Jo t’explico la idea: una mica és que quan s’implementen programes d’aquest tipus, de caràcter social i d’intervenció de diferents agents socials, etc., nosaltres teníem la intenció de començar a parlar i a tocar diferents agents, que estan en el territori sobre el tema d’immigració. Per diferents circumstàncies no ha estat possible i aquests diners, evidentment, han quedat d’aquesta forma. Bàsicament és això, és una qüestió complexa de relació entre persones, de treball d’aquest tipus, més d’encetar diàlegs, etc. Esperem que aquest proper any hi hagi també una partida determinada, perquè si no hi ha diners per a fer coses és difícil fer-les, però pel que fa això que em comentes de quina és la idea, doncs és això, encetar, com s’ha fet en molts altres àmbits, aquesta discussió a nivell social, que per diferents motius no ha estat possible. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 8 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). Voten en contra 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 9.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA D’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 14, DINS DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT Es proposa l’adopció del següent acord: Vista la Memòria del Sr. Batlle - President de data 05 de novembre d’ enguany, amb la que es proposa iniciar l’expedient núm.14 de modificació de crèdit per crèdit extraordinari i suplement de crèdit finançat amb baixa de crèdit d’altres partides del pressupost que no pertorben el bon funcionament de l’ Ajuntament ni la correcte prestació dels serveis, contribucions especials pel carrer Taquígraf Garriga i una subvenció pel mateix carrer.



��

��

Vist que La Base 9ª i concordant de les Bases d ’Execució del Pressupost General d’aquest Ajuntament corresponent a l’exercici 2004, permeten el finançament de concessió de crèdit extraordinari i suplement de crèdit mitjançant baixa de crèdit d’altres partides del pressupost, d’acord amb el què disposa l’article 177 del RD Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel què s’aprova el text refós de la Llei d’ Hisendes Locals i els articles 35 al 38 del Reglament Pressupostari.

El Regidor d’ Hisenda proposa al Ple de la Corporació que adopti els següents acords:

PRIMER.- Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdit núm.14, segons detall: Crèdit extraordinari : Crédit actual Modif. Total

0301 5111 61109 Pavimentació del carrer Taquígraf Garriga 0,00 170.024,29 170.024,29

0301 5111 61110 Arrenjament de l'Illa de vianants 0,00 308.000,00 308.000,00 Total = 478.024,29 Crédit actual Modif. Total Finançament :

0301 5111 61101 ARRANJAMENT CARRERS I ESPAIS PÚBLICS 696.731,00 380.231,57 316.499,43

75506 Subv.Generalitat Pav.T.Garriga 0,00 25.511,15 25.511,15

36000 C.E.Pavimentació Taquígraf Garriga 0,00 72.281,57 72.281,57

Total = 478.024,29 Suplement de Crèdit : Crédit actual Modif. Total 0101 121 63201 REFORMA AJUNTAMENT 150.253,00 182.000,00 332.253,00

0301 5111 61107 Xarxa evacuacio rotonda crta. Piera 19.087,22 63.412,64 82.499,86

0201 45207 61106 MILLORA INSTAL.ESPORTIVES 55.122,00 18.000,00 73.122,00 Total = 263.412,64 Crédit actual Modif. Total Finançament :



��

��

0301 5111 61101 ARRANJAMENT CARRERS I ESPAIS PÚBLICS 316.499,43 -18.000,00 298.499,43

0207 42209 63200 MILLORES E.B.CUCURUGA I ESPAI NADÓ 30.050,00 -27.963,98 2.086,02

0301 5111 62203 ACCESSIBILITAT EMISSORA 26.551,00 -26.551,00 0,00 0101 121 64001 PUNT D'INFORMACIÓ JUVENIL 30.050,00 -30.050,00 0,00

0301 5111 60000 TERRENY BASSA MÀS D'EN GALL 60.101,00 -60.101,00 0,00

0301 5111 61105 PONT SOBRE TORRENT MAL 1.112.831,97 -100.746,66 1.012.085,31

Total = -263.412,64 SEGON.- Que l’expedient aprovat inicialment pel Ple de l’ Ajuntament amb majoria simple, s’exposi al públic pel termini de quinze dies hàbils, durant els quals els interessats puguin presentar les reclamacions que considerin adients; això en compliment del que disposa la Base 10ª.3 de l’execució, abans esmentades. Si durant el període de temps no s’ha presentat cap reclamació ni formulat cap objecció, la modificació de crèdit es considerarà aprovada definitivament, i altrament, haurà de resoldre el Ple Corporatiu en el termini d’un mes, a comptar des de l’acabament de l’exposició pública. No obstant, el Ple acordarà allò que consideri més convenient. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Lluís Moreno Aquesta proposta es refereix a un crèdit extraordinari i un suplement de crèdit. En aquest cas, és per a la creació d’una nova partida, que és la de la pavimentació del carrer Taquígraf Garriga, i també per a disposar ja del finançament de l’arranjament de l’illa de vianants. Això d’on surt?. Es financen aquestes dues partides de l’arranjament de carrers i espais públics, és una partida de les inversions, i també de dues subpartides, en aquest cas la subvenció de la Generalitat, de la que fa un moment fèieu esment de 25.000 �, i les contribucions especials del carrer Taquígraf Garriga. Pel que fa al suplement de crèdit, hi ha la reforma de l’Ajuntament, la xarxa d’evacuació de la rotonda de la Carretera de Piera i la millora de les instal·lacions esportives. Per a cadascuna d’aquestes hi ha unes modificacions: la primera, la reforma de l’Ajuntament, per a fer front a una despesa superior a la prevista en el moment de fer el pressupost d’inversions; la xarxa d’evacuació de la rotonda, perquè s’ha millorat substancialment el projecte original; i la millora d’instal·lacions esportives, que s’ha fet mitjançant una contractació, prevista inicialment per la brigada municipal. Es finança a través de diferents partides, d’arranjament de carrers i espais públics; de millores de l’escola Cucuruga i de l’Espai Nadó, que finalment durant els propers mesos no s’executaran aquestes millores; l’accessibilitat de l’Emissora, que el projecte està pendent d’una separata perquè forma part del projecte inicial, recordeu, de la reforma de l’Escola Bressol Cucuruga, que va haver-



��

��

hi un projecte i finalment es va decidir fer l’Escola Bressol Coloraines, però volem aprofitar allò que es pugui aprofitar d’aquell projecte, en aquest cas l’ascensor; el punt d’informació juvenil, s’està fent un avantprojecte-estudi sobre la ubicació a Cal Trempat, més que una adequació de l’equipament; el terreny de la Bassa de Mas d’en Gall, que és una partida que ha aparegut en moltes ocasions, hem considerat que fins que no s’aprovi definitivament el pla d’ordenació no podrem iniciar l’expropiació, com estava prevista; i el pont sobre el Torren Mal, com sabeu, espero que a finals de mes es pugui adjudicar el projecte i com que la partida incorporava fins i tot l’inici de les obres i aquestes no s’iniciaran abans d’acabar l’any; doncs les utilitzem per a aquestes partides: reforma Ajuntament, rotonda i millora de les instal·lacions esportives. Sra. Concepció Pardell Jo només haig de dir que creia que aquesta partida del pont es mantindria de cara a començar aviat a fer les obres del pont, no?. Jo pensava que estaria inclòs dins d’aquest any l’inici del pont. Sr. Lluís Moreno Tens més coses? Sra. Concepció Pardell No Sr. Lluís Moreno Només això. Home, primer s’hauria d’adjudicar el projecte. Sra. Concepció Pardell S’ha endarrerit molt, no?. Ja teníem la partida, s’hagués pogut aprofitar, no? Sr. Lluís Moreno Bueno, més que endarrerit jo crec que un pont no es fa cada any, ni cada dos, ni cada tres... Sra. Concepció Pardell Ni cada cinc. Sr. Lluís Moreno Ni cada cinc, ni cada cinquanta. Ara tindrem la sort de fer dos en dos anys, pot ser. Un la Generalitat, en aquest cas el de la Carretera de Piera, i aquest que fa l’Ajuntament. Però això no vol dir que durant cinquanta anys no es puguin fer. Espero que els altres tres previstos en el POUM es puguin executar en els propers anys de vigència del Pla d’Ordenació. Sra. Concepció Pardell Bé, això quan vosaltres vulgueu els altres tres. Ja saps que depèn de vosaltres.



��

��

Sr. Lluís Moreno Bé, depèn també dels condicionants que s’han posat en el Pla d’Ordenació. Però deia que la qüestió del projecte, primer haurem de passar per un procediment administratiu, que és adjudicar el projecte; que es redacti el projecte; fer el plec de condicions per a l’adjudicació de les obres; adjudicar les obres i iniciar les obres. Sra. Concepció Pardell Sí, però si s’hagués fet des del mes de gener, ara podríem aplicar aquesta partida, no? Sr. Lluís Moreno Jo crec que està suficientment informada de com ha anat això i finalment jo crec que podrem decidir conjuntament quins és el projecte que decidirem entre tots els grups. Sra. Concepció Pardell Per això t’ho dic, perquè estic ben informada de com ha anat. Sra. Adriana García En principi, la primera part de la modificació entenem que és simplement un canvi de partides. Hi ha una xifra general en el compte d’arranjament de carrers i espais públics i es treu d’aquí per a generar un compte específic per a la pavimentació del carrer Taquígraf Garriga i l’arranjament de l’illa de vianants. Però la segona part, que és justament la que comentàveu, que s’ha anat més enllà d’allò previst el projecte de reforma de l’Ajuntament, més la xarxa d’evacuació de la rotonda i les millores esportives, aquesta modificació suma 263.000 �, que en el que no estem d’acord és que es treguin d’altres inversions que ara també es podrien estar executant si l’agilitat en la gestió fos una altra. Perfectament, aquests 263.000 � podrien haver sortit d’aquesta major recaptació de la que parlàvem abans en l’expedient número 12. No faltava molt, pràcticament és la mateixa xifra. En lloc d’eliminar justament les millores de l’espai nadó, l’accessibilitat de l’Emissora, que coneixíem que hi havia un projecte per a col·locar l’ascensor i per ara, en aquest any 2004, pel que veiem, es quedarà l’Emissora sense ascensor un altre any més. El terreny de la bassa de Mas d’en Gall, recordo que això ha estat pressupostat durant varis exercicis, o sigui que tampoc no entenem que encara no es pugui tirar endavant. S’eliminen concretament quatre partides en la xifra total que figurava en el programa d’inversions per a adjudicar aquestes altres tres inversions. Entenem que justament aquí està on es pot aplicar la major recaptació, no?. No s’hauria de fer aquest traspàs de comptes. Aquesta major recaptació aprofitem-la per a això. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 8 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); i



��

��

Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). Voten en contra 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 10.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA D’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 1, DINS DEL PRESSUPOST DEL PATRONAT MUNICIPAL D’ESPORTS Es proposa l’adopció del següent acord: Vista la Memòria del Sr. President Delegat del patronat Municipal d’Esports de data 5 de novembre d'enguany, amb la que es proposa iniciar l'expedient núm.1 de modificació de crèdit dins del Pressupost vigent del Patronat Municipal. d’Esports, així com els informes que acompanyen l'expedient. Tenint en compte que les modificacions de crèdit que es proposen corresponen a necessitats que no permeten ser ajornades fins al proper exercici. Tenint en compte que l'augment que es proposa es pot finançar mitjançant l'aplicació de majors ingressos sobre els totals previstos en el pressupost corrent. El Regidor d'Hisenda proposa al Ple de la Corporació que adopti el següent acord: 1r.- Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdit núm.1, segons detall: SUPLEMENT DE CRÈDIT: 4520.13100 Personal laboral eventual ................................. 47.000,00 � FINANÇAMENT: 40000 Aportació de l’Ajuntament ................................. 47.000,00 � 2on.- L'expedient aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament amb majoria simple, s'ha d'exposar al públic pel termini de quinze dies hàbils, a comptar del següent de la seva publicació, durant els quals els interessats puguin presentar les reclamacions que considerin adients; això en compliment del que disposa la Base 10a.3 de les d'execució del Pressupost. Si durant el període temps esmentat no s'ha presentat cap reclamació ni formulat cap objecció, la modificació de crèdit es considerarà aprovada definitivament, i altrament, les haurà de resoldre el Ple Corporatiu en el termini d'un mes, a comptar des de l'acabament de l'exposició pública. No obstant, el Ple acordarà allò que consideri més convenient. Sotmesa la proposta a debat:



��

��

Sr. Marcel Escudé La modificació de crèdit tracta de suplementar la partida de personal del Patronat d’Esports, especialment de personal laboral eventual, corresponent al Capítol 1 amb 47.000 � per arribar a la previsió de final d’any. Vull recordar, malgrat que la xifra pugui semblar molt espectacular, que és una xifra força adient en relació al total de la despesa del Capítol 1 de personal del Patronat, això per una banda. En segon lloc que en el Capítol 1 de 2004 havíem pressupostat 30.000 � menys, que és exactament la reducció del Capítol 1 que vam aconseguir en el 2003. Jo suposo que aquí vam pecar certament d’ingenuïtat, una mica fent la previsió d’incidències que havíem tingut durant el 2003 i no va ser així. Enguany, hem tingut moltes incidències que ens han fet trontollar el Capítol 1. A aquestes alçades, entenent, això sí, que els 47.000 � són previsions i que no sabem encara el que restarà. N’hi ha algunes incidències que són felices i algunes altres que no tant. Incidències felices perquè hem tingut baixes per maternitat, exactament tres, cosa que evidentment és impressupostable, en tot cas, i que ens ha suposat un increment de despesa de personal que es fa ben a gust. D’altra banda, també hem tingut la necessitat de contractar 20 monitors, en lloc de 12 que teníem pressupostats, per als casals d’estiu, perquè hem passat de 100 usuaris a 230 usuaris. Això, acompanyat amb l’acompliment de la ratio obligatòria per la normativa de casals i activitats d’infants, ens ha procurat aquest increment. El tenim pràcticament tancat en xifres i coincideix, deu ni do, estem a una distància molt curta. És veritat que hi ha hagut baixes voluntàries de piscina d’estiu, per exemple, i això suposa liquidacions. Tres baixes que tenim de llarga durada i que això també ens està suposant haver de substituir-les perquè, evidentment, les instal·lacions esportives necessiten obrir-se i, a més a més, per les hores que estan obertes necessitem fer aquestes substitucions. I tot plegat comporta que haguem de suplementar aquests 47.000 �, que surten, afortunadament, de majors ingressos i, per deixar tothom tranquil, l’actual estat d’execució del Patronat ens dóna que ara mateix estem uns 168.000 � per sobre d’allò previst en qüestió d’ingressos, amb la qual cosa podem anar més tranquils a l’hora de fer aquestes modificacions. El que sí que procurarem, en tot cas, per l’any que ve, afinar una mica més i fer una previsió menys optimista i menys ingènua i fer-la amb una mica més de pessimisme perquè a aquestes alçades no haguem de fer modificacions. Sra. Concepció Pardell Pel que estaves suggerint, possiblement acabem en positiu pel que fa al Patronat d’Esports. Sr. Marcel Escudé Possiblement, no, segurament. Sra. Concepció Pardell Pel que estaves dient s’ha incrementat molt l’absentisme laboral. Sr. Marcel Escudé No, no. No és una qüestió d’absentisme. Tenim unes baixes de llarga durada, perfectament justificables per altra banda, i com que jo no soc metge tampoc em dedico a valorar les baixes.



��

��

Sra. Concepció Pardell No, no, però a veure, això té un tant per cent d’absentisme que s’ha incrementat moltíssim respecte de l’any anterior, no? Sr. Marcel Escudé Sí, el que passa és que, clar, no és absentisme en el sentit estricte, Concepció. És un embaràs i és una reducció de jornada, que s’han de substituir, per tant això jo no puc considerar-ho absentisme, ho he de considerar com una bona notícia especialment per als pares, no?. Que és així. No és una qüestió d’absentisme en el sentit de dir tenim un 30% d’absentisme. És mentida. Tenim molt poc absentisme. El que sí que és veritat és que qualsevol baixa en el Patronat d’Esports s’ha de substituir de manera immediata pràcticament. Perquè, es clar, parlem de personal per exemple de socorrisme o de monitoratge, parlem de personal que fa de conserge i obre i tanca portes durant gairebé 12 hores al dia, amb la qual cosa és pràcticament impossible no haver de substituir. I aquest és el gran problema i aquest és l’increment que ens ha suposat. La coincidència ha estat que tot ha estat a l’hora, exceptuant el tema de monitors, que és veritat que hi ha una certa rotativitat en els monitors perquè troben feina en altres bandes, perquè estudien, perquè ho deixen, perquè tornen, i això suposa també liquidacions. I això, sense ser un gran muntant econòmic, és veritat que hem de mirar d’ajustar-ho, el que passa és que d’altra banda el que no podem tenir és gent treballant sense assegurança, sense seguretat social, sense contractació, i això suposa un cost addicional del Capítol 1. Sra. Concepció Pardell Deu ens guardi que fessis això, no estaries actuant correctament. Sr. Marcel Escudé Per això t’ho dic, no? Sra. Concepció Pardell El que sí vull és donar-te un consell perquè ara quan facis els propers pressupostos, doncs fent una valoració de què es té gent jove i el més probable és que puguin ser mares, es tingui en compte i ampliarem una mica més el Capítol aquest, i així podrem cobrir les necessitats. Sr. Marcel Escudé Sí, sí, ja et dic. Simplement jo crec que ens vam enlluernar amb la reducció del Capítol 1 i vam pensar que amb aquesta reducció ja podíem tirar, i és gairebé exactament la que ha fet falta. Sra. Adriana García Estem d’acord amb aquest punt perquè entenem que fonamentalment han tingut servei una major quantitat d’usuaris, sobre tot. No entenem molt bé el per què tenen una despesa majors les substitucions ni les baixes per maternitat, perquè en realitat les baixes per maternitat estan cobertes per la seguretat social. Sr. Marcel Escudé Sí, però la baixa per maternitat...volia dir reducció de jornada no per maternitat, perdó. El que passa és que les maternitats també s’han de substituir en tot cas. A banda d’això, les reduccions de jornada són les que incrementen el pressupost del Capítol 1. Una altra qüestió també, i que em corregeixi l’interventor, és que els



��

��

ingressos de seguretat social per aquestes baixes ja no s’ingressen en el Patronat. És veritat això Miquel? Sr. interventor Es dedueixen dels seguros socials Sr. Marcel Escudé Exactament, es dedueixen dels seguros socials però no tornen al Patronat, amb la qual cosa el decalatge també està assegurat. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 14 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC); i Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC). S’absté 1 regidora: Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 11.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT D’APROVACIÓ DEFINITIVA DEL REGLAMENT DEL CONSELL LOCAL DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT Es proposa l’adopció del següent acord: Vist l’acord adoptat pel Ple de la Corporació, en sessió de data 15 de juliol de 2004, d’aprovació inicial del Reglament del Consell Local de Cooperació i Solidaritat d’Esparreguera. Vist que s’ha exposat al públic l’expedient durant el termini reglamentari mitjançant publicació en el BOP núm. 182, de data 30 de juliol de 2004, DOGC núm. 4188, de data 3 d’agost de 2004, i La Vanguàrdia, de data 24 de juliol de 2004-10-22 Vistes les al·legacions presentades per la Sra. Olimpia Sánchez al text inicialment aprovat, les quals versen principalment en les següents observacions:

• Afegir el text “i la cultura de la Pau”, desprès de la referències a la “cooperació i solidaritat”

• Quòrum necessari per a la designació pel Consell dels representants dels agents i col·lectius interessats en l’àmbit, que en lloc de ser 3/5 hauria de ser d’1/3

Atès que la referència a la “cultura de la pau” ja constava a l’esborrany de Reglament del Consell i, per tant, es considera adequat corregir el text conforme l’esmentada al·legació.



��

��

Atès, així mateix, que es considera adequat establir que el quòrum per a la designació de representants d’agents i col·lectius d’aquest àmbit sigui una majoria d’1/3 dels membres del Consell. En base a tot això exposat es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords: Primer.- Estimar les al·legacions presentades per la Sra. Olímpia Sánchez al text del Reglament del Consell Local de Cooperació i Solidaritat, aprovat inicialment en sessió de data 15 de juliol de 2004 Segon.- Aprovar definitivament el reglament del Consell Local de Cooperació i Solidaritat, adjunt a l’expedient, que recull les esmenes derivades de les al·legacions que s’estimen. Tercer.- Notificar aquest acord als possibles interessants en l’expedient Quart.- Publicar el text íntegre del reglament en el Butlletí Oficial de la Província i ressenya al Diari Oficial de la Generalitat Sotmesa la proposta a debat: Sr. Xavier Millan Bona nit. Senzillament explicar que es tracta de l’aprovació definitiva perquè hi va haver unes al·legacions, consensuades, val a dir prèviament ja, en la sessió de treball informal, fins a aquell moment, que va tenir el 16 de juny de 2004 amb els representants del Consell Local, amb diferent persones dels grups polític, així com de les entitat dedicades a cooperació, solidaritat i cultura de la pau d’Esparreguera. I que es tractava d’afegir en el text que en alguns espais ja ho posava però no s’havia ficat en un altres espais aquest text de la “cultura de la pau”. I, a més a més, desprès una cosa que també va sortir en aquesta reunió que us comentava era el quòrum d’1/3 en comptes de 3/5 parts per a la designació pel Consell, de representants dels agents i col·lectius interessats en l’àmbit. Senzillament es tracta d’aquestes modificacions de caire formal, que havien de ser explicitades també en el Ple donat que el va aprovar inicialment el 15 de juliol. Sra. Paca Fosalba Exactament aquest canvi de criteri de les 3/5 parts a 1/3 part no s’entén massa perquè si va ser consensuat ja en l’inici. Sr. Xavier Millan No, perdó, pot ser m’he explicat malament. Consensuat en l’inici era 1/3, per qüestions de passar els documents, o sigui per error és va posar les 3/5 parts. He començat la meva exposició dient que tots dos canvis ja estaven parlats. Senzillament va haver-hi un error a nivell informàtic que, en aquest cas, jo mateix en



��

��

la meva persona em tiro a sobre. Senzillament és això, és aquest, el que s’aprova ara, el consensuat en aquesta reunió de 16 de juny. Sra. Paca Fosalba D’altra banda, em permet que mostri una mica el meu escepticisme sobre el contingut de les finalitats del Consell en un sentit, i és que, i em sembla que no som els únics que pensem tot això, a l’article 3, les finalitat d’aquest Consell Local de Cooperació, entre d’altres coses, en el punt e) diu “Promoure la projecció exterior en relació a la cooperació, la solidaritat i la cultura de la pau. Sensibilitzar l’opinió pública en relació a aquests objectius.” I tenim la impressió de què sempre ens sensibilitzem els mateixos, m’entén?. És a dir, que un dels objectius d’aquest Consell que sigui traspassar més enllà dels que gairebé sempre som o són els mateixos a tot arreu, penso que no es compleix. Abans del Reglament i amb el Reglament jo sóc molt escèptica en aquest sentit. Hi ha una feina a fer que de moment no l’hem vist. Sr. Xavier Millan Bueno, en tot cas recullo la seva opinió. Estic parcialment d’acord. Considero que certament és molt difícil però, per altra banda, hi ha hagut actuacions en aquest sentit durant tot aquest any que vostè coneix i també el seu representant al Consell, que s’han parlat i s’han realitzat durant aquest any, incloses moltes d’elles en el Festival de les Arts. Vull dir que s’han fet algunes actuacions. Que no és això única i exclusivament el que s’ha de fer, segurament, però per això creem aquest Consell, perquè hi hagi el debat necessari per a veure quines altres actuacions i què més es pot fer per a consolidar això que vostè comenta i que és difícil. Estic d’acord. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT ACORD NÚM. 12.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE RECURSOS HUMANS D’APROVACIÓ DE L’ORGANIGRAMA DE L’AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA I DELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS Es proposa l’adopció del següent acord: Atesa la necessitat de definir un model organitzatiu, tant al propi Ajuntament d'Esparreguera com als seus Organismes Autònoms, es va encarregar a la Diputació de Barcelona l’any 2001 la confecció, entre d’altres instruments de gestió de recursos humans, d’un organigrama funcional. El resultat d’aquest encàrrec va ser la proposta d’un organigrama que, tot i estar ben estructurat, reflectia parcialment la realitat de l’Ajuntament d'Esparreguera i dels seus Organismes Autònoms en aquelles dates, però que ha significat el punt de partida com a base per a la seva confecció definitiva.



��

��

Vista l’evolució de l’entorn de les administracions públiques, que ens obliga a preveure una millora continuada en la prestació dels serveis als ciutadans, s’ha considerat que aquests organigrames no només havien de reflectir la realitat actual, sinó que, a més, havien de reflectir una organització futura més estructurada i adequada per millorar la qualitat dels serveis i per possibilitar la carrera professional dels empleats públics mitjançant la promoció i la mobilitat. Atès que el procés d’elaboració d’aquests organigrames ha tingut un caràcter participatiu, en el sentit d’oferir aquesta possibilitat tant als regidors i regidores com als treballadors i treballadores. Atesa la potestat dels ens locals d’autoorganització prevista a l’article 8.1.a) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i a l’article 4.1.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local. És per tot l’anterior que es proposa al Ple Municipal l’adopció del següent ACORD: Únic. Aprovar, en tots els seus termes, l’organigrama de l’Ajuntament d'Esparreguera i dels seus Organismes Autònoms dependents d’acord amb el document annex. Sotmesa la proposat a debat: Sr. batlle Els següents punts, el 12, 13 i 14, van sobre l’organigrama de l’Ajuntament, sobre la valoració de llocs de treball i sobre el catàleg de llocs de treball, que és una proposta que ens fa la Regidoria de Recursos Humans i el regidor Lluís Moreno el que farà és sintetitzar-los amb una sola exposició i desprès els votarem separadament. Sr. Xavier Duque Això que vol dir que tots els punts aniran englobats? Sr. batlle Van lligats uns amb els altres. Els explicarà conjuntament i desprès els votarem per separat. Sr. Xavier Duque D’acord. Però em permetrà que li contesti un per un? Sr. batlle Si, sí, es clar, per descomptat.



��

��

Sr. Lluís Moreno Com deia el batlle hi ha tres punts que sense que tinguin una vinculació estricta sí que tenen una relació molt clara. El primer és sobre l’aprovació de l’organigrama municipal i per tant de dotar-nos de un model organitzatiu, que entenem que ha de ser àgil, útil i que el seu abast i implantació sigui no només de presència sinó també de futur. El segon punt, desprès aniré aprofundint si s’escau, és el de l’acord de valoració amb aplicació de punts que, bàsicament, el que permeten és una ordenació del sistema retributiu de forma ordenada, amb una tendència clara a homogeneïtzar-nos amb els pobles del voltant els sous dels treballadors públics i també altres aspectes a considerar com són les simplificació i denominació de les categories professionals de l’Ajuntament d’Esparreguera. Per últim serà el catàleg de llocs de treball, que a banda de l’obligatorietat legislativa, que hi és, per confeccionar-lo, encara que sigui de forma transitòria i provisional, fins a l’adopció d’una relació de llocs de treball en el que es descriguin i s’especifiquin cadascuna de les tasques dels llocs de treball de l’Ajuntament d’Esparreguera, òbviament el que representa és una relació a efectes del complement específic i, per tant, a efectes econòmics d’aquests llocs de treball. Abans d’entrar en cadascun dels punts, en els que no m’allargaré perquè alguns dels quals, per exemple el número dotze teniu els organigrames des del mes de juliol i entenc que, el valoreu com el valoreu, no hi heu fet cap suggeriment o proposta alternativa, per tant no crec que s’hagi de discutir sobre el model. Però sí que voldria agrair moltíssim l’acord de valoració al Comitè d’Empresa, format en aquest cas per tres sindicats i l’Ajuntament d’Esparreguera, com és el cas de UGT, Comissions Obreres i el Sindicat de Policies de Catalunya. Jo crec que ha estat una relació d’aquest vuit mesos en què la discussió i la discrepància no ha donat lloc en cap cas a la ruptura, tothom ha sabut estar en el seu lloc en la discussió, en el debat, en la defensa dels interessos dels treballadors per una banda, per part dels sindicats, i en la defensa dels interessos de l’empresa, des de la comprensió, la responsabilitat i el compromís de saber valorar el que representa estar al servei públic. Jo crec que és d’agrair aquesta feina dels sindicats i és d’agrair també la feina dels tècnics, especialment del cap de recursos humans de l’Ajuntament d’Esparreguera, que ha participat en totes i cadascuna d’aquestes discussions. Dit això, que em semblava important perquè com veureu en el segon punt d’aquests tres que dic hi ha un acord signat per les dues parts i que, segurament, com he dit moltes vegades en negociacions, no hi perd ningú sinó que hi guanyen tots, i jo crec que ens hem de donar per satisfets amb l’acord al que s’ha arribat. Dit això, el tema de l’organigrama, sense entrar a definir cadascun dels llocs de treball, ja ho heu vist, el coneixeu des de fa uns quants mesos. Dir només que és un model organitzatiu que reflecteix la fotografia, la realitat actual, de l’Ajuntament d’Esparreguera, però que el seu plantejament és de projectar en un principi en un futur immediat aquesta estructura organitzativa que pensem que s’ha de tenir. Aquesta estructura es basa en quatre nivells: polític, de direcció, tècnic i operatiu, en aquest últim, tant des del punt de vista del nivell d’unitats administratives com d’unitats d’operatives, en el cas d’administratives, òbviament, el personal a càrrec de l’administració directa i en el cas de les operatives esmentar el cas de les brigades. Sobre els organigrames cal dir també que es basen en un inici en l’organigrama que



��

��

ja va fer la Diputació de Barcelona l’any 2001, que ens ha servit de a base per a poder implantar aquest model, que és un model molt similar al que fins i tot la pròpia Diputació té en els seus serveis i que en molts ajuntaments segurament haureu vist. Alguns podran dir que alguns dels àmbits, serveis o seccions es podrien fins i tot diríem que distribuir en altres unitats. Jo crec que és el model que hem volgut adoptar, que això no és, ni molt menys, inamovible ni immodificable. Això és, en tot cas, un instrument que ens ha de permetre definir molt bé quin és el model organitzatiu i que segurament en el futur pot tenir els canvis, modificacions, variacions que es considerin, degut als canvis també que pot experimentar no només el govern municipal sinó també la pròpia evolució d’Esparreguera. Un aclariment: en el cas dels Serveis Personals, molt senzill, que és el cas del cap de secció de Serveis Socials, que ha de dir cap de secció de serveis socials d’atenció primària, ens hem deixat aquest apunt, i evidentment en el cas del Centre Obert La Fulla, enunciar també aquest aclariment d’atenció primària a la infància i adolescència. És un aclariment en el qual també dic que el Consell Local de Comunicació, tal com se’m va recordar, no sé qui va ser dels regidors, havia de desaparèixer de l’organigrama i jo mateix vaig dir que el teníem perquè la Diputació l’havia tingut en compte, però no hi ha havia més explicació que aquesta. Sra. Concepció Pardell I es traurà de l’organigrama? Sr. Lluís Moreno S’ha tret. Sra. Concepció Pardell Es que jo no el tinc corregit. Per això t’ho dic. Sr. Lluís Moreno Dic que hi ha tres nivells polítics, tres àrees que ja coneixeu des de l’inici del mandat d’aquest Govern: Àrea d’Alcaldia i Regim Interior, Àrea de Serveis Territorials i Àrea de Serveis Personals. Cadascuna d’aquestes àrees es configuren amb àmbits de gestió: Alcaldia i Comunicació, Serveis Generals, Seguretat Ciutadana, Serveis Territorials, en la pròpia Àrea de Serveis Territorials, i Serveis Personals, en l’Àrea de Serveis Personals. Desprès estan explicats i definits no només el que vol dir el nivell polític, el nivell tècnic i el nivell operatiu sinó també cadascuna de les funcions del director d’àmbit de gestió, el cap de servei o cap de secció, o a nivell operatiu, els caps d’aquestes unitats. Aquest és l’organigrama, que després si hi ha algun aclariment per fer que tingueu, es pot dir. Respecte al segon acord, que és el de la valoració, és el que deia. Ens considerem molt satisfets per la feina feta, per la tasca realitzada en aquests vuit o nou mesos de treball. Que hi ha deu punts, que no els vull desenvolupar tots, els coneixeu bé. D’una banda, hi ha clarament algunes qüestions d’acord, del propi acord que ja es va fer a l’any 2003, que el vam aprovar al maig de 2003, que era d’iniciar la valoració, primer en una sèrie de grups del personal de l’Ajuntament d’Esparreguera, que es va començar amb els agents i



��

��

personal administratiu de la Policia, personal d’obres i serveis, personal de neteja, etc. Que hi havia l’acord, en aquell mateix acord d’inici d’implantar la valoració econòmica, que el 2004 es faria amb la resta de personal de l’Ajuntament d’Esparreguera, i que aquell mateix acord deia que el 2005 s’havia de fer amb la resta, diríem els organismes autònoms, en aquest cas els tres patronats: Can Comelles, l’Emissora i el Patronat d’Esports. A banda de considerar aquesta primera qüestió, hi havia qüestions relacionades, per exemple, amb denominacions de categories professionals, és a dir ordenar totes les categories professionals que hi havia a l’Ajuntament d’Esparreguera, algunes amb unes denominacions força estranyes, no cal que digui quines són perquè les tenim aquí recollides. Hi ha qüestions, fins i tot, que s’han buscat en un nivell de concreció molt gran perquè la Comissió de Valoració així entenia que ho havia de fer. Hi ha casos de considerar el concepte d’antiguitat, casos com el d’excés d’antiguitat que tenien algunes treballadores de l’Ajuntament, en aquest cas les dones de la neteja. Alguns aspectes relacionats amb reivindicacions del col·lectiu de les dones de la neteja per les quantitats econòmiques que percebien per neteja de vidres. És a dir, que hem arribat des del nivell més general del concepte de valoració i implantació econòmica a aquests nivells més de concreció, que hem volgut, perquè així ho ha decidit la Comissió de Valoració, incorporar. Hi ha aspectes com el dels auxiliars administratius i el pas d’aquests a auxiliars de gestió, sempre i quan la seva contractació hagi estat anterior a l’1 de gener de 2003. La resta de personal, que hagi entrat posteriorment o la que es contracti posteriorment, haurà de romandre un mínim de quatre anys de forma continuada perquè assoleixi la següent categoria. Aquí posa el parèntesi de què a mi em sembla que dotar-nos d’una estructura força coherent i ordenada també ha d’anar en la línia de dotar, si se’m permet dir-ho així, d’una certa estabilitat i seguretat en la carrera professional dels treballadors de l’Ajuntament, que visualitzin per tant, a través de l’organigrama, aquesta possibilitat. També hi ha algunes qüestions com la d’incrementar el complement específic dels llocs de treball que integren el cos de la Policia Local, en un import de 111 �, per a compensar els plusos que tenen de nocturnitat i festivitat. Això s’ha acordat així mentre hi hagi l’actual quadrant, quan hi hagi un nou quadrant el que s’haurà és de negociar unes condicions diferents. Aquest és bàsicament el resum. L’últim punt és el de les denominacions antigues i les noves denominacions. I l’acord signat amb la valoració de llocs de treball de l’Ajuntament d’Esparreguera amb el grup, nivell, sou base, complement de destí, complement específic, el sou mensual i l’anual. Per últim, el catàleg de llocs de treball, que seré molt més ràpid en això. Com us deia, es tracta d’ajustar la obligatorietat des de l’any 1986 de disposar d’aquest instrument fins que no hi hagi una relació de llocs de treball. Esperem que en aquesta relació, en la que ja contingui la descripció exacte del lloc de treball, el que ha de tenir, el que ha de fer el treballador, i evidentment el nivell de formació. És a dir, una definició molt més precisa del lloc de treball, doncs aquest serà el catàleg. Evidentment adaptar o fer aquest catàleg, significa també adaptar la plantilla a aquest catàleg i per tant modificar-la. En aquest cas hi ha dos acords. Aprovar aquest catàleg que es fa a efectes econòmics, de retribucions econòmiques del complement específic. El segon acord que és la modificació de la plantilla. Esperem que al llarg del 2005 els



��

��

objectius d’aquesta regidoria bàsicament són, jo crec, discutir i debatre el conveni des de molts punts de vista, així ens ho han manifestat els treballadors. També implantar la valoració dels organismes autònoms i finalment el d’intentar tenir la relació de llocs de treball. Sra. Concepció Pardell Jo, faré una pregunta referent als tres temes, perquè d’alguna manera van relacionats. En principi faré una mica d’anàlisi general, perquè a més jo precisament vaig ser una persona que va donar molt la “tabarra” sobre el tema de l’organigrama de l’Ajuntament, si no aquí està el cap de Recursos Humans que ho pot dir. Jo haig de lamentar que des de l’any 2001 que recordo que tu en una comissió informativa vas dir que s’havia de fer amb urgència, inclòs es pretenia contractar a una empresa privada i tot; vam dir que total ens podíem esperar quatre mesos per fer aquesta valoració de llocs de treball. Valoració de llocs de treball, dic aquesta paraula perquè valoració de llocs de treball comporta moltes coses, no només la valoració econòmica, per lo tant, jo haig de lamentar que estem al 2004 i estem a aquestes alçades. Jo quan es va fer la valoració des de la Diputació de Barcelona en l’any 2001, que el cost va ser zero, en això vam guanyar, jo creia que en un principi és feia valoració del lloc de treball valorant a les persones que estaven ocupant aquest lloc de treball per a potenciar-les laboralment o per modificar-les si realment no s’adaptaven al lloc que s’havia fet la valoració. Crec que anaven en aquesta línia. Però em trobo amb la sorpresa de què, en principi, es contracta nou personal, personal sense tenir la valoració feta, cosa que això és una forma d’actuar errònia, per la qual cosa dins del personal que tenim dins ja haguéssim pogut ocupar llocs de treball i s’hagués pogut incrementar la seva valoració econòmica i la seva valoració de categoria. Jo vull dir que és l’empresa, que és l’Ajuntament, és una empresa que pertany al poble i els que actualment estan fent la gestió econòmica i estan assignat els llocs de treball són gestors, per tant jo aquí vull aclarir una cosa, perquè hem de defensar l’empresa del poble, perquè tot el personal es mereix que es revisi el salari, es mereix que es requalifiqui el seu lloc de treball econòmicament i també es mereix que es potenciï per prosperar dins de la pròpia empresa, perquè això ho fan a totes les empreses. Jo vull dir que a mi em sembla que el poble no nota aquest increment que s’està pagant actualment sobre llocs de treballs. Jo entenc que la gent ha d’estar contenta ja que ha de treballar contenta. Jo esperava que s’hagués fet una valoració del lloc de treball. Una valoració de lloc de treball vol dir que es valori i es faci un compendi de tot el que són les feines que es fan, i si realment la persona es pot adaptar a la feina que té que fer o no. Jo no veig que les tasques s’hagin incrementat en el volum que s’ha incrementant el número de personal i el cost que representa en el pressupost de l’Ajuntament. Jo haig de lamentar que s’hagi fet durant quatre anys aquesta valoració i en realitat no s’adapta a les necessitats reals, perquè el poble no ho veu. Jo no veig uns resultats dels quals es veu que s’ha incrementat el número de personal. Jo entenc que s’han d’incrementar el salaris i que la gent ha d’estar contenta en el lloc que ocupa, però el poble també ha d’estar content que rep, és a dir, allò que paga també ho rep en serveis i no és així. Jo demano des d’aquí que es faci una valoració de llocs de treball, perquè a mi el que



��

��

m’interessava principalment, a part de què el treballador estigui content i econòmicament se’l beneficiï, és saber que de cada lloc de treball quin seran els treballs que tenien que realitzar i si realment la persona que estava ocupant aquest lloc de treball podia ocupar aquella plaça o podia prosperar a nivell laboral. Amb això vull acabar dient que espero que s’em faciliti aquesta informació, perquè el que no puc entendre és que la Diputació hagi fet una valoració de treball i que després s’hagi creat una comissió sense tenir en compte la valoració que havia fet i la valoració s’ha tingut en compte només parcialment. Jo pensava que la Diputació feia tot un conjunt, per tant crec que això no correspon a la realitat. Sr. Lluís Moreno Has fet una contradicció, començo per aquí per dir que: comences dient que creies que s’havia de fer una valoració de persones i evidentment una valoració de persones, evidentment ni es fa ni es farà, en tot cas després ja ho has dit d’una altre manera i has parlat de valoració de llocs de treball. Però has dit literalment i així queda segurament reflectit que t’hagués agradat que es fes una valoració de persones, l’objectiu d’una valoració no és valorar a persones. Sra. Concepció Pardell Em deixes aclarir. Vull dir valoració de persones, perquè a vegades hi ha persones que estan ocupant un lloc d’administrativa i pot ser un cap de departament. A això em referia, entens. Per això s’ha de fer una valoració de les persones, si per la seva capacitat pot accedir a altre lloc de treball superior al que està ocupant. T’ho aclareixo per si no ho has entès. Sr. Lluís Moreno Bé, en tot cas, el que s’ha fet és una valoració de llocs de treball. La Diputació va fer al 2001 tres documents: un que era una proposta d’organigrames que donaven lloc també a una valoració econòmica de cadascun dels llocs de treball que hi figuraven en aquest organigrama i després una anàlisi de la situació tant retributiva com organitzativa de l’Ajuntament d’Esparreguera. Amb aquests documents, hem explicat moltes vegades, que vam iniciar la discussió amb l’anterior Comitè d’Empresa i per tant es va crear una Comissió de Valoració per discutir-lo i es va arribar a un primer acord. Per tant, sí que ha servit aquest document, primer perquè sigui la base per arribar al primer acord, el del 2003, que defineix els següents acords que hi hauran, en quan a la temporalització, periodització de la valoració econòmica. El que, poder, s’ha cregut convenient, i això és el que ha decidit la Comissió de Valoració, era revisar la implantació econòmica, però el concepte ampli de valoració de llocs de treball sí que s’ha seguit, i s’ha adaptat fins i tot a l’organigrama de l’Ajuntament, diríem que recorda en un 80% a l’organigrama que va plantejar la Diputació. Dius dues coses que són subjectives, dius em sembla que no es nota l’increment econòmic a Esparreguera. Bé, és una consideració subjectiva, jo puc dir que sí que es nota l’increment de serveis que té l’Ajuntament d’Esparreguera, que aquests serveis s’han de prestar en unes condicions que els treballadors i treballadores de l’Ajuntament evidentment se sentin implicats en el seu lloc de treball i per tant això



��

��

farà que el servei millori. I desprès també consideraves que no s’adapta a les necessitats reals de la població. També és una opinió. Jo també puc manifestar i defensar que sí s’adapta a les necessitats reals que tindrà i té Esparreguera. Vull dir, com que no has proposat res concret i has fet una posició que entenc i que és legítima. I sobre la relació de llocs de treball dius que voldràs conèixer-la, sí que hi ha una primera descripció que va fer la Diputació, és evident que la definitiva esperem, dic esperem, poder-la fer durant el 2005. Evidentment, això substituirà el catàleg de llocs de treball. Sra. Concepció Pardell Et vull fer una pregunta, tu realment, si fos la teva empresa i els diners fossin teus, haguessis fet la mateixa valoració de llocs de treball econòmics? Sr. Lluís Moreno Si jo fos empresari? Sra. Concepció Pardell Si la empresa fos teva i els diners fossin teus, hauries fet la mateixa valoració de llocs de treball? Sr. Lluís Moreno Un exercici de simulació impossible, no? Sra. Concepció Pardell No, impossible no. Perquè tu quan estàs fent la gestió has de pensar que tens que preservar els diners més que si fossin teus, perquè la empresa no és teva, ets un gerent. Sr. Lluís Moreno Jo crec que probablement hauria decidit el que el consell d’administració de l’empresa hagués decidit, però en tot cas, havent dotat la decisió de la suficient participació. Jo crec que en aquest cas, a través de la Comissió, ha estat la decisió que ha pres i la proposta que ha fet i, com que jo formava part d’aquesta Comissió, segurament formant part d’una empresa privada també hagués decidit el mateix. Sra. Concepció Pardell No has respost al què t’he preguntat. Sr. Xavier Duque Bona nit. Bé, en principi, aquests temes laborals sempre porten molta expectació i per això m’agradaria començar dient que la nostra opinió, m’agradaria que si algú desprès vol opinar, no es malinterpreti cap paraula, vull dir que es digui realment el que es diu. Perquè en aquest cas, en el punt primer, tot i que en el paràgraf quart es parla de la participació o de l’oferta que podíem haver participat en aquest organigrama, entenem que l’oferta, també potser perquè nosaltres no hem posat



��

��

prou feina, però vull dir que aquí s’havia d’haver fet un debat polític més profund, i no només fer l’oferta de participació, perquè entenc que una reestructuració d’una empresa de gairebé 400 treballadors és evident que, sigui una empresa privada o pública, qui l’enceta, com a mínim s’ha de desitjar que li surti bé, perquè si surt malament deu n’hi do, amb la gran diferència de què si és una empresa privada els cales són d’un i si és una empresa pública els diners són de tots. Per tant, sí que crec que el debat polític profund que s’havia d’haver fet, crec i creiem en el nostre grup, és haver-se assegut i haver analitzat no només les necessitats d’ara de l’Ajuntament sinó de futur, perquè aquesta reestructuració, hem de tenir en compte que condiciona molt el futur, no només és per a quatre anys o per a qui governa ara, sinó que condiciona el futur de l’Ajuntament d’Esparreguera. Per tant, trobem a faltar aquest debat profund sobre cada punt concret d’aquesta reestructuració. En el següent punt, pel que fa a la qualificació dels llocs de treball, torno a dir que podríem estar d’acord i diguéssim que admirem que d’alguna manera s’hagi fet l’esforç. Podríem estar d’acord en què es faci aquesta modernització per nivells professionals, en el que potser no estaríem tant d’acord és amb els criteris de revalorització de cada lloc de treball perquè, encara que no es pot parlar de persones, finalment acabem anant a les persones. I en el punt més, que jo trobo més conflictiu, en el que ja parlem de diners, a veure, jo diria que evidentment s’ha fet un esforç molt gran, potser més els sindicats que l’empresa. Tinc el concepte de l’empresa privada molt arrelat i m’he expressat així, no?, perquè a la última pàgina, en la que es parla de diners concrets de sou, l’esglaonat que hi ha jo diria que, per part de l’Ajuntament, es podria haver fet un esforç més gran, un esforç més gran pel que fa a les parts baixes. Vull dir que, tot i que segur que s’ha millorat bastant, continua havent unes diferències molt importants. I si jo ho digués en pla bèstia, podria dir que en una empresa de gairebé 400 treballadors en la que en els últims cinc anys els sous s’han apujat 800 milions, si el repartiment d’aquesta riquesa, aquest sou, s’hagués fet equitativament, cada treballador hagués tingut un augment de dos milions. És molt bèstia, ja ho sé. Sr. Lluís Moreno Es molt demagògic, no molt bèstia. Sr. Xavier Duque Aquesta és la seva opinió però no la meva. Aleshores entenc que, un dels comentaris més importants que es van fer en el 2001, no en el 1999, quan vostès van entrar era la manca de tècnics, la manca de personal directiu, per això d’alguna posaven quatre regidors de dedicació exclusiva. Potser sí tenien raó però, a veure, en el nostre parer veiem aquí un esglaonat de tècnics o de personal de sous de cap a 25.000 �, 22.000 �, hi ha un esglaonat des de 45.000 � fins al més baix que és de 12.000 �, i aquest crec jo que s’havia d’haver fet un esforç més gran, donat que hem fet un augment de despesa molt important en el que és el sou dels treballadors de l’Ajuntament. Per tant, de veritat ho sento, s’ha fet un esforç molt gran per ambdues parts, jo crec que més pels sindicats havent cedit un part molt important que jo crec que els hi tocava més amb ells, però d’alguna manera, tindrem molta modernitat,



��

��

molts tècnics, no sé si tots necessaris, com he dit abans, no sé si nosaltres haguéssim catalogat perquè finalment, encara que no es diguin noms, al final se li assigna un nom, no sé si tots haguessin estat, en el cas nostre, catalogats com vostès ho han fet, però jo diria que es podria haver fet un esforç més gran, que els que més cobren, que en aquest cas aquí deu n’hi do els sous que hi ha, doncs es podrien haver potser aguantat una mica més i anar-se posant al dia paulatinament i haver repercutit més en els sous més baixos. En aquest cas, jo crec que si parléssim d’una empresa privada en l’actualitat un oficial de primera 15.000 �, dons no ho sé. I no vull fer cap més comentari sobre les pessetes perquè això al final porta molta controvèrsia, però tot i el esforç que reconec que s’ha fet, jo crec que el més gran l’han fet els sindicats i els treballadors “currantes” com dirien en la part baixa, que potser no han fet prou pressió perquè el seu sou es pugés més que el de tots aquests tècnics. Sr. Lluís Moreno Estic, en algunes coses de les que ha dit el regidor, d’acord. Jo crec que a més li agraeixo que és de les primeres vegades, igual ho ha dit en alguna altra ocasió, que adquireixi un llenguatge més pròxim al que jo he fet servir sobre les reivindicacions laborals, altres vegades ha estat una mica més laxa o flexible amb les qüestions relacionades amb els treballadors. Jo crec que l’esforç l’han fet les dues parts. Hem de recordar que el primer acord que es va prendre al 2003 implicava començar precisament per els sous més baixos de l’Ajuntament perquè enteníem que era la primera prioritat perquè estaven molt baixos, estaven molt per sota, i que desprès van ser altres acords més de disfuncions. Per tant, aquesta és una primera consideració que cal fer. Que s’hauria d’incrementar més aquests sous? De fet hi ha hagut i hi ha un esforç de revisió de, fins i tot, la valoració que s’havia fet d’aquests sous al 2003, i molts d’aquests casos, si us fixeu bé, no és tant en la quantitat econòmica sinó en l’increment, en el fet del canvi de denominació de categoria, de passar d’un complement de destí a un altre. I això jo crec, i sobre tot en el cas del complement de destí, que és un complement que consolida el lloc de forma definitiva, doncs fa que hi hagi, evidentment, una revisió d’aquests sous que es consideren més baixos. Sobre condicionar el futur de l’Ajuntament, a veure, afortunadament podem fer aquesta valoració econòmica sense que hi hagi una modificació de crèdit, per tant amb una previsió pressupostària del 2004 que no té complicacions al 2005. Sí que és cert, i això tot i que no ho hagi dit cap dels grups, jo sí que ho he de dir: estem a un nivell de percentatge del Capítol 1 molt elevat. Que és veritat que tenim un nivell de serveis d’atenció directa, i especialment d’atenció a les persones molt elevat també?, d’acord. El fet és que estem a un nivell de percentatge del Capítol 1 molt elevat del Pressupost total. I això, doncs, poder, no crear alarma ni molt menys, però sí una certa inquietud en quan a la gestió d’aquest Capítol 1. Això no vol dir res més que el que estic dient, una previsió una mica més curosa en la gestió del Capítol 1. Deia una altra cosa més que és la participació. Sí, és cert que es va passar l’organigrama sense la previsió com a mínim d’haver creat una reunió entre els grups municipals, esperant poder, i en aquest sentit vostè deia poder nosaltres no hem insistit, tampoc no he insistit jo, esperant, igual que en el cas



��

��

dels treballadors i treballadores, que ho van fer, al·legacions, suggeriments, propostes. Algunes després es van discutir a la Comissió de Valoració i es van resoldre satisfactòriament, altres no. Però jo crec que, esperant nosaltres poder els suggeriments que ens podien adreçar, en quan a l’organigrama, que com deia l’organigrama no significa ni molt menys un instrument inamovible, és a dir, no penseu que ens hagi de condicionar a tots plegats aquest organigrama. Ara bé sí que és necessari fer una fotografia, que és variable, de la realitat de l’Ajuntament i és evident, jo estic convençut de què serà així, que hi haurà modificacions, però és necessari assentar unes bases de quina és l’estructura organitzada i orgànica de l’Ajuntament d’Esparreguera. Però, per sintetitzar les aportacions que feia, en relació a la participació, jo crec que en aquest cas jo em poso un 50% de responsabilitat, de no haver convocat una reunió, tot i que la idea era que aportéssiu, tothom, els suggeriments que volguéssiu. Respecte del condicionament sobre l’organigrama, tranquil·litat, no creem inquietud, perquè és modificable i variable, evidentment no estarem cada Ple modificant l’organigrama. I sobre l’esforç econòmic dels sous més baixos és evident que ja ho vam començar a fer, que hi ha increments de sou no directament per una revisió i sí per als canvis de categoria. Sr. Xavier Duque No és que ara estem més a favor del tema social amb els treballadors, jo crec que ho hem estat sempre, el que passa és que en alguns acords del conveni laboral creiem que en una empresa privada això no seria possible, i ho hem denunciat, que pot agradar més o pot agradar menys. Possiblement allò políticament correcte era votar que sí i ja està, però miri, no som així i jo menys. Si hi ha una cosa que considero que no està bé ho haig de dir. Una altra cosa que li vull dir és que el més important que jo volia dir és que considerem que mentre la part laboral d’aquesta revalortizació creiem que està per sota del que és el preu de mercat d’empresa privada, i jo crec que aquests treballadors en una empresa privada estarien més valorats en la seva majoria. No estem tan segurs que alguns dels tècnics que s’han revaloritzat en una empresa privada serien capaços de tenir aquesta revalorització. I això crec que s’ha de tenir en compte. Desprès li volia fer una pregunta que m’he deixat abans, aquests acords que es fan ara al novembre són amb caràcter retroactiu a 1 de gener? Sr. Lluís Moreno Sí. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 8 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). S’abstenen 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP).



��

��

ACORD NÚM. 13.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE RECURSOS HUMANS D’APROVACIÓ DE L’ACORD DE LA COMISSIÓ DE VALORACIÓ DE DATA 5 DE NOVEMBRE DE 2004 Es proposa l’adopció del següent acord: Vist l’acord adoptat pel Ple de la Corporació, en sessió de data 15 de maig de 2003, pel qual s’aprova el document resum d’acords dels representants de l’Ajuntament d'Esparreguera i el Comitè d’Empresa sobre la valoració de llocs de treball i un document annex, signats en data 14 d’abril de 2003. Atès que, durant l’any 2003, es van aplicar parcialment els efectes econòmics del resultat inicial de la valoració de llocs de treball de diversos col·lectius de personal de l’Ajuntament d'Esparreguera i que, a l’esmentat acord es preveu que durant l’any 2004 s’apliquin a la resta de llocs de treball de l’Ajuntament d'Esparreguera, restant pendents d’aplicació per a l’any 2005 tots aquells llocs de treball adscrits als diferents Organismes Autònoms. Atès que la comissió de valoració ha considerat convenient i just revisar i actualitzar el resultat inicial de les valoracions de llocs de treball tant dels llocs que restaven pendents d’aplicació per aquest any com pels llocs que ja se’ls va aplicar l’any 2003 amb l’objectiu de reflectir diversos canvis organitzatius que s’han produït en els diferents serveis de l’Ajuntament d'Esparreguera, així com canvis substancials en els continguts funcionals d’alguns llocs de treball. Atès que l’objectiu d’aquesta valoració de llocs de treball, de forma prèvia a l’aprovació definitiva d’un catàleg de llocs de treball consisteix, entre d’altres aspectes, en proposar una coherent classificació de llocs de treball i aplicar un sistema retributiu de forma homogènia. És per tot l’anterior, que es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents ACORDS: 1r. Aprovar, en tots els seus termes, l’acord de la comissió de valoració relatiu a l’aplicació de la valoració de llocs de treball de l’Ajuntament d'Esparreguera per a l’any 2004, segons el document adjunt a la present proposta. 2n. Traslladar el present acord als representants dels treballadors i treballadores, al Servei de RRHH i Organització i a Intervenció, als efectes escaients. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 8 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra.



��

��

Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). S’abstenen 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 14.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE RECURSOS HUMANS D’APROVACIÓ DEL CATÀLEG DELS LLOCS DE TREBALL I DE MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL DE L’AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA Es proposa l’adopció del següent acord: Atès que el RD 861/1986, de 25 d’abril, pel qual s’aprova el règim de retribucions dels funcionaris de l’Administració Local, estableix en la seva Disposició transitòria 2a. l’obligatorietat per part de les administracions locals de confeccionar i aprovar, amb caràcter provisional i transitori, un catàleg de llocs de treball, als efectes de determinar, si s’escau, els complements específics dels llocs de treball i, així, adequar-se al nou sistema retributiu de la funció pública. Atès que fins l’actualitat no s’ha procedit a donar compliment a l’esmentada obligació, de caràcter provisional, fins l’elaboració i l’aprovació definitiva de la corresponent relació de llocs de treball. Vist que, amb caràcter previ a la confecció del catàleg de llocs de treball, s’ha efectuat la corresponent valoració de llocs de treball de l’Ajuntament d'Esparreguera, d’acord amb el que estableix l’article 4.2 del RD 861/1986, de 25 d’abril, pel qual s’aprova el règim de retribucions dels funcionaris de l’Administració Local. Atesa la necessitat d’aprovar el catàleg de llocs de treball als efectes d’adequació i racionalització de les retribucions dels empleats públics d’aquesta Corporació, i de modificar la plantilla de personal per tal d’adequar-la a l’esmentat catàleg de llocs de treball, d’acord amb allò que estableix l’article 27.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al serveis de les entitats locals. És per tot l’anterior que, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents ACORDS: 1r. Aprovar el catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament d'Esparreguera, d’acord amb el document annex. 2n. Modificar la plantilla de personal de l’Ajuntament d'Esparreguera en els següents termes:



��

��

Personal funcionari Crear de les places que es relacionen a continuació: 1 plaça de Tresorer/a, escala d’administració general, subescala administrativa, adscrita a l’àmbit de gestió de serveis generals. 1 plaça de Cap d’Unitat Operativa d’Obres i Manteniment, escala d’administració especial, subescala tècnic/a auxiliar, adscrita a l’àmbit de gestió de serveis territorials. 1 plaça d’Auxiliar de gestió, escala d’administració general, subescala auxiliar, adscrita a l’àmbit de gestió de serveis generals. Amortitzar les places que es relacionen a continuació: 1 plaça d’Administratiu/va, escala d’administració general, subescala administrativa, adscrita a l’àmbit de gestió de serveis generals. 1 plaça de Conserge, escala d’administració general, subescala subalterna, adscrita a l’àmbit de gestió de seguretat ciutadana. Personal laboral Crear les places que es relacionen a continuació: 1 plaça de Tècnic/a Auxiliar d’inserció laboral, adscrita a l’àmbit de gestió de serveis personals. 1 plaça de Cap d’Unitat Administrativa de Comerç i Turisme, adscrita a l’àmbit de gestió de serveis generals. 1 plaça d’Inspector/a de mercat, adscrita a l’àmbit de gestió de serveis generals. 1 plaça de Conserge, adscrita a l’àmbit de gestió de serveis generals. Amortitzar les places que es relacionen a continuació: 2 places de Tècnic/a superior ginecòleg/loga, adscrites a l’àmbit de gestió de serveis personals. 1 plaça de Tècnic mitjà d’inserció laboral, adscrita a l’àmbit de gestió de serveis personals. 1 plaça de Coordinador/a promotor/a (departament de treball), adscrita a l’àmbit de gestió de serveis personals. 2 places d’Acompanyant de transport escolar, adscrites a l’àmbit de gestió de serveis personals. Reclassificar les places que es relacionen a continuació: 2 places d’Auxiliar de recepció del grup E, al grup D com a Auxiliar Administratiu/va. 3 places de Zelador/a del grup E, al grup D com a Inspector/a de via pública.



��

��

1 plaça d’Ajudant fuster del grup E, al grup D com a Oficial 1a. 1 plaça d’Ajudant electricista del grup E, al grup D com a Oficial 2a. 1 plaça d’Ajudant vies públiques del grup E, al grup D com a Oficial 2a. 1 plaça de Peó vies públiques del grup E, al grup D com a Oficial 2a. 2 places d’Ajudant jardiner/a del grup E, al grup D com a Oficial 2a. 3r. Disposar la publicació de la modificació de la plantilla de personal de l’Ajuntament d'Esparreguera en els diaris oficials que correspongui i en el tauler d’anuncis de la Corporació, així com la seva comunicació als òrgans competents de les diferents administracions. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 8 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). S’abstenen 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 15.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE CULTURA DE CONFORMITAT AMB LA PROPOSTA PRESENTADA PER L’ASSESSOR D’HERÀLDICA I GENEALOGIA DE CATALUNYA EN RELACIÓ A L’EXPEDIENT D’ADOPCIÓ DE LA BANDERA DEL MUNICIPI I D’EXPOSICIÓ PÚBLICA DE L’EXPEDIENT Es proposa l’adopció del següent acord: Vist l’acord adoptat pel Ple de la Corporació, en sessió de data 15 de juliol de 2004, en el qual s’acorda iniciar l’expedient adreçat a l’adopció de la bandera del municipi d’Esparreguera i sol·licitar a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya l’assistència tècnica necessària prevista a l’article 24.3 del Decret 263/1991, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de símbols dels ens locals de Catalunya. Vista la proposta presentada per l’assessor d’Heràldica i Genealogia de Catalunya, en relació amb l’expedient d’adopció de la bandera del municipi d’Esparreguera. Atès que, d’acord allò establert a l’article 25 del Decret 263/1991, de 25 de novembre, s’ha de sotmetre l’expedient a informació pública per un termini de 30 dies, mitjançant anunci en el tauler d’edictes i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Es proposa al Ple municipal l’adopció del següent ACORD:



��

��

Primer.- Donar conformitat a la Proposta presentada per l’assessor d’Heràldica i Genealogia de Catalunya, en relació a l’expedient d’adopció de la bandera del municipi d’Esparreguera. Segon.- Sotmetre l’expedient a exposició pública per termini de 30 dies hàbils, mitjançant anunci en el tauler d’edictes i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Tercer.- Trametre a la Direcció General d’Administració Local certificats d’aquest acord i del resultat de la informació pública, així com còpia de l’expedient administratiu, als efectes de continuar amb la tramitació, fins a la finalització de l’expedient, d’acord amb allò fixat al Reglament dels símbols dels ens locals de Catalunya. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Lluís Moreno Com sabeu quan vam iniciar l’expedient per disposar d’un dels símbols que ens dota el reglament d’Ens Locals, com és la bandera, ja vam fer un debat, dèbil debat sobre la importància o no de disposar-ne. El que sí que dèiem era que nosaltres no ens inventariem un model, que per això demanaven suport i assessorament i assistència a la Direcció General de la l’Administració Local. Ens ha arribat l’informe vexil·lològic. Con sempre, dic com sempre perquè en altres ocasions quan es va discutir sobre l’escut municipal l’any 96, doncs també va crear una gran discussió en aquell ple, jo en aquell moment estava en l’oposició, i recordo una discussió sobre això. Però, de fet, és un informe força críptic, al final sintetitza molt bé el que ha de ser la bandera d’Esparreguera. És un informe el que et permet tenir-la definitivament, és una escassa, per no dir cap, maniobrabilitat alhora de tenir el disseny definitiu. És a dir, la bandera que tinguem a Esparreguera no ens vindrà donada pel gust que tinguem, sinó per allò que ens diu l’informe d’heràldica de l’Armand Fluvià. Suposo que l’heu vist, però no l’heu vist amb colors i el que ens diu és que, i ho llegeixo així: Bandera d’Esparreguera, apaïsada, de proporcions 2 metres d’alt per 3 d’ample, groga amb cinc pals verd fosc, cadascun de 1,27 de la llargària del drap, al centre hi ha un aspa blanca de llargària 14,27 del drap en cadascun dels dos travessers i de braços de gruix 2,27 de la mateixa llargària centrada i sobreposada als pals. Per tant l’informe no et deixa espai ni marge per poder que decideixis. Evidentment, ja no els colors, però ni tant sols la posició de drap o de la creu de Santa Eulàlia o els colors, evidentment és invariable, segons les grans discussions que hi ha hagut en altres ajuntaments per la confecció de la bandera o de l’escut. Aquesta és, un fons groc, és aquest groc a més no és un groc excessivament simpàtic d’entrada i és aquest verd fosc aproximat. Ens faciliten també els colors de la carta “pantone” que és la que està oficialitzada i ens diu el número del verd i del groc. Doncs això és el que ens diu l’informe.



��

��

Sra. Concepció Pardell Jo ja sabeu quina era la meva forma de pensar, jo estic en contra de fer aquesta despesa. Sr. Lluís Moreno Perdona, però és que no hi ha cap despesa. Sra. Concepció Pardell A més, el disseny no m’agrada gens. Sra. Francesc Fosalba No ens entusiasma senzillament. Em sembla que és el sentiment general, no és un disseny que entusiasmi, si m’ho permeten que us ho digui. De totes maneres hi ha banderes que desperten entusiasme i aquesta, en principi, ens deixa força indiferents. Jo el que sí que tenia algun dubte pel que fa al procediment que s’està seguint en tot això, perquè al cap d’avall d’aquest informe que vostès ens han lliurat, per exemple, hi ha inici de l’expedient des de l’ens local. Sr. Lluís Moreno Sí. Sra. Francesc Fosalba Inici de l’expedient mitjançant del Ple o de l’òrgan competent, que és el que es va fer l’altre dia, i aquí diu elaboració del projecte, això que vol dir? Que es podia haver fet un projecte des d’aquí i haver-ho contrastat amb el que presentes l’assessor d’heràldica? Per exemple. Sr. Lluís Moreno Sí. Sra. Francesc Fosalba Dons la meva pregunta és perquè s’ha obviat aquest pas que potser havia pogut ser interessant. Sr. Lluís Moreno Vam dir que demanaven assistència directament a ells. Sra. Francesc Fosalba Si, això ja ho sé. Però a la vista del resultat. Sr. Lluís Moreno Estaríem al mateix punt, però bé. Sra. Francesc Fosalba Estaríem al mateix punt i hauríem d’acceptar aquest dictamen d’ell.



��

��

Sr. secretari Sí, en tot cas el reglament que regula aquest tema estableix precisament que l’expedient s’ha d’iniciar amb un informe de tècnic en heràldica. I el mateix reglament diu que la Direcció General d’Administració Local, donarà suport als ajuntaments en la mida que es preveu que no tens un tècnic en heràldica. Per tant, el camí d’entrada hagués conduït, previsiblement, al mateix lloc. Sra. Francesc Fosalba Després posa aquí, un cop aprovat el projecte, informació pública del projecte durant trenta dies. Però ara ho estem aprovant, previ a l’exposició pública? Sr. secretari A l’apartat segon diu que es sotmetrà, és a dir, és diu donar conformitat de la proposta i sotmetre l’expedient a la informació pública. Sra. Francesc Fosalba Sí, ha de ser el que posa l’escrit que acompanya al davant. Però, aquí en canvi no cal l’aprovació del ple per fer l’exposició pública i en canvi sí que és posteriorment, un cop ja s’ha tornat a enviar, llavors sí que hi ha l’acord del ple. És a dir, la meva pregunta és, caldrà ratificar-ho un altre vegada després? Sr. Marcel Escude Si se’m permet una intervenció, com que vaig iniciar fa quatre anys enrera les converses i recordo també haver dit que en un moment donat i estratègicament vaig retirar-me del tomàquet que es va tirar al damunt, nosaltres vam portar-li una sèrie de propostes fetes per ordinador, aprofitant una mica els suggeriments que ens van dir per telèfon. La bandera ha de contenir bàsicament elements de l’escut, una sèrie de paràmetres que nosaltres vam portar, una sèrie de propostes potser vam portar 5 o 6 que es van fer des d’aquí, a l’Ajuntament, amb l’ordinador. Aquí poso les aspes, aquí poso amb verd, allò ho poso com crec, etc.. Vam fer cinc o sis propostes i l’heràldic ens va dir que d’allò res, que allò era una cosa terrible, que allò era un logo, que allò res. És cosa de l’heràldic que, entenc, que ha de tenir la seva seriositat. Si serveix d’alguna cosa també, hi ha el catàleg, per tant si la proposta de l’Armand de Fluvià és aquesta, és que deu ser la que més s’ajusta el tema heràldic. D’altre banda, si serveix d’alguna cosa, direm que en el catàleg heràldic dels ajuntaments, editat per aquest propi servei, les banderes dels ajuntaments són totes molt diferents, per no dir molt estranyes en relació als seus escuts. És a dir, la bandera és pràcticament com un dibuix animat de l’escut, són totes amb colors molt llampants i de discutible estètica, però en tot cas les banderes estan penjades i potser no es veuen tant. Al capdavall sap greu parlar malament de la bandera que representarà a la vila. En última instància està en mans de l’Ajuntament fer-ne la difusió que s’escaigui.



��

��

Sr. batlle Li volia preguntar al secretari una pregunta que va a cavall de la que li plantejava la regidora Fosalba, és a dir si hi ha una exposició pública, a partir d’avui, però resulta que tenim uns paràmetres tant rígids, què significa aquesta exposició pública? Que pot fer el ciutadà? Sr. secretari Teòricament les propostes en la informació pública no estan previstes en el reglament per dir si t’agrada o no t’agrada, sinó per manifestar el grau d’ajust que preveu la normativa heràldica, és a dir que al marge que el dictamen sigui concret, és que en el mateix reglament ja està estipulat així estrictament els elements i les mides de la bandera, els elements que pot contenir de l’escut i els que no. En tot cas, per tant, és una informació pública però que té un contingut que s’ajusta a una normativa, diguem una mica estranya. En tot cas el que estava previst, que era la entrevista amb el redactor per veure el marge que hi ha de modificació d’aquesta proposta, que realment com es diu és molt estret. En tot cas, la única qüestió que possiblement ara, no sé si esta és la proposta, en principi quan es va suggerir el tema de la bandera parlava de tenir-la preparada en relació a l’any vinent. Sempre podríeu allargar una miqueta més al termini de la informació pública a efectes de poder establir uns contactes i parlar amb una mica més de tranquil·litat. Els terminis d’informació pública és un mínim de 30 dies però podríem obrir un període una mica llarg en la mida que pugueu fer aquestes gestions. Sr. Antoni Muñoz Jo volia exposar el cas concret d’un exemple de triar bandera. La pregunta és si aquest sistema tal com s’està explicant tant restringit sembla unívoc, com s’explica si per exemple Abrera fa deu anys per triar la seva bandera va convocar un concurs a tres dissenyadors o 3 persones que van fer la seva tria, es va exposar i d’aquestes es va tria una. Va ser un sistema com més consensuat i que va agradar a tothom. Sr. secretari En tot cas, en el reglament de símbols, possiblement jo no conec el cas d’Abrera, són tres conceptes, l’escut, la bandera i l’anagrama. L’anagrama és el que permet un element, diguéssim, de modernitat, de flexibilitat, possiblement de concurs d’idees i que és un anagrama que de totes maneres té també unes fortes limitacions en la mida que et diu que no pot, també et diu el que pot reproduir i el que no es pot, però en tot cas es susceptible d’una marca modernitzada d’Ajuntament. Suposo que el concurs es referia a això. Sr. Antoni Muñoz Estic parlant de la bandera, la bandera. Sr. Marcel Escudé No deu estar aprovada.



��

��

Sr. Lluís Moreno No deu està admesa com a símbol. Sr. secretari En tot cas és un registre públic i jo en tot cas em puc comprometre amb els regidors si ho podem mirar i preguntar si Abrera té la bandera aprovada. En definitiva també van fer la consulta perquè la bandera hagués pogut està aprovada fa 30, 50 o 200 anys, es tractava també de comprovar en el registre que no existia en el registre cap bandera aprovada, cosa que ens van confirmar. Sr. Marcel Escudé Jo recordo en tot cas que l’Armand Fluvià, precisament de la secretaria general o direcció d’Heràldica va tenir un gran contenciós que va fer retirar determinats impresos de l’Ajuntament de Gavà pel tema de la G i la tilde i a Barcelona també ha tingut uns pollastres impressionants amb la bandera de la ciutat, que allò era una qüestió més delicada, i al final Barcelona ha hagut de recular d’alguna manera en funció del servei d’Heràldica. Suposo que té la força legal que té el servei d’Heràldica també, ja que si existeix s’ha de seguir una mica per no perdre com a mínim l’Heràldica. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 8 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). S’abstenen 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). Sra. Paca Fosalba Aquí posa per majoria absoluta dels membres legals de la corporació o 2/3 parts del nombre de fet. Sr. secretari A partir de la llei 57 de modernització s’ha suprimit un dels tres quòrums que existien a la Llei de règim local i avui està reconduït a una simple majoria absoluta. Actualment en el règim local només hi ha la majoria simple i la majoria absoluta. I aquella, de la majoria absoluta que representa les 2/3 parts del nombre de fet, era un article, un quòrum que existia a la llei de bases del 85 però que amb la llei 57 del 2003 s’ha suprimit. S’ha d’entendre que el requisit de votació és estrictament majoria absoluta. Sra. Paca Fosalba Això no està bé?



��

��

Sr. secretari Això és el que deia el reglament, és el reglament de símbols dels ens locals que establia aquesta majoria, és una majoria, un tercer tipus de majoria. A veure, la llei del 85 preveia la majoria simple, la majoria absoluta que és la que coneixem , la que més s’utilitza i desprès els temes de capitalitat, bandera, uns elements d’aquests formals de segregació del municipi, etc. establia un quòrum que era diferent que era majoria absoluta i que era que representi com a mínim les 2/3 parts de fet dels regidors. Aquest tercer quòrum ha desaparegut de la llei de bases i, per tant, no és d’aplicació. Per tant, està reconduït actualment a la majoria absoluta de les normals, a la majoria absoluta. Sra. Paca Fosalba És majoria absoluta? Sr. secretari És en el procés d’aprovació i, ara, és donar conformitat per a la informació pública 16.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA RELATIVA A LA CREACIÓ DE LA BORSA D’HABITATGE Es proposa l’adopció del següent acord: Atès que, el problema de l’accés a l’habitatge és un tema d’actualitat i d’interès social que afecta tota la població i en especial els joves; i entenent que els plans d’habitatge són l’eina de treball fonamental en les polítiques d’habitatge a Catalunya i l’Estat Espanyol. Atès, que les polítiques públiques d’habitatge es divideixen en dos grans grups:

1. Les d’intervenció directa, que impliquen que l’administració destina fons públics a finançar la construcció d’habitatges protegits i de promoció pública.

2. Les de caràcter indirecte, que s’executen per la via d’aplicar exempcions fiscals.

Atès, que les mesures de caràcter indirecte tenen l’inconvenient que els ciutadans amb rendes més baixes en queden exclosos, perquè com no poden comprar un habitatge, tampoc no es poden beneficiar de cap exempció fiscal. Atès, que en els últims anys la política d’habitatge s’ha dirigit sobretot a subvencionar la compra de pisos i que ha deixat en segon terme tant la promoció d’habitatges públics com els pisos de protecció oficial. Atès, que a Catalunya, l’any 2002, els habitatges de lloguer social només representaven el 2,3% del total del parc immobiliari, mentre que a Dinamarca aquest



��

��

percentatge era del 35%, a Suècia del 22%, al Regne Unit del 21% i a França del 17%. Considerem, que la Regidoria de Joventut no ha de ser només una aposta clara pel lleure, aposta que compartim i participem, sinó que a més, caldria que dediqués una especial atenció a un dels temes de política juvenil més importants, com és l’accés a l’habitatge i la possibilitat d’emancipació dels nostres joves. El Grup Municipal Socialista al Ple de l’Ajuntament d’Esparreguera presenta per ser aprovada la següent moció: PRIMER: Crear un servei d’assessorament sobre habitatge jove i fer els tràmits necessaris per crear una borsa d’habitatge municipal o mancomunada. SEGON: Incloure aquesta actuació dins el Pla Local de Joventut 2005-2007. TERCER: Crear un reglament que especifiqui les condicions d’accés i el funcionament de la Borsa d’Habitatge. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Jaume Vergés La moció que avui presentem recull una de les inquietuds que preocupen més a la societat i ho veiem en els mitjans de comunicació a diari, com és el tema de l’habitatge. El Partit dels Socialistes de Catalunya ja ha mostrat la seva preocupació amb aquest tema des de diferents àmbits de l’Administració, des del Govern Central s’han indicat ja mesures, des del govern autonòmic s’està treballant per a la modificació de la llei d’urbanisme sobre el sòl i l’habitatge. Nosaltres, els socialistes d’Esparreguera, des del grup municipal conjuntament amb les Joventuts Socialistes i fruit d’aquest treball, expliquem l’arribada d’aquesta moció. Ells, els joves, que pateixen el problema, volen que les paraules deixin pas als fets. Aquesta moció vincula la problemàtica de l’habitatge amb un sector de la població que té serioses dificultats per fer el seu camí i s’agreuja amb la precarietat laboral en que es troba. No vol dir que no siguem sensibles cap a altres segments de la població que tenen dificultats, al contrari, però creiem que això pot ser un primer pas per a la creació de polítiques per afavorir l’accessibilitat a l’habitatge digne, ja sigui de lloguer o de compra. Ara a continuació m’agradaria llegir íntegrament la moció que presenta el grup municipal socialista a l’Ajuntament d’Esparreguera (es llegeix la moció). Agrair una vegada més la tasca dels socialistes joves d’Esparreguera. Sr. Xavier Millàn Nosaltres hem considerat que aquesta moció estava en la línia del que s’ha comentat des de la regidoria de Joventut des de bon inici, és a dir treballar per la política d’emancipació, tant la d’habitatge com la de formació també, tot com a prioritat d’aquesta legislatura. Per tant, consideraven que era interessant donar



��

��

suport a aquesta moció. Val a dir que felicitem al PSC perquè també s’incorpori a aquest treball. També, com és una continuació del que ha anat dient la regidoria des de l’inici, la planificació hauria de ser una constat a la política de joventut, per tant aquest segon punt en el qual nosaltres pensaven que era interessant que es parlés d’aquest treball de pla local 2005-2007. Convidar al treball conjunt en aquest sentit i pensar que cal treballar, certament, per la política d’habitatge amb aquesta iniciativa, analitzant la realitat d’una manera objectiva i veient quines són altres actuacions que es poden fer en aquest sentit. Sra. Concepció Pardell Jo estic d’acord en que s’ha de treballar pels joves, que és important facilitar el camí perquè puguin accedir a un habitatge, però crec que el més important és encaminar-los cap a que trobin llocs de treball. Això ho vam parlar l’altre dia amb el senyor Millan i vam comentar que era important, d’alguna manera, que els joves que es troben en una circumstància que no poden accedir a llocs de treball, per no haver acabat el col·legi, entre l’edat de 14 o 16 anys, per tant seria interessant que es pogués formar aquests joves perquè el dia de demà puguin accedir a un bon lloc de treball. A la llarga per molt que se li faciliti l’habitatge, si no tenen un bon lloc de treball no podran pagar, per molt que se li baixin els preus. Una altre qüestió que jo volia comentar és que resulta més interessant proporcionar habitatges de lloguer, com a mínim en un període de cinc a set anys, i et diré per què, perquè els joves els hi costa sortir de casa i si els lloguers estan entre 20 i 25.000 ptes., 120 �, seria interessant que ara poguessin independitzar-se i començar a caminar i viure independentment dels pares. Crec que això seria el primer camí a canalitzar-lo i això seria molt interessant perquè s’intentés fer i crear un projecte des de l’Ajuntament perquè els joves puguin accedir a vivendes de lloguer per poder-se independitzar dels pares, a posteriori ja podran accedir a una vivenda, formar una família o viure independentment. Sr. Marcel Escudé Jo voldria fer una apunt, perquè veig que tothom, evidentment, votarà a favor de la moció. En tot cas recordar a tots els regidors/res i a la gent que ens pugui estar escoltant, que en el ple del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera vam aprovar una proposta de resolució en la qual instàvem a l’Ajuntament a constituir i ampliar un patrimoni municipal de sòl i habitatge, connectar aquest assumpte a la delimitació de les àrees de tempteig i la creació de registres de solars i tot plegat i, especialment, quan penso que era la idea de tothom quan va votar a la inclusió d’aquest punt en el POUM, era que patrimoni de sòl i habitatge havia de ser, justament, per les persones que no buscaven habitatge per fer promoció de luxe, sinó que tot al contrari. No només pels joves, sinó per un problema general. Sra. Francesca Fosalba Jo voldria afegir una cosa i és que el grup municipal socialista i penso que també les Joventuts Socialistes, dons ens congratulem de què aquesta moció es voti unànimement i és una prova més de què el Partit Socialista, per contra del que es



��

��

vol fer creure des d’algun sector, està posant pals a les rodes del govern. Al contrari la nostra voluntat és la de treballar justament per fer progressar al poble, per aportar idees, per votar que sí a les coses que creiem que han de ser, per votar que no fonamentat i per aportar mocions i solucions com han sigut; com a l’últim ple de les ordenances, perquè encara que vam votar que no, vam explicar el sentit del nostre vot, però això no dificulta que portem solucions, millores, perquè en definitiva estem tots aquí per a treballar. Gràcies. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT 17.- DONAR COMPTE DE MANERA EXPRESSA DE DECRETS DEL BATLLE El Ple es dóna per assabentat. 18.- DONAR COMPTE DELS DECRETS DEL BATLLE COMPRESOS EN EL PERÍODE DE L’1 DE SETEMBRE AL 31 D’OCTUBRE DE 2004 El Ple es dóna per assabentat. 19.- DONAR COMPTE DELS ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL CORRESPONENTS A LES SESSIONS COMPRESES EN EL PERÍODE DE L’1 DE SETEMBRE AL 31 D’OCTUBRE DE 2004 El Ple es dóna per assabentat. 20.- INFORME DE REGIDORIES Sr. batlle Haig d’excusar a la regidora Núria Novell que ha de marxar. Si ha d’exposar alguna cosa d’informe, que ho faci ara i, atès que no és preceptiva la presència de ningú per votar, doncs si algú més ha d’aprofitar-ho, és el moment. Sra. Núria Novell Donar compte de què, tal com ja havíem demanat i reivindicat, l’aspecte de l’ampliació del CAP i del seu serveis, comunicar que en el pressupost de 2005 de la Generalitat s’ha concedit una partida de 500.000 � per a l’ampliació de l’actual centre d’atenció primària i que en aquestes properes setmanes tindrem una reunió amb els responsables de l’àrea i del servei per a presentar el projecte i les millores que això comportarà en l’atenció mèdica a Esparreguera. Sr. Iñaki Andrés Dues coses. Una, que a partir de diverses subvencions que ens venen de la Diputació i de la Generalitat, és possible fer una sèrie d’actuacions envers treball i educació. Hi ha una notícia molt immediata que és la posada en marxa de l’activitat



��

��

que en diem “Juguem en família”, que és una activitat dirigida a les famílies de nens i nenes menors de cinc anys, que demà es fa la presentació en aquesta mateixa sala a les 18,00 hores però que començarà properament perquè tinguin durant quatre sessions unes activitats a partir de jocs, de manualitats, de contes i de cançons, de forma que els pares i mares puguin gaudir del temps d’estada a casa amb els seus fills d’una forma més plena. Això va en la línia d’oferir serveis a la comunitat no només des del punt de vista de guardar els nens sinó també de donar recursos a les famílies, en la línia de l’”Espai Nadó” etc, perquè puguin tenir més possibilitats educatives. Dins d’aquest apartat de subvencions que ens permeten fer determinades actuacions, i que abans hem vist que generaven algunes modificacions de crèdit, doncs dir que algunes d’aquestes subvencions van a parar a activitats com ara aquesta, com ara l’”Educador en Medi Obert”, que començarà properament a Mas d’en Gall, com ara cursos de monitor d’esplai o d’atenció a la gent gran i d’altres cursos que s’estan fent o es desenvoluparan properament. Hi ha algun que no ha sortit, en concret el curs de programa de garantia social, en el qual teníem moltes esperances i que teníem aprovat pel Departament d’Educació i finalment del Departament de Treball no s’ha aconseguit la subvenció que ens havien de donar i, a falta d’una última gestió que hem de fer demà amb la Subdirecció General del Servei d’Ocupació, sembla que no serà possible de fer. En tot cas, era un curs de fusteria d’alumini i esperem que properament es pugui arreglar perquè va dirigit al sector de joves que més ho necessiten. I una bona notícia és que en els pressupostos de la Generalitat, efectivament, ja surt la consignació del nou CEIP d’Esparreguera, amb el futur nom que tingui, i també per a la remodelació del CEIP Mare de Déu de la Muntanya, que en una reunió molt recent, no fa ni una setmana, vam tenir amb el subdirector general de centres, la inspecció i amb tota la comunitat educativa de l’escola es va arribar a un consens bastant gran de com havia de ser aquesta remodelació. Per tant, crec que en els propers anys, entre dos i tres anys, tindrem pràcticament totes les escoles d’Esparreguera de primària gairebé noves de trinca. Sr. Xavier Millán Bé, jo també volia comentar l’inici d’un nou servei, en aquest cas es tracta dels punts d’informació juvenil mòbils en els centres educatius de secundària d’Esparreguera, que consisteixen en uns punts mòbils que són un espai obert, públic i gratuït, on tenir assessorament i on s’intenta també dinamitzar una mica la vida dels instituts aportant informació sobre els diferents temes que considerem importants, des de l’àmbit de lleure i de la cultura però també d’altre tipus: educatius, formatius, etc. Aquest servei es dóna al Cairat, a l’hora del pati, al Castell també i a l’Escola Cooperativa El Puig, un dilluns cada tres setmanes, al Castell els dimarts al vestíbul i els dimecres i els dijous al Cairat. Pensem que és un servei que pot generar un cert dinamisme a aquests centres i esperem que la bona acollida que ha tingut continuï endavant i això possibiliti continuar treballant en la mateixa línia. Sr. Lluís Moreno



��

��

Informar que el divendres passat, el dia 12, ens vam reunir amb el secretari general del Departament de Treball, el senyor Antoni Fernández. En aquesta reunió l’únic punt que teníem era veure com s’havia de procedir a la cessió de l’equipament de l’Ateneu. En aquest cas, dues coses, una: esvair algun dubte sobre la propietat, que havia sorgit en alguna pregunta que havia fet algun grup municipal sobre la propietat o no de l’Ateneuper part de la Generalitat. S’havia parlat fins i tot de què l’Estat havia transferit l’ús i no la propietat, i sí que és un bé propietat de la Generalitat. Això era una de les qüestions que podien preocupar sobre el futur de la propietat en el cas o en el moment que es traspassi aquesta propietat a l’Ajuntament. En segon lloc, veure com s’ha de procedir, com s’ha de fer aquesta cessió de la propietat a l’Ajuntament, com es reinicia, perquè el propi secretari general em deia que en el termini des de què es van fer les primeres reunions de l’Ajuntament amb la Generalitat per a tractar el tema de la cessió, doncs que l’anterior Govern de la Generalitat, això, no l’havia fet avançar. És a dir, estem en un punt pel que fa a la cessió en què podríem dir que s’ha de reiniciar el procés. Aquest procés lògicament és un procediment administratiu. En el cas, no per entrar en el tema de la biblioteca, de què finalment s’ubiqui la biblioteca allà, el que vam comentar amb el Departament és la possibilitat de què paral·lelament amb el procés de cessió de la propietat a l’Ajuntament, que hi hagi un acord de voluntats per part del Departament per a aquesta cessió, encara que no s’hagi acabat aquesta cessió, que no s’hagi materialitzat per part de la Generalitat a l’Ajuntament, i que per tant aquest temps, en el cas de què així ho considerin finalment, podem fer el projecte i córrer paral·lelament la cessió a la redacció d’aquest projecte. Sr. Marcel Escudé En referència a les modificacions proposades pel Grup Municipal Socialista al Ple anterior sobre impostos i taxes, informar una mica de quin és l’estat de tot plegat en referència a aquests suggeriments. En primer lloc, el Grup Socialista va demanar una bonificació en l’impost de construccions en cas de catàstrofes, inundacions, etc. Bé, segons ens informen els tècnics, aquesta bonificació no és possible perquè la Llei no la contempla. De totes maneres informo que sempre que hem tingut un problema d’aquests en principi l’import de la llicència s’ha subvencionat, és impossible per altra banda que una persona deixi de pagar aquest impost però, en tot cas, el que es fa és subvencionar-la. Per tant, l’import de la llicència en cas d’obra queda cost zero. A banda, en l’Ajuntament hi ha subvencions sempre que hi ha una cosa d’aquestes, d’alguna manera a fons perdut, de la quantitat que s’ha pogut i, a més a més, ens ocupem de tota la tramitació de les subvencions de l’Estat. Les tramitacions de les subvencions de l’Estat, i ho tenim bastant recent, des dels aiguats del 2000, són realment molt restrictives però en tot cas des de l’Ajuntament es fa tot el possible perquè aquestes subvencions es puguin cobrar, des de certificats, tota la negociació amb els diferents òrgans. Però en tot cas, no es pot incloure perquè la Llei no contempla aquesta bonificació d’aquest impost. Repeteixo que sempre que ha passat alguna cosa així i s’han hagut de fer obres de millora o de reforma per causa d’una catàstrofe el que ha fet l’Ajuntament, en cas de necessitat òbviament del particular, ha estat subvencionar la part de l’impost que li toca.



��

��

Sr. Antoni Muñoz No és bonificació, sinó exempció de pagament. Sr. Marcel Escudé Sí però és que l’exempció de pagament només es pot fer per subvenció. Sr. Antoni Muñoz En tot cas, podem aportar exemples de municipis que ho estan aplicant. Sr. Marcel Escudé Però, a veure, que em corregeixi l’interventor, però l’exempció de pagament no és legal. Sr. Antoni Muñoz En aquests casos? Sr. interventor No, la Llei General Tributària diu que no es podem establir bonificacions ni exempcions que no estiguin prescrites per la Llei. Sr. Antoni Muñoz És possible que altres municipis ho apliquin? Sr. interventor Home, a veure, la única que contempla la Llei està posada a l’article d’exempcions obligatòries. No és legal. Sr. secretari És possible que en altres ajuntaments ho aprovin perquè les ordenances en tot cas es mantenen desprès en funció de què s’impugnin o no. És a dir, és possible que algun Ajuntament hagués aprovat alguna exempció que no està prevista a la Llei, podria ser. Sr. Marcel Escudé És que per a nosaltres la sortida sempre ha estat la mateixa, és a dir l’impost es tramita però l’Ajuntament se l’abona a sí mateix, per la qual cosa el particular queda exempt. Sr. Antoni Muñoz En tot cas, si us sembla bé, us podem fer arribar el cas concret i es pot analitzar, a veure realment si és possible.



��

��

Sr. Marcel Escudé Quin és el sistema que utilitzen? Mentre sigui legal no hi haurà problema, però l’únic sistema legal que hi ha ara mateix és aquest, que l’Ajuntament s’autoaboni, per entendre’ns, en mode de subvenció, l’import, que al final és el mateix, no? Deixar-ho a zero. En el tema d’energies renovables no hi ha cap mena de problema en posar l’aclariment que suggeria el Grup Socialista entre altres coses perquè és veritat que deixava molt clar que aquesta bonificació era exactament i només per a la instal·lació i no pas per a l’obra general. En el tema de la tala d’arbres el que hem estat veient, el que sabem ara mateix, és que en l’article 25 del POUM ja és preceptiva la llicència per la tala d’arbres. El que parlàvem avui mateix amb el secretari de la corporació era de mirar d’aclarir, en tot cas, si era per la tala d’un arbre. En el POUM parla de masses arbòries, bé podem considerar que una massa arbòria és un bosc o són dos arbres, o si calgués incloure en el text refós del POUM d’alguna mena d’aclariment. Sr. Antoni Muñoz Potser un arbre amb antiguitat, només un arbre ja és suficient? Sr. Marcel Escudé Això ja hi és. L’únic que no queda clar és si jo, a casa meva, puc tallar un arbre o no. Per tant ja queda clar. En el tema de les plusvalues es demanava una bonificació en casos de transmissió per herència. L’interventor està quantificant quin gruix de l’ingrés de plusvalues és per aquest concepte i no per altres, per concepte de compraventa, etc. Un cop tinguem aquest gruix també quantificarem quin és l’impacte econòmic, en funció de l’impacte us informarem i us direm sí o no, o en lloc d’arribar aquesta bonificació, arribar a un altra més petita, en funció de les peles. En el tema de les barreres arquitectòniques que es plantejava un 90% de bonificació alhora de fer obres d’adequació per barreres arquitectòniques, podríem estar d’acord, el que passa és que, tal i com contempla la llei, s’ha de desenvolupar amb un reglament, perquè considerar adequació barreres arquitectòniques hauríem de tipificar els conceptes. Primer, atenent que en obra nova això no existeix i per tant aquestes reformes hauríem de mirar dins a quin punt són bonificables, o no en concepte de si són realment reforma. Així doncs fer una mica de reglament de quin són els conceptes bonificables i tancar, com faríem amb les energies renovables que es bonificaria en funció del cost d’aquella adequació, no de l’obra sencera. Per tant, desenvoluparem aquest punt de manera que quedin més clars els conceptes, per exemple ascensors, aquestes coses que quedin clares. Hauríem de discutir, en tot cas, si treure una banyera i posar un plat de dutxa és treure barreres arquitectòniques i en funció de què, això és una cosa que haurem de vigilar. Quedava el tema de la deixalleria, que estem parlant amb l’empresa pel tema de la casuística per com ho podem fer. De totes maneres, el tema de portar 3 o 4 piles amb tres viatges diferents i beneficiar-se d’una bonificació, si la bonificació són 2 o 3.000 ptes. Per portar cinc piles, jo crec que l’esforç d’anar fins a la deixalleria a deixar 5 piles en comptes de llençar-les a la paperera potser ja valgui 2.000 peles, hem de confiar una mica més amb els ciutadans i pensar que no ens intentaran



��

��

enganyar. El que passa és que sí que és veritat que la mateixa proposta també la podem desenvolupar en altres àmbits, per exemple en els relació a la poda, que aquí sí que podríem aplicar una bonificació tant o més important en funció als quilos de poda que ens portessin els particulars. Aquells punts més calents, diguem, que tenim en el servei de recollida de residus, doncs poder promocionar que d’alguna manera el particular ho pugui portar i tregui un benefici. Per tant, parlarem amb els gestors de la deixalleria per saber quins són els casos més habituals, com podria ser el dels aparells electrònics. Aquest és l’estat ara mateix de tot plegat. El tema d’energia renovables, que és el que està més clar, es modificaria en propers plens. Sr. batlle Només informar que ahir es va reunir la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, a la qual vam assistir els representants de l’Ajuntament amb l’equip redactor de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que inicialment tenia algun petit problema degut a una tramitació d’un informe que era negatiu, però que ja es va descobrir que era un informe que es basava en l’aprovació inicial i que, per tant, no havia conegut l’aprovació provisional i s’havien tret una sèrie d’elements que modificaven la tramitació del POUM i que, finalment, després d’aquesta exposició i l’aclariment d’aquesta sèrie de dubtes, la Comissió d’Urbanisme va fer l’aprovació definitiva del POUM, amb prescripcions com és natural, que els propers dies ens arribaran aquestes prescripcions, que han estat convenientment acordades i consensuades i i que un cop tinguem aquestes prescripcions per escrit haurem de fer un text refós, en el que ja estem treballant, i que portarem a aprovació definitiva. 21.- CONTROL, PRECS I PREGUNTES Sra. Concepció Pardell La primera pregunta que volia fer és referent al que ha dit l’Iñaki, que d’aquí a tres anys tindrem escoles noves. Jo li volia preguntar si s’ha fet una valoració d’aquí a tres anys sobre quantes escoles es necessitaran, si tindrem prou classes o, d’alguna manera, tindrem una altre vegada mancances de places de llocs d’escola. T’ho dic, perdona, et faig la pregunta seguida perquè em puguis respondre a les dues, t’ho dic perquè m’agradaria saber a nivell d’institut, com és sobre l’IES El Cairat i aquest del Castell, com està el tema, si realment hi ha carència o no tenim carència d’institut o com està, si ja cobrim suficient amb els instituts que tenim o és necessari fer-ne un d’urgent. Sr. Iñaki Andrés Bé, pel que fa a la primera qüestió, l’escola que es farà és de doble línia, del CEIP d’Esparreguera, per tant, i ara és una escola que està a mitges està a mig rendiment, fins i tot diríem per sota de la meitat, la capacitat que tindrà creiem que cobreix la demanda actual dels nens i nenes d’Esparreguera, la demanda actual i futura en els propers anys. A mig termini és molt difícil preveure com evolucionaran, hem viscut uns anys en que ens creiem que creixíem 1.000 habitants per any. Per tant, jo diria que actualment, pel que fa a primària pels propers anys sí que queden



��

��

coberts, tenint en compte l’oferta tant de la pública com de la concertada. Pel que fa a secundària, actualment hi ha un problema que jo considero molt greu, que és un atapeïment molt gran de les instal·lacions. Hi ha unes classes que no es desdoblen i estan fent classes amb 32, 33 alumnes, amb la qual cosa per molt legal que sigui està per damunt de les possibilitats i després amb una sèrie d’espais que manquen. Que passa aquí? Necessitem un altre institut? Això s’ha plantejat moltes vegades, però no s’acaba de veure clar si és un altre institut o l’ampliació dels mateixos actuals. El que passa també és que hi ha una circumstància que ens ve a canviar el panorama i és la construcció d’un nou institut a Collbató. A Collbató hi haurà properament un nou institut que aplegarà als alumnes de Collbató i El Bruc, per la qual cosa tota la gent que ve d’allà deixarà de venir i deixarà places vacants. Recentment hem tingut una reunió amb els directors del centres de secundària, justament per plantejar unes altres qüestions que properament us informarem sobre temes de formació professional, etc. i en aquesta reunió sortia aquest tema i ningú va dir que ara necessitem un altre institut, és a dir que sembla ser que amb la perspectiva d’un any o dos anys estarem més esponjats. Aquesta és la resposta que se m’acut, no puc dir gaire més. Sra. Concepció Pardell Se sap el número d’alumnes que venen de Collbató i El Bruc? Sr. Iñaki Andres Se sap. Inclòs el Jaume ho pot dir més fidedignament. Sr,Jaume Verges Són entre 3 i 4 grups. Sra. Concepció Pardell Una altra pregunta a fer. No sé si has investigat alguna cosa, al Xavi Millán, el tema del centre Laia per si has investigat alguna cosa sobre el tema, o si l’Iñaki ho sap, o algú que em pugui contestar. El tema del centre Laia que és un centre que està en Mas d’en Gall i que d’alguna manera està vinculat amb l’església perquè hi ha uns problemes de propietat. Jo el que vull demanar i que ho he fet moltes vegades però potser que no ho he dit suficientment bé, és la possibilitat que s’arribés a un acord de cessió, la possibilitat de què es pogués arribar a un conveni que pogués l’Ajuntament obtenir aquest espai i així l’Ajuntament podria fer una inversió per crear un centre que fa falta en aquella zona per fer cursets de formació i que en ocasions havíem parlat amb l’Iñaki, d’integració a nivell laboral. M’agradaria que si no s’ha fet cap cosa que s’intentés d’alguna manera d’arribar amb un conveni o una cessió per part de l’església. Sr. batlle Estem en converses amb aquest tema, que la nostra idea d’utilització d’aquest espai seria sobretot per a ser escola bressol amb altra funcionalitat possible perquè de locals municipals n’hi ha, n’hi ha dos, un de molt gran que la feina és fer-ho servir



��

��

però en aquests moments no podem definir aquesta qüestió fins que tinguem l’informe tècnic que hem demanat al departament d’Educació de la Diputació de Barcelona, que ja s’han compromès a fer-ho, que ens faran un peritatge tècnic sobre la possibilitat amb l’espai que ja està mig construït, si és possible o no és possible fer l’escola bressol i aquesta és la nostra primera prioritat, els altres temes els hauríem de parlar. Sra. Concepció Pardell Però és que allò altra és molt important. Ja portem 5 anys intentant que es pugui utilitzar en aquest sentit perquè, a més a més, si mal no recordo que ja es porta al menys 10 anys en l’inici de la seva construcció aproximadament, però la línia que s’intentava facilitar una mica, un entorn en condicions perquè els joves aquests entre 13- 14 o 15 anys o 16 que no van a l’escola que poguéssim tenir uns cursos de formació a nivell d’ integració laboral, que seria interessant. Sr. batlle Insisteixo: hi ha un local municipal que està molt bé per aquestes coses, obrir un altre local per obrir, significa més despesa de tot, de manteniment, de personal, etc. etc. Per tant, ho hem de ponderar molt bé i per això la nostra aposta de moment és fer un màxim ús d’aquell espai totes les hores del dia i a ser possible des del matí. Sra. Concepció Pardell Ha sortit una altra vegada a la llum que n’hi ha moltes persones, dones maltractades, jo vull preguntar a la Carme si s’ha investigat sobre el tema, si se sap alguna cosa. Això és un tema molt seriós i no tothom pot portar aquests temes, està direccionat cap a persones especialistes, seria interessant que s’analitzés i es controlés aquest tema, perquè no sé si heu llegit en una revista que n’hi ha hagut 23 casos de dones maltractades. Sr. batlle Si em disculpa, és un “remake” d’una informació que ja va sortir fa un any, és una opinió d’una persona que és la presidenta de l’associació de la dóna que vostè coneix perfectament, activa, que ja va dir això fa un any, i es va demostrar que no era així, i avui repeteix amb la mateixa opinió. No tenim aquestes dades nosaltres. Sra. Concepció Pardell Jo demanaria a la regidora que s’intenti investigar el tema d’alguna manera i si realment a Esparreguera n’hi ha maltractaments s’intenti posar la plataforma perquè les persones que es trobin en aquestes circumstàncies puguin accedir a aquesta regidoria i es pugui donar els canals adequats perquè puguin accedir a persones especialitzades i les puguin direccionar en condicions. Sra. Carme Vallverdú De fet, hi ha un circuit de l’atenció de persones maltractades, que ja funciona, després també hi ha serveis socials, etc., també hi ha un servei d’assessoria jurídica.



��

��

Estem al cas però, bé, de totes maneres, si hem de fer més investigacions o més, s’estudiarà. Sra. Concepció Pardell Més publicitat, o una línia telefònica perquè pugui tenir la gent més facilitats a totes aquestes orientacions i informacions legals. Desprès volia comentar un tema, millor fer un prec. Volia demanar la possibilitat del tema de la biblioteca, si mal no recordeu, que hi ha una problemàtica que si l’Ateneu sí, Ateneu no. Hi ha un grup de persones que volem que l’Ateneu es recuperi, costi el que costi, en la seva línia d’inici perquè ja sabem tots que si s’ha de recuperar són 600.000 milions de pessetes per a l’ús que se li vulgui donar. Jo el que sí que demanaria i prego, és un prec el que faig, que s’intenti portar a la Diputació la possibilitat perquè, a més a més, i demanar la informació sobre els metres que necessita el projecte de la biblioteca i seria interessant que en aquest espai verd que n’hi ha entre Tomás Cabeza i Mil·lenari que actualment és un abocador perquè està ple de porqueria per dins. Pràcticament no se li fa un ús habitual, sinó que se li fa un ús esporàdic i la possibilitat de què aquí es fes una biblioteca que, a més a més, està al costat, està vinculant al que és l’escorxador i vinculat al que és el Patronat i l’antiga biblioteca. Queda en una zona bastant cèntrica i accessible i, a més a més, donaria la possibilitat de crear molts llocs d’aparcament. Prego que s’intenti al menys canalitzar o buscar l’opinió de la Diputació si realment es pot fer i ubicar en aquesta zona, perquè no ho dic per mi mateixa sinó que hi ha molta gent que opina que és un lloc molt adient per fer una biblioteca. Després hi ha un altre prec que vull fer que és el que he iniciat abans sobre el tema de reduir o allargar l’espai perquè les persones puguin tenir en les zones blaves de no pagar, les persones que porten el nens a l’escola tant a les 9 del de matí com a les 5 de la tarda, que s’intenti aquesta franja que no comenci l’inici de la zona blava fins a dos quart de 10 al matí i fins dos quarts de sis a la tarda. M’agradaria que es tingués en compte i que es fes un estudi per evitar la circulació perquè al matí és impossible circular per Francesc Macià i Francesc Marimon. Sr. batlle Aquest tema es resoldrà definitivament quan entre tots plantegem la solució a l’illa de vianants que, òbviament, desprès de l’experiència de la setmana de la mobilitat concretament el dia del vianant, va estar tancada i va quedar molt clar que hi ha una opinió majoritàriament de què la illa de vianants ha d’estar tancada a determinades hores, etc. És una cosa que haurem de negociar i haurem d’arribar a un acord definitiu tots plegats però també recordar-li com li deia abans, sobre tot amb les mares del col·legi Estel, que ja vam arribar a establir-ho, la zona blava fins un quart de deu no es començarà a haver-hi moviment de vigilància perquè es pugui precisament fer aquesta feina. Per altra banda, a la tarda li recordo que surten a dos quarts de cinc i per tant la zona blava comença a les 5, queda en vigor el mateix un quart de sis. Sra. Concepció Pardell



��

��

Referent al que acabes de dir, que l’opinió és que el dia que es va fer l’illa tancada no tothom està d’acord i menys els botiguers. Els botiguers no estan d’acord perquè van notar que hi havia una disminució del personal que anava a comprar. Sr. Marcel Escudé Però els vianants, el que hi ha darrera l’illa, són vianants . Sra. Concepció Pardell Sí, però els vianants han de comprar però si no compren no treballen. I si no treballen no ingressen cales. Sr. Marcel Escudé Vam fer un exercici d’investigació de copsar com estava el pati per entendre’ns. Hi havia molta gent que estava molt tranquil·la, especialment en determinades hores. Jo també puc entendre que en determinades hores el més prioritari sigui el repartiment, sigui l’abastament de les botigues, el que no pots fer és anar a comprar amb el cotxe anant al carrer Gran. Sra. Concepció Pardell Jo sobre això volia fer un punt de referència i prou. Només volia dir-te que la gent no està tant tranquil·la perquè les bicicletes agafen una certa velocitat, que tant et venen per un canto com per un altre i espanten una mica i fan por. Per tant, penso que això també dóna una mica d’intranquil·litat alhora de caminar. Després volia fer un altre plec referent al tema de la Residència Assistida. Jo sempre vinc insistint sobre el mateix, però en principi m’agradaria saber com estan els comptes, si ja s’han fet els comptes i quan podrem gaudir de la residència assistida. Sr. Marcel Escudé Els comptes s’estan iniciant, perquè fins que no acabem tampoc les farem del tot, però s’està recomptant, el departament d’intervenció ha començat a fer la relació del que hi ha des de l’adjudicació del projecte fins a dia d’avui, això per una banda. Quan hi siguin, reitero la meva voluntat i jo crec que la voluntat de tots plegats a fer una memòria de gestió de com ha anat, perquè es pugui fer una valoració global de tot, des de el principi fins al final. En segon lloc, l’estat de les obres i així contesto una pregunta que he vist que havia presentat el grup socialista és el següent: la companyia de gas que ens havia de fer la connexió, bé per problemes administratius seus de gran alçada com per exemple que havien perdut el projecte, que li hem tornat a enviar i ens diuen que a principis de desembre connectaran. Això vol dir que quan tinguem el gas connectat podrem fer la posta en marxa de les instal·lacións, tenim l’empresa de les instal·lacions que està preparada i disposada ja per començar a posar en marxa la calefacció, etc. Un cop estigui això, tenim el compromís ferm de l’equip redactor del projecte i de la direcció d’obra d’abans del 15 de desembre tenir la certificació final d’obra i projecte definitiu, que és el que ens permetrà tenir totes les llicències corresponents. Repeteixo que és un problema estrictament de la companyia de gas. Amb referència a la Residència Assistida sapigueu que avui hem



��

��

aprovat, a la Comissió de Govern, el plec de clàusules per l’adjudicació del projecte de connexió entre les dues residències. Sr. batlle Alguna cosa més regidora? Sra. Concepció Pardell Una altre cosa, és sobre el tema econòmic, és que m’ho facis arribar encara que sigui a capítols per poder anar mirant, perquè si és tant llarg no em donarà temps. Sr. Marcel Escudé No, no, la memòria s’enviarà a tothom per igual. Crec que ha de ser una cosa conjunta, de dir aquí teniu la memòria i ja farem un ple monogràfic si voleu, cap problema. Sra. Concepció Pardell Una altra cosa volia preguntar, si em podeu fer una mica d’orientació. Sobre el tema de la carretera he preguntat moltes vegades quin era el projecte i per què és va decidir fer aquesta actuació a les voreres, les zones enjardinades i verdes, que es va començar a tapar. Resulta que unes sí i unes altres no,. Jo no acabo d’entendre quin ha sigut el projecte que s’ha definit per fer aquella zona, que encara està pitjor del que estava. Després, no sé si us heu donat compte, però al tapar aquelles zones verdes s’ha incrementat el cabal d’aigua que va per les voreres, és a dir jo penso que si s’havia de fer aquesta actuació, s’havia d’haver pensat en la canalització de recollida d’aigües. Després volia dir també, vinculat al tema aquest, que a l’alçada de carrer Sant Joan hi ha un pas peatonal allà, que va a parar directament a una zona enjardinada que està oberta i la gent cau allà, jo no sé si no us heu adonat compte o què, perquè posar un pas peatonal davant d’una zona d’aquestes i al costat uns contenidor d’escombraries, doncs provoca caigudes de la gent. Sr. batlle Simplement, jo voldria matisar que més que zona enjardinada, diria que era una zona de pedres i llaunes i cagarades de gossos, habitualment, després d’estar molts anys així. Sra. Concepció Pardell És igual, ara estan a la vorera de davant. Sr. batlle Quina política s’ha seguit? La d’anar-ho omplint, anar-ho fent. Actualment s’està treballant la part capdavall de la vila, s’ha fet tota la part de la Passió, costat de la Passió, tot això està acabat. S’està fent el carrer de Tijola i aquest equip segueix pujant a acabar la part de davant de la zona del carrer Sant Joan i finalment acabar la part de capdamunt de la vila, la part de Francesc Macià que queda per fer. En aquest cas hi ha un element que és davant de la Caixa de Sabadell, al qual hi ha



��

��

vianants, que va a parar a un parterre i això dins d’aquesta intervenció que s’està fent que està pujant amunt. Això està previst de fer, un cop davant del Parera, faran això. Sra. Concepció Pardell I per què no s’ha tingut en compte l’increment del cabal d’aigua de la vorera? Sr. batlle Sobre aquest tema, nosaltres aquí hem detectat un punt crític, ens ho va permetre veure-ho molt clarament l’aiguat del dia 4 d’agost i hem detectat uns punts on aquesta aigua entrava a les cases i, en aquest moment, s’està acabant la reixa interceptora a Francesc Macià entre el carrer Taquígraf Garriga i davant de la Telefónica, per entendre’ns, s’han fet quatre que han de garantir que l’aigua marxi. Sra. Concepció Pardell És suficient? Sr. batlle S’ha fet tan gros com s’ha cregut que era possible per empassar l’aigua. De fet l’aigua com passa de tant en tant, no pots esperar que entri tota, també s’ha fet pel volum de clavegueram, d’acord amb que han decidit els tècnics. Sra. Concepció Pardell Després volia fer una pregunta sobre el tema de la piscina d’estiu. El servei aquest que es feia del bar, volia saber si no es tenia en compte en l’ordenança que existia un espai com a zona de picnic. No sé si això ho heu modificat, perquè crec que han hagut una sèrie de problemes amb respecte al servei del bar amb l’ús de la piscina. Per tant, jo voldria saber si realment existeix una zona de picnic on la gent podia anar a menjar, tant coses del bar com coses de fora. Crec que amb aquesta idea es va crear aquesta zona fa temps en un ple, no? Si em pots dir alguna cosa si us plau. Sr. Marcel Escudé Si, en aquell ple el que vam acordar eren les reformes pel manteniment de la zona de picnic que estava abandonada. Les dues zones de picnic existeixen gairebé des d’orígen de la piscina i s’han anant fent millores en funció de les necessitats. El problema fonamental d’entrar menjar a la piscina d’estiu és que la normativa ho prohibeix total i rigorosament, màxim quan aquesta normativa ja no complíem quan inspeccionava la Generalitat, ho hem de dir així de clar perquè és veritat que érem relativament laxes en el compliment, ara mateix, l’hem de fer complir nosaltres. De tota manera el que sí que hem estat fent és limitar el consum de menjar, no a la zona de bany sinó en aquestes zones de picnic per entendre’s, on hi havia dues taules, dos espais de picnic, amb taules i cadires, en els quals la gent anava a dinar o berenar o el que fos i l’únic que es perseguia i es perseguirà, en tot cas, era el consum de gelats, de bosses de patates, de pipes en aquestes zones perquè això evidentment va directament a l’aigua i la normativa sanitària és molt estricta en



��

��

aquestes qüestions, això per una banda. En segon lloc i per evitar problemes és veritat que aquest estiu la persona que gestiona el bar doncs ha tingut la percepció que el Patronat d’Esports expulsava la gent que portava la gent de bar i deixava entrar la gent que ho portava de fora. Com que és evident que no és l’ànim del Patronat d’Esports expulsar ningú sinó que només demanem hi expulsem aquests que en mengem però no els hi preguntem a on ho han comprat, aquesta és una qüestió que no val la pena discutir, però per evitar tot això i per facilitar també l’excés a la zona de picnic, i a quedar-se a la piscina. En la subhasta darrera, del Fòrum de les Cultures, com sabeu aquestes subhastes tan polèmiques, el Patronat d’Esports a la recerca d’ofertes vam trobar unes taules de picnic magnífiques a un preu espectacularment barat amb la qual cosa ampliarem la zona de picnic però això sí, la traurem fora de la zona de bany. Ja farem quan sigui el moment, ja direm a on i com ho fem, però sempre fora de la zona de bany i en tot cas, és un problema de complir normativa, el dinar vingui d’on vingui es podia fer, o el berenar es podia fer en aquestes taules, però el problema repeteixo eren els gelats i els bocates que portaven a les bosses la gent i que acabàven dins de l’aigua, per tant aquí hem de ser molt estrictes. Jo també entenc que la piscina d’estiu és una mica la platja d’estiu d’Esparreguera i com la gent fa a la platja l’embruten, aquesta és la qüestió. Sra. Concepció Pardell És un reglament o ordenança intern. Sr. Marcel Escudé No, no. Hi ha un decret del 1995-2000 que és claríssim. El decret del 2000 és claríssim en aquest sentit, i estem obligats a complir-ho però, a més a més, l’ordenança municipal de les instal·lacions esportives també deixa ben clar que una sèrie de preceptes especialment en zones de bany que també és exactament el mateix, no es podrà menjar, embrutar, no es podrà portar consumibles a dins de la zona de bany. Això és reflex directament del decret. O sigui que en principi el que fem és complir estrictament la normativa, no més. Sra. Concepció Pardell Ara et volia fer una altra pregunta. La persona que tenia el bar cedit va fer una inversió sobre una sèrie d’elements que estan allà dins del bar i aleshores ella s’ha vist forçada a presentar la renúncia. Ella tenia contracte, el qual no ha acabat, per la qual cosa se li podria penalitzar i llavors jo em pregunto si heu pres alguna decisió, si s’ha mirat alguna cosa i aquesta senyora si pot recuperar al menys tota la inversió que ha fet. Sr. Marcel Escudé No és un tema que porto directament perquè entenc que és un tema absolutament legal i per tant s’ha de portar des de secretaria de l’Ajuntament però aquí hi ha una qüestió: hi ha una renúncia per escrit que entenc que ningú ha forçat perquè no es costum del Patronat d’Esports.



��

��

Sra. Concepció Pardell En la renúncia posava: forçosa. Sr. Marcel Escudé Sí, clar, sí posava forçosa, escolti’m. Jo no crec que ningú t’obligui a deixar un servei malgrat tu puguis tenir determinats conflictes, però en tot cas ningú ha forçat a ningú. La renúncia sigui forçosa o no, és una percepció de la persona que renúncia i és veritat també que en el contracte d’adjudicació que, a més a més, és un contracte llarguíssim, francament temerari fins i tot per a la llargada, tractant-se d’un servei municipal n’hi ha unes clàusules que són les que s’han de complir. Una d’elles en tot cas és que si hi ha algú, la part que té la concessió que vol deixar la concessió abans, té una sanció. A partir d’aquí el que sí que hem arribat en principi al menys amb els representants legals d’aquesta persona, és bé ni tu ni jo. Tu no em reclames, jo no et sanciono. Sra. Cocepció Pardell I la inversió que té que puja més de 3 milions de pessetes. Sr. Marcel Escudé La reclamació no incorpora aquesta inversió. Si aquesta persona creu que la ha de recuperar doncs que faci el requeriment que toqui i nosaltres li contestarem el que convingui. Sra. Concepció Pardell És a dir, no s’ha intentat parlar i arribar amb un acord. Sr. Marcel Escudé No, no és que tampoc s’ha posat sobre la taula. S’ha demanat una indemnització perquè la persona que ens ha demanat aquesta indemnització que té aquesta concessió ens ha demanat una indemnització perquè té la percepció que l’hem forçat a abandonar aquest servei i ens demana una indemnització en global. Nosaltres diem com que nosaltres no hem forçat a ningú a abandonar el servei i això és rigorosament cert i, a més a més, impensable que nosaltres forcem algú i en tot cas li demanaríem que marxés però no el forçaríem mai, en tot cas el que fem nosaltres és dir, bé, si vostè deixa la concessió nosaltres executarem aquesta clàusula de contracte que ens permet sancionar-la justament perquè vostè deixar el servei i ens deixa sense servei. Per tant, nosaltres sancionem. Vist això els representants legals de l’Ajuntament, el secretari en aquest cas i l’advocat de la persona en qüestió es posen d’acord i diuen molt bé, tu no em reclames i jo no reclamo. Jo crec que és una bona solució tampoc hi ha ànim per part del Patronat de reclamar i d’anar perseguint a ningú com no hi era abans, no hi serà ara. I en tot cas, si es vol reclamar per les inversions és un altre procediment, una altra reclamació i es contestarà en el seu moment. Però en aquest cas no s’ha fet aquesta reclamació i per tant no hi ha cap reclamació sobre la taula que posi en qüestió les inversions.



��

��

Sra. Concepció Pardell Jo demano que es facin les gestions necessàries per arribar a un bon acord. Sr. Marcel Escudé No, nosaltres no farem cap gestió. Nosaltres no reclamem, nosaltres l’acord ja l’hem pres, és a dir, vostè no em reclama i jo no la sanciono. A partir d’aquí i algú més té una reclamació si l’ex concessionari en aquest cas té una reclamació doncs que la faci. Nosaltres ja la contestarem i farem el que convingui. No perseguirem a ningú i evidentment ens defensarem, lògicament. Per ara no hi ha, repeteixo, cap reclamació d’inversions a sobre la taula, no se’ns s’ha fet mai en cap moment. Se’ns ha demanat una indemnització perquè se suposa que hem violentat de manera que hem forçat una marxa, cosa que és rigorosament falsa. Sra. Concepció Pardell És lògic que si hi ha una inversió, que aquesta inversió es recuperi. Sr. secretari Aquest tema no ha estat plantejat en directe. De totes maneres sempre n’hi hauria una diferència entre el que seria una inversió en l’immoble que queda incorporat al que és propietat municipal i en principi seria possible que tingui una inversió en forma de mobiliari propi del bar que això en principi es pot retirar o bé es pot posar d’acord amb la persona que sigui guanyadora d’una futura licitació. Jo suposo que no s’ha plantejat mai o no se m’ha plantejat directament però segur que n’hi ha aquests dos tipus d’inversions i serien de tractament diferent. Sr. batlle Grup Socialista, si us plau. Sr. Antoni Muñoz El primer tema no per ordre, dos dies abans del Ple del 7 d’octubre el nostre grup va fer tres preguntes dirigides al secretari en referència a la resposta del servei jurídic i tècnic amb el tema urbanístic de La Granja i en aquest Ple reclamem resposta a les qüestions que plantejàvem. Serà possible tenir una resposta a les preguntes en qüestió. Sr. secretari En tot cas, eren preguntes en relació al tema del conveni que van motivar una primera resposta. Sr. Antoni Muñoz La resposta a la nostra primera al·legació. Ens agradaria que no quedés en silenci administratiu.



��

��

Sr. secretari En principi el posicionament ja el vam fer, vam lliurar un informe jurídic i tècnic al respecte. En tot cas el regidor va fer unes segones observacions. En tot cas, si l’alcalde vol, fem una contesta específica. Nosaltres sempre havíem entès que a la vegada la posició dels serveis tècnics i jurídics quedaven d’una manera expressa, també s’havien manifestat en els documents que estaven incorporats a l’aprovació definitiva precisament a aquest conveni de La Granja. Es feia esment. De totes maneres no hi ha cap inconvenient si així se’ns diu de tornar a fer el posicionament sobre el segon escrit. No hi ha cap problema. Sr. Antoni Muñoz També en el Ple del 16 de setembre vam demanar al Sr. batlle que si ens podia oferir ofertes comparatives de les obres d’execució de les plataformes de les illes de vianants de l’avinguda de Francesc Macià. No sé si existeixen i si se’ns pot donar-les. Sr. batlle Sí. Jo vaig dir que ho prepararia però la veritat és que no m’he recordat , però si tinc una resposta a la seva intervenció d’aquest mateix dia a la que vostè va fer una afirmació i una pregunta. Va dir que les feines que ens fan les empreses de fora són més cares que no pas si les fessin la brigada. En concret va dir que es podrien fer per la meitat del que s’està pagant. Aquesta informació sí que la tinc, el que costa la brigada i el que costa l’empresa. Bé, el que costaria la brigada amb l’experiència d’altres. I en realitat la brigada sortiria per 900 � menys. Unes 150.000 pessetes menys, més barat que no que ho faci una empresa. La diferència està en el temps d’execució però en realitat aquí el que dispara el preu, quan ho fa una empresa privada, i per això que vostè afirmava aquesta qüestió és que la empresa privada paga un 16% d’IVA i 19% de benefici industrial i aquí és a on hi ha la diferència real de pràcticament un 30% del preu del que costaria fer-lo per la brigada i el que costa fer-lo per una empresa. Sr. Antoni Muñoz En tot cas, les plataformes que s’han executat en base a un projecte fet pels serveis tècnics. És així? Sr. batlle Sí. Sr. Antoni Muñoz També posats a demanar, ens agradaria veure-les perquè per exemple tenim el pressupost d’una de les plataformes i em sorprèn que d’11 partides que composen el pressupost, 6 són partides alçades. Què vol dir? Són partides que no hi ha un amidament específic globalment. Vull dir amb això que l’import d’algunes d’elles sigui desmesurat? No vull dir-ho. Poden tenir el seu sentit però em sembla, no entenem molt bé en base a què s’ha valorat.



��

��

Sr. batlle Per què no fa, també els coneix vostè directament, una pregunta directa per e-mail o per telèfon o personalment a l’aparellador o a l’arquitecte i ell li explicarà molt gustosament tot això que jo soc incapaç. Francament. Sr. Antoni Muñoz També esmentar un petit detall, una partida que és la més important que és la pavimentació amb la peça de formigó de 10X20X8 que aquí està la unitat i la unitat és metre lineal, aquí en el pressupost quan suposo que és un error i és metre quadrat. Són coses que donen a entendre.... Sr. batlle No li puc contestar. Sr. Antoni Muñoz A la revisió veig que no hi ha massa cura en segons quines coses. Sr. batlle Jo posaria les mans al foc per les persones que ho fan. Una altra cosa és que pugui haver-hi algun error, però crec que són serioses i responsables i ho demostren habitualment, i ho demostra també aquesta dada que li donava. Vull dir allà on vostè, amb una opinió molt respectable, creia que costaven el doble, d’una manera diguem-ne perquè sí, doncs en tot cas tenim una explicació, costen un 30% més les obres fetes a fora perquè hi ha aquesta quantitat d’increment d’impostos. Sr. Antoni Muñoz També volíem saber sobre la nostra Moció, aprovada unànimanent per aquest Ple, de retirada de la fusta tractada amb creosota, realment què s’ha fet perquè en som desconeixedors. Sr. batlle Tenim detectats dos punts, bàsicament la piscina d’estiu i el parc de la vila. A la piscina d’estiu és una operació que està prevista de canvi per a l’any que ve, és a dir quan es facin les obres de remodelació de la piscina. Ara, de moment, està tot parat en allà. I el parc de la vila tenim, ja li hem demanat a l’empresa que porta el manteniment del parc, que faci un estudi de com canviar unes travesses d’aquestes que fan un camí que puja cap a dalt, a un carrer que dóna a la part del Castell. Sr. Antoni Muñoz En tot cas hi havia un altre punt que nosaltres proposaven, que era impulsar una campanya informativa als mitjans de comunicació locals, per tal d’informar als vilatans en referència a aquest tema amb la finalitat d’aconseguir la seva retirada dels espais privats, que malauradament n’existeixen molts, i això no sé si s’ha fet.



��

��

Sr. batlle No, no. Sr. Antoni Muñoz Però demanaríem que es fes per a completar aquesta actuació Sr. batlle A veure, jo crec que això és una cosa que la gent ha de fer a casa seva perquè ho han sentit igual que nosaltres, si realment els preocupa la seva salut. Però en tot cas a La Vila es pot fer un apartat. De totes maneres, segueixo dient el que he dit alguna vegada: és molt respectable tot això però el quitrà que algú s’empassa és el que després s’empassa fumant no caminant per sobre d’unes travesses d’aquestes. No és la cosa que em preocupa més. Sr. Antoni Muñoz Li he de dir que n’hi ha casos de gent que ha tingut malalties per entrar en contacte amb aquestes fustes, per tant aquesta afirmació no té valor. Sr. batlle És personal, és personal. Sr. Antoni Muñoz Un tema que no està apuntant i m’agradaria tocar és el següent. La pàgina web de l’Ajuntament d’Esparreguera, ara mateix tinc la documentació de l’aprovació provisional del POUM del 7 d’octubre, no sé si l’han revisat. Maladaurament conté el sòl urbanitzable no delimitat d’ampliació de Can Roca que vostès, tres setmanes abans de l’aprovació, reunits ens van dir que l’equip de govern estava d’acord amb aquell terreny. Això és una punxa, el tema important és que hi hagi documents exposats al públic que no reflexen el que s’ha aprovat aquí i contenen un tema tan important com aquest que en el seu dia vostè sap que nosaltres havíem estat tant fèrriament en contra i que vostè defensava en aquell moment. Sr. batlle Li haig de fer una matisació. Nosaltres el que hem publicat és l’aprovació provisional la que es va fer en aquí, la que té la Comissió Provincial d’Urbanisme. Una altra cosa és ara, quan vingui la resposta de la Comissió Provincial d’Urbanisme. Sr. Antoni Muñoz No, no es va aprovar una esmena del sòl urbanitzable? Sr. batlle Els plànols són els mateixos que també s’han enviat a la Comissió Provincial d’Urbanisme. Sr. Antoni Muñoz



��

��

Amb l’esmena. Sr. batlle Els plànols hi són. Sr. Antoni Muñoz Poden posar una nota dient-ho. Sr. batlle Hi ha l’esmena, a veure si m’entén, el que hi ha aquí és el que s’ha enviat a la Comissió Provincial d’Urbanisme que és el que apareix. Amb l’esmena, clar. Sr. secretari Per tant, en el certificat d’esmenes no vam s’indica que aquest sector s’havia tret. Sr. Lluís Moreno Es va explicar en el transcurs de la intervenció. Antoni Muñoz Una altra pregunta. Som coneixedors de la carta que l’Associació de Veïns de la Plana ha dirigit a aquest Ajuntament en referència als treballs que es van realitzar al mes de setembre al seu barri. Aquesta carta, per a la gent que no ho sàpiga, la feina s’ha resolt amb presses i malament i finalment que sobre d’altres no s’ha fet res de res. Comenten que al carrer Urgell un dels que estava en pitjor condicions només s’ha reparat un detall del principi i s’han deixat d’arreglar els altres sots importants que hi havia davant d’altres números. I es sorprenen, l’Associació de Veïns, que alguns carrers hagin estat reparats en diferents punts i en canvi s’hagin passat de llarg sobre altres que també estan molt malament i que esmenten. Ha estat una actuació que sembla sense un criteri, en tot cas el criteri ens diran quin és i acaben recordant aquella afirmació que va fer vostè, senyor Sitjà. Ells diuen que l’any 2004 abans de les eleccions, vostè va dir, ells diuen que l’any 2004 seria l’any de la Plana. Estan equivocats, exactament va dir que el meu proper mandat serà el de La Plana. Sr. batlle Sí, perfecte, sí senyor. Sr. Antoni Muñoz Perquè “em dedicaré amb cos i ànima” va puntualitza així en pla polític. Nosaltres ens fem portaveus d’aquesta inquietud dels habitants de la Plana i volem preguntar quina és l’actuació que aquest Govern municipal pensa fer a la Plana? Sr. batlle Jo agraeixo que ratifiqui el que vaig dir perquè em va sorprendre que en aquesta carta que s’ha repartit a La Plana es deia que el 2004 serà l’any de La Plana. És impossible, jo vaig dir el mandat, té tota la raó, per tant comparteixo aquest criteri. A



��

��

veure, estem projectant durant aquest mandat a La Plana una inversió d’entre 400 i 500 milions de pessetes, només en un pont, un pont d’ús pràcticament exclusiu, de moment, al barri de La Plana, això és important. Però també hi hem afegit d’altres coses. En l’any 2006 tindrem del PUOSC una subvenció de 9 milions de pessetes per a la redacció d’un projecte de millora del barri de La Plana. I això és el que vindrà, mentrestant estem fent actuacions de reforma de voreres i desprès d’asfaltats. S’ha gastat una quantitat important de diners d’asfaltat en el barri de La Plana en comparació amb el que s’ha fet a la resta d’Esparreguera. Haig de dir que una cosa són les expectatives que es puguin tenir per part de veïns del barri que van creure que l’Ajuntament amb aquesta intervenció d’asfalt faria tots els carrers de La Plana. I el que s’ha fet aquest any per l’Ajuntament d’Esparreguera és un carrer de La Plana, que és el carrer Batista i Roca, un carrer bastant llarg que és el que estava més malmès. En queda un altre, que és el carrer Urgell, que està molt malament però que en el Pressupost d’aquest any no hi podia entrar. Per tant, sí que preveiem en el Pressupost de l’any que ve i l’altre, anar fent aquests carrers, aixecant-los tots, perquè aquest s’ha d’aixecar tot. Hi ha unes lloses de formigó que estan desplaçades, és una feina bastant grossa que es farà. Mentre, s’ha fet l’asfaltat de tot el carrer Batista i Roca, que és el que estava més malament de La Plana. No sé si de tot, crec que és de tot, però no vull afirmar el 100% perquè és un carrer que fa un revolt, però en tot cas la major part d’aquest carrer, el que estava malament i s’ha deixat perfecte. I desprès hem fet els forats. Han quedat alguns forats per fer i això ho sento, però ha passat, i jo tinc el compromís amb el barri de La Plana de què el mes d’abril, quan tornem a fer el reasfaltat de l’any que ve, el que farem primer seran aquests carrers en els que hagi quedat algun forat per tapar. Sr. Antoni Muñoz No sé si amb l’actuació de l’any que ve seguirà la mateixa tònica que aquesta que han fet. En tot cas, nosaltres lamentem profundament el malbaratament de cert diner públic, i per exemple en aquest cas el famós Avantprojecte de pont de La Plana, que al final no ha quedat en res i va costar prop de 12.000 �. S’hagués pogut emprar en concret en la millora d’un carrer substancialment i no servir al que va servir en aquell moment, que vam denunciar, que va ser pura propaganda electoral pagada amb diner públic. Sr. batlle Jo, amb tota la seva proverbial simpatia, li haig de dir que crec que aquests 12.000 � han representat 2 milions de pessetes, han representat 50 milions de pessetes. Si no haguéssim tingut aquest projecte fet, i d’això hem parlat moltes vegades, s’han de fer projectes per anar a buscar més diners, no hauríem aconseguit aquests 50 milions que també per l’any 2005 ens dóna el PUOSC per a fer el pont del Torrent Mal. És a dir, que és una inversió molt ben feta. És una inversió: 2 milions s’han convertit en 50, 48 més. Sr. Antoni Muñoz



��

��

Una altra problemàtica també. El darrer Ple, de la setmana passada, teníem aquí els veïns de l’Avinguda Francesc Macià. També hem de dir que l’avantprojecte per sorpresa, jo personalment vaig ser coneixedor de què l’Ajuntament, el Govern Municipal, descartava també el famós projecte d’abans de les eleccions, d’aparcaments soterrats. En tot cas, com que en aquell moment que jo vaig tenir-lo sobre la taula vostè em va dir que ja ho havien parlat amb les associacions de veïns. Jo vaig donar per tancat el tema. Ens agradaria que ens expliqués avui i també tots sabem, perquè vam intervenir en la reunió que va tenir amb els veïns i amb els diferents grups municipals, de què s’ha marcat un cert calendari amb uns objectius a aconseguir properament i per tant cal insistir en què es farà, però sobre el canvi d’opinió del tractament que ha de tenir l’Avinguda Francesc Macià en aquest punt i també volem insistir de nou en el cost que ha suposat això i no sé, suposo que ara no, em dirà que a través d’això ha aconseguit algun crèdit o alguna altra cosa, en tot cas digui-m’ho. Sr. batlle Bé, en tot cas, quan es fa una aposta es pot afinar més o es pot afinar menys, però en tot cas vull matisar-ho molt bé tot això. A veure, el projecte d’aparcament soterrani de l’Avinguda Francesc Macià és una iniciativa amb molt d’interès, insistència i pressió de l’associació de veïns de la carretera que jo vaig assumir en el seu moment de bon grat. El que passa és que a la pràctica ens està demostrant que és un projecte molt complicat per dues raons: una, perquè encara estem rebent en aquests moments la documentació sol·licitada a les empreses de serveis per a veure que costaria el desplaçament de serveis, que s’ha d’afegir en el carrer, i que per tant fa que el preu de l’actuació augmenti. Però hi ha un altre element molt important, que s’ha discutit durant el procés del POUM, i que és la dificultat de tallar la carretera, el tram de Francesc Macià, al trànsit, però no al trànsit general. Durant el procés de debat del POUM s’ha vist clarament, amb les discussions i converses amb els tècnics i amb tot l’equip que hi ha treballat, que hi ha un problema molt gros a l’Avinguda Francesc Macià: tallar el trànsit, però no per als cotxes que puguin passar, particulars, o per a la càrrega i descàrrega, que és important, sinó que ens hi passa un servei essencial per Esparreguera: el transport públic. El fet de construir un parquing significa haver de posar uns materials, banda a banda, amb uns murs de contenció lateral. Per tant, no es pot fer mig i mig sinó que s’ha de fer tota la calçada sencera aixecada. Això impediria durant X temps, nou mesos, un any, el temps que fos, el pas de vehicles de transport públic pel centre d’Esparreguera. Per tant, això és un element importantíssim per a haver de prendre una decisió en aquest sentit, de recular en el projecte inicial. Per això, durant el procés del POUM, s’ha estudiat una quantitat d’aparcaments alternatius al llarg de la carretera, que en els propers anys es poden anar fent, de titularitat privada però amb intervenció pública, que possibilitin, doncs, en algun cas la intervenció de l’Ajuntament, o simplement de titularitat privada i de gestió privada, que van des del cap d’amunt al cap d’avall de la Vila, i estem parlant des de La Granja, al cap d’amunt del carrer Bruc, a les Tovalloles, a darrera la Caserna del sector de l’Ateneu, a Cal Vives, a la Plaça del Centre, a la zona del Torrent Mal, a la Passió i, en definitiva, estem parlant



��

��

pràcticament d’un miler, a “groso modo”. Matisaria aquesta quantitat perquè ara no ho puc fer tant definitiu, però de més de 500 aparcaments de caràcter públic al llarg de la carretera. I aquest és el canvi d’opinió, que s’ha forjat durant el desenvolupament del POUM i que precisament per això s’ha posat tot aquest sector d’aparcaments que abans no estaven plantejats. Sr. Antoni Muñoz En tot cas, suposo que quan van fer el projecte o l’avantprojecte també aquests temes es plantejaven, que s’hauria de tallar l’Avinguda Francesc Macià, però jo li vull dir sincerament que, una opinió és una excusa, això de tallar el trànsit perquè es poden plantejar alternatives, des de sentit únic, dos direccions, per exemple, utilitzar l’autovia com a ronda de circumval·lació en cert punt, i l’altre, la via del Mil·lenari, carrer Gorgonçana, Avinguda del Castell. És a dir, això ben plantejat s’assumeix per una actuació estratègica de dir: ho necessitem, perquè és un projecte ambiciós, i es soluciona. És a dir, hi ha casos, a Barcelona mateix, de carrers principals que s’han tallat i que s’estan tallant i en els que es busca solucions alternatives. Sr. batlle Vostè que fa servir La Hispano Igualadina sap que els vehicles tindrien dificultats. Sr. Antoni Muñoz No faig servei de La Hispano Igualadina. Sr. batlle No, em pensava que sí, perdó. Sr. Antoni Muñoz La Renfe. Sr. batlle En tot cas vostè viu davant de la parada principal de La Hispano Igualadina, no podem ignorar quina és, és la de l’Ateneu, és la parada principal d’Esparreguera. Sr. Antoni Muñoz No més falta que es desplaci cap avall una mica. Sr. batlle Vostè sap els vehicles que hi passen. Jo li preguntaria, com podem fer per conjugar la parada entre la gent que vol pujar a Can Comelles i la gent que vol pujar a l’Ateneu?. Hauríem de fer entrar els vehicles de La Hispano Igualadina anar agafant la gent de Can Comelles, donar la volta a la rotonda, tornar a sortir per la zona de la Vinya Vella a l’autovia i llavors entrar per La Plana, pujar per la Carretera de Piera... I és clar, això vostè es pot imaginar que al menys són entre 10 i 12 minuts de trajecte. Cada vegada exigim, d’altra banda, un servei més ràpid i més dinàmic. No



��

��

és fàcil realment. No s’havia pensat això, no ho havia plantejat ningú. En el moment que s’ha plantejat s’ha vist clarament. Sr. Antoni Muñoz Però de fet, aquest estudi-mercat, que vostès anunciaven en aquest fulletó, per conèixer l’interès dels veïns en adquirir plaça, s’ha fet? Sr. batlle No, precisament perquè durant el desenvolupament del POUM va sorgir aquesta qüestió. Sr. Antoni Muñoz El que el tallar era un problema? Sr. batlle El pas dels vehicles de La Hispano Igualadina pel centre d’Esparreguera. No sé si hi ha més preguntes sobre aquest tema. Sra. Adriana Garcia És un servei que ja existia quan es va fer el projecte, però que no es va plantejar en el seu moment. Sr. batlle Miri, els tècnics que van fer el projecte no van plantejar aquests dubtes, com no van plantejar el tema dels serveis, per exemple. Desprès s’ha de ponderar tot. Sra. Adriana Garcia Els escrits a les empreses de serveis els hem vist, llàstima que no s’hagués fet abans. Sr. batlle Sí, jo també ho lamento perquè si s’hagués fet abans avui no estaríem parlant d’això. Sra. Adriana Garcia Segurament. Sr. batlle Alguna pregunta nova? Sr. Antoni Muñoz Sí. Encara que el senyor Marcel Escudé ha comentat que responia a la pregunta de la residència assistida, jo vull insistir perquè hi ha temes pendents. Ens ha arribat la justificació de la direcció facultativa del projecte i, en tot cas, nosaltres volem deixar molt clar que trobem que en tot aquest procés de fa pràcticament tres anys ençà o



��

��

quatre, que en tot cas també una pregunta és finalment, no sé si vostè s’atrevirà a dir quina data tindrem en marxa la residència assistida, perquè a la premsa ja va sortir que seria a l’octubre. Jo els hi demanaria també que quan sortís a la premsa fossin una mica curosos i no s’avancessin i desprès haver d’anar contínuament rectificant i modificant i donant expectatives, que suposo que deu haver-hi gent que necessita anar-hi i que no li fa gens de bé. Però de fet, el problema més important en tot això, en tot cas, ho vam preguntar ja en un Ple i ens van respondre que el gran problema és que des de l’Ajuntament no hi ha hagut un tècnic que supervisés l’execució d’aquestes obres des de fa molt temps. Aquest és el gran problema. Sr. Marcel Escudé Mai. Sr. Antoni Muñoz I no s’han plantejat assignar-lo? Sr. Marcel Escudé Ens ho plantegem ara que adjudicarem la connexió entre les dues residències, i des de l’origen fins al final hi haurà un tècnic que supervisi. Sr. Antoni Muñoz De l’Ajuntament? Sr. Marcel Escudé Home clar, per descomptat. En l’obra de la residència assistida, mai. Des del procés d’adjudicació fins ara, ningú, mai. Perquè, a més a més, i t’ho puc dir així de clar, hi ha tècnics de la casa que, és veritat que l’enginyer hi està col·laborant perquè sense l’enginyer municipal no es poden posar en marxa els serveis, és evident, no? Però, hi ha tècnics de la casa que se n’han desentès. Per què? Home, si veus l’obra, veuràs perquè. Em refereixo, i no vull dir que s’hagin desentès en el sentit estricte de la paraula, és a dir, clar, si se’ls hi ordena. Jo el que espero d’un tècnic municipal és que sàpiga alguna cosa d’aquella obra que s’està fent, però si ningú no li ha dit que hi vagi mai perquè no té cap ordre i no té cap intervenció, a mi no em serveix de res un arquitecte, ja en tinc dos que són els directors d’obra. Ja està, és així de senzill. De totes maneres, jo també reconec una cosa, a veure, jo crec que aquí has estat un xic demagògic en aquest sentit Sr. Antoni Muñoz En què? Sr. Marcel Escudé Jo crec que sí i t’ho dic amb tot el carinyo del món. Però francament, una cosa és la necessitat i l’altra és que jo en aquest Ple hagi dit públicament que jo no tornava a dir una data. I repeteixo, és una lluita contra els elements, si les companyies van com van, si tot va com va, en una obra que té milers de problemes des del principi:



��

��

no planificada, no estructurada, sense cap mena d’estudi funcional. Estem discutint sobre una biblioteca que té un programa funcional, que sap els metres quadrats per la quantitat de gent que necessitem. D’això, la residència, no tenia absolutament res. Que, a més a més, no ha esta vigilada mai. Ni tan sols la direcció d’obra ha actuat, i això li hem dit a la direcció d’obra i ho hem repetit moltes vegades, creiem nosaltres, des d’un punt de vista del control de l’obra amb tota l’eficàcia i la valentia que se li suposa a un equip d’arquitectes. I entenem que com a professional que ets tu i en un moment determinat tu puguis reclamar o demanar que aquella paret es tiri a terra perquè allò “no ha lugar” i perquè, a més a més, no està en condicions, i això no s’ha fet. I això no s’ha fet perquè hi ha hagut una directriu política que és: acabeu com sigui i de la manera que sigui, i les coses fetes de pressa surten malament, però a més a més, fetes per una colla de delinqüents encara surten pitjor. I és així de senzill. Per tant, la idea és acabem la residència assistida?. Efectivament. Com?. Gràcies a les gestions del Lluís Moreno que va decidir, davant de la paràlisis d’AGT, com a mínim anar adjudicant les partides per separat. Evidentment desprès d’una assentada amb els tècnics directors d’obra que qualsevol despesa més enllà de les pròpies del projecte fos consultada directament. Sr. Antoni Muñoz No ha passat. Sr. Marcel Escudé Efectivament, no ha passat. Jo crec que també t’ho han justificat. En aquest sentit, els hi vaig dir ben clar “escolteu, justifiqueu”. Jo crec que ara mateix teniu un problema entre professionals, que tu segurament i jo també considero que com a regidor, home francament, haver d’excusar ara a la direcció d’obra, amb el carinyo que els hi tinc, francament, tampoc m’interessa. Però també entenc que no hi ha hagut cap mena de mala intenció més enllà d’acabar l’obra i en aquest sentit s’ha produït aquest escreix, que no sé si t’ho han justificat correctament o no, perquè la veritat és que ho desconec. Vull dir és una qüestió entre professionals. Francament jo m’ho he de creure, jo entenc que un punt bàsic és la confiança, una confiança que evidentment no teníem, i ho he de dir així de clar també, no hem tingut fins fa relativament confiança amb la direcció d’obra, perquè una direcció d’obra com cal no deixa l’obra com estava, així de senzill, ni la deixa fer així. Sr. Antoni Muñoz En tot cas, el que ens sorprèn és que contínuament anem veient Juntes de Govern que estan aprovant despeses no previstes, complementàries. En aquest cas, una de pintura, per a la inclusió de dos partides complementàries no considerades a l’oferta inicial. Sr. Marcel Escudé No, però aquesta és correcta, eh? Aquesta sí que està certificada, eh?



��

��

Sr. Antoni Muñoz En tot cas, nosaltres en el seu moment, ja ho avanço, demanarem un estat de comptes. I acabo, en tot cas, amb un tema entre vostè i jo. Fa un any vostè em va proposar anar a veure la residència assistida. N sé per quina raó, un dia abans del dia que havíem d’anar, em va dir que tenia un problema mèdic i que no podia anar-hi, des de llavors no he sabut res més. M’agradaria que m’expliqués per què? Sr. Marcel Escudé Doncs, mira, perquè ni jo m’he recordat més, ni ha coincidit, però vull dir hi ha regidors del teu grup que han vingut a la residència. No hi ha res a amagar i per tant pots venir quan vulguis. Demano disculpes perquè se’m va passar, no tinc cap interès de que no hi vinguis. Sempre que vulguis, pots venir. Sr. Xavier Duque Últimament, a les declaracions que es fan a la radio i als diaris, el senyor alcalde ve dient que les propostes que es fan des de la Generalitat de fer un nou ambulatori a Esparreguera, el senyor alcalde normalment parla d’uns terrenys que hi ha a la rotonda de l’entrada a La Plana i aquests terrenys, nosaltres en una Comissió de Seguretat, en la que es parlava de la nova caserna de la Policia Local, es va dir, concretament el company Marcel Escudé, que crèiem que era un lloc força adient per a posar aquesta caserna. A l’última Comissió de Seguretat es va quedar que se’m contestaria si es decidia o no i ni se’ns ha contestat, per una banda, i, per l’altra, veig que el senyor alcalde el va oferint com a terreny. El que voldria saber si ja està definit on anirà la caserna de la policia municipal i a on. Sr. Marcel Escudé Si no passa res que faci canviar de idea, la caserna de la policia municipal anirà on et vaig dir primer, que és a Jocs Olímpics, al costat del pavelló. En principi, per què?. També vam explicar-ho, i jo crec que és bo que surti en el Ple, perquè la gent se n’assabenti, però ja ho saps perfectament, fins i tot érem conscients de què aquí no tindríem encontre, cosa que és normal quan parlem d’ubicacions de lloc, “a los hechos me remito”, però en tot cas el que sí que hi ha és que la Policia estima que en aquest lloc la caserna de la Policia seria poc operativa, fins i tot per la pròpia ciutadania a nivell de accedir-hi. A veure, no ens enganyem, la caserna de la Policia com a tal en quant a servei públic que seria que romangués aquí. Una altra qüestió és que, a més a més de servei públic, té una sèrie de necessitats infraestructurals, cotxes no sé que, dipòsit de vehicles, una cosa i l’altra s’han de deixar en un lloc molt més ampli. El lloc primer més ràpid, una altra vegada tornem una mica al mateix, primer més ràpid perquè és solar municipal, desprès més barat perquè no requereix cap operació de tipus urbanístic, és aquell solar que compleix totes les condicions de viabilitat i d’accessibilitat que la Policia recomana, en tot cas. És aquesta la qüestió i jo sabia que tampoc ens posaríem d’acord. Sr. Xavier Duque



��

��

Ho dic sincerament, amb tota la urgència que pot representar el fer aquesta caserna, no teniu temps per fer-la. Ho sento. Sr. Marcel Escudé I em sembla molt bé. Sr. Xavier Duque I amb els criteris que tu vas comentar és, crec, que no es pot fer per avui sinó que s’ha de fer per demà, perquè sinó estem fent una caserna que abans de començar-se a fer ja està obsoleta. Sr. Marcel Escudé No, no és veritat. Sr. Xavier Duque I que d’alguna manera d’accessibilitat i que, amb tot el que hi ha previst d’obrir el que és el poble, l’Olana, pel carrer Vallespir, té 10 vegades més accessibilitat des d’un lloc i un altre i, a més a més, cap als barris de Can Rial i Mas d’en Gall i tota la resta del poble. Sr. Marcel Escudé Però no es tracta d’allà a on va la Policia sinó d’on pot anar el ciutadà, de com pot anar més fàcilment. Repeteixo, jo crec que no ens posarem d’acord . El que sí que demano és una cosa: que la caserna, el projecte de la caserna, el programa funcional de la caserna sí que està fet amb la visió de què quan s’executi o es faci el projecte, perdó quan es dissenyi aquesta caserna, es dissenyi per una quantitat de policies considerable. Parlo de 60 persones no parlo de 4 gats, per tant s’ha agafat com a model els mòduls de la comissaria de policia, perdó dels mossos d’esquadra de Sant Celoni que és una comissaria, la més petita del mòdul dels mossos d’esquadra. Per tant no es fa petita. Sr. Xavier Duque Com que tinc dues ja les faig tot seguit i així jo ja podré marxar a sopar. La segona és una pregunta i un prec. En una Junta de Govern Local he vist que hi ha una subvenció per un curset “concretament diu, proposta de la regidoria de treball i formació d’acceptació de subvenció atorgada pel servei d’ocupació de Catalunya destinada per impartir un curs de cuineres per dones desocupades major de 25 anys”. Bé, això en principi que ja m’imagino que no té cap cosa darrera, però evidentment sí que s’està lluitant per tot arreu és per la igualat entre d’homes i dones i tractant-se d’aquesta feina, concretament, agrairia i faig un prec que quan es facin aquests cursets es facin extensius tant per homes com per dones, perquè ningú mai pugui interpretar res. Sr. Iñaki Andrés



��

��

Les línies d’actuació estratègiques de la Generalitat també van per aquí, atendre determinats col·lectius. El col·lectiu més desfavorit en aquest cas és el col·lectiu de dones. És per això que es fa, no és perquè els homes no puguin haver-hi, no en sortirien mai, tot s’hauria de fer per a tothom. Per què 25 i no 24 i no 30? És una precisió que, en tot cas, depèn d’això, arran de les xifres d’atur doncs n’hi ha una sèrie de col·lectius que estan tipificats, així ens agradi o no: dones, joves d’unes determinades edats, majors de 45 anys, etc. etc. Estic d’acord evidentment en que podien haver dirigit a tothom, però és així. Sr. Xavier Duque El tema concret no és perquè són de 25 anys i són desocupades com a col·lectius menys afavorits sinó, a més a més, per què aquest curset, per què el de cuina. Sr. Iñaki Andrés Qualsevol altre. En qualsevol altre es podia fer la mateixa pregunta. Sr. Antonio Muñoz Lamentem que, per exemple, en el tema de precs, d’informes que ha donat el govern municipal no se’ns expliquis coses tant importants com per exemple el que ha sortit publicat a la premsa de què la Generalitat s’ha compromès a arranjar la carretera B-231 o B-21?. Sr. Marcel Escudé Això no és veritat. Sr. Antonio Muñoz Em deixa acabar. Aquí s’ha quedat que en el Ple s’expliqués quins han siguts aquests compromisos. I, en tot cas, els hi plantegem perquè nosaltres també si se’n recorden, ho vam plantejar en un Ple si es contempla en aquest projecte la millora dels accessos al Barri de can Rial i a la Carretera de Mas d’en Gall o realment en què consisteixen aquestes millores. Sr. batlle No és una matisació regidor. Nosaltres n’hi ha moltes coses que portem preparades per fer informes de regidories, però per no xafar la guitarra quan veiem les preguntes les deixem estar. Sr. Marcel Escudé Algunes guitarres, no totes. Sr. batlle Ho contestarem igual, no cal anticipar-se. N’hi ha moltes coses que podríem explicar aquí però que no expliquem perquè ja saben que és, no és un misteri, un informe de regidories que no pas un debat com el que estem fent ara, de cara al públic



��

��

Sr. Antoni Muñoz Però això és una cosa important. Sr. Marcel Escudé La B-231 t’explico, no és veritat que s’hagin compromès a arranjar-la. La Generalitat s’ha compromès, com està palès als pressupostos, a arranjar el pont de la 231 que seria el Pont de la Plana, el pont sobre el Torrent Mal, això d’una banda i en tot cas sí que s’ha compromès a arranjar. El compromís és de la Generalitat en tot cas no hi és en això altra. Això té el seu origen en el 2002. Ja sabeu que des d’aquí vam fer una moció dient que per aquí passen 30.000 camions diaris, que tenim problemes, tenim accidents, etc. etc. Aquesta moció no va arribar en lloc, no va ser atesa. Només per la Direcció General de Carreteres que ens va contestar dient que no tenien per què en aquell moment, no tenien dades suficients per fer senyalització complementària com demanàvem nosaltres. Molt bé. Els últims mesos que hi ha hagut, en un mes i especialment en una setmana, dos o tres camions bolcats en el mateix punt que, a més a més, és una corba peraltada al revés i que és de pujada, és l’últim, vam tornar a moure el tema i el vam moure a l’estiu quan es van reiterar els següents accidents. Vam enviar tota la documentació que tenim nosaltres de totes les constàncies de tots els accidents que tenim, fotografies incloses, amb carta i petició inclosa a l’Oficina del Pla Català de Seguretat Viària per segona vegada, al Sr. Serrano, que és el substitut de Sr. Olmos que avui és Cap de Servei Català de Trànsit, dient: senyors posin aquí fil a l’agulla, parlin amb la Direcció General de Carreteres, posin senyalització complementària i recordin, a més a més, tal com havien quedat amb el Ple i tal com patim els que vivim a Can Rial, especialment perquè Mas d’en Gall surt més fàcilment, té molta més vista, les dues entrades i sortides de Can Rial són fatals. Hi recordin que aquí n’hi ha dos accessos que s’han de vigilar, que s’han de controlar, que s’han de senyalitzar d’una altra manera perquè no hi ha cap mena de visibilitat. Això està enviat a l’Oficina del Pla Català de Seguretat Viària i no han contestat ni crec que pensin en contestar i, a més a més, això ho vam plantejar a la Direcció General de Carreteres justament la setmana passada em sembla que va ser, amb el Jordi Follia, amb el director quan anàvem a plantejar el tema del pont i aquestes dues entrades i, en general, la de la B-231. Sobre el tema del pont la cosa està clara, cap problema, i desprès vam estar parlant de la B-231. Aquí tenim del km 1,5 al 2,5 i això és un infern. Aquí passa molta gent pel carril peatonal, aquí bolcant camions, aquí la senyalització és molt deficient i l’únic compromís que la Generalitat té amb això és que enviaran algú de la Direcció General de Carreteres que conjuntament amb l’inspector de la Policia i jo mateix si s’escau, anirem a veure els punts, passarem per allà i que proposin una solució. El Jordi Follia proposava que, en tot cas, el que havíem de fer eren solucions de senyalització només, no d’adequació. Clar, nosaltres vam insistir molt entre els peraltes del km. 1,5 i el 2,5. Són peraltes falsos. Estan peraltats de tal manera que els camions bolquen al pujar i no al baixar i això és demencial i que aleshores potser sí que s’havia de fer alguna actuació. En tot cas, a l’únic compromís que ara mateix té la Generalitat és: ens ho mirarem i us direm quelcom. No n’hi ha més.



��

��

Sr. Antoni Muñoz Lamentem que a la pàgina web de l’Ajuntament... Sr. Marcel Escudé No et lamentis tant! Sr. Antoni Muñoz Estem a l’oposició. Surt una notícia dient que la Generalitat es compromet a solucionar les diferències de la B-231. I això passa, és una crítica molt particular, constructiva també, d’acord, anticipar fets que realment desprès queden en res. Sr. Marcel Escudé El compromís que tenim és que vindran i faran el que podran, Toni. I això tampoc ho he redactat jo. Sr. batlle Aquestes noticies que surten a la web, miri qui diu que les fa. En tot cas, demani responsabilitats a qui les hagi de demanar, si és que li semblen que són tant poc acurades. No les fa l’Ajuntament, les fa Ràdio Esparreguera. Sr. Marcel Escudé Jo, de totes maneres, Toni, estic d’acord amb tu i especialment en aquest punt i és perquè crea expectatives amb un problema seriós que podem tenir molt problemes. No ens enganyem, a la B-231 no hem tingut una desgràcia per punyetera casualitat, penseu que al carril de vianants passa moltíssima gent a peu, i els camions bolquen directament sobre el carril de vianants. Això no és una broma, no es pot prendre a broma però tampoc es poden despertar falses expectatives. Jo no sé el que farà la Direcció General de Carreteres, entre altres coses, perquè la pròpia Direcció de Carreteres ha utilitzat aquest carril de vianants que és demencial des del punt de vista de seguretat viària, per tant a partir d’aquí, tot és possible. Sr. batlle Senyors regidors, senyores regidores, s’acosten les dotze. Sr. Antoni Muñoz Una pregunta per la meva part, encara que tinc alguna més. Som coneixedors de que aquest tram que s’ha arranjat de la Carretera de Mas d’en Gall, té un punt conflictiu. És un punt que no sé si el govern municipal és coneixedor, en el que perds la visió de l’horitzó i hi ha un punt molt concret que demanaria que si no el coneixen els serveis tècnics, analitzin i en tot cas desprès d’aquest estudi o anàlisi, es proposin algunes mesures perquè és un punt en el qual perds la visibilitat de l’horitzó, se t’apareix buit i saps que la carretera continua, però és un punt amb cert perill i demanaria que es tingués atenció. Sr. batlle



��

��

I com es pot resoldre això si la carretera ja està feta. Sr. Antoni Muñoz El problema és diferent. Suposo que en tots els temes de construcció o s’han de modificar si es considera que són suficientment perillosos. En tot cas, també torno a dir que és una pena, avui és els dies de les penes, que una obra nova tingui una deficiència puntual. En tot cas, suposadament puntual, com aquesta. D’aquest arranjament que ens ha fet arribar la gent de Mas d’en Gall que també demanaria que es revisés, hi ha una manca de desguàs de les voreres i que això ha creat en algun punt, darrerament, amb les pluges, un despreniment que s’han negat a arranjar, però que també en el seu dia, també no sé si en el Ple ho vam comentar, o dit en sotaveu que ho havíem comentat entre nosaltres, que mancava en el projecte una canalització, unes cunetes laterals, que desagüessin completament, no fetes en terra, consistents, en formigó com ho fan normalment per evitar això. I en aquest punt sembla que és una petita deficiència que, en tot cas, pregaria que els serveis tècnics analitzessin per veure si es pot millorar. Sempre estem parlant de seguretat i és important. Sr. batlle I en aquest punt de la visibilitat, no sé, jo hi passo i no he tingut aquesta percepció, potser que hi sigui però jo no he tinguda, però en tot cas demanem a la Policia que ho faci. I sobre el segon tema té tota la raó, estem preveiem en el projecte de continuació de l’any que ve, a incorporar una partida per resoldre precisament tots aquests temes de desguàs d’aigua, també de tanques de seguretat que hi ha algun tram que si no es corre massa no passa res. De fet, no s’ha de córrer, està senyalitzat, però sempre hi és el perill. Sr. Antonio Muñoz Acabem abans de les 12h. Sr. batlle No que n’hi ha un prec. Sra. Adriana Garcia Hem notat que l’empresa Alsina Graells fa un recorregut de Barcelona a Lleida i Andorra i la informació que n’hi ha per els usuaris és molt poca. El que ho sap, és de boca a boca, però a les marquesines no n’hi ha cap informació. Tenim entès que s’ha de trucar a l’empresa per avisar que passi per dintre de la població. El prec consisteix en donar aquesta informació als veïns, que és molt senzill, a les marquesines mateix si es pogués exposar el recorregut, els horaris i com funciona el tema, com poder accedir al servei, ja que existeix. Seria útil que la gent ho sabés, els 20.000 habitants d’Esparreguera, no només un sector. Sr. batlle



��

��

Històricament ja, s’ha fet servir més per anar, ara ja no, de Barcelona a Esparreguera, que no pas d’Esparreguera cap el pas del Bruc per descomptat, però realment era una alternativa a la Hispano Igualadina, a la gent que volia sortir de la Plaça Universitat durant molts anys, però l’accés d’aquí cap el Bruc o cap amunt poc s’ha fet servir, però en tot cas és una dada important aquesta. Sr. Xavier Duque Els que érem joves i anàvem cap amunt, i tot allò, anàvem. Sr. batlle Sí, però ara ja van amb el seu propi cotxe i ven carregats. Sr. Xavier Duque Sí, perquè jo ja no soc jove, algun dia sí. Sr. batlle S’aixeca la sessió, bona nit. I no havent-hi més assumptes a tractar, la Presidència aixeca la sessió, quan són les vint-i-tres hores i cinquanta minuts del dia indicat, de la qual s’estén la present acta que, aprovada pel Ple és transcrita a aquest Llibre d’Actes, amb la signatura d’autorització del senyor batlle i de mi, el secretari general, que ho certifico.

18 novembre 2004 - esparreguera...ple de la corporació 11/2004, de 18 de novembre de 2004 3 plaça...

Documents