1

PLE 11/03

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACI Ó CELEBRADA EL DIA 20 DE NOVEMBRE DE 2003

A Esparreguera, el dia vint de novembre de dos mil tres, es reuneixen a la Sala de Sessions de la Casa de la Vila els membres del PLE de l’Ajuntament d’Esparreguera, per a dur a terme la sessió ORDINÀRIA de la mateixa, amb els següents assistents: Batlle President: Sr. Xavier Sitjà i Poch Regidors/es: Sr. Lluís Moreno i Campon Sra. Núria Novell i Solé Sr. Francisco Javier Millán i Cañamares Sr. Iñaki Andrés Garralaga Sra. Margarida Font i Martínez Sra. M. Carme Vallverdú i Fisas Sra. Francesca Fosalba i Batalla Sr. Josep M. Llopart i Corsà Sra. Montserrat Benavent i Güell Sr. Xavier Duque i Segura Sr. Antoni Muñoz i Franch Sr. Jaume Vergés i Macario Sr. Marcel Escudé i Pascual Sr. Francesc Soler i Bayona Sra. Concepció Pardell Rey S’excusa: Sra. Adriana S. García de Mucci Secretari General: Sr. Daniel Tambo i Calvo Interventor Accidental: Sr. Miquel Moretó i Matosas

La Presidència obra la sessió quan son les vint hores i cinc minuts del dia indicat, en primera convocatòria. Sr. Batlle Caldrà procedir al debat i votació referit a la incorporació per URGÈNCIA a l’ordre del dia de la sessió dels següents assumptes: URGÈNCIA I.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA PER LA MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 11 DE SUPLEMENT DE CRÈDIT.

2

Sotmesa a votació la proposta d’incorporació d’aquest assumpte, per URGÈNCIA, a l’ordre del dia de la sessió: APROVADA PER UNANIMITAT I AMB LA MAJORIA ABSOLUTA del nombre legal de membres de la Corporació. URGÈNCIA II.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA D’ APROVACIÓ MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 12. Sotmesa a votació la proposta d’incorporació d’aquest assumpte, per URGÈNCIA, a l’ordre del dia de la sessió: APROVADA PER UNANIMITAT I AMB LA MAJORIA ABSOLUTA del nombre legal de membres de la Corporació. URGÈNCIA III.- MOCIÓ DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA RELATIVA A LES OBRES DE REMODELACIÓ DEL MERCAT MUNI CIPAL. Sotmesa a votació la proposta d’incorporació d’aquest assumpte, per URGÈNCIA, a l’ordre del dia de la sessió: APROVADA PER UNANIMITAT I AMB LA MAJORIA ABSOLUTA del nombre legal de membres de la Corporació. A continuació es passa a tractar dels assumptes inclosos en l’ordre del dia de la sessió. ACORD NÚM. 1.- APROVACIÓ DE LES ACTES DE SESSIONS A NTERIORS

Es proposa l’adopció del següent acord: Aprovar l’acta corresponent a la sessió del Ple de la Corporació, amb caràcter d’ordinari, realitzat el dia 18 de setembre de 2003. Sotmesa la proposta a debat: Sra. Francesca Fosalba Voldria preguntar si l’acta és una transcripció literal d’una cinta que es grava?, ja que a la pàgina 85 s’ha omès el nom d’una persona en concret. Sr. Batlle Ho puc explicar. Hi ha una carta del propi interessat que demana que el seu nom no aparegui en l’acta de l’Ajuntament. Jo crec que vostès tenen aquesta carta. Jo vaig parlar amb ell personalment, i em va dir que preferiria que el seu nom no sortís. Ho hem fet amb respecte. Si vostès consideren que s’ha de posar, podem fer-ho. Sra. Francesca Fosalba Pensava que era una omissió de transcripció. Sr. Batlle

3

L’omissió ha estat deliberadament perquè el secretari m’ho va preguntar. Sr. Antoni Muñoz Estaria be donar a conèixer els motius. Sr. Marcel Escudé El batlle d’Esparreguera, em va consultar si a mi em semblava correcta o no ometre el nom, tal com demanava l’interessat. A mi em semblava correcte. Sàpiguen que jo també he enviat una carta al citat senyor. Aquest senyor va dir el que va dir i això és la seva paraula contra la meva. No tenim res més a dir. Jo he intentat evitar la polèmica amb aquest senyor però és veritat que ell va dir el que va dir perquè ho dic jo. I ell diu que és mentida perquè ho diu ell. Tanmateix li he enviat una carta demanant excuses perquè segurament no vaig dir una cosa de manera correcte. És en el punt, en que dic que aquest senyor “afortunadament ja no és regidor de cap Ajuntament”. El que jo volia dir, és que “afortunadament” en el sentit de que aquelles paraules en la seva tasca política no li feien cap mal, però en cap moment volia dir que “afortunadament” ja no era regidor. Li he demanat disculpes en aquest sentit i no, evidentment, per la resta de la intervenció que continuo mantenint. A vegades en la fragor del debat s’ometen determinades paraules de respecte a les persones, que no haurien d’ometre. Amb això queda salvada la qüestió, malgrat que jo no penso desdir-me d’allò que havia dit ell, perquè és exactament el que vaig sentir. Sra. Francesca Fosalba Ens abstindrem per l’apreciació que ha fet el Sr. Escudé, ja que no ens complau gaire perquè dir que és la seva paraula contra la meva i posa en qüestió una altra vegada si aquest senyor no va dir això. Sr. Marcel Escudé És la mateixa posada en qüestió que la carta d’aquest senyor. Aquest també posa en qüestió les meves paraules. Ell diu que no ho va dir i jo dic que ho va dir. A qui ja podem acabar la discussió, entre altres coses perquè ell no està present aquí. Sr. Antoni Muñoz També n’hi ha una omissió. No sé si se’n recorda, que vostè em va proposar anar a veure la Residència Assistida. Sr. Marcel Escudé Sr. Secretari que consti en acta que vaig proposar al Sr. Muñoz anar a visitar la Residència Assistida Sr. Josep Mª Llopart Voldria preguntar una cosa, sense ànims de polemitzar, però si voldria que quedés clara una cosa, això crea un precedent. Si en un altre Ple, en una transcripció una persona vol que no consti. També s’acceptarà que no consti aquest nom?, Perquè un acta, és un acta i això es presta a que es pugui modificar l’acta una altre vegada.

4

Sr. Batlle Nosaltres no tenim cap inconvenient que surti o que no surti. Penso que no hi ha res més intranscendent, i disculpeu, que l’acta d’un Ajuntament. Per què? Perquè d’aquí a 50 anys pot ser algú ho miri i digui. No té massa importància. Un nom en 95 folis. Però n’hi ha persones que pensen que això és important. Per atenció a una persona que havia estat aquí i s’havia sentit afectada per un comentari. Perquè és una persona que es dedica a la política i això per ell és important, vaig pensar que vostès ho compartirien. A nosaltres ens es igual. Si el grup socialista creu que s’ha de posar el nom, per nosaltres cap problema. Sr. Josep Mª Llopart No hi ha cap problema. Nosaltres desconeixíem que ell ho hagués demanat. Sr. Marcel Escudé Per acabar el tema, us enviaré còpia de la carta d’aquest senyor, la que ell em va enviar a mi i la que jo li vaig enviar a ell, i així tindreu coneixement de tot. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT

ACORD NÚM. 2.- PROPOSTA DE L’ALCALDIA DE DESIGNACIÓ DE REPRESENTANT EN EL CONSORCI DE COMUNICACIÓ LOCAL Es proposa l’adopció del següent acord: Atès que correspon a l’Alcaldia la formulació de proposta al Ple municipal als efectes de nomenament de representants de l’Ajuntament en els diferents òrgans col·legiats de caràcter supramunicipal, en funció de la legislació específica aplicable i, en el seu cas, dels estatuts reguladors dels esmentats òrgans. Atès que cal procedir a designar un representant d’aquesta Corporació en el consorci de Comunicació Local, conforme allò establert a l’article 11.1.d dels seus Estatuts. En base a tot això exposat, aquesta Alcaldia proposa al Ple municipal l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Establir que la representació d’aquest Ajuntament en el Consorci de Comunicació Local serà desenvolupada pel Batlle, senyor Xavier Sitjà i Poch. SEGON.- Notificar el present acord als departaments municipals interessats i a l’esmentat Consorci, pel seu coneixement i efectes oportuns. Sotmesa la proposta a debat:

5

Sr. Batlle El consorci de comunicació local, d’una forma sintètica, és la que coneixem com la COM Ràdio, però que té una sèrie d’acords i fa una funció de coordinadora de les emissores locals les quals estiguin associades. Nosaltres formem part des de fa dos anys d’aquest consorci, que té un consell d’administració i un òrgan de gestió, i ara té un representant de l’Ajuntament d’Esparreguera. El mandat passat vaig ser jo mateix el representant i per continuïtat seguim proposant que sigui jo mateix el representant. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT ACORD NÚM. 3.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE MEDI AMB IENT D’APROVACIÓ DE L’ACTUALITZACIÓ DE TARIFES DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA: AIGÜES ESPARREGUERA VIDAL SA Es proposa l’adopció del següent acord: ATESA la sol·licitud formulada per Pere Boladeras i Perpiñà en nom d’ AIGÜES ESPARREGUERA VIDAL SA, d’actualització de tarifes del servei de subministrament d’aigua, la qual s’acull al sistema simplificat de “fórmula polinòmica” establerta al Decret núm. 339/2001, de 18 de desembre. Vist l’informe emès per l’Enginyer Municipal del qual resulta que la proposta s’ajusta al que preveu el decret 339/2001, tot i que en informe complementari precisa les tarifes que quedaran vigents amb l’aplicació d’aquesta fórmula, Vist l’edicte de 14/11/2002 del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, que estableix el percentatge del 2’90% com a increment mitjà de les tarifes de subministrament d’aigua, Es proposa al Ple de la Corporació 1r.- Aprovar les tarifes de subministrament d’aigua, mitjançant l’aplicació del sistema simplificat de “fórmula polinòmica” establerta en el Decret 339/2003 de 18 de desembre, sol·licitada per AIGUES D’ESPARREGUERA VIDAL, SA i que quedaran com segueix:

Ús domèstic Quota fixa de servei 4,6819 euros/mes Fins a 6m3/abonat/mes 0,2058 euros/m3 De 6 a 15 m3 abonats/mes 0,4219 euros/m3 Excés de 15m3/abonat/mes 0,6277 euros/m3 Aforament 0,5145 euros/m3 Ús industrial Quota fixa de servei (segons diàmetre de comptador) Comptador de 13/15 mm 4,6819 euros/mes Fins a 15 m3 abonat/mes 0,3499 euros/m3

6

Excés de 15 m3 abonat/mes 0,6174 euros/m3 Ús municipal 0,1749 euros/m3 Aigua en alta 0,2058 euros/m3 Conservació comptadors (segons diàmetre) Comptador de 13/15 mm 0,2470 euros/mes

(Es manté la tarifa especial per a les famílies nombroses que incrementa el primer bloc en 2m3 per mes i per cada persona que formi part de la unitat familiar.)

2n.- Comunicar a la Comissió de Preus de Catalunya l’aprovació d’aquestes tarifes, per tal que en tinguin constància. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Lluís Moreno Proposo fer la discussió dels punt i 3 i 4 conjuntament i votar-lo per separat, ja que és el mateix contingut. Es tracta d’actualitzar les tarifes de subministrament d’Esparreguera i també del barri de Can Rial. De fet aquesta actualització la estem fent des de fa 3 anys des de l’aparició del decret núm. 339/2001 del Departament d’Indústria en qual la Comissió de Preus de Catalunya acordava una actualització, no només de l’aigua sinó també dels transport urbans i d’ autotaxis. En el cas de subministrament d’aigua significava no haver d’esperar que les companyies presentessin estudis per fer increments, que no eren anuals i que podien ser cada tres o quatre anys, com havíem viscut en algunes ocasions i això significava augments considerables. La fórmula que preveuen, que és diu polinòmica, que és la que s’aplica a altres conceptes i el que utilitza uns determinats factors, com l’IPC, l’índex de costos laborals de l’INE, els preus que té Aigües del Llobregat o els preus dels carburants. De tot això fa una fórmula que per aquest any 2003 de manera que la proposta de les companyies és de 2,9%, en aquest cas per sota de la inflació. Aquest increment és pràcticament imperceptible, per les quantitats que s’utilitzen. En alguna ocasió ja he dit que el preu de l’aigua és molt barat i que per això la companyia d’Aigua Can Rial havia plantejat un quart bloc (això va donar pas a un cert debat a la Comissió Informativa). Ara tenim tres blocs i estudiarem que un quart bloc que penalitzi un consum excessiu de l’aigua. Estem d’acord i l’hem d’estudiar però que no és l’actualització de tarifes per aquest sistema que se li diu “simplificat” doncs el sistema perquè s’incorpori aquest bloc de consum, que si que és veritat, que hauríem de fer, especialment, per aquests barris que la utilització de l’aigua va més allà del propi consum habitual. Amb això vull dir, que es manté l’estructura actual de tarifes en tres blocs de consum. I aquest quart bloc que proposa la companyia no el tenim en compte de moment. Sí que el volem estudiar i podem parlar de tenir un quart bloc l’any que ve i fer una proposta tenint en compte l’informe tècnic de l’enginyer del 2,9% en tots i cada un dels blocs que proposen les companyies. Sra. Francesca Fosalba Vull fer una apreciació sobre les Aigües de Can Rial. Com bé a dit el Sr. Lluís Moreno, va ser debatut a la Comissió informativa, però examinant els

7

expedients i és llàstima perquè el Sr. Isidre Monner avui no hi és. En l’escrit d’Aigües de Can Rial, demana aquest quart tram que s’hauria de poder tarifar i que aquesta proposta ja la van fer el juliol de 2001, és a dir, ara fa tres anys. Finalment diu “preguem es tingui en compte en aquesta ocasió que és posterior a la reunió mantinguda a l’Ajuntament amb el regidor de Medi Ambient el proppassat mes d’Agost en la que hi vam fer esment i, segons el regidor, digne de tenir en compte”. A mi em sorprèn que una proposta que va entrar fa tres anys y en aquests tres anys no han estat capaços de demanar una justificació, una memòria. Sr. Lluís Moreno Pressuposa que no hem estat capaços. Sí s’ha demanat. Sra. Francesca Fosalba I com és que en el mes d’agost li diu que ho tindran en compte i ara no ho tenen en compte?. Sr. Lluís Moreno Perquè no s’ha presentat aquest estudi. Dues coses. Jo crec que tal com diu l’escrit aquest quart bloc s’ha de fer conjuntament amb les dues companyies. Hem tingut tarifes diferents i ara volem fer-ho conjuntament. No s’han produït reunions amb les companyies per aclarir aquestes circumstàncies i desprès d’estudiar quin bloc s’agafava, que segons crec recordar era el bloc de 33 metres cúbics, i feia un increment de 15 o 16 metres cúbics en el tercer tram i això s’ha d’estudiar. Sra. Francesca Fosalba Per que no s’ha fet la reunió? Per què no s’ha sol·licitat? Sr. Lluís Moreno Aquesta reunió no s’ha fet. Vam quedar que farien una reunió al setembre, però no es va poder fer perquè l’enginyer no hi era. I jo crec que aquesta reunió s’ha de fer amb l’enginyer, el secretari, l’interventor, és a dir que féssim una reunió molt tècnica. I aquesta reunió no s’ha fet. I penso que no hem de treure les coses més enllà d’això. I sí que ho estudiarem i ho podrem fer. Sr. Xavier Duque Vull fer un petit comentari. Segons les memòries de les pròpies Aigües Vidal, reconeix que té pèrdues i fuites d’aigua en la seva xarxa fins un 25%. I a més a més, reconeix que a la canonada que puja l’aigua des d’Abrera té les mateixes pèrdues. Si es pogués fer des de l’Ajuntament alguna pressió a la companyia o al Consorci del Llobregat, perquè vagin reparant aquestes pèrdues d’aigua. Podria ser que si no tinguéssim aquestes pèrdues no hauríem de pujar les tarifes. Sr. Lluís Moreno Fa dos anys o tres quan van fer l’equiparació de tarifes, la revisió que ens va permetre la unificació de tarifes i una de les qüestions que sortien eren les pèrdues a la xarxa. La companyia en el seu escrit diu que s’ha invertit 305.182€

8

dels quals 232.000€ per noves xarxa d’abastament. S’està doncs fent esforços per eliminar problemes que tinguin les antigues xarxes. Jo crec que estan amb una bona línia i que tindrem una xarxa moderna dintre d’uns anys. Una altra cosa és Can Rial perquè fa temps que no s’inverteix, també haurem de situar el tema de les inversions a la xarxa d’aquí un temps. Em sembla una bona idea això. A ells també els s’hi preocupa i estan posant mecanismes tècnics per a evitar-ho i detectar quines són les possibles incidències que té tota la xarxa mecanitzada. Sra. Concepció Pardell Jo vull demanar que encara que continua el benefici de les famílies nombroses, que pot modificar-se. Aleshores jo demanaria que es torni a fer la campanya amb respecte a aquest avantatge que tenen. Sr. Lluís Moreno El que vas dir l’any passat i l’escrit el fa la companyia, anunciant-t’ho. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 9 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Francesc Soler (grup municipal de CiU); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). S’abstenen 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sr. Josep M. Llopart, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 4.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE MEDI AMB IENT D’APROVACIÓ DE L’ACTUALITZACIÓ DE TARIFES DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA: AIGÜES I SERVEIS CAN RIAL SL Es proposa l’adopció del següent acord: ATESA la sol·licitud presentada pel Isidro Monner i Isart en representació d’AIGÜES I SERVEIS DE CAN RIAL SL, d’actualització de tarifes del servei de subministrament d’aigua, acollint-se al sistema simplificat de fórmula polinòmica” establerta al decret 339/2001 de 18 de desembre, VIST l’informe emès per l’Enginyer Municipal d’on es desprèn que la proposta s’ajusta al que preveu el decret 339/2001, tot i que en informe complementari precisa les tarifes que quedaran vigents, alhora que fa notar que la variació de l’estructura de la tarifa que es proposa amb la introducció d’un quart bloc de consum, no pot ser tingut en compte en un procediment simplificat d’actualització de tarifes. Vist l’edicte de 14/11/2002 del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, que estableix el percentatge del 2’90% com a increment mitjà de les tarifes de subministrament d’aigua,

9

Es proposa al Ple de la Corporació: 1r.- Aprovar les tarifes de subministrament d’aigua a Can Rial, mitjançant l’aplicació del sistema simplificat de “fórmula polinòmica” establerta en el Decret 339/2003 de 18 de desembre, sol·licitada per AIGUES I SERVEIS DE CAN RIAL SL, i que quedaran com segueix: Ús domèstic Quota fixa de servei 4,6819 euros/mes Conservació comptador 0,2470 euros/mes Fins a 6 m3/abonat/mes 0,2058 euros/m3 De 6 a 15 m3 abonat/mes 0,4219 euros/m3 Excés de 15 m3/abonat/mes 0,6277 euros/m3 (Es manté la tarifa especial per a les famílies nombroses que incrementa el primer bloc en 2 m3 per mes i per cada persona que formi part de la unitat familiar). 2n.- Comunicar a la Comissió de Preus de Catalunya l’aprovació d’aquestes tarifes, per tal que en tinguin constància. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Batlle Dono per entès que el debat l’hem fet anteriorment, per tant tornem a votar. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 9 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Francesc Soler (grup municipal de CiU); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). S’abstenen 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sr. Josep M. Llopart, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 5.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE MEDI AMB IENT DE DELIMITACIÓ DE LES URBANITZACIONS, EDIFICACIONS I INSTAL·LACIONS AFECTADES PER LA LLEI 5/2003, DE 22 D’ABRIL. Es proposa l’adopció del següent acord: Atesa l’entrada en vigor de la llei 5/2003 de 22 d’abril que estableix mesures de prevenció d’incendis forestals pel que fa a les urbanitzacions que no tenen una continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situades a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals i a les edificacions i les instal·lacions aïllades situades en terrenys forestals, que no estiguin destinades a explotacions agrícoles.

10

Atès que, segons disposa l’article 2 d’aquesta llei, els ajuntaments han de determinar les urbanitzacions, edificacions i instal·lacions que estan afectades per aquest cos normatiu, mitjançant un plànols de delimitació que serà aprovat pel Ple de la Corporació. Atès el plànols de delimitació elaborat a aquest efecte pels Serveis Territorials i Urbanisme, prenent com a base el plànols A-1 del PGO vigent, Es proposa al Ple de la Corporació: Primer: Aprovar el plànols de delimitació que s’adjunta a aquesta proposta, on es determinen les urbanitzacions, edificacions i instal·lacions afectades per la Llei 5/2003, de 22 d’abril de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, del terme municipal d’Esparreguera. Segon: Notificar aquest acord i remetre el plànols de delimitació aprovat, al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Lluís Moreno Com explicavem a la Comissió Informativa i ara ja hem portat el plànol complert, es tracta de limitar el barris, urbanitzacions i aquells elements o aquelles edificacions que no estan vinculades a la activitat agrícola en funció del que diu la Llei 5/2003 de Prevenció d’Incendis Forestals. En aquesta Llei se’ns diu als Ajuntaments, que des de l’aprovació d’aquesta Llei en cinc mesos enviem aquest plànol a la Generalitat, per tenir coneixement d’aquelles urbanitzacions i aquells nuclis de la població que no tenen una continuïtat amb el municipi amb la trama urbana, que els delimitem i que a partir d’aquí que sapiguem, i ells, amb que poden comptar quan fan els plans de prevenció i de protecció contra incendis forestals. A part d’això i encara que no toca discutir aquí aquest decret i això ho dirà millor en Marcel Escudé com a regidor d’Emergències i podrà dir més, però la Llei 5/2003 no deixa massa clar que passa en ocasions. Si que parla de les urbanitzacions, però no en parla tant d’aquelles urbanitzacions que ara son barris, per exemple Can Rial o Mas d’en Gall, que si que tenen nucli i massa forestal al voltant i, per tant, que no estan a cinc-cents metres del bosc. Així de les urbanitzacions en parla del que és manteniment, la gestió, etc. és responsabilitat de la junta de compensació o dels propietaris. En els casos com aquest, doncs no se sap ben bé qui actua. Subsidiàriament, s’entén que les administracions. Això crea un problema afegit per que som nosaltres els que hem de gestionar amb pocs recursos, com sempre, una situació que és preocupant per tot el país com són els incendis forestals. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT

11

ACORD NÚM. 6.- PROPOSTA DE LA REGIDORIA D’HISENDA D’APROVACIÓ PROVISIONAL DE L’EXPEDIENT 10/2003 DE M ODIFICACIÓ DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST GENERAL VIGENT. Es proposa l’adopció del següent acord: Vista la Moció de l'Alcaldia de data 13 de novembre d’enguany, proposant l'aprovació d'un expedient de modificació de crèdit, per concessió de crèdit extraordinari i suplement de crèdit, al vigent pressupost de la pròpia Corporació local, per reconèixer obligacions corresponents a despeses d'un import total de 168.727,76 euros, a finançar mitjançant la minoració d’altres partides presssupostàries, el crèdit de les quals no està compromès i la demora de les quals podria distorsionar el bon funcionament de l'Ajuntament. Atès l'informe de la Intervenció de Fons de 13 de novembre d'enguany, que obra en l'expedient, així com els preceptes legals vigents dintre de l' àmbit dels subsector d'Administració local. Aquesta Regidoria informa favorablement l'esmentat expedient de modificació de crèdit, i proposa al Ple de l'Ajuntament adopti l'acord següent: Primer.- Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdit núm.10, per concessió de crèdit extraordinari i suplement de crèdit al pressupost de la pròpia Corporació local, d'un import de 168.727,76 euros, a finançar mitjançant la minoració d’altres partides presssupostàries, el crèdit de les quals no està compromès, de conformitat amb el següent detall: MODIFICACIO PRESSUPOSTARIA DE DESPESES: CRÈDIT EXTRAORDINARI PARTIDA DENOMINACIO CONS.INIC. MODIFICACIO CONS.DEF. 43201/6000 Adquisició solar 0 168.283€ 168.283€ SUPLEMENT DE CRÈDIT PARTIDA DENOMINACIO CONS.INIC. MODIFICACIO CONS.DEF. 4421/62308 Contenidors Res.Urb. 2.042,74 444,76 2.487,50€ FINANÇAMENT: BAIXA CRÈDIT D’ALTRES PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES PARTIDA DENOMINACIO CONS.INIC. MODIFICACIO CONS.DEF. 4123/60103 Millores Res.C.Com. 24.000,00 -24.000,00 0

12

43202/60102 Acabament Parc Vila 55.000,00 -55.000,00 0 4122/60100 Acabament R.Assis. 955.516,25 -89.727,76 865.788,49€ Segon.- Exposar al públic, previ anunci al BOP, l'esmentat expedient de modificació de crèdit durant quinze dies hàbils, per tal que els interessats puguin examinar i presentar reclamacions davant el Ple de l'Ajuntament. Si durant el període de temps d'exposició al públic no s'han presentat reclamacions, la modificació de crèdit es considerarà aprovada definitivament i altrament, haurà de resoldre el Ple en el termini d'un mes a comptar des de l'acabament de l'exposició al públic. Tercer.- Traslladar el present acord als departaments d'Intervenció i Tresoreria Municipals. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Francesc Soler Es tracta d’una modificació de crèdit de dos tipus. Una ampliació d’un crèdit extraordinari per l’adquisició d’un solar de 168.283 € i desprès d’una partida de suplement de crèdit per a contenidors de residus urbans que s’hauria de modificar per 444€ i setanta-sis cèntims. Aleshores per finançar aquestes dues partides hi ha una baixa de crèdit d’unes altres partides pressupostàries que concretament són: millores a la Residència de Can Comelles 24.000 €, acabament del Parc de la Vila 55.000 € i acabament Residència Assistida 89.727, 76€. Si hi ha alguna pregunta? Sra. Francesca Fosalba Aquest solar quin és? Sr. Francesc Soler Sant Antoni 54 Sra. Francesca Fosalba Aquest acabament del Parc de la Vila? Sr. Francesc Soler És una partida que ha quedat amb diners i es pot disposar Sra. Francesca Fosalba Que vol dir que hi haurà alguna part que quedarà per acabar?. O era un sobrant? Sr. Francesc Soler No era un partida que ha quedat així i en principi es pot destinar a això. Sr. Concepció Pardell Jo volia preguntar el tema aquest de les millores de Can Comelles, que es referia a 24.000€, que és el que estava previst i que és el que s’ha deixat de

13

fer? Sr. Francesc Soler Es una partida, que en principi te aquesta disponibilitat i que no s’ha fet servir. Sr. Concepció Pardell Jo pregunto si tenia una designació directe i algun pensament, aleshores s’ha decidit no fer-ho i canviar-ho? Sr. Francesc Soler Normalment es posa una quantitat quan es fa el pressupost per raons de què no ha sigut necessari fer-les servir, doncs ha quedat aquesta quantitat, i estan com estem ara a finals de novembre, ens ha semblat oportú dedicar-ho a això, per poder finançar aquesta adquisició i no haver de demanar un altre crèdit. Sr. Concepció Pardell I referent al tema de l’acabament de la Residència Assistida, veig que aquí encara hi ha una partida força gran pel tema. Jo no ser si demanar-ho ara o m’espero a precs i preguntes per crear la Comissió aquella per fer l’anàlisi del que és la nova Residència Assistida a nivell polític, amb representants polítics, que es creï una comissió la qual pugui analitzar punt per punt i el procés de tota la construcció i com està, el que s’ha gastat i el que queda per gastar abans de posar-la en funcionament. Jo no sé com he de demanar-ho, espero que sigui ara el moment, que digueu que sí i que es creï ja. Sr. Batlle Molt bé. Alguna cosa més en aquest punt? Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 15 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Francesc Soler (grup municipal de CiU); Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC); Sra. Francesca Fosalba, Sr. Josep M. Llopart, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC). S’absté 1 regidora: Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 7.- URGÈNCIA I.- PROPOSTA DE LA REGIDORI A D’HISENDA PER LA MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 11 DE S UPLEMENT DE CRÈDIT. Es proposa l’adopció del següent acord: Vista la Memòria del Sr. Alcalde de data 17 de novembre d'enguany, amb la que es proposa iniciar l'expedient núm. 11 de modificació de crèdit dins del Pressupost vigent de la pròpia Corporació, així com els informes que acompanyen l'expedient.

14

Tenint en compte que les modificacions de crèdit que es proposen corresponen a necessitats que no permeten ser ajornades fins al proper exercici. Tenint en compte que l'augment que es proposa es pot finançar mitjançant l'aplicació de part del romanent de tresoreria de 2002 i majors ingressos recaptats per taxa sobre llicències urbanístiques, taxa sobre llicències d’obertura d’establiments i reintegrament de pressupostos tancats. El Regidor d'Hisenda proposa al Ple de la Corporació que adopti els següents acords: PRIMER .- Donar compte de l’error material o de fet produït en el càlcul del saldo de Romanent de Tresoreria procedent de l’exercici pressupostari de 2002 i que és de 40.408,32 € i no 13.113,96 € com posa de manifest la modificació de pressupost número 4, ja que en la modificació número 3, el romanent aplicat va ser de 118.970,84 € i no 146.265,20 € com diu l’expedient, produint per tant un error aritmètic i que d’acord amb l’article 105 de la Llei 30/92 de 26 de novembre, de Règim Jurídic i Procediment administratiu comú, no està subjecte a un procediment concret ni taxat per subsanar-se, pel que es dona compte al Ple de la Corporació. SEGON.- Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdit núm.11, segons detall: SUPLEMENT DE CRÈDIT : 121/22200 Comunicacions telefòniques.......................... 20.000,00€ 5112/13100 Personal laboral obres i serveis.................... 35.000,00 € 513/20400 Transport urbà............................................... 27.217,96 € FINANÇAMENT : * Majors ingressos : 31102 Taxa llicències obertura establiments........................ 13.277,53 € 31201 Taxa llicències urbanístiques..................................... 4.020,34 € 38000 Reintegrament de pressupostos tancats.................... 24.511,77 € * Romanent líquid de tresoreria procedent de la liquidació de 2002 : 87001 RT, aplicació per finançar suplements de crèdit ........ 40.408,32 € TERCER.- L'expedient aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament amb majoria simple, s'ha d'exposar al públic pel termini de quinze dies hàbils, a comptar del següent de la seva publicació, durant els quals els interessats puguin presentar les reclamacions que considerin adients; això en compliment del que disposa la Base 10a.3 de les d'execució del Pressupost. Si durant el període temps esmentat no s'ha presentat cap reclamació ni formulat cap objecció, la modificació de crèdit es considerarà aprovada definitivament, i altrament, les haurà de resoldre el Ple Corporatiu en el termini d'un mes, a comptar des de l'acabament de l'exposició pública.

15

Sotmesa la proposta a debat: Sr. Francesc Soler Primer, voldria demanar disculpes a tothom perquè això no ho heu tingut fins dimarts, i per això perquè és d’urgència. Són aquelles qüestions que, penso jo, no són de caire polític, són de caire tècnic. En un moment determinat per part de Tresoreria i Intervenció es veuen les factures que queden per pagar, per a poder complir amb les obligacions que tenim i es decideix fer un traspàs de diners de unes partides a les altres. Això va sortir en el moment que va sortir. El meu desig hagués estat poder-ho passar en el proper Ple, de manera que tinguéssiu la informació com és normal, amb temps suficient, però si ho passàvem en el Ple del dia 18 de desembre, en el que està previst l’ordinari, ens trobàvem que la publicació es passava a l’any 2004, resultant inviable des del punt de vista legal. S’ha d’explicar, i ja ho diu l’interventor en el seu informe, que en una anterior modificació de crèdit hi va haver un error, vam posar una quantitat de romanent de tresoreria que era errònia. Per sort era errònia a favor nostre, quedaven més diners dels que ens pensàvem. També haig de dir una altra cosa, per anticipar-me a una possible pregunta que sortís, que també em va passar a mi, quan vaig veure “Comunicacions telefòniques...20.000 euros” vaig dir què passa aquí que fem servir massa el telèfon?. En realitat aquestes partides estan vinculades amb d’altres que coincideixen el primer dígit del grup de funció (1) i els dos primers dígits del grup econòmic (22). Concretament, amb “Vestuari”, “Transport”, “Subscripcions”, “Publicitat”, “Productes farmacèutics”, “Plantes i Flors”, “Neteja”, “Material d’Oficina”, etc. Sra. Montserrat Benavent Volíem preguntar-te respecte d’una que també ens sorprèn una mica, tant en l’11 com en el 12, el “Transport Urbà”, que s’incrementa en 27.217,96 euros, en l’11, i 20.000 euros, en el 12. També fem l’observació de què sempre estem pagant més despeses amb el que són majors ingressos i economies, o sigui estalvis, en comptes d’utilitzar els majors ingressos, els estalvis i part dels ingressos normals del Pressupost per a estalvi o per a inversió, sempre ens l’acabem gastant en pagar despesa i més despesa. Sr. Francesc Soler No et puc dir res. Tens raó. Vull dir, la veritat és el que mana, no et puc donar cap argument. Però t’haig de dir que a darreres modificacions de crèdit hem finançat força inversió amb romanents de tresoreria. En aquest cas, doncs és veritat, tot va en coses del Capítol 2 bàsicament i Capítol 1. Sra. Montserrat Benavent I pel que fa al transport urbà?. Ens ho podeu explicar una mica. Sr. Francesc Soler Jo, el que et puc dir és que des de la Regidoria de Transports se’m va dir ens falten diners, has de buscar-los d’un lloc o altre. L’únic que et puc dir és que hi havia unes factures de La Hispano Igualadina que per raons d’un ajustament de l’IPC no s’havien portat i per tant, ara, s’ha de realitzar el pagament.

16

Sra. Montserrat Benavent Tot aquest import ve de factures que s’havien deixat de pagar en exercicis anteriors. Sr. Francesc Soler Bàsicament és perquè no hi havia acord i havia quedat això endarrerit. Sra. Montserrat Benavent En aquells exercicis hi havia la partida pressupostària, ens la vam gastar en una altra cosa, és clar. Sr. Francesc Soler Efectivament, perquè estava vinculada. Sra. Concepció Pardell Jo volia preguntar si actualment estem al corrent de les factures de transport. Sr. Francesc Soler Sí, em sembla que sí. Sra. Concepció Pardell Jo el que no puc acabar d’entendre és com en el romanent de tresoreria hi ha hagut un error de gairebé 27.000 euros, és molta quantitat. Això s’ha de quadrar. Com s’ha quadrat? Sr. Francesc Soler L’Interventor t’ho explicarà. Sr. Miquel Moretó Això va ser un error material, en fer la resta vam posar un número en lloc d’un altre. Ens vam donar compte al passar-ho a l’ordinador, que ens va dir que la resta no estava ben feta. Sra. Concepció Pardell És que és de l’any 2002. Sr. Francesc Soler No és que sigui un error del romanent de tresoreria de l’any 2002, això ho tenim calculat. Nosaltres hem anat fent modificacions de crèdit i aplicant el romanent líquid de tresoreria i en un moment determinat, em sembla que en l’expedient número tres, va haver-hi aquest error i ens pensàvem que hi havia menys diners dels que en realitat teníem. La liquidació del 2002 estava correcte. Va ser simplement un error aritmètic. Sra. Concepció Pardell Jo el que sí demanaria és que quan trobeu coses d’aquestes ens féssiu arribar la informació perquè ja no és només això sinó que de moltes coses ens hem d’assabentar per la premsa.

17

Sr. Francesc Soler Això és el que fem. Sr. Miquel Moretó És un error aritmètic i no hi ha un procediment establert, el que es fa es donar compte en el següent expedient, però no hi ha un procediment taxat per aquests casos. Està ben fet des del punt de vista jurídic i segons l’article 105 de la Llei 30/92 que especifica que els errors materials s’han de subsanar i donar compte quan s’han produït i sobre tot quan no produeixen lesions en l’interès públic. En aquest cas, és més aviat un error a favor de la població. Sra. Concepció Pardell Però quan es fa ver la liquidació del 2002? Sr. Miquel Moretó La liquidació era correcte. Dintre de l’expedient teníem un saldo a favor. A l’expedient núm 1 apliquem 120; el núm 2 apliquem 200 € i, llavors, ens van equivocar perquè no hi havien aplicat 200 que eren 300 €. Va ser un error. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 9 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Francesc Soler (grup municipal de CiU); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). S’abstenen 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sr. Josep M. Llopart, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 8.- URGÈNCIA II.- PROPOSTA DE LA REGIDOR IA D’HISENDA D’APROVACIÓ MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 12 Es proposa l’adopció del següent acord: Vista la Memòria del Sr. Batlle de data 17 de novembre d'enguany, amb els quals es proposa iniciar l'expedient núm.12 de modificació de crèdit dins del Pressupost vigent de la pròpia Corporació, així com els informes que acompanyen l'expedient. Tenint en compte que les modificacions de crèdit que es proposen corresponen a necessitats que no permeten ser ajornades fins al proper exercici. Tenint en compte que l'augment que es proposa es pot finançar mitjançant la minoració d'altres partides pressupostàries previstes en el pressupost corrent. El Regidor d'Hisenda proposa al Ple de la Corporació que adopti el següent acord: 1er.- Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdit mitjançant la transferència entre partides de diferents grups de funció del pressupost d'enguany, segons detall:

18

RELACIÓ DE PARTIDES A MODIFICAR, MITJANÇANT TRANSFERÈNCIA DE CRÈDIT D'ALTRES PARTIDES.. DESCRIPCIÓ AUGMENT CAPITOL 2 AUGMENT DE CRÈDIT 121.20301 Lloguer maquinària serv.grls.............. 3.200,00 121.21600 Manteniment equips informàtics......... 5.000,00 121.22100 Electricitat........................................... 10.000,00 121.22108 Material de neteja............................... 3.000,00 121.22401 Assegurances..................................... 10.000,00 121.22600 Despeses diverses............................. 8.000,00 223.21300 Conservació instal·lacions ................. 1.000,00 2221.22103 Benzina vehicles................................ 3.500,00 2224.22100 Electricitat.......................................... 1.600,00 2224.22111 Material control trànsit....................... 7.000,00 2221.23001 Dietes personal pol.mpal................... 1.300,00 4423.20300 Lloguer contenidors........................... 3.000,00 4221.21300 Conservació instal.escoles................ 5.000,00 43202.21001 Conservació parcs i jardins................ 7.000,00 5111.21400 Conservació vehicles vies públiques.. 10.000,00 5111.22113 Material elèctric................................... 7.000,00 513.20400 Transport urbà..................................... 20.000,00 6111.22708 Servei de recaptació voluntària.......... 5.000,00 TOTAL CAPITOL 2............................ 110.600,00 ====================================================== 4516.45000 Transferència Ens Norm.Lingüística.. 31,33 4513.48900 Transferències activitats culturals...... 8.600,00 TOTAL CAPÍTOL 4............................. 8.631,33 ====================================================== TOTAL AUGMENT.................................... 119.231,33 ====================================================== ECONOMIES DISMINUCIÓ 011.31000 Interessos B.C.L.Refinançament.............. 36.000,00 011.31006 Interessos C.Catalunya (160M)................ 1.900,00 011.31007 Interessos C.Catalunya(67,3M)................ 1.100,00 011.31008 Interessos C.Catalunya (60M).................. 1.100,00 011.31009 Interessos C.Catalunya (49,8M)............... 1.200,00 011.31010 Interessos C.Catalunya (104,6M)............. 2.500,00 011.31011 Interessos C.Catalunya (150M) INV.00.... 4.400,00 011.31012 Interessos C.Catalunya (150M) INV.01.... 5.100,00 011.31013 Interessos BBVA (83,2M) INV.00............. 1.800,00 011.31017 Interessos C.Catalunya (150M) INV.02.... 4.500,00 011.31018 Interessos B.C.L.Inversions 2003............ 15.000,00 011.31019 Interessos pòlisses tresoreria.................. 5.400,00 223.46600 Transferència a l’ADF.............................. 31,33

19

43203.22100 Electricitat................................................ 32.600,00 911.46200 Convenis amb Ajuntaments..................... 6.600,00 TOTAL DISMINUCIONS .............................. 119.231,33 ====================================================== RESUM DISMINUCIÓ CAPÍTOL 2............................................... 32.600,00 CAPÍTOL 3............................................... 80.000,00 CAPÍTOL 4............................................... 6.631,33 TOTAL BAIXES ....................................... 119.231,33 ====================================================== 2on.- L'expedient aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament amb majoria simple, s'ha d'exposar al públic pel termini de quinze dies hàbils, a comptar del següent de la seva publicació, durant els quals els interessats puguin presentar les reclamacions que considerin adients; això en compliment del que disposa la Base 10a.3 de les d'execució del Pressupost. Si durant el període temps esmentat no s'ha presentat cap reclamació ni formulat cap objecció, la modificació de crèdit es considerarà aprovada definitivament, i altrament, les haurà de resoldre el Ple Corporatiu en el termini d'un mes, a comptar des de l'acabament de l'exposició pública. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Francesc Soler Aquest és un expedient més tècnic, consistent en transferir partides. Aquestes partides estan exhaurides i per fer front a les factures s’han de dotar pressupostàriament. Les teniu aquí, crec que no val la pena llegir-les. Si d’alguna voleu alguna explicació més correcta us la donaré. En total això puja 119.231,33 €. Vegeu que n’hi ha partides que s’arrodoneixen, la majoria. I d’altres que són coses més concretes. Per exemple n’hi ha una que són 31 €, és per fer front exactament a la despesa calculada. I això es financia de la següent manera: amb disminucions bàsicament d’interessos, de refinançament del Banc de Crèdit Local, de la Caixa de Catalunya d’un crèdit de 160.000.000 €, del Banc Bilbao Biscaia, interessos de pòlisses de tresoreria 6.400€. I després, altres partides que les hem pogut treure perquè no ens fan falta per arribar a final d’any. Per què podem treure els diners del interessos? Ho vaig aprendre de l’anterior regidor d’Hisenda, que valia la pena calcular els interessos amb suficient marge per no trobar-nos que, al contrari, haguéssim tingut que suplementar aquestes partides perquè no haguéssim tingut prou per fer front als interessos. Afortunadament els vents ens venen de cara: l’euribor està baixant i ens permet disposar d’aquests diners. Sra. Montserrat Benavent Ens hem estalviat diners, per sort. I també perquè l’euribor ha baixat. I vinga, ens ho rebentem una altra vegada.

20

Sr. Francesc Soler No. Això no. Hem tingut de llogar maquinària; hem hagut de mantenir el equips informàtics. Sra. Montserrat Benavent. No hi ha hagut un control de la despesa. Sr. Francesc Soler Però si nosaltres tenim uns vehicles de neteja, que han de fer més neteja que feien abans, perquè el poble ha crescut, i això no s’havia contat perquè ja sabeu, que el pressupost és una cosa dinàmica. Sra. Montserrat Benavent El pressupost es va fer fa un any. El poble en un any no ha crescut tant. Sr. Francesc Soler Això passa. Una partida et queda curta i una altre et queda llarga. Que d’un pressupost de 2.000.000.000 de pessetes, es faci una modificació entre partides que no arriba a 20.000.000 de pessetes., és a dir no arriba a un 1%, crec que és una cosa tolerable No estem parlant d’un 10%, sinó d’una quantitat minsa. Però jo entenc que m’hagis de dir això. Sra. Montserrat Benavent En aquest expedient de modificació de crèdit de transferències entre partides, torna a sortir el transport urbà per 20.000 € que eren partides pressupostades en exercicis anteriors que es van haver de suplementar en el seu moment perquè no es van gastar. Es igual, i finalment els hem gastat. Sr. Francesc Soler T’explico. Per exemple, la partida d’electricitat, té 32.600 €. Passa que, per les factures que ens venen arribarem a final d’any i aquesta partida no la gastarem i això ens permet fer front a una altra cosa que ens hem disparat una mica. La màxima quantitat és aquesta de transport urbà de 20.000 €. Les altres són 10.000 € la que puja més. Penso que això no arriba als dos milions de pessetes. És una cosa que està ajustada. I que, mica en mica, s’anirà ajustant més. Sra. Montserrat Benavent És l’expedient núm 12, si sumes tot, la quantitat és important. Sr. Francesc Soler Aquí n’hi ha dues teories. Els interventors i secretaris diuen que és millor fer poques modificacions de crèdit. Nosaltres no volem fer gaires perquè es feina, i enfrontament polític i problemes. Però d’altres persones, i aquí n’hi ha alguns representants a la mesa que pensen que les modificacions de crèdit s’han de fer i quantes més millor. Perquè això vol dir que el pressupost és una cosa viva, i quan tens un conflicte el resols ràpidament. I n’hi han llocs que fan 24 - 25 o 30 modificacions de crèdit. Jo repeteixo, quantes menys modificacions de crèdit

21

millor i l’interventor pensa el mateix. Sra. Concepció Pardell Aquí tens aquesta avantatge d’interessos que sumen una quantitat important. I si no haguessin baixat els interessos, com haguessis pogut pagar això?. Pot ser, demanant un crèdit. És millor demanar un crèdit per fer inversions. Perquè els interessos ens estant menjant. Sr. Francesc Soler En el pressupost d’enguany en lloc de posat el 4% haguéssim posat un 3%, a lo millor, ens haguéssiu dit que eren una mica agosarats, perquè i, si pugen, què passarà. Nosaltres preferim això. I els últims 4 o 5 anys i abans també passava, jo recordo que en Joan Reynés, ja ho deia. Es posava una previsió una mica superior i així anaves tranquil i arribaves a final d’any i si havies pogut estalviar una mica ho podies fer servir per una altra cosa. Això és com a romanent de tresoreria arribem al mes de novembre i encara fem servir un quants milers d’euros de romanent de l’any passat. I estem esperant a final d’any perquè, a lo millor, encara farem alguna modificació més. No sé si una o dues per acabar d’ajustar i acabar l’any. Sra. Concepció Pardell En referència a això, vosaltres no teniu problemes, si s’haguessin pujat els interessos es demana un crèdit més. No hi ha un altre remei, perquè no teniu recursos propis. Sr. Francesc Soler No, perquè la despesa ordinària no la podem pagar amb crèdit. Això ja ho saps perfectament. Haguéssim tingut de trobar una altra solució. Les solucions es troben i es va portant al pressupostos, equilibradament sense cap problema greu. Els proveïdors de l’Ajuntament cobren quan han de cobrar. I penso que les coses estan funcionant raonadament bé. Sra. Concepció Pardell El meu vot és d’abstenció a les modificacions de crèdit, simplement perquè penso, com vinc reincidint, que heu de tenir més cura en les despeses, i ajustar-se una mica més, perquè les famílies i les cases van endavant perquè les ames de cases són bones administradores. Espero que us apliqueu una mica la lliçó. Sr. Francesc Soler Sempre es bo aprendre a estalviar. Això no t’ho nego. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 9 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Francesc Soler (grup municipal de CiU); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). S’abstenen 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sr. Josep M. Llopart, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr.

22

Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 9.- URGÈNCIA III.- MOCIÓ DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA RELATIVA A LES OBRES DE REMODELACIÓ DE L MERCAT MUNICIPAL. Es proposa l’adopció del següent acord: Atès que l’edifici del Mercat Municipal d’Esparreguera és un edifici d’interès històric i artístic segons l’article 69 del vigent Pla General d’Ordenació Urbana d’Esparreguera (veure annex 1), Atès que aquest edifici, segons especifica el mateix PGOU, mereix especial atenció a fi de preservar els seus valors monumentals històrics, establint-se les següents limitacions: a) No podran ser enderrocats ni alterats en la seva configuració exterior per

afegits, reformes, demolicions parcials, etc. b) S’autoritzaran només les obres de consolidació, conservació, reparació i

reforma interior. Atès que la Comissió de Govern, en sessió ordinària de data 20 de febrer de 2003, va aprovar el Projecte Bàsic. Reforma del mercat Municipal: obres complementàries al projecte de fred (veure annex 2). Atès que l’Ajuntament està executant obres de remodelació del Mercat consistents en la construcció d’un volum interior de dues plantes, annex a la façana del carrer Hospital, les quals alteren la seva configuració exterior i modifiquen, substancialment, la nau interior d’aquest edifici protegit (veure annex 3). Per la qual cosa, segons el nostre parer, incompleix l’esmentat article 69 del vigent Pla General d’Ordenació Urbana d’Esparreguera. Atès que en data 1 de març del 2003, Antoni Muñoz i Franch va presentar una instància, amb entrada núm 3.187, demanant explicacions de l’actuació. I posteriorment el 9 d’agost del 2003, ja com a regidor del grup municipal socialista a l’Ajuntament d’Esparreguera, va presentar una altra instància (entrada núm.10.831) insistint en el tema (veure annex 4). En ambdós casos, sense obtenir resposta. Per la qual cosa cal indicar que l’Ajuntament tenia coneixement de les presumptes irregularitats amb les quals s’estava executant l’obra. Atès que segons es desprèn de la documentació sol·licitada posteriorment a l’Ajuntament d’esparreguera les obres s’estan executant en base a un projecte bàsic redactat per l’arquitecte municipal (veure annex 5). Atès que, segons el nostre parer, l’obra incompleix la Llei de l’Habitatge 24/1991 de 29 de novembre, article 9 punt 2, que indica que no es poden iniciar

23

les obres de construcció si no s’han presentat prèviament a l’ajuntament el corresponent projecte de caràcter executiu per a l’edificació, l’estudi de seguretat i salut o l’estudi bàsic de seguretat i salut, si s’escau programa de control de qualitat, i si no s’ha fet el nomenament del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra. Atès que, segons el nostre parer, incompleix el Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi accessibilitat (DOGC núm. 2043, de 28 d’abril de 1995). Així mateix, incompleix el Decret sobre requisits mínims d’habitabilitat (Decret 28/1999 de 9 de febrer). Es per tot això que proposem a la consideració del plenari les següents propostes d’acord: PRIMERA: Demanem que s’aturin les obres de remodelació del mercat municipal. SEGONA: Demanem conèixer el responsable o responsables polítics que han ordenat l’execució de les obres. TERCER: Encarregar als serveis jurídics de l’Ajuntament d’Esparreguera que estudiïn i dictaminin els fets exposats i les responsabilitats que se’n derivin. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Antoni Muñoz Per nosaltres aquest punt és d’una extrema gravetat i fa referència a les obres del mercat municipal. Volem deixar molt clar el grup municipal socialista que, tal com havien dit en el nostre programa electoral, estem per modernitzar i promocionar el mercat municipal. Això ho diem arran de la denúncia que hem fet i s’està tergiversant la nostra opinió i s’està intentant donar a entendre que el grup socialista està en contra de que funcioni el mercat. Això que quedi molt clar. No és aquest el sentit de la nostra proposta i de la nostra denúncia. El tema, com deia, és molt greu. El govern està executant unes obres en el mercat municipal que, pràcticament, estan concloses i s’han executat en base a un projecte bàsic simplement. Les obres, tan com es poden veure ara, segon el nostre parer, incompleixen la Llei d’habitatge que parla de què qualsevol obra d’aquest caire, s’ha de desenvolupar mitjançant un projecte executiu. Naturalment aquest projecte executiu ha de tenir un estudi de seguretat i salut, cosa que no té. A part d’això, l’obra incompleix la llei d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i també els mínims d’habitabilitat. El fet és molt greu, per nosaltres, hi ha un antecedent en tot aquest tema .En el mes de març, jo personalment, quan encara no era regidor, vaig presentar una instància en aquest Ajuntament alertant que s’estava incomplint el Pla General. Aquest parla de què no es pot alterar la configuració exterior, i només s’autoritzen obres de consolidació, conservació, reparació i reforma interior. Per nosaltres el que s’està fent i sabent que un dels grans valors del mercat municipal com un edifici històric és el volum de la nau interior, com un espai central de doble, triple alçada i uns laterals més baixos, és precisament aquest caire de mercat que

24

tenen tants mercats que es poden veure arreu de Catalunya. Les obres que ha executat l’Ajuntament desfiguren considerablement la imatge d’aquest espai interior. Per ser una obra cofinançada amb els paradistes i el Departament d’Energia i Turisme de la Generalitat, per nosaltres s’agreuja més el tema perquè segurament ni els paradistes ni la Generalitat sabien que estaven finançant una obra, que per nosaltres es il·legal. En tot cas s’hauria de fer un projecte de legalització, que segons la documentació que hem demanat no existeix. Per tant proposem tres punts: demanem que s’aturin les obres de remodelació perquè tenim els nostres dubtes de que al final es pugui legalitzar. Des de l’u de març que jo vaig entrar la instància, l’Ajuntament era coneixedor de que podia haver una irregularitat i, en tot cas, no s’ha respost. Va haver una segona instància el 9 d’agost que tampoc va tenir resposta i per tant tot el que es pugui fer ara de despesa pot anar en contra de malbaratar els diners. Segon punt, degut a la gravetat, volem saber quin són els responsables polítics i demanem al servei jurídic de l’Ajuntament que estudiï i dictamini els fets exposats i les responsabilitats que se’n derivin. El tema de l’accessibilitat és molt greu, tenint en compte que l’Ajuntament, moltes vegades, el govern municipal ha exposat que està a favor de la promoció i ha signat un acord amb l’ O.N.C.E. per evitar tot aquest tema. És incongruent totalment que es plantegi un despatx pels veterinaris inaccessibles. Què passa si ve un veterinari, amb disminució física, no pot accedir a aquest lloc de treball?. I això només és un petit exemple de tot un seguit de coses. Les coses no es fan d’aquesta manera. Sr. Batlle Em preocupa molt aquest dogmatisme que hi ha constantment a les seves intervencions, dient que tot és blanc o tot és negre. Vostè ha dit, per exemple, “es digui el que es digui, per nosaltres és il·legal”. Que podem fer nosaltres per intentar convèncer si diguem el que diguem, vostè considerarà que és il·legal. Un altre tema, no es pot tocar res perquè és un espai protegit. Número u, nosaltres defensarem que, d’acord amb l’article 68 de l’actual Pla General d’Esparreguera, no s’ha fet res a l’interior del mercat que no estigui contemplat amb el que preveu la legislació actual que diu: “s’autoritzaran les obres de consolidació, conservació, reparació i reforma interior.” En aquest cas, és exclusiu, pot ser consolidació, conservació, reparació i reforma interior, És obvi que hem fet unes obres de conservació molt importants perquè si li ensenyo les fotografies de com estaven les cambres, completament insalubres, antihigièniques, absolutament preocupant i les actes del veterinari que ens deia que tot això s’havia de refer, tal com diu la normativa vigent en matèria de control d’aliments i perquè podia tenir com a resultats la infecció i això podia implicar, entre altres coses, el tancament del mercat. I això no és perquè nosaltres no hem tingut cura, és que durant molts anys al mercat no s’ha fet res del que s’havia de fer. Si això s’hagués fet durant el govern del partit socialista, nosaltres haguéssim trobat el mercat impecable, en condicions. No ens haguéssim trobat amb la necessitat de fer obres. Les hem fetes perquè eren absolutament necessàries . Dit tot això, nosaltres entenem que només hem fet obres de conservació, reparació i reforma interior. Sobre la configuració exterior, l’únic que s’ha tocat a fora són unes reixes, que ja li he explicat en alguns plens, que en el moment d’acabar les obres s’han de tornar a posar, perquè òbviament si a l’interior n’hi ha unes sales que aquestes reixes

25

permetien que entrés l’aire i impedint aïllar aquell interior, doncs s’havia de fer una paret i a fora es posarà la matèria d’embelliment qui hi havia anteriorment. Jo parlava de dogmatisme i m’agradaria continuar insistint perquè crec que en el cas del mercat, no s’ha fet cap intervenció que trenqui res. Primer perquè és una intervenció considerada des del punt arquitectònic com a provisional. I és considerada provisional perquè s’havia de fer front a una sèrie de problemàtiques, com el de les cambres i també la necessitat que hi havia de vestidors, fer una sala de neteja per treballar les persones del mercat, fer un despatx pel veterinari i una sèrie de coses que consten a les actes del veterinari. Per tant, s’ha fet una reforma provisional, perquè quan es faci un projecte de reforma integral del mercat, com està previst fer properament (dic això perquè ja tenim la subvenció concedida), vull dir que tot això es pot replantejar. Ara estem parlant d’uns milions, però quan fem la reforma integral que s’haurà de fer al llarg dels anys, estem parlant de bastants milions. Per tant estàvem fent una reforma que permetés que el mercat tirés endavant i no s’hagués de tancar perquè estava en perill donat les condicions en les que estava tot plegat. No tant sols els sanitaris, sinó les instal·lacions elèctriques, quadres de comandament de les càmeres frigorífiques, i de la falta de determinats espais que la llei ens obliga i tal com ens va recordar el veterinari. També li volia dir, que al marge que no s’ha fet res que no sigui reparable tampoc no s’ha destruït res, s’ha aixecat una paret que l’únic que fa a més a més de donar una sèrie de serveis que abans no hi eren i que havien de ser, embellir una zona que era un cau de pols, de porqueria, un despatx i una habitació d’una sala d’una planta amb uns dipòsits a sobre, que allò no ajudava gens precisament a donar un caire més bonic del mercat, sinó que degradava per la situació que estava des de feia molts anys. Jo li dic això perquè aquests dies hi ha hagut una reunió a Logronyo, d’arquitectes en unes jornades de Patrimoni Històric Artístic, i unes de les coses que deien els arquitectes segons diu el diari, que la majoria dels professionals insisteixen en que el patrimoni històric no pot considerar-se intocable, al contrari es queixen que l’administració sembla desconèixer les possibilitats de recuperació per adaptació dels vestigis del passat. Bé, això és el que hem fet, una adaptació actualitzada per unes necessitats que no són un caprici, i essent una necessitat sanitària, al mateix temps ha permès que el mercat agafi un altre aire, s’optimitzi el funcionament i els propis paradistes estiguin molt més contents amb les cambres, amb els serveis que tenen ara i no tenien i a tot això vostè parla de malbaratar diners i penso que no és aquest el problema. El problema és que s’havia de haver fet una actuació, com ja li he recordat alguna vegada, als pocs mesos d’entrar aquest equip de govern, a l’any 1999, i vam tenir una reunió amb els membres dels paradistes del mercat i es va posar sobre la taula, si el mercat continuava o si es tancava. Per què si continuava, perquè les instal·lacions estaven en pèssim estat, però també perquè no hi anava gent. No anava gent perquè, des de l’Ajuntament, no havia interès de que funcionés i no voldria recordar paraules del meu antecessor diem “que el mercat s’hauria de tancar”. Per tant, crec que s’ha posat fil a l’agulla a un projecte de remodelació del mercat que no consistia en fer-ho nou sinó en anar-lo remodelant mica a mica per fer que en el futur el mercat, no hagués de tancar i fos un mercat regit, com en aquest moment estem convençuts ja, perquè n’hi han dades objectives, de que està avançant però encara està lluny del mercat

26

que hauria de tenir una població com Esparreguera. En quan el tema de l’accessibilitat, li voldria dir dues coses. Té raó parcial perquè la primera cosa que va fer aquest govern municipal va ser arranjar les entrades . Hi havia escales a la Plaça Santa Anna i havia un pedrís a l’entrada del carrer de Sant Antoni. Avui està resolt, hi va ser una de les primeres actuacions que vam fer. Ara no hem tingut més remei que adoptar aquesta solució temporal a una situació com són les escales que ja hi havia de baixada a les cambres per poder incorporar tots els elements que feia falta per les prescripcions del veterinari del Departament de Sanitat i també per perjudicar al mínim el nombre de parades del mercat. A vegades no es pot tenir tot el que es vol, i s’han de fer adaptacions a les possibilitats que hi ha. I això és el que hem fet. Per tant, tema d’accessibilitat òbviament amb el projecte de la O.N.C.E. s’haurà d’afrontar però que sobretot s’afrontarà en el moment en que aquest estudi que està a punt de ser encarregat, que compta amb una important subvenció d’una Institució i també per part de l’Ajuntament, ens permetrà fer un projecte de mercat a llarg termini, de com ha de ser aquest mercat, què s’ha de fer per treballar a fons i farem un pla d’inversions en el propers anys per convertir aquest mercat, en un mercat adequat a les necessitats tant sanitàries com de compra- venda del segle XXI. Sr. Antoni Muñoz Em sembla increïble la resposta que m’ha donat. Jo crec que no vol entendre. Nosaltres discutirem si compleix el pla general o no, quan hi hagi un projecte executiu, mentrestant amb un projecte bàsic no es poden executar aquestes obres. Jo demano al Sr. Secretari que es prengui nota de tot el que s’està dient aquí, el que estem diem nosaltres, perquè el tema és molt greu. Sr. Batlle Em sorprèn que posi en dubte la professionalitat del secretari. Sap molt millor que vostè el que ha de fer. Li prego que no faci comentaris que no són adequats. Sr. Antoni Muñoz Quan l’obra tingui un projecte executiu veurem si compleix la normativa del Pla General. Ara en el projecte bàsic ni es dibuixen finestres ni la intervenció que diu vostè, de posar o no posar reixes. No es veu això. Li puc ensenyar el projecte. Està aquí. No hi ha façana exterior en aquest projecte. Ho veu?. Quan hi hagi un projecte executiu, nosaltres entrarem a valorar si compleix o no el Pla General. De moment incompleix la Llei d’Habitatge 24/1991 que parla que no es poden iniciar les obres de construcció si no s’han presentat prèviament a l’Ajuntament el corresponen projecte de caràcter executiu per a l’edificació, l’estudi de seguretat i salut i, si s’escau, programa de control de qualitat i si no s’ha fet el nomenament del director de l’obra i del director d’execució de l’obra. Aquí no existeix projecte executiu, no existeix estudi de seguretat, el director de l’obra el suposo però tampoc tinc constància, perquè el projecte està signat pels serveis tècnics. En tot cas, en una carta que m’adreçava el Sr. Lluís Moreno em deia que el projecte l’havia fet el Francesc Balanyà. Incompleix la llei d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. Incompleix requisits mínims d’habitabilitat. Hi ha un vestidor que no té ni llum natural ni ventilació. I

27

altres coses que ara no venen al cas. Davant de la gravetat d’això, em sorprèn que en desvií l’atenció dient que han fet una obra provisional. Em sembla molt greu. En tot cas vull esmentar que avui hem tingut accés a l’informe de sanitat que era qui indicava que s’havien de fer aquestes obres i en cap cas, aquest informe parla de que es tancarà el mercat. Parla de que les obres s’han de fer el més aviat possible. Nosaltres entenem que s’han de fer el més aviat possible però tal com cal, legalment, i en aquest cas no hi ha cap urgència ni emergència. Sr. Batlle Ja li he dit, que em disculpi, perquè en aquest informe del sanitari, diu que això incompleix greument la normativa i que per tant quan s’incompleix la normativa, vostè sap les conseqüències que hi ha. Una altra cosa és que no ho digui aquí, no vol dir que no ho hagi comentat el veterinari en el seu moment, que tot això corre perill de que es tanqui si no es reforma. Sr. Antoni Muñoz Aquí no ho diu. Sr. Batlle Bé, però vostè és un dogmàtic i perdoni l’expressió. Vostè diu, per molt que diguin vostès no em convenceran, doncs no ho intentaré. Ara si em permet el regidor Lluís Moreno, ampliarà la segona part de la pregunta seva. Ja sé que no el convencerem però, com a mínim, pot escoltar-lo. Sr. Lluís Moreno A veure, si això pot esclarir alguna cosa. Ni ha algunes qüestions que podem compartir, com que tot és millorable. A mi n’hi han dues coses que també em semblen greus. Que s’interpreti determinada legislació amb una determinada lleugeresa. Si em permet, subjectivament dir-ho així. Nosaltres hem fet una lectura de la legislació pensant en l’interès públic que té aquesta obra. L’interès públic significa que no alterem ni modifiquem substancialment, ni interior ni exteriorment, perquè compleix dues de condicions que a nosaltres ens semblava prioritàries. És la urgència per raons de salut pública, la necessitat per mantenir l’ús, i la finalitat que tenien. Número dos: per tant, s’ajusta a la normativa urbanística a l’article 68 i 69 de Pla General vigent. Hi ha una qüestió que hem de saber. Quan les obres s’executen per l’administració, pel personal propi i no amb una empresa contractada, es pot prescindir de determinada documentació i per tant nosaltres defensem i és defensable des de totes les perspectives visions jurídiques que hi hagin, que amb un projecte bàsic, és més que suficient. I repeteixo. La legislació permet prescindir de documentació. En aquest cas nosaltres hem prescindit de determinada documentació que inclòs per al cost de l’obra, si hagués sigut inferior a una quantitat, podíem haver-ho fet exclusivament amb un pressupost. Com vostè sap perfectament podíem haver començat les obres amb un pressupost. En tot cas com el cost era superior al que permet la normativa, i la Llei de Contractes de l’Estat, nosaltres l’hem acompanyat perquè afectava també a la reforma interior de memòria valorada i posteriorment d’un projecte. Què ens van dir vostès en un inici?. Que no hi havia projecte!. I varen passar de que no hi havia projecte a rectificar:

28

que el projecte era bàsic, quan ara jo dic, que és suficient amb un projecte bàsic i que es pot prescindir quan s’executa per l’administració. La tercera qüestió és l’utilització de la llei d’habitatge que és el que em sorprèn més de tota la moció. Jo agafo la llei d’habitatge, primer no ho entenia, igual n’hi ha algun article que es pugui vincular al que estem parlant. Llei d’habitatge. Títol preliminar. Article 1. Objecte. La present Llei té per objecte i finalitat garantir en tot el territori de Catalunya el compliment del dret constitucional a la vivenda i regula i fomenta les condicions de dignitat, habitabilitat i adequació que han de qualificar les habitatges, les mesures de protecció per als que compren o usuaris, les mesures de foment i el règim disciplinari i d’habitatge. I l’àmbit d’aplicació de la llei d’Habitatge, evidentment, aquest edifici que no té com objecció ni finalitat l’habitatge ni tenir les condicions d’habitabilitat tal com diu aquesta llei em sembla que no és objecte de discutir això. Està clar que no podem aplicar aquesta llei en aquest cas. Per últim el tema de l’accessibilitat, està molt clar que aquest govern, defensa i no només defensa sinó que promou aquest tipus d’actuacions i com deia l’alcalde, no era el principal objectiu el de promoure l’accessibilitat, si que es van fer unes actuacions, i entenc que la reforma profunda ha de fer que contempli totes aquestes actuacions pendents. I també quan es parlava de provisionalitat volien parlar de reversibilitat, que es puguin amb una certa rapidesa desmuntar. No podem dir que les obres siguin provisionals perquè no sabem en quan de temps estaran, per tant que quedi molt clar la síntesi que faig. S’ajusta a la normativa del Pla General, per tot això que estic dient, perquè les dues condicions més importants, l’habitatge i la modificació substancial no es així i precisament el que estem fent és una reparació interior. Segona qüestió, es podem prescindir de determinants documents quan l’obra s’executa per l’administració. I la llei d’habitatge no és ni molt menys ajustable al que estem parlant ara, unes obres de condicionament, de reparació interior o de reparació d’un mercat municipal. Sr. Antoni Muñoz Jo vaig preguntar i em van dir que no hi havia projecte. Segueixo insistint: una obra d’aquesta característica executada només en base a un projecte bàsic, no es pot fer d’aquesta manera. Sincerament és il·legal. No vull parlar més d’aquest tema. Hem denunciat per segona vegada i assessorats per la Comissió d’Urbanisme, el servei de la legalitat urbanística de la Comissió d’Urbanisme. I també hem fet la denúncia a Arquitectura i Habitatge. Sr. Batlle Ja donarem a conèixer els resultats. Vostès fan una carta de denúncia a la Direcció General de Comerç i els contesten que no hi ha cap problema que ells no tenen res a dir. I ara diu que s’ha dirigit a Urbanisme, doncs veiem la carta d’Urbanisme i ja veurem el que diuen. Sr. Antoni Muñoz Ens comenten que són incompetents amb el tema del Pla General.

29

Sr. Batlle Vostès ho barregen tot. Dèiem que havien donat una subvenció amb unes obres il·legals. Com abans ha dit referent als paradistes; bé, em penso que va una mica amb els papers mullats. Sr. Antoni Muñoz A mi em sembla una barbaritat demanar una subvenció amb una obra que segueixo dient que és il·legal. Sr. Batlle Veu. Vostè ha dit “diguin el que diguin, no em convencerà”. Li estem demostrant normativament. Sr. Antoni Muñoz No estant demostrant res. Si no hi ha un projecte executiu, perquè no hi ha cap plànol que demostri si compleix o no. Sr. Batlle Assessoris bé. Jo ja estic ben assessorat, crec jo. Fins al final tingui en compte la presumpció, perquè vostè està utilitzant un llenguatge des de fa molts dies i apareix així en els mitjans de comunicació: “L’Ajuntament fa unes obres il·legals”. Perquè per desgràcia hi ha uns mitjans de comunicació que no tenen l’obligatori hàbit periodístic de contrastar. Bé, què hi farem. Surt en el titular. “El Partit Socialista denuncia unes obres il·legals”. No s’han demostrat que aquestes obres siguin il·legals. Nosaltres els hi estem demostrant també des de fa molt de temps. Vostè insisteix, persevera. Per molt que li diguem no el convencerem. No hi podrem fer res. Però a mi em preocupa que estem fent un llenguatge per a sords. Vostè diu una cosa i nosaltres estem intentant demostrant una altra, normativament. Estem parlant de legislació i vostè diu que no. Doncs, escolti, què podem fer per que vostè es doni per assabentat de que les coses que nosaltres diem, estan assessorades. I com vostè sap ja fa anys que ens afaitem i; per tant; el que diem, no ho diem perquè sí. Com podem fer perquè es convenci?. Sr.Antoni Muñoz Fent les coses bé. Sr. Batlle Vostè també. Faci les seves propostes basades en fets reals. Accepti que les coses són diferents, ja no li dic que ho siguin però accepti que pot ser que ho siguin. Sr. Antoni Muñoz Com em pot dir que un projecte que compleix la normativa, sinó n’hi ha projecte a on es vegi el compliment d’aquesta normativa. Respongui’m això. Sr. Lluís Moreno Ja li he dit. Que es pot prescindir de documentació quan les obres les fa l’Administració.

30

Sr. Batlle L’article 20 del ROAS diu que quan les obres son executades per l’administració pot treballar-se amb projectes simplificats. Això ho hauria de saber vostè com arquitecte que és. Li he fet una síntesi del que diu aquest article. Sotmesa la proposta a votació: NO APROVADA PER MAJORIA amb 9 vots desfavorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Francesc Soler (grup municipal de CiU); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). Voten favorablement 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sr. Josep M. Llopart, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). 10.- DONAR COMPTE DE MANERA EXPRESSA DE DECRETS DEL BATLLE. El Ple es dóna per assabentat. 11.- DONAR COMPTE DELS DECRETS DEL BATLLE COMPRESO S EN EL PERÍODE D’1 DE SETEMBRE DE 2003 A 31 D’OCTUBRE DE 2 003, CORRESPONENTS ALS NÚMEROS 1.271/03 AL 1.627/03. El Ple es dóna per assabentat. 12.- DONAR COMPTE DELS DECRETS DEL REGIDOR D’URBAN ISME COMPRESOS EN EL PERÍODE D’1 DE SETEMBRE DE 2003 A 3 1 D’OCTUBRE DE 2003, CORRESPONENTS ALS NÚMEROS 446/03 AL 581/03. El Ple es dóna per assabentat. 13.- DONAR COMPTE DELS ACORDS ADOPTAT PER LA COMISS IÓ DE GOVERN CORRESPONENTS A LES SESSIONS COMPRESES EN EL PERÍODE D’1 DE SETEMBRE DE 2003 A 31 D’OCTUBRE DE 2 003, CORRESPONENTS ALS NÚMEROS 33/03 AL 41/03. El Ple es dóna per assabentat. 14.- INFORMES DE REGIDORIES Sr. Iñaki Andrés Molt breument un informe de la Regidoria de Treball i Formació i és que, recentment, s’ha aconseguit la certificació del sistema de gestió de qualitat amb la norma ISO 9001 del 2000 per la gestió que fa el departament en els cursos de formació ocupacional: administració, Informàtica, marketing, vendes, comerç

31

i disseny. Això és un requisit que és necessari per formar part dels centres socials del Departament de Treball de la Generalitat, per poder impartir aquests cursos i diu també que les coses que s’estan fent, s’estan fent bé. Com ara recentment s’ha rebut la documentació sencera de què ja està concedida, doncs estem contents de què sigui així, i volem que el poble d’Esparreguera també ho sàpiga. Sra. Núria Novell Volia fer esment a l’altre dia, quan parlàvem de l’aprovació de les taxes un comentari que en un moment determinat el Partit Socialista va treure unes factures d’uns serveis exteriors que es feien a Can Comelles i de què va deixar vagament dit que hi havien uns preus que eren vergonyosos. Pràcticament deien que fèiem negocis amb els avis. Vaig dir en aquell moment que miraria les factures i explicaria detalladament el per què. Es referien al servei de podologia, de perruqueria i acompanyament de servei al centre. En el servei de podologia, dèiem que el servei del callista s’havia pujat. Anteriorment el preu del callista era de 4,36 €. Va haver un petit error de transcripció. Ara tenim un servei de podologia perquè tenim que fer intervencions en persones que tenen una salut molt feble i molt depenent, ens trobaven que algunes cures no les podia fer només un callista, perquè les intervencions dels callistes són estètiques i que no tenen intervencions de diferents professionals. En aquest cas, com són avis amb diabetis o persones amb problemes de coagulació i s’ha d’anar molt en compte amb les intervencions que es fan. Per això hem contractat un servei de podologia que costa 15€. És un servei superior i ens cobren el 50% menys del que cobrarien a la seva consulta privada. També hem de tenir en compte que aquesta persona es desplaça al centre i que no ens cobra l’IVA, perquè és un servei sanitari. De la taxa corresponent a perruqueria, dèiem que hi havíem unes diferències. Es referien al preu que s’havia aprovat l’any que eren 6,26€. Aquest any s’ha pujat un euro, o sigui 7,20€. El departament d’intervenció ens va manifestar la necessitat, com us vaig explicar, de separar els preus, del que era la quota mensual, dels serveis que eren exteriors, vam haver d’ajustar el preu. També dèiem que uns pagaven 14, altres pagaven 10. El servei de perruqueria depenent de les intervencions que es facin estan quantificades. N’hi ha que valen 14 i n’hi ha que valen 21€. Altres 7 i alguna avia li cobren 4€.Que quedi clar, que nosaltres fem en tot moment d’intermediaris, que aquests serveis ens ho facturen i nosaltres els refacturem desprès i per això hem de posar la taxa. Respecte al tema d’acompanyament, les despeses ocasionades pel servei de trasllat a un centre hospitalari o servei mèdic extern al centre, està especificat en l’apartat 2 i 3, l’article núm. 8 del Reglament de Règim Intern , diu que són serveis complementaris la podologia, la perruqueria i el transport. Ens referim a un servei d’acompanyament a aquests usuaris, que tot i tenint familiars responsables, no vulguin o no puguin fer-se càrrec de l’acompanyament. És un preu simbòlic, i en tot moment, això que quedi clar, es tracta de fomentar el suport emocional de l’avi. Tenir la família al seu costat en aquestes visites. En quan als residents que no disposen de família que es puguin fer-se càrrec, ho farà la residència sense que això signifiqui un increment addicional a la quota corresponent mensual. L’acompanyant és una cuidadora que no abandona el seu lloc de treball, sinó que és una cuidadora localitzable que aquest dia té festa i que se l’ha de

32

localitzar perquè l’acompanyi. El preu és un preu simbòlic. És de 7€, si és una visita programada o de 12€ si és amb un cas d’urgència. També tenim un programa d’urgències mèdiques per actuar. Depèn si és màxima urgència o una urgència relativa, però sempre és un preu simbòlic. I l’avi que no pot pagar ni té família, nosaltres ho paguem. Que quedi clar. També vau parlar dels imports de les quotes que pagaven els usuaris, són les tarifes que estan aprovades per L’ICASS, perquè nosaltres són un establiment col·laborador i tenim les tarifes de L’ICASS. Els 66 usuaris de la residència, n’hi han 12 que estan en aquest programa i paguen el 80% del total del seus ingressos, que 3 usuaris només paguen el 80% de la seva pensió i la resta la paga l’Ajuntament, i no supera el 360€ i totes les tarifes estan aprovades per L’ICASS. Tot aquestes tarifes també estan al centre de dia, estada temporal. Per tant vull aclarir aquesta sospita que va quedar sobre la taula de que hi havien unes factures irregulars i espero haver-ho aclarit i explicat bé. Sr. Lluís Moreno Vull contestar al Sr. Antoni Muñoz per tres motius. Una perquè en l’últim Ple es pressuposava una sèrie de qüestions, dic que es pressuposava perquè sense la informació es va afirmar que no havíem facilitar dades a la Junta de Residus. No es preguntava: Heu facilitat dades a la Junta de Residus?. No, afirmava que no s’havien donat dades a la Junta de Residus. Segona qüestió perquè dèiem que estàvem a la cua de reciclatge i tercera qüestió en el darrer Ple el de les Ordenances Fiscals quan parlàvem de la taxa de recollida d’escombreries i per tant de la penalització dels Ajuntaments de 10€ per tona abocada doncs que seriem els últims i feia al·lusió al mateix. Jo li vaig dir que li respondria i li contesto. Primer pressuposava una qüestió que no era certa. Jo li vaig dir mentida. No era certa perquè senzillament no havíem rebut el nostre enviament i això si vol pot preguntar-li tant a la funcionària de la Junta de Residus, com a la funcionària que s’ocupa d’emetre aquestes dades. Per tant, crec, que en principi, rectifiqui la pressuposició de que no s’havien enviat les dades. Doncs perfecte no rectifiqui, ja sabem que no ho farà. La segona qüestió sobre el reciclatge. Jo vaig fer una afirmació molt aleatòria de un percentatge, que és el que tenim. Estem al 10%. Si vol li puc dir com estan la resta de pobles, s’ho va apuntant, estudiant, i podem parlar. No hi ha cap problema. Estem en unes quantitats de 1,5 quilos. per habitant i dia que Abrera amb menys residus que Castellví de Rosanes, Cervelló, Collbató, Corbera de Llobregat, per sota de Martorell és cert, per sota d’Olesa, de la Palma, per menys que Sant Esteve de Sesrovires , per tant estem en una mitjana molt bona de quilos per habitant i dia. En quant a recollida selectiva estem al 10%, per tant estem a la mitjana. Si vol li dic totes les quantitats recollides i així les apunta, o si vol li passo. De vidres 124 tones, de paper 261, d’envasos 56,9, de residus voluminosos 356, de poda i jardineria 123,1. Cal fer un esment. La poda i jardineria, ara la reciclem perquè la portem a la planta, i per tant compostem, abans es cremava. Piles, 0,97, medicaments 6 tones, tèxtil 1,01, altres residus 117, rebuig 9155, generació total 10.172 tones que se li ha de restar aquesta quantitat de rebuig. 15.- CONTROL, PRECS I PREGUNTES

33

Sra. Francesca Fosalba Un prec. Arran de l’exposició de la regidora de serveis socials que comentava la taxa d’acompanyament de la gen gran, jo sé que en altres poblacions hi ha un servei de voluntariat que acompanya a la gent gran. I des d’aquí formulo un prec, i a la regidora de la gent gran que prengui nota d’incentivar el voluntariat d’acompanyament de gent gran. No solament per anar al metge que ens estalviariem aquest diners. Ja sé que és irrisori, però també en altres tasques. Sr. Antoni Muñoz No vull rectificar res respecte al primer tema que em comenta. Jo vaig trucar a la Junta de Residus i em van dir que no tenien les dades d’Esparreguera perquè no havien arribat. Ara em diu que hi ha un problema de comunicació. Sr. Lluís Moreno No, jo no he dit això. Vostè ho està interpretant. He dit de recepció de dades, no de comunicació. És diferent. Són conceptes diferents. La funcionaria ens va marcar que ho havia rebut en una altra carpeta i que per tant no havia obert l’arxiu. Senzillament això. Pot preguntar-li Sr. Antonio Muñoz Jo en tot cas, no rectifico. Sr. Lluís Moreno A mi el que em preocupa, és que pressuposi que no vam enviar les dades. No que pregunti: vostès van enviar-ho?. Vostè va pressuposar. Sr. Antonio Muñoz Jo pressuposo a partir de la contesta de la Junta de Residus. Respecte al segon tema, les dades que ens ofereix, no sé si recorda que jo vaig esmentar dades que van sortir a la premsa i textualment deia “ Fa uns dies a la premsa van sortir unes dades. Desconec si són certes, en tot cas el regidor responsable em dirà si són certes o no, perquè de la premsa, pots creure qualsevol cosa”. Vostè no em va rectificar en aquell moment. Sr. Lluís Moreno Li vaig dir una cosa molt important que no ha fet al·lusió que és que havíem doblat el reciclatge en un any i que no va valorar-ho com a cosa positiva. Sr. Antoni Muñoz Sap la resposta que li vaig donar jo. Que em semblava poc ambiciós respecte a l’evolució que havien tingut els pobles del Baix Llobregat Nord. Sr. Lluís Moreno Doblant en un any, jo crec que és molt ambiciós. Si hagués hagut alguna feina de sensibilització ambiental anterior, segurament que sí, però si s’ha de fer la doble feina de construir deixalleries, i estendre els envasos, compostar la poda, i tenir més contenidors, jo crec que podem estar satisfets.

34

Sr. Antonio Muñoz Aquestes dades que ha donat avui, sortiran oficialment a la Junta de Residus. Sr. Lluís Moreno Amb una observació, jo crec que hauríem de dirigir-nos tots a la Junta, perquè els Ajuntaments a vegades, barregen voluminosos, amb el rebuig. Jo sé que algun municipi, no diré quin, estan molt inflades en quan a recollida selectiva, sembla excessiu. Sr. Antonio Muñoz Té proves d’això. Sr. Lluís Moreno Que si tinc proves. Les converses que he tingut amb alguns regidors, però bé això és una anècdota. La Junta de Residus no comprova les dades que nosaltres enviem. L’any que ve, a mi em sembla bé, que separin voluminosos de rebuig i entre altres coses, i amb molta sinceritat, jo crec que tots els voluminosos que recollim, doncs s’han de reciclar, tots els que es puguin reciclar. A vegades, no sé si vostè era regidor, havíem parlat amb la senyora Adriana, que avui encara hi ha uns voluminosos que no s’estan reciclant. No només nosaltres sinó molt Ajuntaments i el que cal és fer-ho. Nosaltres canviaren el sistema de recollida l’any que ve de voluminosos. Els voluminosos em refereixo a mobles, electrodomèstics, a tot el que no es porta a la deixalleria. I aquest és un camp en el que no podem barrejar voluminosos i rebuig i disminuir així la quota de reciclatge, però també es ben cert, que d’aquesta manera si separem, també s’augmenten. Però no tots el voluminosos van a reciclatge. Sra. Concepció Pardell Vull que consti en acta el prec que vaig a fer, i vull que em confirmeu o denegueu si realment es farà o no. Prego que es faci la comissió de control i anàlisi de tot el procés de construcció de la nova residència. Sr. Batlle Aquests dies, és proper l’inici del funcionament normalitzat del que és el Patronat de la Residència de Can Comelles. Això que vol dir, que hem passat d’un Patronat desfasat, que no incloïa els representants dels grups de l’oposició. El mandat passat es va aprovar aquest reglament nou, s’ha anat fent tot el procés administratiu i ara pot entrar en vigor. De fet vostès l’anterior reunió del Patronat hi van assistir sense vot, perquè legalment no podien tenir vot, però varen ser amb veu, que pel cas és el mateix, ja que les decisions que es van prendre tampoc eren transcendents. A la propera reunió hi seran i no hi haurà ningú més que els membres del partit polític i les persones que han de ser, que són les que ens han de donar compte, la directora de la residència i pels estatuts, l’assistenta social. Per tant pensem que és el lloc idoni i ideal per parlar de tots aquests temes, perquè no podem deslligar la nova residència de la present, perquè van molt juntes. Nosaltres apostem perquè sigui el Patronat, el lloc a on es debatin aquests temes vinculats a la Residència de Can

35

Comelles, que es deixi de fer el safareig que s’està fent en alguns casos, afectant la credibilitat de les persones que hi treballen. Sra. Concepció Pardell Et demano que no barregis la pregunta que t’he fet. Aquesta pregunta te la faré posteriorment. Aquesta pregunta no té a veure amb el Patronat de Can Comelles. T’estic dient que fa molt de temps que es va demanar, perquè venint arrastrant la residència assistida, des de fa molt de temps, fa cinc anys que vosaltres esteu a l’equip de govern i aquesta residència no s’ha finalitzat. L’any passat per Nadal, recordo les paraules que vaig dir, que van ser “que per Nadal no tindríem la residència” i efectivament no la vam tenir. Jo demano que es creï aquesta comissió perquè tots el grups polítics puguin analitzar els motius; en quines condicions estava, per què s’endarrereix tant, com a continuar la construcció d’aquesta residència, quin cost ha sigut el que s’ha incrementat, i quan tindrà que pagar el poble per aquesta residència. Penso que és molt important, que tots el grups polítics ens podem reunir perquè es deixen de fer safareigs i temes de premsa. Però no em referia a lo que tu estaves dient ara. Ja et faré la pregunta posteriorment, donant resposta a aquesta pregunta. Sr. Batlle Jo crec que he donat resposta a tot això. Entenem que el lloc idoni per fer-ho és el Patronat. Sra. Concepció Pardell Què te a veure la construcció d’una residència amb un Patronat?. Sr. Batlle Perquè la residència serà la residència de Can Comelles. Forma part del complex. Sra. Concepció Pardell Una cosa és la inversió. Que té a veure que el Patronat ho mantingui?. Sr. Batlle Prec i pregunta. Pregunta i resposta. Li torno a respondre per segona vegada. Can Comelles és un complex del que en formen part l’actual i la nova. Per tant entenem que allò queda englobat en el Patronat. No cal que tornen a insistir. Vostè ha fet la pregunta i jo li he donat la resposta. Sra. Concepció Pardell Que té a veure la directora i l’assistenta amb la construcció d’un edifici?. Aquestes persones no tenen perquè fer un control d’una despesa d’inversió? Sr. Batlle Això li sembla a vostè. Sra. Concepció Pardell Clar que no. Perquè això és un control polític Vosaltres construïu i nosaltres controlem.

36

Sr. Batlle Tanco aquí, perquè vostè sempre intenta monopolitzar. Això és pregunta, resposta. Vostè es especialista en això. Tanco. Li acabo la resposta. És important que la directora sigui present amb tot aquest procés, perquè constantment està fent suggeriments, està aportant idees relacionades amb la seva feina que són bàsiques per la construcció de la nova residència. Vol que li digui quin és el problema genèric de la nova residència, que l’han construïda persones que no tenien cap experiència en residències. Ja no dic res mes. Sra. Concepció Pardell Perdona això vol dir no. Sr. Batlle Pregunta. Resposta. Sr. Concepció Pardell I rèplica? Sr. Batlle No. Pregunta. Resposta Sra. Concepció Pardell A veure Sr. Secretari, hi ha dret a la rèplica? Sr. Batlle Regidora, li he dit moltes vegades que el President del Ple, sóc jo. I si s’ha de dirigir algú al secretari, sóc jo. Sra. Concepció Pardell Doncs Sr. Batlle, li demano que pregunti al secretari, el que marca la llei. Sr. Batlle Hem parlat moltes vegades. Prec i resposta. Sra. Concepció Pardell Demano que m’ho confirmi. Sr. Batlle Ja li confirmaré per escrit. Sra. Francesca Fosalba Si no vol contestar que no contesti. Quan jo he demanat aquest suggeriment del voluntariat de la gent gran, m’ha dit que estava previst. Què vol dir que està previst? Terminis? Estant treballant-hi. M’hagués agradat una explicació una mica més aclaridora.

37

Sra. Margarida Font Jo com sabeu començo ara. Està tot amb pinces, ho estic preparant ara. Vull formar un grup, estic buscant a les persones que crec que són adients, persones que ja estan retirades, que són pensionistes que no tenen coses que fer a casa i volen ajudar. Estic preparant el grup, però no puc dir encara com ho tinc format, però la idea ja la porto. Estic una mica verda, però la idea es aquesta de tenir el voluntariat per poder fer aquestes coses. Sra. Concepció Pardell Vull fer un prec. Ja que tenim les senyeres posades, que estiguin posades en dignitat, ja que resulta que sembla que us doni vergonya que es vegi la senyera espanyola que està aquí tapada. Avergonyir-se de la senyera espanyola és com avergonyir-se d’un que té el pare o té la mare. No anem a jugar, demano que siguem seriosos en aquest tema i no juguem més amb aquestes coses. Sr. Xavier Duque Es una pregunta nostra, també sobre la residència assistida i m’imagino que la resposta serà la mateixa. Si em permet la canviaré. I si després algú me la vol contestar. En el tema de la intervenció de la regidora sobre les factures de Can Comelles, no era cap polèmica. Li vam preguntar senzillament si la taxa estava aprovada per 4€, com és que es pagaven 7€, si no recordo malament i parlo molt de memòria. I vostè va dir que al usuari se li facturaven 4€ i la resta ho pagava la residència. Nosaltres hem preguntat i ens han dit que no. Tot ho paguen els usuaris. Jo li volia recordar que les taxes, un cop aprovades no es pot cobrar més del que realment és el cost, per tant clar aclarir-ho. Desprès, una pregunta més, vostè ha dit que ara han canviat la callista per un servei de podologia. Aquest servei ve de Sant Boi?. Ho dic més que res perquè a nosaltres ens han confirmat que aquest servei ve de Sant Boi i dic que si aquí, a Esparreguera o més a prop, no hi ha cap servei més econòmic per als usuaris de la Residència. Jo li demanaria que, ja que en el col·lectiu que parlem els diners són escassos, si fos possible estalviar-se alguns diners, si per comptes de Sant Boi és d’Esparreguera, doncs millor. Li demanaria que fes aquesta gestió, si us plau. Gràcies. Sra. Núria Novell Una puntualització, quan hi ha un transport sanitari en casos d’urgència actualment no s’utilitza personal de la Residència, ni de neteja ni cuidadores, i ve 061, ve una ambulància, que és més convenient per a fer els trasllats. Sra. Concepció Pardell Jo volia saber, el tema del campanar, la bastida aquesta que tenim aquí, quin es el cost diari? i a qui se li assumeix? Sr. Batlle Com vostè coneix perfectament la reforma del campanar la està pagant la Diputació. En el Pla de Xarxa Barcelona de subvencions als municipis, l’Ajuntament d’Esparreguera va demanar fa quatre anys, en comptes d’una altre cosa, va demanar la reforma del campanar.

38

Sra. Concepció Pardell Si, ho recordo. Sr. Batlle Atès que es una inversió de la Diputació directament, tot el projecte, tant el bàsic, com el de reforma, com el complementari, el porten directament des de la Diputació i ells ho estan executant. És a dir, ho van pagant tot el que costa i el que pugui costar, que és on estem ara discutint, és a dir que ho pagarà la Diputació. El que hem d’intentar és que la Diputació es faci càrrec de tota la reforma del campanar i íntegrament com s’havia projectat, apart del que ha sortit, degut al que el campanar és l’emblema del 2004. No li puc contestar ara mateix el que costa la bastida. Sra. Concepció Pardell És que clar, si es va signar una quantitat i ens la mengem en els dies que estem pagant tot aquest material, doncs suposo que no la perdrem aquesta subvenció i no farem res. Sr. Batlle Precisament el que estem tracten és de fer un contracte amb la Diputació a alt nivell, de cara a poder resoldre aquest tema, i disculpeu-me perquè he entrat una altra vegada en la conversa. Sr. Marcel Escudé Volia preguntar al Grup Socialista si hi ha alguna pregunta de la Residència, si segueix amb peu aquella pregunta que està redactada. Ho dic perquè jo aprofitaria i contestaria malgrat no ho estigués. Sr. Xavier Duque Era exactament si podem tenir una data aproximada de quan s’acabarà la Residència? Més que res, es perquè hem vist a Comissions de Govern pagaments important sobre l’acabament i acció d’obra de la Residència. Ara hem trobat una partida que es treu, tot i que s’ha donat una subvenció per acabar-la. Independentment de moltes qüestions que ni entro, jo crec que d’una vegada ens hauríem de plantejar si l’acabem i com l’acabem i ja finalitzem amb tota la polèmica. Dates aproximades, mesos, dos mesos, la tardor, en donen voltes, no. El fet és dir que si d’alguna manera, ho dic sincerament, ens hem de posar tots mans i peus per fer-ho, doncs fem-m’ho, però acabem-la. Sr. Marcel Escudé Explico una mica per damunt quin es l’estat del treballs que s’estan fent i desprès parlem de la data aquesta famosa. Ara tenim treballant al ferrer els remats de la caiguda d’aigües de les cobertes, estan fent l’estructura, part de les plaques metàl·liques que algunes recobreixen totes aquestes plaques metàl·liques i la coberta del grup electrogen que s’haurà d’incorporar desprès per complir la normativa, i jo crec, que molt ben feta, a més a més, que una Residència d’aquestes característiques tingui un grup electrogen. Això està en el projecte d’acabament. Ara mateix estem esperant pressupostos per adjudicar-los directament, dels pendents que queden per acabar de fusteria,

39

pintura i paviment. Les instal·lacions electricitat, gas, etc. S’està acabant i el que falta és que tornin per fer la posada en marxa corresponent. L’alumini està en procés de reposició de vidres i estan fent un repàs als lliuraments per fer-les estanques a la famosa cúpula, que allò és com una mena de colador xinès però d’alumini. I un repàs a les entrades i sortides entre el formigó i l’alumini per posar una material decent que no deixi entrar l’aigua, etc. L’ascensor en aquestes dues setmanes s’ha posat, ja està en marxa i funcionant. En l’ascensor hem sofert un retard perquè ens obligaven a utilitzar la mateixa empresa que ja teníem i hem hagut d’esperar a l’empresa per a poder tenir uns responsables de la mateixa instal·lació. Estaven acabant. Aquesta setmana passada, el moviment de terres per començar el tancament perimetral. Tenim el pressupost del tancament. Les feines de paletes les estan fent una parella de l’Ajuntament que estan fent el remat del marbre, han hagut de parar amb el marbre per cobrir les filtracions d’aigua que hi ha a la coberta. Això be directament connectat amb la següent pregunta de: com és que no hi ha un direcció d’obra?. No, no hi ha sigut mai, bàsicament hi havia un encarregat que era un espavilat i que va fer un lliurament de formigó i no els va connectar amb resina tòxica i el moviment d’una ha provocat aquestes filtracions d’aigua. Hem repassat la coberta i de moment la tela asfàltica aguanta. I bàsicament això, tasques de suport. Però això ho solucionem amb l’encarregat de paletes de l’Ajuntament, perquè donar-ho a la administració amb uns paletes exteriors hauríem d’estar vigilant cada dia contínuament. En principi es això el que s’està fent ara mateix. Els arquitectes ens donen com a data el 15 de desembre, jo en aquest cas, faig com el Sr. Muñoz i no m’ho crec, però treballarem per fer-ho i per acabar-ho. Es una qüestió de l’estat del mercat, en comptes d’enviar-te quatre senyors, t’envien dos perquè hi ha dos en una altre obra. De fet no queda molt, si tot va bé, pot esta acabat aviat. Ara mateix no tenim un encarregat d’obra, hi ha l’encarregat del paletes de l’Ajuntament que coordina una mica la feina dels paletes amb la resta d’industrials. Tampoc hi ha volum d’obra per encarregar un coordinador. Ara mateix no necessitem un coordinador més que la direcció facultativa que fa la visita d’obra, més que el propi encarregat del paletes de l’Ajuntament que passa, més jo mateix que vaig de visita un o dos dies, com a mínim, cada setmana a veure com ho tenen. Ara mateix no tenim problemes de coordinació. És veritat que un dels grans problemes d’aquest obra des dels seus inicis ha estat justament que no hi havia un encarregat professional. El tema del Patronat de Can Comelles com a marc d’informació i avaluació del cost de l’obra, etc. de la feina que estem fent ara, jo crec que és un bon marc. El tema de la planificació, des dels inicis, del projecte, de la execució i de direcció política de l’obra del principi al fi, jo crec que no es mereix una comissió, es mereix un acte públic a Can Pasqual. Sr. Concepció Pardell He vist un article a la premsa i parla del tema de l’escola. Jo vull recordar a tots que recordeu del que va passar amb l’escola Montserrat aquí a Esparreguera i no m’agradaria que tornés a passar el mateix. Per precipitar les coses, perquè hi havia una lluita entre dues persones que no es va arribar a un acord vàrem perdre una línia a l’escola, quan estava concedida per part de la Generalitat. En aquest cas, vosaltres de sobres sabíeu que l’escola era urgent quan vàreu entrar a governar. Jo crec que aquell moment, no val córrer d’avui per demà,

40

perquè si ens hem esperat cinc anys, ens podem esperar dos i que ens facin una escola com cal. Jo no estic gens d’acord. Aquí posa, que Andrés ha reconegut que l’escola es idèntica a una escola feta de totxo. En preu si que és idèntica, però en qualitat i en que és una escola per tota la vida, doncs no és el mateix. Jo demanaria que, si no s’ha fet l’escola abans, penso que ha sigut davant d’una actuació no correcte. Jo recordo l’altra regidora que hi havia abans, la Sra. Isabel Fernández, hem va suggerir que hi havia la possibilitat de agafar uns terrenys a Can Comelles en permuta, en aquell moment, que vosaltres vàreu fer la suspensió de llicències d’obres i s’hagués aconseguit el terreny per poder fer l’escola i l’escola actualment ja estaria. Us heu trobat amb una sèrie de problemàtiques, perquè us heu capficat de que l’escola sigui en el Castell II. Si s’hagués decidit fer-la en Can Comelles fa cinc anys, ara estaríem gaudint d’una escola de dues línies i en condicions adequades i una escola de totxos que són per tota la vida. Sr. Iñaki Andrés La pregunta, quina és? Sr. Concepció Pardell Que tingueu cura i no us precipiteu a fer una escola que d’aquí a trenta anys tingui filtracions d’aigües i estigui en males condicions. Sr. Iñaki Andrés Vostè parla de fa cinc anys i aquest tema és de l’any 2000. Referent al tema de Can Comelles les meves comptes son unes altres. El tema de la qualitat, aquí no és que en Esparreguera proposi una cosa o un altre. A l’Ajuntament d’Esparreguera se’l convida des del Departament d’Ensenyament a visitar unes escoles que s’estan fent, unes altres ja estan fetes per aquest procediment que és un sistema de construcció industrial, que no només s’està fent a Catalunya de forma més nombrosa, sinó que es fan a uns altres països, sobre tot en serveis que necessiten una certa agilitat. En qüestió de moviment de població que es força imprevisible s’ha de donar resposta ràpida i sabem que l’administració sempre va darrera de la necessitat, perquè la necessitat la tens quan hi és. La primera cosa que vull negar es que no sigui una escola com cal. Evidentment que totes les escoles tenen dificultats, acabem d’inaugurar una en Collbató i han tingut una sèrie de dificultats, i és amb l’obra tradicional, i han de reformar forces coses. Tenim una escola nova, aquí a Esparreguera, feta fa tres anys i també s’han hagut de modificar coses contínuament. Aleshores el que nosaltres diem és que, si el Departament d’Ensenyament que és el que ha de donar el vist i plau als projectes proposa un tipus de construcció es pot fer perquè compleix amb tots el tipus de paràmetres de qualitat, que posa el Departament d’Ensenyament i que son exigents, que no posa l’Ajuntament, doncs serà perquè hi confien en aquest sistema de construcció. Si a més a més ens estem trobant que escoles que s’han fet fa 25 anys s’han de reformar d’una forma molt notable, concretament l’escola Pau Vila i també d’unes altres, s’han de fer unes remodelacions tan grans en funcions del que ara s’entén per educació, no del que es feia abans. Això implica una despesa tant gran, potser es planteja l’administració que val la pena fer coses més àgils perquè els diners ens els hem de gastar igualment. Si Esparreguera pot aconseguir una escola

41

bona, i amb això insisteixo, la discussió està servida, hi haurà qui pensarà que no és bona pel fet de ser materials prefabricats i d’altres que pensaran que si. Nosaltres pensem que els paràmetres de qualitats són molt seriosos i aquesta escola és bona. Creiem que és millor aprofitar aquesta circumstància i anar per aquesta via, perquè si crec que ens ve de dos anys i aquesta és l’elecció entre dues idees constructives diferents. Sr. Jaume Vergés A nosaltres ens hauria agradat fer aquesta visita, que tu vas fer, i podríem tenir aquesta idea tan consensuada que vosaltres teniu de què aquesta escola amb mòduls pot estar bé i ser una bona idea. Agrairíem que si féssiu visites d’aquest tipus ens hi convidéssiu i així també nosaltres podríem participar en aquest procés de veure una cosa que a ulls d’una persona no qualificada o que no ho hagi vist tingui d’entrada una opinió contraria. Sr. Iñaki Andrés La visita no la vàrem organitzar nosaltres, la va organitzar el Departament d’Ensenyament per a diversos ajuntaments i vàrem ser convidats i ens semblava que no era el més oportú fer-ho extensiu. Teniu centres d’aquest tipus a prop, a Piera un institut funcionant fa uns anys i no tinc noticies de què funcioni malament i a les escoles en el Consell Escolar municipal del dia 28 d’octubre van dir quines eren i es poden anar a visitar perfectament. Però no som nosaltres qui hem de convidar a veure una cosa que no és nostre. Jo estaria encantat de fer una visita amb tu. Sra. Concepció Pardell El bus urbà que fa la línia Olesa- Esparreguera, Esparreguera- Olesa, desapareixerà el dia que tinguem l’aeri? Sr, Batlle La resposta la té la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat, perquè és qui s’encarrega d’aquest servei. No puc dir quina és la idea que tenen en aquests moments. Penso que no és el moment més adequat per plantejar-se una resposta. Esperem fins el sis de desembre, a primers d’any, per si podem obtenir-la. No li puc respondre perquè no ho se. Sr. Josep Maria Llopart Al Grup Municipal Socialista, ens ha cridat molt l’atenció el fet que la passada Comissió de Govern del dia 30 d’octubre, es deneguessin deu llicències d’activitats d’empreses als polígons industrials Sud Magarola i Can Comelles. L’argumentació per a la denegació és la que les peticions no s’ajusten a la normativa del Planejament vigent, ja que les empreses que es volen instal·lar o ja ho estan, ocupen una superfície inferior a 1.500 i 2000 m2 que demana el vigent Pla General d’Urbanisme per a instal·lar-se. Creiem que avui en dia la maquinària s’ha modernitzat molt i segons quines empreses necessiten menys metres quadrats per instal·lar-se. L’empresa que fa una inversió tant gran per la compra d’una nau s’assegura molt bé, de què amb els metres quadrats que compra hi pugui funcionar l’activitat que vol realitzar. Per tant, fem un prec que és que tenint en compte que s’està treballant per la revisió del POUM, aquest

42

tema es podria estudiar en el nou planejament. Abans de denegar les llicències d’activitat i el conseqüent perjudici econòmic que això porta per les empreses i per Esparreguera, es podrien concedir a precari, per poder donar facilitat als administrats. Sr. Francesc Soler Ara no es poden concedir i el que hem fet ha sigut, d’una vegada per totes, si una llicència no es pot donar perquè una determinada empresa no compleix, estem parlant d’uns paràmetres urbanístics i en cap cas estem parlant del que és la llicència d’activitats, a nosaltres no ens preocupa denegar la llicència perquè és una cosa que pensem resoldre en la Revisió del Pla General. Nosaltres en el Pla General intentarem posar en ordenació, no aquestes deu, dotze o quinze que hem denegat, sinó les 50, 60 i 70 que hi han, no només aquí en Can Comelles sinó al Polígon Magarola Sud o altres llocs que estan fora d’ordenació perquè es van donar unes llicències totalment il·legals en el seu moment i no voldria entrar-hi. Per tant, l’únic que hem fet és denegar la llicència. Totes són d’annex-III. És a dir, no tenen cap problemàtica i l’únic que passa és que la nau és més petita del que la normativa urbanística permet. Intentarem que a la revisió es posi al dia i ràpidament poder donar la llicència oportuna. Sr. Josep Maria Llopart Només volia fer-te una petita precisió, encara que la Normativa Urbanística no ho permeti, jo crec que hi ha d’haver un acord en un Ple anterior, en tot cas s’hauria de buscar i no ho puc ara afirmar, en el que es concedien les llicències basant-se en la Carta Europea d’autonomia local feta a Estrasburg el 15 d’octubre del 85 i aprovada pel regne d’Espanya el 20 de gener del 88, on es defineix l’autonomia local com el dret i l’activitat d’entitats locals d’ordenar i gestionar una part important dels afers públics en el marc de la llei, sota la seva pròpia responsabilitat i en benefici dels seus habitants. Així mateix s’assenyala que en l’exercici de les competències públiques han d’incumbir perfectament les autoritats més properes als ciutadans. Vull dir que aquest Pla General està fet, suposo, per organismes superiors. En canvi, nosaltres podem acordar aquestes propostes segons la Carta Europea d’autonomia local. Sr. Francesc Soler És la segona vegada que sento parlar de la Carta d’autonomia local, la última vegada va ser per fer uns cobraments totalment il·legals pels membres de l’equip de govern d’uns anys endarrera. Malauradament aquesta Carta en aquest cas no te cap mena de validesa perquè us haig de dir que hi ha una modificació del Pla de Magarola Sud en el qual un acord per unanimitat de tot l’Ajuntament va aprovar uns paràmetres d’edificacions diferents als que hi havia. Aquest acord s’havia de trametre a la Comissió d’Urbanisme perquè donés el vist i plau definitiu, no es va trametre, per la qual cosa es nul de ple dret i actualment hi ha moltes empreses en aquest polígon que no compleixen el Pla General. No perquè elles no vulguin, sinó perquè es va fer una modificació i no es va tramitar adequadament. Suposo que es deuria fer acollint-se aquesta carta d’autonomia local. El que no sabem és que aquesta

43

modificació es nul·la de ple dret, així ens ho han dit els nostres assessors jurídics. Sra. Concepció Pardell Jo voldria saber com s’ha agilitat tant la compra de l’habitatge del carrer Sant Antoni amb un cost que representa per l’Ajuntament i pel contrari l’obra del Barri Font, quan hi havia la problemàtica per poder obrir un carrer, que es va lluitar molt, Pau Font carrer Ametller, que la senyora Isabel Fernández ho portava i jo amb ella i vàrem lluitar molt perquè aquell carrer es pogués obrir. Vàrem inclòs proposar que es comprès aquella casa perquè l’Ajuntament participés en el tema. Per tant, si hem podries explicar una mica el per què en aquell moment no es va fer aquella actuació i ara si es fa en el carrer Sant Antoni. Sr. Francesc Soler Això la pregunta la passo al Batlle perquè jo no era Regidor d’Urbanisme. Sra. Concepció Pardell Però era una companya teva, era Convergència i Unió, també. Sr. Batlle Intentaré recordar, crec que hi havia un problema de què els propietaris estaven desapareguts. Sra. Concepció Pardell No, no vivien allà. Sr. Batlle Doncs si no era aquesta casa, és una altra i no ho se. Sr. Francesc Soler La resposta te la dic en el proper Ple, i ja està. Sr. Antoni Muñoz Estem esperant una resposta des del darrer Ple ordinari. Sr. Soler, té alguna cosa a dir-nos respecte a les objeccions que vàrem posar al projecte d’obertura i adequació del pas de l’Ateneu al carrer Sant Antoni que es va presentar al darrer Ple? Sr. Francesc Soler No. Sr. Antoni Muñoz Vol dir que està ben fet? i que el pressupost s’ajusta al projecte i que no hi ha cap mancança? Sr. Francesc Soler Vostè m’ha preguntat si tinc alguna cosa a dir, i jo li dic que no.

44

Sr. Antoni Muñoz Vostè es va comprometre a dir alguna cosa. Sr. Francesc Soler Jo només es vaig comprometre a una cosa. A recollir els seus papers i mira-me’ls, simplement. Sr. Concepció Pardell Sabeu el cost de les obres de millora del mercat des de l’any 2000, quant ha representat per l’Ajuntament? Si m’ho podeu donar per escrit, ho agrairia. Sr. Antoni Muñoz Ho he trobat. Vostè s’ha llegit la transcripció de la sessió ...? Sr. Francesc Soler No, aquest dies tinc molta feina i no m’ho he llegit. Sr. Antoni Muñoz El Sr. Antoni Muñoz diu: si s’han equivocat ho dirà públicament, li preguntava a vostè, i vostè respon: Si clar perquè ho dubte, no em coneixes?. No el conec. Sr. Francesc Soler El que passa és que vostè suposo que no em va posar una data? Suposo que no és un tema urgent. Em reafirmo amb el que vaig dir, el que passa és que en aquest moments això no està sobre la taula, no ho hem estudiat perquè no es urgent. Sr. Antono Muñoz Torno a preguntar, en un proper Ple si s’ha equivocat, ho tornarà a reconèixer públicament? Sr. Francesc Soler Quan ens ho hàgim estudiat, ho reconeixerem si és que hi ha error. Que ho dubta? Sra. Concepció Pardell El projecte de la rotonda, d’aquesta que esta aquí a la entrada del Barri Font, fa molt de temps que està en obres, aquesta rotonda té projecte bàsic? S’ha tret de l’ordinador?. És que fa temps que ho vaig demanar. Sr. Batlle Hi ha un projecte aprovat per Comissió de Govern. Sra. Concepció Pardell És que com està dins de l’ordinador i no es pot veure, hi ha la possibilitat de treure-ho? Sr. Batlle Que té un ordinador que no funciona, vostè?

45

Sra. Concepció Pardell No, vosaltres. Sr. Batlle Els ordinador si no funcionen no es poder veure les coses que hi ha dins. Sra. Concepció Pardell És l’ordinador de Serveis Tècnics. Em va dir l’Enginyer que estava dins de l’ordinador i ho anaven consultant i que no es treia. Sr. Batlle Devia voler dir que l’anaven actualitzant. Sr. Francesc Soler Quan el tinguem, ja. Sr. Francesca Fosalba En el sorteig de les meses electorals de les passades eleccions autonòmiques, va sortir una taula repetida en tots els seus integrants. La possibilitat de repetir una taula, estadísticament, és molt improbable. No és qüestió de la feina del Sr. Informàtic, però de debò ens agradaria contrastar el programa per una raó molt senzilla. És una qüestió d’ordre pràctic, les persones que estaven en aquella taula al cap de poc de temps tornen a estar. Sr. Francesc Soler Hi ha problemes d’aquest tipus que son molt evidents, a vegades es troben unes quantes persones i resulta que hi ha dues que han nascut el mateix dia de l’any i tothom queda molt parat, si fas els càlculs veuràs que no es una cosa tant improbable. Jo no dic que el programa pugui tenir algun error. Sr. Francesca Fosalba Més que res, ens agrairia contrastar aquest programa informàtic. Sr. Batlle Un moment, si us plau, el Secretari que és en definitiva, el responsable del sistema electoral a Esparreguera. Sr. Secretari. En tot cas l’Informàtic municipal, em consta que la Sra. Pardell ja te coneixement, ha d’introduir unes millores en el programa als efectes de què la propera vegada, que és dintre de tres mesos aproximadament i desprès hi ha unes altres eleccions al juny, i així tindrem un registre de manera que es podrà comprovar immediatament el nombre de persones que es repeteixin als efectes de garantir que no hi hagi més enllà del normal que és un 1% de repeticions. És a dir que el mateix programa dirà immediatament el nombre de persones que coincidirien en aquest últim procés electoral, així com amb l’anterior. El programa esta confeccionat per l’informàtic municipal.

46

Sr. Francesca Fosalba Aquest programa no està ben ajustat des del moment que s’ha fer això, només en dues vegades que s’ha posat en pràctica. Que es consideri això. El Batlle En tot cas no vivim a Nicaragua i això no pressuposa transcendència. El bombo no sempre és més segur que un ordinador, malgrat tot. Sr. Francesca Fosalba Tenia alguna mancança, com la de eliminar aquesta coincidència, almenys en temps tan breus. Sra. Concepció Pardell Referent a aquest abocadors incontrolats que s’han detectat que són cent deu. Jo volia saber, ja que es posa aquí, en la entrevista, que s’estan fent actuacions per millorar-los, si es deixen cartells fent saber que no s’han d’utilitzar aquests abocadors incontrolats sota multa d’alguna quantitat o per què no tenim una ordenança que reguli això. Sr. Lluís Moreno No s’han fet cartells, el problema és que encara que els posem en aquest llocs són punts que van canviant, no sempre són els mateixos punts. Nosaltres el que hem volgut fer es inventariar tots els que hi havia i que hi seguissin tots, aquests son els que tenim i no creiem que no hi hagi un municipi que no tingui punts d’abocament. Tots en tenen. Sra. Concepció Pardell S’està fent neteja de tots ells? Sr. Lluís Moreno Tenim netejats cinquanta-quatre. Però evidentment els hem de netejar tots. La política actual es de què si trobés un abocador, neteges, evidentment. Trobar al que ha abocat, és molt difícil. Jo explicava fa uns dies que en alguns casos s’ha d’anar precisament o ser un real explorador per arribar als llocs on s’aboca i en molt casos no es tracta de persones o empreses del municipi, sinó d’altres municipis propers. Podem posar cartells en alguns punts per dissuadir sota multa o sanció, el problema no és aquest, sinó que hi trobaran un altre punt d’abocament. Sra. Concepció Pardell Un veí ho veu i que tingui la possibilitat de posar la denúncia. Sr. Antoni Muñoz En el darrer Ple plantejaven el tema de l’Impost de Construccions, Obres i Instal·lacions del 2004, sobretot referent als mòduls que s’aplicaven i aquesta setmana a petició nostre, l’Ajuntament ens ha donat com tenen aquest mòduls i voldria fer alguns comentaris al respecte. Entenem que s’apliquen malament, la fórmula bàsica del col·legi d’Arquitectes estableix cinc factors i vostès aquí només apliquen quatre. Per simplificar, existeix un coeficient geogràfic que

47

s’aplica a poblacions, no apliquen cap, però en tot cas s’entén que el coeficient és 1, s’ha de dir que tots els projectes que es fan fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, a la província de Barcelona, estan aplicant el 0,95, primer tema. Utilitzen un mòdul bàsic que estableix , comentava al darrer Ple, un mòdul que actualitza cada any el Col·legi d’Arquitectes. Utilitzen per l’Impost del 2004 el mòdul del 2003, són tres-cents deu euros i el mòdul per l’any que bé son tres cents disset. Ho sigui que estan fent un impost per l’any que bé utilitzant un mòdul d’aquest any, que vol dir, entre aquest tema que afegiria valor als mòduls i el 0,95 , el resultat final és, no 310 com vostès apliquen, sinó 301,15. Després el col·legi d’Arquitectes, en quan als barems aquest no fa una distinció entre habitatges plurifamiliars i unifamiliars. Estableix per habitatges quatre tipus: si la superfície es de 200 m2, de 200 a 150, de 150 a 100 o si és inferior a 50 i vostès estan agrupant tot en un mòdul que en teoria correspondria a habitatges entre 150 i 200 m2. O segui estan aplicant a edificis plurifamiliars aquest valor que en teoria correspon a habitatges de 150m2 i 200m2, quan cap habitatge plurifamililar els te. El tema de coeficient de tipologia s’està aplicant bé. Nosaltres hem fet un nou barem que creiem que s’ajusta més a la realitat i el que diu el Col·legi d’Arquitectes, en tot cas, aquí també hi ha un debat respecte al que si considerem que estem a l’àrea metropolitana. Estem assimilant els habitatges d’Esparreguera als de Sant Cugat?. Amb aquest impost, voleu aconseguir això?. I com a dades, aquestes variacions en un 41% més del que correspondria estrictament, segons el meu parer, respecte al que aplica conscientment el Col·legi d’Arquitectes i segons els seus barems. Jo els hi deixo això i els hi pregaria, que a diferència del tema del pas de l’Ateneu, intenti dir-me alguna cosa el més aviat possible. Sr. Francesc Soler Si vol, li dic ara. Fixar els impostos és una potestat de l’Ajuntament. Jo ja li vaig dir l’altre dia que el que fem nosaltres és basar-nos en els coeficients dels Col·legi d’Arquitectes. Vostè diu que n’hi ha algú que coincideix, en d’altres hi ha una petita diferència, en algun cas hem aplicat el del 2003 i no el del 2004. El que hem fet és basar-nos en allò i fer el nostre propi impost. És una responsabilitat de l’Ajuntament. A més també li hagi de dir una cosa, els números que vostès em dóna són els que cobra el Col·legi d’Arquitectes pel visat. I vostè sap perfectament que quan un arquitecte va a una persona i li diu et vaig a fer un projecte, moltes vegades passa que li diu això et costarà vint però et faré un projecte de quinze, perquè així et costarà menys la part que has de pagar al Col·legi. I això passa, i ho sap vostè, que és arquitecte, encara que no es dediqui a fer cases. Sr. Antoni Muñoz Faig cases i no passa. Sr. Francesc Soler Doncs això passa i li dic jo que passa. Sr. Antoni Muñoz Això que explica vostè no passa. Els mínims del Col·legi d’Arquitectes estan absolutament reglats i depenen de la superfície.

48

Sr. Francesc Soler Els mínims. És clar, és el que jo dic, els mínims. Nosaltres estem posant un impost sobre el valor real de la casa i en tot cas si fem una valoració per sobre del valor real, aquest senyor pot venir i dir: miri, aquest és el valor de la construcció amb aquestes factures. Faci’m el favor de fer la liquidació definitiva. I nosaltres li tornarem els diners que li haguem de tornar. És ben senzill. Sr. Antoni Muñoz En tot cas denunciem que això no és una política progressista de cara a l’habitatge i a facilitar l’habitatge a la gent. Sr. Batlle D’acord. Sra. Concepció Pardell A veure si em podeu informar sobre les obres del carrer Hospital, que fa dos mesos o més que està tancat aquest carrer per aquesta obra. Quina és la circumstància i si ja l’hi queda poc? Sr. Batlle Fa només un mes. Sra. Concepció Pardell Li diré que més de dos mesos porta tallat el carrer Hospital, no l’obra iniciada. Sr. Batlle Ja li diré exactament des de quan. Hi ha un problema amb aquella casa, que és de propietat municipal. Es va descobrir que hi havia tota una problemàtica inferior del clavegueram que podia fer mal els fonaments de la casa. Llavors es va fer una obra bastant important que pràcticament està acabada. Sra. Concepció Pardell Existeix projecte? Sr. Batlle Hi ha coses que no es fan amb projectes. Hi ha coses d’aquest nivell que va l’Enginyer allà, determina el que s’ha de fer i són obres de reparació. Sra. Concepció Pardell Però l’Enginyer haurà fet un estudi o una valoració. Sr. Batlle Hi ha coses en les que no cal. Pensi que són obres de manteniment. Sra. Francesca Fosalba Ja fa un parell de mesos vaig denunciar a la Comissió Informativa i aquí també que hi havia una sèrie d’obres iniciades i que han quedat paralitzades. Se’ns va dir que tot té el seu temps, però aquest temps és “ad infinitum”. Per

49

exemple, el “solar del petroli” continua exactament igual, amb totes les deposicions del gossos allà, el tema del pas de vianants a tocar del racó d”El Petroli”, el tema de la rotonda de Can Comelles, el rebaix del carrer Torrent Mal. No són grans obres, no requereixen de gran mobilització de ma d’obra, amb un parell de paletes em sembla a mi que es resol un rebaix d’una vorera, que em sembla a mi que és un inconvenient. Hi ha també una vorera trencada sobtadament al carrer Torrent Mal, etc. Continua igual. A mi m’agradaria que es prengués nota de tot això i desplaçar un dia un parell de persones a arreglar-ho. Això no fa mal a ningú i els vianants ho agrairem. D’altra banda també vaig fer una proposta a la Comissió de Portaveus, que m’agradaria que el senyor Moreno me la respongués, d’instal·lació de “pipi cans” i que si no s’estava del tot convençut es fes una prova pilot. M’agradaria saber en quin punt està. Sr. Batlle Jo li voldria dir a la portaveu que Esparreguera és bastant més gran que l’àrea que vostè m’indica. Recordo que jo li vaig dir, crec que era aquí, que nosaltres tenim la gent que tenim treballant i no podem fer miracles. Llavors, donem prioritat a acabar certes altres coses. Nosaltres abans de fer “El Petroli”, i “El Petroli” està així perquè es va comprar i es va entendre que valia la pena adecentar-ho mínimament i quan sigui el moment ja ho farem. Entenem que hi ha d’altres coses prioritàries i és on tenim concentrat l’esforç dels treballadors. Per exemple, això que explicava la regidora Pardell són coses que surten, que no es preveuen, que apareixen i d’aquestes n’hi ha moltes a la població. Són coses que no veiem en el nostre pas, segurament perquè poden estar a Mas d’en Gall, etc. I això s’ha d’anar fent perquè considerem que són més problemàtiques que no pas el racó d’El Pretroli. Sra. Francesca Fosalba No, no, però jo em refereixo a quan vostès fan una rotonda a Can Comelles i al rebaix de la carretera de Piera. Són coses pendents de fa molt de temps. Sr. Batlle Vostè diu, perquè no es fa aquest rebaix de la Carretera de Piera? Perquè la Carretera de Piera encara és propietat de la Direcció General de Carreteres i tenim abaix un paper d’aquesta Direcció General que ens diu per què hem posat les bandes reductores i que si no les traiem immediatament ens multaran. Per què no fem més coses allà? Per què no fem aquelles obres?. Doncs perquè no podem tocar aquella carretera, perquè cada vegada que posem un banc o un fanal ens arriba una carta dient-nos que estem incomplint la normativa perquè el quilòmetre zero comença allà a “Cal Piquiñol”. I nosaltres diem conteu a partir de la rotonda del “Pont dels Gossos” i no de “Cal Piquiñol”, perquè segur que aquest és un tram urbà. Allò fins que no ens ho doni la Generalitat és un problema constant qualsevol obra que hi fas. Però també haig de dir una cosa, si una cosa es creu essencial de fer-la, la farem igual i ja ens entendrem amb la Direcció General. Nosaltres tenim una gent treballant en una sèrie de coses. En aquest moment, els tenim concentrats a la rotonda de Francesc Macià – Camí Ral – Font del Vidal perquè entenem que és prioritària acabar-la. I anem a un ritme que no és el que ens agrada. Tan debò poguéssim anar més de presa, però no podem perquè a la brigada

50

d’obres tenim una sèrie limitada de persones. Sempre s’ha de considerar que hi ha unes baixes perquè són persones que treballen en treballs durs, a l’exterior i que prenen mal, la qual cosa no ens permet tenir al 100% la plantilla permanentment. Per tant el que fem és tenir un grup de gent acabant una obra grossa, per exemple s’ha acabat el mercat, i la hem traslladat tota cap a la rotonda del Barri Font perquè entenem que és prioritària. Un cop s’acabi aquesta rotonda el que farem és atacar el pas elevat de vianants que s’ha de fer a l’Avinguda Francesc Macià amb Taquígraf Garriga, perquè entenem que és essencial per dues coses: perquè passa molta mainada a l’escola i molta gent que passa per La Plana passa per allà i desprès perquè en passar camions per la carretera provoca molts sorolls, que els veïns ja en saben prou i nosaltres entenem perfectament. Entenem que “El Petroli” és veritat que està com està, però entre triar un i l’altre preferim resoldre el problema del pas elevat. També li hagi de dir que un projecte que tenim és intentar acabar per abans de La Passió tot el que són voreres de la zona de l’Avinguda Francesc Marimon, perquè és un lloc on venen milers de visitants i val la pena que ja que es té una certa cura i es netegi. El cantó esquerra s’ha acabat i el cantó dreta està per acabar. Desprès continuarem carretera amunt. Quan haguem fet els passos elevats que corresponen a Francesc Macià, a la part de dalt, llavors farem el racó d’”El Petroli”. I ho dic amb una tranquil·litat absoluta perquè hi ha coses que són urgents, altres coses que són prioritàries i altres coses que són necessàries. És una opció. Entenem que és més important resoldre la seguretat dels vianants que creuen l’antiga carretera del baix i desprès podem anar arreglar “El Petroli”, perquè malgrat que és lleig no és urgent ni necessari com pot ser tot lo altre. És un tema de preferències, de decisió. Sra. Francesca Fosalba Per exemple la rotonda de Can Comelles, no puc entendre com es dóna per acabada una obra, que no està acabada. I ja està. Sr. Batlle La rotonda de can Comelles es va fer en un moment determinat, és cert que té unes deficiències. Ja li he dit que anirem pujant i anirem fent totes aquestes coses i en el seu moment es resoldran, però mentrestant no ho farem perquè entenem que n’hi han coses que són prioritàries, Sr. Marcel Escudé No és el meu tema i aniré molt ràpid. El problema de treballar en el carrer es que has de començar i acabar. És a dir ara n’hi ha un paleta i un manobre en el passadís de la Plaça del Centre, en el c/Hospital, amb el problema d’una claveguera. Allà fins que no acabin no podem tenir, malgrat que és veritat que durant moltes hores del dia no hi són. Però allò s’ha d’acabar i amb urgència. El problema de les obres del carrer que no les pots deixar a mitges. Això també crea les seves disfuncions. Sr. Batlle Sobre els “pipi can”. La gent no els utilitza com s’han d’utilitzar. Allà on hi ha diu “Vostè ha de recollir les tifes i les ha de tirar a una paperera”. I la gent el que fa, és deixar que el gos faci el que vulgui, en la qual cosa, això requereix d’un

51

manteniment i d’una sèrie de dedicació i moltes vegades oposició de veïns, perquè ningú els vol. Això és com els contenidors, i tot això provoca una problemàtica que et fa dubtar de la seva necessitat i d’efectivitat. Sra. Francesca Fosalba Jo prefereixo veure la “d’això” concentrada en un lloc, que constantment anar sortejant per mig del carrer. La neteja es fa diseminadament o bé concentradament. Que després s’ha de fer una higiene del sorral. Ja estic d’acord. Tant dolents no deuen ser, quan jo veig per poblacions i fins i tot tenen bancs i fins i tot tenen al voltant per guardar una mica i no sigui tant agressiu, diguéssim a la vista de la gent, tenen un tancat verd. És a dir una sèrie de mesures que fins i tot passa desapercebut. El que no es fa és enganxar-ho en un bloc de pisos. Aquí tenim a la zones perifèriques, tenim prou lloc i ho vaig exposar-ho i el Lluís Moreno ho recordarà i el Sr. Soler. Tenim prou llocs a Esparreguera per no fer-ho al costat d’un edifici de pisos. Fem una prova pilot al capdavall del carrer de les Hortes. N’hi han molts llocs per a fer-ho. És molt pitjor, anar pel carrer i alerta aquesta caca, tot el dia. Sr. Batlle Jo el que faig es condemnar a aquestes persones que tenen gossos i no tenen la responsabilitat necessària. Número u. Ens costa molts diners en neteja i l’any que ve encara ens costarà més. El més important és que es pugui anar avançant. Però sobre el tema dels “pipi cans” a la perifèria, són totalment ineficaços. Nosaltres hem posat papereres de color vermell que diu que és per gossos amb punts d’aquests. Sra. Francesca Fosalba Si ja les he utilitzat. A la Plana conec una. Sr. Batlle. La gent no les fa servir, per desgràcia. Tant de bo les féssim servir. Número dos, la gent , en general i sempre n’hi ha excepcions, que a la que arriben amb el gos a zones perifèriques, el primer que fan es treure-li la corretja. Clar, perquè el que volen, el seu concepte, i això és una lluita aquí a Esparreguera i a les poblacions com nosaltres que tenen bosc a prop. La gent es pensa que un cop ha sortit del camí asfaltat el gos ja pot fer el que vulgui. Sé que n’hi han experiències a altres llocs de “pipi can” en punts de la perifèria i són totalment ineficaços perquè la gent deixa anar el gos. La perifèria vol dir la font del Torrent Mal, allà deixant anar el gos perquè considerant que allò ja no és carrer. Nosaltres tenim molts dubtes amb l’eficàcia dels “pipi cans”. Sra. Francesca Fosalba Per què no fem una prova pilot. Jo vaig proposar-ho en el seu moment? Sr. Batlle Per una qüestió, com totes les coses que es fan, s’ha de poder garantir el seu manteniment. Si en aquest moments encara no som capaços de mantenir altres coses que ja estan fetes, jo no em veig amb cor personalment, com a responsable d’aquest departament, d’iniciar noves propostes que no sabem si

52

podem tenir netes com cal i quedaran abandonades i faran més lleig, que no pas a ajudar a resoldre aquest problema. Tenim un dubte, força gran, entre els tècnics i jo mateix i per tant es un tema que queda així sense solució immediata. Sr. Marcel Escude En tot cas, al costat del pavelló, el dia que es pugui fer ja aniria bé. Sra. Concepció Pardell La problemàtica de la illa de vianants, vosaltres ja ho sabeu, perquè envieu algú de la brigada i de vegades es fan quatre rajoles. Es un problema greu, perquè hi han moltes reclamacions, perquè cau molta gent, perquè moltes no reclamen, gens que es fa molt de mal i per tant jo crec que s’hauria de fer un estudi per veure que es fa a l’illa de vianants. Crec que està perjudicant molt a les persones que dia a dia passem per elles. Sr. Batlle L’estudi està fet. S’han de canviar totes les peces laterals i posar-hi llambordes. Això vol dir una inversió molt important i com sempre a l’hora de fer inversions, el debat sobre el que és més important . Hem de fer quatre carrers sense, per descomptat, contribucions especials, perquè ja vam pagar prou els veïns. Això vol dir que és un pressupost molt elevat. I s’ha d’estudiar. Sra. Concepció Pardell Però es que les reclamacions són immenses. Si tenim que pagar indemnitzacions no sé si surtim perdent. Sr. Antonio Muñoz En quan als transports generals d’Olesa, en la línia Esparreguera Olesa, i Esparreguera Martorell, quina valoració fa el govern municipal de les manifestacions que el Sr. Picó va fer al diari Avui. Reconeix que haurà deficiències per connectar amb Martorell. Sr. Batlle No he llegit el diari Avui i segon l’hauria de posar en context. No l’acabo d’entendre. Si de cas m’ho ensenya després i en parlem. Remeto passat Reis, quan hi hagi el govern que hagi hi tornarem a parlar una altra vegada. Sr. Antonio Muñoz Per què desprès de Reis. Sr. Batlle Perquè el Sr. Picó està en funcions i jo no sé si continuarà sent el Director General de Transports. No sé que pensa el Sr. Ticó. Sr. Lluís Moreno Diu desprès de Reis, perquè el Ple d’investidura és el 16 de desembre.

53

Sr. Antonio Muñoz Jo tenia entès que no afectaria. A veure si el Sr. Soler em pot dir alguna cosa. Sr. Francesc Soler Tu barreges sempre les coses. Jo et dic que no afectaria. A veure explica’m el què?. Perquè ja començo a tenir el pa ple. Acabes de dir que el Sr. Soler ha dit que no això no afectaria. Què no afectaria? Si et plau. Sr. Antonio Muñoz Ells ho estan dient, el Batlle i el Lluís Moreno. Aquesta notícia està treta en el context de l’aeri. Pot llegir-la ara mateix, si no l’explico. El tema es que hi ha un neguit , com passa en altres poblacions el perill de que si fa l’aeri pot arribar a suprimir-se el transport en autobús que hi ha entre d’Esparreguera- Olesa i també es pugui suprimir en benefici de l’aeri el d’Esparreguera Martorell. Ells m’estan dient que fins final de Reis, que hi ha la investidura, la cosa no està molt clara. Sr. Francesc Soler I vostè ha dit que jo havia dit que això no afectaria en res. Jo a què em referia quan vaig dir aquesta frase?. Vostès estaven intentant intoxicar abans de les eleccions a l’opinió pública d’Esparreguera, amb la idea de que si guanyava el Sr. Maragall el projecte de l’aeri es podria aturar. I jo el que vaig dir va ser que això és una cosa, que políticament està feta. És un problema estrictament tècnic. Hi ha dues empreses, Vicsan, de Torredembarra que fa l’obra civil i una altra empresa francesa que es diu Pomagasqui? o semblant que és la que fa el tema de les cabines i les instal·lacions més tècniques i l’únic problema és que havien de fer una unió temporal d’empreses i això com que una és francesa i l’altra espanyola, té certes complicacions jurídiques. I segona cosa, que hi havia un problema d’expropiació. Per tant jo vaig dir que no afectaria en res el resultat de les eleccions pel tema de l’aeri, estrictament. Per tant vagi molt al tanto quan digui les coses i desprès fa veure que no les ha dit. Sr. Antonio Muñoz Què he dit jo?. Sr. Francesc Soler Ho ha entès tothom. Vostè m’ha dit que això no afectaria en res en el tema de l’aeri. I vostè m’ha intentat confondre amb el tema de l’autobús. Sr. Antoni Muñoz No, de l’aeri. Sr. Francesc Soler Ara diu de l’aeri. Primer no ho ha dit. I vostè sempre fa aquesta tècnica de llençar la merda i desprès algú s’encarrega de recollir-la. Sra. Concepció Pardell Jo volia preguntar-te per què la revista de La Vila ha deixat d’editar-se. Si em pots explicar la raó. Jo en tic dues i veure si són coincidents.

54

Sr. Batlle S’ha deixat d’editar temporalment perquè ha coincidit l’any 2003 amb any electoral. Si la revista s’hagués editat en determinat moment hauria infringit la normativa electoral. S’havia de fer al febrer, com estava previst, es va endarrerir i en moment determinat va ser impossible treure-la perquè infringia la normativa electoral. Un cop passat aquest període van venir les eleccions. La següent hauria d’haver sortit el mes de juliol i per tant s’hauria d’haver elaborat el mes de juny, que és el mes en el qual estàvem encara amb composició d’Ajuntament, negociacions, etc. Per tant vàrem decidir que era massa just i que aquest any no sortiria i que la propera sortirà l’any que ve. Sra. Concepció Pardell És que a mi se’m va dir que canviés l’article perquè primer se’m va demanar amb urgència per a la revista de febrer i desprès se’m va dir que si tenia intenció de canviar l’article. Jo pregunto si és que no teniu res a posar o és per aquesta qüestió, perquè la revista anava a sortir al febrer. Sr. Batlle De dotze fulles dediquem onze al seu article perquè és molt important. Sra. Concepció Pardell Era molt important i feia molt de mal. Sr. Batlle Ens està dient que no va sortir La Vila perquè el seu article hi era. Sr. Lluís Moreno Home, ho podeu preguntar d’una altra manera. Hi ha coses que es poden preguntar per telèfon. Sra. Francesca Fosalba: Tinc coneixement del servei tan deficitari i dels problemes que hi ha darrerament, entre els quals jo m’hi conto com a usuària, de que deixa a passatgers sense poder pujar en un vehicle perquè ja ve pràcticament ple de Sants. És a dir, per aquesta regla de tres, com que hi ha un endarreriment, aleshores el cotxe que ve continua anant ple, tot plegat que al final tots hem d’anar a Sants o sigui que les parades aquestes són totalment inútils, ja no us dic res si t’esperes a la última parada, t’exposes a que passin dos cotxes i et diguin “passiu bé” i que et diguin que “el que ve darrera” . Això no és de rebut, de debò. En aquests moments La Hispano Igualadina ja és de “apaga y vámonos”. De vegades et venen ganes de fer qualsevol cosa allà, d’amotinar-te dintre d’un cotxe. No és normal que quedi vint i trenta persones al carrer. Per favor, aquest Govern que faci alguna cosa. No pot ser, no és normal. No ha de ser així. Jo no conec d’altres serveis que funcionin així, de debò us ho dic. Sr. Batlle Fa qüestió d’un mes, no li puc dir la data exactament, vaig tenir una reunió amb el gerent de La Hispano Igualdina i un cap nou que tenen d’organització i

55

funcionament. És important perquè malgrat tot van incorporant a gent nova. No estan aturats el que passa és que estem d’acord que l’empresa Hispano Igualadina és una empresa absolutament fora del que necessita una població com Esparreguera, fins i tot d’Igualada. Però també li haig de dir una cosa, jo crec que La Hispano Igualadina està donant molta més importància a Igualada que a Esparreguera, està reforçant molt els serveis d’Igualada. Vam parlar d’aquest tema i també d’un tema que ens va semblar gravíssim i és que van ajustar els horaris i van ser incapaços d’avisar a l’Ajuntament ni de posar a les cartelleres els rètols. Sra. Francesca Fosalba Haig de dir que en els horaris que vostès posen no hi ha l’autobús nocturn. Sr. Batlle No, no. Si hi ha moltes deficiències però és que no el posem nosaltres el posen ells. Aquest és el problema. Jo el que vull deixar clar és que a nosaltres ens preocupa i podem fer força tots plegats però és una responsabilitat d’ells i de l’ATM de controlar-los directament. I aquestes són les gestions que estem fent nosaltres. Intentem fer un seguiment de La Hispano Igualadina. Sra. Francesca Fosalba Per a fer un seguiment de debò vagi vostè allà i posis d’usuari. És una cosa escandalosa. Sr. Batlle Però regidora, jo em reuneixo amb La Hispano Igualadina per a prendre copes o em reuneixo per a treballar. Els faig venir aquí a l’Ajuntament, no vaig al seu despatx de Barcelona, amb el simbolisme que això té. Vull dir que no estem pas adormits el que passa és que estem seguint molt lluny el que hauria de ser La Hispano Igualadina. Però insisteixo: per a solucionar el problema no n’hi ha prou amb tot l’Ajuntament d’Esparreguera en pes sinó que hem de tenir la complicitat de l’ATM i de la Direcció General de Ports i Transports. I si no aconseguim això no arribarem més enllà, perquè si recorda vam fer una Moció en la que es demanava que se’ls retirés la concessió i allà jo crec que van començar a tremolar una mica i es van fer canvis. La prova és que en aquests moments el 60% de la flota de vehicles de La Hispano Igualadina són nous i adaptats. En aquestes converses una de les coses que vam concretar és que ens diguessin els horaris en què passen els vehicles que estan adaptats al 100% per minusvàlids. És essencial, perquè hi ha gent que es vol traslladar i no pot fer-ho perquè no sap mai quin cotxe passa. Es pot avançar en coses com aquestes, però jo crec que el problema de La Hispano Igualadina no es resoldrà si per part de l’Administració se segueixen ampliant les concessions i llicències, com s’ha fet, que caducaven al 2007 i s’han ampliat per trenta anys més. I això és un problema molt gros que tenim, nosaltres i d’altres poblacions que tenen un servei d’aquest tipus. Sra. Francesca Fosalba Jo es que no veig que hi hagi d’altres companyies en les que es deixin els usuaris a terra, com deixa La Hispano Igualadina, diàriament cotxe sí cotxe no.

56

Sr. Batlle Jo no sé si ho fan d’altres companyies. Però en tot cas La Hispano Igualadina ho fa i és prou greu. Estem d’acord 100% en això. Sra. Concepció Pardell Bé, jo faré la darrera pregunta. Quan vaig demanar al Sr. Moreno, fa ja més de dos mesos, el tema de la plantilla de la brigada de jardineria que me la fessis arribar em vas facilitar un llistat i no era això el que et demanava. Et vaig demanar clarament: data d’ingrés i les persones que pertanyen a les plantilles de la Brigada de Jardineria i de la Brigada de Neteja, per separat (aquí està tota la gent agrupada), en quina àrea estant i si poden promocionar-se. Sr. Batlle Molt bé. Sr. Antoni Muñoz Llegim que l’Associació de Veïns de La Plana es va dirigir a l’Ajuntament demanant com es faria el tema de pantalles acústiques i el senyor batlle respon que la última resposta del Ministeri de Foment ha estat en data 14 d’abril d’enguany, on se’ns comunica que el projecte es troba redactat i pendent de licitació. Jo li pregunto si l’Ajuntament ha consultat aquest projecte i si pot afirmar el senyor batlle que el projecte redactat insonoritza l’autovia en el seu pas pel barri de La Plana. Sr. Batlle De quina data és això? Sr. Antoni Muñoz La resposta és de l’11 de juliol d’aquest any. Sr. Batlle Jo no sé què ha fet la regidora Pardell per a saber si es faran o no es faran totes aquestes obres que ens tenen promeses. Jo no ho conec. Sra. Concepció Pardell Ho vaig dir a través de l’emissora de radio. Sr. Batlle Jo no conec el detall d’aquest projecte que s’ha enviat a Madrid per la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya. Nosaltres pressuposen que, tal com ens va prometre el Secretari General d’Infraestructures, faran tota aquesta sèrie de peticions que es van fer des de l’Ajuntament d’Esparreguera, però no li puc contestar què ens faran perquè, a banda d’asfaltar l’antiga carretera general, travessera Francesc Macià-Francesc Marimon, no ens han fet res més. Sr. Antoni Muñoz

57

Jo sabia que hi havia un problema particular d’insonorització de La Plana perquè estava més alt que l’autovia. A mi em sorprèn que respongui sense haver vist aquest projecte. Sr. Batlle No se sorprengui perquè sé que hi ha un projecte de fer un tercer carril, que parteix de La Plana i que va fins a Collbató, perquè la carretera aquesta és problemàtica i quan circulen molts camions alhora es produeix un embús. Sé que hi ha un tercer carril. I també sé que es un tipus d’obra que no consta com a projecte i per tant no apareixen en els papers de primera línia, està en papers de segona línia perquè està com a manteniment. Però no sé res més. Sr. Antoni Muñoz En tot cas si jo fos veí de La Plana estaria tranquil en relació al projecte... Sr. Batlle Sí, però jo li vull recordar una cosa, jo estaria molt més tranquil si el Ministeri de Foment fos molt més transparent, si ens expliqués les coses que pensen fer o no pensen fer i que aquí tinguéssim la possibilitat de tenir un “feed back”. Cada vegada que jo he trucat, i ho he fet bastants vegades, a la Delegació de Carreteres a Barcelona m’han atès molt bé, extraordinàriament bé, però quan truco a Madrid la diferència és notable i no dic res més. Sra. Concepció Pardell Es que fan com tu. Nosaltres no tenim informació de moltes obres. Sr. Antoni Muñoz En tinc tres o quatre, però procuraré ser molt breu. Una és un presumpte greuge comparatiu que trobem en una concessió d’una llicència en una parcel·la del carrer Ferran Puig. Un vilatà demana fer una segregació, no per a edificar, sinó simplement per a escripturar i vendre la parcel·la. Hi ha un informe de l’arquitecte municipal que diu que es pot fer sense problemes. A més, el vilatà que se’ns a adreçat a nosaltres diu que dos parcel·les més amunt se’ls ha donat permís d’obres en una parcel·la en un àmbit similar. Nosaltres creiem que és un greuge comparatiu i no sabem perquè s’ha fet això. En tot cas desprès et dono la fotocòpia. Sr. Francesc Soler Saps què vol dir greuge comparatiu?. Ho saps? T’ho pregunto. Sr. Antoni Muñoz No vull respondre això. Sr. Francesc Soler No vols respondre això. T’ho dic perquè..., sort que has dit presumpte!. Sr. Antoni Muñoz Em vol respondre la pregunta.

58

Sr. Francesc Soler Primer, pel que fa referència a la parcel·la aquesta que diu, es tracta d’una segregació, no d’una llicència d’edificació. Mentre que en l’edifici que ha dit desprès es tractava de donar una llicència d’edificació. Per tant són dos coses completament diferents. Per què es va aixecar la suspensió de llicències d’aquesta finca del carrer Ferran Puig?. Doncs, perquè ho permetia la Llei, perquè el que es volia edificar era una cosa que tant entrava en el Pla General actual com en el que es volia tirar endavant. Per tant, no hi havia cap problema en donar-la. Em sap greu, a més a més, que hagi lligat les dues coses perquè no té cap sentit. En quant a l’altre el que es demana és una llicència de segregació. Com que hi ha suspensió de llicències no la podem donar perquè per segregar les dues finques que queden han de quedar en situació de solar, és a dir han de ser per elles soles edificables. Com que hi ha suspensió de llicències no sabem què passarà a la carretera. No volia avançar-me al que és l’aprovació inicial del Pla, però podria passar el següent: que per edificar a la carretera, Avinguda Francesc Macià, fes falta un solar de dos caixals, és a dir 10 metres. Per tant, si nosaltres donem aquesta llicència de segregació ens podríem trobar en què estem donant una llicència en un lloc en el que no té la condició d’edificable. Li haig de dir una altra cosa, a més a més, que com que això a mi em costava d’entendre al principi, he consultat a quatre advocats: un ha estat el secretari de la Corporació, l’altra a l’assessora jurídica del Departament d’Urbanisme, l’altre el Gabinet que porta el tema del Pla General (el responsable el Sr. Carles Pareja i la persona que es relaciona amb nosaltres, la Sra. Eva Jiménez). He consultat a tots quatre perquè tenia interès en resoldre el problema perquè era una problema humà. Perquè el senyor que vol segregar, el seu habitatge actual el vol vendre a una família que té necessitat imperiosa de tenir aquest habitatge. Però legalment no es pot. I em sap greu haver-ho dit d’aquesta manera perquè hagués preferit poder-ho explicar al propietari amb més tranquil·litat. Jo vaig ser la persona que li vaig dir, fes un recurs i intentarem veure què es pot fer, és a dir si la llei té alguna escletxa amb la que ens puguem agafar per accedir a aquesta segregació. I per tant em sap molt de greu que hagueu vingut aquí i plantejar això com un greuge comparatiu, per això t’he preguntat si sabies què volia dir greuge comparatiu. Sr. Antoni Muñoz Presumpte. Sr. Antoni Muñoz Un tema que també ens preocupa, una problemàtica de l’aparcament dels taxistes. Segons ens comenten, de vegades no poden aparcar en el seu lloc perquè està ocupat per cotxes i han d’esperar, amb actituds darrerament violentes. Ha arribat el cas que han hagut de parar en el lloc reservat als minusvàlids, que hi ha just davant. Nosaltres creiem que l’Ajuntament hauria de vetllar una mica pel compliment. Li dic també que hem parlat amb els taxistes i són flexibles a què, en segons quines hores, en un moment donat, es pugui aparcar i deixar els nens als col·legis perquè és un carrer molt transitat i tenint en compte tots els problemes de circulació que hi ha a

59

Esparreguera. Però de totes maneres, jo demanaria que s’intenti solucionar aquest problema. Sr. Batlle D’acord. Alguna cosa més? Sr. Antoni Muñoz Un darrer problema. També un altre problema circulatori al voltant dels carrers Taquígraf Garriga, Hortes i Gorgonçana, es planteja que per la limitació de circulació moltes vegades per arribar a l’aparcament que hi ha molts professors han de fer coses molt rares per llocs inaccessibles. També un problema és el caos que es genera amb els autobusos que hi ha per allà, amb tota la gent. Vull dir, demanaria que s’analitzés el problema en aquest punt concret. Nosaltres també, de cara a la revisió del Pla General, hem plantejat que es prenguin mesures. Segurament amb la creació futura de la ronda del Llobregat fins al carrer de les Hortes podrà alleugerir el tema, però això és un tema a llarg termini. Demanem que hi hagi un interès per a revisar què es pot fer per a millorar la situació. Sr. Batlle D’acord. Alguna cosa més? Sra. Francesca Fosalba S’ha obert la convocatòria per a l’elecció de la capital de la cultura catalana 2005. Pensa presentar-se una sol·licitud? Sr. Lluís Moreno Sí. Sr. Batlle No sé si hi ha alguna paraula més. Doncs si no hi ha cap pregunta més aixequem la sessió, gràcies. I no havent-hi més assumptes a tractar, la Presidència aixeca la sessió, quan són les vint-i-dos hores i cinquanta-cinc minuts del dia indicat, de la qual s’estén la present acta que, aprovada pel Ple és transcrita a aquest Llibre d’Actes, amb la signatura d’autorització del Sr. Batlle i de mi, el secretari general, que ho certifico.