ESDEVENIMENTS PARROQUIALS

DIA DE DIFUNTS

El dia 2 de novembre, dia de difunts, la mis-

sa serà a les 18 hores

REUNIÓ DE VISITADORS DE MALATS

El dia 12 de novembre hi ha la reunió e visi-

tadors de malats a les 18:30 als locals parro-

quials. Si algú vol ser visitadors de malalts

pot venir a la reunió

LOTERIA DE NADAL

La parròquia ha fet loteria de Nadal, la qual

es un dècim , es juga 20 euros i el cost és de

23 €. Intentarem de recollir diner per pal·liar

les despeses, que com molt bé sabeu te la

Parròquia. La Parròquia dona les gràcies

per la participació de la gent

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: església Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes 12:30h

LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Càritas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

Feia dies que un cert neguit, de vegades intens i

altres vegades fins i tot dolç, m’envaïa el cor. Aquest matí

m’he desvetllat molt d’hora i discretament, sense fer so-

roll, he sortir i he començat a caminar pel camí del bosc.

Era aquella hora en què la nit sembla que faci els darrers

esforços per mantenir el seu domini, ja que tímidament les

primeres llums inicien el seu itinerari triomfal. Recordava

el salm quan diu que les feres s’amaguen en el seus caus

i els ocells es desperten; d’aquí poc la gent començarà a

anar a la feina.

Ja fa uns mesos que faig de voluntària en aquest

racó del món i s’apropa el dia de marxar. El meu neguit

està marcat per aquesta data de tornada. I ara què? Tot el

que visc restarà a la meva memòria com un temps especi-

al, com una referència trencadora i que m’ha obert a reali-

tats que mai hauria pogut imaginar? Ha sigut una parada i

fonda? M’ha obert portes noves que caldrà anar tancant

per tornar a allò tan conegut i rutinari? O aquesta porta

del meu cor vol eixamplar-se, em crida a un creixement

els límits del qual no puc encara concretar?

Resto una estona parada davant del gran arbre

que des que sóc aquí m’ha cridat tant a mirar-lo llargues

estones. És un arbre centenari, arrelat a la terra. No en

puc veure els límits. Si miro amunt, tot són branques i

fulles, encara que endevino el cel naixent a dalt de tot.

Ara recolzo el cap en el tronc, intentant escoltar la palpita-

ció de vida que deu córrer per la seva saba interior. Tan

sols un moment, no sigui que surti una allau d’insectes

que m’envaeixin. El que experimento per moments són

les intenses palpitacions del meu cor

“Jesús, què he de fer a la meva vida? Diguem al-

guna cosa, dóna’m un senyal. He de tornar a Barcelona i

repetir el camí conegut: cercar feina, sotmetre’m al ritme

del treball, guanyar almenys per sobreviure, muntar la

meva casa, recuperar la presència dels amics, obrir-me a

un possible enamorament, etc.? És això...? Em cauen

algunes llàgrimes. M’adono que vivim una sola vegada i

que el temps passa. Ja sé que Tu no em deixaràs i he

experimentat el teu amor, però el cor..., tota jo... sento

una crida fonda a la vida de dona, de persona sensible i

vital. Què vols de mi?

De tornada cap a casa, ja a plena llum, m’ha co-

mençat a passar pel cap una idea que cada vegada s’en-

forteix. “No cerquis més un senyal. Jo sóc el senyal. Ei-

xampla el teu cor, Mònica. Vés desfent barreres i comen-

ça a mirar i a veure els nous horitzons que voldria mostrar

-te. No pensis que tens mala sort, si et dic que et necessi-

to.”

H

O

R

A

R

I

S

1 DE NOVEMBRE DEL 2015 TOTS SANTS Nº. 1988

EIXAMPLAR EL COR

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

CREURE EN EL CEL

En aquesta festa cristiana de «Tots Sants», vull dir com entenc i intento viure alguns trets de la meva fe en la vida eterna. Els que coneixen i segueixen Je-sucrist m’entendran. Creure en el cel és per a mi resistir-me a acceptar que la vida de tots i de ca-dascú de nosaltres és només un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzant-me en Jesús, intueixo, pressento, desitjo i crec que Déu està con-duint cap a la seva veritable plenitud el desig de vida, de justícia i de pau que enclou la creació i el cor de la humanitat. Creure en el cel és per a mi rebel·lar-me amb totes les meves forces en con-tra que aquesta immensa majoria d’homes, dones i nens, que només han conegut en aquesta vida mi-sèria, fam, humiliació i sofri-ments, quedi enterrada per sempre en l’oblit. Confiant en Jesús, crec en una vida on ja no hi haurà pobresa ni dolor, ningú estarà trist, nin-gú haurà de plorar. Per fi podré veure els que vénen en les pasteres arribar a la seva veritable pàtria. Creure en el cel és per a mi apropar-me amb esperança a tantes persones sense sa-lut, malalts crònics, minus-vàlids físics i psíquics, persones enfonsades en la depressió i l’angoixa, can-sades de viure i de lluitar. Seguint Jesús, crec que un dia coneixeran el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: Entra per sempre en el goig del teu Senyor. No em resigno que Déu sigui per sempre un «Déu amagat», del qual no pu-guem conèixer mai la seva mirada, la seva tendresa i les seves abraçades. No em puc fer a la idea de no trobar-me mai amb Jesús. No em resigno que tants esforços per un món més humà i més feliç es perdin en el buit. Vull que un dia els últims siguin els primers i que les prostitutes ens precedeixin. Vull conèixer els veritables sants de totes les religions i tots els ateismes, els que van viure estimant en l’anonimat i sense esperar res. Un dia podrem escoltar aquestes increïbles paraules que l’Apocalipsi posa en boca de Déu: «Al qui tingui set, jo li concediré que begui a la font de l’aigua de la vida sense pagar res». De franc! Sense merèixer-ho. Així saciarà Déu la set de vida que hi ha en nosaltres.

Ap 7,2-4.9-14 1 Jn 3,1-3 Mt 5, 1-12