s7t gerard bidegain, jordi domenech, carles reynés ... · edita: setsetset ac. apartat 24, 08292...

[email protected] S7T 3

La revista 777 Comunica és membre de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa necessàriament seves les opinions ni els critèris exposats pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no es fa responsable de les opinions exposades pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no retornarà els originals si no se sol·liciten prèviament, ni mantindrà correspondència sobre aquests.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

NÚMERO 108AGOST - SETEMBRE 2009600 EXEMPLARSCOL·LABORACIÓ: 3 euros

PORTADA Laura Falguera

S7T

EDITORIAL 5

APARTAT 24 6

NOTÍCIES 7

OPINIÓ 10

REPORTATGE 13

REPORTATGE 16

REPORTATGE 26

PARADA CULTURAL 32

VERSIÓ 2009 36

ENTREVISTA 38

EDITA: SETSETSET AC. Apartat 24, 08292 Esparreguera, 93 777 84 21, [email protected] DIRECTOR: Joan Espinach CONSELL DE REDACCIÓ: Soledat Lara, Carme Paltor, Josep Paulo, Oriol Esteve, Antoni Puig, Carles Reynés, Gerard Bidegain COL·LABORADORS: Sílvia i Josep Teruel, Enric Gili, Imma Muñinos, Ràdio Esparreguera, MIreia Masdeu i Àngels Simó OPINIÓ: Carles Reynés, Gerard Bidegain, Toni Gastón, Josep Maria Cobos, Josep Paulo, Paquita Vives, Josep Ràfols, Ingrid Regalado i Jordi Domènech CONSELL D'OPINIÓ: Ramon París, Enric Gili, Eloi Mestre, Josep Ràfols, Miquel Mas, Josep M. Brunet, Llatzer Hidalgo i Rita M. Vila PUBLICITAT: 620 810 890 DISSENY I COMPOSICIÓ: Laura Falguera i Meritxell Navarro DISTRIBUCIÓ: TD'G 93 777 84 21 Esparreguera IMPRESSIÓ: Gilaver

*NOM

*COGNOMS

*ADREÇA

*POBLACIÓ *CP

TELÈFON

E-MAIL

NCC

SIGNATURA

Pel preu de la subscripció (17 euros),

rebreu 6 números, 1 cada dos mesos, del

777 Comunica a casa vostra. Ompliu la

butlleta (les dades assenyalades amb * són

imprescindibles) i si voleu pagar mitjançant

compte bancari afegiu el número de compte

(NCC), un cop complimentada dipositeu-la

a l'Apartat 24. També podeu fer la vostra

subscripció a través del correu electrònic

[email protected]

60è aniversari del bateig de les campanes deSanta Eulàlia d’Esparreguera

El Mont de les Oliveres

Silenci... estem rodant

Sisco Martínez Sánchez

Gerard Bidegain, Jordi Domenech, Carles Reynés, Paquita Vives i Ingrid Regalado.


EDITORIAL

A Esparreguera hi passa de tot i, com aquell qui diu, el mateix que a tots els pobles. Però a casa tothom vol buscar peculiaritats que ens puguin identificar de la resta encara que no se les cregui ningú més. Ara fa 57 anys, l’Esparreguera grisa del franquisme era ben bé per casualitat el plató de cinema per la pel∙lícula El Judes feta amb actors aficionats, la majoria actors de La Passió i amb gent del poble com a figurants. Fins fa pocs dies Esparre-guera ha estat el plató de cinema per la pel∙lícula El provador de coses feta amb actors aficionats, la majoria actors de La Passió i amb gent del poble com a figurants. Han passat quasi 60 anys però la màgia de la imatge, la tossuderia d’algunes persones, juntament amb l’afany de perpetuar-se encara aglutina i remou.

Ara fa 57 anys el pròleg d’una pel∙lí-cula ens explicava que Esparreguera era un poble laboriós, que la majoria de gent vivia del camp. La imatge de la Plana, vista des del campanar, amb el pagès, l’arada i el ruc llaurant entre mig d’oliveres ho deixava ben clar.

Ara, en aquest número que teniu a les mans parlem, del campanar, de la pel∙lícula i

d’oliveres. No de les oliveres de La Plana, sinó de les oliveres que hi ha a la finca de Can Rubió. Oliveres tant o més antigues que les de la pel∙lícula El Judes. I ens adonem que les oliveres i el cinema, igual que el campanar, no han canviat gens.

sesesesesesseseeeeseeseseseseeeetstststststststststststststststt eteteteteteteteteteteteteteteteteee sesesesesesesesesesesesesset1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t @g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@gmamamamamamamamamamamamamamamamamam ililililililililililil.c.c.c.c.c.c.c.ccc.c.cccomomomomomomomoomoooo SSS S S SSSSS SSSS7T7T777T7T7T7TT7T7T7T7T7TTT7 555555555555555555

ó de cinema per or de cosesnats, la assió m a uasi e la

la pel∙lícula i

6 S7T

APARTAT 24

Valgui aquesta carta per fer arribar el meu agraïment a les botigues de la vila que tenen obert a partir de les 9 del matí. Per desgràcia, les que tenen la gentilesa de tenir obert “tan aviat” són ben poques, però les que ho fan tenen prou sensibilitat per tenir en compte que a aquestes hores de la “matinada” sóm moltes les persones que voltem pel carrer amb l’obligació de portar els nens a l’escola i ens tro-bem que no podem fer les compres que voldríem ja que la majoria de botigues estan tancades. Per poder comprar un ram de fl ors, per exem-ple, fas mes via anant a Martorell a buscar-lo, que esperant que siguin les 10 del matí per a comprar-lo aquí. O sigui que aprofi to l’avinentesa que em dóna el 777 per agrair, valgui la redundància, als botiguers que ens tenen aquesta deferència.

M. Teresa Prats Margalef

Estimats lectors, he llegit aquests darrers dies la notícia, a la premsa, que el Consistori invertirà 33.500 euros en la millora de cinc zones ver-des; amb aquestes millores, segons diu la notícia, la brigada de neteja veurà facilitada la seva tasca. Si és així, demano que l’esforç no se centri només en aquestes zones verdes i mirin d’evitar imatges com les de les fotos, habituals en gairebé tot els carrers. En aquesta notícia es fa esment que una de les zones a recu-perar, amb una inversió de 3.208,44 euros, és la plaça de la Unió; però en aquesta plaça, l’únic que hi ha es ci-ment i terra, a no ser que s’entengui també per plaça de la Unió la petita zona enjardinada, a tocar de la roton-da del carrer Francesc Marimón; per mi, si és per treure ciment i plantar arbres, em sembla molt bé que s’in-verteixin aquests diners per condici-

onar aquesta zona. En defi nitiva, que desitjo, i espero, que la inversió de tants diners com diu la notícia, en un moment de situació econòmica força complicada com l’actual, serveixin per a donar una imatge més neta del nostre estimat poble.

Fede

Les cartes s’han

d’enviar a l'apartat

de correus 24 o al

correu alectrònic

[email protected].

Els textos no han de

superar les 15 línies

de text a màquina.

És imprescindible

que l'autor fi rmi amb

noms i cognoms i ha

de fer constar adreça,

telèfon i DNI. El 777

comunica es reserva

el dret de resumir el

contingut dels escrits

i de publicar els que

consideri oportú.

Els redactors i presentadors del programa radiofònic Perlaporta Del-darrere agraïm de tot cor que ens ha-gueu donat suport i que ens hagueu ajudat a tirar endavant aquesta se-gona temporada del nostre (i també vostre) programa de ràdio. Un estiu més us hem acompanyat des de les ones de Ràdio Esparreguera cada diumenge al migdia, portant-vos, si més no, una estona d’entreteniment i informació sobre les moltes coses que es couen a l’estiu a Esparreguera i entorns. No podem deixar passar l’oportunitat de saludar a tots els que vau venir al Teatret per seguir en

Han desaparegut les dues ceràmiques que donaven nom al “mirador del Rector Garriga”, colocades l’any 1993 als jardins del Camí de Can Comelles. Mossèn Garriga fou l’impulsador de la reconstrucció de l’església Parroquial als anys 1950, després de l’incendi i la destrucció en l’inici de la guerra civil de 1936. Demanem atentament, a l’àrea municipal a què correspongui, la reposició de les ceràmiques en el seu suport original o en una altra ubicació que ofereixi més seguretat. És un modest homenatge al sacerdot que, malgrat les grans difi cultats econòmi-ques de la postguerra, aconseguí en pocs anys la reconstrucció de l’interior del nostre grandiós temple.

Andreu

L’HORARI COMERCIAL A ESPARREGUERA

PER SEGON ANY

directe la fi nal del concurs Passio-word, que vam gaudir tant i tant gràcies a la vostra companyia. A tots els col·laboradors, patrocinadors, convidats i contertulians, oients, amics, parents i coneguts que ens heu acompanyat aquest estiu: moltes gràcies. Ens doneu ganes de seguir entrant per la porta del darrere. Amb aquesta carta ens acomiadem un any més, contents per aquests moments de ràdio, tertúlia i diversió que hem passat tots junts. Fins l’any que ve!

Redacció de Perlaporta Deldarrere


NOTÍCIES

Les obres de semaforització de la

carretera B-231, al seu pas per Can

Rial, continuaran previsiblement

durant tot el mes de setembre. I és

que, des de mitjan juliol, les obres

estan interrompudes. Els semàfors

ja estan completament instal∙lats,

però encara queden treballs per a

enllestir. Això fa pensar que encara

trigarem unes setmanes a veure

aquesta obra ja en funcionament.

La previsió era que l’obra estigués ja

acabada, però, segons l’Ajuntament,

les millores en el projecte inicial

l’han fet endarrerir.

La posada en marxa dels semàfors

se suposa que representarà un in-

crement notable de la seguretat per

als veïns de Can Rial i de totes les

persones que transiten per aquesta

via. Juntament amb els semàfors,

també entraran en funcionament

unes petites càmeres que ha instal-

lat el servei català de trànsit per

detectar els infractors.

El consistori ha elaborat un Pla

d’Eficiència i Austeritat, l’anome-

nat PEAM; un decret d’alcaldia

que, el mes de juliol, va instar tots

els regidors a presentar una llista

detallada de les partides en què,

d’aquí a final d’any, podrien es-

talviar. Alguns ja ho han fet i, un

cop recollits tots els documents,

tocarà posar-los en comú i arribar

a una solució consensuada. La

regidoria de recursos humans

ja està aplicant algunes mesu-

res de reducció de la despesa.

Concretament, la congelació de

les noves contractacions previstes

al pressupost 2009, encara que

s’estudien altres mesures, com no

renovar els contractes temporals

o no substituir les baixes laborals.

Per la seva banda, la regidoria

d’educació estudia retallar les

aportacions al manteniment de

les escoles, una competència que

té delegada per la Generalitat. Ho

farà després d’estudiar detingu-

dament quines tasques són en

realitat competència de l’Ajunta-

ment i quines altres no. La regi-

doria de cultura estudia mesures

per reduir la despesa, encara que

en aquest cas mirant sobretot cap

al pressupost de 2010, donat que

el gruix de la despesa d’aques-

ta regidoria ja s’ha efectuat. El

regidor de cultura, Antoni Cabré,

ha dit que cap proposta no està

tancada, però que les línies ani-

ran cap a la reducció de costos de

les contractacions i la retallada de

la programació.

ENCARA NO ESTAN EN FUNCIONAMENT ELS SEMAFORS DE CAN RIAL

"EFICIÈNCIA I AUSTERITAT" A LA CASA DE LA VILA

L’Ajuntament d’Esparreguera està destinant un pressupost de 33.500

euros a la millora de cinc zones enjardinades del municipi. L’actuació,

encarregada a una empresa externa, s’està duent a terme des de finals

d’agost fins a finals de setembre. Les actuacions es faran en cinc zones

diferenciades. L’actuació a la zona esportiva està valorada en 6.824 eu-

ros. En ordre d’importància, per darrere, se situen la via del Mil∙lenari,

amb 5.768 euros de pressupost; el carrer Sant Miquel, amb 10.900

euros; la plaça de la Unió, amb 3.208 euros, i la zona de dalt de la plaça

del Centre, amb un pressupost de 2.242 euros. Les actuacions s’aniran

fent en diferents fases.

Un dels objectius principals és instal∙lar sistemes de reg automàtic a

les zones verdes que encara no en tenen, cosa que facilitarà posterior-

ment les tasques de manteniment que du a terme la brigada municipal,

que es veuria alliberada de responsabilitats en aquesta àrea, de ma-

nera que pugui dedicar més temps a altres tasques. Un cop acabades

aquestes actuacions, l’Ajuntament preveu, també, millores a l’avinguda

Francesc Marimón i al Mas d’en Gall.

MILLORA DE CINC ZONES JARDINADES DEL MUNICIPI

Els diferents ajuntaments afectats

per l'abocador de Can Mata i la

Generalitat continuen treballant per

definir el traçat de la futura variant

per a accedir a l'ecoparc. Per a l'Ajun-

tament d'Esparreguera, és prioritari

que la carretera, al seu pas per Can

Rial, sigui considerada via urbana i

que, per tant, la variant no passi en

cap moment per aquest tram.

ABOCADOR DECAN MATA

8 S7T

L’actuació de la policia local va resultar providencial, dimarts 25 d’agost, per traslladar

a l’hospital un nadó de 20 mesos que havia perdut el coneixement. La casualitat va voler

que un cotxe del cos policial que patrullava pel carrer Orquídia del Mas d’en Gall veiés

com un pare sortia de casa en busca d’ajut amb el nadó inconscient als braços. El cotxe de

la policia va avisar per telèfon l’hospital mentre duia a terme el trasllat. El nadó, ingressat

a l’hospital de Sant Pau, evoluciona favorablement.

Es dóna la casualitat que, el dia 29 d’agost, un altre nen, en aquest cas de dos anys, va mo-

bilitzar tots els serveis d’emergència en quedar-se tancat en un pis de l’avinguda Francesc

Macià, mentre a la cuina estaven encesos els fogons. L’avís de la mainadera a la policia

local es va produir a dos quarts de deu del vespre, moment en què es van avisar els bom-

bers i l’ambulància. Abans que arribessin, però, un agent de la policia local va entrar al

pis des de la balconada del costat i va trobar el nen en perfecte estat.

UN ESTIU ACCIDENTAT

Laura Mas i Ariadna Libori han par-

ticipat a l'estada científica al Centre

de Natura de les Planes de Son.

Una cinquatena estudiants de

quart d’ESO ha estat aquest estiu

al Pirineu català portant a terme

recerques i investigacions cien-

tífiques. Es tracta del programa

Joves i Ciència, un servei gra-

tuït a una cinquantena de joves

que excel•leixen en les matèries

científiques. L’objectiu del pro-

jecte segons els responsables és

“fomentar la vocació científica dels

joves estudiants”.

La beca dura dos anys i després

de realitzar l’estada, hauran de

presentar un article de recerca

sobre l’experiència, de manera

que aquest estiu els 47 joves

becats l’any passat han continuat

els seus treballs en altres cen-

tres i universitats de Catalunya i

l'estranger, mentre els 56 d’en-

guany, a les Planes de Son, han

realitzat projectes científics sota

la tutoria de professionals en la

matèria provinents de centres de

recerca i universitats. Algunes de

les investigacions que ja estan en

marxa versen, per exemple, sobre

les diferències entre un hiverna-

cle convencional i un d’alimentat

amb energia fotovoltaica, les

conseqüències de l’abús d’anti-

biòtics o en l’estudi de la flocula-

ció, un procés químic. A l’acabar

l’ESO, els estudiants seleccionats

podran seguir vinculats als pro-

jectes de Caixa Catalunya.

L’opció consisteix en entrar a

formar part del programa de

continuïtat de Joves i Ciència i

participar als projectes de recerca

de “reconeguts centres de recerca

locals o bé en programes interna-

cionals”, asseguren els organitza-

dors del projecte.

L’escola de música i dansa comen-

çarà el curs el 14 de setembre

amb cinc-cents alumnes, quatre-

cents d’ells a Esparreguera i cent

repartits entre els centres associ-

ats de Collbató i El Bruc. Un inici

de curs repartit entre cinc espais i

amb la vista posada en el desitjat

acabament de les obres del nou

edifici que s’aixeca en un lateral

de l’aparcament del Castell.

Seixanta-tres famílies portaran

els seus fills a l’escola bressol

Cucuruga, que ocasionalment

s’ha traslladat al pis superior de

la piscina d’estiu, a causa de les

reformes que s’han de fer a l’antic

edifici, que pateix d’aluminosi.

Les obres d’adequació del nou es-

pai s’han dut a terme durant tot el

mes d’agost, amb un pressupost

de 60.000 euros. Abans d’optar

pel trasllat al pis superior de la

piscina d’estiu, s’havia contemplat

la possibilitat d’ubicar l’escola

bressol en uns mòduls prefabri-

cats a l’aparcament de Les Hortes.

Una opció que resultava bastant

més cara, amb un pressupost esti-

mat en 180.000 euros. Com a con-

trapartida, el nou emplaçament

queda més allunyat del centre.

DUES ESTUDIANTS ESPARREGUERINES SELECCIONADES PEL PROGRAMA JOVES I CIÈNCIA INICI DE CURS AMB NOVETATS

NOTÍCIES


EL TEMPSEl temps del mes de juliol a Esparreguera

El mes comença amb temperatures molt altes seguint la tendència del fi nal de juny, fi ns queles pluges dels dies 6, 7 i 9 moderen els termò-metres... Especialment forta va ser la pluja deldia 9 que va durar matí i tarda, aquesta acom-panyada d‘aparat elèctric. En aquesta jor-nada s’acumulen 27,2 mm i la temperatura baixa.Posteriorment, de l’11 al 17, les temperatures es recuperen d’acord amb l’època fi ns que l’entrada d’aire fred fa que, el dia 18 de juliol, s’enregistri la mínima del mes amb 15ºC.Els dies següents, les temperatures superen els 30ºC, i arriben les màximes els dies 23, 24 i 25 amb 36,5ºC ; desprès baixen lleugerament fi ns a acabar el mes.

Dades a destacar del mes de juliol:Temperatura mitjana: 25,9ºMitjana de les màximes: 31,6ºMitjana de les mínimes: 20,2ºTemperatura màxima: 36,5 els dies 23,24 i 25Temperatura mínima: 15,0º el dia 18Precipitació del mes: 33,4mm en 5 diesPrecipitació acumulada (12 mesos): 576,1mm

El temps del mes d’agost a Esparreguera

Ens hem trobat amb un agost extraordinàriament calorós i sec. Va iniciar el mes amb temperatures moderades per l’època, però a partir del dia 12 comença el període més canicular d’aquest estiu; s’enregistren les màximes del mes els dies 17 i 18 amb 38,5ºC.La temperatura mitjana ha estat de 27,0º la se-gona més alta des de 1980 i superada només per l’agost de 2003.Hem tingut 25 dies amb màximes superiors als 30º. Aquest agost es desinfl a el dia 30 amb la màxima més baixa (27º)En relació a la pluja, van caure 28,5mm la tarda del dia 9, i 2,4mm la tarda del 25 d’agost.L’any hidrometeorològic 2008-2009 que ha fi nalitzat el 31 d’aquest mes ens ha proporcionat 588,9mm en 88 dies, quantitat que representa un 3,8% superior a la mitjana dels darrers 21 anys.

Dades principals del mes d'agostTemperatura mitjana: 27,0ºMitjana de les màximes: 32,9ºMitjana de les mínimes: 21,0ºTemperatura màxima: 38,5º ( dies 17 i 18)Temperatura mínima: 18,5º ( el dia 10)Precipitació: 30,9mm ( en tres dies)Precipitació acumulada (12 mesos): 588,9mm

Enric Gili / Estació automàtica A.E.V.S.A.

Amb la incorporació massiva

dels vilatans a les seves tasques

habituals, zones blaves buides i

vies principals desertes de cotxes

en hora punta són ja un record de

l’estiu que dóna pas als embussos

habituals i al trànsit que genera la

tornada a l’escola. Un trànsit que

ens ha agafat amb algunes com-

plicacions per diferents obres que

es duen a terme a la via pública.

Un dels punts més conflictius és

l’aparcament del Canyet, que està

completament inutilitzat a causa

de les obres d’adequació de l’en-

torn de l’escola Taquígraf Garriga.

Cal afegir que, a causa de les obres

que s’estan realitzant per darrere

l’ambulatori, els vehicles proce-

dents del carrer Llobregat han

de transitar pel camí que va per

darrere de les piscines municipals

fins a Cordelles. En aquest cas, al

problema d’estacionament del Ca-

nyet, se n’afegeix un de circulatori.

El tercer punt conflictiu per a la

circulació també té a veure amb

l’estacionament: la nova escola de

música i dansa, ja aixecada, en un

lateral de l’aparcament del Cas-

tell, i que reduirà notablement el

nombre de places d’aparcament.

Tot i així, entre l’illa de conteni-

dors que hi ha al costat de l’accés

a l’aparcament i l’accés actual,

s’habilitaran uns tres metres que

permetran el pas d’un vehicle, en

sentit d’entrada o de sortida, amb

aquesta solució, s’ha evitat reduir

el nombre de places d’aparcament

que s’havia plantejat en principi,

quan la solució que es contem-

plava era tancar completament

l’estacionament del Castell.

EL TRÀNSIT A ESPARREGUERA

LA PASSIÓ SEGONS LA CRISIDes de principis de setembre

una notícia sobre el Teatre de

La Passió ha generat diversos

rumors: que si el Teatre ha tancat

les portes…, que si han fet fora

el personal… No res més lluny

de l'intenció dels que gestionen

La Passió. La junta directiva de

l’entitat ha hagut d’emprendre

estratègies que ajudin a superar

el moment crític econòmic que

està patint l’entitat a causa de

la crisi. Un reajustament que

passar per minimitzar despeses

i reduir plantilla. Segons Manel

Roca, president de La Passió,

"prendre aquestes decisions no ha

estat fàcil però s’havia de fer per

agilitzar la càrrega econòmica a

la que ha de fer front l’entitat".

Tot i així La Passió seguirà amb

la seva activitat habitual, "és més

-diu Manel Roca- just en aquest

moment de crisi és quan tothom

hem de posar el coll i aconseguir

una entitat viva i renovada"

Les despeses que genera un

espai com la Passió i el personal

tècnic per fer-lo funcionar són

excessives per una entitat que la

seva font d’ingressos principal

és l’espectacle de La Passió i que

necessita de les subvencions i

convenis amb l’administració.

L’Ajuntament té un conveni

de finançament amb l’entitat,

malgrat tot també a la casa gran

hi ha problemes econòmics, amb

la qual cosa segons Toni Cabré,

regidor de Cultura, “l’Ajuntament

s’ha vist obligat a fer un pla d’es-

talvi important i això vol dir que

ha de prioritzar primeres neces-

sitats, la qual cosa suposa l’ajor-

nament en alguns pagaments".

"La Passió haurà de comptar

més que mai amb el voluntariat i

contractar personal, només quan

sigui absolutament necessari”-diu

Manel Roca.

10 S7T

OPINIÓ

El nostre lleure és només nostre.

Nosaltres decidim on passar-lo,

en què invertir-lo i amb qui l’hem

de compartir. Asseure’s a una

terrassa a prendre un cafè, pintar,

llegir, escriure o fer teatre; tant se

val. Tot són coses que ens omplen,

que ens fan sentir vius durant tot

l’any i especialment durant l’estiu,

coses que ens allunyen del clima

d’immobilisme cultural que sem-

bla que vivim.

Com a esparreguerins tenim a

dins el cuc de la creació, de la col-

laboració, del fer i del millorar.

Treballem amb la gent del poble i

per a la gent del poble, amb ganes

i interès. Basem les nostres hores

d’oci en participar en tot allò que

ens agrada i que ens fa sentir bé.

Fem el que fem; i ho fem sense

esperar rebre res a canvi. Perquè

sí. Sense raó concreta. Perquè ens

ho passem bé.

Això és un gran què; això és una

actitud lloable, que tanta gent es

mogui per fer coses, moltes vega-

des a diferents entitats i ambients.

O fins i tot les mateixes persones

en diferents entitats i ambients.

Per part meva, amb pals o sense

a les rodes, amb qui sigui i a on

sigui, seguiré endavant. Seguiré

fent el que m’agrada. Fins que em

cansi. És l’esperit altruista que he

adoptat com a meu.

…FAREM NOSTRE CAMÍ PER SAMARIA

APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain

Hola un altre cop.

Escric ja esgotades les vacances

per rememorar els dies viscuts

durant la Festa Major.

Eren dates en què la calor co-men-

çava ja a fer de les seves i convi-

dava a voltar. I així ho vaig fer,

en diverses ocasions vaig rondar

pels carrers i activitats.

I en totes vaig observar quelcom

que, no sé encara per què, em va

picar la curiositat.

Malgrat veure força venedors am-

bulants de globus, i ben assortits,

pocs infants i joves en duien. Era

una visió un pèl insòlita.

Em vaig esforçar per recordar imat-

ges de les Festes Majors d’anys

anteriors on aparegue-ssin cria-

tures duent globus, per poder-les

comparar.

No sé si va ser una impressió

me-va, o realment fou així, però el

cas és que les imatges que em van

venir al cap, d’edicions passades

de la Festa Major, estaven més far-

cides del binomi nen-globus.

Tot plegat m’incita a fer-vos dues

preguntes a través d’aquest mitjà

de comunicació.

Teniu la mateixa percepció que

jo? I si fos així, per què creieu que

s’ha donat aquest fenomen?

Us deixo algunes hipòtesis:

a. La crisi fa que els adults es

retinguin a l’hora de gastar diners

en globus.

b. El preu dels globus s’ha apujat

res-pecte al de passades edicions, i

això fa que la demanda es retregui.

c.Als nens i nenes ja no els agra-

den els globus.

d.Els venedors de globus no esta-

ven estratègicament situats.

e.Els nens i nenes estan desenci-

sats perquè ja saben que el globus

es desinflarà en els dies posteri-

ors a l’adquisició.

Si opteu per la ‘a’, penseu que pot-

ser hem descobert un indicador

econòmic força fàcil de monitorit-

zar. Si fos així, l’any que ve desitjo

poder veure força quitxalla duent

un globus tibant d’un fil.

Bon final d’estiu.

L’ANALISTA FINANCERJordi Domènech

LA FONT QUE NO RAJA A la plaça del Rei fa temps que es va tancar la font i ara no serveix per a res, és a dir els nens que hi juguen corren el

perill de fer-s'hi mal i els veïns es veuen obligats a netejar-la constantment ja que s'ha convertit en una mena de paperera

improvisada on va a pa-rar tota la porqueria de la plaça.

LA FOTO

DEL LECTOR

Paul Cézanne, "Les joueurs de cartes" 1890-1892


Quasi sense voler-ho, he vist

créixer com un bolet l’edifici mu-

nicipal de Música i dansa d’Espar-

reguera que ocupa la meitat de

l’aparcament del Castell. Suposo

que és d’hora per donar una opi-

nió sobre l’edifici en qüestió, però

també quasi sense voler-ho n’he

sentit moltes i em temo que cap

de favorable.

És provable que les nostres vacan-

ces ens hagin dut a veure edificis

de diferents tipus i èpoques i

segur que la nostra opinió d’allò

que veuríem, ja estava mediatitza-

da fins i tot abans de sortir de vi-

atge. És cert, i és que donem poc

marge a la nostra opinió particu-

lar, sobretot quan anem de viatge,

tot i voler donar a entendre el

contrari a la nostre arribada.

Els arguments paral∙lels, a favor

i en contra, extra arquitectònics

que es relacionen amb l’edifici

del Castell, també poden alterar

una opinió objectiva: que si s’està

construint amb l’almoina Zapate-

ro per revitalitzar l’obra pública,

que si la seva construcció elimina

desenes de places d’aparcament…

I només per aquests arguments,

el pobre edifici ja pot ser criti-

cat, mal interpretat i rebutjat; i

això encara, sense haver valorat

la seva utilitat per la qual s’està

construint.

Però no ens enganyem, l’estètica

compta molt, i molta part dels

detractors venen per aquest con-

cepte. Però, tant lleig és aquest

edifici? Potser és sorprenent, i

això el fa ser lleig? ¿Diem que és

lleig perquè ha de conviure amb

edificis molt diferents, horroro-

sos per cert, als quals ja ens hem

acostumat? A l’escriure això em

venen a la memòria actuacions

arquitectòniques a Esparreguera

polèmiques durant el temps de la

seva construcció i que encara ho

són: el Centre Dual i la plaça de la

Constitució –a hores d’ara encara

ningú sap si serveixen per alguna

cosa o si de veritat fan nosa.

És provable que les nostres

vacances ens hagin dut a veure

edificis com ara el Pompidou de

París, el Guggenheim de Bilbao,

la Filharmònica de Berlín, la torre

Agbar de Barcelona o la ciutat

de les arts de València. No vull

fer comparacions estètiques ni

conceptuals que no venen al cas,

però potser també cal esperar per

sentir com sona el nou edifici.

PER AMOR A L’ARTCarles Reynés

Ara que han estat rodant una

pel•lícula a Esparreguera, em vé-

nen a la memòria diverses esce-

nes i alguns fets curiosos sobre el

rodatge de “El Judes” que es va

filmar, com tots sabem, l'any

1952. Jo tenia 11 anys i m'havien

triat per fer l'àngel de l'hort, i

aquesta escena, com moltes d'al-

tres, s'havia de rodar al Progrés

de Martorell. Un dia al vespre

em varen carregar a dalt d'un

camió, juntament amb mobles

vells, miralls, cornucòpies i altres

trastos; m'havien donat un text

que havia de saber de memòria

i, evidentment, me’l sabia fil per

randa. Però el que va passar és

que arribàrem a Martorell a les

9 del vespre i fins a les quatre de

la matinada no varen començar

a filmar la meva escena; jo ja no

sabia si era un àngel o què era,

tenia una son que em moria; el

meu pare, rondinant-me, em deia

que per què em comprometia si

no era capaç d'aguantar. Mireu si

en tenia de son que, mentre filma-

ven, em bellugava tant que varen

haver de clavar la túnica al terra

amb tatxoles perquè no brandés

d'una banda a l'altra.

Són records de tan sols fa 57 anys!

RECORDS D'UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ

NO TANT LLUNYÀ Paquita Vives

Edifi ci nou de l'Escola Municipal de Música i Dansa, a l'aparcament del Castell

12 S7T

OPINIÓ

Des de fa tres anys que per a mi

la tardor s’anuncia d’una forma

prou diferent de la que vaig

aprendre de petita a l’escola: sí,

cauen les fulles, però hi ha vida

més enllà dels arbres! Poca gent

(a excepció dels infants) es fixa

en uns éssers tan vulgars per

comuns com són les formigues,

fins que arriba el dia en que es

fan notar de veritat: el dia en

que alliberen del seu niu allò

que tenen més preuat! Hi ha

més d’un centenar de espècies

de formigues diferents a Cata-

lunya, però les de l’espècie Mes-

sor barbarus, la més gran de les

formigues que tenim a Esparre-

guera, ens mostra aquest gran

tresor just a la tardor. Només un

cop l’any, i coincidint amb

les primeres

EL VOL NUPCIAL

Ingrid Regalado, biologa

Cal·ligrama de l'escriptor català Joan Salvat-Papasseït (Barcelona, 1894-1924).

pluges de tardor, cada un dels

formiguers d’aquesta espècie que

hi ha a la nostra Vila allibera

milers de mascles i reines alades

que surten disparades i dispo-

sades a trobar-se, aparellar-se i

fundar

noves colònies, nous formiguers.

Molt poques reines aconseguiran

la seva fita, la majoria moriran

menjades per algun ocell o rat-

penat, ofegades en una pis-cina

o trepitjades per algun ani-mal

o persona... però aquelles que ho

aconsegueixin, perdran les ales

just en ser fecundades, trobaran

un mos de terra estovat per la

pluja i s’enterraran per iniciar

a la primavera següent la seva

pròpia colònia. Observar un vol

nupcial és fantàstic, jo diria que

més que l’arribada de la tardor!

No sempre tindrem l’oportunitat

de veure aquestes petites bèsties

a l’alçada del nostre nas, ni

d’estar envoltats d’un núvol de

reines (i verges!) i molt menys de

veure tanta sincronia i organit-

zació en una societat com en

la de les formigues... Bona

tardor a tothom i a les

formigues!

Fe d'errates

En l’article de la meva autoria (El prrrufing) de la darrera revista es

va publicar, per error, una frase equivocada que duia a pensar que jo

encoratjava a la gent a “abandonar” davant l’ajuntament-policia l’ani-

mal abandonat, idea totalment contraria al meu pensament. La frase

deia: "...reclameu els vostres drets i els de l'animal abandonant-lo

directament a l'ajuntament-policia local...."

quan havia de dir: “...reclameu els vostres drets i els de l’animal

abandonat, directament a l’ajuntament-policia local...”

Ingrid Regalado

Formen part de la banda sonora del nostre poble. Les campanes

del campanar de Santa Eulàlia no només ens marquen les hores,

formen part del nostre dia a dia i de la identitat del nostre poble. El

campanar, emblema arquitectònic de la vila, té la missió d’elevar

aquests elements sonors com més amunt millor, perquè per tot arreu

es pugui sentir el so.


Ara fa 60 anys les van restaurar, reposar i batejar de nou després de les

desventures sofertes en període de guerra. Volem conèixer millor aques-

tes campanes, cadascuna amb una història, una missió i una personalitat

diferenciada. En aquest número us oferim la primera part d’aquest reportatge

sobre les campanes de Santa Eulàlia, on podrem conèixer de prop la Dominica

i la Margarida. En el següent número pararem atenció a les seves companyes

Victoriana, Maria i Pilar. Els Amics del Campanar ens han facilitat el material

recopilat en una exposició al mateix campanar sobre aquest patrimoni cultu-

ral, artístic i històric de la nostra vila que sentim de lluny i que dia a dia ens

embolcalla amb el seu so misteriós i místic.

60È ANIVERSARI DEL BATEIG DE

LES CAMPANES DE SANTA EULÀLIA

D'ESPARREGUERA TEXT SÍLVIA TERUEL

FOTOGRAFIA JOSEP TERUEL

14 S7T

DOMINICAMIHI NOMEN EST

IN HONOREM BTI. DOMINICI CASTELLET PRAECLARI HUIUS FILIIFIDELES VOCO; NATOS, GRATIA REDIVIVOS, SALUTO ; FESTA

LAETIFICO; MORTUOS PLOROFLENS CUM FLENTIBUS, GAUDENS CUM GAUDENTIBUS SEMPER

DEUS LAUDANS *

ESPARRAGUERA 12 IUNII MCMXLIXREGNANTE SUMMO PONTIFICE PIO XII

FRONTAL: Imatge del martiri i mort que sofrí el Beat Domènec Castellet (Esparreguera 1592-Omura, Japó 1627). Va ser frare predicador de missioner a les Filipines.

LATERAL DRET: Imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

LATERAL ESQUERRE: Imatge del Sagrat Cor de Jesús.

DARRERA: La imatge fa referència a Esparreguera; amb la creu de San-ta Eulàlia al·ludint a la patrona i l’espàrrec.

MOTIUS DECORATIUS A LA PART SUPERIOR: El motiu és una garlanda amb medallons

en els quals hi ha incís el crismó o monograma de Crist en grec: "XP". El Crismó més

habitualment admès és la representació del monograma de Crist XP. Consisteix en les

lletres gregues X (ji) y P (ro), abreviatura de XP (I∑TO∑), Crist, superposades.

ELS PADRINS: Campana donada per subscripció popular. Va ser apadrinada per l’Alcalde i President del Consell Assessor de “La Passió” Lluís Masferrer i la senyoreta

Maria del Pilar Marimón Orovio.

Pes 1060 Kg, amb contrapès 1450 Kg

Diàmetre 120 c/m

* El meu nom es Dominica, en lloança del Beat Domingo Casteller fill preclar d’aquesta vila. Crido els fidels; saludo els nou nats, regenerats per la gracia; alegro les festes; ploro els morts… Plorant amb els que ploren, alegrant-me amb els que s’alegren. Donant sempre lloança a Deu.

REPORTATGE 60È ANIVERSARI DEL BATEIG DE LES CAMPANES DE SANTA EULÀLIA


MARGARIDA

ELS PADRINS: Campana regalada i apadrinada pel matrimoni Joan Montané Font i Maria Margarit.

Pes 249 Kg Diàmetre 72 c/m

MARGARITA APELLOR A IOANNE MONTANÉVOX MEA VOX DEI VENITE FIDELES ADOREMUS DOMINUM *

ESPARRAGUERA 12 IUNII MCMXLIX

DARRERA: Imatge del Bon Pastor. LATERAL ESQUERRE: Segell de la Foneria de Campanes H. de E. Barberí, Olot juntament amb el segell commemoratiu de l’exposició universal de Barcelona 1888, amb la que identifi quen les campanes.

FRONTAL: Imatge de santa Mar-garita, amb el drac als peus. Segurament du a la ma una pinta de ferro, instrument del seu martiri. LATERAL DRET: Imatge de la Creu.

MOTIUS DECORATIUS DE LA PART SUPERIOR.

* Em dic Margarida. La meva veu, és la veu de Déu, veniu fidels, adorem al Senyor.

La Foneria Barberí va ser l’encarregada de l’obra

de les quatre campanes per a l’església de Santa

Eulàlia d’Esparreguera.

L'activitat de la foneria Barberí ha estat històri-

cament lligada a la població d'Olot, on van ini-

ciar aquest ofici l’any 1700. L'any 1851, Esteve

Barberí, fill d'Esteve, va fondre la campana més

gran de l'església de Sant Esteve d'Olot i entre

1881 i 1888 un altre Esteve, fill , va augmentar

el grau d'activitat i prosperitat de la família

amb la fosa de nombroses campanes per a di-

verses parròquies de la Garrotxa.

L'obra dels Barberí va ser exposada a l'Exposi-

ció Universal de Barcelona de 1888 (veurem les

nostres campanes, Dominica i Margarida, van

marcades amb aquest segell) i premia-

da amb la medalla d’or per la bellesa,

perfecció i excel•lent sonoritat de dues

campanes, una destinada al Mallol i

l'altra, a Sant Hipòlit de Voltregà.

L'esclat de la Guerra Civil Espanyola

va comportar la desaparició d'un gran

nombre de campanes, ja que s'utilit-

zava el seu acer per a la fabricació

d'armament.

LA FONERIA BARBERÍ

16 S7T

REPORTATGE EL MONT DE LES OLIVERES

Estem parlant dels camps d’oliveres que rodegen la muntanya de la fi nca de Can Rubió, al peu de la

muntanya de Montserrat i dins del terme municipal d’Esparreguera.

Possiblement una de les zones més boniques i amb més història del

nostre entorn.


Parlem amb Jaume Rosanas, espa-

rreguerí propietari de 20 hectà-

rees a la Serra de Rubió, dins el

terme municipal de la nostra vila.

Es tracta d’un extens terreny

agrari en el qual la Generalitat de

Catalunya reconeix l’existència

de 417 oliveres, algunes d’elles

de fins a cinc-cents anys de vida.

En Jaume ens diu que n’hi deu

haver més de mil en tota la seva

parcel•la, que és una segregació

de la finca de Can Rubió. Amb

una alçada aproximadament a

400 metres sobre el nivell del mar

en el seu punt més alt, la finca

té un desnivell de 100 metres,

desnivell que salven les diferents

terrasses definides pels ances-

trals marges de pedra seca.

Es tracta d’un espai protegit com

a pre-parc natural, on s’intenta

potenciar i recuperar l’agricultura

tradicional de la zona de l’entorn

de Montserrat: la vinya, l’olivera i

l’ametller. Jaume Rosanas manté

relacions amb la Unió de pagesos

del Baix Llobregat Nord per tal

d’aconseguir uns drets que tenen

tots els agricultors de la comarca,

i pels quals els que conreen les

terres del voltant de Montserrat

també han de lluitar. La seva

prioritat és recuperar les oliveres

centenàries de la seva finca, mol-

tes d’elles confoses encara avui

entre llentiscles, pins, alzines,

roures i matolls.

Un projecte de recuperació agrari

"Terra d'oliveres al peu de les esquerpes muntanyes; escenari dels llunyans com-bats entre catalans i francesos, i de les històries dels maquis en la postguerra"

Josep Maria Espinàs

La serra de Rubió, punt més alt sobre el nivell del mar dins del nostre terme municipal té unes vistes privilegiades: la serra de Montserrat al fons, tot el Baix Llobregat Nord i, en els dies clars, els Pirineus i el mar Mediterrani.

18 S7T


Jaume, quina utilitat creus que

podria tenir aquesta serra?

Això és un pulmó del nostre ter-

me, un lloc d’esbarjo per al poble,

on es poden fer excursions i on es

podrien fer esports d’aventura i

moltes altres activitats.

Creus, doncs, que és un patrimo-

ni que s’ha de recuperar?

És clar. Vull recuperar la memòria

agrària dels nostres ancestres.

Abans tota aquesta zona estava

conreada, els nostres avantpassats

hi van treballar molt i crec que

tenim el deure de tornar als camps

d’oliveres el seu estat original.

Treballes sol i hi has invertit molt.

Tothom em diu que m’he tornat

boig, perquè he gastat molts di-

ners per regenerar aquesta mun-

tanya, hi ha gent que pensa que

no val la pena. Però és un bé per

tots; estem recuperant uns con-

reus dels nostres avis, un paisatge

agrari productiu on és molt més

difícil que s’hi cali foc. A més, la

finca, si està neta, actua com a

tallafoc entre les muntanyes i les

finques de la plana. Ara mateix no

seria gens estrany que es repetís

un incendi vist l’estat lamentable

dels terrenys de la muntanya.

Veiem molt de matoll i

arbres secs...

Sí, es tracta de la brossa que que-

da després dels incendis. Ningú

no l’ha retirada i és un gran perill.

Jo sol estic netejant de mica en

mica aquestes terrasses i sé que

si fóssim més gent treballant es

podria fer molt més fàcilment.

Et refereixes a una tasca de

l’administració?

Penso que els diners que s’in-

verteixen en bombers s’haurien

d’invertir, a mode de previsió, ne-

tejant els boscos i recuperant els

antics terrenys agrícoles. Abans

els boscos estaven més nets, per-

què la gent vivia de les terres de

la vora i anaven amb compte amb

tot el que un bosc brut represen-

tava. Actualment, retornar a un

territori forestal la qualificació de

1 2

1. En Jaume Rosanas ens ensenya el punt més alt de la seva propietat a la Serra de Rubió, un regal per a la vista.2. L’olivera és el conreu més habitual als camps de la fi nca de Rubió, encara avui confusa entre el bosc de pi i matoll.3. En Jaume no només vol recuperar el conreu de l’olivera, sinò també els marges de pedra seca i les barraques i camins que hi ha amagats sota la vegetació.

De vegades les il•lusions s’acaben fent realitat. Jaume Rosanas té una il•lusió que intenta fer realitat de la manera que sigui. Tot l’esforç esme-rçat, econòmic i físic, li pro-dueix la satisfacció de veure com es va recuperant un tros de terra agrícola de la seva propietat, una segregació de la fi nca de Can Rubió. Un tros de terra amb una pendent de gai-rebé 100 metres de desnivell, que amaga sota el matollar un miler d’oliveres centenàries.

El camp deles oliveres

"Ara ve l’hivern que els arbres despulla;

l’olivera diu: «Deixem-lo venir; darrere ve el març

carregat de fulla i els troncs despullats tornarà a

vestir.»"

Jacint Verdaguer


rústic, i després d’agrari, és molt

difícil i, sobretot, un procés lent.

N’hi ha que no saben què és una

farigola i es dediquen a fer Plans

de preservació del territori.

Es respira un aire pur i a cada

racó trobes una olivera; és màgic.

Penseu que hi ha oliveres de més

de 500 anys. Han estat tota la

vida aquí. No hi ha cap vegetal

tan antic, és l’únic que queda al

cap dels anys. És una herència

preciosa.

I... quines vistes tenim des

d’aquí a dalt!

Des d’aquí hi ha una vista

d’Esparreguera i Olesa que poca

gent ha vist. En dies clars veiem

Collserola, el mar, Terrassa, i fins

i tot els Pirineus nevats. És un

regal, de debò.

A més de maques, aquestes ter-

res són productives.

Molt. A la muntanya hi pots plan-

tar el que vulguis, en pots ex-

treure un oli excel•lent, amb molt

de grau i extret d’unes oliveres

que agafen menys malalties que

a la plana. Si es neteja, es podrien

crear àrees de lleure, camins per

a bicicletes, per a caminar, o fer-

hi miradors. Hi ha mil idees. Una

altra inversió que es podria fer

aquí és posar-hi plaques solars.

Vas comprar la muntanya l’any

98, quatre anys després que

quedés calcinada. Com ho vas

viure allò?

Després que es cremés, ja pujava

aquí dalt amb el meu gos i em

mirava les terres; tenia moltes

ganes de poder-les comprar per-

què m’agradaven molt i tenia ja

moltes ganes de recuperar les oli-

veres que s’amagaven dins dels

matollars i entre els pins. L’aire

i el sol a totes les hores del dia

afavoreixen l’olivera; realment els

avantpassats sabien on havien de

plantar aquests conreus.

Per tant, només hi tens pensat

de deixar les oliveres.

No té per què. La muntanya és un

recurs immens. La meva il•Lusió

seria també fer-hi una granja eco-

lògica, amb cabres, cavalls, bur-ros,

gallines... Però abans hi ha molta

feina; més d’un any per a desbros-

sar tot el terreny de la finca.

Ens has explicat que hi ha una

pedrera també. Quina impor-

tància té?

La pedrera de Rubió està inactiva

des de fa molts anys i també és

dins la meva propietat; actual-

ment no s’hi extreu res, però si

pogués aprofitar-la i n’obtingués

algun benefici, invertiria els

diners en terreny agrícola.

Explica’ns una mica d’història

de les extraccions.

Ha estat un important lloc d’ex-

tracció. Penseu que les pedres per

a fer l’esglèsia de Santa Eulàlia

i les del pont de Magarola van

sortir d’allà; encara avui hi ha

un camí anomenat “camí de la

pedrera” que és per on baixaven

els blocs.

L’anomenada trilogia mediterrània, que com-

prèn els conreus de l’olivera, la vinya i el ce-

real (principalment del blat), era ja coneguda,

treballada i venerada a l’edat antiga, sobretot

per les civilitzacions grega i romana, que con-

formen el bressol de la nostra societat actual.

Alguns tractadistes romans i grecs ja explica-

ven les característiques d’aquests conreus, la

seva importàn-cia i la manera de tenir-ne cu-

ra. En podríem destacar, però, un de romà que

en els seus tractats sobre l’agricultura (els co-

neguts com De agri cultura o De re rustica)

ens ha deixat escrita l’herència d’una tradició

agrària perllongada fins als nostres dies en

contextos ecològics com els de la serra de Ru-

bió. Marc Porci Cató, conegut com Cató el vell

(234-149 aC) ens dóna una sèrie d’instruccions

i consells sobre com obtenir un bon oli d’oliva.

Cató “De re rustica” LXIV

“Quan les olives han caigut haurien de ser ple-

gades tan aviat com es pugui i procurar que

romanguin al terra el menys temps possible,

ja que es poden fer malbé en contacte amb la

terra.(...) No us cregueu que l’oli sigui de més

bona qualitat si l’oliva roman al terra durant

molt de temps. (...) Les olives que han estat

molt de temps al terra produeixen menys oli i

de pitjor qualitat.”

Cató “De re rustica” LXV

“Observeu les següents indicacions per a fer

oli verd: Colliu les olives del terra tan aviat

com sigui possible; si estan brutes renteu-les i

separeu-les de fulles i fems. Moleu-les un o dos

dies després de collir-les. Seleccioneu les olives

després que s’hagin tornat negres; com més

àcides siguin les olives, més bo serà l’oli. Però

l’amo trobarà més profitós fer oli només amb

les olives madures. Si la glaçada hi ha caigut

al damunt, moleu-les tres o quatre dies des-

prés de plegar-les. Podeu ruixar algunes olives

amb sal, si ho desitgeu, i deixar-les a tempera-

tura alta al molí o al magatzem.”

3

Gerard Bidegain, estudiant d’Història

20 S7T


La Serra de Can Rubió, els Gatells

ens ofereix un munt de possibi-

litats en quant a camins, pistes i

corriols; és un indret preciós i de

fàcil accés però alhora salvatge i

poc freqüentat per la multitud, l’ex-

cursionista, el corredor, el ciclista,

el cavallista… podran a recórrer

els seus camins. La qualitat del

terreny, d’origen calcari, és excep-

cional i així ho demostra el gran

interès que, des de segles, l’ésser

humà ha mostrat per les vessants

assolellades d’aquesta serra. El

fàcil accés, les pendents suaus i un

substrat ric, han permès un apro-

fitament tant agrícola i ramader

com també l’extracció de pedra,

l’apicultura o l’ofici carboner.

La vessant sud de la Serra de Rubió

havia contingut en els anys 50-60

encara importants camps d’olive-

res. Diversos incendis i l’abando-

nament de l’agricultura han fent

d’aquestes terres paratges coberts

en gran part per matollar d’entre

0,5 i 1,5 m d’alçada. Abunda entre

aquest matollar el romaní i el llen-

tiscle i la regeneració arbòria s’ha

fet a base de pi blanc.

De les més de 20 hectàrees que té

el “camp del Jaume”, com li agrada

anomenar-lo, només un 10% està

recuperat com a conreu d’olivera, a

la resta li caldrà invertir més d’un

any per desbrossar i refer els mar-

ges i camins i mentre tant anirà

descobrint i recuperant les oliveres

que hi han ocultes pel matollar.

4 5

Les construccions en pedra seca, bé siguin barraques, marges, camins empedrats o murs de separació de finques, formen part de l’arquitec-tura tradicional de la majoria de zones rurals de Catalunya; unes construccions que estan, malaura-dament en molts casos, en deteri-orament. Fa uns anys, la majoria de pagesos sabien com utilitzar aquesta tècnica constructiva i sabi-en com refer les construccions més antigues que es malmetien. Actual-ment, però, l’escassetat d’experts en el tema comporta seriosos proble-mes per a mantenir-les i restaurar-les. Tornar a aquestes construc-cions el seu estat original és doncs un difícil repte que alguns propieta-ris s’han atrevit a emprendre.A la finca de Can Rubió, dins el terme de la nostra vila, en tenim un clar exemple: els antics marges de les terrasses agrícoles. Segons el Jaume, es tracta de construccions de més de cinc-cents anys d’anti-guitat, que s’han anat restaurant i conservant fins a l’abandonament definitiu de les terres a mitjan segle passat.


4. A la dreta podem veure l’estat de les terrasses de conreu sense desbrossar; a l’esquerra com queden els camps després de la neteja i llaurada.5. Un dels molts camins que els postres avantpas-sats empraven per a pujar als camps més elevats, amb la mula i el carro o bé a peu. Hi podem veure el sistema de marges de pedra seca, unes construccions que, malauradament es veuen afectades per les grans arrels dels pins.6. El lema d’en Jaume Rosanes, la recuperació d’una tradició.

El projecte que Jaume Rosanas

té platejat i presentat a la Gene-

ralitat de Catalunya amb un in-

forme favorable a la restauració

i recuperació de l’ancestral zona

agrària, on els nostres avantpas-

sats van aconseguir conquerir el

terreny costerer i convertir-lo en

espai apte per al cultiu, cons-

truint terrasses amb marges de

pedra seca.

Esparreguera, durant l’edat

moderna, a diferència

d’altres poblacions veïnes,

com per exemple Olesa, on

va predominar la petita i

mitjana propietat agrícola,

es va caracteritzar per la

presència d’alguns grans

masos que geogràficament

s’agrupaven en diverses

zones del terme municipal.

Potser l’àrea mésimportant,

donada la grandària i sig-

nificació dels masos, era la

zona del riu Llobregat pro-

pera al petit salt del Cairat:

allà es trobaven can Tobella,

can Paloma, Ca n’Estruch

del Cairat, entre d’altres.

Una segona zona era la que

s’estenia al voltant de la

riera de la Magarola i la Gor-

gonçana, també amb masos

prou significatius com can

Cordelles, can Claramunt,

can Parent, Ca n’Estruch,

etc. Finalment podem desta-

car un tercer àmbit que és

el que es troba al llarg del

camí que va cap a Iguala-

da i Collbató: aquí podem

destacar la Vinya Vella i can

Rubió, precisament el mas

que ara ens ocupa. A diferència dels anteriors, aquests dos masos eren de domini directe del Monestir de Montserrat; can Rubió, concretament des de mitjan s. XVII, encara que la masia està documentada des del s. XV i podria ser més anti-ga encara. Aquest fet vol dir que eren gestionades i explotades directament des de l’abadia. D’entre les dues, la més important sens dubte era la Vinya Vella, que fins

i tot en ocasions va actuar com a residència temporal de l’Abad. Can Rubió no va arribar a tenir mai una po-sició com aquesta, però no hem de menystenir la seva importància.La propietat del mas s’estenia principalment al llarg de la serra de Rubió i, malgrat l’orografia acci-dentada, pràcticament tota la serra va ser tradicio-nalment conreada mit-jançant terrasses i feixes, on es treballava la vinya i l’olivera, que també eren els cultius majoritaris a la vila. Sobre aquest aspecte, cal destacar que, en una època en què l’economia de molts pobles es ba-sava en l’autosuficiència, l’economia agrícola del municipi d’Esparreguera ja estava prou especialitzada en el conreu de la vinya i l’olivera per a la seva comer-cialització fins a uns nivells no gaire propis de l’època. D’entre els dos, cal destacar especialment el conreu de l’olivera que va arribar a representar més del 40% de les terres de conreu de la vila, que era una de les poblacions catalanes que més superfície percentual dedicava a aquest conreu al s. XVIII. Finalment cal desta-car que una altra caracte-rística singular d’aquesta propietat va ser la seva pe-drera, d’on, segons alguns, va sortir la majoria dels blocs de pedra que es van fer servir per a construir monuments com l’església de Sta. Eulàlia o obres civils com el pont de la Magarola.

Josep Maria Cobos, director de l’IES El Cairat

5

6

6

22 S7T


És d’admirar el treball d’algunes persones per recu-

perar el cultiu de l’olivera, que afavoreix la regenera-

ció de la muntanya i a la vegada la fauna existent.

En començar a pujar pel camí de l’antic dipòsit d’ai-

gua, el terreny és de gres vermell i entre pins blancs

i algunes alzines, observarem alguns ocells que po-

blen la zona: bitxac comú, tallarol capnegre, tallareta

cua llarga, rossinyol, vedún, cadernera, gafarró, mer-

la, pit-roig, mallerenga carbonera, mallerenga blava,

mallerenga emplomallada, raspinell. Al capvespre

podrem escoltar l’enganyapastors i el gamarús. En

anar pujant, arribarem a una pista que passa per

uns murs de pedra; si estem atents, podrem veure

la sargantana cuallarga i fins i tot algun llangar-

daix comú; a l’hivern, alguns cercavores i pardals

de bardissa. Continuant per la pista direcció Est, es

troba un camí a l’esquerra que puja fins al serrat

del Mas Manader o Moneder. S’entra en la part de la

muntanya que és de roca calcària i podrem observar

amb atenció excrements de conills, geneta, fagina i

guineu. També alguns ocells: merla blava, roquerol,

capsigrany, perdius, puputs, mosquiters comuns,

tudó, cucut, picot verd, abellerol, tallarol de garri-

ga... Es passa per una antiga pedrera i s’arriba a una

zona on la vegetació s’està recuperant i s’hi poden

trobar els senyals del porc senglar. Ocells com el

falciot negre, el ballester, l’oreneta vulgar i l’oreneta

cuablanca voletegen per sobre d’alzines, ginestes,

llentiscles, etc... Entre la vegetació podem veure la

cotxa fumada, el tord comú, l’estornell comú, el reie-

tó, el bruel, el sit negre, l’hortolà, el pinsà comú...

En la part més alta de la Serra (416m) observarem

ocells com el xoriguer, l’àliga cuabarrada, l’àliga

marcenca, el corb, l’esparver, l’aligot comú, el falcó

pelegrí... En aquest elevat mirador, es contempla una

visió panoràmica extraordinària: a primer terme, la

muntanya de Montserrat, separats d’ella per la vall

de la Salut. A la dreta: el Cul de la Portadora, el Pla

de les Bruixes, el Tossal Rodó, Can Tobella, el riu

Llobregat. Un xic més lluny, la Socarrada i el Puig

de l’Hospici, Sant Salvador de les espases i el Puig-

ventós. En dies clars, es veu el mar Mediterrani i la

Serralada Litoral.

Una de les atraccions més interessants de la Serra de

Rubió, des del punt de vista de l’ornitòleg, és l’ob-

servació d’ocells migratoris que a la primavera i a la

tardor efectuen els seus viatges d’anada i tornada,

de l’Àfrica vers el Nord d’Europa. Entre la Serra de

Rubió i la muntanya de Montserrat, s’hi troba una

de les rutes migratòries d’ocells que, travessant els

Pirineus per la Cerdanya, segueixen per Osona, el

Vallès, Montserrat, el Penedès, Delta de l’Ebre, costa

Mediterrània i fins a l’Àfrica. I al revés, cap al Centre

i Nord d’Europa, segons l’època.

Desitjo que aquest article serveixi per a conèixer

un xic més aquesta serra tan propera a nosaltres i a

vegades tan desconeguda.

Antoni Gastón, ornitòleg afi cionat

7. La Serra de Rubió ha patit innombrables incendis, un d’ells, el de 1994, fou potser el pitjor del darrer segle; encara avui en podem veure les conseqüències.8. Moltes oliveres reneixen de les seves soques centenàries en forma de llucs.9. Esparreguera se’ns apareix com un gran quadre des de dalt de la serra. És una de les postals més maques del nostre poble i segurament també de la comarca.

7 8


Sempre empès pels esdeveniments naturals o

accidentals, el territori agrari ha passat de l’oli-

vera a la vinya i de la vinya a l’olivera, fins gai-

rebé l’any 1966 en que un incendi va destruir

els olivars que s’havien plantat després que la

fil•loxera fes eliminar la vinya a finals del segle

XIX. Com que la terra és rica i bona, el matollar

i el pi van trobar terreny abonat per sumir-lo

mica a mica sota les seves arrels.

L’incendi de 1995 va deixar la serra calcinada de

nou. Va ser llavors que Jaume Rosanas va creure

que podria comprar, netejar i recuperar tot

aquest patrimoni cultural, agrícola i natural.

Una terra rica per la seva diversitat, des d’her-

bes remeieres, fruits del bosc, matolls singu-

lars i arbres, animals, camins, recorreguts…

amb vistes fantàstiques sobre esparreguera

i la comarca, pedres de la cantera –amb les

que es va fer el campanar i el pont de Maga-

rola– i la majoria dels marges i barraques que

configuren l’arquitectura de la serra. La Serra

de Rubió és l’atalaia de la nostra geografia,

situada al nord d’Esparreguera a mig camí de

la muntanya de Montserrat. Un punt estratègic

i ben situat tan pel clima com pel domini sobre

el territori. Una terra molt sana i orejada. Una

terra amb molta història que explica també la

història del nostre poble.

9

Quan, fa uns 65 anys, vaig tenir la sort de fer una

bona amistat amb el molt recordat Rafel Subirana

i Ollé, treballant els dos a “Les Tovalloles”, mai no

m’hauria cregut que m’havia d’impregnar del gran

amor que sento per la meva amada vila nadiua i pel

seu terme. Amb ell férem, en els dies festius, moltes

profitoses excursions o passejades per tot el terme

d’Esparreguera i per part dels de les viles veïnes.

Una de les primeres, de la qual sempre he guardat

un bon record, fou la visita a la cova del Saneco.

Aquesta cova està situada sobre la masia de can

Rubió, sota mateix de la carena d’aquella serrala-

da. Molt amagada entre un bardissam, no es fàcil

de localitzar. Hi vaig rebre les primeres lliçons de

prehistòria local i vaig conèixer un poc de la història

d’uns vilatans que hi passaren uns dies amagats,

quan esclatà la guerra del juliol del 1936. Però, el re-

cord per a mi més frapant fou que, després de pujar

uns metres més amunt, de sobte vàrem trobar-nos

davant la majestuosa i grandiosa mola del Mont-

serrat. Després, seguint la carena fins a la del mas

Meneder, vaig poder contemplar les vistes de l’obaga

de ca n’Estruc Vell, la vall del Llobregat escolant-se

entre el Montserrat i la gran propietat de can Tobella,

amb els seus turons del “Cul de la Portadora”, “El

pla de les Bruixes”, “el Tossal Redó”, sobre mateix

de la masia, “la Socarrada”, “la Torra” i el castell

de les Espases i la capella de Sant Salvador. A més,

a vista d’ocell, s’albiraven les masies dels Estrucs

Vell i el Nou, can Tobella i can Paloma. Baixant de la

carena del mas Meneder –tot i que enderrocat en el

segle XV–, no és difícil localitzar la cantera del mas

Rubió, on encara s’aprecien les restes del que fou

la seva mestrança, de la qual agafà el nom un dels

torrents d’aquella contrada i d’on sortiren centenars

de blocs de pedra que, esculpida pels picapedrers

esparreguerins, serviren per a la construcció de

les esglésies locals, grans mansions i alguns dels

ponts del nostre terme. I ja per acabar, no us oblideu

pas de contemplar la gegantina obra de centenars

i centenars de metres de marges construïts en els

segles XVII i XVIII, per esclaus filipins –segons men-

cions populars de quan “la gran Espanya en la qual

mai no es ponia el sol”–, amb les seves enginyoses

escales per pujar d’un terraplè a l’altre, i tots ells per

aguantar l’escassa terra per cultivar-hi ametllers o

oliveres. Degueren passar-s’hi anys per construir

aquella enginyosa obra molt associada a l’exposició

de les cabanes de pedra seca que el Centre Esparre-

guerí de Recerques ha ofert recentment, molt ben

aconseguida i ben acceptada pel nombrós públic que

la visitada.

Josep Paulo, cronísta local

En Jaume ha establert un sistema de reg d’aigua potable amb aixetes per tota la seva propietat, per tal de tenir aigua per poder regar alguns arbres, fruiters o bé parres de raïm, que ha plantat en una terrassa. Aquesta aigua pot ajudar, i molt, a créixer les petites oliveres que ha plantat per tal d’omplir el territori.

“De cop i volta –cosa agradable– se sent passar el vent pels olivars com

una llunyana remor de seda.”Josep Pla


24 S7T24242424242424242424242424244 S7S7S7S7S7S7S7S7S7S7S7S7S7S77TTTTTTTTTTTTTT10 11

Olivera Olea europaea

Família: Oleàcies

L'olivera és un arbre cultivat. El fruit

és una drupa; l'oliva. Les seves fulles

són rígides, enters, lanceolades i

tot l'any verdes. L'anvers de la fulla

és d'un verd grisenc mentre que el

revers és d'un color esblanqueït.

Aquest arbre pot arribar a viure

molts anys. La raça silvestre: Olea eu-

ropaea varietat sylvestris és l'Ullastre.

Aquesta varietat es caracteritza per

presentar branques punxoses i fulles

i fruits més petits. El fruit madura de

novembre a gener.

Floració: maig-juny. Les flors són

blanques petites i s'agrupen for-

mant ramells.

Usos: De l'oliva s'extreu l'oli. En me-

dicina s'utilitzen les fulles i l'escorça

en infusió per rentar tota mena de

nafres. L'oli és un laxant natural

quan es pren en dejuni. També l'oli

s'utilitza per pal•liar els efectes dels

còlics nefrítics i hepàtics. Les fulles

tenen propietats hipotensores i febrí-

fugues. L’oli té també moltes propie-

tats dermatològiques i és utilitzat en

múltiples productes cosmètics.

Les olives es consideren aperitives

i tòniques.

Curiositats: L'olivera es considerat

un arbre sagrat per moltes cultures,

principalment en la mitologia grega i

romana. Segons Plutarc, els morts es

recobrien amb branques d'olivera. A

Europa l'olivera simbolitzava la pau

i la victòria. A la Grècia clàssica els

guanyadors dels jocs olímpics rebien

corones d'olivera. Dins de la tradició

màgica medieval és suposava que el

fum de la combustió dels ossos de

l'oliva apropava els homes a les do-

nes. Entre els cristians l'olivera és un

arbre molt important, Jesús va resar

al mont de les oliveres i són cons-

tants les referències a aquests arbre

a la Bíblia. És el símbol de la pau per

excel•lència i pintors i poetes l’han

immortalitzat en les seves obres.

És obvi que si hi ha prou terra a les planes ningú no es dedica a fer

bancals –feina feixuga–, treure la pedra de la muntanya i fer-ne parets

per poder fer petits camps on plantar-hi quelcom. No hi ha terra per a

tothom quan la població ha crescut força o hi ha una forta demanda d’un

producte determinat que té un preu elevat i justifica l’esforç i la paciència

d’anar traient les pedres i fer-ne parets. Això és el que va passar a molts

indrets de Catalunya vers 1860 i fins a 1895 aproximadament.

La població de Catalunya, que en el segle XV era d’uns 220.000 habitants,

a principis del segle XVIII ja era de 400.000, i a finals del mateix segle

era de 800.000 persones. A Esparreguera, les proporcions són menys

espectaculars perquè les dades poblacionals de partida són relativament

més elevades; en el segle XV, però, no devia tenir més de 500 habitants,

a principis del XVIII uns 1.100 i a finals de segle passava dels 2.500. Era

de les poblacions amb més habitants del nostra entorn; al Baix Llobre-

gat, només Olesa, Martorell i Sant Boi podien comparar-se-li en nombre

d’habitants. A Catalunya i a Esparreguera, doncs, aquest increment de

la població justificarà el fet d’expandir- se per noves terres per fer-les

productives. El vi i l’aiguardent, que segurament des de finals de l’edat

mitjana es comercialitzaven, primer als països del nord d’Europa i des-

prés també a Amèrica, fent la competència als vins dels regne de França,

van ser produïts en molts indrets de Catalunya i també a Esparreguera;

Orenci Valls explica que a finals del segle XVIII, a Esparreguera, el vi i

l’oli eren les collites més importants, amb 4.500 cargues de vi i 500 d’oli,

i que no es feia blat per alimentar la població i s’havia d’importar. L’elevat

preu que es va pagar, els anys 60, 70 i 80 del segle XIX, pel vi va ser el

segon element, junt amb l’increment de la població, que va justificar els

bancals a la serra de Rubió. Efectivament, la demanda d’aquests produc-

tes i el conseqüent increment de preus (a partir de 1852 amb la plaga

de l’oïdi i sobretot després de 1868, quan la fil•loxera arruïnà les vinyes

de França), mutipliquen per tres les exportacions catalanes i fan molt

rendible plantar vinya. L’alegria no dura gaires anys, car la plaga arribà a

Catalunya també, primer a l’Empordà vers l’any 1879 i després estenent-

se de nord a sud, a l’àrea de Barcelona cap a l’any 1886; a Esparreguera,

hi arribà vers 1889, fins a atènyer Amposta en 1908. En una vintena

d’anys va afectar, arruïnant-les, 385.000 Ha vitivinícoles. Mentre a França

han replantat la vinya i tornen a ser els gran venedors de vi, aquí només

es tornà a plantar vinya en terres que podien produir un vi força més

barat, el preu del qual podia competir en un mercat on hi havia molta

més oferta. Molts bancals s’abandonaran o en alguns llocs se substituirà

el cep per l’olivera, que, en les nostres contrades, es dedicarà majoritària-

ment al consum familiar.

10. Aquests arbres transpi-ren la feina, la il·lusió i l’esforç d’un temps passat, que ara reneix amb el projecte de recuperació de la segregació de la fi nca de Rubió.11. La terra de la fi nca és molt bona per a conreu, el sol hi toca tot el dia i això fa que l’oli adquireixi un major grau i que sigui un producte excel·lent i abundant.

Josep Ràfols, professor emèrit de l’IES El Castell


La cuina mediterrània està fonamentada en l’oli d’oliva

a més d’altres productes propis de la terra, és clar. Però que seria del nostre

“pa amb tomàquet” sense un bon rajolí d’oli d’oliva, o

la simple llesca de “pa amb oli”, exquisidessa que res-

taurants molt recomanables com el de l’esparreguerí

Borja Muñoz (Àtica, carrer Galileu, 159 de Barcelona T.

93 490 65 35) l’han posat de moda… o l’“allioli” que no-més de dir el seu nom sem-bla que ja se sent l’olor, que

aromatitza meravellosament bé carns, peixos, arrossos… o l’arròs amb oli… o la sopa

de pa escaldada a la que damunt se li aboca u bon

rajolí d’aquest líquid que al-guns l’anomenen or i que la majoria l’aprecien com si es

tractés del mateix mineral.Aquest oli que té la virtut de convertir en or allò que toca.

Per a mostra, dos restau-rants del nostre poble ens

recomanem aquestes dues receptes, senzilles però ex-

quisides. Proveu-les i ja ens direu el què. Bon profi t!

PreparacióTreure el pinyol a les olives i tritu-

rar-les fins a aconseguir fer-ne un

puré ben fi. Per una altra banda,

pelar i tallar la poma en trossets

petits, així com el porro. Saltejar

amb oli d'oliva la poma i el porro

fins a aconseguir un color daurat.

Afegir el sofregit al puré d'olives

obtingut inicalment. Barrejar i

deixar refredar. Aquesta olivada

recomanem de menjar-la amb tor-

rades. També pots acompanyar-la

amb una amanida.

Ingredients4 troncs de lluç de 225 g

2 patates

2 grans d'all

200 g de rossinyols

farigola

oli d'oliva verge

sal

Restaurant El CampanarPlaça Santa Eulàlia, 6

(al peu del campanar)

T. 93 777 87 36

Cuinera: Àngels Simó

LLUÇ DE PALANGRE AMB OLI D'OLIVA VERGE

PreparacióPer començar, poseu les patates

pelades i tallades en làmines en

una paella amb oli abundant, i

deixeu-les estovar durant uns 5 o

7 minuts a foc lent. A continuació,

poseu les patates cobrint el fons

d'una safata pel forn. Col•loqueu

a sobre del lluç una mica d'all

laminat, la farigola, un rajolí d'oli

i uns rossinyols, que prèviament

haureu saltat en una paella.

Després, cobriu la safata amb

paper d'alumini i deixeu-ho coure

al forn durant 15 minuts a 180

graus. I ja, per acabar, emplateu

les patates i el peix, i salsegeu-

ho amb una mica del suc que ha

quedat a la safata.

Restaurant Vegetarià BinduFerran Puig, 56 Esparreguera

T. 93 777 60 71

www.elbindu.com

Cuinera: Mireia Masdeu

OLIVADA AMB POMA

Ingredients1/5 quilo d'olives

1 poma

2 porro

oli d'oliva

26 S7T

REPORTATGE SILENCI, ESTEM RODANT...

28 S7T


30 S7T


32 S7T

PARADA CULTURAL

En la derrera edició del 777 no varem poder fer

esment d'aquesta festa que cada

any es presenta puntualment el 23

de juliol, preludi de la festa major, amb un objectiu

fonamental que és celebrar l'arribada del solstici d'estiu

festa ancestral i molt celebrada

a la nostra terra. Una festa que

mica a mica va assolint un

espai reconegut i popular en el

calendari del nostre poble.

Un festa que es confi gura de

diversos actes tots ells originats

en el ritual de la celebració del foc.

Rituals que es presenten cada any com nous i renovats potser

per l'encesa d'aquest foc

simbol de vitalitat i renovació.

Un any més, l’IES El Cairat posa

en antena el programa radiofònic

EsCairats, on els alumnes del centre

exposen les seves inquietuds i

parlen del que els interessa. Un pro-

grama distret i

fresc, ple d’entre-

vistes, d’informa-

ció, de lectures...

Joana Llordella,

professora de

llengua catalana

de l’institut i

organitzadora del

programa, pretén

seguir un any

més amb aquest

projecte que ser-

veix als estudiants com a pràctica i

mitjà per a expressar allò que pen-

sen, per antena. Els podeu escoltar

cada dimecres de 6 a 7 de la tarda

al dial 89.4 de Ràdio Esparreguera.

ESCAIRATS ESTRENA TEMPORADAA RÀDIO ESPARREGUERA

Com cada any, la Flama del Canigó

va ser recollida del cim del Canigó

per amics de la Flama d’Esparregue-

ra i companys del Club Excursionis-

ta d’Esparreguera en una nit freda

i ventosa, per després començar el

seu llarg recorregut fins a Manresa.

Allí l’esperaven els components del

nou Club d’Atletisme d’Esparregue-

ra, que la varen portar en una cursa

de relleus fins a Esparreguera.

Mentrestant, la Plaça del Centre, ple-

na de gom a gom, esperava la seva

arribada amb festa, berenar per als

més menuts i un taller de feixos

de llenya per portar-la a la foguera;

aquesta activitat, per cert, va ser un

èxit de participació i va fer que la fo-

guera fos una mica part de tothom.

A Esparreguera, l’Agrupació Sant

Antoni Abat esperava la flama amb

els seus cavalls, per acompanyar-la

en el seu recorregut pels diferents

carrers de la nostra Vila fins a ar-

ribar a la Plaça del Centre. Els actes

de rebuda de la Flama del Canigó

varen començar amb l’encesa del

gresol, les paraules d’agraïment del

Regidor de Cultura Antoni Cabré

i la lectura del manifest per part

de l’alcaldessa Francesca Fosalba.

Moltes altres Entitats Culturals de la

nostra vila, com el Grup Batuco del

“Centre Obert la Fulla”, els Caste-

llers d’Esparreguera o la Coral de la

Passió, van actuar en una vetllada

que va finalitzar amb un sopar de

germanor amb botifarra i mongetes

i amb la música del Club Flamingo,

fins ben entrada la matinada.

DEL CANIGÓ A ESPARREGUERA

ELS CASTELLERS D’ESPARREGUERA FAN BALANÇEl cap de colla dels castellers

d’Esparreguera, Xavier Navarro,

es mostra satisfet de la marxa de

l’entitat, veient com “hem estat

capaços de reactivar la Colla en el

transcurs de la temporada passada,

mitjançant la il•lusió i l’esforç de

tots els castellers”. Segons Navarro

les expectatives que s’havien plan-

tejat de cara a enguany havien estat

molt altes. La direcció tècnica pre-

sentà un programa a dos anys vista

per consolidar castells complicats i

espectaculars alhora com ho són el

quatre de set amb l’agulla o el cinc

de set, i a la vegada atacar castells

nous com el dos de sis aixecat per

sota o el tres de set també aixecat

per sota, sense oblidar de comen-

çar a recuperar la torre de set

(sostre actual de la Colla), o tornar

a portar a plaça el pilar de sis. La

realitat, però, ha estat ben diferent.

Tot just un quatre descarregat i un

tres només carregat és el balanç de

castells de set pisos realitzats fins

a Festa Major. Alguns dels punts

on es vol treballar per a la millora

del rendiment de la colla és, per

exemple, en la preparació de joves

per a ocupar noves posicions dins

del castell. El cap de colla explica

que el fet que els nens creixin

complica i molt el fet de fer castells,

ja que quan tens la canalla prepara-

da només en pots gaudir un parell

d’anys. Després els has de canviar

de posició i tornar a començar des

de zero. També es vol solucionar la

manca d’assistència als assajos, de

vital importància dins de qualsevol

entitat del poble. Destaca també el

problema de les baixes en posicions

clau, ja que enguany hi ha hagut

sis castellers que han marxat, per

motius de feina, estudis o lesions

alienes als castells; i encara no se’ls

ha pogut substituir. El que s’espera

des de l’entitat és poder-li donar la

volta. “Crec que hem fet els deures,

pel que fa a les baixes, preparant

nous castellers per a les posici-

ons claus. Tenim la Canalla més

lleugera i preparada que a inicis de

temporada. I la sorpresa de poder

anar a París a fer castells hauria

de generar l’entusiasme suficient

com perquè la gent torni a venir

als assajos de manera regular”,

diu Xavier Navarro. La temporada

de castells d’enguany es presenta,

doncs molt interessant.


L’IES EL CAIRAT CELEBRA EL SEU 25È ANIVERSARIAquest setembre no és un setembre

qualsevol, perquè per a l’IES El Cai-

rat és el seu 26è curs com a centre

docent. L’institut esparreguerí ha

celebrat enguany el seu 25è aniver-

sari organitzant una sèrie d’actes

i commemoracions per a l’ocasió.

El dia 6 de juny es va fer un acte a

la sala gran de La Passió d’Espar-

reguera, on es va fer un repàs de la

història del centre i de les vivències

personals, tant d’alumnes com

d’exalumnes i de professors de tots

els anys. La presentació de l’acte

anà a càrrec de Robert Gobern, exa-

lumne del mateix IES. Després es

va fer un sopar al pati de l’institut

on es van poder reunir exalumnes

i exprofessors del centre, amb els

que encara hi cursen i treballen. La

vetllada es va animar amb música

fins a la matinada a càrrec de di-

versos músics relacionats i vincu-

lats amb el Cairat. Una exposició

organitzada per l’institut, feia recull

d’imatges i records de les diferents

promocions que han anat passant

pel centre. Es va fer també un

llibre que recull les impressions, la

història i les anècdotes dels 25 anys

de vida de l’IES El Cairat, l’autora del

qual és Carme Solsona i Sorrossal,

professora d’història de l’institut

gairebé des dels seus inicis. Però si

hi ha una cosa que hem de destacar

de l’organització d’aquest aniversari

és l’èxit de convocatòria. No només

s’ha emprat el boca-orella, tant útil

en situacions d’aquestes sinó que

s’ha fet ús d’un recurs que última-

ment regeix l’oci i el lleure de molts

esparreguerins: el facebook. Aquest

recurs web ha aconseguit contactar,

informar i aplegar fins ara 1.450

persones, entre alumnes, profes-

sors, pares i personal no docent.

La Mª Teresa, la Maria, l’Eloi i la Isabel visiten El Tirol i pugen a la muntanya més alta d’Àustria, el Grobglockner de 3.798 metres, amb la seva gelera

El Pasterze. Tot una meravella de la naturalesa!

AMB EL 777 PEL MÓN

La revista 777 i Terres Llunyanes amb la participació dels lectors que ens envien les seves fotos. Les fotos poden ser lliurades a l'Apartat 24

o al mail [email protected]

La sala d’exposicions municipals del carrer dels Arbres ha acollit de l’11 al

20 de setembre l’exposició Camí de l’exili. L’exposició oferí l’oportunitat de

recordar els episodis més significatius de la Guerra Civil espanyola a casa

nostra, els bombardejos sobre la vila, l’entrada de les tropes nacionalistes

o l’exili a l’estranger. Aquesta exposició neix amb la intenció de commemo-

rar els 70 anys des del final de la guerra civil i també l’exili. Però sobre tot,

com van afectar aquests fets a les persones que ho van patir del municipi

d’Esparreguera. S’ha organitzat des

de la Regidoria de Cultura de l’Ajun-

tament d’Esparreguera a través

de l’Arxiu Municipal i el Departa-

ment d’Alcaldia. Està formada per

un recull d’aproximadament 100

fotografies, uns 20 objectes i textos

escrits de primera mà per perso-

nes d’Esparreguera que van viure

aquella època. Pere Durà, conserge

de l’exposició, ens ha facilitat les

dades de públic. Unes 470 persones

han anat a visitar-la, més homes que

dones i la mitjana d’edat del públic

ha estat de cinquanta anys.

CAMÍ DE L’EXILI

Col·laboradors del 777 a la cova del Seneco, al capdamunt de la serra de Rubió. La cova del

Seneco és el lloc on segons la tradició popular, es va amagar el dit Seneco durant la guerra i

postguerra civil espanyola. Un lloc de fàcil accés, prop de casa nostra, amb bones vistes i un entorn

molt bell. A la foto, (d'esquerra a dreta) Carme Paltor, "Mitus" Rosanas, Josep Ràfols, Miquel

Mas, Ramón París i Jaume Rosanas.

C/ Sant Antoni, 2708292 Esparreguera

T. 93 777 80 80 F. 93 777 70 [email protected]

34 S7T

PARADA CULTURAL

TORNA EL FESTIVAL LOLA,ARA INTERMUNICIPALDesprés de sis edicions en les quals s’ha pogut veure com l’in-terès i el reconeixement comarcal de la mostra ha anat creixent, la direcció del festival, a càrrec de Tramateatre, ha decidit ampliar i augmentar l’abast del LOLA fent créixer la mostra i apropar-la als municipis; aprofitar recursos, im-plicar l’entramat social i cultural dels pobles i crear un públic po-tencial molt més ampli. El festival ha trobat una correspondència interessada en els municipis pro-pers que apostaran pel projecte en un període de prova per tal de millorar i créixer conjuntament. Així doncs, podrem veure espec-tacles del LOLA a Esparreguera, Abrera, Olesa de Montserrat, Mar-torell i Molins de Rei, en aquesta setena edició.El LOLA compta ja amb una tra-jectòria important que evidencia una tasca imprescindible en el teatre emergent català. La confi-ança posada en projectes de joves autors, directors i actors, es veu corresposta per la qualitat dels espectacles. La temporada que es presenta està marcada per noms com: Albert Mestres, Marc Roscih, Lluís Soler, Iker Gòmez, Marta Gil, Diego Anido, Raquel Tomàs…

i per un teatre de qualitat amb textos propis com Prometeu… no res, de Jordi Oriol; Stereo, de Carles Mallol; o d’altres de clàssics revisitats i sota una nova dramatúrgia, com l’Odisea, d’Ho-mer adaptada per Marc Rosich, o La disputa de l’ase, de Turmeda, per Albert Mestres. Propostes de teatre instal•lació com Abans del món hi havia un món, d’Areatan-gent; Alades Paraules, de Maria Pons; o propostes de vídeo-dansa com El Cisne d’Iker Gómez; Merci Madame de Ramon Oller… i fins i tot concerts en solitari de Santi Balmes (Love of Lesbian), Maria Coma (�

s7t gerard bidegain, jordi domenech, carles reynés ... · edita: setsetset ac. apartat 24, 08292...

Documents