setsetset · reiki massatge aiurveda reflexologia podal. 3 setsetset.cat nÚmero 118 ... anna...

www.setsetset.cat 1

LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 118

ABRIL_MAIG 2011

COL·LABORACIÓ3 EUROS

setsetset

past isser ar tesà

C. Sant Miquel,11T. 93 777 54 81Esparreguera

Gran, 52-54T. 93 777 29 52ESPARREGUERA

Pl. Església,10T. 93 777 90 36COLLBATÓ

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60

[email protected] | www.espiral108.net

body balancei dansacontemporània

dinàmicadel riuregimnàs pera gent gran

tai-chi chuanchi-kungkung fu per ainfants i adultsninjutsuhapkido

kundalini iogapilates

-edició-disseny gràfic-publicitat

acupunturaquiromassatgeshiatsu

homeopatianaturopatiaflors de bachreiki

massatge aiurvedareflexologiapodal

www.setsetset.cat 3

SETSETSET.CAT

NÚMERO 118

ABRIL_MAIG 2011

600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset AC

Apartat 24

[email protected]

08292 Esparreguera.

93 777 84 21

Director: Joan Espinach

Consell de redacció: Gerard

Bidegain, Soledat Lara, Car-

me Paltor, Josep Paulo, Antoni

Puig, Carles Reynés. Consell d’opinió: Ramon París, En-

ric Gili, Carles Batlles, Ingrid

Regalado, Oriol Esteve, Eloi

Mestre, Josep Ràfols, Josep

Maria Brunet. Redactors: Enric Gili, Gerard Bidegain,

Carles Reynés, Carme Paltor,

Ingrid Regalado, Josep Ràfols,

Oriol Esteve. Opinió: Anna Va-

lldeperas, Teresa Prats, Josep

Paulo, Paquita Vives, Eduard

Rivas, Ade Palomar, Carles

Reynés, Edmon Piqué, Gerard

Bidegain. Correcció: Llàtzer

Hidalgo, Rita M. Vila, Josep

Maria Brunet.

Publicitat: 620 810 890

Disseny i distribució: TD’G

Impressió: Gilaver

La revista 777 Comunica és

membre de l’Associació Cata-

lana de Premsa omarcal

La revista 777 Comunica no

fa necessàriament seves les

opinions ni els criteris expo-

sats pels seus col·laboradors.


es fa responsable de les opi-

nions exposades pels seus

col·laboradors.


retornarà els originals si no

se sol·liciten prèviament, ni

mantindrà correspondència

sobre aquests.

SUMARI

5 EDITORIAL

6 APARTAT24

FA TEMPS ENRIC GILI

8 NOTÍCIES RÀDIO ESPARREGUERA

11 CANVI O CONTINUÏTAT EL 777 DEBAT LES MUNICIPALS REDACCIÓ + ORIOL ESTEVE, JOSEP RÀFOLS, CARLES REYNÉS, GERARD BIDEGAIN, INGRID REGA-

LADO, CARLES BATLLES

20 OPINIÓ PAQUITA VIVES, JOSEP PAULO, ANNA VALLDEPE-RAS, GERARD BIDEGAIN, TERESA PRATS, CARLES REYNÉS, EDUARD RIVES,ADE PALOMAR, EDMON PIQUÉ

25 PARADA CULTURAL

GERARD BIDEGAIN

29 VERSIÓ 2011

32 ENTREVISTA JOAN TEJEDOR I PAU ALBACETE PER CARLES REYNÉS

4 setsetset

Venècia: Des de l'illa de San Giorgio

Maggiore, amb l'entrada a Venècia per

Piazza San Marco, amb el Palau Ducal

i el campanile de fons. Gerard Bidegain

A les platges caribenyes, assolellades i ple-

nes de palmeres, a ritme de “bachata” i “me-

rengue”, assaborint fruites tropicals (mango,

papaya, yuca, cocos…) i envoltats de la fa-

mília, vam celebrar el casament de la meva

germana Montserrat. Va ser un febrer dife-

rent, ple d’emocions, de noves experiències i

de contrastos. República Dominicana és un

país de dues cares: un petit paradís pels tu-

ristes i un lloc ple de mancances per viure-hi.

Tot i així, la gent que hi habita fa que t’hi sen-

tis com a casa, la seva felicitat i tranquil·litat

són admirables. Anna Mestre

Joan Navarro es

va endur el 777

amb ell fi ns a

Costa Rica

La Carme, l’Àngels i la

Teresa van fer un re-

corregut per les ter-

res dels Càtars, bora

el Canal del Midi, i

des de l’abadia Cau-

nes (on els van asse-

gurar que tenien una

de les àbsides romà-

niques més boniques

de França, ens envien

aquesta foto.

Caunes-Minervois

AMB EL 777 PEL MÓN

www.setsetset.cat 5

Ni la persona més optimista podia

somniar que,a principis del segle XXI,

Europa fos tan igualitària en oportu-

nitats. Però heus aquí que el benes-

tar ha portat a una societat acomo-

dada, autocomplaent i indolent, que

va derivant cap a la indisciplina, el

desordre i l’abús, posant en risc les

conquestes socials de molts segles.

Malauradament, i cada cop més, les

pautes de conducta estan basades

en l’egoisme, el materialisme i la vida

fàcil. I, com no pot ser de cap altra

manera, sempre acabem coincidint

que mai no valorem prou el que tenim

fi ns que ho perdem. Així, tenim que

principis com els de llibertat, igualtat

i solidaritat –que s’han dut a terme

amb valors com: l’esforç, la voluntat

de superació, l’austeritat, l’honrade-

sa, l’educació, el respecte...– se’ns

estan esmunyint de les mans.

De fet tots som culpables: els indivi-

dus un per un, les famílies, les em-

preses i, fi ns i tot, els ajuntaments

que ja s’havien oblidat que la gestió

dels municipis es basa en l’adminis-

tració de béns humans fràgils i de re-

cursos escassos. Però, a més a més,

resulta que ja no hi ha recursos per a

suportar aquesta societat de l’oci i de

l’hedonisme, i, un cop més, els dèbils

haurem de pagar la festa; mentre, fa

la sensació que els ajuntaments es-

peren la data de les eleccions com

una tortura, lligats de mans i peus,

sense poder fer res i els altres espe-

rarem, amb els dits creuats, que no

hi hagi cap gran sorpresa després de

les eleccions.

De la crisi ja n’ha sortit i en sortiran

nous moviments ens defensa de les

classes mitjanes i en defensa de va-

lors que són a punt de perdre’s. La

crisi ha de ser un estímul per a reac-

cionar i perquè cadascú s’espavili i es

faci responsable de la seva tasca.

6 setsetset

APARTAT 24

Fins l’any vinentGerard Bidegain

A La Passió d’Esparreguera, la vida

transcorre any rere any, festa a festa,

quadre a quadre. Transcorre com un re-

llotge, com una partitura incessant toca-

da de memòria, com un metrònom, amb

els versos d’en Torruella i amb la músi-

ca del mestre Borràs (que curiosament

no sona al vídeo promocional d’aquesta

temporada). Als vestuaris, un dia t’expli-

quen una anècdota divertida sobre un

actor de fa anys, un altre dia t’expliquen

qui feia els papers quan es va estrenar el

teatre nou i la setmana següent et trobes

aquella persona amb qui fa un any que no

parles i que t’explica les coses que li han

passat des de l’u de maig de l’any anterior.

Malauradament, la frase “fi ns l’any que

ve” (que es diu als vestuaris la darrera

festa) no es compleix sempre, i és per això

que els que participem a La Passió ens

obliguem a dir després un “si Déu vol” o un

“toquem fusta”, per curar-nos en salut.

El dilluns assages amb ell i al cap

d’uns dies ja no hi és. Fa mal perdre un

company. I quan en són dos el cop és do-

blement dur. Aquesta temporada 2011

han estat dos els companys que ens han

deixat; la casualitat és que feien el mateix

paper: el sacerdot Asser. El Martí Roig i el

Lluís Sabaté eren dues bones persones,

dos històrics de La Passió. Es feien esti-

mar i escoltar. Quan et donen un paper

a La Passió, un ja sap que l’han precedit

desenes d’actors, fi ns i tot centenars, en

algun cas. Moltes d’aquestes persones

no les has conegudes. Però sempre et

queda un company amb qui compartei-

xes el paper, un company que t’aconsella,

que l’ha fet uns quants anys abans que

tu, i que el faria amb els ulls tancats. Tu

has de dir les mateixes paraules, amb les

mateixes intencions i gairebé els matei-

xos moviments. Inevitablement et sents

part d’una cadena.

La responsabilitat que m’han donat

amb aquest paper (en unes circumstàn-

cies difícils) és elevada i el risc hi és, com

sempre i a tot arreu. Però les ganes i la il-

lusió em fan recollir el testimoni d’aquest

personatge i apassionar-m’hi, com se sol

dir. A reveure, senyors. Una abraçada des

de l’escenari, Assers. “La lluita serà dura.

I vencerem”.

P.D: Valgui també aquesta refl exió pel

record del Martí Ramoneda i del Pepito

Ozcoz que també trobem a faltar.

Viure: quina joia!Quimet Puig

Recentment he llegit “Viure: ¡quina joia!”

llibre del sacerdot, escriptor i poeta Manuel

Tort i Martí. És l’autobiografi a sincera d’un

capellà que, una vegada ordenat, la primera

parròquia on el destinaren fou la de Santa

Eulàlia d’Esparreguera i era l’estiu de 1954.

Escassament un any, va estar a Esparre-

guera; però, com diu en el seu llibre, sempre

té en el record la seva estada entre nosaltres.

Mossèn Manel va coincidir, igual que el

promotor del Grup de Teatre del Patronat, el

plorat rector mossèn Josep Ma. Garriga, en

la seva afi ció al teatre. Tort en va ser un ani-

mador més i fi ns i tot havia escrit una obra

de teatre, “El nostre germà Oriol”, que va ser

representada per la companyia del Patronat

a Esparreguera i en altres localitats.

Personalment, recomano la lectura del

llibre “Viure: ¡quina joia!”, fàcil de llegir:

les memòries amenes d’un capellà ja jubi-

lat que havia estat entre nosaltres, a part

d’exercir també a Vallromanes i en diferents

parròquies de Gràcia, el seu estimat barri.

www.setsetset.cat 7

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

El temps de gener a EsparregueraLa temperatura mitjana d’aquest mes ha estat per sobre

la mitjana (+0,85º) del període 1980/2010. A excepció del

dia 4, hem tingut un període benigne de temperatures fi ns

al dia 20 i de fet la màxima del mes s’ha donat amb 20,5º

el dia 14 de gener. Cal destacar la bonança del dia de Reis

amb una màxima de 16ºC. El dia 21 s’enceta una glopada

d’aire fred i sec que fa que s’enregistrin temperatures nega-

tives durant sis dies seguits, sent la mínima del mes -3,5º

el dilluns 24. Respecte a la pluviometria, aquest mes s’ha

de qualifi car de sec, malgrat els 6 dies de pluja que només

han permès arribar al 63% de la mitjana corresponent. El

dia 28, conjuntament amb una baixada de la pressió at-

mosfèrica es va produir un episodi de pluja i tempesta du-

rant la qual es recolliren 24 l/m2.

Temperatura mitjana: 8,2ºC

Mitjana de les màximes: 13,3º

Mitjana de les mínimes: 3,2º

Temperatura màxima: 20,5 el dia 14

Temperatura mínima: -3,5º el dia 24

Precipitació: 24,7 l/m2 (6 dies

Precipitació els darrers 12 mesos: 699,7 l/m2

El temps de febrer a EsparregueraCom a resum podem dir que aquest mes ha estat poc fred i

poc plujós, si bé hem tingut dies de tot. No s’han enregistrat

temperatures negatives i la temperatura mitjana ha estat

de 10,2ºC o sigui dos graus més que el febrer de l’any pas-

sat. Cal destacar el diumenge dia 6 pel seu aire primaveral,

amb una temperatura màxima de 19,5º. Del dia 13 fi ns al

19 ens han creuat diverses pertorbacions però amb poca

pluja en el seu conjunt. El dia més plujós va ser el 17 amb

7,3 litres. Després molts dies de sol i temperatures suaus

fi ns al darrer dia del mes en què es va produir una baixada

brusca de la temperatura que ens va recordar que encara

som a l’hivern.

Temperatura mitjana: 10,2ºC.

Mitjana de les màximes: 15,5ºC

Mitjana de les mínimes: 4,7ºC

Màxima del mes: 21,5º el dia 25

Mínima del mes: 0,5º el dia 8



El temps de març a EsparregueraAquest mes ha estat molt plujós especialment gràcies a un

episodi de pluges esdevingut entre els dies 11 i 15. El total de

pluja recollida ha estat de 110,9 l/m2, quantitat que ha du-

plicat la pluja del març passat i que converteix aquest mes

en el tercer més plujós des de 1960. Respecte a les tempe-

ratures tal com indica la mitjana del mes ha estat un març

menys fred que el del 2010, ja que no hem sofert cap dia de

temperatures negatives en el nostre punt d’enregistrament.

Les temperatures extremes del mes s’han donat a principi i

fi nal de mes, la mínima el dia 1 i la màxima el dia 31.

Temperatura mitjana: 12,1ºC.

Mitjana de les màximes: 17,1ºC

Mitjana de les mínimes: 7,1ºC

Temperatura màxima: 25,5º el dia 31

Temperatura mínima: 1,5ºC el dia 1



Ben aviat, d’aquí a 4 dies, veurem envaïdes les parets, les

places i els carrers amb el reclam de persones –ciutadans

d’aquí– que se senten cridats per servir a la comunitat espar-

reguerina. Tot seria plaent i exemplar si no fos– malaurada-

ment– per una semblança amb un personatge mitològic grec,

CRONOS, que devorava plàcidament els seus propis fi lls.

Com la mitologia… la política és cruel i no perdona

Ho veiem, cruament, a un nivell de país. No cal esmentar

noms, els tenim tots presents, presidents de govern, del par-

lament… i a nivell local, no és pas diferent. Les successives

corporacions que es relleven tampoc no perdonen perquè

els que ja no hi són molestaven, feien nosa o potser els que

hi són presents són tan mesquins que només s’atreveixen a

ser equànimes amb els que els han precedit quan ja no hi són.

Oblidem el passat que el vent s’ho endurà! –diu una fra-

se. Però el temps demostra que una obra ben feta no ha fet

sinó créixer notablement el seu realitzador d’ençà del seu

allunyament del consistori fi ns al temps present. Encara

segueix essent un referent d’efi càcia, i el més important és

que el seu record no decau ni s’estronca, més aviat creix i per

la seva palesa humanitat és considerat com a propi entre la

gent senzilla, forana, i fi ns i tot per als del poble que no hi

tenen res en comú i de criteris oposats.

Qui pot ignorar seriosament, i sense cremar-se les ce-

lles, les inacabables hores que ha esmerçat, malgrat la

seva migrada salut, per a la millora urbanística de la vila,

una obra de llarg abast! Admirable i exemplar per dues ra-

ons: la primera, i la més important, la seva capacitat per

saber navegar en les aigües tumultuoses que tota transició

política comporta. Sense traumes ni enrenous inútils. I la

segona habilitat natural, saber aglutinar –malgrat diferèn-

cies– els diversos grups per assolir una efi càcia i agilitat

urbana i administrativa prou evidents durant els primers

20 anys de la democràcia.

Per això és de lamentar que, ja a punt d’entrar en la nove-

na legislatura, el consistori segueixi aplicant conscientment

o inconscient un llarg silenci i oblit envers el primer artífex i

lluitador de la democràcia local.

Imitar-lo seria un gran error. Ignorar-lo també

Eleccions Municipals 1979 al 2011Andreu Sitjar

No deu ser perquè s’acosten eleccions?Veïns amb cara de “ho haveu vist?”

Algú ens podria explicar què hi fan uns bancs encofur-

nats en un racó de vorera davant mateix d’un pas zebra, prop

d’uns contenidors d’escombraries. Diguéssim que el punt no

és gaire bonic per seure i contemplar el paisatge, però l’aro-

ma és d’allò més engrescador.

Qui decideix on s’han de posar els bancs? No crec que

ningú amb dos dits de seny decideixi per si sol posar aquests

bancs en els llocs on els han posat. Si hi són per algun motiu

determinat que ara se’ns escapa farien bé d’explicar-ho, per-

què realment sembla una presa de pel.

Perdoneu, però algú ho havia de dir!

8 setsetset

Des del capdamunt del carrer Gran fi ns al capdavall del carrer Cavallers, 25 cases tancades, algunes d’elles tapiades, i altres no les hem comptat perquè malgrat el mal estat en què es troben, sembla que hi podria viure algú. El centre del poble s’està despoblant?

Encarnaabril 2011

FOTODELLECTOR

Per fi sembla que es farà realitat la nova biblioteca! Ja s’hauria

d’haver tancat la vella, però a l’hora d’escriure aquest article,

encara roman oberta. Això sí, esperant ser traslladades, caixes,

caixes i caixes de llibres, perquè no hi ha res que sembli multi-

plicar-se tant com els llibres a l’hora de remoure’ls. Estem con-

tents: feia tant de temps que se sospirava per una nova seu de

la biblioteca, que realment només podem dir BENVINGUDA!

Però no ens enganyem, a més d’un li caurà una llagrimeta a

l’hora de dir adéu a la vella biblioteca, perquè si bé fa molt de

goig estrenar local, i estem segurs que s’hi estarà molt més cò-

mode i amb més mitjans, no tindrà el caliu de l’antiga. Les cases

no són només unes parets; ningú no dubta que tot allò que s’hi

ha viscut deixa empremta, tan subtil com es vulgui, però real. I

la Biblioteca Beat Domènec ha estat molt viva! Allà s’hi ha fet

de tot. Ha estat el recurs de tothom qui ha necessitat un local

per a reunir-s’hi, per jugar, per assajar, per discutir projectes…

La seva bibliotecària, la Mariona Masferrer, no ha tingut un no

per a ningú; n’ha fet la casa de tots. Els locals que els Ajunta-

ments successius no tenien, han estat suplerts de llarg per la

Biblioteca. I no s’hi han estalviat esforços per fer-ne un centre

de cultura: classes, conferències, concerts, exposicions… La

Mariona no ha deixat passar cap diada especial sense fer-se’n

ressò. Ella i la seva col·laboradora Marta no han estalviat es-

forços a l’hora de muntar i desmuntar el que calgués, ja que tot

s’havia de fer al mateix lloc: la sala d’infantils (i de vegades a

les escales, si es tractava d’exposar cartells). Les dues bibliote-

càries han donat caliu, i molt, a un edifi ci que s’ho necessitava

tot (fi ns i tot una bona calefacció durant molts anys). Segur que

tothom reconeixerà aquesta realitat. Ara falta l’esforç fi nal, que

faran de bon grat amb la il·lusió per la casa nova. I després di-

rem adéu a aquell casal de tanta història, en la confi ança que

de mica en mica el nou també s’anirà tornant ric de cultura i

de calor humana. I l’adéu serà com diu la cançó: No és un adéu

per sempre, és sols adéu per un instant; el cercle refarem i fi ns

potser serà més gran.

HOLA I ADÉU, BIBLIOTECA!Rita Maria Vila

APARTAT 24

www.setsetset.cat 9

Comencen les obresA un mes de les eleccions municipals s’inicien les obres

d’asfaltat dels barris de Mas d’en Gall i Can Rial. Es tracta

de reparacions puntuals de l’asfaltat d’alguns carrers, que

feia temps que reclamaven els veïns. Alguns dels carrers de

Mas d’En Gall on es realitzaran aquestes intervencions són

els carrers Espígol, Carolina, Gerani, Lliri, i Pau Duran. Paral-

lelament a Can Rial es realitzaran reparacions als carrers

Carles Buhigas, Pep Ventura i Antoni Gaudí, entre d’altres.

Aprovada la construcció d’un pas de vianantsL’Ajuntament aprovà, en el ple ordinari del passat mes d’abril

una moció d’alcaldia instant el Ministeri de Foment a la cons-

trucció d’un pas de vianants sobre l’A-2 en el punt d’encre-

uament amb la B-231. Des de mitjans dels 90, en què es va

desplaçar l’antiga N-II (ara A-2) del centre de la vila a l’actual

emplaçament, es va interceptar el camí històric que unia el

centre amb els barris del Mas d’en Gall i Can Rial, sense que

des d’aleshores s’hagi recuperat el pas per als vianants en

la intersecció de l’A-2 amb la B-231. Aquest camí transcor-

re paral·lel a la carretera B-231 des del punt 0 fi ns al km 3.

Es tracta d’un camí consolidat i molt utilitzat diàriament per

persones que vénen al centre de la vila des d’aquests barris,

ja sigui a l’escola, al mercat, a l’ambulatori o per qualsevol al-

tre assumpte quotidià. Aquest camí deixa de ser segur en la

cruïlla de la B-231 amb l’A-2, en el pont que creua l’autovia,

així com en l’encreuament dels ramals d’accés i sortida de

l’A-2, convertint-se en dos punts negres per als vianants que

travessen els ramals de manera temerària sense cap mena

de protecció. A dia d’avui resideixen en aquests barris 1.893

habitants (al Mas d’en Gall) i 1.755 (a Can Rial), és a dir, 3.548

persones, potencials usuaris d’aquest camí.

Ramon Cuello rep la Creu de Sant JordiL’escultor esparreguerí Ramon Cuello i Riera va ser guardo-

nat el passat 27 d’abril amb la Creu de Sant Jordi de la Ge-

neralitat de Catalunya, guardó que l’òrgan executiu català

concedeix cada any a vint-i-nou persones i quinze entitats.

El president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del

Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, van presidir l’acte

al Palau de la Generalitat i van fer entrega de les Creus del

2011. La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va

ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, amb la

fi nalitat de distingir aquelles persones naturals o jurídiques

que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Ca-

talunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment,

en el pla cívic i cultural. Ramon Cuello ha estat guardonat el

mateix any que Josep Antoni Duran i Lleida i Eduard Punset,

entre moltes altres personalitats.

Albert Casals presenta el seu nou llibreEl 22 de març es va fer la presentació a Esparreguera del nou

llibre de l’Albert Casals, “Sense Fronteres”. Editat per edicions

62, la nova proposta recull les anècdotes de viatges “que ja

no faig en solitari” com ell mateix explica. Can Pasqual plena

a vessar i l’Albert Casals ocupant tota la taula. La imatge del

seu llibre a un costat i Robert Gobern a l’altre fent un recor-

regut engrescador per les pàgines del llibre d’on ell refl ecteix

les seves sensacions i opinions que complauen un públic in-

teressat i atent. El somriure de l’Albert Casals i les divertides

anècdotes que avança Gobern convencen l’espectador de la

necessitat de llegir el seu nou llibre.

RECULL DE PREMSAAMB LA COL·LABORACIÓ DE RÀDIO ESPARREGUERA

10 setsetset

www.setsetset.cat 11

Des del consell de redacció de la revista

777 Comunica, entenent la importància

cabdal de les properes eleccions muni-

cipals, hem enfi lat un seguit d’activitats

per tal de donar a conèixer quins són els

plantejaments, en els diferents àmbits,

dels partits polítics que es presenten a la

lluita electoral. Des del primer moment,

vàrem procurar que fos una arrencada

tranquil·la on comptés el perquè i el com

de cadascú i no pas una anada i vinguda

d’atacs i retrets.

Es van concretar tres blocs temàtics: l’un

referent a l’ATENCIÓ A LES PERSONES

(cultura, serveis socials, joventut, ense-

nyament, esports…) l’altre a l’ECONOMIA

(hisenda, administració, gestió…) el ter-

cer al TERRITORI (planifi cació territorial,

urbanisme, medi ambient, mobilitat…)

i fi nalment el quart, a manera de resum,

amb tots els ALCALDABLES. Les pregun-

tes que es formulaven procedien de les

inquietuds que els vilatans amablement

ens feien arribar per diferents mitjans.

La fórmula d’aquests debats, preguntes

tancades per respondre-les en dos mi-

nuts, acceptada per la majoria de partits

convocats, tot i les possibilitats de millo-

ra, creiem que ha donat el resultat que

tots havíem previst: interès creixent per

part de polítics i públic. Signifi quen tam-

bé els primers documents dits de pròpia

veu per les persones que governaran Es-

parreguera els propers quatre anys.

Agraïm l’actitud dels grups polítics que

han cregut en aquesta iniciativa i l’han re-

colzada; de les persones que han formu-

lat les preguntes –preocupades sobretot

pel com i el quan es resoldran els proble-

mes i no pas per si la gestió s’ha fet bé o

malament–; i del públic assistent, pel seu

suport i respecte.

Agraïm també la col·laboració i dedicació

de l’esparreguerina Pilar López Moreno,

periodista, que va moderar els debats

amb seguretat i amabilitat; així com la de

Ràdio Esparreguera que enregistrà els

quatre debats.

Cal creure que entre tots hem fet un “de-

bat” on, per primera vegada, els partits po-

lítics que ho han desitjat s’han presentat

davant el públic per donar la seva opinió

en estat pur, sense consignes electorals.

Continuïtat o canvi?Quatre taules rodones a l’entorn de les properes eleccions municipals

La candidata del PSC, Paca Fosalba

destacava, en gairebé totes les inte-

revencions, la “bona gestió”, a parer

seu, del PSC durant l’últim mandat i en

comptades ocasions ofereia un brot

d’un nou projecte. “En la mateixa línia”

deia ell, anaven encaminades les pa-

raules d’Iñaki Andrés. Val a dir que en el

discurs del candidat d’Entesa hi havia

propostes d’un canvi, lleu, però un canvi,

com si es volgués desentendre, en certa

manera, de l’equip de govern. Joan-Paül Udina de CiU, des del principi va mos-

trar la seva intenció de no mossegar-se

la llengua a l’hora d’avaluar el govern,

però va aportar possibles solucions

útils per a l’Ajuntament vist com una

empresa. D’altra banda des de l’Acord Municipal, l’alcaldable Josep Rovira aconseguia fer-se entendre a través

de metàfores per explicar el funciona-

ment de l’Ajuntament, una actitud que

en petites dosis és molt efectiva, però

que si se n’abusa pot costar cara. A més

el candidat d’AM, a qui la resta d’alcal-

dables no van aconseguir despentinar,

va ser capaç de plantejar nous projec-

tes enfocats cap una Esparreguera pel

canvi. Finalment, i no per això menys

importants, els dos candidats més ex-

trapolats, a la taula, l’un de l’altre. D’una

banda, el Partit Popular, encapçalat

per Eduard Prat, que amb una visió que

molts catalogarien d’utòpica, sembla-

va embadalit i una mica desinformat ja

que repetia massa vegades “no ho sé” i

a les seves intervencions els hi faltava

una bona dosi de carisma. A l’altre ex-

trem Antonio Cañizares de l’IRS, molt

més convençut amb el que deia, enca-

ra que parlava molt i deia poc. La seva

arma principal (potser l’única) era l’atac

constant contra el govern de l’Ajunta-

ment; atacs a vegades justifi cables,

però d’altres eren patinades importants

que li feien perdre tota credibilitat.

Les cares dels alcaldables parlaven per

sí soles. N’hi havia de tres classes: la

de sorpresa davant les barbaritats que

es van arribar a dir; la tímida, que amb

prou feines aixecava els ulls del paper

per protegir-se de qui sap què; i fi nal-

ment la impassible, que gairebé no va-

moure un múscul durant tot la nit.

ORIOL ESTEVE, estudiant de periodisme

QÜESTIÓ D’ACTITUD

12 setsetset

Can Pasqual s’anava quedant cada cop més petit davant una multitud curiosa per saber de què anava això dels debats del 777. Ben aviat van ser complaguts amb una explicació per part de l’organització. Just després, la periodista Pilar López, com a conductora dels debats, va disparar el tret de sortida de l’acte. Per fer-ho, va utilitzar un símil amb la primavera. Se la veia segura i preparada, es notaven els anys d’experiència i formació als mitjans així com un esforç especial per preparar-se per uns debats com aquests.

Àngels Sanz, IRS“…El més impor-

tant és que es

faci una bona gestió i la parti-

cipació ciutadana…”

A LA TAULA

MargotMatas, EP-ICV“…s’haura de

pensar en una

tarifació social i en clàusules

socials i medi ambientals…”

Jordi Mestres, CiU “…cal un canvi

en en la gestió,

en el valors i les actituts,

amb un govern dialogant,

responsable i honest… i

catalanista…”

Àngels Massip, AM “…hi haurà

d’haver una

política transversal que

aglutini tots els àmbits de

l’actuació municipal…”

A la taula, Adriana García, PSC, Margot

Matas, EP-ICV, Jordi Mestres, CiU, Àngels

Massip, AM i Àngels Sanz, IRS. Pilar López

comença amb la notícia apareguda al di-

ari aquell mateix cap de setmana sobre el

creixement de la població d’Esparreguera

i acte seguit la primera pregunta.

1) Calen més equipaments municipals o cal centrar-se en la optimització? La resposta va ser unànime: cal optimitzar

el que tenim. Adriana García és la primera

a parlar i fa una relació dels equipaments

de governs socialistes tot afi rmant que

s’ha de vetllar per mantenir-los i assegu-

rar-ne el bon funcionament. Per Margot Matas no és el moment de pensar en nous

equipaments, tot i que no s’oblida de men-

cionar la biblioteca projectada i feta per

l’Entesa; aposta per assegurar la qualitat

dels serveis i per una tarifació social. Jordi Mestres reclama el catàleg de serveis, una

eina –diu– important a l’hora de racionalit-

zar i optimitzar la despesa. Àngels Massip, després d’aclarir que és d’Acord Municipal i

no d’Esquerra, afegeix que s’ha de reutilit-

zar; posa exemples com espais esportius,

escoles o el teatre de La Passió. Àngels

Sanz repeteix arguments ja escoltats.

Ningú no es mulla, encara no estaven cò-

modes, els calia escalfar motors una mica.

2) Li cal a Esparreguera una altra escola o un altra institut? Matas recorda que una nova escola està

projectada a Can Comelles i que manca

un institut, però poca cosa es pot fer des

de l’Ajuntament. Mestres afegeix que s’ha

d’exigir mòduls professionals i menciona

el Consell Escolar que no acaba de funcio-

nar malgrat seria una eina important. Per

Massip s’ha d’ampliar places de guarderia

i aplaudeix que s’hagi aprovat un batxille-

rat artístic; aposta per una formació supe-

rior en arts escèniques i creu en un con-

sorci que permeti algun tipus de formació

universitària. Sanz assegura que s’ha de

fer una auditoria a l’Ajuntament i García

aclareix que el seu govern ha lluitat molt

perquè la nova escola programada sigui

escola-institut, per a la qual hi ha tot els

serveis a punt i relega al nou govern de la

Generalitat la responsabilitat de comen-

çar les obres.

REPORTATGE_CARLES REYNÉS I GERARD BIDEGAIN

Adriana García, PSC“…ens avala la

feina feta du-

rant aquest mandat amb tots

els serveis que hem dedicat a

l’atenció a les persones …”


3) Com s’ha d’atendre la demanda creixent de serveis socials?Mestres assegura que és inevitable opti-

mitzar i garantir els serveis mínims pen-

sant amb el cor. Agraeix la tasca que fan

persones al capdavant de centres com La

Fulla, Creu Roja, Càritas… Massip també

trenca una llança pel voluntari a qui, diu,

se li ha de donar un plus curricular i ator-

gar-li un valor que ara no té. Aposta per

fomentar l’atenció a domicili o domicilis

tutelats, entre professionals i voluntaris.

Sanz no va poder contestar i va empren-

dre el seu torn García, qui fa referència

al recolzament que l’Ajuntament dóna a

moltes famílies i l’assoliment del teleas-

sistència; relaciona ajuts que ja s’estan

fent. Matas anuncia la llista de Serveis

Socials que s’estan donant i creu que es

imprescindible assegurar aquests ser-

veis, donada la creixent demanda.

4) Hi ha la percepció que Esparregue-ra està mancada d’espais privats d’oci. Són massa estrictes les normatives que restringeixen aquestes iniciatives?Per Massip cal optimitzar espais com

cal Trempat sobretot per als joves. Sanz

diu que els joves no tenen gaires llocs

on divertir-se. García assegura que poca

cosa pot fer l’Ajuntament pel que fa a l’oci

privat; la seva regidoria s’ha ocupat de

destinar espais a l’entrada sud d’Espar-

reguera però manquen inversors. Recor-

da el sector esportiu i les pistes espor-

tives dels barris que fan una gran tasca.

Matas opina el mateix i relaciona espais

dedicats a joves com Cal Trempat, que

assegura està infrautilitzat i que hi ha

un projecte per dinamitzar-lo, en aquest

sentit menciona subvencions per a bucs

de música. Mestres es desmarca de les

intervencions anteriors dient que l’Ajun-

tament sí que hi pot fer alguna cosa per

fomentar els espais d’oci privats; recalca

que les normatives són excessivament

restrictives i intervencionistes i que s’ha

d’agilitar el procés de permisos.

A poc a poc es van veient les estratègies,

concretament se’n dibuixen 3: la prime-

ra, repassar tot el que s’ha fet en l’última

legislatura; la segona, llançar pedretes a

l’actual govern i oferir amb comptagotes

propostes amb cap i peus; la tercera, per

sort la menys compartida, es limitava a

demanar una auditoria i a tirar pedretes

(de calibre més gran) a l’Ajuntament.

5) Amb quin patrimoni cultural, natural, l’artesanal… hauria de comptar Espar-reguera per promocionar-se? Segons Sanz és sufi cient amb una bona

Era la primera convocatòria de la revis-

ta 777 als partits polítics que es pre-

senten a les municipals de maig, era el

punt de sortida i tothom procurava, or-

ganitzadors i organitzats, preveure on

podia anar a parar tot allò.

Pel que fa a l’atenció social, es va donar

a entendre que tenim uns equipaments

de luxe: escoles, instituts… però caldri-

en, com s’ha repetit a cada legislatura,

mòduls de formació professional i un

batxillerat artístic. Per altra banda re-

sulta que la residència de Can Come-

lles també és un equipament modèlic

segons els actuals gestors municipals,

tot està garantit, no cal patir i a més es

facilitarà que la cobertura també sigui

domiciliària; hi ha, però, qui va dir que

no s’ha de ser paternalista amb la gent

gran i que cal aprofi tar més el seu capi-

tal humà. Amb la nova biblioteca es van

iniciar les qüestions culturals i curiosa-

ment no se’n va dir res concret. Segons

els polítics entesos en cultura, la Fira

Medieval aviat passarà al davant com a

atractiu local si La Passió no s’espavila.

Ningú no va dir res més de nou de l’iden-

tifi catiu cultural d’Esparreguera que

ara sembla que vol ser devorat per un

negoci privat de paradetes de format-

ges i souvenirs. L’eufòria i la imaginació

dels polítics es va desfermar amb els

temes recurrents de sempre, aquells

que surten a ballar a cada legislatura

però ningú no es casa amb ells: la reha-

bilitació de Can Sedó, les Roques Blaves

(l’espai natural, no l’escola), la terrisse-

ria i el seu museu (quan algú s’ho pren-

gui seriosament ja serà tot al mercat

d’antiguitats), el campanar i fi ns i tot la

capitalitat cultural del Baix Llobregat

nord. Dels espais d’oci privats ningú no

en va voler dir res, com si no formessin

part del municipi.

En general poques idees, per no dir cap.

Això sí, els que han estat al poder, en cap

moment no van deixar de glosar l’excep-

cional feina feta però, com que ara som

en crisi, tothom coincideix amb la idea

d’amortitzar espais, d’optimitzar serveis

i de racionalitzar despesa. Hem d’en-

tendre que en temps de crisi els nostres

polítics no tenen imaginació per a fer

avançar la gestió cultural? Això vol dir

que s’han deixat vèncer per la tristesa i la

mediocritat i pleguen veles amb resigna-

ció abans de lluitar contra el vent?

CARLES REYNÉS, llicenciat en belles d’arts

TRISTESA I MEDIOCRITAT

OPINIÓ

gestió econòmica i fer funcionar el Consell

de Participació Ciutadana. García afi rma

que l’Ajuntament treballa molt junt amb

La Passió i que una altra eina important

de promoció és la Fira Medieval que porta

molta gent a Esparreguera. Parla també

del suport que l’Ajuntament ha donat a la

pel·lícula de Toni Espinosa i de festivals

com el Gest o el LOLA que és reconegut a

nivell de Catalunya. Matas afegeix que Can

Sedó i la terrissa haurien de ser importants

eines de promoció. Per Mestres s’ha d’in-

vertir esforços a donar recolzament a La

Passió que ho està passant molt malament

i enceta el tema de la promoció turística

durant la temporada de Passió amb un re-

corregut per llocs com Can Sedó, la terris-

sa i, afegeix, el Campanar. Aprofi ta per dir

que no creu en els Consells de Participació

Ciutadana per manca d’efi càcia. Massip fa

notar que La Passió dura un temps molt li-

mitat i creu que s’ha de fer una articulació

d’activitats a l’entorn d’aquesta com a eix

aglutinador de l’excursionisme, el turisme

interessat en el territori, la cultura popu-

lar… Aposta per un canvi en la cultura de

la subvenció i apunta que s’ha d’omplir de

contingut la wikipedia d’Esparreguera.

El temps anava corrent, les respostes

eren cada vegada més repetitives, menys

originals i sospitosament semblants en-

tre els diferents grups. Gràcies a això es

va demostrar qui havia fet els deures i qui

suplicava perquè no li toqués ser el pri-

mer a respondre la següent pregunta.

6) Quina mena de control hi ha d’haver a la residència de Can Comelles.García confi rma que la residència té un

nivell molt alt, té el certifi cat ISO 9001, i

el bon servei i el control estan garantits.

Matas afegeix l’opció de poder envellir a

casa i que s’ha de vetllar per donar cober-

tura a les necessitats; això, assegura, és

més econòmic que la residència. Mestres

diu que la manca d’informació, ara que

no existeix el patronat de la residència,

impossibilita el control que pot fer l’opo-

sició. Massip reconeix que hi ha un excés

de paternalisme vers les persones grans

i proposa que s’ha d’aprofi tar aquestes

persones per transmetre experiència als

joves. Sanz es fi xa en el preu elevat de la

residència i creu que hi ha d’haver ajuts

per pal·liar aquest problema.

En temps de rèplica, a excepció d’Adriana

que replica el tema de Can Comelles, cada-

cú el destina a reafi rmar temes que consi-

deren interessants de la seva formació.

El debat va anar fl uint i cal elogiar l’acti-

tud dels participants que van respectar

els torns de paraula.

14 setsetset

Una setmana després de la primera taula rodona que a molts va semblar un pèl descafeïnada, però que va servir per animar el grup del Partit Popular a participar, es va celebrar la taula rodona d’economia i hisenda. Es va repetir el mateix horari, es va repetir el mateix escenari, i fi ns i tot alguns van voler repetir el mateix participant. Que parin les màquines!

JesúsCañizares IRS“…a l’alcaldessa,

en una empresa

privada, l’acomiadarien per

mala gestió…”

A LA TAULA

Olímpia Sánchez EP-ICV“…s’ha d’evitar

tancar

serveis necessaris encara

que no siguin obligació de

l’Ajuntament…”

Josep Santiveri CiU“…lluitarem

per la

transparència, l’optimització

de recursos, l’agilitat ens les

tramitacions i una política

d’austeritat…”

Josep Guixà AM “…potser convé

augmentar l’IBI,

però abans cal fer el catàleg

de serveis per veure on es

poden reduir despeses

El grup socialista proposa la regidora Adri-

ana García que ja havia estat a la primera

taula rodona; un fet que no s’ajusta a les

normes establertes per l’organització. Des-

prés d’un estira i arronsa, el consell del 777

decideix, per no establir precedent, que la

regidora del PSC no ha de repetir. Per tant,

en no suplir-la ningú, el PSC no està repre-

sentat en aquesta taula rodona, cosa que

molesta Concepció Pardell del PP, a qui

costa molt poc abandonar la taula.

Tot plegat, segurament fruit d’un malen-

tès a l’hora de comunicar les normes que

el consell assessor de la revista havia

confeccionat, entenent que, fi xades les

regles de joc, aquestes s’havien de com-

plir per evitar situacions que es podien

considerar de privilegi envers una o altra

formació. Minuts més tard i amb una taula

menys atapeïda, arrenca (per fi ) el segon

debat. Els quatre grups que queden sem-

blen més disposats a anar per feina. Però

és un miratge, un miratge trencat per la

Iniciativa Reagrupament Socialista (IRS),

ja que el seu representant parla més de la

disconformitat en la forma del debat que

no pas de les propostes que seu partit pot

oferir en matèria d’economia per a Espar-

reguera. A poc més es limiten les seves in-

tervencions.

1) Fins a quin punt els tècnics han d’intervenir les decisions polítiques?Les respostes són unànimes: “els tècnics

han d’assessorar les decisions dels polítics”.

2) Com s’ha d’agilitar els tràmits admi-nistratius: llicència d’obres, llicències d’activitats, instàncies, retorn de fi an-ces…? Penseu que el silenci adminis-tratiu és una solució?Josep Santiveri proposa quelcom inno-

vador: la llei òmnibus per a activitats co-

mercials –un compromís escrit per part

del comerciant, permís d’obertura conce-

dit i posterior seguiment de l’Ajuntament

per assegurar-se de la realització del

compromís. Josep Guixà es compromet

que es faci el seguiment de la petició per

evitar que s’encalli o per saber on s’enca-

lla el tràmit. Olímpia Sánchez es mostra

d’acord i aposta com Santiveri per la llei

òmnibus. Jesús Cañizares afi rma que a

Andalusia els tràmits per crear una socie-

tat limitada es fan en 48 hores mentre que

aquí a Catalunya calen tres mesos.

La sala cada vegada sembla més atape-

ïda, més petita, i la temperatura i un cert

malestar general del públic van creixent

(qui sap si produïts pel temps o pel poc

que s’ha parlat de política fi ns aleshores).

REPORTATGE_JOSEP RÀFOLS I ORIOL ESTEVE


3) Com l’administració municipal ha de fomentar el comerç, la petita i mitjana empresa, la indústria…?Cañizares ens parla de fer una auditoria

externa (aquesta proposta és obsessiva

per al seu grup al llarg de tots els debats),

i fa referència al fet que a foment del tre-

ball només hi ha assignada la quantitat

de 273.000 euros i que ha cultura n’hi ha

sis milions. Santiveri i Guixà coincideixen

que s’ha de fer un cens de les empreses,

oferir assessorament i ajuts, facilitar

la tramitació, aconseguir cursos de for-

mació i donar suport als emprenedors.

Insisteixen a millorar estèticament els

polígons industrials. Santiveri remarca la

necessitat que el regidor de comerç sigui

el primer comercial del poble per aconse-

guir que vinguin empreses.

Ara les intervencions ja són més comple-

tes i estudiades que les del debat ante-

rior, els partits de la taula ja saben les

regles del joc.

4) Pujar impostos, pujar taxes, treure serveis… Què s’ha de fer?En aquest tema hi ha una clara divergèn-

cia. Sánchez ens parla de la tarifació so-

cial: els que més tenen més paguen. San-tiveri creu que la pujada d’impostos ara

no és la solució i que cal reduir despeses.

Guixà diu que encara que sigui dolorós

potser convé augmentar l’IBI, el gran im-

post de l’Ajuntament, però que abans cal

fer el catàleg de serveis per saber si és

possible rebaixar la despesa. Cañizares

ho té clar, baixar el sou dels regidors i de

l’alcaldessa; retorna al tema de l’auditoria

i repeteix allò de “estan gastant més en

cultura que en promoció econòmica...” i,

només faltaria, insisteix que no és el tipus

de debat que volia.

5) Per regular les despeses publiques s’ha d’aprimar l’administració?Josep Santiveri afi rma que cal fer una

auditoria funcional per veure com cal

endreçar l’Ajuntament. Josep Guixà diu

d’endreçar sobretot el tema del personal,

que cal fer oposicions a tot aquell perso-

nal laboral que avui representa la meitat

de la plantilla. Olímpia Sánchez defen-

sa amb seguretat que calen més tècnics

i considera que s’ha d’evitar tancar els

serveis que són necessaris encara que

no siguin obligatoris per als ajuntaments.

Jesús Cañizares diu que “l’alcaldessa, en

una empresa privada, l’acomiadarien per

mala gestió” i que el seu fracàs queda de

manifest amb la presència de nou candi-

datures a aquestes eleccions.

El debat va començar crispat, amb ten-

sió, potser alguns regidors creien que

eren a un ple dels que ens tenen acos-

tumats. L’enuig displicent de la regido-

ra Adriana García davant de l’impossi-

bilitat de representar el seu partit, cal

dir-ho, va contrastar amb l’actitud més

contemporitzadora de l’alcaldessa Paca

Fosalba, però no amb la de Concepció

Pardell i els seus acòlits del PP, que van

abandonar la sala, ni amb la de Jesús

Cañizares que manifestava la seva dis-

conformitat en el tipus de debat; sem-

bla que en volia un on la confrontació

fos més directa. Finalment la presenta-

dora, amb les seves bones maneres, va

aconseguir que comencés el debat i que

s’alleugerís la tensió.

Les preguntes eren una mica les de

sempre i és que sempre topem amb els

mateixos problemes. Quan els tràmits

no es resolen i es diu que l’interventor, el

secretari, l’enginyer “ha de...”; la respos-

ta, com en altres legislatures, és que els

tràmits s’han d’agilitar. Que no poden

fer perdre el temps als vilatans... Cal dir

que el representant de CiU va ser origi-

nal i va comprometre’s amb una manera

concreta d’actuar, i el d’AM va parlar de

la vella recepta de fer seguiment dels

expedients. La representant d’EP-ICV

deia que evidentment era un tema que

calia millorar... i tant que cal millorar-lo!

Un tema recurrent és el de la famosa

auditoria externa que volen alguns i que

després no és fa mai, per dues raons: el

cost i el fet que no cal ja que, per llei, els

comptes són clars.

En el tema clau de reduir despeses hi

va haver valentia. Va insinuar un repre-

sentant que, si calia, s’aprimaria l’admi-

nistració... i un altre, que s’apujarien els

impostos, la qual cosa és d’agrair: les

cartes estan clares. En Jesús Cañizares

vol arreglar-ho tot reduint els sous de

l’alcalde i regidors.

Segurament no va ser el debat més in-

teressant malgrat es va tocar el tema de

l’economia, que és prou calent. Malgrat

tot varem poder apreciar el tarannà de

candidats que ocupen els segon i tercer

lloc de les llistes, el seu sentit comú, co-

neixements i idees pròpies, o al contrari,

els que s’havien après consignes de me-

mòria i els que simplement no sabien

res de res del funcionament dels ajun-

taments.

JOSEP RÀFOLS, llicenciat en fi losofi a i lletres

PRIMERA FILA

OPINIÓ

6) Com s’hauria de fer pedagogia dels impostos i taxes?Poques idees, però predomina el conven-

ciment general que la solució a la crisi

passa per optimitzar més i per fer peda-

gogia dels impostos perquè la gent sàpi-

ga a què van dedicats.

Les postures es repeteixen: Olímpia fa

un repàs de les coses que ha fet el seu

govern; Guixà i Santiveri aposten per

propostes de canvi. Santiveri no es vol

mossegar la llengua en afi rmar que nin-

gú vol fer fora personal de l’Ajuntament,

però que a vegades cal fer-ho. També

impopular, però necessari, considera Jo-

sep Guixà apostar per l’augment de l’IBI

en el context de crisi que vivim. Cañi-zares seguia reclamant una auditoria i

atacant al govern.

Cap al fi nal, la calor segueix imperant.

Una calor que no pot pal·liar les injeccions

de frescor de la conductora que intenta

fer més amè el debat. Una calor que su-

foca el representant de l’Acord i l’impedeix

intervenir en el torn de rèpliques.

La resta de grups sí que espremen els

darrers minuts que se’ls ofereix. Olím-pia Sánchez, des de l’Entesa i el govern,

va voler fer una picada de dits a l’IRS re-

plicant-los que les xifres amb què ataca

l’Ajuntament són del 2009 i que si anes-

sin als plens sabrien que els pressupos-

tos del 2010 i 2011 han estat prorrogats;

dit això segueix fent balanç positiu dels

anys anteriors. Pel que fa a CiU, molt

sintèticament, Santiveri relaciona els

quatre valors pels quals el seu grup vol

lluitar: la transparència, l’optimització de

recursos, l’agilitat ens les tramitacions i

una política d’austeritat. Després d’agra-

ir a la revista els debats, afegeix que cal

buscar un format més dinàmic als de-

bats. Finalment, Cañizares, més relaxat

que al principi, agraeix la iniciativa dels

debats a l’organització del 777 tot i que

no creu que sigui el format més adequat.

Dit això, ressalta la poca coherència del

govern de l’Ajuntament i la seva política

d’augment d’impostos i de despeses de

personal; la solució per ell passa per con-

trolar bé en què s’inverteix.

Acabades les intervencions, ja només

manca acomiadar-se.

16 setsetset

A les vuit en punt començava la tercera taula rodona, possiblement una de les més tranquil·les i consensuada. Amb la sala gairebé plena, Pilar López iniciava la vetllada fent la presentació dels diferents components de la taula: Pedro Pedreño (PSC), Ramon Alemany (CIU), Lluís Moreno (EP-ICV), Montserrat Vilardosa (AM) i Aitor Martínez (IRS). La taula rodona s’inicia amb un tema tan recurrent com polèmic com ho són les graveres.

Aitor Martínez IRS“…s’ha de fer

política a prop

del poble, a prop del comerç i a

prop de les entitats…”

A LA TAULA…

Lluís Moreno EP-ICV“…la revitalització

i millora de

la qualitat urbana no és

només competència de

l’administració, és competència

d’Esparreguera…”

Ramon Alemany CiU “…nosaltres

proposem cuidar

l’espai públic com un factor de

benestar dels ciutadans i que

ens farà sentir més a gust amb

la nostra vila…”

Pedro Pedreño PSC“…el territori no

és un tema d’un

sol partit ni d’un sol equip de

govern, és responsabilitat de

tots: dels polítics, dels càrrecs

electes i del cos social…”

Montserrat Vilardosa AM “…es

culpabilitza

molt la gent pel mal

comportament, però els hàbits

s’han de cultivar…”

1) Tancaríeu les graveres encara que fossin importants fons d’ingressos?La majoria de participants es mostren

partidaris del seu tancament, però amb

matisos. Ramon Alemany defi neix les

graveres com una activitat econòmi-

ca qualsevol i aposta per l’explotació

d’aquest recurs natural sempre i quan

es vetlli per una correcta recuperació.

Pedro Pedreño i Lluís Moreno recorden

que el POUM ja regula les àrees extrac-

tives limitant la vida de les actuals, però

Pedreño admet no haver trobat encara el

mode de provocar el tancament immedi-

at de les graveres sense hipotecar eco-

nòmicament el municipi. Moreno sorprèn

amb la proposta d’instaurar un impost

ecològic que retorni els costos ambien-

tals provocats per les graveres en forma

d’activitats ambientals. Montserrat Vi-lardosa es desmarca dels dos extrems

argumentant que s’ha d’analitzar cada

una de les situacions i fer balanç a par-

tir de les mancances i benefi cis de cada

explotació. Vilardosa també es mostra

preocupada per l’impacte que aquestes

poden tenir sobre els aqüífers, preocupa-

ció a la que s’uneix Aitor Martínez, que es

limita a demanar un consens de tots els

grups per accelerar-ne el tancament.

2) Tenim el Pla de barris del Mas de’n Gall i de la Colònia Sedó aprovats i aturats. Però la problemàtica dels barris no es limita a aquests. Què s’ha de fer? Tots els presents a la taula recorden la

poca disponibilitat de diner per a fer in-

versions i auguren les difi cultats amb

què s’haurà de fer front en el cas del Pla

de barris del Mas d’en Gall. Moreno, però,

expressa un fort compromís per garantir

l’impuls d’aquest projecte així com op-

timisme de cara que Can Vinyals també

es pugui veure benefi ciat amb alguna

subvenció de la Generalitat. Vilardosa i

Alemany parlen de tots els barris i apos-

ten per fi xar prioritats, juntament amb la

participació dels veïns; Vilardosa remarca

la planifi cació i periodifi cació. També Pe-dreño admet que s’haurà de fer front a la

problemàtica dels barris però reivindica la

corresponsabilitat dels veïns en aquesta

tasca, tot parlant de contribucions espe-

cials. Sobre la Colònia Sedó és el Ramon

qui planteja la possibilitat de revisar el

projecte, tot i que Moreno i Pedreño recor-

den que ja no és competència de l’Ajunta-

ment. Finalment Martínez acaba focalit-

zant la preocupació en les connexions de

plom presents en tots els barris: segons

ell és un problema de salut pública.

REPORTATGE_INGRID REGALADO I CARLES BATLLES


3) Com penseu que s’ha d’evitar el despoblament i deteriorament del nucli urbà?Hi ha un total desacord sobre l’afi rmació

que el centre del poble pateix un deteri-

orament i despoblament; gairebé tots els

presents a la taula defensen un comerç

que ha de ser el principal revitalitzador

del centre urbà, acompanyat d’ajuts,

acords i millora d’aparcaments. Només

Pedreño demana, tot dubtant, una re-

fl exió profunda i participativa sobre com

afrontar aquest tema, tot citant les con-

tradictòries visions del lliure comerç ver-

sus l’intervencionisme. Moreno reivindica

la importància del nucli urbà també a

nivell cultural, social i de convivència i es

compromet a retornar la qualitat de l’es-

pai públic. Ningú parla de la quantitat de

cases desocupades que hi ha al poble a

excepció de Pedreño, qui fi ns i tot insta a

penalitzar i perseguir els propietaris dels

habitatges abandonats. I també Vilardo-sa esmenta que s’ha d’estar al damunt de

les cases en estat deplorable i agilitar-ne

la rehabilitació.

4) Transport urbà, aeri, Igualadina? És car i infrautilitzat; de quina manera s’ha d’optimitzar?La correspondència horària de l’aeri amb

els ferrocarrils d’Olesa sembla un objec-

tiu comú de tots els presents a la taula,

a excepció de Pedreño que es nega a opi-

nar-ne. Vilardosa va més enllà apostant

pel desdoblament de la via Barcelona-

Olesa, mentre que Alemany li recorda

que el desdoblament ja existeix i que el

que cal exigir és l’augment de freqüència

dels trens. Moreno és qui posa sobre la

taula que la majoria de transport a Es-

parreguera és competència d’altres ad-

ministracions –a qui diu que s’ha d’exigir

millores– i proposa el canvi de zonifi cació

al nostre municipi de 3 a 2 zones, mentre

aposta per un intercanviador que permeti

connectar els dos futurs eixos ferroviaris

al seu pas per Esparreguera. Però amb el

bus urbà, de competència local, només

Martínez expressa la necessitat d’am-

pliar el seu horari, mentre que Pedreño, Moreno i Alemany ens expliquen que, tot

i que és un servei necessari i consolidat,

cal fer-ne prèviament un anàlisi i revisió

a fons. Vilardosa aposta per explorar la

possibilitat d’altres línies.

5) És realment la creació de nous aparcaments l’única solució a la problemàtica de l’aparcament a Esparreguera?

Martínez creu que l’única solució a

aquest problema és la creació de nous

aparcaments en llocs estratègics, i és

Pedreño qui adverteix que el terreny

és “espai públic vital” i que aquesta

solució ha d’anar acompanyada també

d’un canvi d’hàbits dels usuaris, creu

imprescindible esperar a la diagnosi del

Pla de Mobilitat, però en canvi ja parla

de l’aparcament soterrat de Cal Vives.

Moreno l’acompanya en la visió que

l’aparcament és un “problema d’hàbits”

i demana una refl exió profunda sobre

l’ús intensiu del vehicle a tots els nivells.

Per a Alemany, l’aparcament és un tema

encara a resoldre i el creu motor de

l’activitat comercial. I Vilardosa el veu

imprescindible per a situar Esparreguera

com a punt de referència de la

comarca, tot i defensant que l’antiga

N-II passi a convertir-se en la Rambla

d’Esparreguera amb aparcaments

soterrats.

6) Com s’ha de potenciar els espais naturals d’Esparreguera?Els camins i la senyalització són els

elements que centren els discursos

de la major part de representants;

l’estat físic dels camins i l’accessibilitat

o continuïtat d’aquests són defensa

aferrissada de Vilardosa i Alemany, que

argumenten que es fa difícil demanar un

canvi d’hàbits sense emprendre mesures

que l’acompanyin. Pedreño afegeix que

també s’han de protegir aquests espais,

tot fent referència a la feina ja iniciada

per la inclusió dins el Parc Natural de la

Muntanya de Montserrat, mentre Moreno insisteix en la importància de conscienciar

sobre la necessitat dels espais naturals

i del potencial paisatgístic, educatiu i

ambiental que tenen.

7) Com s’ha de regular l’illa de vianants de manera que acompleixi els objectius?Per fi nalitzar, hi ha una unanimitat total

a reconèixer que la funció originària de

l’illa de vianants s’ha perdut i que cal re-

cuperar-la tot regulant l’accés motoritzat

i evitar l’abús de l’aparcament.

En el torn de rèpliques, una petita discus-

sió entre Vilardosa i Pedreño sobre el mal

estat dels camins rurals, concretament el

de les Bramones, va encendre una mica els

ànims, tranquils fi ns al moment. Acabava

doncs aquesta taula rodona, possible-

ment una de les més interessants per les

respostes, que va fl uir amb tota normali-

tat, per altra banda, com era d’esperar.

Ja fa molt de temps, la nostra espècie

va decidir repartir-se el territori a por-

cions; algú ens explica que l’ urbanisme

neix de la voluntat de convertir aques-

tes porcions en llocs confortables per a

viure-hi. Ara bé, el concepte de “viure-hi

confortablement” es pot entendre de

maneres ben diverses. Les diferents

visions ja s’intueixen a la taula rodona,

però en ocasions queden ocultes dar-

rera una cortina de fum que pren forma

en actituds ben curioses.

Sota l’ACORD UNÀNIME, escoltem atò-

nits un únic discurs repetitiu de com

l’illa de vianants s’ha desvirtuat i com

cal retornar a la seva funció original, i és

que davant de tanta unanimitat una es

pregunta quin és aleshores el coi d’im-

pediment! La discussió sobre la mobi-

litat interna del municipi simbolitzada

pel bus urbà també queda anul·lada, ja

que resulta que després de tants anys

de funcionament, tot l’anàlisi i la valora-

ció que se’n fa és: “cal una revisió”.

Una lleugera maniobra d’ESCAPISME

s’utilitza per encarar problemàtiques

com la Colònia Sedó: que n’és de temp-

tador resignar-se a no tenir cap compe-

tència en aquest afer! Elegància alhora

de rentar-se’n les mans, sí senyor.

NEGACIÓ alhora de fer front al despo-

blament del nucli urbà; potser sí que

caldria comptar les cases desocupades

del centre per posar sobre la taula si és

només la percepció d’uns pocs?

L’opció de TRASLLADAR responsabili-

tats és molt bona; relegar la dignifi cació

dels barris únicament a les subvenci-

ons o traspassar la “qüestionable” pro-

blemàtica dels aparcaments només als

hàbits dels ciutadans. Pasapalabra!

I l’ús de PARAULES CLAU per donar for-

ça als arguments però mancades de

signifi cat. En el cas de les graveres, la

paraula “impacte” és essencial que hi

surti, però fer una anàlisi més profunda

de quines implicacions reals té aquesta

activitat a curt i a llarg termini i analit-

zar-ne els pros+contres, ja són fi gues

d’un altre paner.

Per això, el meu agraïment a tots els re-

presentants quan han intentat respon-

dre a les inquietuds dels ciutadans fu-

gint d’aquestes cortines de fum, perquè

fer-ho, i en 2 maleïts minuts, és tot un

repte, i aconseguir-ho tot un èxit.

INGRID REGALADO, biòloga

AIXEQUEM LES CORTINES…

OPINIÓ

18 setsetset

1) A què haurà de renunciar Esparreguera a causa de la crisi?La primera a intervenir és Paca Fosalba, i

ho fa, remarcant que l’Ajuntament no està

tant malament com tothom ho pinta, però

en cap moment respon la pregunta. Iñaki Andrés subscriu les paraules de l’alcal-

dessa. Joan-Paül Udina no està segur de

a què haurà de renunciar Esparreguera

perquè la oposició no té prou informació

i caldrà fer una auditoria. Josep Rovira,

diu que caldria diagnosticar per no fer un

tractament precipitat i equivocat, i li falta

temps per afegir noves propostes. Donant

un gir inesperat, Eduard Prat, comença la

seva intervenció afi rmant que “Esparre-

guera no ha de renunciar a res, s’ha d’ad-

ministrar bé” i que cal fer una auditoria.

Tancant el torn, Antonio Cañizares és

molt incisiu: “Hem de renunciar als go-

verns que hem tingut fi ns ara”.

2) Com pensen reduir el deute?Les respostes dels polítics són poc origi-

nals, d’una banda els grups que formen

part del govern, Fosalba i Andrés, defen-

sen la bona gestió de l’últim mandat; a

més Andrés no descarta una pujada d’im-

postos per reduir deute. Des de la oposi-

ció, Rovira i Udina, segueixen exigint un

catàleg de serveis per revisar la despesa

i aposten per fer més promoció econòmi-

ca. Prat demana una reducció de partides,

mentre que Cañizares vol retallar en tot el

que no afecti l’estat del benestar.

3) Què en pensen dels sou que cobren els polítics de l’Ajuntament d’Esparreguera.La pregunta era provocativa. El primer en

respondre és Udina, que troba que són

massa alts des dels mandats de Xavier

Sitjà. Rovira parla de dignifi car la política, Prat i Cañizares, també consideren mas-

sa alts els sous dels governants. Fosalba

dóna la raó al candidat d’AM (com fa en

més d’una ocasió durant el debat) sobre

dignifi car la política, entre d’altres coses,

amb un sou. A més, l’actual alcaldessa

justifi ca el seu augment de sou atribuint-

lo al mèrit d’haver aconseguit superàvit

traient l’Ajuntament dels números ver-

mells. La intervenció d’Andrés gairebé ig-

nora la pregunta ja que prefereix explicar

Antonio Cañizares IRS“… a alguns

de la taula els

hauria de caure la cara de

vergonya…”

A LA TAULA

Iñaki AndrésEP-ICV“…el pacte no

és una prioritat

però no descartem projectes

col·lectius…”

Joan-Paül Udina CiU “…No calen

codis ètics,

l’ètica la porta cadascú al

damunt…”

Paca Fosalba PSC“…Una bona

administració

és bàsic i això és el que hem

fet…”

Josep Rovira AM “…som

l’alternativa pel

canvi, el canvi per millorar …”

Arriba l’última taula rodona, la més esperada, com demostra un Can Pasqual on falten cadires. Les cares del públic resulten familiars puig moltes d’elles han presenciat tots els debats. Avui se n’hi han unit moltes de noves, segurament amb set de sang vessada entre els candidats. Als alcaldables se’ls veu relaxats, la majoria han presenciat molts dels debats anteriors i ja tenen una estratègia preparada. Ara, però, toca saltar al ring. Abans del primer assalt la Pilar López fa una breu presentació, necessària, a causa de les cares noves de l’EP-ICV, CiU, IRS i PP, ja que només repeteixen PSC i AM, abans ERC.

REPORTATGE_ORIOL ESTEVE

Eduard Prat PP “…l’endemà de

les eleccions

tothom vindrà a

parlar amb nosaltres…”


primer perquè el consistori no necessita

una auditoria gràcies a l’interventor; i més

endavant compara el sou que cobrava

abans amb l’actual dins de l’Ajuntament.

4) Pensen que han d’existir regidories amb dedicació exclusiva?Rovira no vol abandonar el tema de l’au-

ditoria que semblava tancat en la pre-

gunta anterior i exposa que una auditoria

és molt costosa i que qui vulgui com-

provar l’estat econòmic de l’Ajuntament

només ha de buscar la liquidació dels

pressupostos d’anys anteriors. Pel que

fa a la intervenció de Cañizares, ressona

com una orquestra de cobla dins un tem-

ple budista. No perquè parlés amb un to

alt (com durant tot el debat) sinó perquè

entre algunes mitges veritats, fa una pa-

tinada important qüestionant-li a l’alcal-

dessa la necessitat de l’Ajuntament de

tenir un cotxe privat; al que ella li respon

que l’utilitza personal del consistori però

ella no, ja que no té carnet de conduir. Pel

que fa a la pregunta, Udina qüestiona la

necessitat de les dedicacions exclusives,

mentre que Fosalba i Andrés insisteixen

que són necessàries.

5) Pensen que hi hauria d’haver un codi ètic perquè els plens siguin més àgils i respectuosos?La pregunta altera als alcaldables ja que

l’esperaven més endavant, aquesta és

l’única posició unànime de la tarda. Per

Prat cal que s’apliqui un codi ètic i agili-

tar els plens perquè a parer seu “l’alcal-

dessa hauria d’haver parat abans algunes

coses”. Segons Cañizares hi ha una falta

d’ètica personal i política i demana una

modifi cació del Reglament Orgànic Muni-

cipal que haurien d’haver fet governants

i oposició. Tant Fosalba com Andrés ac-

cepten que el ROM és millorable i que cal

regular els temps i el nombre de pregun-

tes durant els plens. Rovira afegeix que

el ROM no regula el comportament ètic

i, segons Udina, cadascú és responsable

de la seva ètica, el que passa és que hi ha

regidors més educats que d’altres.

6) En cas de que cap partit no obtingui la majoria, amb qui no pactarien?La pregunta desperta un xiuxiueig impor-

tant i aconsegueix espavilar al públic fi ns

llavors molt calmat. El primer a respon-

dre és Cañizares, que no tanca cap porta

i vol esperar a conèixer els resultats de

les eleccions. Fosalba tampoc no es mu-

lla gaire i es limita a dir que no pactaran

amb partits xenòfobs i que segurament

ho farien amb els més votats. Andrés

no té el pacte com una prioritat, però no

descarta projectes col·lectius, remarcant

que no pactaria ni amb Plataforma per

Catalunya (PxC) ni “amb grups que són

representats per una persona que en de-

fi nitiva es representa a sí mateixa”. Udina

diu que volen parlar amb tots els grups

menys amb PxC, sense vendre’s per arri-

bar a l’alcaldia. Rovira destaca la bipola-

ritat de les pròximes eleccions defi nida

per la continuïtat i el canvi; per tant, se-

gons ell, el proper govern no s’ha de limi-

tar a buscar la majoria absoluta i és per

això que apostarà per un govern d’unitat

que sumi esforços per tirar endavant Es-

parreguera. Prat es mostra obert a qual-

sevol grup que accepti les seves propos-

tes i fa un crit a la participació.

7) El candidat amb més vots ha de ser l’alcalde/ssa?La majoria dels alcaldables destaquen

que moltes vegades no s’esdevé aquesta

situació, a causa que l’elecció de l’alcalde

o alcaldessa la fan els regidors.

Acabades les preguntes comença el torn

de rèpliques en el que tots els partits

aprofi ten per parlar del seu programa.

Comença Cañizares demanant més par-

ticipació i aclarint que no faria cap pacte

amb PxC entre d’altres coses. El segueix

Prat, qui fa un elogi de la sala plena i que

creu en l’acord entre tots els grups. Rovi-ra destaca les dues opcions que l’electo-

rat es trobarà el 22 de maig: continuïtat o

canvi; i afegeix que ell és un candidat pel

canvi i per millorar en matèria de barris,

d’economia i per planifi car per quan sor-

tim de la crisi. Udina agraeix l’iniciativa

del 777, també es situa com un candidat

pel canvi i demana la màxima participa-

ció. Andrés, fa un repàs exhaustiu de tots

els temes que tracta el seu programa

com la tarifació social, els joves, l’atur i

l’educació entre molts altres; tots enca-

minats a obtenir més cohesió i organitza-

ció. Finalment Fosalba, agraeix l’atenció i

remarca “la bona gestió de l’actual govern

i dels tècnics” i apunta que s’ha iniciat

una dinàmica que no es pot aturar si es

vol afavorir al ciutadà.

L’última ha estat la taula rodona més

lleugera però carregada de contingut.

Aquells que reclamaven més discussió

entre els participants han estat saciats.

Els alcaldables han destapat alguna

de les cartes de com encararan la cam-

panya, però de ben segur que més d’un

encara amaga un as sota la màniga que

haurà de descobrir abans del 22 de maig.

Ara però és moment de refl exionar.

No és cap novetat constatar que en un debat

d’aquestes característiques els qui tenen

menys atractiu per al públic són els partits

al govern, car la seva veu i el seu discurs són

coneguts i no deixen de dir el que se suposa

que han fet per demostrar el que faran.

El primer exemple el tenim en l’actual alcal-

dessa Paca Fosalba que repeteix com alcal-

dable. Darrere les tradicionals ulleres per

llegir es mostra molt discreta en presència

i en llenguatge: parla amb seguretat de tot

allò fet i procura en cada intervenció estar

d’acord amb alguna cosa dita a la taula.

Per la seva banda, Iñaki Andrés, actual primer

tinent d’alcalde, va posar el to femení a la tau-

la: unes fl ors dins un gerro reciclat per sim-

bolitzar que no tot va tant malament i també

exposar que no ho ha fet tant malament i que

no és el culpable de tot. Parla amb serenitat,

com sempre i quan li queden alguns segons

no oblida mai el reciclatge i la sostenibilitat.

L’encara regidor, Josep Rovira, és el que s’es-

força més a ser pedagògic posant exemples

d’escoles i famílies. Vol ser el més extravertit

fi ns a dir d’ell mateix que no és convencional;

malgrat tot, el vestit fosc i la corbata li fan una

mala passada. És el d’oratòria més clara però

li falta calma i, quan ha acabat el que vol dir,

afegeix temes, fa propaganda del seu grup i

proclames a favor de la participació.

Joan Paül Udina parla amb autoritat i mira

l’auditori de manera categòrica. Té pinta de

líder. Pragmàtic. S’escolta a si mateix fent les

poques pauses que permeten dos minuts i

quan parla és quan hi ha més silenci a l’audi-

tori. Agraeix la iniciativa del 777 i per entremig

de la contundència de les seves expressions

deixa anar la frase de la tarda: “No calen codis

ètics, l’ètica la porta cadascú al damunt”

Antoni Cañizares, mentre els altres candi-

dats parlen, ell riu com donant a entendre

que no està d’acord amb res del que escol-

ta i quan pren la paraula, és el seu moment:

procura anar directe a l’equip de govern tot

desviant la pregunta. Per una estona es creu

l’animador de la taula i discurseja en contra

del populisme i la demagògia però el seu dis-

curs no se n’allunya gaire: “El sentit comú me’l

donen els veïns i veïnes d’Esparreguera”

Eduard Prat no està acostumat a parlar en

públic com tampoc no ho està d’anar amb

americana i corbata. Utilitza un to pacifi cador,

li costa improvisar, no té la traça de lligar con-

ceptes i sempre amb el mateix to diu que té el

millor programa. Per ell l’Ajuntament és el po-

ble que fa La Passió a l’entrada de Jerusalem

i acaba tot dient: “Hossanna! Visca Esparreguera!

A la taula falten tres alcaldables: no hi han

volgut ser.

CONSELL DE REDACCIÓ

ALCALDABLES MENYS TRES

OPINIÓ

20 setsetset

Les incerteses actuals estan canviant la

percepció del món tal com el coneixíem

fi ns ara. Per a uns, la situació que estem

vivint suposa la fi d'una època i l'ini-

ci d'un nou paradigma. Per a altres, les

difi cultats actuals són de caràcter tem-

poral, i quan passin, tornarem de nou al

model anterior. Fora de pronòstics (tot i

que ja podem endevinar cap a on anem),

el que sí és cert és que en situacions de

crisi i inestabilitat sorgeixen veus que

cerquen benefi ciar-se d'aquest context.

El nostre país no podia ser una excepció

a aquest escenari. La crisi que ens sac-

seja des de fa més de dos anys no ha fet

més que agreujar aquesta realitat. En

aquest sentit, estan sorgint col·lectius,

alguns d’inèdits fi ns ara, que estan de-

monitzant la societat democràtica i la

política. No pot ser que en poc més de

30 anys de democràcia, la percepció de

la ciutadania hagi empitjorat tant fi ns

a situar la classe política com a segon

problema més greu del país segons da-

des del CIS. Els qui propaguen aquesta

desafecció cap a la res pública (gairebé

sempre coincideixen en postulats de

la dreta més extrema) busquen la ma-

ximització dels seus interessos parti-

culars: una desregulació de l'Estat en

el qual hi hagi menys serveis públics.

Aquest perillós discurs està comportant

un augment del populisme i de postures

més egoistes contraris a la cohesió i jus-

tícia social.

Els ciutadans i ciutadanes no ens hem

de deixar enganyar. La política ha de ser

vista com una solució al servei dels més

alts interessos humans, i no com un pro-

blema a les difi cultats que vivim avui en

dia. No és la responsable de la tessitura

actual (per entendre el context actual i

com hi hem arribat és totalment reco-

manable la pel·lícula-documental Inside

Job). Hem de superar la insatisfacció i la

inseguretat que impregnen les nostres

societats. En moments de crisi, ens cal

més i millor política. La qüestió clau rau

en el fet que la política pugui establir

de nou normes i decisions que puguin

ser respectades en benefi ci de l’interès

general. Perquè la gent torni a creure en

la democràcia, són necessàries noves

pautes d’actuació i diàleg. Les persones,

gent anònima, homes i dones, que volen

prendre part en les decisions que afec-

ten a la seva comunitat i que decideixen

fer un pas endavant i participar en la po-

lítica més propera, la política local, són

un gran exemple d’aquesta revitalització

que ens cal de la política.

En aquests moments és més neces-

sària que mai una reivindicació i una

dignifi cació de la política i la democrà-

cia. La gent que creiem en la política,

els que somiem canviar la societat, els

que defensem un projecte de caràcter

col·lectiu i inclusiu, tots nosaltres, hem

de lluitar contra aquestes tendències

que responen a conductes egoistes i a

la defensa d'interessos individualistes

que res tenen a veure amb el progrés

col·lectiu. El proper mes de maig se ce-

lebraran eleccions locals, esperem que

guanyi la política en majúscules.

OPINIÓ

PER LA DIGNIFICACIÓ I REIVINDICACIÓ DE LA POLÍTICA

XXXXEduard Rivas, politòleg

Perquè la gent torni a creure en la democràcia, són necessàries noves pautes d’actuació i diàleg.


OPINIÓ

M’acabo d’assabentar d’una cosa que

m’ha deixat amb un pam de nas. Ja sa-

bem tots que les arques municipals es-

tan buides i també sabem que s’han ha-

gut de restringir les subvencions a totes

les entitats del poble. D’acord. És una

solució que no agrada, però si no hi ha

un altre remei… Llavors ja sabem el que

toca. A falta de diners farem funcionar

l’enginy i buscarem una manera d’orga-

nitzar actes oberts a tothom sense de-

manar res a la Casa Gran i a veure com

ens en sortim.

El grup de diables, des de fa uns anys,

organitza un carnaval popular, L’HERO-

DES FESTIVAL, amb força èxit, per cert.

Cada any es feia a l’escorxador i es de-

manava una ajuda a l’Ajuntament per

a fer front a les despeses de lloguer de

megafonia, calefacció, etc.

Aquest any no hi ha calés. Molt bé. Pen-

sem com podem continuar organitzant

el carnaval i ja tenim la idea. Parlem amb

l’amo del cafè de l’Ateneu, li exposem el

cas, ell accepta deixar-nos el local i les

seves instal·lacions a canvi de tenir el

servei de bar i ara ve la bona: el nostre

Ajuntament li cobra, pel favor, la quan-

titat de sis-cents euros. Negoci rodó. No

hi poso ni cinc i a més cobro i els diables

ja poden anant organitzant actes, que

d’aquesta manera ens surt a compte.

Ja ho veieu, els diables enfurismats, tal-

ment com correspon a la seva condició

de dimonis i el nostre consistori ento-

nant al·leluies, trobant-se al setè cel i

fregant-se les mans amb el resultat de

la jugada. I després direm que no pen-

sen i no saben gestionar els recursos!!!

I per postres jo encara els faig propa-

ganda, sí senyor, com ha de ser! Que

guanyin les eleccions aquests gestors

de primera!!! Espremem la mamella

ara que encara podem i si les entitats

pleguen fartes de tanta “comprensió i be-

nevolència” ja en vindran uns altres a qui

puguem “ajudar” a dinamitzar la vida

cultural i l’esbarjo del vilatans, que, com

s’ha demostrat, la gent del nostre poble

en té molt, d’enginy, i com que a l’Ajunta-

ment no els falta barra, doncs “Aquí pau

i després Glòria” o hauria de dir “Infern”?

CARNESTOLTES

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

els diables enfurismats, talment com correspon a la seva condició de dimonis, i el nostre consistori entonant al·leluies

LA NIT QUE VA MORIR L’ELVIS

PER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

No és la pel·lícula dels meus somnis

a part de dir que no sóc cinèfi l, però

m’ha deixat el regust de creure que és

una pel·lícula necessària potser més

per la cinematografi a en general que

no pas pel mateix poble d’Esparregue-

ra i per La Passió.

L’any 1952 es començava a veure el fi -

nal del túnel dels anys de la postguer-

ra i la pel·lícula El Judes representava

una mena de resum de cinema negre,

neorealisme italià i popular espanyol:

una barreja reeixida gràcies a la mà

experta de Fernando F. Iquino i el guió

de Rafael J. Salvia. El temps ha con-

vertit El Judes per al poble d’Esparre-

guera en una espècie de mite i també

un referent social i estètic de l’època i

del nostre poble.

El 2011 és indiscutiblement una altra

època i el poble, a part del campanar,

té ben poc a veure amb el d’aleshores.

El poble en blanc i negre d’ideologia

católico-nacional de El Judes dóna

pas a un poble desdibuixat i de colors

cremats. El poble emergent i discipli-

nat de El Judes dóna pas a un poble

on s’intueix que la crisi i la corrupció

catòlica, urbanística i sexual afecten

directament l’espectacle de La Pas-

sió. Si El Judes és una pel·lícula de les

anomenades clàssiques, La nit que va

morir l’Elvis ve a ser un munt d’experi-

ències cinematogràfi ques barrejades,

una pel·lícula de pel·lícules, entre

Passolini i Wim Wenders, en les quals

els temps són lents i els espais són

extensos i erms. Si El Judes en tot i per

tot s’ajustava als paràmetres socials

de l’època, La nit que va morir l’Elvis tam-

bé ha de refl ectir la incertesa del món

actual.

Potser la llibertat vigilada dels temps

actuals obliga a la revolució, i l’art, en

temps de crisi, més que mai té la obli-

gació de trencar cadenes i d’anar més

enllà.

22 setsetset

OPINIÓ

LES REPÚBLIQUESESPANYOLES

FA TEMPSJosep Paulo i Sàbat

El dia 14 d’abril ha fet 80 anys que va ser

proclamada la Segona República. Ja an-

teriorment, el 10 de febrer de 1873, quan

el rei Amadeu de Savoia abdicà i acte

seguit el poble de Madrid va prendre els

principals punts de la ciutat en suport

dels diputats republicans, aquests van

aconseguiren proclamar la Primera Re-

pública Federal.

Anteriorment, però, ja en 1641, en Pau

Claris (Guerra dels Segadors), ja havia

proposat proclamar una república, però

preferí posar-se sota la sobirania de

Lluís XIII de França. Per uns anys, fi ns a

1652, Catalunya fou francesa, separada

d’Espanya.

Una altra república fou proclamada el 18

de maig de 1869, a Tortosa, dins el Pacte

Federal, sota el nom de República Fede-

ral Espanyola, que continuà fi ns a l’11

de febrer de 1873 en què fou proclama-

da la Primera República Espanyola. El

republicanisme estava dividit entre els

que volien una República unitària (un

únic govern per a tot el país) i els que

desitjaven la República federal (estats

autònoms que es posessin d’acord per a

crear un Estat de rang superior). Des de

febrer fi ns a juny, la presidència recaigué

sobre Estanislau Figueras, home relati-

vament feble, a qui donaven suport els

unitaris. Al juny, les Corts Constituents,

que preparaven una nova Constitució

Republicana Federal, nomenaren presi-

dent Francesc Pi i Maragall (català repu-

blicà federal). Aquest resultà un valuós

intel·lectual i capaç home d’estat, però

que es va veure sobrepassat pels esde-

veniments. Les lluites entre diverses fac-

cions no paraven.

El 29 de desembre de 1874, el general Ar-

seni Martínez Campos es pronuncià en

favor de la restauració, en el tron, de la

monarquia borbònica en la persona d’Al-

fons XII de Borbó, fi ll d’Isabel II. El triomf

d’aquesta opció es va assolir gràcies al tre-

ball previ d’Antoni Cànoves del Castillo.

Per a Catalunya, la Segona República

fou un període clau en la seva història.

Des de 1716, amb els Decrets de Nova

Planta, Catalunya no tenia institucions

pròpies, i no va ser fi ns 200 anys des-

prés, que les recuperava, de forma par-

cial, sota la fórmula de l’Autonomia. En

Francesc Macià, que havia proclamat

la República Catalana dins la Federació

Ibèrica, va acabar acceptant la formació

d’un govern autònom, la Generalitat de

Catalunya, les competències del qual

foren fi xades en l’Estatut d’Autonomia.

Quant a la nostra vila, en les eleccions

de l’abril de 1931, guanyaren com sem-

pre les dretes per la forta infl uència dels

Sedó. El segon alcalde, en aquell perío-

de, Salvador Cortada, tal com havia pro-

mès, s’enfi là dalt de tot del campanar i hi

penjà la bandera republicana, que hi es-

tigué fi ns que les inclemències del temps

la van desfer. Pel desembre del mateix

any, l’honorable president Francesc Ma-

cià vingué a inaugurar els Col·legis Nous,

amb una gran festa lluïda i celebrada per

tot el poble.

Salvador Cortada, tal com havia promès, s’enfi là dalt de tot del campanar i hi penjà la bandera republicana


OPINIÓ

Zagreb és per a mi la ciutat de l’amor.

Aquí vaig aterrar fa quatre anys proce-

dent de Belgrad. La decisió va ser me-

ditada. Com ja sabeu Mostar (Bòsnia i

Hercegovina) i Belgrad (Sèrbia) van ser

les meves primeres parades. I si diuen

que totes les decisions a la vida tenen

tres angles o que “no hay dos sin tres”

vaig escollir Zagreb com a tercera para-

da. Estava entre Tirana i Zagreb i el destí

i el consell d’una bona amiga em van fer

decantar per Zagreb. La intenció era tre-

ballar dos anys a la capital de Croàcia i

tancar el cicle o el triangle dels Balcans

i acomiadar una dècada dedicada amb

cor i ànima a la regió.

L’ex Iugoslàvia ha sigut la meva obses-

sió; primer perquè hi vaig arribar per

entendre com els humans podien ser

capaços de cometre tantes atrocitats

i després perquè encara no n’he pogut

marxar. També ha sigut un bon refugi

per als meus problemes. Amb els anys

aquí també hi he trobat la pau, la pau

interior i l’estabilitat emocional. Aquesta

regió m’ha ensenyat moltes coses i aquí

he madurat com a persona. Quan penso

que algun dia hauré de marxar d’aquí, no

puc concebre la meva vida en un altre

lloc. En aquesta terra he experimentat el

millor del meus sentiments; el d’estimar

de forma incondicional. I en ella he après

que no hi ha res tan urgent que no pugui

esperar 24 hores. La gent va a un “ralen-

tí” que et permet gaudir de la vida sen-

se mirar el rellotge. I és que la grandesa

d’un país és la seva gent. Aquí qualsevol

somni és possible. O encara que al fi nal

no es pugui aconseguir, mai no serà per

falta de ganes o de l’ajuda dels amics.

A Zagreb hi començaré, a partir del mes

de maig, un nou cicle personal en què

espero viure un munt de noves sensa-

cions que podré compartir amb tots

vosaltres. I és que el nou cicle comença

amb el meu nou estat civil de casada.

Així que, una vegada més, aquesta terra

formarà part, en majúscules, d’una fase

que es tancarà i una altra que comença-

rà en la meva vida.

I m’agradaria brindar, abans d’acabar

l’article, per tot allò que encara no hem

fet i per tot el temps que ens queda per

fer-ho. I si algú de vosaltres pensa que

ja és hora de tornar, li podria dir que tinc

l’excusa perfecte; tornarem quan enten-

gui allò dels humans i les atrocitats.

Posta de sol al

llac artifi cial de

Jarun (Zagreb).

ODA A L’EX IUGOSLÀVIA

DES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats

A Zagreb hi començaré, a partir del mes de maig, un nou cicle personal en què espero viure un munt de noves sensacions que podré compartir amb vosaltres

Avui el meu record serà per als balls

de l’Ateneu. Ara, quan hi penso, som-

ric obertament només del que deuen

pensar el jovent d’avui dia, si és que

saben com eren aquells balls. Recor-

do que quan les noies arribaven a les

escales o al pati de l’Ateneu, ja hi ha-

via un estol de nois esperant-les per

demanar-los quins balls ballarien,

car normalment el ball es dividia en

quatre parts i cada part era de quatre

peces. Aleshores un xicot et deia “em

guardes els primers? o els segons o

els tercers… els quarts”; tant els nois

com les noies, els reservaven per al

noi o la noia que els feia més gràcia.

Als balls de la nit, els quarts eren els

de la mitja part i llavors el noi sem-

pre convidava la noia a prendre un

refresc al cafè de l’Ateneu. Sempre

em feia molta gràcia, veure en mig

de la sala, el David Navarro amb el

seu posat seriós, vigilant que no se li

escapés cap noi (car per ballar, el noi

havia de pagar i el David era l’encarre-

gat de cobrar). Recordo que quan vè-

iem que s’acostava ballant, tot ballant

ens n’anàvem cap a l’altra banda de

la sala i així que tornava altra vegada

ballant, nosaltres ballant cap a l’altra

banda; però us puc assegurar que fi -

nalment, al David Navarro no se li ha-

via escapat ni una rata.

ELS BALLS

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch

Quan les noies arribaven a les escales o al pati de l’Ateneu, ja hi havia un estol de nois esperant-les

24 setsetset

OPINIÓ

VISCA LA REPÚBLICA

APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain Figuerola

El passat dia 14 d’abril de 2011, comme-

moràrem els 80 anys de la proclamació

de la República per Francesc Macià i

Lluís Companys a Barcelona. I jo, ben-

tornat de la ciutat de Venècia, que va

ser la capital de la República Serenís-

sima, em poso a refl exionar i divago tot

fent comparacions banals entre la ciu-

tat dels canals i la hipotètica República

d’Esparreguera.

No em voldria excedir de cap manera di-

ent que a Esparreguera, en general, som

una mica prepotents, com els venecians,

sonaria massa fort i per això no ho diré.

Però sí que voldria dir que tenim, en ge-

neral, un caràcter fort i que som exigents.

Això són virtuts, o almenys així ho consi-

dero jo. I també, en general, tendim a mi-

rar-nos molt el melic. El melic, però, pot-

ser no és La Passió, perquè molta gent

del poble encara no l’ha vista mai. Passa

una mica com al Teatre de La Fenice de Ve-

nècia: hi van fonamentalment els turis-

tes, i no està ple...

Sota el nostre particular campanile de

Santa Eulàlia, en general, anem posant

els rellotges a l’hora i d’aquí poc hi haurà

eleccions al càrrec de duc de la Repúbli-

ca, unes eleccions en què les famílies de

la República d’Esparreguera podran tenir

veu i vot i es podran trair entre elles, com

passa a tot arreu. I segurament, com és

natural, els polítics es barallaran per una

plaça al consell general de la República,

dit també consistori municipal, com pas-

sa a tot arreu. No sé si tindran el suport

del papat, amb això no hi entraré...

Però tornem al caràcter dels ciutadans de

la República. Som exigents, com deia, i no

ens conformem amb poc, sempre volem

millorar, volem més. No fem conquestes

militars perquè no tenim exèrcit, però no

obstant no parem de fer coses. No ens

aturem mai. Les rivalitats internes en el

món de la cultura i del teatre en particu-

lar (per parlar d’alguna cosa de la qual

no se’n parla mai dins les nostres fronte-

res...) aquestes rivalitats internes ens en-

forteixen, en general, i les rivalitats exter-

nes, com les que tenim amb la República

d’Olesa de Montserrat, realment ens són

benefi cioses. Entre ambdues Repúbli-

ques formem una lliga passionística ben

fermada per la tradició.

En el camp econòmic ja canvia la cosa...

No som tan rics com ho fou Venècia, som

modestos i els substantius crisi i deute

ens acompanyen més que l’esplendor i la

riquesa. Malauradament els negocis de

la ceràmica i de les produccions tèxtils

de la República d’Esparreguera han fet

fallida fa temps, però ja ens estem redi-

rigint cap a altres negocis, com el de la

fruita, que curiosament cada cop es ven a

més carrers de la ciutat esparreguerina.

Espero que no ens acabem convertint en

una República bananera...

No voldria allargar-me més i avorrir l’au-

diència amb aquestes comparacions

banals, només voldria que tots plegats

ens imaginéssim la piazza di Santa Eulàlia,

la calle grande o carrer gran i la Piazza de la

Signoria o de l’Ajuntament com un gran ca-

nal, amb vaporettos urbans amunt i avall,

enlloc de busos, i gondolers cantant l’”oh,

sole mio” o potser el virolai. I també podrí-

em imaginar-nos la sala de plens plena

a vessar, amb un munt d’individus ves-

tits com a mercaders de Venècia prepa-

rant-se per a les eleccions on s’escollirà

el nou duc o duquessa de la República

d’Esparreguera. Algú els hauria de de-

sitjar sort a totes les formacions políti-

ques... Quin mes més mogudet que ens

espera, conciutadans!

Acabaré amb un simple: Visca la Repúbli-

ca independent i passionística d’Espar-

reguera!

Ei, si pot ser.

tornem al caràcter dels ciutadans de la República. Som exigents i no ens conformem amb poc


En aquest món globalitzat que vivim,

cada dia ens arriben, per tota mena

de mitjans, un número enorme d’in-

fl uències externes des de tots els ra-

cons del món; ja no des del punt de

vista purament informatiu, sinó també

quant a la cultura, l’economia o l’oci. A

tot això cal destacar com de generosa

ha estat darrerament l’actualitat: les

revoltes populars al nord d’Àfrica, la

catàstrofe al Japó o la més que cone-

guda crisi social i econòmica perma-

nent que pateix el món occidental.

Tanmateix, tinc el ferm convenciment

que és precisament en escenaris

globals tan fràgils i inquietants com

l’actual, en què més que mai ens hem

d’implicar en allò que coneixem. En

aquest sentit, els moviments locals

són la màxima expressió d’aquesta

idea; i per extensió, també ho són les

eleccions municipals.

Tant Esparreguera com Collbató són

municipis que, per sort, gaudeixen

d’una bona salut quant a implicació

ciutadana, i en els temps que corren

aquest teixit associatiu és un bé mas-

sa valuós com per a deixar-lo perdre.

És cert que la tendència dominant és

(i serà) l’alienació d’allò local en be-

nefi ci del que és global, però el que

també és veritat és que les eleccions

municipals, afortunadament, no són

com les catalanes o com les de l’Estat

Espanyol. A les locals, el contacte amb

el polític és directe, així com també ho

és del polític amb l’entorn; i malgrat és

una obvietat, és important recordar

que les polítiques que més afecten el

nostre dia a dia són, sens dubte, les

que surten de l’Ajuntament.

Així doncs, animo tots els lectors a

superar el discurs que ens ha arribat

recentment dels sectors més cosmo-

polites i faig una crida a la implicació

local, no només per a les eleccions del

mes que ve, sinó per al nostre entorn

més immediat. I és que està molt bé

sentir-se egipci, però no cal oblidar qui

som ni d’on venim.

M’encanten els nens, sí. Els nadons,

molt macos, amb els seus dos braços,

les seves dues cames, els seus quatre

pèls al cap... M’agrada escoltar els seus

sorollets, veure com obren els ulls da-

vant una realitat que els és nova, que els

és desconeguda.

Un nadó que plora desconsoladament

és difícil de controlar, el que no ho és

tant és evitar que això interfereixi en les

activitats dels altres. Per això, quan un

actor veu interrompuda la seva interpre-

tació a l’escenari per culpa del plor d’un

nadó, no crec que pensi en la pobracri-

atura, sinó en els seus pares. Perquè

creiem que el nostre sentit comú és su-

fi cientment humà com per a adonar-nos

que això pot passar, no es prohibeix l’ac-

cés de nens petits a aquests tipus d’ac-

tes culturals, esdeveniments esportius...

No. Es pressuposa que tenim educació. I

civisme. L’actor dedica la seva vida a en-

tretenir el seu públic, s’esforça i sacrifi ca

per arrancar un somriure o una llàgrima.

S’imaginen un periodista que entrevis-

ti un polític i ho fa mentre aquest cuida

el seu nen? Actors, artistes, cantants...

O esportistes, també. També aquests

necessiten un context determinat per a

exercir el seu treball, per a aconseguir

allò per la qual cosa lluiten cada dia. Fa

uns dies, en un partit de tennis de David

Ferrer del campionat Masters de Miami,

el plor d’un nadó va deslligar el nervio-

sisme del tenista, i aquest va llençar una

pilota cap a la grada, sense ànim de fer

mal a ningú. Doncs bé, el nen va ser el

protagonista del partit, Ferrer va ser du-

rament criticat per la premsa ianqui i, a

més, l’espanyol va aconseguir la derrota.

Fins al passat mes de gener, la llei anti-

tabac de 2006 permetia fumar dins dels

bars que tinguessin més de 100 metres

quadrats, de manera que els nens es

quedaven a casa. Com a mínim sentit

comú per no portar un nen a un bar a

partir de certa hora nocturna sí que es

té. Però amb l’entrada en vigor de l’actual

llei antitabac de 2011, a més de tirar per

terra la despesa que van invertir milers

de bars per a la reforma dels seus locals,

es va restringir l’espai amb fum als exte-

riors. Sembla que les dreceres no es ve-

uen a temps, i després passa el que pas-

sa. Els empresaris treuen fum, els bars

als seus fumadors, i les terrasses s’om-

plen de nens quan Los lunnies ja porten

adormits un parell d’hores.

OPINIÓ

QÜESTIÓ DE PROXIMITAT

QÜESTIÓ DE PROXIMITATEdmon Piqué, enviat especial a Collbató

DES DE LLUNYAde Palomar

OLOR DE PLOR

S’imaginen un periodista que entrevista un polític i ho fa mentre cuida el seu nen?

26 setsetset

El proper diumenge 29 de maig, a les 19 hores, a la Sala Petita

del teatre de La Passió d’Esparreguera, podrem gaudir d’un

concert ben especial. “Esprimatxat i amb aspecte de despis-

tat, murri però amb cara de bona persona, Matas ha encarre-

gat la interpretació de les seves cançons a una de les millors

veus del nostre jazz: Carme Canela”. Així ens ho descriu Martí

Farre, i ens diu que “un dels grans mèrits d’aquest treball és

que ens permet descobrir un nou vessant de la reconeguda vo-

calista”. Les cançons de Jordi Matas no són estructures enre-

vessades, sinó un conjunt de peces boniques, tendres i belles

que alguns qualifi caran de pop-jazz.

PARADACULTURAL

CARME CANELA CANTA JORDI MATAS

BEQUES PER ESTUDINATS D’ARTS ESCÈNIQUES

Amb un total de 816 espectadors, el primer concurs de teatre

amateur organitzat pel Patronat Parroquial, el passat mes de

febrer, va fer un acte de lliurament dels seus premis dividits

en diverses categories. El premi a la millor actriu principal va

ser per a Anna Planas per la seva interpretació de Lluïsa a

l’obra “Dona i cadira”; el premi al millor actor principal fou per

a Jordi Rodríguez per la seva interpretació de Jaume a l’obra

“El Club de la Corbata”; el guardó a la millor actriu de reparti-

ment va ser per a Vicky Hurtado pel seu paper d’Emília a l’obra

de Santiago Rusiñol “Gente bien”; el premi al millor actor de

repartiment se l’endugué Lluís de Santos en el paper de Don

Salvador a l’obra “El fl orido pensil” d’Andrés Sopeña; la millor

escenografi a fou la de l’obra “El Club de la Corbata”; per altra

banda, Lydia Canals fou considerada la millor directora per

l’obra “Òstia”; el premi de votació popular fou per “El fl orido pensil”, així com el primer premi al millor grup. El segon premi

se l’endugué l’espectacle “Òstia”. L’organització valora positi-

vament aquesta primera edició del concurs de teatre amateur.

PREMI JOSEP CUSCÓDEL CONCURS DE TEATRE

EL PETIT PRÍNCEPSOLIDARI

La Fundació Privada de La Passió d’Esparreguera ha fet efec-

tiva la donació de 700 € a l’Àrea d’Oncologia Infantil de l’Obra

Social de Sant Joan de Déu de Barcelona. La iniciativa va sorgir

del projecte “El Petit Príncep” on es va assumir el compromís

de donar el 10% de la recaptació a aquesta entitat. Després de

l’èxit obtingut amb l’obra, representada per la Companyia Jove

de La Passió d’Esparreguera, el passat mes de novembre de

2010 i prorrogat al febrer de 2011, on es van portar a terme vuit

representacions amb més de mil espectadors i una recapta-

ció de 6.800€, la Fundació Privada de La Passió d’Esparregue-

ra ha transferit aquest 10% perquè l’Obra Social de Sant Joan

De Déu els inverteixi en els seus projectes d’investigació sobre

l’oncologia infantil.

La Fundació Beques Lola Lizaran convoca de nou les beques

per a estudiants de grau superior en diferents arts escèni-

ques com dansa, música, interpretació, escenografi a, direc-

ció, maquillatge, circ… Els sol·licitants presentaran un cv,

més l'acreditació d'acceptació al centre on vol cursar estudis

i hauran d'acreditar la seva residència a la Esparreguera a ex-

cepció dels alumnes de l'escola de dansa i música. En total

10 beques destinades al pagament de la matrícula. El termi-ni de presentació de les sol·licituds acabarà el 25 de juny i s'han de lliurar a la Biblioteca.Les dotacions econòmiques de les beques procedeixen de

les funcions de teatre i música que organitza la Fundació, així

com les donacions de les institucions, empreses privades i

particulars de la vila (donacions que són fi scalment desgra-

vables fi ns a un 35 %)

La Fundació a emès un fullet amb les bases i podeu demanar

informació adreçar-vos als telèfons 93 777 37 11 (Andreu Sit-

jar) o 93 777 11 92 (Enric Martínez)


“84 CHARING CROSS ROAD” AL TEATRET

La companyia resident al Teatret ultima els assajos d’una

nova producció basada en un recull epistolar entre una jove

escriptora nord-americana (Helene Hanff) i un llibreter anglès

(Frank Doel) en els anys de la dura postguerra europea de mit-

jan segle XX. Maria Martín, Ernest León i Àngels Simó encap-

çalen un repartiment extens d’actors i actrius que posaran veu

a aquesta producció de Tramateatre, el proper mes de juny.

Dirigida per Carme Paltor, l’obra ens contraposa dos móns:

l’Europa destruïda i l’Amèrica eufòrica, l’antiga metròpoli desil-

lusionada i la colònia alliberada que ja domina el món. Una re-

lació entre dues persones que acaba involucrant tot l’entorn,

una relació que va més enllà d’unes simples cartes.

Després d’haver prorrogat un cap de setmana l’espectacle so-

bre poesia satírica de Pere Quart “Ja és hora que se sàpiga”,

baixa defi nitivament el teló. Tramateatre ha posat en escena,

durant la seva trajectòria, més d’una proposta basada en po-

etes o escriptors catalans (Verdaguer, Pla, Salvat-Papasseit,

Calders, Pitarra...). Aquest cop es van proposar rellegir Joan

Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986), conegut pel pseudò-

nim de Pere Quart, amb el qual signà l’obra poètica. Drama-

turg, narrador, traductor, periodista i considerat un dels cinc

poetes catalans més importants del segle XX. Els seus versos

satírics martellegen les nostres oïdes encara avui; la seva crí-

tica és plenament vigent; i somriem cada cop que ens deixa

anar la seva sàtira, sorprenent-nos amb la seva naturalitat i

comicitat. La posada en escena era, doncs, un joc escènic de

la mà de tres joves esparreguerins: Gerard Bidegain posà veu

als poemes, Queralt Sáez en féu l’acompanyament musical i

Joan Tejedor va ser el tècnic que posava en marxa l’entramat,

sota la direcció de Carles Reynés i Carme Paltor.

IV CONCURS DE FOTOGRAFIA “QUICO”

Per quart any consecutiu, l’Agrupació de CiU Esparreguera

ha convocat el concurs de Fotografi a Popular Francesc Soler

“Quico”. Enguany el tema a tractar pels participants eren les

festes a Esparreguera. S’han presentat a concurs setanta-tres

obres, on els vint-i-nou autors exposen les seves mirades ar-

tístiques tot ressaltant els diferents enfocaments d’aquestes

celebracions ciutadanes. En Joan Espinach, fotògraf de la vila i

històric guanyador en anteriors edicions, i com a president del

jurat del concurs, va fer públic el passat dijous 28 d’abril, a la

sala Ramon Trias Fargas de la seu de Ciu, el veredicte. El primer

premi se l’endú Joan Carles Lizancos, per “Gegants”; el segon

és per a Jordi Grima, per “Ball de bastons”; i fi nalment el ter-

cer és designat a Margarida Font, per la seva fotografi a “Festa major”. El jurat estava format per Joan Espinach, com a pre-

sident, Núria Valldeperas, com a primera vocal, i Oriol Esteve,

com a segon vocal. Els tres premis han estat patrocinats pel

celler Ca n’Estruc d’Esparreguera i consisteixen en una capsa

de vi del celler i una terrissa de Ceràmiques Sedó al·legòrica

al tema del concurs. En l’acte d’entrega de premis hi va assis-

tir un gran nombre d’autors participants en el concurs i també

públic interessat. Seguidament va quedar oberta l’exposició de

les obres i, fi ns al 8 de maig, es podrà visitar de 6 a 8 de la tarda

al local de CiU al carrer dels Arbres.

JA ÉS HORA QUE SE SÀPIGA TANCA EL TALÓ

28 setsetset

PARADACULTURAL

PARLANT AMB ENRIC MARTÍNEZ

Segurament una de les darreres decisi-

ons importants que ha hagut de prendre

la junta presidida per Manel Roca ha es-

tat la de confi ar la direcció de l’especta-

cle de La Passió d’Esparreguera a Enric

Martínez, en una temporada 2011 on

s’han efectuat unes eleccions en què s’ha

renovat la meitat de la junta de l’entitat.

Martínez és un veterà col·laborador de

l’espectacle que ja va ser director escènic

en altres ocasions, darrerement cantava

a la coral, tot i ser conegut per tothom

com un actor polifacètic del Drama Sa-

cre esparreguerí, on va interpretar, entre

molts d’altres personatges, els rols de

Jesús, Pilat i Caifàs.

Quina valoració fa de l’espectacle d’enguany?

Considero que la meva feina no és la

de valorar l’espectacle... Ha de ser el pa-

tronat, que és qui designa una persona

per fer la tasca de dirigir, el qui valori els

resultats.

Una tasca complicada, suposoEvidentment. Jo he intentat fer-la de

la millor manera possible. El que sí que

vull fer és destacar que la gent que ha

participat a les representacions d’aques-

ta temporada han estat extraordinaris.

El públic així ho deu haver percebutEls equips han funcionat molt bé: la

tramoia ha estat excel·lent, així com ma-

quillatge, vestuari i tants d’altres grups.

L’orquestra i la coral, tot i no trepitjar

l’escenari, no els podem oblidar: donen a

l’espectacle una gran categoria.

Els resultats...Repeteixo que jo només puc felicitar

la gent que ha fet possible l’espectacle, la

part de la valoració dels resultats la dei-

xo a la junta del Patronat de La Passió.

RENOVACIÓ DE LA JUNTA I FI DE TEMPORADA

El darrer dia de Passió d’enguany, 1 de

maig, ha estat també una jornada elec-

toral dins la magna entitat esparregue-

rina. La junta electoral i el secretari van

fer públics a primera hora de la tarda els

resultats de les eleccions per renovar set

membres del Consell Executiu del Pa-

tronat de La Passió d’Esparreguera. Els resultats electorals foren els següents: Avel·lí Suárez Lazare, 246 vots; Josep Cuscó Galceran, 237 vots; Manuel Gon-zalez Pedraza, 207 vots; Josep Bonfi ll López, 181 vots; Josep Fernández Pla-za, 163 vots; Juan Jurado Bracero, 160 vots; David Llort Llopart, 149 vots; Da-vid Oriol Rebollo Juanpere, 82 vots. Ha-

vent de cobrir set places vacants i sent

la candidatura de David Oriol Rebollo la

que va rebre menys vots, fou l’únic que no

va entrar a formar part de la nova junta.

Com cada any, el dia 1 es va fer el ja tradi-

cional refrigeri de fi nal de temporada, on

es van entregar els premis del Concurs

de Fotografi a de La Passió i del concurs

“Fins on arribaries per La Passió?”, en

què els col·laboradors de l’entitat havien

de penjar cartells de La Passió als llocs

on anaven de viatge. Manel Roca, el ja

expresident de l’entitat, va valorar posi-

tivament –com cada any– la temporada

de Passió, remarcant l’esforç i la dedi-

cació de tots els col·laboradors, i també

va destacar els resultats positius de les

eleccions, tot agraint la participació de la

gent (prop d’un 40% dels col·laboradors

de l’entitat amb dret a vot el va exercir)

així com l’empenta de jovent com el Da-

vid Oriol Rebollo, que ajuden a fer que La

Passió creixi cada any. La nova junta ha

d’iniciar ara un procés per escollir el nou

president de l’entitat i començar a enca-

rar la temporada 2012.


Amb la mosca al nasQui té gana somia paPer Quim Paulo“Majestats: Us escric, com gairebé cada

any, per demanar-vos unes quantes co-

ses, ara que ja som a Nadal. Jo penso

que he fet bondat durant tot aquest any

que és a punt d’acabar. Home, sempre hi

haurà qui opinarà que potser no n’he fet

tanta, però penseu que sempre s’exagera

més del compte. A més, jo us aconsellaria

que no féssiu gaire cas del que us puguin

dir, sobretot els del PP, que em tenen una

mica l’ull fi cat. No sé pas per què deu ser,

però ja se sap... ”

Som a la tardor?Per Oriol Achón“Ves per on! L’octubre se n’ha anat i no es

pot pas dir que hagi fet gaire fred, ans el

contrari. La gent seguia anant amb sa-

marreta de màniga curta ben entrada la

tardor. És curiós, però el temps està revo-

lucionat. De bolets no n’hem vist gaires.

Potser aquesta sigui una de les enigmà-

tiques raons que revesteixen de misteri

la sol·licitud d’ampliació de l’abocador

de Can Mata, fer que la olor de la bros-

sa adobi el bosc que ens permet respirar

perquè doni més fruits micològics.”

Inauguració del Teatre del Patronat ParroquialPer Carme Parras“Els passats 18 i 19 d’octubre (1997) l’es-

cenari del teatre va acollir L’hostalera de

Carlo Goldoni, dirigida per Enric Martí-

nez. Abans de la representació Arç Fon-

trodona i Maria Martín van fer una breu

introducció on es va recordar l’època

d’or del teatre al patronat i van convidar

Joan Reynés a prendre part en aquest

recordatori com a president de l’actual

patronat, i en “Quimet” Puig, una de les

fi gures més representatives del teatre de

l’època, el qual va explicar diverses anèc-

dotes i va engrescar els presents a parti-

cipar en aquesta nova aventura. L’hosta-

lera l’han fet possible, en només 37 dies

d’assaig, Dolors Muset, Mercè Vallverdú,

Sílvia Galván, Albert Navarro, Pere Adru-

bau, Jaume Torruella, Oriol Castellví i Jor-

di Marín (...). D’altra banda, (...) la Coral

de La Passió, dirigida per Josep Borràs,

va oferir un concert on van barrejar-se

diferents estils. L’obertura del concert

es va fer amb l’Al·leluia de Haendel, tot

recordant l’any 1950 quan el Cor Parro-

quial d’Esparreguera va debutar cantant

per primera vegada a la nostra vila amb

aquesta peça emblemàtica.”

A més també explicàvem…ABOCADOR. Esparreguera es mostra

contrària a l’ampliació de l’abocador de

Can Mata.

ANIVERSARI. Celebració dels 60 anys de

la Biblioteca Beat Domènech Castellet

amb recital de poesia i festa.

ARQUEOLOGIA. Es fan prospeccions i

excavacions a l’esplanada del Puig. Els

membres del Col·lectiu Esparreguerí

de Recerques i els Amics del Puig són

dirigits per un grup d’arqueòlegs de la

Diputació de Barcelona. El material que

s’hi ha trobat és, bàsicament, ceràmica.

CARRETERA. Esparreguera i Olesa

aconsegueixen la millora de la comarcal

C-1.414.

COLOM. Àngel Colom (PI), visita Espar-

reguera per parlar del fi nançament

autonòmic.

VERSIÓ 2011 NÚMEROS 37 i 38 (novembre 1997-febrer 1998) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN

Coses que es deien… Coses que passaven…

DIMISSIÓ. Antoni Fonts dimiteix el seu

càrrec de regidor d’esports i és substituït

per Joan Romeu.

FESTA. La comissió per un ambulatori

digne valora molt positivament la festa

de la plaça de l’Ajuntament.

FESTIVAL. L’associació de veïns del Mas

d’En Gall va celebrar el passat 13 de de-

sembre un festival de música en benefi ci

de la construcció del local on s’ubicarà la

capella per als barris perifèrics del Mas

d’En Gall i Can Rial.

GRALLES. El teatre del patronat acull

un concert de gralles, on toquen els dos

grups d’Esparreguera: la Colla Santa

Eulàlia i els Cremat de gralla.

LECTURA. Jaume Rovira prepara a la

Biblioteca una lectura dramatitzada del

llibre “Cartes d’amor” d’A. R. Gurney.

SIGNATURES. Mobilització dels veïns de

la vila per aconseguir el nou ambulatori.

Es recullen més de cinc mil signatures.

PREMI. Rafael Portero s’endú el premi

nacional d’autors multimèdia.

TEATRE. Pere Franch dirigeix al Patronat

Parroquial, “La Ventafocs”, amb Ramon

Carbó, Meritxell Sabaté i Maria Martín

entre els protagonistes.

TELEVISIÓ. Lola Lizaran torna a la petita

pantalla amb un paper a la sèrie “Dones

d’aigua”, de TV3.

VIGILÀNCIA. Els veïns del barri de la

Plana demanen més vigilància.

XERRADA. La JERC d’Esparreguera fa

una xerrada sobre les parelles de fet, al

Centre Dual.

30 setsetset

Sovint no ens adonem que la generació

de joves que viu als instituts són els grans

desconeguts i molts d’ells poden ser ara

ja el garbell a molts problemes que ens

envolten, als adults. Els joves ja fa molts

anys que ens coneixen tant com nosal-

tres a ells i no estaria de més escoltar-los

quan tenen ganes de parlar, no quan no-

saltres els donem la paraula. Són els que

porten 18 anys veient i escoltant el món

i si diem que aquesta franja d’edat és la

més defi nitòria de l’ésser humà, alguna

cosa deuen tenir per dir.

Un parell de coques de cal Borràs és un

acompanyament ideal a l’hora de parlar

de La Passió amb el Pau i el Joan. Parlar

amb ells de La Passió no és només fer-ho

des del punt de vista de l’actor o el tècnic,

sinó del jove que coneix l’espectacle, l’ha

estudiat, l’ha intentat entendre i així en-

cara l’aprecia més. El Pau fa 14 anys que

viu a Esparreguera i els darrers últims

els recorda passant la primavera al tea-

tre de La Passió, primer sortint al quadre

Entrevista per Carles Reynés Montoriol

Joan Tejedor i Pau Albacete són dos joves prou desperts i madurs

als seus 18 anys com per valorar assossegadament

tot allò que de nou els ha aportat el fet de

confeccionar el seu treball de recerca de

2n de Batxillerat a l’entorn de la Passió

d’Esparreguera. La Passió és un fet social

on tot allò que hi passa afecta també el seu entorn, cosa que ha

fet que compartissin experiències i material

i que moltes de les opinions que es deriven

d’aquest berenar entrevista siguin

coincidents.

Com acostuma a ser, qui fa coses en fa moltes i no expressament en el mateix àmbit: el Joan practica

sovint la cursa i la natació i també forma part del grup de bastoners d’Esparreguera; en canvi el Pau, des de molt petit, juga a futbol sala amb tot el que comporta

d’entrenaments i competició i encara té temps per dedicar unes hores a l’esplai de la parròquia de la qual és monitor. Tampoc no podem oblidar que el món del teatre no s’acaba amb La Passió així el currículum del Pau com a actor és força extens, Els pastorets, Bastià i Bastiana i

entre d’altres destaca el seu treball l’estiu passat a La fi lla del mar de Guimerà. El Joan recorda també Els pastorets,

El petit príncep i Ja és hora que se sàpiga, al Teatret.

Joan Tejedor

PA


dels nens, després d’assessor de Pilat,

més tard de Natan –el de la torxa– i ara

prepara el Sant Joan per la temporada

que ve. El seu treball de recerca de 2n de

Batxillerat, que respon al títol “La tecno-

logia aplicada al món del teatre. La Passió

d’Esparreguera” –diu– “pretén descobrir l’es-pectacle per dins i explicar com en poc espai i en temps limitat es poden aconseguir tants efectes diferents: la tecnologia aplicada a la Passió aconsegueix que aquesta sigui atrac-tiva per al públic actual parant atenció que cada cop l’espectador té menys en compte el tema religiós”.

“La evolució escenogràfi ca de l’espectacle

de La Passió”, és el títol del treball de re-

cerca del Joan i també, com en el cas del

Pau, és de teló cap endins, “pretén ubicar en el temps i conèixer-ne els realitzadors de tots aquells elements que recreen interiors i exteriors diversos de l’espectacle”. El Joan

a la Passió s’hi belluga des dels 7 anys i

sempre n’havia sentit a parlar: l’avi ha-

via fet de fariseu i d’acomodador; el seu

pare primer era tècnic de llums i ara és

tramoia, ell està entre fi gurant i tramoia.

“Remenar el món de l’escenografi a m’ha por-tat a descobrir l’arxiu de La Passió carregat de documents de tot tipus, amb molts buits d’informació, però que m’han servit de molta d’ajuda així com les persones que el regei-xen”. És segurament el treball més com-

plert que actualment existeix a l’entorn

de l’escenografi a de La Passió. Ha estat

un treball que, com diuen tots dos, “quan l’havia d’entregar començava a créixer per multitud de noves vies, m’hauria agradat se-guir però... tan de bo hi pogués haver un nou temps per a dedicar a aquesta tasca”.

És temporada de Passió i tant l’un com

l’altre deriven la conversa cap a parlar

de La Passió; els temps que corren no

són fàcils i potser tampoc molts dels pa-

ràmetres actuals: relació poble Passió,

nombre d’espectadors, tipologia del futur

espectador, tipologia del nou actor de La

Passió, què vol vendre la futura Passió,

quin futur té com a espectacle. El Pau co-

menta, i amb això coincideix amb el Joan,

que “sense deixar de ser la mateixa, cal que La Passió sigui diferent, ha d’evolucionar, ha d’estar d’acord amb el temps, les noves tec-nologies com la informàtica s’hi han d’incor-porar i aquests avenços també fan que els de dintre també se’l sentin més seu i motivats. Hi ha d’haver canvis, si no la gent es cansa”. Els companys d’estudi del Pau no es po-

den creure que un jove de 18 anys es pu-

gui passar tot un diumenge tancat dins

d’un escenari representant una història

religiosa de fa dos mil anys, opina que “la temàtica religiosa fa que molta gent no s’in-teressi per aquest espectacle, ho relacionen amb setmana santa i els fa mandra”.

“És important que la a la Passió t’hi puguis sentir útil –diu el Pau i ho corrobora el

Joan– i que t’agradi. El que costa és continu-ar després del quadre dels nens: fer de poble o què? Nosaltres hem trobat el nostre món un cop varem entrar-hi a través de les nostres famílies, de totes maneres costa tenir una continuïtat. Algú que no tingui cap lligam amb La Passió és molt difícil que hi vagi. Cal que trobi algú per sortir-hi i potser a partir d’aquí s’engresqui. Nosaltres fi ns i tot hem trencat les diferències generacionals pel què fa a l’edat, però això passa poc sovint”

“Fora de La Passió i de l’àmbit de la gent que hi participa –diu el Joan–, La Passió és molt poc coneguda al poble mateix, la majoria dels companys i amics només coneixen La Passió d’oïdes”. El Pau ressalta que “la gent argu-menta que no té temps per anar a sortir a La Passió”, i tots dos també coincideixen a

l’hora d’expressar que “és el poble el que s’ha d’espavilar, el que ho ha de tirar enda-vant i que si mai es perdés La Passió seria per culpa nostra, mai de fora”.

El Joan proposa idees per regenerar l’es-

pectacle que per res del món voldria que

es perdés. Creu que “seria interessant que totes aquelles idees que es comenten en ter-túlies improvisades no es perdessin així que acaben de ser dites: s’ha de conèixer la va-loració que tothom fa de l’espectacle, calen reunions dels diferents col·lectius que col-laboren en l’espectacle perquè tothom hi pu-gui dir la seva i algú els escolti”.

El Joan recorda l’intercanvi de Passions

que hi va haver amb pobles europeus i

espanyols que representen el mateix es-

pectacle i proposa que de manera habi-

tual es poguessin fer intercanvis amb els

nostres veïns d’Olesa: potser ens neces-

sitem molt més que no pensem.

n r

Pau Albacete

PATOLOGIES CRÒNIQUES artrosi, artritis . LESIONS ESPORTIVES esquinçaments, ruptures musculars, tendinitis . REHABILITACIÓ DELESIONS PER ACCIDENTS DE TRÀNSIT . REHABILITACIÓ POSTQUIRÚRGICA . COLUMNA VERTEBRAL escoliosi, hèrnies discals, protrusions,contractures . REEDUCACIÓ POSTURAL . OSTEOPATIA TRACTAMENTS SOL PÈLVIC incontinències urinàries, treball pre i post-part

PAPERAIRA

C/ Hospital, 9-12 ESPARREGUERA T. 93 777 13 42

PRIMAVERA 2011

PAPERAIRA

C/ Hospital, 9-12 ESPARREGUERA T. 93 777 13 42

setsetset · reiki massatge aiurveda reflexologia podal. 3 setsetset.cat nÚmero 118 ... anna...

Documents