04 ple 21 de febrer 2008 - esparreguera.cat · ple de la corporació 04/08, 21 de febrer de 2008...

Ple de la Corporació 04/08, 21 de febrer de 2008

Plaça de l’Ajuntament,1 • 08292 ESPARREGUERA (Barcelona) • Tel. 93 777 18 01 • Fax 93 777 59 04 • [email protected] • www.esparreguera.org

1

AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA

PLE 04/08 ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ CELEBRADA

EL DIA 21 DE FEBRER DE 2008 A Esparreguera, el dia vint-i-un de febrer de dos mil vuit, es reuneixen a la Sala de Sessions de la Casa de la Vila els membres del PLE de l’Ajuntament d’Esparreguera, per a dur a terme la sessió ORDINÀRIA, amb els següents assistents: Alcaldessa Presidenta: Sra. Francesca Fosalba i Batalla Regidors/es: Sr. Antoni Cabré i Segarra Sra. Adriana S. García de Mucci Sr. Pedro Pedreño i Crouseilles Sra. Mirna Matas Domènech Sr. Eduard Rivas Mateo Sra. Montserrat Benavent i Güell Sr. Xavier Duque i Segura Sr. Xavier Sitjà i Poch Sr. Lluís Moreno i Campon Sr. Iñaki Andrés i Garralaga Sra. Margarida Font i Martínez Sra. Olimpia Sánchez i García Sr. Francesc Xavier Millán i Cañamares Sra. Isabel Fernández i Laliga Sr. Josep Santiveri i Ros Sr. Josep Rovira i Tarragó Sra. Glòria López i Bringué Sra. Concepció Pardell Rey Sr. Ignacio Oleart i Comellas Sr. Gustau Pérez i Altirriba Secretari interí: Bruno González Valdelièvre Interventora: Immaculada Vila Català La Presidència obra la sessió quan son les divuit hores i trenta cinc minuts del dia indicat, en primera convocatòria. A continuació es passa a tractar dels assumptes inclosos en l’ordre del dia de la sessió.



2


ACORD NÚM. 1.- APROVACIÓ DE L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ CELEBRADA EL DIA 17 DE GENER DE 2008 Es proposa l’adopció del següent acord: Aprovar l’acta corresponent a la sessió del Ple de la Corporació, amb caràcter d’ordinari, realitzada el 17 de gener de 2008 La Sra. Alcaldessa sotmet a l’aprovació dels membres de la Corporació l’esborrany de l’acta de referència, i demana si algun membre de la Corporació vol formular alguna observació a l’esmentat esborrany. Amb la vènia de l’Alcaldessa, pren la paraula el regidor Sr. Gustau Pérez i Altirriba, que manifesta que a la pàg. 8, el resultat de la votació del punt 3r de l’ordre del dia conté errors, ja que ell no va participar en el debat ni en la votació per deure d’abstenció i consta el seu vot com a favor de la proposta; i que a la pàg. 26, primera línia, la transcripció correcta de la seva intervenció és: «… la llei es fa per escrit.». Amb la vènia de l’Alcaldessa, pren la paraula el regidor Sr. Iñaki Andrés i Garralaga que manifesta que a la pàg. 19, 10a línia, ha de dir: «… Pacte Nacional per l’Habitatge…», i que a la pàg. 21, 4a línia, ha de dir: «… dissenyar un circuit transversal.», i a la 8a línia ha de dir: «… el PRAM que intentem…». Sotmesa la proposta, amb les dites correccions i esmenes, a votació amb el resultat següent:

PSC EP CiU ERC PP AIESPA Gd’E TOTAL:

a favor 8 6 2 2 1 1 1 21

en contra 0

abstenció 0

queda APROVADA PER UNANIMITAT dels Regidors i Regidores. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: ACORD NÚM. 2.- PROPOSTA DE L’ALCALDIA D’ACCEPTACIÓ DE LA RENÚNCIA PRESENTADA PER LA REGIDORA D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA- ACORD MUNICIPAL Es proposa l’adopció del següent acord: «La regidora, senyora Glòria López i Bringuè, mitjançant escrit de data 14 de febrer de 2008, va presentar la seva renúncia al càrrec de regidora de l’Ajuntament d’Esparreguera. L’esmentat escrit fou presentat en el registre general de la Corporació, entrada núm. 2634, de 14 de febrer de 2008.



3


La senyora Glòria López i Bringuè va ser proclamada electe com a membre de la candidatura i llista d’Esquerra Republicana de Catalunya- Acord Municipal en les darreres eleccions locals de 27 de maig de 2007 i va prendre possessió del càrrec de regidora municipal en la sessió de constitució de l’Ajuntament efectuada el dia 16 de juny de 2007. L’article 9 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals estableix que la pèrdua de la condició de regidor es produirà, entre d’altres causes, per renúncia que haurà de fer-se efectiva per escrit davant el Ple de la Corporació. L’article 182 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, estableix que en el cas de renúncia d’un regidor, el càrrec s’atribuirà al següent candidat de la mateixa llista, atenent a l’ordre de llur col·locació. En base a això exposat es proposa al Ple municipal d’adopció del següent acord: PRIMER.- Donar per efectiva la renúncia escrita de la senyora Glòria López i Bringuè al càrrec de regidora de l’Ajuntament d’Esparreguera. SEGON.- Notificar el present acord a la Junta Electoral Central, amb còpia de la documentació que obra a l’expedient, als efectes de lliurament de credencial de regidor a favor del corresponent membre de la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal en les darreres eleccions locals efectuades el dia 27 de maig de 2007.» Sotmesa la proposta a debat; Sra. Alcaldessa Passem a la lectura del punt número 2, que fa referència a la renuncia que ha presentat per grup municipal d’Esquerra Republicana la regidora Glòria López i Bringuè, doncs que presenta la seva renuncia al càrrec i al Ple el que es proposa donar per efectiva aquesta renuncia, suposo que no hi ha cap..., només agrair-li en tot cas, parlar, sí, el que vulgui. Sra. Glòria López Bona tarda a tothom, només unes paraules per dir-vos que molt a pesar meu em veig obligada a deixar les meves responsabilitats com a regidora d’esquerra a l’Ajuntament d’Esparreguera doncs a les darreres setmanes els meus problemes de salut s’han vist agreujats i per tant em veig impossibilitada per exercir amb plenitud de condicions aquesta tasca, ha estat una decisió que no hauria volgut prendre però que haig d’afrontar per responsabilitat i convicció, tant política com personal, responsabilitat amb els electors als quals represento, he tingut l’honor d’haver estat escollida pels ciutadans d’aquesta vila i des del primer dia he centrat els meus esforços per representar-los amb el respecte i l’atenció que es mereixen, aquesta era la meva il·lusió quan vaig presentar-me a les eleccions i aquesta segueix sent la meva il·lusió hores d’ara, malgrat les circumstàncies. Agraeixo profundament la



4


confiança que els esparreguerins i esparreguerines van dipositar en mi, i és per respecte i fidelitat a aquesta confiança que crec que haig de deixar pas a un altre company, soc conscient que la meva tasca com a regidora es veu limitada a dia d’avui i que no la puc exercir amb la dedicació que crec que cal. Donar les gràcies molt especialment al meu company de grup municipal, el Josep Rovira, per haver-me ensenyar i ajudat en tantes coses, haver treballat amb ell ha sigut una experiència tremendament enriquidora, la seva capacitat de treball és excepcional, ell ja sap com li agraeixo l’esforç addicional que ha hagut de fer darrerament, però el que més agraeixo és la seva amistat, sap com és de difícil per mi donar aquest pas però sé que tinc el seu suport incondicional, no cal dir que cal dir que ell continuarà tenint el meu ara a dins del partit, ha estat un honor i un orgull forma part d’aquest Ple, i se una més dels que tenen el privilegi de representar a la nostra Vila, sincerament ha estat una bona experiència, gràcies Sra. Alcaldessa per la seva amabilitat. Sra. Alcaldessa Jo doncs, dir-li que espero que es resolguin satisfactòriament aquests problemes personals de salut, segons he entès, doncs que tingui molta salut, que l’acompanyi al llarg de molts anys i gràcies pels serveis prestats a la corporació. Sotmesa la proposta a votació, amb el resultat següent:


a favor 8 6 2 2 1 1 1 21

en contra

abstenció

queda APROVADA PER UNANIMITAT dels Regidors i Regidores. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: ACORD NÚM. 3.- PROPOSTA DE LA REGIDORA DE SERVEIS SOCIALS D’ATENCIÓ ESPECIALITZADA D’APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT REGULADOR DEL SERVEI DEL TRANSPORT ADAPTAT PER ACCEDIR ALS SERVEIS SOCIALS D’ATENCIÓ ESPECIALITZADA PER GENT GRAN I PER PERSONES AMB DISMINUCIÓ Es proposa l’adopció del següent acord: «L’Ajuntament d’Esparreguera té la voluntat de modificar la prestació del servei de transport adaptat per a persones amb dificultats de mobilitat, amb la previsió de l’aprovació i signatura d’un conveni amb l’entitat Creu Roja. Aquestes circumstàncies aconsellen la regulació dels servei públic de transport adaptat, entès com un servei social d’atenció especialitzada de suport a les persones disminuïdes i a les persones grans, amb les seves capacitats de mobilitat i



5


autonomia reduïdes. La finalitat última d’aquest servei és facilitar l’accés d’aquestes persones als següents serveis: -Hospital de dia per gent gran: situat al Centre neuropsiquiàtric del Sagrat Cor de Martorell -Centre de dia per gent gran: situat al Patronat municipal de la residència d’avis Can Comelles d’Esparreguera -Taller ocupacional per disminuïts: situat al Camí de Can Comelles d’Esparreguera En acompliment del requeriment fet per l’alcaldessa mitjançant decret 328/08, de data 6 de febrer, els tècnics adscrits als departaments afectats pel servei de transport adaptat han elaborat un avantprojecte de Reglament regulador del servei de transport adaptat per accedir als Serveis Socials d’Atenció Especialitzada per gent gran i per persones amb disminució, el text del qual s’adjunta a aquesta proposta. El Reglament defineix el transport adaptat com a servei propi de caràcter potestatiu, dins de l’àmbit dels serveis socials especialitzats, que es gestionarà directament per l’Ajuntament, amb la previsió de la seva prestació instrumental amb la participació de terceres persones. Atès allò establert als articles 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i articles 66 i 67 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; així com els articles 62 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Atès que correspon a la Ple de la Corporació l’acord corresponent a l’aprovació dels reglaments i ordenances, d’acord amb allò establert a l’article 22.2 d) del la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i l’article 52.2 d) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Es proposa al Ple de la Corporació, l’adopció dels següents acords: Primer. Aprovar inicialment el Reglament regulador del servei de transport adaptat per accedir als Serveis Socials d’Atenció Especialitzada per gent gran i per persones amb disminució, d’acord amb text annex. Segon.- Exposar al públic l’expedient mitjançant anunci que s’ha de publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i al tauler d’anuncis de la Corporació per termini de trenta dies hàbils, per a la formulació de reclamacions i al·legacions pels interessats.



6


Tercer.- Notificar aquest acord a qualsevol persona o entitat interessada en l’expedient als efectes de què en el termini d’informació pública, referit en el dispositiu anterior, puguin formular les al·legacions o suggeriments que considerin escaients. Quart.- Establir que, transcorregut el termini d’informació pública, sense que se’n formuli cap al·legació ni reclamació, l’acord esdevindrà definitiu sense necessitat de cap nou acord plenari. Cinquè.- Establir que, un cop aprovat definitivament el Reglament, s’haurà de publicar el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província i ressenya al Diari Oficial de la Generalitat. Així mateix, caldrà trametre certificació de l’acord i còpia íntegra i fefaent del text aprovat, en el termini de quinze dies, a l’administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Sisè.- Advertir que el text del Reglament entrarà en vigor un cop hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils establert a l’art. 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.» Sotmesa la proposta a debat; Sra. Alcaldessa El punt número 3 que és una proposta de la regidora de serveis socials d’atenció especialitzada d’aprovació inicial del reglament regulador del servei del transport adaptat per accedir als serveis socials d’atenció especialitzada per gent gran i per persones amb disminució. Té la paraula la regidora Montserrat Benavent. Sra. Montserrat Benavent Bona tarda a tothom, aquest reglament s’ha elaborat amb la finalitat de regular el servei de transport adaptat per les persones disminuïdes, i les persones amb mobilitat reduïda, i facilitar-los l’accés al serveis socials d’atenció especialitzada, al Taller Ocupacional de Can Comelles, al centre de dia del Patronat municipal de la residència de Can Comelles i a l’hospital de dia del centre neuropsiquiatric del Sagrat Cor de Martorell. Actualment s’està fent aquest servei de transport adaptat pel Taller Ocupacional de Can Comelles amb el vehicle adscrit a aquesta entitat que té una capacitat de 9 persones, essent dues d’elles el conductor i l’acompanyant, de manera que el vehicle només té capacitat per 7 usuaris, això fa que hagi de fer dos viatges, de manera que els usuaris tenen entrada a dues hores diferents. A més a més, com que tenim 17 usuaris que necessiten aquest transport, hi han tres que els ha de portar la Creu Roja perquè no hi caben en la furgoneta, en aquest transport que tenim en aquesta furgoneta del Taller Ocupacional, pel transport a l’hospital de dia també s’està utilitzant aquest mateix vehicle i pel que respecta el centre de dia el transport no es considera en el servei, de manera que els usuaris s’han de preocupar per la seva banda del transport, molts usuaris també utilitzen el servei que presta Creu Roja però tenen l’inconvenient que durant el mes d’agost i els dies de pont aquest servei no se’ls hi dona, de manera que això provoca trastorns a les famílies que han d’estar alerta i a punt per traslladar als usuaris al centre de dia.



7


Se’ns ha plantejat per part dels tècnics de Serveis Socials, del Tocc i de la residència de Can Comelles els problemes que el transport actual comporta també, quan el Tocc per exemple, d’una banda, no poder respondre a temps si el vehicle s’espatlla, o si el conductor, o l’acompanyant per qualsevol motiu no poden treballar un dia determinat, fet que comporta trasbals i neguit, per haver de dependre i controlar una activitat no pròpia del centre, i també haver d’adaptar les activitats pròpies a les diferents entrades dels usuaris. I en quant al centre de dia, i per manca de conveni amb l’entitat que fa el transport, perquè no es l’Ajuntament qui ha convingut amb la Creu Roja sinó que han sigut els propis usuaris, la problemàtica que ells tenen en període de vacances o festes, que es queden sense el transport tot i que el centre de dia continua funcionant. Així doncs, ens hem plantejat el servei de transport adaptat que presta l’Ajuntament d’Esparreguera per tal de proporcionar-lo amb les màximes garanties de qualitat, seguretat i professionalitat tenint en compte el tipus d’usuari al que va dirigit amb garanties de substitució del personal i del vehicle en cas que fos necessari, amb capacitat de reacció també en cas d’accident. Això es tot, gràcies. Sotmesa la proposta a votació, amb el resultat següent:


a favor 8 6 2 1 1 1 1 20

en contra

abstenció

queda APROVADA PER UNANIMITAT dels Regidors i Regidores. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: ACORD NÚM. 4.- PROPOSTA DE LA REGIDORA D’HISENDA D’APROVACIÓ PROVISIONAL DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 36, REGULADORA DE LA TAXA PER A LA PRESTACIÓ DEL TRANSPORT ADAPTAT PER A PERSONES AMB MOBILITAT I AUTONOMIA REDUÏDA Es proposa l’adopció del següent acord: «L’Ajuntament d’Esparreguera té la voluntat de modificar la prestació del servei de transport adaptat per a persones amb dificultats de mobilitat, amb la previsió de l’aprovació i signatura d’un conveni amb l’entitat Creu Roja. Aquestes circumstàncies aconsellen la regulació dels servei públic de transport adaptat, entès com un servei social d’atenció especialitzada de suport a les persones disminuïdes i a les persones grans, amb les seves capacitats de mobilitat i autonomia reduïdes. La finalitat última d’aquest servei és facilitar l’accés d’aquestes persones als següents serveis:



8


-Hospital de dia per gent gran: situat al Centre neuropsiquiàtric del Sagrat Cor de Martorell -Centre de dia per gent gran: situat al Patronat municipal de la residència d’avis Can Comelles d’Esparreguera -Taller ocupacional per disminuïts d’Esparreguera Està en tràmit l’aprovació del Reglament regulador del servei de transport adaptat per accedir als Serveis Socials d’Atenció Especialitzada per gent gran i per persones amb disminució. Aquesta regidoria creu convenient que s’aprovi una ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació del transport adaptat per a persones amb mobilitat i autonomia reduïda. La tramitació seguirà els passos i terminis dels articles 15 a 19 del Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovant-se inicialment pel Ple de la Corporació, publicant-se en el tauló d’anuncis de l’Entitat, en el BOP i en un diari de major difusió de la província, per trenta dies com a mínim, durant el qual els interessats podran presentar al·legacions que seran resoltes pel Ple, publicant-se la seva redacció definitiva en els llocs indicats. En cas de no haver al·legacions, l’acord inicial esdevindrà definitiu sense caldre acord Plenari. L’aprovació i la modificació de les Ordenances Fiscals requereixen, per a la seva aprovació majoria simple, segons la redacció donada a la Llei 7/85, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local per la Llei 57/2003 de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del Govern Local.

Per tant, vist l’expedient administratiu amb l’informe de la Interventora municipal, proposo al Ple de la Corporació l’adopció dels següents

ACORDS : PRIMER.- Aprovar provisionalment l’ordenança fiscal núm. 36, reguladora de la taxa per a la prestació del transport adaptat per a persones amb mobilitat i autonomia reduïda. SEGON.- Publicar en el taulell d’anuncis de la Corporació, en el BOP i en un diari de major difusió de la província l’acord d’aprovació provisional als efectes que els interessats puguin presentar reclamacions durant un termini de trenta dies. TERCER.- Establir que, transcorregut el termini d’informació pública, sense que se’n formuli cap reclamació, l’acord esdevindrà definitiu sense necessitat de cap nou acord plenari.



9


QUART.- Un cop transcorreguts els terminis anteriors, publicar l’acord definitiu i el text de les modificacions en el BOP.» Sotmesa la proposta a debat; Sra. Alcaldessa Té a veure amb el punt anterior, és una proposta de la regidora d’hisenda d’aprovació provisional de l’Ordenança fiscal núm. 36 reguladora de la taxa per a la prestació del transport adaptat per a persones amb mobilitat i autonomia reduïda, té la paraula la regidora d’hisenda, la regidora Adriana Garcia. Sra. Adriana Garcia Si bona tarda, si té a veure amb el punt anterior que és establir aquest servei de manera contractant a la Creu Roja, per tant s’ha d’establir una taxa per prestació del servei i la taxa que proposem és pel Taller Ocupacional, pel Tocc seria un servei gratuït, no hi hauria taxa, per l’hospital de dia de Martorell i pel centre de dia de Can Comelles la taxa seria de 110 € per persona, les quotes serien mensuals i independentment del número de dies d’utilització, pel que històricament anem veient s’utilitza pràcticament de dilluns a divendres pels usuaris, el criteri és perquè s’ha de reserva la plaça. El que si igualment s’ha establert és un quota diària pels casos que hi hagi un tractament puntual, que els usuaris s’hagin de desplaçar a un centre o a un altre puntualment sense tenir un tractament continuat, teniu també l’anàlisi econòmic de la taxa on es demostra que el cost està molt per sobre del que poden ser els ingressos per aquesta taxa. Sotmesa la proposta a votació, amb el resultat següent:


a favor 8 6 2 1 1 1 1 20

en contra

abstenció

queda APROVADA PER UNANIMITAT dels Regidors i Regidores. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: ACORD NÚM. 5.- PROPOSTA DEL REGIDOR DE RECURSOS HUMANS D’AUTORITZACIÓ DE LA COMPATIBILITAT PER A DESENVOLUPAR UNA SEGONA ACTIVITAT PÚBLICA A UN TREBALLADOR D’AQUESTA CORPORACIÓ Es proposa l’adopció del següent acord: «Vista la sol·licitud, amb data de Registre General de 5 de febrer de 2008, presentada pel Sr. JMGA, treballador d’aquest Ajuntament, adscrit a l’Escola Municipal de Música i Dansa com a Professor, tot sol·licitant la compatibilitat per



10


poder exercici una segona activitat en el sector públic d’acord amb les condicions especificades a la declaració d’activitats que adjunta a l’esmentada sol·licitud. Vist l’informe favorable emès pel Cap de Servei de Recursos Humans i Organització en relació a la possibilitat de compatibilitzar la segona activitat pública de professor de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona amb l’activitat pública que desenvolupa el Sr. JMGA en aquest Ajuntament d'Esparreguera. Vist el que estableix la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Vist el que estableix la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’administració de la Generalitat de Catalunya. Vist el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. És per tot l’anterior que, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents ACORDS: 1r. Autoritzar al Sr. JMGA, treballador al servei de l’Ajuntament d'Esparreguera, Professor de música, la compatibilitat per a exercir una segona activitat pública com a professor de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona en els termes determinats a la Llei 21/1987 i d’acord amb les condicions reflectides a la seva sol·licitud, amb entrada al Registre General núm. 2034, de 5 de febrer de 2008. 2n. Establir que aquesta autorització resta condicionada a l’estricte compliment de la jornada de treball i horari que té establert la persona interessada en l’Ajuntament d'Esparreguera i, restarà automàticament sense efecte en cas de canvi de lloc de treball o de modificació de les condicions del lloc de treball. 3r. Traslladar el present acord a la persona interessada i als organismes públics corresponents.» Sotmesa la proposta a debat; Sra. Alcaldessa El punt número 5 és la proposta del regidor de recursos humans d’autorització de la compatibilitat per a desenvolupar una segona activitat pública a un treballador d’aquesta corporació, té la paraula el regidor de recursos humans, el Sr. Antoni Cabré. Sr. Antoni Cabré Bona tarda, (llegeix la proposta). Sr. Gustau Pérez



11


Bona tarda, aquesta proposta és amb relació, com diu el Sr. Cabré amb una sol·licitud de 5 de febrer de 2008, però sembla ser que hi ha un altre de 21 de novembre de 2007, és la mateixa, correspon a la mateixa o no?. Sr. Antoni Cabré A mi em consta la que he fet esmena, la del 5 de febrer de 2008. Sr. Gustau Pérez Es que hi ha una que tinc aquí davant que diu “instància general”, JMG, 21 de novembre de 2007, llavors que és una nova sol·licitud o bé és que l’altre no l’havien resolt. Sr. Antoni Cabré A mi repeteixo em consta que la que estem resolent és la que va presentar el 5 de febrer de 2008. Sr. Gustau Pérez Així la del 21 de novembre no la van resoldre, perquè vostè ja era regidor de recursos humans. Sr. Antoni Cabré No em consta. Sr. Gustau Pérez Home, doncs s’han d’ordenar que això és del 21 de novembre i diu el mateix, i miri si és tràgic que diu “com a professor de l’Escola de Música municipal i dansa d’Esparreguera que també presta els seus serveis com a professor de música a les escoles d’estiu municipals d’educació de Barcelona”, ja fa temps que ho fa això aquest senyor, no és que demani permís, ja ho fa, ja ho diu. I fa poc que ho fa, ho saben vostès si ja fa molt de temps, i quin horari fa aquest senyor a l’Escola de Música, ho sap vostè. Sr. Antoni Cabré Evidentment que el tenim a l’horari, ell fa el baix elèctric, contrabaix i combo, fa temps que ho està fent i en aquest moment el que estem fent en quant a la dedicació dels professors de l’Escola de Música és regularitzar aquestes situacions i en aquest cas és el començament d’una regularització de totes les situacions que puguin haver en aquest moment anòmales. Sr. Gustau Pérez Vostè ha comprovat si hi ha alguna més que no s’hagi demanat ja. Sr. Antoni Cabré Estem treballant amb això. Sr. Gustau Pérez Potser no ho sap quantes hi ha per demanar.



12


Sr. Antoni Cabré Si, sé que n’hi han per demanar. Sr. Gustau Pérez Quantes n’hi ha, si us plau. Sr. Antoni Cabré Ja li diré concretament, ja li contestaré. Sr. Gustau Pérez I l’horari d’aquest professor, fa horari complert, 37 hores i mitja o no?, per demanar la compatibilitat. Sr. Antoni Cabré Escolti, això és un examen?, vull dir.. Sr. Gustau Pérez Jo pregunto. Sr. Antoni Cabre Jo si necessita dades concretes sobre aquest assumpte hi ha un informe aquí, en el qual figuren totes les dades i si alguna de les dades que figuren aquí no és suficient, si li fan falta algunes dades més doncs, jo li puc facilitar, li demanarem i les tindrà, però no vulgui que conegui tots els horaris dels 39 o 34 professors de l’Escola de Música. Sr. Gustau Pérez Jo li pregunto perquè si hem de decidir si hi ha d’haver compatibilitat o no, hem de saber l’horari, bàsicament, si fa jornada complerta és un tema complicat, si fa temps parcial serà un altre tema. Sr. Antoni Cabré Evidentment. Sr. Gustau Pérez Jo li pregunto si sabem aquest professor l’horari que fa, si és jornada complerta o temps parcial, i això no és un examen, és una pregunta, examen és una altre cosa. Sr. Antoni Cabré No, no, evidentment no és jornada complerta. Sr. Gustau Pérez No fa jornada complerta, no fa 37,5 hores a l’Escola de Música. Sr. Antoni Cabré A veure, a la Comissió Informativa els hi devien informar no?, devien passar exactament aquesta informació, no, si vol llegim l’informe.



13


Sra. Alcaldessa No té la proposta, a la informativa no li van explicar tot això, no li van explicar a la Comissió informativa aquests dubtes, pregunto, vostè els va manifestar aquests dubtes a la Comissió informativa. Sr. Gustau Pérez Escolti jo en Comissió informativa miri vostè als seus companys de partit i li diran si vaig preguntar o no vaig preguntar, pot preguntar-lo a ells. Sr. Antoni Cabré Jornada setmana.... Sr. Gustau Pérez Escolti’m una cosa, perdoni, si diu que no ho sap, diu que no ho sap i ja està, no allarguem. Sr. Antoni Cabré No , 19,30 hores, jornada setmanal, de dilluns a dimecres, de dilluns a dimecres a les tardes, exactament. Sr. Gustau Pérez I vostè sap si n’hi ha alguns més que fan altres treballs a part de l’Escola de Música, o només hi ha aquest senyor que hagi demanat la compatibilitat. Sr. Antoni Cabré Només ha demanat la compatibilitat aquest senyor. Sr. Gustau Pérez Jo pregunto si sap que hi ha altres també. Sr. Antoni Cabré Estem treballant amb això. Sr. Gustau Pérez Dic, si sap que hi ha altres. Sr. Antoni Cabré Si que n’hi han. Sr. Gustau Pérez N’hi ha d’altres que no han demanat això precisament. Sr. Antoni Cabré Que ho estan demanant, evidentment, ho estan tramitant. Sr. Gustau Pérez



14


Dic si ho han demanat o no ho han demanat. Sr. Antoni Cabré Li dic que l’únic que ho ha demanat és aquest senyor. Sr. Gustau Pérez Però ho va demanar el 21 de novembre, no avui, no el mes de febrer, el 21 de novembre ho va demanar. Sr. Antoni Cabré Bé, bé, però això ara estem en situació de solucionar-lo. Sr. Ignasi Oleart Sr. Cabré vostè és especialista en dir coses que no sap, les manifesta per la ràdio constantment, fa unes asseveracions que li poden constar algun disgustet, però escolti aquest senyor efectivament va fer una sol·licitud el 21 de novembre, el que passava i vostè tenia que estar assabentat, és que aquest imprès per demanar això no era l’adequat, que hi ha un formulari especial a l’administració pública per demanar la incompatibilitat, i fixi-s’hi bé des del dia 21 de novembre que entra aquest escrit resulta que no li donem l’imprès fins el 5 de febrer que es quan presenta el document oficial que parla de la compatibilitat de les activitats públiques o privades de qualsevol persona que presta serveis a l’administració pública, però lo més greu de tot això i això no li puc imputar a vostè, és que aquesta persona, si vostè no ho sap jo li concreto treballava a l’Ajuntament de Barcelona des del dia 3 de setembre de l’any 2001, això vol dir que durant tots aquests anys gloriosos de l’Ajuntament d’Esparreguera, des del 2001 al 2007 doncs ha estat irregular, ha estat irregular, i em sembla que algú podria respondre d’aquesta irregularitat, i està molt bé que vostè es preocupi, però no es que s’hagi preocupat és que ell l’ha demanat perquè no se si vostè s’havia preocupat perquè si hi han alguns altres més que estan en aquesta situació vostè ja ho tenia que haver subsanat, fa ja set mesos casi que es vostè regidor de recursos humans i si alguna persona no normalitza la seva situació per desconeixement, no ja per mala fe, per desconeixement, l’obligació del responsable polític, vostè que diu que els responsable polítics són els que han de dirigir l’Ajuntament hauria de saber amb la seva responsabilitat, amb la seva dedicació i la seva retribució, que també li correspon resoldre aquests problemes, jo li encoratjo a que en el pròxim Ple ens pugui informar de quines persones es troben en aquesta circumstàncies i quines són les mesures administratives que de bon grat de l’empleat o no, es puguin tenir normalitzades, perquè això és una irresponsabilitat molt important i vull deixar per un altre dia les responsabilitats de l’Entesa perquè avui no bé, segurament i desgraciadament potser sobre el tema de la música haurem d’entrar, avui parlo de les seves perquè vostè és el regidor de recursos humans, i per tant és una mica inexplicable que una persona el 27 de novembre faci una petició i el problema sigui el formulari i aquest formulari no arribi a mans d’aquest professor fins el 5 de febrer, fixi’s vostè si és difícil això, és simplement cridar-lo i dir-li “noi omple aquest paper”, perquè si el 21 de novembre vostè té coneixement de que està en situació que ha de demanar incompatibilitat no té que permetre que fins el mes de novembre no es normalitzi aquesta situació, i em penso



15


que això no és un problema d’examen i en tot cas li tinc que dir una cosa, si algú té que examinar a algú, serà l’oposició al govern, el govern a l’oposició no l’ha d’examinar de res, per lo tant jo per favor li demano que en el pròxim Ple, tingui l’amabilitat perquè no tinguem que prendre altres mesures dintre de la normativa, que es investigar si hi ha persones que estan de forma irregular, aquesta ho estava evidentment i li torno a repetir que vostè no ha sigut responsable, ha sigut responsable a partir del moment de que ha tingut coneixement de que ell mateix de mutu propi demana la incompatibilitat i hem estat encara més d’un mes per resoldre el problema em sembla que l’eficàcia aquí en tot cas no està molt encertada. Moltes gràcies senyora Alcaldessa. Sr. Josep Rovira Bona tarda a tothom, a la gent que hi ha aquí al Ple i als que ens segueixen des de radio Esparreguera, jo volia felicitar-los perquè comencen a fer les coses ben fetes i a regularitzar les situacions i els volia felicitar alhora que em congratulo que ho fan arrel d’una pregunta d’Esquerra republicana en aquest Ple, a més tenint en compte que aquest senyor té doble tasca des de l’any 2003, des de l’any 2003 està exercint una doble tasca i no es fins el dia d’avui, any 2008, que se li comptabilitza i fruit d’una pregunta que es formula en aquest mateix Ple sobre la compatibilització de dobles tasques dels professors de música, els felicito per començar a regularitzar les situacions i em congratulo de que sigui gràcies a la bona tasca que també es fa des de l’oposició, en aquest cas des d’Esquerra republicana. Sr. Josep Santiveri Bona tarda a tothom, només voldria fer una pregunta de detall, entenc que per fer l’estudi tècnic per veure si la compatibilitat entre ambdues tasques és correcte o no, s’han tingut en compte totes les dades, jo agafant les dades que he vist a la sol·licitud veig que aquest senyor treballa 26,87 hores setmanals repartides en dues tardes , això vol dir que treballa 13 el dimarts per la tarda, i 13 hores el dijous per la tarda, la sol·licitud que va presentar aquest senyor diu que són 26,87 hores setmanals distribuïdes en dues tardes, la del dimarts i la del dijous, amb una retribució fixada que la teniu tots en el vostre informe, és simplement aclarir aquest punt, si són les hores setmanals, mensuals, aquesta dada a que es correspon. Sr. Antoni Cabré Són 26,87. Sí, ja li contestarem. Sr. Josep Santiveri Hem de votar ara la moció. Sra. Alcaldessa En principi, a veure, hem d’entendre que el cap de recursos humans ha examinat no només aquest full, sinó segurament les dades que té ell, jo penso que a lo millor hi hagi algun problema de transcripció, haig de suposar. Sr. Pedro Pedreño No, no, un moment, és que el Sr. Santiveri ha dit les tardes del dimarts i del dijous i



16


ell està de dimarts a dijous. Sr. Josep Santiveri No, perdó, posa tarda de dimarts i dijous i tarda de dilluns i dimecres a l’Ajuntament de Barcelona, on treballa 19,30 hores. Sr. Pedro Pedreño Si, si però jo m’inclino a pensar que dirà de dimarts a dijous. Sra. Alcaldessa En tot cas jo li haig de dir.... Sr. Antoni Cabré Si en quant de dilluns a dimecres, està aquí, dilluns i dimecres, dimarts i dijous. Sra. Alcaldessa En tot cas jo el que li haig de dir és que això ve amb un informe del cap de recursos humans i nosaltres hem de confiar que està ben informat, una altre cosa és que potser hi haig alguna altre cosa que no estigui be expressada. Sr. Josep Santiveri Potser s’hauria de retirar això i presentar-lo amb la informació adient. Sra. Alcaldessa És la sol·licitud d’aquest senyor, però l’informe del cap de recursos humans jo crec que a banda de la sol·licitud ha mirat també la plantilla de professors i les dades que amb ell li consten per informar-lo favorablement, i jo crec que si informa favorablement ho fa amb base amb el que ordena la normativa vigent, haig de suposar que l’informe del tècnic és correcte. Sr. Josep Santiveri No, avia’m jo també ho suposo que està bé, però entengui’m les dades no em quadren ni en pintura. Sra. Alcaldessa Però les dades no són les del tècnic, les dades són les que ell transcriu en una sol·licitud, que en tot cas són susceptibles d’algun error i en tot cas el tècnic quan ha fet l’informe no a atès això, sinó que suposo que haurà contrastat amb les dades que ell té de plantilla de personal de l’Escola de Música, que per això té unes dades, i per això el seu informe ha d’estar, jo crec en principi penso que els tècnics obren correctament i conforme amb normativa, jo haig de suposar aquest benefici en favor del tècnic, la veritat. Sr. Josep Santiveri La honradesa i el bon fer dels tècnics, es poden equivocar també, igual que al Sr. Cabré se li han passat aquestes dades també se li poden passar al tècnic.



17


Sra. Alcaldessa Es poden equivocar però tinc la, no ho sé, haig de suposar que amb un tema sensible com és aquest de la incompatibilitat ho haurà mirat curosament, miri si cada informe del tècnic hem d’anar darrera dels tècnics per cada full que ens passen, la veritat no faríem res, vostè ho ha d’entendre, en principi nosaltres un informe favorable del tècnic doncs, en principi, li hem de donar el benefici de que estigui informat favorablement, que es pot equivocar, naturalment que si, si és així, si em permetem sotmetem-lo a aprovació en base, no a lo que ell a escrit sinó a l’informe que ha fet el tècnic. Sr. Gustau Pérez Em permet, ha canviat ara el que ha dit el Sr. Cabré i jo entenc que això supera les 37,30 hores. Sra. Alcaldessa Jo li estic dient Sr. Gustau que poden fer tota l’aritmètica que vulguem sobre els números, d’acord, jo el que li estic dient és que el que ha de prevaldré en tot cas és l’informe tècnic, que el tècnic de recursos humans s’ha basat en les dades contrastades que ell té respecte a la plantilla de professors de l’Escola de Música, en tot cas el que estic dient es que atorguem al tècnic que les coses estan ben fetes. Sr. Gustau Pérez Jo no atorgo això com a regidor no, li diré per que, perquè aquí son 19,30 hores... Sra. Alcaldessa Si, ja ho se que sumades donen... Sr. Gustau Pérez Fan més de 37 i mitja, llavors està parlant d’empleat d’una emissió pública amb un altre pública, amb la qual cosa penso que s’hauria de retirar això i que realment es faci un dictamen fonamentat, perquè estem parlant no que vagi a una empresa privada, va a una empresa pública, administració pública i la jornada màxima són 37 hores i mitja, aleshores jo no sé si s’ha equivocat o no, però crec que s’ha de replantejar aquest tema encara que es poden fer hores a part. Sra. Alcaldessa Es que miri hi ha una qüestió que és de sentit comú que en dos dies no sé quin professor fa 26 hores, a veure si m’entén també, és que l’Escola no està oberta tantes hores perquè un professor en dos dies faci 26 hores, bé vostè fa aritmètica i jo també faig una aritmètica deductiva, diguéssim, no?, en base a dos dies 26 hores. Sr. Gustau Pérez Parlo en total, si vostè suma 26, 87 amb 19,30 en total la jornada setmanal superen les .... Sra. Alcaldessa Sé sumar Sr. Gustau, el que li estic dient és que aquestes 26 hores i el que he dit



18


abans és que pressuposo que hi ha algun error a l’hora de fer la instància, perquè 26 hores en dos dies no hi ha cap professor de l’Escola de Música que les faci, en dues tardes, però bé. Sr. Gustau Pérez Que es retiri o es refaci. Sr. Ignasi Oleart Sra. Alcaldessa, em permet, jo em sembla que ja que estem amb la voluntat, el Sr. Cabré sembla que ho està, el govern ho està d’anar normalitzant una mica aquesta situació, potser seria bo que deslindesim l’aprovació de la compatibilitat amb el compromís de que en el pròxim Ple el Sr. Cabré ens informés exactament de la subsanació d’aquests errors que ara ens assembla que no quadren els números però que d’alguna forma tampoc ens hauria de ser impediment per l’aprovació de la compatibilitat per anar normalitzant coses, però si que com a mínim tenir el compromís del govern, Sr. Cabré que miri això, i potser, si ve és veritat que de tots els informes no es poden mirar totes les ratlles potser en aquest cas doncs, que són coses que afecten a persones i que poden donar aquesta discussió que si hagués estat matemàticament bé no l’hauria donat , doncs intentar que altres vegades doncs es repassi amb una miqueta més de cura, però tampoc vull impedir l’aprovació d’aquesta compatibilitat per normalitzar una situació que ja porta, doncs des del 2001, d’una forma irregular. Sra. Alcaldessa S’accepta la proposta, ho dic perquè la passem a votació sinó la deixem sobre la taula, molt bé amb aquesta salvetat que ha fet el regidor Oleart, que li agraeixo aquesta comprensió i aquesta voluntat, efectivament que té el govern de resoldre aquest temes, en principi, entenem que l’informe és correcte, amb el benentès que si hi ha alguna anomalia no cal dir-ho que serà revocat. Sr. Ignasi Oleart Que se’l repassin. Sotmesa la proposta a votació, amb el resultat següent:


A favor 8 6 2 1 1 1 1 20

en contra

abstenció

queda APROVADA PER UNANIMITAT dels Regidors i Regidores. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia:



19


ACORD NÚM. 6.- PROPOSTA DEL REGIDOR DE RECURSOS HUMANS DE MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL I DEL CATÀLEG DE LLOCS DE L’AJUNTAMENT DE’ESPARREGUERA Es proposa l’adopció del següent acord: «Vist l’escrit, amb data d’entrada de 18 de gener de 2008, presentat pel Sr. JVA, Oficial conductor adscrit a l’àmbit de gestió de serveis personals, serveis socials, tot manifestant la seva voluntat de passar a la situació de jubilació a partir del proper dia 8 de març de 2008. Vist l’informe emès pel Director del Taller Ocupacional de Can Comelles, amb el vist-i-plau de la Regidora de Serveis Socials d’Atenció Especialitzada, mitjançant el qual es considera que és un moment òptim per introduir millores en el servei de transport adaptat, en el sentit de contractar un servei professional extern que garanteixi la qualitat, quant a millorar la seguretat (pla d’autoprotecció, pla d’emergència sanitària), personal professional (conductor i acompanyant) amb formació mínima socio–sanitària, amb garanties de substitució de personal i de vehicles en cas de necessitar-ho, amb capacitació de reacció en cas d’accident o incident i, per tant, deixar de prestar aquest servei amb recursos propis. Vist l’informe emès per la Cap de Secció de Serveis Socials d’atenció primària, amb el vist-i-plau del Regidor de Serveis Socials d’Atenció Primària, mitjançant el qual es considera que el servei de transport a l’Hospital de dia de Martorell es desenvolupi mitjançant un servei professional extern per tal de proporcionar un servei de transport amb les màximes garanties de qualitat i professionalitzat, tenint en compte que els destinataris d’aquest servei tenen limitacions en la seva autonomia i mobilitat i, per tant, deixar de prestar aquest servei amb recursos propis. Vist que l’article 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, disposa que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l’aprovació del pressupost si es tracta d’establir nous serveis, ampliar, suprimir o millorar els existents, quan aquestes actuacions no puguin esperar l’exercici següent, com també si la modificació respon a criteris d’organització administrativa interna. Vist l’article 22.2.i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, en el qual es disposa que el Ple és l’òrgan competent per aprovar la plantilla de personal. Atesa la necessitat de modificar el catàleg de llocs de treball del Patronat Municipal d’Educació Física i Esports als efectes d’adaptar-ho a la plantilla de personal, d’acord amb el RD 861/1986, de 25 d’abril, pel qual s’aprova el règim de retribucions dels funcionaris de l’Administració Local. És per tot l’anterior que, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents ACORDS:



20


1r. Modificar la plantilla de personal laboral de l’Ajuntament d’Esparreguera en el sentit d’amortitzar, amb efectes des del dia 10 de març de 2008, les places que figuren a continuació: 1 plaça d’Oficial conductor/a, grup/subgrup C2, adscrita a l’àmbit de gestió de Serveis Personals, serveis socials. 1 plaça d’Acompanyant de transport, grup E (agrupacions professionals), adscrita a l’àmbit de gestió de Serveis Personals, serveis socials. 2n. Modificar el catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament d’Esparreguera en els termes que s’indiquen a continuació: Lloc de treball 5044: eliminar-ho. Denominació: Oficial conductor/a. Lloc de treball 5045: eliminar-ho. Denominació: Acompanyant de transport. 3r. Disposar la publicació de la modificació de la plantilla de personal laboral de conformitat amb la legislació vigent i comunicar-la als òrgans competents de les diferents administracions.» Sotmesa la proposta a debat; Sra. Alcaldessa Passem al punt núm. 6 que és la proposta del regidor de recursos humans de modificació de la plantilla del personal i del catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament d’Esparreguera, té la paraula el mateix regidor Antoni Cabré. Sr. Antoni Cabré Bé, (llegeix la proposta) Sra. Alcaldessa Gràcies Sr. Cabré, doncs passem a la votació, perdó si hi ha preguntes, disculpeu. Sr. Gustau Pérez Amortitzar per acomiadar o treure la plaça, amortitzar en termes laboral s’entén amortitzar per treure la plaça i acomiadar al que treballa i extingir la plaça, és extingir-la, si l’amortització, potser no s’ha expressat bé, és amortització o és extinció de la plaça, perquè si és amortització es podria entendre que amortitza la plaça i acomiaden pagant 20 dies per any el treballador, ho podria explicar. Sr. Antoni Cabré Si, li explico, en quant al servei s’externalitza aquest servei, passa a la Creu Roja, un dels casos és jubilació i l’altre cas doncs, estem estudiant la incorporació d’aquesta persona dintre de l’estructura de l’Ajuntament.



21


Sr. Gustau Pérez És a dir que no l’acomiadaran, extingeixen la plaça i reubiquen aquest treballadors, és així. Sra. Alcaldessa Sí, és així això, no va al carrer no. Sr. Gustau Pérez És així, perquè si amortitzen per acomiadar, perquè la paraula amortització en dret laboral vol dir amortitzar per acomiadar, si no és extingir la plaça. Sotmesa la proposta a votació, amb el resultat següent:


a favor 8 6 2 1 1 1 1 20

en contra

abstenció

queda APROVADA PER UNANIMITAT dels Regidors i Regidores. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: NÚM. 7.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE SANITAT Es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació de la següent moció que presenta el grup municipal de Convergència i Unió: «La sanitat constitueix un dret universal. Totes les persones han de tenir garantida assistència sanitària. Actualment, calen mesures per a millorar l’atenció sanitària a Catalunya.

Atesa la creixent degradació de la qualitat del servei sanitari a Catalunya que es constata en la llarga espera i les dificultats d’accés de la població tant a primera visita, proves diagnòstiques com a procediments quirúrgics sobretot el que, pel fet de no trobar-se entre els catorze procediments monitoritzats, no estan subjectes a suficient control.

Atesa la creixent degradació de la qualitat del servei sanitari que afecta els

professionals de la salut (professional mèdic, d’infermeria, com la resta de professionals) i les seves condicions de treball, amb una excessiva pressió assistencial i unes condicions que no donen resposta a les aspiracions dels professionals no a les necessitats dels usuaris



22


Els sotasignants proposem al ple l’adopció dels següents ACORDS

Primer.- Sol·licitar al govern de la Generalitat la necessitat de garantir la participació dels professionals de la salut, especialment pel que fa a la presa de decisions relatives als centres sanitaris i a la realització de pressupostos, afavorint l’autogestió i l’autonomia de la gestió dels centres i establiments sanitaris. Segon.- Demanar al govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Salut que treballi per tal d’assegurar i garantir l’eficiència del sistema sanitari i donar resposta tant a la sostenibilitat del model sanitari com a les necessitats de la població. Tercer.- Demanar al govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Salut que amb urgència es doti al CAP d’Esparreguera de més especialistes en pediatria, que es procuri per l’estabilitat de la plantilla de professionals i que s’actuï decididament per reduir les llistes d’espera. Quart.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat la urgent licitació per un nou CAP a Esparreguera en els solars reservats de l’Olana. Cinquè.- Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al departament de Salut de la Generalitat.» La moció queda sobre la mesa per tal d’aconseguir un text consensuat de la mateixa susceptible de ser aprovat amb el recolzament de tots els grups municipals. Sra. Alcaldessa El punt número 7 és la moció sobre la sanitat que presenta al Ple de la corporació el Grup municipal de Convergència i Unió, té la paraula la regidora Isabel Fernández. Sra. Isabel Fernández Bona tarda, el grup municipal de Convergència i Unió, fent-se ressò del neguit ciutadà sobre com cada dia es deteriora més la qualitat del servei de sanitat, ens hem vist obligats a llançar una mena de S.O.S., amb la pretensió de que el Govern de la Generalitat procuri redreçar la prestació d’aquest servei tan essencial per una qualitat en l’estàndard de vida. Aquest deteriorament que també es produeix a Esparreguera no és imputable als professionals de la sanitat, no culpabilitzem, ni molt menys, a les persones que estan treballant en aquests moments al CAP, que majoritàriament han demostrat i estan actuant amb un alt nivell de sensibilitat i abnegació, pressionats, això si, per un discurs polític demagògic com les promeses electorals de reducció de les llistes d’espera i de visites en 10 minuts mínims, si que és totalment vàlid l’altre eslògan electoral, anem per fets, no per paraules, per aquest motiu el nostre grup aquí a l’Ajuntament d’Esparreguera proposa al Departament de Sanitat del govern de la Generalitat els següents acords: (llegeix els acords). Aquesta és la nostra moció.



23


Sra. Alcaldessa Molt bé, gràcies regidora, hi ha algun comentari per part dels grups municipals sobres el contingut de la moció, ningú vol dir res. En tot cas el govern si té algunes esmenes, jo crec regidora Fernández que l’objectiu que tots perseguim, vostès, oposició i govern, en aquest sentit em sembla que no és diferent, el que tots volen, naturalment, és una millor prestació del sistema sanitari públic de Catalunya, una millor atenció a l’usuari, ja sigui en l’àmbit del CAP, ja sigui en l’àmbit dels hospitals comarcals o l’àmbit general que tenim, en tot cas, respecte a l’exposició de motius hi han petites diferències de matisos, però algunes no només de matisos sinó fins i tot d’informació que no sé si vostès, no sé si es que no la coneixen o l’obvien i que voldríem nosaltres introduir per tal d’arribar a un consens. L’esperit de tots plegats em sembla que és arribar a un consens i anar junts en aquest camí. Té la paraula el portaveu Lluís Moreno. Sr. Lluís Moreno Be, bona tarda a tothom, nosaltres, tant el partit socialista com l’Entesa i en aquest cas més com a govern, els proposem a Convergència, en aquest cas el grup municipal, introduir un seguit d’esmenes per poder votar-la, en cas contrari hauríem de plantejar una moció alternativa que si digués el que nosaltres pensem que ha de dir, la primera qüestió és que en l’exposició de motius jo crec que s’ha de fer referència a dues coses, una l’eliminació de la degradació del sistema sanitari, jo crec que no es pot qualificar com a degradació el sistema sanitari quan hi ha hagut un esforç i està havent un esforç per part d’aquest govern, Govern de Catalunya, en els últims anys per millorar la sanitat pública, que de pas, (no apareix el terme sanitat pública en cap moment de la moció), jo vull entendre que quan parlen vostès de sanitat volen parlar de sanitat pública, però aquí no hi diu, seria una altre de les qüestions que s’hauria d’incorporar per deixar molt clar que el que volem, i el model que volem en aquest país és la sanitat pública, model de salut pública de Catalunya. Per tant, la primera qüestió era treure i eliminar aquesta part de la degradació del sistema sanitari, per dir que hi ha hagut un creixement demogràfic important i en funció d’aquest creixement demogràfic, doncs l’atenció sanitària no ha estat suficient per tal de poder cobertura o millorar l’eficàcia i eficiència del servei sanitari públic, això si que és constatar una realitat que és la que hi ha en aquests moments en aquest país, però no crec que sigui degradar-se el sistema, en tot cas, una degradació no és imminent, si haguéssim de parlar de degradació del sistema públic sanitari doncs això, evidentment, que té un inici, amb una sèrie d’anys, una dècada provablement, en la que realment el servei sanitari s’ha pogut donar. Una segona peça, fonamental per nosaltres, és explicar que és el que està fent el govern en el cas de la sanitat i la salut, i estem plantejant una sèrie de qüestions com el Pla de Salut de Catalunya, que no apareix com a un dels instruments més importants per assignar i reassignar recursos públics a la sanitat, el mapa d’ordenació sanitària que aquí ha de contemplar també les instal·lacions i equipaments sanitaris de Catalunya, el Pla estratègic d’ordenació pediàtrica de Catalunya, que aquí també s’està estudiant quines són les “ratios” necessàries en poblacions com la nostra, com Esparreguera, i com el Baix Llobregat, que és veritat que tenim una “ratio” superior al número de pediatres, i jo crec que aquí si que hi ha d’haver una demanda explícita



24


d’aplicar aquest Pla estratègic, d’aplicar el Pla d’ordenació de la pediatria de Catalunya, però en tot cas, dir que si que s’està fent això, que hi ha instruments normatius que legislen que s’han de desenvolupar per part del Govern, que ho està fent aquest Govern, i que per tant no és que ens aparegui de sobte i de forma imminent i no s’ha fet res, no; els governs territorials de salut i el consell i la professió mèdica, aquests són alguns dels instruments que el Govern de Catalunya, el Govern de l’Entesa està fent. Una segona qüestió, al primer acord, nosaltres proposem que s’elimini completament el primer punt de l’acord, existent el consell de la professió mèdica que el que està valorant en aquest moment és precisament el que demanen en aquest punt, doncs, no tindria sentit mantenir-lo, el consell de la professió mèdica de Catalunya, precisament, està pensat per ser un òrgan permanent de consulta per l’autogestió dels centres, que és el que demanen vostès aquí, i que com han de saber, doncs ja s’està fent. El segon dels acords, podríem estar d’acord sempre i quan es parlés, específicament i explícitament del sistema sanitari públic, i encara que vostès diguin que, essencialment ja ho diuen aquí no ho posa, per tant quan nosaltres parlem de model sanitari volem parlar de model sanitari públic, no d’un altre model, ni de doble xarxa, ni de concertada, del sistema sanitari públic. El tercer punt, jo crec que podíem estar d’acord sempre i quan apliquéssim el que deia a l’inici de la intervenció, que és l’aplicació del Pla estratègic per tant per disminuir en el CAP d’Esparreguera la “ratio” actual del servei de pediatria, i finalment, últim punt jo crec que no el podíem mantenir tal com està en quant a la licitació urgent, en tant que no tenim encara aquests terrenys per posar-los a disposició del departament. Per tant, no podem avançar una cosa que per procediment administratiu urbanístic no és possible. Això significa doncs que el que hauríem de dir-li al govern és que agiliti els procediments administratius, que nosaltres evidentment farem la nostra feina que és posar a disposició els terrenys. S’incorporen aquestes esmenes que he plantejat i doncs, estaríem d’acord de votar aquesta moció. Sra. Isabel Fernández A veure, només era sistema sanitari públic, sí, evident. Públic, no estem parlant ni de la doble xarxa ni de cap altre tipus. Segon, adreçar aquests acords o aquesta moció, a tota la sanitat o al departament o a la Generalitat, perquè ja estan estudiant, tenint en compte el Pla de salut, el Mapa de d’ordenació sanitària, el Pla estratègic i tal. Però es que a veure, jo em sembla que els polítics d’un poble hem de fer que la Generalitat o el Departament de Sanitat, sàpiga quin és el nostre problema, no que nosaltres estiguéssim només assabentats de que estan ells discutint, si no quines són les necessitats nostres. No tenim perquè saber tot això, vull dir: d’acord, es pot incloure, no hi ha cap problema. En quant... potser si que vaig una mica a l’avançada, amb el tema de l’Olana, ja ho sé. Però a vegades l’experiència em fa entendre que si ens avancem una mica més que el Departament de Sanitat, aquest comença a tenir ja en cartera sota d’aquells plecs que tenen per decidir, la possibilitat de que quan arribi el nostre plec ja tinguem l’entrega dels terrenys i aleshores ells puguin ja coordinar els dos. Jo em sembla que no és descabellat, no hem d’anar de savis, em sembla, l’Ajuntament d’Esparreguera si no d’humils i d’intentar parlar del nostre llenguatge correcte, amable, però incisiu en el govern de la Generalitat. Podem incloure, ja dic, aquestes matisacions de pla de salut i tal,



25


podem incloure el sistema sanitari públic, podem incloure la necessitat que Esparreguera té de pediatria i de medecina general i de recepció del telèfon que no funciona, i de moltes coses. A veure, d’això en podem parlar moltíssim però el que hem de fer és enviar conjuntament i aquí sí que per motius que siguin partidistes no podem de dir, si no és la nostra moció inclosa explícitament, totalment, votem no a la de Convergència que dintre de tot és més senzilla potser, és més humil amb aquest tema. Res més, per mi no hi ha, si us sembla, cap tipus d’inconvenient d’incloure alguns, però sumant la vostra, no treien moltes de les que nosaltres tenim. No sé, vosaltres mateixos. Sra. Alcaldessa Jo volia contestar-li un momentet, si em permet només una resposta senyora Isabel Fernández. Això que diu vostè de traslladar-ho al Departament, li haig de dir que el Departament i la gerència de la zona metropolitana sud, que és la que ens correspon a nosaltres, estan perfectament al corrent perquè hem mantingut converses i entrevistes, i abans d’ahir va venir el Servei de Català de la Salut corresponent a la nostra zona, que és el proveïdor diríem dels serveis del nostre ambulatori i estan perfectament al corrent de les mancances que té aquest ambulatori. Haig de dir-li que en aquest moment estan intentant solucionar-les però no és fàcil, perquè no sé si vostè sap con funciona el ambulatori, els metges es gestionen directament des del propi ambulatori la sol·licitud de metges. Hi han serioses dificultats en aquest moment per trobar metges que vulguin venir aquí en front altres places que són més atractives, per tant em consta tant com el director de l’ambulatori com el gerent de l’Institut Català de la Salut, el senyor Enric Mangas i la gerent de la Metropolitana Sud estan al corrent, perquè jo he parlat amb ells i uns han vingut aquí a veure’ns per dues vegades, estan perfectament al corrent del dèficit que hi ha en aquest moment. És una plaça únicament aquest moment de pediatria, n’hi ha quatre, està dotat aquest ambulatori amb quatre places de pediatria, de les quals tres estan cobertes i una per jubilació, i s’està buscant el substitut, em consta que estan fent esforços. D’altre banda respecte el tema dels terrenys que vostè parla de la licitació que diríem no és la forma més correcte, d’expressar-ho. La licitació en tot cas que nosaltres agilitem com govern, la sessió d’aquests terrenys per ús sanitari li haig de dir que de manera informal també amb una visita que va fer aquí la gerent de la Zona Metropolitana Sud, la senyora Mònica Alminyana, li vaig lliurar els documents del planin general, on hi ha ubicat aquests terrenys de l’Olana. O sigui que, encara que no oficialment, en són coneixedors que nosaltres posarem a disposició del departament en el seu moment, o sigui quan ja podem començar a tramitar-ho de l’existència d’aquests terrenys i haig de dir que ho va veure en un lloc estratègic favorable. Vull dir que ho coneixen. Ara en tot cas, procedeix com vostè molt bé diu, traslladar aquesta moció i a posteriori fer els tràmits administratius per tal de fer la sessió d’ús d’aquests terrenys. Però que de manera oficiosa coneixen l’existència, i són d’aquest ús sanitari, això va ser al mes d’agost que va venir i té els plànols on està marcat els terrenys. I desprès per la resta de coses, jo en aquest sentit haig de dir, i ho he dit abans quan he lliurat aquestes propostes d’esmenes, a mi em sembla que l’objectiu que perseguim tots és el mateix. En tot cas, potser l’apreciació o la diagnosi de com està el sistema sanitari potser no coincidim, perquè això no ha estat una flor d’estiu, no és una cosa que va néixer ahir com els xampinyons, és a dir si



26


s’ha arribat on s’ha arribat potser són per altres qüestions que nosaltres aquí no volem entrar-hi. El que si també penso que és important com a dit el portaveu de l’Entesa és mencionar el que en aquests moments, en aquests últims cinc anys s’està fent en pro del mapa sanitari per exemple, que les dimensions de les ciutats han canviat per tant cal una ordenació, no hi ha prou que un ajuntament digui: “Faci’m un ambulatori”, jo crec que les coses s’han de fer de manera estratègica i planificades, i per això hi han tots aquests instruments que en definitiva repercutiran naturalment en la salut dels usuaris de cada poble i en aquest cas els d’Esparreguera. No dic res més, té la paraula el regidor Ignasi Oleart d’AIESPA. Sr. Ignasi Oleart Jo em sembla, si em permet senyora Isabel, li he dit una altre vegada. Normalment quan es presenta una moció i hi han propostes d’altres partits per retocar-la, normalment això és fa abans. Vostè senyor Moreno ja ho hauria de saber això, normalment es negocia això, i es presenta, si no faci així home, això està reglamentat, esperi’s que acabi, esperi’s que acabi. Sr. Lluís Moreno Es poden fer les esmenes que es vulgui en qualsevol moment, ja ho deuria saber... Sr. Ignasi Oleart Jo ho sé perfectament, miri, el que li vull dir és que el problema que tenim a Esparreguera en aquest moment és que estem pensant de fer un nou centre, un nou CAP a l’Olana, em sembla que també hauríem de pensar de fer un al Castell, d’això ja en parlarem més tard que ara no toca, perquè quan li posem allà 800 pisos, 4.000 persones, els pobres si han d’anar tots a la Plana ho tenen malament, però d’això en parlarem desprès, el que a mi em sembla que si és important i vostè Sra. Isabel no ho diu aquí, i el govern que està tant preocupat per aquest tema hauria de vigilar perquè no s’acaben les obres d’ampliació del CAP, això si que és un tema que correspon a l’Ajuntament d’Esparreguera, que no cal fer cap moció a ningú, que es té que perseguir, aquests que estan tant preocupats amb això, senyora Alcaldessa nosaltres també ho estem, perquè patim les mateixes conseqüències que vostè, tots els vilatans que estan avui al Ple, els que ens escolten per la ràdio, els hi estan explicant que faran un CAP a l’Olana, però miri el més pròxim, el que necessiten per aquesta tarda, per avui, per aquesta tarda, per aquesta nit és que el CAP no està en condicions, hi va haver-hi una promesa de la Generalitat, s’havia d’ampliar el CAP , no ampliar el número de professionals que evidentment es necessiten i així està previst, però l’instrument físic ens assembla que estava previst una remodelació i ampliació, escolti’m aquest CAP va trigar 10 anys més que quan tocava fer-se, el que hi ha ara, remodelar aquest portem ja bastant temps, el govern passat també en parlava d’això i de moment encara no hi està, per lo tant, a mi em sembla que això és una responsabilitat del govern que el que hauria de fer és intentar apretar, per tant escolti, nosaltres en aquesta qüestió que en tot cas el que té que acceptar les propostes de l’equip de govern és única i exclusivament la senyora Isabel Fernández com a presentadora d’això, per tant jo no vull entrar amb la seva explicació política, aquesta gran explicació que fa, no vull entrar, no la vull comentar, perquè no puc, per això en tot cas la deixo, però si em sembla que d’alguna manera avui ja que en



27


parlem del CAP, doncs, en sembla senyora Alcaldessa que valdria la pena que, no avui perquè no poden prendre una altre moció que la que és presenta, o la que lògicament acordin amb els senyors de l’Entesa i els socialistes; perquè Isabel tu no presentis gaires mocions que no guanyares cap, eh, que ho tinguis ben present, almenys les que presentis tu, arreglades en podràs guanyar moltes però aquesta no, i per tant em sembla que aquest és un tema que vull treure avui aprofitant que hi ha aquesta moció perquè l’Alcaldessa faci les gestions i ens expliqui en el pròxim Ple com està el més immediat que tenim, que és acabar les obres del CAP, gràcies. Sra. Alcaldessa Gràcies, respecte la moció. Sr. Gustau Pérez La proposta de convergència és clara, evidentment que és clara i la gent ho entenc, la gent del carrer ho entenc, evidentment que falta posar, i es sobreentenc claríssimament que és el tema del servei sanitari públic de Catalunya, perquè parla del CAP i la Generalitat, això són faves contades, però si que nosaltres com a Gent d’Esparreguera voldríem proposar en un Ple proper el tema que el Sr. Oleart estava comentant. Vostès estan acostumats a dir que treballen molt i fan molts esforços, però.... Sra. Alcaldessa Perdoni, la moció estem parlant de les esmenes i de la possibilitat de votar les esmenes. Sr. Gustau Pérez Si vostè em fa callar... Sra. Alcaldessa No, no, no és que el faci callar, estem parlant senyor Gustau pregunto, té alguna qüestió a dir sobre les esmenes que presenta el Govern o si no passem a la votació. Sr. Gustau Pérez Però si no em deixa ni començar i ja em fa callar. Sra. Alcaldessa És que m’està parlant de futures mocions que no sé a que venen. Sr. Gustau Pérez Però si encara no he pogut parlar, el Sr. Oleart pot parlar mes estona que jo, té més preferència que jo, miri tot això que explica el Sr. Moreno del Pla de Salut de Catalunya, el mapa d’ordenació sanitària, el Pla estratègic, tants plans, tants mapes a la gent del carrer no li interessa res això. Sr. Lluís Moreno Perdona és la sanitat pública, potser no t’interessa a tu, més respecte amb el que fa el govern de Catalunya.



28


Sr. Gustau Pérez Parla vostè o parlo jo. Sr. Lluís Moreno No, és que ja està be d’insinuacions, sempre estem amb insinuacions, i aprofitar el micròfon per dir el que li sembla a tothom, no pot ser. Sra. Alcaldessa És que clar, escolti, jo el que li estic dient senyor Gustau, si us plau cenyeixi’s si té una resposta o alguna consideració a les esmenes. Sr. Gustau Pérez Si no puc, cada vegada m’està interrompent, si m’escolta bé i sinó no parlaré, si em fa callar, callaré, sinó no. Diu, consells, això no és ni menys ni més que voler justificar l’actuació del govern de la Generalitat, per això al poble d’Esparreguera ens interessa més que facin acabar l’ambulatori que és responsabilitat de vostè, que obra que fan, obra que queda encallada, totes, i a més a més... Sra. Alcaldessa Perdoni, l’ambulatori no el fem nosaltres, situem les coses al seu lloc, d’acord, no ho fem, no ho fem nosaltres, que ho sàpiga, ho dic perquè pot confondre al públic assistent a la sala, l’ambulatori d’Esparreguera el fa Cat Salut, doncs, no digui que el fem nosaltres. Sr. Gustau Pérez Esperis, esperis que acabaré, dic que vostès en segons que s’hi posen i en segons que no s’hi posen. Amb aquest tema del CAP d’Esparreguera, crec que no aquest escrit, no 700 escrits cada dia haurien de sortir cap al Departament de sanitat de la Generalitat de Catalunya. Evidentment que nosaltres estarem d’acord amb el que diu la Sra. Fernández i tot això de justificar des del punt de vista dels seus partits, des de l’Entesa i de vostès socialistes perquè manen els que manen, això és fer posar fum en un moment en que la situació del país des del punt de vista sanitari, no nosaltres i vostès, tota la gent del carrer ho sap, tota la gent del carrer ho sap, amb la qual cosa nosaltres votarem a favor del de Convergència, i no voldrem res de la proposta d’esmenes que fan vostès i els de l’Entesa. Avia’m si el telèfon, les vistes, les visites, les esperes, això ho solucionen enviant 700 escrits cada dia, perquè vostè fins ara no ho havia dit això, que s’havia preocupat d’anar a parlar al Departament de salut de la Generalitat, ho ha dit ara, gràcies. Sra. Alcaldessa Si algú pregunta, li contestaré i si vol cada dia li donaré compte de totes les entrevistes, amb qui parlo per telèfon, a qui vaig a veure, no, bé, Sra. Pardell, si us plau. Sra. Concepció Pardell



29


Avia’m, jo volia fer referència a un tema que per evitar aquests dilemes que s’han creat aquí al Ple seria interessant de portar la línia que es portava abans, penso que és molt més interessant perquè es pot debatré molt millor i podem aportar tots les nostres propostes ja que anteriorment quan es presentava una moció, aleshores a la Comissió informativa es feien les modificacions i cadascú presentava unes propostes i s’arribava a un consens dins del que era la Comissió informativa, això a què ens porta, ens porta a aportar solucions positives pel poble d’Esparreguera, jo demano que d’ara endavant, si es possible, que es poguéssim fer d’aquesta manera ja que la moció estava posada a l’ordre del dia i hagués estat interessant que s’hagués pogut debatre perquè és un tema que a tots ens interessa i que tots el portaven al programa electoral. Sra. Alcaldessa En tot cas, senyora Pardell, com li he dit al principi a mi em sembla que la diferència és únicament en quant a l’exposició de motius i als criteris de valoració, que argumenta la seva versió, Convergència i Unió. En tot cas ja li he dit abans, que a mi em sembla que l’objectiu de tots plegats, de usuaris i dels que estem aquí en aquest moment reunits, tant el públic del consistori, a mi em sembla que tots el que volem és una millor atenció, això no hi ha dubte. Per tant, la finalitat i l’objectiu de la moció, és aquest. En tot cas, jo ja he dit al principi que no estem, no compartim l’exposició de motius i a mi em sembla que és important això. Perquè l’exposició de motius, com molt bé ha dit el portaveu d’Entesa, el Lluís Moreno, obvia a les accions amb les quals ha hagut de fer front aquest govern, quan s’ha trobat en la situació que es troba el sistema sanitari. Jo comprenc que a algú no l’interessi fer aquestes consideracions, i haver d’escoltar unes altres. Sra. Concepció Pardell Per això la comissió informativa podria haver arribat a un acord. Sra. Alcaldessa En això també estic d’acord, però també li puc dir que altres punts de l’ordre del dia que es someten a l’informativa les preguntes tampoc es fan allà, si no que es fan aquí. Si m’ho permet: “Lo comido por lo servido”. Esquerra Republicana, tenies alguna cosa, Josep? Sr. Josep Rovira Sí, jo només volia fer el prec al grup municipal de Convergència i Unió, que acceptes les esmenes proposades, en ares de sumar tots plegats per major recursos pediàtrics a l’ambulatori, i per sumar tots plegats un nou ambulatori a l’Olana, i per la finalització de les obres de l’ambulatori actual. Perquè podem sumar tots plegats, anar conjuntament a reclamar el que ens interessa a tots plegats. I dic a Convergència que accepti les esmenes i en aquest cas Esquerra també votaria a favor. Sra. Alcaldessa Molt bé, moltes gràcies.



30


Sra. Isabel Fernández Aquí s’ha fet una proposta davant de la moció que nosaltres, inclous hem presentat i es clar sempre hi ha l’estira i arronsa. A una negociació el debat és aquest però, a veure, nosaltres creiem que les propostes que s’haurien d’haver fet en el moment de la Comissió Informativa, que la moció ja estava presentada, per tant jo crec que aquí l’equip de govern, tant siguin Socialistes com Entesa, no van presentar res. I ara, dos minuts abans de començar el Ple, ens han entregat el full de les propostes. A veure, costa molt, intentem ser seriosos, intentem que aquesta moció tiri endavant, però que ens obliguen en aquest moment a acceptar unes propostes que ni les havíem consensuat, ni les havíem intentat trobar una solució. Per tant, alguna paraula és poden canviar, com per exemple sistema sanitari afegir la paraula públic, però començar a treure els acords que nosaltres teníem jo crec que costa de fer-ho. Això ho podeu entendre també com a partit polític... Sra. Alcaldessa Si, s’hi fixa bé, estimada Isabel, miri-ho bé. Justament els acords, són temes menors justament, són de precisió jo crec. En tot cas en els acords. Sra. Isabel Fernández Diuen que d’acord treure tot el primer punt, tant el govern... Sra. Alcaldessa Es clar, perquè ja ho ha explicat abans el portaveu, perquè el primer punt el que vostè està demanant ja ve creat per la pròpia existència del consell de la professió mèdica. Que justament complirà aquestes funcions. Com vol que demanem una cosa que en aquest moment està en vigència? Sra. Concepció Pardell Jo crec que lo ideal es que quedi sobre la taula. Sr. Lluís Moreno Jo crec que lo més important pels grups que hi ha a l’Ajuntament i jo crec que per Esparreguera, és que aquesta moció estigui lo suficientment consensuada perquè s’aprovi, si és possible, per unanimitat. Sobretot d’aquells partits, especialment d’aquells partits, que poden influir en altres àmbits institucionals, el Parlament de Catalunya, etcètera. Com a mínim això, llavors jo el que li demanaria a l’Isabel, en aquest cas la portaveu de Convergència, és que jo crec que ara en el Ple no ens posarem d’acord, perquè nosaltres continuarem defensant aquesta moció esmenada, li demano que la retiri, la passem al proper Ple i consensuem una proposta única entre tots els grups amb el compromís de treballar-la i veure’ns i intentar buscar un context comú. Sra. Isabel Fernández La nostra voluntat també està en el mateix punt de que sigui alguna moció presentada per tots els grups d’Esparreguera perquè, la nostra sanitat vagi bé, nosaltres la retirem. Perquè Convergència i Unió...



31


Sr. Ignasi Oleart Això no és retira... Sra. Isabel Fernández No és retira, com es diu això? Sra. Alcaldessa Es deixa sobre la taula. Sra. Isabel Fernández Es deixa sobre la taula, per replantejar-ho conjuntament amb voluntat de que això tiri endavant. Sra. Concepció Pardell En benefici de tots. Sra. Isabel Fernández En benefici de tots, es clar, d’Esparreguera. Sra. Alcaldessa No dubti que nosaltres també perseguim aquest objectiu, ja li he dit abans que em sembla que no hi han diferències entre uns i altres. Gràcies senyora Isabel, doncs es deixa sobre la taula el punt número 7, desprès d’aquest debat tant viu. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: NÚM.8.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ CONTRA EL DECRET LLEI DE PRESIDÈNCIA DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA D’URBANISME I EN DEFENSA DE L’AUTONOMIA LOCAL Sra. Alcaldessa Haig de dir que el grup a entregat aquest matí una modificació d’aquesta moció que vostès explicaran en que es diferencien de la que teníem en Comissió Informativa. Demano silenci a la sala, anem ja a la lectura d’aquesta moció i en tot cas pels grups que no han tingut temps de llegir-la posi l’accent sobre les que ja coneixíem i que va ser informada en Comissió Informativa, o són qüestions menors, es que no ho sé. Sr. Josep Santiveri Són qüestions menors, tant d’aspecte com de forma. De totes maneres comentar que la moció es va presentar inicialment i aquesta vegada si es va obrir un debat, lo que ha sigut tota aquesta setmana, amb les diferents grups. En concret amb el grup d’Esquerra Republicana, on hem treballat conjuntament la moció i hem presentat esmenes. El grup d’Esquerra Republicana va presentar esmenes que nosaltres doncs vam incorporar a la moció, l’hem presentada avui, és cert, però el treball a sigut un treball que ha permès el diàleg entre tots dos grups, que crec que és la manera de treballar.



32


Sra. Alcaldessa Pot començar la lectura, gràcies. Sr. Josep Santiveri (Llegeix la moció). Es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació de la següent moció que presenta el grup municipal de Convergència i Unió: «Catalunya ha estat capdavantera en la cooperació interinstitucional i en la defensa de l’autonomia local. Molts dels nostres municipis tenen una història mil·lenària conjuntament amb la del país. Amb el retorn de l’etapa democràtica, des de la proximitat dels governs locals s’ha actuat incidint en matèries on les competències eren concurrents o compartides amb altres administracions. Els ajuntaments han actuat sempre en defensa dels seus ciutadans promovent polítiques locals, d’acord amb la seva autonomia institucional i han hagut de planejar i prioritzar moltes accions fruit de la proximitat i malgrat la migradesa dels recursos locals. Conjuntament amb el Parlament de Catalunya hem impulsat la reforma de l’estatut, veritable norma constituent del nostre marc d’autogovern i amb l’aprovació del nou text els ens locals de Catalunya obren una etapa de col·laboració amb el Govern del país. Les polítiques d’habitatge son una prioritat que totes administracions i les forces polítiques del parlament hem de consensuar per tal de pal·liar una mancança que afecta de forma acusada als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i de forma especial a tots aquells que han d’accedir al seu primer habitatge. La solució a la manca de sòl per poder generar habitatge assequible, hauria de passar per establir mecanismes de pacte de manera anàloga al que s’ha intentat amb el Pacte per l’habitatge, Resulta paradoxal que el primer decret llei aprovat a partir del nou text estatutari, el decret llei 1/2007 del 16 d’octubre de mesures urgents en matèria urbanística, vulneri l’autonomia municipal al impedir als ajuntaments la tramitació del seu planejament com volen. Amb aquest decret mitjançant la figura de les àrees residencials estratègiques es pot alterar substancialment el planejament general de qualsevol municipi, imposant una voluntat distinta a la continguda en els POUM’s, màxima expressió de la voluntat municipal en l’ordenació del propi territori.

Creiem que la importància del contingut que regula aquesta normativa s’hauria de tramitar pel procediment ordinari que l’Estatut estableix pels projectes de llei, passant pel debat democràtic i participatiu del parlament de Catalunya.



33


ACORDS

Primer.- MANIFESTAR el nostre rebuig a algunes de les parts al decret llei 1/2007 del 16 d’octubre de mesures urgents en matèria urbanística, pel que fa sobretot a les àrees residencials estratègiques, perquè vulneren l’autonomia municipal.

Segon.- DECLARAR que les àrees residencials estratègiques no són motiu d’urgència que justifiqui que es dicti pel Govern aquesta normativa, amb la forma de decret-llei, figura que l’ordenament jurídic reserva per a circumstàncies de caire excepcional.

Tercer.- MANIFESTAR que la solució a la manca de sòl per poder generar habitatge assequible, hauria de passar per establir mecanismes de pacte de manera anàloga al que s’ha intentat amb el Pacte per l’habitatge. Quart.- INSTAR al Govern de la Generalitat que respecti la potestat municipal de planificar el seu territori d’acord amb el principi de subsidiarietat i sense cap tipus d’imposicions, tuteles ni condicionaments, establint els instruments necessaris que garanteixin la participació i el consens entre totes les administracions com a principis que han de regir la formació dels plans supramunicipals.

Cinquè.- COMUNICAR l’adopció d’aquests acords als diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya per instar la modificació d’aquesta normativa i al Govern de la Generalitat com expressió de la disconformitat del món local que veu la seva autonomia municipal amenaçada pel decret-llei dictat “per raons d’urgència” i de quantes actuacions dimanants del text es facin sense el consens local.» Sotmesa la proposta a debat: Sra. Alcaldessa Moltes gràcies regidor. No sé si algú vol comentar el seu vot respecte a la moció, l’explicació de vot. Sr. Gustau Pérez Miri, nosaltres llegirem un petit escrit, normalment no llegeixo cap escrit, però sí fet per Gent d’Esparreguera, el nostre partit; que vam destapar en la Comissió Informativa això que ens portaven vostès de manera callada, igualada, mentre no es demostri lo contrari... vostè somriu però és així, al menys a nosaltres ningú ens ve a dir res i som regidors, ningú ens ve a dir res fins que jo vaig preguntar en la Comissió Informativa, hi havia el senyor Oleart i la senyora Fernández. Vostè riu, jo em sembla que era així perquè jo hi era allà i ho vaig dir perquè parlava amb el senyor Andrés, i ell diu que ja ho tenia previst això, no és així? Doncs miri, seré molt breu, faré un escrit perquè parlem tant d’esmenes i coses, perquè la gent que ens escolta ho pugui entendre perfectament. En un poble, els ciutadans tenim la veu en els regidors i el Ple de l’Ajuntament, els regidors hi són perquè van presentar uns projectes en un programa i els van acceptar votant-los. Entre els regidors hi han uns quants que formen l’equip de govern, que per convergències d’idees i programes fan



34


allò que van proposar i perquè la gent els va escollir. Aquests aconsegueixen els mitjans per escollir el que es decideix al Ple, o tenir els programes negociant amb l’exterior, buscant ajuts, subvencions i finançament. I ho han de fer seguint les instruccions i l’aprovació de tots els regidors, del Ple de l’Ajuntament, evidentment, que és en el fons la veu del poble, no han de fer les coses i desprès esperar que agradin, les han de fer sabent que agradaran segur. Els que executen són els funcionaris, tècnics i administratius; pel que tenen formació adequada i capacitat demostrada, i tenen els mitjans materials que el govern els ha aconseguit. El decret llei aprovat a l’octubre de 2007, hi poso cometes perquè això ho diu la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, diu: “Decret de mesures urgents en matèria urbanística permet al govern de la Generalitat, desenvolupar el planejament de les ARE, aquestes àrees que parlàvem, de manera molt més ràpida que el planejament ordinari i facilitar així la posada al mercat d’aquests pisos a preus assequibles. Es preveu que al març del 2009, s’hagin aprovat definitivament, els plans directors urbanístics durant l’any 2010 es podrien executar ja la urbanització dels sectors aprovats”. Ara s’ha de canviar el més que plusquamperfecte Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, per augmentar la densitat edificatoria en una determinada zona, que serà el Castell 2, que serà de promoció pública per adequar-lo a una negociació que el govern municipal a anat a pactar amb el govern de la Generalitat, sense haver escoltat en els quatre mesos que fa que és va aprovar el pla, al parer del poble ni tant sols a través de tots els regidor del poble. Així a esquenes del parer del poble, es posen en mans de INCASOL, Institut Català del Sol, per construir administració pública 780 habitatges, o més, a la zona del Castell 2. Ja es veurà, sense que constés en el seu programa i per tant sense que el poble i els seus votants i els veïns més propers al Castell 2, el Castell 1, no hagin estat ni tant sols preguntats ni sondejats. I ho sabien, sembla ser, o ho havien de saber des d’octubre de 2007, i no ho han consultat al poble, aquest pla serà executat per una empresa pública, el INCASOL, controlada per la Generalitat de Catalunya, i sense un efectiu control de l’Ajuntament, això al menys és el que no està clar. I si no, mireu el que està passant a Can Sedó, que encara el més calent és a la aigüera. Al Castell 2, és crearà un parc d’habitatges protegits, d’uns 400 habitatges. La gestió i adjudicació dels quals no correspondrà a l’Ajuntament, el govern de la Generalitat diu: “El Institut Català del Sol, INCASOL, construeix els habitatges i la direcció general d’actuacions comunitàries i cíviques dels Departament de Benestar i Família, les adjudica”. És a dir, no serà destinada sembla ser, de manera clara al jovent i a la gent més necessitada del poble en prioritat, si no a qualsevol ciutadà de qualsevol racó del país, que el Departament de Benestar i Família és vegi obligada a recol·locar per ves a saber quins motius de reurbanització, i nosaltres som regidors de l’Ajuntament d’Esparreguera... Sra. Alcaldessa Senyor Gustau, si us plau, vagi acabant. Vagi acabant l’explicació, d’acord? I no les seves consideracions personals de qui ha de venir a viure aquí, gràcies. Sr. Gustau Pérez El regidor d’urbanisme ha parlat de la iniciativa pública que substitueix, ho va dir l’altre dia, a la privada en època de crisi va parlar. No m’agrada un pla signat sense



35


comptar amb el poble, no m’agrada un pla, o no ens agrada al nostre partit, un pla de desenvolupament públic que millori les condicions que oferia a la iniciativa privada, no ens agrada un pla que no servirà perquè els esparreguerins puguin assolir habitatge protegit en condicions millors que els esparreguerins, no ens agrada un pla que acumula el 50% d’habitatge públic en una zona perquè no respecta la igualtat entre els barris perquè als altres hi haurà el 30%, no ens agrada que l’Ajuntament no fa el que el poble li mana i li encarrega, i aquest no era el pla del Castell 2 aprovat pel POUM, el Pla Urbanístic Municipal i si és canvia el POUM que es canvií per nosaltres, no per la Generalitat. I si és una cosa nova, s’ha de manar al poble, no donar-li sense volta enrera. No ens agrada com s’ha fet. En el govern i la llei, la forma és molt important, perquè és la manera d’evitar arbitrarietat i abús de dret, si es segueixen les formalitats i ens acollim o no, a aquest gran pla de la Generalitat, la cosa necessàriament serà positiva i l’impacte negatiu que pugui tenir serà responsabilitat de tots, quan el govern sense encomanar-se a Deu ni al dimoni, o potser per imposició dels governs dels seus partits a Barcelona, es llencen a fer acords i pactes amb qui no coneix ni sap res del nostre poble no anem pas bé. La democràcia que ens guia ens falla per la base, som Gent d’Esparreguera, el govern d’Entesa – Socialista no ha exercit la democràcia en aquest sentit perquè ignoren, no sap perquè, no ha demanat el parer a ningú i al poble d’Esparreguera li convé i ho necessita. Esparreguera necessita créixer en quant 800 habitatges?... Sra. Alcaldessa Senyor Gustau jo li agrairia, si us plau, que vagi acabant l’explicació de vot. Està més de cinc minuts enraonant. Si tots plegats apliquem aquest criteri ens toquen les 12 de la nit, acabi si us plau, li demano que acabi si us plau. Sr. Gustau Pérez Tres minuts, tres minuts... Sra. Alcaldessa No, tres minuts no, li demano si us plau que acabi. Sr. Gustau Pérez Un minut... Sra. Alcaldessa Porta més de cinc minuts parlant... Sr. Gustau Pérez Estic un mes per parlar cinc minuts. Diu el pla que els habitatges vindran en serveis necessaris, només faltaria. No exigeixen vostès a la iniciativa privada, també? Però quins per Esparreguera? No té avui Esparreguera diners pels serveis, com pensem donar escoles, residències, metges, aigua, llum, recollida d’escombraries, etcètera? Si no tenim diners, si devem més de 3.800.000.000 de pessetes. El pressupost del 2008... Sra. Alcaldessa



36


Senyor Gustau, a passat un minut. Sr. Gustau Pérez Acabaré, suposem que els ingressos d’aquestes noves construccions... Sra. Alcaldessa Senyor Gustau, li demano si us plau. Senyor Gustau per favor acabi ja, porta més de 6 minuts parlant sol... Sr. Gustau Pérez 6 minuts al cap d’un mes no es gaire... Sra. Alcaldessa Per favor li demano si us plau que acabi el seu míting, li demano que acabi el seu míting. Sr. Gustau Pérez Si em permet, es que vostès encara fan més que mítings, estem parlant aquí de política. Sra. Alcaldessa Li demano si us plau que acabi l’explicació de vot, 6 minuts són més que suficients. Sr. Gustau Pérez Sí però pensi que això no és un míting, és el que pensem nosaltres. Sra. Alcaldessa Jo li he demanat si us plau l’explicació de vot, per això no vol dir... Sr. Gustau Pérez Suposem que els ingressos... Sra. Alcaldessa No, el faculto a vostè a utilitzar de manera arbitraria el temps que és de tots. Sr. Gustau Pérez Es que són tres ralles el que queden... Suposem que els ingressos per aquestes noves construccions no seran els que preveien en els pressupostos segons es va dir en el ple, perquè no començaran a ser venuts fins al 2011? Em fan mala cara i plego. Sra. Alcaldessa Sí, faig mala cara perquè hi han algunes coses de les que diu que no són certes, i això és el que no m’agrada, senyor Gustau. Sr. Gustau Pérez Ja pot dir quines...



37


Sr. Ignasi Oleart Senyora Alcaldessa, crec que estem en el moment de tractar el tema de la moció, per tant jo em reservo presentar les meves opinions quan el senyor regidor – tinent a alcalde d’urbanisme, expliqui això tant fantàstic que serà el Castell i llavors ja entrarem en aquest debat. Sembla que ara seria distorsionar una mica la situació, jo respecto evidentment com no pot ser d’una altre manera la intervenció de l’altre regidor però sí que vull, al menys manifestar, la nostra voluntat del nostre grup de pujar la moció de Convergència i Unió, sempre i quan li vull dir a la senyora portaveu de Convergència perquè a la vida es perden... si em permet un comentari, m’ho permetrà la senyora Alcaldessa, perquè a la vida de vegades es perden les votacions però no es perden les conviccions. I jo li vull dir amb tota franquesa que tingui la valentia de defensar la seva moció amb el seu text integra, independent que estigui d’acord l’Entesa pel Progrés, representada pel senyor Moreno com a portaveu en aquest cas, i el grup dels Socialistes perquè com li deia abans, es pot perdre la batalla però de vegades no es perd la guerra. I per tant que sàpiga que si vostè manté aquesta moció a l’humil vot de 700 esparreguerins que van votar a l’Alternativa Independent d’Esparreguera, es troben a favor de la seva moció. Moltes gràcies. Sra. Concepció Pardell Nosaltres ja saps Isabel que les mocions que presentes ens semblen mocions que lluiten pel bé d’Esparreguera com ho estem fent tots, que és lo que intentem, treballar i treballar bé per Esparreguera. Que Esparreguera necessita que sobretot l’oposició treballi bé, perquè igual que en aquest cas reclamem que des de la Generalitat no se’ns imposi res, també des de l’oposició demanem que el govern no ens imposi res. Es a dir, és important que Esparreguera tingui una llibertat i arribar al màxim consens per al bé d’Esparreguera tant com en equipaments, com en habitatges socials, com en altres serveis. Sr. Josep Rovira Penso que per entendre la proposta del decret – llei del govern de la Generalitat, ens hem de situar en el context administratiu i soc molt conscient que aquesta intervenció per explicar el posicionament d’Esquerra pot ser molt i molt tècnica, però intentaré explicar-me de la forma més planera possible, perquè tothom pugui entendre el contingut del decret – llei, perquè tothom pugui entendre la seva justificació o no, i perquè tothom pugui entendre el posicionament d’Esquerra respecte la moció que ens presenta Convergència i que hem pogut esmenar, per cenyir-la molt més a la realitat. I agraeixo per endavant el tarannà obert i dialogant del grup de Convergència i Unió per poder transaccionar i pactar amb nosaltres la seva proposta, gràcies. Catalunya aprovava a l’any 2002 la llei d’urbanisme com a resposta clara i contundent a la liberalització del sòl promoguda pel Partit Popular. Liberalització que va promoure per la llei estatal de l’any 98 i sobretot per un real decret – llei de l’any 2000, de mesures urgents de liberalització en el sector immobiliari i de transports. Amb el canvi de govern a la Generalitat, la llei del 2002 es va modificar a l’any 2004, obtenint un text refós mitjançant el decret legislatiu 1/2005, es a dir, el text legal vigent en aquests moments en matèria urbanística de Catalunya



38


que refon el textos del 2002 i del 2004, és el decret legislatiu 1/2005 d’urbanisme. L’any passat però, el Congrés dels Diputats va aprovar una nova llei del sòl estatal, la llei 8/2007, doncs bé la proposta del decret – llei que fa referència a la moció de Convergència i que avui podem discutir-ne la seva bondat o no, és justifica precisament en l’adequació a la legislació catalana de les determinacions de la nova llei del sòl espanyola de l’any 2007. És a dir, el decret – llei té tota la seva raó de ser i justificació plena en tant que adequa la normativa catalana a la llei estatal. Ara bé, i aquí cal introduir un però en majúscules, el decret – llei aprofita per regular ex novo aspectes que no deriven obligatòriament de la llei estatal. I heus aquí la part on aquest decret perd tota la seva justificació, amb el decret – llei interioritzem la normativa estatal, però intentant regular aspectes que no hi són contemplats estem obviant tota la tramitació parlamentaria de govern. Per tant en aquest decret – llei, hi han aspectes que no són tant sols tècnics, si no que són purament d’oportunitat política, i és aquí on Esquerra discrepa del decret – llei. Ho fem avui en el Ple de l’Ajuntament d’Esparreguera, d’igual manera que ho hem fet en el seu sí, en el sí de la tramitació en el govern de la Generalitat. Deixeu-me analitzar sintètica i breument el decret – llei que em servirà com a exposició del posicionament d’Esquerra davant de la moció, la llei estatal del 2007 estableix una reserva per habitatge de protecció pública del 30%, doncs bé, en la proposta del decret – llei la interiorització d’aquest 30% és clarament insatisfactòria. M’explico, pel que fa als municipis més de 10.000 habitants i capitals de comarca, resulta que la reserva d’habitatge de protecció no puja. El 30% establert per la llei estatal esdevé virtual ja que la legislació catalana manté només un 20% d’habitatge públic. El qual afegeix un 10% addicional d’habitatge, objecte d’altres mesures que el facin assequible i s’entén que el 20 més 10 representa el 30% d’habitatge públic, però no és cert, d’habitatge de protecció pública només n’hi ha un 20% pels municipis de més de 10.000 habitants i capitals de comarca. Per altre banda, pel que fa als municipis de menys de 10.000 habitants la reserva s’incompleix del tot, perquè només és preveu l’acompliment del 20%, ja no es contempla ni tant sols aquest 10% addicional d’habitatge assequible. Acollint-se a més a les possibles accepcions que preveu el legislador estatal per reduir encara més aquests percentatges si fos el cas. Des d’Esquerra ens sembla políticament molt gruixut que a Catalunya, que ha patit un diferencial de preus de l’habitatge superior a Espanya, només cal que consulteu les sèries de TINSA o de Sociedad de Tasación, s’aculli a una accepció que afecta a la majoria de municipis de Catalunya, tota vegada que la majoria tenen menys de 10.000 habitants. A més, reduir els percentatges d’habitatge públic és absolutament contradictori amb l’urgent necessitat de sòl que se’ns diu fa falta per satisfer la demanda d’habitatge. Una necessitat de sòl, que amb dades a la mà és falsa tal i com demostraré, però que ha servit d’excusa per justificar la creació de les àrees residencials estratègiques a les que em penso referir ara mateix. El decret – llei proposa la delimitació d’unes anomenades àrees residencials estratègiques, i fomenta la mesura en l’important demanda social d’habitatge i les dificultats que en moltes ocasions presenten el procés de transformació urbanística del sòl necessari per donar resposta a aquesta demanda. És a dir, perquè ens entenguem, el decret – llei ens diu que manca sòl i que la gestió per transformar aquest sòl en nova urbanització és molt lenta. A Esquerra ens qüestionem políticament la urgència, no és cert que una nova figura de planificació sigui necessària per fer front a la demanda, les àrees residencials estratègiques no



39


són necessàries per fer front a la demanda, ni tampoc ho són per agilitar la gestió, ja que hi han instruments suficients, fixin-se; l’inventari provisional del sòl del pacte nacional amb les dades agregades de desembre de 2006, del planejament existent aleshores fins ara, ens indica que hi ha sòl per com a mínim 103.000 habitatges protegits. 103.000 habitatges protegits. Les necessitats previstes de nova construcció amb un escenari alt, segons el IDESCAT, és de 50.000 habitatges fins al 2010 i 101.000 habitatges fins al 2013. Jo em pregunto, com se’ns pot dir que no hi ha sòl per habitatge públic? Amb dades de l’informe sobre el sector de l’habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de l’any 2000 i amb dades del pla de sòl 2005 – 2010 del INCASOL, es preveu la preparació de sòl per 122.000 habitatges més, la meitat protegits. I amb 18 mesos, fins desembre de 2006 s’havia conveniat amb els municipis la tramitació urbanística de sòl que suposaven 25.000 habitatges protegits més. Així mateix des de gener de 2005 fins desembre de 2006, els plans que es van aprovar a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, incorporaven per aplicació de les reserves obligatòries, sòl per 50.000 habitatges protegits més. Repeteixo, com se’ns pot dir que no hi ha sòl per habitatge públic a Catalunya? A Catalunya hi ha sòl de sobra per urbanitzar, massa i tot, les dades són flagrantment aclaridores, i no vulguem prendre mal exemple d’altres zones de l’Estat de les que em sembla que no cal citar el nom. Per tant des d’Esquerra, amb una òptica de prevenció de consum de sòl que suposo que Iniciativa comparteix plenament amb nosaltres, creiem que es innecessària aquesta figura urbanística i per tant, votarem a favor de la moció de Convergència. No a les àrees residencials estratègiques, rotundament en contra d’aquestes àrees i rotundament en contra d’una àrea residencial estratègica a Esparreguera. Rotundament en contra. Saben vostès quin és el procediment d’adjudicació dels 350 o 400 habitatges públics que hauran de construir-se a l’àrea residencial estratègica que tenen plantejat al Castell 2? S’han llegit el decret 454/2004 i la llei de l’habitatge? Saben com es porten a terme amb els procediments d’adjudicació dels parcs d’habitatges? I saben com funciona el nomenat registre de sol·licitants únic per tot Catalunya? Saben vostès que el govern d’Esparreguera no podrà introduir cap prescripció, cap tipus de prescripció en les bases d’adjudicació d’aquests habitatges? Saben vostès que ni PSC ni Iniciativa no decidiran rés? Saben que el registre és únic a tot Catalunya? Entenc que sí, oi? Doncs sabent-ho no m’explico com han acceptat un àrea residencial estratègica a Esparreguera. Accepten convertir l’Ajuntament d’Esparreguera en un simple testimoni passiu del que passa a casa seva? Tot plegat em sembla inexplicable. I acabo, finalment i el respecte de l’agilitat en la gestió del sòl tampoc són necessàries aquestes àrees residencials, és suficient aplicant els instruments ja existents. Per exemple, article 136 del decret legislatiu 1/2005 sectors d’urbanització prioritaria, un instrument bàsic. Per exemple, a l’aplicació del sistema d’actuació de compensació per concertació, aquest sistema permet tirar endavant un sector amb acord del 25% dels propietaris, només amb el 25%, això no és agilitat en la gestió? Miri, hi han determinacions del decret – llei que són absolutament inoportunes, absolutament innecessàries i sobretot políticament injustificades, per això votarem a favor de la moció de Convergència. Moció que ens permet dir no a les àrees residencials estratègiques i no a una àrea residencial estratègica a Esparreguera, tenint en compte el perill que comporta el fet de no poder incidir en les bases d’adjudicació d’aquests habitatges. Votarem a favor de la moció de Convergència.



40


Sra. Alcaldessa Molt bé, gràcies senyor Rovira, i gràcies per aquesta Master Class en legislació urbanística també. Té la paraula el regidor Iñaki Andrés. Sr. Iñaki Andrés Bé, no sé si podem contestar a totes les qüestions que han sortit. En tot cas algunes les deixarem per desprès, però dir clarament que en tots els processos d’adjudicació que s’està fent recentment i si no, només heu de mirar els processos que surten a internet i entrar en qualsevol poble que està adjudicant en aquests moments febrer del 2008, pisos de protecció pels habitants de la localitat, doncs no és tot això que estàs dient. Des de la Direcció General de promoció de l’habitatge hi ha una... Sr. Josep Rovira Iñaki, no són àrees residencials estratègiques per les adjudicacions que s’estan duent a terme. Sr. Iñaki Andrés En tot cas, això entrarem desprès i serà un debat que podrà fer-se més properament. Anem a cenyir-nos a la moció, i de la moció evidentment que estem on considerem motius, i hi ha una sèrie de coses en les que estem d’acord i altres en les que no. Coses en les que estem d’acord es amb la col·laboració que ha d’haver-hi, la col·laboració institucional entre el govern local i el govern de la Generalitat, òbviament que estem d’acord en que ha de ser-hi, cosa que no ha estat en molts anys, vosaltres ho sabeu perfectament com la Generalitat i els ajuntaments de moltes localitats de Catalunya, doncs han estat barallant-se, han estat com el gos i el gat durant molt de temps. O sigui que aquesta col·laboració que tant demaneu i tant prediqueu ara deu ser nou, deu ser una cosa sobrevinguda, això ex novo com deia el company, coses que passen de tant en tant i no estaven previstes. Aquesta col·laboració amb el govern és el que estem fent, quan es demana col·laboració amb el govern de la Generalitat és el que estem fent, quan es demana o quan es diu que l’Ajuntament perd la seva autonomia la perd si vol, és a dir, nosaltres podem optar per participar en aquest procés o no. Però en el moment que decidim participar perquè ens sembla que els avantatges són més que els inconvenients i després entrarem, amb una mica més de detall em exercit la nostra llibertat i la nostra autonomia. Nosaltres decidim col·laborar en un sistema de promoció en l’habitatge públic que em sembla més avantatjós que contrari als interessos locals, més endavant heu tret ferro a la moció, la moció que hi havia abans contenia tota una sèrie d’expressions, formules impositives i unilaterals, etcètera. Això l’heu tret, que vulneri de forma flagrant, això l’heu tret també. Hi ha tota una sèrie de consideracions d’aquest tipus que són les que modifiquen, entenc jo, el redactat de la moció, però hi ha tota una sèrie de qüestions que val la pena aclarir. Primer, aquestes accions es fan de forma concertada, no és que es deixi tot en mans del INCASOL, ni molt menys, INCASOL o altres organismes públics. Potser hi ha un excés de referència al INCASOL en el decret, no dic que no, podrien haver-hi altres promotors públics que també poden formar part d’aquest procés, però en tot cas el que nosaltres entenem és que podem fer, i la intenció que tenim es de fer un



41


consorci entre el INCASOL i l’Ajuntament d’Esparreguera per tal de gestionar en aquest cas concret, aquesta àrea residencial estratègica. Per una altre banda, dir que els plans generals urbans o el POUM en el nostre cas, doncs salta pels aires o desapareix la seva virtualitat o les seves intencions, és una veritat a mitges és fins a cert punt. És a dir, el que nosaltres no estaríem d’acord en absolut evidentment, és anar en contra de l’objectiu del pla. Crec que no estem anant en contra de l’objectiu del pla que era d’una certa complexió òbviament, ens està portant i ens ha portat molts problemes temps enrera però l’escreix de més d’habitatges que s’aconsegueix amb aquesta àrea residencial estratègica de 51 habitatges fins 780 en contra dels 729 que estaven previstos abans. L’escreix que hi ha es compensa creient de manera molt important per una qüestió que fins ara no ha sortit aquí, i es que en les planificacions en els plans parcials per exemple, doncs un de l’instrument fonamental perquè l’Ajuntament es doti de riquesa per poder fer equipaments és el 10% d’aprofitament mitjà. Aquest 10% en les àrees residencials estratègiques passa al 15%, què vol dir això? Vol dir que tens molta més capacitat per fer més equipaments, que tens una quantitat important o més gran i no només això, si no que tot el desenvolupament de l’àrea ha d’estar feta al mateix temps. És a dir, que els equipaments i la residència, els pisos, s’han de fer al mateix temps, fins i tot abans els equipaments que els pisos. Per tant entenem que quan es passa de 729 a 780 habitatges, quan això es fa amb un 5% més de l’aprofitament mitjà, és a dir que hi ha una quantitat important de diners que van a parar al consorci format per INCASOL i l’Ajuntament, i que permet, que no són diners per enriquir-se ningú, són diners per fer els equipaments, són diners per fer lo que necessita el poble d’Esparreguera. Quan això ho posem sobre la taula, quan a més a més l’agilitat en la gestió, quan hi han un plans directors que passen òbviament per sobre, o en tot cas permeten agilitar una sèrie de gestions de la tramitació habitual del que són els plans parcials, quan tot això s’esdevé creiem que estem davant d’una figura que ens convé. El parlament no ha intervingut en el decret – llei, el decret – llei ho fa el govern, això ja ho sabem, un govern també escollit democràticament no ho oblidem, un govern escollit democràticament. Perquè quan estem parlant de dèficit democràtic doncs, o de no passar pel debat democràtic fins a cert punt, sabeu que en el setembre de 2007 hi ha unes recomanacions del Parlament al govern de la Generalitat, les quals són recomanacions genèriques d’entre les quals òbviament està fer front al problema de l’habitatge. I a més a més, no només fer front al problema de l’habitatge, això ho ha citat el company Gustau Pérez, en situacions de crisis estem en un escenari ara molt diferent a l’escenari del mes de maig o del mes d’abril de 2007. Molt diferent o sensiblement diferent, i s’han d’apostar per mesures diferents també, no podíem preveure al mes de març o al mes d’abril en el programa de cap partit, com estaria la situació que va començar a passar al maig, al juny, al juliol del 2007. Tot això si algú podria preveure doncs enhorabona, però la majoria no. En tot cas ara s’ha de fer front a situacions noves i igual que vosaltres opineu sobre una situació nova, el govern també opina sobre una situació nova. Perquè podríem dir exactament igual que els partits o les formacions que defensen una cosa contrària perquè no estaven en els programes electorals, estan fent exactament el mateix, què saben ells si els seus electors els hi dirien si sí o si no a una cosa d’aquest tipus? Estem exactament igual, el que creiem es que si que són mesures urgents, en Josep Rovira ho ha explicat bé, el decret de mesures urgents en matèria



42


urbanística no és només per les confeccions de les ARES o per la posada en marxa de les ARES, si no que és per harmonitzar la legislació autonòmica amb la legislació de l’estat i de pas introdueix una figura, entenem que discutible, o sigui que és discutible i és arriscada per part del govern. Però que és una figura valenta, i que és una figura que globalment creiem que impulsa més habitatge públic, nosaltres teníem previst en el pla, en el POUM, teníem previst un 35% estem passant a un 50% d’habitatge protegit. Estem parlant també que es passa de 37 habitatges per hectàrea en el POUM, en el pla del Castell, el pla parcial del Castell, a 50 habitatges per hectàrea. Però el que hem fet es proposar a la Generalitat, no tot l’àmbit del pla Castell, però sí hem reduït de les 23 hectàrees inicials, 23 i escaig, a 15 i mitja mes o menys. Aleshores la multiplicació de 50 per 15 i pico ens dona el 780 que és lleugerament superior al 729, però no escandalosament superior. Estem parlant de 50 pisos més que amb una ratio de 3,3 o 3,4 persones per habitatge que és més o menys lo normal, ens anem com veureu a unes 160, 180 persones. I per això si que creiem que val la pena tenir més equipaments, més ràpidament fets i a més a més amb la garantia de que no és una actuació en la qual l’Ajuntament d’Esparreguera s’inventa res, segurament o es possible que en una sèrie d’aspectes estiguéssim equivocats, com estan equivocats també els 86 pobles o localitats, les ciutats que han demanat un ARE, les 100 ARES, en principi no s’ha signat res això també ho hem de dir, en principi lo que hi ha és un acord verbal és una telefonada evidentment amb la intenció de tot això formalitzar-lo. El procés que s’ha seguit en aquest tema, i en tot cas després ho podem parlar una mica més, parlàvem de poca transparència o d’anar una mica d’amagat, no és així, el que passa és que es tot tant recent o sigui totes les gestions són tant recents que no ha donat pràcticament ni temps, i justament per voler parlar en el Ple abans de parlar de cara a fora és per lo que algunes coses s’han explicat crec que malament, algunes crec que fatal, o sigui crec que s’han explicat realment amb molts errors. Nosaltres decididament votem en contra d’aquesta moció, el fet de que es presenti la moció... en alguns ajuntaments s’ha presentat també i s’ha votat en contra, s’ha votat a favor d’aquesta moció per tant en contra del decret de mesures urgents en matèria urbanística, però després pobles, localitats algunes molt properes que han votat aquesta moció, després han proposat un ARE en el seu poble, per exemple Martorell que tenim aquí al costat, Olesa, Abrera també tenen un ARE, tenim 11 localitats al Baix Llobregat que fan 13 ARES. Crec que no tot l’habitatge social d’Esparreguera anirà a parar a gent de fora, ni molt menys això, en tot cas en podem discutir més endavant, tenim un pla local d’habitatge que justament em posat en marxa en el mes de desembre i, el que hem de dir és que moltes de les coses que s’estan dient les hem d’anar dient amb molta cura perquè són més suposicions basades en les típiques llegendes urbanes que hi han sempre que hi han qüestions d’habitatge públic. L’habitatge públic tothom el demana, però a l’hora de que es faci hi ha un rebombori especial, hi ha com un neguit, i dir que es faixi habitatge públic però a prop de casa meva no, si us plau. I això és una qüestió tremendament injusta i tremendament hipòcrita podríem dir fins i tot, perquè la necessitat hi és, hi ha molta gent que està demanant, hi ha una demanda exclosa del sistema, hi ha molta gent que està demanant habitatge i que no té accés de cap de les maneres a les circumstàncies en les que tenim ara. Sra. Alcaldessa



43


Gràcies, passem ara... Sra. Isabel Fernández Voldria fer un aclariment... Sra. Alcaldessa Jo es que, perdoni, però es que si no, no acabarem mai. Hem fet una exposició de vot... Sr. Iñaki Andrés L’informe de regidories en tot cas parlem una mica més del tema... Sra. Isabel Fernández Es que la informació que aquí s’ha donat, jo crec que hi ha d’haver-hi un aclariment i ja que el nostre grup, Convergència i Unió és el que ha presentat la moció demano un petit aclariment i res més. A veure, m’ha agradat moltíssim l’explicació del regidor d’Urbanisme, però ARE, el poble d’Esparreguera ha de saber lo següent; aquesta, diguem-ne, unió hi haurà i per això nosaltres hem presentat aquesta moció és el ARE que es farà en el Castell – 2. Ell diu, molt ben dit, que passarà d’habitatges protegits del 30% al 50% que és lo que preveu un ARE, que l’aprofitament mig passarà del 10% al 15%, això vol dir que fins ara el POUM que s’havia aprovat al Castell, tenia una densitat de 30,75 habitatges per hectàrea. Però el ARE obliga a 50 habitatges per hectàrea, com a mínim, es pot passar. Per tant al Castell, si contem d’aquesta manera passarà de 729, no de 780, si no a 1.200. Això podria canviar, però... Sr. Iñaki Andrés Això ja ho he explicat, no és així? Sra. Isabel Fernández Sí, però això comportarà senyors, un canvi de sostres de terreny destinat al terciari, és a dir aquelles edificacions d’ús i de social dintre del poble. Per tant, que se sàpiga, en aquest punt per això Convergència va dir, intentem presentar que si s’arriba a aquest acord de fer més habitatge, però que sigui una decisió pròpia, de l’Ajuntament, però que no sigui perquè es fa un pacte, que la llei preveu que es diu ARE i que això comportarà per Esparreguera, que tothom ho sàpiga un seguit d’habitatge. I que l’adjudicació, com aquí molt ben deien d’aquests habitatges no estarà en les nostres mans d’aquest Ajuntament. Res més. Sr. Ignasi Oleart Perquè no entrem a votar la moció i desprès que expliqui vostè aquest pla tant fantàstic? Es que no arribem aquí, tota la nit estem parlant de lo mateix. Que el senyor Moreno que intervé, fa així, que no, que ho expliqui d’una vegada. S’ha avançat vostè a l’informe, ho heu fet malament... Sra. Alcaldessa Senyor Oleart...



44


Sr. Josep Rovira Tinc un aclariment respecte a la moció... Sr. Ignasi Oleart Es que estem per revessant termes aquí i no acabem, posem a votació la moció. Sra. Alcaldessa Senyor Oleart tranquil... Sr. Ignasi Oleart Home, senyora Alcaldessa, es que portem mitja hora amb el tema aquest. Sr. Josep Rovira Permeti que hi hagi debat democràtic no? Vull dir estem discutint i jo tinc aclariments respecte a la moció i m’agradaria poder-los fer... Sra. Alcaldessa Sí, faci faci... Sr. Josep Rovira D’acord, gràcies. Administració actuant, administració que desenvolupa la gestió d’aquell sòl i que farà el procés d’urbanització, és el INCASOL, pot ser el INCASOL o pot ser qualsevol empresa mixta, empresa pública, etcètera. O pot ser un consorci evidentment, però el consorci assigna i es fa per ser administració actuant. Només i exclusivament per ser administració actuant, el que no vol dir que vostès a través d’aquesta administració actuant, que serà un consorci puguin incidir o no a les bases d’adjudicació, vostè creu que sí, jo dic que no. En tot cas si incideixen les bases d’execució el registre de sol·licitud... deixa’m acabar, el registre de sol·licitud continua sent únic a tot Catalunya i aquesta és la base. Després, respecte al 15%, per què es permet el 15%?, deixeu-m’ho explicar perquè això també té relació en el posicionament respecte a la moció. És a dir, el percentatge de sessió és obligatori per habitatge de protecció pública, sempre és obligatori des de la llei del 2002. I per què es permet el 15%? Perquè el 5% residual de mes en aquest cas es permet vendre per finançar actuacions, i això és el que no podem acceptar. No podem acceptar la venda de sessions perquè seria tornar enrera que és el que feien els ajuntaments sempre. I a més a més es contradictori preveure habitatge social amb percentatges obligatoris d’aprofitament i d’altra banda vendre les sessions destinades bàsicament a aquesta finalitat, per això també en aquest punt Esquerra està en contra del decret – llei o d’aquesta part del decret – llei i per això votarem a favor de la moció de Convergència. I en última instància, les àrees residencials estratègiques són un element coactiu perquè la decisió final està en mans del Conseller de Polítiques Territorials i Obres Públiques, i per tant l’Ajuntament s’hi ha de subrogar, i per tant continuem mantenint en nostre posicionament en contra d’una àrea residencial estratègica i a favor de la moció de Convergència i Unió. Sr. Iñaki Andrés



45


Aclarir, jo crec que ho havia explicat abans si no ha quedat prou clar, el tema dels habitatges que es faran al Castell, que es té previst de fer al Castell, hem parlarem després amb més detall, però no són els 1.200 aquests, si no que he dit clarament que hem passat... i això ens ho permet a més a més el pla director, que la Generalitat ha encarregat 12 plans directors per tot Catalunya, preveiem que es toparia, per dir-ho d’alguna manera, amb les planificacions locals, es obvi. Han de fer una planificació superior que permeti agilitar els tràmits, i que permeti desenvolupar aquests sector, si no seria impossible. Aleshores, justament aprofitant aquesta figura i ja que el POUM no és d’estricte compliment amb aquesta àrea en concret, no té res a veure amb la resta. Nosaltres el que diem és, separem una part del sector amb 23 hectàrees, aquest sector té una carrera important que és un 30% de part territorial. Però que tot l’habitatge estava concentrat en l’altre 70%, separem aquest 30%, el posem com una càrrega externa al sector i en el mateix lloc que anaven els pisos abans, van aquests altres que són una mica més i que en tot cas s’ha de... és molt d’hora per dir-ho però, en el projecte de reparcel·lació ja es veurà com es fa. Però en principi és l’increment de sostres mínim, que creiem que és assumible en les condicions en les que estem i sobretot en les condicions en que pot quedar. És només per aclarir aquesta qüestió que no era certa això que has dit abans. Dit això tanquem el tema, jo crec que es pot passar a la votació, després parlem en concret del ARE d’Esparreguera, però que és inevitable perquè la paraula ARE ha sortit contínuament. Sotmesa la proposta a votació, amb el resultat següent:


a favor 2 1 1 1 1 6

en contra 8 6 14

abstenció

queda REBUTJADA la moció. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: Sra. Alcaldessa Passem als següents punts del Ple, 9,10, 11, 12 i 13 que són donar compte d’acords de decrets, i dels acords de la Junta de Govern Local. Abans de passar a l’informe de regidories hi han dues urgències que sotmetrem en tot cas a la seva aprovació com urgències. Una és una urgència de la regidoria de Medi Ambient i una altre es de la regidoria d’Urbanisme i Habitatge. Senyors i Senyores passem a la votació de si s’aprova la introducció d’aquestes urgències. La urgència número 1 és la proposta de la regidoria de Medi Ambient referent a les aigües i serveis Can Rial, vots a favor de l’admissió d’urgència. Digui’m... Sr. Gustau Pérez El segon del nostre partit polític és la persona que té que veure amb aigües Can Rial.



46


NÚM.9.- PROPOSTA DE L’ALCALDESSA RELATIVA A DONAR COMPTE DE LES ACTUACIONS JUDICIALS I DEFENSA DE LA CORPORACIÓ EN MATÈRIA D’IMPUGNACIÓ DE LA IMPOSICIÓ I ORDENACIÓ DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS DERIVADES DE L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA DELS CARRERS BRUC, MONTSERRAT, PLAÇA SANT MAGÍ I PLAÇA DE L’ANTIC AMBULATORI L’alcaldessa dona compte al Ple del següent: «En l’exercici de les funcions delegades pel Ple municipal a la Junta de Govern Local mitjançant l’acord plenari de data 10 de juliol de 2003, en matèria d’accions judicials, l’Ajuntament ha comparegut en diversos recursos contenciosos administratius interposats contra els acords del Ple de 17 de novembre de 2005 i de 16 de març de 2006 relatius a l’expedient d’imposició i ordenació de contribucions especials derivades de l’execució del Projecte executiu de millora dels carrers Bruc, Montserrat, Plaça Sant Magí i Plaça Antic Ambulatori. Després de la constitució de la nova Corporació ha decaigut el règim de delegacions del Ple establert anteriorment i, en conseqüència, correspon al Ple l’exercici d’actuacions judicials i la defensa de la Corporació, com a part demandada, en matèries de competència plenària, com seria el cas d’imposició i ordenació de contribucions especials. En base a això, tot i tractar-se d’actuacions judicials en tràmit, es considera adequat i oportú donar compte de les sentències dictades en els esmentats recursos judicials interposats contra l’acord del Ple de la Corporació de 16 de març de 2006, desestimatori del previ recurs potestatiu de reposició interposat contra l’acord 17 de novembre de 2005, del mateix òrgan plenari municipal, pel qual s’aprovava definitivament l’expedient d’imposició i ordenació de contribucions especials derivades de l’execució del Projecte executiu de millora dels carrers Bruc, Montserrat, Plaça Sant Magí i Plaça Antic Ambulatori. S’adjunta a l’expedient quadre descriptiu del moment processal dels diferents recursos interposats contra la imposició i ordenació de les esmentades contribucions especials i, en el seu cas, del contingut de les sentències dictades i de les quals no s’ha donat compte en el Ple. En base a això exposat, es sotmet a la consideració del Ple el següent: PRIMER.- Donar-se per assabentat de les següents sentències FERMES:

Sentència núm. 500/2007, de 27 de desembre de 2007, del Jutjat contenciós administratiu núm. 5 de Barcelona, procediment ordinari núm. 317/2006-A, que DESESTIMA el recurs interposat pel senyor ATM.



47


SEGON.- Donar-se per assabentat de les següents sentències contra les quals les corresponents parts actores han interposat recurs d’apel·lació:

Sentència núm. 463/2007, de 14 desembre de 2007, del Jutjat contenciós administratiu núm. 5 de Barcelona, procediment ordinari núm. 316/2006-B que DESESTIMA el recurs interposat pel senyor ESP.

TERCER.- Donar-se per assabentat de les següents sentències contra les quals les corresponents parts actores poden interposar recurs d’apel·lació:

Sentència núm. 271/2007, de 8 de novembre de 2007, del Jutjat contenciós administratiu núm. 9 de Barcelona, procediment núm. 317/2006 que DESESTIMA el recurs interposat pel senyor JJR.

Sentència de 10 de desembre de 2007, del Jutjat contenciós administratiu núm. 9 de Barcelona, procediment ordinari núm. 320/06 que DESESTIMA el recurs interposat per la senyora AAA.

Sentència núm. 292/2007, de 3 de desembre de 2007, del Jutjat contenciós administratiu núm. 7 de Barcelona, procediment núm. 321/2006-E que DESESTIMA el recurs interposat pel senyor CFL.

Sentència núm. 293/2007, de 3 de desembre de 2007, del Jutjat contenciós administratiu núm. 7 de Barcelona, procediment núm. 322/2006-F que DESESTIMA el recurs interposat pel senyor MCR.

Sentència núm. 462/2007, de 14 de desembre de 2007, del Jutjat contenciós administratiu núm. 5 de Barcelona, procediment núm. 325/2006-B que DESESTIMA el recurs interposat pel senyor ASN.

Sentència núm. 311/2006, de 10 de desembre de 2007, del Jutjat contenciós administratiu núm. 2 de Barcelona, procediment núm. 311/2006 que DESESTIMA el recurs interposat pel senyor PHP.»

El Ple en resta assabentat. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: NÚM.10.- DONAR COMPTE DE MANERA EXPRESSA DE DECRETS DE L’ALCALDESSA NÚM. 3.490/07, 55/08, 57/08, 223/08 I 315/08 RELATIUS AL CARTIPÀS MUNICIPAL Es dona compte al Ple dels següents decrets:

Decret núm. 3.490 del 31 de desembre de 2007

En data set de desembre es va dictar el decret número 3.272 relatiu a les modificacions en matèria d’organització municipal, en el qual s’adoptaven, entre d’altres acords, el d’establiment de l’Àrea de Serveis Personals en els termes següents —acord TERCER—:



48


«TERCER.- Establir en l’ÀREA DE SERVEIS PERSONALS es composarà dels següents àmbits de gestió a continuació indicats i comportarà les delegacions d’atribucions a favor dels regidors i regidores següents:

I) àmbits: Esports Serveis Socials d’Atenció Primària Gent Gran Salut Pública Polítiques d’Igualtat i Nova Ciutadania Joventut Cooperació i Solidaritat Educació Serveis d’Atenció a la Infància i a la Família Cultura Mobilitat, Aparcament i Transport

II) delegacions: Esports: Sra. Mirna Matas Domènech Serveis Socials d’Atenció Primària: Sr. Xavier Millán i Cañamares Gent Gran: Sra. Montserrat Benavent i Güell Salut Pública: Sra. Montserrat Benavent i Güell Polítiques d’Igualtat i Nova Ciutadania: Sra. Olímpia Sánchez i García Joventut: Sr. Xavier Millán i Cañamares Cooperació i Solidaritat : Sra. Olímpia Sánchez i García Educació: Sr. Eduard Rivas i Mateo Serveis d’Atenció a la Infància i a la Família: Sr. Iñaki Andrés i Garralaga Cultura: Sr. Antoni Cabré i Segarra Mobilitat, Aparcament i Transport: Sr. Xavier Duque i Segura»

Amb posterioritat s’ha constatat la necessitat de puntualitzar tant la delimitació de determinats àmbits integrants d’aquesta àrea, especialment pel que fa als Serveis Socials, com l’abast de les delegacions corresponents. Concretament, es tracta d’incorporar una referència explícita als Serveis Socials d’Atenció Especialitzada, que inclouen el TOCC i el complex assistencial de Can Comelles, com a àmbit diferenciat dels Serveis Socials d’Atenció Primària. Atès allò establert en l’article 23 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, en l’article 56 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i en l’article 13 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú. Atès que, conforme a la legislació assenyalada, l’alcaldessa pot delegar l’exercici de les seves atribucions, tret d’aquelles expressament assenyalades, en els membres de la Junta de Govern Local, determinant-se els assumptes que comprèn, les potestats que es deleguen i les condicions concretes del seu exercici.



49


Atès allò establert en els articles 28 i concordants del Reglament Orgànic Municipal en relació a la delegació d’atribucions de l’Alcaldia. En ús de les facultats que em confereix la legislació local vigent. RESOLC PRIMER.- Modificar els àmbits i les delegacions de l’Àrea de Serveis Personals configurada en la resolució de l’alcaldia núm. 3.272/07. SEGON.- Establir que L’ÀREA DE SERVEIS PERSONALS es composarà dels següents àmbits de gestió a continuació indicats i comportarà les delegacions d’atribucions a favor dels regidors i regidores de l’Ajuntament d’Esparreguera següents:

I) àmbits: Esports Serveis Socials d’Atenció Primària Serveis Socials d’Atenció Especialitzada Gent Gran Salut Pública Polítiques d’Igualtat i Nova Ciutadania Joventut Cooperació i Solidaritat Educació Serveis d’Atenció a la Infància i a la Família Cultura Mobilitat, Aparcament i Transport

II) delegacions: Esports: Sra. Mirna Matas Domènech Serveis Socials d’Atenció Primària: Sr. Xavier Millán i Cañamares Gent Gran: Sra. Montserrat Benavent i Güell Serveis Socials d’Atenció Especialitzada (TOCC i complex de Can Comelles):

Sra. Montserrat Benavent i Güell Salut Pública: Sra. Montserrat Benavent i Güell Polítiques d’Igualtat i Nova Ciutadania: Sra. Olímpia Sánchez i García Joventut: Sr. Xavier Millán i Cañamares Cooperació i Solidaritat : Sra. Olímpia Sánchez i García Educació: Sr. Eduard Rivas i Mateo Serveis d’Atenció a la Infància i a la Família: Sr. Iñaki Andrés i Garralaga Cultura: Sr. Antoni Cabré i Segarra Mobilitat, Aparcament i Transport: Sr. Xavier Duque i Segura»

SEGON.- Notificar el present acord als portaveus dels grups municipals de l’Ajuntament i als diferents departaments municipals afectats, pel seu coneixement i efectes oportuns. Donat per l’alcaldessa, senyora Francesca Fosalba i Batalla, davant meu, el secretari interí de la Corporació que en dono fe, a Esparreguera el dia trenta-un de desembre de dos mil set.



50


Decret núm. 55/08, del 10 de gener de 2008

D’acord amb allò establert als articles 195 i 196 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, el 16 de juny de 2007 es va constituir la nova Corporació resultant de les eleccions locals del passat 27 de maig de 2007. En la mateixa sessió va proclamar-se l’alcaldessa presidenta d’aquest Ajuntament la senyora Francesca Fosalba i Batalla, qui va prendre possessió del càrrec amb les competències, honors i prerrogatives que li atribueix la legislació vigent. L’article 12 dels Estatuts del Patronat de l’Emissora Municipal estableix que el Consell d’Administració, màxim òrgan de govern del patronat, estarà format per:

a) El president/a: alcalde/essa o regidor en qui delegui b) El vicepresident/a: un regidor/a designat per l’alcalde/essa c) Els vocals següents:

- un representant per cadascun dels grups polítics representants al consistori. - el director de l’Emissora

L’alcaldessa de l’Ajuntament va delegar la presidència de l’esmentat organisme autònom en el regidor delegat de recursos humans i promoció econòmica, senyor Antoni Cabré i Segarra, mitjançant decret de 22 de juny de 2007. Els diferents grups municipals han designat els seus representants al citat òrgan de govern del Patronat de l’Emissora Municipal. En virtut de les facultats que em confereix la legislació local vigent, RESOLC: Primer. Designar els membres del Consell d’Administració del Patronat de l’Emissora Municipal, que d’acord amb l’article 12 dels seus estatuts reguladors i la informació que consta als arxius municipals, estarà formada per:

President: Sr. Antoni Cabré i Segarra, per delegació de l’alcaldessa segons decret núm. 1.513/07

Vicepresident:

Sr. Xavier Duque i Segura

Vocals: - Un representant per cadascun dels grups polítics representats al consistori:

Partit dels Socialistes de Catalunya: Titular: Montserrat Benavent Güell Suplent: Pedro Pedreño i Crouseilles

Entesa pel Progrés d’Esparreguera: Titular: Olímpia Sánchez García Suplent: Iñaki Andrés Garralaga

Convergència i Unió:



51


Titular: Isabel Fernández i Laliga Suplent: Josep Santiveri i Ros

Esquerra Republicana de Catalunya: Titular: Josep Rovira i Tarragó Suplent: Glòria López i Bringué

Partit Popular: Titular: Sra. Concepció Pardell Rey

Alternativa Independent d’Esparreguera: Titular: Sr. Ignacio Oleart Comellas

Gent d’Esparreguera: Titular: Sr. Gustau Pérez Altirriba

- El director de l’Emissora: Sr. Gabriel Pérez Puig Segon. Notificar el present acord als interessats i departaments municipals de secretaria, intervenció i Emissora Municipal, als efectes de la corresponent presa de raó. Donat per l’alcaldessa, Francesca Fosalba i Batalla, davant meu, el secretari interí, que en dono fe, a Esparreguera, el deu de gener de dos mil vuit. Decret núm. 57/08 del 10 de gener de 2008 D’acord amb allò establert als articles 195 i 196 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, el 16 de juny de 2007 es va constituir la nova Corporació resultant de les eleccions locals del passat 27 de maig de 2007. En la mateixa sessió va proclamar-se l’alcaldessa presidenta d’aquest Ajuntament la senyora Francesca Fosalba i Batalla, qui va prendre possessió del càrrec amb les competències, honors i prerrogatives que li atribueix la legislació vigent. L’article 9 dels Estatuts del Patronat Municipal d’Esports estableix que la Junta Rectora, màxim òrgan de govern del patronat, estarà formada per:

a) El president/a: alcalde/essa o regidor en qui delegui b) El vicepresident/a: el regidor d’esports i d’altre regidor/a designat per

l’alcalde/essa c) Els vocals següents:

- un representant per cadascun dels grups polítics representants al consistori. - el director del Patronat d’Esports

L’alcaldessa de l’Ajuntament va delegar la presidència de l’esmentat organisme autònom en la regidora delegada d’esports, senyora Mirna Matas i Domènech, mitjançant decret de 22 de juny de 2007. Els diferents grups municipals han designat els seus representants al citat òrgan de govern del Patronat Municipal d’Esports. En virtut de les facultats que em confereix la legislació local vigent, RESOLC:



52


Primer. Designar els membres de la Junta Rectora del Patronat Municipal d’Esports, que d’acord amb l’article 9 dels seus estatuts reguladors i la informació que consta als arxius municipals, estarà formada per:

Presidenta: Sra. Mirna Matas i Domènech, per delegació de l’alcaldessa segons decret núm. 1.501/07

Vicepresidenta: Sra. Olímpia Sánchez García

Vocals:

- Un representant per cadascun dels grups polítics representats al consistori: Partit dels Socialistes de Catalunya:

Titular: Xavier Duque Segura Suplent: Montserrat Benavent Güell

Entesa pel Progrés d’Esparreguera: Titular: Xavier Millan Cañamares Suplent: Iñaki Andrés Garralaga

Convergència i Unió: Titular: Isabel Fernández i Laliga Suplent: Josep Santiveri i Ros

Esquerra Republicana de Catalunya: Titular: Josep Rovira i Tarragó Suplent: Glòria López i Bringué

Partit Popular: Titular: Sra. Concepció Pardell Rey

Alternativa Independent d’Esparreguera: Titular: Sr. Ignacio Oleart Comellas

Gent d’Esparreguera: Titular: Sr. Gustau Pérez Altirriba

- La directora del Patronat d’Esports: Sra. Sílvia Sentanera Díez Segon. Notificar el present acord als interessats i departaments municipals de secretaria i intervenció , als efectes de la corresponent presa de raó. Donat per l’alcaldessa, Francesca Fosalba i Batalla, davant meu, el secretari interí, que en dono fe, a Esparreguera, el deu de gener de dos mil vuit.

Decret núm. 223 del 28 de gener de 2008 Atès el decret núm. 3.272, de data 14 de desembre de 2007, modificat pel decret núm. 3.382, de data 19 de desembre de 2007, mitjançant els quals es van delegar les facultat de



53


direcció i gestió de l’àmbit d’Urbanisme i Habitatge de l’Àrea de Serveis Territorials, al primer tinent d’alcalde Sr. Iñaki Andrés Garralaga. Atès que, en ares de l’eficàcia i l’efectivitat de la gestió administrativa en l’àmbit esmentat, es considera necessari ampliar l’abast de la dita delegació de competències en favor del primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Habitatge, Sr. Iñaki Andrés Garralaga, i, a aquests efectes, puntualitzar i, si s’escau, modificar el decret núm. 1.427, de data 18 de juny de 2007, pel qual es van delegar competències d’aquesta Alcaldia a la Junta de Govern Local. Atesa la necessitat de què els acords de delegació continguin l’àmbit dels assumptes i les facultats concretes a les quals es refereix la delegació, segons s’indica en la part resolutiva. Atès que és d’aplicació, en relació a les competències de l’alcaldessa, allò establert a l’article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL), així com en l’article 53 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLCat), aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Atès que l’alcaldessa pot també conferir delegacions especials, a favor de qualsevol regidor segons l’article 23.4 de la LBRL i l’article 56.3 del TRLMRLCat. RESOLC: PRIMER.- Delegar en favor del primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Habitatge, Sr. Iñaki Andrés Garralaga, les competències d’aquesta Alcaldia en l’àmbit propi de la dita Regidoria, i, específicament, les facultats següents:

la direcció de l’àmbit corresponent i llur gestió;

la incoació i tramitació dels assumptes;

dictar actes administratius de tràmit i definitius, incloses les resolucions necessàries per a l’execució dels actes dictats a l’empara d’aquesta delegació;

la signatura dels documents necessaris per a l’efectivitat dels dits actes administratius;

la resolució dels recursos de reposició que s’interposin contra els actes i acords dictats a l’empara d’aquesta delegació; i

en general qualsevol actuació necessària per a l’execució de les competències delegades;

en els àmbits materials, assumptes i expedients següents:

a) Llicències urbanístiques no necessitades de projecte.

b) Llicències d’instal·lacions a les companyies de serveis.

c) Llicències per a la construcció de clavegueram per part dels particulars.

d) Llicències d’instal·lació de grues.

e) Llicències de primera utilització o ocupació.

f) Ordres d’execució a que fa referència l’article 189 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

g) Incoació, tramitació i resolució dels expedients de declaració de ruïna imminent, la competència per a la resolució dels quals no està delegada a la Junta de Govern Local



54


d’acord amb allò que disposa el decret d’Alcaldia núm. 1.427, de data 18 de juny de 2007.

h) Llicències i autoritzacions corresponent a ocupació temporal sobre béns de domini públic que originin una situació de posició precària conforme allò establert en els articles 57 i 60 del Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya i, en concret, les referides a:

Autoritzacions d’ocupació de via pública amb mercaderies, materials de construcció, runes, tanques, puntals, estintols, bastides i altres instal·lacions anàlogues.

Autoritzacions d’ocupació de via pública amb quioscos, sempre i quan aquesta ocupació no suposi una transformació de l’esmentat domini públic.

Autoritzacions de guals.

Autoritzacions d’ocupació del subsòl, sòl i la volada de la via pública, amb independència que sigui necessària per a la seva tramitació la presentació de projecte per part de l’interessat i que siguin sol·licitades per empreses de subministrament de serveis o per particulars.

Autoritzacions per a l’obertura de sondatges i rases en terrenys d’ús públic i qualsevol remoguda en la via pública del paviment o voreres, sense fer distinció en el requisit previ de presentació de projecte per al seu atorgament i que siguin sol·licitades per empreses de subministrament de serveis o per particulars.

i) Incoació i tramitació dels expedients administratius de caràcter sancionador per infraccions urbanístiques.

j) Incoació i tramitació dels expedients administratius de caràcter sancionador en matèria de permisos i llicències ambientals.

k) Incoació, tramitació i resolució dels expedients de protecció de la legalitat urbanística que inclou les ordres de suspensió d’obres, els requeriments de legalització, la inspecció urbanística, l’adopció de mesures provisionals, i els procediments de restauració de la realitat física alterada.

l) Incoació i tramitació dels expedients de disciplina urbanística.

m) Tramitació i, si s’escau, resolució d’expedients d’activitats qualificades com innòqües, d’acord amb allò que preveuen els articles 82 i següents de l’Ordenança municipal núm. X, reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions.

n) Resolució de les sol·licituds de canvi de titularitat i adopció dels acords de desistiment, acceptació de renúncia i declaració de caducitat que s’hagin de dictar en assumptes objecte de la present delegació.

o) Incoació i tramitació dels expedients corresponents a matèries pròpies de l’àmbit competencial de la Regidoria d’Urbanisme i Habitatge la resolució dels quals sigui competència de la Junta de Govern Local d’acord amb allò que disposa el decret d’Alcaldia núm. 1.427, de data 18 de juny de 2007.

Les delegacions establertes en el present acord es regiran pel que disposen els arts. 12 a 14 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, 28.2 i .4 a .6, 29, 32 i 42 i 43 del Reglament orgànic municipal d’Esparreguera i, amb caràcter supletori, en tot allò que no estigui previst a les dites disposicions legals i reglamentàries, 114 a 118 del Reglament d’organització,



55


funcionament i règim jurídic dels ens locals, aprovat pel RD 2568/1986, de 28 de novembre, d’acord amb els quals l’òrgan delegant podrà avocar la competència delegada i conservarà, respecte d’aquesta, les facultats que se li atribueixen. SEGON.- Notificar aquesta resolució l’interessat, als efectes de l’acceptació de les delegacions conferides, que s’entendran tàcitament acceptades si en el termini de 3 dies hàbils comptats a partir de l’endemà del de la notificació el destinatari de la delegació no manifesta expressament davant de l’Alcalde que no accepta la delegació. TERCER.- Modificar el decret d’Alcaldia núm. 1.427, de data 18 de juny de 2007, pel qual es van delegar competències d’aquesta Alcaldia a la Junta de Govern Local, en els termes següents:

a) El punt 2n de l’apartat a) de l’acord CINQUÈ queda redactat com segueix:

«L’aprovació, tant inicial com definitiva, dels instruments de gestió urbanística i dels projectes d’urbanització.»

b) El punt 2n de l’apartat i) de l’acord CINQUÈ queda redactat com segueix:

«La concessió i, si s’escau, denegació de les llicències corresponents a actes d’edificació i ús del sòl i del subsòl, de conformitat amb l’article 179 i següents del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. Queda exclòs de la present delegació la incoació, tramitació, concessió i, si s’escau, denegació de:

les llicències d’obres majors d’instal·lacions de les companyies de servei;

les llicències d’instal·lació de grues;

les llicències d’obres menors en els termes de l’Ordenança no fiscal núm. XXI reguladora de la intervenció administrativa en els actes d’edificació i ús del sòl;

les llicències per a la construcció de clavegueram per part dels particulars; i

les llicències de primera utilització i ocupació.

c) El punt 3r de l’apartat i) de l’acord CINQUÈ queda redactat com segueix:

«La declaració d’estat ruïnós prevista a l’article 190 de l’esmentat del text refós de la Llei d’urbanisme, excepte en els supòsits d’urgència i perill imminent, dictaminat pel tècnic municipal competent, en els quals es donarà compte de les resolucions dictades a la Junta de Govern Local.»

d) El punt 1r de l’apartat j) de l’acord CINQUÈ queda redactat com segueix:

«La resolució sobre les autoritzacions, permisos i llicències ambientals i l’adopció dels acords corresponents a la intervenció de la l’Administració municipal en matèria d’activitats i instal·lacions, excepte aquelles qualificades com innòqües, d’acord amb allò que preveuen els articles 82 i següents de l’Ordenança municipal núm. X, reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions.»



56


e) S’afegeix un 4t punt a l’apartat i) i un 2n punt a l’apartat j) de l’acord CINQUÈ amb la mateixa redacció següent:

«Pel que fa a la resolució de les sol·licituds de canvi de titularitat i l’adopció dels acords de desistiment, acceptació de renúncia i declaració de caducitat que s’hagin de dictar en els assumptes i expedients als quals fan referència els punts anteriors del present apartat, serà competent l’òrgan que tingui atribuïda la competència per resoldre l’expedient principal del qual porten causa.»

QUART.- Disposar que les delegacions establertes als acords anteriors tinguin efectes a partir del dia 1 de febrer de 2008. CINQUÈ.- Publicar la present resolució en el Butlletí Oficial de la Província i en el tauler d’anuncis de la Corporació, donant-se compte al Ple en la propera sessió que es celebri. SISÈ.- Notificar el present acord als portaveus dels grups municipals, així com als diferents departaments municipals pel seu coneixement i efectes oportuns. Donat per l’alcaldessa, Francesca Fosalba i Batalla, davant el secretari interí, Bruno González Valdelièvre, que en dono fe, a Esparreguera el vint-i-vuit de gener de dos mil vuit.

- Decret núm. 315 del 5 de febrer de 2008 Atès el decret núm. 2365, de data 19 de setembre de 2007 i el decret núm. 3132 del 26 de novembre de 2007, mitjançant els quals es van efectuar, d’una banda, les designacions en matèria de representació de l’Ajuntament, en virtut de les atribucions de representació assignades legalment a l’alcaldia i d’altra banda, les designacions pel que fa a les comissions sectorials constituïdes a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques respectivament. Atès que, arran de les recents modificacions del cartipàs municipal, s’hauria de modificar el nomenament d’alguns representants de l’Ajuntament en els diferents organismes. Atès allò establert a l’art. 21.1 a) i b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local; així com en a l’art. 53.1 a) i b) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, correspon a l’alcalde o alcaldessa representar l’ajuntament i dirigir el govern i l’administració municipals. En l’ús de les facultats de l’alcaldessa en matèria de delegació de l’exercici de les seves atribucions, d’acord amb allò establert a l’art. 56 de l’esmentat Decret Legislatiu 2/2003. RESOLC: PRIMER.- Modificar les designacions següents efectuades en el decret núm. 2365 del 19 de setembre de 2007, en matèria de representació de l’Ajuntament, en virtut de les atribucions de representació assignades legalment a l’alcaldia:

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament: Sra. Olímpia Sánchez García Xarxa de pobles i ciutats pels drets humans: Sra. Olímpia Sánchez García Xarxa local de consum: Sra. Montserrat Benavent i Güell Xarxa local per a la diversitat i ciutadania: Sra. Olímpia Sánchez García Consell de dones Baix Llobregat: Sra. Olímpia Sánchez García



57


Xarxa infància d’Esparreguera: Sr. Iñaki Andrés Garralaga SEGON.- Modificar les designacions següents efectuades en el decret núm. 3132 del 26 de novembre de 2007, en matèria de representació de l’Ajuntament, en virtut de les atribucions de representació assignades legalment a l’alcaldia, en les comissions sectorials constituïdes a: la Federació de Municipis de Catalunya:

Comissió de benestar i acció social: Sr. Xavier Millan Cañamares Comissió de cultura i joventut:

o Subcomissió de cultura: Sr. Antoni Cabre Segarra o Subcomissió de joventut: Sr. Xavier Millán Cañamares

Comissió d’urbanisme i mobilitat: o Subcomissió d’urbanisme: Sr. Iñaki Andrés Garralaga o Subcomissió de mobilitat: Sr. Xavier Duque Segura

Comissió de polítiques per a la igualtat: Sra. Olímpia Sánchez García Comissió d’habitatge: Sr. Iñaki Andrés Garralaga Comissió de participació i democràcia local: Sr. Xavier Millán Cañamares Comissió d’immigració: Sra. Olímpia Sánchez García

I a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques: Comissió d’urbanisme i habitatge: Sr. Iñaki Andrés Garralaga

TERCER.- Donar compte al Ple en la propera sessió que es celebri. QUART.- Notificar les modificacions de les designacions als representants i als organismes afectats, a tots els grups municipals constituïts i als departaments municipals interessats pel seu coneixement i efectes legals oportuns. Donat per l’alcaldessa, Sra. Francesca Fosalba i Batalla, davant meu, el secretari interí, a Esparreguera, el cinc de febrer de dos mil vuit” El Ple en resta assabentat. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: NÚM.11.- DONAR COMPTE DELS DECRETS DE L’ALCALDESSA COMPRESOS EN EL PERÍODE DE L’1 DE DESEMBRE DEL 2007 AL 15 DE GENER DE 2008 Decret núm. 3220/07: Prorrogar el contracte a la Sra. JPA per un període de 3 mesos com a tècnica auxiliar d’educació. Decret núm. 3221/07: Prorrogar el contracte a la Sra. SVT per un període de 3 mesos com a tècnica auxiliar d’educació. Decret núm. 3224/07: Contractar laboralment al Sr. JGG com a conserge amb inici el dia 5 de desembre de 2007 i fins 4 de juny de 2008.



58


Decret núm.3244/07: Contractar laboralment a JGG com a monitor fins a la reincorporació de la Sra. SAF. Decret núm. 3275/07: Efectuar el nomenament amb caràcter interí, a partir del dia 10 de desembre de 2007, a favor del Sr. Bruno González Valdelièvre, com a secretari de la corporació. Decret núm. 3286/07: Contractar laboralment a VGL, com a operari/especialista, des del 11 desembre de 2007 i fins la provisió de la plaça Decret: 3324/07: Contractar laboralment a LPB com a professora de l’escola de música els dies 12 i 13 de desembre de 2007 Decret núm. 3346/07: Contractar laboralment a MMMI com a tècnica mitjà educadora social amb inici el dia 17 de desembre de 2007 i fins el dia 16 de març de 2008. Decret núm. 3375/07: Contractar laboralment a GPP com a coordinador administratiu del Patronat de l’Emissora Municipal, amb inici el dia 18 de desembre de 2007 i fins a mitjans del mes de febrer de 2009. Decret núm. 3402/07: Contractar laboralment a CBB com a tècnica mitjana d’educació, amb inici el dia 20 de desembre de 2007 i fins la finalització de l’obra i servei determinat. Decret núm. 3430/07: Substituir al secretari el dia 24 de desembre de 2007, la tècnica de l’administració general, Sra. NMM Decret núm. 3435/07: Substituir a la interventora des del dia 24 de desembre fins el dia 31 de desembre de 2007, la funcionària APA tresorera de la corporació. Decret núm.3447/07: Contractar laboralment als següents monitors:

MTMF AFR MCGL SMB EMR RCP MPL MAR OAS ARJ NFM PMC



59


OAP BLV JCCB MSM CCN MBC SDB NFE ACS JCA MCFR

per al saló de la infància del 27 al 31 de desembre de 2007. Decret núm. 3450/07: Continuïtat contracte com a AODL fins el 27 de desembre de 2008, a la Sra. MOG Decret: 3454/07: Contractar laboralment als diferents operaris que a continuació relacionen MEA, JMVG, EAL, MTN, JRM, VVC, des del 28 de desembre de 2007 i el dia 27 de juny de 2008. Decret núm.3474/07: Contractar laboralment a la Sra. MJQ com a treballadora familiar amb inici el dia 1 de gener de 2008 i fins el 30 de juny de 2008. Decret núm.48/08: Contractar com a professor de música del 10 al 16 de gener de 2008. Decret núm. 15/08: Ampliar la jornada de treball del professor MRT fins a fer la jornada complerta amb efectes des de l’1 de gener de 2008 i contractar laboralment, al Sra. MVP com a professora de música, des del dia 8 de gener de 2008 i fins la finalització del curs el 31 d’agost de 2008. Decret núm. 20/08: Autoritzar la reducció d’un terç de la jornada laboral i mantenir el contracte laboral com a tècnica auxiliar d’educació per substitució de la Sra. DGC fins el dia 16 d’agost de 2008 Decret núm. 34/08: Contractar laboralment, mitjançant la modalitat de contracte eventual a la Sra. LMM, a MAR, a LCC, com a professores de dansa. Decret núm.42/08: Contractar laboralment a la Sra. MJQ com a treballadora familiar amb inici el dia 1 de gener de 2008 i fins el 30 de juny de 2008. Decret núm.48/08: Contractar laboralment a la Sra. MJQ com a treballadora familiar amb inici el dia 1 de gener de 2008 i fins el 30 de juny de 2008.



60


Decret núm.99/08: Contractar laboralment com operari amb inici el dia 14 de gener de 2008 fins el 13 de gener de 2009. El Ple en resta assabentat. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: NÚM 12.- DONAR COMPTE DE MANERA EXPRESSA D’ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL El Ple en resta assabentat. Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: NÚM 13.- DONAR COMPTE DELS ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL CORRESPONENTS A LES SESSIONS COMPRESES EN EL PERÍODE DE L’1 DE DESEMBRE DE 2007 AL 15 DE GENER DE 2008 El Ple en resta assabentat. L’alcaldessa exposa que hi ha la proposta d’incorporació per urgència del següent assumpte a l’ordre del dia: URGÈNCIA I.- Proposta del regidor de Medi Ambient relativa a l’extinció de la concessió del servei de subministrament d’aigua al barri de Can Rial i adopció de mesures necessàries per a garantir la continuïtat de l’esmentat servei. Sotmesa la proposta d’incorporació de la URGÈNCIA I a l’ordre del dia de la sessió a votació, en la qual no va participar el regidor Sr. Gustau Pérez i Altirriba per deure d’abstenció, d’acord amb allò que disposa l’art. 76 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, amb el resultat següent:


a favor 8 6 2 1 1 18

en contra 1 1

abstenció

queda APROVADA PER MAJORIA ABSOLUTA del nombre legal de membres del Ple, i es passa tot seguit al seu debat i votació en els quals no participa el regidor Sr. Gustau Pérez i Altirriba per deure d’abstenció, d’acord amb allò que disposa l’art. 76 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril: NÚM. 14.- PROPOSTA DEL REGIDOR DE MEDI AMBIENT RELATIVA A L’EXTINCIÓ DE LA CONCESSIÓ DEL SERVEI DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA AL BARRI DE CAN RIAL I ADOPCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A GARANTIR LA CONTINUÏTAT DE L’ESMENTAT SERVEI.



61


Es proposa l’adopció del següent acord: Sr. Pedro Pedreño Bona nit. El dia 3 de gener de 2008 amb registre d’entrada 166, el senyor Joan Josep Monné Canals en representació d’Aigües i serveis Can Rial va introduir una petició a l’Ajuntament d’Esparreguera, en la que demanava l’extinció del servei de distribució d’aigua a Can Rial. Les explicacions estan aquí, les hem posat a l’expedient que al·lega Aigües i serveis Can Rial, és un desequilibri econòmic que el fonamenta amb un problema que arranca, segons ells, de la unificació de tarifes de l’any 2001. En aquesta petició demana l’extinció d’aquesta concessió, que és una concessió val dir-ho de facto, la concessió que tenia Aigües i serveis Can Rial era de la utilització de canonades d’impulsió d’aigua del Barri Font fins al barri de Can Rial, i la distribució era de facto. Per lo tant, l’extinció d’aquesta distribució de facto i d’aquesta concessió de fet de la canonada. A part d’això demanen una quantitat en funció del realçament d’aquest desequilibri econòmic que, segons ells, han patit. Exactament demana 358.000€. Això és un procés que fa molt temps que està obert, avui finalitza una part important d’aquest procés i en realitat hem estat parlant des de que nosaltres vam entrar al govern, amb el senyor Monné d’aquest tema. Ens va exposar en el mes de setembre la situació que tenia la companyia i vam estar parlant, i vam estar inclous redactant un o dos convenis previs a aquesta decisió de mutu acord. Aquests convenis no es van acceptar, no es van acabar de concretar i mitjançant va entrar aquest escrit de renuncia a aquesta distribució. Per lo tant, concretament aquí hem fet una exposició molt amplia, en principi si tothom l’ha llegit jo he fet un petit resum que no tinc inconvenient en ampliar a partir de preguntes que se li poden fer, ho dic per agilitar una mica la càrrega de parlaments. Concretament l’acord que es demana, que es posa sobre la taula és primer desestimar les peticions d’indemnització formulada per Aigües i serveis Can Rial, mitjançant les instàncies que van tenir entrada al registre general de la corporació amb dates 14 de setembre i 3 de gener de 2008, amb números 14199, 165 i 166 del registre. Això vol dir que desestimem aquests 358.000€ que demana com indemnització per aquest desequilibri econòmic. A partir d’aquí llegeix des del segon punt de la urgència. «La mercantil AIGÜES I SERVEIS CAN RIAL, SL (d’ara endavant: AISCR) és titular d’una concessió, atorgada per concert directe mitjançant acord plenari de data 4 de juliol de 1986, l’objecte de la qual és la utilització de les instal·lacions municipals de subministrament d’aigua potable a la urbanització de Can Rial. Aquesta concessió va ser formalitzada en document de data 16 de gener de 1987 Independentment d’aquesta concessió, AISCR ha vingut prestant, de facto, el servei de subministrament domiciliari d’aigua potable al barri de Can Rial. Així es desprèn clarament dels antecedents i dades històriques recollits a la Memòria dels treballs realitzats per la Comissió informativa especial per a l’estudi de la forma i condicions en les quals s’ha de prestar el servei d’abastament d’aigua potable del



62


municipi d’Esparreguera —especialment de la relació història d’actes jurídics i de dades fàctiques consignades en documentació municipal relatius a la implantació del servei d’abastament d’aigua potable en el municipi que en constitueix l’annex I—, així com de les dades fàctiques recollides al del Projecte per a la regularització de la prestació del servei públic local d’abastament d’aigua potable al municipi d’Esparreguera, aprovat inicialment i definitivament pels acords plenaris de dates 15 de febrer i 26 d’abril de 2007, respectivament. Al març de 2001, l’Ajuntament va iniciar d’ofici un expedient de revisió de les tarifes del servei de subministrament domiciliari d’aigua potable a Can Rial per tal d’assolir la unificació tarifària del dit servei a tot el terme municipal, evitant injustificats greuges comparatius. Aquest expedient es va resoldre mitjançant acord plenari de data 17 de maig de 2001, en el qual s’aprovava sol·licitar de la Comissió de Preus de Catalunya del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya l’autorització de noves tarifes del serveis de subministrament domiciliari d’aigua potable a Can Rial amb les quals s’assolia la unificació tarifària pretesa. Aquesta proposta municipal de tarifes va ser autoritzada per la Comissió de Preus de Catalunya mitjançant acord de data 4 d’octubre de 2001. Pels anys 2003, 2004, 2005 i 2006, AISCR va sol·licitar la revisió i actualització d’aquestes tarifes mitjançant l’aplicació del percentatge d’increment resultant de l’aplicació de la fórmula polinòmica aprovat per la Comissió de Preus de Catalunya, i l’Ajuntament, mitjançant els corresponents acords plenaris, va acordar de conformitat amb la petició formulada pel dit concessionari. Així es desprèn de les peticions del concessionari relatives a les tarifes pels exercicis esmentats, presentades al Registre General d’entrada de la Corporació amb dates 7 d’octubre de 2002 —núm. 15.282—, 15 d’octubre de 2003 —núm. 13.340—, 3 de desembre de 2004 —núm. 17.779—, i 13 de desembre de 2005 —núm. 16.605—, i dels corresponents acords plenaris de dates 19 de desembre de 2002, 20 de novembre de 2003, 20 de gener de 2005 i 19 de gener de 2006, degudament notificats a la Comissió de Preus de Catalunya. Per l’exercici 2007, AISCR va sol·licitar, mitjançant instància amb entrada al Registre General d’entrada amb data 19 de gener de 2007 i núm. 1.040, una revisió de tarifes basada en criteris diferents a l’aplicació del percentatge d’increment resultant de l’aplicació de la fórmula polinòmica. Amb base en l’informe tècnic de l’enginyer municipal, de data 5 de febrer de 2007, que considerava injustificades les pretensions tarifàries d’AISCR, el Ple, mitjançant



63


acord de data 15 de febrer de 2007, va aprovar la revisió de tarifes mitjançant l’aplicació del percentatge d’increment resultant de l’aplicació de la fórmula polinòmica. Contra aquest acord AISCR va interposar recurs de reposició amb data 6 de març de 2007, que va ser desestimat mitjançant acord plenari de 26 d’abril de 2007, amb base en els informes tècnic de l’enginyer municipal i jurídic del secretari de la Corporació, ambdós de data 16 d’abril de 2007. Aquest últim acord plenari va esdevenir ferm i consentit per AISCR. Amb data 29 de juny de 2005, l’enginyer municipal va emetre un informe sobre les instal·lacions de subministrament domiciliari d’aigua potable a Can Rial i sobre l’estat de les mateixes. Amb posterioritat, el 9 de maig de 2007, AISCR va presentar diversa documentació acreditativa de la subsanació de les deficiències detectades al dit informe, el que va motivar l’emissió per l’enginyer municipal d’un nou informe, de data 28 de maig de 2007, en el qual es concloïa que:

«Gran part de les mancances o deficiències observades i posades de manifest amb l’informe de data 29 de juny de 2005 segueixen sense estar resoltes per part d’AIGÜES I SERVEIS CAN RIAL, SL.»

Mitjançant acord plenari de data 15 de febrer de 2007, l’Ajuntament va:

a) aprovar inicialment el Projecte per a la regularització de la prestació del servei públic local d’abastament d’aigua potable al municipi d’Esparreguera (d’ara endavant: el Projecte) en virtut del qual es determinava que la prestació del dit servei s’efectués en la forma de gestió indirecta mitjançant concessió;

b) aprovar inicialment el Reglament reguladora del servei municipal d’abastament d’aigua potable d’Esparreguera (d’ara endavant: el Reglament); i

c) aprovar els plecs de clàusules administratives i tècniques particulars que havien de regir l’adjudicació del contracte de concessió del servei públic municipal d’abastament d’aigua potable al terme municipal d’Esparreguera, així com la corresponent convocatòria de licitació, tot això condicionat a l’efectiva aprovació definitiva del projecte i del reglament del servei.

Els dits acords i l’expedient corresponent van ser sotmesos a exposició pública durant un termini de 30 dies hàbils, durant el qual AISCR va presentar al·legacions que van ser desestimades mitjançant acord plenari de data 26 d’abril de 2007, que va aprovar definitivament el Projecte, el Reglament i els plecs de clàusules administratives i tècniques particulars. Aquest acord ha estat recorregut en seu contenciosa administrativa per AISCR, sent objecte del recurs núm. 285/2007, pendent davant del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 10 de Barcelona.



64


Prèvia la corresponent tramitació, l’Ajuntament, mitjançant acord plenari de data 17 de maig de 2007, còpia del qual s’incorpora a l’expedient, va adjudicar la concessió considerada a la mercantil AIGÜES D’ESPARREGUERA VIDAL, SA (d’ara endavant: AEV). El contracte corresponent va ser formalitzat amb data 14 de juny de 2007. Amb data 14 de setembre de 2007 i núm. 14.199, va tenir entrada al Registre General de la Corporació una instància d’AISCR mitjançant la qual es sol·licita, textualment:

«… que l’Ajuntament posi els mitjans necessaris per a cobrir les pèrdues d’explotació provocades per les tarifes insuficients desfasament que a hores d’ara suposa unes pèrdues acumulades de 279.000 euros i que es poden incrementar en el següent exercici en 80.000 euros més donades les negatives anteriors de l’Ajuntament a les nostres demandes de modificació tarifària.»

Aquesta pretensió es fonamenta en un suposat desequilibri econòmic financer que, segons la mercantil sol·licitant, té el seu origen en la unificació tarifària aprovada per l’Ajuntament i autoritzada per la Comissió de Preus de Catalunya l’any 2001. Posteriorment, amb data 3 de gener de 2008 i núms. 165 i 166, van tenir entrada al Registre General de la Corporació sengles instàncies d’AISCR en les quals, respectivament:

a) es reitera la pretensió ja manifestada de l’adopció per part de l’Ajuntament dels «mitjans necessaris per a cobrir els pèrdues d’explotació provocades per les tarifes insuficients per un import de 358.899,30 euros», sol·licitant igualment la inclusió d’«aquesta previsió en els pressupostos municipals per a 2008»; i

b) d’altra banda, adduint dificultats «per a donar continuïtat a la perstació del servei d’abastament d’aigua potable en Can Rial» derivades de dificultats econòmiques de l’empresa suposadament degudes al ja esmentat desequilibri econòmic financer provocat, segons l’empresa, per la unificació tarifària de l’any 2001, AISCR:

i) sol·licita que l’Ajuntament «accepti l’extinció de la concessió i la obligació de prestació del servei d’abastament d’aigua al barri de Can Rial […] des de [l’] 1de març de 2008»;

ii) «renuncia a tots els drets que es deriven de l’acord del Ple municipal de 4 de juliol de 1986, i als drets derivats dels convenis i acords de desenvolupament posterior, inclosos aquells altres que poguessin derivar-se d’una situació de concessió de fet en l’abastament d’aigua potable en el sector de Can Rial»; i



65


iii) reclama el pagament de 358.000,00 € en concepte d’indemnització de «les pèrdues d’explotació a AIGÜES I SERVEIS CAN RIAL, S.L. per insuficiència de les tarifes del servei» i reitera la petició d’inclusió de l’oportuna previsió als pressupostos municipals per a 2008.

Atès l’informe de l’enginyer municipal, de data 14 de febrer de 2008, que es troba a l’expedient, en el qual es posa de manifest la impossibilitat, per manca de mitjans materials i personals, de que l’Ajuntament es faci càrrec amb caràcter immediat de la gestió del servei d’abastament domiciliari d’aigua potable a Can Rial i s’indiquen de quines dades i elements ha de disposar qualsevol hipotètic gestor del dit servei per poder fer-se’n càrrec. Atès l’informe jurídic del secretari de la Corporació, de data 19 de febrer de 2008, que, amb base en els antecedents i fonaments jurídics que s’hi exposen, arriba a les següents conclusions:

a) La relació entre l’Ajuntament i AISCR es pot qualificar jurídicament com una relació de concessió de servei públic que té per objecte el servei de subministrament domiciliari d’aigua potable al barri de Can Rial.

b) És per tant aplicable en aquest cas, amb les modulacions i adequacions que s’escaigui, el règim jurídic de la concessió de gestió de serveis públics locals.

c) Les pretensions indemnitzatòries d’AISCR relacionades amb el suposat desequilibri econòmic financer derivat de la unificació tarifària de l’any 2001 han de ser desestimades.

d) Ateses les manifestacions d’AISCR a la seva instància amb entrada al Registre General el 3 de gener de 2008 i núm. 166, en la qual es formula la seva renuncia i desistiment unilateral, amb efectes 1 de març de 2008, a la concessió atorgada mitjançant l’acord plenari de data 4 de juliol de 1986 i formalitzada amb data 16 de gener de 1987, i a qualsevol altre concessió, negoci o títol jurídic, formalitzat o sustentat en una situació de fet, de que pugui ser titular en relació amb el subministrament domiciliari d’aigua potable al barri de Can Rial, s’escau declarar extingits els dits negocis, qualificables en el seu conjunt com a concessió de la gestió del servei d’abastament domiciliari d’aigua potable a Can Rial, d’acord allò que disposen els arts. 111 g) del Text refós de la Llei de contractes de les Administracions públiques (TRLCAP), aprovat pel RD leg. 2/2000, de 16 de juny, i 241 b) i 260 .1 e) del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), aprovat pel D 179/1995, de 13 de juny.

e) Cal diferir la determinació de qualsevol indemnització a satisfer pel concessionari, així com la del valor pendent d’amortització de la concessió, a satisfer al concessionari, als efectes que preveuen els arts. 113.4 i 169.1 del TRLCAP i 261.3 del ROAS, a la prèvia determinació dels concrets elements



66


afectes al servei considerat i integrants de la concessió, així com a l’avaluació del seu estat.

f) Sent el subministrament domiciliari d’aigua potable un servei mínim essencial, de prestació obligatòria per qualsevol ens local, segons estableix l’art. 26.1 a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL), cal garantir, amb caràcter immediat, la continuïtat en la prestació del servei als usuaris i, a aquests efectes, s’escau, amb caràcter provisional, disposar que la gestió i prestació del servei sigui assumida per AEV, iniciant-se, si s’escau, la tramitació de l’expedient de modificació de la concessió de la qual és titular per ampliar-la incloent en el seu àmbit l’abastament domiciliari d’aigua potable a Can Rial, a l’empara i d’acord amb allò que disposen els arts. 101 i 163 del TRLCAP i 248 a) i concordants del ROAS.

Atès el que disposen els esmentats preceptes de la LBRL, del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLCat.), aprovat pel D leg. 2/2003, de 28 d’abril, del TRLCAP, del Reglament general de la Llei de contractes de les Administracions públiques (RLCAP), aprovat pel RD 1098/2001, de 12 d’octubre, del ROAS, i qualssevol altres disposicions concordants i de pertinent aplicació. En base a tot això exposat, aquesta Regidoria proposa al Ple municipal, amb caràcter de qüestió sobrevinguda, a l’empara d’allò que disposa l’art. 77.3 del Reglament Orgànic Municipal, l’adopció dels següents ACORDS: Primer.- DESESTIMAR les peticions d’indemnització formulades per AIGÜES I SERVEIS CAN RIAL, SL mitjançant les instàncies que van tenir entrada al Registre General de la Corporació amb dates 14 de setembre de 2007 i 3 de gener de 2008, i núms. 14.199, 165 i 166, en relació amb el suposat desequilibri econòmic financer de la concessió de la gestió del servei d’abastament domiciliari d’aigua potable a Can Rial de la que es considera titular a la dita mercantil, derivat de la unificació tarifària aprovada per l’Ajuntament i autoritzada per la Comissió de Preus de Catalunya l’any 2001. Segon.- DECLARAR EXTINGITS, per renuncia i desistiment unilaterial del concessionari, AIGÜES I SERVEIS CAN RIAL, SL, amb efectes 1 de març de 2008:

a) la concessió, atorgada al dit concessionari per concert directe mitjançant acord plenari de l’Ajuntament d’Esparreguera de data 4 de juliol de 1986 i formalitzada amb data 16 de gener de 1987, per a la utilització de les instal·lacions municipals de subministrament d’aigua potable a la urbanització de Can Rial;

b) qualsevol altre concessió, negoci o títol jurídic, formalitzat o sustentat en una situació de fet, de que pugui ser titular el dit concessionari, en relació amb el subministrament domiciliari d’aigua potable al barri de Can Rial.



67


Tercer.- DISPOSAR, amb caràcter cautelar i per tal de garantir la necessària continuïtat en la prestació del servei mínim obligatori de subministrament domiciliari d’aigua potable, que, a partir de la data d’efectes de l’acord anterior, 1 de març de 2008, la prestació del dit servei sigui assumida per la mercantil AIGÜES D’ESPARREGUERA VIDAL, SA, concessionària principal del servei considerat a la majoria de la població del municipi. Quart.- Als efectes d’allò que disposa l’acord anterior:

a) REQUERIR la mercantil AIGÜES D’ESPARREGUERA VIDAL, SA per que designi una o vàries persones, amb competència tècnica i capacitat suficients per disposar sobre totes les qüestions relatives a la gestió del servei considerat, als efectes d’interlocució tècnica amb els serveis tècnics competents de l’Ajuntament; i

b) REQUERIR la mercantil AIGÜES I SERVEIS CAN RIAL, SL per tal que faciliti a AIGÜES D’ESPARREGUERA VIDAL, SA l’accés a les instal·lacions, documentació, mitjans i recursos afectes a la prestació del servei considerat i, en concret:

● del llistat i arxiu en suport paper i en format Excel amb les següents dades dels contractes i dels abonats: nom – cognoms – adreça – diàmetre de l’escomesa – núm. de comptador – núm. de contracte – fotocòpia del contracte – núm. de compte – fotocòpies del DNI de l’abonat – qualssevol altres dades de l’abonat disponibles;

● plànol digitalitzat de la xarxa d’abastament domiciliari d’aigua potable de Can Rial on constin indicades les escomeses i el tipus de material de les canonades.

Cinquè.- DISPOSAR que la mercantil AIGÜES D’ESPARREGUERA VIDAL, SA dugui a terme, si fos el cas, amb caràcter immediat, en l’àmbit de Can Rial, les inversions, reparacions i actuacions estrictament necessàries per tal de garantir la continuïtat en la prestació del servei als usuaris. Sisè.- DISPOSAR que la mercantil AIGÜES D’ESPARREGUERA VIDAL, SA procedeixi, amb la major brevetat possible, a:

a) la determinació, inventari i avaluació dels concrets elements de tot tipus i naturalesa afectes a la prestació del servei considerat;

b) la determinació, si fos el cas, de les inversions realitzades per AIGÜES I SERVEIS CAN RIAL, SL que no hagin estat encara amortitzades a data 1 de març de 2008;

c) la formulació d’una proposta de modificació de la concessió del servei públic municipal d’abastament d’aigua potable al terme municipal d’Esparreguera que



68


li va ser adjudicada mitjançant acord plenari de data 17 de maig de 2007, i formalitzada amb data 14 de juny de 2007, per tal d’ampliar-la a l’àmbit de Can Rial.

Setè.- DISPOSAR que, una vegada es disposi de les dades a què fa referència l’acord anterior, i prèvia avaluació de les mateixes pels serveis tècnics municiplas, s’iniciï, si s’escau, la tramitació de la modificació de la concessió del servei públic municipal d’abastament d’aigua potable al terme municipal d’Esparreguera de la qual és titular AIGÜES D’ESPARREGUERA VIDAL, SA, per tal d’ampliar-la a l’àmbit de Can Rial. Vuitè.- Notificar aquests acords a AIGÜES I SERVEIS CAN RIAL, SL, a AIGÜES D’ESPARREGUERA VIDAL, SA i a qualssevol altres interessats.» Sotmesa la proposta a debat: Sr. Ignasi Oleart Repassant la documentació que se’ns ha enviat amb caràcter d’urgència, suposo que la urgència té aquests desavantatges perquè l’informe bàsic i fonamental de la secretaria a passat una cosa curiosa, totes les fulles del número par doncs no han arribat, en el meu cas, al meu domicili on se’m lliura la documentació i per tant no tinc sencer l’informe de la secretaria. Vull dir que si algun altre grup s’hi ha trobat doncs que sàpiga que ni el 2, ni el 4, ni el 6, ni el 8, ni el 10, ni el 12, ni el 14 no estan a l’informe. A mi em sembla que això és important de revisar, perquè si no l’informe del secretari que és bàsic, vinculant, em sembla que les coses no es miren amb la cura i amb el respecte necessari perquè ens ho prenguem en serio. Jo li agrairia que es prenguessin les mesures perquè el personal procuri i a més amb una cosa d’urgència, perquè clar, si això ho haguéssim rebut a la Comissió Informativa segurament que aquest informe ja l’haguéssim pogut revisar, l’haguéssim pogut veure, faltaven unes pàgines. I es que es soluciona ara, quan jo venia cap a aquí i m’ho posava a llegir evidentment no es soluciona. Però bé, això no em fa canviar les preguntes que li vull fer al regidor, només ho vull fer constar com a qüestió prèvia. A mi em sembla que hi ha un punt, que és el cinquè senyor Pedreño, que vostè de l’informe aquest de la secretaria diria jo, que parla de que s’ha de diferir el valor de l’indemnització que està pendent i he entès de l’amortització de la concessió, alguna cosa d’aquestes. Jo li faig una pregunta més fàcil d’entendre, evidentment vostè la entendria més complicada, però jo la vull fer més fàcil. No es preveu aquí pagar ni una pesseta al que se’n va, l’he entès bé jo això? Li pregunto. Sr. Pedro Pedreño Hem perdonarà lo següent, no entraré en debat amb ningú, prenc nota i al final li contestaré. Vostè hem fa la pregunta, jo prenc nota i després de totes les intervencions jo contestaré. Sr. Ignasi Oleart



69


Sap que passa amb això? Que després s’allarga, perquè com vostè contesta a tothom i no es replica, tornem a replicar... No sé si és un bon procediment, però jo lo que vostè faci em semblarà bé. Senyor Pedreño, el seu sistema de contestar em sembla que és un sistema que vostè pot adoptar, jo li pregunto dos coses concretes. Sr. Pedro Pedreño Gràcies, pel seu permís. Sr. Ignasi Oleart Moltes gràcies, i vostè les té totes sempre. La meva pregunta és, vostè, de la documentació que jo he llegit, a no ser que l’informe del secretari a les fulles que faltin parlin d’això, jo he d’entendre que l’Ajuntament d’Esparreguera o qui sigui, entenc que l’Ajuntament d’Esparreguera o Aigües Vidal, no sé qui exactament. Doncs no preveu indemnitzar absolutament ni una pesseta, ni un euro, a la companyia que ha deixat el servei, i vostè ja m’ho aclarirà. Perquè desprès segueix dient que les aigües d’Esparreguera, Vidal i companyia, s’ha de fer càrrec obligatòriament perquè així ho té en la concessió que ha de fer esment i ha de preocupar-se totes les problemàtiques que puguin sorgir. Avui és a Can Rial, demà podria ser Can Vinyals, per exemple, per tant està clar que aigües Esparreguera té aquesta responsabilitat. Jo penso que valdria la pena fer menció de que suposem que aigües de Can Rial no deixa això perquè si, ho deixa perquè segurament que els seus resultats econòmics dels últims anys, doncs no han sigut bons, crec que vostè això també ho sap. No crec que sigui una voluntat de deixar-lo, i a mi lo que em preocupa és que en aquest moment una empresa privada, perquè mereixen també un respecte, doncs deixa també un servei important que ho han fet segurament que en èpoques millors i en altres no tant bones. Les circumstàncies són les que són, i per tant a mi em sembla del que si efectivament de lo que jo he deduït de la informació que se’ns ha facilitat, doncs sembla que no hi ha exactament una idea, o jo no la se veure, de que això vol que algú s’ho quedi i només pot ser que Aigües Vidal d’Esparreguera de una forma gratuïta, em sembla que això és un tema com per mirar-ho. Parla aquí que també es valorarà el tema de l’amortització, jo vull entendre que significa, que si vostè hi han unes instal·lacions que tenen a la via del pla comptable i de l’impost de societats, una taula de valoracions dels anys, de la permanència d’aquest bé a la propietat de la societat, vol dir o tinc que entendre que si hi ha una maquinària que el pla d’amortització comptable li permet que amb sis anys l’ha d’haver d’amortitzar i en porta vuit, vol dir o tinc que entendre que vostè lo que ens està dient amb aquesta proposta és que aquesta amortització que serà el pla comptable de l’empresa a zero vol dir que no té compensació econòmica sobre aquest cost. Això és el que li volia demanar, que quan vulgui em contesti, li demano que en tot cas em contesti amb rigor comptable perquè aquí és un tema purament de comptabilitat algun d’ells. Moltes gràcies. Sr. Pedro Pedreño A veure, jo podria contestar en aquest moment i a més hi ha una interpretació molt perillosa, molt desajustada, molt injusta i ratllant una mica una insinuació ofensiva. I si vostè s’ha llegit tota la documentació no pot deduir que tot s’està fent aquest moviment, primer absolutament promogut per Aigües i serveis Can Rial, promogut,



70


demanat i posat sobre la taula per Aigües i serveis Can Rial, vostè no pot insinuar ni explicita ni implícitament que lo que s’està pretenent és fer un regal a la companyia d’Aigües Vidal. En aquest moment lo que s’està plantejant és acceptar la renúncia d’un servei per part d’Aigües i serveis Can Rial, i d’una forma provisional que a més està recollida en la concessió i distribució que es va atorgar en el mes de maig de 2007, a demanar-li a Aigües Esparreguera Vidal d’una forma provisional que és faci càrrec d’aquest tema. Per tant, jo aquestes insinuacions, aquestes... malèvoles, que penso que venen per una atmosfera que es fa de que tot té que ser amagat, ocult, estrany... Si ho haguéssim solucionat, si haguessis llegit tot l’expedient que s’ha posat al servei de tothom i a més que jo sempre he estat obert. Això per una part, per una altre part, explícitament diem en la proposta que desestimem la demanda d’Aigües i serveis Can Rial de 358.000€, que demana com desequilibri econòmic acumulat de l’any 2001, amb això ja li queda clar. Però això no vol dir que Aigües Esparreguera i Aigües i serveis Can Rial, no puguin tenir una indemnització si se justifica. No estem parlant d’això, no estem en aquest pla, aquesta petició desestimem i tenim tot un conjunt de raons per desestimar-la. Aigües i serveis Can Rial té una apreciació de servei fet i nosaltres tenim una altre apreciació d’una constatació de com s’ha donat aquesta... i han tot d’antecedents que venen ja de llarg de requeriments, de discussions, d’incompliments, d’informes de l’enginyer de l’any 2005, de l’any 2007, que diu que encara no s’han fet aquelles modificacions que plantejava el pressupost... N’hi han tot un conjunt de situacions que nosaltres ens porta a acceptar això, i no acceptar cap tipus d’indemnització. Aquí lo que estem discutint que el primer de març de 2008 Aigües i serveis Can Rial planteja la seva renúncia de servei. I nosaltres diem, s’agafa al servei perquè és l’obligació de l’Ajuntament, com l’Ajuntament no té estructura tècnica capaç de desenvolupar aquest servei i té una concessió feta amb Aigües Esparreguera Vidal en la qual hi una compromís, en aquesta concessió, de que si arribes aquesta situació, és pogués donar aquesta concessió provisional, és lo que s’està portant aquí al Ple. Sr. Ignasi Oleart Senyor Pedreño, si vostè em permet, jo em sembla que ha de ser un problema de dicció meva o d’expressió, perquè en cap moment he intentat introduir, jo m’esmeno una mica en introduir paraules que poguessin portar sospita. Però, hi ha una cosa que hi ha que tenir clar, la societat aquesta, com a societat Vidal d’Esparreguera té dos coses diferencials, que una és que el valor que té una concessió pública, com és l’abastament d’aigua i una altre cosa és el valor de les instal·lacions que permeten aquesta conducció, distribució, etcètera. I jo, l’únic que li exposava a vostè és que aquesta societat evidentment per voluntarietat, perquè és un dels documents que s’acompanyen amb la proposta de vostè que és a petició de la pròpia companyia que no es veu capaç de tirar endavant, per les raons que siguin, aquest assumpte jo lo que li he preguntat i vostè m’ha dit que em contestaria al final, és que m’ha volgut contestar i per tant, crec que vostè i jo obrim un front per acabar la nostra discussió perquè vostè ja m’ha fet una introducció que m’ha permès contestar-li i jo li dic, li torno a repetir que a mi, ja que sàpiga diferenciar el fet de que la concessió té un valor en si amb una activitat econòmica que té com a finalitat fer negoci, en aquest cas aquesta companyia com podria ser una altre. I una altre cosa, es que aquesta companyia, Aigües Vidal, que està obligada perquè, a més hem de tenir en compte



71


que està obligada, actualment aquesta companyia tindrà un servei que, no se si serà amb resultats positius o negatius, però està clar que podrà fer un servei gràcies a unes instal·lacions que van fer al seu moment una altre companyia. I per això, jo li comentava que si hi havia algun moment, sigui en valor comptable, sigui en valor d’amortització, sigui... etcètera, si es preveia que algú, jo no li pregunto si seria l’Ajuntament pròpiament, o la companyia que agafaria la nova concessió indemnitzaria amb lo que valgués, que jo no estic parlant del 380.000€ que demana el senyor Monné com representat de la companyia, a mi com si hagués pogut demanar 500.000€, no entro, perquè hauríem de tenir un informe comptable que aquí doncs, no el veiem. Però, jo crec que m’entén el que jo li vull dir, no? No dic una cosa perquè se sospiti una altre... Sr. Pedro Pedreño Li puc contestar? Li dic per concretar... A veure, no dependria de nosaltres, dependrà m’imagino de les reclamacions que anirà posant el senyor Monné, perquè m’imagino que les posarà. A veure, aquí de lo que es tracta es que vostè i jo, hi ha una xarxa i nosaltres diem que hi ha una xarxa, vostè diu que aquesta xarxa és suficient i nosaltres en l’escrit que fem diem que és insuficient. No ho diem nosaltres, hi ha tot un conjunt d’estudis i d’informes tècnics que diu que és insuficient. El problema que teníem, no a l’Ajuntament solament, si no als veïns de Can Rial era la inseguretat de que aquest servei es pogués mantenir per l’estat que està la xarxa dels informes que tenim. Evidentment a partir d’aquest moment, es farà una auditoria de les instal·lacions, i aquesta auditoria ens explicarà a tothom, a Aigües i serveis Can Rial, a Aigües Esparreguera Vidal i a l’Ajuntament, com està aquesta xarxa que distribueix aigua, que entre altres coses té un gran problema que es té dada a baix, perquè d’entrada no compleix amb la normativa, és rocaia: fibro-ciment amb una gran quantitat, per lo tant és possible que això que vostè diu que no, evidentment no ho he insinuat, ha dit exactament regalem a la companyia Aigües Esparreguera Vidal, no ha sigut una insinuació ha sigut una concreció. No regalem res, segurament el que estem donant és una patata calenta. Però no solament a Aigües Esparreguera Vidal, aquesta patata calenta la tindran tots els abonats d’Esparreguera, per subsanar una situació que està provocada per un tipus d’explotació que s’ha donat en un moment determinat i en un temps determinat, sense cap tipus de reglament, sense cap marc de referència, sense cap marc jurídic, sense cap norma de funcionament, no serà Aigües Esparreguera Vidal, seran tots els abonat d’Esparreguera, que tindrà que fer front d’una manera programada, d’una forma seqüencial, a una situació de deteriorament, d’aquesta distribució d’aigua. I només em queda amb la distribució física, no entro en les altres històries. Per lo tant, vostè no pot treure petroli de d’aquesta pedra, es que no n’hi ha. L’historia és tant senzilla com això, jo porto en aquest tema exactament ara fa 12 anys, sé de lo que estic parlant, sé lo que estic discutint, s’han tingut moltes reunions, s’ha treballat moltíssim, s’ha discutit això amb el senyor Monné i amb el seu pare, s’ha parlat... i al final ell s’ha convençut de que aquesta situació és insostenible. Però no solament per un problema econòmic, el problema econòmic és lo que ell, i lògicament no ho dirà, que és un problema tècnic, evidentment que una part del conveni parlava de problemes tècnics, no ho reconeixia, jo l’entenc perfectament. Però hi ha un problema tècnic, un problema de viabilitat, no té viabilitat aquest sistema tal com



72


està, en els mitjans que compta impossible, una mica més de temps sense resoldre i tenim un greu problema. Ja d’una forma periòdica, hi ha problemes, problemes de rebentades, problemes de sobre pressions, problema de que no es troba amb facilitat el interlocutor, per una averia ràpida, per lo tant aquest és un tema que no és pot mantenir. Sr. Ignasi Oleart Senyor Pedreño, jo no he dit en cap moment que les instal·lacions estaven bé, en absolut, jo no he dit això. Però si que li vull dir una cosa, vostè ha fet memòria i em sembla que no sé quants anys ha parlat enrera, em sembla que de l’alcalde Serra cap aquí que hi ha hagut un ajuntament de vuit anys i el que ve ara, i fixi’s vostè durant tot aquest temps que està el mateix problema de Can Rial, a tingut d’arribar a aquest moment. Jo em pregunto si en tot aquest temps no podrien haver arribat a un acord per arribar a aquesta conseqüència... Sr. Pedro Pedreño Deixi que li contesti exactament lo que vostè pregunta perquè ningú es confongui. Tenim una eina ara que abans no tenia, i és el reglament de distribució d’aigua que és va aprovar en aquest Ajuntament al febrer de 2007, que per cert jo també vaig estar treballant en aquest reglament, per lo tant no teníem un marc de referència. Aquí es parla molt de voluntarisme, hem passat del voluntarisme al professionalisme, no solament Aigües i serveis Can Rial; Aigües Esparreguera Vidal, Can Vinyals, que després a l’informe de regidories puc parlar de Can Vinyals, perquè nosaltres no esperem aquí a que els problemes ens vinguin, si no que nosaltres a mesura que veiem el problema comencem a treballar. Home, una de les coses que no podem fer és treballar i posar-nos allà a meitat de la plaça a fer propaganda i fer mítings cada dia del que estem fent, però s’està treballant. Insisteixo, el marc era aquest. I nosaltres no hem volgut arribar ni al govern anterior, ni a l’actual a una figura que era molt agressiva, que se’n diu expropiació. Pensaven que amb el diàleg, amb el treball, podríem arribar a una situació, per lo tant em semblava que no era adient arribar a aquesta figura que estava posant en qüestió, per l’utilització d’aquesta mateixa figura a aquesta companyia, no. Ens hem reunit amb l’anterior i a l’actual, hem arribat aquí, doncs hem arribat aquí, ja podem dir que el problema des del punt de vista de distribució d’aigua. Una cosa són tots els “flecos” que puguin quedar i això ja s’encarregarà... Sr. Ignasi Oleart Jo només vull acabar amb una cosa, senyor Pedreño, des de que hi ha el reglament, és un reglament que va ser una decisió important i decisiva, però no estàvem sense recursos legals per prendre decisions. Entre elles aquesta que diu vostè, però una cosa important és que aquesta de l’expropiació que vostè diu, és una expropiació indemnitzada, i l’Ajuntament d’Esparreguera no va tenir mai aquesta voluntat, jo puc estar d’acord en que no la vagin tenir, per lo tant no em digui que el marc. Perquè tenim un marc, perdoni, aquesta llei que permet això fa molts anys que existeix. Hem arribat a aquesta conclusió, jo lo que li vull dir es que, escolti’m, aquesta situació es veia venir, quan vostè estava a l’Ajuntament i quan no ha estat, es veia venir. I hem arribat ara a aquesta conclusió? I tot ha vingut perquè jo li torno a preguntar, que



73


encara no m’ha contestat o jo no he entès que m’hagi contestat, si es preveu en l’ànim i en les converses per passar d’una propietat a una altre, d’una concessió a una altre, si l’empresa que ho deixa que va fer en el seu moment les inversions, potser no les necessàries tindrà compensació. I si n’hi ha, jo l’únic que li preguntava es qui abonarà aquesta compensació, és l’única cosa que jo li he preguntat. Sr. Pedro Pedreño Jo intentaré contestar-li, no sé amb quines paraules, a lo millor li parlo en castellà que serà de la forma en que m’entengui millor, perquè el meu català és difícil. “Mire señor Oleart, la situación es muy sencilla, es decir, el reglamento es importantísimo en lo que estamos discutiendo. Pero es que hay otra ley que salió en el 2003, que se llama Real Decreto 140/2003, que da un marco jurídico mucho mas claro al tema de aguas. El tema lo hemos llevado siempre desde el año 95, que empezamos con el señor Monné padre y el señor Pedreño, ni padre ni hijo, a discutir este tema de que esto no era viable. El señor Monné estuvo bastante de acuerdo, en lo que se le estaba planteado porque lo sabia mejor que nadie. Se estuvo prácticamente en un tris de darle solución, se había llegado casi a un acuerdo para que Aigües Esparreguera Vidal y Aigües i Serveis Can Rial, cediese todo su patrimonio. Por lo tanto, nosotros hemos facilitado siempre el dialogo y el acuerdo, eso se troncó, bueno seguimos hablando, seguimos dialogando, y a partir de tener el marco empezamos a plantear toda la situación. Tengamos en cuenta que no se a regularizado el tema de distribución de aguas, en este pueblo hasta el año 2007, y la compañía de aguas Esparreguera Vidal, si yo no estoy muy equivocado en el año 1865, 64-65. Hemos pasado de un acto muy voluntarioso del senyor Cristòfol Vidal a un marco profesional. Por lo tanto se ha solucionado cuando se ha podido solucionar. Usted esto, infiera en que somos unos inútiles, que somos... bueno pues lo entiendo perfectamente, porque si usted algún día me hecha un piropo automáticamente me tendré que plantear que me pasa. Estamos trabajando mucho antes incluso, de que usted se enterase que esto se estaba trabajando, me refiero al reglamento, lo que pasa es que lo que no se puede hacer aquí es meter un caballo por una cacharrería. Hay que apurar todos los espacios, y si Aigües i Serveis Can Rial hubiese cumplido, porque nosotros no les estamos diciendo a ellos que se marchen, estamos diciendo que cumplan, no les estamos diciendo que se marchen, estamos diciendo: “quédense, pero cumplan” no que se marchen. Ellos deciden que se marchan arguyendo que no les salen los números y yo les he dicho en diferentes ocasiones que es posible que no les salgan los números, precisamente por no haberse puesto en hora y en funcionamiento cuando tenían recursos. No los recursos sirven todos para financiar el uso personal, y hemos discutido este tema, como se plantean las tarifas. Las tarifas recogen aquello que se ha invertido, no aquello que se va a invertir o se quiere invertir, en el tema del agua hay que hacerlo así, por lo tanto de verdad, hay poco tema, hay mucha información pero poco tema, para hacer demagogia o intentar sacar petróleo, lo lamento”. Sr. Ignasi Oleart “Le ruego que retire usted la palabra inútil porque no lo he dicho, yo no le he dicho a usted inútil, le ruego que lo retire. Yo no le he dicho a usted inútil, le ruego que lo retire”.



74


Sr. Pedro Pedreño “Yo no tengo que retirar nada, porque usted no me lo ha dicho y yo no lo hubiera permitido...” Sr. Ignasi Oleart “Entonces porque ha dicho que usted que yo le había dicho que era inútil?” Sr. Pedro Pedreño “Yo no he dicho eso, he dicho que yo en tal caso, lo que le estoy diciendo es que en tal caso yo puedo también presumir cosas, usted presume un conjunto, yo puedo presumir que puede ser que usted piense que yo soy un inútil, nada más he dicho eso, no he dicho que usted haya dicho que soy un inútil, he dicho que usted puede pensarlo”. Sr. Ignasi Oleart “No lo ha dicho bien, pues. Yo no considero a usted que sea inútil”. Sra. Concepció Pardell Jo només haig de dir que dues coses, que és una llàstima que arribem al punt que estem ara quan fa ja anys i anys com deia aquell, de que s’està parlant de l’adquisició d’Aigües Can Rial. Sr. Lluís Moreno Ara bona nit ja. El nostre vot com a grup municipal serà favorable, no pot ser d’una altre manera, jo crec que hi ha hagut una tasca des de fa molts anys per regularitzar aquest servei a tota Esparreguera, per unificar les tarifes perquè s’incrementes l’eficiència d’aquest servei a la vila, que és veritat que existien diferents companyies i que no ens permetia reglamentar fins que no vam poder fer la comissió d’estudi. Aquesta comissió d’estudi es va desenvolupar i va poder sortir com els grups que van participar saben, en consens. Perquè jo crec que en el tema, especialment en el tema d’aigües i dels serveis públics bàsics ha d’haver un gran consens com va ser a l’època de la reglamentació i també de la prestació en aquest cas, o la regularització del servei i la posterior concessió a Aigües Esparreguera Vidal. Després, una altre qüestió relacionada amb la renúncia de la companyia, jo estic molt d’acord amb la intervenció que ha fet el regidor de Medi Ambient sobre que en cap cas es s’ha imposat res més que allò que es pugui dir la legislació, no només al 2003 la directiva marc de l’aigua i per tant, doncs tot allò que fa referència a un recurs escàs com estem veient als últims mesos, i aprofito aquí per fer la falca de dir que signifiqui que Aigües Can Rial, que al barri de Can Rial pugui haver o no es pugui ressentir del servei d’aigües, com serà així, no hi haurà cap problema pels veïns de Can Rial, que en definitiva és el que poder els pugui preocupar, que en aquest trànsit, en aquesta provisionalitat, en aquest interinatge, doncs pugui haver algun problema amb la qualitat del servei, jo crec que això queda garantit, queda garantit amb una companyia que ha demostrat solvència tècnica, solvència econòmica per afrontar tot el pla d’inversions que també incloïa com sabeu les possibles o previstes inversions que s’havien de fer a tots els barris d’Esparreguera, i també a Can Rial. Per tant, en



75


aquest sentit jo crec que, aprofitar per dir que cal estalviar l’aigua com és normal, que en definitiva aquesta millora de la qualitat, pot haver aquesta millora del servei, doncs no significa que hi pugui haver una abundància y per tant doncs ara, intentem gastar més. Per tant jo crec que això és una de les coses que calia explicar. Després una qüestió que com a mínim podem debatre, jo crec que està molt bé que el senyor Gustau ens recordi en cada moment dels plens, jo crec que és bo, que ens recordi quan és una persona que pugui tenir un interès o estigui afectat directa o indirectament, jo crec que hi ha molta ètica política, no sé si hi han altres casos de que puguin tenir altres conflictes d’interessos respecte a algunes de les companyies, ho dic per la no participació en l’elaboració del debat, inclòs a l’acord posterior. Jo crec que això si que és una cosa que tots els regidors han de conèixer, la seva incompatibilitat a l’hora de... ho dic perquè és un tema que habitualment, i en el cas de l’aigua doncs, ha pogut passar. I respecte al desequilibri econòmic i que sobretot el fan descansar en la unificació tarifària del 2001, doncs dir que en aquell moment la comissió de preus de Catalunya és la que finalment aprova el preu, doncs va dir que sí, doncs aquesta unificació tarifària que en aquell d’aquell moment Esparreguera ha gaudit, i els veïns de Can Rial han gaudit del mateix preu que la resta de la població. Jo per tant, a partir d’aquí crec que ha millorat molt doncs aquesta percepció de que el recurs de l’aigua s’havia de baixar, i el rebut a partir de l’any que ve té una certa progresivitat i també una certa sostenibilitat. Sotmesa la proposta a votació, amb el resultat següent:


a favor 8 6 14

en contra

abstenció 2 1 1 1 5

queda APROVADA PER MAJORIA dels vots emesos pels Regidors i Regidores presents. L’alcaldessa exposa que hi ha la proposta d’incorporació per urgència d’un altre assumpte a l’ordre del dia: URGÈNCIA II.- Proposta del regidor d’Urbanisme i Habitatge d’aprovació definitiva del Pla Parcial de l’Olana. Sotmesa la proposta d’incorporació de la URGÈNCIA I a l’ordre del dia de la sessió a votació, amb el resultat següent:


a favor 8 6 2 1 1 18

en contra 1 1 2

abstenció



76


queda APROVADA PER MAJORIA ABSOLUTA del nombre legal de membres del Ple, i es passa tot seguit al seu debat i votació: NÚM. 15.- PROPOSTA DEL REGIDOR D’URBANISME I HABITATGE D’APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA PARCIAL DE L’OLANA. Es proposa l’adopció del següent acord: «Atès que en data 25 de novembre de 2005, es va presentar per a la seva tramitació i aprovació el Pla Parcial Urbanístic del Sector l’Olana, el qual incorporava el projecte bàsic del Pont sobre el Torrent Mal . Atès que per Acord de la Junta de Govern Local de 6 d’abril de 2006 es va resoldre suspendre la tramitació del Pla Parcial Urbanístic del sector l’Olana als efectes de què se subsanessin les deficiències esmenables que s’havien evidenciat en l’Informe de l’Arquitecte municipal de 27 de març de 2006, que incorporava l’informe de l’Enginyer municipal, i a la vista de l’Informe de la Tècnica ambiental de 3 d’abril de 2006. Atès que en data 8 de juny de 2006, el Sr. Antonio Márquez Galán, president de la Junta de Compensació provisional del Sector l’Olana presenta escrit al Registre General d’aquest Ajuntament (RE 8143) mitjançant el qual manifesta que s’han esmenat les deficiències observades en els informes de l’arquitecte municipal i de la tècnica ambiental, en virtut del quals es va suspendre l’aprovació inicial del Pla Parcial, per la qual cosa presenta nou document i sol·licita que s’aprovi inicialment l’esmentat document. Atès que en data 27 de juliol de 2006, la Junta de Govern Local va acordar aprovar inicialment el Pla Parcial Urbanístic del sector de l’Olana presentat en data 26 de juliol de 2006 amb les prescripcions indicades en els informes de l’Enginyer municipal, de l’Arquitecte municipal i de l’Assessora Jurídica adscrita als Serveis territorials, de dates 26 i 27 de juliol de 2006. Atès que, en aquest sentit, en l’indicat Acord de 27 de juliol de 2006 es va condicionar l’aprovació definitiva del Pla Parcial Urbanístic del Sector de l’Olana a l’aportació d’un Text Refós que, sens perjudici d’allò que resultés del tràmit d’al·legacions, dels informes de les Administracions sectorials i de l’Informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, incorporés les prescripcions indicades en els informes dels Serveis tècnics i jurídics de dates 26 i 27 de juliol de 2006. Atès que l’acord de la Junta de Govern Local de 27 de juliol de 2006 va ser notificat als propietaris de l’àmbit del Pla Parcial i als interessats que es relacionaven en el document formulat, i que fou notificat a ENDESA Distribución Eléctrica, SLU (28.9.2006), Telefònica de Espanya, SA (21.9.2006), Gas Natural, SDG (29.9.2006) i Aigües Esparreguera Vidal, S.A (26.9.2006).



77


Atès que l’indicat Acord de 27 de juliol que sotmetia el document aprovat inicialment amb prescripcions a informació pública pel termini d’un mes (sense comptar el mes d’agost) fou publicat a La Vanguardia de 5 d’agost de 2006, al BOPB núm. 190, de 10 d’agost de 2006 i al DOGC, núm. 36065 de 17 d’agost de 2006 i, tal i com consta a l’expedient, fou exposat al tauler d’edictes municipal del 18 d’agost al 2 d’octubre de 2006. Atès que se sol·licità Informe a la Direcció General de Carreteres (21.9.2006), al Ministeri de Foment (21.9.2006), a l’Agència Catalana de l’Aigua (21.9.2006), al Departament de Medi Ambient i Habitatge (21.9.2006), al Departament de Salut (21.9.2006) i a la Comissió territorial d’Urbanisme de Barcelona (22.9.2006) Atès que consten a l’expedient administratiu al·legacions presentades en tràmit d’informació pública, els informes evacuats per part de les companyies subministradores així com pels organismes competents en raó de la matèria, així com de la Comissió Territorials d’Urbanisme, arran de les quals la Junta de Govern local de data 1 d’octubre de 2007 va adoptar els acords de resolució d’al·legacions, i de requerir a la Junta de Compensació del Pla Parcial del sector de l’Olana la presentació d’un Text Refós del Pla Parcial aprovat inicialment que incorporés les prescripcions indicades en l’Acord d’aprovació inicial i les que es derivessin tant de la resolució de les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública com dels informes emesos al llarg de la tramitació de l’instrument de planejament. Atès que en data 29 d’octubre de 2007 (RE16546), el Sr. Antonio Márquez Galán, president de la Junta Provisional de Compensació del sector l’Olana, ha presentat text refós del Pla Parcial Urbanístic del Sector de l’Olana, redactat pels tècnics JMSV, enginyer industrial, i SGA, advocat. Atès l’informe de l’arquitecte municipal de data 21 de gener de 2008, l’informe de l’enginyer municipal de 8 de febrer de 2008 i l’informe dels serveis jurídics de 20 de febrer de 2008. Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords: Primer.- Aprovar definitivament el document Text Refós del Pla Parcial Urbanístic del Sector SURd 02 “Sector de l’Olana”, que incorpora les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques, presentat en data 29 d’octubre de 2007 presentat pel Sr. Antonio Márquez Galán, president de la Junta Provisional de Compensació del Sector l’Olana. Segon.- Condicionar la publicació i, consegüentment, l’eficàcia de l’executivitat d’aquest Pla Parcial a la presentació davant d’aquest Ajuntament, dins el termini màxim de tres mesos a comptar des de la notificació de l’acord d’aprovació definitiva, de la garantia del 12 % del valor de les obres d’urbanització, que respondrà també de les sancions que es puguin imposar per raó d’infraccions urbanístiques en matèria d’execució d’obres d’urbanització, d’acord amb allò que estableixen els article 101.3, 100.3 i 97.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol,



78


pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, amb el benentès que, un cop exhaurit l’esmentat termini, sense que s’hagi constituït la garantia, la tramitació del Pla restarà sense efecte. Tercer.- Fixar l’import de la garantia en la quantitat de VUIT-CENTS CINCUANTA-DOS SET-CENTS SIS euros amb SET cèntims (852.706,07 €), tot advertint que no es retornarà fins la finalització de la totalitat de les obres d’urbanització previstes en el document que ara s’aprova. Quart.- Advertir que s’haurà de redactar un projecte d’urbanització complementari per al tractament de les zones verdes enteses com a àmbits naturals protegits més que com a zones de lleure i activitat ciutadana el qual haurà de tenir en compte les recomanacions ambientals que s’estableixen en l’apartat “conclusions i mesures” de l’Annex “informe ambiental” i això d’acord amb allò que preveu l’ACA preveu en el seu informe de data 26 de juliol de 2007. Cinquè.- Lliurar en el termini d’un mes a la comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, lliurament aquest que és condició per a publicació de l’acord d’aprovació d’aprovació definitiva. Sisè.- NOTIFICAR el present Acord i els Informes de l’arquitecte, enginyer i serveis jurídics de l’Àrea dels Serveis Territorials de l’Ajuntament a les persones propietàries dels terrenys.» Sotmesa la proposta a debat: Sr. Iñaki Andrés El pla parcial del sector industrial de l’Olana, és una decisió llargament esperada perquè s’ha de recordar que el 25 de novembre del 2005 es quan es va presentar la seva tramitació. I en aquest pla parcial, unes de les figures més importants un dels fets més destacats que es contemplaven era la construcció d’un pont sobre el Torrent Mal que unís l’Olana amb el Polígon Industrial Magarola – Sud, de manera que es pogués obviar l’entrada que té actualment per la rotonda de La Plana, que no és la més adequada pel transport i camions d’alt tonatge que són els que en definitiva van als polígons industrials. Aquesta presentació va donar origen a una aprovació inicial, en primer lloc es va arribar a recomanar als redactors del pla que fessin una sèrie d’esmenes perquè hi havien moltes mancances en aquest pla, però finalment el 27 de juliol de 2006, la junta de govern va aprovar inicialment aquest pla urbanístic amb una sèrie de prescripcions que obligaven a presentar un text refós per part dels promotors del pla urbanístic de l’Olana. Aquestes prescripcions més els informes dels diferents organismes tant de les companyies de serveis, de Telefònica, de gas, d’aigua, d’electricitat, d’Endesa... Com de la Comissió Territorial d’Urbanisme, han donat com a resultat que finalment després de moltes vicissituds aquest pla, es pugui portar avui a aprovar de dir que per una banda, els inconvenients bàsics que ens hem trobat es que és un sector industrial petit, pràcticament amb poques indústries, en servei hi havien 13 propietaris, 13 o 15 no recordo exactament, el que planteja el fet de tenir un pont i el fet de posar un terreny



79


a disposició de l’emancipilitat per poder fer un ambulatori, doncs és una carrega molt important i des d’aquest punt de vista un projecte d’urbanització molt acurat, un projecte de reparcel·lació molt acurat. Perquè les càrregues eren certament importants això ha portat molt de debat durant tot aquest temps, al final tant la comissió territorial d’urbanisme com els diferents organismes amb fet les seves prescripcions, tot això s’ha inclòs en aquest text refós que és el que s’ha presentat avui i que l’hem presentat amb una certa urgència més de la que ens pensàvem, vam estar a punt de presentar-lo al mes de gener, però finalment per qüestions inclòs de malalties de les persones que havien de fer els informes i tot plegat no hem pogut fer-ho fins ara. Hi ha un interès molt gran per part dels propietaris, és un sector que es fa per compensació, hi ha una junta de compensació que està darrera que impulsa tot aquest sector, i creiem que els avantatges fonamentals per Esparreguera són d’aquest tipus. Primer que s’ordena i es racionalitza i es fa bé un sector que realment està amb camins de terra, unes instàncies que realment no són les adequades per un polígon industrial, que permet tenir amb els vials que es plantegen tenir un front de façana per determinades finques que abans no tenien i que per tant poden tenir un sostre industrial interessant, que ens permet connectar aquest sector amb Magarola – Sud, que ens permet tenir un terreny d’equipaments que també és important. Hi ha un altre terrenys d’equipaments que es genera passat el pont de l’Olana, es a dir, quan surts de la rotonda de La Plana i vas cap a l’Olana hi ha un context sobre l’autovia, passat aquest pont hi ha un altre terreny petit d’equipament i diversos terrenys de serveis tècnics. I també hi han unes cessions en zona verda, en parc territorial, en la filera dels terrenys de Magarola, de la Fàbrega, que en principi no són zones verdes aprofitables com a parc, perquè són terrenys molt pendents, són terrenys difícils, però que són molt convenients per mantenir una protecció de ribera en aquestes rieres. En principi les consideracions que es van fer per part de les diferents organismes, dels serveis tècnics municipals, han estat recollides en aquest text refós i el que es presenta a l’aprovació avui és l’aprovació definitiva d’aquest pla parcial, aquesta aprovació definitiva permetrà en el termini d’un mes, s’hauria d’enviar a la comissió territorial, perquè finalment acceptin el pla i es pugui publicar i en el moment de la publicació doncs es faci executiva les propostes del pla. Vol dir que d’aquí tres mesos, si tot va bé podria començar a haver un cert moviment en quant a l’organització de l’Olana. Però hi ha una condició que s’ha posat des de l’Ajuntament i és que es dipositi abans de fer la publicació, és una condició sense la qual no es podrà fer la publicació, i per tant no serà executiu el pla que es dipositi una garantia del 12% de les obres d’urbanització, aquesta garantia del 12% implica que si en algun moment o per alguna causa d’unes obres d’urbanització no es realitza de la manera que creiem més adequada, doncs es pugui fer ús d’aquesta garantia per tal de subsanarla. Aquesta són les condicions en que es presenta avui a l’aprovació del Ple. Sr. Gustau Pérez Nosaltres ens abstindrem de la votació, ho explicaré prèviament perquè primer de tot, que casi tot és d’urgència, aleshores ens ho acaben de donar avui. Aleshores nosaltres, Gent d’Esparreguera, no hem tingut ocasió d’estudiant-s’ho. Si no ens ho estudiem no podem opinar, i aleshores com que som seriosos no podem votar ni a



80


favor ni en contra, perquè desconeixem. Per la qual cosa ens abstindrem i res més, per això explico la nostra votació i quina és la justificació. Sra. Alcaldessa En tot cas sàpiga que en Comissió Informativa es va comunicar que es presentaria per urgència perquè no estava encara enllestit del tot l’informe jurídic. Però bé, em sembla que vostè no hi era quan es va comentar. Sr. Gustau Pérez Sí, sí hi era jo. Jo a la Comissió Informativa hi era, sempre hi soc. Sr. Ignasi Oleart Jo m’he llegit la documentació que ens ha fet arribar el regidor d’urbanisme i crec que el tema de l’Olana, que podríem estar aquí discutint si coneixíem la urgència o no, això és secundari. Crec que és un tema que fa molts anys que està sobre la taula, és una herència del règim passat. D’alguna manera se li havia de donar solució, sembla que les condicions ho permeten i jo felicito al regidor d’urbanisme que hagi sigut capaç de posar, suposo que l’Ajuntament passat també, va intervenir molt el Quico, recordo en aquest moment, doncs arribar a posar d’acord tot aquest conjunt de persones que tenen dificultats econòmiques en aquest moment aquestes indústries, però que d’alguna manera volen sortir d’aquesta situació de falta de comoditat física, de donar-li una mica de dignitat al polígon industrial i per tant, doncs amb totes les diferències, petites o moltes que poguéssim tenir, em sembla que en aquest moment és necessari i és convenient que el nostre vot sigui també afirmatiu a la proposta del regidor d’urbanisme i habitatge perquè d’una vegada puguem acabar aquest projecte del sector de La Plana amb la màxima dignitat per Esparreguera amb el seu sector industrial. Sra. Concepció Pardell Nosaltres creiem que és molt important arranjar aquesta zona i arribar a l’acord que s’ha arribat. Ha sigut molt important, es veu que s’ha treballat molt, i que és d’interès públic perquè fa un moment que parlàvem, del tema d’un espai públic. Crec que era necessari arribar i el nostre posicionament serà a favor. Sra. Isabel Fernández Aquest Pla Parcial Urbanístic del sector de l’Olana que avui podem aprovar, definitivament. Tanca un gran esforç per part d’empresaris i grups que des de l’any 1999, van començar a treballar per tirar-lo endavant. Què aportarà, ja ho sabem tots, per Esparreguera aquest pla? A més a més, de que respectarà les rieres inundables que tenim, que vam patir en el 2000. Farà una gran comunicació amb un pont, a l’entrada sud de l’autovia A-II evitant així, estalviant-nos el pas de camions a la B-231 que ara entren pel camí de Casanova. Per tant davant de La Plana, no hi haurà aquell trànsit de camions a l’entrada, per tant els veïns d’aquell sector estaran bé. També hi hauran noves empreses que donaran feina i llocs de treball, tant necessaris en aquest moment pel poble d’Esparreguera, i a més a més disposarem, segurament, d’un terreny pel nou CAP d’Esparreguera. El nostre vot de Convergència i Unió serà favorable, acompanyat d’una felicitació a la gestió del



81


govern municipal, desencallant un projecte iniciat en el 1999 per Convergència i Unió en aquell moment i coneixedor del que estava passant. Gràcies. Sotmesa la proposta a votació, amb el resultat següent:


a favor 8 6 2 1 1 18

en contra

abstenció 1 1 2

queda APROVADA PER MAJORIA ABSOLUTA del nombre legal de membres del Ple Es passa seguidament a tractar el punt següent de l’ordre del dia: NÚM.16.- INFORME DE REGIDORIES Sra. Alcaldessa Passem ara a l’informe de regidories, jo pregaria als senyors regidors i regidores que siguin breus i concisos en les seves exposicions, gràcies. Sr. Pedro Pedreño Bona nit de nou, vull informar-los als presents i als que ens escolten per la ràdio de que a primer de març es posarà en servei el telèfon cívic, ara passaré una informació d’aquest telèfon, és una línia 900, o sigui totalment gratuïta, i la raó d’aquest telèfon és facilitar una eina, una línia de comunicació entre la majoria de vilatans que fan una actitud cívica davant d’aquest número petit però molest de incivics, en aquest paper que s’ha repartit o que s’està repartint o que espero que arribi a tothom està explicat els punts fonamentals, que és el telèfon cívic, l’Ajuntament d’Esparreguera millora el servei d’atenció a la ciutadania, amb una línia telefònica gratuïta, que pot utilitzar qualsevol vilatà o vilatana, com és fa?, serà un contestador que estarà 24 hores evidentment en funcionament i cada matí quan s’arribi al Departament de medi ambient es revisarà i es veuran les denúncies, les queixes, les informacions que es tenen i es començaren a repartir cap a diferents llocs, fonamentalment el que nosaltres intentem és millorar el servei complementari que l’anterior govern ja ho feia en la recollida de les escombraries, que és una furgoneta o dues furgonetes, que des de les 15:00 de la tarda a les 23:00 de la nit van donant voltes pels municipis, per les àrees de contenidors recollint aquests voluminosos que estan al costat del contenidor i aprofito també per fer una falca, “no es poden posar al costat del contenidor, hi ha un telèfon de recollida de mobles i hi ha la deixalleria, acabo la falca”, perquè aquesta furgoneta més que donar voltes d’una forma aleatòria tingui una llista d’actuacions definida i concreta, aquest és un tema que nosaltres considerem interessant, ens hem reunit pràcticament amb totes les associacions de veïns, lamento i demano perdó a les tres o quatre amb les que encara no ens hem pogut reunir, ho farem i amb aquestes reunions hem detectat el desig de molts vilatans de poder informar però també la por, la preocupació de



82


quines conseqüències podia portar això, d’alguna forma el telèfon cívic minora una mica aquesta comunicació. Un altre tema molt important, molt important és el ban de la sequera, amb la col·laboració d’Aigües i Serveis Can Rial, amb la Junta de Compensació de Can Vinyals, amb el Sr. Ramon Corral de Can Sedó, i amb la companyia d’Aigües Esparreguera Vidal, tots els abonats que estan consumint o estem consumint aigua en el municipi rebran a casa seva el ban, perquè el ban s’ha posat a totes les disposicions de cartells municipals, vitrines, dependències, s’ha fet ressò a la premsa a la ràdio, cadascú dels vilatans ho rebrà amb la factura de l’aigua i pensava que era adient que ho rebessin precisament amb aquesta factura, és important reiterar una altre vegada els punts fonamentals d’aquest ban, que són les prohibicions de l’ús de l’aigua: 1. El rec de jardins està prohibit, prats, arbres, zones verdes i esportives de caràcter públic o privat, estem a nivell d’alerta 2, estem desitjant que no arribem al 3, evidentment el 3 és molt més restrictiu, 2. Reg o baldeig de vials, carrers, sendes i voreres, de caràcter públic o privat. 3. Omplert de piscines, estancs i fonts, privats o públics. 4. Fonts pel consum humà que no disposin d’elements automàtics de tancament. 5. Rentat amb mànega de tota classe de vehicles, i aquí aprofito que malgrat que arribem a un estat d’eliminació d’alerta i estem amb una normalitat, recordar que no es poden rentar cotxes en qualsevol moment al carrer, és a dir, no és acceptable, 6. Instal·lacions de refrigeració i acondicionament que no tinguin en funcionament sistema de recuperació de circuit tancat, reitero l’ACA ha determinat en les circulars que esta enviant als Ajuntaments que el consum màxim permès i per sobre d’aquest consum pot estar penalitzat hi és 11 m3/habitants trimestre, que això vol dir uns 120 litres/persona/dia, seria interessant no arribar ni tant sols a 120, o sigui, reduir, i per això hi ha tot un conjunt de possibilitats, de filtres que la Generalitat a través de la Vanguardia va posar dos filtres amb un número de la Vanguardia, un diumenge, no recordo quin, que aireja i que dona sensació que tens aigua, però tens la meitat d’aigua i tot el tema cisternes i estalviar al màxim l’aigua perquè no per la restricció sinó perquè el problema no és la restricció, que és una mesura, és l’absència de l’aigua, d’acord. Un altre tema i aniré acabant, és com en anteriors Plens aquest tema ja va sortir i no tardarà massa en sortir, perquè estem ja en un moment de principi de primavera, o principi de pre-primavera, per tot és “pre”, “pre-campanya”, és el tema del mosquit tigre. Amb el mosquit tigre, nosaltres ens hem adherit al Servei de control de mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i ja s’han començat a tenir reunions de treball amb el Consell Comarcal, es firmarà un conveni amb ells i per exemple el dia 22 de gener vam tenir un treball de camp, per part del Consell Comarcal del Baix Llobregat i els serveis tècnics de Medi Ambient en el que es va fer una valoració del barri del Castell, part posterior del c/ Miranda, zones on es va detectar algun exemplar del mosquit al 2007, cementiri municipal, també es comentar que caldrà visitar amb detall els terrenys de sota l’aeri. Tot això són totes les reunions que estem obrint acte, hi el dia 31 es va tenir una altre inspecció a la zona de Can Cordelles, basses i horts, zona del Canyet, residència d’avis de Can Comelles, Masia de Can Roca, polígon industrial de Can Roca, Mas d’En Gall, zona esportiva de Can Cardús, i s’acorden els següents temes: “ El Consell Comarcal ens enviarà el conveni a signar per tal de rebre el seu assessorament, d’altre banda, realitzarà un inventari de punts potencials pel desenvolupament del mosquit tigre i del mosquit comú a Esparreguera, també se’ns assessorarà amb la campanya informativa a la població i



83


sobre les mesures de gestió a aplicar per tal de minimitzar i/o evitar la seva aparició. La propera trobada s’acordà pel dia 7 de febrer, que ja s’ha tingut però jo no tinc encara la informació, perdó si la tinc, el dia 7 de febrer tinc aquí l’acta, perdó. Per lo tant en el tema mosquit tigre, s’està treballant. I per últim un tema des del departament de medi ambient, i no des de un concepte polític sinó polític i tècnic estem una mica decebuts, una notícia que ha sortit en el que la recollida selectiva que estem a prop d’un 50 % malauradament per una intoxicació o una contaminació d’un periodisme una mica superficial es va dir que no s’arriba a recollir el 50 % de brossa, no és recupera, amb un to negatiu, amb un to negatiu que això es suposa que s’han agafat dades que justifiquen aquest casi 50%, que es un 46 casi un 47 % comparats amb unes altres dades no es res, doncs, no solament no és res, sinó que es una dada importantíssima, i aquestes notícies que poden tenir una xispa i un sentit de posar-hi un dit a l’ull a un polític, no se li està ficant el dit a l’ull a un polític se li està ficant a totes aquestes persones que estan fent un esforç per estriar de desactivar, de desanimar-les perquè si agafem dades del Baix Llobregat, aquesta part nostre del Baix Llobregat veurem que la mitjana de tota aquesta àrea, Abrera, Castellví de Rosanes, Cervelló, Collbató, Corbera de Llobregat, Martorell, Olesa de Montserrat, Palma de Cervelló, Sant Esteve Sesrovires, Vallirana, la mitjana és de 21,04 %, nosaltres estem a vora 47%, home no demano que ens felicitin, entenc que si al ciutadà que fa aquesta tria, i si als serveis tècnics d’aquest Ajuntament, no als polítics, però home si que reclamo en nom de tots que les informacions estiguin basades, contrastades i que es valori aquesta xifra enfront d’unes altres, gràcies. Sra. Adriana Garcia Si, dues coses, en principi demà acaba el termini per presentar al·legacions al Pressupost, fins ara hem rebut al·legacions del grup de Convergència i Unió i d’Esquerra Republicana, intentarem la setmana vinent si es possible resoldre ja aquestes al·legacions, perquè la intenció es tenir el pressupost aprovat el més aviat possible perquè és una eina que necessitem, si això és possible la setmana següent faríem la comissió informativa i el Ple en la mateixa setmana intentaríem. D’una manera o un altre serà segurament abans del Ple ordinari del mes de març i desprès una altre informació que intentaré ser breu però no voldria deixar de comentar és que hem tingut l’informa de l’Oficina d’atenció ciutadana anual del 2007, és el primer informe que tenim d’un any complert, aquesta oficina va obrir a l’octubre del 2006, així que és el primer informe d’un any complert i voldria destacar que hem guanyat amb aquesta oficina, evidentment els punts més rellevats és que hem evitat desplaçaments dels ciutadans, desplaçaments innecessaris per les dependències municipals perquè tot es concentra a la mateixa oficina, hem apropat l’administració als barris de Can Rial, Mas d’En Gall, s’ha descentralitzat la recepció de documents perquè s’inicia el tràmit al mateix lloc, s’ha aconseguit el pagament amb targeta bancària sense desplaçar-se de planta, recordem que abans havien d’anar a un lloc per fer el tràmit, anar a tresoreria a pagar a un altre lloc, tornar a l’oficina on havien començat el tràmit per acabar i demostrar que havien pagat, bé, aquests desplaçaments s’han acabat, es pot pagar també amb la targeta, com deia, ens atén des del principi fins al final el mateix treballador, s’ha aconseguit l’ampliació horària d’atenció ciutadana, la qual cosa és sens dubte el plat fort d’aquest servei, setmanalment es cobreixen 54,30 hores de gener a juny, i 34,30 hores de juliol i 30



84


del mes d’agost, i l’altre punt a destacar importantíssim és que es pot consultar exp. a través de l’OAC, de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, i gràcies al Gestram que també aquí s’ha de destacar la feina dels treballadors de l’Ajuntament, doncs, el Gestram s’ha creat a partir de l’equip d’informàtica que té aquest Ajuntament, i després també va haver un esforç important per part dels departament perquè han d’actualitzar en temps real tots els estats dels expedients per poder l’OAC informar correctament. Sra. Mirna Matas Bona nit, bé jo només volia felicitar a dos entitats esportives d’aquí d’Esparreguera per les activitats que van realitzar el cap de setmana de la festa major, un és el club d’Handbol que és nou, es va crear aquí al setembre, jo des d’aquí els animo a que segueixin treballant d’aquesta manera, va ser una jornada esportiva oberta a tots els nens d’aquí d’Esparreguera i va estar força bé i en segon lloc, també voldria felicitar al Club excursionista d’aquí Esparreguera també, per haver organitzat la marxa del montserratí, va ser una cursa molt ben organitzada hi van participar 350 persones, va ser increïble, hi havia dos circuits, en un circuit la gent hi anava a caminar, i l’altre era un circuit on la gent hi anava corrent, era bastant més llarg, molt ben organitzat, jo des d’aquí els animo a que segueixin i els hi proposo que l’any vinent la tornin a organitzar. En segon lloc, voldria felicitar a dues nenes que es van presentar a Valladolid al torneig estatal de tennis taula i van quedar classificades en primer lloc, la Nora Escartin Bernac i en tercer lloc, la Júlia Roca Herrera, doncs, res, animar-les i de que segueixin amb aquesta tasca i amb la mateixa motivació i endavant, res més. Sra. Montserrat Benavent Bona nit, només molt breument informar que l’Associació Catalana d’afectats de Fibromialgia d’Esparreguera finalment pot gaudir de les classes de taichi que tant necessitaven, les fan dilluns i dijous, estan organitzades per la pròpia associació i es fan a la sala del centre Dual, a la sala de la quarta planta. També organitzaran uns grups d’ajuda mútua a càrrec d’una psicòloga, els mesos de març fins al mes de juliol una vegada al mes, totes les persones que estiguin interessades es poden dirigir al Centre Dual on els conserges les atendran i les posaran en contacte amb l’associació amb els horaris que elles tenen en l’Associació. També dir que el CAP a càrrec dels professionals de medecina, han tornat a renovar una altre vegada el cicle de xerrades sobre salut, de diferents temes, no només dirigits a la gent gran, sinó dirigits a totes les persones de totes les edats, els temes d’aquest any serà la osteoporosis, que serà la xerrada que es farà aquest mes, el dia 26, això serà la setmana vinent, i els propers us ho anuncio perquè sabeu els temes que es tractaran però ja els anirem recordant: les malalties mentals, els anticonceptius, les patologies bucals, les tiroides, la salut dels peus, la menopausa i també els mites i realitats sobre l’alimentació, també agrair a l’equip mèdic del CAP la seva dedicació, són un èxit les xerrades, assisteix força gent i són molt interessants. També anunciar, sabeu que la pàgina web de l’Ajuntament hi ha un link, una pestanyeta per clikar sobre els animals abandonats d’Esparreguera, qui hagi perdut un gos el pot localitzar en la web o també si hi ha algú interessat en adoptar un pot veure tots els animals que hi ha, hi ha les característiques de cada un d’ells, l’edat, el sexe, la raça i també es



85


podrà fer una visita en el centre d’acollida dels animals per poder-los adoptar, d’acord, doncs només això, gràcies. Sr. Iñaki Andrés Bé, reprenen el tema que hem iniciat abans com a conseqüència de la moció presentada per CIU i us explico una mica més amb detall com està tot el procés de l’Ajuntament respecte de l’ARE que finalment hem demanat. A finals de gener, m’incorporo a principis de gener a la regidoria, una de les prioritats, òbviament, és una promoció de l’habitatge públic, no només a través de la construcció sinó a través d’altres mecanismes que en el seu moment explicarem i per això ja anteriorment s’havia demanat un Pla Local d’Habitatge en el qual s’està treballant amb la Diputació, i a finals de gener la Direcció general de Promoció de l’habitatge ens planteja la possibilitat de que a la nostra localitat hi hagi un ARE, aquest plantejament es concreta amb una entrevista amb el Director general el dia 30 de gener, en aquesta entrevista es posen les bases per dir que possiblement tindríem algun terreny, hauríem de saber més coses, i com que no sabem prou necessitem més informació, ens adreça al Director general de plans estratègics, i anem a parlar amb l’alcaldessa el dia 5 de febrer, per tal de que el Director general ens expliqui amb detall quina és la planificació de la Generalitat, quins són els pros i els contras, quines són les conseqüències per Esparreguera, i quines són les possibilitats del nostre poble. A partir d’aquí, la cursa és molt ràpida perquè tot això el Decret preveu que s’ha de publicar abans dels quatre mesos de la seva publicació, i la publicació del Decret és del 18 d’octubre del 2007, per tant estem parlant del 18 de febrer com a data límit, i el Departament de política territorial i obres públiques necessita abans del 18 de febrer saber amb que es conta i amb que no es conta per tirar endavant aquesta iniciativa i ens demanen una conformitat verbal, exclusivament, en el benentès, i aprofito per fer servir expressions que es fan servir en altres foros de debat polític, en el benentès que aquest procés per part de l’Ajuntament pot deixar-se de fer desprès, però no ens hi podem afegir, és a dir, abans del 15 de febrer ens demana la Generalitat que si volem participar del procés de les ARE ho hem de dir ja, el que no podem fer és dir-ho després quan veiem com van els trets, perquè, perquè la Generalitat va fer els 12 plans directors que explicava abans, es van fer una sèrie de números perquè l’obligació del Departament, una de les obligacions que s’ha auto imposat és de fer 44.000 habitatges públics amb un termini determinat, i per fer aquests 44.000 habitatges públics, perdó, de promoció i de protecció pública, doncs per fer aquests habitatges doncs necessita tenir un número més gran, per si de cas, en algun cas, no s’acaba de concretar. Finalment sabeu la noticia del dissabte de tots els diaris, es que s’arriba a uns 90.000, els ajuntaments posen al servei 100 ARES, 96 Ajuntaments posen 100 ARES al servei d’aquesta promoció, i s’arriben als 90.000 habitatges en conjunt. Aleshores quin és el nostre parer en aquest moment, nosaltres havíem parlat òbviament amb els serveis tècnics municipals, havíem parlat amb la directora dels serveis territorials de l’Ajuntament, que en aquests moments està de baixa però que te opinió òbviament sobre aquesta qüestió, amb els que ens estan fent el Pla Parcial del Castell, amb els redactors del POUM, i la opinió en general és que és una mesura més aviat positiva que negativa, tot i veient, tothom hi veiem, petits inconvenients, petits o grans, no sabem la dimensió que poden tenir. Veiem alguns aspectes que s’han de perfilar perquè és



86


una mesura absolutament nova, des de fa molts anys no es feia habitatge de protecció amb aquesta intensitat, o no s’intentava fer amb aquesta decisió, i això creiem que val la pena de destacar, es pot parlar molt, li podem donar moltes voltes al tema però mai ningú ha fer res fins ara i això cal destacar-lo per sobre de tot, perquè amb els seus pros i contras creiem que és una mesura que quedarà com una fita important en promoció la de l’habitatge protegit. El que nosaltres ens plantegem és que Esparreguera té obligació de desenvolupar el Pla del Castell, i té l’obligació perquè es va fer l’ocupació del terreny que actualment ocupa l’escola de les Roques Blaves i es va fer l’ocupació que permetia la Llei en aquell moment, i es va fer l’ocupació la qual cosa significava que en quatre anys s’havia de desenvolupar el Castell, per tant tenim obligació de desenvolupar el Castell. Que vol dir això, perquè ho dic, perquè tenim una altre susceptible de formar part d’aquest procés, que és la Creueta, la Plana II, per entendre’s, i en la qual també hi ha una quantitat d’hectàrees notables i que es podia haver ofert, però ens van veure, i creiem que va estar una decisió assenyada no posar a disposició del Departament un altre espai més perquè no ens veiem amb cor de créixer tant en tant poc temps. Nosaltres havíem de fer obligatòriament el Castell, per tant diem aprofitem el fet que els Plans directors ens permeten fer determinades modificacions en el POUM i proposem el Castell com ARE per Esparreguera, això és el vam fer, d’aquí surten els números que he dit abans, que no són 1.200 de fet en el Departament de política territorial i obres públiques tenien la xifra de 1.200 que efectivament és la xifra que surt de multiplicar les pràcticament 24 hectàrees que té l’àrea del Castell, per 50,3 que són els habitatges per hectàrea que preveu l’ARE, però vam fer amb els nostres assessors urbanístics, vam fer aquesta, no se si dir-li jugada que explicava abans, vull dir, ja que ens permet el Pla director fer una altre planificació diferent separem el que és el parc territorial previst al Pla del Castell, el posem com una càrrega externa i només considerem les 15 hectàrees, són 15 hectàrees i mitja, les que es posen a disposició del Departament i aquestes són les que se’ls hi presenten. De fet ens truquen per dir, escolteu nosaltres teníem 1200 com és que ens oferiu 780 habitatges només, i els hi vam explicar doncs això, que el que nosaltres posem a disposició del Departament no són 23 hectàrees o 24 sinó que són 15, a partir d’aquí no hi ha res més, no hi ha res signat perquè l’aprovació inicial s’ha de fer el mes de setembre. Hi ha tot un procés ara una mica llarg però molt més curt del que seria habitualment, per tal de que l’aprovació definitiva sigui un any després de fer-se aquesta publicació de les 86 localitats de les 100 ARES que es plantegen, si això es va fer amb data 18 de gener vol dir que el 18 de febrer, com que l’agost es considera inhàbil, el 18 de març ha d’estar aprovat definitivament el procés per fer la construcció dels equipaments al mateix temps que els habitatges, això ja ho he dit abans però recalco que l’inconvenient fonamental que té es que té una densitat més gran, nosaltres el que fem es reduir el sector i per tant ens quedem d’una manera similar, estem ampliant un 6,5, 7% segons com fem els números, 51 habitatges més respecte de 780, és el 6,5 %, per tant considerem que és un creixement que és bastant assumible tenint el compte que no és el 10% d’aprofitament mitjà el que guanyem sinó que és el 15 %, la qual cosa ens permet, no anar sobrats perquè mai es pot anar sobrats en qüestions d’equipaments però ens dona una certa garantia. Això per una banda i per una altre banda perquè estem raonablement contents, no de la quantitat d’equipaments que tenim sinó del funcionament d’alguns d’ells, potser



87


en el cas sanitari seria el menys satisfactori, abans ha quedat bastant palès. Però en altres casos si que creiem que la dinàmica social, cívica d’Esparreguera es prou potent, i estem absolutament convençuts d’això, com per poder absorbir d’una forma regulada, amb els petits problemes que pugui haver-hi evidentment, perquè tot creixement comporta certs desencaixos, però creiem que la nostra dinàmica és prou sòlida i prou assenyada com per poder fer aquest procés, que ens garanteix en definitiva, que tinguem molt més habitatge protegit, això vol dir molt més habitatge protegit pels nostres joves, per la gent gran, per la gent que te necessitats familiars monoparentals, famílies que tenen un índex de renda molt baix i que no tenen accés amb un habitatge de compra, i això ens permetria i tot això té un debat posterior, i ens permetria fer habitatge de venda, habitatge de lloguer, habitatge dotacional. Habitatge dotacional sabeu que no consumeix sòl de l’habitatge protegit, sinó que consumeix o pot consumir sòl de l’equipament. En tot cas el que si que creiem, és que en conjunt, en conjunt, i sabent que hi ha aspectes més favorables, i d’altres que podíem discutir l’opció és interessant per Esparreguera, i ara dic una cosa que no m’agrada dir, perquè sembla que ho fem com, com, bé sempre ens podem baixar del tren, la decisió no està pressa en aquest sentit, tot i que evidentment, també va pesar el fet de que no hem signat res que ens lligui de mans i peus. Si en aquests moments, ara mateix, diguéssim això per la raó que sigui no ho veiem clar de cap de les maneres som a temps de no fer-ho, de fet el Departament es planteja de que no tots aquests habitatges es podran arribar a fer per diverses raons. Jo vaig esmentar en algun moment, de fet ho vaig dir a la Comissió informativa, que tenia interès o intenció de parlar d’això en el Ple, en els informes de regidories perquè no volia que es parlés abans amb gent que no fos els propis regidors, potser això era un plantejament una mica innocent, perquè a lo millor el que podíem haver fet, o es podia fer era una comissió de portaveus però va anar tot tant ràpid, van decidir a la Junta de Govern el dimarts a la tarda aquest fet, el divendres com a màxim havíem de donar una resposta. Evidentment el tema està obert, el tema està per debatré però si que vull sortir al pas d’unes quantes qüestions que sembla que preocupen molt i a nosaltres també, una d’elles es si aquestes, si multipliquem 780 habitatges per les 3,3, 3,4 persones per habitatge que habitualment és la mitjana d’ocupació dels habitatges a Catalunya surt una quantitat que no són 4.000, són 2.500, 2.400, això seria discutible també perquè és una hipòtesi, el que si hem de dir és que no tots són gent nouvinguda a Esparreguera, perquè molts d’aquests habitatges es posen al servei de gent que ja està vivint a Esparreguera, no són 2.500 persones més, es gent que ara no es pot emancipar, per exemple, i que pot tenir accés a un pis de lloguer, es gent que ara està vivint en unes condicions de vivenda en males condicions i per tant ara tindrien unes condicions molt millors, estem parlant de persones, que si es una parella jove que no tenen fills no es generen a curt termini necessitat d’una escola, si estem parlant de dotació d’habitatges per persones grans, difícilment generarà nens en edat escolar, tret de que hi hagi una altre formula que es pugui fer servir, o de sorpreses. El que si que generaran és un altre tipus d’equipament, amb això no vull trivialitzar perquè evidentment no només hem de pensar en escoles, llars d’infants, i en serveis sanitaris, hem de pensar també en lloc per les persones que al final de la seva vida tenen necessitat de tenir unes condicions dignes d’habitabilitat i d’atenció, i creiem que tot això és un procés en el qual ara hem d’entrar, hem d’entrar a discutir quins equipaments necessitem, això



88


ens ho dirà en gran part el Pla d’equipaments que també hem encarregat a la Diputació i que properament tenim una reunió prevista per posar en marxa tot això. El Pla d’habitatge ens dirà també quines són les necessitats reals, aquí hi ha una qüestió que no ha sortit abans tampoc, o que ha sortit molt poc i que jo vull recalcar i que és el tema de la memòria social, quan es fan promocions d’aquest tipus no es fan per la gent que viu en un lloc, o pels que viuen de sempre, per la gent de sempre, perquè porten 10 anys vivint aquí o 20 anys, es fan unes condicions però ha de respondre aquest habitatge protegit a la composició real de la població d’Esparreguera, en aquest cas. Si tenim una sèrie de persones que amb el seu esforç i amb els seu treball han vingut fa poc a viure aquí i tenen tant dret com el que més a tenir un habitatge l’hem de reconèixer, hem de reconèixer que el dret a l’habitatge és un dret constitucional, i és un dret humà, no és ja ni constitucional, ni de l’estatut, ni de res, va molt més enllà. Per tant això s’ha de tenir en compte, com es regula això a partir d’aquell registre únic, és una formula que s’espera que clarifiqui, racionalitzi, i doni pròpies normes, deia abans que si teniu la curiositat de mirar les normes que s’estan fent servir ara als municipis que estan en processos d’aquests tipus veureu que hi ha molta disparitat, hi ha gent que demana dos anys de residència en el municipi, gent que demana tres, gent que en demana cinc, gent que dona punts esglaonadament en funció dels anys de residència i empadronament, empadronaments discontinus en un període de cinc anys que almenys estiguin tres, en fi, hi ha moltes possibilitats i totes són legals i això qui ho posa, no ho posa el Departament, en aquest cas la Direcció general de promoció de l’habitatge, ho posa l’Ajuntament, perquè l’Ajuntament forma part d’aquestes promocions, en aquest cas esperem via consorci amb l’Incasol, o amb altres formules que es puguin desenvolupar però crec que aquí és on està el nostre treball, en fer que aquests habitatges siguin realment assequibles, alguns de lloguer, altres de venda, en diverses consideracions els de protecció pública, pura i dura, els de preu concertat, els de preu concertat català, diverses fórmules que s’estan posant sobre la taula i el que tenim l’obligació des de l’Ajuntament és de facilitar el màxim possible aquests habitatges a la gent que realment ho necessita i que sigui un procés transparent, que sigui un procés just, que sigui un procés participat per tots, evidentment per tots els regidors del municipi, i com no podia ser d’una altre manera també, amb la suficient transparència com per que no hi hagi cap dubte de que aquesta assignació es fa amb criteris, com he dit abans de justícia social, amb criteris redistributius i amb criteris d’arribar a la població que realment ho necessita. Els nostres joves ho necessiten, la nostra gent gran ho necessita, hi ha molta gent que no pot accedir amb un habitatge i que ho necessita, i creiem que forma part d’aquest procés que ha iniciat el govern és una opció realment positiva i aquest convenciment és el que tenim. NÚM.17.- PRECS I PREGUNTES Sr. Gustau Pérez Miri’n per començar, el Decret de l’alcaldia 3490, que vostè ens ha portat parla encara, i estem parlant del 10 de gener del 2008, el Director de l’Emissora, Gabriel Pérez Puig, no hi és de director, a veure si se n’assabenten, esborrin això, no és



89


així, no hi és, no existeix, i és un Decret de l’alcaldia repeteixo signat per vostè el 10 de gener del 2008, ja no era director de l’Emissora, avia’m si se n’assabenten. Però miri’n jo llegiré,... Sra. Alcaldessa És un prec o és una pregunta? Sr. Gustau Pérez Això un prec, que ho retirin això que està equivocat, no és una pregunta no, és un prec. I ara li faig un prec molt seriós, que ressona molt això, avia’m si vostès que manen compleixen de tant en tant les lleis perquè no hi ha dret al que estan fent, ja li vaig dir a vostè que l’article 105, que no llegeixen o no el volen complir del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya diu exactament el que diu, els hi llegiré perquè és molt breu, “Els membres de la corporació poden formular precs i preguntes en el Ple relatius a l’actuació o als propòsits d’actuació dels òrgans de govern de l’Administració, en l’ordre del dia de les sessions ordinàries s’ha de reservar un temps per formular preguntes, ara bé, les preguntes formulades oralment, oralment en el decurs d’una sessió han de ser contestades a la sessió següent oralment, llevat que l’interpel·lat li doni resposta immediatament”, cosa que vostès gairebé mai fan, “si la pregunta és formula per escrit, 24 hores abans com a mínim del començament de la sessió, s’ha de contestar en el decurs d’aquesta llevat que el destinatari, el que fa la pregunta, evidentment, en demani l’ajornament per a la sessió següent”, el destinatari, no vostès, “es poden formules preguntes també a respondre per escrit, en aquest cas, han d’ésser contestades en el termini màxim d’un mes”, vostès això no ho compleixen mai, mai, i li diré, per això no és el més important, avia’m si a partir d’avui ho fan això per favor, que és un dret que tenim els regidors. Sra. Alcaldessa És un dret efectivament. Sr. Gustau Pérez Em deixa parlar, i així li explicaré, si vol parli, parli, ho l’escoltaré però és que volia dir més coses, digui, digui. Sra. Alcaldessa La pregunta quina és, és un prec, ja prenem nota. Sr. Gustau Pérez És un prec, és un prec, no prengui nota han de fer això, això és una obligació que té, no és un prec, que no compleixen vostès. Sra. Alcaldessa És una obligació, no la complim, no li han sigut lliurades les preguntes, totes. Sr. Gustau Pérez Dic que no les compleixen.



90


Sra. Alcaldessa La meva pregunta, em permet, vostè va formular unes preguntes en el Ple passat, no per escrit, oralment, perquè jo no tinc còpia de cap relació de preguntes. Sr. Gustau Pérez Les han de contestar oralment avui. Sra. Alcaldessa Les hi hem donat per escrit, si vol les llegeixo. Sr. Gustau Pérez No, no, oralment me les han de donar i li diré més, vostè me les ha donat per escrit quan feia més d’un mes, la última sessió va ser el 17 de gener, sap i ara estem al 20, si no recordo malament, per lo tant tampoc ho compleixen, i esperis una cosa, a més a més les han de contestar posant data, que signin per favor, i qui signa, perquè no fan ni això, ja ho explicaré... Sra. Alcaldessa Les preguntes les fa al govern i el govern li respon. Sr. Gustau Pérez Però ha de signar algú, perquè algú signa com vostè. Sra. Alcaldessa Les preguntes vostè les fa al govern i el govern li respon. Sr. Gustau Pérez Em deixa que li expliqui, per favor, em deixa que parli? Perquè he parlat cinc minuts només, a mi sempre em fa callar vostè, li estic dient el següent, jo porto documents que li puc ensenyar a vostè que hi ha regidors que coneixen la seva feina, i signen i posen la data i n’hi han que no fan ni això, vol dir que hi ha un document de l’Ajuntament escrit a màquina i res més. Aleshores si vostè vol respondre’m oralment les preguntes que els hi vaig fer, encantat jo les hi portaré ara, perquè fins ara no me les han contestat, és el moment ara processal de que me les dicti vostè oralment o no? Sra. Alcaldessa ...(No es sent amb claredat)... ara li contestaré totes les preguntes, però permeti’m que li digui una altre cosa, si vostè a les seves exposicions concretés més les preguntes no seria tant complicat, em refereixo al temps que perd l’administratiu a recollir la transcripció literal del que vostè diu i a la pregunta que fa vostè. Jo soc molt respectuosa, vostè em diu que no li deixo enraonar. Si vol li passarem l’acta del Ple passat, quan sigui l’aprovació del Ple següent i veurà vostè les seves formulacions que poden ocupar tres quarts de pàgina. I és molt complicat perquè de la seva formulació desprès n’hem d’extreure la pregunta, per tant si vol més agilitat vostè ens passa les preguntes per escrit i li contestarem per escrit en el termini que



91


preveu el decret. I ara li respondré a les preguntes formulades per vostè en el Ple passat, o no ho vol? Ara és el meu temps, no m’ha dit que vol les seves preguntes? doncs jo li contesto. Sr. Gustau Pérez Però esperi’s un segon que això que diu vostè li rebatré. Això que diu vostè no és veritat, senyora Fosalba, això que diu vostè no és veritat. Si m’escolta li explicaré, això que diu que faig preguntes que no són clares. Sra. Alcaldessa Deixem aquest apartat, senyor Gustau. De debò, no vull entrar en aquestes inquisicions. La següent pregunta quina és, si us plau? Sr. Gustau Pérez Si estic fent les preguntes, encara no he començat, estic fent precs. Sra. Alcaldessa Doncs el prec serà degudament complimentat. Sr. Gustau Pérez Li exigeixo que em tractin amb el respecte que jo la tracto a vostè. Sra. Alcaldessa Què no el tracto amb respecte potser? No el tracto amb respecte senyor Gustau? Sr. Gustau Pérez Li estic dient que compleixi la normativa del decret que li acabo de dir. Sra. Alcaldessa Ho complirem. Sr. Gustau Pérez Si no s’ho creu, aquí te la contestació en blanc, signat per ningú amb una pregunta. La famosa pregunta de les graderies del camp de futbol, no la signa ningú, està aquí. Ni la data, qui la té? Vostè? Quantes vulguin li portaré. Sra. Alcaldessa Senyor Gustau, les grades del camp de futbol van ser respostes en el... Sr. Gustau Pérez Escolti ja m’espavilaré. Miri, d’entrada li puc dir... li vaig fer una pregunta en l’últim Ple. Li vaig preguntar exactament si aquest Gabinet Jurídic de Consum, costava alguna pesseta a l’Ajuntament, se’n recorda? Sra. Alcaldessa Sí, i li va respondre el regidor Lluís Moreno, me’n recordo.



92


Sr. Gustau Pérez I vostè en tres moments va dir que no costava un duro a l’Ajuntament. I vostè ho va dir a l’acta, que la té aquí vostè l’acta i no la tinc jo per llegir. I si vol, aquí té una factura que l’Ajuntament a pagat, el 17 de desembre té entrada a raó de 80€ l’hora, un import de 640€. Aquí la té, si vol s’ho pot apuntar. Vol dir que aquests senyors que fan Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de casa de Barcelona, venen a l’Ajuntament d’Esparreguera amb horaris per realització dels servei d’atenció d’assessorament i consultes, etcètera. Sessió del 3 de desembre, 4 hores 320€, a 80€ l’hora. 80€ són 14.000 pessetes aproximadament, sessió 17 de desembre, 4 hores 320€, i vostè no va dir la veritat per desconeixement, segurament, el senyor Moreno igual. Aquí tenen la factura. Sra. Alcaldessa Mirarem a que correspon, senyor Gustau. Sr. Gustau Pérez Escolti, jo soc de l’equip de govern... 19.281 de 17 de desembre del 2007, el registre d’entrada. Factura d’aquesta UNAE número 11, data 17/12/2007. Diuen coses i sempre som els demés els que no sabem de que va, això només és un petit resum. També li vaig dir a vostè, senyora Alcaldessa, que hi ha un expedient que s’ha iniciat contra l’Ajuntament d’Esparreguera, direcció general de medi natural perquè vostès no van aportar documentació per cobrar o per repercutir, 2.296€ del servei de prevenció d’incendis forestals, que no van omplir els documents i els han arxivat i els demanen els diners. Ho sap vostè això? Sra. Alcaldessa Quan ho va preguntar vostè això? Sr. Gustau Pérez Això és un escrit que tinc jo. Sra. Alcaldessa Però no diu que va fer la pregunta i no li han contestat? Sr. Gustau Pérez Dic això, això li estic dient ara no estic fent una pregunta ara. Li estic dient perquè s’ha perdut aquests 3.000€ per no contestar vostès a la direcció general del Medi Natural, de la prevenció d’incendis forestals. Registre d’entrada de l’Ajuntament 19 de setembre de 2007, 14.409, senyor Moreno si vol apuntar-ho. Dic això perquè hi tinguin interès amb això, hem perdut 3.000 € per no portar documentació. De l’Agència Catalana de l’Aigua han rebut un escrit el 27 de novembre de 2007, i això és greu que hi ha un abocament d’una indústria en el clavegueram, al domini públic hidràulic, que són abocaments que són competència de l’Ajuntament, i diu “l’afluent presenta un PH extremadament àcid, susceptible de deteriorar la infrastructura del clavegueram públic”, 27 de novembre de 2007, han fet alguna cosa sobre això, pregunta, aquesta és la pregunta oral que els hi faig, l’establiment es diu Turcan, SL i ho van rebre vostès el 27 de novembre de 2007, RE 18110. Li vaig dir a l’anterior



93


Ple que li parlaria del famós abocament de residus tòxics, perillosos, que eren aquelles terres negres, que saben vostès suposo que hi ha hagut fins i tot una empresa que els ha dit a vostès perquè estaven aquestes terres tòxiques aquí, han estat molt temps aquí a la zona de la benzinera de Can Roca i a la zona de Can Comelles, han fet quelcom referent a això. Sr. Pedro Pedreño Bé, el que hem fet ha sigut retirar-ho, s’ha retirat... Sr. Gustau Pérez Quan l’han retirat, si us plau. Quina data. Això és de novembre del 2007. Sr. Pedro Pedreño Miri el dia 7 de novembre la tècnica de medi ambient, li llegiré tot perquè no m’oblidi de res... Sr. Gustau Pérez No jo és que li pregunto una cosa., contesti’m a la pregunta, quan ho van treure això. Sr. Pedro Pedreño Jo li contesto a la meva forma, li estic dient que li llegiré això que està aquí, el dia 7 de novembre, la tècnica de medi ambient i l’auxiliar tècnic de medi ambient realitzen una visita ocular a la propietat situada al Pol. Ind. Can Comelles, assenyalada en el mapa adjunt, per tal de valorar el volum de residu especial abocat, l’analítica del qual indica un alt contingut de metalls pesats. Les coordenades UTM de l’abocament són X... etc, els ho estalvio, segons la referència cadastral d’aquest solar és propietari l’Ajuntament d’Esparreguera amb domicili fiscal..., amb volum estimat de residus abocats és de 50 m3, es produeix a la retirada, el que no tinc és la data, se la buscaré, no tinc la data, li puc dir el cost, ens va costar 354 € per tona més IVA i l’ajuntament va pagar 30.000 € o 35.000 € d’aquesta retirada, aquesta és la quantitat que corresponia a l’Ajuntament, ara hi havia dos abocaments més, un situat al c/ Trepant del Pol. Ind. Can Comelles, propietari el Sr. Josep Torres Bofill, el volum estimat de residu abocat de 40 m3, i això també està retirat, no sé la data, li diré la data, també amb el mateix cost, si buscaven un altre tractament havia de ser un tractament autoritzat per l’Agència Catalana de residus i el tercer abocament que és al costat de l’antiga benzinera de la Petronor, pol. 28, parcel·la 2, volum estimat 40 m3, i estic buscant al propietari, no el trobo i ara no recordo el nom de propietari. Sr. Gustau Pérez Promociones y edificios Can Roca, SL. Sr. Pedro Pedreño Perfecte, moltes gràcies, Sr. Gustau, està retirat, també li buscaré la data. Sr. Gustau Pérez Jo només li pregunto han esbrinat qui va deixar aquest residus tòxics.



94


Sr. Pedro Pedreño Nosaltres hem intentat ... Sr. Gustau Pérez Ho han denunciat a la fiscalia això... Sr. Pedro Pedreño Li puc contestar, ho hem denunciat als Mossos d’Esquadra, els Mossos d’Esquadra s’han desplaçat al municipi i ens han dit el mateix que jo li diré ara a vostè, no hi ha cap rastre que ens indiqui qui ha fet l’abocament, perquè malauradament, la gent és incivica, és il·legal, la gent és absolutament infumable, m’anava cap a un altre territori, però no són tontos, no deixen la targeta de visita, alguns busquem o trobem algunes obres, alguna empremta, “algun trazo”, però no la tenen. El Sr. Torres també estava molt ficat en aquest tema i ell mateix va intentar indagar, perquè clar haver de pagar el que ha hagut de pagar, doncs no li feia gràcia, però malauradament no teníem contrari, teníem el fet, teníem la porqueria, hem hagut d’assumir-ho tot, però no teníem a l’autor, actor d’aquest abocament. Sr. Gustau Pérez No sap el temps que van trigar a treure-ho això, no ho sap vostè això. Sr. Pedro Pedreño Perdoni, des del moment que aquest regidor s’ha assabentat d’aquest abocament, aquest regidor de l’únic que pot respondre, és que s’han trigat dos mesos a retirar-ho, perquè entre mig hi ha hagut analítiques i parlo del de l’Ajuntament, evidentment, la retirada del Sr. Torres i de l’altre propietari pràcticament fa quinze dies que s’ha produït, perquè hem estat perseguint extremadament i insistentment aquesta retirada, i evidentment s’anava dilatant, s’anava dilatant, intentant quelcom que “aviso a navegantes” no ens rendirem, no tirarem la tovallola, serem pesats, insistirem, insistirem, no ens oblidarem, insistirem, no ens cansarem, és la nostre feina. Sr. Gustau Pérez Ja m’ha contestat, ja. Sr. Pedro Pedreño Perdoni, decideixo jo quan acabo, decideixo jo quan acabo. Sra. Alcaldessa Sr. Gustau, Sr. Gustau, perdoni un momentet, perdoni un momentet, si us plau, no és vostè qui ha de dir si ha contestat, o no. Sr. Gustau Pérez No, dic que a mi ja m’ha contestat el que preguntava. Sra. Alcaldessa



95


No, doncs, el senyor regidor fa la seva exposició i se’l respecte igual que se’l respecte quan vostè fa aquestes dilatades exposicions i preguntes. Sr. Gustau Pérez Si parlo poquíssim. Sr. Pedro Pedreño La diferència que hi ha amb aquesta exposició que jo estic fent és que no intento fer demagògia, intento ser pedagògic, intento dir als incívics d’aquest municipi que nosaltres no ens avorrirem, que ells tindran sempre a darrera d’ells a nosaltres, amb les eines que tinguem, això és el que els hi dic, i aquest dos abocaments s’han aconseguit retirar per insistència, la continuïtat del departament de medi ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera, no per la voluntat, la voluntat ha sigut forçada, ha sigut perseguida, ha sigut contínuament, el Grau ha trucat setmana si, setmana també, i això que quedi clar. Sr. Gustau Pérez Per no cansar-la a vostè Sra. Alcaldessa, ja que sempre que faig qualsevol intervenció, sembla que, i soc el que parlo menys en principi, en 200 minuts he parlat 6 minuts abans i prou, però es clar. Miri, hi ha un tema que és GPO, que és aquella empresa famosa que es va preocupar tant de la consultoria i assistència per la direcció integral de les obres del Torrent Mal, c/ Balmes, que de moment hi ha una factura que es va pagar de molts diners, de més de 20.000 € per fer el seguiment, la consultoria i assistència quan això va costar i ho vaig dir en un Ple, més de 100 milions de pessetes més el pont de la Plana, 600.000 € i vaig dir si feien alguna acció contra aquesta empresa GPO que tenia la consultoria i assistència, i veig que fins ara ni m’han contestat i fa que ho vaig dir quasi bé dos o tres mesos i realment, torno a dir-li, si us plau, en un prec que facin el favor si han de prendre accions contra aquesta consultoria i assistència que s’havia de preocupar del seguiment exacte d’acord amb el pressupost i el que feien, havíem si es pot fer alguna acció contra aquesta gent, es va pagar una factura del desembre del 2007 de 21.643 €, això és el prec que li faig que ho miri, sap. Desprès també li haig de comentar avia’m com està el tema del tanatori en el cementiri, si vostès tenen adjudicat a algú el tema del tanatori, perquè s’havia parlat d’una cessió d’un terreny de fa bastant temps de l’anterior equip de govern, de l’entesa, d’una cessió de terreny exactament al gener de 2007 per fer el tanatori, hi ha alguna cosa sobre el tanatori feta, la pregunta es concreta, feta hi ha alguna cosa del tanatori. Sr. Iñaki Andrés Hi ha converses amb una empresa que es la que està en principi.... Sr. Gustau Pérez No perdoni, jo vull si hi ha cessió del terreny per fer el tanatori, o si hi ha alguna empresa que vol fer el tanatori ja, o només es parla, només es parla, no hi ha res signat, ni res fet, pregunto, ni concurs donat, això és el que li preguntava jo. Sr. Iñaki Andrés



96


Concurs no n’hi ha. Hi ha converses amb empreses que estan interessades en el tema... Sr. Gustau Pérez Pregunto això, no pregunto res més, i aleshores, estic encantat de que vostè senyora Alcaldessa per decret de l’alcaldia resolució núm. 166 hagin ja, i això és una cosa certament divertida, a mi no em fa gaire gràcia per això, que des del 21 de maig del 86 i novembre del 89, i setembre del 98, hagin tingut quatre màquines d’escriure, que anàvem pagant manteniment, una tenia 21 anys, l’altre 18 i l’altre 19 anys, una cosa divertida això, se’n van preocupar i així anem traient despeses de l’Ajuntament, això és un prec que ho tingui present que si hi ha altres màquines d’escriure que les puguin refusar en quant als contractes que hi ha de manteniment. I ara com que les preguntes que vaig fer no me les han contestat oralment, jo faré el que pugui fer, però si que estic molt interessat, i més que res dolgut amb vostè Sra. Alcaldessa per unes manifestacions que vostè ha fet sobre l’Escola de Música, vostè va dir exactament a ràdio Esparreguera, que ho vaig sentir jo, que li ha sapigut molt greu l’oportunisme dels grups de l’oposició, ha de precisar de quins grups de l’oposició, ja li he dit moltes vegades, no sabem qui són els grups de l’oposició, que criticàvem al govern a través de l’Escola de Música, no se que de les persones, de les famílies, que si el Felipe González deia “torticeros”, no se que va dir, i miri li vaig a dir una cosa molt clara... Sra. Alcaldessa Perdoni, és un prec o una pregunta el que em fa. Sr. Gustau Pérez Si no em deixa parlar prefereixo, parlaré a la ràdio perquè vostè no em deixa parlar aquí escolti’m, els demés parlen hores i hores i no els hi diu res, deixi’m acabar de parlar si us plau, parlo per vostè, una cosa dirigida a vostè però deixi’m fer la exposició i llavors faig la pregunta, si la pregunta és molt fàcil, ja veure al final la pregunta per on va. I vostè va dir una sèrie de coses que crec que vostè no té informació sobre l’Escola de Música, no té cap informació sobre l’Escola de Música, ni una, i vostè parlava de que s’han barrejat diferències personals, projectes educatius, parlar d’anònims, jo no tinc cap anònim, jo no he rebut cap anònim de l’Escola de Música, jo. Jo soc un grup suposo de l’oposició, li parlo per Gent d’Esparreguera només i, “que era un joc maldestre i que bescantaven”, miri, miri si ho tenia fàcil vostè, ho tenia facilíssim, jo vaig demanar fa moltíssim temps que em donessin l’expedient de l’Escola de Música quan a les condicions tècniques i d’autorització, em va trucar el regidor, el Sr. Rivas, fa dos dies, millor el dissabte passat em va deixar vostè a l’OAC i vaig mirar l’expedient, si s’ho haguessin mirat vostès abans no estaríem fent aquest debat tant ridícul al poble, deixi’m acabar de parlar, tant ridícul al poble, perquè, li acabaré d’explicar perquè, perquè si vostè ho hagués mirat, i jo tinc aquí la fotocòpia de l’expedient, no haguessin dit, amb perdó, tantes “tonteries”, miri, els títols que vam demanar, ja li puc dir que hi ha gent que no té títol, i això, escolti’m bé potser un delicte de prevaricació, i el delicte de prevaricació...



97


Sra. Alcaldessa Escolti’m senyor Gustau, perdoni esta fent-me la pregunta, quina és la pregunta perquè li pugui contestar, li estic demanant quina és la pregunta perquè li pugui contestar. Sr. Gustau Pérez La pregunta és perquè no ens ensenya la documentació que tant el Sr. representant d’Esquerra Republicana, com el Sr. Oleart, com jo mateix estem demanant, perquè estan aquí fent passar amb draps calents els que volem saber com a regidors la situació tal com està a l’Escola de Música, perquè no ens ho ensenyen això, perquè creen aquest malestar vostès, perquè realment el tema és molt més greu del que es pensa vostè, o alguns dels regidors de l’Ajuntament, entre el que diu la memòria tècnica, els plànols que hi ha, i realment l’aprofitament que es fa de l’Escola de Música, l’aprofitament que es fa, potser ploraríem, i si vostès miressin qui té títol i qui no té títol s’hagués acabat això l’endemà al cap de 24 hores però vostès fins avui encara no ho han fet això, i la pregunta és perquè no ho fan això vostès, perquè no donen la cara i diuen aquest senyor té títol i aquest no té títol, perquè no ho fan això, pregunto perquè no ho fan això. Sra. Adriana Garcia Em consta que això va estar llargament explicat . Sr. Gustau Pérez Perquè no fan això vostès, perquè no ensenyen la documentació, és que no hi ha dret que tractin l’oposició, estic indignat amb això. Sra. Alcaldessa Escolti, senyor Gustau, a veure, miri el debat... Sr. Gustau Pérez Jo pregunto perquè no ens ensenyen als regidors la documentació que hem demanat. Sra. Alcaldessa Em permet que m’expliqui igual que vostè s’ha explicat, aquest debat li asseguro que jo no l’he iniciat, perquè la primera vegada que he parlat de l’Escola de Música fora d’aquest Ple, va ser l’altre dia per la ràdio després de dos mesos que vostès traginen el tema amunt i avall. Sr. Gustau Pérez Però si no en trauran rés d’això. Sra. Alcaldessa Em deixa parlar? Què li fa molta gràcia? Sr. Gustau Pérez Pena em fa, molta pena.



98


Sra. Alcaldessa A mi encara més de la manera que es tracten moltes coses, senyor Gustau. Perquè moltes vegades en moltes coses, jo comprenc la seva inexperiència política, a vegades el fòrum més indicat no és aquí justament, en alguns temes més simples. Sr. Gustau Pérez On és el fòrum indicat? Fora del Ple? Sra. Alcaldessa Alguns temes segur que no... Sr. Gustau Pérez A on no? Per què no? Sra. Alcaldessa Per exemple en comissió informativa... Sr. Gustau Pérez Perquè ho hem d’amagar això al poble? Sra. Alcaldessa Què hem d’amagar? Una escola que és pública que s’ha amaga aquí? Què amaguem aquí senyor Gustau? Sr. Gustau Pérez Si em vol entendre bé i si no... Sra. Alcaldessa És vostè el que no vol entendre el que jo estic dient. El debat no l’hem iniciat, com diu vostè, servidora... Sr. Gustau Pérez No sé que hem diu... Sra. Alcaldessa He acabat senyor Gustau, gràcies. Més preguntes senyor Gustau? Continuï si us plau. Sr. Gustau Pérez Miri jo crec que, tal com estan les coses, senyora Alcaldessa, hi ha molta gent que al estar aquí explicant. Miri si ho teníem fàcil, vam anar a una reunió que ens van dir que anéssim, el senyor regidor, vam anar allà, ens van prendre el pèl. Allà hi havia el senyor Oleart, hi havia la senyora Fernández, i ens van prendre el pèl, a vostès els van ensenyar alguna cosa? I a més a més, li explicaré, vostè està creant... Sra. Alcaldessa



99


Senyor Gustau perdoni, escolti’m... Sr. Gustau Pérez No escolti’m, tregui’m de la sala si vol. Estic cansat del tema que ens maltractin, dient en el poble... Sra. Alcaldessa Vostè ha maltractat algun regidor, senyor Gustau dient... Sr. Eduard Rivas M’agradaria que retires de la sessió... Sra. Alcaldessa Perdona un moment Eduard. Vostè maltracta un regidor dient que en aquella reunió se’ls va prendre el pèl, és vostè qui maltracta, senyor Gustau. Sr. Eduard Rivas Si no li agrada no hagués vingut. No, parlant de la reunió ara em toca a mi respondre, la reunió era de dos punts la primera l’Escola de Música i el segon el Consell Escolar... Sr. Gustau Pérez Bueno, acabaré... pari, pari, vostè... Miri, ara baixaré el to perquè estic molt enfadat. Miri, quan el responsable d’una administració pública contracte a un laboral o a un funcionari que ha de tenir titulació, és responsable d’exigir-li la titulació i si no, potser que sigui un delicte de prevaricació. Sap perquè? Perquè pot ser que desconeixent el que havíem de conèixer obligatòriament no ho ha fet. Ho ha fet sabent que no ho podia fer, i ho ha fet. Jo penso que vostès ho han fet, els d’abans i vostès, per ignorància, no per mala fe. Però un cop saben el problema que es presenta, el que han de fer vostès és assumir la realitat i no tapar forats, i no dir mentides. I dir la veritat, i ho tenen molt fàcil vostès. Ensenyant-lo el primer dia, perquè els regidors tenim dret a saber-ho, no que vostè ens ho aconselli, tenim dret a saber-ho. I això és important per dos motius; perquè els regidors de l’oposició tenim l’obligació de ser responsables en la nostra feina. I l’altre, si vol que sigui simpàtic amb vostè, no li pregunto mai més res al Ple i callo, però aquesta no és la meva obligació. I lamento molt que vostè s’ho pregui d’aquesta manera, ho tenia molt fàcil. Li demano per favor que faci el favor d’aclarar aquest tema d’una vegada per sempre, ja ni ha prou de bromes. Perquè això si que tenen implicats a gent que l’únic que fan és anar contra nosaltres, i si m’ha de dir algo m’ho pot dir. I quan vam anar a la reunió aquesta no se’ns va donar res, m’explico? I els demés ho poden dir, i penso que soc l’únic que parlo d’aquesta manera perquè n’estic fart d’aquest tema. Sra. Adriana García No és la primera vegada, de veritat, que crec que estem en diferents reunions. Jo vaig anar a la reunió que va convocar el regidor Eduard Rivas, i recordo que el regidor Iñaki Andrés havia comentat el perquè en tal cas del que vostè diu d’aquesta irregularitat amb el tema de les titulacions, com crec que s’havia parlat prou en



100


aquell moment, ara no comentaré el que es va dir, el que van dir ja s’havia comentat en aquella reunió, el que si vull comentar són dos coses... Sr. Gustau Pérez Que es va dir, que es va dir, que van dir, jo estava allà amb vostè.. Sra. Adriana Garcia No vaig ara aquí a reproduir dues hores de debat en aquella reunió, no si en un cas la pròxima prenem nota d’aquelles reunions i li farem llegir l’acta. Sr. Gustau Pérez Debat ni un, es que perdoni vostè, jo la pregunta no se la faig a vostè. Sra. Adriana Garcia D’acord, jo els vaig a contestar, jo no tinc cas cosa més a dir-li a això, el que si és que contestaré perquè a mi em molesta bastant que vostè llenci temes i sembri dubtes i aquí les coses queden desprès volant a l’aire. Sr. Gustau Pérez Quins dubtes? Sra. Adriana Garcia Si em deixa li contesto... Sr. Gustau Pérez Però quins dubtes, quins dubtes, vostè està acusant, quin dubte estic sembrant jo, digui quina. Sra. Adriana Garcia Es el que li anava a contestar, es pot callar un moment. Sr. Gustau Pérez No però digui, de què estic sembrant dubtes, de quines coses. Sra. Adriana Garcia Vostè ha dit fa uns moments d’unes factures d’unes màquines d’escriure que es paguen... Sr. Gustau Pérez Qui... Sra. Adriana Garcia Em deixa parlar, si us plau, em deixarà parlar, si us plau. Sr. Gustau Pérez No cridi.



101


Sra. Alcaldessa Sr. Gustau. Sra. Adriana Garcia Pot tenir un mínim d’educació. Sra. Alcaldessa Sr. Gustau, si us plau. Sra. Adriana Garcia De veritat, si a vostè li agraden els tipus de programa salsa rosa, tota aquesta història de veritat que segueixi amb aquests shows ... Sra. Alcaldessa Sr. Gustau, li crido a l’ordre si us plau, Sr. Gustau Pérez Altirriba li crido a l’ordre, si us plau, per primera vegada des de que s’ha constituït aquesta Corporació, li crido a l’ordre, faci el favor de ser... Sr. Gustau Pérez Digui-li amb ella també. A mi només. Sra. Alcaldessa Per favor vol fer el favor d’escoltar la resposta igual que hem escoltat les seves intervencions, vol fer aquest favor si us plau. Sra. Adriana Garcia Bé, jo contestaré en tal cas a la gent d’Esparreguera, al poble d’Esparreguera sobretot, perquè el que hagi pogut entendre el que el Sr. Gustau va dir i va deixar a l’aire, voldrà escoltar una resposta, el Sr. Gustau va fer referència a unes factures que es paguen anualment per manteniment de les màquines d’escriure, són unes factures que apareixen justament anualment, per lo tant aquest equip de govern va tenir coneixement d’aquestes factures quan les factures van arribar a mans del regidor que havia de signar dites factures, perquè els contractes ja existien com una sèrie de contractes, que són molt nombrosos, els contractes evidentment que hi ha a aquest ajuntament i que per tot es necessita un període de coneixement, quan jo personalment vaig tenir coneixement de que s’estava pagant a una empresa la neteja d’unes màquines d’escriure, primer vaig preguntar, per suposat, on estaven les màquines d’escriure, i si existien les màquines d’escriure, i evidentment són màquines que no necessiten cap neteja perquè l’últim que les ha tocat ha sigut aquest mateix operari l’any anterior, evidentment. Ara si, el que es va fer era donar de baixa aquest contracte i ja no es pagaren aquestes factures, en tal cas, vull deixar clar aquestes coses. Com tampoc m’agraden certes asseveracions, també en altre Ple, es va dir que aquí es paga factures d’honoraris sense IVA, i el Sr. Gustau feia referència a una factura del mandat anterior que jo recordo haver tingut la mateixa conversació amb el regidor d’hisenda.. Sr. Gustau Pérez



102


I d’ara. Sra. Adriana Garcia Estic contestant-li al poble d’Esparreguera, estic parlant amb el poble d’Esparreguera. Sr. Gustau Pérez Sí, però no diu la veritat. Sra. Adriana Garcia Estic parlant amb el poble d’Esparreguera, recordo que al mandat anterior havia tingut una conversació amb el regidor Soler, justament per aquest tema, perquè hi havia una factura on s’obviava el 15 % de retenció de l’IRPF, en aquell moment es va resoldre el tema, creiem, o almenys se’ls hi va fer notar que s’estava obviant això, i es va corregir, ara perquè hi ha un regidor que busca i “remenea” factures d’anys anteriors, deixar a l’aire que aquí es paguen factures sense retenció d’IRPF, a veure si us plau, els que estem treballant som tots molts responsables, regidors, tècnics, interventor, secretari i en tal cas jo no puc afirmar que en algun moment se’ns pugui passar alguna cosa, però si us plau, aquí no es paguen factures sense retenció de IVA, d’acord. Sr. Gustau Pérez Això no ho he dit mai jo, totes les factures no ho he dit mai, algunes, i algunes ja sap la Sra. Alcaldessa que passa, algunes he dit, mai he dit totes, vostè està dient coses que no són veritat, he dit algunes i si vol li ensenyaré 7 o 8 sense retenció d’IRPF de quantitat superiors a 3 milions de pessetes de la factura, sense retenció del 15 %, i d’això no fa gaire temps, no fa molt, i alguna més ridícula, per lo tant vostè no diu la veritat. Sra. Alcaldessa Ja ha acabat, ja ha acabat el torn de preguntes. Sr. Eduard Rivas En tot cas Sr. Gustau. Sr. Gustau Pérez No, no, escolti, jo li dic a la Sra. Alcaldessa que faci el favor de donar la cara, que ensenyi la documentació i que no sembri més baralla. Sr. Eduard Rivas Perdoni estic parlant Sr. Gustau, estic parlant, puc parlar, m’agradaria que em respectessin perquè abans no m’han respectat amb el tema de la reunió, em pot escoltar Sr. Gustau, si us plau... Sra. Alcaldessa Eduard vols callar, si us plau.



103


Sr. Eduard Rivas Lamento profundament que no li hagi agradat com ha anat el tema de la reunió, vostè té el seu dret, com bé abans ha dit, de si no se li ha donat la informació a demanar-la, el compromís que es va fer amb aquesta reunió, on va acudir l’equip directiu era no una reunió amb un punt i final sinó iniciar una sèrie de reunions per mirar de solucionar a partir dels dubtes que es creen per part de l’equip de govern i de l’oposició amb l’Escola de Música, i en tot cas, permeti’m que li digui, jo crec que el ha de fer aquí en el Ple, es formular preguntes, demanar informació però en tot cas no donar cap mena d’informació subjectiva del que li ha semblat una reunió, ni del que no li ha semblat, simplement demanar informació, i en tot cas, a la propera reunió de l’Escola de Música, si no li agrada l’equip directiu o la informació que li donem parli allà. No ho entenc vostè, es que no es pot venir aquí a parlar de si li ha agradat una reunió o no li ha agradat, es que això no va així. Sr. Gustau Pérez Però que no entenen les coses. Ensenyin això i s’ha acabat en 24 hores. Sra. Alcaldessa Gràcies, té la paraula el Sr. Ignasi Oleart, d’Aiespa. Sr. Ignasi Oleart Jo lamento contradir a la regidora d’hisenda, quan diu que des de que manen, bueno ara manen els d’abans i els d’ara, tots junts. Des de que vostè és la regidora d’hisenda tinc 5 factures del mes de desembre que no tenen retenció d’ IRPF, es diu RB, fa unes activitats als instituts, el Sr. Regidor d’educació suposo que ho sap, home jo penso que abans de dir que no hi ha cap, escolti, 5 de la mateixa, Sra. Adriana jo ho sento molt però com vostè s’enfada, es molesta molt, doncs, jo faig els deures, i no vull que s’enfadi, vull que em digui, ara, ara fa un més, no els d’abans, els d’abans s’equivocaven molt, feien coses molt estranyes també, però vostè.., i els d’abans també, sempre, però ara ja estem en democràcia i allò ja va passar, gràcies a Deu, i a la Mare de Deu de Montserrat. Sra. Adriana Garcia La pregunta quina és. Sr. Ignasi Oleart La pregunta és si vostè a aquesta Sra. RB li farà per favor fer-li la retenció a les factures com és la seva obligació. Sra. Adriana Garcia Evidentment. Sr. Ignasi Oleart No, evidentment no, com evidentment, si no ho fan, que vol dir-me evidentment, l’han de requerir i que li esmeni les factures, i la Sra. Interventora que està aquí present també la seva responsabilitat, però vostè és la Ministre d’Hisenda, equivalent a l’Ajuntament. Bé, em permetrà la Sra. Alcaldessa, la Sra. Alcaldessa em



104


permetrà que jo no li vull contestar aquí el que diu per la ràdio la Sra. Alcaldessa perquè em sembla que no és el moment, jo en tot cas anar a desmentir coses a la ràdio no hi vaig , jo ho dic aquí al Ple, i si vostè em permet amb la màxima brevetat i sense que m’hi posi cap mala paraula d’enfado, li vull fer una petita reflexió que és un prec a la vegada, perquè hem de fer una mica d’història, miri el dia 10 de desembre, al Ple del mes de desembre tota la oposició, curiosament tota la oposició, al moment dels Precs i preguntes va treure el tema de l’Escola de Música, i jo parlo per mi, però sé en aquest sentit que opinen i que pensen la resta de membres que no formem el govern, i es que estem preocupats per l’Escola de Música, no dic més que vostè però tant com vostè i en aquell Ple el 30% de la Corporació es va treure, a l’únic lloc que ho pot fer perquè nosaltres no tenim accés a res mes i restringidament, si depengués no tant de vostè però d’algun altre, tindríem restringida la paraula, vam parlar de l’Escola de Música i jo personalment li vaig preguntar al regidor, possiblement una mica molest, però que en tot cas no tenia l’interès de molestar al Sr. Rivas, li vaig preguntar quin era el nombre de persones que donaven classes, professors i professores i habilitats que donaven classe a l’Escola de Música, Danses i futures Arts Escèniques, el Sr. Regidor i jo no vam concretar, ni vam creuar, ni vam fer exactament, no ens vam posar d’acord amb el nombre de professors que hi havia a l’Escola de Música, però jo vaig dir aquell dia i ho torno a repetir avui que hi ha professores i professors que no tenen la titulació adequada perdonar classes a l’Escola de Música, i si vostè Sra. Alcaldessa vol entendre que això és una actitud de irresponsabilitat, d’alarma al poble, té inquietud pels pares, pels nens, pels professors, per les dones dels professors i pels fills dels professors, doncs miri, jo no coincideixo amb vostè, jo crec que la legalitat que té sempre algun punt d’humanitat pot trobar-se solucions als casos irregulars i vostè crec que vostè és conscient de que n’hi ha, no com el Sr. Cabré que es permet la llicència de dir a ràdio Esparreguera i aquí si que li vull contestar perquè ho va dir taxativament que tots estaven en ordre, i jo li pregunto quan em vulgui contestar que entenc ell per estar en ordre, miri, per estar en ordre, s’ha de tenir el que s’ha de tenir, i allà hi ha professors i professores que no ho tenen, però també li vaig dir en aquell Ple que encara hi havia una cosa més greu que això, i es que hi havia professors i professores que donaven classe, perquè tenien un altre títol o estaven habilitats i cobraven la mateixa retribució que els que tenien el títol superior. Això ho va acordar l’Ajuntament d’Esparreguera de l’Entesa, a l’any 2005 que va homologar les categories de l’Escola de Música amb l’escala general de l’administració de l’Estat. I va fer una gran decisió que jo l’aplaudeixo, perquè és de justícia. Lo que ja no sembla de justícia, és que continuem pagant el grup A1 a aquelles persones que per la raó que sigui no s’entén la titulació, i per tant em sembla que això és un tema important. Amb aquest reunió que vam anar el dia 1, convidats pel regidor d’educació i que va venir el conjunt del govern, el senyor Iñaki, responsable durant 8 anys de l’Escola de Música, de la disbauxa, perquè això és conseqüència de la disbauxa, del descontrol, amb aquest tema dels títols parlo; doncs em sembla que va ser important que vingués, i va venir, la regidora d’hisenda. I vam tenir una reunió que no vam aclarir gran cosa, aquesta és la veritat. L’única cosa que recordo d’aquella reunió, és que el director de l’escola, el senyor Duran, amb un acte de sinceritat ens va dir, quan jo li vaig explicar que ens semblava anormal que una persona que no tingués la titulació cobrés igual que la que té titulació, el senyor



105


director ens va dir: “Quin problema ens han posat, si aquí tots fem lo mateix, tots en sabem molt”. Miri, jo no vull argumentar perquè no està el senyor Duran aquí, em sembla que no és conseqüent, quan estàvem parlant i li vaig preguntar que volíem veure el pla, el famós PEC, el senyor regidor l’altre dia crec recordar que va parlar, que a l’any 1994 i si m’equivoco que em desmenteixi, es va fer el primer PEC. Quina responsabilitat té el govern anterior que ha permès que durant més de 10 anys no s’hagi fet cap més projecte educatiu, d’una escola tant dinàmica, de tanta gent que entra i surt, i que hem estat el mateix equip directiu que presumeix de venir aquí, al Ple de l’Ajuntament a llegir un manifest que vostè senyora Alcaldessa sap perfectament que no podia autoritzar perquè no complia els requisits que tenim a la nostra norma principal que és el reglament d’urbanització del nostre municipi quan havíem de passar les hores necessàries perquè pogués parlar ella i qualsevol, vostè les va autoritzar. I les va autoritzar perquè vostè vol ser còmplice d’una situació irregular que portarà o pot portar conseqüències importants. I li he dit avui en privat, vostè recordarà perquè lo que li he dit es pot explicar, perquè no és cap cosa que ens hagi d’avergonyir ni a vostè ni a mi, li dic: Miri senyora Alcaldessa, estic preocupat per aquest tema, jo estic disposat dintre de la meva modèstia de representació a tenir una conversa amb vostè, perquè potser a tots no ens ha pres vostè encara la mida, perquè l’oposició que és dispersa i diferent, doncs ens tracta per tots igual. Jo no vull que em tracti diferent al demés, en absolut, res més voldria que això, però si que em sembla que vostè que tenia la possibilitat fàcil de prendre la responsabilitat, de liderar i posar clar aquesta escola i dir: Escolti això és lo que hi ha. Amb lo bo i lo dolent, amb lo regular i irregular, i assentem-se’n a parlar, sense despreciar l’oposició i em sembla que hauríem avançat molt. Fa tres mesos que parlem d’això, ja se que la cansa, senyora Alcaldessa, li cansa. Miri, jo em vaig presentar a aquesta reunió, i vaig presentar el 21 de gener una enquesta a vostè, al regidor d’ensenyament, i els hi vaig donar als professors i directius de l’Escola de Música, en aquesta reunió del dia 1, estem a dia 21; no em complert encara el termini dels 30 dies, li puc dir una cosa quan es té voluntat de que un tema s’acabi la discussió i siguem capaços tots amb la màxima cordialitat, amb la màxima bona fe, amb la màxima voluntat de no fer fora a ningú, de no posar a ningú en situació difícil. Crec que vostè és l’única persona que pot agafar aquesta responsabilitat, els demés, al menys com a mínim el regidor de recursos humans ha demostrat que val més que d’això no en parli, perquè no les toca bé. Vostè per favor li demano, que faci el favor d’explicar-nos i de posar en la nostra consideració l’expedient personal de cadascun dels professors de l’escola, per conèixer la titulació que tenen, la categoria professional, i l’habilitació que tenen. Això senyora Alcaldessa, vostè que és una persona hàbil i capacitada, això ho podria fer en 48 hores, requerir la presència del senyor Duran i dir: “Senyor Duran, en 48 hores faci’m el favor de portar-me les fotocòpies dels títols”, perquè el que el té ho portarà i el que no el té no ho podrà portar, ni a les 48 hores, ni als 2 mesos, ni als 3, ni als 10. Després li demano per favor, que aquest qüestionari que servia per fer una diagnosi de la situació, doncs que se’m complementi. I vull anunciar-li una altre cosa i sento molt haver-ho de dir, si continua aquesta actitud, de posar-nos contra les cordes davant el poble, que evidentment el govern sempre té l’última paraula, perquè som mitjans públics, que no és lo mateix que ser portaveu del govern, que això és una altre cosa. Li vull anunciar senyora Alcaldessa, que li presentaré un escrit perquè em certifiqui el



106


senyor secretari i la senyora interventora de l’Ajuntament d’Esparreguera, quines persones? Quines professores i professors? Des del dia 1 de gener de l’any 2005, han cobrat amb titulació A, quant no els hi tocava, no m’ho faci demanar senyora Alcaldessa, perquè això demanarem responsabilitats a qui correspon. A vostè també, però al gran govern de l’Entesa també, no ens ho faci demanar. Jo crec que ens té que tractar com a mínim amb la cortesia que mereixem 3.500 esparreguerins que van votar al partit de l’oposició. No ens tenen tanta diferència, els he comptat aquí, el govern té 3.900 vots, l’oposició 3.500 em sembla que això mereix un cert respecte... senyor Moreno i vostè m’escolti per favor. Sr. Lluís Moreno Li estic escoltant... Sr. Ignasi Oleart Té que escoltar-me. Jo li prego que vostè agafi el lideratge de la situació i tant de bo, li dic amb tota la franquesa, tant de bo. I nosaltres estem disposats a tenir una reunió en privat, per saber primer la situació, però primer hem de fer el Mea Culpa, vostè que està avui ajuntat amb els germans, els germans fan de vegades coses que alguns dels pares no poden remediar, i vostè li toca aquest paper, i jo la vull comprendre. Jo lo que li demano és que s’ho prengui en serio, perquè si no nosaltres som bons esparreguerins, igual que els que estan al govern, no menys que els que estan al govern. Nosaltres no volem tancar l’escola, no volem complicar la vida a ningú. Ara, el que no volem, i jo personalment li dic, no estic disposat a que el govern es rigui de mi. Sra. Alcaldessa Això és una percepció que té vostè, senyor Oleart. Li asseguro que... Sr. Ignasi Oleart Naturalment. I això només és el plec que li faig del primer tema. Del segon tema que li voldria parlar, fa uns quants dies, al Ple passat, vaig parlar del Centre Dual, del reglament, de les condicions que Entesa va fer sobre el tema del Centre Dual. Al 2005, aproven amb el vot de vostès, no sé si Esquerra Republicana o Convergència va votar, no sé, no m’hi he preocupat de saber-ho, no és el meu problema. Un reglament sobre el funcionament del Centre Dual, que va entrar en vigor el 6 de febrer de l’any 2006. I curiosament a l’article setè d’aquest reglament, diu que es dedica a la gent gran aquest local, i en preferència representada per l’Associació de Jubilats i Pensionistes. Jo en un Ple passat, si vostè ho recorda, vaig parlar d’una certa disjunció amb la utilització dels espais que té el Centre Dual, vostè ho recordarà. Sra. Alcaldessa Sí, sí. I recordo també que li vaig dir que li lliuraríem el conveni. Sr. Ignasi Oleart No, conveni no n’hi ha, perdoni. Hi ha un reglament, que no és lo mateix que el conveni, perquè el conveni les fan dues parts, i el reglament ho fa un.



107


Sra. Alcaldessa Perdoni... el reglament, rectifico. Sr. Ignasi Oleart Doncs el reglament, me l’han donat, per això parlo del reglament. Però quina cosa més curiosa, el senyor president de l’Associació de Jubilats i Pensionistes és va permetre el luxe, gràcies a l’emissora d’Esparreguera, de parlar d’aquesta intervenció pública i vostè m’agradaria que l’escoltés. M’agradaria que l’escoltés només per una raó, si vostè considera que es pot permetre que un senyor que té la representació d’una associació amb parada subvencionada, mantenida i que ocupa un espai que és de tota Esparreguera, pugui contestar de la manera que va contestar a un regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera, que em sembla que va estar respectuós amb el senyor president de l’Associació. Li vaig dir aquell dia si vostè coneixia el dret de emparo, jo li demano emparo quan una persona sense conèixer el tema fa atacs que no poden fer. Sra. Alcaldessa Però va ser un atac personal a vostè? Sr. Ignasi Oleart Sí, es clar. A mi com a regidor. Sra. Alcaldessa L’escoltaré la intervenció. De tota manera, senyor Oleart, respecte al Centre Dual si em permet, li vaig dir a l’altre Ple, l’ús principalment és per l’Associació de Jubilats i Pensionistes, la direcció del qual vostè acaba d’esmentar aquest senyor. Però ha de saber, li vaig comunicar en el seu moment, i no sé si no em va voler entendre o que, en aquest Centre Dual s’hi duen altres activitats per part de l’Ajuntament i avui mateix la regidora de la gent gran, m’ha fet entendre que l’Associació de Fibromiàlgia farà activitats de Tai Chi entre d’altres. Es fan altres tipus d’activitats que el regidor de promoció econòmica que si vol també li pot detallar. És a dir que majoritàriament o preferentment, em fa ús l’Associació de Jubilats i Pensionistes, però ha de saber que és voluntat d’aquest Ajuntament des de que vam entrar, d’optimitzar els recursos i els espais, entre els quals hi ha els espais que genera les sales del Centre Dual. En aquest sentit s’estan fent activitats allà, sempre intentant no interferir les activitats que ells tenen establertes per calendaris i per satisfer les activitats dels seus associats. Sr. Ignasi Oleart Jo no li parlo d’aquest assumpte que ja ho ha explicat la regidora. Jo li vinc a dir encara una altre cosa més. El govern de l’Entesa i els que van donar suport a aquest reglament el dia 20 de maig de l’any 2005, encara, i ells ja no estan, bé si que estan, estan de companys, però vostè que és la màxima autoritat, encara no ha complert amb una cosa que es reglamentari. A l’article 14, 13 i 14 d’aquest mateix reglament, que va aprovar aquest Ajuntament parla del Consell de Govern, i sap que diu un dels articles d’aquest Consell de Govern? Primer, que s’ha de reunir una vegada al



108


trimestre, primera qüestió, cosa que no hem fet perquè per demostrar que ho han fet s’ha d’aixecar un acte; i segona i més important, fixi’s vostè la consideració, per no dir una altre cosa, que ens tenen a la resta de grup que no formem el govern, que ja l’article 13 diu que ja, aquest Consell de Govern, estarà composat entre altres, per un representat de cada grup municipal de l’Ajuntament d’Esparreguera, que jo sàpiga i parlo per mi, a mi encara no m’han requerit la persona que del meu grup, que soc jo sòl, pot ser d’aquest Consell de Govern. Em sembla que potser serà hora i potser serà en el marc d’aquest Consell, quan podrem parlar amb claretat de tots aquests espais que potser d’alguna manera es podríem optimitzar millor. Jo no he parlat mai en contra de l’Associació de jubilats i pensionistes, tampoc m’hi troben en aquest camí, però em sembla que allà s’hi esmercen diners públics, és un edifici públic i em sembla que això hem de posar-hi alguna ma, i per posar-hi aquesta ma l’únic que li demano i li prego es que faci el favor de posar en marxa un reglament que vostès mateixos es van aprovar i que no compleixen i que em sembla que potser ha arribat el moment de que es posi en marxa. Sra. Alcaldessa D’acord gràcies, més intervencions. Sr. Ignasi Oleart Sí, si, si, jo li volia preguntar a la regidora d’Esports, que tinc una documentació que com a mínim mereix un cert aclariment, perquè és un decret de la presidenta del Patronat d’esports que fa referència a l’empresa Carpes i Punxons Promocions, SL, vostè sap de que li parlo Sra. Regidora, sap de que li parlo. No sap de què li parlo, vostè ho firma això, és greu que no sàpiga el que firma.. Sra. Mirna Matas Dic que no tinc el document aquí.. Sr. Ignasi Oleart Però a vostè li sona aquesta empresa suposo que deu ser una empresa que compleix irregularment, que no va gaire bé, oi, amb els seus treballs que se li encarreguen. Jo li pregunto perquè pugui entendre això. Sra. Adriana Garcia Però quina és la pregunta. Sr. Ignasi Oleart Sra. Adriana, deixi’m vostè exposar-me, que jo li pregunto a ella perquè això ho signa ella, sinó li preguntaria a vostè. Sra. Adriana Garcia Però això de què es tracta. Sr. Ignasi Oleart Això és un decret, el decret 65...



109


Sra. Adriana Garcia Doncs, passiu. Sr. Ignasi Oleart Com li haig de passar, busqui’l. No, no, no. Adriana, jo li pregunto a vostè que és la responsable d’Hisenda, que tenen més responsabilitat que la presidenta del Patronat, que perquè passa l’Ajuntament cessió de crèdits de Licco Leasing d’aquesta empresa perquè no respon d’aquest crèdit i l’Ajuntament ha de fer-se càrrec del tema, jo pregunto perquè reiteradament, la meva pregunta és, a aquesta empresa se li fan concessions de treball quan es veu amb aquests documents que no van a l’hora, que no compleix, si s’ha de demanar una cosa molt important, primer s’ha de demanar si aquesta empresa està reglamentàriament en ordre en quant al tema fiscal, i això es soluciona amb un certificat conforme està en regla a l’administració d’hisenda, que és obligatori, que ha d’estar en regla amb la Seguretat Social i jo, escolti’m no vull entrar avui en aquest tema perquè sinó haurem d’intentar conèixer si totes les concessions que es fan a l’Ajuntament d’Esparreguera en obres importants compleixen aquesta normativa, que jo crec que es deuen complir, però que en aquest cas i sembla estrany que se li vagin donant feines a aquesta empresa quan no compleix. I li prego que s’ho miri, decret 65 del Patronat municipal d’Esports. Sr. Pedreño, no podia marxar sense preguntar-li quelcom a vostè, miri vostè podria dir-me, si us plau, perquè a la Plana fa setmanes de cara al Torrent hi ha aquests contenidors i si pensa fer alguna cosa, Sr. Pedreño, els veu. Sr. Pedro Pedreño Li contesto, a veure aquests terrenys són privats, hi ha un informe de la Policia i de Medi ambient i s’estan fent actuacions des dels Serveis tècnics, el problema és que no es troba el propietari del terreny, aquest terreny ha passat per tres mans, l’original, una intermitjà i una final, encara no hi ha una assentament el registre de la propietat que ens digui qui és aquesta persona per poder-li reclamar que tregui aquests contenidors. Sr. Ignasi Oleart I si no els retira, no pot fer-ho l’Ajuntament ha costa d’ells quan es sàpiga qui és, perquè això realment fa una mica de pena. Sr. Pedro Pedreño Sr. Oleart , jo li contesto, Sr. Oleart, jo li contesto, ja li vaig dir en un Ple que durant aquest temps que vostè no ha estat per l’Ajuntament d’Esparreguera tota la política nacional ha canviat i hi ha unes referències distintes a unes altres èpoques i això en aquelles altres èpoques, que no sé si es podia fer, però es feia, que era la invasió de la propietat privada, sobretot el que era a les persones més indefenses, no es pot fer, i vostè ho hauria de saber, no pot entrar cap tècnic, ni cap membre de l’Ajuntament a cap espai privat si no hi ha una ordre judicial, per tant li dic que s’ha obert un expedient i que s’està treballant en aquest tema. Sr. Ignasi Oleart



110


I es poden promoure les ordres judicials, bé jo li enviaré un escrit perquè m’ho contesti per escrit. Sr. Pedro Pedreño Li estic contestant verbalment perquè desprès no em digui que li falta l’article 105, “jo no compleixo”, li estic contestant en funció de l’article 105 en aquest moment, li dic que s’ha obert un expedient, que s’està buscant aquest tema i evidentment tot té un procés i “cuidado” un punt del procés, del camí ja no dependrà de nosaltres, dependrà del poder judicial que ens doni o no en doni aquest mandat. Sr. Ignasi Oleart Molt bé, al Sr. Cabré li volia preguntar, perquè abans no li he preguntat, li he fet una al·lusió però vull que em digui, si està en condicions de dir-m’ho, quan vostè manifesta que tots els professors i professores de l’Escola de Música estan habilitats, jo li pregunto una qüestió clara, vostè està en disposició de dir-me si ha vist tots els títols de tots els professors i professores. Sr. Antoni Cabré Aquí hi ha la llista dels que tenen títol superior.... Sr. Ignasi Oleart No, senyor Cabré, jo no li demano veure la llista, jo li demano veure els títols, perquè la llista no m’interessa. A mi lo que m’interessa es que vostè em faciliti... No, si jo no dic que no sigui veritable la seva llista. Jo lo que dic es que, a part de que està en el qüestionari que els hi vaig enviar, jo lo que necessito es que vostè em faci aquesta relació, perquè jo no conec els professors i professores de l’escola, aquestes persones que estan en aquest moment allà donant classes, i al darrera d’aquesta relació hi hagi els títols perquè els pugui veure. Jo només li pregunto perquè vostè va dir en aquesta intervenció radiofònica, intentant deixar-nos amb una forma poc elegant, perquè va parlar d’altres coses que ara no vull comentar sobre els polítics i l’oposició, però jo li pregunto això perquè quedi clar; vostè avui em contesta i si ho entenc bé, que tots els professors i professores habilitats tenen les condicions que el decret que suporta l’Escola de Música està en regla? Això és lo que li pregunto. Sr. Antoni Cabré Fa referència a unes declaracions a la ràdio... Sr. Ignasi Oleart No, jo li pregunto això, senyor Cabré, m’oblido ara de les declaracions... Sr. Antoni Cabré Doncs per què la cita? Sr. Ignasi Oleart Perquè va dir que estaven tots en regla... Sr. Antoni Cabré



111


Vostè té la pell molt fina en quant depèn els comentaris dels demés, però quan és als demés llavors ja... Sr. Ignasi Oleart Però vostè va dir-ho... Sr. Antoni Cabré En la llista que vostè ha presentat hi ha l’expedient, hi hauran els títols, amb la situació de cadascun dels professors. Sr. Ignasi Oleart I quan estarà senyor Cabré? Sr. Antoni Cabré Doncs... que diu la llei? Abans d’un mes? Sr. Ignasi Oleart Es que farà un mes ja que els vam demanar. Sr. Antoni Cabré Ho estem preparant, lo més aviat que la tinguem. La setmana que ve li va bé? Sr. Ignasi Oleart Tindrem tots els títols a la disposició. Sr. Antoni Cabré Lo que està en la llista. Sí, lo que vostè ha demanat i evidentment que els hi passarem. Sr. Ignasi Oleart Molt bé senyor Cabré, tinc que sortir amb l’idea de que tothom té títol. Sr. Antoni Cabré Escolti, ja ho veurà. Sr. Ignasi Oleart Senyora Adriana, una última pregunta per acabar senyora Alcaldessa, vostè crec que a parlat avui per algun mitjà de comunicació sobre el famós tema dels 50.000€ de La Plana. Jo el dia del Ple, quan vaig fer referència a la insuficiència econòmica que a mi em semblava pel barri de La Plana, no em va saber aquell dia, o no va voler o no tenia els arguments en aquell moment per dir-me, que pensaven amb 50.000€ a La Plana. A mi m’agradaria que avui que ens escolta al Ple gent, si tingués l’amabilitat, i per lo menys perquè jo ho sàpiga, perquè jo no estic pendent en aquest cas de la ràdio, ho estic poques vegades lo que passa que t’ho diuen i llavors et preocupes de saber-ho, però si que m’ha sorprès que potser avui amb l’informe de vostè, avui que ha anat a avançar per la ràdio sembla, lo que faran a La Plana, em sembla que amb el debat dels informes del regidors hagués sigut com a



112


mínim elegant, que ho haguéssim sabut els regidors. Però ja que no ha sigut possible, per la raó que sigui, li demano per favor concisament, quines coses són les que faran a La Plana amb 50.000€. Sra. Adriana García A veure, la veritat és que si no tinc mala memòria, crec que si que ho vaig comentar lo dels 50.000€ perquè, a més d’haver-ho comentat a l’exposició me’n recordo que hi van haver alguns somriures com que la xifra semblava ridícula per lo que era, es a dir que a més vaig fer la intervenció aclarint perquè eren 50.000€. No passa res, ho he explicat avui per l’emissora i ho torno a explicar avui si fa falta. Lo que volem tots és que li quedi molt clar al ciutadà, l’arranjament del barri de La Plana és un projecte molt important i d’una envergadura molt important, lo que hi ha avui fins ara és un estudi fet. Per lo tant, a finals de desembre en junta de govern del 27 de desembre si no m’equivoco, es va adjudicar el projecte bàsic; aquest projecte bàsic té un temps màxim de resposta de dotze mesos. Per lo tant, haver pressupostat una xifra de diners, un import per fer ja l’obra, per tirar endavant part de l’obra o alguna fase de l’arranjament de La Plana, haguera estat fals, hagués sigut crear expectatives que no tenim perquè crear. Repeteixo, com ho vaig dir en aquell moment al Ple, aquest serà per tirar endavant el projecte bàsic per tirar endavant el tema de participació ciutadana, això recordo que també ho vaig comentar, tal com la llei ordena que es faixi, i aquesta és la intenció. En els informes de regidories, que si hagués tingut que comentar el que avui he comentat per la ràdio... es que miri, realment no sé que s’ha de fer perquè o en que fòrum... ho sento, avui he fet uns comentaris per la ràdio que no van ser informes de regidories, van ser uns altres els informes de regidories, molt probablement siguin informes de regidories, quan el tema agafi més forma i es concreti més, avui enteníem que no era un informe de regidories, probablement per això no es va fer, i avui tocava fer-ho per la ràdio perquè el senyor Lluís, m’ha trucat i a veure si podia explicar una mica que eren aquests 50.000€ per La Plana. En tot cas repeteixo, es tracta de l’arranjament, és una xifra ínfima perquè es tirar endavant el projecte i tot el tema de participació ciutadana. Però és que a més, La Plana té... no es visualitza tant clarament perquè no està dins del quadre d’inversions, però recordem que al quadre d’inversions hi ha una xifra d’arranjament d’espai públic, d’arranjament de carrers, de jocs infantils... en el pressupost d’inversions, però és que a més tenim un pressupost de despeses, on si mirem l’orgànica de 0301, 0307, crec que és urbanisme, i tenim també unes xifres de materials de construccions, de materials elèctrics, els sous de la brigada, i aquí evidentment aquest cost, aquestes xifres, aquestes partides, són també per fer coses als barris i per fer coses al poble. De fet a La Plana, ja es va actuar, es continua actuant en lo que són els accessos a la carretera de Piera, això ho ha fet la brigada i justament és amb diners d’aquelles partides, no amb diners del quadre d’inversions. Lo que es farà pròximament a La Plana és també condicionar dues zones que queden a banda i banda del pont nou, una zona concretament és anant cap a La Plana a mà dreta, on està la petanca i on està l’església, per darrera l’església es posaran una zona de jocs infantils i a l’altre banda, on estan les pistes s’intentarà condicionar lo més i lo millor possible amb els diners que tenim. Promeses? Està pressupostat el canvi de les porteries antivandàliques, està pressupostat els canvis de les cistelles de bàsquet i si és



113


possible, probablement amb la brigada es farà una pista de futbol, a més de la pista que hi ha de bàsquet. On es pintaran amb l’ordenació reglamentària. Sr. Ignasi Oleart Haig d’entendre que amb els 50.000€ és simplement per subvencionar el projecte i la base de participació. Sra. Adriana García Sí, sí, exacte. No té res que veure amb lo que jo estic dient ara. Li repeteixo, hi ha unes altres partides a més d’això, d’arranjament de carrers, arranjament d’espais públics, jocs infantils, i tots els pressupostos d’obres i serveis. Per part meva, sincerament reitero la meva petició anterior. Si vostè fos tant amable de mentre participin els altres grups passar-me les factures en qüestió, li agrairia moltíssim. Gràcies. Sra. Concepció Pardell Bona nit, m’ha agradat que diguessis el Partit Popular, perquè jo primer de tot vaig a fer un prec. Jo vull demanar a l’Alcaldessa i a tots els regidors que hi han aquí de l’equip de govern i als companys també, que quan es parli de l’oposició diguin la Concepció Pardell del Partit Popular, perquè jo ja porto 14 anys i penso que tinc una definició i una identitat. Jo el que volia dir és que no he parlat mai de l’Escola de Música, només que per preguntar quantes persones havien contractat a través del departament de treball. Perquè si que estic controlant el departament de treball, i estic fent un anàlisi del departament de treball, que és la meva feina, perquè no funciona i sap aquí el regidor el senyor Toni Cabré que ja fa tres mesos que vinc darrera del tema de departament de treball, perquè s’ha de millorar. Aquest és un prec que jo espero es pugui complir perquè és necessari que se’m respecti, jo vaig a posar aquí una mica... que ja li vaig dir al senyor Pedreño que el felicitaria i senyor Pedreño el felicito. El felicito perquè jo soc una persona que camina molt per la zona de les Roques Blaves, el camí aquest, i hi han dos miradors que “ciapó”, penso que ja era hora, ja tocava que s’arrangessin i es posessin en condicions perquè la gent pugui gaudir d’aquest espais que tenim tan macos aquí a Esparreguera. I a continuació, ja que l’he felicitat li vaig a demanar un prec, li demano que es faci un estudi. Una mica més enllà hi ha una taula, i avia’m si podria fer-se la possibilitat de que en aquell espai es poguessin posar tres o quatre taules més per les persones que van a caminar, els excursionistes que es puguin trobar allà unes 24 o 25 persones que puguin esmorzar o fer-se una truita de patates. Sr. Pedro Pedreño La truita de patates no la podran fer ni a cap indret, perquè no es pot encendre foc. Sra. Concepció Pardell No, no fer-la. Portar-la en entrepà. Menjar-se-la no fer-la. Sr. Pedro Pedreño Jo t’agraeixo les felicitacions, però de totes maneres vull aclarir una cosa, i es que hem començat una fase, la primera part que és on estava la torre de guaita, allà vam



114


posar dos bancs que per cert ens han robat, a les 48 hores següents ens van robar els dos bancs, amb una profunditat de 50 cm a terra, amb formigó, ens l’han robat. Vam negociar amb l’empresa que els va col·locar, jo vaig utilitzar tots els meus poders d’encants, que són limitats per lo que veig, vam aconseguir entre la Lidia, el Grau, i una petita intervenció meva, consideràvem que no s’havia fraguat el formigó bé, que ens posessin un banc de 300 quilos de ferro que s’ha posat, clar això ha enrederit una mica perquè la idea era començar per aquí i continuar per l’altre mirador, més enllà de l’altre mirador estan aquestes taules que per cert les va fer la gent de l’ADF amb retalls de taules que es van trobar, i la idea és continuar, però de totes formes nosaltres no som partidaris de crear masses zones de “picnic”, nosaltres som partidaris de que sigui un lloc d’utilització, i els bancs estan pensats per quan estàs caminant que puguis descansar perquè un dels problemes que té el “picnic” és que la gent gaudeix del “picnic”, gaudeix del paisatge i desprès queda en aquest espai tota la porqueria, en aquests moments a l’explanada del Puig s’ha tingut que, ja s’està començant a treballar, ho dic perquè avui ja em podeu començar a preguntar sobre la diada del Puig, ja s’està treballant, ja s’està fent feina, bé, de gent que ha anat a fer el “picnic”, que a la gent li agrada consumir paisatge però no neteja el paisatge, per lo tant no posarem més taules, es quedaren aquestes taules, que per cert tenen molt baixa utilització i la idea es donar en aquest indret un espai de caminar, passejar i en tot cas, si es vol fer “picnic”, que estem preparant un projecte per l’explanada del Puig, posar aigua, posar una sèrie de coses, m’avanço una mica, però fins que no tinguem el pressupost tancat no m’atreveixo a demanar coses, però ja estem treballant. Sra. Concepció Pardell Bé, jo vaig a concretar-te, jo no he demanat en cap cas cap “picnic”, sinó només que hi ha grup d’excursionistes que caminen molt per aquest indret i seria interessant que podessin seure a fer-se l’entrepà que porten i beure’s l’ampolleta d’aigua, porten la seva motxileta i no deixen cap escombraria, ni cap deixalla, perquè són gent que són molt maques, són excursionistes que ens coneixem molt perquè caminem per la zona i són tres o quatre o cinc parelles que van caminant o un grupet de deu o dotze persones, i poden esmorzar allà tranquil·lament i descansar fent una mica el camí. Sr. Pedro Pedreño No, no, tens raó i precisament ara tenen dos bancs que abans no tenien, el que no podem posar és aigua i no tenim més mitjans, i jo també camino, ara camino menys però he caminat molt i a vegades per menjar un entrepà no necessito ni una taula ni un banc, de totes maneres el que s’està fent es reparar aquella taula i posar-li més mitjans i posar dos bancs, penso que amb el que hi ha ja estan cobertes les necessitats. Sr. Concepció Pardell Bé, la segona pregunta perquè sinó no acabarem de la primera, l’altre pregunta és el tema de les obres del carrer Gran i del carrer Taquígraf que s’han tornat a aixecar totes les llambordes, jo volia saber si em podeu explicar perquè la gent al carrer està una mica estranyada i una mica angoixada de tanta obra, i jo volia saber quin és el motiu que es tornin a aixecar el carrer Gran i el carrer Taquígraf Garriga, si em dius



115


que és per posar la llum, segons tinc entès ja estaven els punts de llums, ja s’havia obert i s’havia senyalitzat, expliqueu-me el motiu pel qual s’està fent això. Sra. Alcaldessa En alguns trams si, en altres no, i s’ha obert en dos punts, en el Taquígraf Garriga i en el carrer Gran, abans d’arribar a la Plaça de l’església, en dos punts únicament, és això, Concepció, és això. Sra. Concepció Pardell Aviam, jo espero que sigui només això perquè s’ha desenvolupat allà, i ja estaven fets per la zona ja s’havia obert tot això. Sra. Alcaldessa En alguns punts ja s’havien fet i en altres ha calgut reforçar per poder traspassar. Sra. Concepció Pardell Doncs, llavors seria interessant que quan es facin les obres algú supervisi algú de quan estan fent-les. Sra. Alcaldessa Però si això ja estava fet. Sra. Concepció Pardell No fa gaire que els han fet els punts aquests de llum. Sra. Alcaldessa Concepció, això és una obra feta hi havia uns punts efectivament i pel que sembla ha calgut afegir un tram, no té més importància que això. Sra. Concepció Pardell Esperem que així sigui. Avia’m el tema és el canvi, voldria saber per quina raó o per quin motiu s’ha fet el canvi de direcció de l’aparcament aquest que hi ha darrera de la Creu Blava, el perquè s’ha fet la prohibició d’entrar pel carrer de les Hortes que a més aquest aparcament tenia dues direccions, i anava molt bé perquè la gent que no podia trobar aparcament allà podia anar fins a la piscina a agafar aparcament, i voldria saber el perquè. Sra. Alcaldessa Aquest aparcament del canyet ara només és de sortida i abans, efectivament, era de dues direccions, però coneixes bé aquesta zona, és una zona de gran afluència d’escolars en el centre Taquígraf Garriga i que travessen també per anar al Cairat i a l’escola Montserrat, amb motiu de l’obertura del parvulari del Taquígraf Garriga es va habilitar un pas de vianant al davant mateix, i al mateix temps es van suprimir una sèrie d’aparcaments, saps que la vorera és més estreta i al moment de la baixada al Canyet que quedés una vorera més ampla que es va senyalitzar amb unes ratlles blanques sobre la calçada, coneixes a això que em refereixo.



116


Sra. Concepció Pardell Sí. Sra. Alcaldessa Bé, aleshores juntament amb la Policia i també es va comunicar a la direcció de l’escola. es va creure oportú per tal de facilitar i que els nens poguessin travessar amb més tranquil·litat, és a dir, per garantir una seguretat en els infants i a les mares que travessaven per anar a l’escola Taquígraf Garriga, al parvulari, mentre no es faci tota la urbanització del sector, i els passos elevats que això comportarà, fer aquest accés provisional de manera que en lloc que aquest aparcament tingués doble sentit, perquè s’especifiques el trànsit i no hi hagués aquests dubtes a l’hora de travessar per part de la gent, es va creure convenient fer un sol sentit del trànsit. Hem de dir que vam fer unes cartes conjuntes des de l’Ajuntament i la direcció de l’escola i es van enviar a tots els quatre-cents i tant nens de l’escola, i a les respectives famílies naturalment perquè tothom quedi assabentat d’aquest canvi, i hem de dir que no hem tingut una sola queixa, al contrari, em consta que la gent transita per allà amb tranquil·litat. També li haig de dir que a la vista d’aquest canvi de direcció i convertir-ho en un sentit únic gairebé puc dir que en futur es continuarà mantenint un cop estigui obert l’aparcament de les Hortes que això facilitarà, naturalment, un accés de la gent cap a l’aparcament de les Hortes. Però això dona molta seguretat en un punt neuràlgic i complicat com és aquesta cruïlla del Canyet amb el carrer de les Hortes. Sra. Concepció Pardell Però aleshores quan s’obri el pàrking de darrera del Cairat, també tindrem la mateixa dificultar perquè hi haurà un trànsit molt fluït allà. Sra. Alcaldessa No, no. Perquè l’accés a l’escola Taquígraf Garriga ja no es farà per la vorera que es fa ara si no per la cantonada, és a dir que tota l’escola pràcticament entrarà per aquest punt, on justament només hi haurà un sol sentit de circulació per això s’està fent així. A tall d’experiment d’una banda, però pràcticament es consolidarà perquè seria un error tornar enrera quan s’ha guanyat amb tranquil·litat pels nens i per les mares, i a més a més hem de dir que dels 400 ningú s’ha adreçat a l’escola i ningú se’ns ha adreçat amb queixes. La gent s’adapta i jo també haig de dir des d’aquí que agraïm la conducta de la gent que ha acceptat això perquè ha entès que és una millora, pel trànsit i per la seguretat dels vianants. Sra. Concepció Pardell Jo espero que així sigui i espero que quan es convoqui la taula de mobilitat que crec que fa temps que s’havia de convocar, i ja es va dir a través de la premsa que es convocaria, crec que no faltarà molt perquè es convoqui, es podrà fer un anàlisi més consensuat sobre el tema d’aparcaments i canvis de direcció. L’altre pregunta que volia fer és un prec sobre el tema de... és una pregunta i desprès faré el prec. La pregunta és: els espais aquests que hi han en la piscina d’estiu, hi han uns espais que no estaven utilitzats, voldria saber quina superfície està ocupada, si tots els espais estan ocupats o ha quedat algun espai sense ocupar, i en quines condicions



117


ho tenim i el motiu de preguntar això és perquè vull fer el prec de que el lloc on s’està fent actualment el tennis taula és un espai que seria molt viable per posar el departament de treball i aleshores crec que, utilitzar aquell espai com un espai esportiu crec que és més adient que és posi a la zona de la piscina d’estiu, per què? Perquè la distància és la mateixa i a més ara que estem arranjant tot el tema de Cal Trempat, i a més que serà un centre de joventut que hi haurà un gran moviment per aquell espai. Seria convenient que es penses en modificar la ubicació del tennis taula i l’espai aquest que crec que té una gran superfície i a més està molt ben ubicat, i es pogués fer com departament de treball i veure la possibilitat de poder incorporar el departament de serveis socials. Que es miri, és un prec que faig de que es miri. Sra. Alcaldessa Jo comparteixo la inquietud teva davant el departament de treball, l’espai aquell que utilitza el tennis taula doncs és un espai que té moltes núvies, s’ha de dir la veritat, perquè és molt accessible, és gran i diàfan, però també tenim un problema en la re-ubicació del tennis taula, no el podem posar a qualsevol lloc i tu saps, ho ha comentat el regidor d’urbanisme, que estem en els inicis de la nova amplada d’equipaments que determinaran justament aquests equipaments que tenim ara actualment, alguns utilitzats i els altres que estan en desús quina és la finalitat que els hi ha de donar. Perquè si comencem: “Això ho poso aquí perquè em sembla que aquí està bé” i l’altre... no anem bé. Jo accepto aquest suggeriment, vull dir, no hi vas desencaminada, però jo crec que no comencem la casa per la teulada, que és fàcil de vegades, es fàcil: “Escolta, això ho treïem d’aquí i ho posem allà”, és fàcil. Sra. Concepció Pardell Lo important és que tenim un departament de treball inaccessible per moltes persones, i crec que s’ha de re-ubicar ja, urgentment, en un altre lloc que tindria accés. Sra. Alcaldessa He dit que comparteixo aquest neguit teu, el comparteixo des del primer dia que vam assumir aquesta responsabilitat de govern, però t’haig de dir que de vegades les coses tampoc en l’administració són tan senzilles com en una casa particular, m’entens? Per tant no podem traslladar a vegades certes conductes en aquest sentit, perquè treure el tennis d’allà comporta un altre problema que en aquest moment no estem capacitats per resoldre. Això no vol dir que no ho vulguem resoldre, per tant el pla d’equipaments ha de determinar cada espai perquè ha de servir i desprès al mateix temps també orientar-nos en les inversions, perquè el que no podem és: “pim pam pum, a mi em sembla que això aniria bé aquí”, arreglar una cosa i després al cap de cinc minuts veure que ens hem equivocat. Per tant jo crec que les coses s’han de fer amb tranquil·litat, no obstant això comparteixo aquest neguit teu, i junt amb el regidor promoció econòmica estem mirant un millor espai per aquest departament. Sra. Concepció Pardell



118


Avia’m, el departament de treball és una cosa que la gent té necessitat d’accedir a ell, i la veritat és que no sé com fa tant de temps que està ubicat on està ubicat, perquè no poden pujar mares que porten els nens i persones amb una minusvalidesa... Sra. Alcaldessa Dic que comparteixo aquest neguit teu. Gràcies. Sra. Concepció Pardell Aleshores vull que em donis la informació sobre el tema de la piscina, quants espais tenim buits, i demés. Després volia preguntar, el tema del cuiner de Can Comelles i l’administrativa que tenia que entrar, em podeu dir quan serà la incorporació? Sr. Montserrat Benavent Tant aviat els pressupostos ho permetin. Sra. Concepció Pardell Però se sap la persona que... Sr. Montserrat Benavent No, hem de fer un procés de concurs. Sra. Concepció Pardell Bueno com es pot contractar diguéssim temporalment... Sr. Montserrat Benavent Volem fer-ho amb un concurs. Sra. Concepció Pardell Volia saber el tema del Centre Laia, en quina situació està? S’ha fet algun estudi sobre el tema de l’estat de l’edifici? I com es troba, si es pensa enderrocar o es pensa reutilitzar? Quina idea és la que es té? Sra. Alcaldessa Respecte el Centre Laia, et diré que l’arquitecte municipal té un informe sobre l’estat constructiu del centre i quina és l’opció que recomana, no vol dir que s’hagi de seguir, però és un tema que no hem de decidir avui per demà encara, perquè estem treballant amb el pla de barris per Mas d’en Gall, i tot això entra dins d’aquest aspecte més ampli, una visió més amplia. Però si que hi ha un informe que el podem fer a mans, justament el vam encarregar gairebé el poc temps d’haver recepcionat l’edifici un altre vegada. Sra. Concepció Pardell Espero que me’l doneu, després volia comentar-te el tema que ja t’ho vaig comentar però resulta que no he rebut cap més informació sobre el tema de seguretat ciutadana. Saps que et vaig comentar que el dia 11 de febrer va haver un atracament amb violència, amb conseqüència d’agressió física i demés, aquí al



119


carrer Bruc a l’espai del pàrking, aquest que hi ha l’esplanada allà, i era una hora a les set de la tarda, i jo voldria saber dues qüestions: Una si s’ha verificat si han hagut més casos que vaig comentar, aquest ho sé perquè conec a la persona. Però que des del departament del CAP van dir que hi havien més casos, al menys un més i si els han agafat, i si ha hagut alguna cosa més perquè la gent d’alguna manera vagui una mica més previnguda. Sra. Alcaldessa No els han agafat, això és de la competència dels Mossos d’Esquadra, s’ha de dir que aquesta persona en primer lloc abans de venir a la Policia va anar al CAP, després al cap d’un parell d’hores es va personar a la Policia. Va venir acompanyada, no va venir sola, va venir amb una persona, tres persones més i com que no van veure cap urgència com per recollir allà mateix la denúncia, li van dir que això era competència dels Mossos i que si no tenia cap impediment per anar a Martorell, va dir que no i va anar a Martorell a fer la denúncia. Jo del resultat puntual d’aquest cas no en tinc cap més informació, perquè és competència de Mossos no obstant això, abans de quinze dies tinc convocades, no sé quin dia perquè no me’n recordo, la Junta Local de Seguretat, on sortiran tots aquests temes. Però hem consta també que no van atrapar els responsables, ni va haver-hi cap altre coincidència. Això no vol dir que el CAP hagués recollit algun altre tipus d’incident. Però en principi no tenen cap vinculació, no se l’ha vinculat amb altre cap fet més. I perdona pel tema que em dius que es vigili més que això crea pors a la gent, jo diria que pel que fa a la seguretat ciutadana Esparreguera no és dels municipis justament on hi ha més casos que qualsevol altre, sinó al contrari, és dels municipis, ho dic per l’informe que passen els Mossos, on diríem que som dels més segurs en aquesta zona, això no vol dir que es doni un fet puntual que tingui una certa repercussió però diàriament que llegeixo els incidents de la policia, puc dir que el 90 % dels incidents són coses menors, com un que l’altre dia li va caure les claus al clavegueram o un altre al que el gos li borda i li molesta, és a dir, més aviat són temes de convivència que no pas delictes greus. Sra. Concepció Pardell Home si li haguessis vist la cara com la portava tota tallada que portava més de 30 talls, penso que ...és preocupant, i és important saber si s’han agafat i encara... Sra. Alcaldessa No, Concepció, no, no vull entrar més en aquest debat, jo no he dit que el cas d’aquesta persona no sigui important, he dit que Esparreguera no és de les poblacions més insegures, sinó al contrari, de les més segures però això no vol dir que un fet puntual, i si m’escoltes el que acabo d’explicar, que un fet puntual tingui un cert ressò, això és diferent, són dues qüestions diferents, però fets greus t’haig de dir que no en passen. Sra. Concepció Pardell Això espero, avia’m, l’altre tema és el tema de les graveres, que ja vaig preguntar l’altre dia en el Ple del mes de gener, sobre el tema de què passava amb la rehabilitació dels espais de les graveres, i el Sr. Pedreño em va comentar que tenia



120


una trobada amb els responsables i anava una representació molt important i comentaries aquí en el Ple el resultat d’aquesta reunió, jo et vaig suggerir que investiguessis o averigüessis o t’informessis la possibilitat de pressionar-los perquè puguin començar a rehabilitar les zones perquè són molts anys que estan extraient àrids i no hi ha manera que rehabilitin les zones de cap de les maneres i tu vas comentar que aquí faries el comentari i espero que el facis, del que vas acordar, el que vas dir, o com va anar la reunió. Sr. Pedro Pedreño Bé, no he fet aquesta informació a informe de regidories perquè està a una etapa molt primària, molt inicial, vam tenir una reunió a mines de la Generalitat, a Barcelona, amb la Lídia i el Grau de medi ambient, el Sr. Secretari, el Sr. MA, l’Iñaki Andrés com a responsable d’urbanisme, l’Alcaldessa i jo. En aquesta primera reunió el que vam fer per part de l’Ajuntament d’Esparreguera va ser exposar, vam portar un dossier de cada gravera, amb informes des de medi ambient i els serveis tècnics de la inclinació dels talussos, de l’actuació de com es treballava, i el que vam posar sobre la taula a mines per part de l’Ajuntament d’Esparreguera és l’enorme descontent, el sentit d’agressió que tenim i quina forma es tindria per part de mines, de pressionar i d’obligar a aquestes indústries, aquestes empreses no solament per la restauració, que evidentment la restauració és important, sinó que es fa fer tot un seguit de peticions, unes d’elles van ser que s’augmentés les fiances perquè considerem que les fiances són baixes, vam demanar que es controlés amb lupa l’activitat extractiva, les inclinacions dels talussos, la maquinària, els dipòsits on guarden, com treballen, la senyalització, el no tallar camins com s’ha tallat el camí del Cementiri, marcar perquè la gent no caigui per un terraplen, i tot això se li va exposar al Director General i al Subdirector General de Mines, bé, van tenir molt clar el nostre descontent, ells ens van dir algo que nosaltres ja sabíem, i és que tenim una grava molt bona, que nosaltres ja ho sabíem, i una cosa que jo no sabia és que la grava té una consideració similar a l’aigua, no té propietari, pertany a l’Estat, per tant és d’ús públic, per lo tant és molt difícil aturar l’extracció d’àrids quan s’aplica o s’invoquen un interès general o públic com en aquest cas, nosaltres estem sobre les terrasses del Llobregat això ens representa uns beneficis però també ens representa un càstig. Però a partir d’aquí es va quedar que es faria una comissió mixta, en la que estaria Mines i estaria l’Ajuntament d’Esparreguera, i en una fase determinada, no sé si com a consulta o participant estarien les empreses extractives, i ara el que es té que formular, em sembla que ja s’ha fet, és la composició d’aquesta comissió per part de l’Ajuntament d’Esparreguera, comunicar-ho i començar a treballar i aquí el que es tracta, evidentment és, que l’extracció sigui dintre de la Llei, que compleixin el projecte que tenen, que compleixin el que marca la Llei, que la restauració d’aquestes zones no sigui com pretenen, o com s’intenta fer, al final de l’extracció sinó a mesura que vagin tancant un punt d’extracció ja es faci la restauració i que Mines es comprometi a donar-nos més recolzament per pressionar-los, o sigui perquè es sentin, no només provisionals, sinó fiscalitzats i controlats. Sra. Concepció Pardell Crec que com tu deies la Llei ens empara, perquè no hi ha manera d’aturar-los perquè el poble té l’obligació de deixar que treguin àrids sempre, fins que quedi



121


exhaurit l’espai on estant fent l’extracció, perquè la Llei així ho marca, però jo tenia entès que la Llei també els obligava a cada espai que anaven finalitzant, anar-lo adequant, i espero que així sigui i que pressionin des de Mines. L’altre cosa que volia comentar, no sé si l’Ajuntament té alguna possibilitat, o alguna força sobre el tema d’urgències, al CAP l’altre dia, bé fa un temps va anar-hi el Director a l’Emissora el temps d’espera en urgències és 0, jo l’altre dia vaig estar acompanyant una persona dues hores per ser atesa per una infermera, quan aquesta infermera va fer la seva diagnosis després vam passar al metge, quan vam sortir del metge la persona que va ser atesa estava ja “pal desastre”, la vaig portar a fer un got d’aigua i va caure rodona, va haver de venir l’ambulància, la policia i demés, jo volia saber si des de l’Ajuntament hi ha alguna possibilitat de al director del centre que és qui té la potestat d’organitzar el CAP com vulgui, si hi ha alguna forma de què aquest senyor o s’atengui una mica a la realitat, o ho organitzen d’un altre manera, no sé perquè jo entenc que està bé que una infermera faci un primer anàlisis de la urgència però clar això no és a dir al urgència si o no. Sra. Montserrat Benavent Concepció vas fer la corresponent reclamació allà al CAP. Sra. Concepció Pardell Avia’m, les reclamacions no serveixen per res Montse tu ho saps, perquè el CAP està cada vegada pitjor, però abans hi havia un Consell de Salut que de d’allà, d’alguna manera, es feien unes pautes per part de l’Ajuntament, jo pregunto si realment, he preguntat si realment l’Ajuntament té una potestat d’intentar coaccionar o pressionar una mica aquest director. Sr. Montserrat Benavent Pressionarem sempre i quan hi hagin les corresponents reclamacions. Si no, no... Sra. Concepció Pardell Les he seguit i no apareixen després, sé molta gent que les ha fet i després no... Sr. Montserrat Benavent Si no ens fan arribar una còpia no ens ho podran dir mai que no apareixen. Sra. Concepció Pardell Necessites les denúncies per poder fer pressió. És lo que m’estàs dient, no? Sr. Montserrat Benavent Està clar. Sra. Concepció Pardell Bé, per això faré que la gent faci denúncies. Avia’m, jo volia comentar també una cosa a l’Iñaki que sempre es té molta costum de dir l’habitatge protegit, té l’habitatge social, habitatge públic i demés. M’agradaria que s’anés una mica en cura, ja t’ho vaig dir una vegada, s’anés una mica en cura per no crear expectatives a la gent o il·lusionar a la gent, quan realment no tindrà accés a un habitatge d’aquest tipus. En



122


principi hi haurà molta gent que no tindrà accés a l’habitatge, és un prec el que t’estic fent, no tindrà accés a l’habitatge perquè no tindrà prou ingressos, això és alguna cosa que coacciona a l’accés a l’habitatge, perquè hi ha una sèrie de característiques que per molt que un ajuntament vulgui posar unes pautes o uns punts per poder accedir hi ha una sèrie de circumstàncies que la llei delimita, és a dir, no tenen dret a una hipoteca si no tenen uns ingressos mínims i això ho sabeu tothom, aleshores hi ha molta gent que t’atura pel carrer: “A on hem tinc que apuntar, perquè m’han dit que hi ha unes llistes que la gent s’apunta, i la meva mare a habitatge social i demés...” Per què no doneu o feu un tríptic informatiu sobre el tema de l’habitatge social? I que la gent estigui una mica assabentada i no crear expectatives d’il·lusionar a la gent i que després es quedaran en el fracàs, perquè l’habitatge social té un problema, i és que ajuda a uns però desil·lusiona i discrimina a uns altres. Per lo tant és important fer habitatges socials però també hi hauran moltes persones que no podran accedir i hi ha molts joves que mai podran accedir a un habitatge perquè si el límit està en 21.000€, doncs potser cobren 22.000€ i mai podran accedir a un habitatge. Per lo tant tinguem una mica de compassió amb aquelles persones que no podran accedir. Sr. Iñaki Andrés És un prec i entenc que no he de contestar, però molt ràpidament dues coses. Una és que en les rendes més baixes es contempla el lloguer, justament per això hi han diferents trams de diferents estils de protecció, amb diferents formules i després aquest llistat hipotètic quan la gent sempre fa... no és d’ara, això és de fa molts anys que sembla ser que la gent s’hi apunta, això no és nou, no es cap novetat. Però això no existeix, i que en tot cas dins del pla local d’habitatge, una de les accions que s’han de fer és justament inventar un mecanisme perquè la gent pugui accedir al procés d’accedir. Ara de moment no té gaire sentit treure una nota o una informació dient que no hi ha res, però en els propers sis mesos que està previst que el pla local d’habitatge, sis, vuit, nou mesos... Sra. Concepció Pardell Aquestes premses que van per les cases, que surten al carrer, doncs posar una nota. Igual que es fa el comentari de que és farà habitatge social, doncs posar allà una mica que hi hauran uns condicionants per poder accedir a un habitatge social de propietat o de lloguer, perquè seria interessant que les persones no es desil·lusionin o no estiguin esperant alguna cosa que no tindran mai. Sr. Iñaki Andrés En el pla local d’habitatge això està contemplat i veuràs que treure’m aquest tipus d’informació. Sra. Concepció Pardell I ja com últim, a veure si em podeu informar sobre el tema, perquè no ho he acabat d’entendre el tema dels decrets aquests, el 239. Bé, és veu que són unes reclamacions de l’Escola de Música, que he trobat que hi han varies, des del 239 fins... són varis professors que és veu que han demanat... fins 248 des de l’any 2005, 2006 i 2007, com és que si es va fer una valoració de llocs de treball, com és



123


que ara es fan aquestes reclamacions. No ho acabo d’entendre, si m’ho pots explicar. Perquè no ho he entès. Sra. Alcaldessa En tot cas se’ls reconeix. No es fan, se’ls reconeix. Sra. Concepció Pardell S’han de pagar molts diners... Sra. Alcaldessa Bé, doncs se’ls reconeix, què més? Sra. Concepció Pardell Jo pregunto, com és que s’ha tingut que esperar tres anys per reconèixer els seus drets. Perquè són 3.000€ un, pràcticament són 4.000€... són 50.000€, no? Aleshores perquè s’ha esperat 3 anys si no s’ha fet... Sra. Alcaldessa Se’ls reconeix, Concepció. Ho deixem així? Al decret justament se’ls reconeix aquesta antiguitat. Sra. Concepció Pardell Avia’m, doncs jo vull fer un prec de que qualsevol valoració, ja que s’han fet una valoració de llocs de treball, que van estar molt de temps i semblava que la gent estava tota al corrent, perquè seria interessant que no s’esperés tres anys, si se li reconeix una categoria, doncs automàticament se’ls hi doni aquesta categoria i no tinguin que esperar. Perquè si no es tindria que pagar interessos, no? Sr. Josep Rovira Nosaltres senyora Alcaldessa, no farem ni cap prec ni cap pregunta. Sra. Alcaldessa Gràcies en bé de la corporació. Convergència i Unió. Sra. Isabel Fernández No, tampoc nosaltres farem cap pregunta. I no havent-hi més assumptes a tractar, la Presidència aixeca la sessió, quan són les vint-i-tres hores i trenta-dos minuts del dia indicat, de la qual s’estén la present acta que, aprovada pel Ple és transcrita a aquest Llibre d’Actes, amb la signatura d’autorització de la senyora presidenta i de mi, el secretari interí, que ho certifico.



124


ACTA RECTIFICADA A EFECTES DE LA LLEI DE

PROTECCIÓ DE DADES

04 ple 21 de febrer 2008 - esparreguera.cat · ple de la corporació 04/08, 21 de febrer de 2008...

Documents