acta de la sessiÓ del ple de l’ajuntament de torroella de...

Ple 2/2015, de 5 de febrer

31

ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ

IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Núm.: 2/2015 Caràcter: ordinària Data: 5 de febrer de 2015 Convocatòria: primera Horari: de 20 a 21.35 Lloc: auditori de Can Quintana ASSISTENTS Sr. Jordi Cordon i Pulido, alcalde (CiU) Sr. Francesc Puig i Bagué, primer tinent d’alcalde (CiU) Sra. Sílvia Comas i Batista, segona tinent d’alcalde (L'EST) Sr. Andrés Navarrete i Quirós, tercer tinent d’alcalde (PP) Sra. Núria Bosch i Gelmà, quarta tinent d’alcalde (CiU) Sr. Genís Dalmau i Burgués, cinquè tinent d’alcalde (L'EST) Sr. Joan Ramon Aladid i Llanas, regidor (CiU) Sra. Sandra Pibernat i Busquets, regidora (L'EST) Sr. Josep Maria Rufí i Pagès, regidor (Esquerra-AM) Sra. Dolors Bassa i Coll, regidora (Esquerra-AM) Sr. Marc Calvet i Martí, regidor (Esquerra-AM) Sra. Laia Coll i Aguilera, regidora (Esquerra-AM) Sr. Lluís Coll i Torrent, regidor (UPM-PM) Sra. Caterina Matas i Mercader, regidora (UPM-PM) Sr. Narcís Noguer i Daurell, regidor (UPM-PM) Sr. Gregori Sarquella i Subirós, regidor (COET) Sr. Francesc Ferrer i Giménez, regidor no adscrit Sr. Jordi Estragó i Castelló, interventor accidental Sr. Pere Serrano i Martín, secretari Comprovat que el quòrum dels assistents compleix allò que estableix l’article 98.c) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el Sr. alcalde obre la sessió, declarada pública, per tractar els assumptes inclosos en l’ordre del dia de la convocatòria:


32

A) Part resolutiva

1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió núm. 1/2015, de 8 de gener.

2. Aprovar provisionalment el Pla especial de protecció del Càmping Delfín Verde

(PEP-6). Exp. 585/11 (Secretaria).

3. Aprovar la modificació núm. 2 de la plantilla de personal i relació de llocs de treball per a la creació de 2 places de peons de festes dins de la plantilla del personal laboral de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Exp. B103.1-1/15 (Secretaria).

4. Ratificar la proposta de modificació dels Estatuts del Consell d’Inciatives Locals per

al Medi Ambient de les Comarques Gironines (CILMA). Exp. 337/98 (Secretaria).

5. Aprovar la proposta de modificació dels Estatuts del Consorci local Localret. Exp. 180/96 (Secretaria).

6. Aprovar la moció presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca del Baix

Ter de suport a la proposta d’Iniciativa Legislativa Popular per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica. Exp. A120.1-1/15 (Secretaria).

7. Donar compte de la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona

(UPSD Cont. Administratiu 3) en el marc del recurs contenciós núm. 428/2011, interposat per Promo-Fluvià SL. Exp. 915/11 (Secretaria).

8. Donar compte de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el

marc del recurs núm. 685/2008, interposat per la Sra. Maria Lluïsa Santana Martín. Exp. 1120/08 (Secretaria).

9. Donar compte de l’aprovació definitiva de la modificació puntual del PGMO referent

a la regulació i compensació entre verd privat, clau JPr, i zones edificables, clau X3r, entre els carrers de les Escoles i Pou Nou i el torrent d’en Planes, de l’Estartit. Exp. 948/12 (Secretaria).

10. Donar compte de l’aprovació definitiva de la modificació puntual de la normativa

del PGMO en relació amb les edificacions existents en volum disconforme. Exp. 360/14 (Secretaria).

11. Assumptes urgents.

11.1 Aprovar la delegació transitòria de l’exercici material de funcions a l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit durant la tramitació i aprovació del conveni


33

de delegació de competències, fins al dia 13 de juny de 2015. Exp. 703/11 (Secretaria).

B) Part de control

12. Donar compte dels decrets de l’Alcaldia i de les regidories delegades del núm. 3226 al núm. 3327, corresponents al període comprès entre el 16 de desembre de 2014 i el 31 de desembre de 2014, i del núm. 1 al núm. 62, corresponents al període comprès entre l’1 de gener de 2015 i el 15 de gener de 2015.

13. Precs i preguntes.

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ A) PART RESOLUTIVA 1. LECTURA I APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ NÚM. 1/2014, DE 8 DE GENER D’acord amb el que disposa l’article 91.1 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, el Sr. alcalde cedeix la paraula al Sr. secretari, que pregunta si algun membre de la Corporació ha de formular alguna observació a l’acta de la sessió que s’ha distribuït amb la convocatòria. Sotmesa a votació l’acta, s’aprova per unanimitat. 2. APROVAR PROVISIONALMENT EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL CÀMPING DELFÍN VERDE (PEP-6). EXP. 585/11 (SECRETARIA) A petició del Sr. alcalde, el secretari llegeix el dictamen de la Comissió Informativa de Territori de 30 de gener de 2015, el qual es transcriu íntegrament a continuació: «Vist que la Junta de Govern Local, en la sessió ordinària de 30 de gener de 2014, va aprovar inicialment el Pla especial de protecció del càmping El Delfín Verde (PEP-6), promogut per Inciativas Turísticas SAU i redactat per l’arquitecte Sr. Esteve Armengol i Carrera, de data octubre de 2013, condicionat a la incorporació, prèvia a l’aprovació provisional, d’aquells extrems indicats en l’informe dels Serveis Tècnics Municipals de data 12 de desembre de 2013, les condicions de l’informe del tècnic de l’Àrea de Medi Ambient de data 28 de gener de 2014, i les que resultin dels informes de les administracions i de les al·legacions del tràmit d’informació al públic.


34

Vist que l’expedient es va sotmetre a informació pública per un termini de 45 dies, mitjançant la publicació d’un anunci al diari El Punt de 20 de febrer de 2014, al BOP de Girona núm. 39, de 26 de febrer de 2014, al tauler d’edictes de la corporació i en un lloc preferent de la web municipal www.torroella-estartit.cat. Vist que durant aquest termini no s’hi van presentar al·legacions ni reclamacions de cap mena. Vist l’escrit de l’Associació Naturalistes de Girona presentat el 24 d’abril de 2014, el qual va ser remès a aquest Ajuntament per l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Girona (RE 3990, de 21.05.14). Vistos els informes sectorials rebuts de les administracions. Vist que el 30 de setembre de 2014 (RE 7141), Iniciativas Turísticas SAU va presentar el Pla especial de protecció del càmping Delfín Verde (PEP-6) modificat, de data setembre de 2014, en el qual s’inclouen les prescripcions derivades dels informes i escrits aportats fins a la data. Vist l’informe dels Serveis Tècnics Municipals, de data 10 de novembre de 2014, l’apartat de conclusions del qual es transcriu a continuació:

“4. Conclusions D’acord amb tot l’exposat, i en relació al contingut de les al·legacions presentades i als informes emesos en el període d’exposició al pública, es conclou que: 1. Es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada per l’Associació de Naturalistes de Girona

en el sentit d’ampliar la zona protegida de la Bassa Llarga prevista al document aprovat inicialment, cosa que ja s’ha recollit en el document presentat per l’aprovació provisional i on, en la normativa específica i en el primer quadrienni del Pla d’etapes del Pla Especial, ja s’ha establert la seva adequació.

2. Caldrà modificar el document del PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL CÀMPING DELFÍN VERDE (PEP-6) presentat en data 30 de setembre de 2014, amb la incorporació les consideracions proposades en el contingut del present informe”.

Vist que l’11 de desembre de 2014 (RE 8992), Iniciativas Turísticas SAU va presentar el Pla especial de protecció del càmping Delfín Verde (PEP-6) modificat, de data desembre de 2014, en el qual s’inclouen les consideracions proposades en l’informe dels Serveis Tècnics Municipals de 10 de novembre de 2014. Vist l’informe favorable dels Serveis Tècnics Municipals de 17 de desembre de 2014, l’apartat de valoració del qual es transcriu a continuació:

“3. Valoració Un cop vist el document el document del Pla Especial de Protecció del Càmping Delfin Verde (PEP 6) presentat amb data de desembre, es conclou que s’han incorporat les


35

consideracions a tenir en compte de l’informe de data 10 de novembre de 2014. Vist que s’ha presentat i es disposa de tots els documents que acompanyen el Pla especial i tota la documentació relacionada amb aquest expedient, incloent-hi el Pla d’Autoprotecció del Càmping en relació a les mesures de seguretat en front al risc d’inundació que caldrà que s’informi convenientment per la Direcció General de Protecció Civil abans de l’aprovació definitiva. Atès a les conclusions de l’informe de data 10 de novembre de 2014 en relació a l’al·legació presentada. Atès que s’ha incorporat en la memòria del document l’existència de la incoació d’un expedient de protecció de la legalitat urbanística en relació a una sèrie d’actuacions realitzades en l’àmbit dels terrenys del Càmping Delfin Verde. Per tot això, i a llevat de les consideracions dels serveis jurídics de la corporació sobre aquest expedient, s’informa favorablement la proposta del PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL CÀMPING DELFIN VERDE (PEP 6) de data de desembre de 2014, per a la corresponent aprovació provisional”.

Vist l’informe de Secretaria, de data 19 de desembre de 2014. Ateses les determinacions dels articles 67, 68, 69, 78 i següents del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (TRLU), modificat per la Llei 3/2012; dels articles 22, 23, 92 a 94, i 101 i següents del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya; dels articles 21.1.j) i 22.2.c) de la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL); dels articles 52.2.c) i 53.1.s) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC); i del Pla General Municipal d’Ordenació de Torroella de Montgrí, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en data 4 d’abril de 2001 i Text refós aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en data 5 d’abril de 2002 i publicat al BOP de Girona núm. 108, de 5 de juny de 2002 i al DOGC núm. 3654, de data 11 de juny de 2002. Per tot això exposat, aquesta Comissió proposa al Ple l’adopció del següent acord: 1r. Aprovar provisionalment el Pla especial de protecció del càmping El Delfín Verde (PEP-6), promogut per Inciativas Turísticas SAU i redactat per l’arquitecte Sr. Esteve Armengol i Carrera, de data desembre de 2014. 2n. Remetre dos exemplars del pla especial esmentat i una còpia de l’expedient administratiu, degudament legalitzats, a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona per a la seva aprovació definitiva.


36

3r. Notificar aquest acord a Inciativas Turísticas SAU». Intervencions: Sr. Ferrer: bona nit, alcalde, regidors, vilatans. En primer lloc, agrair la feina feta per part dels tècnics de la casa, tant a nivell urbanístic com mediambiental, i posar en valor les explicacions que ens varen donar en la taula de treball per informar-nos a tots els grups d’aquest pla especial, i així esvair els possibles dubtes a tots els grups del consistori. Val a dir que si això s’hagués fet en el seu moment, avui ens estalviaríem portar de nou aquest pla especial a aprovació aquí al Ple de l’Ajuntament, i no ho dic des d’un prisma polític, sinó pel malestar i els possibles perjudicis que hagin derivat a l’empresa en qüestió, el Càmping Delfín Verde, amb qui he tingut l’oportunitat de comentar la situació personalment i transmetre’ls la meva opinió envers aquest tema i el perquè de la meva decisió en el darrer Ple envers aquest punt, fet que ells han valorat i han entès perfectament. Aprofito per posar en valor aquest pla especial, que ha de donar el tret de sortida a les nombroses empreses d’aquest sector en el nostre municipi. Per tant, el meu vot avui serà a favor d’aquest pla especial. Gràcies. Sr. Coll: bona nit. En aquest punt, dir que les dues reunions de treball amb la presència dels tècnics van ser aclaridores de les preocupacions del nostre grup. El nostre grup vol remarcar que demanarà a l’equip de govern que les reunions de treball de temes importants com aquest es facin abans de les comissions informatives. El nostre vot serà favorable. Sra. Coll: el passat gener, els grups de l'oposició (Esquerra, UPM, Coet i el regidor no adscrit), amb majoria al Ple, van obligar amb la nostra abstenció a deixar sobre la taula l’aprovació del Pla especial de protecció del Càmping Delfín Verde. Esquerra, el principal grup de l’oposició, va mostrar-se favorable a aquest pla especial de protecció del càmping, que ha de marcar el desenvolupament de l'activitat. No obstant això, va argumentar la seva abstenció per la falta d’informació en aquesta tramitació pel que fa a qüestions urbanístiques i mediambientals rellevants. Des d'ERC no entenem que un tema d'aquest calat, aprovat inicialment per la Junta de Govern el gener del 2014, es porti a Ple sense la transparència i la informació necessàries que sempre hem reclamat. El Càmping Delfín Verde, de primera categoria, té més de 1.800 places i arriba a una ocupació màxima de 7.000 persones. Enguany també és un dels 7 càmpings gironins que ha rebut aquest gener a la Fira d’Utrecht el guardó “Best Camping 2015” que atorguen els clubs automobilístics ANWB i ADAC, dos dels més importants d'Holanda i Alemanya, respectivament. Des d'ERC reconeixem la tasca del Càmping Delfín Verde en l'àmbit de la promoció turística del nostre municipi (acudeix a unes 25 fires internacionals cada any), en la creació de llocs de treball (48 de fixes tot l’any i cap a 300 en temporada turística) i en la generació de negoci (400 proveïdors, el 60% de proximitat i de les comarques de Girona).


37

Parlem d'un càmping emblemàtic, dels primers de la Costa Brava, inaugurat el 1962, que any rere any se situa entre els millors d'Europa. Estem segurs que aquest pla especial que es portarà a aprovació, és l'eina que necessiten els nostres càmpings. En aquest cas concret, un equipament turístic amb un pla d'inversions milionari per a la seva modernització i adaptació. És per això que ERC aplaudeix aquesta iniciativa exemplificadora que marca el camí per a la resta d'instal·lacions turístiques. Sr. Puig: només aclarir que abans del passat Ple es va fer una reunió amb tots els grups i es va estar dues hores i es van tocar tots els punts. Es va posar tot l’esforç en explicar el pla. Si vostès ho volen fer en grup, em sap greu que no fos així, però sí que es va donar la informació abans d’anar al Ple. Votació: La proposta queda aprovada per majoria absoluta, d’acord amb la següent votació: Vots a favor:

- CIU (Sr. Jordi Cordon, Sr. Francesc Puig, Sra. Núria Bosch i Sr. Joan Ramon Aladid). - L’EST (Sra. Sílvia Comas, Sr. Genís Dalmau i Sra. Sandra Pibernat). - PP (Sr. Andrés Navarrete). - ERC (Sr. Josep M. Rufí, Sra. Dolors Bassa, Sr. Marc Calvet i Sra. Laia Coll). - UPM (Sr. Lluís Coll, Sra. Caterina Matas i Sr. Narcís Noguer). - Regidor no adscrit (Sr. Francesc Ferrer).

Abstencions:

- COET (Sr. Gregori Sarquella). 3. APROVAR LA MODIFICACIÓ NÚM. 2 DE LA PLANTILLA DE PERSONAL I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL PER A LA CREACIÓ DE 2 PLACES DE PEONS DE FESTES DINS DE LA PLANTILLA DEL PERSONAL LABORAL DE L’AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ. EXP. B103.1-1/15 (SECRETARIA) A petició del Sr. alcalde, el secretari llegeix el dictamen de la Comissió Informativa d’Administració i Comunicació de 30 de gener de 2015, el qual es transcriu íntegrament a continuació: «Vist l’informe de la tècnica d’Administració General, de 27 de gener de 2015, que es transcriu a continuació:


38

“Modificació núm. 2 de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball. Creació de dues places de peons de festes dins de la plantilla del personal laboral i modificació de la relació de llocs de treball Antecedents, fets i consideracions 1.- El cap de l’Àrea de Cultura, per informe de 27 de gener de 2015, proposa la creació de dues places de peons de festes, dins de la plantilla del personal laboral, com a personal fix discontinu. Segons dit informe, analitzades les necessitats de l’Àrea de Cultura, es creu necessari la consolidació de les dues places de peons de festes, ara laborals temporals, com a dues places d’estructura, donat que any rere any, s’ha de contractar aquest personal per tal de fer front a molts muntatges d’infraestructura per a la correcta organització de les diferents activitats culturals i esportives del municipi. 2.- La creació de places de peons de festes suposa la modificació de la plantilla de personal, i l’adaptació de la relació de llocs de treball, atès que per una banda, s’han de crear les places corresponents a la plantilla, i per l’altra, cal adaptar la relació de llocs de treball a les noves necessitats (consta a la relació de llocs de treball, dos llocs de personal laboral temporal, categoria de peó de festes, núm. 393 i 394, adscrits a l’àrea de cultura, dels quals es pot prescindir, essent necessari crear dos nous llocs de treball, com a dos llocs de personal laboral fix, categoria de peó de festes, amb els núm. 511 i 512, adscrits a l’Àrea de Cultura). 3.- La plantilla de personal ha d’estar constituïda d’acord amb el que disposa el Reglament de Personal al servei de l’Administració Local. Aquesta plantilla s’ha d’aprovar conjuntament amb el pressupost general de l’entitat, anualment. Igualment, el reglament requereix la seva publicació. Això no obstant, la plantilla pot ser modificada durant l’any de la seva vigència, per respondre, com és el cas que ens ocupa, a criteris d’organització interna. En el cas de modificació de la plantilla de personal, no es requereix la seva publicació íntegra, sinó únicament la de l’abast concret de la modificació. 4.- La plantilla de personal de les entitats locals ha d’estar integrada per la relació detallada per cossos, escales, subescales, classes i categories de les places en què s’integren els funcionaris, el personal laboral i el personal eventual, agrupades indicant la seva denominació, el nombre de places que les constitueixen, el nombre de les que es trobin vacants i el grup a què pertanyen, d’acord amb la titulació exigida per al seu ingrés. 5.- La modificació de la relació de llocs de treball implica en aquest cas incloure-hi els dos nous llocs de treball i la supressió dels existents, amb les següents dades:

a) la denominació del lloc i el seu enquadrament orgànic. b) les característiques essencials del lloc, incloent, si s’escau, les funcions específiques

atribuïdes. c) Els requisits exigits per ocupar el lloc de treball. d) El complement de destinació, el nivell orgànic i el complement específic assignat per

cada plaça.


39

e) La forma de provisió del lloc.

6.- Per tal de poder proveir les places creades amb la modificació de plantilla i de la relació de llocs de treball, sigui de forma definitiva o interina, cal que els llocs de treball tinguin la consignació pressupostària suficient. Segons l’informe del cap de l’Àrea de Cultura, de 27 de gener de 2015, per la creació d’aquestes dues places de peons de festes es disposaria de la consignació pressupostària prevista per la provisió dels llocs de treball de personal laboral temporal amb la categoria de peó de festes núm. 393 i 394, adscrits a l’Àrea de Cultura. Fonaments de dret 1.- Article 74 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, pel que fa a l’organització dels llocs de treball de les administracions públiques. 2.- Articles 26, 27 i 28.2 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que fa a la modificació de la plantilla de personal i la seva tramitació administrativa. 3.- Articles 29, 30 de l’esmentat Reglament, pel que fa al contingut de la relació de llocs de treball. 4.- Article 22.2.i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, segons el qual correspon al Ple l’aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball i la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el número i règim del personal eventual. Conclusió: 1.- Cal procedir a les següents modificacions de la plantilla de personal, que quedarà tal com es mostra: B) PERSONAL LABORAL

> Creació de 2 places de peons de festes, quedant la plantilla de la següent manera

B.1 D'ACTIVITAT PERMANENT B.1.3 CULTURA DENOMINACIÓ PLACES VACANTS A EXTINGIR NOVA CREACIÓ Peó Festes 2 2 0 2

2.- Cal procedir a la modificació de la relació de llocs de treball del personal laboral de l’Ajuntament, amb les següents característiques:


40

Incorporar: PERSONAL LABORAL FIX 2015 B-1 D’ACTIVITAT PERMANENT I DEDICACIÓ COMPLETA B-1 3 CULTURA

N.Lloc. Denom. Lloc Àrea Provisió Assim.Subgrup Nivell Destí C. Específic Form. Esp Observacions

511 PEÓ FESTES CONCURS AGR. PROF. 11 1.541,82 9 MESOS FIX DISCONTINU

512 PEÓ FESTES CONCURS AGR. PROF. 11 1.541,82 9 MESOS FIX DISCONTINU

Suprimir:

PERSONAL LABORAL TEMPORAL 2015 C- PERSONAL LABORAL TEMPORAL C- 4 CULTURA

N.Lloc. Denom. Lloc Àrea Provisió Assim.Subgrup Nivell Destí C. Específic Form. Esp Observacions

393 PEÓ FESTES CONCURS AGR. PROF. 11 1.541,82 9 MESOS

394 PEÓ FESTES CONCURS AGR. PROF. 11 1.541,82 9 MESOS

3.- La modificació de la plantilla i la relació de llocs de treball ha de complir amb els següents requisits, previs a l’aprovació per part del Ple:

- Modificació del pressupost, amb l’adequació de les partides corresponents a les nòmines dels nous llocs de treball.

- Notificació de la modificació de plantilla al Comitè d’Empresa”. Per tot això exposat, aquesta Comissió proposa al Ple l’adopció del següent acord: 1r. Aprovar la modificació núm. 2 de la Plantilla de personal i de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per a l’any 2015, per a la creació de dues places de peons de festes dins de la plantilla del personal laboral. 2n. Publicar aquest acord al BOP de Girona, al DOGC i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament. 3r. Notificar aquest acord al Comitè d’Empresa». Intervencions:


41

Sr. Ferrer: valoro positivament aquest pas donat per tal de donar més seguretat i confiança a uns treballadors que temporalment ens ofereixen els seus serveis. Per tant, el meu vot serà favorable en aquest punt també. Votació: la proposta queda aprovada per unanimitat. 4. RATIFICAR LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSELL D’INCIATIVES LOCALS PER AL MEDI AMBIENT DE LES COMARQUES GIRONINES (CILMA). EXP. 337/98 (SECRETARIA) A petició del Sr. alcalde, el secretari llegeix el dictamen de la Comissió Informativa d’Administració i Comunicació de 30 de gener de 2015, el qual es transcriu íntegrament a continuació: «El CONSELL D’INICIATIVES LOCALS PER AL MEDI AMBIENT DE LES COMARQUES DE GIRONA (CILMA), associació d’ens locals del qual forma part aquest Ajuntament, ha comunicat que la seva Assemblea General ha aprovat, en data 25 de novembre de 2014, un acord de modificació dels Estatuts de l’entitat, a fi de donar compliment a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL), i per cercar la millora de determinats aspectes de funcionament de caràcter més operatiu, i sol·licita que l’esmentat acord es sotmeti a la consideració i aprovació del Ple de tots els seus membres, per a la seva ratificació. Les modificacions fan referència, per una banda, a la reducció del nombre de membres de la Junta Executiva fins a 15, ja que el nombre de 18 que estableixen els vigents Estatuts no s’adiu amb les prescripcions de la LRSAL. I per altra banda, es modifiquen qüestions relatives a l'aprovació de les actes, al quòrum de constitució de Junta Executiva i Assemblea General, al quòrum d'aprovació en cas de modificació d'estatuts i altres acords d'especial transcendència, a la possibilitat de delegació del vot per a sessions concretes, i al repartiment de facultats entre Assemblea, Junta Executiva i President. Els vigents estatuts de l’Associació (art. 27) i el Decret 110/1996, de 2 d’abril, que regula les Organitzacions Associatives d'Ens Locals (art. 15), estableixen que per modificar els Estatuts es necessita l’acord del Ple de cadascun dels ens locals associats, adoptat per majoria absoluta. Per tot això exposat, aquesta Comissió proposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent acord: 1r. Ratificar la proposta de modificació dels Estatuts del CONSELL D’INICIATIVES LOCALS PER AL MEDI AMBIENT DE LES COMARQUES DE GIRONA (CILMA), aprovada per la seva Assemblea General en sessió de 25 de novembre de 2014.


42

2n. Aprovar la modificació dels articles 13.1, 14,15, 17, 18, 25.2 i 4, 26, 27 i 29.1 dels Estatuts del CILMA, que quedaran redactats de la següent forma:

Article 13 1. L'Assemblea General és l'òrgan sobirà de l'associació; els seus membres en formen part per dret propi i irrenunciable, amb un representant cadascun, llevat la Diputació, que en tindrà tres. Els representants de les comarques i els municipis associats necessàriament hauran d'ésser alcaldes o regidors. Els representants podran delegar l'assistència i el vot, per escrit i per a cada sessió; la delegació es podrà fer en un altre membre de l'Assemblea o en una tercera persona; cap membre no podrà rebre més de cinc delegacions. 2. (..) 3. (..) 4. (..) Article 14 L’Assemblea General té les facultats següents:

a) Modificar els Estatuts. b) Elegir el president. c) Elegir i separar els membres de la Junta Executiva representants de les

comarques i dels municipis associats, de conformitat amb l’art. 16, i controlar-ne l'activitat.

d) Aprovar el pla d'actuació general de l'Associació e) Aprovar el pressupost i la liquidació de comptes anuals i també adoptar els

acords per a la fixació de la forma i l'import de la contribució al sosteniment de l'associació i aprovar la gestió feta per l'òrgan de govern.

f) Acordar la dissolució del Consell. g) Incorporar-se a altres unions d'associacions o separar-se'n. h) Sol·licitar la declaració d'utilitat pública. i) Aprovar el reglament de règim interior. j) Acordar la baixa o la separació definitiva, amb expedient previ, dels associats. k) Conèixer les sol·licituds presentades per ésser soci, així com les baixes

d'associats per una raó distinta a la de separació definitiva. l) El nomenament dels titulars de Secretaria, Intervenció-Tresoreria i Secretaria

Tècnica. La relació de les facultats que es fa en aquest article, té un caràcter merament enunciatiu i no limita les atribucions de l'Assemblea General. Article 15


43

1. La Junta Executiva regeix, administra i representa el Consell, i estarà formada pel President i un màxim de 14 vocals. Els vocals seran elegits per l'Assemblea General d'entre els seus membres, d'acord amb les regles següents: 3 vocals seran els 3 representants de la Diputació de Girona 8 vocals representaran cadascuna de les comarques esmentades a l'article 6,

i l'elecció haurà de recaure sobre algun dels ens locals de la comarca representada

3 vocals representaran els municipis associats, i se n'elegirà un per cadascun dels trams següents: ▪ municipis fins a 1.000 habitants ▪ municipis entre 1.001 i 5.000 habitants ▪ municipis amb població superior a 5.000 habitants

Cada municipi pot presentar una candidatura i l'Assemblea elegirà per votació Tots els esmentats càrrecs han d’ésser exercits per persones diferents.

2. El nomenament i el cessament dels càrrecs els ha de certificar el secretari, amb el vistiplau del president, i s'han de comunicar al Registre d'Associacions.

Article 17 La Junta Executiva té les facultats següents:

a) Representar, dirigir i administrar el Consell de la manera més àmplia que reconegui la Llei; així mateix, complir les decisions preses per l'Assemblea General, d'acord amb les normes, instruccions i directrius que estableixi l'Assemblea.

b) Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant els organismes públics i per exercir tota mena d'accions legals i interposar els recursos pertinents.

c) Proposar a l'Assemblea General la defensa dels interessos del Consell. d) Proposar a l'Assemblea General la defensa de l'establiment de les quotes que

els membres del Consell han de satisfer. e) Proposar a la Presidència la convocatòria de les assemblees generals i

controlar que es compleixin els acords que s'hi adoptin. f) Proposar a l'Assemblea General el Pla d'actuació general g) Presentar el balanç i l'estat de comptes de cada exercici a l'Assemblea

General perquè els aprovi i confeccionar els pressupostos de l'exercici següent.

h) Contractar els béns i serveis que l'associació pugui necessitar; es podran adoptar criteris i límits per tal de delegar en el President algunes d'aquestes facultats.

i) Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.


44

j) Establir grups de treball que es cregui convenients per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l'associació i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.

k) Nomenar els vocals de la Junta Executiva que s'hagin d'encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.

l) Dur a terme les gestions necessàries davant d'organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir: - subvencions o altres ajuts. - l'ús de locals o edificis adients per a les seves activitats.

m) Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els Estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l'Assemblea General.

n) Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda específicament a algun altre òrgan de govern del Consell o que li hagi estat delegada expressament.

Article 18 1. El president de l'Assemblea General i de la Junta Executiva serà elegit per l’Assemblea d’entre els seus membres. 2. Són pròpies del president les funcions següents:

a) Dirigir i representar legalment el Consell, per delegació de l'Assemblea General i de la Junta Executiva.

b) Presidir i dirigir els debats tant de l'Assemblea General com de la Junta Executiva.

c) Emetre un vot de qualitat decisori en els casos d'empat. d) Establir la convocatòria de les reunions de l'Assemblea General i de la Junta

Executiva. e) Ordenar els pagaments vàlidament f) Executar els acords de la Junta Executiva i, en el seu cas, de l'Assemblea

General g) Contractar béns i serveis, amb els criteris i límits que estipuli la Junta

Executiva h) Obrir comptes corrents i llibretes d'estalvis a qualsevol establiment de crèdit o

d'estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l'article 36.

i) Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari de l'Associació. j) Les atribucions restants pròpies del càrrec i aquelles per a les quals el

deleguin l'Assemblea General o la Junta Executiva. 3. En cas d'urgència, el President podrà prendre acords en qüestions reservades a la Junta Executiva, que després hauran de ser ratificats per aquesta.


45

4. Els vicepresidents primer i segon, que substituiran el president en cas de vacant, absència o malaltia, els elegirà, de forma successiva, la Junta Executiva d’entre els seus membres. Article 25 1. (..) 2. La convocatòria s'ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment i per escrit, adreçada al domicili que consti en la relació actualitzada d'associats que ha de tenir l'associació. Cinc dies abans, com a mínim, tota la documentació necessària ha d'estar a disposició dels socis al local social. 3. (..) 4. El secretari redacta l'acta de cada reunió, que contindrà un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat numèric de les votacions i la llista de les persones assistents. L'acta haurà de ser aprovada, dins el termini de quinze dies, pel president i per dos interventors designats a l'efecte per la pròpia Assemblea, i seguidament serà comunicada a tots els ens locals associats. Article 26 Perquè l’Assemblea General es pugui constituir vàlidament en primera convocatòria, a l’efecte de la realització de les sessions, deliberacions i presa d’acords, cal la presència de la meitat més un dels membres associats, havent de ser-hi presents el president i el secretari o les persones que els substitueixin. En segona convocatòria, que tindrà lloc mitja hora després, quedarà vàlidament constituïda amb la presència de tres membres a més del president i del secretari. Un mínim no inferior al 10 % dels associats pot sol·licitar a l'òrgan de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes per tractar. La sol·licitud també es pot fer directament a l'Assemblea, que decideix el que considera convenient, però únicament pot adoptar acords respecte als punts no inclosos en l'ordre del dia, si així ho decideix la majoria de les persones presents. Article 27 1. (..) 2. (..) 3. Per adoptar acords sobre la separació dels membres, la modificació dels Estatuts, la constitució d'una federació amb associacions similars o la integració en


46

una de ja existent, cal el vot favorable de les dues terceres parts dels socis presents. 4. Per a modificar els Estatuts es necessita l’acord dels plens de les entitats locals, adoptat per majoria absoluta. Article 29 1. La Junta Executiva queda constituïda vàlidament en primera convocatòria, si ha estat convocada amb una antelació mínima de dos dies i hi ha un quòrum de la meitat més un. A falta de quòrum, se celebrarà en segona convocatòria mitja hora més tard i serà suficient la presència de dos membres a més del president i del secretari. 2. (..) 3. (..)

Els apartats no transcrits dels anteriors articles no son objecte de modificació. 3r. Encomanar al CILMA la realització dels tràmits següents:

a) Publicació al BOP de Girona, i una referència al DOGC, de l’acord d’aprovació i del text dels Estatuts modificats, una vegada es compti amb els acords de ratificació de tots els ens associats.

b) Remissió de l’acord de modificació a la Direcció General d'Administració Local, als efectes de modificar les dades del Registre d'organitzacions associatives d'ens locals».

Intervencions: no Votació: la proposta queda aprovada per unanimitat. 5. APROVAR LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI LOCAL LOCALRET. EXP. 180/96 (SECRETARIA) A petició del Sr. alcalde, el secretari llegeix el dictamen de la Comissió Informativa d’Administració i Comunicació de 30 de gener de 2015, el qual es transcriu íntegrament a continuació: «Vista la proposta de modificació dels estatuts del Consorci local Localret del qual l’Ajuntament de Torroella de Montgrí forma part com a ens consorciat.


47

Vist que l’Assemblea general del Consorci LOCALRET, en sessió de 27 de novembre de 2014, va adoptar, entre d’altres, els acords següents:

“Primer.- Aprovar inicialment, i en el cas que no es presentin reclamacions ni al·legacions, definitivament la modificació dels estatuts del Consorci Localret, d’acord amb la següent redacció (conforme al text refós que s’adjunta com a annex): “ESTATUTS DEL CONSORCI LOCALRET Article 2 L’article 2 incorpora un últim apartat: “ El Consorci Localret està adscrit a l’Ajuntament de Barcelona”. Article 7 L‘article 7 incorpora un tercer apartat: “7.3. El Consorci Localret, en compliment de les seves funcions, també pot tenir la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic dels ens locals consorciats”. Article 23 L’article 23 queda redactat de la següent manera: “El Director general serà nomenat pel Consell d’Administració a proposta del President i tindrà la condició de personal laboral d’Alta Direcció”. Article 25 L’article 25 queda redactat de la següent manera: “Personal 25.1 El Consorci disposarà del personal necessari pel compliment de les seves finalitats, i que estarà constituït per: a) personal adscrit per administracions participants. Aquest personal s’integrarà en la plantilla del Consorci, romanent el personal funcionari en la situació administrativa que correspongui en la seva administració d’origen, i el personal laboral mitjançant el mecanisme de la successió d’empresa o la que correspongui d’acord amb la legislació laboral vigent. b) personal propi, que engloba el personal contractat en règim laboral amb anterioritat a 31 de desembre de 2013 i les contractacions que es puguin efectuar en el marc de la normativa local i pressupostària. 25.2 El Consorci no pot tenir personal eventual.


48

25.3 El personal del Consorci es regeix per la normativa de funció pública o per la legislació laboral, segons s’escaigui, i les demés normes convencionalment aplicables”. Article 26 L’article 26 queda redactat de la següent manera: “Secretaria i Intervenció 26.1 El Consorci estarà assistit per una Secretaria i una Intervenció. 26.2 La Secretaria es exercida per la Secretaria General de l’Ajuntament de Barcelona o pel personal funcionari municipal en què delegui i al qual s’hagi exigit per ingressar-hi titulació superior en dret. 26.3 La funció pública de control i fiscalització interna de la gestió econòmica-financera i pressupostaria, correspondrà a la Intervenció General de l’Ajuntament de Barcelona o per funcionaris tècnics que actuaran per delegació d’aquest i que la exercirà d’acord a la normativa que regeix a l’Ajuntament de Barcelona”. Article 29 L’article 29 queda redactat de la següent manera: “Règim pressupostari, comptable i de control 29.1 El Consorci es sotmet al règim de comptabilitat pública establert a la normativa vigent per als ens locals en matèria pressupostària i de gestió dels seus recursos econòmics i a la normativa que sobre la matèria estableixi l’Ajuntament de Barcelona. El Consorci forma part dels pressupostos i s’inclou en el compte general de l’Ajuntament de Barcelona. 29.2 El Consorci es sotmet als terminis d’aprovació de comptes, d’aprovació del pressupost, així com els requeriments d’informació comptable i financera, al calendari municipal, sense perjudici del compliment dels terminis previstos a la normativa d’aplicació. 29.3 Les bases d'execució del pressupost regularan la gestió pressupostària pel que fa, entre d'altres, a les competències per a l'autorització o disposició de despeses, als dipòsits del fons i persones autoritzades per al seu moviment i a l'operatòria en pagaments. Tots els actes, documents i expedients de l’Administració del Consorci i de totes les entitats depenents d’aquest, amb independència de la seva naturalesa jurídica, de la que se’n derivin drets i obligacions de contingut econòmic estaran subjectes al control i la fiscalització interna per la Intervenció del Consorci en els termes establerts


49

als articles 213 a 222 de Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals. 29.4 La funció pública de control i fiscalització interna de la gestió econòmico-financera i pressupostària, en la seva triple accepció de funció interventora, funció de control financer i funció de control d’eficàcia, correspondrà a un òrgan administratiu, amb la denominació d’Intervenció general. 29.5 Els comptes anuals del Consorci es sotmetran a una auditoria externa sota la direcció de la Intervenció General de l’Ajuntament de Barcelona” Article 29 bis S’incorpora un article 29 bis “Autoritzacions Sense perjudici del compliment de les previsions aplicables sobre estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, cal l’autorització prèvia de l’Ajuntament de Barcelona per: a) La creació o participació en societats, fundacions, associacions o qualsevol altra persona jurídica d’àmbit nacional o estranger. b) Per la concertació de qualsevol operació financera, tals com préstecs, crèdits i avals”. Article 32 L’article 32 queda redactat de la següent manera: “Separació del Consorci 32.1 Els membres del consorci podran separar-se d’aquest en qualsevol moment. El dret de separació haurà d’exercir-se mitjançant escrit notificat a l’Assemblea General del Consorci. 32.2 L’efectiva separació del Consorci es produirà una vegada l’administració que hagi exercit el dret acrediti estar al corrent del seus compromisos adquirits i garanteixi la liquidació de les seves obligacions pendents. 32.3 Si l’Ajuntament de Barcelona exercís el dret de separació, el Consorci haurà d’acordar a quina de les restants administracions integrants del Consorci, s’adscriu en aplicació dels criteris establerts en la LRSAL”.

Article 33 L’article 33 queda redactat de la següent manera:


50

“Dissolució del Consorci 33.1 El Consorci es dissoldrà per les causes següents:

a) Acord unànime de tots els membres que l’integren. b) Acord majoritari quan sigui inviable la continuació amb els membres

restants. c) Per impossibilitat legal o material de complir les seves finalitats. d) Per transformació del Consorci en una altra entitat per acord de la majoria

absoluta dels seus membres. e) Quan les finalitats estatutàries hagin estat complertes.

33.2. La dissolució del Consorci produeix la seva liquidació i extinció.

33.3. L’Assemblea General amb l’acord de dissolució nomenarà un liquidador. A manca d’acord, exercirà com a liquidador el Consell d’Administració del Consorci. 33.4. El liquidador calcularà la quota de liquidació que correspondrà a cada membre del Consorci, de conformitat amb el percentatge corresponent a la seva aportació anual i el número d’anys que efectivament hagi estat integrat com a membre de ple dret en el Consorci. 33.5. Mitjançant l’acord de dissolució s’establirà la forma i condicions en que tindrà lloc el pagament de la quota de liquidació en cas de que resulti positiva. 33.6. Les entitats consorciades podran acordar, amb les majories exigides per aquests Estatuts, la cessió global d’actius i passius a una altra entitat jurídicament adequada amb la finalitat de mantenir la continuïtat de l’activitat i poder així aconseguir els objectius del Consorci”. Segon.- Notificar a tots els membres associats l’acord inicial de modificació dels estatuts i donar-los un termini d’un mes comptador des de la recepció de la notificació perquè presentin, en el seu cas, les esmenes que estimin convenients, amb el benentès que si no se’n presentessin, es donaria per aprovat definitivament l’acord un cop transcorregut l’esmentat termini. Tercer.- Disposar el sotmetiment de l’acord esmentat al tràmit d’informació pública de forma conjunta, mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el termini establert a l’article 160.1, en relació a l’article 313.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, a efectes d’efectuar, en el seu cas, les al·legacions i les esmenes corresponents”.


51

Atès que, examinades les modificacions dels estatuts proposades, les mateixes s’ajusten al que disposen les Lleis 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració local i 15/2014, de 16 de setembre, de Racionalització del Sector Públic i d’altres mesures de reforma administrativa. Atès que l’article 322 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals preveu que la modificació dels estatuts del Consorci, amb l’acord previ del seu òrgan de govern, ha de ser ratificada pels ens consorciats i acordada amb les mateixes formalitats que per a la seva aprovació. Atès que l’article 313.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals preveu que els acords per aprovar i modificar els estatuts del Consorci s’han d’adoptar amb el vot de la majoria absoluta de membres de la corporació. Atès que l’acord d’aprovació de la modificació dels estatuts proposada s’ha sotmès per part del Consorci Localret a informació pública, de forma conjunta, pel termini de trenta dies, mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6770, de 15 de desembre 2014. Per tot això exposat, aquesta Comissió proposa al Ple l’adopció del següent acord: 1r. Aprovar la proposta de modificació dels Estatuts del Consorci local Localret, acordada per l’Assemblea General d’aquest Consorci en sessió plenària de 27 de novembre de 2014, en els termes exposats anteriorment. 2n. Donar trasllat d’aquest acord al Consorci Localret per al seu coneixement i efectes escaients». Intervencions: no Votació: la proposta queda aprovada per unanimitat. 6. APROVAR LA MOCIÓ PRESENTADA PER LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA DEL BAIX TER DE SUPORT A LA PROPOSTA D’INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR PER FER FRONT A L’EMERGÈNCIA HABITACIONAL I A LA POBRESA ENERGÈTICA. EXP. A120.1-1/15 (SECRETARIA) A petició del Sr. alcalde, el secretari llegeix el dictamen de la Comissió Informativa d’Administració i Comunicació de 30 de gener de 2015, el qual es transcriu íntegrament a continuació: «Proposició de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca del Baix Ter (PAH Baix Ter) de suport a la Iniciativa Legislativa Popular que presenten l'Observatori DESC, les Plataformes d'Afectats per la


52

Hipoteca de Catalunya i l'Aliança contra la Pobresa Energètica de Mesures Urgents per fer front a l'emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica

Exposició de motius

I Catalunya és una de les comunitats autònomes més afectades per la crisi econòmica. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, més de 200.000 llars tenen tots els seus membres a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés. Aquesta situació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge. El sobreendeutament hipotecari, de fet, és una de les problemàtiques més punyents. Catalunya s’ha convertit en una de les comunitats autònomes amb major nombre d’execucions hipotecàries i de desnonaments. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2008 i el 2013 es van iniciar 98.040 procediments d’execucions hipotecàries. En molts casos, aquest procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge habitual, sinó també l’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats financeres. A la problemàtica de les execucions hipotecàries s’hi afegeixen les dificultats per fer front al pagament del lloguer. Segons dades judicials, l’any 2013, un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya van estar relacionats amb l’impagament del lloguer.

Aquest panorama de vulnerabilitat habitacional es veu agreujat per l’existència d’un mercat privat de lloguer escàs, car i altament especulatiu i per la manca d’un parc d’habitatge social que permeti reallotjar les famílies afectades. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 -un 1% del parc habitacional-, front al 18% de què disposen els països de l’entorn europeu. L’exigua proporció d’habitatges econòmicament accessibles contrasta amb els 448.356 pisos buits -13% del parc-, que segons l’Institut Nacional Estadística es concentren a Catalunya. En aquest context, no és d’estranyar que cada cop siguin més nombroses les ocupacions de pisos buits per part de famílies incapaces de fer front al pagament de l’habitatge.

Alhora, resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica entesa com la dificultat per fer front a les factures de subministraments bàsics d’electricitat, gas i aigua. Els preus d’accés aquest subministraments s’han tornat inassequibles per a la població. Des de 2008, la llum ha pujat un 60% i l’aigua un 66%. El Síndic de Greuges a l’Informe sobre La Pobresa Energètica a Catalunya d’octubre de 2013 documenta els impactes socials, sanitaris i medioambientals de la pobresa energètica, i denuncia el sobreesforç que implica l’acumulació de deutes vinculats al pagament de factures de la llar. El mateix informe recorda que Segons l’Enquesta de condicions de vida corresponent al 2011, a Catalunya hi ha 193.000 llars –un 6,9% del total– que no poden assumir la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada.

Segons dades de l’Associació Espanyola de Ciències Ambientals, només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha passat de 27.359 expedients de suspensió del subministrament d’aigua el


53

2011 a 72.039, el 2012. Les dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i la pobresa energètica suposen, fins i tot, la pèrdua de vides humanes.

El creixement d’aquesta situació d’emergència social i l’escassetat dels ajuts que reben les persones afectades contrasten amb els ingents beneficis obtinguts per entitats financeres i empreses de subministraments. Les cinc entitats financeres més grans de l’Estat espanyol —Santander, BBVA, Caixabank, Popular y Sabadell— van tancar 2013 amb un benefici de 7.674 milions. Cal recordar, igualment, que des de que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 milions d’euros a les entitats financeres. L’Informe Emergencia Habitacional en el Estado Español de l’Observatori DESC i la PAH mostrava com algunes de les entitats que més desnonen són precisament les que han concentrat la major part d’ajudes públiques. La Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha xifrat en 80.000 els pisos buits nous a estrenar que resten buits a Catalunya. Aquest diagnòstic es pot estendre també a les empreses de subministrament energètic. Durant els 3 primers trimestres de 2013, l’oligopoli elèctric que opera a l’estat espanyol (Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP) va obtenir 7.638 M€ de benefici, el doble que el de les elèctriques europees. Només Endesa, principal empresa distribuïdora de la llum a Catalunya, va declarar 1.879 M€ de benefici l’any 2013.

II

La manca de satisfacció de necessitats habitacionals i energètiques bàsiques contradiu nombrosos compromisos internacionals assumits pel Regne d’Espanya i per la Generalitat de Catalunya.

La Declaració Universal dels Drets Humans y el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, a l’article 11, reconeix “el dret de tothom a un nivell de vida adequat per a ell i per a la seva família, incloent-hi l'alimentació, el vestit i l'habitatge, i una millora contínua de condicions d'existència”.

Segons l’Observació General núm. 4 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de Nacions Unides, el contingut del dret a l’habitatge comprèn l’accés permanent a “recursos naturals i comuns, a aigua potable, a energia per la cuina, la calefacció i la llum”. De fet el dret a l’aigua i al sanejament es troben reconeguts a l’Observació General núm. 15. L’Observació General núm. 7, per la seva banda, incorpora com a contingut del dret a l’habitatge la protecció contra els desnonaments forçosos, i l’obligació de què els poders públics garanteixin el reallotjament adequat de les persones sense recursos que es vegin afectades per un desnonament.

Aquests continguts generen diferents tipus d’obligacions per a les administracions públiques. En primer lloc, han de fer “tots els esforços, fins al màxim de recursos disponibles” per satisfer-los, atorgant prioritat als “col·lectius més vulnerables”. En segon terme, han d’assegurar-los no només davant l’administració sinó també front a abusos provinents de particulars. (Observació General núm. 3).


54

Molts d’aquests drets i d’aquestes obligacions es troben recollits també a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’article 47 de la Constitució espanyola reconeix el dret a un habitatge digne i el vincula a l’obligació dels poders públics d’impedir l’especulació. Junt al deure de combatre l’especulació, els poders públics han de garantir que el dret de propietat no s’exerceixi de manera anti-social (article 33) i subordina tota la riquesa [...] sigui quina sigui la titularitat “a l’interès general”. Aquesta obligació és especialment rellevant tractant-se d’entitats financeres i empreses que presten serveis econòmics d’interès general, sobretot quan han estat beneficiàries d’ajuts i subvencions públiques.

També l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que totes les persones tenen dret a viure lliures de situacions “d’explotació i maltractaments”, com les que, de facto, comporten la manca d’un habitatge digne, el sobreendeutament o la impossibilitat d’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas. L’article 30, de fet, determina que “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis d’interès general”. Per la seva banda, i a l’igual que el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, l’article 42.3 de l’Estatut obliga els poders públics a “vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables”.

Ja en el marc de la legislació autonòmica, la protecció del dret a l’habitatge i l’obligació d’eradicar-ne els usos anòmals, incloent-hi l’habitatge buit, està contemplada a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. L’article 4 d’aquesta llei, de fet, determina que el “conjunt d'activitats vinculades amb el proveïment d'habitatges destinats a polítiques socials” es configuri “com un servei d'interès general per assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans”. La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fa el mateix en relació als subministraments bàsics als seus articles 251 i 252.

III

El Ple d'aquest Ajuntament, considerant que al nostre municipi de Torroella de Montgrí i l'Estartit es donen unes condicions d'emergència habitacional igual de greus, quan no pitjors per als col·lectius més vulnerables, va aprovar el gener de 2014 una moció per declarar Torroella de Montgrí i l'Estartit lliures de desnonaments i en defensa activa del dret a l'habitatge.

Igualment el gener de 2014, el Ple també va aprovar una moció per a la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d'entitats financeres i altres grans empreses.

Així mateix, el dia 8 de gener de 2015, per les mateixes raons, el Ple de l'Ajuntament va aprovar una moció sobre la pobresa energètica a instàncies de l'Aliança contra la pobresa Energètica. Text articulat de la Iniciativa Legislativa Popular que ha estat acceptada a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya en data 13 d'octubre de 2014


55

Art. 1. Mesures contra el sobreendeutament de persones consumidores relacionat amb l’habitatge habitual

Les mesures contemplades en aquest article tenen per objecte establir mecanismes destinats a resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i les famílies, i en especial els deutes derivats de l’habitatge habitual. Mitjançant la regulació d'un procediment extrajudicial i, si escau, la d'un procediment judicial, per tal de donar solució a la situació de sobreendeutament en què es trobi la persona física consumidora per causes sobrevingudes. Aquesta previsió es basa en el fet que el dret de les persones consumidores té caràcter de dret bàsic i és objecte d'una especial protecció, conforme preveu l'article 121,1 de la Llei 22/2010 de 20 de juliol, reguladora del Codi de Consum de Catalunya. Aquest procediments es regularan sens perjudici del que estableix la legislació hipotecària i concursal.

A l'efecte de la present llei, ostentaran la condició de consumidors les persones físiques que reuneixin les condicions previstes a l’art. 111,2.a de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya.

Les persones físiques consumidores que es trobin o es puguin trobar en una situació d’insolvència derivada del pagament de l’habitatge poden iniciar els procediments regulats. Aquests procediments seran aplicables a totes les persones físiques residents a Catalunya.

La persona consumidora o qualsevol dels creditors podrà sol·licitar un procediment extrajudicial per la resolució de situacions de sobreendeutament derivades d’una relació de consum. Aquest es gestionarà per les comissions de sobreeendetament, subjectes al procediment administratiu, amb àmplies facultats de decisió atorgades (incloent la capacitat d’establir un pla de pagaments o de reestructuració del deute) i subjectes a la revisió del jutge competent. Es regularà reglamentàriament en el termini de tres mesos el procediment i el funcionament de les comissions de sobreendeutament. El deutor no podrà sol·licitar la intervenció de la comissió de sobreendeutament si es troba immers en un procediment judicial concursal, així mateix l’inici a posteriori d’un procediment d’aquesta naturalesa haurà de ser comunicat a la comissió que acordarà la finalització del procediment iniciat davant ella.

En el supòsit que no s’arribi a un acord per la via extrajudicial s’iniciarà un procediment judicial simplificat en el què es buscaran les fórmules adequades per la satisfacció dels deutes. Aquest procediment judicial simplificat s’iniciarà per la persona física consumidora, que aportarà informació completa sobre actiu i passiu, així com una proposta de pla de pagaments. El jutge, analitzades les circumstàncies del sobreendeutament de la persona física consumidora, la seva bona fe, les raons per les quals el procediment extrajudicial no va finalitzar amb acord i el pla de pagament presentat, podrà instar de nou un acord. En cas que no s’assoleixi acord, si


56

en el termini de 2 anys no s’han pogut satisfer els deutes ni s’ha acordat un pla de pagament, s’iniciarà la liquidació dels actius per fer front als deutes. Aquesta liquidació tindrà una durada màxima d’un any i un cop finalitzada el jutge acordarà la cancel·lació del passiu no satisfet.

Article 2. Mesures per evitar els desnonaments que puguin conduir a una situació de manca d’habitatge

1. Les persones i unitats familiars que tot i aconseguir la dació en pagament continuïn en situació de vulnerabilitat es podran acollir al lloguer forçós de l’habitatge executat durant un mínim de 3 anys.

2. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer podran acollir-se al lloguer forçós de l’habitatge per un mínim de 3 anys, quan aquest sigui propietat de persones jurídiques en les seves diferents formes, en especial entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries.

3. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer d’habitatges propietat de persones físiques gaudiran dels ajuts que evitin el desallotjament.

4. Les administracions públiques es comprometran, en qualsevol cas, a garantir el reallotjament adequat de les persones en situació de vulnerabilitat per poder fer efectiu el desnonament.

Article 3. Mesures per evitar la pobresa energètica lligada a la situació d’exclusió habitacional

1. Les administracions públiques hauran de garantir el dret a l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas de les persones en situació de vulnerabilitat mentre duri aquesta situació i com a mínim durant 3 anys.

2. Com a principi de precaució s’establirà un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts necessaris per a evitar el tall de subministrament, en cas que l’impagament sigui per manca de recursos econòmics de les famílies afectades.

3. Les administracions públiques establiran els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament d’aigua potable, de gas i d’electricitat per tal d’establir línies d’ajut o descomptes molt significatius en el cost dels consums mínims de les persones en situació de vulnerabilitat.


57

Article 4. Mesures per garantir la funció social de la propietat i impulsar la creació d’habitatge assequible

1. L’Administració decretarà el lloguer forçós a persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat durant un mínim de 3 anys dels habitatges en mans d’entitats financeres i agències associades, fons d’inversió i entitats de gestió d’actius que romanguin en desús o infrautilitzats de manera injustificada durant 2 anys.

2. Aquest procediment s’aplicarà de forma preferent a les entitats financeres i de gestió d’actius que hagin rebut ajuts públics.

Article 5: Despeses destinades a habitatge

1. La Generalitat garantirà que en els supòsits contemplats als articles 2, 3, i 4 les despeses en matèria d’habitatge i de subministres bàsics no podran comportar més d’un 30% dels ingressos familiars disponibles.

Per tot això exposat, aquesta Comissió proposa al Ple l’adopció del següent acord: 1. Ratificar els compromisos presos per aquest Ple en les mocions anteriorment citades per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica.

2. Donar suport a la proposta d’Iniciativa Legislativa Popular per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica presentada al Parlament de Catalunya per l'Observatori DESC, les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya i l'Aliança contra la Pobresa Energètica.

3. Habilitar els espais municipals i oferir els mitjans materials necessaris per a facilitar la recollida de signatures de la ILP.

4. Convocar la Taula Municipal sobre Pobresa Energètica i la taula d'habitatge per proposar l’organització d’actes i accions de difusió i suport a la ILP». Intervencions: Sr. Ferrer: mocions com aquesta que avui ens proposen col·lectius com la PLATAFORMA AFECTATS PER LA HIPOTECA ens fan entendre i veure que la societat viu moments crítics i que la mobilització ciutadana envers a temes de tal sensibilitat cada dia són més un referent a tenir molt present, la realitat i el dia a dia de moltes famílies del nostre país estan passant per situacions molt critiques i és evident que un no es pot mostrar insensible davant dels desnonaments, dels tallaments de subministres bàsics com aigua, gas o electricitat per impagats, degut a la impossibilitat de tenir opcions a generar recursos econòmics fruits del treball, per la manca d’aquest.


58

No ens podem quedar passius davant de la crua realitat. Cal donar el màxim suport a iniciatives com aquestes. Sr. Coll: el nostre grup està d’acord en la moció i hem de treballar perquè els problemes de les persones siguin prioritaris. I demanar que en el punt 4 de convocar les taules, al nostre grup li agradaria ser-hi. Sra. Bassa: el grup d’ERC hi està totalment d’acord. Aquesta moció implica ratificar el compromís amb el text articulat de la ILP d’octubre de 2014, que, a més, vam signar personalment per poder entrar al Parlament de Catalunya. Ratifica les mocions anteriors del Ple, com la de municipi lliure de desnonaments, la del dret a l’habitatge i la moció contra la pobresa energètica. Així com la que faria possible sancionar immobles desocupats i propietat d’entitats financeres, per cert promoguda i defensada per aquest mateix grup municipal d ERC. Totes elles aprovades per majoria, a excepció del regidor del PP, que es va desmarcar. També estem d’acord en les propostes que deriven d’aquesta moció de la PAH - Baix Ter en la línia d’habilitar un espai municipal per a la recollida de signatures de la ILP, i hi afegiríem per a tota l’activitat necessària per fer la tasca del dia a dia de la PAH. Així com per a convocar les dues taules proposades: la de l’habitatge i la de pobresa energètica, per a la cerca de solucions a aquesta problemàtica de manera cooperativa, i no deixar-ho només en mans de l’Àrea d’Acció Social. Sempre que s’aproven mocions, tocaria a l’equip de govern passar a l’acció. Ara bé, dit això, voldríem preguntar a l’equip de govern, i en especial al regidor competent Sr. Puig com a responsable d’habitatge, com estan les qüestions a què es van comprometre en el Ple de fa exactament un any, el 6 de febrer de 2014, com la de crear un registre municipal d’habitatges i edificis buits, el registre de solars sense edificar i el procés sancionador pels habitatges desocupats a mans d’entitats bancàries (com saben és possible des del 2007). I recordar que en aquells moments ens van dir, a resposta d’una pregunta al Ple del grup d’ERC, que es posarien en contacte amb la SAREB i ho iniciarien com havien fet altres poblacions. Com està aquesta feina en concret? Sr. alcalde: agrair la votació dels diferents grups i regidors. Més enllà de dir si estem d’acord en la moció, dir que com a Ajuntament donem suport a totes aquestes iniciatives. En relació amb les tasques fetes per l’Ajuntament, dir que tenim un llistat dels habitatges desocupats i sabem els que són d’entitats financeres. Dir que dintre d’aquest procés de crear les taules d’acció social, estem en consulta amb altres poblacions per veure com s’han creat aquestes taules per veure quina amplitud fem de cabuda en la participació de les taules per fer el seu funcionament el més àgil possible. Si anem tard o no, dir que fem aquesta feina i que som coneixedors dels habitatges. En relació amb el pas de sancionar les entitats bancàries, encara no hem fet aquest pas i esperaríem a tenir aqueta taula municipal creada per començar a exercir aquesta pressió a les entitats bancàries amb edificis buits.


59

Sra. Pibernat: fer un incís en la creació de les taules socials. Fa un mes o dos vam tenir el Sr. Carles Ventura de la PAH i Càritas que va llegir un manifest i va sorgir la idea de si l’Ajuntament col·laborava en la creació d’aquesta taula municipal. Hi estem treballant també des de l’Àrea d’Acció Social per prendre iniciatives i tenir uns serveis municipals en aquest sentit. Tot i això, quan estiguin més formalitzats els treballs us convocarem a tots els grups municipals per participar. Votació: la proposta queda aprovada per unanimitat. 7. DONAR COMPTE DE LA SENTÈNCIA DEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 3 DE GIRONA (UPSD CONT. ADMINISTRATIU 3) EN EL MARC DEL RECURS CONTENCIÓS NÚM. 428/2011, INTERPOSAT PER PROMO-FLUVIÀ SL. EXP. 915/11 (SECRETARIA) El secretari dóna compte de la Sentència núm. 539/2014 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Girona (UPSD Cont. Administratiu 3), en el marc del recurs núm. 428/2011 interposat per Promo-Fluvià SL contra el Decret d’Alcaldia núm. 2240/2011, de 25 de juliol, pel qual es desestima el recurs de reposició interposat contra la denegació de la devolució sol·licitada dels imports abonats pel recurrent en concepte d’ICIO, taxa pel servei de vigilància, conservació i manteniment de clavegueram, corresponents a l’expedient 1228/06, de llicència d’obres per a la construcció de dos habitatges unifamiliars al c. Torreilles, 22-24, de la urbanització Mas Moreu. La sentència dóna per finalitzat el procediment per satisfacció extra processal d’ambdues parts, sense imposició de costes. El Ple es dóna per assabentat. 8. DONAR COMPTE DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA EN EL MARC DEL RECURS NÚM. 685/2008, INTERPOSAT PER LA SRA. MARIA LLUÏSA SANTANA MARTÍN. EXP. 1120/08 (SECRETARIA) El secretari explica que en el Ple de 4 de desembre de 2014, es va donar compte, per error, ja que no és definitiva i ferma, de la sentència núm. 79/2011 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Girona (UPSD Cont. Administratiu 3), en el marc del recurs núm. 685/2008, interposat per la Sra. Maria Lluïsa Santana Martín contra la sanció de suspensió temporal de la seva llicència de parada en el mercat setmanal de Torroella de Montgrí. Contra aquesta sentència, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va interposar recurs d’apel·lació i la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en data 3 d’octubre de 2014, va dictar la sentència núm. 791/2014, definitiva i ferma. Aquesta


60

sentència recaiguda en segona instància, per una banda, estima el recurs d’apel·lació interposat per l’Ajuntament i revoca la sentència núm. 79/2011 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Girona (UPSD Cont. Administratiu 3), i, per altra banda, estima parcialment el recurs interposat per la Sra. Santana contra la sanció de suspensió temporal de la seva llicència de parada en el mercat setmanal de Torroella de Montgrí i fixa la durada d’aquesta suspensió en quinze dies. No fa expressa imposició de costes. El Ple se’n dóna per assabentat. Sr. Coll: al final, vista la durada d’aquesta suspensió, són 15 dies de suspensió del mercat? Sr. Puig: sí, es redueix a quinze dies. 9. DONAR COMPTE DE L’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO REFERENT A LA REGULACIÓ I COMPENSACIÓ ENTRE VERD PRIVAT, CLAU JPr, I ZONES EDIFICABLES, CLAU X3r, ENTRE ELS CARRERS DE LES ESCOLES I POU NOU I EL TORRENT D’EN PLANES, DE L’ESTARTIT. EXP. 948/12 (SECRETARIA) El secretari dóna compte que la Comissió Territorial d’Urbanisme, en sessió de 27 de novembre de 2014, va aprovar definitivament la modificació puntual del PGMO referent a la regulació i compensació entre verd privat, clau JPr, i zones edificables, clau X3r, entre els carrers de les Escoles i Pou Nou i el torrent d’en Planes, de l’Estartit. El Ple se’n dóna per assabentat. 10. DONAR COMPTE DE L’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LA NORMATIVA DEL PGMO EN RELACIÓ AMB LES EDIFICACIONS EXISTENTS EN VOLUM DISCONFORME. EXP. 360/14 (SECRETARIA) El secretari dóna compte que la Comissió Territorial d’Urbanisme, en sessió de 27 de novembre de 2014, va aprovar definitivament la modificació puntual de la normativa del PGMO en relació amb les edificacions existents en volum disconforme. El Ple se’n dóna per assabentat. 11. ASSUMPTES URGENTS Abans de passar a la part de control, l’alcalde exposa que s’han de sotmetre a la consideració del Ple, per raons d’urgència, dos assumptes no dictaminats per les comissions informatives.


61

El primer assumpte és l’aprovació de la delegació transitòria de l’exercici material de funcions a l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit durant la tramitació i aprovació del conveni de delegació de competències, fins al dia 13 de juny de 2015, la urgència del qual està motivada per la imminent constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, prevista per al dia 7 de febrer de 2015. Un cop justificada la urgència, el Ple vota per unanimitat sobre la procedència del debat i es passa a tractar l’assumpte assenyalat. 11.1 APROVAR LA DELEGACIÓ TRANSITÒRIA DE L’EXERCICI MATERIAL DE FUNCIONS A L’ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE L’ESTARTIT DURANT LA TRAMITACIÓ I APROVACIÓ DEL CONVENI DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES, FINS AL DIA 13 DE JUNY DE 2015. EXP. 703/11 (SECRETARIA) El secretari llegeix la proposta d’acord, la qual es transcriu íntegrament a continuació: «Atès que per acord de Ple de data 5 de setembre de 2013 es va acordar l’aprovació inicial de l’expedient per a la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit, a instància de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i es va acordar igualment la creació de la “Comissió per a l’Estudi de la constitució de l’EMD de l’Estartit”, comissió informativa de caràcter temporal, integrada per una presidència (alcalde o regidor en qui delegui); 6 vocalies corresponents a cada grup polític (actuant amb sistema de vot ponderat); i una secretaria (funcionari de la corporació). Atès que el procés de constitució de l’EMD es troba en la fase final ja que per Decret de la Generalitat de Catalunya 106/2014 es va aprovar la constitució de la mateixa. Atès que mitjançant ordre GRI/12/2015, de 14 de gener, publicada en el DOGC núm. 6796, de 26.1.2015, s’han nomenat els vocals gestors que han d’integrar la Comissió Gestora municipal que s’ha de constituir a l’Estartit, tal i com marca el Decret 78/1998. Atès que una de les principals tasques que cal dur a terme per al bon funcionament de l’EMD és l’aprovació del conveni econòmic financer i de delegació de competències entre l’Ajuntament i l’EMD, i, en aquest sentit, per acord de Ple de data 6 de novembre de 2014 es va ratificar l’acord de la Junta de Govern de data 16 d’octubre de 2014 sobre l’aprovació de la creació de la Comissió per la redacció del conveni de l’EMD de l’Estartit. Exp. 703/11. Atès que actualment la proposta de conveni de delegació de competències està sent objecte de debat i redacció en el sí de la comissió. Atès que està previst que en data 7 de febrer de 2015 es constitueixi formalment la Comissió Gestora que haurà de regir l’administració de l’EMD de l’Estartit fins a la celebració de les properes eleccions.


62

Atès que es considera convenient per a l’interès general i per continuar amb un adequat nivell de prestació de serveis que la Comissió Gestora pugui continuar exercint aquells actes de tràmit i de gestió material de funcions que ja es venien desenvolupant pel Consell Municipal de l’Estartit d’acord amb els acords de desconcentració de funcions adoptats pel Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí a l’espera que es pugui aprovar definitivament el conveni de delegació de competències entre l’Ajuntament i l’EMD. Atès que la constitució formal de la Comissió Gestora de l’EMD suposa la desaparició automàtica del Consell Municipal de l’Estartit. Vist l’informe de Secretaria núm. 2/2015, de 27 de gener de 2015. Es proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents acords: PRIMER.- Fins que no es produeixi l’aprovació definitiva del conveni de delegació de competències entre l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’EMD de l’Estartit, la Comissió Gestora de l’EMD, a partir del dia 7 de febrer de 2015 (dia de la seva constitució), assumirà l’execució de les mateixes tasques materials i de gestió que venia desenvolupant el Consell Municipal de l’Estartit. Aquest encàrrec de gestió, en tant que no suposa transferència de la titularitat de competències, ni per tant de facultats resolutòries fora de les que no siguin competències pròpies de l’EMD d’acord amb l’art. 82.1 TRLMLC, no requerirà d’aplicació pressupostària. SEGON.- Fer constar que el present encàrrec de gestió requereix per a la seva efectivitat l’acceptació per acord de la Comissió Gestora de l’EMD. TERCER.- El present encàrrec de gestió tindrà vigència fins al dia 13 de juny de 2015. En cas que l’aprovació del conveni tingui lloc abans d’aquesta data, el present encàrrec quedarà automàticament sense efecte. El present acord en cap cas vincula o afecta el que pugui resultar de l’aprovació del nou conveni, que serà l’instrument que regularà les relacions entre l’Ajuntament i l’EMD. QUART.- Publicar el present acord d’encàrrec de gestió en el Butlletí Oficial de la Província de Girona una vegada s’acordi l’acceptació per la Comissió Gestora de l’Entitat Municipal Descentralitzada. Intervencions: Sr. Ferrer: el proper dissabte, dia 7 de febrer, oficialment, l’EMD de l’Estartit començarà a tenir vida pròpia, per tant és totalment coherent que es doni formalitat a aquest tràmit fins


63

l’aprovació definitiva de les competències delegades en el punt 82.2 que complementen els del punt 82.1 que són les competències delegades per llei. Aquest procés que cal que agafi l’embranzida oportuna per deixar l’EMD amb les competències ben definides i pugui desenvolupar-se amb el contingut que es mereix, per tal que els veïns de l’Estartit puguem gaudir d’uns serveis de màxima qualitat, àgils i dinàmics. L’entesa entre els dos nuclis, Torroella i l’Estartit, i la dels seus representants polítics és vital per poder garantir l’èxit del funcionament de l’EMD. Sr. Sarquella: bona nit. Només volíem felicitar el secretari, perquè en aquesta ocasió ha actuat correctament, ja que aquest punt va estar modificat a les informatives i, tot hi haver-hi un consens per part de tots els regidors, no podia passar com un punt ordinari, i no aprovar-se avui. Molt bé. Sr. Noguer: bona nit a tothom. Creiem que cal fer memòria i recordar un 24 desembre de 2001, quan es va començar a treballar en el Consell Municipal i UPM era al Govern. Ara arribem al seu final. Aquest dissabte entrarà en vigor l’EMD i el CME desapareix. Des d’UPM sempre hem defensant l’EMD, que no vol dir que aquesta que tenim sigui la que ens agrada. Defensem també aquest decret perquè així els ciutadans no notaran cap diferència en les seves tramitacions municipals, a l’espera de l’aprovació del conveni en la delegació de les competències, o fins a la constitució del nou consistori. Donarem suport a aquest decret. Sr. Rufí: bona nit. Durant aquests quatre anys hem reiterat en el Ple que el Consell Municipal de l’Estartit tenia més competències que qualsevol EMD del país. El proper dissabte l’EMD serà una realitat i en aquest terreny de joc es mouran les relacions del municipi (Ajuntament i EMD). ERC pensem que acords com aquesta delegació transitòria de funcions, a quatre dies de les eleccions, no són necessaris perquè l’Ajuntament continuarà donant els serveis. Dissabte es constituirà la Comissió Gestora i aquest acord ens satisfà perquè l’acord s’ha conduit des de l’inici amb consens i hi hem pogut participar. Entenem que, tot i no ser necessari, defineix les relacions inicials de l’Ajuntament i l’EMD. És un acord que no requereix partida econòmica i té una data de caducitat. És lògic que el nou Ajuntament, d’acord amb el vot dels ciutadans, decideixi com evolucionarà aquest ens. També ens agrada perquè no vincula el resultat del conveni que hauríem d’aprovar aquest febrer. El conveni Ajuntament-EMD, per ERC hauria de ser d’aprovació immediata, entenedor i senzill i un conveni de mínims. La confiança entre l’EMD i l’Ajuntament marcarà el futur d’aquestes relacions i de les competències a assumir. Estem contents d’aquest acord perquè l’hem sabut posar en el camí que tocava i en la propera legislatura veurem quin camí ha de seguir aquest sistema de relacions. Sempre des de la col·laboració, la lleialtat i el compromís mutu amb el municipi mil·lenari de Torroella de Montgrí. Sr. alcalde: més enllà de fer una reflexió en aquest punt, dir que el proper dissabte es donarà contingut a l’EMD amb la constitució de la Comissió Gestora.


64

Sr. Rufí, en les seves intervencions quan parla “l’hem”, aclarir que en aquesta comissió del conveni participem tots els regidors. Semblava que fos ERC que ens ha conduit en aquest punt que estem tractant aquí. És evident que hi ha més participants de tots els grups i és un consens ampli i general de totes les persones que participem en els acords a adoptar. Dir també que com més aviat tinguem el conveni redactat i aclarit, millor, ja que tindrem clares les competències des del principi i no haurem d’entrar en un debat durant la campanya electoral. Aprofitar l’oportunitat per ser àgils i avançar a les reunions per tal que en el mes de febrer es pugui tenir enllestit el conveni. Votació: la proposta queda aprovada per unanimitat. El segon assumpte és la moció de suport al torroellenc Quim Nolla i San Andrés per la condemna en els fets ocorreguts en la manifestació de Can Vies. 11.2. MOCIÓ DE SUPORT AL TORROELLENC QUIM NOLLA I SAN ANDRÉS PER LA CONDEMNA EN ELS FETS OCURREGUTS EN LA MANIFESTACIÓ DE CAN VIES. EXP. A120.1-2/15 (SECRETARIA) El secretari llegeix la proposta de moció, la qual es transcriu íntegrament a continuació: «El passat 28 de maig de 2014, en el marc de diverses mobilitzacions ciutadanes en contra del desallotjament i enderrocament del Centre Social de Can Vies al barri de Sants va ser detingut en Quim Nolla i San Andrés, veí de Torroella de Montgrí. El corresponent procés judicial ha conclòs amb la sentència, emesa el dia 27 de gener de 2015 pel Jutjat Penal 28 de Barcelona, en el qual es condemna Quim Nolla San Andrés com a autor d’un delicte d’atemptat als agents de l’autoritat amb ús d’instrument perillós i concorrent l’agreujant de disfressa a una pena de tres anys, nou mesos i un dia de presó i inhabilitació especial per l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. Aquest fet ha causat un corrent d’opinió majoritària contrari a la sentència, perquè es considera que és absolutament desproporcionada en relació amb els fets i els drets que estaven en joc en aquella situació i que l’exercici d’un dret constitucionalment protegit, com ho és el dret de manifestació i de reunió amb la finalitat de defensar els principis i creences personals, no ha de tenir el resultat d’una pena d’aquesta magnitud. Atès que considerem que el compliment d’aquesta pena per part d’en Quim Nolla perjudicarà més que no pas beneficiarà la seva formació com a persona i com a ciutadà. Per tot l’anterior es proposa al Ple l’adopció del següent acord:


65

1.- Demanar que s’apliquin les màximes garanties en el procediment de recurs davant la sentència que condemna el veí Quim Nolla, atesa la dificultat d'esclarir els fets quan hi ha una manifestació i es produeix una situació descontrolada amb participació d’un gran nombre de persones, el que podria fer difícil la identificació dels participants i els seus actes. 2.- Arribat el cas que s’hagi de donar compliment a la seva sentència, demanar l’aplicació de mesures alternatives de compliment de la pena privativa de llibertat. 3.- Notificar aquest acord al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona, al Magistrat Ricardo Yáñez Velasco i a l’associació Alerta Solidària». Intervencions: Sr. Ferrer: dir que en la joventut tots hem estat alguna vegada Quim Nolla. Això no justifica la violència, però creiem que aquesta sentència perjudicarà més la seva persona. Estic d’acord en la moció. Sr. Sarquella: qualsevol mostra de suport és bona. No obstant, ens trobem davant un tema jurídic i que, a més, no està tancat. Per tant, en tot cas, el que hem de tenir en compte és que el procediment, si no estic mal informat, està a primera instància i, potser, el que hauríem de fer és una recol·lecta i pagar un molt bon advocat per arribar al Tribunal Suprem i aconseguir una resolució favorable. Sr. Coll: el nostre grup està d’acord en la moció i demanaríem a tots els regidors que col·laboressin en totes les activitats per tal de buscar la màxima transparència perquè el nostre veí vegi reduïda la condemna. Sr. Rufí: estem d’acord en la moció. És cert que davant de fets d’aquest tipus ens podem moure en situacions desafortunades. Més enllà del que pensa cadascú de nosaltres, ens semblava que l’acord a Ple havia de ser un acord que generés consens i crec que ho hem aconseguit i que no interferís en el procés judicial i que fos útil en el procés jurídic. Per això, suport a en Quim Nolla i la família i a l’interlocutor de la família. Entenc que aquesta pot semblar una moció tova, però en aquests moments hem d’intentar solucionar el problema d’una persona, ja que el que passi pot tenir influència en el seu futur. Sr. alcalde: en nom de l’equip de govern, quan es proposa aquesta moció, el primer que pensem a l’Ajuntament és com redactar-la. Aquesta moció ha estat modificada per tal d’anar amb cura, ja que és una situació delicada quan es parla d’una sentència i la redacció ha de ser de donar ple suport, però també que aquest suport no interfereixi en la gestió jurídica que s’està tramitant. En aquest sentit, l’assessorament dels nostres serveis jurídics recomanaven una moció més aclaridora sense perdre tot el suport, però amb un redactat que no interferís en el procés judicial. En aquest sentit, s’ha trobat consens i agrair la tasca dels portaveus i interlocutors del veí Quim Nolla. Esperem que el procés acabi bé per a ell i la família.


66

Votació: la proposta queda aprovada per unanimitat. B) PART DE CONTROL 13. DONAR COMPTE DELS DECRETS DE L’ALCALDIA I DE LES REGIDORIES DELEGADES DEL NÚM. 3226 AL NÚM. 3327, CORRESPONENTS AL PERÍODE COMPRÈS ENTRE EL 16 DE DESEMBRE DE 2014 I EL 31 DE DESEMBRE DE 2014, I DEL NÚM. 1 AL NÚM. 62, CORRESPONENTS AL PERÍODE COMPRÈS ENTRE L’1 DE GENER DE 2015 I EL 15 DE GENER DE 2015 De conformitat amb el que estableix l’article 42 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), el Sr. alcalde exposa als membres del Ple que han tingut a la seva disposició les resolucions que ha adoptat i les resolucions dictades per les regidories delegades del núm. 3226 al núm. 3327, corresponents al període comprès entre el 16 de desembre de 2014 i el 31 de desembre de 2014, i del núm. 1 al núm. 62, corresponents al període comprès entre l’1 de gener de 2015 i el 15 de gener de 2015, per tal que els regidors coneguin el desenvolupament de l’administració municipal als efectes del control i fiscalització dels òrgans de govern previstos en l’article 22.2.a) de la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL). En relació amb aquestes tasques de control i fiscalització del govern municipal, es deixa constància que els portaveus dels diversos grups del consistori que no formen part del govern municipal han anat rebent les actes de les Juntes de Govern Local, motiu pel qual no es relacionen els acords adoptats en aquesta part de control del Plenari. 15. PRECS I PREGUNTES Sr. Ferrer: bona nit. Voldria preguntar per dos projectes que arrastrem del pressupost del 2014. El primer és en quin punt es troba l’adjudicació de l’obra de l’escola bressol de l’Estartit i si tenim ja data d’inici de dita obra, i el segon és en quin punt es troba també l’execució del projecte de cobrir la pista esportiva aquí a Torroella de Montgrí. Voldria preguntar, també, sobre dues qüestions referents al servei d’escombraries i m’agradaria saber si es porta una supervisió d’aquest servei i en concret sobre les EPI (equips de protecció individual) dels operaris de la concessionària, ja que em sobta molt veure algun operari que va amb un casc de ciclisme, imagino per protegir-se d’algun accident, i dubto que compleixi les normes de seguretat regulades per desenvolupar aquesta feina. L’altra qüestió és si hi ha un protocol establert d’actuació immediata després d’una fira o mercat, i si es així, per què no s’activa els dissabtes que hi ha mercat de segona mà a l’Estartit.


67

Sr. Sarquella: diversos temes: - Asfaltatge de carrers: des de COET hem reiterat des del primer moment en la necessitat de

preocupar-nos dels problemes del dia a dia i no només de les grans inversions. És per aquest motiu que des de COET hem anat sol·licitant any rere any que s'augmentés la partida pressupostària a tal efecte. En la confecció de cada pressupost hem considerat com a prioritari que s'augmentés aquesta partida, i tot i augmentar-se, no s'ha gastat res. Doncs ens trobem que aquest govern, tot i pressupostar cada any aquesta partida amb una quantitat ínfima, no ha gastat res en tot aquest mandat en el tema del reasfaltatge de carrers. Simplement ha esperat que quedés al romanent de final d'any per invertir-lo en altres temes que creia més importants. En aquest sentit, sol·licitem que feu alguna cosa amb aquests milers d'euros. La gent està farta de gastar els neumàtics i trencar les suspensions. Alhora, oferim la nostra col·laboració per asseure’ns i fer un pla d'inversió atenent les necessitats reals de les persones. A més, recordem que al llarg del mandat hem anat proposant carrers i zones que s'han d'arreglar. Zones on les persones que hi viuen es consideren veïns de segona i, fins i tot, de tercera categoria. Així doncs, poseu-vos les piles i no només per fer el “paripé” abans de les eleccions, sinó per pensar en les persones.

- Avinguda Ripollès: des de COET volem recordar a aquest govern el descontentament dels vilatans per l'estat de l'avinguda Ripollès.

Una carretera que des del principi s'ha parlat de solucionar. Però estem al final de mandat i res de res.

Sabent que es va dotar una partida pressupostària amb un valor de 50.000 €, volem saber:

a) per què no s'ha fet res? b) Es pensa fer alguna cosa? c) I recordem que encara no s'ha fet ni el projecte, i en el cas que sigui necessari expropiar, tampoc s'ha fet res. d) També recordem que a aquest ritme no es podrà fer per a finals d'aquest mandat.


68

- Plaça d’Espanya: volem un pressupost dels arranjaments fets a la vorera de la plaça d'Espanya i als jocs infantils que hi ha en aquest espai. Pressupost detallat, o sigui, desglossat i incloent-hi la mà d'obra.

També volíem saber on es reubicaran els aparcaments de minusvàlids que s'han tret i us recordem que hi ha unes mides concretes per a aquest tipus d'aparcament.

- I per acabar, demano:

a) reduir els sous dels tècnics que cobren més de 50.000 €.

b) Reduir els sous dels regidors, per ineficaços i ineficients.

c) Reduir les juntes de govern local de dues a una, pels pocs punts que s'hi passen i per

l'estalvi econòmic que això suposaria.

Sra. Matas: urbanització del carrer Verges: tram carrer del Roser, es va iniciar a la legislatura anterior, han passat 3 anys i encara no s’ha finalitzat amb la plantada d’arbres. Quin és el motiu? Quant a la urbanització o pavimentació del carrer de l’Olivar en el tram del carrer Garbí i Àngel Guimerà, volia que s’aclarissin alguns conceptes que generen dubtes. El 2010, l’Ajuntament va aprovar el projecte d’urbanització d’aquest tram de carrer, essent-ne el promotor l’empresa Puig Bellapart. Aquest projecte incloïa tant la pavimentació del carrer com la instal·lació dels serveis. En aquests moments només s’han instal·lat els desguassos, però no la resta de serveis. El curiós és què ara és l’Ajuntament qui actua com a promotor de la pavimentació d’aquest carrer, que ha d’incloure alguns serveis (enllumenat, caixes de les parcel·les, etc.). I l’objecte del projecte diu que és definir els treballs de pavimentació que inclou la definició de la part tècnica, de la part econòmica (que diu que la part de l’enderroc de la solera i formació de caixa s’executarà directament per l’Ajuntament). En aquest punt hi ha una coma, i la valoració del projecte només contempla els treballs que l’Ajuntament contractarà amb l’empresa aliena. No queda clar aquest punt. Però tornar a l’objecte del projecte, també és la relació entre els agents que hi intervenen. Què vol dir això? Quins són els altres agents? És el promotor responsable que hauria d’haver assumit la part de pavimentació del carrer? Amb quin sistema de gestió s’està estructurant aquesta pavimentació de tot? Sr. Calvet: Sr. alcalde, volia demanar-li quin és l’estat de la “Comissió per a l’estudi de l’obtenció dels terrenys privats qualificats com a equipaments pel PGMO”. Ja li havia comentat en una altra ocasió que ens digués què volia fer amb aquesta comissió, però no em va contestar. Una comissió que vostè ens va dir en repetides ocasions que era de màxima prioritat i que calia buscar solucions de forma urgent. Ara l’ha deixat aparcada sense donar cap mena de senyal de vida ni explicació al respecte.


69

La darrera reunió va ser al juliol de 2014. Vam sortir-ne deixant un encàrrec als Serveis Tècnics, que ens van dir que el farien al llarg de l’estiu. Han passat sis mesos i no tenim cap notícia, ni tan sols l’acta de la darrera reunió. La sensació que en tinc després d’haver participat en aquesta comissió és que ens ha enganyat. Va muntar-la per tal d’arribar a la conclusió que a vostè l’interessava i, en veure que no se’n sortia, l’ha aparcada sense donar cap explicació. No espero que ara, acabant el mandat, la revifi i que puguem obtenir un fruit de la feina realitzada fins ara. Però, com a mínim, encara que sigui per una qüestió formal i de la mínima cortesia, li demano que es cuidi que rebem la darrera acta i que ens informi si la Comissió queda tancada i, per tant, puc considerar-me alliberat del compromís que vaig adquirir en apuntar-m’hi. Compromís que he complert sempre que se m’ha convocat. Sr. alcalde: al Sr. Ferrer, l’adjudicació de la llar d’infants està pendent de l’informe del tècnic. Pel que fa a la sala polivalent, ha anat sortint als mitjans municipals que s’ha aixecat completament el sostre i els SSTT s’ho han anat a mirar. Ja hi havia contractada una empresa per arranjar l’episodi anterior. Ara hi ha una actuació d’emergència i ja s’ha fet el tancament del carrer per evitar mals a vehicles i a persones i hem estat en contacte amb la directora de l’Escola Portitxol per desenvolupar amb normalitat les classes sense que la mainada surti al pati. Al Sr. Calvet: té raó. No s’ha convocat la comissió des de fa temps. La tècnica que fa de secretària va passar les actes i en funció d’això té sobre la taula enviar l’acta de la sessió anterior. Al Sr. Sarquella, quan s’acabi l’actuació de la plaça d’Espanya, li enviarem el desglossament del pressupost. Sr. Puig: al Sr. Sarquella: sobre l’asfaltatge de carrers, a la primera part li donaré la raó, ja que aquestes partides són petites. Però s’han gastat i moltes vegades s’han fet amb personal propi. Aquest any és menys del que jo voldria quant a actuacions. Hem fet una relació de llocs prioritaris per fer el màxim possible d’arranjament de carrers. Sobre l’avinguda del Ripollès, és un tema de fa anys. No s’ha enquitranat segons vostè. Però aquest és un vial privat que s’ha intentat resoldre. Estem negociant i estem a prop d’un acord econòmic. Crec que podrem arribar a aquest acord i podrem expropiar els terrenys amb una valoració de mutu acord i que permetrà arreglar aquest vial de forma ràpida. El més urgent per aquest vial és canviar els serveis i fer un asfaltatge general a l’espera d’una segona fase. Espero poder tenir tancat el tema aquesta legislatura. Sr. Puig a la Sra. Matas: sobre el carrer Verges li he de dir que no hi he treballat i li miraré per dilluns mateix, si és que no es va acabar el projecte, jo no en tenia constància.


70

Sra. Matas: amb independència que els propietaris hagin liquidat o no les CCEE, sí que les han pagat, per tant em sembla poc correcte que no s’hagi plantat l’arbrat després de tres anys d’acabada la urbanització. Sr. Puig: en relació amb el carrer Olivar, això surt d’una fiança d’aquestes cases per uns desperfectes a la via pública i com que l’empresa es troba en una mala situació, l’empresa va cedir la fiança per tal que l’Ajuntament fes les reparacions. Els veïns fa anys que aguanten una situació dolenta per a ells, tot i que s’ha intentat resoldre aquest tema. Ha actuat la Brigada i s’ha encarregat el final de la feina a una empresa externa. De serveis, hi ha l’enllumenat i el formigonat de part del vial del carrer. Sra. Matas: la cessió d’aquestes fiances a l’Ajuntament suposo que està documentada. I després, la quantia d’aquesta fiança cobreix el cost de la pavimentació o urbanització del projecte? El Sr. Puig, quant a la cessió de les fiances, contesta que sí, i quant a la seva quantia, diu que no. Sra. Matas: per tant, l’Ajuntament cobreix part de la responsabilitat urbanística que corresponia, i correspon, a un promotor particular que ha venut i ha invertit en uns habitatges i part de la inversió l’ha de fer en el vial públic en aquestes circumstàncies. Aqueta responsabilitat no té per què pagar-se a càrrec dels pressupostos municipals que és diner públic. Sr. Puig: l’Ajuntament està fent un treball de sanejament. Sra. Matas: si al tram d’aquest carrer li fem una línia discontínua a la part central, en tot cas l’Ajuntament hauria de sanejar el 50 per cent de la part sud. Però no urbanitzar la part nord perquè aquesta correspondria íntegrament a l’empresa promotora dels solars. No parli, per tant, de sanejament en aquest cas, llevat que hagin canviat les lleis d’urbanisme. Sr. alcalde: el Sr. Puig li donarà més explicacions. Però dir que li faré un resum de més obres que l’Ajuntament ha fet sense ser responsabilitat seva. No pateixi que li faré un resum no només d’aquesta obra, sinó també de l’anterior i seguirem parlant de temes urbanístics. Sr. Matas: Sr. alcalde, a mesura que vostè anava parlant semblava que vostè parlava amb certa ironia. Sr. alcalde: jo no parlo d’ironia, sinó de realitat. I, tot seguit, comenta a la Sra. Matas que ja la convocaria per parlar-ne. Sra. Matas: Sr. alcalde, en parlem quan vulgui; resto a la seva disposició.


71

Sr. Dalmau al Sr. Ferrer: és veritat que els operaris de l’empresa de recollida de residus, un operari porta un casc, motivat per un accident produït a Girona. Referent a les fires i mercats: estan incloses en el servei de neteja normal i els mercats que paguen ocupació de via pública l’Ajuntament fa una neteja i del mercat de segona mà, es deixen uns contenidors per tal que al mateix dia o al següent, es netegi. Sr. Ferrer: referent a la teulada del polivalent de l’Estartit, volia saber què succeeix amb l’edifici del Jutjat de Pau. I per altra banda, demano si un cas de ciclista és adequat per al servei i per la protecció. Sr. Dalmau: referent a aquest tema, estic segur que l’empresa vetlla per la seguretat del treballador, però si té interès en saber el model de casc, l’informaré. Sr. alcalde: la casa del Jutjat de Pau té una estructura antiga i la casa ha patit molt i s’ha degradat. El tècnic esta fent informe per veure com podem actuar per garantir les persones que hi treballen. Sr. Sarquella: em sembla que no deu voltar gaire vostè, o que sempre deu anar als mateixos llocs. M'ofereixo a que m'acompanyi i veurà els carrers i parlarà amb els veïns, i els diu que pensen de manera molt catastròfica, o sigui, el mateix que vostè m'ha dit a mi, a veure què li responen. Quant a l’avinguda Ripollès, només recordar-li que portem tres anys amb aquest tema. Potser van molt lents! Potser no interessa o potser ho volen deixar per als següents que entrem! Sr. Puig al Sr. Sarquella: jo volto segur que més que vostès pels carrers i crec que no hi ha tants forats. I no havent-hi cap altre assumpte a tractar, el Sr. alcalde aixeca la sessió, a les 21.35 h, i per a constància d’allò que s’hi ha tractat i dels acords presos, estenc aquesta acta que signa el Sr. alcalde i la certifico amb la meva signatura. Jordi Cordon i Pulido En dono fe – Pere Serrano i Martín

acta de la sessiÓ del ple de l’ajuntament de torroella de...

Documents