La mobilització continua

Tots contra lespensions

LUO

o

5LUaLO

LUQ

8OccüJ

OoQ.

LA carrera docent ha naixcut feridad'ala: pocs projectes han aconseguituna oposició tan unànime i radical

com aquest. Com unànime ha estat tambéla protesta contra el nou sistema de pen-

sions, la reivindicació de l'homologació sa-larial, l'exigència d'eleccions sindicals i lanegociació real amb les organitzacions delprofessorat.

La vaga dels dies 22 i 23 ha demostratclarament el rebuig del professorat al modelque implica la carrara docent: el pronuncia-ment dels claustres i assemblees contra ladivisió del professorat en diferents nivellsés un fet real i constatable. Esperem que

aquest siga un fet l'assimilació del qual ser-vesca per clarificar postures sindicals; pos-tures que, sihaguessen estat aclaridesavans, haguessen evitat problemes i possi-bilitat una convocatòria unitària. Aquestfet, però, de la clarificació dels que són elsprotagonistes de la lluita: els treballadors,del caràcter i objectius d'aqueixa, és quel-com que tindrà que fer reflexionar seriosa-ment l'STE-PV sobre les diferents posturesdavant una mobilització que havíem estatorganitzant i per la que havíem estat preba-llantafons.

La situació a hores d'ara exigeix conti-nuar. Els plans de l'administració segueixenavant: està en peu encara el segon projecteque va presentar el MEC el dia 21. Per a lasetmana del 10, possiblement per als dies11 i 12, s'està preparant una crida a la mo-bilització unitària, que esperem siga un colpdefinitiu que tanque la via de la divisió delsensenyants i la burocratització dels centres.

El govern deu d'entendre que la via co-mençada és una vïa morta, per molt que al-gun sindicat tracte embellir això de la carre-ra docent amb propostes improvisades, rque l'única eixida racional a aquest conflic-te és oblidar-se de la carrera docent icomençar la discussió i la negociació,d'una forma seriosa, entorn a un projected'estatut del professorat, el qual definescadrets i obligacions, i des del qual es con-templen aspectes com el de la formació ini-cial i l'accés a la docència; formes de po-tenciar i possibilitar el ;eciclatge í el perfeccionament del professorat i la formaciód'equps pedagògics, definint tes funcionsque necessàriament han de realitzar-se enun centre i posant els mitjans per a, dins delprincipi de la gestió democràtica, fer-lesrealitat, i també aspectes com el de la pro-moció, millor dit, el canvi, de nivell educa-tiu, accés a l'inspecció, solució al problemade les escales a extingir dels cosos de mes-tres i secundària.

Si, pel contrari, l'actitud de l'administra-ció és seguir avant i, com és tradicional,traure en ple estiu el seu projecte, la mobi-lització de la propera setmana tindrà unacontinuïtat, augmentada, a principi decurs.

A carrera docente ha nacido tocada

L del ala; pocos proyectos han con-seguido oposición tan unànime y

radical como éste. Como unànime estàsiendo también la protesta por el nuevosistema de pensiones, la reivindicaciónde la homologación salarial y la exigèn-cia de las elecciones sindicales y la ne-gocïación real con las organizacionesdel profesorado.

La huelga de los días 22 y 23 ha de-mostrado claramente el rechazo del pro-fesorado al modelo que implica la carre-ra docente; el pronunciamiento de losclaustros y asambleas en contra de la di-visión en distintos niveles del profesora-do es un hecho real y constatable. Espe-ramos que éste sea un elemento que, alasumirlo, sirva para clarificar posturassindicales; posturas que de haber esta-do clarificadas anteriormente hubíeranevitado problemas y posibilitado unaconvocatòria unitària. Sin embargo, és-te hecho de la claríricación de los queson los protagonistas de la lucha, lostrabajadores, del caràcter y objetivos dela misma, es algo que tendra que hacer

reflexionar seriamente al STE-PV sobrelas distintas posturas ante una moviliza-ción que habíamos estado organízandoy por la que habíamos estado trabajan-doa fondo.

La situación ahora exige seguir. Losplanes de la Administración siguen ade-lante: està en pie todavía el segundoproyecto que presento el MEC el dia 21.Para la semana del 10, posiblemente losdías 11 y 12, se està preparando un lla-mamiento a una movilización unitària,que esperamos que sea un goípe defini-tivo que ciurre la vfa de la división de losensefiantes y la burocratización de loscentros.

El Gobierno debe entender que la víacomenzada es una vía muerta, por mu-cho que algun sindicato intente embe-llecer eso de la carrera docente con pro-puestas improvisadas, y que la única sa-lida racional en éste conflicto es olvidar-se de la carrera docente y comenzar ladiscusión y negociación, de una formaseria, en torno a un proyecto de estatu-to del profesorado, que defina derechosy obligaciones, y desde el que se con-templen aspectos como el de la forma-ción inicial y el acceso a la docència,formas de potenciar y posibilitar el recï-claje y perfeccionamiento del profesora-do y la formación de equipos pedagógi-cos; definiendo las funciones que nece-sariamente han de realizarse en un cen-tro y poniendo los medios para, dentrodel principio de la gestión democràtica,hacerlas realidad; y también aspectoscomo el de la promocïón, mejor decircambio, de nivel educativo, acceso a lainspección, solución al problema de lasescalas a extinguir de los cuerpos demaestros y secundaria.

Si por el contrario la actitud de la Ad-ministración es seguir adelante y, comoes tradicional, sacar en pleno verano suproyecto, la movilización de la pròximasemana tendra una continuidad,aumentada, a principio ds curso.

Hunduras, 4. pia.

Telí, 3551642

4(rf)20 • VALENCIÀ

MEDIOS AUDIOVISUALESMATERIAL DIDACTICO Y

DE LABORATORIO

Distribuïdor exclusivo paraCastelltín, Valencià y Alicante

JOSÉ M. NAVAS PER

San Marcelino, 3, 1.°, 2.a

Telefono 357 30 73

VALENCIA-17

EDITA:

Director: Jaume Mufiaz N.° D. L: 1.454-1981

Alacant: Orense, 3, E, Dcha. 03003 AJacani.Tel. 22 80 88

Caatolló: Pi Pafs Valencià, 6, 3.° 12002 Castelló,TeL206827

València: Gascó Oliag, 8, A, 10. 46010 València-Tel. 361 52 16

Administració, redacció i publicitat:Gascó GNag, 8, A, 10. València. Tel. 361 52 16

Consell de redacció

Pilar Tormo, Anna Ros, Albert Sansano,Pere Saluda, Honorat Ros, Gonçal Alcalde.

Imprimeix: Berta Print, S. A. Cambrils, 8

ACCIÓ SINDICAL

CONTRA LES PENSIONSDE MISÈRIA

Al mes de desembre el Govern feïaaprovar als Pressupostos Generals del'Estat la reforma del sistema de pen-sions dels treballadors de la funció pú-blica. Una reforma que des del primermoment va ser calificada unànime-ment de regressiva i, a més a més, ge-neradora d'una situació d'inseguretat.Aquesta reforma va ser totalment re-butjada per tots els treballadors.

Al mes de febrer, davant de les pri-meres propostes que varen eixir des del'Administració de reforma de Segure-tat Social i Pensions de tots els treba-lladors, el STE-PV, recolzant les inicia-tives surgides de les centrals sindicals,difondíem un manifest signat perCCQO, CNT, U. LL R., SLMM iSTE-PV i participàvem en la jornada delluita i manifestacions del 21 de febrer.Tot el que diem en eixe manifest es porrepetir avui perfectament,

A hores d'ara, els projectes de refor-ma de la seguretat social i pensions.

que tingueren un precedent en la refor-ma que per als funcionaris es va fer adesembre, ja han deixat de ser unapossible amenaza per a convertir-se enun atac gravíssim als drets i condicionsde vida dels treballadors: la llei de re-forma ja ha passat et tràmit del con-grés.

Conscients com som de que aquestaés una lluita que hem de guanyar desde la unitat ï participació de tots els tre-balladors i de la nostra responsabilitatd'aportar tot el nostre esforç, propo-sem als treballadors de l'ensenyament iclaustres de professors la participacióen la jornada de lluita, amb vaga de 24hores, convocada a nivell estatal per aldia 20, respaldada al Pafs Valencià perCC 00, CNT, CAT, SLMM i STE-PV,Demanem la participació en la vaga enles localitats i centres que siga possiblealtres accions de recolzament; la parti-cipació a la manifestació convocada,etcètera.

PER UNA LLEI D'ESCOLESINFANTILS

La coordinadora d'escoles infantils ha organit-zat a nivell d'estat Í del País Valencià una cam-panya de sensibilització social entoma la proble-màtics del sector Í a la necessària regularitzaciódel mateix a través de la llei promesa, esperada ipostergada «sine die».

Per a tots els sectors progressistes implicatsen l'educació, aconseguir una llei que arreplegueles reivindicacions que sempre s'han estat plan-tejant des dels treballadors d'aquestes escoles,els MRP, els sindicats, etc., és un objectiu deprimer ordre. Al comunicat de la Coordinadora,que reproduïm parcialment, s'arrepleguenaquestes reivindicacions bàsiques.

Per a la coordinadora el model d'escola infantiles basa en:

— Com estableix la Constitució, l'educació ésun dret de tots; aquest dret deu ésser especial-ment assegurat en benefici de tots aquells xi-quets que pertanyen a classes socials desfavori-des. Escoles infantils a l'abast de tots.

— L'escola infantil cal que estiga al servei del'alumne i centrada en la satisfacció de les neces-sitats derivades del desenvolupament harmònicde la seva personalitat.

— En l'escola infantil han restat ausents fre-qüentment els criteris d'ordre educatiu, així comhan estat destinades a ser simples guarderies,substitutóries de la família, pel que l'escola in-fantil cal que assegure la primera etapa de t'edu-caciódel xiquet,

— Per a que s'assegure una continuïtat i arti-culació de l'educació, és necessari asseguraruna vinculació entre l'escola infantil i la resta delsistema educatiu.

— Deuen estar integrades en la comunitat alservei de la qual són creades, i obertes a la parti-

cipació de representants d'aquesta comunitat,pares d'alumnes, educadors Í personal no do-cent, per al seu control i gestió,

— Per a que fatisfaga de manera global les ne-cessitats d'ordre educatiu, assistència! i sanitari,es deuen d'agrupar els serveis socials necessarisper a poder prestar una atenció completa.

— És fonamental que estiga integrada en elsistema educatiu i atendre a l'educació dels me-nors de sis anys, com a primera etapa d'un pro-cés continuat d'educació i formació, i es deuprocedir a l'equiparació dels nivells de formaciódels educadors.

— Per a no veure's privats del dret a l'educa-ció, l'escola infantil cal que adapte la seva orga-nització, objectius i mètodes per a poder cumpliraficaçment les seuesfunc:onsal medi rural.

PRIVADAEls treballadors del sector han eixit a la lluita

dues vegades en menys d'un mes: la postura dela patronal ens ha obligat a prendre aquesta re-solució,

La certa confusió que, des dels àmbits empre-sarials s'havia intentat crear en la primera fas€— que si ells recolzaven la vaga..,— ha donaipas a un enfrontament directe, sobre tot acomprovar que la participació en la mobilitzacióaugmentava en els dies 29 i 30.

Davant la pressió, les ofertes patronals hananat millorant, però, en aquest moment, conti-nuen plantejant la congelació dels trienis i la nenegociació del conveni; horaris, vacances... delssubvencionats.

És clar que en aquest moment ei professoratha aconseguit una primera victòria, pel èxit de lalluita i per haver forçat els empresaris a canviar elseus plantejaments inicials. El següent pas ésaconseguir ja una victòria més global: desblo-quejar, per primera vegada en molts anys, la ne-gociació d'un nou conveni de veritat: en aquestmoment les assemblees tenen ia paraula.

MANIFESTPER L'ESCOLAPÚBLICA

Un conjunt d'organitzacions vinculades a l'en-senyament hem arribat a l'acord de fer una cam-panya unitària en defensa de l'escola pública.Entre ets signants estan la Confederación Espa-fiola de Asociaciones de Padres, FE de CCOQ,CNT, Coordinadora de Cristianos por el Socialis-me, Movimiento Cooperativo de Escuela Popu-lar, Coordinadora de Escuelaslnfantiles, Liga Es-pafiola de la Ensefíanza, Educacïón y Cultura Po-pularylaUCSTE.

El manifest, que està obert a la suscripciò peraltres organitzacions, acaba ratificant elcompromís de desenvolupar una campanya ambels següents objectius:

a) Per un model de sistema escolar i univer-sitari públic d'acord amb els principis de l'alter-nativa de l'Escola Pública; per un desenvolupa-ment reglamentari de la LODE í LRU de signeprogressista que respecte i estimule les experièn-cies concretes ja en curs.

b) Per un major esforç pressupostari enl'educació. No el volem tan sols per aconseguirmés i millors recursos, sinó també per a avançaren la participació democràtica de la planificació igestió dels mateixos.

SOLIDARITAT AMBCÈSAR BRANDLE

Hi han coses que, dissortadament, no can-vien. Aquest ha estat el cas d'un company, pro-fessor de matemàtiques a l'institut de FormacióProfessional de la Vila Joiosa: detingut, registratel seu domicili sense ordre, traslladat a Alacant ia la DGS de Madrid, sotmès a la Llei Antiterroris-ta, incomunicat, etc. Tres dies després, el jutjatdecretava la seua llibertat sense cap càrrec: nohavia cap acusació mínimament sòlida.

Les forces reaccionàries aprofitaren per a fer

campanya contra els professors i l'ensenyamentpúblic, campanya que va tindré la resposta es-caient.

Des de l'STE-PV i des de la Unió Comarcal dela Marina Baixa, la nostra denúncia a la llei anti-terrorista, que no deuria existir en un estat quees diu democràtic, i la nostra solidaritat amb eïcompany [al pròxim número publicarem la seuacarta oberta).

LEGISLACIÓ

ULTIMA HORAEl dijous 30, el MEC, representat pel

senyor Maravall, va convocar als sindi-cats de l'ensenyament a una reunió iva plantejar:

— Retirada de tots els projectes.— Començament de discussió d'un

estatut del professorat, amb una pri-mera fase d'elaboració de documentsper una comissió i una segona fase denegociació que deuria concloure abansd'acabar l'any 85.

— Negociació d'aspectes de desen-volupament de la LQDE.

— Compromís d'assumir elfinançament dels increments salarials

que quedaren establerts en la negocia-ció.

Aquest compromís va ser ratificatper escrit a l'endemà, fent els sindicatspresents una valoració positiva del ma-teix.

Per al STE-PV, s'ha donat un pasmolt positiu: d'una postura provocati-va en la imposició d'uns projectes queeren inacceptables i de marginació an-tidemocràtica de forces sindicals re-presentatives dels ensenyants, l'Admi-nistració ha passat a plantejar desitjarde forma sincera una negociació ober-ta.

Resten per a nosaltres importants

reivindicacions, com en són la celebra-ció de les eleccions sindicals, la conse-cucció d'una veritable homologaciósalarial Í d'una llei de pensions de ca-ràcter progressista. Deixar en suspensla convocatòria unitària que havíem fetper als dies 11 Í12 de juny no pot supo-sar, però, la desorganització i desmo-bilització del professorat; hem de ga-rantir, i el STE-PV es comprometeix afer-lo al màxim, la informació i el con-trol per part dels ensenyants de tot elprocés de negociació, de forma que esdefense realment el que és desig de lagran majoria fent possible, si és neces-sari, noves mobilitzacions.

PROYECTOCARRERA

DOCEl martes 21 presentaba el MEC un nue-

vo proyecto de carrera docente, titulado eneste caso de «estructura de la función pú-blica docente». El documento hace una in-troducción referente al proceso de reformaeducativa que dicen que se està realizandoy la necesidad de que el profesorado asumaun papel protagonista en la misma para ha-cerla pcsible. Pasa, muy acertadamente, adescribír cómo «un porcentaje alto de pro-fesores queda decepcionado de su tareaprofesional a los pocos anos de ejercer ladocència», atribuyéndolo a un «escaso ni-vel de aspiración». Por fin, concluye comu-nicando al profesorado la buena nueva, elnuevo invento que va a «estimular a los docentes a la actualización de sus conoci-míentos y la renovación de sus métodos»,que va a devolver a los maduros y menosmaduros ensenantes las ilusiones del pri-mer momento: la carrera docente.

Tras esta brillante introducción literària,pasa a describir el sistema de acceso a ladocència, insistiendo mucho en el caso deensenanza media, de la especialidad y deàrea, con una clara alusión a las «afines».

Por fin, de una forma escueta, y comopasando sobre brasas, define el sistema depromoción personal, estructuras de nivelesdocentes y estructura de carrera docente.En este documento no se hace ningün tipode concreción econòmica, con lo que cabésuponer que sigue en pie la propuesta origi-nal de niveles 13, 15, 17 y 19 en maestros,con adjudicación del 15 a los profesores de

EGB actualesy 17 a los maestros de taller yniveles 17, 19, 21, 23 y 25 en secundaria,con adjudicación del 19 a los actuales decoeficiente 4, agregados, numeraries deFP, y23acatedràticos.

El proyecto, del que reproducimos la par-te final, que es la importante, suaviza algú-nos aspectos puntuales, como el de los

traslados forzosos en casi todos los cam-bios de nivel, respecto al proyecto inicial.Però, sobre todo, [o que hace es dejar lascosas mucho mas confusas: puestos detrabajo idénticos a los que se fija niveles di-ferentes... La adicional XV es muy clara eneste aspecto: clasificación del profesoradoen distintos grados p categorías, clasifica-ción de los puestos de trabajo en distintosniveles y adjudicación de cada niveí a ungrado determinado, Cualquier introducciónde niveles, aunque se presente de una for-ma inocente, acaba desembocando en elmodelo de la adicional XV.

SISTEMA DE PROMOCIÓNPERSONAL DOCENTE

La Ley30/1984establecequeal grado seaccede por reconocimiento de méritos aca-démicos y profesionales, tendentes a esti-mular el perfeccionamiento y renovacióndel profesorado, mediante concurso. Elprocedimiento de este concurso se deter-minaré reglamentariamente en cuanto a ba-remos, comisiones evaluadoras y sus com-ponentes y funcionamiento.

El grado personal se consolida al cabo dedos anos íninterrumpidos o tres alternos dehaber accedido a un determinado nivel ydesempenado en funciones de trabajo co-rrespondieníe al mismo.

ESTRUCTURA DE LOS NIVELESDOCENTES

La actuación profesional docente suponela impartición de clases, el desarrollo de la

a nostrangua

VICENT PITARCH • GENTIL PUIG RADERA" ~ .-r" *~— ^-r^-" -**--- --•: ^-- -•----_- -e- =• -v

PILAR PARIS • I.LUfS YZAGUIRRE » NÜRIA GENER.. . - - - - - - - - - — - - : -> - - - - --.- --

- _ ."

ací-2

ací-5I-inoírtra

Bas

LA NOSTRA LLENGUA ACÍ és unasèrie de cinc llibres adreçats alsestudiants dels Cicles Inicial i Mitjàd'E G B de la ComunitatValenciana.Un mètode que integra el llenguatgedel xiquet, el seu enriquiment

expressiu i l'aprenentatge d'unaortografia unificada. Construït alvoltant d'una temàtica quotidianaque motiva el treball sobre expressióoral i escrita, i que alhora permetuna extensa varietat d'activitats.

Llibres autoritzats per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, amb daía 9.3,1954,

®yicens vivesplena dedicació a l'ensenyament

Polígon Bobalar, C/. Sant Martí, 31. Tel. 1506412 Alaquàs, (València)

1

LEGISLACIÓ

función tutorial, la coordinación de las ma-terias y àreas curriculares, la planificaciónde actividades docentes, la gestión y desa-rrollo de los recursos pedagógicos de loscentros y el desempefio de las tareas orga-nizativas derivades de las necesidades detcentro.

La actuación profesional docente se es-tructurarà en níveles.

Los funcionarios del Cuerpo y Escala do-

cente de Maestros desempefiaràn los pues-tos docentes de Educación Bàsica, con laexcepción de los antiguos Maestros de Ta-ller, que quedaran adscritos a Centros deEnsefianza Secundaria,

Los funcionarios del Cuerpo y Escala docentè de Profesores de Ensefianza Secun-daria desempefiaràn los puesios docentesde Institutos de Bachillerato, Institutos Po-litécnicos de Formación Profesional Insti-

tutos de Formación Profesional, CEIs, Es-cuelas Oficiales de tdiomas, ConservatoriosV Escuelas de Artés ApHcadas y Oficiós Ar-tistícos.

Los puestos docentes de nivel no universitario, no comprendidos en la anterior reiación, seran asignados reglamentariamenteal Cuerpo y Escala docente que se determi-nen.

ESTRUCTURA DE LA CARRERA DOCENTE EN EL CUERPO DE PROFESORESDE ENSENANZA SECUNDARIA

GRADOPERSONAL (II PUESTO DE TRABAJO FUNCIONES (21 ACCESO A LOS GHADOS |1J

1 Profesor de entrada Docència en la especialidad y el àrea Adquisición automàtica con el primer destinocomo funcionario desde el concurso-oposicióny, en su casor concurso de méritos (acceso deMaestros a Secundaria).

Profesor de grado 2 Docència en ta especialidad y el àreaFunción tutorialCoordinador de recursos

Se accede: a) Automàticamente a los 10 afiosde servícío en el nivel inicis), b) A los 5 afiosde servicio més certïficación de méritos.

Profesor de grado 3 Docència en ta especialidad y el àreaFunción tutorialCoordinación de tutores

Se accede a los tres afins, de servicio en elnivel anterior mas certificado de méritos.

Catedràtïco de grado 1 Docència en la especialidad y el àreaCoordinador de matèria o materiasTutor de profesorFunción tutoria!

Se accede a los dos anos de servicio en el nivelanterior a través de un concurso de méritos.

Catedràtico de grado 2 Docència en la especialidad y el àreaCoordinador de àrea o àreasTutor de profesorFunción tutorial

Se accede a los dos anos de servicio en el nivelanterior mas certificación de méritos.

lli El grado personal se adquiere mediante la cerlrficacion de mer i tos académicos y profesronates, salvo en el grada 4, para el que so ealsblece un concurso de méf itos Se puede ir consolidando en unmismo puesto de trabajo. sin necesidad de traslado. Las relaciones de puesios de Irabajoíantes plantilla} de cada centro sola re&ervan un cupó para los pueslos de grado4 y 5 (catedràticosj del

Cuerpo de Profesores de Ertseflanza Secundaria(2) Lospuesiosde irabajose definenpor el àrea y la especialidatí, así como por tas funciones enumeradas para cada nivel

ESPECIFICACIONES DE LA CARRERA DOCENTE EN EL CUERPODE MAESTROS

Gra dopersonal

[11

Pueitodetrabajo

W

Exigencias basicaadel puesto

(2)

Ta rea s mésIdoneas

13)

Ejemploa de tarees an laorganlzaclòn de los centros

(11Acce*oa los gradoi

ni

Inicial Maestro deentrada(4)

Especialidad y, ensu caso, àrea,Posi ble tutoria

Continua su formpnón y profundiza el conocimiento desistema escolar.

Acceso automàtico desde el primer destino como funcionario.

Maestro degrado 2

Especïalidad yr encaso, àrea,Tutoria,

Coordinación derecursos.

Biblioteca, medios audiovisuales,laboratofios, talleres, etc.

Seaccedeautomàticamentea los10 afios y a paftir de los 5 median-te certificación de méritos.

Maestfosdegrado 3

Especialidad y, ensu caso, àrea.Tutoria.

Coordinación pe-dagògica.

Coordinación, cicló, nivel, moda-dalidad, experiencias o proyectospedagógicos, etc.

Se accede a partir de los 2 anosmediante certificación de méritos

Maestros degrado 4

Especialidad y, ansu caso,àrea.

Tutoria de profe- Coordinación de pràcticas, per- Se accede a partir de los 2 afiossores, coordinad o rsocioculturak

feccionamiento, actividadesextraescolares, proyectos con lacomunidad, etc.

mediame concurso de méritos

El grado personal se gdquiere mediante la certificación de méritos académicoe y profesional, salvo en el grarjo 4, para el que se establece un concurso de méritog. Se puede ir consol·ldando en unmÏHmofKJBstode irabajo, sin necesidad de traslado Las relaciones de puestos de irabajo íantas planthlas) de cade Centro solo reservan un cupó para lospuesTosdelgfado4.

i,' i Los puestos de trabajo se detinen por la especiaridad y, en su casoH Araa v ta funcròn tutorial con alumnoe o profasores.<3) El ejercício de un puesto axige atlemàç el desarroJl·o de alguna de ^s responsebtlidades en la organfcaciún pedagògica da los centros. No es obliga lorio que cada profesor ejerra e x elusiva me n te las

Idòriea* de su grado; la asígnactón de tareas se hara de acuerdo con ID que di&pongan lo« reslamenioe orgànicos de los cenlroe<4I Se estudia la posibflidad de reservar eh los centros de mas de ochounidedes algun cupó para prof es ores de entrada, por una sola veí yü\r\ necesidadde traslados posteriofes.

6

ELS LLIBRES DEVALENCIÀ

MÉ$ RENOVAPORSI MES PEDAGÒGICS

Els llibres Gegants, xicalla, Sénia, Manoll, Aplec iBrancal introdueixen de manera sen/illa i entenedora

l'alumne en l'estudi del \alenda, amb una baserigorosament científica.

F.ls llibres de l'alumne són complementats amb lescorres[)onents Propostes didàctiques per al mestre,

_ v -i,

Sv*fi!i

Editorial

Oo

BARCANOVA

NOVETATS D E L

L L I B R E 1985

Dos títols més de la col·leccióEls Llibres de la Granota,pensats per als qui s'inicien en lalectura

ï-

<fiï

. J·l··JJ

3?

Nova col lecció de contesadreçada a xiquets que per laseua edat han assolit ja una certafacilitat lectora

J

3

ce

5

Jt^>-

Important novetat que posa a l'abast del jove lectoruna obra cabdal dins la literatura d'imaginació.Aquest llibre enceta un camí, pràcticament únic alPaís, d'oferir al nostre públic unes traduccionsacurades que el posen en contacte amb la millorliteratura d'arreu del món

•1*

-

ï

, .f 111 •

•x L

-

*

*•_ ^

J

EL MEU AMIC EL SOLANNA GRANELLDibuixos; Marga Baixauli

TACADAENRIC LARREULADibuixos: Ada García

LA RABOSETA I EL RABOSOTJOSEP PIERADibuixos: Felip Baldó

PERICOT RODAIRE VOLTALMON(Al País al Peu de la Lletra)CARLES CANODibuixos: Paco Giménez

EL 35 DE MAIGERICH KASTNERDibuixos: Carlos Ortín

GREGAL LLIBRESconsorci d'editofs valencians s. a.

C/ LITERAT AZORIN, 15 - 46006 VALÈNCIA

TELS. 334 46 63 i 333 05 02