Quaderns dels serveis públics del País Valencià · núm. 20 · Època IV · Abril 2015

Intersindical

>pàgs. 2 i 3

De vegades la pau no és més que porLa unitat d’acció no va resistir la negativa d’Intersindical a acceptar la pau social.

>pàgs. 4 i 5

No hem complitIntersindical Valenciana no ha estat capaç d’aconseguir els propòsits amb què ens presentàrem a les eleccions.

2 20 / abril 2015

ActuAlItAt 22M MArxes de lA dIgnItAt

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí Pels serVeIs PÚBlIcs, en els dIVendres negres, AMB tOtes Juntes cOntrA lA FÓrMulA 1 Mentre es retAllen drets

“De vegades la pau no és més que por” (Sobre la Pau, Raimon, 1967)

La unitat d’acció no va resistir la negativa d’Intersindical a acceptar la pau socialIntersindical Valenciana ha sofrit un procés d’aïllament per part de la resta de sindicats presents en les meses generals de la Generalitat –CCOO, CSIF, FSES i UGT–, que no han acceptat de bon grat les discrepàncies del Sindicat amb la seua decisió de signar determinats acords. En aquest article us fem un resum dels acords signats i les causes de les discrepàncies.

IntersindicalLa signatura de l’acord del 27 de desembre de 2012, que repartia 55 permisos sindicals (alliberaments) entre els cinc sindicats de la Mesa General de Negociació de la Gene-ralitat, va suposar, vist en perspec-tiva, un punt d’inflexió en l’acció sindical conjunta que fins llavors s’havia desenvolupat. Intersindical Valenciana, després de consultar el personal, va decidir no signar-lo fins que s’aconseguira revertir els efectes de les retallades sobre el personal, i això no va agradar gens a les organit-zacions que havien decidit signar-lo i beneficiar-se de 46 alliberaments. Els 9 alliberaments corresponents a Intersindical es van quedar sense utilitzar.

L’any 2013 havia de significar la finalització de la vigència de l’ano-menat decret Vela, de retallades en la Funció Pública, en les condici-ons de treball (retribució dels dies de baixa, plans de pensions, ajudes socials...), i particularment de les retribucions: el 50% de la carrera professional del personal sanitari;

el 50% dels sexennis del personal docent; enviament a l’atur durant l’estiu del personal interí docent, i una retallada del 33% de la jornada i salari del personal interí, així com el manteniment de la retallada d’un 100% sobre la carrera professional del personal de l’Administració de la Generalitat. Es va dictar el gener del 2012 i els seus efectes arribaven, en principi, al desembre del 2013.

Les desavinences sindicals conti-nuaren: Intersindical Valenciana es negava a acudir a reunions bilaterals amb l’Administració, o abandonava en solitari la farsa de Mesa General de l’1 d’octubre de 2013, quan ja hi havia rumors que es pretenia per-llongar el decret Vela. Accions que tampoc no van agradar gens a la res-ta de sindicats.

El conseller Moragues, d’Hisenda i Administració Pública, va aconse-guir que quatre sindicats de la Mesa General signaren l’Acord del 23 d’octubre de 2013, que el Sindicat considera de retallades, perquè sig-nificava perllongar el decret Vela en 2014 i 2015: no recupera res quant

a condicions laborals, tampoc per al personal de la Generalitat en 2014, i una promesa de carrera al 33% en 2015, incomplida després, ja que es va reduir en un 23% en 2015 i en un 33% en 2016; recuperació de només un 25% de la carrera i el desenvolu-pament professionals sanitari i dels sexennis docents. L’únic punt posi-tiu va ser que el personal interí de la Generalitat va recuperar la situació anterior pel que fa a jornada, i salari.

La part pitjor era la de la clàusula de pau social que deia:

“Las organizaciones sindicales firmantes se comprometen a ago-tar los cauces de negociación e interlocución con la Administra-ción antes de adoptar medidas de conflicto o movilizaciones de cualquier tipo, durante el perio-do de vigencia del presente acuer-do y referidas a las materias de-finidas en el mismo. Asimismo y, sin perjuicio de lo previsto en la normativa específica, se com-prometen a comunicar a la Ad-ministración con una antelación mínima de 72 horas cualquier

convocatoria o acto de movili-zación o reivindicación de tipo colectivo.”

Com deia Raimon: “De vegades la pau / tanca les boques / i lliga les mans, / només et deixa les cames per fugir.”

el trencamentL’oposició d’Intersindical a l’acord enfurismà els nostres antics com-panys de viatge. Per a trencar es van utilitzar com a excusa uns incidents després de la Mesa Sectorial d’En-senyament, en què tots els sindi-cats, excepte STEPV, van signar un acord sobre personal interí docent que empitjorava l’accés a les bor-ses de treball i atacava l’estabilitat en l’ocupació. Incidents que no van ser incitats ni provocats per STEPV, que va desautoritzar actuacions an-tisindicals i va protegir companyes i companyes d’altres sindicats.

Tanmateix, va ser l’excusa que necessitaven per a trencar amb In-tersindical sense que se’n notara la causa real: la postura davant els

els 9 alliberaments corresponents a Intersindical es van quedar sense utilitzar

el problema, ara i sempre, és Intersindical. cal matar el missatger

320 / abril 2015

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí Pels serVeIs PÚBlIcs, en els dIVendres negres, AMB tOtes Juntes cOntrA lA FÓrMulA 1 Mentre es retAllen drets

esdeveniments ja no era comuna; Intersindical es mantenia ferma en-front de la política de retallades, però els altres evolucionaren a posicions més pactistes.

Això ha suposat que es va desmun-tar la plataforma de sindicats de la Funció Pública que havia actuat des del 2012, i era substituïda al si de la Generalitat per reunions quadripar-tides (UGT, CCOO, CSIF i FSES) que no s’anuncien ni se’n trauen conclu-sions ni convoquen el personal a res.

No ha ajudat la negativa d’Inter-sindical a signar l’Acord del 14 de març de 2014, de la Mesa Sectorial de la Funció Pública. El Sindicat ha sigut sempre partidari de la carrera professional, i va signar l’acord del 20 de febrer de 2008, que n’establia el reconeixement des del 2010. En el decret de carrera hi ha la instauració del sistema de carrera professional, que és positiu; però, sense cap motiu legal ni justificació acceptable, casti-ga les persones que han promocionat a un altre grup i hi deixa fora el per-sonal interí i temporal.

Finalment, Intersindical també va rebutjar signar l’Acord del 9 de juny de 2014, de la Mesa General de Ne-gociació sobre l’abonament dels dies meritats de la paga extraordinària del desembre del 2012. Aquest estava motivat per diverses sentències gua-nyades pels nostres serveis jurídics. La Generalitat hauria d’haver pagat d’ofici de manera immediata.

Malauradament, el temps dóna i lleva raons. La part de l’acord que afecta el personal de Justícia ha estat incomplit flagrantment, amb excuses legals falses de mal pagador.

Matar al missatgerEl problema, ara i sempre, és Inter-sindical. Cal matar el missatger, cal desacreditar a qui diu que l’empera-dor està nuet. Intersindical Valen-ciana molesta perquè confronta els altres sindicats amb un espill i no els agrada el que veuen. Correus electrò-nics, revistes, pamflets i assemblees que critiquen les nostres postures

han farcit l’activitat d’aquests sin-dicats durant 2014. Mentrestant, el govern de la Generalitat continuava a la seua:�� Adjudicava les contingències

professionals del personal de la Generalitat de Seguretat Social a les Mútues. Enguany, també als organismes autònoms, que no hi estaven inclosos.�� Despatxava centenars de persones

del sector públic, mitjançant ERO massius en diferents empreses, fundacions i ens de dret públic.�� Tancava RTVV i despatxava tota la

plantilla.�� Justificava la política de jivarit-

zació de les administracions pú-bliques mampresa pel govern de l’Estat, que ha fet que perdem prop de deu mil persones en les plantilles de la Generalitat�� Emparava la corrupció al si del

seu grup parlamentari i diverses instàncies de l’Administració: cas Gürtel, cas Cooperació, cas EMARSA, cas Palau de les Arts...

El sindicalisme alternatiu d’Intersindical no podia signar aquests acordsIntersindical Valenciana valora les propostes d’acord que es negocien en les diferents meses amb criteris de política sindical, és a dir, atenent al fet de si resulten beneficiosos per al personal que afectat, o si bé no ho són tant o resulten contraproduents. De vegades, un acord és bo o neutre per a un col·lectiu, mentre que en perjudica un altre. En aquests casos, prioritza la solidaritat: si afecta negativament o discrimina una persona, ens afecta a totes.

Per això, no es tracta que Intersindical no volia, sinó que no podia signar aquests acords:

No podia perquè les assemblees de persones afiliades i del personal afectat li havien dit que no signara. No podia perquè hi ha acords que suposen acceptar les retallades en les condicions de treball que han imposat els governs del PP.

Tampoc podia signar acords que, aparentment, suposaven guanys, com el de la carrera professional de l’Administració de la Generalitat, perquè volem continuar mirant a la cara les companyes i companys que veuran que es castiga el seu esforç en promocionar o les companyes i companys interins, i dir-los que nosaltres no els hem traït.

Intersindical no podia signar l’acord de la carrera professional, perquè vol continuar mirant a la cara les companyes i companys i dir-los que no els hem traït

la carrera professional castiga les persones que han promocionat i hi deixa fora el personal interí i temporal

edItOrIAl

Participació institucional o finançament sindical?Intersindical Valenciana rebutja la llei de participació institucional aprovada en les Corts valencianes. El Sindicat considera que les organitzacions sindicals i patronals no han de rebre diners per la seua acció institucional ni per altres tasques similars sinó sobre la base de les delegades i delegats obtinguts en els processos electorals. Finançar l’assistència a òrgans com el Comité Econòmic i Social o similars és una manera encoberta de finançar els sindicats i la patronal més enllà dels resultats electorals. A més, suposa establir una clara dependència econòmica del moviment sindical amb l’Administració. En aquest sentit, des de la Intersindical Valenciana es considera que la llei pretén “apuntalar” el bisindicalisme i sanejar els comptes de dos sindicats i la patronal en un moment de pèrdua important d’afiliació i de recursos.

Intersindical considera que aprovar aquesta llei de participació institucional en un moment de greu crisi econòmica, amb una taxa d’atur tan alta i milers de famílies que pateixen greus problemes econòmics i laborals, és totalment inqualificable i inexplicable i justifica la desafecció social envers els sindicats.

Intersindical anuncia que demanarà al nou govern que es configure a partir de les eleccions del 24 de maig que derogue la llei, que no és més que una llei de finançament sindical i patronal, i siga substituïda per una veritable llei de participació de la societat valenciana.

Intersindical • ÈPOCA II - Núm. 20 · Abril 2015 · EDITA: INTERSINDICAL VALENCIANA · DIRECTOR: Adel Francés · DISSENY I MAQUETACIÓ: Jordi Boluda, Amadeu Sanz · FOTOGRAFIA: José Manuel Pascual · REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Antoni Soriano ·ADMINISTRACIÓ I REDACCIÓ: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 València.Tel. 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 · allioli.stepv@intersindical.org · TIRATGE: 10.000 exemplars · ISSN: 1699-4809 · DIPÒSIT LEGAL: V-807-2000 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/196 INTERSINDICAL VALENCIANA · www.intersindical.org · ALACANT: Àlvarez Sereix, 12, entresòl, 03001 · Tel. 965 217 839 · ALCOI: Oliver, 1, 5-D. 03802 · Tel. 966 54 06 02 · CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003 · Tel. 964 26 90 94 ·VALL D’UIXÓ: Almenara, 11, bxs. 12003 · Tel. 964 26 90 94 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 22, bxs. 46008 · Tel. 96 391 91 47 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2a. 46800 · Tel. 96 228 30 67

4 20 / abril 2015

AccIÓ sIndIcAl

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí cOntrA les POlítIQues de lA generAlItAt en educAcIÓ I dePendÈncIA cOntrA el decret VelA

Cal reconéixer-ho: Intersindical Valenciana no ha sigut capaç d’aconseguir els propòsits amb què ens presentàrem a les eleccions sindicals de fa quatre anys, en les quals ens confiàreu el primer lloc en representació del personal funcionari. Hi ha alguna explicació a aquest incompliment? Sí, és clar, però pot sonar a excusa: assumim que no hem sigut capaços ni capaces de fer quasi res, més enllà del que depén del mateix sindicat.

les excusesPrIMerA excusA. Nou dies després de les eleccions sindicals (18 de maig de 2011), el Partit Popular tornava a guanyar les eleccions autonòmiques valencianes i que el novembre d’aquell any el mateix partit aconseguia el govern de l’Estat. Això va suposar l’agreujament dels vicis i defectes que ja denunciàvem en la gestió de la funció pública valenciana: ajornament sine die d’oposicions i concursos, eternització de la negociació col·lectiva, etc.

Això no és excusa: es podria haver evitat si Intersindical Valenciana haguera exercit millor la seua tasca d’oposició a les polítiques de personal de l’anterior govern de la Generalitat i haguera propiciat un clima de canvi en la Generalitat.

segOnA excusA. La crisi es va agreujar. L’estiu de 2011 va ser segurament l’època de major pànic entre l’establishment europeu i espanyol. Va ser quan la prima de risc va pujar a 700 punts i es va canviar la Constitució per pagar primer el deute als bancs que a les persones. Aquesta situació va provocar les retallades en drets i salaris del personal públic.

Això no és excusa: només falta que el Sindicat també s’amague darrere de la crisi, com han fet tots els governants que hem tingut aquests anys, des de Camps fins a Zapatero i des de Rajoy fins a Fabra. Intersindical Valenciana denunciava des de 2007 que la crisi no l’havia de pagar el poble, sinó els bancs i les transnacionals, així que ja podia haver-ho arreglat abans.

tercerA excusA. Ha fracassat la unitat d’acció que es va conformar després del decret Vela de gener del 2012 i del decret Rajoy de juliol del mateix any. Com expliquem en l’article De vegades la pau..., el trencament de la unitat va vindre propiciat per la voluntat d’altres sindicats de retornar a la via de la concertació social i, en canvi, Intersindical es va mantindre fidel als compromisos a què havíem arribat amb el personal

�Això no és excusa: el deure de les persones que estaven en Intersindical era –i és– treballar sempre per la unitat d’acció. Tot i que la realitat ens mostra que no sempre ha sigut possible, sempre es poden fer més esforços per convéncer la resta d’organitzacions que la seua postura és equivocada i que cal rectificar-la. Cal assumir la crítica que no hem sigut capaços de fer-ho així.

QuArtA excusA. El govern de Rajoy i el de Fabra van eliminar els alliberats sindicals institucionals. Posterioment, el Consell i els [altres] sindicats van pactar el repartiment de 55 alliberaments, però Intersindical va renunciar als 9 que li pertocaven, ja que va decidir no signar mentre el personal no recuperara les condicions de treball. En total, lntersindical es va quedar amb la meitat de persones que abans. Això ha impedit al sindicat mantindre el seu ritme de visites als centres de treball, en especial als menuts.

Això no és excusa: si sou menys persones, cal treballar més. Es poden fer més correus electrònics, encara que molta gent els llance a la paperera sense llegir-los, i s’han de visitar centres igualment, perquè el personal no té la culpa de les retallades de permisos sindicals.A banda, si es va decidir no signar l’acord d’alliberaments institucionals, va ser per motius de política sindical: el personal –vosaltres– va decidir en assemblea que no se signara fins que es recuperaren les retallades, i cal assumir-ho.

QuÈ heM cOMPlItnegociació col·lectiva«Hem reivindicat sempre la recuperació i el manteniment del poder adquisitiu»

Sí, i hem continuat reivindicant-ho. Fàcil, com que només depén de nosaltres... Com a exemple, la nostra lluita per la paga extra de desembre de 2012, que ens va dur a obtindre la primera sentència en contra d’aquesta retallada, ara fa un any.

units en les eleccions«Compromís amb el personal interí»

Indubtablement mantenim aquest compromís: hem presentat iniciatives en matèria de borses, estabilitat del personal més enllà de l’any de treball, convocatòries de consolidació, etc.

un altre sindicalisme«El sindicalisme autònom, assembleari, solidari i valencià està en la Intersindical»

I continua sent-ho. Hi ha altres opcions a les quals se’ls pot reconéixer que són autònomes i fins i tot solidàries, però cap no ha assumit l’assemblearisme i el compromís amb la cultura i el poble valencià com Intersindical Valenciana

lluita contra les privatitzacions«Cap altre sindicat ha interposat demandes contra les privatitzacions»

Això era així en 2011. Ara ens arriben notícies que altres també ho han fet en algun cas, tot i que en la major part s’han retirat quan hi ha hagut perill de pagar costes. Intersindical Valenciana ha continuat treballant i ha obtingut una important sentència contra la Conselleria de Medi Ambient per desviar encàrrecs de gestió per via de fet a la gestió de matèries pròpies de personal funcionari

Formació permanent«La formació ha de considerar-se jornada laboral i desconcentrar-se»

Aquesta proposta està complida només a mitges. És jornada laboral, però només si coincideix amb l’horari laboral; per tant, no ho és per a moltes persones. Quant a la desconcentració, només s’ha avançat en la formació en línia, que ara és molt més àmplia que abans.

No hem complit

520 / abril 2015

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí cOntrA les POlítIQues de lA generAlItAt en educAcIÓ I dePendÈncIA cOntrA el decret VelA

QuÈ nO heM cOMPlItPersonal interí«A igual treball, igual salari i iguals drets»

De totes i tots és conegut que el decret Vela va suposar la retallada de jornada i salari per a aproximadament la meitat del personal interí. Aquesta va ser una retallada específica i injusta que no aconseguírem parar. Vam propiciar un recurs al Tribunal Constitucional presentat pel PSOE, que no s’ha resolt encara. Tot i que els nostres serveis jurídics van recórrer davant els tribunals ordinaris, hem de reconéixer que s’han perdut els recursos, excepte un, que no és nostre, sinó d’un grup de companyes i companys, que ara ha estat recorregut.

Provisió de llocs de treball«Cal una autèntica promoció i posar en marxa la millora d’ocupació»

El decret de selecció i provisió, fonamental per a convocar concursos, encara no s’ha aprovat, quan ja el reclamàvem fa quatre anys!!

carrera professional«La Generalitat ens deu la carrera professional, real, justa i per a tots i totes»

Quan anava a arribar el compliment d’aquesta promesa, ajornada des de l’acord de febrer de 2008, subscrit per Intersindical, va i el Consell i els [altres] sindicats signen un acord de carrera que hi deixa absolutament fora el personal interí de llarga durada, a pesar de les sentències que hi ha en contra, i deixava de reconéixer la meitat del temps treballat a les persones que han promocionat. No és justa ni real ni per a tots i totes.

salut laboral«La normativa en prevenció de riscos s’ha de complir»

Anàvem a pas de puça en l’anterior legislatura i va i a Fabra se li ocorre transferir els Serveis de Prevenció de Riscos Laborals a l’INVASSAT, mesclant indegudament l’organisme que ha de vigilar que les empreses i administracions complisquen amb les seues obligacions (l’INVASSAT) amb els serveis que s’han de vigilar (els serveis de prevenció).

Igualtat«El permisos de maternitat i paternitat han de ser iguals»

I no ho són, clar. I encara gràcies que a Rajoy no se li va ocórrer retallar en aquests permisos, com ha fet en uns altres amb el RDL 20/12.

Igualtat en el treball«Cal renegociar l’actual protocol contra l’assetjament sexual»

Aquest protocol s’ha mostrat totalment inoperant, fins al punt que l’única vegada que s’ha demanat la seua aplicació, l’administració s’hi ha negat perquè la dona assetjada era treballadora de Vaersa, quan l’assetjador sí que era personal funcionari.

condicions de treball«Cal incorporar al decret de condicions l’ampliació de la jornada d’estiu»

Sí que s’ha tocat el decret de condicions de treball, sí. L’ha tocat Rajoy, retallant permisos.Quant a la jornada d’estiu, continua en dos mesos, gràcies a la firma de CSIF.

Millora de les condicions de treball«Una Administració que facilite la vida del seu personal és més humana»

Amb retallades de condicions de treball, permisos, llicències, vacances, etc., i amb retallades/congelacions de les retribucions, la vida és més inhumana. Això per no parlar que no hi ha concursos des de fa 8 anys!

Jubilació i pensions«Una jubilació i una pensió pública dignes amb 30 anys de cotització»

El triomf del PP i Rajoy en les eleccions generals no ha permés cap avanç en aquesta matèria. I damunt, encara diuen que ¿com van a canviar un acord a què el govern del PSOE va arribar amb UGT i CCOO? I tenen raó.

Administració de qualitat«Cal recuperar llocs de treball públics: no a la privatització»

Malauradament, la reducció d’encomandes de gestió indegudes ha estat per la reducció pressupostària, no pel convenciment que cal gestionar directament. S’han inaugurat els hospitals de Llíria i Gandia en el model Alzira, és a dir, de gestió privada, i ara s’han inventat els centres docents públics amb gestió privada!

servef«La privatització de la intermediació i la formació del Servef no funciona»

Només cal veure les xifres de l’atur al País Valencià i comparar-les amb la mitjana espanyola. Això per no parlar de les polítiques actives d’ocupació en altres països.

retribucions«El personal públic hem pagat la crisi en els nostres salaris de forma injusta»

Ja ho hem reconegut: a la retallada del 5% de Zapatero, que ja teníem fa quatre anys, s’hi ha afegit la congelació eterna i l’eliminació de la paga extra de desembre de 2012.

una Administració valenciana«Cal garantir que la ciutadania trie lliurement la llengua»

Llengua? Quina llengua? El caloret?Ara ens ho dirà Lo Rat Penat, gràcies a Fabra, Santamaria i la llei de senyes d’identitat (!!!).

6

eleccIOns dAVAnt els PrOcessOs electOrAls POlítIcs

20 / abril 2015

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí AMB les PlAtAFOrMes unItàrIes: cIMerA sOcIAl I tOtes Juntes

Intersindical, davant els processos electoralsL’any 2015 serà un temps de gran activitat electoral, al maig municipals i autonòmiques, i a la tardor, generals. No poden ser unes eleccions més. El Consell Nacional de la Intersindical Valenciana ha aprovat, per unanimitat, un document que fixa la posició del sindicat davant les properes eleccions.

Els últims anys hem assistit a la descom-posició de l’ordre establit, caracteritzat per un progressiu empobriment d’importants capes de la societat que han patit un aug-ment de l’atur sense precedents, acompa-nyat d’una dràstica disminució salarial i de brutals retallades en la despesa pública que han portat l’estat del benestar al raqui-tisme i les persones a la misèria. A tot açò cal sumar l’espectacle d’unes institucions opaques i infectes per la corrupció i en pro-cés de desintegració.

El sistema polític que s’ha mantingut més o menys estable durant més de tres dèca-des va cap a la fi, 2015 serà l’any en què el règim del 78 canviarà. Que aquest canvi siga en benefici de la majoria social depen-drà de la capacitat per a transformar el que ha sigut la lluita, la mobilització i la resis-tència, en un canvi que invertisca les prio-ritats en favor de la majoria de la població.

Els últims anys, Intersindical Valenciana ha estat present en la majoria de les mo-bilitzacions laborals i socials d’arreu del

País Valencià; les nostres seus han sigut espais de confluència de moviments socials i destacada ha sigut la nostra participació activa en totes les iniciatives col·lectives de resposta social que s’han articulat. Les marxes per la dignitat, les mobilitzaci-ons contra el tancament de Canal Nou, la Primavera Valenciana, el moviment per a exigir responsabilitats per les víctimes del metro, els moviments contra la violència masclista i pel dret a l’avortament, han sigut, entre altres, moviments unitaris en els quals Intersindical Valenciana ha parti-cipat.

Intersindical Valenciana ha estat compro-mesa amb tots els moviments en contra de les retallades en els serveis públics i contra les privatitzacions en educació, sanitat, justícia o transport, hem defés l’estabilitat en les ocupacions, com en el cas de l’acord de precarització del professorat interí i ens hem oposat amb fermesa a les retallades de plantilles.

Hem estat en aquestes lluites i seguirem

estant-hi amb independència de qui gestio-ne els diferents nivells de govern, però açò no significa que siguem neutrals respecte a les eleccions: entenem que la política ha de ser un instrument de canvi de les con-dicions socioeconòmiques de la població i nosaltres tenim el dret i el deure d’exigir un canvi polític que ha d’arreplegar com a eixos bàsics almenys el punts següents:

720 / abril 2015

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí AMB les PlAtAFOrMes unItàrIes: cIMerA sOcIAl I tOtes Juntes

� Reestructuració del deute. Els governs que resulten de les eleccions han de tindre en compte que el més prioritari és posar fi a la política de retallades que ha portat milions de ciutadans i ciutadanes a la mi-sèria i a l’exclusió social. Per això, cal reduir dràsticament l’import del deute, tant pú-blic com privat de l’Estat espanyol. Com en 1953 quan va tindre lloc la Conferència de Londres en què 22 països van condonar el deute alemany, entre ells Espanya i Grècia, la UE hauria de convocar-ne una altra que exigira dels països creditors una condona-ció de part del deute o una mutualització o una altra forma de pagament que deixe d’escanyar les economies de les persones més desfavorides en benefici de la banca i el capital financer especulatiu. No pot ha-ver-hi recuperació econòmica ni plans de reindustrialització sense aquesta condició prèvia. En cap cas pot carregar-se sobre l’esquena de la classe mitjana i treballadora el cost d’una crisi que no ha provocat.

� Fre a l’empobriment amb garanties uni-versals per a tota la població. No és pot acceptar l’exclusió per motius econòmics d’una part important de la societat. Ha de garantir-se el dret a un habitatge digne; els desnonaments de primer habitatge han de supeditar-se a la garantia d’una alternativa digna. La ciutadania ha de tindre garantida una renda bàsica que li assegure l’accés a l’energia i a l’aigua com a béns públics bà-sics dels quals no puga excloure’s a ningú per motius econòmics.

� Eliminació de la corrupció i implantació de la transparència en la gestió pública. Els pròxims governs hauran de sotmetre’s a un estricte control en les seues actuacions i legislar per crear lleis més eficaces en con-tra del balafiament i la corrupció política. Han d’esclarir-se tots els casos de corrup-ció i tràfic d’influències amb castic per als culpables i restitució dels diners sostrets. No és acceptable cap tipus de taula rasa ni indult; ha de modificar-se la legislació en el sentit de perseguir els delictes econòmics i agreujar les penes en el cas de connivència entre gestors públics i interessos privats. S’ha d’avançar en un model de transparèn-cia de la despesa pública; qualsevol despesa de representació ha de ser accessible a la ciutadania. S’han d’acabar els privilegis que separen a qui es dedica a la política de la resta de la ciutadania. La política ha de ser

recuperada com un exercici de responsabi-litat social i participació democràtica.

� Rebuig del TTIP. Si l’acord arriba a ser realitat, el capital financer se situarà per damunt dels governs nacionals, no ja en l’àmbit de l’economia real, sinó també en l’àmbit jurídic. La signatura no seria la claudicació del poder polític davant el po-der financer sinó la prova indubtable de l’aliança simbiòtica entre les elits polítiques i financeres que ens governen.

� Els béns comuns han de ser patrimoni públic. Rescat per al sector públic dels béns i serveis públics privatitzats. Gestió pública de nombrosos serveis externalitzats, espe-cialment en aspectes bàsics com la sanitat i l’educació i el medi ambient, com el caràc-ter públic d’empreses que gestionen altres serveis com els transports, l’aigua o l’ener-gia. L’Estat ha de disposar de banca pública que li permeta intervindre en els processos econòmics i realitzar una gestió finance-ra sense ànim de lucre i en benefici de les persones i les petites empreses, autèntics agents de l’economia real.

� Recuperació dels drets perduts, reversi-bilitat i revocació de la reforma laboral. S’han de recuperar els drets salarials, labo-rals i socials perduts per les retallades. La reforma laboral ha de ser derogada i s’ha d’adoptar un nou contracte social que pose en valor de treball de l’assalariat i de les em-preses mitjanes i xicotetes, especialment del sector agropecuari, i pal·lie els efectes devastadors del capital especulatiu i de l’enginyeria financera. La legislació de pen-sions i jubilacions condemna centenars de milers de persones a la dependència perquè impedeix l’accés a una pensió digna, per ha-ver estat en l’atur els últims anys de la vida laboral o per haver treballat durant anys en l’economia submergida, sent en aquest cas especialment castigades les dones.

� Regeneració democràtica de la vida sin-dical. S’ha de revisar la legislació que re-gula la representació sindical, per a demo-cratitzar-la, per a evitar que els denominats sindicats majoritaris tinguen situacions de privilegi en aquells àmbits en què treballa-dors i treballadores no els han elegit, ja que així es converteixen en agents socials amb capacitat per a negociar en nom de tots amb la patronal i amb el govern. S’ha de regular un sistema de finançament sindical transparent i allunyat de pràctiques que be-

neficien determinats tipus de sindicalisme sobre altres.

� Marcs nacionals de relacions laborals. S’ha de regular un marc autonòmic de re-lacions laborals que s’adapte a les peculia-ritats de l’estructura sociolaboral del nostre sistema productiu perquè des del sector públic es puga intervindre en el mercat la-boral per facilitar i agilitar la incorporació de nous treballadors i treballadores al sis-tema, així com crear els mecanismes que afavorisquen una ocupació de qualitat i un canvi modernitzador en el sistema produc-tiu.

� Defensa de l’autogovern, la normalització lingüística i la cultura del País València. Han de cessar els intents recentralitzadors de la gestió política, no han estat les com-petències autonòmiques les que han creat l’ambient propici per a l’estat de corrupció en què vivim sinó la retroalimentació de les elits extractives dels diferents àmbits ter-ritorials que ens han tractat com a súbdits i que han usat els nostres territoris com a finques particulars. Més democratització i dret a decidir sobre totes les qüestions que ens afecten són elements fonamentals del canvi que no serà tal sinó considera la cul-tura i llengua pròpies com a elements bà-sics de la construcció d’un futur diferent.

� Protecció integral del territori. S’ha de protegir el patrimoni natural, que no sola-ment està en perill per la pressió urbanitza-dora i especuladora sobre les nostres costes i pels abocaments que cada dia sembren la mort sobre els nostres rius, sinó que ara afloren noves amenaces, les prospeccions petrolieres i la fracturació hidràulica supo-sen la penúltima amenaça per als nostres territoris en benefici d’interessos empresa-rials aliens i que no contribueixen gens al benestar de la ciutadania ni a la construcció d’un sistema productiu sostenible. La desí-dia dels últims governs es posa de manifest en un fet tan concret com és el procés de destrucció del Palmerar d’Elx (Patrimoni de l’Humanitat) a què assistim davant el desinterés i la passivitat.

� Apostar per l’activitat investigadora. Fo-mentant des del sector públic el finança-ment de projectes que no sols impedisquen l’expatriació de la nostra joventut sinó que contribuïsquen a un canvi real en el siste-ma productiu en el qual el control sobre les patents no residisca exclusivament en el

sector privat.� Polítiques d’igualtat. S’ha d’eliminar la

discriminació de gènere en tots els àm-bits de la vida pública i privada, assumint i potenciant la igualtat real i efectiva entre dones i homes, per a aconseguir la plena incorporació i permanència de les dones en tots els espais en igualtat de condicions que els homes. Coeducació com a model educatiu basat en el respecte a la diversitat. S’ha de fer desaparéixer la discriminació salarial horitzontal i vertical i la precari-etat laboral de les dones. Implantació de permisos per naixement i/o adopció iguals, intransferibles i remunerats al 100% per als dos progenitors. Foment de l’educació en la coresponsabilitat. Creació de xarxa pública d’escoles infantils i centres de dia. Les pensions no contributives, que reben majoritàriament les dones, per haver hagut d’abandonar durant períodes de temps el mercat de treball per a encarregar-se del treball domèstic i de la cura de descendents i ascendents han de ser augmentades.

� Violència masclista. S’ha d’eradicar la vi-olència contra les dones en totes les seues formes. S’ha de considerar el terrorisme masclista com una qüestió d’Estat, rever-tint totes les partides pressupostàries que s’han retallat i ampliant aquestes. S’han d’implementar mesures urgents per a pre-vindre, pal·liar, assistir, reparar. Els serveis assistencials públics com cases d’acolli-ment, atenció mèdica, psicològica, legal han de ser dotats de recursos per facilitar la reinserció laboral. S’han de desenvolupar plans de formació per a tot el personal pro-fessional que intervé en el procés. S’han de fer tots els esforços per adquirir un compro-mís del govern i l’oposició en aquest àmbit.

� Explotació sexual. Eradicació de l’explo-tació sexual de menors i dones; les màfies i proxenetes han de ser perseguits. S’ha de fomentar la col·laboració internacional per a persecució. Les administracions públi-ques tenen el deure d’oferir protecció, re-paració i assistència integral a les víctimes sense distinció de procedència o situació irregular.

� Dret a decidir de les dones sobre els seus cossos. Avortament lliure, gratuït, segur i dins del sistema de la sanitat pública. Sense restriccions d’edat ni consentiment. Educa-ció afectivosexual basada en el respecte a la diversitat.

8 20 / abril 2015

PersOnAl Interí

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí cOntrA les retAllAdes, cOntrA lA reFOrMA lABOrAl I Per lA sAnItAt PÚBlIcA

¿cuáles fueron los inicios del colectivo de personas interinas que un día dijeron “Basta Ya”, unieron sus fuerzas y decidieron luchar por la problemática que les unía?VÍCTOR: El colectivo de interinos comenzó a organizarse en 1999. En un principio intenta-mos plantear nuestra problemática a los sindi-catos ya establecidos, pero ante la nula sensibi-lidad de éstos ante nuestro problema, llegamos a la conclusión de que la única posibilidad del colectivo era organizarse, presentarse a las elecciones y ganarlas. Y eso es lo que hicimos.

La situación en esta Administración no es nueva. En 2004 éramos un 30% de inte-rinos, muchos de larga duración. Sirva mi situación como ejemplo. Me presenté a unas pruebas selectivas en 1995 (convocatoria de 1994), aprobé los tres exámenes y quedé el segundo. Como solo salió a oposición una plaza, unos meses después fui llamado para cubrir una vacante. Y hasta ahora mismo.JAVIER: En aquella época ya habían colec-tivos de interinos, desestructurados y al am-paro de los sindicatos de clase tradicionales, que solamente se acordaban de los interinos en periodos electorales, cuando prometían un sinfín de acciones que luego nunca se lleva-ban a cabo. La única vía para la canalización adecuada de las reivindicaciones fue la crea-ción de un colectivo con personalidad jurídica que pudiera aunar y representar a todos, ante cualquier instancia.

¿Qué problemas iniciales se podrían destacar con los que os enfrentasteis en aquellos momentos?V: El problema básico del colectivo es el que

pervierte la figura del interino y lo convierte en crónico: la falta de ofertas públicas regula-res y suficientes para cubrir las vacantes y los puestos que se dan asumidos como estructu-rales. Motivos ideológicos, presiones sindica-les, intereses personales y falta de respeto a la ley se combinan de forma perversa y obtienen un resultado cuanto menos paradójico. J: Los inicios fueron complicados, porque no sabíamos con certeza cuántos éramos, ni quienes. Tuvimos la oportunidad histórica de poder aprovechar las tecnologías que en aquel momento estaban asentándose, y consegui-mos abrir vías de comunicación impensables para la época. Fuimos pioneros en la creación de estructuras informáticas ubicuas que per-mitían a la gente de la futura junta directiva trabajar juntos y aprovechar tiempos y esfuer-zos. También se sacó mucho jugo a la posibili-dad de crear listas de correo que funcionaran como un auténtico debate. Ya no éramos inte-rinos aislados, sino que conocíamos los proble-mas del resto, y quienes éramos.

El resto de los sindicatos nos despreció en un primer momento, hasta que ganamos las elecciones sindicales como primera fuer-za sindical. Entonces se dieron cuenta del error que habían cometido, y comenzaron la batalla del descrédito y el ataque. El ata-que más sencillo era calificarnos como un sindicato amarillo, en el sentido de no tener una ideología concreta. No la teníamos de-finida institucionalmente, porque creíamos que las cuestiones que son de justicia, no entienden de ideología. Parece que existe cierto paralelismo con la situación actual, 15 años después.

¿consideráis que ese proceso de reconocimiento y lucha entre la temporalidad finalizaron en aquel Plan de estabilidad del 2006, y se han cumplido las expectativas?V: El Plan de Estabilidad constituyó uno de los logros sindicales más importantes en la función pública valenciana, no solo por la gran oferta pública (4.000 puestos), sino por-que miles de funcionarios de carrera consi-guieron una promoción interna que, hasta ese momento, les había sido injustamente vetada. Aún así, las expectativas no se cumplieron: las plazas ofertadas en la mayoría de grupos fue inferior a la cantidad de interinos de aquel momento, por lo que muchos compañeros y compañeras no pudieron consolidar. Además, numerosos grupos de administración especial no fueron convocados porque no llegaban a tener una cifra mínima de afectados. Argu-mento comprensible, pero muy nocivo para quien estaba incluido en estos colectivos.J: En absoluto. El proceso se utilizó para que cada agente en la negociación consiguiera llevarse el gato al agua: los sindicatos consi-guieron una carrera profesional largo tiempo vetada, los políticos consiguieron que los inte-rinos de corta duración y más jóvenes tuvieran ventaja sobre los interinos de más largo reco-rrido (de más edad y con cargas familiares), y la administración, por la vía de la estrategia de implantación del procedimiento de consoli-dación, consiguió que un porcentaje tremen-do de los puestos de trabajo quedara como estaba: con un interino.El resultado fue que después del proceso de consolidación, la temporalidad bajó poco. Para

los interinos de larga duración quedaron sola-mente las migajas, y en los siguientes 4 años volvió a subir considerablemente. Actualmen-te estamos en el mismo nivel o incluso superior que en 2003.

tras estos casi diez años que ya han transcurrido, ¿en qué situación se encuentra el colectivo de personas interinas e interinos?V: La situación actual del colectivo de interi-nos es crítica y compleja, como cronificación de una situación fruto de la pasividad de la Administración. El colectivo de interinos “pu-ros” ha envejecido mucho. Somos profesiona-les de alrededor de 50 años que, como mejor expectativa de vida laboral, aspiramos a lle-gar a la jubilación en nuestro actual puesto de trabajo, cuestión harto complicada porque los ceses reglamentarios son un goteo diario.El segundo subconjunto de interinos está con-formado por las falsas mejoras de empleo: in-terinos titulares de plazas de otros grupos in-feriores y a los que la Administración les niega sistemáticamente el derecho a la mejora de empleo, recogido en la ley que rige la función pública valenciana. A estos compañeros, igual que a los interinos “puros”, se les margina y maltrata constantemente, y ahí tenemos, por ejemplo, la carrera profesional.J: Creo que el colectivo está igual o peor que hace 10 años. Parte de la temporalidad ha dis-minuido debido al despido de interinos y la externalización de servicios estructurales.

Ahora el colectivo, como ha comentado Víctor, es de mayor edad. Ya no son perso-nas jóvenes, sino maduros entrados en años.

Entiendo que la administración ha sido la primera institución a nivel nacional en promover los contratos basura. Es indigno e inhumano mantener a una persona ata-da a un puesto de trabajo sin posibilidad de movilidad de ningún tipo, ni promoción profesional, ni teniendo oportunidad de consolidar su puesto a través de una oposi-ción, porque o bien no se convocan o bien las plazas ofertadas son ridículas. En cual-quier caso, desde mi punto de vista, atenta contra varios preceptos constitucionales. Ese abuso debería poder tener una respues-ta adecuada. Paradójicamente, todo el bien que hace la administración con la igualdad de género y la conciliación de la vida fami-liar, se convierte en un mal terrible y cruel

“El colectivo de personal interino está igual o peor que hace 10 años”Entrevistamos a unos afiliados de STAS–Intersindical Valenciana, uno de ellos funcionario interino y el otro, actualmente funcionario de carrera, fue interino durante largos años. Ambos trabajan en sendos servicios del CA9O, donde nos cuentan sus impresiones de cómo surgió el movimiento rei-vindicativo interino, su proceso y momento actual.Víctor M. es funcionario interino en el Servei de Documentació, Publicacions i Estadística Departamental Javier A. es funcionario en el Servei de Modernització i Simplificació Administrativa

920 / abril 2015

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí cOntrA les retAllAdes, cOntrA lA reFOrMA lABOrAl I Per lA sAnItAt PÚBlIcA

desde el punto de vista de la lucha contra la temporalidad.

A lo largo de la historia, el personal tempo-ral siempre ha sido clave a la hora de crear una administración pública, pero no se puede con-solidar su abuso de esta manera, pervirtiendo la figura del interinaje hasta estos extremos.

La administración ha sido la primera en promover los contratos basura. Es indigno e inhumano mantener a una persona atada a un puesto de trabajo sin posibilidad de mo-vilidad, ni promoción profesional, ni oportu-nidad de consolidar su puesto por oposición, porque o no se convocan o las plazas ofertadas son ridículas. Desde mi punto de vista, atenta contra varios preceptos constitucionales. Ese abuso debería tener una respuesta adecuada.

¿hay discriminación dentro del personal interino según su sector? ¿se trata igual al de educación, sanidad, o laboral temporal, que al personal interino del consell?V: La discriminación es evidente pero tiene unas causas muy claras: la capacidad de movilización de los diversos colectivos y su capacidad de pre-sión. Los compañeros de Educación tienen un peso específico muy fuerte porque son muchos, porque tienen influencia social y porque ejercen una presión importante sobre los sindicatos. Llevan organizados desde hace mucho tiempo y tienen una problemática específica muy comple-ja provocada por la dejación de actuación de la Administración.

Con respecto a los compañeros y compañe-ras de empresas y fundaciones, entiendo que, al menos en los aspectos legales, la situación es distinta porque no son funcionarios, sino labo-rales. Después de los ajustes de plantillas de los últimos meses, parece ser que los que han que-dado van a tener un futuro más estable. Es una pena que este espíritu no se traslade también a la función pública valenciana.J: El poder también se puede ejercer vía contra-tos de trabajo arbitrarios, y eso, en teoría, queda fuera del marco jurídico de las oposiciones. No ha sido la tónica generalizada controlar bolsas y colar a personas afines al partido en el gobierno, pero la oportunidad sí que estaba presente por esa vía, y a mayor cantidad de puestos sin cubrir por un funcionario, más posibilidad de mango-neo.

Y percibís discriminación como interinas e interinos respecto al personal funcionario de carrera. ¿se percibe cierta empatía por parte del personal que estuvo en la misma situación hace unos años, algunos de ellos hace un par de décadas? V: La discriminación existe y es un hecho con-tundente. No hay que recordar más que la carrera

profesional. Y la actitud del colectivo siempre es mucho más receptiva que la de los compañeros. Más pronto o más tarde nuestro puesto de tra-bajo puede llegar a depender de una decisión, y a parte de estar obligados por nuestra profesio-nalidad y por nuestra condición de funcionarios siempre intentamos añadir un plus sobre lo so-licitado.

Con respecto a la actitud de los compa-ñeros, en el contacto diario sí que se percibe cierta empatía sobre nuestra situación, pero la sensación que tengo, es que somos percibidos por muchos compañeros como un problema, incluso como “el problema” de la función pú-blica valenciana, cuando creo que es evidente que esta situación es el fruto de una gestión in-eficiente e ineficaz de la función pública valen-ciana mantenida durante mucho tiempo.J: Con respecto al trato entre funcionarios de carrera e interinos, depende de los colectivos. En algunos la discriminación es enorme, como se puede ver en estos días con el atropello al perso-nal interino de tributos, en donde la esencia de los procesos de aniquilación y su materialización a través del Plan de Empleo es realizado por los mismo funcionarios del cuerpo, funcionarios que quieren quitarse competidores de en medio, su-birse el sueldo y blindarse ellos en esos puesto de trabajo. Y con el agravante de que casi todos ellos tienen menos conocimientos prácticos y ex-periencia que el personal interino. En otros co-lectivos la discriminación es menor, pero ocurre que cuantos menos seamos en el mismo barco, menos competimos y más cómodo vivimos.

¿en que punto se encuentran las reivindicaciones del colectivo, y qué pensáis que serían los temas prioritarios a tratar en una negociación para conseguir cierta estabilidad laboral?V: Las reivindicaciones del colectivo se encuen-tran estancadas. Actualmente, tan solo Intersin-dical muestra una actitud reivindicativa sobre esta situación. El resto de sindicatos o muestran una actitud muy negativa o muy oportunista: tan solo se acuerdan del colectivo en épocas electo-rales. Esto último me parece muy triste. Como conclusión diría que las reivindicaciones se en-cuentran en un punto muerto, marcado por la próxima cita electoral.

Debería darse una información clara sobre los porcentajes de interinidad y sobre la diver-sidad de situaciones. Con esta información, se

deberían trazar estrategias tendentes a la con-solidación del colectivo, estrategia que desde lo general a lo particular, tuviera en cuenta el acervo acumulado por 20 años de experiencia profesional. Sería necesario legalizar con pre-mura la situación de quien está en mejora de empleo, y coordinarlo con concursos que de-volvieran la comisión de servicios al espacio que le reserva la ley.J: Las reivindicaciones siguen siendo las mismas que en el pasado, porque la administración no ha cambiado ni su estrategia ni su actitud, dando como resultado un porcentaje muy importante de temporalidad. Desgraciadamente el colectivo de interinos está poco unido, demasiado amenazado, demasiado inhibido.

Las negociaciones deberían incluir, como en 2006, múltiples objetivos que podrían ir enca-jando poco a poco. A grandes males, grandes remedios, y un proceso general de consolida-ción compatible con la promoción interna y la carrera profesional es fundamental.

Eso y tener un trato adecuado al personal interino de cierta edad o que nunca ha tenido la oportunidad de acceder a su propia plaza, como ocurre con muchos puestos de adminis-tración especial, en donde no ha habido oposi-ciones en los últimos 20 años. A partir de ahí, cumplir la ley, obligar a ofertar los puestos es-tructurales y pactar un porcentaje de interini-dad realmente bajo, entorno a un 2%.

El problema es que no hay mecanismos para obligar al partido gobernante y dirige una administración a cumplir unos estándares máximos de temporalidad, unos compromisos éticos básicos para no pervertir los contratos, un trato digno a todos los trabajadores que les permita a todos tener la posibilidad de acceder a una carrera profesional. Si el partido en el po-der utiliza la administración como una herra-mienta de poder y los funcionarios y sindicatos que forman parte de la casta prefieren dejarlo todo como está, como un río revuelto en donde todos ellos ganan, no hay posibilidad de que se haga justicia, en su sentido moral más amplio.

Intersindical Valenciana puede ser un soplo de aire fresco, pues es el único sindicato que aboga por la transparencia y no está contami-nado ni por inercias del pasado ni por las estra-tegias del reparto del poder. Eso y que entien-de la justicia como lo que debe ser, un derecho universal e inalienable.

el colectivo de personal interino “puro” ha envejecido mucho

el resto de sindicatos tan solo se acuerdan del colectivo en épocas electorales

un proceso general de consolidación compatible con la promoción interna y la carrera profesional es fundamental

esta situación es fruto de una gestión ineficiente e ineficaz de la función pública valenciana

A mayor cantidad de puestos sin cubrir por un funcionario, más posibilidad de mangoneo

Al personal interino en falsa mejora de empleo se le margina y maltrata constantemente, como en la carrera profesional.

10 20 / abril 2015

PersOnAl Interí

* QUÈ ÉS LA COORDINADORA DE PERSONAL INTERÍ

La Coordinadora de Personal Interí (CPI) és una estructura de treball dins del Sindicat de Treballadores i Treballadors de les Administracions i els Serveis Públics (STAS-In-tersindical Valenciana), el sindicat que dins d’Intersindical agrupa el personal de les Administracions Públiques (Administració de la Generalitat, de Justícia, les diferents Administracions Locals, Correus, el sector de la Comunicació, etc.).

La CPI agrupa les persones funcionàries interines i laborals temporals afiliades a STAS que vulguen treballar en la problemàtica que afecta les persones interines i tem-porals, i és un punt de reunió, debat, mobilització i proposta d’actuació per a la resta del sindicat.

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí cOntrA el decret VelA

¿Cuántas personas son? En la Administración de la Generalitat existe al menos un 25% de precariedad. Es decir, que de toda la plantilla de catorce mil funcionarios y funcionarias, son interinas más de tres mil personas, que se ocupan di-ariamente de prestar los servicios públicos.

¿A qué se dedican? Ocupan los puestos de trabajo de nivel más bajo en todos los grupos de la Admi-nistración, pues no ocupan jefaturas. Sus funciones son idénticas a las del resto de compañeros y compañeras. Se encargan de tramitar ayudas sociales, de reconocer un grado de incapacidad, de proteger menores en desamparo, de tramitar que se cobre una ayuda agrícola europea, de que se paguen las nominas del personal, de que se hagan nuevos colegios y hospitales, de que se tenga acceso a la justicia gratuita, de gestionar los Parques Naturales, de que se cubran necesi-dades materiales en juzgados, hospitales, colegios, de que se recauden impuestos para sostener el gasto público, y un larguísimo etcétera.

¿Cómo han accedido a su puesto? Por los mecanismos legales para cubrir los puestos de trabajo. Se cubren las vacantes mediante bolsa de trabajo tras aprobar al-gún ejercicio de la oposición, valorando su entrada por riguroso orden de mérito y capacidad y respetándose los principios de igualdad y publicidad (art. 10.2 del EBEP).

¿Hay personas interinas seleccionadas a dedo, enchufadas?

Desgraciadamente, sí: son una pequeñísi-ma minoría, y rechazamos su existencia. Por su culpa se señala al colectivo de per-sonal interino, cuando la inmensa mayoría han sido seleccionado por vías totalmente ajustadas a derecho. La mayoría de las per-sonas enchufadas fueron seleccionadas por la vía del artículo 8 de la Orden de Bolsas, que permite saltarse la bolsa legal cuando a la Administración le conviene.

¿Pero esa vía es legal?Intersindical Valenciana no firmó el acuer-do sobre la orden de bolsas a causa del artí-culo 8 y de la cláusula por la que se castiga al personal interino cuando cesa tras haber trabajado más de un año. Puede ser legal porque no lo ha anulado una sentencia, pero para el Sindicato ambas cláusulas son ilegítimas.

¿Cuando debe el Consell sacar a oferta

pública las plazas cubiertas por personal interino? Cada año, con la oferta de empleo público anual, deben ofertarse todas las vacantes ocupadas y presupuestadas (artículo 10.4 del EBEP). Esta obligación la ha incumpli-do sistemáticamente la Generalitat Valen-ciana y lo ha sufrido el personal interino. Aunque haya a quien le parezca un favor no ofertar las plazas y seguir durante décadas trabajando en precario, es todo lo contrario: se les ha privado de la posibilidad de conso-lidar sus plazas. No es lo mismo prepararse una oposición puramente memorística con veinte que con cincuenta años. Tampoco lo son las obligaciones familiares y económi-cas que la edad normalmente conlleva.

De muchos grupos no se ha sacado ofer-ta durante décadas, y en otros ha sido tan exigua que ha llevado a que miles de perso-nas compitieran por dos o tres plazas. Con una dificultad tan extrema, se imposibilita

a gente muy preparada obtener una plaza que hubieran obtenido en condiciones nor-males, es decir, incluyendo todas las plazas vacantes en la oferta pública de empleo (OPE). Y se deben conformar con una plaza interina accediendo por riguroso orden de méritos de la bolsa de trabajo, tras aprobar la fase de oposición pero quedarse sin plaza, con la paradoja de seguir trabajando en el mismo puesto como interino o interina.

¿Que han hecho durante estos años? La mayoría llevan más de veinte años traba-jando, dedicados al servicio público, a cam-bio de un salario. También se han formado con su experiencia del trabajo diario, con los cursos de formación impartidos por el IVAP. Inversión en cursos, con un coste de muchos millones de euros de dinero público. Esto es un patrimonio del pueblo valenciano y no puede despilfarrarse echándolos sin más.

¿Cómo deben ser sus condiciones de tra-bajo? El principio de igual trabajo igual salario ha sido recogido por la Directiva 1999/70/CE, que forma parte del derecho español (art. 93 CE). Obliga a las administraciones a no discriminar al personal temporal en sus condiciones de trabajo, que deben ser iguales para todo el personal funcionario, independientemente de cuál haya sido su vía de acceso.

Sería impensable que a las personas in-terinas no se les dejara ir al aseo, o que no pudieran sentarse en la silla. Pues lo mismo ocurre con el salario. Así lo han declarado los tribunales con los trienios, la reducción

Sobre el personal interino y la precariedad en la GeneralitatCOORDINADORA DE PERSONAL INTERÍ*

1120 / abril 2015

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí cOntrA el decret VelA

Ya se lo advertía por carta el 3 de abril de 2013, el Secretario de Estado del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas del Gobierno de España al conseller de Hacienda y Administración Pública de la Comunidad valenciana, Juan Carlos Moragues: señalaba literalmente que la Comisión europea ha iniciado un procedimiento de infracción y que “es bastante plausible que tengamos que asumir importantes sanciones económicas”.

El artículo 3 del Decreto Ley 1/2012, del Consell, de 5 de enero, supone un trato discriminatorio para miles de funcionarios interinos. Para “reducir el déficit público de la Generalitat”, se les impone una reducción de jornada y correlativa disminución retributiva, sin que conste una medida de similar naturaleza y objeto con relación a los funcionarios de carrera, a los que sólo les aplica tal medida, a través de su opción voluntaria.

La Directiva 1999/70/CE, del Consejo, de 28 de junio, en su cláusula cuarta, dice así:

”Principio de no discriminación. Por lo que respecta a las condiciones de trabajo no podrán tratarse a los trabajadores con un contrato de duración determinada de una manera menos favorable que a los trabajadores fijos comparables, por el mero hecho de tener un contrato de duración determinada, a menos que se justifique un trato diferente por razones objetivas”.

El Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad

Valenciana, se ha pronunciado claramente con la sentencia de 9 de julio de 2014. Esta ha permitido cobrar el salario dejado de percibir y todas las cotizaciones sociales correspondientes a un grupo de compañeros y compañeras.

Igualmente, está pendiente de sentencia el recurso de inconstitucionalidad presentado por 50 senadores del PSOE ante el Tribunal Constitucional contra el Decreto Vela. Dicho recurso fue redactado por los sindicatos de la función pública valenciana, con una particular participación de Intersindical Valenciana. Una sentencia que anulara el decreto

en el punto relativo a la discriminación hacia el personal interino supondría la reversión de todas las medidas de recorte, y, en consecuencia, que se cobraran las retribuciones dejadas de percibir.

Conclusiones� Miles de funcionarias y funcionarios interinos han visto durante casi dos años reducido su salario un 25% con las graves consecuencias para sus economías domésticas. � Los servicios públicos han contado durante casi dos años con un 25% menos del tiempo de miles de funcionarios� Miles de funcionarias y funcionarios interinos tienen que acudir a los Tribunales para cobrar, con intereses, lo que se les ha quitado ilegalmente.� No se reduce el déficit público, que se agrava con los intereses� Posible sanción millonaria de la Unión Europea a la Comunidad valenciana por violación del Derecho comunitario

de jornada o la carrera profesional. Desgraci-adamente esto ha llevado a que muchas per-sonas interinas tengan que reclamar judicial-mente por sus derechos laborales conculcados injustamente. Estos graves incumplimientos del Derecho europeo pueden acabar por supo-ner durísimas sanciones económicas a las ad-ministraciones incumplidoras.

¿Hay solución?Miles de personas funcionarias interinas del Consell, y sus familias, exigen y merecen una solución a su temporalidad de décadas, medi-ante una consolidación extraordinaria, como se ha realizado en otros casos.

En el sector privado sería impensable tener a miles de trabajadores y trabajadoras en pre-cario durante décadas. Y en el sector público existen muchos ejemplos pacíficos de solucio-nes, en CCAA o Ayuntamientos. Por ejemplo, la posibilidad que ofrece el EBEP en su Dis-posición Transitoria Cuarta, que faculta para desarrollar procesos extraordinarios de conso-lidación del empleo público.

Hay soluciones para dar estabilidad al per-sonal, que pueden ser diferentes dependiendo de cada sector o relación jurídica: sólo se tra-ta de tener la voluntad política de ponerlas en marcha.

La solución debe ser para todo el mundo igual: la Generalitat debe dar estabilidad y consolidar el empleo de las miles de personas funcionarias interinas que durante décadas han trabajado prestando los servicios públicos valencianos, y puede hacerlo cumpliendo con los principios constitucionales de acceso a la función pública.

El decreto Vela: un caso claro de discriminación del personal interino

12

sAlut lABOrAl

20 / abril 2015

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí cOntrA el tAncAMent de rtVV I lA rePressIÓ sOcIAl I sIndIcAl

En un maltrecho panorama laboral en el País Valencià se evidencia que las condicio-nes de trabajo han sufrido un preocupante deterioro que pone en grave riesgo la segu-ridad y la salud de la clase trabajadora.

Vista esta situación analizamos la pos-tura de la Administración Pública ante la Prevención de Riesgos (teniendo en cuenta que, entre otros cometidos, es la que vigila el cumplimiento de la normativa) y conclui-mos que mantiene una postura de pobre compromiso y de pantalla de propaganda adoleciendo de una falta de verdadera cul-tura preventiva y manteniendo el ritmo de la aplicación de la prevención a golpe de mí-nimos y de denuncias.

Algunos de los motivos que justifican estas afirmaciones derivan de su actuación ante los problemas de prevención que se plantean en la misma administración pú-blica tanto en sus instalaciones como en lo que se refiere a las condiciones de trabajo del personal a su servicio:

Como actitud principal de desidia con-tamos que no se dota de personal técnico y administrativo suficiente a los servicios de prevención, absorbidos actualmente, (por decreto ley) por el Instituto Valenciano de Seguridad y Salud en el Trabajo (INVAS-SAT) además de lo que puede suponer que no es hasta el pasado 14 de julio de 2014 cuando se convoca la constitución de la Co-misión Sectorial de Seguridad y Salud La-boral de los sectores de justicia, educación y administración pública donde Intersindical Valenciana ha manifestado su preocupa-ción por la actitud de la Generalitat de nin-

gunear a los agentes sociales en este último periodo en temas de prevención siendo que la Ley de 31/1995, de 8 de noviembre, exige un trabajo conjunto continuo entre las em-presas y su personal.

En los últimos meses, Intersindical Va-lenciana ha tenido que actuar de urgencia en varias ocasiones ante diversos problemas preventivos:

��Falta de resolución ante accidentes e incidentes en las instalaciones � Instalaciones precarias por falta de man-

tenimiento � Nuevas instalaciones usándose sin tener

las óptimas condiciones para evitar ries-gos para la seguridad y la salud del perso-nal que las utiliza

� riesgos psicosociales derivados directamente de una mala organización del trabajo: � Personal con sobrecarga de trabajo � Igualmente se sustraen funciones a fun-

cionarios y funcionarias por diversos mo-tivos, todos derivados de jefaturas que pretenden rodearse de personal afín a su ideología -lo que llaman “personas de confianza”- utilizando intrincados me-canismos administrativos que rozan en muchas ocasiones la ilegalidad

� Como al personal público no se le puede apartar de su puesto de trabajo, cuando no cumple con las expectativas del color político de turno, se utilizan métodos de extorsión, persecución y presión con el objeto de forzarlos a abandonar su pues-

to ganado por oposición o por interinaje a través de una bolsa de trabajo.La situación es precaria y se justifica con

la excusa de esta oportuna crisis económica cuando en realidad en la mayoría de los ca-sos es por falta de una actitud correcta hacia la resolución de problemas.

Intersindical Valenciana prioriza su ac-tuación en el área de salud laboral en las situaciones más urgentes y en los casos más graves que afecten a la salud del personal de la Generalitat, pero está trabajando a través de su acción sindical en velar por la implan-tación definitiva de la prevención de riesgos laborales en todos los puestos de trabajo.

La Administración Pública adolece de cultura preventivaIntersindical Valenciana actúa teniendo implementada en su acción sindical la Prevención de riesgos laborales y además exige una auditoría externa de la situación de la prevención en la Generalitat Valenciana.

la Administración mantiene el ritmo de la aplicación de la prevención a golpe de mínimos y de denuncias

no se dota de personal técnico y administrativo suficiente a los servicios de prevención, absorbidos actualmente

1320 / abril 2015

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí cOntrA el tAncAMent de rtVV I lA rePressIÓ sOcIAl I sIndIcAl

Requisitos

� Situación de alta en Seguridad Social.� Estar embarazada o en situación de

lactancia natural.� Desempeñar un puesto de riesgo para

el embarazo o lactancia natural� Que la empresa suspenda el contrato

de trabajo por imposibilidad de adap-tación o por la inexistencia de un pues-to de trabajo exento de riesgo.

Duración de la prestaciónInicio: desde el día en que se inicie la suspensión del contrato de trabajo.Finalización: el día anterior a:� Inicio suspensión contrato por mater-

nidad o por nacimiento del hijo, en supuestos de riesgo durante el emba-razo. Reincorporación a su puesto de trabajo anterior u otro compatible a su estado. Extinción contrato.

� Por interrupción del embarazo o lac-tancia natural.

� Cuando el hijo cumpla 9 meses (lactan-cia)

� Por fallecimiento de la beneficiaria o del hijo lactante.

Cuantía de la prestación100% de la base reguladora por Incapaci-dad Temporal derivada de Contingencias Profesionales.

Gestión y pagoA cargo de la Entidad Gestora o Colabo-radora con la que la empresa tenga ase-gurado el riesgo profesional o la Mutua a la que la trabajadora autónoma esté adherida.

Importante No procede esta prestación si la trabaja-dora requiere asistencia sanitaria y está impedida para el trabajo, bien por su em-barazo (embarazo de riesgo, por ejemplo) o por otra causa distinta, en cuyo caso la prestación que le corresponde será la de prestación por maternidad.Los impresos de la solicitud están en la web de las mútuas (Riesgo durante el embarazo o lactancia natural “Ley Or-gánica 3/2007 de 22 de marzo”): La so-licitud del riesgo durante el embarazo se hace en 2 Fases:

1ª FaseSolicitud del certificado médico de riesgo durante el embarazo a la Mutua, con la fi-nalidad de conocer si en el puesto de tra-bajo que desempeña la trabajadora existe riesgo, y en su caso, a partir de qué sema-na de gestación existe el riesgo. Para ello se aporta la siguiente documentación:� CP-REL-F1 (cumplimentado y firmado

por la trabajadora). “http://www.iber-mutuamur.es/IMG/pdf/CP_REL_F1_certif_medico.pdf ” \t “_blank” (Modelo CP-REL-F1) (Pdf, 525 Kb)

� CP-REL-F2 (cumplimentado y firma-do por la empresa).

� CP-REL-F6 (cumplimentado y firma-do por el médico del Servicio Público de Salud). El CP-REL-F6 se puede sustituir por otro informe del médico del Servicio Público de Salud, siempre que conste la fecha probable del parto y la semana de gestación.

� Informe del puesto de trabajo perso-nalizado de la trabajadora, realizado por el Servicio de Prevención de la em-presa.

� Fotocopia D.N.I. de la trabajadora.

2ª FaseSolicitud de las prestaciones económicas derivadas del riesgo durante el embarazo. Procede cuando la Mutua emita el “Certi-ficado Médico”, si es positivo y no se pue-de cambiar de puesto a la trabajadora. Esta documentación se cumplimenta y se presenta en la Mutua a partir de la fecha en la que la trabajadora deja de ir a traba-jar “suspensión contrato”, NO antes:� CP-REL-F3 (imprescindible poner la

fecha suspensión contrato en el apar-tado 3 del documento).

� CP-REL-F4 (imprescindible poner la fecha suspensión contrato en el apar-tado 3 del documento).

� Modelo 144 (imprescindible poner la fecha suspensión contrato en el apar-tado 2 del documento, y la fecha de inicio del pago directo por parte de la Mutua en el apartado situado a conti-nuación del punto 3.3.

� Impreso IRPF Modelo 145 (cumpli-mentado por la trabajadora).

� Fotocopias de las 3 últimas nóminas, y en caso de tener conceptos variables no periódicos (incentivos, comisiones, horas extras, nocturnidad, festivos, etc.) fotocopia de las 12 últimas nómi-nas.

La trabajadora no debe estar de baja médica en el momento de la solicitud del riesgo durante el embarazo, ya que se desestimaría automáticamente la so-licitud. No procede esta prestación si la trabajadora requiere asistencia sanitaria y está impedida para el trabajo (emba-razo de riesgo) o por otra causa distinta, en cuyo caso la prestación que le corres-ponda será la de Incapacidad Temporal a criterio del médico de Atención Primaria y, en su momento, la prestación por ma-ternidad.

LactanciaPara la solicitud de Riesgo por Lactancia, el procedimiento es exactamente igual que el anterior, se hace en 2 Fases:En la 1º Fase, se debe aportar la docu-mentación del punto comentado ante-riormente, con la excepción de que el in-forme médico debe de ser del pediatra del servicio público de salud y certificar que el hijo recibe lactancia materna.En la 2ª Fase, se debe aportar la docu-mentación comentada anteriormente, junto con una fotocopia del Libro de Fa-milia y una copia de la Resolución del INSS donde se le reconoció las prestacio-nes de la baja maternal y su duración.

NOTA : No procede el reconocimiento de la prestación económica de riesgo duran-te la lactancia natural en tanto no se haya extinguido el periodo de descanso por maternidad.Y una vez reconocida la lactancia por la Mutua, y para proceder al pago mensual a la trabajadora, ésta debe aportar men-sualmente (2ª quincena de cada mes) un certificado del pediatra del servicio públi-co de salud como que el hijo o hija está recibiendo lactancia materna.

Riesgo durante el embarazo o lactancia natural

nOrMAtIVA

14

TÍTOL DEL TEMA SEGÓN TÍTOL DEL TEMA

20 / abril 201514

nOrMAtIVA

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí cOntrA les POlítIQues d’AusterIcIdI, Pels drets sOcIAls I AcOMPAnYAnt lA PlAtAFOrMA d’AFectAts/des Per les hIPOteQues

Aquesta retallada va entrar en vigor l’1 d’oc-tubre de 2012. Per malalties comunes i ac-cidents no laborals (per causes no derivades de la faena):a. Els 3 primers dies de la incapacitat tem-

poral es cobra el 50% de les retribucions.b. Del 4t dia fins al 20é dia de la incapaci-

tat temporal es cobra el 75%.c. A partir del 21é dia i fins al dia 90 es co-

bra el 100%.En tot cas, els percentatges s’apliquen

sempre sobre les retribucions percebudes el mes anterior a la incapacitat de caràcter or-dinari o periòdic (o siga, sense paga extra). Els descomptes derivats de la IT es produi-ran el mes o mesos posteriors a la baixa.

Els comunicats d’alta i baixa mèdica s’hauran de presentar en els mateixos ter-mes i terminis que fins ara. En el moment es tinga la baixa s’ha de comunicar immedi-atament a la direcció del centre i fer-li-la ar-ribar a molt estirar l’endemà de la seua ex-pedició. Els comunicats mèdics d’alta s’han de presentar el mateix dia de reincorporació al lloc de treball.

A PARTIR DEL DIA 91 DE BAIXARGSS: Es cobra el 100% de les retribuci-ons.MUFACE: Hi ha un descompte en el com-plement específic i es cobra menys, però pot demanar i cobrar un subsidi per part de MUFACE. S’ha de comunicar a MUFACE que es continua de baixa perquè la Mutuali-tat complemente la part que deixe de pagar la Conselleria. El model de sol·licitud de la prestació per incapacitat està en el web de MUFACE.

ABSÈNCIES I BAIXESPer malalties comunes i accidents no laborals

Efectes econòmics

Els efectes d’aquesta regulació de retallades és des del dia 1 d’octubre de 2012. Per tant, totes les persones que s’han trobat en una situació de IT derivada d’alguns dels motius que estan exempts de descompte hauran de sol·licitar l’abonament de les retribucions que els van retallar. L’afiliació disposa dels serveis jurídics del sindicat per tal de fer la reclamació. En el cas que us trobeu actualment de baixa per un dels motius que dóna dret a cobrar el 100%, també podeu presentar una instància

amb la documentació que justifique la baixa i sol·licitar que no se us aplique cap descompte en la nòmina.

On adreçar-se? PrOVíncIA d’AlAcAntIBERMUTUAMUR Telèfon: 900 506 070 Web: http://www.ibermutuamur.es/PrOVíncIA de VAlÈncIAUMIVALETelèfon: 902 365 012Web: http://www.umivale.es/portal/cms/

PrOVíncIA de cAstellÓUNIÓN DE MUTUASTelèfon: 900 506 070Web: http://www.uniondemutuas.es/

Documentació que cal presentar

COMUNICACIÓ D’ACCIDENT DE TREBALL (Model CAT): http://www.gva.es/downloads/publicados/IN/19244_BI.pdf

EXCEPCIONS QUE DONEN DRET A COBRAR EL 100% DEL SOU MENTRE TENIM UNA BAIXA MÈDICA (IT)a. Hospitalització, inclosa la domiciliària i

l’hospital de dia, que responga a activi-tats assistencials compreses en la Carte-ra Comuna Bàsica de Serveis Assistenci-als del Sistema Nacional de Salut.

b. Intervenció quirúrgica que responga a activitats assistencials compreses en la Cartera Comuna Bàsica de Serveis Assis-tencials del Sistema Nacional de Salut.

c. Situacions de violència de gènere.d. Malaltia comuna durant l’estat de gesta-

ció, encara que no done lloc a una situ-ació de risc durant l’embaràs o embaràs de risc.

e. Embaràs de risc (o siga, per problemes de salut de la mare o del fetus). El risc en l’embaràs ha de ser certificat per l’espe-cialista i la baixa ha de ser expedida pel metge/essa de família

f. Risc en l’embaràs (o siga, que el lloc de treball suposa un factor de risc: treball amb productes químics o maquinària perillosa, a la intempèrie, en una espe-cialitat que implique esforç físic, itine-ràncies…). El risc en l’embaràs ha de ser certificat per l’INVASSAT.

g. Malalties infectocontagioses que donen lloc a l’aplicació de les mesures a què es refereix la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de mesures especials en matèria de salut pública o quan l’òrgan compe-tent en matèria de salut pública en pres-criga l’aïllament com a conseqüència de la declaració i/o estudi d’una malaltia de declaració obligatòria. Per a entendre’ns, són malalties infectocontagioses greus que hagen tingut algun brot declarat a un centre (meningitis, tuberculosi, legi-onel·la…). No entrarien en aquest punt malalties infectocontagioses freqüents entre el professorat com ara grip, bron-

quitis, o pneumònia.h. Els trastorns següents diagnosticats per

psiquiatria: trastorn de la conducta ali-mentària, trastorn de la conducta greu, trastorn depressiu major, trastorn psicò-tic i trastorn esquizoafectiu.

1520 / abril 2015 15

IntersIndIcAl VAlencIAnA estAVA Allí cOntrA les POlítIQues d’AusterIcIdI, Pels drets sOcIAls I AcOMPAnYAnt lA PlAtAFOrMA d’AFectAts/des Per les hIPOteQues

� Es cobra el 100% durant tot el període de la incapacitat.� A partir de l’1 de gener de 2014, qui pa-tisca un accident de treball, actuarà de la forma indicada en aquest tràmit. Qui en aquesta data es trobaren en un procés de contingències professionals, continuaran el procés sense necessitat d’actuar com s’indi-ca a continuació.

Accident laboral. ConcepteS’entén per accident de treball tota lesió corporal que el treballador o treballado-ra patisca amb ocasió o per conseqüència del treball que execute.A més, també s’han de considerar accident de treball, els patits:� En anar o tornar del lloc de treball (in

itinere).� En ocasió o conseqüència de l’exercici de

càrrecs electius de caràcter sindical.� En compliment de les ordres de la o el

superior jeràrquic o espontàniament en interés del bon funcionament del depar-tament.

� En actes de salvament i en altres de natu-ralesa anàloga, quan uns i altres tinguen connexió amb el treball.

� Les malalties no incloses en el llistat de malalties professionals, que es contagien amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es prove que la malaltia va tin-dre per causa exclusiva la seua execució.

� Les malalties o defectes patits amb ante-rioritat, que s’agreugen com a conseqüèn-cia de la lesió constitutiva de l’accident.

� Per malalties intercurrents, que constitu-ïsquen complicacions derivades del procés patològic determinat pel mateix accident o en tinguen l’origen en afeccions adquiri-des en el nou mitjà en què s’haja situat el pacient per a la seua curació.

ATENCIÓ: QUÈ HEM DE FER EN EL CAS D’ACCIDENT DE TREBALLUrgènciesEn cas d’urgència vital, cal acudir sempre a l’hospital públic i posteriorment realitzar els tràmits previstos en el cas d’accidents lleus.Si és necessària una baixa mèdica, és molt important que en el comunicat inicial cons-te que es tracta d’un accident laboral, amb el codi corresponent.Accident lleuEn cas de patir un accident lleu de treball cal actuar de la següent forma:a Comunicar al o la responsable de perso-

nal o superior jeràrquic, perquè emplene el formulari de comunicació d’accident de treball (CAT). En el cas de personal no docent en centres docents l’emplenarà la direcció del centre.

b La direcció del centre ha de comunicar a la Sotssecretaria o Direcció Territorial (en el

cas d’Ensenyament, també a la Inspecció), que posaran en marxa els mecanismes oportuns i n’informaran l’INVASSAT.

c Fer arribar al centre la baixa laboral al més prompte possible.

d Si l’INVASSAT no es posa en contacte amb la persona que ha tingut un accident labo-ral, ha de demanar hora mitjançant una instància al Servei de Prevenció de Riscos Laborals (INVASSAT) corresponent al centre de treball.

e NOMÉS PER A PERSONAL DEPEN-DENT DE MUFACE: és imprescindible demanar el reconeixement d’accident laboral o de malaltia professional a MU-FACE i tindre’n la resolució positiva per escrit, per a poder accedir als drets que se’n deriven. Per a fer-ho, de primer s’ha de demanar el reconeixement a la DT.

f NOMÉS PER A PERSONAL DE RÈ-GIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL: Si l’accident no és greu, cal anar a un centre dependent de la Mútua d’Ac-cident de Treball i Malaltia Professional (MATEPS).Rebuda l’assistència, cal presentar el co-municat de baixa o no baixa al o la res-ponsable de personal o superior jeràrquic.L’assistència sanitària i els tràmits admi-nistratius (comunicat de baixa o sense baixa mèdica i comunicat d’alta mèdica), els gestiona la mútua.

Malaltia professional. ConcepteMalaltia recollida en el quadre de malal-ties professionals; depén de la professió en concret de cada persona.- El treballador o la treballadora que sospite que té una malaltia professional comunicarà a la seua o al seu immediat superior aquesta circumstància.- Cal acudir al Centre Assistencial de la Mú-

tua més proper. Si es confirmara que la ma-laltia està inclosa en el quadre de malalties professionals o en té l’origen en l’activitat laboral, es notificarà d’acord amb els tràmits establits.- En cas que la detecció/sospita de malaltia professional s’origine pel Servei Públic de Salut, aquest iniciarà els tràmits correspo-nents.

Per accident laboral o malaltia professional

normativa que regula les retallades en les incapacitats transitòries

�� Decret Llei 6/2012, del Consell, de desplegament i aplicació del Reial Decret-llei 20/2012. (http://www.docv.gva.es/datos/2012/10/01/pdf/2012_9040.pdf)�� Reial Decret-llei 20/2012 (http://

www.boe.es/boe_valenciano/dias/2012/07/14/pdfs/BOE-A-2012-9364-V.pdf)

16 53 / MARÇ 2013

TÍTOL DEL TEMA

#perdignitatMOU-TE É s època de decisions. Cal

apostar per la continuïtat d’allò que s’ha fet bé o fer-ho pel canvi. En les eleccions de

les institucions públiques i també en les sindicals.Intersindical Valenciana et demana un compromís amb la situació del funcionariat. Una situació que no solament està afectada per les grans decisions de Rajoy o Fabra, com ho va ser abans per les de Zapatero. També són les decisions de gestió, equivocades o simplement no preses, les que l’han afectat de forma molt greu. Una qüestió tan senzilla com un reglament de selecció i provisió (oposicions i concursos, al capdavall), no han estat capaços d’aprovar-lo després de dos anys de negociacions.Per això, et demana que participes: MOu-te!

MOu-te perquè hi tornen ha haver concursos de forma regular, després de huit anys sense concursos generalitzats (n’hi hagué d’unes poques categories ara farà 5 anys)MOu-te perquè hi haja ofertes públiques d’ocupació que servisquen els interessos de l’Administració de la Generalitat i no els dels governs de torn.MOu-te per una veritable promoció interna, siga quina siga la seua modalitat.MOu-te per acabar amb l’abús de les comissions de serveis per als amics i les amigues. No a una Administració d’“amiguets”MOu-te per la reforma de la llei de la funció pública, per limitar la lliure designació als nivells 30 i a les secretaries. La resta, a concurs.MOu-te per una regulació i implantació real i efectiva de la millora d’ocupació.MOu-te per una carrera professional que no siga injusta i desproporcionada, que penalitza el funcionariat que ha promocionat i el personal interí de llarga durada.MOu-te per posar fi a la sobrecàrrega de treball d’alguns serveis i per l’augment de plantilles on calga.MOu-te per una racionalització de les estructures administratives que elimine l’abús en la creació de càrrecs polítics.