> 8 i 9 Les retribucionsdocents i l’acorddel 8 de maig

> 10El Sindicat aposta per unnou pacte per alprofessorat interí

> 13Entrevista ambAfons i FrancescEsteve, autorsde ‘Drets cap ala normalitat’

> 15Ensenyamentconcertat.Negociacionsestancades ambla Conselleria

> 17Multinacionals ipolítiques educatives enEuropa

AllioliQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 207 · Época IV · Octubre 2007

Intersindical

MassificacióAules saturades, més barracons, falta decentres i instal·lacions per arreglar

L’escola valenciana, més privatitzada amb elconcert dels batxillerats> 5

2 / 207 / OCTUBRE 2007

Els arbres que el món necessita De fer res, no passa resCarme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

Tudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

Tenia un company i bon amic, a qui liagradava repetir-me: “De no fer res, nopassa res.” Jo em cabrejava i li deia queno hi estava d’acord, que això no podiaser, que malgrat no poder resoldre tot elque ens agradaria —la majoria de vega-des perquè no estava a les nostresmans— no havíem de desistir d’intentar-ho, perquè tenim un sou pagat per totsels ciutadans que ens l’hem de guanyar.Tanmateix, el temps està donant-li la raó .Probablement, l’ha tinguda sempre enca-ra que jo no l’acceptara, perquè la fraseés aplicable a moltes actuacions de lavida. Per exemple, a la vida política.

L’altra frase que també em repetia era:“Qui mana, mana.” És clar, si combinemles dues frases, “de no fer res, no passares” i “qui mana, mana”, no ens retratacerts personatges amb responsabilitatspolítiques en el món educatiu quepul·lulen al nostre voltant? No és cert

que, al remat, mai no passa res?Per exemple: Què passa quan comença

el curs escolar al País Valencià i no estanpublicats encara ni els horaris ni elscurrículums que cal aplicar a tots elsxiquets i les xiquetes del primer cicle dePrimària? Què passa quan una setmanaabans de començar el curs, els responsa-bles de la nostra administració educativadiuen que un edifici no es pot utilitzar is’han d’instal·lar aules prefabricades pera 300 xiquets i xiquetes d’un centre esco-lar? Què passa quan el primer de setem-bre els centres obrin les seues portes percomençar a organitzar el començamentdel curs amb el professorat nouvingut i hiha bona cosa de qüestions pendents? Quèpassa amb totes les coses que han d’es-tar a punt el primer dia lectiu i hi ha a lesportes del centre, des de primera horadel matí, més de 80 pares i mares queesperen un bo de llibres que no ha arri-bat? Què passa quan, pel setembre, vénenmés de 200 xiquets i xiquetes senseplaça escolar mentre els nous centresanunciats segueixen sense tindre posadala primera pedra? Què passa quan elsdocents dels equips directius es dediquena fer d’administratius en lloc de ser elsorganitzadors pedagògics dels seu cen-tre? Què passa quan alguns centres con-certats continuen cobrant diners a lesfamílies humils, que es veuen pressiona-des per a sol·licitar el canvi de centre perfalta de recursos econòmics? Què passaquan en l’inici de curs, quan la InspeccióEducativa té més coses a fer, laConselleria convoca la primera prova deles oposicions per a inspectors, sabentque s’hi ha presentat vora del 60% de laplantilla actual? La llista no s’acaba ací,però ja sabeu: qui mana, mana. Quedaclar?

En la ciutat (algú conta) hi havia fa molt de temps un arbre gran i molt trist que se sabia el darrer. I plorava fulles grogues en la tardor, i a l’hivern es despullava i cantava estranyes cançons al ventMarc Granell, L’arbre vell (fragment)

És un poema, una metàfora, un crit. És laveu dels arbres ferits. I la dels arbresmorts, la dels arbres assassinats de cap acap d’aquest petit món, la dels arbresdesapareguts sota les urpes del lladre, del’ignorant i de l’inconscient.

El món necessita molts arbres.Exactament quatre mil milions més delsque ara hi ha, si volem recuperar lamassa arbòria que hi existia fa cent anys.Quatre mil milions d’arbres que ajudariena reduir el procés de desertificació queafecta un 40% del Planeta (més del 50%del País Valencià està en aquesta situacióde risc), que contribuirien a l’equilibriatmosfèric, que aportarien recursos eco-nòmics i farien els paisatges més bells.Quatre mil milions d’arbres necessarisper a viure i gaudir. Quatre mil milionsd’arbres que no existeixen.

Els crits dels poemes no són suficients.Les accions dels organismes internacio-nals són minses. Els nostres laments sóninútils. Calen accions fermes i decididesque sensibilitzen els éssers humansdavant d’una situació que a tothom afecta.Cal aportar als estudiants una educacióambiental ben arrelada i viva que els afa-voresca la capacitat per actuar.

Per tal d’aportar-hi el seu granet desorra, Escola Valenciana ha convocat unconcurs fotogràfic entre l’alumnat valen-cià, sota el títol “Els arbres que el mónnecessita”. L’objectiu d’aquest concurs ésque, a través de les imatges, “hom puga

mostrar actuacions en qualsevol indret(poble, escola, llar...) que puguen serexemples pel que fa al paper dels arbresen la sostenibilitat ambiental o quedenuncien fets que alteren aquesta pre-missa”.

Hi ha altres iniciatives i projectes quecal conéixer com les inversions en fustesnobles o en ecoboscos, els projectes decustòdia del territori o la comunitat virtualTree Nation. Aquesta última proposa lacompra d’arbres reals per Internet queseran plantats a Níger amb l’objectiu defer un gran parc per combatre la deserti-ficació. Tree Nation establirà una coorde-nada GPS per cada arbre, de manera quequi l’ha comprat puga veure’l i seguir-neel creixement. De moment, hi han plantat1.600 arbres. Per completar el projecte sen’hi han de plantar 7.840.000 més.

En l’arbre hi ha la tristesa de saber queés el darrer (...) Quan el tallaren plovia. Jano he vist ploure mai més, diu MarcGranell.

Paraules i memòriaJoan Blanco

EL MORTER

EL PARDAL

Amb una Carta als educadors,Sarkozy ha enviat una missiva als850.000 ensenyants del seu paísper explicar-los que vol, ni més nimenys, “refundar” l’educaciófrancesa. La carta defén la laïcitati la diversitat a l’escola, dosaspectes que molts polítics del’esquerra d’ací són incapaços depronunciar. El president afirmaque “l’autoritat dels mestres, elspares i les institucions s’ha visttrencada, i que ignora quines ensón les causes”. Respecte és laparaula màgica a què recorreSarkozy: ”Desitge que els alum-nes s’alcen quan el professorentre en la classe”. La carta par-teix d’una visió utilitària de l’esco-la. L’alumne, que segons elPresident no és el centre de l’en-senyament, ha d’adquirir una cul-tura general, però també prepa-rar-se per a la vida activa. Sónafirmacions grandiloqüents noexemptes de contradiccions i desonors oblits, però al final sempres’imposa la lògica comptable dela disminució de la despesa edu-cativa. Es comença per reduirprofessorat i hores cursades: tre-ballar més, però cobrar menys,heus ací el resum del projecteSarkozy per al professorat. Lesparaules es justifiquen amb infor-mes utilitzats pels governants.Destaquen el que els interessa ioculten tot allò que els contradiu.

A l’Estat espanyol també tenimproves d’això. Ací es recorre al’informe de l’OCDE de 2004, ambles dades dels 34 països ambmajors índexs de desenvolupa-ment, per carregar contra el sis-tema públic d’ensenyament o l’e-ducació comprensiva.Mentrestant, però, no es diu quela inversió educativa espanyola noes correspon amb el nivell econò-mic assolit per la seua economia.La mitjana d’inversions a Europaés d’un 6,2% del PIB mentre quea Espanya només arriba al 4,7%.Ací, aquest percentatge s’haviareduït de manera ostensible, fins

a un punt percentual, entre 1995 i2004. Per contra, Espanya esmanté, amb Irlanda, com el paísmés equitatiu del món; és a dir,on es registra la menor incidènciade l’extracció socioeconòmica del’alumnat per a l’accés als estudissuperiors. L’informe també res-salta que, a diferència d’altrespaïsos i, contràriament, al que solpensar-se, existeix un nivell rao-nable d’homogeneïtat educativaentre els diferents territoris del’Estat. No deien alguns queEspanya es trencava i que hi haun excés de models educatius? Elgovern espanyol s’ha compromésa incrementar els pressupostsper a l’educació. Benvingut sigaaquest augment, encara queseguirà sent insuficient. A més,aquests diners es destinaran enbona part a privatitzar l’educacióinfantil.

Però, què n’hi ha, dels comptesde la nostra Generalitat? No ensresulta aventurat afirmar que elgovern valencià oferirà més delmateix que ja coneixem. Això sí,ens ho amanirà amb l’autobombodels bons per a llibres, les ciuta-danies en anglés o els corralets“de convivència” per a l’alumnatmés incòmode.

A França, Madrid i Valènciasonen paraules semblants que deseguida s’afonen quan es tractad’omplir-les de sentit. En altresparaules, de posar els dinersdamunt taula. Un botó de mostra:en la nòmina del setembre, laConselleria ha oblidat pagar alprofessorat els 30 euros d’incre-ment que li corresponien.Educació sí que s’ha recordat, encanvi, d’abonar a les empresesles partides econòmiques per laconcertació del batxillerats.D’això, se’n diu tindre una moltbona memòria selectiva.

Cal aportar als estudiants unaeducació ambiental ben arre-lada i viva que els afavorescala capacitat per actuar

Què passa quan comença elcurs escolar al País Valencià ino estan publicats encara niels horaris ni els currícu-lums?

Josep Herrero

OCTUBRE 2007 / 207 / 3

ÈPOCA IV - N.º 207 · Octubre 2007 · SINDI-CAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORESDE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) ·DIRECTOR: Joan Blanco · CAP DEREDACCIÓ: Rafa Miralles · COORDINACIÓ:Rosa Roig COL•LABORADORS: MarcCandela, Joan Cortés, Domènec Ortolà, PilarGregori, Xavier Izquierdo, Jaume Llopis,Vicent Maurí, Julià Rey, Albert Sansano,Paco Tortosa . PRODUCCIÓ: Pep Ruiz · DIS-SENY I MAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs, JordiBoluda, Amadeu Sanz · CORRECCIÓLINGÜÍSTICA: Toni Soriano·ADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT:Juan de Mena, 18, baix. 46008 València.T. 963919147 · F. 963924334 · allioli.stepv@intersindical.org · www.intersindical.org/stepv · IMPRIMEIX: · Bronte Graf,S. L. · Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017· TIRATGE: 15.000 exemplars · IISSSSNN:: 1576-0197 · DIPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 ·FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075··INTERSINDICAL VALENCIANA · ALACANT:Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802 · T.966540602 · ALZIRA: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 · BENICARLÓ:Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T.964465283 · ELX: Maximilià Thous, 121-b.03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ: Marquésde Valverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GAN-DIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F.962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18.46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal delLleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067 · UNIVERSI-TAT D’ALACANT: Edifici Germà Bernàcer, b.Tel. 965909512 ·· UNIVERSITAT JAUME ICASTELLÓ: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec.Tel. 964728812 ·· UNIVERSITAT DEVALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel.963983018 ·· UNIVERSITAT POLITÈCNICA DEVALÈNCIA: Camí de Vera, s/n. Tel.963877046 · UNIVERSITAT MIGUELHERNÁNDEZ (ELX): Maximilià Thous, 121 b.Tel. 966225616 · UNIVERSITAT CARDENALHERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel.963877046 · UNIVERSITAT CATÒLICA SANTVICENT FERRER: Godella. Tel. 963877046

Per al conseller Font de Mora, queamb una actitud impròpia d’uncàrrec públic ha animat un sindi-cat del sector privat a promourel’enfrontament entre les dues xar-xes educatives.

Per a la Internacional del’Educació, que ha recordat lanecessitat d’educar en un entornd’aprenentatge segur i sa i quetots els docents del món cobrenalmenys un salari mínim vital.

OLI

ALL

Que el sindicat majoritari de l’en-senyament públic, l’opció mésvotada en el conjunt de laGeneralitat, convide AlejandroFont de Mora, màxima autoritatdel sector, al seu congrés i que elconseller ignore la invitació potser previsible. El que no encaixaen la lògica normal de les rela-cions entre membres de la comu-nitat educativa és que el mateixconseller només assistisca a l’as-semblea del sindicat més votat del’escola privada.

Més enllà de la gelosia sindi-cal, sembla que Font de Mora esmou per afinitats. Com ell mateixva afirmar en l’acte de FSIE, “lesinstitucions governades pel PP noplantegen cap dicotomia mani-quea, no parlem d’allò que és pri-vat o públic entenent una cosacom a bona i l’altra, no. Nosaltresno ens alineem amb cap sector,sinó amb tota l’educació valencia-na i espanyola perquè per anosaltres tot allò que és educacióés llibertat”. Bravo!

El que encara encaixa menysés que l’autoritat del ram, el nos-tre patró, es presente en una reu-nió del sector privat animant elpersonal a plantar cara, a partici-par en el debat mediàtic sobrel’educació i a contrarestar el dis-curs “d’uns determinats pares isindicats”. La iniciativa, gensanecdòtica, suposa una novetatperillosa. El conseller decideixbaixar a l’arena per estimular laconfrontació entre les dues xarxeseducatives i els seus represen-tants.

STEPV, que representa tant els

treballadors i les treballadores del’ensenyament públic com del pri-vat, coneix bé els límits de la con-frontació i cada dia s’esforça adefendre els seus interessos. Peraixò ens preocupa molt la vocacióde la màxima autoritat de l’educa-ció valenciana d’animar el partitdes d’una de les bandes en exclu-siva.

Font de Mora reclamava alssindicats “una reflexió més enllàde la concreció” per millorar elsistema. Aquest Sindicat sempreha apostat per un pacte educatiud’ampli abast entre tots els sec-tors, al marge del partit en elgovern i del conseller de torn,com una responsabilitat derivadade la condició de sindicat majori-tari de l’ensenyament.

El govern valencià, però, enssorprén, dia sí i dia també, ambpropostes improvisades sensecomptar amb la comunitat educa-tiva. Verbigràcia Educació per laciutadania en anglés, segregacióde l’alumnat conflictiu, concerta-ció d’etapes postobligatòries…Malgrat que el mateix conselleranuncia una llei d’educació prò-pia, el millor marc per a encararel debat. El conseller ha dereconduir la situació, recuperar lacredibilitat i promoure el diàlegde tota la comunitat educativasense exclusions ni partidismes.

Perquè si no ho fa, ningú no higuanyarà res. Des de l’autonomiade les parts i amb les lògiquesafinitats i les divergències, acíseguim oberts, com sempre, aldiàleg i el consens. El conseller téla paraula.

EDITORIALCanvie el rumb, consellerUniformeSponsors

Maria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

Si en tots els ordres de la vida regna lamercaderia, no sé per què a les escolesno han d’entrar a sac els patrocinadors osponsors. Per exemple, a mi m’agradariaque en acabar la meua classe, abans d’a-comiadar-me apareguera una pantallalluminosa: Aquesta classe ha estat unagentilesa d’El Corte Inglés. El directororganitzaria els claustres repartint carpe-tes i bolígrafs de la CAM i, per a fer ges-tions, el conserge conduiria un cotxe ambuns cartellets en els laterals: Escola Tal,un altre patrocini de Construciones yContratas. En els instituts, la Conselleriasignaria un conveni amb Coronel Tapiocaperquè els profes portaren a l’aula unequipament d’explorador urbanita. Tambépodríem vendre el dret a batejar l’escola—Escola Mercadona— o la biblioteca ambel d’una cadena de videoclubs.

He llegit que, darrerament, no anemmolt bé de resultats escolars i potser ésper manca d’incentius. Pizza Hut podriaoferir descomptes o productes gratuïts aalumnes que per cada examen aprovatrebrien del mestre un cupó. El consellerdel ram podria negociar ambPans&Company el que jo ja he pensat pera la meua filla: si llig l’Illa del Tresor laconvide a un bocata en eixa reconegudacadena, a ella i la seua quadrilla. I si encomptes del conegut problema: “Un trenix de Barcelona…”, en el llibre de text del’editorial que regala devedés posara: “Enuna cursa patrocinada per Nestlé uncorredor amb sabatilles Nike…”, potser larelació contextual amb el concepte aconstruir per l’alumne seria més signifi-cativa. Les empreses patrocinarien pro-jectes curriculars de temática especifica iinterdisciplinar. Per exemple, la NationalSoft Drink patrocinaria un sobre la salut;Telefónica un sobre comunicació (i inco-municació); Durex un altre sobre sexuali-tat, cultura i moralitat. El laboratori de

física i química podria estar patrocinat perFlan Mandarín compartit amb les sopesCampbell i els cereals Kellogs.

El que no hauria de faltar en qualsevolaula que fa els primers passos lectors sónels logotips de les marques. Un bon pro-grama educatiu seria dibuixar unMcDonald’s, explicar-ne el funcionamentals xiquets perquè pogueren anar-hi acelebrar les seues festes, i fins i tot, ademanar treball quan arribe l’hora.

No, no m’he ratllat, l’estiu m’ha provat.No m’invente res, tot açò ja està passant.Amb el patrocini de la Fundació Foret,patrocinador de la meua investigació, hefinançat la compra de Nacidos para com-prar. Los nuevos consumidores infantiles,un llibre editat per Paidós. Si li donen unaullada comprovaran que als EUA el mer-cat infantil ja ha colonitzat la relació edu-cativa a l’aula. El virus de la publicitats’infiltra a la vida quotidiana. Ja saben:ser ric, tenir coses ens fa més feliços. Elsdeixe. He d’anar a córrer i no trobe lagorreta de l’America’s Cup.

Una amiga, que duu la seua filla a unselecte col·legi privat, em contava unaanècdota sucosa. La menuda va veureque no podria competir amb els seuscompanys que celebren el natalici aEurodisney, que posseeixen diversescases i cotxes i, fins i tot, vaixell propi.Així que li va preguntar a la seua mare siells eren pobres. Interessant pregunta.Com explicar-li què és la pobresa? Què ésser pobre? Per què uns tenen i uns altresno? Per què no es reparteix? La meuaamiga va contestar a la seua filla desviantla seua atenció cap a altres rumbs.Estratègia universal, d’altra banda.

Però el més inquietant va vindre des-prés. Després de discutir sobre els pro-blemes de la percepció d’aquestes dife-rències econòmiques pels més menuts iles dificultats d’educar en igualtat, lameua amiga va sentenciar: “Així i tot, ésmillor ser pobre en un col·legi de rics que

ric en un col·legi de pobres”. Em vaimpactar que pretenguera resoldre aixíuna discussió complexa, però em va sor-prendre més que reivindicara com a veri-tat una percepció més pròpia d’un passatalié que jo creia superat. L’estridència ditaentre els que critiquen un sistema dedesigualtats però es resignen davant d’ellsona a coartada i abandó. Ara que elgovern de la Comunitat de Madrid propo-sa l’ús de l’uniforme en els centrespúblics, “per a eliminar tensions en l’au-la”, recorde aquella discussió.

Els mitjans de comunicació simplifi-quen el debat: les diferències econòmi-ques es tradueixen en la forma de vestirdels xavals i la desigualtat genera ten-sions. Si es tenen en compte la comoditati l’estalvi que suposa per a les famíliesdisposar d’una roba per a tots els dies,l’uniforme elimina aquests problemes ialtres que deriven de factors ètnics, reli-giosos o culturals. No sé si una vestimen-ta comuna ajuda a la solució de tensions,però disfressar-les no les atenua. Si l’es-cola, com a espai d’intervenció i convivèn-cia, hi llança la tovallola tots estem per-dent. Cal confiar que encara quede volun-tat i ànim per a rebatre les evidències ique qüestiones com aquestes servisquende veres als qui des de les aules seguei-xen negant la major: les desigualtatssocials i econòmiques no es tapen ni espressuposen intocables. La diversitattampoc s’esborra amb un uniforme. Larealitat és conflictiva i les diferènciesrepresenten un repte cada volta major.Llavors, com educar negant el risc?

El que no hauria de faltar enqualsevol aula que fa els pri-mers passos lectors són elslogotips de les marques

No sé si una vestimentacomuna ajuda a la solució detensions, però disfressar-lesno les atenua

Aquests resultats confirmen laconfiança depositada per la majo-ria del personal al servei de laGeneralitat en una confederaciósindical que fa de la participació,el pluralisme i el respecte a lavoluntat dels treballadors i treba-lladores els seus principals refe-rents.El mes de juliol van acabarels processos electorals quecompten per a la constitució deles Meses Generals de la FuncióPública, de les quals depenen lesmeses sectorials d’Ensenyament,Sanitat, Funció Pública i Justícia.S’han de constituir dues meses,una amb el personal funcionari iestatutari i una altra que, a més,incorpora al personal laboral.

Els resultats globals mostren quela Intersindical Valenciana, repre-sentada per STEPV, STAPV (Ad.Pública i Justícia) i STSPV (Sanitat),és la força sindical més votada en elconjunt de la Generalitat, amb17.081 vots. Per darrere es situenaltres organitzacions, CCOO(14.651), UGT (11.551), CSI-CSIF(8295) i CEMSATSE (5.907).

El model electoral aplicat en elsserveis públics reconeix el dret alvot de totes les persones que hi tre-ballen en ella, però cada vot no valel mateix. La representació en lesmeses ignora els sufragis personalsi només computa els delegats idelegades. Així es distorsiona larepresentació directa dels treballa-dors i treballadores.

La representació sindical deriva-da dels vots és del 29,8% per a laIntersindical Valenciana, del 25,5%per a CCOO, del 20% per a UGT, del14,4% per a la CSIF i del 10,3% per aCEMSATSE. Però la representacióefectiva derivada de la distribució dedelegats i delegades és diferent iCCOO i UGT tindran 3 representants,per dos de la IntersindicalValenciana. CSI-CSIF i CEMSATSE,amb molt menys suport electoraltambé en tindran 2.

Al llarg dels processos electorals,Intersindical Valenciana, inicialmentrepresentada en solitari per l’STEPV,ha passat d’estar fora de la Mesa aser ara la força més votada. El crei-xement espectacular ha traduït els6.270 vots de 1987 en els 17.081 de2007.

4 / 207 / OCTUBRE 2007

FUNCIÓ PÚBLICA

FUNCIÓ PÚBLICA

INTERSINDICALVALENCIANA

CCOO

UGT

CSI-CCSIF

CCEEMMSSAATTSSEE

El resultat del procéselectoral de 2006/2007torna a evidenciar la ten-dència a l’alça del vot alssindicats de laIntersindical Valenciana.

El passat 2 d'octubre es van consti-tuir les meses generals de nego-ciació de la Generalitat d’acord ambles modificacions establertes perl’Estatut Bàsic de l'Empleat Públic(EBEP). S'han constituït duesmeses generals, una que represen-ta al personal funcionari i estatuta-ri de la Generalitat, i una altra que,també incopora al personal laboral.

Intersindical hi ha plantejat laconstitució de les meses sectorials(Educació, Justícia, Sanitat iAdministració del Consell), així comla creació d'una nova mesa secto-

rial de les Universitats públiques.Amb l'entrada en vigor de l'EBEP,les meses sectorials han de sercreades expressament per la MesaGeneral de personal funcionari iestatutari. El conseller de Justícia iAdministracions Públiques hadeclinat modificar l'ordre del dia is'ha remés a una pròxima reunióde la Mesa General a celebrar "dinsdel mes d'octubre, seguramententre el 15 i el 30".

Intersindical també ha demanatun impuls a la negociació del IIIConveni de Personal Laboral i la

revisió dels acords sobre "alliberatssindicals" per acabar amb l'arbitra-rietat que existeix en l'actualitat.Així, es demana l'aplicació de crite-ris transparents i iguals entre totsels sindicats per a la concessió delspermisos. Igualment, s'ha demanatl’aprovació d’un calendari de nego-ciació per tractar sobre les retribu-cions per a 2008, la millora de lescondicions laborals i econòmiquesdel personal itinerant, la millora dela seguretat i salut laboral, lapotenciació dels serveis públics o lareducció de la temporalitat laboral.

Informe del ConsellerFernando de Rosa, ha informat quel'objectiu polític principal de lalegislatura serà l'aprovació de laLlei de la Funció Pública Valen-ciana, que vol que siga negociada ique compte amb el major suportpossible. Intersindical ha valorat eldiscurs del Conseller, tot i que li haadvertit que és un discurs que s'hasentit en moltes ocasions anteriorsi que es congratularà veritablementquan les paraules es transformenen fetsi que en la mesura quel'Administració siga lleial amb lapluralitat sindical, IntersindicalValenciana també ho serà.

Evolució percentual dels vots des de les primeres eleccions sindicals 1987/2007

Eleccions 1987-88 1990-91 1994-95 1998-99 2002-03* 2006-07**

INTERSINDICAL 6.270 6.170 7.308 10.915 14.061 17.081

CCOO 9.549 12.521 11.111 10.082 12.862 14.651

UGT 6.164 7.441 6.087 8.026 9.363 11.551

CSI-CSIF 6.249 5.359 4.597 4.295 6.714 8.295

CEMSATSE 4.183 4.292 4.577 4.594 4.928 5.907

Altres 7.236 7.466 10.146 11.405 14.615 13.778

TOTAL 39.651 43.249 43.826 49.317 62.543 71.263

En negreta la força més votada en cada període. * S’hi incorpora Justícia. ** S’hi incorpora el personal laboral.

Les eleccions sindicals, en xifres

INTERSINDICAL CCOO UGT CSIF CEMSATSE TOTAL

MESES Vots Del. Vots Del. Vots Del. Vots Del. Vots Del.

FUNCIÓ PÚBLICA 1.946 33 1.709 33 2.013 38 996 19 - - 144

F. PUBLICA/laborals 196 15 587 34 1.095 81 245 19 - - 155

SANITAT 1.087 15 4.796 93 5.168 95 3.011 54 5.807 110 470

SANITAT/laborals - - 31 5 53 8 36 6 100 14 47

EDUCACIÓ 13.675 70 6.546 33 2.978 15 2.499 13 - - 153

JUSTÍCIA 177 3 982 19 244 5 1.508 34 - - 60

TOTALS 17.081 136 14.651 217 11.551 242 8.295 145 5.907 124 1.029

La Intersindical torna a ser la força més votada

Resultats per àmbits electorals 2006/2007

Evolució electoral, en nombre de vots. 1987 / 2007

Es constitueixen les Meses Generals de la Funció Pública

Mentre a l’Ensenyamentuna persona delegadas’obté amb 197 vots, al’Administració Públicas’obté amb 69, a laSanitat s’obté amb 55vots, i a la Justícia amb44

La Intersindical és laforça sindical més vota-da en el conjunt de laGeneralitat Valenciana(17.081 vots) i ha experi-mentat un salt especta-cular, del 19,34% de1987 a l’actual 29,8%

OCTUBRE 2007 / 207 / 5

Un estudi del Sindicat revela que els institus de secundària perden unitats per la concertació

La concertació provoca la pèrdua de places públiquesde Batxillerat

ENSENYAMENT PÚBLIC

La mateixa història de sempreUna enquesta realitzada perSTEPV-Iv en l’inici de curs esco-lar, posava de manifest que elsinstituts valencians arrosseguenels mateixos problemes des defa anys.

Els edificisEls centres més antics tenenproblemes per a mantindre lesinstal·lacions i el desgast quel’ús continuat provoca. En moltscentres nous, els equips direc-tius, s’han queixat per la malaqualitat de la construcció.

El professoratEn nombrosos centres, les clas-ses han començat sense tot elprofessorat perquè laConselleria ha iniciat els actesd’adjudicació de les vacants i lessubstitucions dels docents ensituació de baixa amb el curspràcticament començat.

El currículum, l’organització il’inici de cursLa publicació a la darreria del

juliol del nou currículum derivatde la LOE i de la càrrega horàriade les assignatures ha fet queels centres hagen tingut mésproblemes organitzatius delshabituals per a planificar el noucurs. Els problemes d’organitza-ció dels centres s’han agreujat

perquè encara no s’havia tancatel període de matriculació el diaque començaven les classes.

L’atenció a la diversitatS’hi detecten problemes, comoara la insuficiència de progra-mes per atendre l’alumnatimmigrant, que augmenta cadaany, fonamentalment, en elscentres públics.

La mancança d’einesUna escassa formació del pro-fessorat per atendre l’alumnatnouvingut. Malgrat tot, la pro-fessionalitat, l’esperit de supe-ració i el treball en equip delsdocents valencians ha fet que,com cada curs, més de tres-cents mil alumnes puguencomençar amb normalitat lesseues classes.

La novetatEls concerts I la comunitat

educativaLa novetat de l’inici de curs enSecundària ha estat, però, laimplantació del concert delBatxillerat en els centres pri-vats. Aquesta mesura, publicadaen el DOGV de l’11 de maig de2007, va estar fortament rebut-jada pels equips directius, elprofessorat, l’alumnat i elsAMPA dels instituts públics detot el País Valencià. Els sindi-

cats presents en la MesaSectorial de Negociació, vandemanar la retirada d’aquestaordre perquè podia posar enperill les unitats de batxillerat iels llocs de treball en els cen-tres públics.

Els concerts i la xarxa públicaMalgrat que la Conselleria vainsistir que la concertació delBatxillerat no afectaria la xarxapública, la realitat ha estat unaaltra. En la mateixa enquestad’inici de curs realitzada perSTEPV-Iv, molts centres deValència, Gandia, Alcoi, Sagunt,etc., van manifestar que havienperdut matrícula o, fins i tot,unitats senceres per la concer-tació d’aquest tram no obligato-ri. En l’estudi es detecta que elscentres més afectats sónaquells que es troben pròxims acentres privats que gaudeixend’unitats concertades deBatxillerat per primera vegada.

Els concerts I l’administracióeducativa

La Conselleria d’Educaciócontinua negant l’impacte de laconcertació sobre els centrespúblics malgrat la realitat queels resultats de l’enquesta mos-tren. L’administració ho justificaamb l’argument que s’ha reduïtel nombre d’alumnes de batxi-

llerat i que ha crescut el decicles formatius. Per al Sindicataquesta explicació no és satis-factòria perquè no dóna comptede la pèrdua de matrícula en elsIES pròxims a centres amb elBatxillerat concertat, quan engeneral s’ha mantingut la matrí-cula en la resta d’instituts.

La retirada dels concertsSTEPV-Iv ha exigit novament laretirada d’aquesta ordre perconsiderar-la innecessària, jaque hi ha places suficients deBatxillerat en la xarxa pública.El manteniment d’aquestamesura augmentarà l’impactenegatiu sobre els IES, que veu-ran disminuir encara més lesunitats de Batxillerat en els prò-xims cursos i provocarà, neces-sàriament, la pèrdua de llocs detreball en la xarxa pública.

Els instituts més afec-tats són els que tenenunitats de Batxilleratconcertades en centresprivats pròxims.

La Conselleriad’Educació continuanegant l’impacte de laconcertació sobre elscentres públics i STEPV-Iv exigeix la retirada del’ordre

L’augment generalitzat i massiude les ràtios dels centresd’Infantil i Primària ha sigut lasolució de la Conselleriad’Educació a l’increment dedemanda de llocs escolars enaquestes etapes per l’augmentdemogràfic i l’arribada d’alumnatimmigrant. El mostreig queSTEPV-Iv ha realitzat en els cen-tres de tot el País Valencià fapalés que la principal incidènciaen l’inici de curs ha sigut precisa-ment l’augment indiscriminat deles ràtios en tots els centres i lageneralització dels barraconsprovisionals.

L’augment de la ràtio vulnerala mateixa llei que permet l’aug-ment només en situacions excep-cionals. La llei preveu un màximde 20 alumnes en Infantil de tresanys, i de 25 en Infantil de quatrei cinc anys i Primària. Per ampliaraquestes ràtios cal demostraruna situació excepcional i obtin-dre una autorització prèvia del’administració. Però enguanyl’excepció ha acabat convertida ennorma.

El Sindicat ha denunciat que

aquesta situació, que modificasubstancialemt les condicionslaborals del professorat i afectanegativament la qualitat de l’en-senyament, s’ha agreujat en elsúltims anys, ja que les mitjanes igrans ciutats no tenen placesescolars suficients per a atendrela tota la demanda.

Poblacions amb excés de ràtioEn les comarques de València, elsincompliments de la Conselleriaes donen en poblacions comManuel, Paiporta, Picanya,Alaquàs, Aldaia, Alfafar, València,la Pobla de Farnals, Montcada, elPuig, Nàquera, Requena i Utiel.També en molts centres de laSafor. A Alacant, hi ha augmentsde ràtio en la mateixa capital i aTorrevella, Elx, Alcoi, Ibi, SantVicent del Raspeig, Sant Joan,Dénia, Xàbia i Oriola. Pel que fa ales comarques de Castelló, lesincidències es concentren en lacapital de la Plana, a més deTorreblanca, Orpesa, Vila-real,Almassora, Borriana, i en la pràc-tica totalitat de les poblacionscostaneres.

El Sindicat ha constatat que eltrencament sistemàtic de lesràtios es produeix significativa-ment en Educació Infantil, on hiha classes de tres anys amb 25alumnes i de 4 i 5 anys amb 30. Amés, sense una intervenció plani-ficada i immediata les aules dePrimària dels centres ara afectatspatiran una saturació molt greu.

La mateixa situació es consta-ta en els centres concertats quees troben al límit de la seua capa-citat. Com que no es deixenvacants per assumir junt amb elscentres públics una distribucióequitativa de l’alumnat nouvingutdurant el curs escolar, la concen-tració de l’alumnat immigrantcontinuarà derivant-se cap alscentres públics.

Actuacions urgentsSTEPV-Iv traslladarà als ajunta-ments i als consells escolarsmunicipals la necessitat d’actuaramb fermesa per a resoldre lasituació. En particular, el Sindicatproposa practicar una anàlisiexhaustiva de la situació, reservarespais dotacionals per a la cons-

trucció de nous centres i distri-buir l’alumnat immigrant demanera equitativa entre tots elscentres sostinguts amb fonspúblics: “És la Conselleria la queha de procedir a planificar i feruna previsió a llarg termini de lesconstruccions escolars, prioritzarles inversions en educació i nego-ciar amb els interlocutors socialsla normativa necessària perdonar una solució definitiva alsproblemes.”

Els augments de ràtio i la proliferació de barracons vulneren la llei

La massificació en Infantil i Primària torna a protagonitzar l’inici de curs

ENSENYAMENT PÚBLIC

El trencament sistemàticde les ràtios es produeixsignificativament enEducació Infantil, on hiha classes de tres anysamb 25 alumnes i de 4 i5 anys amb 30

La llei preveu un màximde 20 alumnes enInfantil de tres anys, i de25 en Infantil de quatre icinc anys i Primària,però només permetl’augment en situacionsexcepcionals

La publicació en el DOCV dels nousdecrets de currículum i d’accés deles escoles oficials d’idiomes (EOI) idels conservatoris elementals i pro-fessionals de música i dansa s’em-marca en el desenvolupament nor-matiu que ha de fer la Conselleria,per al desplegament de la Lleid’Educació (LOE). Les millores queproposava STEPV-Iv al projecte dedecret, que afectaven les condicionsde treball del professorat d’aquestsàmbits, no han sigut recollides. Pera garantir el manteniment de leshores lectives i dels llocs de treball,el Sindicat pretenia que els ensen-yaments de nivell bàsic, ubicats encentres de Secundària, foren impar-tits per docents de les EOI. En elcas dels ensenyaments professio-nals de Música i Dansa, un delsaspectes que més preocupa el pro-fessorat és la reducció d’hores pera les assignatures comunes, bàsi-

ques per a la formació musical icultural dels futurs professionals.Amb la nova regulació, les reduc-cions horàries de Llenguatge musi-cal, Harmonia o Anàlisi i història dela música, amenacen el manteni-ment dels llocs de treball docents.Aplicació progressivaL’aplicació que es farà dels nousdecrets serà progressiva. Per alsconservatoris de música i dansa,enguany s’implantarà el nivell ele-mental i els quatre cursos del pro-fessional, mentre que en el curs2008/09, s’implantarà el 5é i 6é delGrau Professional. Les EOI implan-taran, el curs 2007/08, els nousnivells Bàsic i Intermedi, i el curssegüent el nivell Avançat.

El retard en la publicació delsdecrets a finals del setembre haprovocat problemes en l’organitza-ció i planificació del curs en aquestscentres. El Sindicat ha denunciat les

presses i la falta de previsió de laConselleria d’Educació.

Centres afectatsAl País Valencià hi ha dotze escolesoficials d’idiomes: una a Castelló,cinc a Alacant i sis a València. Pelque fa als conservatoris elementalsi professionals de música, el repar-timent es fa entre els que depenende la Generalitat Valenciana, 14centres, i els que són de gestiómunicipal, 31 centres. Cinc conser-vatoris es concentren a Castelló, 20a Alacant i 13 a València. Pel que faals conservatoris de dansa nomésn’hi ha set per a tot el territorivalencià, cinc a Alacant i dos aValència. Dos d’ells pertanyen a laGeneralitat.

Canvis de la nova regulacióEls cinc cursos anteriors passen aser sis en tots els idiomes. Commarquen les directrius europees,els cursos es distribueixen en tresnivells: Bàsic, Intermedi i Superior.S’incorporen proves de certificacióentre el primer i el segon curs decada nivell.Amb el títol de Batxillerat s’accedeixdirectament al nivell Intermedi.Es té en compte l’atenció preferenta l’alumnat amb necessitats educa-tives especials.La Conselleria es reserva el dretd’articular la impartició del nivellbàsic als instituts de Secundària.Els nous Decrets que establixen elscurriculums de del nivell bàsic i delnivell intermedi, dels ensenyamentsprofessionals i elementals dedansa, i dels ensenyaments ele-mentals i professionals de músicahan estat publicats el mes desetembre.

El 5 d’octubre de 1966 la UNES-CO i la OIT signaven un documentde recomanació sobre la situaciódel personal docent. Des d’ales-hores, l’aniversari de la data ser-veix perquè cada any docents delmón sencer pressionen sobre elsgoverns dels seus països i exigis-

quen el compliment de les condi-cions de treball que estableixaquest document. LaRecomanació UNESCO-OIT sobrela situació del personal docentassenyala els drets que té el per-sonal que treballa a l’ensenya-ment, incloent-hi el de sindicalit-

zació i el de negociació dels sala-ris, les condicions de treball i lespolítiques educatives. Una poste-rior Recomanació de 1997 sobrepersonal docent de l’ensenya-ment superior i la investigació,inclou també el dret a la llibertatacadèmica. En 2007, laInternacional de l’Educació (IE) iles seues organitzacions han tor-nat a exigir el respecte als dretsdels ensenyants, entre ells lanegociació col·lectiva.

ENSENYAMENT PÚBLIC

Nou currículum per a les escoles oficials d’idiomesi els conservatoris de música i dansa

Entra en vigor la novanormativa que desplega laLOE

6 / 207 / OCTUBRE 2007

ENSENYAMENT

ADÉS I ARA

La Internacional de l’Educació reclama el reconeixement dels drets dels docents

En la Declaració de la Campanyadel Dia Mundial del Docent, laInternacional de la Educació (IE),a la qual està adscrita laConfederació de STEs, s’afirmaque “unes millors condicions detreball per als docents represen-ten unes millors condicions d’a-prenentatge per a l’alumnat”. LaDeclaració de la IE de 2007 diu:“Nosaltres, personal docent delmón sencer, exigim:

Entorn de treball decent. Unentorn d’aprenentatge segur i saper als docents i l’alumnat, clas-ses d’una grandària convenient irecursos pedagògics apropiats enl’aula.

Salari mínim vital.Remuneracions que permetenunes condicions de vida dignes ique siguen pagats amb regulari-tat.

Igualtat de remuneració i igual-tat de drets per a les dones. Lesprofessores no han d’experimen-tar cap forma de discriminació iels governs han de garantir l’e-mancipació de les dones en l’àm-bit de l’educació, en el procésdecisori i en el lloc de treball.

Desenvolupament professionalinicial i continu. L’oportunitatd’adquirir i desenvolupar aptitudsprofessionals, mantenir l’actualit-zació professional amb les novestècniques de la informació i peda-gògiques i desenvolupar una

carrera professional.Participació en el disseny de

polítiques. Per a garantir que lesnoves polítiques reflecteixen larealitat de l’aula el diàleg socialha de ser part integrant de la pla-nificació i formulació de la políticaeducativa.

Negociació col·lectiva per adefensar i fomentar els drets delsdocents. Les condicions de tre-ball, així com les avaluacions dequalitat dels procediments d’en-senyament, han de negociar-seentre els representants de lesautoritats públiques i empreses iels sindicats de l’educació repre-sentatius.

‘Millors condicions de treball, millor aprenentatge’

Allà pel gener de 1980, elmalaguanyat company MelchorBotella, ens amollava sensecontemplacions en aquestesmateixes pàgines: “Para mí, unade las causas fundamentales dela escasa participación (...) sedebe a la falta de una acciónsindical directa y continuada enlos centros”. Concretava mésencara i afegia que “donde exis-ten afiliados y personas com-prometidas no se aprovechantodas las posibilidades y se optapor la postura más cómoda, quetiende a mantener el teóricoestado de buenas relacionesentre todo el claustro”. Melchor,amb les seues agosaradesparaules, no pretenia més quemantindre una democràcia par-ticipativa, una línia assembleà-ria, tal com es defineix des desempre la nostra opció sindical.

Si citem Melchor és perquèva ser un mestre que canalitza-va admirablement les preocupa-cions de molta gent del món del’ensenyament. Tenia, a més, laclara consciència que caliaescriure-ho, i mantenia el tocrític, dins i fora, entre propis iestranys.

Ara que som al principi delcurs, just en el moment que unbon grapat de companys i com-panyes d’aquesta organitzaciós’incorporen a fer sindicalismeen contacte directe amb elscentres, a pocs mesos d’un con-grés que ha reiterat la impor-tància d’atendre i crear nuclissindicals a tot arreu, semblaoportú d’actualitzar declara-cions fetes fa... 27 anys! I és quehi ha objectius, desitjos i mane-res de ser que no són anacrò-nics pel simple pas del temps,no són obsessions per estar alsdebats adés i ara. Són simple-ment inevitables; una qüestió decoherència.

La vaga a l’ensenyament delmaig proppassat, “la mésimportant des de fa 20 anys”,com va titular el diari més llegita València, tornà a posar demanifest que si volem un sindi-cat arrelat als claustres no solshem de parar l’orella, hem decontribuir a traure les seuesconclusions. Perquè la vaga,conseqüència de la paràlisi i lasupèrbia del govern valencià, nola va convocar la televisió, sinóque va ser resultat del treballen els centres dels afiliats i lesafiliades d’aquest Sindicat.

Amb aquest esguard retros-pectiu encetem un espai quedirigeix el focus de la reflexiócap a assumptes que, tot i estarpotser fora d’agenda, esguitenl’actualitat quan no hi alenenensordidorament. El passat nosempre està viu, per sort. Peròcompta.

Entitats supranacionalsdemanen als governs querespecten les condicionslaborals del professorat

Sindicalisme als centresVicent Esteve

La proposta del consellerd’Educació de crear aules de“convivència” per a corregir lesconductes conflictives de l’alum-nat només aconseguirà crearguetos en els centres educatius idesviar l’atenció educativa aaquest alumnat. A aquestes con-sideracions, STEPV-Iv hi afig que“anunciar mesures que no comp-

ten amb el debat i el consens delsestaments educatius implicatscrearà més crispació i desconten-tament”.

El Sindicat ha denunciat quel’esborrany de decret de drets ideures de l’alumnat no s’ha con-sensuat amb la comunitat escolarni amb els sindicats, contrària-ment a les afirmacions del conse-

ller. D’altra banda, el Pla Integralde Convivència Escolar que araanuncia Font de Mora mai s’haabordat en les meses de negocia-ció ni en el Consell EscolarValencià.

Potenciar mesures de preven-ció i mediació i fomentar la parti-cipació de tota la comunitat esco-lar és, per al Sindicat, una mane-ra d’afrontar els conflictes. Lasolució no és l’aïllament. Al con-trari, per a fer front a aquestesqüestions cal potenciar els instru-ments de què disposen els cen-

tres: departaments d’Orientació iServeis PsicopedagògicsEscolars, accions tutorial efica-ces, plans de convivència consen-suats i ajustats a la realitat delscentres, el treball en equip i for-mació en matèria de educació itractament de conflictes. Aquestaformació ha d’estendre’s a tota lacomunitat educativa, famílies,docents i alumnat.

Les mesures que han de facilitarla conciliació de la vida laboral ifamiliar del professorat valenciàencara continuen pendents men-tre que els funcionaris de l’admi-nistració pública ja fa vora d’unany que es poden acollir al decret

de permisos i llicències en vigor.Però la Conselleria d’Educació,signant junt amb altres sindicatsde l’acord de 8 de maig, segueixincomplint els seus compromisos.El punt 2 d’aquest acord preveu,textualment, l’”adopció de mesu-

res dirigides al professorat quefaciliten la conciliació de la vidalaboral i familiar i una modificaciódel decret de permisos i llicèn-cies, ajustant-lo a la nova legisla-ció marc, que es publicarà en elspròxims quinze dies, si bé ja estàtenint una aplicació real”. D’altrabanda, les instruccions de lesdireccions territorials d’Educaciónomés preveuen el permís depaternitat i l’acumulació de la lac-

tància, unes mesures que l’admi-nistració valenciana no pot defu-gir per estar recollides en la lleid’igualtat. El Sindicat ha anunciatque pressionarà perquè l’admi-nistració valenciana complisca elsseus compromisos amb el profes-sorat.

JULIOL 2007 / 203 / 7

ENSENYAMENT

ENSENYAMENT PÚBLIC

El Ministeri d’Educacióaccepta les recomana-cions de la Unió Europea

El Sindicat denuncia elconseller per negar-se aconsensuar mesures ambla comunitat educativa

Flexibilització del Batxillerat i fracàs escolar

La prevenció, la mediació i la participació de la comunitat, claus per a evitar els conflictes

La proposta de flexibilitzacióorganitzativa del Batxillerat anun-ciada per la ministra d’Educacióés coherent amb les recomana-cions europees i servirà per a dis-minuir les elevades taxes d’aban-dó escolar a l’estat espanyol, alvoltant d’un 30%. Si la flexibilitza-ció permet que un major nombred’alumnat continue lligat al siste-ma educatiu, hi haurà més perso-nes capaces d’aconseguir el títolde Batxiller i, amb això, s’amplia-ran les possibilitats d’accés aestudis superiors.

Contra l’argument falaç quemodificar l’actual estructura delBatxillerat és rebaixar els contin-guts, que “els nivells han baixat” ique, per tant, “cal tornar amodels anteriors”, els últimsanys han experimentat una verita-ble revolució cultural i tecnològica

a la qual la societat i els sistemeseducatius han de donar respos-tes. L’immobilisme no és mai lamillor de les solucions per alsproblemes que planteja unasocietat en canvi permanent quenecessita adequar-se a novesrealitats.

La flexibilització en altres tramsUn bon exemple que la flexibi-

lització serveix per a lluitar contrael fracàs escolar són els progra-mes d’Adaptació Curricular, unesactuacions que des de fa uns anystrenquen en part la rígida estruc-tura organitzativa de l’ensenya-ment secundari. Aquests progra-mes han sigut, segons una opiniógeneralitzada entre el professoratde Secundària, la millor aportacióde la LOGSE a aquest tram edu-catiu. De fet, hi ha molts exem-

ples de com l’alumnat que hapassat per aquests programes haprogressat en estudis superiorsde cicles formatius, batxillerats ifins i tot en la universitat.

També fa uns anys que elsestudis nocturns —de batxilleratsi de cicles— adapten el sistemaeducatiu a la necessitat de forma-ció i titulació d’una part de lapoblació. L’organització i l’ensen-yament de l’Educació Infantil o delsistema universitari actual nos’assembla gens al de fa 20 anys.Els centres educatius públicsnecessiten més recursos, mésprofessorat, ràtios més baixes, itambé una administració que elspermeta autonomia suficient pera adaptar-se al seu entorn. Unúnic model i una única estructurano és vàlida per a tots els centres.

La concertació dels batxilleratsLa concertació dels batxillerats

resta diners i recursos als centrespúblics, fomenta l’adoctrinament iaugmenta l’exclusió. La inversiópública, l’autonomia dels centres ila flexibilitat organitzativa aportenllibertat i eixamplen les possibili-tats de l’alumnat que vol estudiaren els centres públics. Els nivellsbaixen si l’alumnat abandona elsistema educatiu, no si obté titu-lacions que permeten continuarestudis.

Ara bé, les reformes no es fannomés publicant lleis i decrets.Qualsevol reforma necessitadebat, reflexió profunda, intercan-vi d’experiències, inversió, forma-ció, investigació i programesexperimentals. Però, d’açò, laministra no n’ha dit res.

ENSENYAMENT PÚBLIC

El professorat valencià,discriminat en relació alsaltres funcionaris

El Pla Concilia, pendent del decret que la Conselleriahauria de publicar al maig

El Sindicat ha manifestat la seuasatisfacció perquè amb la incor-poració als centres educatius delsmestres que faltaven per com-pletar les 500 places docentsd’Infantil es materialitza l’acordde plantilles de 2005. Conselleriahavia anat ajornant l’ampliació deplaces d’aquesta etapa educativa,un fet que va motivar la denúnciasindical. L’incompliment va ser un

dels punts reivindicatius de lesmobilitzacions i la vaga convocadaen l’educació valenciana durant elcurs passat.L’acord de plantilles d’Infantil vaser signat pels sindicats i laConselleria d’Educació en 2005,però els terminis de la seuaimplantació havien estat reitera-dament incumplits per l’adminis-tració.

També amb sis anys de retard, elDiari Oficial ha publicat l’acord deplantilles de FormacióProfessional, signat el 2001.

ENSENYAMENT PÚBLIC

Conselleria haviaincomplit els terminis del’acord de 2005

Completada l’ampliació de plantilles d’Educació Infantil

L’Estatut Docent i l'acord de 8 de maig, una sintonia inquietant

Un nou model retributiu per a tot el professorat

8 / 207 / OCTUBRE 2007

ENSENYAMENT PÚBLIC

A iniciativa de l'STEPV-Iv tots elssindicats de la Mesa Sectoriald'Educació vam firmar el protocolde negociació (febrer de 2005) ambl'objectiu d'abordar la negociació demanera temporitzada i global.

Al llarg de dos anys, el sindicatva denunciar la falta de compromi-sos concrets, l'incompliment reite-

rat de molts temes o l'ajornamentindefinit d'altres.

Pel gener de 2007, el Sindicatvalora que l'única eixida era lamobilització i elabora una platafor-ma reivindicativa amb els temesque calia prioritzar.

Un centenar de delegats i dele-gades es concentren davant el

Palau de la Generalitat el 16 defebrer per exigir la negociació. El 5de març a Alacant, Castelló iValència més de 3000 persones tor-nen a concentrar-se. El Sindicat fauna proposta de vaga per al final demesos de març i abril.

Durant el mes de març, elSindicat intenta arribar a acordsamb la resta de sindicats. Algunssindicats no accepten ni assistir ales reunions conjuntes. El Sindicatdeclara que la negativa a adoptarposicions comunes entre tots elssindicats no pot convertir-se en unacoartada per a no fer res i, assumintla seua representativitat en el sec-tor, decideix impulsar la negociaciói, ara, la mobilització.

El 29 de març el 60% de la plan-tilla participa en la jornada de vaga.A València, més de 8.000 personesparticipen en la manifestació. Elseguiment massiu de la vaga des-bloqueja la negociació i obliga aEducació, per primera vegada, apresentar una proposta retributivaconcreta. De la resta de temes, res.El 18 d'abril presenta una oferta

millor, però que encara és insufi-cient. El Sindicat insisteix que calfer un major esforç en el comple-ment específic, que es el que cobratot el professorat i el que comptaper a les pagues extres (els sexen-nis no ho fan) i considera un avançque l'Administració es comprometaa complir l'acord d'educació infantil(2005), a signar l'acord de plantillesde formació professional (2002) i acrear els 16 llocs de treball delsserveis de prevenció pendents(2005).

El 8 de maig de 2007, la resta desindicats de la Mesa signen la pro-posta definitiva presentada, però nofigura allò que havien anunciat enrelació a un "nou marc legal per al'establiment de jornada i calendari"ni els altres temes com la Seguretati Salut laboral, la jornada, el profes-sorat interí, la convivència Escolar,la conciliació de la vida laboral ipersonal…

Crònica d'una negociació inacabada

El 8 de maig de 2007 laConselleria d'Educació i altresorganitzacions sindicals signavenun document que va ser anunciatamb tabalets i dolçaines, ambcares de felicitat incloses, comun "acord històric". El Sindicat vaadvertir que no era l'acord quenecessitava el professorat i elsistema educatiu valencià i que,contràriament és un acord insufi-cient, injust i incomplet.

Mentre el Sindicat defenia unaugment lineal per als 53.000professors i professores i nego-ciar tots els temes de la platafor-ma, altres organitzacions advoca-ven per aprofundir en la divisiósalarial i renunciaven a compro-misos reals. Això va posar lescoses fàcils a l'Administració.Tenia el suport de cinc sindicatsper a fer el que volguera. I així hapassat. Les negociacions d'abril imaig han conclòs en un acord quedestina 87 milions d'euros alcomplement específic, el quecobrem tots, 47 milions alssexennis i 15 als càrrecs direc-tius. Com es veu, hi ha una des-proporció entre els diners que esdestinen al complement i el queva a parar als sexennis. És unaaposta compartida per l'adminis-tració i altres sindicats per crearmés divisions salarials, en contrad'un model educatiu i de treball

cooperatiu i democràtic. És avan-çar en les línies del futur Estatutdel Professorat del Ministerid'Educació i que preveu substituirels sexennis per graus. És falsque el valencià serà el professo-rat millor pagat de l'estat, ni quemillorararem la nostra posició enla taula comparativa de les retri-bucions. Almenys cinc comunitatsautònomes ens superaran i pot-ser seran moltes més perquè acíno hi haurà revisió retributiva finssetembre de 2009.Més divisionsL'acord accentua les divisionssalarials i això repercuteix demanera diferent entre el conjuntdel professorat. El professoratamb menys antiguitat i l’interíobtindrà els pitjors resultats iveurà la seua carrera professionaldificultada si, a més, s'aprova elprojecte d'Estatut del MEC, ambel suport d'altres sindicats. Amb l'excusa de regular el desen-volupament professional, el governvol introduir al conjunt del professo-rat en un laberint regressiu i jerar-quitzador. L'Estatut impulsa una"carrera docent" que se sustenta enla promoció de la competitivitat.Amb una nova estructura retributivabasada en set graus -de quatre asis anys per adquirir-los-, a mésanys de servei correspondran mésgraus automàtics. En canvi, al pro-fessorat amb menys anys de serveili caldran més acreditacions i ava-luacions que haurà de superar pera incrementar les retribucions.Durant molt de temps aquest pro-

fessorat seguirà fent el mateix tre-ball, però haurà d'esperar a que lisiga reconegut en nòmina.

Els obstacles, els "mèrits" delprojecte del MEC per a ascendirde grau, depenen de criteris arbi-traris, com ara l'avaluació volun-tària de la pràctica docent, l'as-sumpció de tasques i responsabi-litats complementàries, la impli-cació en el centre, l'exercici decàrrecs directius... Fins i tot per aparticipar en els concursos detrasllats influirà el grau.

L’herència dels sexennisEl cobrament de sexennis derivade l'acord de 1991 signat per laConselleria d'Educació i els sindi-cats de la mesa d'Educació, ambexcepció de l'STEPV-Iv.

El Sindicat ha denunciat queaquest sistema retributiu discri-mina una gran part del professo-rat que no percep cap retribucióper aquest concepte, paga salarisdiferents per una tasca idèntica iamb mateix grau de responsabili-tat i ha convertit la formació per-manent en una cursa per acol·leccionar crèdits, devaluant-lai convertint-la en una mercaderia.La formació és un dret i un deuredels docents, integrat en la jorna-da laboral i que cal retribuir comcal.

Un nou model retributiuLa realització d'una tasca ambidèntic grau de responsabilitat had'estar remunerada amb elmateix salari. El sistema que ara

es vol implantar classifica sala-rialment el professorat amb unajerarquització que no es corres-pon amb la naturalesa de la tascadocent ni amb l'organització esco-lar dels centres. STEPV-Iv segueixcompromés amb la defensa del

dret de tot el professorat a unesretribucions dignes i no jerarquit-zades.

AMB EL GRAUS DE L’ESTATUT DOCENT LES DIFERÈNCIES SERAN MAJORS

L’ACORD DEL 8 DE MAIGINCREMENTA LES DIFERÈNCIES SALARIALS

SENSE SEXENNIS AMB 5 SEXENNIS SENSE SEXENNIS

EN 2007, EL 40% DEL PROFESSORAT NO TÉ CAP SEXENNI. NOMÉS EL 10% EN TÉ ELS 5 SEXENNIS

UN MATEIX TREBALL, MOLTS SALARIS DIFERENTS

SALARI BRUT MENSUAL

+ 370 euros + 550 euros

AAggoosstt 22000077 AAggoosstt 22000077 GGeenneerr 22001100 GGeenneerr 22001100MMeessttrreess 1877,45 2248,72 2007,45 2557,48MMeessttrreess EESSOO 1989,3 2360,57 2119,3 2669,33PPrrooff.. ttèèccnniicc 1991,64 2362,91 2.121,64 2671,67PPrrooff.. SSeeccuunnddààrriiaa 2160,01 2531,28 2290,01 2840,04

2007 2010

SSEENNSSEE SSEEXXEENNNNIISS AAMMBB 55 SSEEXXEENNNNIISS SSEENNSSEE SSEEXXEENNNNIISS AAMMBB 55 SSEEXXEENNNNIISS

ARXIU

AMB 5 SEXENNIS

L’actualització i millora delscomplements específics percàrrecs directius va ser una deles reivindicacions exigides enla vaga de 29 de març. Aquestscomplements s’abonen en fun-ció d’una classificació de cen-tres fixada per l’administració.L’acord retributiu de 8 de maigva deixar sense desenvoluparaquest apartat i va incorporaruna clàusula que destina 15milions d’euros per actualitzaraquest pagament.

El Sindicat ha recordat laurgència de distribuir aquestsdiners per homologar aquestcomplement retributiu amb laresta de l’Estat. Amb això laConselleria demostraria que tévoluntat de reconéixer i donarsupor, en part almenys, al tre-ball dels equips directius.

Els centres d’Infantil iPrimària no disposen de perso-nal d’administració, i tota la

tasca de matriculació, gestió debeques i menjadors, personal,relació amb els ajuntaments iConselleria, etc., recau princi-palment sobre els equips direc-tius. Amb l’increment generalit-zat de les ràtios per l’alumnatnouvingut, aquestes tasquess’han vist incrementades: gestiódel bo-llibre, absència de nor-mativa de confecció d’horarisper a aplicar la LOE, etc.

Gestionar els centres deSecundària i FormacióProfessional, escoles d’idiomes,conservatoris, escoles d’art,formació de persones adultes,etc., és una tasca cada vegadamés complexa: l’inici de curscoincideix amb els exàmens desetembre i el període de matri-culació, gestió del personal,degoteig constant de matrículasobrevinguda al llarg de tot elcurs, immigració, normativaobsoleta per a confeccionar

horaris i resoldre els conflictes,nous programes educatius, inte-gració d’alumnat amb necessi-tats educatives especials, cen-tres saturats, etc.

Tot i que la tasca educativaha de ser una acció compartidaentre tot el professorat del cen-tre, el Sindicat considera que latasca dels equips directiusvalencians no pot estar pitjorretribuïda que en la resta del’Estat i en cal una actualitzacióimmediata.

STEPV planteja una sèrie depropostes per resoldre aquestaproblemàtica: a) reduir l’actualclassificació de centres (tipus A,B, C, D i E), de 5 a 3 (tipus A, B,C) en funció de les línies, grupsi torns de treball, nombre d’a-lumnat, complexitat dels cen-tres; b) augmentar com a mínim100 euros per a les direccionsdels tipus A; c) aplicar una gra-dació ponderada dels incre-

ments de la direcció en la restade tipus; d) establir un percen-tatge, com a mínim del 80% delsou de la direcció, per a la restade membres dels equips direc-tius.

STEPV ha instat l’administra-ció a convocar la mesa de por-taveus per establir el calendaride negociació, acordar la distri-bució dels diners i agilitzar l’e-xecució dels deutes pendentsamb el professorat valencià.

OCTUBRE 2007 / 207 / 9

El Sindicat presentarà iniciatives per desbloquejar els temes pendents

Desplegament de l’acord del 8 de maig

ENSENYAMENT PÚBLIC

Després de l’acord del 8 de maig, el Consellerafirmava que “El professorat valencià és el mésben pagat de l’Estat”. Aquesta i altres afirma-cions s’han escoltat als responsables de l’admi-nistració valenciana i a portaveus d’altres sindi-cats tot i establint com a model de comparacióles retribucions de Catalunya.Tanmateix, noméscomparaven parcialment les retribucions.

Els sexennis de CatalunyaL’administració de la Generalitat de Catalunya iels sindicats van firmar, en 2005, un acord,ampliat en 2007, que regula el cobrament delsestadis (sexennis docents) del personal interí apartir del dia 1 de setembre de 2007, d’acordamb els següents criteris:

- A partir de l’1 de setembre de 2007, els pro-fessorat interí que tinga reconegut sis o dotzeanys de serveis prestats en l’ensenyamentpúblic, com a interí o substitut docent, hauran

d’acreditar els nou crèdits necessaris per a l’as-soliment del primer o del segon estadi. A partirde l’1 de setembre de 2008, se’ls podrà reconèi-xer el tercer estadi docent i se negociarà l’apli-cació del quart.

L’1 de gener de 2007, la quantia mensual eneuros dels sexennis vigents a Catalunya són:primer, 103,86; segon, 109,22 ; tercer, 123,85 ;quart, 134,11, cinqué, 79,06. En la mateixa data,els sexennis del professorat valencià són: pri-mer, 39,17; segon, 62,74; tercer, 101,92; quart,128,78; cinqué, 37,89.

L’1 de gener de 2010, els sexennis valencians,segons l’acord de 8 de maig, seran els mateixosque els actuals de Catalunya. El calendari percomençar a percebre de manera gradual lesnoves quantitats, s’iniciarà l’1 de gener pròxim.Com veiem, alguns consideren que l’homologa-ció suposa cobrar, en 2010, el que altres cobrendes d’abans de 2007.

La clàusula del professorat interíL’acord de 8 de maig va afegir in extremis —enun últim intent de la Conselleria perquè STEPV-Iv no es quedara fora de la firma— un apartat 8que diu: “Les parts firmants es comprometen ala negociació d’un nou acord per al personalinterí, que s’aplicarà en el pròxim curs escolar,que millore l’actual sistema i facilite la provisióde llocs de treball.”

A hores d’ara, només STEPV-Iv ha denunciatl’incompliment d’aquesta clàusula, però quancomence la negociació, ningú podrà continuarmantenint que el professorat interí, només perser-ho, no pot accedir a un complement retribu-tiu exclusiu del docents, lligat a la formació. Elprofessorat interí és docent i fa i rep formaciócom la resta.

El professorat interí, el gran perjudicat

La negativa de la Conselleriad’Educació a negociar els nousmodels de jornada per al sistemaeducatiu és un dels incomplimentsmés greus del protocol de negocia-ció que van motivar la vaga del 29de març impulsada per STEPV-Iv,CGT (Àrea Pública) i AFID. En uncontext en què els canvis socials ila demanda creixent de qualitatdemanen a la comunitat educativaabordar els nous problemes deri-vats de l’organització dels centres,el Sindicat planteja abordar eldebat sobre la jornada continuada,que pot esdevindre un instrument

important per a millorar la qualitatde l’ensenyament i beneficiar totala comunitat educativa.

Regular la jornadaLes comunitats educatives de

cada centre han de ser autònomesper a establir per decisió democrà-tica dels seus membres el tipus dejornada.

L’horari dels treballadors i lestreballadores de l’ensenyament noha de ser necessàriament coinci-dent amb el de l’alumnat ni amb eldel centre.

En la organització escolar, cal

superar la rígida distribució horà-ria en 45, 50 o 60 minuts i buscarperíodes més amplis i flexibles. Elstemps de descans han de ser mésvariables i s’han d’adaptar a l’edatdels xiquets i les xiquetes.

Els centres han de romandreoberts al matí i a la vesprada i ofe-rir tots els serveis necessaris.

Educació ha d’estendre i garantirl’oferta de menjadors escolars atots els centres que ho sol·liciten.

Les administracions han degarantir als centres el finançamentde totes les seues activitats extra-curriculars, culturals i esportives.

S’ha de garantir la igualtat d’o-portunitats educatives a tot l’alum-nat i oferir més serveis a quimenys en té.

Per a optimitzar el rendiment deles plantilles, s’han de millorar lescondicions de treball del professo-rat, del personal especialitzat i delno docent.

Cada comunitat educativa ha deconcretar i distribuir el seu horariamb plena autonomia i reflectir-lodins del corresponent pla de cen-tre.

La jornada continuada, fora de l’acord

El Sindicat ha engegat unacampanya per a què elprofessorat interí deixed’estar discriminat sala-rialment. En la campanyaes proposa que reclameallò que li pertoca d’acordamb el treball que realit-za.

STEPV-Iv exigeix lanegociació urgent delscomplements percàrrecs unipersonals

Els equips directius valencians, els pitjors pagats de l’Estat

10 / 207 / OCTUBRE 2007

ENSENYAMENT PÚBLIC

ENSENYAMENT PÚBLIC

El sistema d’adjudicació devacants presencial dóna garantiesde transparència, publicitat i con-trol públic i democràtic, cosa queno ocorre amb altres procedi-ments. Per al Sindicat els actespresencials d’adjudicació que secelebren cada any al Palau deCongressos possibiliten que latotalitat del professorat partici-pant puga controlar el procés idemanar la plaça que més li inte-ressa entre les que queden lliuresen el moment de demanar. El sis-tema permet un control públicque no es dóna en els actesbasats en els sistemes informà-tics. És un procés ràpid, ja que enun dia el professorat sap quin ésel lloc de treball que ocuparà elcurs vinent. Els actes presencialscompten amb el suport de lamajor part del professorat, que hamanifestat la seua satisfacció pelprocediment. L’actual sistemanomés és rebutjat per una part dela representació sindical, querepresenta interessos minoritarisi no atén l’interés general que

aposta per la trasparència.??Els sistemes informàtics quealtres organitzacions sindicalsvolen posar en funcionament nodonen les necessàries garantiesjurídiques ni de control, transpa-rència i publicitat. Suposen que elprofessorat afectat estiga tot l’es-tiu (juliol i agost) pendent del llocde treball que se li assigna i nogaranteix que l’1 de setembre totel professorat estiga en el seulloc de treball. Aquest sistema,que es va experimentar anysarrere, suposà un retard en elcomençament del curs i moltsproblemes amb el professorat.El Sindicat reitera que els actesd’adjudicació presencials són lamillor garantia de publicitat itransparència, tant per al profes-sorat com per als centres, depoder fer un seguiment i un con-trol exhaustiu de les vacants i dela dotació de les places.?

Si s’ha d’avaluar l’acord del 8 demaig de 2007 en funció de lesmillores laborals aconseguidesper al professorat interí, cal dir demanera rotunda que, després dedos anys de negociació, no s’haproduït cap avanç. “Negociar unnou acord per al personal interí,que s’aplique en el pròxim cursescolar, que millore l’actual siste-ma i facilite la provisió de llocs detreball”, com assenyala textual-ment el document que van signarla Conselleria d’Educació i altressindicats, és una fórmula que nofa més que repetir la voluntatexpressada en el protocol denegociació de 2005, aprovat ales-hores a instàncies de l’STEPV-Iv.L’últim acord tampoc no ha acon-seguit cap compromís de l’admi-nistració amb el professorat inte-

rí. Tanmateix, amb el nou curs enmarxa cap dels sindicats firmantshan denunciat l’incomplimentd’Educació.

Adjudicacions presencialsEn una fugida avant, per desviarl’atenció o per no poder aguantarmés la mirada del col·lectiu, hi haorganitzacions sindicals que araes dediquen a criticar els actesd’adjudicació presencials, unsactes que mai no han estat qües-tionats per ningú. Es tracta d’unsistema molt semblant a l’adjudi-cació estatal de places per alsmetges interns residents (MIR)que ningú no qüestiona. De fet,els actes presencials que se cele-bren al País Valencià són l’envejadel professorat d’altres territoris,que hi veu un model públic i

transparent que assegura la pos-sibilitat d’elecció fins a l’últimmoment. Les incidències per irre-gularitats en els actes d’adjudica-ció, amb una provisió de més de10.000 vacants, són pràcticamentinexistents. Per avançar no calcanviar allò que cada vegada fun-ciona millor, sinó perfeccionar-ho.

Reduir la mobilitatLa negociació que exigeix elSindicat, s’ha d’articular en qua-tre eixos: consolidar els dretsadquirits; assegurar la continuïtaten el treball; aconseguir idènti-ques retribucions i condicionslaborals que el professorat fun-cionari (permisos, llicències, for-mació, etc.); reduir la mobilitat,tot compaginant l’atenció adequa-

da als centres i a l’alumnat.A l’Estat espanyol hi ha territo-

ris que han aconseguit, gràcies ala pressió sindical i a la lluita delcol·lectiu, compromisos d’estabi-litat lligats a la contenció en l’o-ferta d’ocupació pública. L’EstatutBàsic de l’Empleat Públic hareconegut el cobrament delstriennis i ara cal exigir el cobra-ment dels sexennis. Estem con-vençuts que en bona part les con-dicions laborals del professoratinterí pot millorar si s’aconse-gueix reduir la mobilitat. Aquestareducció, que és factible si el pro-fessorat expressa voluntàriamentl’àmbit territorial en què vol tre-ballar— ajudarà a millorar el tre-ball, la qualitat i l’eficiència delsistema.

Conselleria continua incomplint els compromisos amb el col·lectiu de docents interins

Cal un nou pacte per al professorat interí

STEPV-Iv i la majoria del professorat s’oposen a la informatització del procés

Els actes presencials d’adjudicació de places docents garanteixen la transparència del sistema

En el procés negociador, elSindicat treballarà per assolir laparticipació activa del professoratinterí i la màxima unitat de totesles organitzacions sindicals. Desde l’STEPV-Iv, AFID i CAT-CGT,considerem que cal una revisiódel pacte actualment en vigor perdistints motius:

Exigir a l’administració que dis-pose de totes les vacants i elcalendari amb temps i formaabans de la celebració dels actesd’adjudicació.

Poder renunciar a una vacantque no pertanya a una determina-da comarca en què es vol treba-llar.

Acollir-se, en l’acte d’adjudica-ció, als permisos per cura de fillso de persones majors.

Establir vacants comarcals decurs complet.

Assegurar la continuïtat en eltreball de vacants d’especial difi-cultat.

Poder desactivar-se temporal-ment de la borsa de treball.

Poder ampliar o restringir leshabilitacions —especialitats—amb què comptem o amb lesquals volem treballar.

Obrir les borses de treball demanera permanent.

Donar transparència als canvisde vacant per necessitat extrema,sempre amb la supervisió delcomité de Seguretat i SalutLaboral.

Pagar els mesos d’estiu a lespersones que treballen més de165 dies.

Disposar d’un contracte per untemps mínim garantit per al pro-fessorat que realitza substitu-cions. El contracte no s’ha d’inte-rrompre en vacances de Nadal,Pasqua, Falles…

Garantir els drets de proteccióa la maternitat, de conciliació dela vida laboral i personal i de for-mació, com la resta del professo-rat.

Revisar el pacte

ARXIU

El decret amb els currículums de l’ESO ésun document imposat des del govern valen-cià, sense negociació. Es tracta d’unanorma que ignora les veus crítiques amb laparticular aplicació que de la Lleid’Educació (LOE) està practicant el governvalencià del PP. Les crítiques al decret,manifestades en la mesa sectoriald’Educació i en el Consell Escolar Valencià,provenen de sectors molt diversos de l’opi-nió pública valenciana.

El decret, publicat en el Diari Oficial del27 de juliol, estableix els objectius educa-tius de l’etapa, els continguts de les dife-rents matèries i les mesures educativesque han d’aplicar-se. La norma, que és lainterpretació que el govern valencià fa delreial decret de mínims del Ministerid’Educació, cal considerar-la com una lec-tura tendenciosa i dretana de la LOE. LaConselleria d’Educació ha alterat i censuratbona part dels continguts reglats per lanorma estatal. El cas de l’Educació per a laciutadania és especialment greu, peròtambé ho són els objectius de l’etapa, quesembla que molesten el govern de laGeneralitat i la Conferència Episcopal.

Retallades organitzativesL’autonomia organitzativa dels centres enels exàmens extraordinaris i en la ubicacióhorària de l’assignatura de Religió ha que-dat retallada. De fet, en aquests dos aspec-tes la norma ministerial donava llibertatorganitzativa mentre que l’administracióvalenciana regula ambdues circumstànciesper a imposar el seu criteri. La Conselleriainsisteix a organitzar proves de setembre al’ESO i impedir, com preveu el reial decret,que la ubicació horària dels ensenyamentsde Religió siga programada pel centre. Unaubicació que en comptes de materialitzar-se d’acord amb els interessos de cadacomunitat educativa es concreta segons elsinteressos del Concordat amb el Vaticà.

Pel que fa a la cobertura mediàtica sobrela nova normativa, l’atenció dels mitjans,amb molt de soroll i confusió, s’ha centrat demanera parcial en l’assignatura d’Educacióper a la ciutadania. Aquesta atenció interes-sada ha afavorit l’ocultació de la censura dela norma educativa valenciana, d’acord ambels dictàmens de la cúpula eclesiàstica catò-lica. De fet, els continguts de l’Educació per ala ciutadania que molesten la dreta religiosaja han desaparegut.

Amb aquesta pràctica cínica i deslleialamb la norma estatal, les campanyes con-tra l’assignatura per motius morals o reli-giosos que proclamen la hipotètica exclusi-vitat de l’educació moral de les famíliescontra l’intervencionisme de l’estat, esdeve-nen especialment hipòcrites i intoxicadores.L’orientació ideològica dretana que inspirael currículum ha retallat els objectius del’etapa que al·ludeixen a ciutadania o ademocràcia. S’han retallat, dels objectiusde l’etapa, la crítica dels estereotipssexuals, inclosa en la norma del Ministeri il’apartat sobre el coneixement del propi cosi el dels altres. El currículum valencià cen-sura aquests “altres” per una versió higiè-nica i pudorosa de la sexualitat limitada alconeixement “del funcionament del coshumà”.

El currículum valenciàEls continguts d’Educació per a la ciutada-nia del currículum valencià arrepleguentotes les objeccions formulades pels sec-tors religiosos més ultres del catolicisme alreial decret de mínims aprovat pel governespanyol. El preàmbul de la normativavalenciana exclou les justificacions institu-cionals que inspiren l’assignatura, unes jus-tificacions que recorden els compromisosinternacionals amb la Unió Europea i elConsell d’Europa que estan en els fona-ments de l’assignatura i que han estatesborrats.

El currículum valencià ignora deliberada-ment les recomanacions dels informes delsíndic de greuges i del defensor del puebloque proposen un ús pràctic de la novaassignatura en la línia de treballar l’orien-tació i la prevenció de conflictes de l’ano-menada violència escolar. S’han esborratles consideracions relatives a la valoraciócritica de la divisió social i sexual del tre-ball i la necessitat de denunciar els prejudi-cis socials xenòfobs, antisemites, sexistes ihomòfobs. D’altra banda, el capítol econò-mic inclou manifestacions de clara parciali-tat com que la llibertat i la economia demercat són “motors del desenrotllament”.

Anglés o valenciàLes afirmacions del president de laGeneralitat, exposant hipotètics plans edu-catius per a impartir la docència en llenguaanglesa, més que aclarir el panorama hanacabat de provocar més enrenou. Val a dirque Camps va fer aquestes declaracionsamb el suport de la ministra d’Educació iamb l’alegre concurs del conseller del ramque va aprofitar l’ocasió per a donar mésllum a la polèmica: Font de Mora va arribara afirmar que “segurament” l’Educació pera la ciutadania no s’impartirà. No s’imparti-rà si, com preveuen els càlculs d’aquestesments negligents, el partit que governa elPaís Valencià guanya les eleccions generalsde març de 2008. Perquè tota aquesta his-tòria d’intoxicacions no es refereix de capmanera a qüestions educatives sinó queapunta més prompte a uns maleducats càl-culs electorals. A vora 25 anys de la Lleid’Ús i Ensenyament del Valencià i mentreesperem eternament la catalogació lingüís-tica de les places docents en Secundària,les declaracions del president suposen unsarcasme intolerable.

Esperem pel nostre bé que entre elsfuturs traductors de la Constitució espanyo-la a la llengua anglesa no estiga l’expresi-dent Aznar, el qual ja va demostrar la seuaincompetència en un idioma que ara semblaatraure tant l’atenció educativa del nostreMolt Honorable President.

OCTUBRE 2007 / 207 / 11

ENSENYAMENT

Intoxicacions i sarcasme en les propostes del Molt Honorable President

Educació per a la ciutadania: un desficaci

Les campanyes contra l’assigna-tura per motius morals o religio-sos que proclamen la hipotèticaexclusivitat de l’educació moralde les famílies contra l’interven-cionisme de l’estat, esdevenenespecialment hipòcrites i intoxi-cadores

La cobertura mediàtica ha afa-vorit l’ocultació de la censura dela norma educativa valenciana,d’acord amb els dictàmens de la cúpula ecle-siàstica catòlica

Joan Pau Cimarro

TANIA CASTRO

12 / 207 / OCTUBRE 2007

SINDICAL

El camí recorregutDes de fa més d’una dècada les organit-zacions sindicals que componen laConfederació d’STEs-i han desenvolupatunes estructures que sobrepassavenl’àmbit de l’ensenyament.

La Confederació va nàixer dels movi-ments unitaris i assemblearis de l’ensen-yament i això va configurar una realitatsectorial interna que no va renunciar maia l’acció sindical de caràcter social isociopolític que connectava amb la restade sectors productius.

La configuració del model sindical “atres bandes” dissenyat per l’administra-ció, amb la connivència amb els sindicatsinteressats, va conduir a una successivapèrdua de capacitat negociadora de lesmeses sectorials en benefici de lesmeses generals del conjunt del funciona-riat. Amb això es va obrir una nova pers-pectiva que va accelerar l’apertura delsdistints STES a nous sectors extra-educa-tius, fonamentalment en el marc de lesadministracions públiques.

Per altra banda, la progressiva buro-cratització del sindicalisme majoritari vaprovocar l’aparició de noves organitza-cions sindicals de caràcter sectorial peròunides, sobretot, per la ferma defensa deldret dels treballadors i treballadores adecidir per ells mateixs en aquells temesque els afectaren.

En conseqüència, alguns STES vanescometre el procés d’intersectorialitza-ció amb la incorporació de nous sectors,dins i fora dels serveis públics.

El balanç d’aquesta apertura és positiui ha suposat una revitalització dels dife-rents STES.

Nous sectors en una organització confe-deral de base territorialEl VIII Congrés va assumir el funciona-ment de diferents sectors i ara és elmoment d’avançar en la coordinació del’acció sindical, tot desenvolupant lesestructures internes que ho han de ferpossible..

D’altra banda, des de fa més de quatreanys s’ha estat treballant conjuntamentamb el Sindicat Ferroviari. L’aprofun-diment d’aquestes relacions han conduïtnecessàriament al plantejament de l’o-portunitat de convergir orgànicament al sid’una organització comuna de caràcter

confederal, que agrupara organitzacions

sindicals presents en els diferents sec-tors productius, sempre que reuniren lesmateixes característiques bàsiques que lanostra.

Tot això es resumia en el concepteIntersindical, que es va afegir al nomcom a senyal inequívoc de cap on deviaanar la nostra evolució sindical.

Ara volem integrar les diferents reali-tats territorials sense deixar de ser elque som: una confederació de sindicatssobirans que té en el territori l’elementaglutinant bàsic de l’organització sindical.

Una nova Confederació IntersindicalAquest IX Congrés és distint a tots elsaltres que s’han fet durant trenta anys : lavoluntad de construir una novaConfederació, la Confederació

Intersindical, que es presenta a les treba-

lladores i treballadors com una alternati-va sindical intersectorial, assembleària,unitària, democràtica…, amb presència entot l’Estat i integrada en el sindicalismeinternacional. Amb aquest fet es fa un pasmolt important en la lluita per aconseguirun sindicat unitari, vocació amb la qual vanàixer el sindicat.

La Confederació contarà amb dife-rents sectors del món del treball unitsper uns estatuts, per uns principis i fina-litats comunes, i per una forma semblantde funcionament. I s’aconseguirà refor-çant els sectors que ja estan integrats enla Confederació i en els Sindicats conser-vant les sigles sectorials en aquellsàmbits que es determine amb la incorpo-ració a les nostres estructures d’altresrealitats sectorials.

En acabar el IX Congrés seguiremorganitzant-nos en tot l’Estat. Seguirembuscant la millor manera d’articular lesrelacions entre els sindicats i intersindi-cals de les diferents comunitats del’Estat. Seguirem buscant la forma mésidònia per a millorar els serveis públics,l’ensenyament, la sanitat, el transports,les comunicacions... Buscarem la millormanera d’organització per a lluitar desde la nostra Confederació Intersindicalper un món millor.

Estem en la mateixa lluita de la qualvam sorgir fa 30 anys, encara que ho femamb la preparació que ens dóna el bagat-ge d’aquests anys de lluita i organització,d’èxits i fracassos, i amb el convencimentque som molts milions de persones lesquals no estem contentes amb el món enel qual ens ha tocat viure i estem en dis-posició de lluitar per a aconseguir-lo.

Amb voluntat i esforç construïm unanova proposta sindicalEl futur necessari, també en el sindicalis-me. El lema del IX Congrés marca elcompromís a seguir avançant en l’exten-sió de la Intersindical en altres sectors, ia plantejar alternatives a les noves reali-tats.

La presència com organització confe-deral ha d’anar augmentant sense inten-tar copiar les estructures de funciona-ment d’altres organitzacions que entenenl’acció conjunta com la uniformització deltreball sindical. Organitzacions ambestructures centralitzades i burocratitza-des. Nosaltres som l’expressió genuïnad’una forma diferent d’entendre les rela-cions entre les diferents nacionalitats iregions de l’Estat. I l’apliquem al treballsindical.

És necessari que la nova ConfederacióIntersindical estiga més present en lesmobilitzacions socials, que siga capaçd’incorporar totes les organitzacions quecompartisquen el nostre model sindical.Però, sobretot, per a aconseguir-ho ésnecessària la il·lusió de saber que amb lavoluntat construïm la realitat. Una novarealitat sindical per als treballadors i lestreballadores.

IX congrés de la Confederació d’STES-intersindical

El futur necessari en el sindicalisme

El pròxim mes de novembre la Confederació d’STES-Intersindical celebrarà el seu novè congrés aSalamanca.Han passat quatre anys des de l’anterior con-grés i les propostes que allí es van aprovar han donat elsseus fruits en els diferents sectors que avui es configu-ren en els diferents sindicats de la Confederació. En l’ensenyament, la representativitat ha augmentat en

el conjunt de l’estat. S’ha desplegat una activitat quesegueix creixent en sectors on la nostra presència és his-tòrica i també creix en altres, en els quals fins fa pocteníem poca representativitat. La nostra presència ha augmentat significativament enels nous sectors, com les administracions públiques, lasanitat, els serveis… al mateix temps que avançàvem en

la nostra relació amb altres organitzacions, com elSindicat Ferroviari.El pròxim congrés treballarà per a posar al dia aquestesnoves estructures convertint l’actual Confederaciód’STES-i en una nova Confederació Intersindical.

Volem integrar les diferentsrealitats territorials sense dei-xar de ser el que som: unaconfederació de sindicats sobi-rans que té en el territori l’ele-ment aglutinant bàsic de l’or-ganització sindical

Una alternativa sindical intersectorial, assembleària,unitària, democràtica…, ambpresència en tot l’Estat i integrada en el sindicalismeinternacional

OCTUBRE 2007 / 207 / 13

Rafa MirallesHan escrit Drets cap a la normalitat, unllibre on reuneixen una sèrie de propostesfactibles dins l’actual marc legal per aavançar cap a la normalitat lingüística. Elsgermans Alfons i Francesc Esteve, dosxativencs llicenciats en Dret i FilologiaCatalana, respectivament, van presentarel volum abans de les eleccions autonòmi-ques per tal que un eventual govern deprogrés les traduïra en mesures concre-tes. Una cinquantena d’associacions i enti-tats cíviques van donar suport a unes ini-ciatives que, a pesar dels resultats electo-rals del 27 de maig, conserven per alsautors la justificació original.

Quina és la vigència de les propostes des-prés de la victòria del PP? F.E. Tenen la mateixa vigència; passa queel camp d’aplicació s’ha reduït. Nosaltresapuntàvem majoritàriament a l’acció degovern de la Generalitat Valenciana, però hiha més institucions, ajuntaments, universi-tats i fins i tot sectors de l’administració,com l’ensenyament, on es poden posar enpràctica moltes de les mesures que apun-tem.

Per exemple?F.E. La continuïtat de les línies en valenciàque ara es trenquen en cada pas de nivellperquè la demanda és superior a l’ofertade la Generalitat. Hi ha docents adscrits ales línies que no disposen de la competèn-cia lingüística.

Promoure l’ús del valencià no interessa algovern del PP. F.E. Falten campanyes decidides de promo-ció de la llengua que, a banda de dir decoses molt difuses com Diga bon dia o Envalencià, naturalment, no aporten res i notenen objectius avaluables. Dir que elvalencià és molt bonic o que els consellerstraguen la llengua per fer-se la foto noserveix de res.

Aleshores, quin tipus de campanyes caldria fer?A.E. En el llibre hi ha una dotzena de pos-sibles accions. Hi ha una proposta específi-ca per a les persones vingudes d’altrespaïsos, Parles valencià? Ja ets d’ací, enquè destaquem la importància de la llen-gua per facilitar la integració social i perfer-los ben visible que són part activa de lasocietat valenciana. O una altra, El valenciàm’ensenya el futur, que incideix en elsavantatges de l’escolarització en valencià.En aquests programes, els escolars apre-nen més bé tant en valencià com en caste-llà, estan en millor disposició per a acos-tar-se a una tercera llengua, i s’estimula laintegració social i l’esperit obert i tolerantdavant la diversitat.

Són propostes realistes?F.E. Les propostes són perfectament possi-bles en l’actual marc legal. Possibles, és clar,si els governs volen aplicar-les. Si no ho fanés perquè no tenen voluntat política, no peruna altra cosa. De fet, a les Illes Balears oGalícia, quan estaven governades pel PP, s’a-plicaren moltes d’aquestes mesures.

Hi ha persones nouvingudes que manifes-ten un interés inicial per aprendre la llen-gua, però que l’abandonen prompte per-què diuen que ací “no serveix de res sabervalencià”F.E. Efectivament, el valencià té un baixís-sim índex d’utilitat i, a més, en algunscasos està penalitzat, és la llengua marca-da. Si parles castellà, és una opció neutra,però si ho fas en català en alguns àmbitsencara et marques. La utilitat de la llenguadepén molt de l’acció de govern i de l’e-

xemple que donen els governants. Sensel’ús en les institucions i sense aconseguirque siga un element per a la promociósocial i professional, tant en les institu-cions com en l’empresa privada, la llenguadifícilment tindrà una supervivència mésenllà de l’àmbit tradicional de comunicació.

Fa la impressió que torneu a apel·lar alvoluntarisme i la militància de la gent mésconscienciada per a avançar cap a la nor-malització.A.E. La situació no és fàcil. La revolta delsnegres nord-americans es va iniciar justa-ment pel no de Rose Parks al blanc que liva ordenar cedir-li el seient a l’autobús.Les coses només es poden canviar a partird’accions individuals que després podenser col·lectives. Algunes propostes que fempotser animaran alguns ajuntaments i enti-tats socials a desplegar iniciatives noves

que no s’havien atrevit a mamprendre perdesconeixement de la legislació.

L’ensenyament, dieu en el llibre, és potserl’únic reducte amb una certa esperança derecuperació.A.E. Ara mateix sí, però és gràcies a l’es-forç personal del professorat per a superarels problemes que no vol resoldre l’admi-nistració. Com han denunciat STEPV-Iv iEscola Valenciana, els trencaments de leslínies en valencià en el pas de Primària aSecundària són molt preocupants encaraque la Conselleria més que resoldre’ls elsestà promovent. Però, a més de l’ensenya-ment, també hi ha la societat civil.

A què us referiu?A.E. El document amb les propostes, ambel suport inicial d’Acció Cultural, el vamenviar a diverses associacions i en untemps rècord cinquanta entitats, ens vanfer costat. Això vol dir que el món cívic téespenta i va molt més enllà del que elpoder polític exigeix. És cert que no estemcom voldríem, però tenim àmbits on encarahi ha força per a fer molt més.

Amb tot, hi ha motius per a l’optimisme?A.E. Nosaltres som optimistes i per aixòens hem atrevit a escriure aquestes pro-postes. A pesar de les dificultats, aratambé podem avançar cap a la normalitatlingüística. F.E. En l’actual context, hem de fer trescoses: prendre consciència dels proble-mes, conéixer la realitat i fer propostes via-bles. Ens haurem de moure molt per can-viar el que no ens agrada. Estancar-nos noens durà a res i ens farà retrocedir.

“Estancar-nos ens farà retrocedir”Alfons Esteve i Francesc Esteve, tècnics de Política Lingüística de la Universitat de València

ENTREVISTA

OCTUBRE 2007 / 207 / 13

Els eixos clau en els quals s’hauria defonamentar “una política lingüística eficaçi alhora factible” es concreten en nouobjectius, que Alfons i Francesc Esteveplantegen en la seua proposta:1. El valencià ha de ser la llengua d’úsnormal i preferent de les administracionsvalencianes.2. Les administracions radicades al PaísValencià han de garantir que poden aten-dre oralment i per escrit qualsevol ciuta-dà que s’expresse en la llengua pròpia.3. El personal de l’administració, en lesrelacions que manté amb els ciutadans,té el deure general de coneixement pas-siu de la llengua. Per a evitar abusos, caltipificar com a falta greu el refús a aten-dre en una llengua oficial.4. Les institucions han de garantir i esti-mular l’ensenyament en valencià i l’apre-nentatge del valencià en tots els tramseducatius.

5. Els mitjans de comunicació en valencià:mitjans públics, tot en valencià; valencia-nització dels mitjans privats; àmbit cata-lanoparlant de comunicació.6. Tot el personal de les administracionspúbliques ha d’acreditar un nivell adequatde coneixement de la llengua pròpia.7. Equivalència legal de les denomina-cions de valencià i català.8. Coordinació amb la resta de l’àrea lin-güística: mitjans de comunicació, cinema,noves tecnologies, productes comercialit-zats…9. Establiment d’un model lingüístic uni-tari i d’un estàndard flexible i alhora prouunitari per a ser reconegut per tot l’àmbitlingüístic.[Alfons Esteve i Francesc Esteve (2007),Drets cap a la normalitat. Propostes per auna política lingüística eficaç i factible alPaís Valencià. València: Tres i Quatre.]

Una política lingüística eficaç i factible

Dir que el valencià és moltbonic o que els consellers traguen la llengua per fer-se la foto no serveix de res

Hem de fer tres coses: prendre consciència dels problemes, conéixer la realitati fer propostes viables

Alfons i Francesc Esteve, després de l’entrevista / R. M.

14 / 207 / OCTUBRE 2007

SALUT LABORAL

Determinades mesures legalssobre seguretat i salut en el tre-ball es duen a terme en algunscentres privats i, fins i tot, hi haqui, amb una mostra de sensibili-tat cap a aquests temes, s’haanticipat en la seua aplicació. Ésel cas de centres que disposen demapes de riscos laborals, gràciesals quals han començat a corre-gir algunes de les deficiènciesque han detectat. Però el compli-ment en el conjunt del sector noés igual de rigorós. Per exemple,

en alguns col·legis construïts enlocals sense finalitats educatives,l’habilitació segura i saludable deles instal·lacions i els llocs detreball pot representar impor-tants inversions econòmiques. Hiha centres avaluats per tècnicsque incompleixen la normativa iencara no han corregit les defi-ciències detectades. Atesa laimpossibilitat de disposar de per-sonal qualificat per a fer front alspreceptes normatius, les empre-ses poden contractar els serveis

de mutualitats de treball, lesquals els ofereixen un ventall deprestacions, segons les aporta-cions econòmiques que reben.STEPV-Iv considera “absoluta-ment prioritari” que els respon-sables de l’administració pren-guen les mesures que correspon-ga per a estendre una autènticacultura de la prevenció i exigirque les empreses aporten elscapitals necessaris, “en beneficide les persones, les quals han depracticar un treball saludable i demés qualitat sense amenaces ala seua seguretat”.

Els delegats de PrevencióEn un comunicat que el Sindicatha fet públic a principi de curs,anima a “elegir delegats de

Prevenció entre els delegats delstreballadors i, de fet, crear elscomités de Seguretat i Salut és unprimer pas fonamental per a dotarde contingut la seua presència alscentres i perquè els seus esforçossiguen eficaços. Cal estar atentsper a detectar qualsevol perill orisc i actuar ràpidament per solu-cionar-lo de manera immediata.Cal avançar en la consecució delsobjectius i exigir als empresaris elcompliment de les seues obliga-cions. La salut de les persones i laseguretat en el treball no tenenpreu”. En aquest sentit, STEPV-Ivdóna suport als delegats i lesdelegades de Prevenció en latasca de planificació, revisió i apli-cació de plans d’emergència enels seus centres.

La salut laboral, assignatura pendent en els centres privats

SALUT LABORAL

No obstant això, la normativa envigor no s’aplica encara en moltscentres de treball.

Articles 71 al 75 del capítol I deltítol 5é del V Conveni col·lectiud’empreses d’ensenyament privatsostingudes totalment o parcial-ment amb fons públics.

Articles 77 i 78 del capítol I deltítol 5é del VIII Conveni col·lectiunacional de centres d’ensenya-ment privat de règim general oensenyament reglat sense capnivell concertat.

Articles 57 i 58 del capítol XV delX Conveni col·lectiu d’àmbit estatal

de centres d’asistència i EducacióInfantil

Obligacions de les empresesLes disposicions legals obliguenles empreses d’ensenyament acomplir determinats preceptes:n Organitzar les activitats laboralsde manera que no perjudiquen lasalut dels treballadors i treballa-dores.

Informar els delegats dePrevenció i consultar-los en totesles qüestions relatives a la segure-tat i la salut.

Identificar i evitar els riscos

laborals, avaluar-los quan nopoden evitar-se i planificar-ne laprevenció.

Constituir, en empreses de 50 omés treballadors i treballadores,un comité de Seguretat i Salut for-mat, meitat i meitat, per represen-tants de l’empresa i per delegatsde Prevenció. Les empreses ambmenys de 50 treballadors noméscomptaran amb un delegat.

Garantir a tot el personal unarevisió mèdica anual, de caràctervoluntari.

Facilitar als delegats dePrevenció el crèdit horari que els

correspon en aquesta matèria, aixícom tot allò que els siga necessariper a exercir les seues responsabi-litats: reunions del comité deSeguretat i Salut; reunions sobreprevenció de riscos convocades perl’empresa; acompanyament alstécnics en les avaluacions preven-tives i a la Inspecció de Treball enles visites als centres; visites alcentre per a conéixer les circums-tàncies que han generat un danyen la salut dels treballadors i lestreballadores; tasques de formacióper a l’exercici adequat de lesseues funcions.

Què en diuen els convenis i en la llei

Els comités de Seguretat i SalutLaboral, òrgans paritaris icol·legiats de participació, mante-nen una activitat molt per davallde les seues possibilitats. Lacomissió sectorial de Seguretat iSalut Laboral no es reuneix desde fa mesos i els seus acords sónsistemàticament incomplits per laConselleria:

Avaluació de riscos de llocs detreball.A hores d’ara haurien d’estar

avaluats tots els centres deFormació Professional, la totalitatdels centres d’Educació Especial,totes les escoles infantils,almenys un 20 per cent delscol·legis d’Infantil i Primària. Amés, s’haurien d’haver desplegat

activitats preventives singulars encentres on s’han detectat situa-cions que poden afectar negativa-ment la salut psicològica del per-sonal. De tot això només s’hapracticat una avaluació inicialincompleta, ja que hi falta la rela-tiva a la vigilància de la salut, detres centres.

Responsables de la coordina-ció en el centre de Seguretat iSalut LaboralAquests coordinadors hauriend’estar implantats i en ple funcio-nament en tots els centres. Ahores d’ara no n’hi ha, però, elque és més greu, no es disposade cap pla de formació al profes-sorat per a desplegar aquestaresponsabilitat urgent.

Plans d’AutoproteccióÉs necessari un model de plamés operatiu i cal crear unitatstècniques de suport als equipsdirectius. Ni una cosa ni l’altraestan aprovades, un dèficit queprovoca incertesa i malestar en lacomunitat educativa.

Adaptacions de llocs de treball Les adaptacions són necessàriesper als treballadors sensibles adeterminats riscos. Malgrat labona voluntat dels tècnics delServei de Prevenció, les adapta-cions es queden sovint en papermullat, a causa de l’obstrucciódels responsables de personal. Ales persones afectades, la mancad’adaptacions els suposa un pati-

ment innecesari perquè han decórrer riscos que inassumibles.

La Conselleria d’Educació hade deixar de dur a terme actua-cions negligents en aquest àmbit.Els seus responsables han deincorporar definitivament laSeguretat i la Salut Laboral delsdocents com una de les seuesprioritats, respectar els acords iconvocar immediatament lacomissió sectorial de Seguretat iSalut Laboral. Només una acciódecidida i ferma en aquesta direc-ció els permetrà recuperar la cre-dibilitat perduda.

Doménec Ortolà Pla és coordi-nador de Seguretat i Salut Laboral

de l’STEPV-Iv

El Sindicat qualifica de “molt deficient” la seguretat en el sector

Educació incomplix els acords sobre seguretat i salut laboral

Cal impulsar els comités de Seguretat i Salut Laboral

Doménec OrtolàTranscorreguts un any i quatremesos des de la signatura al si dela comissió sectorial de Seguretati Salut Laboral dels acords dejuliol de 2006, pactats desprésd’anys de treball intens, l’activitatpreventiva de la Conselleria, iamb ella la seguretat i la salut delpersonal del sector educatiu,

mereix ser qualificada com a“molt deficient”. La desídia, laimprovisació i l’entrebancamentamb que els responsables políticsde la Conselleria reben les pro-postes dels delegats sindicals idels tècnics de prevenció palesenuna incomprensió i un menyspreucap a la Llei de Prevenció deRiscos Laborals, el marc legisla-

tiu que regula aquests aspectes. El Servei de Prevenció, peça

clau de tot el sistema preventiu,continua sense funcionar plena-ment a causa de la falta de crea-ció de llocs de treball i a la incor-poració efectiva de molts efectius.STEPV-Iv ha denunciat que“aquestes carències impossibili-ten una activitat preventiva eficaç

d’acord amb el pla de gestió de laprevenció acordat entre l’adminis-tració i els sindicats”. Des de laseua constitució, el Servei dePrevenció ha tingut al seu capda-vant fins a quatre responsablesdiferents, la penúltima dels qualsva romandre en el càrrec a penesunes setmanes.

Les empreses de moltscol·legis incompleixen lanormativa en vigor

Alguns apartats dels convenis laborals d’en-senyament privat incorpo-ren aspectes sobre segu-retat en el treball previs-tos en la Llei de Prevencióde Riscos Laborals aixícom en l’Estatut delsTreballadors

OCTUBRE 2007 / 207 / 15

La Conselleria d’Educació mantéles negociacions amb els repre-sentants del professorat valen-cià en els mateixos punts que vadeixar aparcats el curs anterior.

Paga de 25 anysDes de gener de 2006, laConselleria segueix sense ferefectiva la paga de 25 anys isense informar sobre el particu-lar. Els treballadors disponend’un any per a reclamar unaquantitat econòmica, període enquè cal instar l’inici d’un procésjudicial per protegir el dret alcobrament. Les vistes judicialssobre reclamacions de la paga de25 anys estan ajornant-se, a l’es-

pera que Educació faça efectiu elseu compromís.

EndarrerimentsEls endarreriments salarialsgenerats el 2007 es percebranl’any pròxim, en data per deter-minar. Cal recordar quel’Administració té encara altresdeutes pendents des de 2006.

Recol·locació per supressionsLa Conselleria d’Educació hacanviat els criteris d’interpretacióde l’acord sobre recol·locació i harebutjat les mesures que els sin-dicats li van plantejar de maneraunitària. En la borsa derecol·locació hi ha docents quehan deixat de percebre el subsidi

d’atur i que encara no se’ls haassignat un nou lloc de treball.

SexennisDes del 2004, els sindicats nego-cien la retribució per sexennis,però l’acord no es preveu imme-diat pels entrebancs que plante-gen tant la Conselleriad’Educació com les patronals,que volen determinar la formacióque cal acreditar per a benefi-ciar-se d’aquest complementsalarial.

Plantilles d’InfantilLa proposta de l’administraciósobre les plantilles d’Infantil —dotació d’una mestra més per al

cicle— resta pendent d’aplicació,afirmen els responsables de laConselleria, per “manca de pres-supost”. La cobertura de l’acordcal estendre-la als centresincomplets i als de dues o méslínies.

Plantilles de Cicles FormatiusLa proposta de la Conselleriasobre l’aplicació de les plantillesde cicles està basada en els cri-teris emprats en l’ensenyamentpúblic, amb algunes restriccionsque dificulten l’acord amb elssindicats. Altres dificultats són lafixació del nombre d’alumnes perconcertat una unitat i la la forma-ció de grups.

Les negociacions amb Conselleria no progressen a l’ensenyament concertat

ENSENYAMENT PRIVAT

La jornada dels docents que tre-ballen en centres concertats noestà degudament prevista en elconveni en vigor, que determinaque per a vigilar els alumnes enaquest temps el professorat res-tarà a la disposició de l’empresa-ri. Tanmateix no s’hi especifica

que l’esplai és o no un períodelectiu. La indetermininació haviapropiciat que la titularitat d’al-guns centres interpretara inte-ressadament que l’esplai no tin-guera la consideració de lectiu ique, consegüentment, al profes-sorat se li exigira treballar dues

hores i mitja més a la setmana,amb el lògic malestar entre elsafectats.

Per resoldre el buit normatiu,la Conselleria ha publicat, en elDiari Oficial del 7 de setembre,una ordre que regula l’horari detots els centres d’EducacióPrimària, públics i concertats. Lanormativa aprovada contribuirà a

estabilitzar la jornada de treball,atés que l’ordre determina quel’horari lectiu constarà de 25 ses-sions setmanals, “que inclouranel temps de recreació, consideratpart integrant del procés d’en-senyança i aprenentatge enaquesta etapa”.

El temps d’esplai, regulat com a “lectiu”

ENSENYAMENT PRIVAT

Algunes empreses s’apro-fitaven de la indefinició delconveni

D’acord amb el convenid’Ensenyament Concertat, elscentres han de facilitar al profes-sorat d’Educació Física un xan-

dall i calcer esportiu una vegadaa l’any. D’igual manera, però apetició pròpia o per costumimplantat, la resta del professo-

rat ha de rebre cada any unabata, amb l’obligació d’utilitzar-laen la seua activitat laboral. Elpersonal docent, especialment eld’Educació Infantil, que sol utilit-zar la bata en classe, pot sol·lici-tar aquesta peça de vestir al titu-lar del centre, el qual li l’haurà

de proporcionar. El conveni noestableix cap limitació econòmicaen concepte de roba de faena.

Els centres han de facilitar roba de treballal professorat que la demane

ARXIU

ENSENYAMENT PRIVAT

16 / 207 / OCTUBRE 2007

POLÍTICA EDUCATIVA

A l’inici de cada curs escolar se susciten els debats sobreels llibres de text i altres materials curriculars. L’augmentcontinu dels preus dels materials —llibres, quaderns,estoigs…— incrementen de manera imparable el cost del’escolarització de l’alumnat. En el curs 2007/08, la publi-cació de l’Ordre de la Conselleria d’Educació de 6 de juny,per la qual s’inicia el programa de gratuïtat dels llibres de

text per a l’alumnat de l’ensenyament bàsic en els centressostinguts amb fons públics, ha provocat un nou debat alsi de la comunitat educativa. El professorat valencià ha derecórrer a la imaginació i a dedicar un esforç afegit per talde continuar treballant amb experiències innovadoresbasades en projectes de treball, materials curriculars obiblioteques d’aula. Tot per a evitar ser sepultat per la

irrupció dels bons-lllibres. No obstant això, els mitjans decomunicació i fins i tot algunes organitzacions progressis-tes han tractat de forma molt superficial les arrels delproblema. Amb aquestes línies volem rescatar la informa-ció sobre el tema i a reflexionar sobre les alternatives alnou model que ara es pretén imposar als centres.

Tot recurs o material que ajuda al procésd’ensenyament-aprenentatge que aportacontinguts. Tot allò per mitjà del qual l’a-lumnat pot obtindre informació. Tot el quetinga càrrega semàntica o potencial educa-tiu. Les tres definicions ens aproximen a laconcepció de materiral curricular.

La versió més restringida dels docu-ments oficials sobre material curricularapunta a “aquells llibres de textos i altresmaterials editats que els professors ialumnes utilitzen en els centres docents,per al desplegament i aplicació de lesensenyances de Règim General” (ReialDecret 388/1992). En general, amb excep-ció d’algunes temptatives i produccionspuntuals, les institucions han volgut identi-ficar llibre de text amb material curricular.

Els Moviments de Renovació Pedagògica(MRP) i els corrents lligats a la innovacióeducativa apunten que els materials curri-culars són tota mena de recursos diversosi polivalents que afavorixen la intervencióeducativa sense suplantar el docent, és adir, una mena de suports que inspiren eltreball dels docents i faciliten l’exercici dela seua autonomia.

El professor Jaume Martínez Bonaféapunta que en els discursos oficials “esparla del currículum obert i flexible, peròsabem que eixa suposada obertura i flexi-

bilitat curricular —que no ho és tant, talcom queden els mínims prescrits perl’Estat— pot acabar fortament tancada desde les grans editorials a través del llibrede text únic. Els materials d’aquests

col·lectius han d’actuar com un modelalternatiu i de contrast, que exemplifiqueeixa obertura i flexibilitat, i permeta un tre-ball creatiu per part de les professores iels professors. Enfront de l’oferta única

d’un mercat controlat per les grans multi-nacionals del llibre de text, ha d’assumir-se el repte de provocar en el conjunt delprofessorat la possibilitat d’opcions dife-rents i més renovadores en el desplega-

La gratuïtat, un debat recent

A propòsit dels bons-llibres (1)Albert Sansano / Batiste Malonda

La gratuïtat de l’ensenyament públic és unareivindicació constant dels moviments popu-lars d’abans i després de la guerra civil. Desde l’“alternativa a l’ensenyament”, feta públi-ca en l’etapa de la Transició, fins a les plata-formes en defensa de l’ensenyament públic,tots els documents arrepleguen aquesta rei-vindicació. No obstant això, llevat el cas delsMRP i les Escoles d’Estiu, a poc a poc s’haanat abandona la idea de gratuïtat dels mate-rials curriculars, una reivindicació que s’hacentrat exclusivament en el llibre de text. Laideologia neoliberal és tan hegemònica queha penetrat en les organitzacions d’esquerra ifins i tot ha aconseguit que s’apropien delllenguatge dels que només pretenen que l’e-ducació esdevinga una mercaderia més.Segons la pròpia Asociación Nacional deEditores de Libros i Material de Enseñanza(ANELE), el mercat del llibre de text va acon-seguir el 2006 uns beneficis de 736,43 milionsd’euros i es va situar, amb un 24,4 % de laproducció, al capdavant del mercat del llibre.

Però la Constitució espanyola és taxativa:“L’Educació bàsica és obligatòria i gratuïta”.El llibre de text o material didàctic necessariper a impartir l’educació bàsica i, per tant, pera garantir el dret fonamental a l’educació, ha

de ser gratuït. És per aquesta raó que demanera reiterada el Consell Escolar de l’Estatha instat les administracions educatives per-què arbitren les mesures necessàriesa fi degarantir aquest dret en tots els centres sos-tinguts amb fons públics.

Entre els anys 1996 i 2000 es van succeirdistintes iniciatives legislatives en el Congrésdels Diputats relacionades amb el tema.Entre elles, la Proposició de Llei reguladoradel llibre de text per a l’ensenyament bàsic,presentada en 1998 va per la ConfederacióEspanyola d’Associacions de Mares i Paresd’Alumnes (CEAPA), la qual, després de reco-llir el nombre de firmes legalment exigit, vaseguir el tràmit corresponent en la Cambra, ifinalment va ser rebutjada pel Parlamentamb els vots en contra de PP, CiU i PNB. Noobstant això, el 23 de febrer de 1999, lacomissió d’Educació i Cultura del Congrés vaaprovar la sol·licitud de crear una subcomis-sió que analitzara el cost dels llibres de texten l’ensenyament bàsic i obligatori i la seuarepercussió en les economies familiars. Entreles propostes que hi van surgir, a més de lesrecomanacions per a avançar cap a la gratuï-tat, “de forma gradual, d’acord amb lescorresponents disponibilitats pressupostàries

i garantint, en tot cas el principi d’equitat”, esrecomanava la necessitat d’una atenció prio-ritària a l’alumnat d’Educació Especial ambdiscapacitat psiquicofísiques. En aquestscasos, i en determinats supòsits, es planteja-va dotar els centres escolars d’una bibliotecabàsica amb llibres de consulta: diccionaris,atles, textos de lectura i llibres de text, com aassaig de la possible pràctica de l’ús escolardel llibre com un bé col·lectiu mitjançant lametodologia del préstec. Convertit en elsúltims anys en eix per al populisme fàcil, lagratuïtat dels llibres va ser inclòs en els pro-grames electorals de distints partits. Per això,el govern espanyol la s’ha vist compromès enla polèmica i ha presentar la gratuïtat comuna mesura destinada a garantir l’accés a l’e-ducació de totes les classes.

Però la gratuïtat, afavoreix en grau supe-rior l’alumnat de famílies desfavorides econò-micament? Evidentment no, si s’aplica comproposa ara la Generalitat Valenciana o altresgoverns autònoms. És a dir, si tot l’alumnat,siga quina siga la situació econòmica de lesseues famílies, rep el mateix suport econò-mic. Una política d’ajuda als centres per adotar-los de material d’ús col·lectiu, bibliote-ca d’aula, materials, etc., o una política social

destinada a corregir les desigualtats han deser necessàriament discriminatòries: café pera tots significa per a tots, no per a qui més honecessita. Una política d’ajudes per a mate-rials curriculars per a qui té menys ingressos,suposa fer un desembossament menor i témenys costos associats i ajudes a qui real-ment ho necessita. Però és possible queaquesta interpretació siga menys rendibleelectoralment.

Distintes opcions de gratuïtat

La Constitució espanyola éstaxativa: “L’Educació bàsica ésobligatòria i gratuïta”. El llibrede text o material didàcticnecessari per a impartir l’edu-cació bàsica i, per tant, per agarantir el dret fonamental al’educació, ha de ser gratuït

TANIA CASTRO

La introducció de les anomenades “compe-tències bàsiques” en el nostre sistemaeducatiu pretén preparar la societat per aun canvi promogut per instàncies supraes-tatals, com la Comissió Europea. Autorscom Nico Hirtt o César Cascante (*) consi-deren que la política educativa europeaestà sent dictada per entitats com l’ERT(Europeten Round Table of Industrialists) ialtres grups empresarials de pressió.L’ERT agrupa els presidents de les 47 prin-cipals empreses multinacionals d’Europa,com Jorma Ollila, expresident de Nokia,que va deixar la direcció de l’empresa per aconvertir-se en director no executiu de lamultinacional petroliera Royal Dutch Shell.També hi és Leif Johansson, director exe-cutiu d’operacions de Volvo, i PeterSutherland, president de British Petroleum(BP). Pel que fa a la presència espanyola,està Manuel Pizarro, president d’Endesa,Cèsar Alierta, president de Telefónica, iAntonio Brufau, president executiu deRepsol-YPF.

ERT va establir el 1989 les característi-ques que la nova educació havia de tindreper servir fidelment als grans empreses. Eldocument “Educació i competitivitat euro-pea” desenrotllava el concepte de capitalhumà, lligat a les polítiques econòmiquesneoliberals de l’Escola de Chicago. Eldocument planteja que l’educació és unainversió rendibilitzada quan els individusingressen en el món del treball: augmentde la productivitat, increment dels benefi-cis empresarials i generació de riquesa peral conjunt de la societat. Segons ERT, l’e-ducació és formació professional. Aquestinforme considerava l’educació com “unainversió vital per a l’èxit futur de la indús-tria”, i argumentava que “el desenvolupa-ment tecnològic i industrial dels negociseuropeus requereixen una acceleradareforma dels sistemes i programes educa-tius”.

Més tard, en un document de 1995,“Educació per als europeus: cap a la socie-tat que aprén”, ERT expressa la mateixaidea amb més contundència: “La indústriaeuropea ha hagut de respondre ràpidamentals canvis de la globalització econòmicaper a sobreviure i continuar sent competiti-va [...] Però el món de l’educació és massalent a reaccionar [...] En quasi tots els paï-sos europeus hi ha una distància creixententre l’educació que els ciutadans necessi-ten per al món complex de hui en dia i l’e-ducació que reben [...]. Aquesta és unaqüestió de la major importància econòmicai social, perquè ocasiona el desaprofita-ment del potencial humà [...] És hora dellançar un crit d’alarma per a alertar a lasocietat d’esta inadequació de l’educació”

Educació i grups de pressióLa política educativa europea marcada pelsposicionaments dels grups de pressióempresarial treballa amb aquests eixos:

Els centres educatius són productors decapital humà, un factor clau en la competi-tivitat.

El coneixement canvia molt ràpidament,de manera que cal un pla d’estudis centraten la noció de competència. En aquest pla,junt amb certes habilitats bàsiques, cal

posar l’èmfasi en la promoció de la flexibi-litat i l’adaptabilitat.

Per a respondre amb més rapidesa alscanvis econòmics, el sistema educatiu hade ser desregulat. Els centres han de gau-dir de més autonomia.

Cal potenciar la funció directiva delscentres, i assignar-li un paper de lideratgepedagògic.

El Llibre blanc sobre creixement, com-petitivitat i ocupació (1993), defineix laforma del capital humà produït pels siste-ma educatiu, associada a les anomenadescompetències bàsiques: “Les competèn-cies bàsiques que són essencials per a laintegració en la societat i en la vida laboralinclouen el domini de certs coneixementsbàsics (lingüístics, científics i d’un altretipus) i habilitats de naturalesa tecnològicai social, és a dir, l’habilitat de desenvolu-par-se i actuar en un context complex ialtament tecnològic, caracteritzat, en parti-cular, per la importància de les tecnologiesde la informació, l’habilitat de comunicar,d’establir relacions, d’organitzar, etc.Aquestes habilitats inclouen, en particular,l’habilitat fonamental d’adquirir nousconeixements i competències com “apren-dre a aprendre” al llarg de tota la vida”. LaComissió proposa que els centres educa-tius han d’adaptar-se a aquest canvi isubstituir els plans d’estudi centrats en elsconeixements per altres centrats en lescompetències bàsiques.

L’oposició des de la pedagogía críticaDiversos sectors adscrits a la pedagogiacrítica que s’oposen amb rotunditat aaquestes propostes afirmen que, en sinto-nia amb la Unió Europea i altres organis-mes internacionals, totes les reformeseducatives neoliberals generades en l’estatespanyol des de mitjans dels anys vuitantahan estat dirigides a l’organització d’unmercat educatiu. La creació d’aquest mer-cat educatiu es recolza en promoure treselements fonamentals:

La capacitat del client per a triar el pro-ducte educatiu. Si el client està obligat aconsumir en un determinat centre educatiui només els productes que aquest li potoferir, el mercat educatiu no existirà.

La diversitat de l’oferta de producteseducatius. Per aixó cal que les instàncieseducatives compten amb l’autonomianecessària perquè posen en el mercat pro-ductes diferents per la seua singularitat,preu o qualitat.

El paper controlador de l’estat. L’Estatadopta la funció de garant per tal que l’e-ducació funcione com un mercat. Per aaixò:

- Proporciona part dels recursos finan-cers als centres que ofereixen productes

educatius a través d’un contracte pels seusserveis (contracte-programa-concert).

- Destina una altra part dels fons a pro-piciar la dinàmica del mercat a través debeques o ajudes als clients-estudiants per-què es moguen en el mercat.

- Incita a que els centres educatius bus-quen altres ingressos a través de conveniso serveis amb el sector privat . D’aquestamanera es pretén propiciar la participacióen el mercat educatiu de l’empresa priva-da.

- L’estat, en la seua funció de garant iperfeccionador del mercat, serà l’encarre-gat d’avaluar, a través d’agències públi-ques i/o privades, els establiments i pro-ductes educatius, per a establir nivells dequalitat estandarditzats; servir d’informa-ció per als clients; servir de control; dirigirmillor els recursos de l’estat.

Arribats ací, entren en joc les “compe-tències bàsiques”. El model curricular decompetències, presentat com un nou para-digma quan en realitat és un plantejamentque es desenvolupa des de fa més de tren-ta anys, resulta funcional amb l’organitza-ció del mercat educatiu.

Exemplifica molt bé la supeditació de l’e-ducació a les necessitats de l’ocupació,

Es presta fàcilment a l’elaboració de pro-ves avaluadores que establisquen nivellsde qualitat en els productes educatius.

Proporciona amb el seu canvi de para-digma l’habitual taxa de negoci en qualse-vol reforma educativa a la indústria méslligada als materials educatius entre elsque també s’inclouen els d’avaluació idiagnòstic.

És molt funcional per a fer paquetscurriculars que puguen ser utilitzats enl’ensenyament on-line, un element fona-mental per a ampliar el volum del negocidel mercat educatiu.

Una altra educació possiblePer a continuar el camí marcat per la reno-vació pedagògica i avançar cap a una altremodel d’educació, cal considerar una sèried’aspectes:

L’educació és un instrument desenvolu-pat per a la reproducció social i només potescapar-se a aquest mecanisme en lamesura que es recreen i articulen les cul-tures de resistència i/o es plantegen elsproblemes de la humanitat que el capitalis-me neoliberal no ha resolt sinó que accen-tua. Aquests problemes no són tractatshabitualment en la cultura escolar.

Repensar l’educació, buscar permanent-ment la igualtat i la justícia sòcial, fomen-tar en l’educand, com deia Freire, la creati-vitat i la consciència crítica, i desenvoluparaptituds per a la comprensió del món a tra-vés de la reflexió i l’acció sobre la realitat,han de ser principis necessaris de l’acciópedagògica compromesa. Per a això, calser capaços de: a) Criticar i denunciar l’e-ducació concebuda com a capital humà il’organització de l’educació com un mer-cat.; i b) Introduir continguts en els proces-sos d’ensenyament que qüestionen l’ordreeconòmic, social i cultural del neoliberalis-me. Per al primer objectiu, a la novetat calenfrontar-se també amb la novetat. Enaquesta línia, hem de defensar l’idea quel’educació obligatòria no pot entendre’scom a formació professional, ni per tantcom una formació preparatòria per a la

formació professional posterior com preténla concepció de l’educació com a capitalhumà.

L’educació obligatòria ha d’entendre’s enla seua totalitat com una educació per a laciutadania, és a dir, com una formació quees propose contribuir a la creació de sub-jectes capaços de llegir el món i de for-mar-se una idea pròpia sobre els seus pro-blemes, les seues injustícies i les seuesdesigualtats.

L’autonomia dels centres educatius iprofessors, necessària per a l’existènciadels mercats educatius, pot utilitzar-se enun sentit invers a com ens proposen des del’ordre neoliberal. En compte d’oferir pro-ductes educatius de forma propagandística

i incitar al seu consum competint per laclientela, es tracta de desplegar projecteselaborats des d’un marc de no competitivi-tat i de racionalització dels serveis per acomplir un compromís social.

En aquest marc, criticar la introduccióde les avaluacions de diagnòstic i la creacióde classificacions entre alumnat i entrecol·legis o instituts. Aquest tipus d’avalua-ció, basat en competències, perverteix totel sistema pedagògic ja que el professoratha d’enfocar el seu treball per a superarles proves de diagnòstic. Açò ja està oco-rrent en Anglaterra, amb nefastes conse-qüències inclús per la salut mental delsdocents.

Respecte a la segona línia de treball, lad’introduir continguts en els processosd’ensenyament que qüestionen l’ordre eco-nòmic, social i cultural neoliberal, es tractade, des de la pluralitat metodològica, des-envolupar projectes diferents en la seuaconcepció i desenvolupment, en tots elsnivells educatius. També cal articular unaxarxa d’experiències educatives i socialsque incrementen la capacitat per a contri-buir a que un altre món, més just i mésigualitari, siga possible.(*)CASCANTE, César. (1995). “Neoliberalismoy reformas educativas. Reflexiones para eldesarrollo de teorías y prácticas educativasde izquierda”, en Signos . Teoria y prácticade la educación, 15 Abril Junio de 1995,Páginas 42/61CASCANTE, César (2007), “Cómo podemosdesde la educación contribuir a la igualdady a la justicia”, (resumen de las ideasexpuestas en siete conferencias pronuncia-das por el autor desde mayo de 2006 afebrero de 2007, entre ellas las organiza-das por el STEPV-Iv en el País Valenciano)http://www.cybercordoba.es/alarife/C_%20Cascante.pdfHIRTT, Nico. (2003). Los nuevos amos de laescuela. El negocio de la enseñanza,Madrid, Minor.

OCTUBRE 2007 / 207 / 17

POLÍTICA EDUCATIVA

Les ‘competències bàsiques’ o la tramaoculta del neoliberalisme educatiu

L’educació obligatòria ha d’en-tendre’s com una formació quees propose contribuir a la cre-ació de subjectes capaços dellegir el món i de formar-seuna idea pròpia sobre els seusproblemes, les seues injustí-cies i les seues desigualtats

La política educativa europeaestà sent dictada per les prin-cipals empreses multinacio-nals i els més importantsgrups de pressió del continent

Els darrers anys s’ha realitzat unaintensa activitat institucional i polí-tica per tal d’abordar les desigual-tats entre homes i dones, en parti-cular per resoldre les dificultatsespecífiques que troben les donesper a integrar-se de forma plena iigualitària en els camps laboral,polític i social.

L’eslògan feminista “Les cosespersonals són també polítiques” haobligat l’estat a desenvolupar polí-tiques públiques respecte al quesempre s’havia considerat com apertanyent a l’àmbit privat i pertant alié a la intervenció institucio-nal. Afortunadament, el poderlegislatiu s’ha adonat que determi-nades actuacions en la vida privadasón una possible font de discrimi-nació per a les dones i ha entésque la conciliació entre la vidalaboral, la familiar i l’activitatpública és difícil de materialitzarsense algun tipus d’intervenció.

STEPV-Iv, que sempre ha lluitatcontra les discriminacions a lesdones en tots els àmbits, plantejaara que cal desenvolupar elsmecanismes adients per tal que laperspectiva de gènere estiga pre-sent en les accions i discursos delmateix Sindicat.

Cal construir, doncs, un nouespai per a les dones i els homesdel Sindicat. Hem de ser capaçosde garantir la distribució equitativade les responsabilitats entre elshomes i les dones, d’aconseguir la

igualtat al si de l’organització, peroferir al conjunt de la societat unmodel coherent d’igualtat organit-zativa.

Quantitat i qualitatEn anteriors congressos el Sindicatva apostar per la representacióparitària en els òrgans sindicals ide representació de l’organització.En aquest sentit, s’ha treballat alvoltant d’aspectes quantitatius —com la paritat—, els més visibles, is’ha aconseguit que les dones tin-guen més presència. Ara cal avan-çar en els aspectes qualitatius,tenint en compte que totes i totsaprenem dels models existents ique els nostres models de referèn-cia solen ser quasi sempre mascu-lins.

La participació és un eix fona-mental del treball del Sindicat.Tanmateix hi ha causes que entre-banquen la necessitat de més par-ticipació: el repartiment de les tas-ques de la llar; la cura de les fillesi els fills; l’atenció de les personesmajors; la valoració de la vida afec-tiva més que la promoció laboral oprojecció social. Les causes inter-nes que dificulten la participacióresulten invisibles la majoria devegades i, a més, les inèrcies solenfer que tant els homes com lesdones actuen generant desigualtat.

L’Àrea de Polítiques d’IgualtatEn l’últim Congrés, amb la voluntat

d’adequar la realitat a les expecta-tives inicials, es va crear al si del’organització l’Àrea de Polítiquesd’Igualtat, un nou àmbit que naixamb els següents objectius:

Respondre internament i exter-nament al marc legislatiu actual,tant en el marc estatal com auto-nòmic, per a prendre decisions.n Promoure la formació, la reflexiói la recerca amb perspectiva degènere.

Fer una diagnosi quantitativa iqualitativa sobre l’estat de la igual-tat en el Sindicat, en tots elsòrgans de decisió, en les meses denegociació i en les pràctiques quo-tidianes.

Iniciar una estratègia de comuni-cació interna sobre les polítiquesde transversalitat de gènere.n Mamprendre plans integrals pera la igualtat d’oportunitats, pluria-nuals, amb la corresponent ava-luació anual i aplicació de lesmesures correctores.

Estructurar el pla en àrees iprioritzar les accions perquè sigamés efectiu i factible.Enfront del govern valencià del PP,impregnat d’una ideologia familia-rista i catòlica, el Sindicat analitza-rà des d’una perspectiva de gèneretotes les mesures que adopte, uneix que també tindrà una presènciatransversal en totes les accionsreivindicatives.

18 / 207 / OCTUBRE 2007

El testimoni d’Anna Ros Miragall(1954-1997) és inesborrable perals qui vam tenir la sort decompartir-hi temps, treball,il·lusions i utopies. A la lluitaper conquistar les llibertats i lademocràcia, a l’escola i a l’insti-tut, al treball sindical, a la tascainternacionalista…, en tots elsfronts on va ser present, Annaens va deixar mostres abun-dants de generositat, d’energiasolidària, sempre fent costatamb els menys poderosos. En 1999 isqué a la llum una edi-ció modesta, però interessantís-sima, amb un recull dels textos(Textos Alqueria Al-Azraq) queAnna, mestra i llicenciada enHistòria contemporània, teniaentre mans poc abans de morir.Són, en bona part, materials detreball inèdits, pensats per aser emprats en cursos o semi-naris o en projectes editorials,alguns d’ells recentment mate-rialitzats. En tots els casos, éspalés el vessant intel·lectual,l’alta qualitat de les reflexions ipropostes que acompanyaven elcompromís a peu d’obra d’a-questa saforenca de Xeraco. Hipredominen els textos sobrerenovació pedagògica, els movi-ments de solidaritat i el mónàrab i musulmà, espais en elsquals Anna Ros havia centrat laseua producció en els últimsanys. També s’hi inclou un apar-tat de reflexions teòriques decaire historiogràfic. En el volumes pot trobar una aproximacióbiogràfica il·lustrativa de Ros,on es perfila la seua trajectòriasocial i política i el seu compro-mís amb les distintes organitza-cions en què es va implicar:CEDSALA, STEPV, MRP Escolad’Estiu, Entrepobles.Com s’assenyala a la introduc-ció, en el text “es percep laradicalitat, la visió crítica, lafinesa en la relació d’idees, lasensibilitat per la multitud deproblemàtiques que van serobjecte del seu interés, la soli-desa de les seues argumenta-cions i la frescura de la seuaintel·ligència”. Una recopilacióque, sens dubte, serà d’interésper a conéixer el testimoniescrit d’Anna Ros, una donanecessària per al País quevolem, una persona excepcional.Aquests fulls ens recorden denou l’alé de revolta serena i decompromís ferm que impregna-va tot l’aire que Anna respirava.

PETJADES DE DONA

Anna Ros, una vida solidàriaPilar Gregori

POLÍTIQUES D’IGUALTAT

La nova àrea de treball del sindicat

Polítiques d’igualtat de gènere

cal avançar en elsaspectes qualitatius,tenint en compte quetotes i tots aprenem delsmodels existents i queels nostres models dereferència solen serquasi sempre masculins TANIA CASTRO

Joan CortésLa participació es conjugaHabitualment, els comentaris sobre esdeveni-ments i realitats socials, com la participacióciutadana —potser l’exercici democràtic méselemental— posseeixen més trets retòrics queno pràctics. La participació ciutadana consti-tueix uns dels grans tòtems del sistema demo-cràtic occidental i sembla que cal sacralitzar-lai negar tres vegades que no, que no transpira.No és infal·lible ni inalterable, però. Sobreviu enles mateixes coordenades temporals on es forjala societat que ens envolta i és víctima tambéde la immediatesa de les accions polítiques.Des d’aquesta nova secció d’ALLIOLI no es trac-ta de desmitificar res, sinó de dotar el sistemademocràtic d’eines que el desenvolupen, l’afer-men, el diversifiquen i planten la seua llavor, ifacen possible una democràcia més pròxima,més accessible, més funcional, motor constantde canvis i de processos evolutius conscients icrítics, amb els ulls ben oberts.

La cultura participativa és, a més, un termedesgastat. Es troba en tal grau de deteriora-ment que sol alçar suspicàcies i ser motiu dedesconfiança entre la ciutadania. De tant d’em-prar-lo a les grans frases i discursos florits,s’ha buidat de contingut i ara potser s’assemblamés a l’estridència d’un instrument musical queha migrat d’unes mans a unes altres. Cal, simés no, afinar-lo de nou perquè torne a sonarbé, i l’únic que pot afinar-lo és qui pensaemprar-lo, a pler de la seua oïda. Perquè, i pot-ser aquest és un element més de debat, la par-ticipació democràtica és un instrument coralque sol conjugar-se en primera persona.

No pretenem tampoc, però, obrir un debatgenèric en la frontera dels paradisos metafísicssobre la participació ciutadana, sinó centrar-

nos en els àmbits de representació democràticade les comunitats educatives. I volem fer l’anàli-si en positiu, per a explicar quins són elsfòrums de decisió, com funcionen, quina meto-dologia i quines pràctiques poden millorar elsprocessos productors de decisions i generadorsde canvis a petita i gran escala. Es tracta deprendre les decisions més encertades i, sobre-tot, de conéixer de quina manera es pot esten-dre aquesta cultura democràtica fins als raconsmés amagats de les comunitats educatives ifins a les últimes conseqüències de l’exercicidemocràtic. Tot amb la màxima coherència idignitat i respectant les discrepàncies, un factorimprescindible de la dinamització democràtica.

En línies generals, hi ha un bon grapat degent que coincideix que gestió administrativa iparticipació democràtica no lliguen molt bé per-què l’una de l’altra estan contraposades.Discrepem d’aqueixa opinió, puix ningú no hademostrat encara que una decisió política,presa al cim d’una estructura administrativa, hade funcionar per força bé i una altra, presa enun òrgan de representació democràtica, estàcondemnada al fracàs més rotund. Aquestaafirmació és una pseudollei de Murphy, és a dir,una filigrana mental. Sols és un simple tòpicacceptat pel sentit comú de la gent, però unagran equivocació. I una equivocació subtil moltperillosa, perquè contraposar aquests dosàmbits, l’administratiu i el democràtic —funcio-nalment complementaris l’un de l’altre—, per-segueix altres objectius polítics de gran impacteintencional, entre els quals se situa la retalladaimplícita de l’abast de la cultura democràtica enels àmbits de decisió.

El retorn a aquesta minoria d’edat de la cul-tura democràtica i la impressió d’estar en elllindar d’una nova era tecnòcrata no és un

miratge futurista sinó una descarnada realitat jaque, en alguns procediments actuals, no esgaranteix l’aplicació dels principis democràticsal llarg de tot el procés i s’hi delega per defectela decisió dels representats i representades enestaments administratius piramidals. Aquestesestratègies legislatives practicades cada vegadamés sovint, unides a l’encotillament que inspirala normativa reguladora de la participació ciuta-dana, anhelen reduir a la mínima expressió decompetències i capacitats polítiques la convi-vència democràtica al si de les comunitats edu-catives.

Tanmateix, la comunitat educativa és unàmbit on conflueixen assimètricament els sec-tors de què formen part: les mares i pares, l’a-lumnat, el claustre i l’administració. És assimè-tric per diversos motius i circumstàncies, peraixò, i en conseqüència, resulta extremamentcomplicat que existisca inicialment el nivellnecessari de complicitat i de sinergia. La proce-dència dels membres de cadascun dels sectorsrepresentats, les seues concepcions de vegadesdivergents sobre l’educació, unes, de més emo-cionals o immadures, altres de més professio-nals i/o corporatives, i, finalment, les últimes,que són més administratives, i, sobretot, lespreconcepcions sobre la funcionalitat delsòrgans de representació intoxiquen la seuacapacitat de treball i difuminen el seu balanç deresultats. Per això, des d’aquesta secció insisti-rem a descobrir i debatre les claus que impul-sen la cultura democràtica i a aprendre un gra-pat de recursos i tècniques objectives que opti-mitzen l’activitat participativa. La resta és qües-tió de rodatge i de recórrer el propi camí a peu,amb les sabates més còmodes possibles.

Claus per a impulsar la cultura democràtica en els centres educatius

A la gent d’aquest Sindicat sem-pre ens ha interessat promoure lacultura participativa, la culturademocràtica. De fet, som unaorganització assembleària que faservir aquesta cultura per a ame-rar-se de realitats i poder extrau-re’n així tot el potencial reivindi-catiu. En gran manera, el fet quela societat posseïsca i valore elscomportaments democràtics ésuna qüestió de formació, d’educa-ció. En aquesta línia, sempre hemassumit aquest compromís deformació, tant interna com exter-na. Perquè la cultura democràticai participativa, a més de ser undels pilars del patrimoni ideològicde l’STEPV-Iv, constitueix unaestratègia transversal present entotes les nostres accions.

Des d’aquella jornada sobre“La participació en el ConsellsEscolars Municipals”, celebrada aBenicàssim pel març de 2001, elSindicat aposta per dinamitzar laparticipació social als òrgans derepresentació democràtica de lescomunitats educatives, i perquèaquesta participació no siga “unamaniobra cosmètica que s’aniràconvertint en conservadorisme

immobilista, entrebancant latransformació que el nostre siste-ma educatiu i la nostra societatnecessiten en el camp de la parti-cipació”.

Més recentment, al fòrum de lanostra escola sindical MelchorBotella, “Convivència, participaciói gestió democràtica delsCentres”, celebrat a la ciutat deValència per l’octubre de 2006,s’insistia “a debatre i trobar fór-mules participatives amb quèdinamitzar els centres i a expres-sar una preocupació compartidaper l’erosió de la cultura partici-pativa a l’àmbit de les comunitatseducatives”. Allí estant, i en lafragor del debat, hi havia quicomentava que “un considerablepercentatge de centres han reco-rregut un camí molt dur cap a unaeducació plural, integradora idemocràtica, però que, finalment,han recol·lectat els fruits en laseua aportació a la ruptura ambla tradició educativa franquista”. Ija sabeu, companys i companyes,per les seues obres els coneixe-reu.

J.C.No és una afirmació gratuïta.Qualsevol que siga l’àmbit o sec-tor on es posa a prova la partici-pació ciutadana, l’índex de partici-pació minva convocatòria rereconvocatòria. Ja fa temps que sesol parlar obertament de crisi departicipació. La gent se’n desen-tén, té justament aquell dia i aaquella hora coses més interes-sants a fer. Però, sempre ha estataixí?

Des que no ens apressen lesnecessitats vitals d’alimentar-noso de vestir-nos, els col·lectiushumans han desenvolupat acti-tuds socials i polítiques més pas-sives i ara són consumidors ousuaris. Hom considera que ja noexisteixen grans qüestions a vidao mort, tot i que hi ha instal·ladaalguna guerra intermitent a unspocs centenars de quilòmetresdel nostre barri o es comentaamb desgrat l’augment de la vio-lència de gènere o de l’IPC. A l’è-poca de la II República, a les per-sones amb iniciatives socials seles anomenava “d’idees avança-des”, perquè s’argumentava de

manera condescendent que s’ha-vien avançat a la seua època. Nores, que hem penjat a la perxa laroba incòmoda de ciutadans i ciu-tadanes.

Per a què anar a la reunió del’AMPA? Què pretenen araaquests del Sindicat? Una altravegada l’Associació de Veïnsdonant pel sac! Només faltavaaixò, els de Xúquer Viu! Fins i tothom comença a afirmar, això sí,en petit comité, que s’és apolític.Lògic, com que funcionen tan béles coses! El món és una merave-lla i com menys el toquem millor.En resum, això de la participaciópot arribar a ser una murga.

STEPV, al tall La participació, en números rojos

OCTUBRE 2007 / 207 / 19

PARTICIPACIÓ EDUCATIVA

Som una organitzacióassembleària que faservir aquesta culturaper a amerar-se de rea-litats i poder extraure’naixí tot el potencial rei-vindicatiu

20 / 207 / OCTUBRE 2007

TITOL APARTATA CASA NOSTRA

El 2003 el web de l’STEPV-Iv feiaun milió d’accesos i en la prima-vera de 2007 es registraven cincmilions d’entrades. Sis mesosdesprés, el portal del Sindicat hasuperat àmpliament els sismilions de visites. Aquestes quan-titats es multipliquen encara méssi es consideren els accesos a les

seccions interiors i a altres pàgi-nes d’universitats o serveispúblics, per exemple.

El portal www.intersindical.org/stepv està estructurat per sec-tors -ensenyament públic, privat iuniversitats, salut, administra-cions públiques…- i àrees -dones,salut laboral, recursos educatius,

política educativa i renovaciópedagògica, política lingüística,formació…-. També s’hi ofereixuna base de dades legislativa iuna àmplia selecció d’enllaços. Elweb s’actualitza tots els dies,inclosos festius.

La puntualitat en la presenta-ció dels continguts i la transpa-rència informativa esdevenen elsmillors portaveus del rigor i l’estil

de treball del Sindicat. Oferir demanera permanent tota la infor-mació disponible suposa unesforç continuat que l’organitzaciódedica amb l’únic objectiu degarantir que la informació arribea tothom, sense limitacions. Peraixò, el web és la millor garantiade democratització informativa.

A CASA NOSTRA

Sis milions d’accessos a la web del Sindicat

El Consell Federal de laFederació STPV es reuneix el 20d’octubre a Xàtiva per estudiarel pla de treball de 2008 i deci-dir la convocatòria del congrésque se celebrarà el 2008. LaFederació està integrada pelssindicats d’Ensenyament(STEPV), AdministracionsPúbliques (STAPV) i Sanitat(STSPV). En la mateixa jornada,Intersindical Valenciana reuniràel Consell Confederal per ava-luar els resultats de les últimeseleccions sindicals i la constitu-

ció de les meses de negociació.També abordarà els preparatiusdel IX Congrés de laConfederació de STES i la con-vocatòria del III Congrés de laIntersindical Valenciana, peljuny de 2008.

Congressos de STPV, Confederació de STEs iIntersindical Valenciana

Joan CortésL’alberg d’Alboraig (la Foia deBunyol) va acollir les primeresjornades de formació del curs2007/08, adreçades als delegats idelegades que s’han incorporat ales tasques sindicals.Organitzades per l’Escola deFormació Melchor Botella, les jor-nades es van celebrar durant elsdies 27 i 28 de setembre en dis-tintes sessions, que van oferir unapanoràmica general del treballsindical: les tasques de les distin-

tes àrees, l’anàlisi de les tipolo-gies laborals dels centres educa-tius, l’estudi dels recursos jurí-dics, la informació i les tasquesque desenvolupen les àrees d’en-senyament privat i els esculls enmatèria de salut laboral. Tambés’hi van presentar algunes de lesestratègies comunicatives per adifondre públicament l’acció delSindicat.

A Intersindical Valenciana (Iv),la regeneració dels seus recursoshumans és un procés natural que

garanteix la continuïtat del nostremodel sindical i referma els lli-gams amb el col·lectiu d’afiliats iafiliades més actius en el seuàmbit de treball. També es contri-bueix a millorar les administra-cions públiques en la mesura quel’organització aporta personesamb un nivell excel·lent de capa-citat professional en llocs de tre-ball catalogats del sistema. Larenovació és, per tant, un procésno traumàtic que reforça i cohe-siona l’organització.

Qualsevol procés de renovaciósuposa per a les organitzacionsendinsar-se en un període crític iincert, les quals, en aquestscasos, solen ser conservadores;com si un sotrac brusc poguerafer clavillar els seus peus defang. La renovació de personesacostuma a ser, a banda d’unsimple relleu físic, un canvi d’acti-vitat laboral i professional, degrau d’implicació i compromís, detasques polítiques i sindicals, etc.Significa que canvia el rostrepúblic del Sindicat. També és unrepte de formació que l’organitza-ció ha d’assumir amb la suficientcàrrega de rigor i responsabilitat.

A CASA NOSTRA

Quan la renovació i la formació van de la mà

Arran de les resolucions del XCongrés de l’STEPV-Iv s’haconstituït el nou SecretariatNacional, així com les distintesàrees de treball, entre les qualsdestaca l’Àrea de Polítiquesd’Igualtat de nova creació. ElSindicat s’adapta així a unanova realitat protagonitzada perla renovació i la joventut de lespersones que s’incorporen a lesestructures de l’organització.

Noves estructures sindicals

A CASA NOSTRA

Alboraig acull les prime-res jornades de formaciósindical

ARXIU

OCTUBRE 2007 / 207 / 21

Ángel i Beatriz, el nét i la filladel guerriller Victorino Pereda,Ino, van plorar d’emoció aquestestiu, el dia que el Fòrum per laMemòria, amb l’ajuda de dosprofessors de la Universitatd’Extremadura, van localitzar, aRoturas de Cabañas, un poblede la serra d’Ibores, les restesd’Ino. Els guàrdies civils que elvan metrallar sense miramentsen una emboscada van dubtar axopar-lo amb querosé i cremar-lo. Però “gràcies a Déu”, elcapellà va pensar que calia pre-servar la seua ànima i va pren-dre la decisió d’enterrar-lo a laporta del cementeri, perquè noes barrejara amb els autènticscatòlics i perquè els vius pogue-ren per sempre “pisar la tumbadel rojo” (així consta en el regis-tre de defuncions de la parrò-quia). Un temps després, van ferel mateix amb Trinidad Álvarez,una altra dona del poble titladad’esquerrana.

Ara, els descendents recupe-ren la memòria de l’avi i lesidees que el van dur com acomunista a allistar-se a laguàrdia d’assalt durant laGuerra Civil i després en elmaquis antifranquista. Com Ino,milers d’homes i dones vandonar el millor que van tindrepels ideals de llibertat i justíciasocial en els desiguals combatsd’aquella cruenta guerra. Peròdesprés de la derrota, Ino vaseguir lluitant en les muntan-yes, en la presó i en els campsde concentració.

Després de tants anys dedesmemòria i oblit imposats pelfranquisme, un nucli d’estudio-sos i investigadors, al costatd’un creixent moviment ciutadà isocial, treballa intensament perrecuperar la memòria històrica i

situar cadascú en el seu lloc.Però la Conferència

Episcopal ha tornat a la càrregaamb la seua particular manerade vincular-se als canvissocials. En compte de reconéi-xer el paper fonamental desuport i legitimació quel’Església catòlica va tindre enla rebel·lió militar i la posteriordictadura, ara pretén fer un pasmés —ja va iniciar el curs pas-sat la seua ofensiva amb l’intru-sisme en el currículum de l’es-cola pública— presentantQuiénes son y de dónde vienen.498 mártires del siglo XX enEspaña, un llibre de biografiesque descriu la mort, a mansdels “rojos”, d’uns “màrtirs”que Roma beatificarà a l’octu-bre. L’alcaldessa de València jas’ha apressat a concedirterrenys públics, més de 4.000metres quadrats, perquè se’lsconstruïsca un monument.Convé recordar que quan se liva sol·licitar una làpida en elcementiri municipal en recorddels milers d’afusellats quejauen en les seues anònimesfosses comunes, la resposta deRita Barberá va ser tractar dedestruir-les i ocultar-les sotanous nínxols.

Davant aquesta bel·ligeràn-cia, els treballadors de la cultu-ra com els ensenyants, hauríemde prendre nota de la perma-nència de les empremtes delpassat i desenvolupar l’esperitcrític entre el nostre alumnat.Especial atenció hauríem deposar en el rescat dels idealslaics que, amb la seua diversitati les seues contradiccions, esvan erigir com a valors emble-màtics de la Segona República.

ALLEGRO MA NON TROPPO

Catecisme, desmemòria i oblitJosé Antonio Antón Valero

Amb l’assistència d’una delegacióde la Intersindical Valenciana,s’ha celebrat l’assemblea consti-tuent de la Federaciód’Organitzacions per la LlenguaCatalana (FOLC), que agrupa 63entitats. L’actual divisió territorialprovoca que les diferents associa-cions i plataformes treballensovint amb una visió parcial i quecada entitat es dirigisca sobretotal seu territori immediat. Peraixò, la FOLC pretén coordinar lesorganitzacions que treballen per

la llengua arreu de tot el dominilingüístic. L’eslògan de l’assem-blea va ser precisament Junts perla nostra llengua. En la reunió esva presentarJornada sobre elMercat Cultural Català. El món del’ensenyament , una publicacióresultant de la jornada celebradaa Tortosa pel novembre de 2006.En el volum han participat entrealtres Alfons Esteve, Vicent Grau iJulià Rey. Més informació:www.folc.cat

FENT CAMÍ

Constituïda la FOLC per a coordinar les associacionsen defensa del català

Dirigit a professionals de l’educa-ció, tècnics i mediadors i profes-sionals interessats en la promocióde la lectura i en els nous mit-jans, la Fundació Bromera haorganitzat, del 27 d’octubre al 15de desembre, un curs per fomen-tar la lectura en la societat delconeixement. Les sessions, ambuna metodologia semipresencial,es desenvoluparan en tresmòduls que es complementaranamb un taller pràctic cadascun.Començant per una reflexió prèviasobre les diverses formes de lec-tura que existeixen actualment iels canvis que aquesta ha experi-mentat al llarg del temps, el cursaprofundirà en l’anàlisi del procésde lectura en l’era digital perconéixer i poder aprofitar, així, elsrecursos que les noves tecnolo-gies aporten per a fomentar l’hà-

bit lector, especialment entre elsmés joves.

Com s’assenyala en la convo-catòria, “davant del nou panora-ma tecnològic, el valor de la lec-tura s’incrementa, ja que es con-verteix en una eina necessària enla cultura mediàtica actual. Elsestudis sobre la literatura neces-siten adoptar un nou enfocamentper a fomentar una sensibilitatque siga capaç d’entaular diàlegsoberts. Per tant, és necessari queels professionals assumisquenels nous reptes de l’entorn digitalaplicat a l’àmbit del foment de lalectura. Amb aquesta formació,els professionals podran explorarles possibilitats pedagògiques queofereix el món digital”.

Més informació i inscripcions:www.fundaciobromera.org

CONVOCATÒRIES

FENT CAMÍ

Curs sobre lectura en la societat del coneixementorganitzat per Fundació Bromera

Un any més, la Comissió 9 d’octu-bre ha fet públic el seu manifestque enguany està emmarcat en elrecordatori dels 300 anys de labatalla d'Almansa i en la defensade la llengua, ara que fa 75 anysde la signatura de les Normes deCastelló.

El manifest destaca que “elsqui ens sentim valencians i valen-cianes, hem de estar orgullososde la nostra terra, dels nostrespaisatges, del nostre caràctertolerant. Hem de fer d'aquest unpaís obert i acollidor, hem decontinuar lluitant pel nostrepatrimoni cultural, per la nostrallengua, pel nostre territori, pelsnostres drets socials, per la nos-tra identitat com a poble”.

Al mateix temps, reclamaesforços per aconseguir un pro-cés d'ordenació del nostre terri-tori, que contemple la participa-

ció ciutadana i que trenque elprocés d'especulació del sòl; queel el valencià es convertixca enpunt de trobada de tots aquellsque viuen i treballen al PaísValencià...; un model social i eco-nòmic pel nostre País real, sensedèficits democràtics, ambinfraestructures de qualitat, ambprojectes necessaris i útils; ladefensa de la llibertat d'expressiói el dret a la pluralitat d'informa-ció que es troba amenaçada pelpossible tancament de les emis-sions de TV3 al País Valencià...

Per últim, fa una crida a lamobilització de la societat, enfor-tint les associacions, col·lectius,partits i sindicats que lluitem perun País Valencià més just, méslliure i més democràtic.

Manifest 9 d’Octubre 2007

‘Defensem les llibertats, guanyem el País!’

22 / 207 / OCTUBRE 2007

FENT CAMÍ

Grindhouse: death proofDirector, guió i fotografia: QuentinTarantino. Repartiment: KurtRussell, Zoe Bell, RosarioDawson, Vanesa Ferlito, JordanLadd, Rose McGowan, SydneyTamiia Poitier, Marley Shelton,Tracie Thoms, Mary ElizabethWinstead. Música: Diversosautors. Producció: DimensionFilms/The Weinstein Company.Gènere: terror/ thriller/acción.País: EUA, 2007. Seleccionada enel Festival de Canes, secció ofi-cial.

La cinquena pel·lícula de QuentinTarantino torna a colpejar lamirada i la psique de l’especta-dor. L’univers cinematogràfic d’a-quest director, des de la seua pri-mera pel·lícula Reservoir Dogs(1992), passant per Pulp Fiction(1994) i la sèrie de Kill Bill (2001),fins a aquesta última producció,transcriu, d’una manera estripa-da, l’estètica i la narració pos-tmoderna que caracteritza bonapart del cinema contemporani.

Pel que fa a l’estètica, el filmés una mena d’homenatge nos-tàlgic a les sales cinematogràfi-ques dels anys seixanta i setanta,on es projectaven en una mateixafunció dues pel·lícules de sèrie B,generalment de terror, d’acció.Death Proof és una mirada nos-tàlgica a aquestes pel·lícules depersecució automobilística —dis-continuïtat en el muntatge, des-enfocaments, mala conservaciódel cel·luloide, música …—.D’aquesta manera, Tarantino ensmostra certes característiques del’estètica postmoderna cinemato-gràfica: el remake, la nostàlgia iel pastitx. I des d’aquesta estèticatan actual i unipersonal, el móncinematogràfic de Tarantino atraula mirada fascinada dels especta-dors joves i no tan joves. Peròaquesta estètica tan captivadora,quina narració recobreix? EnGrindhouse: Death Proof, com enmoltes altres pel·lícules actuals,el protagonista és un psicòpata,l’especialista cinematogràfic Mike(Kurt Rusell), un assassí en sèrieque, amb el seu cotxe potent,preparat per a les escenes fílmi-ques de xocs d’automòbils,assassina brutalment les donessimulant un accident de carrete-ra. Però succeeix que les últimesvíctimes semblen fetes a la seua

mida, ja que condueixen un cotxepreparat i són especialistes decinema. Després d’unes escenesvertiginoses de persecucions icol·lisions, elles el maten… i elrematen amb el taló de la bota.

Death Proof aborda els temesd’acord amb els paràmetres derepresentació vigents. D’unabanda, una violència sense límitsni conseqüències: cap instituciósocial, com la policial, la judicialo la mèdica, poden canalitzar elgaudi assassí. El psicòpata moren un acte venjatiu, no de justíciai són les mateixes víctimes, tra-vessades pel mateix gaudi assas-sí del psicòpata, les que el maten.D’altra banda, hi ha la impossibi-litat d’establir una relació emo-cional i/o sexual amb l’altre. Elprotagonista és representat comun malalt psíquic impotent, fetit-xista, que aconsegueix el seuplaer orgàsmic a través del xocmortal amb el cotxe de les seuesvíctimes. Les protagonistes prefe-reixen trobades sexuals eficaces—“estem vint minuts en el sofà ite’n vas”, “et deixe que em besesdurant sis minuts”, “mai toque elmeu nóvio”—. Si no és possibleeixir-se’n dels espais narcisistes,la trobada amb l’altre seguiràmarcada per la violència.

Atenció, perquè igual que elque ens mostra cada dia el dis-curs televisiu —els xous d’impac-te o reality shows—, el cinema deTarantino narra bona part delsentir i el pensar de la societat,també la dels nostres joves.

Begoña Siles Ojeda

El psicòpata i les víctimes a la seua mida

ENXARXATS

Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

NATURA VALENCIANAEN PANTALLLA

El parasitisme solem associar-loal món dels éssers vius del regneanimal o al dels fongs. I són amb-dós àmbits els que ens aporten lagran majoria d’éssers que viuen aexpenses d’altres, causant-lospertorbacions que solen acabaramb la mort de l’hoste. Peròtambé al món de les plantespodem trobar-nos situacions deparasitisme. Les plantes paràsi-tes, en uns casos es comportencom a éssers heteròtrofs absoluts(holoparàsits) i en altres com aheteròtrofs parcials (hemiparà-sits).

Les plantes holoparàsites notenen clorofil·la i per tant la seuasupervivència depén totalment del’hoste, de qui obté l’aigua, lessals minerals i les substàncieselaborades necessàries per asobreviure. A més, presenten unaparell vegetatiu molt reduït:fulles petites, tiges sense lignifi-car, etc... Són plantes especial-ment cridaneres pel seu color oles estranyes formes que presen-ten. Per la seua banda, les hemi-paràsites tenen clorofil·la i del’hoste només obtenen aigua i salsminerals.

Totes dues presenten adapta-cions molt peculiars destinades aassegurar la seua supervivència,com ara la gran producció de lla-vors o la transformació de lesarrels en haustoris, òrgans suc-tors que penetren en els teixits dela planta hoste per succionar lasaba que els permet viure.

A les nostres terres és fàcilobservar plantes holoparàsitescom la cuscuta, també denomina-da cabells d’àngel (cuscuta sp),que parasita conreus d’alfals ialtres herbes com timons, gines-tes, romers, etc., i hemiparàsitescom el visc (Viscum album) —muérdago en castellà—, queparasita arbres com oliveres, pins,pomeres, salzes, pollancres, etc.

Plantes paràsites (1)

Elaborada per un grapat selected’experts andalusos, la web aspi-ra a projectar una mirada críticasobre els fets econòmics. Lamacroeconomia, aquell àmbit ones proclama que quan la metrò-poli esternuda, a la pell de brauens constipem, i la microecono-mia, el sisé sentit que ompli lacistella d’anar a la plaça, s’inte-raccionen fins a fondre’s en unamateixa radiografia. El paper i lesestadístiques són molt soferts.Solen magnificar l’estat de salutde sistemes econòmics que retra-ten el nivell de benestar dels paï-sos occidentals i condemnen, ambel seu determinisme, la resta delmón a representar el paper demagatzems de primeres matèriesi mercats laborals intervinguts.Maleïdes estadístiques d’encà-rrec!

Altereconomia

L’oïda humana també ha patit lesconseqüències de la globalitzaciócultural mundial. Les llistes d’èxits iles discogràfiques són ara planetà-ries i als carrers de totes les ciutatsdel món la gent taral·leja cançons,les descarrega al seu mòbil, lesbusca als grans magatzems clònicso compra entrades per a concertsen directe que consumeixen mésquilowatts en dues hores que totesles aldees indígenes del serpente-jant Amazones en un any. En con-trast amb aquest fenomen que moumilions de dòlars en drets, trobemla veu senzilla dels cantautors de laterra, amb la calidesa de les parau-les i els acords vibrants que s’en-dinsen en el cos pels porus de lapell. I si, a aquest fenomen, li afe-gim la tendència de l’actual admi-nistració valenciana a fer jocs mala-bars amb tòpics típics musicals i fercontractes milionaris amb fugitiusfiscals i/o cantants residents aMiami perquè siguen la imatge d’unPaís, el nostre, que orogràficamentcada vegada s’assembla més a unapedra de renyó, obtindrem la com-posició amb to pastel tan desitjada.

Música en valencià

La màxima que afirma que una notí-cia és quan un humà mossega un gosi no a l’inrevés és la responsable debona part de les espifiades periodísti-ques més celebrades. El follet èticque parla a cau d’orella als redactorsde notícies és emmordassat i s’optasovint per imprimir amb lletra grossauns titulars sensacionalistes que úni-cament aspiren a seduir els lectorsen una guerra de zàpings, tan breucom l’existència de les cuques dellum. Per aquest motiu, si només ensfem una idea del món a través de lespulsacions del teclat de certs mitjansde comunicació correm el risc d’ad-quirir una imitació adulterada de larealitat. Al remat, però, aquestesfal·làcies, quantificades en gràfics demitjans de comunicació de massa,creen estats d’opinió sobre els qualsfan surf els polítics de verb fàcil i foto-gènia apresa. Qui serà capaç de des-emmascarar aquests aprenents debruixot?

Mala premsahttp://personales.ya.com/josumezo/malaprensa/index.html

Una bona pel·lícula pot ser unexcel·lent recurs didàctic a l’aula. Laficció fílmica que es veu a casa ambdisplicència pot esdevenir, benestructurada, una invitació a assabo-rir l’experiència d’anar estirant el filde la madeixa del coneixement ques’oculta en la trama cinematogràfica.No serem capaços de trobar res demés àcid amb la hipocresia socialque els esquetxos de CharlieChaplin, ni un discurs polític méscorrosiu que el neorealisme italià. Enaquesta pàgina trobareu recursosper a iniciar-vos en la cultura audio-visual, la qual organitza els contin-guts que transmet de manera dife-rent de la cultura literària, amb unsaltres suports i formats, però sol seruna metodologia que persegueix elsmateixos objectius comunicatius.Presa vint-i-huit. Silenci, es roda.

Cine escolahttp://www.cinescola.info/

http://lavanc.org/mev/http://www.altereconomia.org/web/

OCTUBRE 2007 / 207 / 23

ESCRITS

Un selecte grup d’experts en educa-ció d’Infantil, Primària, Secundària iUniversitat revelen els «secrets» aquè solen recórrer en les seuesclasses o conferències i reconeixenel seu temor o la seua incomoditaten haver posat al descobert lesestratègies comunicatives quereservaven només per a ells.

Els «trucs» del formador.Art, ofici i experiència

çGregorio Casamayor (coord.)Graó. Barcelona 2007. 259 pàgs.

Drets cap a la normalitat

Alfons Esteve, Francesc EsteveTres i Quatre. València 2006. 141 pàgs.

Aquest estudi, promogut per AccióCultural del País Valencià amb elsuport d’una cinquantena d’enti-tats cíviques —entre ellesIntersindical Valenciana i laFederació d’Escola Valenciana—,presenta un conjunt de propostesencaminades a dissenyar unaaltra política lingüistica al PaísValencià, “eficaç i factible”.

A Occident està massa estesa unavisió distorsionada de l’Islam, asso-ciada a una religió violenta i intole-rant, una fe extrema que promou elterrorisme, els governs autoritariso l’opressió femenina. L’autora,experta en religió, presenta l’islamcom un fenomen més complex delque presenta l’actual tensió políticainternacional.

Breu història de l’Islam

Karen ArmstrongEdicions 62. Barcelona 2007. 255 pàgs.

Didáctica Geográfica,núm. 9Grupo de Didáctica de la GeografíaEcir. València 2007. 307 pàgs.

La contaminació acústica és un pro-blema ambiental que tenen les ciu-tats modernes. Cada volta hi ha mésgent conscient dels mals que elsoroll provoca en la salut física imental. L’autora del llibre, PremiEmbat d’Educació Ambiental 2005,proposa estratègies i suggereixrecursos per a eradicar la pol·luciósonora dels entorns urbans.

Els valencians d’Algèria(1830-1962)Àngela-Rosa Menages, Joan-LluísMonjo. Bullent. Picanya 2007. 255 pàg

Descripció de la vida i les condi-cions de treball dels principalsperiodistes estrangers (MijailKoltsov, Ernest Hemingway,Herbert Mattehews, Jay Allen,Martha Gellhorn, Louis Fischer…)que van cobrir la Guerra Civil enels dos bàndols, el llibre mostrales dificultats en l’exercir la lliber-tat de premsa durant el conflicte.

Idealistas bajo las balas

Paul PrestonDebate. Barcelona 2007. 538 pàgs.

Cèsar Ferrandis Martínez

ESCRIT AHIR

Acabem aquesta tanda d’escrits sobre l’exilivalencià amb Joan Fuster i la seua relacióamb l’exili exterior. Fuster, juntament ambel seu amic d’infantesa, Pepe Albi, editavauna revista literària a Alacant de nomVerbo. Ell era l’encarregat de la secció“Señal de Revistas”, on comentava totes lesrevistes que pogueren arribar a la redacció,entre elles la colombiana Revista de lasIndias. És així que al número 109 de la ditarevista, de maig-juny del 1949, Fuster trobàun article que el degué sobtar: “Mireyacumple noventa años”, signat amb un emo-cionant “Fora-Mallorca” per Francesc deSales Aguiló.

La curiositat de Fuster no es féu esperari el 2 de desembre del mateix any adreçavauna primera carta a l’Aguiló, un “mallorquíde Catalunya”, com ell s’autodefinia nacio-nalment. El 10 de gener del 1950 Fusterrebia una contestació emocionada i plenad’alegria pel averanys que havia seguit elseu article i a “ la circumstància casual depoder conversar ara com a veritables amicsi germans espirituals”.

Amb tot, Fuster i Aguiló només es vanintercanviar quatre lletres. Però fou aquestprofessor de ciències i militant d’EsquerraRepublicana de les Illes Balears qui va sug-gerir a Fuster la possibilitat de posar-se encontacte amb La Nostra Revista, publicacióeditada a Mèxic per Avel·lí Artís. La respos-ta li vingué per part de Riera Llorca, secre-tari de redacció de la revista i d’ascendènciavalenciana, qui el comminà a col·laborar-hi.L’article de Fuster, “València en la integra-ció de Catalunya” fou la seua carta de pre-sentació a l’exili català.

Literatura a l’exili (i 3)

ESCRIT AVUI

Coeditat pel CEIC Alfons el Vell, laUniversitat de València i laGeneralitat Valenciana, el volumreuneix les ponències, comunica-cions i intervencions en taulesredones de les III Jornadesd’Història de l’EducacióValenciana celebrades a Gandia(la Safor) per l’octubre de 2005.

Valencià a l’escola.Memòria i testimoni

Alejandro Mayordomo, Mª CarmenAgulló, Gabriel García (coords.) CEICAlfons el Vell, Oliva 2007. 264 pàgs.

14 ideas clave. El trabajoen equipo del profesorado

Ana López HernándezGraó. Barcelona 2007. 197 pàgs.

El volum aborda de manera rigo-rosa el treball cooperatiu en l’es-cola. Algunes de les idees clauplantejades aborden aspectescom ara les condicions que facili-ten el treball en equip, les causesde l’individualisme, el foment deles estratègies cooperatives o elfoment del clima de col·laboracióen els centres.

Els autors, professors de Psicologia iComunicació, proposen una guiapràctica i senzilla per a dur amb èxituna tasca col·lectiva. Hi presentenels recursos concrets per a triar eltema del treball, per a dirigir lesreunions i fer front a les dificultatsque es presenten al llarg del procés.Conté moltes pistes i exemples.

Cómo trabajar en equipo.Guía práctica

José Jacques, Pierre JacquesNarcea. Madrid 2006. 94 pàgs.

Des de la reivindicació de la geo-grafia educativa com una einabàsica per a una educació bàsicaciutadana, s’hi aposta, en l’era dela globalització, per una disciplinacapaç de relacionar els problemeslocals amb els universals. Elnúmero inclou quinze monogra-fies, ressenyes bibliogràfiques irecursos per al professorat.

24 / 207 / OCTUBRE 2007

L’ÚLTIMA

El president de la IE, el sud-africà ThulasNxesi, va donar la benvinguda a tots els parti-cipants i convidats al Congrés Mundial, i vaparlar sobre els grans desafiaments amb elsquals s'enfronten els sindicats de l'educació:"Creiem que amb una IE ampliada i un movi-ment sindical global reestructurat, disposemdels instruments necessaris per a seguir lalluita per una educació de qualitat i la justíciasocial per a tots".

Per altra banda, el secretari general Fredvan Leeuwen va definir la missió de laInternacional de l'Educació com la "construc-ció d'un món millor per a les noves genera-cions que depositen en nosaltres la seuaesperança en el futur".

En el marc previ al congrés també es vareunir l'Assemblea de Dones de la IE, on es vaanunciar la celebració d'una conferència mun-dial sobre igualtat i l'educació de les xiquetesen el pròxim trienni; l'assemblea del personalde l'ensenyament superior i investigació; il'Assemblea GLBT (Gais, Lesbianes…) que vaservir per a definir estratègies de defensadels drets dels educadors i estudiants GLBT, iper a proposar a l'executiu de la IE recomana-cions d'actuació en matèria d'igualtat.

Per altra banda, el congrés va constatarque fins i tot tenint en compte les projeccionsmés optimistes, la meta d'assolir l'educacióprimària universal costarà almenys deu anysmés de l'esperat, ja què en el 2015 hi hauràencara 47 milions de xiquets i xiquetes que noassistiran a l'escola i 47 països no compliranl'objectiu d'escolarització universal fins a

pràcticament mitjan segle XXII.Els delegats i delegades van aprovar reso-

lucions urgents sobre una sèrie de temes queels afecten com a docents, com a sindicalistesi com a ciutadans i ciutadanes del món, desta-cant les aprovades en relació amb les viola-cions dels drets sindicals a Etiòpia, on el per-sonal docent ha patit assassinats, tortura,empresonament i persecució durant moltsanys; sobre les violacions dels drets aborígenspel govern d'Austràlia que recentment vaenviar l'exèrcit per prendre el control de les64 remotes comunitats aborígens; i en solida-ritat amb els treballadors, treballadores idocents de l'Iraq, que han estat assassinats iferits en grans quantitats.

Moltes altres van ser aprovades sobregènere i igualtat; les migracions; l'educaciósuperior; la defensa i el desenvolupament del'ensenyament públic; l'educació i els establi-ments penitenciaris; el lloc del religiós enl'escola; la diversitat cultural; o sobre la greusituació del personal educatiu en països comColòmbia, Etiopia, Mèxic, el Perú, lesFilipines…

Les prioritats en l'agenda de laInternacional de l'Educació per al pròxim perí-ode -es necessitaren 18 milions d'educadorsaddicionals en els pròxims anys- se centraranen el continu suport als membres en dretshumans i sindicals, i defensant-los on esti-guen sent violats; mantindrà els seus treballsrelacionats amb l'equitat de gènere en l'edu-cació; reforçarà els seus programes de solida-ritat internacional; desenvoluparà els seustreballs sobre PISA, i crearà els seus propisindicadors d'una educació de qualitat; conti-nuarà els seus treballs dins de la CampanyaMundial per l'Educació, la Marxa Mundial con-tra el Treball Infantil, i el seu extens treball enla prevenció del VIH i la sida a través de l'edu-cació…

El congrés va retre homenatge als mestrescolombians represaliatas pel seu govern,Samuel Morales i Raquel Castro amb el PremiMary Hatwood Futrell per als Drets Humans iSindicals, i a Ernestine Akouavi de Togo ambel Premi Albert Shanker.

5é Congrés de la Internacional de l'Educació

Compromís per a unaeducació de qualitat iper la justícia social

Baròmetresobre Dretshumans isindicals

En el congrés es va pre-sentar el Baròmetre dela Internacional del'Educació sobre Dretshumans i sindicals enperill destacant que mésde 200 anys després del'abolició oficial del mer-cat d'esclaus, 100 anysdesprés que les donesassoliren per primeravegada el dret a votar, i60 anys després de laDeclaració Universaldels Drets Humans,milions de xiquets,xiquetes i adults en tot elmón segueixen sensetenir accés a aquestsdrets fonamentals enl'escola i la societat.L'edició 2007 delBaròmetre proporcionael major estudi realitzatfins a la data sobre edu-cació de qualitat i el res-pecte pels drets humansi sindicals en tots elspaïsos reconeguts perles Nacions Unides. ElBaròmetre serà publicaten la pàgina Web de laIE: www.ei-ie.org/baro-meter/es

LaInternacionalde l’EducacióEl 5é Congrés Mundial esva reunir a Berlín del 22al 27 de juliol amb la par-ticipació de més de 2.000representants de lesorganitzacions de docentsde tot el món. LaInternacional del'Educació és la majorfederació sindical mun-dial, representa 30milions de treballadorsdel sector de l'educació iestà composta per orga-nitzacions de docents detot el planeta.

J. BLANCO

El 5é Congrés Mundial de la Internacional de l'Educació (IE) va obrir lesseues portes amb un crit comú contra la pobresa i va tractar sobre elsreptes amb els quals s'enfronta l'educació en el món, especialment elsreferits a la mercantilització i a la privatització dels serveis públics.

També es va debatre sobre la situació mundial dels docents i de lesseues condicions laborals. Es van celebrar reunions específiques sobretemes diversos: situació de les dones, dels col·lectius d’homosexuals i del'ensenyament superior.