laintersindical · gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 stspv laintersindical a la sanitat...

32
Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV La Intersindical a la Sanitat El futur necessari III CONGRÉS Intersindical Quaderns de la Salut del País Valencià · núm. extra febrer 2008oli

Upload: others

Post on 26-Sep-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008

S TSPVLa Intersindicala la SanitatEl futurnecessari

III CONGRÉS

IntersindicalQuaderns de la Salut del País Valencià · núm. extra febrer 2008oli

Page 2: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

2 III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.

versió en castellà de les ponències pàgina 17

Benvolguda companya/Benvolgut company:

Una vegada més iniciem un període congressual en el que hem de prendre decisions

que marcaran la línia de treball del sindicat en els següents quatre anys.

Per tant, és fonamental la teua participació, com afiliat o afiliada al sindicat, en tots els

procesos de debat que s'organitzaran al voltant del congrés i ara, amb aquesta

convocatòria d'assemblees, tens una primera ocasió per fer sentir la teua opinió.

T'esperem!

Primera ronda d’asemblees

Ordre del dia:1 Debat de les ponències ipresentació d'esmenes

Dept. Dia Lloc/Hora

1 Dimecres, 5 març Seu Benicarló. P Ajuntament Local 6. 13 h.

2 Dijous, 6 març Seu Castelló. Marqués Valverde 8. 17 h.

3 Dijous, 6 març Seu Castelló. Marqués Valverde 8. 17 h.

4 Dimecres, 5 març Seu València. Juan de Mena núm. 18. 18 h.

5 Dimecres, 5 març Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

6 Dimecres, 5 març Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

7 Dimecres, 5 març Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

8 Dimecres, 5 març Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

9 Dimecres, 5 març Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

10 Dimecres, 5 març Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

12 Dimarts, 4 març Seu Gandia. Sant Pasqual nº 13-1-dr. 18 h.

13 Dimecres, 5 març Biblioteca Centre de Salut de Ondara. 18 h.

14 Dimecres, 5 març Local Sindical. H Lluís Alcanyís. 13:30 h.

15 Dijous, 6 març Local Sindical. H Verge dels Lliris. 13 h

17 Dimarts, 4 març Sala Juntes. H Elda. 13 h

18 Dimarts, 4 març Sala Juntes. H Elda. 13 h.

19 Dimarts, 4 març Sala Juntes. H Elda. 13 h

20 Dimarts, 4 març Sala Juntes. H Elda. 13 h

Dept. Dia Lloc/Hora

1 Dimecres, 2 abril Seu de Benicarló. P Ajuntament Local 6. 13 h.

2 Dijous, 3 abril Seu Castelló. Marqués Valverde 8. 17 h.

3 Dijous, 3 abril Seu Castelló. Marqués Valverde 8. 17 h.

4 Dimecres, 2 abril Seu València. Juan de Mena núm. 18. 18 h.

5 Dimecres, 2 abril Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

6 Dimecres, 2 abril Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

7 Dimecres, 2 abril Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

8 Dimecres, 2 abril Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

9 Dimecres, 2 abril Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

10 Dimecres, 2 abril Seu València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

12 Dimarts, 1 abril Seu Gandia. Sant Pasqual nº 13-1-dr. 18 h.

13 Dimecres, 1 abril Biblioteca Centre de Salut de Ondara. 18 h.

14 Dimecres, 2 abril Local Sindical. H Lluís Alcanyís. 13:30 h.

15 Dijous, 3 abril Local Sindical. H Verge dels Lliris. 13 h

17 Dimarts, 2 abril Sala Juntes. H Elda. 13 h

18 Dimarts, 2 abril Sala Juntes. H Elda. 13 h.

19 Dimarts, 2 abril Sala Juntes. H Elda. 13 h

20 Dimarts, 2 abril Sala Juntes. H Elda. 13 h

Segona ronda d’asemblees

Ordre del dia:1 Debat de les ponències ipresentació d'esmenes2 Elecció delegats i delegades congrés

ASSEMBLEES DE DEPARTAMENT PER A TOTA L’AFILIACIÓ

Page 3: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari 3

REGLAMENTDEL III CONGRÉS

Article1El III Congrés es realitzarà entre els dies11, 12 i 13 d'abril de 2008. El període dedebat començarà des delmateixmomentde la publicació de les ponències, i d’elleses donarà difusió al conjunt de l’afiliació.Article2L’ordre del dia del III Congrés serà elsegüent:�Aprovació del present Reglament.�Elecció de laMesa del Congrés.� Informe del Secretariat Nacional.�Ponències:�Organització i Estatuts.�Acció Sindical.�Resolucions�Elecció dels òrgans de representació.Article3El debat es realitzarà en cadaDepartament de Salut, o agrupant-nevaries si així es contribueix a fomentar laparticipació, segons les normes defuncionament reconegudes, assegurant ladifusió de les ponències, documents iesmenes al conjunt de l’afiliació. Esrealitzaran, si més no, dues rondes dereunions congressuals: la primera, entreel 3 i el 7 demarç de 2008; la segona, del31 demarç al 4 d'abril de 2008.Es publicaran totes les esmenespresentades fins el 7 demarç, que serandistribuïdes a tota l’afiliació. Tambés’admetran totes les esmenes, en segonafase, fins el 28 demarç.Article4Tot grup de persones afiliades que hodesitge tindrà dret a presentar unaproposta d’agrupament o tendència, perla qual cosa el Secretariat Nacionalgarantirà la publicitat i difusió de lamateixa, tot i convocant reunions obertesde persones afiliades, si així és sol·licitat.L’agrupament o tendència quedaràautomàticament constituït si: a) Essubscriu per, si més no, 100 personesafiliades al sindicat. B) Es subscriu per, simés no, el 40% delsmembres delSecretariat Nacional.Article5Totes les persones afiliades tenen dret areunir-se autònomament per al'elaboració d’esmenes o projectes deresolució.Article6Tindran dret a vot, així com a ser electoresi elegibles, totes les persones delegadesal III Congrés.Article7L’elecció de persones delegades esrealitzarà en llistes obertes. Si existirenagrupaments o tendències, tindran dret arepresentació proporcional.Correspon als Departaments de Salutestablir els criteris d’adscripció depersones delegades, així com la seua

elecció. Correspon una persona delegadaper cada 30 persones afiliades o fracciósuperior 15 a data de 29 de febrer. Sonmembres de Ple del Congrés lespersones integrants del SecretariatNacional.Cada Departament de Salut elaboraràuna acta de la seua reunió amb indicaciódel nombre d’assistents, ponències itemes tractats, esmenes que passen ambindicació del percentatge de vots, ipersones delgades al Congrés.Article8En el III Congrés s’hi constituirà unaComissió de Credencials, integrada pertres persones, la qual facilitarà, prèviacomprovació de la seua inclusió en elllistat de persones delegades,l’acreditació corresponent.Article9Passaran al III Congrés totes les esmenesque obtinguen un 20% dels vots en cadaDepartament de Salut o en el SecretariatNacional.Article10El III Congrés funcionarà en plenari i enComissions si s’escau. Les decisions esprendran permajoria absoluta delsmembres de ple dret inscrits en elCongrés, en primera votació, i permajoriasimple en segona. Si en la segona votacióel nombre d’abstencions ésmajoriasimple, tornarà a debatre's en torn tancat– amb una veu a favor i una altra encontra - , el punt votat. Després d’aquests’aprovarà permajoria simple de “si” o“no”.Article11El Ple del III Congrés quedarà constituït,en primera convocatòria, amb lapresència de les dues terceres parts deles personesmembres de ple dret, i ensegona convocatòria, mitja horamés tard,amb la presència de lameitatmés unad’elles. A proposta de laMesa, el Plefixarà l’hora d’acabament del Congrés.Article12La ponència podrà assumir les esmenesque considere, les quals, si cap personaes pronúncia en contra, quedarienincorporades a la ponència. Aquellesesmenes que no foren assumides per laponència seran debatudes i votades pelPle.També seran debatudes i votades pel Ple,aquelles parts de la ponència original queassumesca una omés d’una persona delPle, una vegada que la ponència hajaacceptat esmenes que lamodifiquen.Acabada la votació de les esmenes, sesotmetrà a votació global el documentresultant.Article13Els documents congressuals queimpliquen definició sobre línia d’acció

sindical hauran de presentar-se fins unmes abans del Congrés, prèvia aprovacióde la inclusió pel Consell Nacional o, en elseu defecte, pel Secretariat Nacional. Lespropostes de resolució que no impliquendefinició sobre línia d’acció sindicalpodran presentar-se fins una hora abansde l’horari establert per laMesa delCongrés per a procedir al debat i votacióde les propostes de Resolució.Article14El Secretariat Nacional tindrà, durant elCongrés, les següents funcions:�Procedir a l’obertura del Congrés.�Presentar aquest Reglament el Ple del

Congrés i sotmetre'l a votació global.�Fer una proposta deMesa del Congrés i

procedir amb elmecanisme d’elecció.�Elegida laMesa del Congrés, el

Secretariat Nacional presentarà uninforme i cessarà en la funciórepresentativa del STSPV-Iv.

Article15LaMesa del Congrés té com a funciódirigir tots els debats, sotmetre a votacióels temes a decidir i moderar el seudesenvolupament. Representa al STSPV-Iv durant el Congrés i podrà ser revocadaa proposta d’un terç de les personescongressistes, si així ho decidirà el Ple. LaMesa farà una proposta de distribuciódels treballs i d’horaris.Estarà composada per cinc persones, deles quals una exercirà la Presidència, unaaltra la Secretaria i les altres actuarancom a vocals. LaMesa haurà d’estarcomposada per persones de diferentsDepartaments de Salut.

ANNEXIIOrganització del Congrés.Correspon al Secretariat Nacional:1.FerUnapropostadeponències iresolucions iencomanarlaseuaelaboracióapersonesafiliadesalsindicat,entrelesquefiguraran:Reglament del Congrés; Informe delSecretariat Nacional; Ponències iresolucions, sense perjudici del queaprove el Consell Nacional.2.Proposarlacomposicióde:ComissiódeCredencials,ComissiódeResolucions,ComissiódeCandidatures iMesadelCongrés.3.Resoldrequantes incidènciespuguenproduir-se.Correspon al III Congrés:Establir la composició del SecretariatNacional, de la Comissió de Garanties iConflictes, Comissió de ControlAdministratiu.

Page 4: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

DAVANTUNNOUESCENARIPonènciad’acció sindical

INTRODUCCIÓ

Ara fa quatre anys, en la ponència d’acció sindicalaprovada per l’anterior Congrés, es feia una anàlisi delcontext sociopolític delmoment en el qual destacàvemel predomini del neoliberalisme coma principi rector dela vida política, social i econòmica, i advertíem de lesconseqüències negatives que pel conjunt de lesgaranties de protecció social, els serveis públics i lescondicions laborals podia tindre. Així mateix, al fild’aquesta situació, també assenyalàvemque la societatcivil es trobava immersa en una actitud d’indiferènciaque facilita la introducció d’aquestesmesuresrestrictives sense cap contestació ciutadana.Malauradament, passat el temps, podem confirmar queles nostres inquietuds no estaven injustificades. S’hancelebrat eleccions generals i ha canviat el signe políticdel govern de l’Estat; després, en les eleccionsautonòmiques, seguim tenint lamateixamajoriaabsoluta; i, per últim, en les eleccions sindicals de lasanitat pública res no ha canviat; per tant, és normalque nosaltres seguim lluitant encara per lesmateixescoses que fa quatre anys: per un treball digne, pelmanteniment dels serveis públics i pel dret a jubilar-nos en condicions acceptables.Resumir a aquestes tres qüestions tot el que seria elbagatge reivindicatiu del sindicat és un exercici deminimalisme que no témassa sentit, si no és perintentar donar una visió senzilla i gràfica del fet que elmarc de relacions socials i laborals no ha canviat des dela redacció de l’anterior ponència i que aquesta continuavigent. En conseqüència, no és l’objectiu d’aquest noudocument fer una proposta alternativa a la que ja féremoportunament, excepte en aquelles qüestions que, perlamateixa evolució dels esdeveniments, han sorgit denou o han sofrit modificacions substancials.Ara bé,malgrat l’afirmació que elmarc de relacionslaborals no ha canviat, i encara que semblecontradictori, mantenim el títol: “Davant un nouescenari”, perquè la publicació de l’Estatut Bàsic del’Empleat Públic configura unmarc de relacionssindicals diferent que, juntament amb el resultat de leseleccions sindicals de 2006, ens situa en un nouescenari i ens obliga a revisar l’estratègia de la nostraacció sindical. Seguidament, fem un repàs dels canvisque han tingut lloc en els diferents àmbits en quèdesenvolupem la nostra activitat sindical, l’assistencial,la laboral i, com déiem adés, l’estrictament sindical.

MARCSANITARIVALENCIÀ

En l’STSPV-Iv consideremque la salut és un dretfonamental de la persona que han d’estar recollits enles constitucions i lleis de tots els estats i nacions. Fer-ho efectiu exigeix unes condicions socioeconòmiques imediambientals saludables i dignes i uns sistemessanitaris públics, capaços de garantir l’assistènciauniversal, gratuïta, equitativa, solidària, constant, eficaçi participativa. Correspon als estats garantir l’atenció dela salut a tots els seus ciutadans, amb un sistemasanitari dotat de recursos propis que estiguendistribuïts equitativament d’acord amb les necessitatsde salut de la població; un sistema de gestió públicadirecta, control social i finançamentmitjançant fonspúblics com amillor forma, si no única, de garantir-neel caràcter redistributiu i solidari.Ara bé, aquestmodel de sistema sanitari quepropugnemes troba amenaçat arreu delmón per lespolítiques neoliberals que promouen eldesmantellament i la privatització dels serveis públics.El procés de globalització i mundialització de l’economiacapitalista pretén convertir la salut en unamercaderiamés, sotmesa a les lleis de l’oferta i la demanda, i posarfi al paper de l’Estat com a garant dels serveis socialsbàsics. Però aquest desmantellament i aquestaprivatització dels sistemes sanitaris públics s’estàaplicantmitjançant una estratègia que es disfressa depropostes aparentment neutrals, en què sibil·línamentno és qüestiona el dret a la salut, com ara, entred’altres, les de separar el finançament de la provisió del’assistència, transformar els centres sanitaris enempreses, diversificar l’assegurança o augmentar laparticipació del sector privat. La finalitat de totes ellesés fragmentar i privatitzar les partsmés rendibles delssistemes sanitaris públics, renunciant-ne, d’entrada, alcontrol públic efectiu.El País Valencià no és una excepció a la influència de lestendències neoliberals, o sí. Potser estariamés ajustata la veritat afirmar que el Partit Popular, que exerceixactualment la responsabilitat del govern autonòmic i,per tant, les competències enmatèria sanitària, estàcapficat en una croada per convertir el nostre sistemasanitari enmodel capdavanter de la liberalització de laprestació de l’assistència sanitària.L’administració pública sanitària valenciana s’ha anatdotant, en els últims temps, dels instruments legalsnecessaris per a transformar la sanitat pública en unobjectemercantil; és a saber, regida per criteris

4 III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.

Page 5: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

economicistes. La Llei 3/2003, de 6 de febrer,d’Ordenació Sanitària, avança, ja en el seu preàmbul,que l’esperit que l’ha animat és el neoliberal, perquèaquest “noumodel organitzatiu” que propugna es basaen la privatització; és a dir, en “un canvi en la naturalesajurídica del proveïdor dels serveis sanitaris”, ambargumentsmassa coneguts com “les lleis demercatofereixen al consumidor els avantatges de l’elecció deproductors i serveis”, o que “estimular la competènciaés l’autènticamotivació en lamillora de la qualitat”, etc.Però, des l’any 2003 fins ara, els Estatuts de l’AgènciaValenciana de Salut i el Reglament d’Estructura,Organització i Funcionament de l’Atenció Sanitària hanestat les noves disposicions normatives que s’hanpublicat per acabar de vestir, amb aires de solemnitatlegalista, uns fets que no poden rebre altre qualificatiuque el de frau als interessos generals dels ciutadans iciutadanes.Al darrere de les grans declaracions i compromisossocials que figuren en els textos legals i en lescampanyes promocionals de la Conselleria de Sanitat,s’amaga una realitat prou diferent. La realitat que elPartit Popular va heretar una sanitat socialmentcapdavantera i que, a hores d’ara, tenim una sanitat onproliferen concessions administratives, concerts iexternalitzacions: hospitals d’Elx, Dénia, Manises,Torrent, Llíria, la Vall d’Uixó, unitats SVB i SAMU, cuines,bugaderies, ressonànciesmagnètiques, esterilització,aparcaments, pla de xoc quirùrgic i alguns serveisassistencialsmés. Paral·lelament, però, patim un dèficitd’infraestructures en tots els nivells assistencials. EnAtenció Especialitzada, la ràtio de llits per habitant ésinferior a la demolts serveis de salut de l’Estat espanyoli ésmolt significativa a l’hora de valorar, de formagenèrica, la dotació d’infraestructures; però, si anemmés enllà, caldria fer palesa la precarietat de lesexistents, amb uns hospitals i centres d’especialitatsque no han estat adaptats, ni qualitativament niquantitativament, a l’evolució de la demanda de serveis.La dotació actual d’infraestructura és incapaç d’atendreles necessitats d’una població creixent en nombre imésexigent en l’atenció a la seua salut, cosa que provoca elcol·lapse del sistema sanitari, tant en el procés dediagnòstic com en el de tractament, pròpiament dit.Aquesta circumstància dóna origen a la formació dellistes d’espera que es poden qualificar d’endèmiques.Si a aquesta situació, hi afegim lamanca de personal,desesperant enmolts casos i crítica en altres, enstrobemquemolt sovint l’Atenció Especialitzada no éscapaç de garantir la cartera de serveismínims i, moltmenys encara, d’assumir nous programes assistencialsque es dissenyen des dels despatxos amb finalitatselectoralistes.La situació de l’Atenció Primària no és diferent. Desprésde vora trenta anys de transferides les competències enmatèria sanitària, està inacabada la reconversió delmodel tradicional en Atenció Primària, però, amés, la

situació de saturació és ja tan evident que la demora enla cita prèvia és una realitat, malgrat reduir el tempsd’atenció a l’usuari a uns ridículs tresminuts, per noparlar del temps que es dedica a la promoció i prevencióde la salut, perquè és una utopia. De forma resumida,podemafirmar que el dèficit de recursos en AtencióPrimària està obligant a prioritzar esforços; la qual cosaens duu als orígens: a aplicar unmodel assistencialpuramentmèdic i a renunciar a l’atenció integral de lasalut.D’altra banda, el problema de l’atenció sanitària urgentés, en part, l’absència d’unmodel assistencial, de fet. Ladesconnexió entre les urgències hospitalàries,col·lapsades, i els serveis d’assistència sanitària urgentextrahospitalària, infrautilitzats, és evident. Lamancade dotació de recursos tècnics en l’atenció continuadad’Atenció Primària obliga a limitar el seu àmbitd’actuació a processos trivials, que no necessiten laintervenció d’altres recursos diagnòstics que no siguenels que caben en unmaletí i, això, provoca la derivacióde gran part de l’atenció urgent a les urgèncieshospitalàries; les quals, siga dit de passada, no estancapacitades per a atendre tota aquesta demanda. Per laseua part, les unitats de SAMU, sí que cobreixen el seuàmbit d’actuació amb dotacions de personal precàries,però no així les SVB que no sabem, ben bé, quina és lafunció que compleixen, a banda de proporcionar unsgrans beneficis a l’empresa adjudicatària.Finalment, la salut pública, la gran oblidada del PartitPopular, pateix un període de letargia, tan solsinterromput per algun escàndol pel fracàs en la solucióde problemes sanitaris o arquitectònics. Pendent del’aplicació de la llei de salut pública, els centresmanquen d’una orientació nítida de la seua activitat id’una xarxa de vigilància de la salut pública efectiva.En definitiva, els usuaris i les usuàries del nostresistema sanitari pateixen sistemàticament lesdeficiències estructurals de la xarxa sanitària i es veuencondemnats a ser atesos ambmitjans concertats o, enelmillor dels casos, en els centres sanitaris públics degestió privada que, casualment, estan dotats amb unesàrees diagnòstiques i quirúrgiquessobredimensionades. Mentrestant, els usuarisd’aquests departaments de salut receptors d’usuarisd’altres departaments, estan en llista d’espera, perquèper a l’empresa és prioritari facturar serveis sanitarisaddicionals. Ironies del sistema.Però, comhemditmés amunt, sembla que ací no passeres. El debat de confrontació demodels de gestió de lasanitat pública està present d’una forma larvada en lasocietat, ja quemai ha estat promogut de forma obertaper cap de les organitzacions polítiques amb capacitatdemobilització social, i en el qual, malauradament, lestesis defensores de la gestió directa van perdentterreny, enfront del poder delsmitjans de comunicaciómanipulats per l’executiu, on es ven la gestió privadacom la panacea per a lamillora del servei sanitari,

5III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

Page 6: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

acompanyada de fortes inversions en els centres iprogrames de gestió privada i una descapitalització ideteriorament dels centres sanitaris de gestió directa.Els arguments—aclaparadors des del nostre punt devista— que donen suport almanteniment de la sanitatpública de gestió directa, com a únicmodel capaç degarantir la igualtat i l’equitat en l’accés dels ciutadans iciutadanes al servei sanitari, de poc poden servir si elseumissatge no arriba a la societat; però, amés,tampoc no hi arribenmissatges que posen al descobertla demagògia emprada per les tesis neoliberals i lesdeficiències que ja són observables en els serveisprivatitzats o concertats.Paral·lelament al lliurament de la pugna pel control del’opinió pública, hi ha un altre àmbitmés accessible pelque fa a la proporcionalitat de recursos. Es tracta de laintervenció davant els casos de privatitzacions deserveis o, fins i tot, de centres sanitaris, supòsits quesón viscutsmés a prop per la ciutadania i que, per tant,ésmés sensible als nostresmissatges. Els casos del’Hospital de Dénia o Gandia són referents quant a lamobilització social en les seues diferents formesd’organització, política, sindical, consumidors, veïns, etc.I en aquest sentit, cal analitzar el procés seguit en elsdos casos, per poder reproduir-los davant novessituacions, que, de segur, es presentaran temps avindre.En aquest sentit, podemafermar que la denúnciasistemàtica de qualsevol intent de privatització o gestiónegligent de la sanitat pública, així com les campanyesde conscienciació entre la ciutadania imobilitzacionsciutadanes i dels treballadors i treballadores de lasanitat per oposar-se a les privatitzacions, plantejadesen termes generals i sense tindre un referent objectiu,no han estat suficients. No hemestat capaços,nosaltres ni cap altra organització política, social osindical, de conscienciar la ciutadania per arribar a lamobilització en defensa del seu dret a la salut, nitampoc d’aconseguir que la lluita dels treballadors itreballadores dels serveis sanitaris superara elmarc dela lluita reivindicativa per les seues condicions detreball, per incardinar-se en la lluita contra laprivatització en simateixa, ni connectés decididamentamb els sectors de ciutadans interessats en la seuadefensa com a serveis públics.No obstant això, entenemque hemde continuar incidinten aquest camí. Hemde continuar denunciant,conscienciant i si és possiblemobilitzant. Somconscients de la gran dificultat que comporta, de lapassivitat, quan no aquiescència, del sindicalismeburocràtic i l’esquerra política, però hemde recuperarla iniciativa des de l’oposició i la lluita dels treballadors itreballadores dels serveis susceptibles d’entrega a lagestió privada i des delsmoviments socials, cadavegadamés freqüents, d’oposició a les polítiquesconservadores.En aquest context se situen les plataformes o

coordinadores en Defensa de la Sanitat Pública, tantcomarcals comde país; però amb unes diferènciessignificatives respecte de les possibilitats que ensofereixen per a dur a terme els nostres objectius.Mentre que les coordinadores comarcals, sí queconstitueixen unmoviment social unitari contra lesprivatitzacions, la de país, controlada per les granscentrals sindicals, tan sols és un nomque dóna suport aalguna intervenció davant elsmitjans de comunicació.Per tant, resulta obvi que hemde treballar en el sentitde potenciar les coordinadores comarcals i intentar quela Plataforma de País canvie d’orientació; cosacertament complicada, atés que, ara per ara, no estemreconeguts com a força sindical representativa.En resum, davant la situació de deterioramentprogressiu de la sanitat pública i la cessió constant deparcel·les assistencials a la gestió privada es fanecessari orientar les nostres actuacions cap alsobjectius següents: .� Desemmascarar les polítiques neoliberals, i la seua

repercussió sobre la salut i la qualitat de vida de lespoblacions.

�Realitzar propostes de reforma dels sistemessanitaris i socials públics orientades a incrementar elseu nivell d’eficàcia, eficiència i qualitat en lloc de laseua destrucció.

�Organitzar i coordinar els esforços i la lluita deprofessionals i ciutadans contra les polítiquesprivatitzadores i de destrucció dels sistemes sanitarispúblics.

�Promoure la defensa de la salut, entesa comun dretinalienable, demanera democràtica, col·lectiva iparticipativa.

MARCDERELACIONSLABORALS

Al llarg d’aquests darrers anys, s’han fetmés evidentsuna sèrie de problemes, fruit d’una política de recursoshumans que pretén diferir sobre el conjunt delstreballadors i treballadores de la sanitat pública lacàrrega del dèficit financer. En aquesta línia, hempogutcomprovar comno s’adaptaven les plantilles a lesnecessitats creixents de la demanda assistencialincrementant les càrregues de treball del personal;però també hemassistit a una flexibilització de lescondicions laborals dels treballadors i treballadores,amb caràcter general, que ha afectat la jornada laboral,funcions, retribucions i l’estabilitat de l’ocupació, però,especialment, afecta un col·lectiu important detreballadors i treballadores que l’administració sanitàriaha convertit enmà d’obra barata i disponible per aresoldre qualsevol incidència, amb uns nomenamentsque no ofereixen unes garanties laborals equiparables ala resta de la plantilla.Aquestes qüestions no han estat resoltes en elsdiferents àmbits de negociació i, en certamanera,ocuparan les primeres planes de l’actualitat sindical;

6 III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

Page 7: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

ens referim, comno podia ser d’una altramanera, a:retribucions, indemnitzacions per raons del servei ijubilació dels empleats i empleades públics com aqüestions de caràcter transversal; i la qualitat del’ocupació, l’oferta pública d’ocupació, i l’homologació deles condicions laborals de l’atenció continuada iguàrdies amb la jornada ordinària, com a temessectorials.Amés amés, hi ha altres temes que,malgrat no haverestat objecte de negociació, és una obvietat que hauriend’estar inclosos en l’agenda i que, per a aconseguir-ho,caldrà incidir-hi. Parlem de problemes no resolts, comara la definició de funcions de certes categoriesd’administració i serveis, el concurs de trasllats, el dretefectiu a la promoció interna o altres qüestionsmésespecífiques de determinats serveis, com és ara l’excésde jornada i les condicions de les bases del SAMU, o laregulació dels horaris dels equipsmòbils dels centresde transfusió.Sense oblidar tornar a fer una referència a la vigènciade l’anàlisi i les propostes que, al seu dia, es feren enles ponències del II Congrés de l’STSPV-Iv, passema ferun breu repàs d’alguns dels aspectes que hemassenyalat com amodificats substancialment.

RetribucionsDues són les qüestions retributives que hemdedestacar com a significatives en els darrers anys: laintroducció de components retributius individualsvinculats amb la consecució d’objectius i la pèrdua depoder adquisitiu reiterada per la desviació de la previsióde l’IPC.Respecte de la primera, és una obvietat que reflecteix latendència del pensament neoliberal a individualitzar i,en conseqüència, diferenciar les retribucions delpersonal en funció de la consecució d’una sèried’objectius. En el cas que ens ocupa, ens referim a laintroducció definitiva del complement de productivitatvariable i el de carrera o desenvolupament professional.Tocant al primer, per la seua escassa quantia, no calestendre’smassa en valoracions; però en el cas del decarrera i desenvolupament professional sí, puixintrodueix diferències substancials en les retribucionsdel personal, no tant per la diferenciació de graus, sinóper l’exclusió del personal temporal d’unes percepcionsque han representat elmajor increment retributiu de lalegislatura.La diferenciació per graus del complement de carrera odesenvolupament professional no ha estat vist per lamajoria dels treballadors i treballadores comunatransgressió del principi que estableix: “A igual treball,igual salari”, en part per seguidisme de la filosofiadominant i, en part, perquè es percep l’accés aldiferents graus comuna qüestió de temps. Ara bé, noha estat igual la resposta en el cas de l’exclusió delpersonal temporal, ja que, en aquest cas, ladiscriminació ha estat evident i nombrosa, per tractar-

se d’un sector on la situació de temporalitat enl’ocupació és elevada i amb poques perspectives decanviar la tendència. Amés amés, hi hemd’afegir elcol·lectiu de personal que, permobilitat laboral entrediferents grups retributius o permillora d’ocupació, hanacumulat serveis prestats en diverses categories queara no computen a l’efecte de reconeixement de grau decarrera o desenvolupament professional. Tant en un cascomen l’altre, caldrà seguir lluitant per la seua inclusió,amb caràcter general, en el complement de carrera idesenvolupament; bé per via de la negociació o béexplorant la via del principi de no-discriminació delpersonal amb contractes de durada determinadaestablit per la Unió Europea.D’altra banda, de tots és conegut que els incrementssalarials anuals per a compensar l’augment de l’IPCsón insuficents i constitueixen una pèrdua de poderadquisitiu constant per al conjunt dels empleats iempleades de l’administració pública en general i, enparticular, del personal d’institucions sanitàries,arribant fins a l’extrem que qualsevol altre incrementretributiu, com és el cas de la carrera odesenvolupament professional, no és vist comunamillora retributiva, sinó comuna solució efímera de lapèrdua de poder adquisitiu. Només es podrà parlar d’unbalanç positiu de les retribucions del personal estatutariquan s’hi introduïsca, de forma permanent, la clàusulade revisió salarial.

IndemnitzacionsperraódelserveiEn el sector de sanitat, el compromís de la Conselleriad’Administracions Públiques de negociar al llarg de2008 la revisió del decret que regula lesindemnitzacions per raó del servei, no ha de passarúnicament i exclusivament per una actualització de lesquanties referents a les dietes i desplaçaments. Elproblema en sanitat ésmoltmés profund, si tenimpresent que una bona part dels professionals sanitarisd’atenció primària utilitzen el vehicle propi en la seuatasca diària d’assistència domiciliària ordinària i urgent.Hemd’orquestrar una campanya de pressió, combinadaamb altres sectors de la funció pública, perquè s’abordedefinitivament el problema de la utilització del vehiclepropi, bémitjançant l’adquisició de vehicles destinatsals centres de salut o els PAC, o bé regulant l’ús delvehicle particular, per garantir no sols la compensacióeconòmica corresponent, sinó també la seguretat delsprofessionals amb les assegurances sobre els béns i lespersones que siguen oportunes.

JubilacióparcialianticipadaAmb la recent aprovació per les Corts Generals de laLlei 40/2007, deMesures enmatèria de SeguretatSocial, on en la disposició addicional setena diu: “En eltermini d’un any, el govern presentarà un estudi sobrela normativa reguladora de la jubilació anticipada iparcial dels empleats públics, així com del personal

7III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

Page 8: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

dels forces armades i al servei de l’administració dejustícia, que aborde l’aplicació de la normativareguladora de talsmodalitats de jubilació, lescondicions que aquesta aplicació no genere problemesde sostenibilitat als sistemes de protecció social il’homogeneïtzació, en termes equiparables, delsdiferents règims”. El govern central està diferint, unavegadamés, l’aplicació del dret a la jubilació parcial ianticipada dels empleats i empleades públics recollit enl’EstatutMarc del Personal Estatutari i en l’EstatutBàsic de l’Empleat Públic.Comptat i debatut, s’està vulnerant el dret de lesempleades i empleats públics a rebre elmateixtractament que el conjunt de treballadors,motiu pelqual demanemque se’ls aplique la jubilació parcial ianticipada sensemés dilacions ni retards injustificats.Si, amés amés, tenim present que l’opció de lajubilació parcial és una solució llargament esperada pelpersonal sanitari per a pal·liar els problemes queocasionen les condicions inherents al treball en lesinstitucions sanitàries, raó demés per a fer-ne,d’aquesta qüestió, un dels eixos cabdals de l’acciósindical i, així, intentar forçar l’administració a regular,una volta per totes, aquestesmodalitats de jubilació enel sector sanitari i públic en general.

Qualitatdel’ocupacióAquest és un apartat ampli on hemd’abordar elsproblemes relatius, no només a l’existència injustificadad’un nombre indeterminat de nomenamentsd’acumulacions de tasques, sinó també a la qualitatd’aquests i altres tipus de nomenaments, com ara elsd’atenció continuada i guàrdies; dos tipus denomenaments que representen, en les institucionssanitàries, una important borsa oculta de treballprecari.Com sabeu, està en vigor un acord de laMesa Sectorialde Sanitat, que preveu la reconversió de 4.500acumulacions de tasques en places estructurals; és adir, de plantilla. Aquest acord té un període d’aplicacióde tres anys on, començant per l’any 2007, esreconvertiran 1.500 places anuals. Doncs bé,independentment que considerempositiu el fet de lareconversió, s’ha de continuar reivindicant la qualitat del’ocupació, perquè els terminis previstos sónexcessivament llargs i tampoc no hi estan incloses totesles acumulacions de tasques. Hemd’exigir que es façapúblic el nombre total d’acumulacions de tasques, laseua transformació en places estructurals i la seuainclusió immediata en l’oferta d’ocupació.Pel que fa als nomenaments d’atenció continuada iguàrdies, no cal incidirmassa en el fet que el nostreposicionament és que es transformen en placesestructurals i que el personal que les ocupa gaudiscadelsmateixos drets que la resta de personald’institucions sanitàries; però aquest problema vaestretament lligat almodel d’atenció continuada i

guàrdies i, per tant, la solució estarà vinculada amb eldebat sobre aquestmodel que ésmoltmés complex.Resumint, el que volem que es desprenga d’aquestapartat és la necessitat d’unificar les condicionslaborals de tot el personal d’institucions sanitàries,perquè els acords imillores que puguen aconseguir-se,siguen d’aplicació automàtica a tots els treballadors itreballadores, i evitar, així, que règims laboralspseudoespecials acaben convertint-se en llocs detreball precaris i els seus treballadors i treballadores enpersonalmarginal.

Ofertad’ocupaciópúblicaSeguint lamateixa línia de l’apartat anterior, ésabsolutament necessari normalitzar la convocatòria deles ofertes d’ocupació. No és just que després del’esforç de la convocatòria de l’OPO extraordinària,tornemals índex de precarietat laborals anteriors peruna actitud negligent i poc rigorosa en la periodicitat deles convocatòries d’ofertes d’ocupació. Des de laconvocatòria de l’OPO extraordinària, que volemrecordar que és de desembre de 2001, sols s’haconvocat la del 2005, que està en una fase d’execucióquasi preliminar i, de la del 2007, ni tan sols se n’haparlat.Altre tant podríem dir de la convocatòria de concurs detrasllats, que sembla haver-se perdut en lamemòriadel temps.Caldrà, per consegüent, incidir en aquestes duesqüestions: la convocatòria d’un concurs de trasllatsgeneral i la de l’oferta d’ocupació de 2007.

Homologaciódelajornadacomplementàriail’ordinàriaEn el darrer acord sobremillora de l’atenció continuadai guàrdies es preveu, amés d’incrementar l’hora deguàrdia, obrir un debat sobre una hipotètica reforma delmodel vigent. Aquest debat ja està iniciat en laMesaSectorial, encara que no ha transcendit als centres detreball, per tant, des de la nostra posició d’exclosos delsàmbits de negociació, hemde tractar d’influir en ladinàmica dels debats traslladant-los al dia a dia delscentres de treball; un objectiu que podemaconseguirfent públic el contingut dels debats que ara estansilenciats i aportant la nostra visió del problema.Com ja hemdit anteriorment, el posicionament del’STSPV-Iv sempre ha estat defendre que en l’horari defuncionament dels centres no es pot diferenciar entrejornada ordinària i jornada complementària; tot és u i,en conseqüència, sotmés a lesmateixes normes deregulació de la relació laboral. Ara bé, aquesta premissapot portar-se a la pràctica amb diferentsmodelsd’organització del treball, com l’establiment de torns od’equips d’atenció continuada, que poden aplicar-se deforma extensiva a tots els centres i serveis, o no. Aquestés el debat que internament ens queda per definir.Seguidament, caldria confrontar públicament el nostremodel amb les diferents propostes de la resta de

8 III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

Page 9: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

sindicats o de la Conselleria.

PromocióinternaEl problema de la promoció interna és quepràcticament no existeix. En uns casos, els de personalsanitari, els diferents requisits de titulació redueixen aunaminoria el nombre de treballadors i treballadoresen condicions d’accedir a places de grups superiors;però en la resta, els de personal d’administració iserveis, on teòricament la formació acadèmica permetaspirar amés llocs de treball diferents, l’escassa onul·la oferta de places de grups superiors fa que lapromoció interna siga una utopia. Però ara, amés, calafegir la penalització econòmica que suposa accedir perpromoció interna temporal o definitiva a una plaça d’ungrup superior, perquè en aquests supòsits els serveisprestats en una categoria o una altra, depenent deltipus de promoció interna, no computa a l’efecte dereconeixement de grau de carrera o desenvolupamentprofessional.Com ja hemdit adés, quan parlàvemde les retribucions,ha de ser un objectiu de l’STSPV-Iv aconseguir que elsserveis prestats enmillora d’ocupació temporalcomputen a l’efecte de reconeixement de grau en lacategoria d’origen i viceversa si, a posteriori, esconsolida la plaça de categoria superior per promocióinterna. D’altra banda, s’ha d’insistir en la campanyaper a la creació de places d’administració i serveis decategories superiors, bé de nova creació o bé perreconversió de places de grups inferiors, i la seuaprovisió per convocatòries de promoció internaespecífiques.

CategoriesprofessionalsSeguint el fil del punt anterior, un delsmotius principalspels quals no hi ha places de grups superiors depersonal d’administració i serveis, el constitueix laincertesa en la definició de les funcions respectives decadascuna de les categories; confusió que aprofital’administració per a cobrir les seues necessitats depersonal qualificat amb personal que està ocupantplaces de grups inferiors. Una situació que es dónaespecialment en les categories de personal de gestió ien els zeladors d’atenció primària.Posar fi a aquest abús ha de ser una prioritat, tant pelque fa a facilitar la promoció interna, compel fet que esreconeguen els drets laborals i retributius inherents ales funcions que realment es duen a efecte.

SalutlaboralL’STSPV-Iv entén que la nostra acció sindical en l’àmbitsanitari s’ha de dirigir amillorar omodificar lescondicions de treball que estan causantmal a la salut iseguretat dels nostres treballadors. En aquest sentit,hem de centrar la nostra actuació a forçar el normalfuncionament dels comités de Seguretat i Salut i elsserveis de Prevenció de Riscos Laborals, així com

l’elaboració delsmapes de riscos laborals i ladeclaració correcta de lesmalalties laborals.El Comité de Seguretat i Salut és l’òrgan col·legiat departicipació destinat a la consulta regular i periòdica deles actuacions enmatèria de prevenció de riscoslaborals. En l’actualitat, els comités són òrgansinoperants, atés que estan enmans de l’administració,que ignora lamajor part de les vegades les seuesresponsabilitats, quant a la convocatòria de reunions,compel seguiment dels acords adoptats i sempre ambel suport d’algun sindicat afí. Enfront d’aquestainoperància, i per a salvaguardar la salut delstreballadors, l’STSPV-Iv ha de plantejar-se:�Forçar les reunions dels comités, demanat la

convocatòria periòdica o, extraordinàriament, si fóranecessari.

�Exigir que es complisquen les resolucions adoptades ique els nostres delegats en facen un seguiment perpart dels nostres delegats.

�Exigir que els acords o resolucions preses siguenvinculants i de compliment obligat per a lesdireccions.

�En cas de persistir el problema, presentar lacorresponent denuncia al Servei de Prevenció deRiscos Laborals de la Conselleria de Sanitat.

�Si el problema persisteix encara, presentar,aleshores, denúncia a la Inspecció de Treball.

Pel que fa els Serveis de Prevenció de Riscos Laborals,l’STSPV-Iv ha d’exigir el compliment de la legislacióvigent en aquestamatèria, que no és altra que lanormalització plena del funcionament dels esmentatsserveis; qüestió que l’administració, està incomplintsistemàticament. Amés amés, cal incidir especialmenten l’elaboració delsmapes de riscos laborals, que esduen a terme per previndre l’aparició de patologiesd’origen laboral, i els riscos per a la salut. S’had’elaborarmapes particulars per categoriesprofessionals, que tinguen en compte les particularitatslaborals d’aquestes, i mapes generals per a tot elcentre.Tractant-se de Sanitat, pensemque lesmesuresgenerals que hemd’exigir, han de comprendre:� Inspecció periòdica dels llocs de treball en

col·laboració amb el servei de manteniment, per aeliminar deficiències estructurals, lluminoses iambientals.

�Mesures per al control dels contaminants físics,químics i biològics, i els seus efectes nocius per a lasalut.

�Exàmens de salut per a tots els treballadors,adequats i planificats en temps i forma.

�Reconeixement de lesmalalties professionals per arebre atenciómèdica específica i les indemnitzacionsque corresponguen per llei.

�Posada enmarxa de programes demesuresergonòmiques, especialment orientades a evitarmalaltiesmusculoesquelètiques.

9III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

Page 10: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

�Possibilitat voluntària de canvi de lloc de treball permalaltia omaternitat.

�Factors psicosocials i relacionats amb l’estrés i eltreball a torns.

� Implantació de plans d’autoprotecció específics per acada unitat.

� Implantació de programes de control de residus, iformació dels treballadors per al seumaneig.

�Elaboració i realització de simulacres d’evacuaciódels centres de treball amb periodicitat anual.

�Formació dels treballadors, com a delegats deprevenció en el seu lloc de treball, en tinguen o no latitulació, però sempre amb l’experiència suficient.

Per últim, respecte de lesmalalties laborals, aquellesque es deriven de la nostra labor diària en el centre detreball i que ocasionen entre el 75 al 80 per cent de lesbaixes, estan sent catalogades per les unitats deMedicina Preventiva com amalaltia comuna i no com aaccident laboral; una actuació que pot representar unhandicap en cas de desembocar enmalaltiaprofessional.Altrament, com déiem al principi, a conseqüència de lapressió constant a la qual ens veiem sotmesos en elnostre treball, lamanca de recursos humans i l’escassareposició i manteniment delmaterial; és a dir, lamancad’inversions en personal i recursos que s’està vivint lasanitat valenciana a hores d’ara, han fet acte depresència altres tipus de patologies que, poc a poc i aforça de reclamar judicialment els sindicats davant elstribunals, s’ha començat a aconseguir que esreconeguen comamalalties derivades del treball.Parlem de l’assetjament laboral, l’estrés i la síndromed’esgotament professional o del cremat. En elles, hemde centrar els nostres esforços per a aconseguirdemostrar l’etiologia laboral, ja que totes elles tenen unimportant grau de similitud amb unamalaltiadepressiva, i ací intervenen els gabinets sindicals dePrevenció i Salut Laboral.El repte que tenim els sindicats, doncs, dins delscentres de treball, és vigilar el compliment de lalegislació vigent enmatèria de salut laboral, forçar laposada enmarxa dels serveis de Prevenció de RiscosLaborals i sobretot, i elmes important, forçarl’administració sanitària a comprometre’sdefinitivament i explícitament enmatèria de seguretat isalut laboral, a fi d’aconseguir que tota acció preventivatinga com a prioritat els drets d’informació, consulta iparticipació del conjunt dels treballadors de la salut idels seus representants, fomentant les funcions delsdelegats de Prevenció i revitalitzant els comités deSeguretat i Salut Laboral.

MARCDERELACIONSSINDICALS

Sense saber ben bé per què, desprès de l’accés delpartit socialista al govern de l’Estat, es va iniciar el

tràmit de reforma de la Llei 9/87 d’Òrgans deRepresentació dels Treballadors al Servei de lesAdministracions Públiques.Una llei que, al seu dia, va ser feta per garantirl’hegemonia de les dues grans centrals sindicals, UGT iCCOO, en els diferents àmbits de negociació de lesadministracions públiques, ja que aquests sindicats,com que tenen la consideració demés representatius aescala estatal—s’inclou la representativitat en el sectorprivat—, tenien dret a estar presents en qualsevolmesade negociació del sector públic, amb independència quetingueren representació o no;mentre que a la resta desindicats se’ls exigia una representació del 10% per agaudir delsmateixos drets.És evident que aquesta llei, la podríem qualificar de totmenys de democràtica i respectuosa amb la pluralitat,però tal vegada les circumstàncies polítiques delmoment aconsellaven la redacció d’una llei restrictivade la llibertat sindical per a avortar aventures sindicalsexcessivament reivindicatives.Passat el temps i consolidat el sistema democràtic,seria lògic pensar que una hipotètica reforma de la lleid’òrgans de representació estaria orientada ademocratitzar elmón sindical, fomentant la pluralitat isuprimint la presencia de determinats sindicats per unsuposat dret no guanyat a les urnes. No obstant això,per a gran sorpresa de tots i totes, arribada l’hora dereformar la llei que regula la negociació col·lectiva enles administracions públiques, els partits políticsd’esquerres presenten en el Congrés del Diputats unainiciativa legislativa que és encaramés restrictiva quel’anterior.El resultat és que amb la reforma, entre altres coses, nosols no es rebaixa el llistó del 10%, sinó que, amés amés, es dificulta l’accés d’altres organitzacions sindicalsa determinats àmbits de negociació tenint, si més no, elmateix dret aconseguit en les urnes que els anomenatsmés representatius d’àmbit estatal. Ens referim al’eliminació de la irradiació de lesmeses de negociació.Fins ara, en la Generalitat, hi havia unamesa generalconstituïda per l’administració i els sindicats quesuperaven el 10% de representació sumant tots elssectors de l’administració autonòmica—funció pública,educació, sanitat i justícia— i, per irradiació, elssindicatsmés representatius d’àmbit estatal. Perdelegació d’aquestamesa general es podien constituirmeses sectorials en cadascun dels sectors esmentats,en què tenien dret a formar-ne part els sindicats queobtingueren el 10% de representació en el sectorespecífic de laMesa Sectorial i, per irradiació, elssindicats de laMesa General Autonòmica i elsmésrepresentatius d’àmbit estatal.Doncs bé, amb la nova redacció de la llei s’elimina lairradiació de laMesa General a lesmeses sectorials,però, atenció!, no així la irradiació dels sindicatsmésrepresentatius d’àmbit estatal; és a dir, una organitzaciósindical present en laMesa General de la Generalitat no

10 III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

Page 11: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

té dret a pertànyer a unamesa sectorial si no supera el10% de representació en el sector,mentre que unsindicat pel fet de sermés representatiu en l’àmbitestatal, sí. Açò constitueix una gran lliçó de democràcia;de democràcia orgànica, és clar.Sembla que, amesura que anemesbrinant una de lesmodificacions introduïdes en la llei, sols una, cadavegada es famés palesa quina ha estat lamotivaciópolítica dels legisladors, i no ha estat altra que fer unnou escenari a lamida dels sindicats UGT i CCOO, alsquals ara s’uneix de comparsa la CSIF. És conegut detots i totes que l’actuació dels sindicats tradicionals estàprovocant un gran desencís entre el conjunt detreballadors i treballadores de l’administració pública i,bona prova del que diem és el gran nombre de sindicatsque estan sorgint en tots els àmbits com a resposta auna pràctica sindical pactista i aliena als interessos delsempleats i empleades públics. Encaramés, en algunscasos, aquests nous sindicats han obert veritablesescletxes en el control que dels àmbits de negociacióexercien les grans centrals sindicals i qüestionen el seupaper hegemònic; una situació que no poden admetre,ni ells ni el poder polític, i lamillor solució ésmodificarles regles del joc i barrar el pas dels nous sindicats alscentres de decisió, lesmeses de negociació.LaMesa Sectorial de Sanitat n’és un bon exemple. En1998, l’STSPV-Iv va accedir a laMesa Sectorial deSanitat per irradiació de laMesa General Autonòmica,on la Intersindical Valenciana supera de sobra el 10% derepresentació i, de fet, és l’organització sindicalmésvotada. Des d’un primermoment l’STSPV-Iv, amb laseua pràctica sindical, va definir un espai propicaracteritzat per un fort esperit reivindicatiu, lademocratització de la informació, una actuació en elscentres de treball accessible als problemes quotidians i,sobretot, per la coherència entre el discurs i els fets.Una forma de fer sindicalisme que gaudeix del suportdels treballadors i treballadores de la sanitat, però queno va caure gens bé en el context d’unamesa sectorialdominada per una còmoda apatia, perquè va obligar laConselleria i la resta de sindicats a canviar els seushàbits, a sospesar, a cadamoment, totes i cadascuna deles seues decisions, especialment aquelles que hemqüestionat nosaltres i, això, no els agrada.Des de setembre de 2006, amb l’aplicació de la novalegislació i sense esperar a la celebració de leseleccions, es vamodificar la composició de laMesaSectorial de Sanitat i es va crear un nou escenari de quèl’STSPV-Iv ha estat exclòs. El problema, però, no és queno hi estiga l’STSPV-Iv, perquè podríem estar parlantd’una altra sigla o d’una altramesa sectorial, elmal ésque aquest escenari no és tan nou; és elmateix que jateníem abans de 1998 i que tots i totes coneixem. Unescenari de sotmetiment, sense veus discordants. Peròl’objectiu d’aquestamesura vamés enllà d’evitar el riscque, per a la seua supremacia, suposa la presència dela nostramodesta sigla; la veritable intenció és acabar

amb la pluralitat sindical barrant l’accés d’altressindicats als àmbits de negociació i decisió, i minvantels recursos i la informació perquè aquests no puguenfer la seua tasca sindical en els centres.A les dificultats habituals per a poder competir enl’acció sindical diària amb les grans centrals sindicals,la reforma de la llei d’òrgans de representació afigdificultats addicionals, especialment, perquè la nostraexclusió de laMesa Sectorial ens impedeix accedir a lainformació amb les garanties de fiabilitat i celeritat queserien desitjables i perquè el conjunt de treballadors itreballadores pot considerar el sindicat comunaorganització de segona fila, sols útil per a resoldre lesqüestions quotidianes, reservant els grans temes, i perextensió el vot, als sindicats de lamesa. Entraríem, omillor dit, ja hem entrat, en la dinàmica del vot útil.De fet, les primeres conseqüències d’aquest nou estild’entendre el sindicalisme, les hempatides ja en leseleccions celebrades al desembre de 2006, on, amés dela desigualtat habitual de recursos, hem vist que elssindicats de laMesa Sectorial signaven un acord amb laConselleria de Sanitat pel qual podien gaudir d’unaquantitat considerable d’alliberats per a ser destinats,amb uns quantsmesos d’antel·lació, a la campanyaelectoral. Amb aquest estat de coses, no és gensestrany que una de les conclusions tretes de l’anàlisidels resultats electorals siga que la presènciaaclaparadora dels grans sindicats en el procéselectoral, no sols ha aconseguit que la nostra campanyapassara inadvertida, sinó que, amés amés, haaconseguit que el nostre treball a llarg dels darrersanys s’hajamantingut en un segon pla per la pressióconstant dels delegats i delegades d’aquests sindicatssobre la nostra afiliació i sobre els votants potencials.Si a aquest desequilibri de forces en la contesaelectoral, afegim el normal en l’acció sindicalquotidiana, la incapacitat d’accedir als àmbits denegociació i les restriccions en la recepció de lainformació, és fàcil trobar una explicació raonable quejustifique el retrocés electoral dels sindicatsminoritaris.Per sermés exactes, la CGT pràcticament hadesaparegut, el SI i l’USO continuen la línia descendentde les últimes convocatòries electorals i mantenen unarepresentativitat testimonial a alguns departaments, elSIPTE ha arribat al seu sostre electoral i la coalició ambel SINS no ha incrementat les expectatives i, per últim,el SIMAP i l’STSPV-Iv, que hemestat les organitzacionsemergents en les eleccions de 2002, en què a peneshemmantingut omillorat lleugerament els resultats.D’altra banda, tampoc no hemd’oblidar que l’altacompetitivitat i la dispersió del vot en unmunt decandidatures dificulta la consolidació d’un espai sindicalde certa envergadura als sindicatsminoritaris. És unaobvietat que l’STSPV-Iv, així com la resta de sindicatsminoritaris, es nodreix electoralment del vot desencisati crític amb les grans centrals sindicals; per tant, la seuadispersió en diverses candidatures es converteix en un

11III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

Page 12: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

12 III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

cercle viciós que hipoteca els resultats futurs i limita ladisponibilitat de recursos.No obstant això, seria excessivament agosarat atribuirel resultat electoral únicament als factors vinculats ambl’exclusió de laMesa Sectorial i a la diferència en ladisponibilitat de recursos entre uns sindicats i altres;també hi influeixen altres condicionants com lacapacitat de construir unamarca, la transmissió delnostremissatge al conjunt de treballadors itreballadores o la formació dels nostres permanents;aspectes que, almenys en part, estan directamentrelacionats amb la nostra estructura interna i amb ladistribució dels recursos propis, qüestions de caràcterorganitzatiu que seran abordades en la corresponentponència, així comuns altres, que podrien guardarrelació amb el nostremodel sindical.Fins ara, hemposat en pràctica el nostremodel sindicalassembleari, reivindicatiu, autònom i de classe incidintmés en alguns aspectes com:�Una visió global de la sanitat.�La defensa sense concessions de la sanitat pública,

universal i de gestió directa.�La negativa a negociar drets ja consolidats.�La implicació del Sindicat en els problemes

quotidians de les persones treballadores en els seuscentres de treball.

Això ens ha permés crear el nostre propi espai sindical.Un espai definit per un fort caràcter reivindicatiu i peruna presència constant en els centres de treball, que hadespertat l’interés d’una part dels treballadors itreballadores de la sanitatmés compromesossocialment o, en altres casos,més sensibles a ladedicació dels nostres permanents; però, com a normageneral, en cap departament aquesta tasca sindical haestat capaç d’obtindre un suportmajoritari i sempre enshemquedat al voltant d’un 10% de la representativitat iens ha obligat a treballar, un per un, cada vot. Aquestaresposta de l’electorat, per bé que és positiva, perquèens està permetent introduir-nos progressivament enels diferents departaments, ens ha de fer reflexionar enel sentit que l’increment de la nostra presència en elscentres de treball serà lent i que si no introduïm nouselements, sense renunciar a cap dels que ens hancaracteritzat fins ara, potser no arribaremmai al 10%necessari per entrar a formar part de laMesa Sectorial.Seguint amb la línia argumental anterior, en lesdiferents reunions de valoració del resultat electorals’ha repetit amb insistència la pregunta de a quirepresentem, o quins col·lectius poden considerar-noscom a referent sindical, i quan parlem de col·lectius ensreferim a col·lectius assistencials (primària, salutmental, etc), grups de treballadors i treballadores ambinteressos comuns (laborals, ideològics, etc.) o, fins i tot,a col·lectius professionals; i la resposta sempre ha estatlamateixa: el silenci. No representem l’esquerra social ipolítica o, en elmillor dels casos, és una representaciócompartida amb altres sindicats de classe ambmés

implantació que nosaltres; tampoc no representemelsinterins, ni la plantilla de primària o especialitzada, ni elpersonal no sanitari, ni infermeria, per posar-ne unsquants exemples; no representem a ningú i,paradoxalment, representem a tots alhora. La nostrapràctica sindical, com a bon sindicat de classe, ha estattransversal; tan transversal que ens hemoblidat dededicar la nostra atenció a col·lectius que, enmajor omenor grau, reclamen la nostra atenció de formaespecífica.

NOUSREPTES,NOVESESTRATÈGIES

Vistes les conseqüències que la reforma de la lleid’òrgans de representació pot tindre per a la nostrapràctica sindical quotidiana, la identificació deproblemes relatius al funcionament intern i els errorsen l’aplicació als centres del nostremodel, resultaevident que hemde sermoderats en les nostresexpectatives, perquè després de la nostra exclusió de lamesa sectorial, les condicions per a dur a la pràctical’activitat sindical seran francament dures i, amés amés, el resultat de les eleccions de 2006, l’hemdeconsiderar, en elmillor dels casos, comun alentimentde les nostres perspectives de creixement. Aquestasituació ens obliga a revisar la nostra actuació passada ia reorientar les estratègies i adaptar-les a les novescircumstàncies.Independentment del fer que es prenguen lesmesuresadients per a resoldre els problemes de funcionamentintern, sent conscients de les nostres limitacions, dotantdemés recursos les àrees d’organització, acció sindicali coordinació, és clar que, sense deixar de banda elsnostres trets característics de sindicat reivindicatiu,autònom, assembleari i de classe, hemd’intentar que elnostremissatge arribe ambmés claredat a col·lectiusconcrets en el sentit que ens identifiquen comelsindicat que volem construir, però també comelsindicat que es preocupa i treballa per resoldre lesseues problemàtiques concretes.Ara bé, aquesta nova orientació de l’acció sindicalcomplementària del que tradicionalment hem fet, potservir per a ampliar el nostre espai sindical, però, no ésuna garantia de res, entre altres coses, perquè no tenimresolts els problemes i entrebancs induïts per la novalegislació sindical. En aquest sentit, pot constituir unabona línia de treball la recerca d’unitats d’acció ambaltres sindicats, però amb l’objectiu final de concórrerconjuntament a les properes eleccions sindicals. Ambaquesta iniciativa es pretén, no sols reforçar la nostracapacitat de tirar avant l’acció sindical, sinó tambéaglutinar, davall un únic paraigua, opcions sindicalsdiferents que, fins ara, han actuat de forma independentafavorint, involuntàriament, els interessos de les granscentrals sindicals.No obstant això, aquesta voluntat de buscar unitats

Page 13: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

13III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

d’acció no és un xec en blanc en el sentit que tot estàjustificat i al preu que siga necessari, no. Nosaltres norenunciem al nostre bagatge sindical, al nostremodelde sindicalisme reivindicatiu, de classe i progressista, nia la construcció del nostre projecte sindical nacional,que és la Intersindical Valenciana; per tant, s’han deestablir determinats filtres que garantisquen aquestsrequisits.Analitzant elmapa sindical, hemde descartar lesopcions sindicals representades per les grans centralssindicals, perquè, òbviament, la nostra intenció ésconstituir-nos en la seua alternativa. Així mateix, tambéhemde descartar altres sindicats amb què, per la seuatrajectòria, podem intuir que qualsevol unitat d’acciósuposaria una renúncia al nostremodel sindical.Aleshores, arribats ací, no ens quedenmassa opcions i,algunes d’elles, estan representades per sindicats decaràcter professional, encara que, en la pràctica,puguen desenvolupar projectes sindicals progressistes.Aquesta qüestió, que en principi pot semblar unentrebanc a les nostres iniciatives, pot ser superada sino implica una renúncia perquè l’STSPV-Iv continuesent una opció sindical de classe en què tinguen cabudatotes les categories professionals de la sanitat pública,independentment del fet que, en el procés de presa dedecisions, s’introduïsquen reformes organitzatives quepermeten canalitzar les opinions dels diferentscol·lectius. Aquest innovadormodel organitzatiu del’acció sindical, que no orgànic, constitueix un repte querequerirà grans dosis de paciència, diàleg i confiança en

nosaltresmateixos i en els nostres companys icompanyes de viatge però, almateix temps, constitueixun projecte il·lusionador que desperta expectativesentre els treballadors i treballadores de la sanitat. Defet, ho hempogut comprovar en les eleccions delDepartament 9, on hem concorregut en coalició amb laFederació de Sindicats No Sanitaris, i no sols no hemhagut d’explicar elsmotius de la coalició, o l’aparentcontradicció d’associar sindicalisme de classe iprofessional, sinó que hempogut confeccionar unacandidatura extraordinàriament nombrosa i accedir a laJunta de Personal amb dos representants.Si aquesta iniciativa prospera i obté una respostapositiva per part d’altres sindicats, podem iniciar unperíode de col·laboració i posada en comú de lesiniciatives d’acció sindical transversals i específiques,sumant esforços i recursos, i demostrant que éspossible compatibilitzar els interessos generals i elsparticulars o, el que és elmateix: el sindicalisme declasse i el sindicalisme professional; especialment quanes té un objectiu comú: arribar a laMesa Sectorial itindre veritable capacitat demillorar les condicionslaborals, socials i econòmiques dels empleats iempleades de la sanitat pública. Un objectiu ambiciósque comporta un gran compromís de col·laboració i departicipació conjunta a les properes eleccions davall elparaigua de la Intersindical Valenciana, però, també,una voluntat decidida de construir un projectecohesionat capaç de convertir-se en una autènticaalternativa sindical.

PONÈNCIAD’ORGANITZACIÓ

INTRODUCCIÓ

L’experiència acumulada a aquests quatre anys ensserveix per a identificar a colp d’ull aquells problemesorganitzatiusmés rellevants sobre els quals hemd’incidir. Alguns són obvis i els arrossseguemde fatemps i uns altres han estat detectats o confirmatsdesprés de les eleccions sindicals últimes. Devemestartots i totes d’acord que arrosseguemun gran problemaper a articular la participació de l’afiliació en els òrganssindicals, tant a quant a l’organització de salut, com pelque fa als diferents àmbits federals i confederals; però,amés, hemd’afegir també l’habitualmanca depermanents sindicals i, com a novetat, hemdereconéixer que ens equivocàrem en l’establiment delscriteris per a la distribució dels permanents, prioritzant

la presencia en els departaments de salut en detrimentde l’estructura de país.La disponibilitat horària del sindicat, aconseguida pelsresultats electorals, ens situa encara comun sindicattestimonial en el conjunt de la totalitat delsdepartaments de Salut; la qual cosa ens obliga aprioritzar la nostra acció sindical en determinatsdepartamentsmolt concrets que, amb el pas del temps,ha donat o donaran peu a un creixement de l’afiliaciómolt desigual en els diferents departaments quecomponen el nostre territori. Així, ens trobemambrealitatsmolt diferents segons la implantació delsindicat. Hi ha departaments de Salut on sominexistents, en uns altres tenim una afiliació testimonial,fruit d’accionsmolt puntuals i en uns altres, on elspermanents sindicals desenvolupen la seua acció, el

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

Page 14: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

14 III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

sindicat va consolidant-se, encara que, també en aquestsupòsit, hi trobemdiferències.Amb aquesta variabilitat, la possibilitat real de constituirels òrgans sindicals de departament com les seccionssindicals, o les assemblees de l’afiliació, i que aquestsassolisquen les funcions que els estatuts els atorguenés utòpica en alguns casos, però en aquelles on elsindicat està implantat o en què es comença a horesd’ara la tasca sindical, és un deure inexcusabledinamitzar el funcionament dels òrgans sindicals dedepartament com amotor de l’acció sindical en el seuàmbit territorial i com a canalitzadors de la participacióen el debats sindicals. Únicament en aquells casos onl’afiliació és testimonial, cal articular elsmecanismestransitoris necessaris perquè l’afiliació puga exercir eldret a la participació.En elsmateixos termes podríem expressar-nos si ensreferírem als òrgans sindicals d’àmbit nacional, com elConsell Nacional, el Secretariat Nacional i elmateixCongrés Nacional, encara que la problemàtica ésdiferent. Pel que fa al Congrés i al Consell Nacional,estem en situació que assolisquen plenament lesatribucions estatutàries, tant en aquells aspectes dedebat i definició de les grans línies sindicals, com en elseu vessant de control del Secretariat. Però, comhemditmés amunt, la diversitat de situacions en elsdiferents departaments comporta arbitrar fórmules decompensació en la designació dels delegats i delegades,atenent criteris de territorialitat i d’implantació en cadacomarca o departament de salut, així com la possibilitatd’encabir representants d’altres àmbits que no siguenestrictament la sanitat pública.D’altra banda, l’escassa disponibilitat de permanentssindicals, pel seu reduït nombre i per la dedicació plenaals departaments de Salut, no ha permés cobrir lesnecessitats organitzatives del Secretariat, acumulant-semoltes responsabilitats sobremolt poques persones,malgrat la col·laboració ocasional de permanentssindicals amb dedicació a un departament de salutconcret. Aquesta dificultat sovint s’ha convertit en uncoll de botella que ha impedit, anant bé, donarrespostes ràpides a determinades actuacions, i en unsaltres, ni tan sols es podia fer front a aquestesdemandes.Finalment, cal incidir en la definició dels paràmetres onencabir l’actuació dels permanents sindicals i atribuir lacapacitat per a la seua designació o, si és el cas, larevocació; sempre tenint en consideració que el seuàmbit de dedicació pot ser d’àrea o de país.

ELSÒRGANSSINDICALS DEl’ÀREADESALUT

Les assemblees representen lamàxima expressió de laparticipació i de la capacitat de decisió, on una personaés un vot; essència del caràcter assembleari delsindicat i, no ho oblidem, una de les principalsmotivacions que conduïren a la constitució del sindicat.

En aquest sentit, han de rebre un tractamentabsolutament respectuós per part de tots i cadascundels afilats i afiliades del sindicat, així com dels òrganssindicals superiors; canalitzant tots els esforços pergarantir el seu funcionament i l’acompliment de lesseues comeses.Altrament, tampoc no hemd’oblidar que no n’hi ha proud’establir elsmecanismes de participació, almateixtemps hemde fomentar la participació; un concepteque no està en el seusmillorsmoments. Per aaconseguir-ho, és fonamental que l’afiliació reba lapercepció nítida que les seues aportacions són útils pera la construcció d’un altremarc de relacions laborals ique l’instrument és el sindicat, entés com el conjunt decompromisos solidaris de cadascun dels afiliats iafiliades en la consecució d’una causa comuna. Hemderecuperar el concepte que el sindicat som tots elsafiliats i totes les afiliades que l’integrem.La responsabilitat de la consecució d’aquests objectiusés quasi col·lectiva, però, si més no, recau sobre lesseccions sindicals, constituïdes al voltant d’unasecretaria d’organització, els delegats o delegadessindicals i els vocals que l’assemblea determine. Lesseccions sindicals han de ser l’autènticmotor del’actuació del sindicat en el seu àmbit funcionalespecífic i conjuntament en l’àrea de salut, dinamitzantel funcionament de les diferents assemblees i vetlantper l’aplicació efectiva dels seus acords.No obstant això, el Secretariat Nacional tampoc no estàexempt d’aquesta responsabilitat, perquè, d’ell, endepèn, amb la seua tasca quotidiana, perfilar lamarcadel sindicat i transmetre la idea que el sindicat és unprojecte que vamés enllà de lamera visita delpermanent sindical i en el qual cal la implicació de total’afiliació.

AssembleadedepartamentocomarcalEs crearà un secretariat comarcal integrat pelssecretaris d’organització de les seccions sindicals de lacomarca, d’entre els quals s’elegirà un secretarid’organització comarcal.Seran convocades pel secretari d’organització comarcala iniciativa pròpia o a petició d’un terç de l’afiliació del’àrea, de lamateixa Assemblea o del SecretariatNacional. Són funcions de l’Assemblea d’Àrea oComarcal proposar els permanents sindicals, elnombre dels quals haurà estat assignat prèviament pelSecretariat Nacional; elegir i revocar, si és el cas, eldelegat de prevenció de l’àrea; decidir l’inici deprocediments administratius i judicials que afecten elstreballadors i treballadores de l’àrea i que tinguensignificació sindical i aquells altres, purament sindicals,iniciats amb vista a controlar l’acció sindical delspermanents sindicals, controlar l’actuació delsrepresentants del Sindicat en els òrgans derepresentació i dels delegats sindicals; decidir la políticasindical del departament; elaborar les candidatures a

Page 15: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

15III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

òrgans de representació i el programa electoralespecífic de l’àrea i, per últim, elegir els delegats del’àrea de salut en el Congrés i el Consell Nacional.

SeccionssindicalsL’assemblea d’àrea podrà autoritzar la constitució deseccions sindicals en tots els centres de treball on, perraons d’operativitat, així s’estime oportú. Es tindrà enconsideració el volum de treballadors i treballadores, laproblemàtica específica, la dependència orgànica ifuncional del centre, el règim jurídic del personal i,especialment, la capacitat de la secció sindical de servirde suport a una acció sindical efectiva.La secció sindical serà constituïda per l’assemblea detreballadors i treballadores del centre i l’integraran unasecretaria d’organització, els delegats o delegadessindicals i els vocals que l’assemblea determine.

ElpermanentsindicalSi el delegat sindical exerceix la representacióinstitucional, sobre el permanent sindical recau, en granmanera, la representació del sindicat davant elstreballadors i treballadores i davant la societat engeneral; per tant, el seu àmbit d’actuació supera elmarc estrictament laboral, per convertir-se en unreferent en l’activitat sociopolítica del departament ocomarca, amb els compromisos i les responsabilitatsque aquesta obligació comporta.Uns compromisos quemolt sovint requeriran un graude dedicació elevat i un grau no inferior d’exigència enles seues actuacions; però almateix temps l’exercicicom a permanent sindical constitueix, per la seuapròpia dinàmica, la situació idònia per a la formació dequadres sindicals. Dues circumstàncies que obliguen aplanificar l’activitat dels permanents atenent lescàrregues de treball i la necessitat del sindicat degenerar quadres; que una vegada reincorporats al seucentre de treball, actuen coma generadors d’opinió enels diferents àmbits del teixit social.Per les raons esmentades, l’Assemblea de Departamento Comarcal elevarà al Secretariat Nacional la propostad’elecció o revocació, si és el cas, del permanentsindical, casos per als quals seran necessaris lamajoriasimple de vots dels assistents. L’elecció del’alliberament sindical serà per un període d’un anyprorrogable .El nombre de permanents sindicals d’una àrea ocomarca serà el decidit prèviament pel SecretariatNacional.És elmàxim responsable de l’acció sindical en l’àrea ocomarca, acció sindical que seguirà fidelment ladecidida en els diferents òrgans sindicals. Són funcionsdel permanent sindical:�Moderar les assemblees.�Alçar les actes de les assemblees.�Elmanteniment del local de la secció sindical i, si n’hi

ha, en la part que li corresponga, i prèvia negociació

paritària entre sindicats en els àmbits territorial ifuncional corresponents, del local de la seu de laIntersindical Valenciana.

�Portar a terme l’acció sindical, d’acord amb lesdirectrius emanades dels diferents òrgans sindicals,en el departament o comarca. Per a això, visitaràperiòdicament tots els centres de treball del seuàmbit territorial i aquells que, per decisió delSecretariat Nacional, haja d’assumir en elmarc de lapolítica de creixement del Sindicat.

�Representar el sindicat en tots els fòrums departicipació ciutadana on siga requerit i,especialment, en aquells on determinen els òrganssindicals de departament o de país.

ELSÒRGANSSINDICALSDEPAÍS

ElCongrésNacionalEl Congrés Nacional, com a òrgan sindical, no presentaen els actuals estatuts cap deficiència significativa en ladefinició de les seues normes de funcionament, nitampoc en les funcions que té atribuïdes. Però sí que ésnecessari abordar en aquest III Congrés la conveniènciade fixar els criteris de composició del SecretariatNacional i el Consell Nacional, encara que d’una formadiferenciada.D’una banda, el Secretariat Nacional és un òrgan dedirecció, configurat comun equip de treball amb unadistribució de responsabilitatsmolt concreta que aténfonamentalment criteris d’operativitat i,secundàriament, criteris de distribució territorial i, enconseqüència, el Congrés ha de pronunciar-se per aestablir les àrees de treball del Secretariat que en cadamoment es consideren prioritàries, però en elmarc dela ponència d’organització, no en la d’estatuts, ja que lesnecessitats del Secretariat poden ser diferents segonsles circumstàncies.Per contra, en el cas del Consell Nacional, màxim òrgande decisió entre congressos, necessàriament ha detindre unmarc regulador estable del seu funcionament ila seua composició, fixant els criteris per a la distribuciói elecció dels delegats.

ElConsellNacionalEl Consell Nacional és elmàxim òrgan de govern iadministració entre congressos, però fins ara, no haestat convocat amb la periodicitat prevista en elsestatuts. Aquesta ha estat una situació transitòria quehem superat, perquè hui ja disposem, en les àrees desalut, d’una estructura i una base social capaç de donarsuport i contingut a les convocatòries del ConsellNacional.Hemde tornar a insistir en el fet que és un òrgan decaràcter territorial i, per consegüent, correspon a lesassemblees de departament designar els seus delegatsperò, atesa la variabilitat, hemde considerar lapossibilitat d’establir criteris que vagenmés enllà del

Page 16: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

simple establiment d’una proporció entre l’afiliació i elnombre de delegats, de forma que s’assegure lapresència de els departaments ambmenys afiliació,sense perjuí d’aquells que són l’autènticmotor delsindicat. En aquest sentit, entenemque els criteris per al’assignació de delegats per àrees podrien ser elssegüents:a) Un representant per cadascuna de les comarques on

s’hagen constituït Seccions Sindicals, ja siga enl’àmbit públic o privat.

b) Un representant per cadascuna de les comarques onexistisca representació en els òrgans derepresentació, entenent-se en aquest sentit que lasanitat pública hi aportarà un representant i un altremés la sanitat privada o altres àmbits.

c) Un representant per cada 30 afiliats/des o fracciósuperior a 15 de cada comarca, entenent-se en elmateix sentit que l’apartat anterior.

d) Elmembres del Secretariat Nacional.Aquesta última opció representa unamodificació sobreels criteris anteriors i està justificada per tal comno totslesmembres del Secretariat hi estan en representaciód’un departament de salut i, per tant, la seuaassistència al Consell Nacional en qualitat de ponent ocom a delegat o delegada, no ha de suposar unpenalització de la delegació estricta del departamentelegida per l’assemblea.

ElSecretariatNacionalÉs l’òrgan de direcció, gestió i representació del Sindicatde Treballadors i Treballadores de la Salut del PaísValencià–Intersindical Valenciana (STSPV-Iv) entre lesreunions del Consell Nacional. És el nostre parer que,malgrat pensar que un secretariatmés reduït podriaelevar el nivell de debat polític, entenemque ara per arano n’hemdemodifcar la composició actual, quecombina representació territorial i perfils deresponsabilitat, en un secretariat ampli; perquè lanostra presència en un nombre reduït de departamentsmanté unes xifres d’assistència acceptables des delpunt de vista econòmic i d’operativitat delmateixSecretariat i, amés, seguim pensant que l’assistència ales reunions del secretariat és un excel·lent recurs deformació de quadres sindicals.El Secretariat Nacional s’organitzarà en àrees detreball, al capdavant de les quals hi haurà un secretari:a) Coordinador general, responsable de la coordinació

de les diferents àrees de treball; ostenta lamàximarepresentació del Secretariat Nacional. Assumeix lesrelacions institucionals amb l’administració, lapatronal, elsmitjans de comunicació i altresorganitzacions sindicals.

b) Organització, responsable del funcionament delsdiferents òrgans sindicals, convocatòria, ordre deldia, documents de treball, custodia de les actes,control d’arxius, base de dades de l’afiliació.Coordinació de tots elsmitjans de comunicació amb

l’afiliació i treballadors i treballadores en general.c) Acció sindical, responsable demantindre la línia

adoptada pel congrés; coordina els diversos nivellsassistencials, els àmbits de negociació i l’acciósindical en els departaments. Elaboramaterials.Publicacions.

c) Moviments Socials, responsable de canalitzar lesrelacions amb la societat civil.

e) Serveis jurídics, que s’ocupa tant de les relacionsjurídiques comde l’actualització de la normativasanitària i sindical.

g) Igualtat de gènere.h) Salut Laboral.i) Formació.j) Assumptes econòmics, responsable de les finances i

de les relacions econòmiques amb la Federació o laIntersindical Valenciana.

Aquesta distribució de tasques, a priori representa unaracionalització del treball a desenvolupar, però ambl’handicap de la disponibilitat d’aquellsmembres delSecretariat que compaginen la seua activitat ambl’atenció en un departament de salut. Per la propiaexperiència, sabemque les àrees de granresponsabilitat i dedicació han de recaure en personesque no tinguen obligacions en l’acció sindical de capdepartament i, en aquest sentit, hem acumulat en lafigura del coordinador general i les secretariesd’organització i acció sindical aquelles funcions quenecessitenmés dedicació, amb la intenció de dotar-lesde dedicació exclussiva a tasques de país.

ElspermanentssindicalsdePaísEl Secretariat Nacional podrà disposar l’assignació dedispenses sindicals per amembres delmateixSecretariat quan les tasques que calga desenvolupar enalguna o algunes secretaries necessiten la dedicacióexclusiva de la persona que l’exerceix, o per a l’atencióde tasques derivades de l’activitat pròpia del secretariat.En aquests supòsits, serà elmateix secretariat el quedesignarà els candidats, que seran ratificats pel ConsellNacional.

III Congrés de STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.III Congrés de STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.16

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

Page 17: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari 17

EDICIÓN EN CASTELLANO

Estimada compañera / Estimado compañero:

Una vez más iniciamos un periodo congresual en el que debemos tomar decisiones que

marcarán la línea de trabajo del sindicato en los próximos cuatro años.

Por ello, como afiliado o afiliada al sindicato, es fundamental tu participación en todos los

procesos de debate que se organizarán alrededor del congreso y ahora, con esta convocatoria de

asambleas, tienes una primera ocasión para hacer sentir tu opinión.

¡Te esperamos!

Primera ronda de asambleas

Orden del día:1 Debate de las ponencias ypresentación de enmiendas

Dept. Dia Lloc/Hora

1 Miércoles, 5 marzo Sede Benicarló. P Ajuntament Local 6. 13 h.

2 Jueves, 6 marzo Sede Castelló. Marqués Valverde 8. 17 h.

3 Jueves, 6 marzo Sede Castelló. Marqués Valverde 8. 17 h.

4 Miércoles, 5 marzo Sede València. Juan de Mena núm. 18. 18 h.

5 Miércoles, 5 marzo Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

6 Miércoles, 5 marzo Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

7 Miércoles, 5 marzo Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

8 Miércoles, 5 marzo Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

9 Miércoles, 5 marzo Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

10 Miércoles, 5 marzo Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

12 Martes, 4 marzo Sede Gandia. Sant Pasqual nº 13-1-dr. 18 h.

13 Miércoles, 5 marzo Biblioteca Centre de Salut de Ondara. 18 h.

14 Miércoles, 5 marzo Local Sindical. H Lluís Alcanyís. 13:30 h.

15 Jueves, 6 marzo Local Sindical. H Verge dels Lliris. 13 h

17 Martes, 4 marzo Sala Juntes. H Elda. 13 h

18 Martes, 4 marzo Sala Juntes. H Elda. 13 h.

19 Martes, 4 marzo Sala Juntes. H Elda. 13 h

20 Martes, 4 marzo Sala Juntes. H Elda. 13 h

Dept. Dia Lloc/Hora

1 Miércoles, 2 abril Sede Benicarló. P Ajuntament Local 6. 13 h.

2 Jueves, 3 abril Sede Castelló. Marqués Valverde 8. 17 h.

3 Jueves, 3 abril Sede Castelló. Marqués Valverde 8. 17 h.

4 Miércoles, 2 abril Sede València. Juan de Mena núm. 18. 18 h.

5 Miércoles, 2 abril Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

6 Miércoles, 2 abril Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

7 Miércoles, 2 abril Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

8 Miércoles, 2 abril Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

9 Miércoles, 2 abril Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

10 Miércoles, 2 abril Sede València. Juan de Mena núm 18. 18 h.

12 Martes, 1 abril Sede Gandia. Sant Pasqual nº 13-1-dr. 18 h.

13 Miércoles, 1 abril Biblioteca Centre de Salut de Ondara. 18 h.

14 Miércoles, 2 abril Local Sindical. H Lluís Alcanyís. 13:30 h.

15 Jueves, 3 abril Local Sindical. H Verge dels Lliris. 13 h

17 Martes, 2 abril Sala Juntes. H Elda. 13 h

18 Martes, 2 abril Sala Juntes. H Elda. 13 h.

19 Martes, 2 abril Sala Juntes. H Elda. 13 h

20 Martes, 2 abril Sala Juntes. H Elda. 13 h

Segunda ronda de asambleas

Orden del día:1 Debate de las ponencias ypresentación de enmiendas2Elección delegados y delegadas al congreso

ASSAMBLEAS DE DEPARTAMENTO PARA TODA LA AFILIACIÓN

Page 18: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.18

Artículo1El III Congresos se realizará entre los días11, 12 y 13 de abril de 2008. El periodo dedebate empezará desde elmismomomento de la publicación de lasponencias, y de ellas se dará difusión alconjunto de la afiliación.Artículo2Las órdenes del día del III Congresos seráel siguiente:�Aprobación del presente Reglamento.�Elección deMesa del Congreso.� Informe del SecretariadoNacional.�Ponencias:�Organización y Estatutos.�Acción Sindical.�Resoluciones�Elección de los órganos de

representación.Artículo3El debate se realizará en cadaDepartamento de Salud, o agrupandovarias si así se contribuye a fomentar laparticipación, según las normas defuncionamiento reconocidas, asegurandola difusión de las ponencias, documentosy enmiendas al conjunto de la afiliación.Se realizarán, cuandomenos, dos rondasde reuniones congresuales: la primera,entre el 3 y el 7demarzo de 2008; lasegunda, del 31 demarzo al 4 de abril de2008Se publicarán todas las enmiendaspresentadas hasta el 7 demarzo, queserán distribuidas a toda la afiliación.También se admitirán todas lasenmiendas, en segunda fase, hasta el 28demarzo.Artículo4Todo grupo de personas afiliadas que lodesee tendrá derecho a presentar unapropuesta de agrupamiento o tendencia,por lo cual el SecretariadoNacionalgarantizará la publicidad y difusión de lamisma, convocando reuniones abiertas depersonas afiliadas, si así es solicitado. Losagrupamientos o tendencia quedaráautomáticamente constituido sí: a) Sesubscribe por, cuandomenos, 100personas afiliadas al sindicato. B) Sesubscribe por, cuandomenos, el 40% delosmiembros del SecretariadoNacional.Artículo5Todas las personas afiliadas tienenderecho a reunirse autónomamente parala elaboración de enmiendas o proyectosde resolución.Artículo6Tendrán derecho a voto, así como a serelectoras y elegibles, todas las personasdelegadas al III Congreso.Artículo7La elección de personas delegadas serealizará en listas abiertas. Si existieranagrupamientos o tendencias, tendránderecho a representación proporcional.Corresponde a los Departamentos deSalud establecer los criterios de

adscripción de personas delegadas, asícomo su elección. Corresponde unapersona delegada por cada 30 personasafiliadas o fracción superior 15 a fecha de29 de febrero. Sonmiembros de Pleno delCongreso las personas integrantes delSecretariadoNacional.Cada Departamento de Salud elaboraráuna acta de su reunión con indicación delnúmero de asistentes, ponencias y temastratados, enmiendas que pasan conindicación del porcentaje de votos, ypersonas delegadas al Congreso.Artículo8En el III Congreso se constituirá unaComisión de Credenciales, integrada portres personas, la cual facilitará, previacomprobación de su inclusión en ellistado de personas delegadas, laacreditación correspondiente.Artículo9Pasarán al III Congreso todas lasenmiendas que obtengan un 20% de losvotos en cada Departamento de Salud oen el SecretariadoNacional.Artículo10El III Congreso funcionará en plenario y enComisiones si es necesario.Lasdecisiones se tomarán pormayoríaabsoluta de losmiembros de plenoderecho inscritos en el Congreso, enprimera votación, y pormayoría simple ensegunda. Si en la segunda votación elnúmero de abstenciones esmayoríasimple, volverá a debatirse en turnocerrado – con una voz a favor y otra encontra - , el punto votado. Después deeste se aprobará pormayoría simple de”sí“ o “no“.Artículo11El Pleno del III Congreso quedaráconstituido, en primera convocatoria, conla presencia de las dos terceras partes delas personasmiembros de pleno derecho,y en segunda convocatoria, media horamás tarde, con la presencia de lamitadmás una de ellas. A propuesta deMesa, elPleno fijará la hora de finalización delCongreso.Artículo12La ponencia podrá asumir las enmiendasque considero, las cuales, si ningunapersona se pronuncia en contra,quedarían incorporadas a la ponencia.Aquellas enmiendas que no fueranasumidas por la ponencia serándebatidas y votadas por el Pleno.También serán debatidas y votadas por elPleno, aquellas partes de la ponenciaoriginal que asuma una omás de unapersona del Pleno, una vez que laponencia haya aceptado enmiendas quelamodifican. Acabada la votación de lasenmiendas, se someterá a votación globalel documento resultante.Artículo13Los documentos congresuales queimplican definición sobre línea de acción

sindical habrán de presentarse hasta unmes antes del Congreso, previaaprobación de la inclusión por el ConsejoNacional o, en su defecto, por elSecretariadoNacional. Las propuestas deresolución que no implican definiciónsobre línea de acción sindical podránpresentarse hasta una hora antes delhorario establecido porMesa delCongreso para proceder al debate yvotación de las propuestas de Resolución.Artículo14El SecretariadoNacional tendrá, duranteel Congreso, las siguientes funciones:�Proceder a la apertura del Congreso.�Presentar este Reglamento el Pleno del

Congreso y someterlo a votaciónglobal.

�Hacer una propuesta deMesa delCongreso y proceder con elmecanismo de elección.

�ElegidaMesa del Congreso, elSecretariadoNacional presentará uninforme y cesará en la funciónrepresentativa del STSPV-Iv.

Artículo15Mesa del Congreso tiene como funcióndirigir todos los debates, someter avotación los temas a decidir ymoderar sudesarrollo. Representa al STSPV-IVdurante el Congreso y podrá ser revocadaa propuesta de un tercio de las personascongresistas, si así lo decidiera el Pleno.LaMesa hará una propuesta dedistribución de los trabajos y de horarios.Estará compuesta por cinco personas, delas cuales una ejercerá la Presidencia,otra la Secretaría y las otras actuaráncomo vocales. LaMesa tendrá que estarcompuesta por personas de diferentesDepartamentos de Salud.

ANEXOIIOrganización del Congreso.Corresponde al SecretariadoNacional:1.HacerUnapropuestadeponenciasyresolucionesyencomendarsuelaboraciónapersonasafiliadasalsindicato,entrelasquefigurarán:Reglamento del Congreso; Informe delSecretariadoNacional; Ponencias yresoluciones, sin perjuicio de lo queapruebe el Consejo Nacional.2.Proponerlacomposiciónde:ComisióndeCredenciales,ComisióndeResoluciones,ComisióndeCandidaturasyMesadelCongreso.3.Resolvercuántas incidenciaspuedanproducirse.Corresponde al III Congreso:Establecer la composición delSecretariadoNacional, de la Comisión deGarantías y Conflictos, Comisión deControl Administrativo.

REGLAMENTODEL III CONGRESO

Page 19: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari 19

INTRODUCCIÓN

Ahora hace cuatro años, en la ponencia de acciónsindical aprobada por el anterior Congreso se hacía unanálisis del contexto sociopolítico delmomento, en elcual destacábamos el predominio del neoliberalismocomo principio rector de la vida política, social yeconómica, y advertíamos de las consecuenciasnegativas que para el conjunto de las garantías deprotección social, los servicios públicos y lascondiciones laborales podía tener; pero, tambiénseñalábamos que la sociedad civil se encontrabainmersa en una actitud de indiferencia que facilitaba laintroducción de estasmedidas restrictivas sin ningunacontestación ciudadana.Desgraciadamente, pasado el tiempo, podemosconfirmar que nuestras inquietudes no estabaninjustificadas. Se han celebrado elecciones generales yha cambiado el signo político del Gobierno del Estado,después, en las elecciones autonómicas seguimosteniendo lamismamayoría absoluta y, por último, enlas elecciones sindicales de la sanidad pública nada hacambiado; por lo tanto, es normal que nosotrossigamos luchando todavía por lasmismas cosas quehace cuatro años: por un trabajo digno, por elmantenimiento de los servicios públicos y por elderecho a jubilarnos en condiciones aceptables.Resumir a estas tres cuestiones todo lo que seria elbagaje reivindicativo del sindicato es un ejercicio deminimalismo que no tiene demasiado sentido, si no espara intentar dar una visión sencilla y gráfica de que elmarco de relaciones sociales y laborales no hacambiado desde la redacción de la anterior ponencia yque esta continúa vigente. Por lo tanto, no es el objetivode este nuevo documento hacer una propuestaalternativa a la que ya hicimos en su día, excepto enaquellas cuestiones que, por la propia evolución de losacontecimientos, han surgido de nuevo o han sufridomodificaciones substanciales.Pese a la afirmación de que elmarco de relacioneslaborales no ha cambiado, y aunque parezcacontradictorio,mantenemos el título de “Ante un nuevoescenario”, porque la publicación del Estatuto Básicodel Empleado Público configura unmarco de relacionessindicales diferente que, junto con el resultado de laselecciones sindicales de 2006, nos sitúa en un nuevoescenario y nos obliga a revisar la estrategia de nuestraacción sindical.Seguidamente, haremos un repaso de los cambiosproducidos en los diferentes ámbitos en los que

desarrollamos nuestra actividad sindical, el asistencial,el laboral y, como deciamos antes, el estrictamentesindical.

MARCOSANITARIOVALENCIANO

En el STSPV-Iv consideramos que la salud es underecho fundamental de la persona que debe estarcontemplado en las constituciones y leyes de todos losestados y naciones. Hacerlo efectivo exige unascondiciones socioeconómicas ymedioambientalessaludables y dignas y unos sistemas sanitarios públicoscapaces de garantizar la asistencia universal, gratuita,equitativa, solidaria, constante, eficaz y participativa.Corresponde a los Estados garantizar la atención de lasalud a todos sus ciudadanos, con un sistema sanitariodotado de recursos propios que estén distribuidosequitativamente en función de las necesidades de saludde la población; un sistema de gestión pública directa,control social y financiaciónmediante fondos públicoscomomejor forma, si no única, de garantizar sucarácter redistributivo y solidario.Elmodelo de sistema sanitario que propugnamos seencuentra amenazado en todo elmundo por laspolíticas neoliberales que promueven eldesmantelamiento y privatización de los serviciospúblicos. El proceso de globalización ymundializaciónde la economía capitalista pretende convertir la saluden unamercancíamás, sometida a las leyes de la ofertay la demanda, y acabar con el papel del Estado comogarante de los servicios sociales básicos. Pero, estedesmantelamiento y privatización de los sistemassanitarios públicos está siendo aplicadomediante unaestrategia que se disfraza de propuestasaparentemente neutrales, en las que sibilínament no secuestiona el derecho a la salud, como son, entre otras,las de separar la financiación de la provisión de laasistencia, transformar los centros sanitarios enempresas, diversificar el seguro o aumentar laparticipación del sector privado. La finalidad de todasellas es fragmentar y privatizar las partesmásrentables de los sistemas sanitarios públicos,renunciando, de entrada, al control público efectivo.El País Valenciano no es una excepción a la influencia delas tendencias neoliberales, o sí. Seguramente seríamás ajustado a la verdad si afirmamos que el PartidoPopular, que ostenta la responsabilidad del gobiernoautonómico y, por lo tanto, las competencias enmateriasanitaria, está obsesionado en una cruzada paraconvertir nuestro sistema sanitario en estandarte de la

ANTEUNNUEVOESCENARIOPonenciadeacciónsindical

Page 20: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.20

liberalización de la prestación de la asistencia sanitaria.La administración pública sanitaria valenciana se ha idodotando en los últimos tiempos de los instrumentoslegales necesarios para transformar, la sanidad públicaen un objetomercantil, es decir, regida por criterioseconomicistas. La Ley 3/2003, de 6 de febrero, deOrdenación Sanitaria, adelanta, ya en su preámbulo,que el espíritu que la ha animado es el neoliberal,porque este “nuevomodelo organizativo” que propugna,se basa en la privatización; es decir, en “un cambio en lanaturaleza jurídica del proveedor de los serviciossanitarios”, con argumentos demasiados conocidoscomo “las leyes demercado ofrecen al consumidor lasventajas de la elección de productores y servicios”, oque “estimular la competencia es la auténticamotivación en lamejora de la calidad”, etc. Pero, desdeel año 2003 hasta ahora, los Estatutos de la AgenciaValenciana de Salud y el Reglamento de Estructura,Organización y Funcionamiento de la Atención Sanitariahan sido las nuevas disposiciones normativas que sehan publicado para acabar de vestir, con aires desolemnidad legalista, unos hechos que no puedenrecibir otro calificativo que el de fraude a los interesesgenerales de los ciudadanos y ciudadanas.Tras las grandes declaraciones y compromisos socialesque figuran en los textos legales y a las campañaspromocionales de la Consejería de Sanidad, se escondeuna realidad bastante diferente. La realidad de que elPartido Popular heredó una sanidad socialmenteavanzada y en estemomento, tenemos una sanidaddonde proliferan concesiones administrativas,conciertos y externalitzacions: hospitales d’Elx, Dénia,Manises,Torrent, Llíria, Vall d’Uixó, unidades SVB ySAMU, cocinas, lavanderías, resonanciasmagnéticas,esterilización, aparcamientos, plan de choquequirúrgico y algún que otro servicio asistencialmás.Pero, paralelament sufrimos un déficit deinfraestructuras en todos los niveles asistenciales. EnAtención Especializada, la ratio de camas por habitanteinferior a la demuchos servicios de salud del EstadoEspañol, ya esmuy significativa a la hora de valorar, deforma genérica, la dotación de infraestructuras; pero, sivamosmás allá, haría falta evidenciar la precariedad delas existentes, con unos hospitales y centros deespecialidades que no han sido adaptados, ni cualitativani cuantitativamente, a la evolución de la demanda deservicios.La dotación actual de infraestructuras es incapaz deatender las necesitados de una población creciente ennúmero ymás exigente en la atención a su salud,provocando el colapso del sistema sanitario, tanto en elproceso de diagnóstico como en el de tratamiento,propiamente dicho, ocasionando la formación de listasde espera que se pueden calificar de endémicas. Si aesta situación le añadimos la carencia de personal,desesperante enmuchos casos y crítica en otras, nosencontramos quemuy a amenudo la Atención

Especializada no es capaz de garantizar la cartera deserviciosmínimos y,muchomenos, de asumir nuevosprogramas asistenciales que se diseñan desde losdespachos con finalidades electoralistas.La situación de la Atención Primaria no es diferente.Tras casi treinta años de transferidas las competenciasenmateria sanitaria, está inacabada la reconversión delmodelo tradicional en Atención Primaria, pero, además,la situación de saturación es ya tan evidente, que lademora en la cita previa es una realidad, pese a reducirel tiempo de atención al usuario a unos ridículos tresminutos, y no hablamos del tiempo que se dedica a lapromoción y prevención de la salud, porque es unautopía. De forma resumida, podemos afirmar que eldéficit de recursos en Atención Primaria está obligandoa priorizar esfuerzos; lo cual nos lleva a los orígenes: aaplicar unmodelo asistencial puramentemédico y arenunciar a la atención integral de la salud.Por otra parte, el problema de la atención sanitariaurgente, es, en parte otro, la ausencia de unmodeloasistencial. La desconexión entre las urgenciashospitalarias, colapsadas, y los servicios de asistenciasanitaria urgente extrahospitalària, infrautilizados, esevidente. La carencia de dotación de recursos técnicosen la atención continuada de Atención Primaria obliga alimitar su ámbito de actuación a procesos triviales, queno necesitan la intervención de otros recursosdiagnósticos que no sean los que caben en unmaletín,derivando gran parte de la atención urgente a lasurgencias hospitalarias; las cuales, dicho sea de paso,no están capacitadas por atender toda esa demanda.Por otra parte, las unidades de SAMU, si que cubren suámbito de actuación, aunque con dotaciones depersonal precarias; pero no así las SVB que nosabemos,muy bien, cual es su función, aparte defacilitar unos grandes beneficios a la empresaadjudicataria.Por último, la Salud Pública, la gran olvidada del PartidoPopular, sufre un período de letargo, tan sólointerrumpido por algún escándalo por el fracaso en lasolución de problemas sanitarios o arquitectónicos.Pendiente de la aplicación de la Ley de Salud Pública,los centros carecen de una orientación nítida de suactividad y de una red de vigilancia de la salud públicaefectiva.En definitiva, los y las usuarias de nuestro sistemasanitario sufren sistemáticamente las deficienciasestructurales de la red sanitaria y se ven abocados a seratendidos conmedios concertados o, en elmejor de loscasos en los centros sanitarios públicos de gestiónprivada que, casualmente, están dotados con unasáreas diagnósticas y quirúrgicas sobredimensionadas.Mientras, los usuarios de estos departamentos de saludreceptores de usuarios de otros departamentos, estánen lista de espera, porque para la emprensa esprioritario facturar servicios sanitarios adicionales.Ironías del sistema.

Page 21: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

Pero, como hemos dicho antes, parece que aquí no pasenada, el debate de confrontación demodelos de gestiónde la sanidad pública está presente de una formalarvada en la sociedad, puesto que nunca ha sidopromovido de forma abierta por ninguna de lasorganizaciones políticas con capacidad demovilizaciónsocial, y en el cual, desgraciadamente, las tesisdefensoras de la gestión directa van perdiendo terreno,frente al poder de losmedios de comunicaciónmanipulados por el ejecutivo, donde se vende la gestiónprivada como la panacea para lamejora del serviciosanitario, acompañada de fuertes inversiones en loscentros y programas de gestión privada y unadescapitalización y deterioro de los centros sanitariosde gestión directa.Los argumentos, desde el nuestro punto de vistaabrumadores, que apoyan almantenimiento de lasanidad pública de gestión directa, como únicomodelocapaz de garantizar la igualdad y la equidad en elacceso de los ciudadanos y ciudadanas al serviciosanitario, de poco pueden servir si sumensaje no llegaa la sociedad; pero, además, tampoco lleganmensajesque ponen al descubierto la demagogia empleada porlas tesis neoliberales y las deficiencias que ya sonobservables en los servicios privatizados o concertados.Paralelamente a la pugna por el control de la opiniónpública, hay otro ámbitomás accesible con respecto a laproporcionalidad de recursos. Se trata de laintervención ante los casos de privatizaciones deservicios o, incluso, de centros sanitarios; supuestosque son vividosmás de cerca por la ciudadanía y que,por lo tanto, esmás sensible a nuestrosmensajes. Loscasos del Hospital de Dénia o Gandia son un referentecon respecto a lamovilización social en sus diferentesformas de organización, política, sindical,consumidores, vecinos, etc. Y en ese sentido, hace faltaanalizar el proceso seguido en los dos casos, parapoder reproducirlos ante nuevas situaciones, que contoda seguridad se presentarán.En este sentido, podemos afirmar que la denunciasistemática de cualquier intento de privatización ogestión negligente de la sanidad pública, así como lascampañas de concienciación entre la ciudadanía ymovilizaciones ciudadanas y de los trabajadores ytrabajadoras de la sanidad por oponerse a lasprivatizaciones, planteadas en términos generales y sintener un referente objetivo, no han sido suficientes. Nohemos sido capaces, nosotros ni ninguna otraorganización política, social o sindical, de concienciar ala ciudadanía para llegar a lamovilización en defensa desu derecho a la salud, ni tampoco de conseguir que lalucha de los trabajadores y trabajadoras de los serviciossanitarios superara elmarco de la reivindicación de suscondiciones de trabajo, para incardinarse en la luchacontra la privatización en símisma, ni conectaradecididamente con los sectores ciudadanos interesadosen su defensa como servicios públicos.

No obstante entendemos que debemos continuarincidiendo en este camino. Debemos continuardenunciando, concienciando y si es posiblemovilizando.Somos conscientes de la gran dificultad que comporta,de la pasividad, cuando no aquiescencia, delsindicalismo burocrático y la izquierda política, perodebemos recuperar la iniciativa desde la oposición y lalucha de los trabajadores y trabajadoras de los serviciossusceptibles de entrega a la gestión privada y desde losmovimientos sociales, cada vezmás frecuentes, deoposición a las políticas conservadoras.En este contexto se sitúan las Plataformas oCoordinadoras en Defensa de la Sanidad Pública, tantocomarcales como de país; pero con unas diferenciassignificativas respecto de las posibilidades que nosofrecen para llevar a término nuestros objetivos.Mientras que las coordinadoras comarcales, si queconstituyen unmovimiento social unitario contra lasprivatizaciones, la de país, controlada por las grandescentrales sindicales, tan sólo es un nombre que daapoyo a alguna intervención ante losmedios decomunicación. Por lo tanto, resulta obvio que debemostrabajar en el sentido de potenciar las coordinadorascomarcales e intentar que la Plataforma de País cambiosu orientación; cosa ciertamente complicada puestoque, hoy por hoy, no estamos reconocidos como fuerzasindical representativa.En resumen, ante la situación de deterioro progresivode la sanidad pública y la cesión constante de parcelasasistenciales a la gestión privada, se hace necesarioorientar nuestras actuaciones hacia los siguientesobjetivos:�Desenmascarar las políticas neoliberales, y su

repercusión sobre la salud y la calidad de vida de laspoblaciones.

�Realizar propuestas de reforma de los sistemassanitarios y sociales públicos orientadas aincrementar su nivel de eficacia, eficiencia y calidaden lugar de su destrucción.

�Organizar y coordinar los esfuerzos y la lucha deprofesionales y ciudadanos contra las políticasprivatitzadores y de destrucción de los sistemassanitarios públicos.

�Promover la defensa de la salud, entendida como underecho inalienable, demanera democrática,colectiva y participativa.

MARCODERELACIONESLABORALES

A lo largo de estos últimos años, se han hechomásevidentes una serie de problemas fruto de una políticade recursos humanos, que pretende diferir sobre elconjunto de los trabajadores y trabajadoras de lasanidad pública la carga del déficit financiero. En estalínea hemos podido comprobar como no se adaptabanlas plantillas a las necesidades crecientes de lademanda asistencial incrementando las cargas de

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari 21

Page 22: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

trabajo del personal; pero también hemos asistido a unaflexibilización de las condiciones laborales de lostrabajadores y trabajadoras, a todos los efectos, que haafectado a la jornada laboral, funciones, retribuciones yla estabilidad del empelo, pero, especialmente, afecta aun colectivo importante de trabajadores y trabajadorasque la administración sanitaria ha convertido enmanode obra barata y disponible por resolver cualquierincidencia, con unos nombramientos que no ofrecenunas garantías laborales equiparables al resto de laplantilla.Estas cuestiones no han sido resueltas en los diferentesámbitos de negociación y, en cierta forma, ocuparán lasprimeras páginas de la actualidad sindical; nosreferimos, como no a: retribuciones, indemnizacionespor razones del servicio y jubilación de los empleados yempleadas públicos como cuestiones de cariztransversal y la calidad del empleo, la oferta pública deempleo y la homologación de las condiciones laboralesde la atención continuada y guardias con la jornadaordinaria como temas sectoriales.Además, hay otros temas que pese a no haber sidoobjeto de negociación, es una obvietat que tendrían queestar incluidos en la agenda y que para conseguirlohará falta incidir sobre ellos. Estamos hablando deproblemas no resueltos como la definición de funcionesde ciertas categorías de administración y servicios, elconcurso de traslados, el derecho efectivo a lapromoción interna u otrosmás específicos dedeterminados servicios como el exceso de jornada y lascondiciones de las bases del SAMU, o la regulación delos horarios de los equiposmóviles de los Centros deTransfusiónes.Sin olvidar volver a hacer una referencia a la vigencia delanálisis y las propuestas que en su día se hicieron en lasponencias del II Congreso del STSPV-Iv, pasamos ahacer un breve repaso de algunos de los aspectos quehemos señalado comomodificados substancialment.

RetribucionesDos son las cuestiones retributivas que debemosdestacar como significativas en los últimos años: laintroducción de componentes retributivos individualesvinculados a la consecución de objetivos y la pérdida depoder adquisitivo reiterada por la desviación de laprevisión del IPC.Respecto de la primera, es una obviedad que refleja latendencia del pensamiento neoliberal a individualizar y,en consecuencia, a diferenciar las retribuciones delpersonal en función de la consecución de una serie deobjetivos. En el supuesto que nos ocupa, nos referimosa la introducción definitiva del complemento deproductividad variable y el de carrera o desarrolloprofesional. Del primero, por su escasa cuantía, no hacefalta extenderse demasiado en valoraciones; pero en elcaso del de carrera y desarrollo profesional si, porqueintroduce diferencias substanciales en las retribuciones

del personal, no tanto por la diferenciación de grados, sino por la exclusión del personal temporal de unaspercepciones que han supuesto elmayor incrementoretributivo de la legislatura.La diferenciación por grados del complemento decarrera o desarrollo profesional no ha sido visto por lamayoría de los trabajadores y trabajadoras como unatransgresión del principio de a “ igual trabajo, igualsalario”, en parte por la continuidad de la filosofíadominante y, en parte, porque se percibe el acceso a losdiferentes grados como una cuestión de tiempo. Ahorabien, no ha sido igual la respuesta en el caso de laexclusión del personal temporal, puesto que en estecaso la discriminación ha sido evidente y numerosa, portratarse de un sector donde la situación detemporalidad en el empleo es elevada y con pocasperspectivas de cambiar la tendencia. Además, hemosde añadir el colectivo de personal que, pormovilidadlaboral entre diferentes grupos retributivos o pormejora de empleo, han acumulado servicios prestadosen diferentes categorías que ahora no computan aefectos de reconocimiento de grado de carrera odesarrollo profesional. Tanto en un caso como en el otrohará falta seguir luchando por su inclusión a todos losefectos en el complemento de carrera y desarrollo; bienpor vía de la negociación, o bien explorando la vía delprincipio de “no discriminación” del personal concontratos de duración determinada establecido por laUnión Europea.Por otro lado, por todos es conocido que losincrementos salariales anuales para compensar elaumento del IPC son insuficents y constituyen unapérdida de poder adquisitivo constante para el conjuntode los empleados y empleadas de la administraciónpública en general y, en particular, del personal deinstituciones sanitarias, llegando hasta el extremo deque cualquier otro incremento retributivo, como es elcaso de la carrera o desarrollo profesional, no es vistocomo unamejora retributiva, si no como una soluciónefímera de la pérdida de poder adquisitivo. Sólo sepodrá hablar de un balance positivo de las retribucionesdel personal estatutario cuando se introduzca de formapermanente la cláusula de revisión salarial.

IndemnizacionesporrazóndelservicioEn el sector de sanidad, el compromiso de laConsellería de Administraciones Públicas de negociar alo largo de 2008 la revisión del decreto que regula lasindemnizaciones por razón del servicio, no debe pasarúnica y exclusivamente por una actualización de lascuantías referentes a las dietas y desplazamientos. Elproblema en sanidad esmuchomás profundo sitenemos presente, que una buena parte de losprofesional sanitarios de atención primaria utilizan elvehículo propio en su tarea diaria de asistenciadomiciliaría ordinaria y urgente.Hemos de orquestar una campaña de presión,

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.22

Page 23: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

combinada con otros sectores de la función pública,para que se aborde definitivamente el problema de lautilización del vehículo propio, bienmediante laadquisición de vehículos destinados a los centros desalud o los PAC's o bien, regulando el uso del vehículoparticular, garantizando no solo la compensacióneconómica correspondiente, sino también la seguridadde los y las profesionales con los seguros sobre losbienes y las personas que sean oportunos.

JubilaciónparcialyanticipadaCon la reciente aprobación por las Cortes Generales dela Ley 40/2007, demedidas enmateria de SeguridadSocial, dónde en la disposición adicional séptima dice:“En el plazo de un año, el Gobierno presentará unestudio sobre la normativa reguladora de la jubilaciónanticipada y parcial de los empleados públicos, así comodel personal de los Fuerzas Armadas y al servicio de laAdministración de Justicia, que aborde la aplicación dela normativa reguladora de talesmodalidades dejubilación, las condiciones de que esta aplicación nogenere problemas de sostenibilidad a los sistemas deprotección social y la homogenització, en términosequiparables, de los diferentes regímenes”. El Gobiernocentral está atrasando, una vezmás, la aplicación delderecho a la jubilación parcial y anticipada de losempleados y empleadas públicos recogido al EstatutoMarc del Personal Estatutario y a el Estatuto Básico delEmpleado Público.En definitiva está vulnerándose el derecho de lasempleadas y empleados públicos a recibir elmismotratamiento que el conjunto de los trabajadoras ytrabajadores, por lo que pedimos que se les aplique lajubilación parcial y anticipada sinmás dilaciones niretrasos injustificados. Si, además, tenemos presenteque la opción de la jubilación parcial es una soluciónlargamente esperada por el personal sanitario parapaliar los problemas que ocasionan las condicionesinherentes al trabajo en las instituciones sanitarias,razón demás por hacer de esta cuestión uno de los ejesfundamentales de la acción sindical y, así, intentarforzar a la administración a regular definitivamenteestasmodalidades de jubilación en el sector sanitario ypúblico en general.

CalidaddelempleoEste es un apartado amplio donde hemos de abordarlos problemas relativos, no sólo a la existenciainjustificada de un número indeterminado denombramientos de acumulaciones de tareas, si notambién a la calidad de estos y otros tipos denombramientos como son los de atención continuada yguardias; dos tipos de nombramientos que representanen las instituciones sanitarias una importante bolsaoculta de trabajo precario.Como sabéis, está en vigor un acuerdo deMesaSectorial de Sanidad que prevé la reconversión de 4.500

acumulaciones de tareas en plazas estructurales; esdecir, de plantilla. Este acuerdo tiene un período deaplicación de tres años dónde, empezando por el 2007,se reconvertirán 1.500 plazas anuales. Pues bien,independientemente de que consideramos positivo elhecho de la reconversión, se debe continuarreivindicando la calidad del empleo, porque los plazosprevistos son excesivamente largos y tampoco estánincluidas todas las acumulaciones de tareas. Hemos deexigir que se haga público el número total deacumulaciones de tareas, su transformación en plazasestructurales y la inclusión inmediata en la oferta deempleo.Con respecto a los nombramientos de atencióncontinuada y guardias, no hace falta incidir demasiadoen que nuestro posicionamiento es que se transformenen plazas estructurales y que el personal que las ocupadisfrute de losmismos derechos que el resto depersonal de instituciones sanitarias; pero este problemava estrechamente ligado almodelo de atencióncontinuada y guardias y, por lo tanto, la solución estarávinculada al debate sobre estemodelo que esmuchomás complejo.Resumiendo, lo que queremos que se desprenda deeste apartado es la necesidad de unificar lascondiciones laborales de todo el personal deinstituciones sanitarias, para que los acuerdos ymejoras que puedan conseguirse, sean de aplicaciónautomática a todos los trabajadores y trabajadoras,evitando así, que regímenes laborales pseudo-especiales acaben convirtiéndose en puestos de trabajoprecarios y sus trabajadores y trabajadoras en personalmarginal.

OfertapúblicadeempleoSiguiendo lamisma línea del apartado anterior, esabsolutamente necesario normalizar la convocatoria delas ofertas de empleo. No es de recibo que después delesfuerzo de la convocatoria de la OPEExtraordinaria,volvamos a los indices de precariedad laboral anteriores,por una actitud negligente y poco rigurosa en laperiodicidad de las convocatorias de ofertas de empleo.Desde la convocatoria de la OPEExtraordinaria, quequeremos recordar es de diciembre de 2001, sólo se haconvocado la del 2005, que está en una fase de ejecucióncasi preliminar y de la del 2007 ni se ha hablado.Otro tanto podríamos decir de la convocatoria deconcurso de traslados que parece haberse perdido en lamemoria de los tiempos.Hará falta, por lo tanto, incidir en estas dos cuestiones:la convocatoria de un concurso de traslado general y lade la oferta de empleo del 2007.

HomologacióndelajornadacomplementariayordinariaEn el último acuerdo sobremejora de la atencióncontinuada y guardias se prevé, además de incrementarla hora de guardia, abrir un debate sobre una hipotética

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari 23

Page 24: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

reforma delmodelo vigente. Este debate ya se hainiciado en laMesa Sectorial, aunque no ha trascendidoa los centros de trabajo, por lo tanto, desde nuestraposición de excluidos de los ámbitos de negociación,debemos tratar de influir en la dinámica de los debatestrasladándolos al día a día de los centros de trabajo; unobjetivo que podemos conseguir haciendo público elcontenido de los debates que ahora están silenciados yaportando nuestra visión del problema.Como ya hemos dicho antes, el posicionamiento delSTSPV-Iv siempre ha sido el defender que en el horariode funcionamiento de los centros no se puedediferenciar entre jornada ordinaria y jornadacomplementaria, todo es lomismo y, por lo tanto,sometido a lasmismas normas de regulación de larelación laboral. Ahora bien, esta premisa puedellevarse a la práctica con diferentesmodelos deorganización del trabajo, como el establecimiento deturnos o de equipos de atención continuada, que puedenaplicarse de forma extensiva a todos los centros yservicios o no. Este es el debate que internamente nosqueda por definir.Seguidamente haría falta confrontar públicamentenuestromodelo con las diferentes propuestas del restode sindicatos o de la Consejería.

PromocióninternaEl problema de la promoción interna es queprácticamente no existe la promoción interna. En unoscasos, los de personal sanitario, los diferentesrequisitos de titulación reducen a unaminoría elnúmero de trabajadores y trabajadoras en condicionesde acceder a plazas de grupos superiores; pero en elresto, los de personal d’administración y servicios,dónde teóricamente la formación académica permiteaspirar amás puestos de trabajo, la escasa o nulaoferta de plazas de grupos superiores hace que lapromoción interna sea una utopía. Pero ahora, además,hay que añadir la penalización económica que suponeacceder por promoción interna temporal o definitiva auna plaza de un grupo superior, porque en estossupuestos los servicios prestados en una u otracategoría, dependiente del tipo de promoción interna,no computan a efectos de reconocimiento de grado decarrera o desarrollo profesional.Como ya hemos dicho antes cuando hablábamos de lasretribuciones, debe ser un objetivo del STSPV-Ivconseguir que los servicios prestadosmejora de empleotemporal computen a efectos de reconocimiento degrado en la categoría de origen y viceversa si, aposteriori, se consolida la plaza de grupo superior porpromoción interna. Por otra parte, se ha de insistir en lacampaña para la creación de plazas de administración yservicios de categorías superiores, bién de nuevacreación o bien por reconversión de plazas de gruposinferiores, y su provisión por convocatorias depromoción interna específicas.

CategoríasprofesionalesSiguiendo el hilo del punto anterior, uno de losmotivosprincipales por los cuales no hay plazas de grupossuperiores de personal de administración y servicios locontituye la incertidumbre en la definición de lasfunciones respectivas de cada una de las categorías;confusión que aprovecha la administración para cubrirsus necesidades de personal cualificado con personalque está ocupando plazas de grupos inferiores. Unasituación que se da especialmente en las categorías depersonal de gestión y en los celadores de atenciónprimaria.Acabar con este abuso ha de ser una prioridad, tantocon respecto a facilitar la promoción interna, como porel hecho que se reconozcan los derechos laborales yretributivos inherentes a las funciones que realmentese realizan.

SaludlaboralEl STSPV-Iv , entiende que nuestra acción sindical en elámbito sanitario, se debe dirigir, amejorar omodificarlas condiciones de trabajo que están causando daño a lasalud y seguridad de nuestros trabajadores. En estesentido, debemos centrar nuestra actuación al forzar elnormal funcionamiento de los Comités de Seguridad ySalud y los Servicios de Prevención de RiesgosLaborales, así como la elaboración de losmapas deriesgos laborales y la declaración correcta de lasenfermedades laborales.El Comité de Seguridad y Salud es el órgano colegiadode participación destinado a la consulta regular yperiódica de las actuaciones enmateria de prevenciónde riesgos laborales. En la actualidad los Comités, sonórganos inoperantes, pues están enmanos de laAdministración, que ignora lasmás de las veces susresponsabilidades, tanto con respecto a la convocatoriade reuniones, como por el seguimiento de los acuerdosadoptados y siempre con el apoyo de algún que otrosindicato afín. Frente a esta inoperància, y parasalvaguardar la salud de los trabajadores el STSPV-Ivdebe plantearse:�Forzar las reuniones de los comités, solicitando laconvocatoria periódica o extraordinaria si fueranecesario.�Exigir que se cumplan las resoluciones adoptadas yrealizar un seguimiento por parte de nuestrosdelegados.�Exigir que los acuerdos o resoluciones tomadas seanvinculantes y de obligado cumplimiento para lasDirecciones.�Caso de persistir el problema presentar lacorrespondiente denuncia al Servicio de Prevención deRiesgos Laborales de la Consellería de Sanidad.�Si el problema persiste, presentar denuncia a laInspección de Trabajo.Por lo que respecta a los Servicios de Prevención deRiesgos Laborales, el STSPV-Iv debe exigir el

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.24

Page 25: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

cumplimiento de la legislación vigente en estamateria,que no es otra cosa que la normalización plena delfuncionamiento de losmencionados servicios; cuestiónque la administración, está incumpliendosistemáticamente. Además, hace falta incidirespecialmente en la elaboración de losmapas deriesgos laborales, que se elaboran para prevenir laaparición de patologías de origen laboral, y los riesgospara la salud. Se deben elaborarmapas particularespor categorías profesionales, que contemplan lasparticularidades laborales de lasmismas, ymapasgenerales para todo el centro.Tratándose de Sanidad, pensamos que lasmedidasGenerales que debemos exigir, deben abarcar:� Inspección periódica de los puestos de trabajo encolaboración con el servicio demantenimiento, paraeliminar deficiencias estructurales, luminosas yambientales.�Medidas para el control de los contaminantes físicos,químicos y biológicos, y sus efectos nocivos para lasalud�Examenes de salud para todos los trabajadores,adecuados y planificados en tiempo y forma.�Reconocimiento de las enfermedades profesionalespor recibir atenciónmedica específica y lasindemnizaciones que correspondan por Ley�Puesta enmarcha de programas demedidasergonómicas, especialmente orientados a evitarenfermedadesmúsculo-esqueléticas.�Posibilidad voluntaria de cambio de puesto de trabajopor enfermedad omaternidad.�Factores psicosocials y relacionados con el stres y eltrabajo a turnos.� Implantación de planes de autoprotecció específicospara cada unidad.� Implantación de programas de control de residuos, yformación de los trabajadores para el suyomanejo.�Elaboración y realización de simulacros deevacuación de los centros de trabajo con periodicidadanual.�Formación de los trabajadores, como delegados deprevención en su puesto de trabajo, tengan o no latitulación, pero siempre que posean la experienciasuficiente.Por último, respecto de las enfermedades laborales,aquellas que se derivan de nuestra labor diaria en elcentro de trabajo y que ocasionan entre el 75 al 80 porciento de las bajas, están siendo catalogadas por lasunidades deMedicina Preventiva como enfermedadcomún y no como accidente laboral; una actuación quepuede representar un handicap en caso de desembocaren enfermedad profesional.Por otra parte, como decíamos al principio, aconsecuencia de la presión constante a la cual nosvemos sometidos en nuestro trabajo, la carencia derecursos humanos y la escasa reposición ymantenimiento delmaterial; es decir la carencia de

inversiones en personal y recursos que se está viviendoen la sanidad valenciana en estosmomentos, han hechoacto de presencia otros tipos de patologías que, poco apoco, y a base de reclamar judicialmente los sindicatosante los tribunales, se ha empezado a conseguir que sereconozcan como enfermedades derivadas del trabajo.Hablamos del acoso laboral, el stres y el Burnout. Enellas debemos centrar nuestros esfuerzos paraconseguir demostrar la etiologia laboral, puesto quetodas ellas tienen un importante grado de similitud conuna enfermedad depresiva, y aquí intervienen losGabinetes Sindicales de Prevención y Salud Laboral.El reto que tenemos, pues los Sindicatos, dentro de loscentros de trabajo, es el de vigilar el cumplimiento de lalegislación vigente enmateria de salud laboral, forzar lapuesta enmarcha de los Servicios de Prevención deRiesgos Laborales, y sobre todo y lomas importante,forzar a la administración sanitaria a comprometersedefinitiva y explícitamente enmateria de seguridad ysalud laboral, con el objetivo de conseguir, que todaacción preventiva tenga como prioridad los derechos deinformación, consulta y participación del conjunto de lostrabajadores de la salud y de sus representantes,fomentando las funciones de los Delegados dePrevención y revitalizando los Comités de Seguridad ySalud Laboral.

MARCODERELACIONESSINDICALES

Sin sabermuy bien por qué, después del acceso delpartido socialista al Gobierno del Estado, se inició eltrámite de reforma de la Ley 9/87 de Órganos deRepresentación de los Trabajadores al Servicio de lasAdministraciones Públicas.Una ley que, en su día, estuvo hecha para garantizar lahegemonía de las dos grandes centrales sindicales UGTy CCOO en los diferentes ámbitos de negociación de lasadministraciones públicas, puesto que estos sindicatos,por tener la consideración demás representativos en elámbito estatal (se incluye la representatividad en elsector privado), tenían derecho a estar presentes encualquiermesa de negociación del sector público, conindependencia que tuvieron representación o no;mientras que al resto de sindicatos se les exigía unarepresentación del 10% para disfrutar de losmismosderechos.Es evidente que esta ley, la podríamos calificar de todomenos de democrática y respetuosa con la pluralidad,pero puede ser las circunstancias políticas delmomento aconsejaban la redacción de una leyrestrictiva de la libertad sindical por abortar aventurassindicales excesivamente reivindicativas.Pasado el tiempo y consolidado el sistema democrático,sería lógico pensar que una hipotética reforma de la Leyde Órganos de Representación estaría orientada ademocratizar elmundo sindical, fomentando lapluralidad y suprimiendo la presencia de determinados

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari 25

Page 26: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

sindicados por un supuesto derecho no ganado en lasurnas. Pero para gran sorpresa de todos y todas,llegada la hora de reformar la ley que regula lanegociación colectiva en las administraciones públicas,los partidos políticos de izquierdas presentan y apoyanen el Congreso del Diputados una iniciativa legislativaque es todavíamás restrictiva que la anterior.El resultado es que con la reforma, entre otras cosas,no solo no se rebaja el listón del 10%, sino que, además,se dificulta el acceso de otras organizaciones sindicalesa determinados ámbitos de negociación teniendo,cuandomenos, elmismo derecho conseguido en lasurnas que los denominadosmás representativos deámbito estatal. Nos referimos a la eliminación de lairradiación de lasmeses de negociación.Hasta ahora, en la Generalitat había unaMesa Generalconstituida por la administración y los sindicatos quesuperaban el 10% de representación sumando todos lossectores de la administración autonómica (funciónpública, educación, sanidad y justicia) y, por irradiación,los sindicatosmás representativos de ámbito estatal.Por delegación de estaMesa General se podíanconstituir Mesas Sectoriales en cada uno de lossectores antesmencionados, donde tenían derecho aestar presentes los sindicatos que tuvieron el 10% derepresentación en el sector específico deMesaSectorial y, por irradiación, los sindicatos deMesaGeneral Autonómica y losmás representativos deámbito estatal.Pues bien, con la nueva redacción de la ley se elimina lairradiación deMesa General a lasMesas Sectoriales,pero, atención, no así la irradiación de los sindicatosmás representativos de ámbito estatal; es decir, unaorganización sindical presente aMesa General de laGeneralitat no tiene derecho a estar en unaMesaSectorial si no supera el 10% de representación en elsector, mientras que un sindicato por el hecho de sermás representativo en el ámbito estatal sí. Estoconstituye una gran lección de democracia; dedemocracia orgánica claro está.Parece que conforme vamos desmenuzando una de lasmodificaciones introducidas en la ley, solo una, cada vezse hacemás evidente cual ha sido lamotivación políticade los legisladores y no ha sido otra que crear un nuevoescenario a lamedida de los sindicados UGT y CCOO, alos cuales ahora se une de comparsa la CSIF. Por todosy todas es conocido que la actuación de los sindicatostradicionales está provocando un gran desencanto entreel conjunto de trabajadores y trabajadoras de laadministración pública y, buena prueba de aquello quedecimos es el gran número de sindicatos que estánsurgiendo en todos los ámbitos como respuesta a unapráctica sindical pactista y ajena a los intereses de losempleados y empleadas públicos. Esmás, en algunoscasos, estos nuevos sindicatos han abierto verdaderasgrietas en el control que, de los ámbitos de negociación,ejercían las grandes centrales sindicales y cuestionan

su papel hegemónico; una situación que no puedenadmitir, ni ellos ni el poder político y lamejor soluciónesmodificar las reglas del juego y vetar el paso de losnuevos sindicatos a los centros de decisión, lasmesasde negociación.LaMesa Sectorial de Sanidad es un buen ejemplo. En1998 el STSPV-Iv accedió aMesa Sectorial de Sanidadpor irradiación deMesa General Autonómica donde laIntersindical Valenciana supera con creces el 10% derepresentación y, incluso, es la organización sindicalmás votada. Desde un primermomento el STSPV-Iv,con su práctica sindical, definió un espacio propiocaracterizado por un fuerte espíritu reivindicativo, lademocratización de la información, una actuación en loscentros de trabajo accesible a los problemas cotidianosy, sobre todo, por la coherencia entre el discurso y loshechos. Una forma de hacer sindicalismo que recibe delapoyo de los trabajadores y trabajadoras de la sanidad,pero que no cayó nada bien en el contexto de unaMesaSectorial dominada por una cómoda apatía, porqueobligó a la Consellería y a el resto de sindicatos acambiar sus hábitos, a sopesar en cadamomento todasy cada una de sus decisiones, especialmente, aquellasque han sido cuestionadas por nosotros y, esto, no lesgusta.Desde septiembre de 2006, con la aplicación de la nuevalegislación y sin esperar a la celebración de laselecciones, semodificó la composición deMesaSectorial de Sanidad creando un nuevo escenario dóndeel STSPV-Iv ha sido excluido, pero el problema no esque no esté el STSPV-Iv, porque podríamos estarhablando de otra sigla o de otraMesa Sectorial; elproblema es que ese escenario no es tan nuevo, es elmismo que ya teníamos antes de 1998 y que todos ytodas conocemos. Un escenario de sometimiento, sinvoces discordantes. Pero el objetivo de estamedida vamás allá de evitar el riesgo que, para su supremacía,supone la presencia de nuestramodesta sigla; laverdadera intención es acabar con la pluralidad sindicaldificultando el acceso de otros sindicatos a los ámbitosde negociación y decisión ymenguando los recursos y lainformación para qué estos no puedan hacer su tareasindical en los centros.A las dificultades habituales para poder competir en laacción sindical diaria con las grandes centralessindicales, la reformade la Ley deÓrganos deRepresentación añade dificultades adicionales,especialmente, porquenuestra exclusión deMesaSectorial nos impide acceder a la información con lasgarantías de fiabilidad y celeridad que serian deseables y,porque el conjunto de trabajadores y trabajadoras puedeconsiderar el sindicato comouna organización desegunda fila, solo útil por resolver las cuestiones del día adía, reservando los grandes temas y por extensión el votopara los sindicatos de lamesa. Entraríamos, omejordicho, ya hemos entrado, en la dinámica del voto útil.De hecho, las primeras consecuencias de este nuevo

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.26

Page 27: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

estilo de entender el sindicalismo las hemos sufrido yaa las elecciones celebradas en diciembre de 2006,donde, además de la desigualdat habitual de recursos,hemos visto como el sindicatos deMesa Sectorialfirmaban un acuerdo con la Consellería de Sanidad porel cual podían disfrutar de una cantidad considerable deliberados para ser destinados, con unos cuántosmesesde antelación, a la campaña electoral. Con este estadode cosas no es de extrañar que una de las conclusionessacadas del análisis de los resultados electorales seaque la presencia abrumadora de los grandes sindicadosen el proceso electoral, no sólo ha conseguido quenuestra campaña pasara inadvertida, si no que,además, ha conseguido que nuestro trabajo a largo delos últimos años se hayamantenido en un segundoplano por la presión constante de los delegados ydelegadas de estos sindicatos sobre nuestra afiliación ysobre los votantes potenciales.Si a este desequilibrio de fuerzas en la contiendaelectoral, añadimos el normal en la acción sindicalcotidiana, la incapacidad de acceder a los ámbitos denegociación y las restricciones en la recepción de lainformación, es fácil encontrar una explicaciónrazonable que justifique el retroceso electoral de lossindicatosminoritarios. Para sermás exactos, la CGTprácticamente ha desaparecido, el SI y la USOcontinúan la línea descendente de las últimasconvocatorias electorales ymantienen unarepresentatividad testimonial en algunosdepartamentos, el SIPTE ha llegado a su techo electoraly la coalición con el SINS no ha incrementado lasexpectativas y, por último, el SIMAP y el STSPV-Iv quehemos sido las organizaciones emergentes a laselecciones de 2002, en estas a penas si hemosmantenido omejorado ligeramente los resultados.Por otra parte, tampoco hemos de olvidar que la altacompetitividad y la dispersión del voto en unmontón decandidaturas dificulta la consolidación de un espaciosindical de cierta envergadura a los sindicatosminoritarios. Es una obvietat que el STSPV-Iv, así comoel resto de sindicatosminoritarios, se nutreelectoralmente del voto desencantado y crítico con lasgrandes centrales sindicales; por lo tanto, su dispersiónen varías candidaturas se convierte en un círculo viciosoque hipoteca los resultados futuros y limita ladisponibilidad de recursos.No obstante, seria excesivamente atrevido atribuir elresultado electoral únicamente a los factoresvinculados con la exclusión de lamesa sectorial y a ladiferencia en la disponibilidad de recursos entre unossindicatos y otros; también influyen otroscondicionantes como la capacidad de construir unamarca, la transmisión de nuestromensaje al conjuntode trabajadores y trabajadoras o la formación denuestros permanentes; aspectos algunos de los cualesestán directamente relacionados con nuestraestructura interna y con la distribución de los recursos

propios, cuestiones de cariz organizativo que seránabordadas en la correspondiente ponencia, y otrospodrían guardar relación con nuestromodelo sindical.Hasta ahora, hemos puesto en práctica nuestromodelosindical asambleario, reivindicativo, autónomo y declase incidiendomás en algunos aspectos cómo:�Una visión global de la sanidad.�La defensa sin concesiones de la sanidad pública,

universal y de gestión directa.�La negativa a negociar derechos ya consolidados.�La implicación del Sindicato en los problemas

cotidianos de las personas trabajadores en suscentros de trabajo.

Lo cual nos ha permitido crear nuestro propio espaciosindical. Un espacio definido por un fuerte carácterreivindicativo y por una presencia constante en loscentros de trabajo, que ha despertado el interés de unaparte de los trabajadores y trabajadoras de la sanidadmás comprometidos socialmente o, en otros casos,más sensibles a la dedicación de nuestrospermanentes; pero, como norma general, en ningúndepartamento esta tarea sindical ha sido capaz deobtener un apoyomayoritario y siempre nos hemosquedado alrededor de un 10%de la representatividad ynos ha obligado a trabajar, uno a uno, cada voto. Estarespuesta del electorado, pese a ser positiva, porquenos está permitiendo introducirnos progresivamente, ypoco a poco, en los diferentes departamentos, nos debehacer reflexionar en el sentido de que el incremento denuestra presencia a los centros de trabajo será lento yde que si no introducimos nuevos elementos, sinrenunciar a ninguno de los que nos han caracterizadohasta ahora, puede ser que no lleguemos nunca al 10%necesario para estar presentes en laMesa Sectorial.Siguiendo con la línea argumental anterior, en lasdiferentes reuniones de valoración del resultadoelectoral se ha repetido con insistencia la pregunta de aquien representamos, o qué colectivos puedenconsiderarnos como referente sindical, y cuandohablamos de colectivos nos referimos a colectivosasistenciales, (primaria, saludmental, etc), grupos detrabajadores y trabajadoras con intereses comunes(laborales, ideológicos, etc.) o, incluso, a colectivosprofesionales; y la respuesta siempre ha sido lamisma:el silencio. No representamos a la izquierda social ypolítica o, en elmejor de los casos, es unarepresentación compartida con otros sindicatos declase conmás implantación que nosotros, tampocorepresentamos a los interinos, ni a la plantilla deprimaria o especializada, ni al personal no sanitario, ni aenfermería, por poner unos ejemplos; norepresentamos a nadie y paradójicamenterepresentamos a todos. Nuestra práctica sindical, comobuen sindicato de clase, ha sido transversal, tantransversal que nos hemos olvidado de dedicar nuestraatención a colectivos que, enmayor omenormedida,reclaman nuestra atención de forma específica.

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari 27

Page 28: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

NUEVOSRETOS,NUEVASESTRATEGIAS

Vistas las consecuencias que la reforma de la Ley deÓrganos de Representación puede tener para nuestrapráctica sindical cotidiana, la identificación deproblemas relativos al funcionamiento interno y loserrores en la aplicación en los centros de nuestromodelo, resulta evidente que debemos sermoderadosen nuestras expectativas, porque tras nuestra exclusiónde lamesa sectorial, las condiciones para llevar a lapráctica la actividad sindical serán francamente duras y,además , el resultado de las elecciones del 2006 lodebemos considerar, en elmejor de los casos, comouna ralentización de nuestras perspectivas decrecimiento. Esta situación nos obliga a revisar nuestraactuación pasada y a reorientar las estrategias yadaptarlas a las nuevas circunstancias.Independientemente de qué se tomen lasmedidasadecuadas para resolver los problemas defuncionamiento interno, siendo conscientes de nuestraslimitaciones, dotando demás recursos las áreas deorganización, acción sindical y coordinación; es evidenteque, sin dejar de lado nuestros elementoscaracterísticos de sindicato reivindicativo, autónomo,asambleario y de clase, hemos de intentar que,además, nuestromensaje llegue conmás claridad acolectivos concretos en el sentido, que nos identifiquencomo el sindicato que queremos construir, perotambién como el sindicato que se preocupa y trabajapor resolver sus problemáticas concretas.Ahora bien, esta nueva orientación de la acción sindicalcomplementaria de la que tradicionalmente hemoshecho, puede servir para ampliar nuestro espaciosindical, pero, no es una garantía de nada, entre otrascosas, porque no tenemos resueltos los problemas yobstáculos inducidos por la nueva legislación sindical.En este sentido, puede constituir una buena línea detrabajo la búsqueda de unidades de acción con otrossindicatos, pero con el objetivo final de concurrirconjuntamente a las próximas elecciones sindicales.Con esta iniciativa se pretende, no solo reforzar nuestracapacidad de llevar adelante la acción sindical, si notambién aglutinar bajo un único paraguas opcionessindicales diferentes que, hasta ahora, han actuado deforma independiente y, involuntariamente, favoreciendolos intereses de las grandes centrales sindicales.Ahora bien, esta voluntad de buscar unidades de acciónno es un cheque en blanco en el sentido de qué todoestá justificado y al precio que sea necesario, no.Nosotros no renunciamos a nuestro bagaje sindical, anuestromodelo de sindicalismo reivindicativo, de clasey progresista, ni a la construcción de nuestro proyectosindical nacional que es la Intersindical Valenciana; porlo tanto, se deben establecer determinados filtros quegaranticen estos requisitos.Analizando elmapa sindical, debemos descartar lasopciones sindicales representadas por las grandes

centrales sindicales, porque, obviamente, nuestraintención es constituirnos en su alternativa, por otraparte, también debemos descartar otros sindicatos conlos que, por su trayectoria, podemos intuir quecualquier unidad de acción supondría una renuncia anuestromodelo sindical. Por lo tanto, llegados aquí, nonos quedan demasiadas opciones y algunas de ellasestán representadas por sindicatos de cariz profesional,aunque en la práctica puedan desarrollar proyectossindicales progresistas.Esta, cuestión que en principio puede parecer unestorbo a nuestras iniciativas, puede ser superada sí noimplica una renuncia a que el STSPV-Iv continúe siendouna opción sindical de clase en la que tengan cabidatodas las categorías profesionales de la sanidad pública,independientemente, de qué en el proceso de toma dedecisiones se introduzcan reformas organizativas quepermitan canalizar las opiniones de los diferentescolectivos. Este novedosomodelo organizativo de laacción sindical, que no orgánico, constituye un reto querequerirá fuertes dosis de paciencia, diálogo y confianzaen nosotrosmismo y con nuestros compañeros ycompañeras de viaje, pero almismo tiempo, constituyeun proyecto ilusionante que despierta espectativas entrelos trabajadores y trabajadoras de la sanidad. De hecholo hemos podido comprobar en las elecciones delDepartamento 9, dónde hemos concurrido en coalicióncon la Federación de Sindicatos No Sanitarios, y no solono hemos tenido que explicar losmotivos de lacoalición, o la aparente contradicción de asociarsindicalismo de clase y profesional; si no que hemospodido confeccionar una candidaturaextraordinariamente numerosa y acceder a la Junta dePersonal con dos representantes.Si esta iniciativa prospera y obtiene una respuestapositiva por parte de otros sindicatos, podemos iniciarun periodo de colaboració y puesta en común de lasiniciativas de acción sindical transversales y específicas,sumando esfuerzos y recursos, y demostrando que seposible compatibilizar los intereses generales y losparticulares, o lo que es lomismo, el sindicalismo declase y el sindicalismo profesional; especialmentecuando se tiene un objetivo común: llegar aMesaSectorial y tener verdadera capacidad demejorar lascondiciones laborales, sociales y económicas de losempleados y empleadas de la sanidad pública. Unobjetivo ambicioso que comporta un gran compromisode colaboració y de participación conjunta a laspróximas elecciones bajo el paraguas de la IntersindicalValencia, pero, también, una voluntad decidida deconstruir un proyecto cohesionado capaz de convertirseen una auténtica alternativa sindical.

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.28

Page 29: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari 29

INTRODUCCIÓN

La experiencia acumulada en estos cuatro años nossirve para identificar a simple vista aquellosproblemas organizativos más relevantes sobre loscuales hemos de incidir. Algunos son obvios y losacumulados desde hace tiempo y otros han sidodetectados o confirmados tras las últimaselecciones sindicales. Debemos estar todos y todasde acuerdo que acumulamos un gran problemapara articular la fidelización y la participación de laafiliación en los órganos sindicales, vienecontibuyendo un problema angular, tanto laorganización de salud, como con respecto a losdiferentes ámbitos federales y confederales; pero,además, hemos de añadir también la habitualcarencia de permanentes sindicales y, comonovedad, debemos reconocer que nos equivocamosen el establecimiento de los criterios para ladistribución de los permanentes, priorizando lapresencia en los departamentos de salud sobre laestructura de país.La disponibilidad horaria del sindicato, conseguidapor los resultados electorales, nos sitúa todavíacomo un sindicato testimonial en el conjunto de latotalidad de los departamentos de Salud; lo cual nosobliga a priorizar nuestra acción sindical endeterminados departamentos muy concretos que,con el paso del tiempo, ha dado o darán pie a uncrecimiento de la afiliación muy desigual en losdiferentes departamentos que componen nuestroterritorio. Así, nos encontramos con realidades muydiferentes según la implantación del sindicato. Haydepartamentos de Salud dónde somos inexistentes,en otros tenemos una afiliación testimonial, fruto deacciones muy puntuales y en otros, donde lospermanentes sindicales desarrollan su acción, elsindicato va consolidándose, aunque, también eneste supuesto, encontramos diferencias.Con esta variabilidad, la posibilidad real deconstituir los órganos sindicales de departamentocomo las secciones sindicales, o las asambleas dela afiliación, y que estos logren las funciones quelos estatutos los otorgan es utópica en algunoscasos, pero en aquellas donde el sindicato estáimplantado o en qué se empieza a hora la tareasindical, es un deber inexcusable dinamizar elfuncionamiento de los órganos sindicales dedepartamento como motor de la acción sindical ensu ámbito territorial y como canalizadores de laparticipación en el debates sindicales. Únicamenteen aquellos casos dónde la afiliación es testimonial,

hace falta articular los mecanismos transitoriosnecesarios porque la afiliación pueda ejercer elderecho a la participación.En los mismos términos podríamos expresarnos sinos referimos a los órganos sindicales de ámbitonacional, como el Consejo Nacional, el SecretariadoNacional y el mismo Congreso Nacional, aunque laproblemática es diferente. Con respecto alCongreso y al Consejo Nacional, estamos ensituación que logren plenamente las atribucionesestatutarias, tanto en aquellos aspectos de debate ydefinición de las grandes líneas sindicales, como ensu vertiente de control del Secretariado. Pero, comohemos dicho más arriba, la diversidad desituaciones en los diferentes departamentoscomporta arbitrar fórmulas de compensación en ladesignación de los delegados y delegadas,atendiendo criterios de territorialidad y deimplantación en cada comarca o departamento desalud, así como la posibilidad de ponerrepresentantes de otros ámbitos que no seanestrictamente de la sanidad pública.Por otra parte, la escasa disponibilidad depermanentes sindicales, por su reducido número ypor la dedicación llena a los departamentos deSalud, no ha permitido cubrir las necesidadesorganizativas del Secretariado, acumulándosemuchas responsabilidades sobre muy pocaspersonas, pese a la colaboración ocasional depermanentes sindicales con dedicación a undepartamento de salud concreto. Esta dificultad amenudo se ha convertido en un cuello de botellaque ha impedido, dar respuestas rápidas adeterminadas actuaciones, y en otros, ni siquiera sepodía hacer frente a estas demandas.Finalmente, hace falta incidir en la definición de losparámetros dónde poner la actuación de lospermanentes sindicales y atribuir la capacidad parasu designación o, si es el caso, la revocación;siempre teniendo en consideración que su ámbitode dedicación puede ser de área o de país.

LOSÓRGANOSSINDICALESDEL ÁREADESALUD

Las asambleas representan la máxima expresión dela participación y de la capacidad de decisión, dóndeuna persona es un voto; esencia del carácterasambleario del sindicato y, no lo olvidamos, una delas principales motivaciones que condujeron a laconstitución del sindicato. En este sentido, debenrecibir un tratamiento absolutamente respetuoso

PONENCIADEORGANIZACIÓN

Page 30: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

por parte de todos y cada uno de los afilados yafiliadas del sindicato, así como de los órganossindicales superiores; canalizando todos losesfuerzos por garantizar su funcionamiento y eldesempeño de sus cometidos.De lo contrario, tampoco tenemos que olvidar queno hay bastante con establecer los mecanismos departicipación, al mismo tiempo debemos fomentarla participación; un concepto que no está en susmejores momentos. Para conseguirlo, esfundamental que la afiliación reciba la percepciónnítida que sus aportaciones son útiles para laconstrucción de otro marco de relaciones laboralesy que el instrumento es el sindicato, entendidocomo el conjunto de compromisos solidarios decada uno de los afiliados y afiliadas en laconsecución de una causa común. Debemosrecuperar el concepto que el sindicato somos todoslos afiliados y todas las afiliadas que lo integramos.La responsabilidad de la consecución de estosobjetivos es casi colectiva, y sobre todo de lassecciones sindicales, constituidas alrededor de unasecretaría de organización, los delegados odelegadas sindicales y los vocales que la asambleadeterminó. Las secciones sindicales deben ser elauténtico motor de la actuación del sindicato en suámbito funcional específico y conjuntamente en elárea de salud, dinamizando el funcionamiento delas diferentes asambleas y velando por la aplicaciónefectiva de sus acuerdos.Sin embargo, el Secretariado Nacional tampocoestá exento de esta responsabilidad, porque, de él,depende, con su tarea cotidiana, perfilar la marcadel sindicato y transmitir la idea que el sindicato esun proyecto que va más allá de la mera visita delpermanente sindical y en el cual hace falta laimplicación de toda la afiliación.

Asambleadedepartamento o comarcalSe creará un secretariado comarcal integrado porlos secretarios de organización de las seccionessindicales de la comarca, de entre los cuales seelegirá un secretario de organización comarcal.Serán convocadas por el secretario de organizacióncomarcal a iniciativa propia o a petición de un terciode la afiliación del área, de la misma Asamblea odel Secretariado Nacional. Son funciones de laAsamblea de Área o Comarca proponer lospermanentes sindicales, el número de los cualeshabrá sido asignado previamente por elSecretariado Nacional; elegir y revocar, si es elcaso, el delegado de prevención del área; decidir elinicio de procedimientos administrativos y judicialesque afectan los trabajadores y trabajadoras del áreay que tengan significación sindical y aquellas otras,puramente sindicales, iniciados en orden acontrolar la acción sindical de los permanentes

sindicales, controlar la actuación de losrepresentantes del sindicato en los órganos derepresentación y de los delegados sindicales;decidir la política sindical del departamento;elaborar las candidaturas a órganos derepresentación y el programa electoral específicodel área y, por último, elegir los delegados del áreade salud en el Congreso y el Consejo Nacional.

Secciones sindicalesLa asamblea de área podrá autorizar la constituciónde secciones sindicales en todos los centros detrabajo dónde, por razones de operatividad, así seestima oportuno. Se tendrá en consideración elvolumen de trabajadores y trabajadoras, laproblemática específica, la dependencia orgánica yfuncional del centro, el régimen jurídico delpersonal y, especialmente, la capacidad de lasección sindical de servir de apoyo a una acciónsindical efectiva.La sección sindical será constituida por la asambleade trabajadores y trabajadoras del centro y laintegrarán una secretaría de organización, losdelegados o delegadas sindicales y los vocales quela asamblea determinó.

El permanente sindicalSi el delegado sindical ejerce la representacióninstitucional, sobre el permanente sindical recae,en gran manera, la representación del sindicatoante los trabajadores y trabajadoras y ante lasociedad en general; por lo tanto, su ámbito deactuación supera el marco estrictamente laboral,por convertirse en un referente en la actividadsociopolítica del departamento o comarca, con loscompromisos y las responsabilidades que estaobligación comporta.Unos compromisos que muy a menudo requeriránun grado de dedicación elevado y un grado noinferior de exigencia en sus actuaciones; pero almismo tiempo el ejercicio como permanentesindical constituye, por su propia dinámica, lasituación idónea para la formación de cuadrossindicales. Dos circunstancias que obligan aplanificar la actividad de los permanentesatendiendo las cargas de trabajo y la necesidad delsindicato de generar cuadros; que una vezreincorporados a su centro de trabajo, actúan comogeneradores de opinión en los diferentes ámbitosdel tejido social.Por las razones mencionadas, la Asamblea deDepartamento o Comarca elevará al SecretariadoNacional la propuesta de elección o revocación, sies el caso, del permanente sindical, casos para losque serán necesarios la mayoría simple de votos delos asistentes. La elección de la liberación sindicalserá por un periodo de un año prorrogable.

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.30

Page 31: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

El número de permanentes sindicales de una área ocomarca será el decidido previamente por elSecretariado Nacional.Es el máximo responsable de la acción sindical enel área o comarca, acción sindical que seguiráfielmente la decidida en los diferentes órganossindicales. Son funciones del permanente sindical:� Moderar las asambleas.� Levantar las actas de las asambleas.� El mantenimiento del local de la sección sindical

y, si hay, en la parte que le corresponda, y previanegociación paritaria entre sindicatos en losámbitos territorial y funcional correspondientes,del local de la sede de la Intersindical Valenciana.

� Llevar a cabo la acción sindical, de acuerdo conlas directrices emanadas de los diferentesórganos sindicales, en el departamento ocomarca. Para lo cual, visitará periódicamentetodos los centros de trabajo de su ámbitoterritorial y aquellos que, por decisión delSecretariado Nacional, haya de asumir en elmarco de la política de crecimiento del Sindicato.

� Representar el sindicato en todos los foros departicipación ciudadana dónde sea requerido y,especialmente, en aquellos dónde determinanlos órganos sindicales de departamento o depaís.

LOSÓRGANOSSINDICALESDEPAÍS

El CongresoNacionalEl Congreso Nacional, como órgano sindical, nopresenta en los actuales estatutos ningunadeficiencia significativa en la definición de susnormas de funcionamiento, ni tampoco en lasfunciones que tiene atribuidas. Pero sí que esnecesario abordar en este III Congreso laconveniencia de fijar los criterios de composicióndel Secretariado Nacional y el Consejo Nacional,aunque de una forma diferenciada.Por otro lado, el Secretariado Nacional es un órganode dirección, configurado como un equipo de trabajocon una distribución de responsabilidades muyconcreta que atiende fundamentalmente criteriosde operatividad y, secundariamente, criterios dedistribución territorial y, en consecuencia, elCongreso debe pronunciarse para establecer lasáreas de trabajo del Secretariado que en cadamomento se consideran prioritarias, pero en elmarco de la ponencia de organización, no en la deestatutos, puesto que las necesidades delSecretariado pueden ser diferentes según lascircunstancias.Por el contrario, en el caso del Consejo Nacional,máximo órgano de decisión entre congresos,necesariamente debe tener un marco reguladorestablo de su funcionamiento y su composición,

fijando los criterios para la distribución y elecciónde los delegados.

El ConsejoNacionalEl Consejo Nacional es el máximo órgano degobierno y administración entre congresos, perohasta ahora, no ha sido convocado con laperiodicidad prevista en los estatutos. Esta ha sidouna situación transitoria que hemos superado,porque hoy ya disponemos, en las áreas de salud,de una estructura y una base social capaz de darsoporte y contenido a las convocatorias del ConsejoNacional.Debemos volver a insistir en el hecho que es unórgano de carácter territorial y, por consecuencia,corresponde a las asambleas de departamentodesignar sus delegados pero, atendida lavariabilidad, debemos considerar la posibilidad deestablecer criterios que vayan más allá del simpleestablecimiento de una proporción entre laafiliación y el número de delegados, de forma quese asegure la presencia de los departamentos conmenos afiliación, sin perjuicio de aquellos que sonel auténtico motor del sindicato. En este sentido,entendemos que los criterios para la asignación dedelegados por áreas podrían ser los siguientes:a) Un representante por cada una de las comarcas

dónde se hayan constituido Secciones Sindicales,ya sea en el ámbito público o privado.

b) Un representante por cada una de las comarcasdónde exista representación en los órganos derepresentación, entendiéndose en este sentidoque la sanidad pública aportará un representantey otro más la sanidad privada u otros ámbitos.

c) Un representante por cada 30 afiliados/adasfracción superior a 15 de cada comarca,entendiéndose en el mismo sentido que elapartado anterior.

d) Los miembros del Secretariado Nacional.Esta última opción representa una modificaciónsobre los criterios anteriores y está justificadaporque no todos los miembros del Secretariadoestán en representación de un departamento desalud y, por lo tanto, su asistencia al ConsejoNacional en calidad de ponente o como delegado odelegada, no debe suponer una penalización de ladelegación estricta del departamento elegida por laasamblea.

El SecretariadoNacionalEs el órgano de dirección, gestión y representacióndel Sindicato de Trabajadores y Trabajadoras de laSalud del País Valenciano–Intersindical Valenciana(STSPV-Iv) entre las reuniones del ConsejoNacional. Es nuestro parecer que, pese a pensarque un secretariado más reducido podría elevar elnivel de debate político, entendemos que hoy por

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari 31

Page 32: LaIntersindical · Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008 STSPV LaIntersindical a la Sanitat Elfuturnecessari IIICONGRÉS Intersindical QuadernsdelaSalutdelPaísValencià·núm

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

III Congrés - STSPV - La Intersindical a la sanitat. El futur necessari.32

hoy no debemos modifcar la composición actual,que combina representación territorial y perfiles deresponsabilidad, en un secretariado amplio; porquenuestra presencia en un número reducido dedepartamentos mantiene unas cifras de asistenciaaceptables desde el punto de vista económico y deoperatividad del mismo Secretariado y, además,seguimos pensando que la asistencia a lasreuniones del secretariado es un excelente recursode formación de cuadros sindicales.El Secretariado Nacional se organizará en áreas detrabajo, al frente de las cuales habrá un secretario:a) Coordinador general, responsable de la

coordinación de las diferentes áreas de trabajo;ostenta la máxima representación delSecretariado Nacional. Asume las relacionesinstitucionales con la administración, la patronal,los medios de comunicación y otrasorganizaciones sindicales.

b) Organización, responsable del funcionamiento delos diferentes órganos sindicales, convocatoria,orden del día, documentos de trabajo, custodia delas actas, control de archivos, base de datos de laafiliación. Coordinación de todos los medios decomunicación con la afiliación y trabajadores ytrabajadoras en general.

c) Acción sindical, responsable de mantener la líneaadoptada por el congreso; coordina los diversosniveles asistenciales, los ámbitos de negociacióny la acción sindical en los departamentos.Elabora materiales. Publicaciones.

d) Movimientos Sociales, responsable de canalizarlas relaciones con la sociedad civil.

e) Servicios jurídicos, que se ocupa tanto de lasrelaciones jurídicas como de la actualización de

la normativa sanitaria y sindical.f) Igualdad de género.g) Salud Laboral.h) Formación.i) Asuntos económicos, responsable de las finanzas

y de las relaciones económicas con la Federacióno la Intersindical Valenciana.

Esta distribución de tareas, a priori representa unaracionalización del trabajo a desarrollar, pero con elhandicap de la disponibilidad de aquellos miembrosdel Secretariado que compaginan su actividad conla atención en un departamento de salud. Por lapropia experiencia, sabemos que las áreas de granresponsabilidad y dedicación deben recaer enpersonas que no tengan obligaciones en la acciónsindical de ningún departamento y, en este sentido,hemos acumulado en la figura del coordinadorgeneral y las secretarías de organización y acciónsindical aquellas funciones que necesitan másdedicación, con la intención de dotarlas dededicación exclusiva a tareas de país.

Lospermanentes sindicales dePaísEl Secretariado Nacional podrá disponer laasignación de dispensas sindicales para miembrosdel mismo Secretariado cuando las tareas que hagafalta desarrollar en alguna o algunas secretaríasnecesitan la dedicación exclusiva de la persona quela ejerce, o para la atención de tareas derivadas dela actividad propia del secretariado. En estossupuestos, será el mismo secretariado el quedesignará los candidatos, que serán ratificados porel Consejo Nacional.

Gandia, 11, 12 i 13 d’abril 2008

S TSPVLa Intersindicala la SanitatEl futurnecessari

III CONGRÉS