Naix l’Espai delPersonal InteríLa situació laboral del personal inte-rí de lesdiferentsAdministracionsPú-bliques i seues diferents situacions enfunció del seu àmbit funcional re-quereixenunaatencióespecialperpartde la IntersindicalValenciana. Per ferpossible aquest objectiu, la Intersin-

dicalValencianahacreat junt ambIn-terins de la Generalitat Valenciana(IGEVA) iAssociació deFuncionarisInterins Docents (AFID) - sindicatsamb els quals la Intersindical Valen-ciana té establides cartes de rela-cions-, una estructura transversal entots els àmbits funcionals i territorialsde les Administracions Públiques.Aquesta estructura està vinculadaa laIntersindicalValenciana i s'anomena:

“Espai del Personal Interí (EPI)”. Es-pai del Personal Interí està realitzantunestudi d'aquells sectors on, per l'altpercentatge de temporalitat o per lesespecials característiques dels seupersonal temporal, s'handedesplegari impulsar estratègies amb la finalitatd'aconseguir l'estabilitat laboral, lami-llora de les condicions laborals i la re-soluciódelsproblemesdelpersonalnofixe.Amés, des de l'Espai dePersonal

Interí s'estan fent propostes al voltantde les estratègies i línies d'acció sin-dical encaminades a donar una solu-ció real a la situacióde temporalitatdelpersonal interí de les Administra-cions Públiques. Tambéun intercan-vi d'informació i experiències entre elsdiversos sectors i sindicats permillo-rar i aprofundir en el nostre treball ien l'acció sindicaldesevolupadaper lesdiverses organitzacions i seccions sin-

dicals que el composen. Tot açò es fades de laComissió deCoordinació del'EPI on estan representats cadascundels sindicatsdel sectorpúblicde la In-tersindicalValenciana (STEPV, STASiSTSPV),AFID, IGEVAi lapròpia In-tersindicalValenciana.Enun futur escrearan Comissions de CoordinacióSectorial en els diferents àmbits: sa-lut, educació, administració autonò-mica i local.

Intersindical INTERSINDICALVALENCIANA

Quaderns sindicals del País Valencià · núm. 42 · Desembre 2009 - Allioli

IntersindicalLa Generalitat Valenciana ha pre-sentat els seus Pressupostos per a2010. Les declaracions públiquesdels diferents càrrecs polítics sóncontradictòries tant amb la realitatdel que s'ha presentat a les Corts Va-lencianes comde l'acció de govern decada dia.La política fiscal del govern va-

lencià suposa una reducció dels in-gressos. Una fiscalitat, que junt a lagreu crisi que patim i l'endeuta-ment per la política d'inversions en

grans events, afebleix la seu capaci-tat de recaudació i afecta directamenta les prestacions socials i els serveispúblics que es presten al conjunt deles valencianes i valencians.Uns seveis públics - educació,

sanitat o benestar social – als qualses destinen partides insuficients pergarantir una prestació pública uni-versal i gratuïta. Per contra, el governvalencià continua externalitzant iprivatitzant serveis públics esen-cials. La gestió privada dels hospitalspúblics; el desviaments al sector

privat de l'atenció a les persones de-penents; l'externalització d'una partimportant de l'Administració delConsell o la potenciació de la con-certació de l'ensenyament privat ensón alguns exemples de les liniespressupostàries. També cal posarde relleu la falta de compromís eco-nòmic del govern valencià envers lespolítiques d'igualtat i de prevenciói assistència de la violència de gènere.Amés, existeix una forta devallada

en els pressupostos en algunes àre-es del govern com ara Indústria, Tu-

risme o Agricultura o de les partidesdestinades a la cooperació interna-cional o cultura. Tampoc s'invertei-xen partides per avançar en el pro-cés de normalització lingüística.Una pressupostos presentats sota

un anunciat pla d'austeritat que noes més que un artifici contable quederiva el deute de les societats ifundacions públiques i que amaga,de nou, el gran endeutament de laGeneralitat Valenciana.Des de la Intersindical Valen-

ciana es considera que aquests pres-

supostos no possibiliten actuacionsper frenar la descocupació que pa-tim al País Valencià. Una descocu-pació per damunt de la mitjana es-tatal. Tampoc existeixen plans con-crets per potenciar la indústria , elcamp ni per invertir en recerca i des-envolupament.En definitiva, ens trobemdavant

d'uns pressupostos que no responenals problemes que té el conjunt de laciutadania valenciana ni afronten lagreu situació de crisi econòmicaque patim.

ELs pressupostos de laGeneralitatValenciana afectennegativament elsserveis públics i les prestacions socials

Manifestació del 1er. de maig de 2009 a València, en defensa dels drets socials AMADEU SANZ

FUNCIÓ PÚBLICA

IntersindicalEn la Mesa General de la Generalitatcelebradael21d’octubre, sobre les retri-bucions de 2010 del personal empleatpúblic de la Generalitat Valenciana(Sanitat, Ensenyament, Justícia i del’AdministraciódelConsell), laconselle-ra de Justícia i AdministracionsPúbliques, Paula Sánchez de León, vamanifestar que el Capítol I (despeses depersonal)delaLleidePressupostosdelaGeneralitat per a 2010 s’incrementaràenun2,5%.Aquest increment no és uniforme:

l’incrementdelesnòmineses limitaràal0,3%de les retribucions de cada perso-na.Lamajorpartdel’incrementésperacomplir acords sectorials, l’apertura denous centres de treball en Justícia,Educació i Sanitat i les substitucions,reforços i triennis. Respecte del pla depensions, es consigna un 0,3% de lamassa salarial, el mateix import que en

elsdarrersanys.LaGeneralitats’halimi-tat a copiar el que preveuen els pressu-

postosgeneralsdel’Estatpelquefaal’in-crementretributiugeneral,queésnomés

d’un 0,3%, xifra pactada pel Govern del’Estat amb CCOO, CSIF i UGT (veurerequadre).Intersindical Valenciana considera

insuficient l’incrementpernoasseguraruna clàusula de revisió salarial perma-nent i estable.Elsempleats i lesemplea-des públiques han anat acumulant anyrere anypèrdues depoder adquisitiu enels increments salarials.Aquestadepre-ciació salarial no sembla importar alGovern central ni als sindicats signantsdel’acord,queutilitzenlacontenciósala-rialalesAdministracionscomaexempleenelmón laboral.Aquest és unmal acord: suposa una

pèrdua de poder adquisitiu per al 2010(amb una inflació prevista de l’1,5%) iposa les bases per continuar perdentpoderadquisitiuel2011 i2012ambl’es-perança d’una recuperació condiciona-da el 2012 i el 2013. L’Acord conté con-trapartidesperals sindicats signants:

� Incrementsdels fonsdepensions, queconjuntament donenbons guanys a lesempreses gestores.�Potenciació de la formació contínua,que suposaunamajor participació delssindicats signantsen la realitzaciódecur-sos.�Centralitzacióde lanegociació col·lec-tiva, que exclou de la negociació a unapart important dels sindicats repre-sentatius en els àmbits nacionals i au-tonòmics, i lanegociacióencobertaa tra-vésde la comissióde seguimentqueper-metrà portar-ho tot pactat a laMesadenegociació.Intersindical Valenciana rebutja

aquest Acord que es converteix en unsostreperlimitarlanegociaciócol·lectivai a les Meses Generals de la FuncióPública de les diferents nacions i comu-nitats autònomesde l’Estat.

IntersindicalEl projecte de pressupostos pel 2010perfila un panorama continuista onlaConselleria de Sanitat,mal que bé,gaudirà d'un increment en el seu fi-nançament de l'1,06%, que recau fo-namentalment sobre el capítol depersonal i el d'inversions,mentres elde despeses de funcionament es re-dueix un 1,7%.És a dir, per una ban-da les treballadores i treballadors de

la sanitat pública s'aconformaremamb un increment de la nòmina del0,3% i la darrera actualització delscomplements de carrera o desenvo-lupament professional i, per altra, esfarà un esforç inversor en el nouhospitalLaFequenomés suposades-tinar 11milions d'euros addicionals i,per últim, els proveïdors de suminis-tes o serveis tindranque apretar-se elcinturó per reducció de la facturació

o, si cap encaramés, per ajornamentdels pagaments. La crisi econòmicatindrà un efecte negatiu sobre unspressupostosmarcats peruna líniadecontenció de la despesa pública que,encaraquenoafectadirectament a lacartera de serveis, si que tindrà unainfluència indirecta sobre la qualitatde les prestacions al limitar les des-peses de funcionament ordinari.Aquesta és la primera discrepància

amb la línia política d'elaboració depressupostos, en el sentit que, enmoments de crisi, els ajusts pressu-postaris nomai hande repercutir so-bre laprestaciódeserveisambunemi-nent caràcter social.Però en els pressupostos tambéhi

ha oportunisme polític i electoral.Qualsevol increment del capitol d'in-versions en matèria sanitària és benrebut, peròno és correcte que aques-

tesdecisionsnomés facenactedepre-sència enmoments previs a les elec-cions i despareguenen la restadel pe-ríode legislatiu, condemnantal sistemasanitari valencià a una situació en-dèmica de precarietat en les infraes-tructures o, en el millor dels casos, alaparticipacióde l'empresaprivadaenla construcció de centres sanitaris. Elpressupost d'inversions de la Conse-lleria de Sanitat per l'any 2010,mal-gratmillorar l'assignació econòmica,no constitueix una iniciativa clara desuport a la sanitat pública o, el que ésel mateix, manté les conegudes di-rectriuspolítiquesdedesmantellamentdel sistema sanitari i privatitzaciódel servei.

Diuen els que saben de lleis, que l'-única llei que sol complir-se en laseua totalitat –fins a la seua liqui-dació- és la Llei de Pressupostos.Doncs bé, amb els números que haaportat la Conselleria de BenestarSocial en el seu projecte de pressu-post, podem concloure les caracte-rístiques definitòries del disbaratpressupostari de la Conselleriamés“social” del Govern Valencià.La Conselleria de Benestar ma-

quilla els comptes públics quanafirma que hi ha un augment del13,6% de les partides dedicades a ladespesa social, el que ens donaria untotal de 672milions d'euros. Ara bé,estudiant les dades pressupostà-ries de l'any passat ens trobem ambque més de la meitat de fons fina-listes de l'increment –uns 40 mi-lions- dels dedicats a la Llei de laDe-pendència són una aportació directadel Govern central i quemés de 36

milions es “reparteixen” en la mo-dernització del que queda de laxarxa pública, com les residències deBenetuser, Picassent, La Bartola -aCastelló- però amb la intenció de sa-nejar-les i transferir-les a la gestióprivada. Total, que ens trobem ambun augment real de tot just un 6%,i una gestió pesima de la Llei de laDependència, en la cua de l'estat.D'altra banda, la Conselleria de

Benestar Social ignora les polítiquesde conciliació de la vida personal ilaboral, perquè amb els comptes pre-sentats no es podran complir ob-jectius bàsics com la creació de su-ficients places escolars públiquesd'escoles infantils, ni suficients ser-veis públics per a l'atenció a domi-cili per a la cura de personesmajors,discapacitades i malaltes.

RETRIBUCIONS

Un0,3%d’augment i sense clàusulade revisióquecompense lapèrduadepoder adquisitiuEl Govern Valencià es limitarà a complir amb la legislació bàsica

42 / DESEMBRE 20092

SANITAT

Continuisme i oportunisme en els pressupostos

BENESTAR SOCIAL

Mercantilitzant la curaals dependents

Quatre anys després de ser aprovat,el pladepensionsdel personal al ser-vei de la Generalitat s’ha posat enmarxade formaefectiva.Amb lanò-mina del novembre, l’administracióha ingressat les quanties correspo-nents en el fons de cadaparticipant,segons el temps que s’ha treballat, ides de desembre el procediment estramitarà cadames juntament ambla percepció de la nòmina. Per a lespersones que han treballat ininte-rrompudament des de 2006, lesquantitats han quedat així: 2006,95,04 euros; 2007, 97,92 euros;2008, 101,64euros;2009, 107,64eu-

ros (total: 402,24 euros). La comis-sió promotora del pla ha decidit in-tegrar-lo enel fonsPensiovalVIId'A-seval, del grup Bancaixa. La comis-sióhaaprovat lapolíticad'inversions,així com la constitució d’una co-missió d'estudi quehaurà de propo-sar canvis abansde la reunióde la co-missió de control.

ANY QUANTIA ANUAL PARTÍCIPS

2006 10.182.000 107.205

2007 10.949.000 111.854

2008 11.866.000 116.860

2009 12.989.000 120.785

Total 45.986.000

PLA DE PENSIONS

Entra en vigor el pla de pensions delpersonal de la Generalitat

El 25 de setembre, el Ministerid’AdministracionsPúbliques (MAP)i els sindicats CCOO, UGT i CSIFarribaren a un acord que contem-pla les retribucions dels empleats iles empleades públics de tot l’Estatper al període 2010-2013:�Peral2010s’estableixunaugmentdel 0,3%.�Peral2011 i2012, elMAPiels sin-dicats signants honegociaran cadaany.�En2012espagarà ladesviacióen-tre els increments del 2010 i 2011i la inflació.

� En 2013 es farà efectiva la des-viació produïda en2012 entre l’in-crement i la inflació.Per a aplicar aquesta desviació

del poder adquisitiu també s’hau-ran de tenir en compte: l’evoluciópressupostària de l’increment del’IPC, laprevisiódel creixementeco-nòmic, la capacitat de finança-mentdelsPressupostosGeneralsdel’Estat i la valoracióde l’augmentdelaproductivitatde l’ocupaciópúblicaderivada d’accions o programesespecífics.

L’acord deMadrid

Intersindical mantindrà una especial vigilància enl'execució del pressupost

El pressupost manté les directrius polítiques de desmantellament del sistema sanitari i privatització del servei

INTERSINDICAL • ÈPOCA II - Núm. 42 · Desembre 2009 · EDITA: INTERSINDICAL VALENCIANA · DIRECTOR: Joan Blanco · CAP DE REDACCIÓ: Rafa Miralles · COORDINACIÓ: Rosa Roig · PRODUCCIÓ: Pep Ruiz ·DISSENY IMAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda, Amadeu Sanz ·ADMINISTRACIÓ I REDACCIÓ: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València.Tel. 963919147 · Fax963924334 · allioli.stepv@intersindical.org · TIRATGE: 20.000 exemplars · IISSSSNN:: 1699-4809 ·DIPÒSIT LEGAL: V-807-2000 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/196 INTERSINDICAL VALENCIANA · www.intersindical.org · ALACANT: Glorieta Poeta. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T. 965985165 · ALCOI:Oliver, 1-5º. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA: Avgda.Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 ·BENICARLÓ:Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 · ELX:Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ:Marqués de Valverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta.46700 · T., F. 962950754 ·VALÈNCIA: Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067

FUNCIÓ PÚBLICA

La Intersindical Valenciana és unprojecte sindical en plena expansió icreixement que duu a terme un com-promís ferm amb els drets laboralsdels treballadors i treballadores d’en-tre setze i trenta anys.Hem encetat un nou espai d’in-

tervenció dins la Intersindical Va-lenciana fet per i per a les persones jo-ves: la Intersindical Jove. Una ini-ciativa des d’on els joves treballadorsi treballadores de tots els sectors la-

borals volem reivindicar la participaciójuvenil, on tinguem veu pròpia per de-fensar els nostres drets socials i laboralsa més de dinamitzar un projecte percrear una societat el més igualitària icrítica possible.En un moment en què la societat

i el món laboral pateixen les convul-sions d’una crisi econòmica i unaadministració que malbarata els re-cursos econòmics, els joves som undels sectors més afectats i, això,

atempta directament contra els nos-tres drets i les nostres condicions devida com a ciutadans i ciutadanes.D’aquesta manera, la Intersindical

Jove pretén ser un espai de referèn-cia obert, plural i participatiu des d’ontreballar conjuntament per les se-güents finalitats:a) Treballar des del sindicalisme perdefensar els drets laborals, socialsi nacionals de la joventut valen-ciana, per tal de millorar així, desde la unitat d’acció, les seues con-dicions de vida, individuals i col·lec-tives.

b) Fomentar la participació ciutadanaper tal de promoure una autènti-

ca democràcia civil a tots els àm-bits polítics, basada en la llibertatd’associació i el diàleg social.

c) Proposar alternatives de formacióals i les joves del País Valencià, desde l’òptica del sindicalisme juvenil,democràtic, participatiu, crític,emprenedor i transformador.

d) Defensar els valors d’igualtat a totsels nivells, de radicalitat demo-cràtica, de sostenibilitat econò-mica, de recuperació cultural, d’a-lliberament nacional i solidaritatglobal amb la finalitat de construiruna societat més justa, lliure, eco-lògica, solidària i igualitària.En definitiva, construir un espai

d’intervenció juvenil, destinada a la jo-ventut treballadora o que està atura-da, que atenga les nostres reivindi-cacions i demandes, tant les de l’àm-bit laboral o social.Volem que la Intersindical Jove es-

devinga un punt de trobada de jovesinconformistes que vulguen cons-truir alternatives de futur i en positiu,des del seu àmbit laboral i mitjançantl’acció sindical. I volem compartir ambvosaltres aquest projecte nou, enc-grescador i il·lusionador que acaba denàixer i que espera la vostra partici-pació!Contacta a l’adreça:intersindicaljove@intersindical.org

La crisi, que ha vingut per a quedar-se, ens ha mostrat com l’objectiu del sis-tema econòmic mundial és garantir elpoder financer i el màxim benefici perals especuladors, debilitar els con-trols democràtics i viure en la impunitat.La conseqüència l’augment de les di-ferències entre els països del Nord i elSud, i també l’empobriment dels sec-tors més dèbils dels món anomenatdesenvolupat, amb un fort desequili-bri del Medi Ambient que amenaçaamb esdevenir en irreversible i unaugment dels episodis de violència detot tipus i per tot arreu de l’Orbe.Les particularitats de la crisi a

l’Estat Espanyol mostren la feblesa delsistema productiu que sofreix unaexcessiva dependència de la cons-trucció i el turisme; que la privatitza-ció és la pràctica dels sectors econòmicsestratègics (finances, transports, ener-gia i comunicacions) cosa que debili-ta el control democràtic i la capacitatd’intervenció política; mostren unDèficit històric en inversió en Inves-tigació, Desenvolupament i Innovació

i una borsa important d’economiainformal. Tots ells elements que cer-tifiquen que la crisi és estructural.Una debilitat estructural que al País

Valencià s’agreuja- l’atur està entre elmés elevats d’europa- amb un governque ha fet de la impunitat, la vanitati la sobèrbia la seua manera de go-vernar. Uns responsables políticsque han deixat que la corrupció il’especulació immobiliària inunde ellitoral, que han malbaratat recursosamb una política de fastos i han evi-tat qualsevol tipus d’acord o consens.

Què fan les institucions, mesureseconòmiquesL’aportació de diners públics persalvar les institucions financeres noha servit per canviar les prioritats dequi vol obtenir el màxim benefici sen-se importar-li el cost social. La pa-tronal segueix reivindicant més fle-xibilitat laboral i moderació salarial.La continuació del procés de priva-tització no farà sinó aprofundir pro-cessos de subcontractació i preca-

rització amb greus perjudicis perusuaris i treballadores i treballado-res. El procés de privatització ame-naça als serveix públics. Les Admi-nistracions, l’Ensenyament i la Sa-

nitat veuen com la externalització deserveis es cada vegada més estesa. Lasubcontractació no es limita a l’àm-bit privat. Les noves normes d’es-trangeria criminalitzen la immigra-

ció i obrin un nou mur entre laclasse treballadora.Els pressupostos de l’Estat per a

2010 estan limitats per l’exigènciade reducció del dèficit per part de laUnió Europea, l’augment de la despesasocial assistencial i la manca de vo-luntat per dotar al sistema de més pro-gressivitat fiscal. Les conseqüències sónla disminució de inversió pública, lacongelació salarial i la disminució dela inversió en I+D+I.Al País Valencià és encara més

greu, el desgovern i la política d’apa-riències han generat uns pressupostosque mantenen el malbarat, minven lainversió productiva, externalicen elsserveis públics i, per suposat, conge-len els salaris.

I nosaltres que volemUn problema estructural exigeix can-vis de paradigma: controls exigents so-bre les institucions financeres, enfor-timent del sector públic, recuperacióde la gestió pública sobre els sectorseconòmics estratègics, inversió enpolítiques socials, suport per la in-vestigació i l’Educació, inversió públicaen infraestructures i una ferma iprogressiva política fiscal.Hem de canviar el discurs domi-

nant, i omplir de contingut el concepted’economia sostenible, la cooperacióha de ser un concepte central, la in-corporació de les dones al lideratge hade marcar un canvi de paradigma, unmodel més comunitari, menys agres-siu i més cooperatiu.

DESEMBRE 2009 / 42 3

Intersindical jove: un nouespai d’intervenció

El personal empleat públic ha acu-mulat, any rere any, pèrdues en el seupoder adquisitiu, excepte comptadesexcepcions com les d'enguany, que nocompensen de cap manera el llast ques'arrossega. Quan tots els analistespreveuen que l'ipc pujarà l'any que veal voltant de l'1,5%, el govern, ccoo,ugt i csif acorda una irrisòria puja-

da del 0,3% per al 2010. Alhora, se-'ns parla d'una revisió salarial que nose sap molt bé en què consistirà i que,en tot cas, no s'activarà fins al 2012.Una altra vegada es pretén que el per-sonal empleat públic siga qui pagueels desequilibris pressupostaris. Lesorganitzacions sotasignades, no po-dem acceptar que les administra-

cions públiques intenten estalviaren el capítol de personal, a costadels ja baixos salaris i de la qualitatdels mateixos serveis públics. Estal-viar així, vol dir gastar menys ensubstitucions de personal, en con-tractacions, en ofertes públiques d'o-cupació, en obertura i millora deserveis, en atenció al públic... En de-finitiva, amb les pretensions del go-vern perd el personal empleat públici perd la ciutadania amb l'empitjo-rament dels serveis públics, en un es-tat on la despesa social està per davallde la mitjana europea. No entenemla posició d'aquells sindicats que es-tan donant per bo un acord ambaquests continguts. Amb pèrduesreals i guanys en l'aire.

Confederació Intersindical, Confederació Intersindical Galega, IntersindicalCanària, Intersindical Alternativa de Catalunya, ELA-Euskal Sindicatua

� Pujades salarials amb refe-rències a les variacions reals del'IPC. � Clàusula de revisió salarialpermanent i d'activació automà-tica al final de cada any. � Recuperació del poder adqui-sitiu perdut en els últims anys,amb especial atenció als graonsretributius més baixos de lesadministracions. � Ofertes públiques d'ocupacióque asseguren serveis públicsde qualitat i suficients. � Reposició, almenys, del 100%de les baixes d'efectius. � Possibilitat de jubilació antici-pada i parcial per a la totalitatdel personal empleat públic.

�Millora dels serveis públics,amb l'aportació de recursos ne-cessaris, per a l'atenció de lescreixents necessitats ciutada-nes, aguditzades per la crisieconòmica. � Incorporació de les partidesdedicades als plans de pensionsa les retribucions regulars. � Descentralització i democratit-zació de la negociació col.lecti-va. Ens oposem, doncs, a qualsevolintent d'acord que supose em-pitjorar les condicions de vidadel personal empleat públic i re-duir la qualitat dels serveis pú-blics per a la ciutadania.

Seguim exigint

Crisi, mesureseconòmiques i pressuposts

MANIFEST SINDICAL UNITARI

Contra la retallada salarial i en defensa dels serveis públics

Collidors indigents de pèsols. LIBRARY OF CONGRESS-DOROTHEA DANGE,

42 / DESEMBRE 20094

STICS DE CONVENI

STM EL CONFLICTE EN FORD

Seguretat privada Aquest sector es troba immers en lanegociació del seu conveni col·lectiu.El conveni anterior va finalitzar ambl'any 2008 i des de llavors les nego-ciacions estan estancades per la fal-ta de voluntat de les patronals d'a-bordar-les seriosament. Les propos-tes patronals suposen la congelaciósalarial i una desregulació major de lescondicions de treball. La part sindical present en la ne-

gociació ha mantingut posicions uni-tàries i promogut manifestacions entotes les províncies en la primavera

passada. Però recentment part de larepresentació –ugt i uso– s'han des-penjat amb una proposta que tambéhan rebutjat les patronals. Per a major dificultat, existeix un

element distorsionador en la nego-ciació: la sentència pendent al recursjudicial interposat per les patronals da-vant el Tribunal Suprem en relació alvalor de l'hora extra, que no pot sermenor que el valor de l'hora ordinà-ria, conforme a l'articule 35 de l'Es-tatut dels Treballadors. Fins a ara, elTribunal Suprem reconeixia aquestdret que suposava un augment con-

siderable en el valor de l'hora extra. Eldetall és important, perquè la realit-zació d'hores extres és una pràctica ha-bitual i suposa una part important dela nòmina.

Personal ocupat definques urbanesAquest sector representa a més d’unmiler trabajores i treballadores quees trobaven sense conveni col·lectiud'aplicació fins que altres sindicats vansol·licitar l'extensió del ConveniCol·lectiu de Catalunya. Aquesta ex-tensió ha vingut a donar certa esta-

bilitat econòmica i laboral al col·lec-tiu, però no ha satisfet les expectati-ves de conserges i porters. Des de sticshem exigit la constitució d'una pa-tronal del sector que represente a lesComunitats de Propietaris i s'inicie,juntament amb els sindicats repre-sentatius, una negociació per a l'àm-bit d'Alacant, Castelló i València.L'actual conveni col·lectiu finalitza en-guany i estem ja preparant l'estratègiasindical davant el nou període. A talefecte es convocarà una assemblea ge-neral per a debatre les accions aemprendre.

Neteja provincial de ValènciaEn 2009 finalitza el conveni vigent,un dels pitjors que existeixen en el sec-tor i que està sent “millorat” a colp desentències judicials, que anul·len i mo-difiquen articles normatius sobre pa-gues extres, roba de treball, plus detransport, antiguitat...

Stics, que compta amb una no-drida representació, treballarà per aaconseguir representació en la Tauladel Conveni i participar en al nego-ciació per a la millora de les condicionslaborals i econòmiques del personalafectat.

Des que a l'agost de 2007 es va des-cobrir que ugthavia signat, a esquenadel comitè d'empresa i de la plantilla,un acord amb la direcció de Ford Eu-ropa que contemplava nombrosesretallades econòmiques, laborals isocials, han trans corregut vint-i-cinc mesos de lluita en què la planti-lla d’Almussafes ha patit tres expe-dients de regulació d'ocupació (ero)i ha estat convocada a tres referèn-dums. Front a l’acord Ford-ugt, elssindicats del comitè d'empresa(stm–Intersindical, cgt i ccoo) vanpromoure una sèrie de mobilitza-cions que van forçar la convocatòriad'un referèndum al setembre de2007. Amb una participació del 75%de la plantilla, un 79% dels votants vadenunciar l'acord ugt-Ford i exigia elmanteniment dels nostres drets. Al març de 2008, l'empresa va

amenaçar de canviar a centenars de

treballadors a torns especials i supri-mir el servei de menjadors durant el4t. trimestre. A l'abril de 2008, saltenles primeres remors d'un possibleero. stm-Intersindical, ccoo i cgtpresentaren una proposta en el comitèd'empresa, amb alternatives al possibleero i amb propostes per a augmen-tar la producció sense recórrer, complanteja l'empresa, a treballar obli-gatòriament caps de setmana. No va haver acord i al setembre de

2008, l’empresa imposa un ero quedura fins a desembre i va provocar lapèrdua salarial de més del 20% –enalguns casos de quasi el 40%– a mi-lers de treballadors i treballadores. Aldesembre, l'empresa planteja un noueroper a gener, però a pesar del com-promís de no portar-lo a terme si escedia en vacances d'anys futurs, es faefectiu fins a juny de 2009. Però en-cara havia més. En primavera Ford

planteja un nou ero que abasta desde maig fins a desembre , sense com-plement salarial i amb pèrdues d'en-tre el 30% i el 60%. Mentrestant, es negociava el con-

veni, condicionat per l'acord secretugt-Ford. L'1 d'abril, l'empresa pre-senta una oferta de conveni, a laqual ugt dóna un sí immediat, atèsque conté el acord secret. La resta desindicats s’hi oposen i ugt convoca uncomitè d'empresa per a aprovar la ce-lebració d'un referèndum entre laplantilla, que va perdre a l'obtenir2.427 vots front a 2542 negatius, a pe-sar de contar amb mes de 5.100 per-sones afiliades.

Amb el resultat, ugt es va inten-tar boicotejar qualsevol possibilitat d'a-costament de la resta de sindicats ambFord, i va desplegar una campanya depor entre la plantilla i l'empresa ambanuncis d'un nou ere i l'extinció de

contractes per a final d'any. Es van suc-ceir nombroses concentracions i duesgrans manifestacions, assemblees ge-nerals –amb atur inclòs el 22 demaig de 2008– i reunions amb la Ge-neralitat i els partits polítics, ajunta-ments, grups parlamentaris... Finalment, i davant la situació de

por i de desgast provocada per l'em-presa i ugt, es va perdre el referèn-dum del 21 d'octubre. La signatura delconveni significava recuperar unapart dels diners perduts per l'aplica-ció dels ero, i acabar amb la psicoside drama i crisi transmesa sensedescans pels mitjans de comunicació.I tot això en un context de millora dela situació de la vendes de Ford a Eu-ropa, i en particular a Almussafes,amb uns beneficis nets, de gener ajuny, de més de 138 milions d'euros.Una victòria amarga per als partidarisdel sí.

Al novembre de 2007 les direccionsde Renfe-Operadora i Adif van co-mençar la implantació d'un nou sis-tema de venda per a, segons les sevespròpies paraules, "millorar qualitati-vament les transaccions de venda debitllets", el qual està previst que que-de en breu com a únic canal. No obs-tant això, el seu mal disseny i pitjorfuncionament està suposant reper-

cussions negatives que afecten nonomés a qüestions tècniques, sinótambé a les condicions de treball i ales retribucions del personal de Co-mercial, així com al servei prestat a lespersones usuàries, que no encerten aexplicar com el que era senzill fa dosanys, com ara un simple canvi de datade viatge, pot resultar quasi impossi-ble.

Cal ressaltar que es tracta d'un sis-tema ideat per a la utilització declients particulars per internet i noper a un ús professional, per treureun bitllet i no centenars, per a una pe-tició directa i concreta i no per ope-racions complexes –canvis, tarifes es-pecials, operacions d'ingrés o de-ducció, etc.– que conformen granpart del treball diari de venda i

atenció al públic. Això ha suposat queen els menys de dos anys d'implan-tació ja s'hagen produït més de6.000 reclamacions.Però a més de l'estrès que suposa

el desenvolupament del treball enaquest entorn i la creixent sensaciód'inseguretat, el cert és que el serveiprestat és deplorable i que es perceppel públic com autèntica incompe-tència.Des del Sindicat Ferroviari-In-

tersindical entenem que aquest dis-seny no és fruit d'un error de plan-

tejament ni és casual: dins de les po-lítiques de privatització dels serveispúblics (no només ferroviaris, vegeuexemples com Seguretat Social,INEM, i altres) també s’inclouenmesures tendents a desacreditaraquests serveis per afavorir la sevadesprofessionalització, l’autoserveivia internet o per mitjà d'agents in-termediaris privats (agències de viat-ge en aquest cas).En resum, reclamem eines ade-

quades per a un servei públic dequalitat.

La lluita dóna resultats: la lliçó de Ford

Pitjor servei i pitjors condicions laborals

25 mesos de mobilitzacions acaben en una victòria amarga per a ugt

SF EL NOU SISTEMA DE VENDA DE BITLLETS DE RENFE-ADIF

Per què diem NO al conveni

Per a STM-Intersindical, no erapossible dir sí al conveni perquècontenia perdudes de salari i dedrets socials –inclòs el servei demenjadors. Però a pesar del re-sultat, algunes millores del con-veni no hagueren estat possiblessense la decidida actuació deSTM, CGT i CCOO i de la part de laplantilla que va votar NO el 7 d'a-bril: més de 700 companys i companyes van passar a fixos i continuaran les prejubilacionsals 60 anys, amb un retorn del15% de la jornada, contra els 61anys i el 25% de retorn, com pre-tendia l'empresa i acceptava laugt a l'abril. Aquesta millora vaservir perquè els afectats perl'acord de prejubilacions ambcontracte relleu –majors de 55anys– i els joves, veren les seuesprincipals aspiracions cobertes i canviaren el sentit del seu vot.Una vegada més, queda demos-trat que només la lluita dóna re-sultats.

GRÀFIC: AMADEU SANZ

FUNCIÓ PÚBLICA EL VALENCIÀ EN LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA VALENCIANA

DESEMBRE 2009 / 42 5

Burlats i discriminats

D urant el darrer setembre, els que estemal corrent de les coses que tenen a veu-re amb “això del valencià” hem conegut

disgustats —perquè al final el que ens quedaés això: una profunda tristesa— la desespera-da situació del valencià, quan, fins i tot els quecreiem fidels claudicaven en la defensa del “re-quisit lingüístic” per a accedir a la funció pú-blica valenciana. Enteníem que tots els sindi-cats ho tenien plenament assumit i ho reivin-dicaven sense cap escletxa.Ara bé, he de confessar-vos que la meua es-

tranyesa augmentava encara més quan, en al-guns mitjans de comunicació, es donava percomplit el requisit lingüístic per a accedir a lafunció pública docent. Adduïen que fa més deset anys que disposem d’una norma que regulal’acreditació dels coneixements lingüístics pera l’accés i la provisió de llocs en la funció pú-

blica docent no universitària (Decret 62/2002,de 25 d’abril). Acabe d’adonar-me de la data,el 25 d’abril: en efecte, una altra batalla perduda.Si anem al diccionari, requisit és “condició

exigida o necessària per a una cosa”. En aquestcas, la cosa és treballar en la funció pública do-cent i la condició saber parlar, llegir i escriurecorrectament en valencià, però no de qualse-vol manera, sinó com un mestre o una mestraque ha d’ensenyar, impartir docència: saber mésque la resta, estar capacitat. Ara bé, ¿Com s’ac-cedeix a la funció pública docent? Tots ho sa-beu, mitjançant oposicions.¿Com entenen el requisit els qui convoquen

els procediments d’accés a la funció pública do-cent? Doncs, mitjançant un exercici de conei-xements del valencià abans de l’oposició, una pro-va que no deu ser massa complicada a tenor delsqui aproven. Una prova que compromet els qui

l’aproven perquè adquireixen la capacitació lin-güística “oficial”, en el termini que vulguen. Nohi ha cap seguiment sobre la qüestió. No hi haterminis. I la situació real és que, any rere any,ens arriben docents, amb la prova aprovada, sen-se cap capacitació lingüística i addueixen queno estan capacitats per a impartir docència envalencià. Terriblement kafkià.¿Algú pensa que, en eixes condicions, un pro-

fessor o una professora serà capaç de formar,informar i atendre en valencià? ¿Podem ac-ceptar que es compleix un requisit sense dis-posar d’una capacitació real?Tot és tan lamentable que, quan perdem una

nova oportunitat per a redreçar administrati-vament el dret al reconeixement de la llenguadels valencians i les valencianes, ens sentim no-vament burlats i discriminats en la nostra ma-teixa casa.

DES DEL SUD VALENCIÀ

TUDI TORRÓ

Perdem una novaoportunitat per a redreçaradministrativament el dret al reconeixement de lallengua dels valencians i lesvalencianes

Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús iEnsenyament del Valencià (LUEV) al novem-bre de l'any passat, diverses entitats, entre lesquals les signants d’aquest manifest, presenta-ren a l’opinió pública els seus informes per a diag-nosticar el grau de compliment de la llei i el graude consecució dels objectius de normalització lin-güística que es fixava. La conclusió era que, unquart de segle després, malgrat les disposicionsi els fins declarats, encara es permet una falta no-tòria de normalitat social de la llengua pròpia.Col·lectius, entitats i la ciutadania en gene-

ral, ja constatàrem aleshores que la llengua prò-pia de la nostra administració distava molt deser tan usada ni valorada com la Llei preveia, totprenent com a punt de referència el seu article16: “Les empreses de caràcter públic, així comels serveis públics directament dependents del’administració, han de garantir que els emple-ats que tenen relació directa amb el públic tin-guen el coneixement suficient del valencià pera atendre amb normalitat el servei que els és en-comanat”.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el per-sonal de les administracions i dels seus serveisdependents que atenen el públic han de tenir el“coneixement suficient del valencià”, 26 anys des-prés encara no n’hi ha hagut cap desplegamentlegal que ho porte a la pràctica. En cap oposi-ció ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) nos’ha hagut de demostrar cap grau de coneixementde valencià. Pitjor encara: de les dades oficialsde la Generalitat es conclou que només en un1,2% de les places d’aquesta administració se n’harequerit cap coneixement, cosa molt més greu,

perquè una bona part del personal de les ad-ministracions ha adquirit, pel seu compte, unacompetència lingüística en valencià que desprésno practica, perquè la Generalitat i les altres ad-ministracions ni la valoren ni l’apliquen: la llen-gua pròpia no passa de ser una llengua de rètolssimbòlics i no la d’ús normal i habitual. Durant aquest temps hi ha una discrimina-

ció indiscutible contra les persones que parlenvalencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’ad-ministració valenciana només hi ha el requisitlingüístic castellà: les proves d’accés ja contro-len sistemàticament el domini del castellà. Encanvi, el valencià, tot i que l’Estatut diu que és“la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més pecu-liar senya d’identitat” com a poble, no passa deser-hi un mèrit, en el millor dels casos. Però nin-gú no ha de demostrar que sap valencià per aatendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni enles diputacions ni en la majoria dels ajuntaments,ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Jus-tícia radicada al País Valencià.

El Govern valencià va engegat recentmentel projecte d'una nova Llei per a l'Ordenació i Ges-

tió de la Funció Pública Valenciana, que és el textlegal on cal establir la regulació del coneixementdel valencià com a requisit per a accedir a un llocde treball de qualsevol administració valencia-na. Per això, les entitats signants d'aquest manifest

han participat en quantes iniciatives impulsa-des des dels àmbits cívics i sindicals s'han dut aterme per a demanar que la nova llei contingala garantia de capacitació lingüística que la Lleid’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16.Totes les entitats demanem que, en el procés deselecció, les persones aspirants hagen d’acredi-tar el coneixement de valencià, tant en l’expressióoral com en l’escrita. Remarquem que aquest re-quisit és general a totes les comunitats autòno-mes amb les quals compartim la llengua cata-lana i també a Galícia i el País Basc. El País Va-lencià n’es l’excepció: l’única que no valora la seuallengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.

Per tot això, les entitats sotasignades instentots els partits polítics, i sobretot els que han departicipar en la tramitació parlamentària de la

nova llei, a esmenar el text inicial per donar es-tricte compliment al que la LUEV estableix pera l'ús de la nostra llengua en l'administració pú-blica. Només així garantirem que el personal deles administracions valencianes puga respectarels drets dels valencians i pose fi a una discri-minació que dura ja massa temps. Només aixípodrem assegurar que els empleats i les admi-nistracions donen un servei de qualitat i actuenamb arrelament al país. Només així podrem as-segurar que és la llengua d’ús normal de l’ad-ministració, tal com estableix la Llei d’Ús i En-senyament. Només així la proclamació que el va-lencià és “la més peculiar senya d’identitat coma poble” no serà una expressió retòrica sinó unfet: la llengua comuna dels valencians, la que ensidentifica. Precisament, aquella en què volem viu-re, administrar-nos i regir-nos com a poble.

Les entitats signants conviden totes les en-titats i organitzacions de la societat valenciana,així com també la ciutadania en general, a subs-criure aquest manifest i a sumar-se a la recla-mació que el valencià tinga, per fi, el reconei-xement real i pràctic de llengua pròpia i oficialque l'ordenament jurídic li atorga. El reconei-xement legal, traduït en ús normal i habitual, quela societat i els seus ciutadans i ciutadanes li re-clamem per poder viure en la nostra llengua prò-pia sempre i pertot arreu, començant per la nos-tra pròpia administració i per les nostres insti-tucions.

Federació Escola Valenciana, Acció Cultural delPaís Valencià, Intersindical Valenciana i més decinquanta entitats.

Manifest a favor del coneixement del valencià pera l’accés a un lloc de treball de les administracionsvalencianes

Pel requisit lingüístic

Els representants de diverses asso-ciacions, sindicats i partits políticss’han concentrat davant la Conselle-ria de Justícia i Administracions Pú-bliques en el 26è aniversari de la Lleid’Ensenyament i Ús del Valencià(LUEV) per presentar públicament el“Manifest a favor del coneixement delvalencià per a l’accés a un lloc de tre-ball de les administracions valencia-nes” (que us adjuntem amb aquestanota) i, així, reclamar al Govern va-lencià que no vaja per darrera de la so-cietat valenciana pel que fa al reco-neixement de la llengua pròpia dels va-

lencians també en l’administració pú-blica i la seua relació amb els ciutadans. Els representants de les associa-

cions, sindicats i partits han subrat-llat el caràcter plural i unitari de la ini-ciativa, que continua oberta a l’adhesióde noves organitzacions i col·lectius,així com el fet que el que es reclamaés simplement el respecte de l’admi-nistració al dret dels ciutadans a ferservir qualsevol de les dues llengüesoficials al País Valencià en la seua re-lació amb ella i, per tant, a ser atesosen valencià. D’altra banda, tambés’ha destacat el fet que aquesta re-clamació és un fet reconegut legalmenten altres autonomies amb llengua prò-pia, i no només en Catalunya i les IllesBalears, amb les quals el País Valen-cià comparteix la llengua catalana, sinófins i tot en autonomies que com la ga-llega han estat governades durant molt

de temps pel mateix partit que governaactualment el País Valencià. En aquestsentit, doncs, es tracta d’una recla-mació de mínims, que simplement po-saria el País Valencià al mateix nivellque la resta d’autonomies amb llen-gua pròpia.Finalment, també s’ha destacat

que, tot i que la xifra de llocs de tre-ball de les administracions públi-ques catalogats lingüísticament alPaís Valencià és molt baixa, hi ha unnombre important de funcionariscapacitats per atendre els ciutadansen la llengua pròpia dels valencians,fet que expressa que la reforma delprojecte de Llei de la Funció PúblicaValenciana en el sentit apuntat pelssignants del manifest seria perfecta-ment aplicable i no significaria capperjudici per als funcionaris, sinóun benefici per als ciutadans.

Associacions, sindicats i partits reclamen la incorporació del requisit a la Llei de laFunció Pública valenciana

Concentració davant la Conselleria de Justícia el passat 23 de novembre. ARXIU

POLÍTIQUES D’IGUALTAT

42 / DESEMBRE 20096

Nou permís de paternitat: insuficient

L'establiment legal de l’ampliació delpermís de paternitat a quatre setmanesés un pas, però encara insuficient, per-

què els homes s'impliquen en les tasques de curadels descendents. L’avanç realment significatiuhauria sigut que la normativa establira que lesresponsabilitats familiars entre els pares i les ma-res es repartiren al cinquanta per cent.No es pot parlar de conciliació laboral i fa-

miliar mentre no hi haja un repartiment equi-tatiu entre els homes i les dones de les tasquespròpies de la cura. Si no hi ha un repartimentdel treball —el remunerat i el no remunerat—les dones no podrem arribar als mateixos llocsque els homes, i si ho fem, pagarem una facturacostosa, en salut física i mental. Això és així per-què aquesta societat patriarcal continua sub-

ordinant les dones als homes. A nosaltres se’nsadjudica la funció de cuidadores: de filles i defills, però també de persones dependents i in-dependents. Tot el nucli familiar depén de la nos-tra cura i atenció.D’altra banda, mentre a les empreses els re-

sulte més fàcil contractar i promocionar els ho-mes que les dones, adduint la baixa maternal,els permisos i les reduccions de jornada de lesdones, els millors llocs remunerats continua-ran sent per als homes, mentre que l'ocupacióen precari s’adjudicarà sobretot a les dones, lesquals difícilment podran assumir llocs de res-ponsabilitat mentre no s'establisca un reparti-ment equitatiu del treball domèstic i de les tas-ques de cura. Cal també una regulació dels per-misos per naixement i adopció, iguals i

intransferibles, uns permisos obligatoris i d'i-gual duració per als pares i les mares, només aixíles dones podran ocupar el mateix lloc en el mer-cat de treball que els homes.Intersindical Valenciana està adherida a la

Plataforma pels Permisos Iguals i Intransferi-bles per Naixement i Adopció, que reuneix mésde huitanta associacions i col·lectius juvenils iciutadans amb una causa comuna: reivindicarl'equiparació dels permisos de naixement i adop-ció entre dones i homes, l'únic mitjà per a po-sar fi a la discriminació laboral i el desigual re-partiment de les tasques de cura.Més informació: www.igualeseintransferibles.orgMacu Gimeno és coordinadora de l’àrea de la Donad’Intersindical Valenciana

MACU GIMENO

Per un repartimentequitatiu de lesresponsabilitats familiars

La coordinadora de l’àrea de la Donade la Intersindical Valenciana va serconvidada per les Corts espanyoles, el22 de setembre, a exposar l’anàlisi delSindicat sobre la llei de violència de gè-nere. Davant els diputats i les diputa-des de la subcomissió per a l'estudi dela llei contra la violència de gènere,Macu Gimeno va fer un repàs dels as-pectes més controvertits sobre l’am-pliació dels supòsits de la norma. Gi-meno, que va respondre a totes les pre-guntes que li van formular les senyories,va plantejar la necessitat d'ampliar elssupòsits de la llei, “més enllà de les re-lacions de parella”. Va demanar que si-guen reconeguts, “dins l’àmbit de la vio-lència masclista i amb una regulacióespecifica”, l'explotació sexual i lesagressions a les dones prostituïdes, i vareclamar de la cambra la prohibició dela inserció en els mitjans de comuni-cació dels denominats anuncis “decontactes”. Per a la representant de laIntersindical, en el desenvolupamentde la llei cal prioritzar “la prevenció, lasensibilització, l’educació i la formacióde professionals”. Gimeno va insistir en“la precarietat de la majoria de les do-nes que han patit actes violents” i va de-manar “mesures per a la reinserció la-boral d'aquestes dones, fins i tot ga-rantir-los el trasllat de localitat”.La portaveu de la Intersindical va

aprofitar la invitació del parlament es-panyol per a reclamar “una acció co-ordinada entre totes les administra-cions per a eradicar la violència mas-clista”. Finalment, va denunciar “el nulcompromís del govern valencià amb lalluita contra la violència masclista, elsescassos recursos que destina a laprevenció, l'educació, la formació i l'as-sistència social, així com la precarie-tat amb què treballen els jutjats de vio-lència”.

L’adjunta primera al Síndic deGreuges, Emilia Caballero Álvarez,encarregada d’inaugurar, el 6 de no-vembre, Camí cap a la igualtat,l’última exposició que es presentadins el programa Dimarts de la In-tersindical, ha fet ressaltar que lamostra “recupera la història del fe-minisme i l'aportació de les donesa la història”. Caballero va recordarels silenciaments i menyspreuscontra les primeres dones femi-nistes: “Se'n va construir un de-terminat perfil, que no concedia capmena de prestigi ni autoritat a lesdones, a les quals es va impedir l’ac-cés a la ciutadania”.En la presentació també va in-

tervindre la comissària de l’expo-sició, Carmen García Albero, pre-sidenta de Dones en Acció de Xi-rivella, la qual va recórrer la història

de les precursores del feminisme.Seguint les línies de l'exposició, varecordar la contribució a la histò-ria del feminisme de destacadescientífiques, compositores musicalso escriptores, “que han tingut un pa-per destacat en els seus camps, a pe-sar que van estar invisibilitzades”.Per la seua banda, Macu Gi-

meno, coordinadora de l'àrea de laDona d’Intersindical Valenciana, vaagrair a la Coordinadora Feminis-ta haver cedit una mostra queviatjarà per nombroses institu-cions i entitats socials del País Va-lencià i va glossar la figura de Flo-ra Tristán, “la primera obrera, sin-dicalista i feminista”.L’exposició, instal·lada a la seu

de la Intersindical de la ciutat de Va-lència (C/ Juan de Mena, 18), es potvisitar fins al 26 de novembre.

La Intersindical insta alCongrés a ampliar els supòsitsde la llei de violència de gènere

El protagonisme històric deles dones s’exposa a laIntersindicalEmília Caballero inaugura ‘Camí capa la igualtat’

Macu Gimeno presenta en les Corts espanyoles lesdemandes del sindicat sobre les agressions masclistes

Macu Gimeno, coordinadora de l’Àrea de la Dona d’Intersindical. AMADEU SANZ

“La pena de mort viola el dret humàmés fonamental: el dret a la vida",va explicar el secretari general de laInternacional de l'Educació, fede-ració que representa 30 milions dedocents i altres treballadors i tre-balladores de l'educació, a través demés de 400 organitzacions en 172països. Fred van Leeuwen va ma-nifestar que la pena de mort "re-presenta la victòria de la venjança ino de la justícia, i s'utilitza amb fre-qüència com un mitjà d'eliminaciópolítica". Països com el Pakistan oBielorússia recorren a la pena demort per a esclafar els movimentsd'oposició. Des de 2008, la Inter-nacional du a terme una campanyaper a l'alliberament de Farzad Ka-mangar, un docent sindicalista kurd

sentenciat a mort a l'Iran. Kaman-gar va ser condemnat per la seua ac-tivitat sindical en un juí injust queva durar a penes uns pocs minuts. El Dia Mundial contra la Pena de

Mort, el 10 d'octubre, dóna unaoportunitat per a debatre en lesaules el manteniment de la pena ca-pital en alguns països. D'altra ban-da, la Coalició Mundial contra laPena de Mort, una xarxa d'oenegés,sindicats, associacions d'advocats ientitats públiques, ha elaborat unmanual per a docents d'estudiantsentre 14 i 18 anys, amb materials peral debat i l’aula.

Més informació:www.worldcoalition.org

La campanya contra la pena de mort rep el suport de laInternacional de l'Educació

A aquestes altures tothom ha sentitparlar del canvi climàtic, però ¿qué su-posa exactament? Des de la revolucióindustrial, o siga, des de fa uns 150 anys,la humanitat ha estat cremant ge-gantines quantitats de combustiblesfòssils, que han alliberat a la atmosfe-ra un percentatge siginificatiu delCO2 que les plantes havien tret de laatmosfera al llarg del milers de milionsd’anys que han viscut al planeta. Estainjecció sobtada de CO2 i altres gasosd’efecte hivernacle ha fet que unamajor part de l’energia que ens arriba del sol que-de retinguda, donant llloc a una augment de la tem-peratura mitjana del planeta, enguany ja d’uns 0’75ºC, una pujada del nivell del mar, un augment della freqüència i potència del fenòmens atmosfèricsextrems, com huracans, tornados, tifons ,i al nos-tre territori, sequeres i gotes fredes, així com l’al-teració dels cicles naturals atmosfèrics i oceànics.Cal remarcar que, ara per ara, el canvi climàtic

es irreversible, la qüestio no és si es produirà, sinóamb quina extensió. El objectiu és que la concen-tració de CO2 a l’aire no sobrepasse les 450 ppm,el que correspon amb un augment de la tempera-tura mitajna de 2 ºC, que produiria conseqüènciesimportants, peró a les que podríem adaptar-nos.Tanmateix, la tendència no és aquesta, sinó moltpitjor. Els científics del IPCC ens diuen que caldriaun reducció en les emissions de gasos de efecte hi-

vernacle per al 2050 del 80%, respecte a les de 1990.Davant això, en el protocol de Kyoto es va acordaruna reducció del 5’2% de les emissions per al 2012,però no el van signar ni Xina, ni Australia ni el ma-jor emisor del món, els EUA. A més, s’introduixenen aquest tractat els anomenats mecanismes de fle-xibilitat, que permeten contar sobre el paper de-terminades actuacions com a reducció d’emissions,sense que siga així en la realitat. Com a resultat, i a pesar de que l’actual crisi i la seua corresponentreducció de l’activitat conòmica ha produït un des-cens puntual de les emissions, no s’arribara a cum-plir amb aquest modest objectiu. I les perpectivesactuals no son millors. D’aci poc més d’un mes co-mença la cimera de Copenhague, on s’ha de signarl’acord que substituixca i vaja més enllà de Kyoto;tanmateix, vist el resultat de les reunions prepa-ratories de Bali, Polònia i, fa pocs dies, a Barcelo-

na, no sembla que es vaja a signar mésque una declaració d’intencions, sen-se posar objectius de reducció d’e-missions obligatoris, sense un meca-nisme sancionador per als incumpli-dors i sense posar damunt la tauladiners per part del països desenvolu-pats per ajudar als que estan en vies dedesenvolupament a no augmentar lesseues emissons.No vull acabar aquest article sen-

se donar unes pinzellades sobre els efec-te concrets del canvi climatic al nostre

territori en el tema de la salud: es preveu que aug-mentaran la duració i intensitat de les onades decalor, com la que va matar 30.000 persones a totaEuropa a l’estiu del 2003.S’està produïnt un desplaçament de les zones cli-

màtiques cap als pols, el que vol dir que espèciesque fins ara només podien sobreviure al tròpics aratambé viuen ací, entre les quals hi ha plagues ve-getals i vectors de transmissió d’enfermetats. Con-cretament ja s’han detectat a l’Albufera exemplarsde mosquit Anopheles, que és el que tramsmet lamalaria, amb la qual cosa la questió no és si n’hi hau-ra una epidemia sinó quan.

Jose Juan Sanchis Serrano és membre de laplataforma Acció pel Clima

TENS PROBLEMES AMBL’APLICACIÓ DE LA LLEI DEDEPENDÈNCIA?L’actuació administrativa de la Conselleria de BenestarSocial dista molt de ser eficaç, a pesar de les necessitatsque pateixen els col·lectius afectats. Per això laIntersindical, organització sociopolítica compromesa ambla defensa dels drets socials de la ciutadania, haimplementat un servei d’ajuda a les persones afiliades quehagen sol·licitat, per a elles o per a familiars al seu càrrec,alguna de las ajudes recollides en la llei de laDependència. Les persones interessades en accedir aaquest servei han d’adreçar-se per correu electrònic adependencia@intersindical.org. En l’escrit cal fer constarles dades de contacte, i les de la sol·licitud presentada al’administració, DNI i data de lliurament.

DESEMBRE 2009 / 42 7

El Congrésreformarà la lleide noves formesde gestióLes mobilitzacions en defensa de la sa-nitat pública han aconseguit que el Con-grés dels Diputats haja aprovat, amb elsuport de tots els grups parlamentarisprogressistes, una proposició de llei quepreveu la reforma de la Llei 15/97 pera suprimir del text la capacitat de con-tractació amb persones o entitats pri-vades. La iniciativa, recolzada per la In-tersindical Valenciana, va aconseguirmés de 400.000 signatures demanantla derogació de la llei. La llei perme-tia la privatització de la sanitat públicad’una manera semblant a com ha pas-sat al País Valencià amb l’augment denous hospitals de gestió privada.

Canvi climàtic:realitat i perspectives

de futurJOSÉ JUAN SANCHIS SERRANO

Cabuts dels líders europeus i americans lliurant xecs per la lluita contra el canvi climàtic durant la conferència de Barcelona del 2 de novembre. OXFAM INTERNATIONAL

Diferents entitats socials, culturals,sindicals i cíviques, entre ells Inter-sindical Valenciana, van participar enla presentació de la Iniciativa de lleiproposada a les Corts espanyolesper a que les emissions de TV3 es pu-guen rebre al País Valencià. Els responsables d'Acció Cultural

del País Valencià (entitat impulsorade la iniciativa) han destacat que elprojecte de llei pretén resoldre l'in-tent de tancament de TV3 al País Va-lencià, però també el reconeixementdels espais de comunicació català,basc i gallec.La campanya es concreta en la re-

collida d'un mínim de 500.000 sig-natures en el conjunt de l'estat es-panyol fins el pròxim 24 de març.www.televisiosensefronteres.cat

Presentada lainiciativa legislativapopular “per unatelevisió sensefronteres”

Vicent EsteveDesprés d'una llarga i cruel malaltia, el 12 de no-vembre ens deixava Xavier Gómez Font (Alfon-deguilla, Plana Baixa 1962), un jove professor uni-versitari, activista de la cultura i sindicalistadestacat de la Universitat de València. Xavier vaviure el seu infortuni amb gran fortalesa d'ànimi una clarividència excepcional. Encara que nin-gú pot desfer-se del destí, Xavier va ser capaç deguanyar l'última batalla: va encarar de manera ma-gistral el seu propi final, amb l'ajuda d'una cièn-cia humanitzada i de l'amor de molta gents El pro-fessor Xavier Gómez va ser fins a la mort secre-tari de la Facultat de Filologia, Traducció iComunicació de la Universitat de València, on, amés, exercia com a secretari de la junta de per-sonal docent i investigador, i era membre de la co-missió de professorat i del claustre.Les tres grans passions professionals de Xavi

eren, sens dubte, la filologia clàssica, la Univer-sitat de València i stepv, el seu sindicat, a què de-dicava gran part del seu temps i la seua formidableintel·ligència. Era reconegut pels seus alumnes comun professor excel·lent, aquells que et marquenquan passes per les seues classes. Aquells que, quanacabes el curs, t'adones que has aprés molt mésde la matèria que no et pensaves. Aquesta era unade les seues grans virtuts, fer que una matèria comel llatí, sovint desagraïda, acabe sent molt agra-dable i fàcil de digerir. Si a tot això hi sumem queera un treballador incansable, un apassionat del'estudi i un gran investigador, queda explicat queXavier Gómez ha estat un professor molt respectati estimat.

Per a tots els qui el van conéixer, Xavi era, ambel seu inseparable amic Toni Viñas —professor queva faltar fa poc més d'un any, i a qui qualificavade pare, mestre i amic—, l'alma mater de stepv

a la Universitat de València. Més encara: Xavi tam-bé era el referent del Sindicat en l'Universitat Jau-me I de Castelló, la Universitat Politècnica de Va-lència i la Universitat d'Alacant, i també de la Con-

federació de stes-i. De fet, en tots els documentsde discussió sobre plantilles, contractacions,promocions, etc. de professorat universitari, es-tudis sobre canvis legislatius, propostes d'actua-ció, programes electorals... hi havia la mà de laparella Viñas-Gómez.Però Xavi no només s'implicava en la docèn-

cia, també ho feia com a membre de la comuni-tat universitària. Va ser membre del claustre dela uv en nombroses ocasions i va participar en dis-tintes comissions universitàries. Els últims anys,va acceptar, en dues legislatures consecutives, as-sumir la responsabilitat de la secretaria de la seuaFacultat.Però per als que hem tingut la sort de conéi-

xer-lo, Xavier Gómez va ser, per damunt dequalsevol altre aspecte, un amic fidel, d'aquells quesaps que són capaços de donar-ho tot per tu. Laseua amistat, amb la seua honestedat, l'han con-vertit ja en una persona insubstituïble per als queplorem la seua absència i ens disposem a seguirel seu exemple.

Més de 400 persones, entre les quals hi havia fa-miliars, amics, sindicalistes i polítics, van deixarpetita la sala d’actes de l’institut Benlliure de Va-lència, el 6 de novembre, en l’acte d’homenatgea Mingo Ortolà Pla, responsable de salut laboralde stepvmort en accident el 18 juliol a Hoyos delEspino (Àvila), quan passava uns dies de descansamb la seua família. Al soterrar, celebrat en la po-blació castellana d’on és natural la seua companya,havia assistit una destacada representació de stepv,la Intersindical Valenciana i la Confederació destes-i, entre altres. Mingo Ortolà, nascut a Dé-nia fa 49 anys, també havia rebut un sentit actede reconeixement per les amigues i els amics alseu poble.Amb els sons de Diguem no i Que tinguem sort,

de Raimon i Lluís Llach, respectivament, vaarrancar l’acte. El cor de l’Eliana, sota la batutade Juli Hurtado, va obrir un acte conduït per Ma-nolo Colomer i per Rosa Clement, presidenta delcomité de Salut Laboral de València. “Volíem re-cordar Mingo ací, a València, i fer-ho en la seuallengua, tot i que a Hoyos del Espino li vam do-nar un bon adéu”, va dir Colomer, que es va referira les organitzacions on havia compartit militàn-cia amb el seu amic: la lcr, Revolta i Espai Al-ternatiu.

José Luis González Meseguer, de stepv, vareconéixer el compromís de Mingo “per canviarles condicions laborals perilloses, susceptiblesde causar malalties o malestar als treballadorsi les treballadores”. Les paraules de Miguel Ro-mero, director de la revista Viento Sur, van su-bratllar la humilitat, la senzillesa i sobretot “lanaturalitat”, com a qualitats de Mingo. Va con-fessar que solia discutir amb ell, “tant del Bar-ça com de la revolució” i que, a pesar de mili-tar ara en organitzacions diferents, compartienel mateix partit, “en el sentit històric, el sentitde l’emancipació”.Les intervencions de Vicent Atienza, Joan Pau

Cimarro, Xelo Garcia i Ramon Pérez van deixarpas a Joan Blanco, en representació del Secreta-riat Nacional, el qual va glossar el llarg viatge queva compartir amb Mingo des de la dictadura finsa la llibertat. Finalment, Azucena, la seua com-panya, va destacar emocionada que “Domingo nopodia veure patir a ningú, ni els més pròxims niels més allunyats” i que “el seu compromís pertransformar la realitat ha fet impacte” tant en ellacom en Pau i Carles, els seus fills.L’acte va finalitzar amb tots els assistents drets

escoltant els acords de La Internacional, inter-pretada per la trompeta de Rafael Lafuente.

Un professor excel·lent i un gran amicEn la mort de Xavier Gómez Font, del Secretariat d'universitats de STEPV

Massiu homenatgepòstum a Mingo Ortolà

La Universitat de València ha organitzatun acte en memòria de Xavier GómezFont el dijous, 17 de desembre, a les19.30 h., a la sala d'actes de la Facultatde Filologia, Traducció i Comunicació

(Av. Blasco Ibáñez, 32)

Xavier Gómez Font ARXIU

Una vista de l’homenatge a Mingo Ortolà, el passat 6 de novembre, a l’IES Benlliure de València GRÀCIA AUSIAS