04 la intersindical

12
> Milers d’immigrants sense papers perdran les opcions per regular la seva situació Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC | Gener 2004 | Núm. 4 | 1 euro | www.intersindical-csc.org Prou morts a aigües! ACCIÓ SIN. | pàg. 4 II Fòrum Social Europeu INTERNAC. | pàg. 8 sumari Deslocalització: no és cosa de sous ACCIÓ SIN. | pàg. 4 Campanya ‘Pel català a l’escola’ PAÏSOS CAT. | pàg. 9 > S’aprova la tercera reforma de la llei d’estrangeria en dos anys, malgrat les crítiques A FONS | pàg. 3 Pels drets de la immigració: No a la llei d’estrangeria! Valoració dels resultats de la I-CSC en les eleccions sindicals > Entre finals de l’any 2002 i desembre del 2003 s’ha fet el gruix d’eleccions sindicals als Països Catalans > Hem aconseguit l’objectiu que ens marcàvem: millorar la implantació en empreses i sectors on ja erem presents Bona nota a la UPF ACCIÓ SIN. | pàg. 5 Roger Malló | Secretari d’E- leccions Sindicals i Negocia- ció Col·lectiva de la I-CSC. Quan al Secretariat Confederal de la Intersindical-CSC planificà- vem, a principis de l’any 2002, les eleccions sindicals que ha- vien de començar a finals d’a- quell any, ho fèiem marcant-nos uns objectius estratègics sota el prisma dels quals s’havia de produir la participació de tota l’organització. I ho fèiem esta- blint uns objectius que, contrà- riament al que es podia preveu- Aspecte d’una manifestació contra la Llei d’Estrangeria La sanitat: Jordi Amat ENTREVISTA | p. 12 re, no es basaven principalment en el creixement incontrolat del nombre de representants, sinó essencialment en la millora de la implantació en les empreses i sectors on ja hi teníem presèn- cia, i sobretot en el fet que a- questa major implantació reper- cutís directament en una millora de l’acció sindical: volíem con- solidar posicions en els sectors i empreses on ja teníem presèn- cia per tal de poder ser decisius en la negociació col·lectiva. I aquest objectiu, si bé no en tots els casos s’ha aconseguit, si que ha permès situar la Intersin- dical-CSC en immillorables con- dicions per fer el salt durant els propers 4 anys en molts sec- tors econòmics. Així, hem pogut consolidar posicions en el sectors químic i metal·lúrgic, en la indústria de l’aigua, en l’Ad- ministració pública, en el món universitari, en els mitjans de comunicació, en les empreses de serveis (seguretat privada, comerç, alimentació, consulto- ries, etc.) i en el món financer. En alguns casos, fins i tot hem aconseguit èxits remarcables en empreses importants, com ara El Corte Inglés o el BBVA. Èxits puntuals, que no ens han de fer oblidar els autèntics èxits que s’han produït en altres sec- tors: som majoritaris al sector d’aigües de les comarques de Girona i de Tarragona, i estem augmentant considerablement la nostra presència als sectors industrials tradicionals del nos- tre país, com són el químic i el metal·lúrgic. (continua a la pàgina 6)

Upload: perello

Post on 12-Nov-2014

149 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: 04 La Intersindical

> Milers d’immigrants sensepapers perdran les opcionsper regular la seva situació

Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC | Gener 2004 | Núm. 4 | 1 euro | www.intersindical-csc.org

Prou mortsa aigües!

ACCIÓ SIN. | pàg. 4

II FòrumSocial

EuropeuINTERNAC. | pàg. 8

sumari

Deslocalització:no és cosa

de sousACCIÓ SIN. | pàg. 4

Campanya‘Pel català a

l’escola’PAÏSOS CAT. | pàg. 9

> S’aprova la tercera reformade la llei d’estrangeria endos anys, malgrat les crítiques

A FONS | pàg. 3

Pels drets de la immigració:No a la llei d’estrangeria!

Valoració dels resultats de la I-CSCen les eleccions sindicals> Entre finals de l’any 2002 idesembre del 2003 s’ha fet elgruix d’eleccions sindicals alsPaïsos Catalans

> Hem aconseguit l’objectiuque ens marcàvem: millorarla implantació en empreses isectors on ja erem presents

Bona notaa la UPF

ACCIÓ SIN. | pàg. 5

Roger Malló | Secretari d’E-leccions Sindicals i Negocia-ció Col·lectiva de la I-CSC.

Quan al Secretariat Confederalde la Intersindical-CSC planificà-vem, a principis de l’any 2002,les eleccions sindicals que ha-vien de començar a finals d’a-quell any, ho fèiem marcant-nosuns objectius estratègics sota elprisma dels quals s’havia deproduir la participació de total’organització. I ho fèiem esta-blint uns objectius que, contrà-riament al que es podia preveu-

Aspecte d’una manifestació contra la Llei d’Estrangeria

La sanitat:Jordi AmatENTREVISTA | p. 12

re, no es basaven principalmenten el creixement incontrolat delnombre de representants, sinóessencialment en la millora dela implantació en les empresesi sectors on ja hi teníem presèn-cia, i sobretot en el fet que a-questa major implantació reper-cutís directament en una millorade l’acció sindical: volíem con-solidar posicions en els sectorsi empreses on ja teníem presèn-cia per tal de poder ser decisiusen la negociació col·lectiva. Iaquest objectiu, si bé no en totsels casos s’ha aconseguit, si que

ha permès situar la Intersin-dical-CSC en immillorables con-dicions per fer el salt durant elspropers 4 anys en molts sec-tors econòmics. Així, hem pogutconsolidar posicions en elsectors químic i metal·lúrgic, enla indústria de l’aigua, en l’Ad-ministració pública, en el mónuniversitari, en els mitjans decomunicació, en les empresesde serveis (seguretat privada,comerç, alimentació, consulto-ries, etc.) i en el món financer.

En alguns casos, fins i tot hem

aconseguit èxits remarcablesen empreses importants, comara El Corte Inglés o el BBVA.Èxits puntuals, que no ens hande fer oblidar els autèntics èxitsque s’han produït en altres sec-tors: som majoritaris al sectord’aigües de les comarques deGirona i de Tarragona, i estemaugmentant considerablementla nostra presència als sectorsindustrials tradicionals del nos-tre país, com són el químic i elmetal·lúrgic.

(continua a la pàgina 6)

Page 2: 04 La Intersindical

02| editorial

> BarcelonèsAvinguda Portal del’Àngel, 38, 1rTel: 934 813 660Fax: 934 813 66108002 BARCELONA

> MaresmeCarrer Passada, 102,baixosTel: 937 642 573Fax: 937 619 02208380 MALGRAT

> SegriàPlaça Víctor Siurana, 1(Universitat de Lleida)Tel: 973 703 17125002 LLEIDA

> SelvaRambla de JoaquimRuyra, 65, A, 1r. BTel: 972 331 25917300 BLANES

> TarragonèsCarrer Ramón y Cajal,52, entresòlTel. i Fax: 977 230 93343005 TARRAGONA

> Correu electrò[email protected]

> Webwww.intersindical-csc.org

butlleta de contacteVull afiliar-me a la lntersindical-CSC

Vull rebre informació de forma periòdica

Vull subscriure’m a La Intersindical (6 núm./5 •)

Nom i cognoms _________________________________________ Edat _________________

Domicili _________________________________________________ Codi postal ___________

Població ___________________________ Professió ____________________________________

Telèfon _____________________ Correu electrònic ___________________________________

Titular del compte __________________________________________ Entitat _______________

Adreça de l’oficina _______________________________________ Codi postal ____________

«La Intersindical»Òrgan d’expressió de la I-CSC

Consell de RedaccióJoan Arimon, Ferran Casas,Jordi Espot, Roger Malló iCarles Sastre

Col·laboradors/esAntoni Alarcón, Jordi Amat,Noelia Ceroni, Josep Falcón,Marc Faustino, David Hereu,Miquel Martín, Isabel Pallarès,Sergi Perelló, Ramon Puig,Àngel Ramos, Nestor Sastre,Eduard Suàrez i Josep Vall

Coordinació i dissenyJordi Espot

Tiratge10.000 exemplars

Dipòsit legalB-41939-2002

L’opinió del sindicat s’expressaa l’editorial

Codi de l’entitat

Els mesos de novembre i desembre van venir marcats al Principatper tres sentències judicials que fan esgarrifar i indignen qualsevol,ja que atempten contra el sentit comú. Tres jutges van culpar elstreballadors dels accidents que havien patit a la feina i, per tant,van negar-los les indemnitzacions corresponents tot i que, perexemple, el company del Maresme Enrique Pociño va quedar encadira de rodes. El cas de Pociño va ser el primer; després vanarribar el de José Rodríguez, de Barcelona -es va eximir l’empresad’indemnitzar amb 12.000 euros la família desprésque aquest morís a l’obra- i el del treballador agrí-cola Miquel Àngel S., a les Garrigues, que va moriren bolcar el tractor que conduia.Sembla que la predisposició dels jutges, un col·lec-tiu marcadament conservador, a respectar el text il’esperit de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals(LPRL) és, malauradament, poca. Els empresariss’emparen que els treballadors no compleixen lesnormes de seguretat obligatòries, però obliden quela LPRL indica al seu article 15.4 que l’efectivitatde les mesures preventives «ha de preveure lesdistraccions o imprudències no temeràries dels tre-balladors». Així doncs, en base a les interpretacionsde la llei que han fet alguns dels jutges, podríemafirmar que pujar a una bastida amb el risc deperdre la vida per evitar perdre la feina és temerari.Des de la Intersindical-CSC sempre hem expressatque empresaris i treballadors han de complir el que marca la lleiintentant així reduir l’índex de sinistralitat a Catalunya, el més altde tot l’Estat. També caldria, prèvia transferència dels cos estatald’Inspectors de Treball a les administracions autonòmiques,endurir els mecanismes de control i sanció i conscienciar la classetreballadora vetllar per la seva seguretat a la feina reivindicantels seus drets a través de delegats de personal o delegats de

Codi de l’oficina Clau Número de compte

> La predisposiciódels jutges a

respectar el textde la Llei dePrevenció de

Riscos Laborals éspoca: Obliden que

«és l’empresariqui ha de garantirla seguretat en lafeina» (art.14.2)

LaIntersindicalGener 2004

Justícia i sinistralitat laboral:Quan a la xacra se li suma l’escarni

prevenció i dels comitès d’empresa.Cada dia són més els companys que, per ordre de l’empresari detorn, fan feines de risc sense tenir a l’abast les mesures de segu-retat adients o en llocs inadequats per a una bona prevenció.Quants cops, per exemple, en l’àmbit industrial hem sentit a par-lar de les ‘batalles’ dels delegats de prevenció per un calçat ade-quat, màscares de protecció en bon estat o per denunciar el malestat de la maquinària? La mort per electrocució del company de

Sorea de Girona, Ramon Caballero, per la qual laIntersindical-CSC va convocar una aturada de pro-testa el passat 10 d’octubre a tot el sector d’aigües,ens és un exemple ben proper.No és ètic, ni és just, ni legal obligar el treballadora una mortífera tria entre conservar la feina o lasalut. És l’empresari que contracta en precari elque fa renunciar el treballador a les seves obliga-cions en matèria de seguretat. L’article 14.2 de lallei dóna a l’empresa «el deure de protegir i garan-tir la salut i la seguretat en els aspectes relacionatsamb la feina». Tots els preceptes condueixen, pertant, a la inequívoca responsabilitat patronal.La por a perdre la feina no pot ser consideradauna imprudència temerària per part de la Justícia.Els qui fan les lleis i els qui les fan complir ho hauriende tenir clar. Del contrari es farà necessària la re-forma i l’enduriment de la LPRL que, tinguem-ho

ben present, només serà eficient si va acompanyada d’una reduccióde les taxes de precarietat i temporalitat. Que s’expliqui sinó per-què els treballadors contractats a través d’empreses de treballtemporal són els que pateixen més accidents laborals i que se’nsexpliqui també l’escàs nombre de sancions a empresaris quantots sabem que, sovint, treballar s’ha convertit en un perill perals Països Catalans.

Page 3: 04 La Intersindical

|03a fons

La nova llei d’estrangeria opinió

LaIntersindicalGener 2004

Redacció | La nova refor-ma de la llei d’estrangeria–la tercera aprovada pelgovern espanyol del PP endos anys- va entrar en vi-gor poques hores desprésdel 18 de desembre, dia in-ternacional de l’immigrant,malgrat les duríssimes crí-tiques d’ONG, sindicats icol·lectius d’immigrants. Apartir d’ara els estrangerssense papers quasi notindran cap possibilitat deregular la seva situació.La reforma d’aquesta llei estàinspirada en la reforma italianaen matèria d’immigració i asil(llei Bossi-Fini, ambdós repre-sentants de partits d’ultradre-ta). Els principis inspiradors esresumeixen en el control delsfluxos migratoris i la lluita con-tra les xarxes. Tot i això, darrerede l’eslògan s’amagaven altrespretensions. Primera, es confonla lluita contra les xarxes ambla lluita contra els immigrants.I segona, es parla de control ien cap moment de gestiód’aquesta immigració, tot isabent la importància que té enl’àmbit econòmic o l’aportacióque fa a la societat com a remeide la baixa natalitat. No hi haun interès a voler gestionaraquests fluxos sinó al controlde la mà d’obra. Probablement,la garrotada rebuda per lanul·litat d’alguns articles de lallei d’estrangeria del 2000 perinconstitucionalitat és el motiu

que ha portat el govern espa-nyol a fer una llei més restricti-va encara.

I els ‘sense papers’?La nova modificació de la lleid’estrangeria deixa sense resol-dre el mateix que deixava enles beceroles el text legislatiuanterior: la situació dels milersd’immigrants sense papers queja són als Països Catalans i al’Estat espanyol. A Catalunyan’hi ha 340.000. Aquests es-trangers no podran regularitzarla seva situació, malgrat que

A partir d’ara els estrangers sense papers ho tindran molt difícil.

tinguin feina o disposin d’unaoferta de treball. Per fer-hohauran de tornar al seu paísd’origen i, amb el visat a la mà,tornar a l’Estat. El govern espa-nyol no admetrà a tràmit -és adir, denegarà automàticamentsense ni tan sols estudiarl’expedient- qualsevol petició deregularització que es faci desd’aquí. A més, a partir d’ara esrequereix que els tràmits desdel país d’origen els faci enpersona l’immigrant interessati no pas cap altra persona queactuï en el seu nom.

A tot això cal afegir que lapolicia ara té accés a les dadesdel padró municipal i, per tant,podrà identificar els immigrantssense papers empadronats; lescompanyies de transport hau-ran de facilitar a la policia la llis-ta de passatgers, i el procedi-ment d’expulsió serà més ràpid.SOS Racisme ha instat a pre-sentar recurs d’inconstitucio-nalitat i diversos ajuntamentscatalans s’han negat a cedir lesdades del padró a la policia.

Font: ‘El Punt’ (22-12-03)

Què son els papers? N’hi ha de tres tipus:> Permís de residència: dóna dret a residir a l’Estat peròno pas a treballar-hi.> Permís de treball: dóna dret a residir i a treballar a l’Estatper compte propi o per compte d’altri. La seva durada és nor-malment d’un any i, posteriorment, de dos, tres o cinc anys.> Permís d’estudiant: dóna dret a residir a l’Estat i a treba-llar-hi mitja jornada. Per tenir-lo cal tenir plaça en algun centred’ensenyament i demostrar que es disposa de mitjans per viure.

Com es poden aconseguir?> Mitjançant el contingent: El contingent és el nombre detreballadors estrangers no comunitaris que el govern espanyolfixa cada any perquè treballin a l’Estat. Procediments:> Una empresa o sector empresarial informa sobre l’existènciad’un determinat nombre de llocs de treball perquè siguin co-berts per immigrants. Si es tracta d’un petit empresari, had’anar en persona a l’oficina d’estrangers de la delegació delgovern espanyol, fer tota la cua i presentar l’oferta de treball.> La Direcció General de Migracions canalitza les ofertes detreball als consolats espanyols. L’estranger ha d’assabentar-se al país d’origen de l’existència d’aquestes ofertes de treball.Els consolats sovint no disposen de la informació sobre lescaracterístiques del treball que s’ofereix (ni el tipus de treball,les empreses contractants, ni els requisits necessaris).> Els immigrants irregulars que es troben a l’Estat no podenaccedir a aquestes ofertes de treball. Si volen fer-ho, han detornar al seu país d’origen i iniciar tots els tràmits.> El tràmit d’encaixar l’oferta i la demanda fins ara duravanou mesos. Amb la reforma, no se sap quant temps es trigarà.Després, la persona immigrada ha de sol·licitar la tramitaciódel visat, que pot tardar dos mesos més.> Un cop amb el visat, l’immigrant pot viatjar a l’Estat i co-mençar a treballar si és que l’empresari encara li ofereix la fei-na després d’estar-se mesos esperant. Si l’empresari encara li

ofereix la feina, l’immigrant pot sol·licitar el permís de treball,donar-se d’alta a la Seguretat Social i començar a treballar.> La persona immigrada obté el permís de treball al cap d’unstres mesos d’haver-lo sol·licitat. Aquest permís normalmentté vigor per a 12 mesos. Quan l’immigrant l’obté, ja només liquedaran uns nou mesos de vigència.> La reforma de la llei d’estrangeria estableix que dins delcontingent es fixarà un nombre de visats de tres mesos, durantels quals els immigrants podran buscar feina.> Mitjançant el règim general, que és un procés deregularització a través d’ofertes de treball de sectors que nos’inclouen en el contingent. Procediments:> Un empresari que vulgui contractar un immigrant hauràd’anar en persona a l’oficina d’estrangers de la delegació delgovern espanyol, esperar el seu torn i presentar l’oferta detreball. L’oferta ha de ser, com a mínim, d’un any i d’una jor-nada de 40h. setmanals. Si no, es desestima.> El govern espanyol comprova que no hi hagi cap ciutadà del’Estat que estigui a l’atur i que pugui cobrir la oferta de treball.Si és així, els ciutadans de l’Estat tenen prioritat. Un immigrantsense papers que sigui a l’Estat espanyol no pot accedir a a-questa oferta si no torna al seu país d’origen i fa tots els tràmits.> Si el govern espanyol accepta l’oferta de treball la tramita alconsolat d’origen de l’immigrant i aquest ja podrà demanar elvisat. Amb el visat, obtingut molts mesos després, si l’empre-sari encara li ofereix la feina ja pot començar a treballar.> Altres procediments:> Per arrelament: l’immigrant pot aconseguir el permís de re-sidència –no el de treball- després de viure irregularment durantanys a l’Estat. Abans eren 5 anys; ara no s’especifica el temps.> Per reagrupament familiar: Una dona i els seus fills podenaconseguir el permís de residència -no de treball- si el seu maritté permís de treball i demostra que disposa d’habitatge.> Casament amb un ciutadà de l’Estat: al cap d’un any d’haver-se casat amb un ciutadà de l’Estat, un immigrant pot aconseguirun permís comunitari -residència més treball-, si es demostraque el casament no ha estat per conveniència.

El laberint de la immigració

Tristesa

Dins del col·lectiu d’im-migrants que viu enaquest país jo soc unaprivilegiada. Sí, una pri-vilegiada per què tinc pa-pers. Però més de lameitat dels que conec, itambé del meu país, notenen els famosos pa-pers. Crec que la novallei que el govern espa-nyol ha creat és lamen-table. Els meus tietstambé viuen, com jo, aCatalunya. Però ells notenen papers. Què hande fer després de gas-tar-se els estalvis en elsbitllets d’avió i en un llo-guer abusiu per un habi-tatge gèlid? Han de tor-nar a Montevideo per aque algun empresari sa-marità de l’Estat espa-nyol els faci un contractei així tinguin els papersen regla? Aquesta lleid’estrangeria és unatrampa i ens porta amolts inmigrants a viu-re en una situació d’an-goixa perpètua.Però es que la gent espensa que marxem delsnostres països d’origenper gust? O per que vo-lem comprar-nos Nike ianar al McDonalds? Mar-xem per que ens ho pas-sem fatal. Marxem perquè cada dia ,al vostresud, som més pobres. Ivolem , com tothom, te-nir una vida digna. I sa-beu la tristesa que ésabandonar la teva famí-lia, la teva casa, la tevaciutat i el teu país? Jovisc en una enyorançacontinua cap al meu pa-ís. I ja no em sento d’en-lloc. I això que tinc pa-pers i no he de compar-tir una habitació amb 13persones més. Imagi-neu-vos els que no tenenpapers, amb feines e-ventuals, de casa encasa, amagats, amunte-gats, amunt i avall...aixòno és vida.El que sí m’ha ajudat haestat la receptivitat quemolts catalans m’heu de-mostrat, tot i que tin-gueu la mania de parlar-me en castellà (cosa queem molesta molt). Tots’ha de reconèixer i l’es-calfor d’aquest país m’haajudat molt a aguantar.

NoeliaCeroniUruguaina.Afiliada ala I-CSC

Page 4: 04 La Intersindical

04| acció sindical

breusADM. PÚBLICA

> Trasllat de l’AltellEls treballadors de l’AltellNou del Palau de la Ge-neralitat ja s’han traslla-dat an un nou lloc de tre-ball gràcies a la denúnciaque va fer el SAC/I-CSCa la Inspecció de Treball.Aquesta es fonamentavaen el risc que suposavatreballar en aquest lloc,donat que l’única via perd’accedir-hi i d’evacuar-lo era una escala estretaque començava just alcostat d’uns quadreselèctrics.

> Barreres al Dep.d’EnsenyamentEL SAC/I-CSC va fer arri-bar un informe al Depar-tament d’Ensenyamenten el qual palesava la di-ficultat d’accés per alsminusvàlids a l’edificiannex al de Serveis Cen-trals del Departament.En cas que continuï sen-se produir-se cap canvi,el sindicat interposaràuna denuncia.

LaIntersindicalGener 2004

Aigües: seguretat laborali negociació col·lectiva

COMERÇ

> Desacord amb lesvacances d’El CorteInglésLa secció sindical d’ElCorte Inglés de la I-CSCals centres de Plaça Ca-talunya i Portal de l’Àngelno ha signat l’acord devacances 2004-2006amb l’empresa, (al con-trari CCOO), perquè creuque no aporten cap mi-llora respecte les vacan-ces signades en anys an-teriors. La I-CSC ha fetuna proposta pròpia devacances i no renuncia areestructurar-les en unfutur mitjançant la parti-cipació dels treballadors.

ENSENYAMENT

> Adhesió de la I-CSCal Fòrum sobre l’Edu-cació a CatalunyaDiverses organitzacionsvolem organitzar un Fò-rum Social sobre l’Edu-cació a Catalunya durantel 2004. Un fòrum, oberta tothom, en el qual ini-ciarem un procés de dis-cussió, basat en vuit ei-xos, sobre el model edu-catiu que necessita lanostra societat i aporta-rem les propostes i estra-tègies per tal d’aconse-guir-lo a partir de lescomplicitats que siguinnecessàries.

Carles Sastre | Secretarid’Acció Sindical.

Com a primera reacció, des dela Intersindical-CSC, majoritàriaal sector i a l’empresa, vam con-vocar una aturada pel dia 16 ales empreses de la província deGirona. La motivació era doble,d’una banda mostrar pública-ment el condol per aquest fet.No ens resignem que un fet aixíquedi com a mera dada estadís-tica. I també creiem que cal do-nar un gir a la cultura de la pre-venció; més enllà de les cícli-ques declaracions sindicals, cal

tenir molt clar que la segure-tat és cosa de tots.Immediatament es va reunir elcomitè de seguretat i salut del’empresa per tal d’avaluar elsfets i revisar els procedimentsde treball. I ja en aquell mo-ment, des de la Intersindical-CSC, vam fer la proposta d’es-tendre a nivell de sector els pro-cediments de treball aquelles si-tuacions que puguin implicarriscos greus per als treballa-dors. Això ja ho vam plantejara representants de les duesempreses més importants delsector a Catalunya. Cal recor-

El passat 13 d’octubre, a Sant Martí d’Empúries, va morir en accident de treball el company Ramon Caballero, veí del’Escala i treballador de SOREA. Va morir electrocutat en tallar un cable elèctric que va confondre amb una conducciód’aigua de polietilè. En aquest cas, com en molts d’altres, es va produir la conjunció de factors diversos, tots ells debaixa probabilitat, però que van provocar el fatal desenllaç.

dar que en definitiva la majorpart d’empreses del sectorestan participades pels gransgrups, FCC o AGBAR; per tant,els interlocutors estan clars.Òbviament, aquesta voluntatcal definir-la, concretar-la, i elmillor àmbit per fer-ho és el dela negociació col·lectiva. Nor-malment l’èmfasi es posa en lesretribucions, la jornada, les con-dicions de treball, però no enspodem limitar a aquests punts:La seguretat en el treball ésfonamental i ha de ser un delselements centrals de les nego-ciacions; a més, difícilment tro-

barem un altre àmbit amb tan-ta força vinculant d’un convenicol·lectiu. No ho desaprofitem.Enguany s’ha de renegociar elconveni provincial de Girona iplantejarem com un dels puntsclaus la formació d’un grup detreball, eminentment tècnic,per tal de definir quines activi-tats comporten risc greu i quinsserien els procediments a ho-mologar d’obligat compliment,primer a Girona i després a totCatalunya. Aquesta és unaobligació sindical que no podemdefugir com a sindicat majorita-ri al sector.

La sentència fou fruit d’unrecurs de suplicació presentatper la Intersindical-CSC al TSJCcontra l’acomiadament de laprofessora.Els fets es remunten a l’abril del’any 2002, quan el claustre deprofessors de l’Escola Pia d’Olotva ser informat que el curs se-güent seria el darrer en què hihauria alumnes de batxillerat alcentre i que caldria reestructu-rar la plantilla. Al cap de dosmesos la direcció va comunicar

L’Escola Pia d’Olot paga unaprofessora per acomiadar-la

Signatura del primer convenid’empresa de Ràdio Estel

Entre els avantatges d’aquestconveni hi ha el de regular,per primer cop, els salaris detots els treballadors/es. Finsara la situació era de claraindefinició, i es produien si-tuacions salarials gens clares,que, en molts casos esdeve-nien clarament arbitràries.També s’ha produït una con-creció de les categories igrups professionals, quedeixen molt clara la pertinen-ça de cada treballador al seu

grup professional. La regulaciód’altres condicions laborals(permisos, horaris, situacionsextraordinàries, etc.) permetpensar que la situació deriva-da de l’entrada en vigor del nouconveni serà millor que l’ante-rior.Malgrat que només s’ha signatper un any, en previsió de veurecom resulta la seva aplicació,esperem i desitgem que aquestconveni demostri que ha estatútil per a tota la plantilla.

El passat mes d’octubre la delegada de la Intersindical-CSC de Ràdio Estel va signar per primer cop un convenicol·lectiu d’àmbit d’empresa. El conveni, que ha comen-çat a tenir vigor des de l’1 de gener del 2004, finalitzaràquan acabi aquest any.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) vadeclarar improcedent l’acomiadament d’una professorade l’Escola Pia d’Olot el passat mes d’octubre, de ma-nera que el centre va indemnitzar-la per haver extingitel seu contracte “de forma capriciosa i sense fonament”.

a la professora que prescin-dia dels seus serveis.La Intersindical-CSC ha de-fensat en tot moment la tas-ca i el lloc de treball que ocu-pava aquesta professora desdel curs 1993/94. Tot i queel centre ha optat per la in-demnització econòmica i noper la readmissió, és satisfac-tori comprovar que la sentèn-cia del TSJC declara injust unacomiadament fet de formaaleatòria.

Deslocalització: els sous no són el problema

La deslocalització té a veureamb l’abaratiment de costos ila reconstrucció econòmica delspaïsos de l’Est, objectiu priorita-ri de la UE. Pel que fa a la restade països les polítiques libera-litzadores del comerç mundial,dutes a l’extrem, han obertmercats i han facilitat el movi-ment de capitals. Els costos sónmés baixos, però algú ha notatuna rebaixa al preu final delsproductes?Assumint que les empreses ba-sen la seva existència en la vo-luntat d’obtenir beneficis, i noen una presumpta responsabili-tat social, és clar les multinacio-

Redacció | Darrerament hem viscut casos de deslocalització empresarial, és a dir multinacionals que marxen a paï-sos amb menys renda per reduir costos. Samsung o Philips han protagonitzat un fet que combina elements que nosón nous. Recordem, per exemple, els casos de Lear o Indo.

nals que van rebre subvencionsi facilitats per instal·lar-se a casanostra n’han fet un ús fraudu-lent. Però la situació d’ara noera desconeguda. O és que aradescobrirem que la precaritza-ció laboral i l’abaratiment delsacomiadaments, iniciats amb lareforma laboral de 1994, no te-nien a veure amb el que passaavui?Aquesta estafa social no s’aturaper llei. Per evitar-la caldria defi-nir les condicions mínimes per“subvencionar” l’empresariat.Perquè no donar un temps ales empreses perceptores d’a-juts per tornar-los amb càrrec

als seus beneficis? Per contra,caldrien millores com un serveide subministrament elèctriceficaç.El repte però és una políticaeconòmica i industrial pròpia alnostre país. La seva absència,afegida a l’espoli fiscal de l’Es-tat, no permet bons auguris. Elscostos laborals no són el pro-blema. Si així fos, a Catalunyaja no hi hauria multinacionals.Això no s’arregla rebaixantcondicions laborals, tal i comcreuen CCOO i UGT.El problema principal és que nosom amos del nostre destí. Elstreba-lladors i les empreses del

nostre país estem preparats perafrontar els reptes de l’econo-mia global com ho estan ale-manys, holandesos o anglesos.Només ens cal ser-hi en igualtatde condicions.En aquest sentit, la Intersindi-cal-CSC s’ha afegit a la XarxaAturem els Tancaments, unaplataforma sindical i social queté com a objectiu emprendremesures de pressió i solidaritatenvers els treballadors afectatsper processos de deslocalitza-ció. La recol·locació d’aqueststreballadors és un repte queadministracions i sindicats nopodem defugir.

Page 5: 04 La Intersindical

SEGURETAT PRIVADA

> 3 delegats a EsaveI-CSC: 3, UGT: 0. Aquesta ésla composició del nou comitèsorgida del resultat de leseleccions sindicals en aquestaempresa.

> Delegat de personal aSabicoEl SIPVS-C/I-CSC va obtenir eldelegat de personal d’aquestaempresa de seguretat barcelo-nina.

> Finalment, delegat a ESCEl SIPVS-C/Intersindical-CSC vaconfirmar el delegat al comitèque li pertocava a l’empresa deserveis, en detriment d’UGT,després d’impugnar les elec-cions per «l’oblit» de la UGTd’anotar la nostra representa-ció en l’acta. Aquest tipus detàctiques són, lamentablement,massa habituals en aquest sec-tor.

|05acció sindical

SEGURETAT PRIVADA

> Augment del plus aSeguridad ExpressLa secció sindical delSIPVS-C/I-CSC al Metrode Barcelona ha aconse-guit augmentar el plusTMB dels treballadors a128 • (abans es pagavaa 123 •) i es farà efectiuen quinze pagues anuals.

> Millores de Seguri-ber a l’estació de Renfede la Plaça CatalunyaLa secció sindical delSIPVS-C/I-CSC a Seguri-ber ja està en funciona-ment i ja ha intervinguten diversos temes: hanaconseguit que funcio-nés l’aire condicionat alpunt de control de Renfea la plaça Catalunya i mi-llores al vestuari.

breus

A finals de l’any passat, el grupAgrolimen va decidir vendreJoyco. Els motius de la vendaeren dos: la necessitat de finan-çar altres empreses del grup iel fet que l’empresa no ostentiuna posició destacada en elsector de la confiteria. Aquestsector es troba immers en unprocés mundial de concentracióempresarial en grans grupsmultinacionals. En aquest con-text sembla que Wrigley’s, pro-pietària dels xiclets Orbit, és quies quedarà una gran part de larepresentació i implantació in-ternacional de Joyco, que esconcretava de forma directa en8 països, i indirectament en d’al-tres 70. Pendents encara de lesautoritzacions dels organismesde defensa de la competència,sembla que el procés d’adquisi-ció de Joyco per part de la mul-tinacional americana, és un fet.

LaIntersindicalGener 2004

tè d’aquesta empresa de Mont-meló (Vallès Oriental), de 150treballadors. I-CSC: 5, UGT: 2,CTC: 2. Era el primer cop queens hi presentàvem.

> Delegat a FMC ForetEl nou delegat de personald’aquesta empresa d’analistesde laboratori amb seu a la ZonaFranca de BCN és de la I-CSC.

> Ple a CromaresmeVam obtenir els tres delegatsde personal que escollien els 42treballadors d’aquesta empre-sa de pintures i vernissos de Dos-rius, al Maresme. Fins ara nohi teníem presència.

SANITAT GERIÀTRICA

> Delegat al Centre ReginaVam obtenir un delegat enaquesta residència privada delbarri de Gràcia de Barcelona,amb 128 treballadors, malgratel comportament d’UGT.

Últims resultats electorals de la I-CSCADMINISTRACIÓ PÚBLICA

> Nou delegat al ConsellComarcal del Baix PenedèsEl SAC/I-CSC va obtenir el dele-gat de personal dels 28 treba-lladors del Consell Comarcal delBaix Penedès al Vendrell, en lesprimeres eleccions sindicals ques’hi celebraven.

AIGÜES

> 4 nous delegats a AqualiaLa I-CSC va obtenir 4 delegats,per 1 d’UGT, al comitè de l’em-presa municipal d’aigües, ambseu central a Castelló d’Empú-ries (Alt Empordà), que comptaamb 75 treballadors, repartitsen cinc centres: Cadaqués, Cas-sà de la Selva, Peralada i Platjad’Aro.

> Nou delegat a SearsaNou delegat al comitè d’aques-ta empresa d’estacions depu-radores d’aigües residuals, de120 treballadors repartits en

prop de 30 centres a les comar-ques gironines. Abans no hiteníem presència.

ALIMENTACIÓ

> 7 delegats a Copesco &SefrisaLa I-CSC va obtenir la majoria,amb 7 delegats enfront dels 2de CCOO, al comitè de Copesco& Sefrisa, de 107 treballadors.L’empresa està situada a SantEsteve Sesrovires (Baix Llobre-gat) i es dedica a les conservesi semiconserves de bacallà i sal-mó. En l’antic comitè, la UGTtenia 4 delegats i la I-CSC, 1.

ARTS GRÀFIQUES

> 2 nous delegats a Ed. 62Malgrat ser el primer cop quepresentàvem candidatura enaquesta empresa editorial, vamobtenir dos nous delegats enla representació dels seus 60treballadors.

> 3 delegats a Grafidix3 delegats de la I-CSC i 2 deCCOO al comitè d’empresa deGrafidix, impremta de 60 treba-lladors situada a la Zona Fran-ca. L’anterior comitè tenia 2 de-legats de la I-CSC i 3 de CCOO.

METALL

> Delegada nova a SignesNova delegada en aquesta em-presa de 17 treballadors, delbarri de Sarrià de Barcelona,dedicada a fer rètols.

PREMSA

> Delegat a ’20 Minutos’Nou delegat en representacióde la vintena de treballadors deldiari gratuït barceloní ’20 Minu-tos’, amb seu a Pl. Universitat.

QUÍMIQUES

> Majoria a FarmhispaniaVam obtenir la majoria al comi-

Redacció | L’empresa multinacional catalana Joyco és lasuccessora de l’antiga General de Confiteria. Són els fa-bricants dels caramels Solano i dels xiclets Trex i Boomer.Joyco formava part del grup Agrolimen, propietat de lafamília Carulla, del qual també en són part altres em-preses de renom com ara Gallina Blanca, El Pavo, Pans &Company, Bocatta, La Sirena o Ausonia.

Tot aquest procés d’absorcióera temut per una part dels 120treballadors de l’empresa desde fa mesos, coneixedors comeren de les dificultats econòmi-ques i de vendes que patia l’em-presa en els darrers anys.Aquesta situació, combinadaamb la manifesta ineficàcia delcomitè d’empresa, dominat desempre per UGT, havia mogutdiversos companys/es de Joycoa plantejar una alternativa sin-dical disposada a donar res-posta als problemes i no a ob-viar-los o ignorar-los. Van de-cidir presentar una llista alter-nativa a la d’UGT, farts de l’sta-tus quo que hi havia.En les eleccions sindicals, cele-brades el 10 de desembre pas-sat, la llista de la Intersindical-CSC va aconseguir el 30 % delsvots, i va obtenir 3 dels 9 dele-gats del nou comitè d’empresa.

Bona nota a la UPF

3 delegats a JoycoDetall del cartell electoral de la secció sindical de la I-CSC a Joyco

David Hereu | El dia 3 de desembre de 2003 es vanfer eleccions sindicals a la Junta de Personal d’Ad-ministració i Serveis (PAS) de la Universitat PompeuFabra (UPF). Sota el lema Transparència, eficàcia ipluralitat, els/les membres de la candidatura delSAC/Intersindical-CSC van aconseguir un total de3 delegats dels onze possibles, equiparant resultatsamb els sindicats majoritaris d’àmbit estatal.

Els resultats definitius vanser els següents: CCOO, 87vots, 4 delegats; UGT, 77vots, 3 delegats; SAC/I-CSC,72 vots, 3 delegats; i CSIF,16 vots, 1 delegat. Un fet adestacar en aquests comicisva ser l’alta participació, quefou d’un 76,5%.Ha quedat, doncs, demos-trada la confiança en laveritable opció de renovacióque, enfront les candidatu-res de sempre, encarna lasecció sindical del SAC/

Intersindical-CSC a la Uni-versitat Pompeu Fabra. Te-nim quatre anys per demos-trar que una altra manerade fer sindicalisme és pos-sible.Agraïm la confiança que elstreballadors i les treballado-res del PAS de la UPF heudipositat en la nostra can-didatura i us demanem lavostra col·laboració durantaquest període, en el qualserem fidels als principis dela nostra campanya.

SANITAT

> Recurs contra l’A-cord sobre les condi-cions laborals delstreballadors de l’ICSLa secció sindical delSAC/I-CSC a l’InstitutCatalà de la Salut (ICS)ha interposat un recurscontenciós administratiucontra l’aplicació de l’A-cord de la Mesa Secto-rial sobre les condicionsde treball del personald’aquesta institució sani-tària. Considera que és in-suficient i discriminatòria.

Page 6: 04 La Intersindical

06| eleccions sindicals LaIntersindicalGener 2004

(Ve de la portada)

Presència a tot el territoriUn altre fet que és convenientressaltar, perquè també era ob-jectiu de l’organització, era lapresència a tota Catalunya. Iho hem aconseguit, no sense in-gents esforços. Cal pensar quehistòricament la Intersindical-CSC concentrava bona part dela seva representació en l’àreametropolitana de Barcelona.Actualment ja podem afirmar,rotundament, que tenim elsmateixos nivells de represen-tativitat a tot el Principat. Si ladistribució de població i d’em-preses indica que el 65% es con-centra a l’àrea propera a Barce-lona, els nostres nivells de pre-sència sindical mantenen tam-bé percentatges similars. A-questa situació haurà de per-metre’ns una major presènciade la I-CSC en les comarquesde Girona, Lleida i Tarragona,tot assegurant una continuïtaten el temps, que fins avui nohem pogut garantir adequada-ment. Ara és el moment de dura la pràctica la proximitat en lanostra acció sindical, un delstrets que més ens defineixen.

«Som un sindicat deforta base indutrial,el 44% dels nostresdelegats treballen

al sector»

Un sindicat de classePodem afirmar que la Intersin-dical-CSC -contràriament al quees diu amb mala intenció-, nosom només un sindicat de fun-cionaris. Som moltes més co-ses, però sobretot una de moltconcreta: som un sindicat de for-ta base industrial (44% dels de-legats), implantat majoritària-ment a l’empresa privada (75%),i amb notable presència a la pe-tita i mitjana empresa (81%).Aquestes dades confirmen quequan diem que som un sindicatconfederal i de classe no hodiem perquè sí o perquè facibonic, no. Ho diem perquè real-ment ho som i perquè volemcontinuar-ho sent. Som i volemser una organització sindicalque defensa tots els treballa-dors i treballadores dels PaïsosCatalans, des de la conviccióque tots pertanyem a una ma-

teixa classe social doblementexplotada i menystinguda, so-cialment i nacional.

15 mesos de treball intensA principis del mes de setembredel 2002 es va iniciar el gruixde les eleccions sindicals ambcomicis a la majoria d’empre-ses del nostre país. Durant els15 mesos següents s’han anatcelebrant milers d’eleccions sin-dicals, que han comportat, perexemple, l’elecció de quasi50.000 delegats i membres decomitès d’empresa a tot el Prin-cipat.Des de la Intersindical-CSC hemintentat cobrir, amb els mitjansde què disposem, el màximd’empreses i sectors possibles.I n’hem cobert un nombre im-portant: a la vora de 2.000 em-preses amb processos electo-rals en marxa han estat contac-tades, personalment o telefòni-ca, per la nostra organització.La gran majoria han estat em-preses en les quals no se’ns co-neixia, però que formaven partde sectors que el sindicat consi-derava estratègics de cara alfutur.

«Ens hem fetpresents a més de2.000 empreses deCatalunya durantaquest procés»

El rendiment electoral immediatque n’hem tret ha estat escàsen relació a l’esforç fet, peròno obstant això ha permèsexpandir el coneixement de laI-CSC a molts centres de treballon només es coneixien els sin-dicats espanyols majoritaris. Ides d’aquest punt de vista, l’es-forç ha valgut la pena. És evi-dent que els treballadors i tre-balladores del nostre país no-més podran canviar el panora-ma sindical si tenen coneixe-ment d’altres opcions, i podemassegurar que, contràriament alque puguem imaginar, massacompanys i companyes, enca-ra no coneixen altres sindicatsque CCOO o UGT. Trist peròcert. Caldrà continuar insistinten aquesta via per intentar tren-car aquest bisindicalisme nefastque malmet qualsevol possibili-tat de canvi en el món laboral.

Incorporació d’independentsS’ha continuat fent una tascad’aproximació al conjunt delsdelegats independents que re-presenten, numèricament, latercera força sindical d’aquestpaís. I podem afirmar contun-dentment que la feina d’aproxi-mació als delegats indepen-dents, malgrat que és una tas-ca lenta, en moltes ocasions a-caba resultant exitosa. I provad’això és que alguns dels èxitsmés sonats d’aquest darrer anyhan estat en empreses on elsnostres candidats proveniend’antigues candidatures inde-pendents. La necessitat debona part d’aquests delegatsd’assegurar-se la independèn-cia només l’han trobada en laIntersindical-CSC, perquè ga-rantim la seva llibertat d’actua-ció de forma pràctica.

Una feina diària i de baseSi alguna cosa ha quedat de-mostrada en aquestes elec-cions, és que el que de veritatfa créixer la representació delsindicat és la feina sindical deldia a dia. I per això els nostresdelegats i delegades han estatla nostra millor propaganda. Enun important nombre d’empre-ses on ja teníem presència hemincrementat els nostres nivellsde representativitat, en algunscasos fins a doblar-la. I end’altres, on no teníem represen-tants, però si companys de ba-se implicats en el dia a dia, fi-nalment hem presentat candi-datures que han obtingut re-presentació sindical.

Un panorama sindical adversEl panorama sindical als PaïsosCatalans continua dominat perles organitzacions sindicalsespanyoles CCOO i UGT. Aquestnou verticalisme continua re-presentant, de forma majorità-ria, els treballadors i treballa-dores catalans/es. Aquestasituació, clarament anòmala alconjunt de nacions sense estatque pertanyem administrativa-ment als Estats espanyol i fran-cès, és la que fa que el MarcCatalà de Relacions Laborals si-gui sols un espai virtual... unasimple participació regional enels organismes de decisió esta-tals.Així, els convenis col·lectiusd’àmbit nacional s’han acabat

convertint en les meres trans-posicions dels Acuerdos Marcosestatals, quan no propiamentConvenios Colectivos estatals.Exemples com el de la centralit-zació del sector dels geriàtricsno són més que el reflex d’unadinàmica sense aturador. I quino vol ni pot canviar aquestadinàmica són les organitzacionsregionals dels sindicats espa-nyols, la dependència orgànicadels quals les incapacita per aactuar de forma sobirana endefensa del conjunt de la classetreballadora dels Països Cata-lans.Per això, i potser el panoramapolític recent podria ajudar-hi,cal continuar insistint en la ne-cessitat que els conveniscol·lectius catalans tinguin laplena capacitat de decidir so-bre totes les condicions possi-bles, al marge del que estableixtot l’ordenament estatal, conce-but d’entrada, com no podia serd’altra forma, com element decohesió estatal i com a un inhi-bidor d’una concepció de l’Es-tat diferent de la centralista iunitària a què ja estem habi-tuats.

«Patronal, CCCO iUGT veuen ambpreocupació el

nostre creixement»

Tota aquesta perspectiva, calque ho tinguem clar, només po-drem canviar-la potenciant i en-fortint un autèntic sindicalismecatalà de masses, que repre-sentant majoritàriament el po-ble treballador català, exigeixides de la base, des de les em-preses, que els àmbits de deci-sió siguin els més propers al ter-ritori. La Intersindical-CSC, sentmajoritària al nostre país, serial’única garantia d’aconseguirque el necessari Marc Català deRelacions Laborals fos realitatd’una vegada.Per això cal continuar ampliantel nombre de delegats i dele-gades de la Intersindical-CSC.Ja som força, però no n’hi haprou. Cal que la patronal, CCOOi UGT continuïn veient amb pre-ocupació el nostre creixement.No els donem treva!. Els tre-balladors i les treballadores delsPaïsos Catalans ho necessitem.

Eleccions sindicals:

Sector industrial

Serveis i activitats diverses

Serveis privats

Ensenyament públic i privat

Administració pública

Per sector econòmic

42,18%

18,11%

12,32%

12,74%

14,65%

De 6 a 100 treballadors/es

De 101 a 500 treballadors/es

Més 501 treballadors/es

Per tamany d’empresa

48,79%

27,61%

23,60%

Empresa privada

Empresa pública

Empresa semipública

Per tipus d’empresa

81,25%

16,37%

2,38%

PERCENTATGES

Page 7: 04 La Intersindical

|07eleccions sindicalsLaIntersindicalGener 2004

Balanç d’una etapaSindicat de l’Administració de

Catalunya (SAC)El SAC valora molt positivament els resultats electorals dela Intersindical-CSC a l’administració pública, aconseguitsdurant tot el període electoral que ara tot just acaba.A l’administració de la Generalitat de Catalunya s’haaconseguit mantenir el mateix nombre de delegats que enl’anterior procés electoral, tot i que amb dues importantsmatisacions a fer, i que són de cabdal importància de caraal futur més immediat: en les diverses eleccions en quèhem participat, hem aconseguit obtenir més vots de com-panys i companyes que en les anteriors; i el mateix nom-bre de representants s’ha aconseguit en unitats electoralsamb plantilles de funcionaris i laborals més elevades queen els anteriors centres on ens presentàvem. No és el mateixobtenir representació als Serveis Territorials de Lleida (onen teníem) que aconseguir-la als de Barcelona, on finalmenthem aconseguit tornar a tenir-ne.Si cal fer esment d’un important creixement de la Inter-sindical-CSC a l’ambit públic, és en el de les universitats.De la mà dels delegats d’ensenyament, hem aconseguitentrar a diverses Juntes de Personal del PAS, conformanten moltes d’aquestes una presència en tots els àmbits dela Universitat (docents i personal d’administració i serveis).Un treball conjunt de la Intersindical-CSC en l’àmbituniversitari només ens pot portar, d’aquí a pocs anys, aaugmentar el nostre nivell d’incidència en aquest món.Convé, finalment, no oblidar que continuem tenint presènciaen els ajuntaments i en els consells comarcals. Potserel fet que en aquest àmbit la dispersió i la multitud derepresentants que hi ha en dificulti l’expansió, la lògicavisualització, i els tants per cent de presència; no cal però,menystenir que és un sector en el qual la Intersindical-CSC experimenta també importants creixements. I és in-dubtable que això continuarà sent així en els propers anys.Quelcom a ressenyar és l’augment de l’afiliació que a-quests bons resultats acaben assenyalant. En molts delscasos, l’augment previ d’afiliació ha acabat significant bonsresultats electorals, mentre que en d’altres casos els bonsresultats electorals han comportat increments lògics de l’afi-liació... en qualsevol cas, l’afiliació i l’acció sindical creixenparal·lelament, assegurant d’aquesta forma immillorablesperspectives pels propers anys. Ara cal treballar per feruna bona acció sindical i fer bona a la confiança que tantscompanys i companyes han dipositat en nosaltres.

Unió de Sindicats d’Empleats de Catalunya (USEC) Sindicat de Treballadors del’Ensenyament de Catalunya (STEC)

La USEC representa la segona força amb més delegats de totes les que componen la I-CSCi ha experimentat un creixement molt important. En el sector del comerç, per exemple,hem aconseguit delegats a El Corte Inglés. Aquest fet ens dóna un plus de prestigi ireconeixement en el sector, cosa que ens permetrà tenir accés a moltes d’altres empreses.L’èxit o el fracàs dependrà, en aquest cas, de la nostra capacitat per fer-ho realitat.En el sector financer l’èxit del BBVA (3 delegats el primer cop que ens hi presentàvem) nopot fer-nos oblidar que la persecució sindical patida al Deutsche Bank (DB) ens ha fet perdrel’enorme potencial de creixement que havíem obtingut l’any 1998, amb els 11 delegatsaconseguits i un 35 % de la representació sindical a Catalunya. En properes dates se celebraràla vista judicial instada per la I-CSC contra el DB per vulneració de la llibertat sindical. Si nohaguéssim estat objecte d’una campanya premeditada en contra per part sobretot del DB,amb la complicitat de CCOO, UGT i CGT, quina presència no tindríem a hores d’ara al sectorde banca?L’increment general del nombre de delegats s’ha produït de forma una dispersa, precisamentper que els àmbits econòmics inclosos en l’USEC no són sectors fàcilment classificables, nitant sols en funció del conveni d’adscripció. On si que destacaríem un bon ritme de penetraciódel sindicat és en el sector dels mitjans de comunicació i el món editorial. En aquestcamp cal destacar que a la ja notòria presència a la revista ‘El Temps’, s’ha acompanyat del’entrada de representants al diari esportiu ‘El 9 Esportiu’, el diari ‘20 Minutos’, l’editorialEdicions 62, Ràdio Estel o Romanyà Valls. La militància en l’Espai Jove d’alguns companysperiodistes és el desllorigador que explica una part de l’expansió viscuda al món dels masmèdia. Que ningú en dubti... continuarem creixent.

En general, l’STEC ha incrementat lleugerament els seusresultats. Tot i que no hem aconseguit presència a l’ense-nyament públic no universitari, a tot l’ensenyament pri-vat hem aconseguit mantenir les posicions que ja teníem,i hem presentat candidatures en centres on no teníem pre-sència. L’increment de resultats a l’ensenyament privat témolt de mèrit, ja que es produeix en un sector tradicional-ment dominat per una organització sindical concreta, ambforts vincles amb la patronal del sector que, massa sovint,actua com a representant directe d’aquest sindicat, fent-los candidatures directament o impedint que d’altres enpoguem presentar. Cas paradigmàtic d’aquesta política ésla que ha aplicat l’Escola Pia contra la nostra candidatura, aon, malgrat tot, continuem sent-hi presents.És de destacar l’increment i consolidació en el món univer-sitari, amb èxits destacats com el de la UB. Especial menciódel fet que hem aconseguit entrar en àmbits on fins ara nohi érem. En aquest sentit hem estat actius en els processosde mobilització de les empreses del lleure i del monito-ratge, fent esment, per exemple, de l’èxit aconseguit alCEPS, on hem aconseguit ser majoritaris, amb 5 delegats.

En termes generals, el SIPVS-C ha conclòs el procés electoral amb un lleuger increment dela representació, que ens situa en prop de 50 delegats al sector de la seguretat privada.Hi ha dues qüestions sobre les quals cal fer una valoració específica, per la transcendènciaque tenen: som presents en més empreses, entenent aquesta presència tant en nombre dedelegats com en nombre d’afiliats. L’expansió no s’atura, i si bé no és tan ràpida com vol-dríem, continua imparable. És important ressaltar que ja tenim presència a la demarcació deTarragona, concretament 3 delegats (abans independents) de l’empresa Prosegur, fet queens ha permès, finalment, tenir presència a tota Catalunya.En la valoració final de resultats possiblement podrem celebrar majors increments en la re-presentació, ja que en el proper trimestre celebrarem eleccions a les empreses BUBOS,V.S.S., L.P.M. i E.U.T.E.C. Sense voler ser triomfalistes, creiem possible treure 10 delegats més,fet que ens permetria superar el màxim nivell de representants obtingut mai pel SIPVS-C.Tota aquesta situació es complementa amb la creació de seccions sindicals, amb gran èxitd’afiliació, a bona part de les empreses on som presents als òrgans de representació sindical.

Sindicat Independent Professional de Vigilància iServeis de Catalunya (SIPVS-C)

Federació d’Indústria de Catalunya (FIC)Aquests darrers quatre anys han confirmat la importància del nombre de delegats dels sec-tors industrials en el total de representació de la Intersindical-CSC. La FIC té al voltant d’un40 % dels delegats escollits en llistes del sindicat, obtenint més bons resultats en els sectorson ja som presents, especialment en el d’aigües i en el químic, seguit de ben a prop pelsiderometal·lúrgic.En el cas del sector de les aigües, la implantació territorial espectacular a les comarques ta-rragonines i gironines, ens ha permès ser capdavanters en la negociació col·lectiva i en lesmobilitzacions que s’han produït en reclamació de millors condicions de treball.En el sector químic, inclosos altres de propers per activitats, com el farmacèutic, l’implantacióen empreses punteres i en molts de les petites i mitjanes empreses que formen part d’aquestteixit industrial tant característic del nostre país, ha continuat sent imparable. És evident queen aquests sectors el nostre missatge hi troba certes facilitats per quallar-hi. En els propersanys haurem d’estructurar internament aquest sector, per tal de poder-hi dur a terme unamajor implantació que ens permeti, perquè no?, ser en els òrgans de negociació col·lectiusque, per desgràcia encara avui, continuen en mans estatals. Un objectiu que pot semblarmolt ambiciós però que compta amb suficients elements que el poden fer possible, com arael formidable pes que la indústria química té al nostre país i, per extensió, al conjunt del’Estat. Ser forts en aquest sector ens permetria tenir presència a nivell estatal, per poderrecuperar-hi la negociació col·lectiva a Catalunya, desvinculada de l’estatal. Sabem que lapatronal, l’Estat, CCOO i UGT, ens ho posaran díficil, però cal continuar-hi insistint.En el sector metal·lúrgic, la composició del teixit industrial en petites (sobretot) i mitjanesempreses ens situa actualment en nivells de representació baixos, però amb l’avantatgeafegit de que els convenis són d’àmbit provincial. Concretar estratègies d’expansió al sectormetal·lúrgic serà una aposta de futur que, des de la FIC, pensem fer els propers anys.

Page 8: 04 La Intersindical

08| internacional

Jordi Espot | Milers de perso-nes de més de 60 nacionalitatsvan participar en les activitatsque es van organitzar durantels quatre dies que va durar elFòrum: 55 conferències, 250seminaris i centenars de tallersi espectacles diversos. Prop de3.000 voluntaris i un milerd’intèrprets van facilitar eldesenvolupament de l’esdeve-niment, que va comptar ambla presència d’almenys 2.200catalans, alguns del quals vanviatjar en els 40 autobusoscoordinats per la Xarxa deMobilització Global.

No a la Constitució EuropeaEl nexe d’unió entre tots elgrups era l’oposició a la guerrade l’Iraq, l’oposició al capitalis-me liberal, la solidaritat amb elpoble palestí, la defensa delsdrets de les dones, dels immi-grants o de la sobirania alimen-tària dels països pobres. En elcas concret europeu, el blancprincipal de les crítiques fou elprojecte de Constitució Euro-pea, rebutjada majoritàriamentpel seu caràcter ultraliberal i ne-gador dels drets dels pobles onacions sense estat.Diversos sindicats també vanpromoure la negociaciócol·lectiva europea en unmoment en què hi ha totamena de desreglamen-tacionsque posen en dubte el modelsocial europeu.El segon FSE és la continuaciódel primer, celebrat a Florèncial’any passat (veure ‘La Inter-sindical’ núm. 2) i ja se n’estanpreparant noves edicions,previstes a Londres l’any queve i a Grècia l’any 2005.

Una manifestació de prop de 100.000 persones va clau-surar el segon Fòrum Social Europeu (FSE) celebrat elpassat 15 de novembre a Paris. Sota el lema ‘Per unaEuropa dels drets en un món sense guerra’, els milers depersones que van participar al Fòrum, provinents d’àmbitstan diversos com el sindicalisme, l’independentisme

II Fòrum Social Europeu (FSE) a París

LaIntersindicalGener 2004

«Per una Europa dels dretssocials en un món en pau»

(català, basc, bretó, cors...), l’ecologisme, el feminisme,el pacifisme o el moviment homosexual, van coincidir areivindicar la protecció dels serveis públics, el mante-niment d’un règim fort de prestacions socials i el diàlegentre cultures i van rebutjar les guerres, el neoliberalismei el projecte de futura Constitució Europea.

El IV Fòrum SocialMundial a MumbaiLa quarta edició del FòrumSocial Mundial (FSM) es vacelebrar del 16 al 21 de ge-ner passats a la ciutat índiade Mumbai. L’elecció del llocno fou casual: l’Índia, terri-tori mil·lenari amb una enor-me diversitat i riquesa cultu-ral, és també un lloc de pro-funds contrastos socials ieconòmics que s’han fet mésgreus per les polítiques neoli-berals que s’hi han imple-mentat. Les seves repercus-sions han tingut un granimpacte en la forma de viure,el medi ambient i recursosnaturals.Al FSM s’hi van fer més de1600 activitats organitzadespels participants, de 81 paï-sos diferents. Els eixosprincipals varen ser: Militari-tzació, guerra i pau; Globa-lització, economia i seguretatsocial; Desenvolupamentsostenible; Terra, aigua i so-birania alimentària; Exclusiói opressió religiosa, ètnica ilingüística; Patriarcat i dretsde les dones i homes; El móndel treball; i Mitjans, culturai coneixement.

Campament Interconti-nental de la JoventutSimultàniament al FSM, esva celebrar el Fòrum de laJoventut, que va estar enfo-cat al paper del jovent mun-dial, i que va definir estratè-gies per lluitar per un altremón possible. Fotomuntatge del segon Fòrum Social Europeu

Visita de sindicalistes veneçolansEl passat novembre vam rebrela visita de dos diputats veneço-lans, Eduardo Franceschi i JoséKhan, i de dos sindicalistes dela Unión Nacional de Trabaja-dores (UNETE), Rada Gamluchi Marcela Maspero. L’objectiu dela visita era explicar-nos de pri-mera mà l’evolució de la situa-ció a Veneçuela, sobretot a ni-vell sindical, amb el trencamentde l’antiga Confederación deTrabajadores Venezolanos (CTV).El cop d’estat d’abril del 2002,

i les vagues generals de finalsdel 2002, amb la participació dela CTV van suposar una impor-tant crisi interna del sindicat.Això va comportar la formacióde la UNETE per tal de contra-pesar la situació sobretot en elssectors clau com el petrolier oel dels transports. A nivell mésconcret es va parlar de l’inter-canvi d’informació i experièn-cies en dos àmbits específics,el de les petites empreses i elde les indústries farmacèutiques.

Les dues Miami

Quan les protestes políti-ques van obligar a re-nunciar al presidentde Bolívia Sánchez deLozada, aquest va fu-gir a un lloc on sabiaque trobaria mostresde simpatia. «Estic aMiami intentant recu-perar-me de la com-moció i la vergonya»,va dir, després d’és-ser derrocat en unarevolta causada pelseu pla per vendregas a EUA Afortuna-dament per ell, hi hamolts residents aMiami que saben el«vergonyós» que ésperdre el poder da-vant la renascuda es-querra d’Amèrica lla-tina. [...] Alguns d’ells:l’expresident de Vene-çuela, Carlos AndrésPérez, que va comen-çar a viure a Miamidesprés de ser jutjatel 1993, acusat de cor-rupció; Carlos Fernán-dez, líder del fracas-sat cop contra el pre-sident Hugo Chávez;Gustavo Noboa, ex-president d’ Equador,que va fugir a Miamiel passat agost perevitar ser investigatper corrupció en elseu país; i fins i totFrancisco Hernández,que va participar enla invasió de PlayaGirón el 1961.[...]Durant dècades, Mia-mi ha estat el lloc pre-ferit de la comunitatde jubilats de la dretallatinoamericana. Pe-rò també viuen a Flo-rida exiliats d’una al-tra classe, personesque varen abandonarels seus països a A-mèrica llatina i al Ca-rib per escapar deldestí que els van im-posar molts dels ma-teixos polítics caigutsen desgràcia.El 20 de novembre,les dues Miami es vanenfrontar quan la ciu-tat fou amfitriona d’unacimera de l’Àrea deLliure Comerç d’Amè-rica, on es va debatreun pla per crear lazona de lliure comerçmés gran del món.

opinióNaomiKleinPeriodista iautora del lli-bre No Logo

Page 9: 04 La Intersindical

|09països catalans

breus

> El PP tanca SomràdioSomràdio, l’única emis-sora illenca que emetiaen català arreu de l’arxi-pèlag va ser tancada elcap d’any passat perl’executiu del PP per «seril·legal i il·legalitzable».La ràdio musical i infor-mativa fou creada pelGovern de Progrés perpromocionar l’ús socialde la llengua i els intèr-prets illencs, i tenia unaaudiència de 20.000 per-sones. Diverses perso-nes i entitats, entre elsquals els treballadorsacomiadats de Somrà-dio, el Sindicat de Perio-distes de les Illes i l’OCB,han creat una platafor-ma per exigir la continuï-tat de l’emissora:www.somiseremradio.org

LaIntersindicalGener 2004

Redacció | El reial decret, ques’aplicarà el proper curs, afec-ta directament el sistema edu-catiu dels territoris sota admi-nistració espanyola que tenenel català com a llengua pròpia:el País Valencià, Catalunya, lesIlles i la Franja de Ponent, jaque preveu ampliar de dues aquatre hores l’ensenyamentobligatori de castellà en primeri segon curs d’educació primà-ria: un fet especialment greutenint en compte que és enaquest període (entre el 6 i 8anys), en què els nens i les ne-nes aprenen i desenvolupen lescapacitats de llegir i escriure.Una mesura que en la pràcticasignificarà la reducció del’ensenyament en català.La comunitat educativa, orga-nitzada al voltant de la campa-nya «Pel català a l’escola», for-mada per més de 100 entitats iassociacions de tot el país vin-culades a l’educació i la cultura(entre les quals es troba la In-tersindical-CSC), així com cen-tenars de centres d’ensenya-ment i persones individuals, hainiciat una campanya informa-tiva i de mobilitzacions que s’hainiciat amb la presentació d’unmanifest que qualifica el reialdecret «d’atemptat a l’escola ia la societat catalana» i exigeixal govern espanyol la seva reti-rada.

Més informació:www.pelcatala.lateneu.org

Professors, pares i alumnesa favor del català a l’escolaEl juny de 2003, el govern espanyol va aprovar un ReialDecret que regula els ensenyaments comuns de l’educa-ció primària de la Ley Orgánica de Calidad de la Ense-ñanza (LOCE) i estableix l’obligació, a partir del propercurs, d’impartir un mínim de 4 hores setmanals de llenguacastellana a primer i segon d’educació primària.

És per això que diverses entitats de l’àmbit educatiu i delmón associatiu dels Països Catalans hem iniciat unacampanya per informar la societat catalana dels perjudicisque comportaria l’aplicació d’aquest decret per a laqualitat de l’ensenyament i per a l’aprenentatge delcatalà, i per tal d’exigir-ne la retirada al govern espanyol.

Campanya «Pel català a l’escola»

El decret afectarà a l’ensenyament del català entre els 6-8 anys

> La privatització deCanal 9, aturadaUn jutjat de València vaatendre un recurs con-tra el procés de privatit-zació de Ràdio TelevisióValencia (RTVV). La Jus-tícia entèn que el procésengegat per l’aleshorespresident del País Valen-cià, el popular EduardoZaplana, vulnera la llei detercers canals i la de cre-ació de l’ens. Un triomfdels treballadors i delmodel de televisió entesacom a servei públic.www.rtvvpublica.info

> La Intersindical-CSC,contra el desequilibrifiscalLa I-CSC s’ha sumat a lacampanya Contra el Des-equilibri Fiscal de Catalu-nya. Aquest desequilibriés fruit d’un finançamentautonòmic vergonyant iperjudicial per tots elsque vivim a Catalunya,especialment per als mésdesafavorits. Llasta so-bretot la creació d’un es-tat del benestar propi,adequat a les nostres ne-cessitats. El dèficit fiscal(diferència entre el quepaguem a l’Estat espa-nyol i el que ens tornadesprés) va ser el 2002de 2,45 bilions (14.730milions d’euros).www.desequilibri.org

Conveni entre Òmnium i la I-CSCMiquel Martín | Amb el títol«Compromís per la cohesió i lacatalanitat als centres de tre-ball», la secretària confederalde la Intersindical-CSC, IsabelPallarès, i el president d’Òm-nium Cultural, Jordi Porta, vansignar el passat 21 de gener unacord de col·laboració estableentre les dues entitats, basatprincipalment en la promocióde la llengua i cultura catala-nes com a factor d’integració icohesió social. Fent referènciaa l’actualitat, Porta i Pallarèsvan voler remarcar ambinsistència l’apartat de l’acordque fa referència a la reclama-ció d’un Marc Català de Rela-

cions Laborals que deixi a mansde les institucions catalanes latotalitat de potestats per legis-lar i regular el mercat de treball.«Amb unes competències ple-nes i ben definides es podrienevitar o si més no pal·liar casoscom els de Samsung i Nissan»van apuntar els dos dirigents,alhora que van reclamar al nougovern català que ‘vagi fins alfinal’ en la defensa dels interes-sos dels treballadors.El conveni també posa èmfasien el fet que els agents socialsi les institucions han de possibi-litar l’accés a la llengua i la cul-tura catalanes de tots els treba-lladors.

El govern balear ataca l’ensenyament en catalàEl govern balear, del PP, haatacat al cor del procés denormalització lingüística duta terme a les Illes durant elsdarrers vint anys. L’executiude Matas ha anunciat diver-ses mesures encaminades «aimpulsar les modalitats» illen-ques en l’ensenyament. Lamés polèmica és que a partirdel curs vinent, els progeni-tors que així ho vulguin, po-

dran decidir de manera indivi-dual en quina llengua volen queels seus fills aprenguin a llegir ia escriure a l’escola. A més, elgovern illenc crearà l’àrea defilologia dins l’Institut d’EstudisBaleàrics, organisme que «im-pulsarà les modalitats» de lesIlles, els criteris lingüístics dela qual prevaldran sobre elcriteri científic de la Universitatde les Illes Balears.

Aquest anunci ha alarmat lasocietat educativa illenca, aixícom al món cultural, sindicali polític que va convocar una«Assemblea per la Llengua»celebrada el passat 6 de fe-brer a Palma amb una granparticipació, per buscarsuports per exigir al governbalear que retiri les mesureslingüístiques anunciades.www.ocbweb.org

> El català no seràobligatori al batxilleratespanyol d’AndorraUn nou conveni signatentre el govern d’Andor-ra i el Ministeri d’Educa-ció espanyol contemplaque els alumnes de ba-txillerat del sistema es-panyol puguin triar elcatalà com una assigna-tura optativa, tot i ser lallengua oficial del Princi-pat. Per solucionar elbuit s’ha previst que elsalumnes hagin d’assistir«obligatòriament» a unseminari de 2 hores set-manals que inclou l’en-senyament del català,però sense que la notaconsti en les qualifica-cions de l’estudiant.

Page 10: 04 La Intersindical

10| laboral

Joan Arimon | Secretari deSalut i Seguretat Laboral.

Pel que fa a la RPRL:> Els funcionaris que exerceixintasques tècniques en matèriade prevenció de riscos, podrandesenvolupar funcions d’asses-sorament o de comprovació enmatèria de seguretat i salut. Aaquest efecte, podran efectuarrequeriments a les empreses,anàlegs als de la Inspecció deTreball. Les seves actuacions decomprovació gaudiran de lapresumpció de certesa.

> Es reforça la obligaciód’integrar l’activitat preventivaa l’empresa i com a novetat,s’estableix l’obligació de desen-volupar una acció permanentde seguiment d’aquesta activi-tat.

> El projecte de llei parla depla de prevenció i planificacióde l’activitat preventiva onabans es referia a l’avaluació deriscos com a eix de l’acció pre-ventiva a l’empresa. Entenemque aquests termes mostren

Reforma del marc normatiu dela prevenció de riscos laborals

LaIntersindicalGener 2004

?Què és el mobbing?

Paneretes de Nadal

Al novembre s’aprovavaa Madrid, només amb elsvots del PP, reformar lallei de la Seguretat So-cial la qual prohibeix ales autonomies comple-mentar les pensions mésbaixes. La Generalitat deCatalunya complementades de fa mesos 60.000pensions no contributi-ves, però el govern espa-nyol creu que això no ésmés que “ofendre la gentgran” i atemptar contraels sagrats, i evident-ment constitucionals,principis d’”igualtat i soli-daritat”. I és que per ellsla solidaritat és sempreunidireccional: dels tre-balladors als empresarisi dels Països Catalans aEspanya.A la croada pepera s’hiva afegir CCOO, quetambé comparteix lasolidaritat i igualtat “bienentendida”. El seu líder,José María Fidalgo –l’ho-me d’Aznar al món deltreball–, va afirmar queels complements sónuna “panereta de Nadal”pels més desafavorits.Senzillament vergonyós.El que no volen el governcentral i els sindicats es-tatals és que això impli-qui a la llarga trencar lacaixa única de la Segure-tat Social, condició indis-pensable de l’espai labo-ral català que reclama laIntersindical-CSC. A talld’exemple recordar quequan el 1996 el PNB vapactar amb el PP la in-vestidura d’Aznar una deles seves condicions eratransferir les competèn-cies de Seguretat Sociala Euskadi. Aznar, deses-perat per ser presidentd’Espanya, quasi cedeixperò va pesar més en ellla pressió de CCOO iUGT, que amenaçavenamb una vaga general sies cometia aquest “ul-tratge a la solidaritat”.Marc Català de RelacionsLaborals diuen CCOO iUGT a Catalunya?Cal referir-se també a larenovació del Pacte deToledo, aplaudida pelssindicats estatals. Se se-gueix donant barra lliureal neoliberalisme a canvide no se sap què.

CALENDARI LABORAL DE FESTES 2004

La Llei 54/2003, publicada al BOE el 13 de desembre,preveu una sèrie de reformes de la Llei 31/1995, deprevenció de riscos laborals (LPRL) i del Text refós 5/2000, de la Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social(LISOS). A continuació us comentem en què consisteixen.

Les dones continuen patint pràctiques sexistes en el món del treball

una visió més global de la pre-venció, que no s’ha de limitara l’avaluació de riscos –que l’ex-periència i les estadístiques desinistralitat han mostrat que enmassa ocasions es limitava aomplir uns papers i poca cosamés- si no que ha de ser unaactivitat viva i amb un segui-ment continuat. Pensem que noaporta cap concepte nou enrelació amb la legislació actual(podeu veure el RD 39/1997).Un precepte positiu és aquellque deixa clar que L’empresarihaurà d’assegurar-se de l’efec-tiva execució de les activitatspreventives incloses en la plani-ficació i fer-ne un seguimentcontinu.

> Pel que fa a la coordinaciód’activitats empresarials, la no-vetat del projecte de llei és ques’haurà de desenvolupar regla-mentàriament. Malgrat que lamanca de coordinació ha estatreconeguda com una de lescauses més importants de la si-nistralitat laboral i que altrespreceptes de la Llei de preven-ció de riscos laborals han estat

reforçats fins a la repetició, noes produeix cap avenç normatiuen aquest important punt, noes fixa cap precepte mínim nicap termini de sortida del re-glament.

> Pel que fa a les funcions delsserveis de prevenció, la llei hiafegeix que han d’estar ca-pacitats per portar a cap el dis-seny, la implantació i l’aplicaciód’un pla de prevenció -enspreguntem per a què servienfins ara-. Un aspecte nou ésl’obligatorietat de la presènciade recursos preventius a l’em-presa quan els riscos es puguinmodificar o agreujar a causa deldesenvolupament de l’activitat

o concurrència de diferents ac-tivitats, quan així es determinireglamentàriament o quan hodisposi la Inspecció de Treballcorresponent.

Pel que fa a la LISOS:Bàsicament, s’adapta el règimde sancions a aquesta novanormativa. Un precepteimportant és aquell que tipificacom a infracció greu del’empresa usuària permetrel’inici de la prestació de serveisdels treballadors posats adisposició (d’ETT) sense tenirconstatació documental quehan rebut les informacionsrelatives als riscos i a lesmesures de prevenció.

El podem definir com un asset-jament moral i professionalquan s’exerceix una violènciapsicològica extrema, d’unamanera sistemàtica i prolonga-da en el temps, sobre una altrapersona en l’organització inter-na empresarial, generalmententre els que tenen una relacióde subordinació jeràrquica,amb la finalitat de destruir-lapsicològicament i social ambl’objectiu d’aconseguir, que tardo d’hora, abandoni l’empresa.Existeixen diferents maneres depracticar el mobbing: pot ser a

través de la paraula (cridar, in-sultar, amenaçar, criticar per-manentment); de designar fei-nes d’inferior categoria, monò-tones o innecessàries; d’elimi-nar el treball efectiu; d’atacarla vida privada de la persona,violència física, aïllament de laresta de companys, ignorar lapersona...El treballador, davant d’aquesttipus d’actitud, legalment pot:> Posar una demanda al JutjatSocial per tornar a exercitar lesseves funcions, tornar a la sevacategoria professional, condi-

cions de treball o bé resoldreel contracte de treball, per in-compliment greu i culpable perpart del seu superior, amb dreta una indemnització igual a lade l’acomiadament improce-dent, és a dir, 45 dies de salariper any de servei, més una in-demnització per danys morals.> Denúncia davant la Inspeccióde Treball per la comissió d’in-fracció administrativa moltgreu. Sanció: fins a 90.000 •.> Querella criminal o penal percometre un delicte contra elsdrets bàsics dels treballadors.

(Extret d’un article de MagdaBoher al Dossier Econòmic)

EduardSuàrezC o m i s s i óConfederalde la I-CSC

opinió

8 de marçDia de la Dona Treballadora

«Guerra, violència,precarietat... Les dones

diem prou!»

Actes (pendents de confirmació): dia 5 de març alCentre de Cultura per a les Dones F.BonneimasonManifestació: 8 de març. Pl. Universitat Barcelona

Page 11: 04 La Intersindical

|11

> L’ENTITATFerran Casas | Membre del’Ateneu i de la I-CSC.

L’Ateneu és una entitat culturali cívica de quasi 600 socis enuna comarca que no arriba als20.000 habitants i que neixl’any 1993 per iniciativa d’uncol·lectiu preocupat pel futurincert de les Garrigues, deguta l’envelliment i la despoblació.La comarca ha vist com el seuteixit social i econòmic s’ha anatdesarticulant. Promou i difon lacultura dels Països Catalans ensentit ampli i, a la vegada, larealitat social, històrica, econò-mica i natural de la comarca pervalorar-la i detectar-ne proble-mes i potencialitats.L’objectiu és crear un espai plu-ral de trobada entre personesamb inquietud pel futur de lesGarrigues reforçant l’estimacomarcal i fomentant l’esperitreivindicatiu per frenar ladescapitalització econòmica ihumana i les seves causes.L’Ateneu ha organitzat i

calaix de sastre

Pel futur de les Garrigues

LaIntersindicalGener 2004

> LA PEL·LÍCULALa llarga marxa de Sintel«200 km.»Génere: DocumentalDirector: Discusión 14Durada: 100 min. Any: 2003

Redacció | Sortint de sis puntsdiferents de l’Estat espanyol, elstreballadors de Sintel, empre-sa pertanyent a Telefónica enel moment de la seva privatitza-ció, i les seves famílies, reco-rren a peu centenars de quilò-metres per trobar-se a Madridel dia 1 de maig de l’any passat,dia del treballador, per reclamaruna solució a la seva situaciólaboral i denuciar la traïció dela cúpula de CCOO.Quasi dos anys després de l’ai-xecament del Campament del’Esperança a la Castellana, enel qual hi van romandre 1.800treballadors de Sintel durant sismesos (fet reflectit en el docu-mental “El efecto Iguazú”), elsacords pels quals el govern i Te-lefónica es varen comprometrea recol·locar a aquestes perso-nes en llocs de treball equiva-lents als que tenien no s’hanacomplert, i els treballadors deSintel tornen a Madrid en bus-ca del treball digne que els ha-vien promès.

> LA WEBCastelló alterinformatiu«Indymedia La Plana»laplana.indymedia.orgDisseny: @@Velocitat: @@

Redacció | El Centre deMitjans Independents de la Pla-na és un projecte de comuni-cació a través de la xarxa queneix amb la intenció de fer vi-sibles les diferents lluites de lacomarca i de les altres comar-ques del nord del País Valencià.Indymedia La Plana posa al’abast de tothom la possibilitatde participar en el fet comuni-catiu, ja que considera que l’ac-cés a la informació és una ne-cessitat en la construcció d’unasocietat democràtica i justa.El Centre de Mitjans es basa endos projectes paral.lels: La web,basada en la filosofia de lapublicació oberta, per la qualuna persona o col.lectiu gene-ra una informació amb unfuncionament senzill; i la ràdio,que permet la difusió perinternet a nivell planetari deprogramació local. Ambdòs pro-jectes es nodreixen de volunta-ris i voluntàries alhora que es-tan fets amb la idea fonamentalde la participació.

> L’EXPOSICIÓRepressió i memòria«Les presons de Franco»Museu d’Història de CatalunyaFins al 12 d’abrilPreu: 2,40 e. Entrada normal

Redacció | L’exposició mos-tra per primera vegada a lnostre país la cara més fos-ca del franquisme: la presócom a destí final dels oposi-tors al règim i com a instru-ment de control social, i eldrama humà dels preso-ners i de les seves famílies.Entre 1939 i 1977 el règimfranquista va fer de la pre-só una peça clau de la re-pressió de la ciutadania iaplicà de manera sistemà-tica el càstig i la torturacontra la discrepància po-lítica. En acabar la guerracivil, a l’entorn de 300.000presos polítics -homes, do-nes i els seus fills- omplienles presons de l’Estat espa-nyol. Els camins que hiconduïen eren la derrota enla guerra i la dissidènciaenvers el règim: des de lacrítica al feixisme i les acti-tuds de resistència i la con-figuració d’alternatives po-lítiques a la dictadura.

> LA REVISTAL’obrerisme a debat«Eima»Número: 3Data: 2003Edita: el col·lectiu redactor

Redacció | L’eix central deltercer número d’aquesta revis-ta de debat i moviments socialsés el dossier El moviment obrera debat: De moviment socio-polític a agent social, que incloudiversos articles interessantscom ara: S’ha de certificar ladefunció de la classe treballa-dora?, Sindicalisme en un marcneoliberal, Un moviment socio-polític, Viatgers: Uns treballa-dors s’embranquen cap a unesmillores laborals o El sindica-lisme internacional enfront laglobalització. Aquest dossier téla voluntat d’apropar-se almoviment obrer des d’unaòptica analítica i reflexiva i quetingui en compte el passat, elpresent i quins són els reptesdel futur.A més a més, a la resta de larevista també s’hi tractend’altres temes com el coopera-tivisme, la lluita en defensa del’Ebre, o bé temes d’àmbit lo-cal com ara els movimentssocials a Sabadell o Nou Barris.

> EL LLIBREGaliza en clau sindical«O sindicalismo galego(1972-1982)»Bernardo Máiz i Bieito AlonsoEdita: A Nosa Terra. Any: 2003

Àngel Ramos | La Confede-ración Intersindical Galega(CIG) ha impulsat l’aparició dela col·lecció de llibres de temà-tica sindical «Ter razóns», unacol·lecció que s’enceta ambaquest repàs a la història mésrecent del sindicalisme gallec acura dels historiadors Bernar-do Máiz I Bieito Alonso i que técom a propòsit «facilitar a to-dos os afiliados-as, especial-mente a os cadros e delega-dos-as sindicais, ferramentaspara que podan realizar unmellor traballo sindical e políti-co».A aquest llibre sobre la històriadel sindicalisme nacionalistagallec -que analitza una dècadaque fou decisiva per a la posa-da en marxa del sindicalismenacionalista- s’hi afegiran dosvolums més, el següent abra-çarà el període que va des del1983 fins al Congrés Cons-tituent de la CIG (1994) i esprevist que surti publicat en-guany.

promogut més de 300 actesculturals, alguns dels quals sónja cita anual obligada com elTomb en Bici o els festivals derock en directe. Però no nomésés conegut pel vessant culturalsinó també pel reivindicatiu.És per això que s’han promogutactuacions com la Campanyad’Adhesió pel Centre Català del’Oli, que des de 1998 defensaamb contundència la necessitatd’ubicar aquest organisme a lesGarrigues. Això es justifica peruna qüestió de progrés i reequi-libri territorial i més si tenim encompte el caràcter de comarcabàsicament oleïcola i producto-ra d’oli. La situació actual ésque la ubicació definitiva delCentre es troba aturada i nos’ha instal·lat al Baix Camp, tali com volia el govern català.Una altra campanya promo-guda ha estat per la millora icondicionament de la deplora-

ble carretera C-233, que va deFlix a Bellpuig i vertebra la co-marca unint les Garrigues Altesi les Baixes. De Fulleda a Boveratardem el mateix que de Les Bor-ges a Barcelona. L’Ateneu haaconseguit que tots els partitses comprometin a fer realitatl’Eix de Les Garrigues. Lesreivindicacions s’aturaran quanl’obra sigui un fet.Sota el lema Recuperem el Jut-jat, és de justícia, l’Ateneu tam-bé ha lluitat per la recuperaciódel Partit Judicial i el Jutjat dePrimera Instància i Instrucciócom a component bàsic de co-hesió del territori. També s’ha par-ticipat activament amb els veïnsde Juncosa contra el projected’instal·lació d’un abocador.Des de les Garrigues hem rea-litzat un gran esforç per inten-tar que la nostra gent prenguiconsciència que junts aconse-guirem el millor per la comarca.

C/Avemaria, 14. 25400 - Les Borges BlanquesTel/fax: 973141054 www.ateneugarriguenc.com

Page 12: 04 La Intersindical

gent de la intersindical

«Dignificar les condicions dels professionals de lasanitat pública millorarà la salut de la població»

12|

Jordi Amat | Metge al CAP Dr. Carles Ribas de la Zona Franca i delegat a la I-CSC

LaIntersindical Gener 2004

Quins problemes us trobeuen la medicina familiar?Primer, les consultes estan col-lapsades. Necessitem el tempssuficient per atendre els pa-cients. Ens trobem en una si-tuació força caòtica: ens donen5 minuts per pacient indepen-dentment de la malaltia que tin-gui. Demanem els 10 minutsper consulta com un símbol peratendre adequadament les de-mandes de la població.

Com us afecten les privatit-zacions de les gestions delsCAP fetes per l’antic govern?Cal dir que la reforma de l’aten-ció primària va fracassar enmolts centres. Fruit d’aquestfracàs i d’una determinada con-cepció ideològica, s’ha anat capun model de diversificació dela gestió (pública, mixta i pri-vada). La gestió de l’Institut Ca-talà de la Salut (ICS) ha estattan asfixiant que sovint els pro-fessionals han cregut que lagestió autònoma d’aquest orga-nisme funcionaria millor. Aques-ta mala gestió dels recursostambé ha estat causa de la pri-

Jordi Amat Rico (BCN, 1961) és metge. Especialista en Medi-cina Familiar i Comunitària, actualment treballa al CAP CarlesRibas de la Zona Franca de Barcelona. És delegat de la I-CSC. Amb ell parlem de la feina i també de la Sanitat en general.

vatització: per mantenir la Sani-tat en mans públiques cal uncanvi de cultura, una altra refor-ma. D’altra banda, ningú no hademostrat que l’externalitzacióde serveis comporti millores niper als usuaris ni per als profes-sionals. I, finalment, no es potoblidar que el pastís de la sani-tat és molt llaminer per a aquellsque en volen fer un negoci...

Com veus la qüestió delfinançament de la Sanitat?La Sanitat pública està mal fi-nançada (no s’arriba al 5% delPIB), però sobretot, mal gestio-nada. Els dèficits pressuposta-ris s’han cobert amb la con-tractació de més gestors (opti-mitzadors). Al final, s’ha acon-seguit que molts diners es des-tinin a aquests gestors i no al’atenció de les persones.

I la situació de la infermeria?Des del sindicat hauríem de do-nar més veu a la infermeria. Lainfermeria a l’atenció primàriai a l’ICS, ha de trobar el seulloc. La seva situació ha canviat,s’estan alliberant de les tasques

administratives que abans ha-vien de fer. Cal tenir en comptel’envelliment de la població i pertant, la infermeria ha de tenircura de la gent amb més de-pendència. El lloc de la infer-meria en atenció primària esta-rà més fora dels centres en unfutur. Fins ara fan una feinamolt poc agraïda.Pel que fa al personal mèdic,cal que ens sindiquem junt ambinfermeres i personal no sanitariper caminar plegats cap a unagestió més autònoma dels cen-tres públics, que hem de fer en-tre tots. Els sindicats corpora-tius, que són legítims, s’hauriende replantejar el seu model jaque la majoria dels professio-nals estem d’acord amb un mo-del de gestió autònom i públic.

Prioritats de futurEls metges catalans són elspitjor pagats d’Europa (fins i totde l’Estat espanyol). Cal una e-quiparació de sous i feina, en-tre Catalunya i Europa i entre sec-tor públic i privat. A més, espe-rem que el nou govern aturi lesprivatitzacions a la Sanitat.