la ‘revolució de l’aigua’ a barcelona · la sgab integra la xarxa de l’empresa...
TRANSCRIPT
Aigua pública i aigua privada.La ‘revolució de l’aigua’ a Barcelona
Manel Guàrdia UPC, 30 de d’octubre de 2018
01Aigua pública i aigua privada a
l’antic règim
• Barcelona:
• aigua del rei: El Rec Comtal
• aigua de la ciutat: les fonts de la ciutat
• La noció de ‘bé comú’ i la tradició de l’aigua municipal
• El cas de Londres: l’emergència del negoci de l’aigua
• Canvis tecnològics i societats per accions
• Barcelona: l’aqüeducte de Montcada i l’increment del consum domèstic.
2
Aigua del rei i aigua de la ciutat a Barcelona: la noció de ‘bé comú’
El Rec Comtal i els molins
El sistema de captació, transport i distribució de les
fonts de la ciutat
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
3
Barcelona: les fonts de la ciutat i la tradició de l’aigua municipal
“El Llibre de les Fonts”, del mestre Francesc Socies,
1650
Plànol del sistema de proveïment de les fonts d ela
ciutat
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
3
Barcelona: les fonts de la ciutat i la tradició de l’aigua municipal
“El Llibre de les Fonts”, del mestre Francesc Socies,
1650
Plànol del sistema de proveïment de les fonts d ela
ciutat
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
3
1650Conductes, repartidors i fonts públiques
Font de Framenors
Font de Sta
Anna
Font de la Rambla
Font de St Joan
Font de St Just
Font de St
Jaume
Font de la Plaça del Blat Vella
Font de St
Miquel
Font de l’Àngel
Font de la nova
Duana
Font del Palau de la
ComtessaFont de Sta
Maria
Font de l’Hospital
General
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
Fibla del Clot
La Fibla del Clot:Des de 1701, una canalització oberta portava aigua del Rec, des de el molí del Clot fins a Canaletes.
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
El cas de Londres:Canvis tecnològics i emergència del negoci de l’aigua.
Londres a partir de 1600 divergeix clarament d’aquesta tradició d’aigua municipal comuna a moltes ciutats europees. El primer establiment, el London Bridge Waterworks, utilitza una innovació tècnica, el dispositiu de bombeig,, per elevar l’aigua del Tàmesi. Servirà les fonts de la ciutat com feien els conductes medievals, però també els habitatges privats.
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
3
El cas de Londres Societats per accions i consum domèstic
Creixen companyies que es financen mitjançant societats per accions, i
esdevenen una autèntica indústria.
Cap a 1700 diverses companyies ja subministren desenes de mil domicilis, i
el nombre de domicilis servits segueix creixent.
- Londres, 1770: Zones de servei d eles diverses companyies
- Evolució dels dividends i el valor de les accions de la New River
Company, 1630-1800
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
3
La Mina de Montcada (1824-1826)
Repartidor de Jesús
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
Barcelona: l’aqüeducte de Montcada i l’increment del consum domèstic
La formació de l’aqüeducte de Montcada no suposa
cap innovació tècnica rellevant, però és una iniciativa
pública, que basa el seu finançament en la venda de
plomes pels domicilis privats.
La Mina de Montcada (1824-1826) i la expansió del subministrament privat Compradors de plomes: “Manual de compradores de Plumas de agua de la mina llamada de Moncada desde el Año 1824” (AMAB, Caixa 53 (59874), anys 1700-1824, exp.2)
0
20
40
60
80
100
120
140
1824 1825 1826 1827 1828 1829 1830 1831 1832 1833 1834 1835 1836
compres plomes
1824-1836
Total compres 247
Total compradors 216
Total plomes 371
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
02La ‘revolució de l’aigua’: nou ordre
liberal, l’expansió dels serveis
públics i de les iniciatives privades
• Les grans etapes dels serveis públics• La qüestió del proveïment de l’Eixample de Barcelona • Inhibició municipal i camp obert a les iniciatives privades
• La primera elevació i la conducció i distribució d’aigües de Dosrius• L’expansió urbana i expansió de les infraestructures• Concentració de les empreses de l’aigua: cap a la integració de les xarxes• L’aprovisionament del Llobregat: la culminació del sistema
2
Etapes d’expansió dels serveis públics
Un esquema usual orientatiu:
Període “liberal”
caracteritza bona part del segle XIX. Les dificultats de
finançament fan que la intervenció pública es limiti a la
regulació o a la intervenció subsidiària de la iniciativa privada.
Període “social”
s’inicia a l’últim quart del XIX i acaba amb el naixement de
l’Estat Providència o el Welfare State. Creix el consens sobre
la necessària intervenció pública per generalitzar l’accés als
serveis. S’inicia un moviment municipalitzador a Anglaterra
que s’estendrà a molts països europeu amb formes
institucionals diverses.
Període “neoliberal”
des dels anys 1980s, posa en qüestió el consens que havia
dominat en el període anterior (rigideses burocràtiques, manca
d’eficàcia i de transparència, etc.). Anglaterra serà novament
pionera en els processos de privatització.
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
3
Repartidor de Jesús
Torra de les Aigües
El proveïment de l’Eixample: els projectes d’elevacióInhibició municipal i iniciatives privades
Els projectes d’elevació.
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
3
El proveïment de l’Eixample: la portada d’aigües de DosriusInhibició municipal i iniciatives privades
El 1857 la societat “Palau, Garcia i Cia” va iniciar el projecte de derivació d’aigües subterrànies de
les valls de Dosrius. La manca de capitals va comportar la final adquisició per la Companyia d’Aigües
de Barcelona, constituïda a Lieja el 1867. El 12 de desembre de 1868 el projecte va obtenir la
declaració d’utilitat pública, i el 1871 ja es podia comercialitzar l’aigua
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
3
La distribució d’aigües de Dosrius
“El agua de Dosrius de la Compañía de aguas de Barcelona,
Sociedad Anónima Belga, puede llegar a todos los pisos de
Gracia, San Gervasio, Ensanche y Barcelona, á causa de su
presión, y está al alcance de todas las fortunas, según es de
ver de los reglamentos de abono…”
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
3
L’expansió urbana, expansió de les infraestructures.
Text inverroribus plique rem eos ist, ne dero te mod et
dendestiam quaepe corepud ipitisqui doloreium eos
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
3
1885 1870
1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920
Soc. Palau Garcia i Cia CAB SGAB
Concesionaria de Aguas del Llobregat
Empresa de Aguas del alto Vallès
1896
COMPETÈNCIA EMPRESARIAL CONCENTRACIÓ SGAB
Empresa de Aguas del bajoVallès
Cia. Aguas del Sants
Cia. Aguas de Montaña
Cia. Aguas de S. Martin
CGAAB (Besòs)
Concentració de les empreses de l’aigua: cap a la integració de les xarxes
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
La SGAB integra la xarxa de l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat. El 1911, la captació d’aigua més potent a l’àrea del Llobregat.
1890 captacions de l’ordre de 15.000 m3. 1910 captacions de l’ordre de 81.000 m3.
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
L’aprovisionament del Llobregat
03La creixent implicació municipal:
el problema del clavegueram
Les necessitats d’intervenció pública: cap als serveis universals
• Increment del consum d’aigua
• Revolució bacteriològica, el water-closet i el problema del clavegueram
• El nou rol municipal
2
La concurrència no sempre respon a les demandes d’abastament
ni resolt els problemes que presenten moltes xarxes tècniques.
Les fortes inversions porten sovint a situacions crítiques, a
processos de concentració i, finalment, a monopolis naturals.
L’increment del consum i la difusió del water-closet comportaran
problemes d’evacuació i la necessitat de renovar el clavegueram,
que coincidiran amb la revolució bacteriològica.
Les crisis del ‘liberalisme’, les condicions socials, les necessitats
de generalitzar els serveis porten com alternativa la creixent
implicació pública.
L’aigua a la Barcelona alt medieval
0
100
200
300
400
500
600
700
1830 1880
Ciutats americanes ambproveïment públic
0,00%
20,00%
40,00%
60,00%
80,00%
100,00%
120,00%
1830 1880
% Ciutats americanes ambproveïment públic
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
Cap als monopolis naturals:
creixement dels proveïments públics
Ciutat americanes amb proveïment
públic i privat, 1830 i 1880 (Martin V. Melosi)
Replantejament i projectes municipals (1884-1891):
- la qüestió del clavegueram, - aqüeducte alt de Montcada - noves ordenances.
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
La renovació del clavegueram, 1903- 1914
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
El nou clavegueram exigia un major consum d’aigua
J. Gustà Bondia, Proyecto de saneamiento e Higienización de las casas de Barcelona, 1917
Reconeixia que el consum d’aigua era insuficient
“para que las galerías de evacuación se sostuvieran en el funcionamiento normal de eliminación, arrastre y desagüe que corresponde al sistema…”
“en orden de la higiene de las viviendas, la comodidad no es un lujo, sino una necesidad…”
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
04Els propòsits de municipalització:el cas fallit de Barcelona
i la consolidació de la SGAB
• Els intents d’augmentar la dotació d’aigua municipal
• Els exemples europeus de municipalització
• Els projectes de municipalització
• L’epidèmia tífica de 1914 a Barcelona
• La consolidació de la SGAB com corporació privada
2
El pols entre l’Ajuntament i la SGAB
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
La SGAB es defensa de
l’amenaça del projecte
municipal. El 1895 va
adquirir els molins del
Clot per participar en les
decisions que afectaven
a Aigües de Montcada.
Els intents fallits de municipalització i l’epidèmia tífica de 1914
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
La renovació d’aigües de Montcada
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
05De les incerteses de l’entorn polític al
reforçament i expansió de la SGAB
• Hegemonia i incerteses polítiques de la SGAB, símptomes significatius: • La col·lectivització de 1936-1939: un impuls a la racionalització• El projecte de Baños Populares de Barcelona (1936-1943)• Les municipalitzacions a diverses ciutats espanyoles• Les restriccions dels anys 1950s i l’empresonament dels directius
• Els projectes d’abastament: de la confrontació a l’encaix• SGAB: aprofitament integral de les aigües del Llobregat • Ministeri-Ajuntament: la portada d’aigües del Ter
• Inflexió decisiva des de 1955: s’obre un cicle expansiu
2
El projecte de ‘Baños Populares de Barcelona S.A.’
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
Augment del consum i sondejos de la SGAB de 1941
-
20.000.000
40.000.000
60.000.000
80.000.000
100.000.000
120.000.000
1920 1925 1930 1935 1940 1945 1950 1955
La Vanguardia, 20/07/1967
consum m3
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
Projecte d’aprofitament integral del Llobregat (SGAB)
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
Construcció de l’Estació d’Aigües Superficials de la SGAB, a Sant Joan Despí , 1953-1954
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
Conducciód’aigües del Ter
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES
Creixement de la població i deIsubministrament d’aigua a Barcelona entre 1717 I 2008(Enric Tello i Joan Ramon Ostos)
Procedència de les aigües a Barcelona entre 1950 i 1974
“AIGUA, CIUTADANIA, BARCELONA: PERSPECTIVES & PROSPECTIVES