pla de sequera - acanet.gencat.catacanet.gencat.cat/traspasfiles/conselladmin/12_uhjlc2... ·...

Pla de Sequera

Pla Especial d’actuació en

situacions d’alerta i eventual

Sequera (PES)

Presentació de la proposta

sotmesa a Informació

Pública

Àrea d’Abastament d’Aigua

Meandre del riu Ter a la cua de Sau, al seu pas pel monestir de Sant Pere

de Casserres. Fotos: Sr. Domènec Llop, a Naciodigital.cat

Comissió de Desembassament

Extraordinària de la Muga

19 de setembre de 2016

Índex

2

Les sequeres a Catalunya

La proposta de Pla de sequera

Memòria tècnica

Memòria econòmica

Podríem dir que només plou (de manera apreciable) un 15% dels dies, i entorn a un 2% d’aquests, les pluges són tempestes tant fortes (> 50 mm/dia) que són difícilment aprofitables. En aquestes ocasions, en un sòl dia, pot concentrar-se bona part de tota la pluja anual (10 a 20% i en ocasions més).

3

Pluviometria de gran variabilitat

territorial i temporal

Les sequeres a Catalunya

Cic

les

o a

cum

ula

ció

ale

atò

ria

?

4

Sequera 2007-2008 ... o més aviat 1999-2008 Decret 94/1999, de 6 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hidràulics

Decret 168/2000, de 2 de maig, d'adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hidràulics

Decret 22/2002, de 22 de gener, d'establiment i millora de les mesures per a la gestió dels recursos hídrics

Decret 93/2005, de 17 de maig, d'adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hídrics

Decret 207/2005, de 27 de setembre, d'adopció de mesures d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídric

Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació amb la utilització dels recursos

hídrics (completat amb els 257/2007, 108/2008 i 254/2008).

La sequera 2007-2008

Pluviometria acumulada mitjana a les CIC, en mm

Dèficit pluviomètric de 272 mm l’any 2006 (36%)

5

Dèficit pluviomètric de 301 mm l’any 2007 (40%)


6

Evolució de dotacions domèstiques en els darrers 14 anys


La proposta de Pla de Sequera

7

PLA ESPECIAL

D’ACTUACIÓ EN SITUACIÓ D’ALERTA I EVENTUAL

SEQUERA

Chema

Madoz

8

Informació pública

Documentació a la Web de l’ACA.

La informació pública finalitza el dia 3 d’octubre de 2016.

Informació Pública

9

MEMÒRIA TÈCNICA

MEMÒRIA ECONÒMICA

INFORME S. AMBIENTAL

Objectius

10

El PES serà l’eina de gestió en situacions de sequera en l’àmbit del

DCFC, substituint la gestió mitjançant Decrets excepcionals de sequera i

recollint l’experiència de les sequeres del 2002, 2005 i 2007-08.

Davant la possible afecció cíclica de les sequeres, el PES constitueix un

procés definit a priori, debatut amb els usuaris, on

Juga un paper molt important la vigilància permanent, així com la

territorialització i progressivitat de les mesures, que combinen la gestió de

la demanda i del recurs.

Emana de les determinacions del Pla Hidrològic Nacional (Llei 10/2001),

on es defineixen els seus continguts obligatoris, i que queda recollit també en

el Reglament de la planificació hidrològica (Decret 380/2006, de 10 d’octubre).

El PES té per objectiu primer garantir els abastaments de població,

minimitzant els impactes econòmics en les activitats que utilitzen l’aigua com a

factor de producció i els efectes negatius en l’estat de les masses d’aigua.

Marc normatiu

El PES és un pla de gestió específic dictat en aplicació del que estableix l'art. 24 del Text refós de la

legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel DL 3/2003, de 4 de novembre (TRLMAC).

Antecedents normatius rellevants:

• A l'empara dels articles 58 del Text refós de la Llei d'aigües, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/2001,

de 20 de juliol (TRLA), i 31.2.c. del TRLMAC, el Govern de la Generalitat ha aprovat diversos Decrets

d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència

• La Llei 10/2001, de 5 de juliol, per la qual s'aprova el Pla hidrològic nacional (LPHN), estableix (art. 27),

el deure de l'administració hidràulica estatal d'elaborar plans especials d'actuació en situacions d'alerta

i eventual sequera, que continguin les normes d’explotació dels sistemes i les mesures a aplicar en

relació amb l’ús del domini públic hidràulic

• En el cas del DCFC, l'art. 21 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat per Decret 380/2006,

de 10 d'octubre (RPH), contempla la possibilitat que l'Agència Catalana de l'Aigua elabori un pla

especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera,

• El PSCM i el PGDCFC (on s’integra, com altres plans i programes específics, d’acord al que

estableixen els articles 18 i 13.h) del RPH) contemplen determinacions que el PES passa a concretar;

l’ús d’escenaris, àmbits i criteris de gestió, així com les modulacions temporals en situacions

excepcionals dels cabals ambientals.

L'aprovació d'aquest Pla correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya, tal i com estableixen els

articles 117, 144 i 149 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, l'article 25.1. del TRLMAC i 19.8. del RPH.

11

Què conté el Pla de Sequera?

12

• Definició de 18 unitats d’explotació

• Seguiment continuat dels indicadors hidrològics (precipitació acumulada,

reserves embassades i nivells piezomètrics)

• Llindars per la declaració dels estats de sequera (Alerta, Excepcionalitat i

Emergència)

• Normes d’explotació específiques per a les principals fonts de recurs,

buscant l’equilibri òptim entre el cost econòmic i la millora de la garantia.

• Mesures de gestió de la demanda, dirigides a assolir estalvis en les fases

inicials de la sequera que permetin perllongar l’aprofitament dels recursos

disponibles.

• Comunicació (mitjans, usuaris, institucions,...).

Què no conté el Pla de Sequera?

13

El Pla de Sequera no conté:

Noves infraestructures

Consignes prèvies a l’Alerta

Règim sancionador

Mesures tributàries

Ajuts econòmics

PLA DE GESTIÓ DE CONCA o PHN

NORMA

PLA DE GESTIÓ DE CONCA

NORMA

NORMA

Estats de sequera

14

Títol complementari

del capítol o

apartat. Subtítol

PRE-ALERTA Es detecten evidències de sequera i s’activen mesures preventives. Intensificació del seguiment i recull d’informació dels usuaris. Activació de recursos no convencionals.

ALERTA

Desplegament de mesures d’estalvi als diferents usos. Increment de la producció dels recursos no convencionals. Increment de les extraccions subterrànies. Reduccions dels desembassaments.

EXCEPCIONALITAT

Intensificació de les reduccions en usos no prioritaris. Majors reduccions dels desembassaments. Activació total dels recursos no convencionals . Màximes extraccions subterrànies. Prohibició de determinats usos en activitats urbanes.

EMERGÈNCIA Restriccions a tots els usos, inclosos els urbans, creixents amb l’empitjorament de l’episodi.

NORMALITAT Les demandes estan garantides. No hi ha evidències de possibles desajustos a curt i mig termini.

Abans Excep. 1

Abans Excep. 2

Unitats d’Explotació

15


del capítol o

apartat. Subtítol

El PES es circumscriu al DCFC i estableix 18 unitats d’explotació, on els estats de sequera es

declaren de manera independent, en funció del seu indicador.


16


del capítol o

apartat. Subtítol

Hi han tres tipus d’unitats, segons quin sigui l’origen predominant dels abastaments municipals

EMBASSAMENTS

AQÜÍFERS PRINCIPALS

CAPTACIONS DIVERSES

VOLUM D’AIGUA A L’EMBASSAMENT

NIVELL PIEZOMÈTRIC

PLUJA ACUMULADA


17


del capítol o

apartat. Subtítol

Unitat 9.

Embassament de Darnius-

Boadella

Cabanes

Cadaqués

Far d'Empordà, el

Figueres

Fortià

Llers

Riumors

Roses

Santa Llogaia d'Àlguema

Vilamalla

Vila-sacra

Unitat 3. Aqüífer Fluvià - Muga Agullana Sant Miquel de Fluvià

Armentera, l' Sant Climent Sescebes

Capmany Sant Mori

Espolla Sant Pere Pescador

Garriguella Torroella de Fluvià

Jonquera, la Ventalló

Masarac Vilabertran

Mollet de Peralada Viladamat

Palau-saverdera Vilajuïga

Pau Vilamacolum

Pedret i Marzà

Peralada

EMBASSAMENTS AQÜÍFERS PRINCIPALS

Unitat 5. Aqüífer Baix Ter L’Escala


18


del capítol o

apartat. Subtítol

Unitat 14.

Empordà

Albanyà Palau de Santa Eulàlia

Avinyonet de Puigventós Pont de Molins

Bàscara Pontós

Biure Port de la Selva, el

Boadella i les Escaules Portbou

Borrassà Rabós

Cabanelles Sant Llorenç de la Muga

Cantallops Saus, Camallera i Llampaies

Cistella Selva de Mar, la

Colera Siurana

Darnius Terrades

Garrigàs Vajol, la

Lladó Vilafant

Llançà Vilamaniscle

Maçanet de Cabrenys Vilanant

Navata Vilaür

Ordis

PLUJA ACUMULADA

Unitats regulades per embassaments

19

També es preveuen llindars per a Ter i per a Llobregat independents

Els llindars es determinen amb

l’objectiu de no entrar en

situacions d’emergència i es

comproven davant els pitjors

episodis històrics i enfront sèries

sintètiques empitjorades.

Indicadors de l’Estat de Sequera

UT. 9 Embassament Darnius Boadella

UT. 13 Embassaments Ter-Llobregat

Unitats regulades per embassaments

20


21

Unitats amb indicador piezomètric

UT. 3 Aqüífer Fluvià - Muga

UT. 2 Aqüífer Carme - Capellades


Unitats amb indicador piezomètric

UT. 3 Aqüífer Fluvià Muga


14,0

14,5

15,0

15,5

16,0

16,5

17,0

17,5

18,0

18,5

19

75

19

76

19

77

19

78

19

79

19

80

19

81

19

82

19

83

19

84

19

85

19

86

19

87

19

88

19

89

19

90

19

91

19

92

19

93

19

94

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15N

ive

ll p

iezo

mèt

ric

abso

lut d

el p

iezò

me

tre

Per

alad

a S-

12

(msn

m)

Normalitat (Aq.Alt i Mig) Alerta Excepcionalitat Emergència Evolució piezomètrica

23

Unitats amb indicador pluviomètric

SPI: índex de precipitació estandarditzat

L’SPI es pot calcular per diferents períodes. En el PES es calcula pels darrers 9, 12 i 24 mesos.

Varia usualment entre -3,0 i +3,0


24

Estat de sequera Indicador

Pre-Alerta SPI9 < -1,0 ó SPI12 < -1,0

Alerta SPI12 < -1,5 ó SPI24 < -1,5

Excepcionalitat SPI24 < -2,0

Unitats amb indicador pluviomètric

SPI: índex de precipitació estandarditzat

L’emergència s’ha de decretar

individualment per cada municipi


25


Butlletí mensual de seguiment dels indicadors

26

Emergència Excepcionalitat Alerta Normalitat

Fonts de recurs convencionals

Reutilització i ús

extraordinari

Aigües subterr.

Desalinització

Normes d’explotació

Producció de recursos no convencionals

27

RESERVES

CONJUNTES

TER-LLOBREGAT

PRODUCCIÓ CONJUNTA

DE LES ITAM DE

LLOBREGAT I TORDERA

Per sobre del 75% 0,22 m3/s

Entre el 50% i el 75% 0,76 m3/s

Entre el 25% i el 50% 2,18 m3/s

Per sota del 25% 2,53 m3/s

Dessalinització

Acord de 26/03/2013 del Consell de Xarxa Ter-Llobregat.

25% 50% 75%

2.53 2.18

0.76

0.22

100% 0%

Evolució de la sequera


CALENDARIO DMA

Aprofitament coordinat d’aigües subterrànies

28

Massa 35- Al·luvials de la Baixa Tordera i Delta

El règim d’explotació depèn de dos

paràmetres: l’estat de sequera de la unitat Ter

Llobregat i el nivell piezomètric de l’aqüífer

Aqüífer de

la Vall Baixa

i Delta de la

Tordera


CALENDARIO DMA

Altres captacions recuperades durant la sequera 2007-2008

Consignes individualitzades a l’Annex 2.

Exemples;

29

Aprofitament coordinat d’aigües subterrànies

.... fins a 231 captacions.


CALENDARIO DMA

30

Per a reg:

Per a cabal

circulant:

ÚS ESTAT Valor objectiu en el Pla

(m3/s)

Comparació amb

el previst al Decret

84/2007 (m3/s)

A Girona

(inclosos els cabals que es derivin

per la sèquia Monar)

Alerta Entre 2 i 3 2

Excepcionalitat 1 0,3

Emergència 0,5 -

Tram final

(inclosos els cabals que es derivin

pels regs vells amb finalitat

ambiental)

Alerta Entre 1,5 i 2,5 -

Excepcionalitat 1 -

Emergència 0,5 -

ÚS ESTAT

TOTAL RECURS REGULAT

(hm3/any)

TE

R

Regs del Baix Ter

Alerta 65,50

Excepcionalitat 54,95

Emergència -

LLO

BR

EG

AT

Regs de la Sèquia de Manresa

Alerta 8,46


Emergència -

Canal de la Dreta del Llobregat

(incloses aportacions d’aigua

regenerada)

Alerta 15,80


Emergència -

MU

GA

Regs de la Muga

Alerta 14,28


Emergència -

A la Muga es manté el plantejament del D84/2007; 135 l/s en totes les fases de la

sequera.

Desembassaments màxims Normes d’explotació

CALENDARIO DMA

31

Accions preparatòries

Estat de

sequera

% de

reserves Tipus de mesura

Estimació del temps

disponible

Normalitat 75% Comprovació instal·lacions de dessalinització 8 mesos fins arribar al 50%

Prealerta 60% Preparació per l'Alerta 5 -11 mesos fins l'Alerta

Prealerta 60% Comprovació captacions subterrànies 5 -11 mesos fins l'Alerta

Prealerta 60% Comprovació instal·lacions de reutilització

5 -11 mesos fins l'Alerta

Alerta 30-40% Increment d’extraccions subterrànies 6 -14 mesos fins l'Excepcionalitat

Alerta 30-40% Control de consums 6 -14 mesos fins l'Excepcionalitat

Alerta 30-40% Producció d’aigua de reutilització

(ERA del Prat)

6 -14 mesos fins l'Excepcionalitat

Excepcionalitat 20% Control de consums 6 - 11 mesos fins l'Emergència

Deures de comunicació de consums (requeriment de l’ACA en estats previs a l’Alerta):

• > 1 Hm3/any:

Mensual

• Altres: trimestral

Entitats subministrad.

• > 200 Ha:

Mensual

Regadiu

• > 3.000 caps:

Trimestral

Ramaderia

• > 0,5 Hm3/any (o 0,2 assimilables a reg):

Trimestral

Industrial

• Mensual

Hidroelèctric

• > 0,2 Hm3/any:

Mensual

Recreatius

32

Captacions de recurs i volums

subministrats, segons correspongui.

Accions preparatòries

33

NORMES D’EXPLOTACIÓ 8. MESURES DE GESTIÓ DE LA DEMANDA

Alerta Excepcionalitat Emergència

250 lpd

230 lpd

200 lpd

Emerg.II: 180

Emerg.III: 160

Abastaments municipals (dotació màxima en alta):

270 lpd

- 230 lpd Decret

84/2007:

Consideració específica dels consums industrials o ramaders

connectats a la xarxa d’aigua potable.

Mesures en relació a l’ús de l’aigua

34


De 20h a 8h, i evitant reg en moments de pluja

< 450 m3/ha·mes

Reg particular: només 2 dies/ setmana

Només supervivència d’arbres i plantes, amb reg localitzat o amb regadora

Gespa: prohibit, excepte activitats federades

Permès l’ús d’aigües pluvials i de freàtiques (si no afecten a les captacions d’abastament)

Prohibit

Reg de zones verdes:


35


Usuaris particulars: prohibida la neteja amb mànegues.

Serveis municipals:

Quantitats mínimes necessàries

Prioritzar ús d’aigua no potable

Prohibida

S’exceptua si hi ha risc sanitari o a la seguretat vial o per un accident/incendi.

Permeses aigües reutilitzades o freàtiques (si no afecten les captacions d’abastament)

Es mantenen les restriccions de l’excepcionalitat.

Neteja de carrers, paviments i façanes:


36


Permès el reompliment parcial si es disposa de recirculació.

Permès el primer ompliment de piscines noves.

Permès a centres educatius (fins 500 litres)

No aplica a piscines amb aigua de mar

Mateixes restriccions, excepte que no es permet el primer ompliment de piscines noves.

Només es permet ompliment de piscines amb aigua de mar

Piscines:


37

Permesa només en establiments comercials

O per a vehicles comercials (transport de menjar, ambulàncies, ...).

Usuaris privats: només vidres, llums, miralls, ... mitjançant esponja i galleda.

Es mantenen les restriccions de la fase anterior.

Es mantenen les restriccions de la fase anterior.

Neteja de vehicles:



38

Altres usos més enllà de l’abastament urbà:


39

Per a la resta d’usos, s’estableixen els següents objectius d’estalvi:

Tipus d’ús Alerta Excepcionalitat Emergència

Reg agrícola 25% 40% 80%

Usos ramaders 10% 30% 50%

Usos industrials 5% 15% 25%

Usos recreatius que impliquin el reg 30% 50% Prohibit

Altres usos recreatius 5% 15% 25%

Es poden admetre reduccions inferiors en cas d’ús d’aigües regenerades.

També atenent a les particularitats de cada ús, les dotacions i l’eficiència del

subministrament en condicions de normalitat i al grau d’afectació o interferència

que les captacions de les explotacions suposen per als abastaments municipals

del seu entorn, mitjançant la redacció de PLANS D’ESTALVI.


40

• Gestors municipals o supramunicipals > 20.000 hab.

• Objectius: • 5-15-25% de

reduccions

• Identificació d’usuaris sensibles

Uns 45 plans

Urbans

> 200 Ha ó

> 3.000 caps de bestiar

uns 30+30 usuaris

Agropecuaris

> 500.000 m3/any

uns 35 usuaris

Industrials

> 200.000 m3/any

uns 35 usuaris

Recreatius

Plans

d’emergència

OBLIGATS

Plans d’estalvi

OPCIONALS

Aconsellables pels usuaris principals:


41

Mesures de gestió administrativa:

Col·laboració de les autoritats en les inspeccions

Deure de mantenir les captacions recuperades

Modificacions temporals de les condicions d’utilització

Autoritzacions temporals i autorització d’obres

Proves esportives

Modificacions temporals de les autoritzacions d’abocament

Règim fluent de les hidroelèctriques

...


42

Cabals mínims circulants:

Exemples de

cabals mínims a

l’Annex 6:

5% i 2% de les aportacions anuals mitjanes de la sèrie històrica, calculats en 320 punts, a

partir dels estats d’Alerta i Excepcionalitat, respectivament.


Continguts:

43

Marc legal

Descripció de demandes

Objectius d’estalvi

Descripció del servei de subministrament

Anàlisi tècnica de la resposta durant la sequera

Usuaris sensibles i/o crítics

Mesures previstes en cada fase

Organització administrativa

Pla de comunicació

Règim sancionador

Plans d’Emergència

Continguts equivalents (més simplificats) per als Plans d’estalvi de la resta d’usuaris.

Comitè permanent

de la sequera

Observatori de la

sequera

Comissió de Govern de la

sequera

Unitats de gestió de

l’Emergència Reunions informatives

• Declaració dels estats de sequera

• Establiment de directrius de planificació, gestió, execució i informació d’acord al previst al PES

• Impuls als instruments normatius necessaris

• Seguiment de l’evolució i acord de les mesures normatives necessàries

• Càlcul d’indicadors i publicació dels estats

• Proposta de l’estat de sequera al Comité

• Seguiment de l’aplicació del Pla

•Reunions generals, sectorials i territorials amb grups d’usuaris

• Assessorament i suport a autoritats locals

• Resolució de conflictes entre recursos locals i regulats

44

Determinacions organitzatives

Revisió del Pla i Modificcions Puntuals

45

Vigència

• 6 anys

Modificacions puntuals (que no comporten revisions del Pla):

• Canvis en l’adscripció de municipis.

• Actualització periòdica de les poblacions i de consums industrials i dotacions associades.

• Millores cartogràfiques que poden comportar canvis en certs llindars d’indicadors.

Es pot revisar en cas de:

• Alteració dels llindars assumits en el Pla i que defineix tota la metodologia de càlcul d’establiment de les mesures.

• Alteració geogràfica de les conques i sistemes d’explotació definits al pla.

• Canvis en la definició de les mesures generals establertes a cada escenari.

• Adequació als Plans Hidrològics que siguin aprovats al territori de Catalunya.

• Canvis en el marc normatiu vigent que afectin el contingut del pla.

• Alteracions en els aspectes organitzatius generals.

MEMÒRIA TÈCNICA DEL PES

46

MEMÒRIA

TÈCNICA

DEL PES

47

Càlcul de llindars en embassaments

Emergència: Es calcula de manera que, sortint d’aquest nivell, la pitjor sèrie de 12 mesos no produeixi un descens per sota del volum a partir del qual es preveuen problemes greus de qualitat de l’aigua embassada (ex. Boadella: uns 3 hm3)

Excepcionalitat: Amb la sèrie més desfavorable, cal disposar d’un marge de 3 mesos abans d’entrar en Emergència.

Alerta: Sortint d’aquest nivell, la pitjor sèrie de 12 mesos ha d’evitar l’entrada en Emergència.

Trajectòria iteració j: acompleix el criteri.

Emergència (iteració j)

Emergència (iteració j-1)

12 meses

mes 1

Trajectòria iteració j-1: no acompleix el criteri perquè la pitjor sèrie baixa per sota dels 40 hm3.

Límit de 40 hm3

V0 Procés iteratiu amb centenars de simulacions, mitjançant un model numèric simplificat.

Memòria Tècnica. Determinació de llindars

48

Càlcul de llindars en embassaments

El càlcul iteratiu dóna lloc a llindars mensuals, que després es simplifiquen en dos valors (estiu i hivern) i transicions entre ells.


0

10

20

30

40

50

60

oct nov des gen feb març abr maig juny jul ag set

Llindars proposats a la Muga (hm3)


Exemple aplicació 2015-16

49


Episodi de sequera 2007-09

50

Memòria Tècnica. Comprovacions

Sequeres sintètiques empitjorades

51

Memòria Tècnica. Comprovacions

DECRETS SEQUERA

2005

Memòria Tècnica. Comprovacions creuades

52

DECRETS SEQUERA 2007-08

Memòria Tècnica. Comprovacions creuades

53

MEMÒRIA ECONÒMICA DEL PES

54

MEMÒRIA

TÈCNICA

DEL PES

55

Costos derivats del Pla

Associats a les normes d’explotació

Producció de recursos no-convencional

Aprofitament coordinat d’aigües superf. i subter.

Accions preventives o preparatòries

Gestió Adquisició de dades del medi

Control i coordinació

Obligacions dels usuaris (comunicació i plans)

Costos derivats de la sequera

Impactes en el teixit econòmic

Impactes directes i quantificables

Impactes directes però no-quantificables

Impactes indirectes

Impactes ambientals

Reducció de cabals circulants i recàrregues (i empitjoraments ambientals associats)

Emissions de CO2 associades a la producció de recursos no convencionals

Memòria Econòmica

56

Memòria Econòmica

Costos derivats del Pla (2 sequeres greus en 6 anys)

i d’estalvi

57

Memòria Econòmica. Alternatives estratègiques

Alt. Descripció Mesures de gestió de l’oferta Mesures de gestió de la demanda

0 Mínima intervenció

fins l’Emergència

Fins l’entrada en Emergència no s’utilitzen les

dessalinitzadores, les instal·lacions de

reutilització ni els pous de sequera. A partir

d’aquell moment es posen a funcionar a

màxima producció.

No es contempla cap restricció a les

demandes ni als usos ambientals,

fins l’arribada a l’Emergència. A partir

d’aleshores, tots els usos es

restringeixen per igual.

1

Pla especial

d’actuació en

situació d’alerta i

eventual sequera

Produccions de recursos (dessalinització,

reutilització i pous de sequera) contemplades

al Pla.

Restriccions contemplades al Pla.

2 Major èmfasi en la

gestió de la demanda

Les dessalinitzadores endarrereixen les seves

produccions, mantenint el règim mínim fins el

40% de reserves conjuntes. No s’utilitzen els

pous de sequera ni les reutilitzacions.

Restriccions més altes als regs i

major exigència d’estalvi als

abastaments.

3 Major èmfasi en la

gestió de l’oferta

S’avança la producció de recursos de

sequera: les dessalinitzadores produeixen al

màxim des del 80% de les reserves

conjuntes, i les reutilitzacions i els pous de

sequera operen des de Prealerta.

No opera cap limitació a les

demandes.

58

Costos en milions d’euros (2 sequeres greus en 6 anys)

ALT. DESCR.

COST

PREVE

NTIU

COST DE LES

RESTRICCIONS COST GLOBAL

0 Mínima 48 144 - 337 192 - 385

1 PES 101 10 - 32 111 - 132

2 Més gestió demanda 80 45 - 115 125 - 195

3 Més gestió oferta 174 1 - 7 175 - 181

Memòria Econòmica. Alternatives estratègiques

Web: www.gencat.cat/aca

E-mail: [email protected]

Twitter: @aigua_cat

© L’Agència Catalana de l’Aigua permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data

d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica.

Gràcies per la seva atenció

pla de sequera - acanet.gencat.catacanet.gencat.cat/traspasfiles/conselladmin/12_uhjlc2... ·...

Documents