instal·lació elèctrica i automatització d’una indústria...

Instal·lació elèctrica i automatització d’una indústria frigorífica de conservació de carns

AUTOR: Marc Adrià Saló i Pulido DIRECTOR: Josep Antoni Barrado

DATA: GENER/2007

ÍNDEX GENERAL MEMÒRIA DESCRIPTIVA

0. Full d’identificació. 2 1. Objecte del projecte. 3 2. Abast. 3 3. Antecedents. 3 4. Normes i referències 4.1. Disposicions legals i normes aplicades. 4

4.1.1. Normes que intervenen en el projecte. 5 4.2. Bibliografia 6

4.3. Programes utilitzats. 7 4.4. Pla de gestió de la qualitat aplicat durant el projecte. 7 4.5. Altres referències. 7

5. Definicions i abreviatures. 7 6. Requisits de Disseny

6.1. Antecedents de l’edificació Existent 8 6.1.1. Descripció del Solar 8 6.1.2. Estructura 8

6.2. Requisits de disseny. 8 6.3. Descripció general de funcionament. 9 6.4. Descripció funcional al detall. 11

6.4.1. Línia de Glicol. 11 6.4.2. Compressors 11 6.4.3. Alarmes 12 6.4.4. Bombes Glicol Fred 12 6.4.5. Intercanviador de glicol 12 6.4.6. Línia del túnel -20ºc 12 6.4.7. Maniobra desescartx elèctric 13 6.4.8. Condensador (comú per als 3 compressors) 13

6.5. Cambres 6.5.1. Cambra Expedició. 14 6.5.2. Cambra Predistribució. 14 6.5.3. Cambra Picking. 15 6.5.4. Cambra Envasats. 15 6.5.5. Cambra Palet.. 15 6.5.6. Cambra Preparació de Peces. 16 6.5.7. Cambra Trossejats. 16 6.5.8. Passadís. 17 6.5.9. Cambra Cartrons. 17 6.5.10. Túnel de Congelació 17

7 Anàlisi de Solucions 7.1. Cambres Frigorífiques 19

7.1.1. Introducció 19 7.1.2. Aïllament 19 7.1.2. Desaigües 19 7.1.3. Portes 20 7.1.4. Renovació de l’aire de les Cambres 20

7.2. Equip Frigorífic 21 7.2.1. Introducció 21 7.2.2. Dades d’explotació 21 7.2.3. Condicions Constructives 22

7.3. Compressor 23 7.3.1. Introducció 23 7.3.2. Les Funcions Bàsiques del Compressor: 23

7.4. Evaporador 24 7.4.1. Introducció 24 7.4.2. Desgel Elèctric (Desescartx) 25

7.5. Condensador 26 7.5.1. Introducció 26

7.6 Vàlvula dÉxpansió 26 7.6.1. Introducció 28 7.6.2. Vàlvules d’expansió Pressostàtiques 29 7.6.3. Vàlvula d’expansióTermostàtica 30 7.6.4. Vàlvules amb Equilibrat Extern de Pressió 30 7.6.5. Vàlvules amb Limitador de Pressió 31 7.6.6. Vàlvula d’expansió Electrònica 31 7.6.7. Vàlvules Autocontenedores 31 7.6.8. Vàlvules de Flotador 31

7.7. Refrigerant 32 7.8. Canonades i Connexions 33

7.9. Accessoris de lÉquip Frigorífic 34 7.9.1. Vàlvules Complementàries. 34 7.9.2. Recipients 34

7.10. Recipient de Líquid 35 7.11. Purgador dÍncondensables 35 7.12. Recipient Contra Cops de Líquid 36 7.13. Filtres 37 7.14. Visor de Líquid 37 7.15. Manòmetres 37 7.16. Bomba del Refrigerant 38 7.17. Aparells Automàtics de Regulació i de Seguretat 38 7.19. Instal·lació de lÉnllumenat. 40 7.20. Regulació i Control de lÉquip Frigorífic 40

7.20.1. Reg. i Controls del Funcionament del Equip Frigorífic 40 7.20.2. Punts crítics d’un Cicle Frigorífic 40 7.20.3. Capacitat frigorífica. Controls Utilitzats per realitzar el cicle

Equip Frigorífic 41 7.20.4. Proteccions 42

7.21. Sistema Automàtic de Regulació i Control 42

7.21.1. Introducció 42 7.22. Control de Sistemes Automàtics 45 7.23. Autòmat Programable 45

7.23.1. Introducció 45 7.23.2. Elecció del Autòmat. 46 7.23.3. Programació del Autòmat 47 7.23.4. Instal·lació de l’autòmat. 48 7.23.5. Posta en Funcionament de l’autòmat 48

7.24. Instal·lació Elèctrica 7.24.1. Instal·lacions Elèctriques Receptores de Baixa Tensió 51 7.24.2. Instal·lacions d’Enllaç 51 7.24.3. Instal·lació dÉnllaç Caixa de Protecció i Mesura 52 7.24.4. Derivació Individual 52 7.24.5. Quadre de Protecció Individual 54 7.24.6. Instal·lacions Interiors o Receptores 54 7.24.7. Conductors 54 7.24.8. Tubs Protectors 56 7.24.9. Característiques de l’obra del constructor. 58 7.24.10. Caixes d’Embrancament i Derivació 59 7.24.11. Mecanismes 59 7.24.12. Motors en la instal·lació. 60 7.24.13. Posta en Marxa dels Motors 60 7.24.14. Instal·lació de Posta a Terra 62

8 Solució Adoptada

8.1. Cambres Frigorífiques 70 8.1.1. Aïllament 70 8.1.2. Vorera 71 8.1.3. Portes 71 8.1.4 Renovació dÁire de les Cambres 72

8.2. Equip Frigorífic 73 8.2.1. Compressors 73 8.2.2. Línia de Glicol 73 8.2.3. Línia Túnel 75 8.2.4. Evaporadors 76 8.2.5. Condensador 77 8.2.6. Vàlvula dÉxpansió 80 8.2.7. Refrigerant 81 8.2.8. Accessoris de lÉquip Frigorífic 82

8.3. Automatització de la Indústria 83 8.3.1. Introducció 83 8.3.2. Reguladors adoptats 84 8.3.3. Variables de Regulació i Control 88 8.3.4. Autòmat Programable (PLC) 88

8.4. Instal·lació Elèctrica 95 8.4.1. Característiques Generals de la Instal·lació 95 8.4.2. Escomesa 95 8.4.3. Instal·lació d’enllaç 96 8.4.4. Instal·lacions Interiors 97 8.4.5. Proteccions 105

8.4.6. Pressa de Terra 105 8.4.7. Posta en Marxa 105 8.4.8. Contactors 106

PLANOS

PLANELLS UBICACIÓ NAU Situació Plànol 1 Emplaçament Plànol 2 PLANELLS DISTRIBUCIÓ PLANTA Distribució general planta 1 Plànol 3 Distribució general planta 2 Plànol 4 Distribució general perfil 1 Plànol 5 Distribució general perfil 2 Plànol 6 Línies generals Plànol 7 SALA DE MÀQUINES I SERVEIS I QUADRE GENERAL Sala de màquines Plànol 8 Serveis de cambres (glicol) Plànol 9 Distribució potència quadre Plànol 10 Distribució senyalització Plànol 11 Detall sòcol quadre general de maniobra i potència Plànol 12 Detall escomesa i derivació individual Plànol 13 Plano de Terres. Plànol 14 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA Alimentació Quadre General Plànol 1 Alimentació Central Diferencial 1 Plànol 2 Alimentació Central Diferencial 2 Plànol 3 Alimentacions 220VAC i 24DC Plànol 4 Pot. Compressor 1 SMC108S Plànol 5 Pot. Compressor 1 SMC108S Plànol 6 Potència Compressor 3 CMO26 Plànol 7 Pot. Condensador Vent. 1 a 4 Plànol 8 Pot. Condensador Vent. 5 a 8 Plànol 9 Potència Bombes Glicol Plànol 10 Potència C. Predistribució Plànol 11 Potència Picking Plànol 12 Potència Palets Plànol 13 Potència Preparació Peces Plànol 14 Potència Expedició Plànol 15 Potència Sala Envasats Plànol 16 Potència Trossejats Plànol 17 Potència Túnel Plànol 18 Potència Cartrons Plànol 18.1 Potència Passadís Plànol 18.2 Distribució PLC, Pantalla Plànol 19 E.D. Alarmes i Compressor 1 Plànol 20 E.D. T2 Compressor 1 i 2 Plànol 21 E.D. T2 Compressor 2 i 3 Plànol 22 E.D. T2 Compressor. 3 i Condensador Plànol 23 E.D. T3 Intercanviador. i B. Glicol Plànol 24 E.D. T3 C. Predistribució i Picking Plànol 25

E.D. T4 Picking, Palets P. Peces Plànol 26 E.D. T4 Preparació. de Peces i Exp. Plànol 27 E.D. T5 Sala Envasats. i Trossejats Plànol 28 E.D. T5 Trossejats i Túnel Plànol 29 E.D. T11 Cartrons i Passadís Plànol 29.1 E.D. T11, Reserves Plànol 29.2 S.D. T6 Condensador i Tanc G. Plànol 30 S.D. T7 Alarmes i Compressor 1 Plànol 31 S.D. T7 Compressors 1 i 2 Plànol 32 S.D. T8 Compressor3 i Condensador Plànol 33 S.D. T8 Condensador Intercanviador Glicol i Bomba Glicol Plànol 34 S.D. T9 B.2 Glicol, C. Predistribució Plànol 35 S.D. T9 Picking, Palets i P. Peces Plànol 36 S.D. T10 P. Peces, Expedició. i Trossejats. Plànol 37 S.D. T10 Trossejats i Reserves Plànol 38 S.D. T12 Cartrons i Passadís Plànol 38.1 S.D. T12, Reserves Plànol 38.2 Maniobra Compressor 1 Plànol 39 Maniobra Compressor 1 Plànol 40 Maniobra Compressor 2 Plànol 41 Maniobra Compressor 2 Plànol 42 Maniobra Compressor 3 Plànol 43 Maniobra Compressor 3 Plànol 44 Maniobra Condensador Plànol 45 Maniobra Condensador Plànol 46 Maniobra Condensador Plànol 47 Maniobra Condensador Plànol 48 Maniobra Cambra Predistribució Plànol 49 Maniobra Picking Plànol 50 Maniobra Palets Plànol 51 Maniobra Preparació Peces Plànol 52 Maniobra Expedició Plànol 53 Maniobra S. Envasats Plànol 54 Maniobra Trossejats Plànol 55 Maniobra Túnel Plànol 56 Maniobra Cartrons Plànol 56.1 Maniobra Passadís Plànol 56.2 Seny. Alarmes, Compressors. i Condensador. Plànol 57 Seny. Bomba Glicol C.P., i Picking Plànol 58 Seny. Palets, P. Peces i Exp. Plànol 59 Seny. S. Envasats, Trossejats i Túnel Plànol 60 Seny. Cartrons i Passadís Plànol 60.1

ESTAT DE MEDICIONS Capítol 01 Cambres Frigorífiques 111 Capítol 02 Automatització 114 Capítol 03 Instal·lació Elèctrica 115 PRESSUPOST Quadre De Preus 126 Quadre Pressupost 138 Preus Parcials Instal·lació 150 Preu Final Instal·lació 151 PLEC DE CONDICIONS 1 Plec de Condicions Generals 154

1.1 Condicions Generals 1.2 Condicions Administratives 154

1.2.1 Relació de tots els Reglaments i Normes 154 1.2.2 Plaços dÉxecució 154 1.2.3 Utilització del Llibre dÓrdres 155 1.2.4 Interpretació del Projecte 155 1.2.5 Recepció de les Obres 155 1.2.6 Forma del Contracte 156

1.3 Condicions Econòmiques 156 1.3.1 Abonament de lÓbra 156 1.3.2 Preus 157 1.3.3 Revisió de Preus 157 1.3.4 Penalitzacions 157 1.3.5 Contracte 157 1.3.6 Responsabilitats 157 1.3.7 Conservació de les Obres 157

1.3.8 Mitjans Auxiliars 1.3.9 Recisió del Contracte. Causes de Rescissió. 157 1.3.10 Liquidació en Cas de Rescissió del Contracte 158

1.4 Condicions Facultatives 158 1.4.1 Delimitació General de Funcions Tècniques, Tècnic Facultatiu 158 1.4.2 Obligacions i Drets Generals del Contractista 169 1.4.3 Prescripcions Generals Relatives als Treballs i als Materials 161

2 Plec de Condicions Tècniques 164 2.1. Condicions Generals 164

2.1.1 Qualitat dels Materials 164 2.1.2 Materials no Consignats en el Projecte 164 2.1.3 Disposicions Vigents 164 2.1.4 Altres Disposicions i Normes 164 2.1.5 Obres de Fàbrica 164 2.1.6 Àmbit dÁplicació 164

2.1.7 Conformitat o Valoració de les Condicions 165 2.1.8 Assajos i Proves 165 2.1.9 Proposicions 165

2.2 Quadres de Maniobra 166 2.2.1 Materials 166 2.2.2 Aparellatge 167 2.2.3 Proves 168

2.3 Força Motriu 168 2.3.1 Materials 171 2.3.2 Normes d’Instal·lació 172 2.3.3 Proves 172

2.4 Enllumenat 172 2.4.1 Materials 172 2.4.2 Normes d’Instal·lació 173 2.4.3 Proves 174

ANNEX DE CÀLCUL 1 Càlcul de la Càrrega de Refredament 178

1.1 Introducció 178 1.2 Dades Generals de Precàlcul 178 1.2.1 Càlcul de Superfícies i del Volum de les Cambres 179 1.2.2 Càlcul de la Massa de Producte Emmagatzemable en les Cambres 180 1.2.3 Càlcul de la Massa de Producte dÉntrada Diària 180 1.2.4 Càlcul de la Temperatura Mitja Exterior 180 1.2.5 Taula resum de càlculs de la viabilitat energètica de la nova instal·lació 183 1.2.6 Conclusions dels resultats obtinguts 183 1.2.7 Càlcul dels Extractors per a la Renovació dÁire 183

2 Càlcul de la Instal·lació dÉnllumenat 186 3 Automatització i Control de les Cambres. 186 Grafcet Cambra Expedició 191 Grafcet Cambra Picking 192 Grafcet Cambra Palets 194 Grafcet Cambra Preparació de Peces 196 Grafcet Cambra Envasats 198 Grafcet Cambra Passadís 200 Grafcet Cambra Túnel 201 Grafcet Cambra Cartrons 203 Grafcet Cambra Trossejats 204 Grafcet Cambra Predistribució 206 Grafcet Compressor 1 208 Grafcet Compressor 2 210 Grafcet Compressor 3 213 Grafcet Bombes Glicol 216 Grafcet Condensador 217 Grafcet Tanc Glicol 220 4. Càlcul de la Instal·lació Elèctrica 221

4.1. Càlcul de la Potència Instal·lada 221 4.2. Càlcul de la instal·lació elèctrica 223 4.3. Distribucions dels consums en la planta. 223 4.4. Càlcul de l’escomesa. 223

4.4.1. Tipus d’escomesa. 223 4.4.2. Característiques dels cables i conductors 224 4.4.3. Càlcul de la secció per escalfament 224 4.4.4. Càlcul per caiguda de tensió. 227 4.4.5. Secció adoptada 228 4.4.6. Càlcul de la caiguda de tensió. 228

4.5. Càlcul de la derivació individual. 229 4.5.1. Càlcul de la secció per escalfament 230 4.5.2. Càlcul per caiguda de tensió. 232 4.5.3. Secció adoptada 232 4.5.4. Càlcul de la caiguda de tensió. 233

4.5.6. Càlcul de les línies fins a serveis 234 4.5.7. Tubs protectors 234

4.6. Proteccions de la Instal·lació Elèctrica 259 4.6.1. Protecció Contra Sobreintensitats 259 4.6.2. Protecció Contra Sobretensions 259 4.6.3. Interruptors Automàtics Magnetotèrmics (P.I.A.) 259 4.6.4. Protecció Contra Contactes Directes i Indirectes 259 4.6.5. Protecció Contra Contactes Directes 259 4.6.6. Protecció Contra Contactes Indirectes 260 4.6.7. Interruptors Diferencials (I.D.) 260 4.6.8. Esquema de Distribució Elèctrica 260

4.7. Pressa de Terra. 261 4.7.1 Càlcul de la Resistivitat del Terreny 261 4.7.2 Resistència de Presa a Terra dels Elèctrodes 261

5. Càlcul i Regulació de la Potència Reactiva 264 5.1. Compensació de la reactiva 264 5.2. Ubicació de l’equip 265 5.3. Determinació de la potència de la bateria de condensadors 265 5.4. Elecció de la bateria de condensadors 267

ANNEX PLC 1. Programa tipus corresponent al condensador per etapes 269 ANNEX DOCUMENTACIÓ BÀSICA 1. Display temperatura cambres 280 2. Condensador 281 3. Evaporador 282 4. Compressor tipus 1 284 5. Compressor tipus 2 286 6. Controlador vàlvula motoritzada 288

Memòria Descriptiva

AUTOR: Marc Adrià Saló i Pulido DIRECTOR: Josep Antoni Barrado Rodrigo

Memòria Descriptiva Instal·lació elèctrica i automatització d’una indústria frigorífica de conservació de carns

2

0. Full d’identificació.

Titular del Projecte i Dades de l’autor

El titular del projecte és el Sr. Pere Bernis Vidal, gerent de l’empresa Carns Segrià S.L. (Indústria elaboradora de carns), amb DNI 34.857.685-J, i adreça c/ Sant Sebastià nº 24 Alcarràs (Lleida) 25180 amb telèfon 973790828.

El present projecte es redacta per encàrrec de l’empresa, Carns Segrià S.L. amb NIF. H-42586957, i domiciliada al c/ Sector Avinganya 2 amb número de nau 17 CP 25180, Alcarràs (Lleida) telèfon 973 790882 Fax 973707336

L’autor del projecte és Marc Saló i Pulido, Enginyer Tècnic Industrial, nº col·legiat L-782, amb DNI 47688586-H i domicili professional en el carrer Sant Sebastià nº 24 pertanyent a la població d’Alcarràs província de Lleida 25180 amb el telèfon 973790828 i correu electrònic: [email protected]

Destinatari

El destinatari del projecte és la Regidoria d´ Urbanisme de l’ajuntament d’Alcarràs, adreça Plaça de l’església nº 1 d’Alcarràs província de Lleida amb el telèfon 973791215 i correu electrònic: [email protected]

Situació

La població d’Alcarràs esta situada a 9 km de la ciutat de Lleida, i a 120 km de la ciutat de Saragossa. Comunicada per la carretera N-2, per autovia A-2 Fraga - Barcelona . També esta comunicada per la carretera comarcal C-135 (Alcarràs - Gimenells - Almacelles).

Marc Adrià Saló i Pulido nº col·legiat L-8321

Data:

Novembre/2006


3

1. Objecte del projecte.

L’objectiu principal del present projecte és la realització d’un sistema d’automatització i Control d’una Indústria Frigorífica de Conservació de Carns, així com la realització de les instal·lacions interiors de les naus on s’ubica la indústria i els equips necessaris.

Per aquest motiu s’ha de realitzar el disseny i/o el dimensionament de:

• Les cambres frigorífiques; espai físic on es realitzarà el procés industrial. • L’equip frigorífic; maquinària que ens proporcionarà l’energia frigorífica, per refredar o conservar el producte del procés industrial. • La instal·lació elèctrica; instal·lacions que ens permetran distribuir l’energia elèctrica en la indústria i alimentar doncs als receptors d’aquesta. • L’automatització i control; instal·lació que ens permet automatitzar i controlar les instal·lacions de fred.

2. Abast.

En el present Projecte es pretén planejar l’automatització i Control d’una Indústria Càrnica. Per tant, es tracta d’una indústria alimentària, on l’objectiu principal és conservar carns, en aquest cas d’especejament variat, on el factor més important serà doncs, mantenir les condicions idònies de qualitat d’aquestes carns així doncs es podrà oferir una major qualitat.

Per dimensionar una indústria d’aquest tipus s’avaluen tot un seguit de factors que desempenyoren influència sobre les necessitats de refredament. Doncs d’aquesta manera es podrà dimensionar els espais físics, les cambres frigorífiques on es vol conservar la carn i la sala de màquines on s’ubicaran els compressors.

Semblantment semblant, es proposa alguns elements de la instal·lació de fred per tal d’optimitzar el procès. També es dimensiona la instal·lació elèctrica que connexiona o enllaça la totalitat de la instal·lació.

No gens menys, es dimensiona l’automatització de les instal·lacions frigorífiques. D’aquesta manera es podrà regular i controlar la producció frigorífica automàticament, és a dir, sense la intervenció humana, i assegurant en tot moment el correcte de funcionament de l’equip frigorífic, i assegurant també que la càrrega frigorífica necessària és la correcta en cada instant.

3. Antecedents.

Inicialment teníem l’antiga instal·lació de Carns Segrià S.L.. Carns Segrià S.L. vol realitzar unes noves instal·lacions capaces de poder satisfer l’actual demanda dels serveis, per aquest motiu es realitzen aquestes noves instal·lacions.


4

Les noves modificacions es centralitzen bàsicament en la part automàtica i elèctrica de la planta i en la variació d’algun dels diferents elements que conformen l’equip frigorífic.

Aquestes naus es situen al polígon Polinasa referent a la població d’Alcarràs província de Lleida. Es pretén projectar totes les instal·lacions possibles per tal de dur a terme tal desenvolupament industrial.

4. Normes i referències

4.1. Disposicions legals i normes aplicades.

Per l’elaboració del projecte s’han seguit una sèrie de disposicions legals com normes, instruccions i reglaments com els que es citen a continuació:

• R.I.T.E.; Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis i Instruccions Tècniques Complementàries. (REIAL DECRET 1751/1998, de 31 de juliol ).

• R.S.F.; Reglament de Seguretat per plantes i instal·lacions Frigorífiques i Instruccions Tècniques Complementàries. (REIAL DECRET 3099/1977, de 8 de setembre).

• R.A.P.; Reglament dÁparells de Pressió i Instruccions Tècniques Complementàries. (REAL DECRETO 1244/1979, de 4 de abril).

• R.E.B.T.; Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries. (REAL DECRETO 842/2002, de 2 de agost).

• REAL DECRETO 1942/1993, de 5 de novembre.

4.1.1. Normes que intervenen en el projecte.

Recomanacions UNESA que siguin d’aplicació.

Normes particulars de Forces Elèctriques de Catalunya (FECSA-ENDESA).

Condicions imposades per les entitats públiques afectades. ( “ Ministerio de Ciencia y Tecnologia ”, Departament dÍndústria de la Generalitat de Catalunya, Ordenaces Municipals de lÁjuntament d’Alcarràs ).

Normativa Específica:

• UNE 86-609-85-Maquinaria Frigorífica de Compresión Mecànica. Fraccionament de Potència.

• UNE 86-602-85 - Maquinaria frigorífica de Compresión Mecánica. Placas de Identificación.

• UNE 86-004-85 – Fluidos Refrigerantes Orgánicos. Designación Numérica.


5

• UNE 86-600-85 – Definiciones y Terminologia en Refrigeración por Compresión Mecánica.

• UNE 86-601-85 – Maquinaría Frigorífica de Compresión Mecánica. Condiciones de Ensayo.

• UNE 74-105-91 - Acústica. Métodos estadísticos para la determinación y verificación de los valores de emisión acústica establecidos para máquinas y equipos.

· Part 1: Generalidades y definiciones.

· Part 2: Métodos para valores establecidos para máquinas individuales.

· Part 3: Método simplificado (provisional) para valores establecidos para lotes de máquinas.

· Part 4: Método para valores establecidos para lotes de máquinas.

• UNE 10-0000-95 - Climatización. Terminología.

• UNE 10-0000/1M-97 - Climatización. Terminología.

• UNE 10-000-85 - Climatización. Condiciones climáticas para proyectos.

• UNE 10-000-88 - Climatización. Grados-día base 15 grados ºC.

• UNE 10-0010-89 - Climatización. Pruebas de ajuste y equilibrado.

· Part 1. Instrumentación.

· Part 2. Mediciones.

· Part 3. Ajuste y equilibrado.

• UNE 10-0014 – 84 - Climatización. Bases para el proyecto. Condiciones exteriores de cálculo.

• UNE 10-0020-89 - Climatización. Sala de máquinas.

• UNE 10-0100-87 - Climatización. Código de colores.

• UNE 10-0151-88 - Climatización. Pruebas de estanqueidad de redes de tuberías.

• UNE 10-0152: 88 - Climatización. Soportes de tuberías.

• UNE 10-0153: 88 - Climatización. Soportes antivibratorios. Criterios de selección.

• UNE 10-0155: 88 - Climatización. Cálculo de vasos de expansión.

• UNE 10-0156: 89 - Climatización. Dilatadores. Criterios de diseño.

• UNE 10-0157: 89 - Climatización. Diseño de sistemas de expansión.

• UNE 10-0171: 89 - Climatización. Aislamiento térmico. Materiales y colocación.

• UNE-EN 60598-2-22: 99 – Luminarias. Parte 2: Reglas particulares. Sección 22: Luminarias para alumbrado de emergecia.


6

• UNE 21031 – Cables aislados con policloruro de vinilo de tensiones asignadas inferiores o iguales a 450/750 V.

• UNE 21030: 96 - Conductores aislados cableados en haz de tensión asignada 0,6/1 kV, para líneas de distribución y acometidas

• UNE-EN 50.086 -2-1: 99 - Sistemas de tubos rígidos

• UNE-EN 50.086-2-2: 97 - Sistemas de tubos curvables

• UNE-EN 50.086–2-3: 99 - Sistemas de tubos flexibles

• UNE-EN 50.086–2-4: 95 - Sistemas de tubos enterrados

• NBE-CT 79 - Condiciones Térmicas de los Edificios.

• RESOLUCIÓ de la DGI, de 24-2-1983, per la qual s’aprova a les empreses FECSA, ENHER, HECSA, FHSSA, les normes particulars per a instal·lacions d’enllaç en els subministraments d’energia elèctrica en Baixa Tensió. (DOGC 6-7-83).

• RESOLUCIÓ de la DGIM, de 23-41985 per la qual s’aproven a les empreses FECSA, ENHER, HECSA, FHSSA, els informes tècnics d’instal·lació que desenvolupen les normes particulars per a instal·lacions d’enllaç en els subministraments d’energia elèctrica en baixa tensió, aprovades per Resolució de la DGI de 24-2-1983. (DOGC 17-5-85).

4.2. Bibliografia

Bibliografia de Referència

• Instalaciones Frigoríficas, Tomo I y Tomo II.

Autor: R. P. Rapin.

Editorial: Marcombo, Boixareu Editores.

• La Producción de Frío.

Autor: Enrique Torrella Alcaraz.

Editorial: Universidad Politécnica de Valencia.

• Diseño de Instalaciones Frigoríficas para la Industria Agroalimentaria.

Autor: Antonio López Gómez.

Editorial: Associació d´Enginyers Agrònoms de Catalunya.

• Guia Vademécum para Instalaciones de Enlace.


7

Editat per: la companyia subministradora FECSA, ENHER.

• Ingeniería de la Automatización Industrial.

Autor: Ramón Piedrafita Moreno

Editorial: RA-MA

4.3. Programes utilitzats.

See Electrical Expert ©

Autocad 2005©

Microsoft Office 2003 (Word, Excel, Power Point)

4.4. Pla de gestió de la qualitat aplicat durant el projecte.

La redacció del projecte s’ha acotat a les consideracions proposades dins de la norma UNE 157001 la qual té per objecte establir les consideracions generals que permeten les característiques a satisfer. La norma UNE 157001 es una norma molt general, per això s’informa dels següents projectes de norma:

• PNE 157301 criteris generals per a l’elaboració de projectes d’activitat.

• PNE 157701 criteris generals per l’elaboració de projectes destinats a la construcció o materialització d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió.

4.5. Altres referències.

Sense precedents.

5. Definicions i abreviatures.

No es precisa informació addicional per a la lectura del projecte.


8

6. Requisits de Disseny

6.1. Antecedents de l’edificació Existent

6.1.1. Descripció del Solar

La parcel·la on s’ubica la indústria és poligonal i consta d’una superfície de 3.500 m2. S’accedeix a la parcel·la per Sector Vilanova 1, on hi ha l’entrada principal. D’altra banda, per accedir a la càrrega i descàrrega de mercaderies disposem d’una porta posterior ubicada a la part darrera on dóna al carrer Sector Avinganya 2.

El tancament de la parcel·la esta constituït per un mur de totxanes, de vint centímetres d’amplada i dos metres d’alçada, que envolta tot el perímetre de la parcel·la.

Es disposa de zona per aparcar automòbils, de sis places, i situada davant de les oficines. També es disposa de zona per aparcar camions frigorífics, situada davant del jardí, al costat del cobert.

Al costat de l’entrada posterior a la parcel·la, existeix un centre de transformació d’alta a baixa tensió i aquest centre de transformació té una superfície de 15 m2. El centre de transformació és propietat de la companyia subministradora.

6.1.2. Estructura

Tancaments

Els tancaments de la nau existent, estan construïts mitjançant una estructura metàl·lica, la qual suporta la coberta de l’edificació i les parets estan construïdes de totxanes prefabricades de formigó.

Coberta

La coberta es sustenta damunt l’estructura metàl·lica mencionada en l’apartat anterior i la seva estructura també és metàl·lica. La teulada esta construïda d’uralita. La pendent de la coberta és del 5 % a duesaigües.

Oficines

Les oficines estan situades a la primera planta de la nau i s’accedeixen per unes escales ubicades al costat de la porta posterior. En la primera planta consta també d’uns lavabos per a senyors i senyores així com una sala de juntes i de reunions.

6.2. Requisits de disseny.

El conjunt d’elements que component la planta frigorífica configuren un sistema de control totalment automatitzat de manera que davant les necessitats i exigències de la planta, aquesta subministra la quantitat de fred necessari per a la conservació idònia de la carn.


9

Les cambres estan dotades d’un sistema de lectura de fred en cada moment; aquest sistema es basa en una sonda tipus PTC (Positive temperature control), es a dir, augmenta de resistència conforme augmenta la temperatura.

Cal dir però que s’havia estudiat la proposta d’implantar una NTC (Negative temperatura control), malgrat tot s’ha decidit col·locar el termistor PTC degut a la simplicitat de la lògica.

Continuant amb el procés de control, davant les exigències de fred en cada una de les cambres i túnels, aquests activen una senyal (PTC) que dona confirmació de fred al PLC. Una vegada al PLC, s’han de complir una sèrie de premisses necessàries que garanteixen el principi de bon funcionament de la cambra.

Aquest tipus de premisses inclouen també condicions d’arranc i estat del compressor que ha d’actuar. També es té en compte l’estat d’alguna electrovàlvula de procés.

Donades totes les premisses necessàries per a l’arranc del compressor, aquest engega i comença a comprimir el gas. En aquest moment s’està produint un calentament del refrigerant degut a la ràpida compressió. El gas comprimit i calent es dirigeix cap a l’evaporador on allà torna a produir-se una altra transformació, en aquest cas passa de gas provocant així un refredament del mateix. Aquest gas entra en contacte amb la superfície de metall on a través d’un recirculació d’aire de la cambra extreu la calor provocant així el refredament. Aquest tipus de d’expansió que provoca el refredament està controlada en tot moment gràcies a la vàlvula d’expansió ubicada en sèrie amb l’entrada del evaporador.

Seguint el cicle del refrigerant arribem a l’element condensador on aquí, com el seu indica, condensem el gas expansionat de la cambra transformant-lo en líquid. El condensadores compon bàsicament per serpentí en contacte amb circulació d’aigua que moltes vegades està provocat per unes dutxes superiors. El final del serpentí va a parar en un dipòsit separador que opera de filtre separador de partícules líquides de les de gas.

Per la sortida de líquids del dipòsit separador connecta a l’aspiració del compressor que arribat a aquest element tanquem el cicle del refrigerant. Com tot procés industrial el funcionament del sistema està condicionat per una sèrie de paràmetres variables en tot moment que poden determinar l’estat d’operació, és a dir, hem de tenir en compte i controlar tots els estats del components i del refrigerant realitzant lectures de pressió i temperatura.

Per a major informació veure esquema de funcionament en plànols.

6.3. Descripció general de funcionament.

Davant l’entrada de noves mercaderies i degut a les pèrdues de calor, la cambra registra un augment de temperatura, sovint superior a la temperatura de consigna establerta.


10

La cambra està dotada d’un sensor de temperatura i un busde camp que realitzen una lectura instantània de forma que quant aquesta supera la consigna envia una senyal digital al PLC, segons l’estat de la resta d’entrades que el configuren activa un relé de maniobra que actua sobre el compressor donant-li una confirmació de marxa.

Una vegada alimentat el circuit de control del compressor, aquest realitza una lectura de les diferents variables de pressió, seguretats, accionaments, entre d’altres que es poden consultar en l’apartat de planells, si totes les condicions son favorables aleshores el compressor engega.

Una vegada el compressor està en funcionament, arrenca la bomba de recirculació d’oli per tal d’assegurar-se una circulació d’oli per lubricar les parts mòbils del motor. Al mateix moment el circuit primari està incrementant un augment de pressió de glicol (estat líquid); aquest arriba fins a al evaporador amb unes condicions de temperatura i pressió determinades i és al evaporador que ens actua la vàlvula d’expansió, regulant tot el gas de sortida cap al circuit interior del evaporador.

Durant l’expansió del gas es produeix un transformació de líquid a gas/líquid el qual genera fred dins de l’evaporador, aquest incorpora uns ventiladors situats al darrera per tal de crear una recirculació d’aire forçada. La recirculació d’aire entra en contacte amb l’aire de la cambra, transmetent calor de la mateixa al fluid que circula per l’evaporador, direm doncs que estem extraient calor de cambra.

El líquid/gas surt de l’evaporador i es dirigeix cap al condensador on allí es condensa tot el possible el glicol provinent del evaporador; el condensador conté un circuit de serpentí per el qual circula la mescla líquid/gas provinent del evaporador, aquest circuit es refrigerat per una dutxa d’aigua situada a la part inferior del condensador.

A més a més el condensador incorpora uns ventiladors que provoquen una circulació d’aire forçada el qual incrementa i facilita l’intercanvi de temperatures, direm doncs que el fluid s’ha condensat. Si seguim amb la instal·lació ens trobem el dipòsit separador, on com el propi nom diu, separa la part líquida de la part gasosa del fluid. Teòricament no hauríem de tenir aquest dipòsit doncs la conversió de líquid a sòlid ja ens la proporciona el condensador, el que passa es que encara resideixen petites partícules que cal separar per evitar l’efecte de cavitació en els àlabs dels compressor. El procés es tanca una vegada s’arriba al compressor on el fluid entra una altra vegada en recirculació.

Paral·lelament a aquest procés existeix un control de totes les variables que configuren la instal·lació, variables com pressió, temperatura, pressions, estats lògics, senyals analògiques tipus 4-20mA. El control de cada una d’aquestes variables les realitza el PLC que fa una lectura cíclica de l’estat de les entrades cada 0.05 segons. L’actuació per part de les sortides digitals del PLC afecta als relés de control, aquests poden actuar directament sobre els processos de la instal·lació o bé son portadors d’ordes que actuen sobre elements de potència. A més a més el sistema incorpora una pantalla tàctil on podem saber l’estat de les diferents variables de la cambra així com actuar en cas oportú sobre diferents elements de control.


11

6.4. Descripció funcional al detall. Aquesta instal·lació es compon de dues línies diferents (amb el condensador comú):

1. Túnel de congelació à Compressor CMO26

2. Serveis de glicol à Tanc de Glicol à Compressors SMC108S

En la línia de glicol només pot funcionar un dels dos compressors alhora, l’altre és de reserva i solament podrà funcionar si el primer està en alarma o no està seleccionat. 6.4.1. Línia de Glicol.

Procés d’arrencada de la instal·lació de glicol, condicions prèvies per a poder arrencar:

• Algun compressor SMC108S en disposició d’arrencar (seleccionat) • Condensador sense alarmes (veure apartat condensador) • Alguna bomba de glicol fred en disposició d’arrencar (seleccionada i sense

alarmes) • Quan les condicions anteriors es compleixin, els compressors s’activaran per la

següent petició de fred: Tanc de glicol demana fred (temperatura tanc glicol fred > consigna tanc + histèresis)

Quan això succeeixi, es procedirà de la següent manera: • Es connectarà una de les bombes de glicol fred.. • S’activarà la solenoide del intercanviador de glicol. • S’activarà la primera etapa de compressors i es procedirà a regular capacitat.

En el cas de petició de fred d’algun servei de glicol, es procedirà de la següent manera:

• S’activarà el servei. • S’activarà una de les bombes de glicol fred. La petició de fred dels serveis de glicol

no implica la marxa dels compressors. Els serveis de glicol podran funcionar sempre que existeixi alguna bomba de glicol fred disponible i el tanc de glicol fred no estigui en alarma.

Quan el tanc deixi de demanar fred (temperatura tanc glicol fred < consigna tanc) es desactivarà la solenoide del intercanviador i es començarà a reduir capacitat del compressor a raó d’una etapa cada 2 segons i es pararà el compressor al cap del temps. Si al parar els compressors hi ha algun servei fent fred, les bombes no haurien de parar. 6.4.2. Compressors En funció de la temperatura del tanc de glicol fred, s’establirà una consigna i una banda percentual [en ºC] (centrada en la consigna).

• Si la temperatura del tanc de glicol fred > Consigna s’afegirà una etapa cada “temps augmentar capacitat” .

• Si la temperatura del tanc de glicol fred < Consigna es traurà una etapa cada “temps disminuir capacitat”.

Existirà una consigna de seguretat per a llevar capacitat dels compressors si la pressió d’aspiració és menor que aquesta consigna amb el seu avís corresponent, en aquest cas es traurà una etapa cada 2 segons. La primera etapa (la marxa del primer compressor) només dependrà de la petició de fred del tanc, i no es llevarà encara que la regulació de capacitat mani llevar. Cal tenir en compte que en aquesta línia, només pot funcionar un compressor alhora.


12

6.4.3. Alarmes

Totes les seguretats es faran en la maniobra a 220V . Totes les alarmes han de ser senyalitzades (pilots).

La solenoide de recuperació d’oli s’ha d’activar als 10 minuts de marxa del compressor. 6.4.4. Bombes Glicol Fred Funcionarà una bomba alhora, la segona és de reserva i només s’engegarà si la bomba activa entra en alarma o no està seleccionada.

A l’arrencar una bomba, s’arrencarà aquella d’entre les dues que estant seleccionades i sense alarmes tingui menys hores de funcionament.

Totes les bombes han de tenir un selector “MANUAL-AUTO-PARO”. Per a totes les bombes s’ha de controlar la seva alarma de “falta confirmació de marxa” que es produirà en el cas d’activar la seva sortida d’ordre de marxa i no tenir presència de la seva confirmació en uns segons. 6.4.5. Intercanviador de glicol

En l’intercanviador de glicol, al estar en marxa alguna de les 2 bombes de glicol fred, als 10 segons s’haurien d’activar els dos pressòstats diferencials. Si això no succeeix s’haurà de parar tota la instal·lació de glicol, indicant “Alarma Intercanviador Glicol” Tanc glicol: Es contemplarà 2 consignes, d’alta i baixa temperatura:

• Alta temperatura en tanc glicol fred: No es permetrà la marxa de cap servei de glicol. La resta de la instal·lació, si ha de poder funcionar per a restablir la temperatura. Es senyalitza com alarma. Serà de rearmament automàtic.

Sol. Glicol FredVentiladors

Sol. Glicol Calent

0 1 2 3 4 5 6 7 8

1: Retard ventiladors arranc (30 seg.)2: Fred3: Temps buidat evaporador pre-desescartx (30 seg)4: Duració desescartx (15min)

5: Temps d'escorregut (60seg)6: Retard ventiladors post desescartx (20seg)7: Fred8: Retard ventiladors paro(30 seg.)

Quadre 6.1. Quadre de funcionament de la planta (desescartx i serveis) 6.4.6. Línia del túnel -20ºc Compressor: El compressor ha de funcionar quan es compleixin aquestes condicions:

• No existència d’alarmes que provoquen atur immediat del compressor: Tèrmic, Pressòstat diferencial oli, Pressòstat d’alta.

• Pressòstat de baixa connectat. El pressòstat de baixa, provoca atur immediat del compressor (però no alarma), la resta del grup pot seguir funcionant.

• Selector en posició de “Automàtic” o “Manual”


13

Aquest compressor regula capacitat, una vegada arrencat pujarà temporitzadament al 100%. Servei La solenoide de líquid del servei s’activarà quan es compleixin aquestes condicions:

• Compressor OK (sense alarmes, habilitat per selector)

• Petició de fred del servei per termòstat Si s’activa la solenoide de líquid i el compressor no arrenca abans de 1 minut es pararà el servei i se senyalitzarà l’alarma “Compressor No Arrenca”.

Una vegada activada la solenoide de líquid s’ha d’activar els ventiladors de l’evaporador. Quan es desactivi la solenoide de líquid es desactivaran els ventiladors de l’evaporador. 6.4.7. Maniobra desescartx elèctric

Quan el servei estigui fent fred es contarà el temps “Temps De Fred Entre Desescartxs” (minuts). Quan hagi transcorregut aquest temps:

• Es pararà el grup (de la mateixa manera que quan el servei deixa de demanar fred, o quan es provoca un atur per buit) i es mantindrà parat durant tot el desescartx.

• Quan el compressor s’hagi parat, es connectaran les resistències de desescartx durant el temps de desescartx (minuts)

Finalitzat aquest temps es podrà començar a fer fred si de donen les condicions que es descriuen a continuació.

Sol. Glicol FredVentiladors

Sol. Glicol Calent

0 1 2 3 4 5 6 7 8

1: Retard ventiladors arranc (20 seg.)2: Fred3: Temps buidat evaporador pre-desescartx (20 seg)4: Duració desescartx (15min)

5: Temps d'escorregut (60seg)6: Retard ventiladors post desescartx (20seg)7: Fred8: Retard ventiladors paro(20 seg.)

Quadre 6.2. Quadre de funcionament de la planta (desescartx i serveis)

6.4.8. Condensador (comú per als 3 compressors)

Té 8 etapes corresponents als 8 ventiladors. No es pot engegar cap element del condensador si no hi ha cap compressor en marxa (qualsevol dels tres). En funció de l’entrada de pressió (un AKS33: –1..20bars) establirà una consigna i una banda (centrada en la consigna).

• Si la pressió de descàrrega > Consigna +Banda/2 s’afegirà una etapa cada 7 segons.

• Si la pressió de descàrrega < Consigna -Banda/2 es traurà una etapa cada 20 segons.

Existirà una consigna de “Seguretat” per a parar tota la instal·lació si la pressió de descàrrega és superior a ella.


14

En resum, l’alarma del condensador que per a tota la instal·lació és: • Pressió descàrrega supera la consigna de seguretat.

6.5. Cambres

6.5.1. Cambra Expedició.

En aquesta cambra es on es realitzen tots els moviments d’entrada i sortida del producte. Tal i com es pot veure als planells, l’entrada sempre es realitza mitjançant camions que aculen la part posterior sobre el moll, es a dir, aquesta cambra al igual que la resta de les cambres està alçada sobre el terreny a una altura de 1,50 metres per tal de facilitar l’entrada i sortida del producte al camió.

Pel que fa a l’estat del funcionament es regeix per una sonda de temperatura tipus PTC, es a dir, si augmenta la temperatura augmenta proporcionalment la seva resistència. Aquesta sonda està connectada a un bus de camp per tal de transmetre la informació al PLC per tal de ser processada. En cas de que existeixi una petició de fred de la cambra, el PLC dóna una confirmació de marxa al circuit de control dels ventiladors de la cambra. Una vegada tenim la confirmació de marxa de la cambra, els ventiladors s’activen disminuint així el nivell de temperatura de cambra. Els ventiladors seguiran connectats fins que la temperatura de lectura del sensor sigui igual o sensiblement menor que la temperatura de consigna.

6.5.2. Cambra Predistribució.

La cambra de predistribució es aquella on s’emmagatzema temporalment el producte abans de ser tractat. Aquesta cambra ha de tenir una temperatura de lleugerament inferior respecte a la cambra d’expedició doncs s’entén que en la cambra anterior sorgiran varies fonts de calor. Malgrat que en la cambra de predistribució existiran diferents tipus de carns, totes elles s’hauran de conservar a la mateixa temperatura doncs s’entén que cada una de les peces es aplicable el mateix coeficient de calor.

El funcionament d’aquesta cambra és una analogia de l’anterior doncs incorpora els mateixos elements de control. El funcionament es regeix per una sonda de temperatura tipus PTC, es a dir, si augmenta la temperatura augmenta proporcionalment la seva resistència. Aquesta sonda està connectada a un bus de camp per tal de transmetre la informació al PLC per tal de ser processada. En cas de que existeixi una petició de fred de la cambra, el PLC dóna una confirmació de marxa al circuit de control dels ventiladors de la cambra. Una vegada tenim la confirmació de marxa de la cambra, els ventiladors s’activen disminuint així el nivell de temperatura de cambra.

Els ventiladors seguiran connectats fins que la temperatura de lectura del sensor sigui igual o sensiblement menor que la temperatura de consigna.


15

6.5.3. Cambra Picking.

Arribats al segon punt del procés ens trobem ara a la cambra Picking, en aquesta cambra és el lloc on es duran a terme diferents processos d’elaboració, processos com selecció i control del producte amb maquinaria especialitzada. Aquesta cambra conté unes mànigues portadores de fred provinent de l’evaporador que direccionen el fluid fins al punt de demanda. La cambra de Picking només inclou un evaporador els serveis necessaris es poden satisfer amb un de sol. La cambra Picking realitza també la funció de col·lector doncs és en aquesta cambra on els productes es separen en funció del tipus de peça per tal de seguir mètodes diferents d’elaboració.

Pel que fa al funcionament d’aquesta cambra és una analogia de les anterior doncs incorpora els mateixos elements de control. El funcionament es regeix per una sonda de temperatura tipus PTC, es a dir, si augmenta la temperatura augmenta proporcionalment la seva resistència. Aquesta sonda està connectada a un bus de camp per tal de transmetre la informació al PLC per tal de ser processada. En cas de que existeixi una petició de fred de la cambra, el PLC dóna una confirmació de marxa al circuit de control dels ventiladors de la cambra. Una vegada tenim la confirmació de marxa de la cambra, els ventiladors s’activen disminuint així el nivell de temperatura de cambra. Els ventiladors seguiran connectats fins que la temperatura de lectura del sensor sigui igual o sensiblement menor que la temperatura de consigna.

6.5.4. Cambra Envasats.

La cambra d’envasats, com el seu propi nom indica, és la cambra on es realitzen tots els envasats de producte en maquinaria especialitzada per a fer-ho. En aquesta cambra s’envasen tots els productes resultants de l’elaboració.

En funció del caire del producte, els productes es classificaran per a la cambra de Cartrons. La temperatura d’aquesta cambra oscil·larà per valors mínims positius per raons de procés.

El funcionament d’aquesta cambra és una analogia a l’anterior doncs incorpora els mateixos elements de control. El funcionament es regeix per una sonda de temperatura tipus PTC, es a dir, si augmenta la temperatura augmenta proporcionalment la seva resistència. Aquesta sonda està connectada a un bus de camp per tal de transmetre la informació al PLC per tal de ser processada. En cas de que existeixi una petició de fred de la cambra, el PLC dóna una confirmació de marxa al circuit de control dels ventiladors de la cambra. Una vegada tenim la confirmació de marxa de la cambra, els ventiladors s’activen disminuint així el nivell de temperatura de cambra. Els ventiladors seguiran connectats fins que la temperatura de lectura del sensor sigui igual o sensiblement menor que la temperatura de consigna.

6.5.5. Cambra Palet.

Aquesta cambra és una successió del procés d’elaboració d’un tipus de carns on la finalitat general és el tractament i conservació del producte. El producte es prepara per ser tallat i elaborat. És molt important que en aquesta cambra hagi una temperatura de congelació doncs encara no està preparada per ser tallada i elaborada.


16

A efectes de funcionament es regeix per una sonda de temperatura tipus PTC, es a dir, si augmenta la temperatura augmenta proporcionalment la seva resistència. Aquesta sonda està connectada a un bus de camp per tal de transmetre la informació al PLC per tal de ser processada. En cas de que existeixi una petició de fred de la cambra, el PLC dóna una confirmació de marxa al circuit de control dels ventiladors de la cambra. Una vegada tenim la confirmació de marxa de la cambra, els ventiladors s’activen disminuint així el nivell de temperatura de cambra. Els ventiladors seguiran connectats fins que la temperatura de lectura del sensor sigui igual o sensiblement menor que la temperatura de consigna.

6.5.6. Cambra Preparació de Peces.

En aquest punt del procés el producte agafa forma comercial, és a dir, es talla s’elabora. Una vegada el producte està completament elaborat passa a la sala d’envasats on s’envasa i ja queda llest per a la venda. Només disposarem d’un evaporador per satisfer les necessitats de serveis d’aquesta cambra.

Pel que fa a l’estat del funcionament es regeix per una sonda de temperatura tipus PTC, es a dir, si augmenta la temperatura augmenta proporcionalment la seva resistència. Aquesta sonda està connectada a un bus de camp per tal de transmetre la informació al PLC per tal de ser processada. En cas de que existeixi una petició de fred de la cambra, el PLC dóna una confirmació de marxa al circuit de control dels ventiladors de la cambra. Una vegada tenim la confirmació de marxa de la cambra, els ventiladors s’activen disminuint així el nivell de temperatura de cambra. Els ventiladors seguiran connectats fins que la temperatura de lectura del sensor sigui igual o sensiblement menor que la temperatura de consigna.

6.5.7. Cambra Trossejats.

Tot el producte excedent i fora de la dels productes convencionals com filets, entrecots, espatllades, entre d’altres, passen a la cambra de trossejats on com el seu propi nom indica el producte es trosseja per tal d’aconseguir un producte resultant amb forma adequada per a la venda, seria el cas d’hamburgueses, pilotes de carn, entre d’altres productes de característiques anàlogues.



17

6.5.8. Passadís.

La funció de la cambra passadís en realitat és la de mantenir una temperatura entre el gual sanitari, i les diferents cambres voltants. És a dir, en el gual sanitari es duent a terme assajos de carns i controls de qualitat, constantment s’ha d’entrar i sortir de les diferents cambres, així doncs el passadís realitzaria la funció de pre-cambra on es manté una temperatura. Una altra de les finalitats d’aquesta cambra és evitar sessions de temperatura entre cambres.

Pel que fa a l’estat del funcionament es regeix per una sonda de temperatura tipus PTC, es a dir, si augmenta la temperatura augmenta proporcionalment la seva resistència. Aquesta sonda està connectada a un bus de camp per tal de transmetre la informació al PLC per tal de ser processada. En cas de que existeixi una petició de fred de la cambra, el PLC dóna una confirmació de marxa al circuit de control dels ventiladors de la cambra.

Una vegada tenim la confirmació de marxa de la cambra, els ventiladors s’activen disminuint així el nivell de temperatura de cambra. Els ventiladors seguiran connectats fins que la temperatura de lectura del sensor sigui igual o sensiblement menor que la temperatura de consigna.

6.5.9. Cambra Cartrons.

La cambra cartrons és el lloc on s’emmagatzema tot el producte a l’espera de ser traslladat fins als lloc de venda. Es podria dir que realment la funció que realitza es la conservació total del producte dins d’unes condicions de temperatura i humitat òptimes per a la conservació. La temperatura de conservació variarà entre +4/+8°C.


6.5.10. Túnel de Congelació.

El túnel de congelació com el seu propi indica serveix per a congelar de manera ràpida tots aquells productes necessaris per a l’elaboració de trossejats. El producte entra des de la cambra de trossejats al túnel de congelació, una vegada a dins es tanquen les portes de la cambra túnel i en qüestió de segons podem treure el producte congelats i llest per a la seva elaboració.


18

El funcionament en aquest cas és exactament igual que la resta de cambres però ara realitzem el congelat a partir del refrigerant R-507.


19

7. Anàlisi de Solucions

7.1. Cambres Frigorífiques

7.1.1. Introducció

Aquesta partida abarca tots els elements que constitueixen les cambres de conservació, parets, sostre, terra, desaigües, i canonades. La construcció d’aquestes depèn del producte que es vol conservar, no és el mateix conservar, carn, que canals de fruita, les característiques físiques i fisiològiques juguen un paper molt important en el dimensionament d’una cambra de conservació.

Doncs, el factor més important a tenir en compte és el tipus d’emmagatzematge, el qual esta estretament lligat amb el producte a emmagatzema, que en el cas de la carn s’utilitza el emmagatzematge tipus caixes .

Les característiques fisiològiques aniran lligades a l’espai que s’ha de respectar per un bon emmagatzematge de la carn, llavors s’haurà de preveure que entre caixes de carn emmagatzemada, hauran d’existir passadissos de recirculació. D’aquesta manera el flux de refrigeració emès pels evaporadors es reparteixi equitativament en tota la cambra i entre tots els palots emmagatzemats en aquesta, altrament aquest passadissos permetran fer inspeccions periòdiques per analitzar la qualitat, i del procés de conservació, de la carn.

7.1.2. Aïllament

Aïllament del Sostre i de les Parets

Actualment s’utilitzen panells aïllants previstos de xapes galvanitzades prelacades. Aquests panells són molt fàcils i ràpids de muntar, aconseguint les condicions idònies a l’interior de les cambres, també són més hermètiques, i cal destacar també l’estalvi d’espai, ja que els gruixos de les parets són més prims. Una altre punt de vista és el sanitari, aquests no tenen racons, ni juntes on es pugui acumular la brutícia.

Aïllament del Terra

L’aïllament del terra a de reunir unes condicions afegides als aïllaments de parets i sostre, ja que és en aquest es circula amb toros mecànics i transpalets. Llavors no pot ser de superfície lliscant, i a de tenir una resistència major que les parets, a més a més ha de ser resistent a les possibles gelades que pugui patir, doncs la temperatura de conservació és 0 ºC.

7.1.2. Desaigües

Els desaigües han de ser sifònics, d’aquesta manera s’impedeix el retrocés de mals olors i han d’impedir també, les possibles entrades de rosegadors, o d’insectes des de l’exterior de les cambres. En resum han de reunir totes les condicions higièniques possibles, ja que es tracta d’emmagatzemar aliments, és a dir, que han de ser també materials antioxidants, ja que en l’òxid s’acumula brutícia, i/o microorganismes.


20

7.1.3. Portes

Característiques de les Portes

Les portes són els elements de les cambres frigorífiques, que més s’usen, doncs l’obertura i tancament és freqüent. Llavors les característiques constructives i mecàniques de les portes han de complir les exigències màximes.

Les portes substitueixen a un tancament, és a dir a l’aïllant, d’una porció de paret de les cambres, llavors han de satisfer les mateixes característiques que les parets.

Les característiques fonamentals que han de satisfer les portes són les següents:

• Han de ser isotermes, és a dir aïllades adequadament. • Han de ser estanques al vapor d’aigua i a l’aire. • Han de ser resistents a cops imprevistos, a l’obertura i tancament,

indeformable i de construcció lleugera, per facilitar-ne l’ús. • Han de ser de dimensions i característiques adequades, al tipus de

cambra, al sistema de treball, als elements de transport intern i de fàcil mecanització d’obertura i tancament.

• Han de ser de materials antioxidants. • També s’ha de tenir en compte que els marcs o bastidors, siguin els adequats

al tipus de paret adoptada.

Classificació de portes en la fàbrica segons la forma d’obertura

• Portes de desplaçament horitzontal (corredora); aquestes portes estan dissenyades per al trànsit continu i voluminós de càrrega, per a restriccions d’espai, per a ús interior o exterior, i s’utilitzen en temperatures de refredament mitja i baixa.

• Portes de doble fulla (corredora); s’utilitzen en aplicacions on la rapidesa d’obertura i tancament es fonamental. Dissenyada en àrees on operen equips motoritzats de trànsit continu.

• Portes verticals seccionades amb capçal horitzontal; s’utilitzen per a condicions mínimes d’espai lateral i altura lliure.

• Portes pivotants; s’utilitzen quan el trànsit de personal, i de càrrega manual són molt freqüents. Llavors s’utilitza bastant en indústries càrniques, on el producte càrnic va suspès en vies, o guies en el sostre i llavors es necessita una obertura relativament petita.

7.1.4. Renovació de l’aire de les Cambres

La renovació d’aire és obligatòria en aquest tipus de indústria càrnica doncs per condicions de salut i higiene la llei obliga a realitzat un cert nombre de renovacions d’aire al dia. El número d’extraccions d’aire diàries per la conservació de la carn, esta normalitzat a una renovació per dia.


21

7.2. Equip Frigorífic

7.2.1. Introducció

Aquesta partida avarca tot els elements del sistema frigorífic, compressors, evaporadors, condensador, fluid frigorigen, vàlvula d’expansió, i altres com separadors d’oli, separadors de líquid, vàlvules de pas, vàlvules solenoides, etc... .

Per fer un bon aprofitament de les instal·lacions s’ha de fer un seguiment al conjunt de processos que tendeixen a modificar les consideracions requerides, en l’interior del magatzem, per procedir després al dimensionament de la instal·lació frigorífica destinada a contrarestar aquests processos.

Altrament, entenent que no tots els factors que intervenen són fàcils de calcular durant l’elaboració del projecte, alguns només són estimables mitjançant simplificacions teòriques, altres han devaluar-se per mitjà de dades empíriques, i alguns són definitivament desconeguts, per aquests motius és preferible anomenar estimació i no pas càlcul, a l’estudi de les càrregues tèrmiques d’un magatzem frigorífic.

La potència requerida per una planta de producció de fred és en funció d’una sèrie de variables com el microclima d’ubicació, el tipus, la quantitat i el tractament del producte, implantació d’aïllament, condicions d’explotació, etc.... Doncs davant d’aquesta gran quantitat de paràmetres i la seva influència que es necessari comptabilitzar, s’han de conèixer inicialment un conjunt de dades que serveixin de base de partida.

No gens menys important és el no sobredimensionar la maquinària frigorífica, ja que és en tot cas aquesta maquinària, la que consumirà pràcticament la totalitat de l’energia elèctrica, per tant, si es sobredimensiona la maquinària, el consum serà més elevat del que hauria d’ésser, i com a conseqüència també la facturació d’energia.

Els compressors són els elements més importants d’una instal·lació frigorífica, per les funcions que desempenyoren, altrament són els elements de més cost de compra, i de més consum.

Un altre aspecte a considerar és la demanda elèctrica. En aquest tipus de indústria és màxima en els d’estiu doncs les condicions climatològiques són més adverses.

7.2.2. Dades d’explotació

Condicions Termohigromètriques Interiors

Les condicions termohigromètriques interiors a tenir en compte són bàsicament temperatura seca i humitat relativa, a mantenir en l’aire, el qual s’utilitza com caloportador en aquest tipus d’instal·lacions, és a dir que són les condicions idònies per conservar la carn. I tractant-se de trossejats derivats del porc seran:


22

• Temperatura de conservació mitja és de 6 ºC. • Humitat relativa a l’interior és de 20 %.

Condicions del Procés de Refredament

Aquestes condicions fan referència a la quantitat i duració d’entrada de gènere, així com la temperatura a la que es produeix aquesta entrada, no obstant es consideren les següents propietats físiques del producte:

• Calor específic del producte és de 0,92 kcal/kg·ºC. • Calor de respiració del producte de 97 ~ 149 kcal/Tm dia. • Temperatura d´entrada del producte 8ºC.

Temps diari de marxa de la instal·lació. Els temps diari de marxa duna instal·lació d’aquest tipus esta establert en 16 hores diàries, no obstant variarà en funció de les necessitats momentànies.

Dades Tècniques

7.2.3. Condicions Constructives

Aquestes condicions són la definició del local, més especialment a les seves dimensions, forma, orientació i materials construcció.

Característiques de cambres:

1. Expedició; és la cambra on es realitza la entrada i sortida del producte, d’altura 7,5 m, amb una superfície de 260m2.

2. Cambra Cartrons; es la cambra on deixarem el producte elaborat que partirà fins als lloc de consum. En altres paraules, l’expedició equival al moll de la fàbrica. Aquesta cambra té una altura de 7,5 metres i una superfície de 213m2.

3. Cambra Trossejats; Tot el producte excedent i fora de la dels productes convencionals com filets, entrecots, espatllades, entre d’altres, passen a la cambra de trossejats on com el seu propi nom indica el producte es trosseja per tal d’aconseguir un producte resultant amb forma adequada per a la venda, seria el cas d’hamburgueses, pilotes de carn, entre d’altres productes de característiques anàlogues. Aquesta cambra té una altura de 7,5 metres i una superfície de 298m2.

4. Cambra Picking; en aquesta cambra és el lloc on es duran a terme diferents processos d’elaboració, processos com selecció i control del producte amb maquinaria especialitzada. Aquesta cambra té una altura de 7,5 metres i una superfície de 277m2.

5. Cambra Túnel; El túnel de congelació com el seu propi indica serveix per a congelar de manera ràpida tots aquells productes necessaris per a l’elaboració de trossejats.

El producte entra des de la cambra de trossejats al túnel de congelació, una vegada a dins es tanquen les portes de la cambra túnel i en qüestió de segons podem treure el producte congelats i llest per a la seva elaboració. Aquesta cambra té una altura de 7,5 metres i una superfície de 24m2.


23

6. Cambra Predistribució; es aquella on s’emmagatzema temporalment el producte abans de ser tractat. Aquesta cambra té una altura de 7,5 metres i una superfície de 414m2.

7. Cambra Preparació de Peces; en aquesta el producte agafa forma comercial, és a dir, es talla s’elabora. Una vegada el producte està completament elaborat passa a la sala d’envasats on s’envasa i ja queda llest per a la venda. Només disposarem d’un evaporador per satisfer les necessitats de serveis d’aquesta cambra. Aquesta cambra té una altura de 7,5 metres i una superfície de 231m2.

8. Cambra Palets; Aquesta cambra és una successió del procés d’elaboració d’un tipus de carns on la finalitat general és el tractament i conservació del producte. El producte es prepara per ser tallat i elaborat. Aquesta cambra té una altura de 7,5 metres i una superfície de 289m2.

9. Cambra Envasats; és la cambra on es realitzen tots els envasats de producte en maquinaria especialitzada per a fer-ho. En aquesta cambra s’envasen tots els productes resultants de l’elaboració. Aquesta cambra té una altura de 7,5 metres i una superfície de 720m2.

10. Passadís; La funció de la cambra passadís en realitat és la de mantenir una temperatura entre el gual sanitari, i les diferents cambres voltants. És a dir, en el gual sanitari es duent a terme assajos de carns i controls de qualitat, constantment s’ha d’entrar i sortir de les diferents cambres, així doncs el passadís realitzaria la funció de pre-cambra on es manté una temperatura. Aquesta cambra té una altura de 7,5 metres i una superfície de 129m2.

Característiques climàtiques del lloc d’emplaçament.

Aquestes característiques defineixen les condicions exteriors a tenir en consideració, no només pel que fa a la temperatura sinó també a la humitat relativa. Aquestes característiques es faran en base les obtingudes en l Estació Agroclimàtica d’Alcarràs, de la pròpia localitat.

Període Humitat relativa mitja mensual

Temperatura Màxima Diària

Temperatura Mitja Mensual

Juliol 58,00 32,50 24,50 Agost 68,00 33,30 20,70 Juliol 64,00 32,40 24,50 Agost 77,00 27,40 20,10 Juliol 62,00 30,80 23,20 Agost 70,00 30,70 20,30 Juliol 61,00 31,80 24,20 Agost 72,00 29,10 20,50 Juliol 61,30 31,90 24,10

2003

2004

2005

Agost 71,70 30,00 20,40

Taula 7.1. Temperatures i Humitats 2003-2006 (Estació Agroclimàtica d’Alcarràs).

Sistema Utilitzat per la Planta Frigorífica


24

• Col·lecció del mètode de producció frigorífica. • Tipus d’evaporador • Sistema de refrigeració:

1. directa: sense circuits auxiliars, i l’evaporador esta directament en contacte amb el medi a refredar.

2. indirecta: amb la utilització d’un fluid secundari entre l’evaporador i la cambra.

Característiques de Subministrament

Aquestes característiques fan referència a les disponibilitats de les que es disposen, és a dir, disponibilitats hidràuliques, de potència elèctrica i canals de transport.

Es disposa d’aigua corrent, subministrament d’aigües municipals, i de clavegueram.

La connexió a la xarxa elèctrica de baixa tensió és de fàcil realització, doncs aquesta es troba a pocs metres de les instal·lacions.

7.3. Compressor

7.3.1. Introducció

El compressor en una instal·lació frigorífica consisteix en l’element generador del moviment del fluid refrigerant per els òrgans de la planta, d’aquí que s’anomeni aquest com el “cor” de la instal·lació, no gens menys és un terme adequat atenent a les labors que desempenyora.

7.3.2. Les Funcions Bàsiques del Compressor:

Funció d’aspiració: consisteix en aspirar els vapors generats en l’evaporador, per absorció de potència tèrmica procedent de la càrrega a refredar, amb la finalitat que aquests no s’acumulin en l’evaporador; si es produís una acumulació augmentaria la pressió i com a conseqüència la temperatura d’evaporització.

Funció de compressió: aquesta funció és necessària per assolir un nivell en el que els vapors puguin ser liquats, de manera econòmica, amb l’ajuda d’un agent extern. Amb aquesta funció es produeix un consum de potència necessària per assolir el transport de la potència tèrmica de la baixa temperatura de l’evaporador a la d’alta temperatura de condensació.

Control de la Capacitat dels Compressors de Cargol: En aquest tipus de compressor s’aconsegueix mitjançant la vàlvula de control lliscant, anomenada corredora.

L’actuador d’aquesta és hidràulic. Permet regular la capacitat entre el 100 % i el 10 % amb un règim de gir constant, això té importància respecte als costos d’energia.

És un sistema de control molt efectiu i evidentment aconsegueix una disminució amb càrrega parcial, no obstant, també té els seus inconvenients.


25

7.4. Evaporador

7.4.1. Introducció

L’evaporador és un intercanviador de calor en el que es produeix l’efecte útil de la instal·lació frigorífica. En aquest es produeix el traspàs d’energia tèrmica, subministrada per l’agent refrigerant, i llavors aquest en l’intercanvi d’energia tèrmica passa de fase líquida a vapor. Per tant, són aquests, els evaporadors, la font productora de fred, és a dir, seran aquests els encarregats de transmetre el fred al producte que es pretén refredar.

El refrigerant accedeix a l’evaporador després d’haver passat per l’element expansor, d’aquesta manera entra a baixa pressió i en aquest moment és una mescla de líquid i vapor. Aquesta mescla al pas per l’evaporador es va evaporant el líquid fins que tot el refrigerant assoleix l’estat de vapor saturat.

Si continua l’entrada de potència tèrmica, el refrigerant passa a vapor rescalfat a la mateixa pressió. La quantitat de producció de fred que ha de produir-se en l’evaporador depèn de les condicions particulars de la instal·lació i es valora mitjançant el balanç tèrmic de la instal·lació, calculat en la memòria de càlcul.

En aquest tipus d’indústria amb una temperatura de conservació de 4ºC, la duració de funcionament del grup frigorífic és d’unes 16 hores per dia, llavors queden unes 8 hores per efectuar un desgel de l’evaporador.

7.4.2. Desgel Elèctric (Desescartx)

El desgel elèctric és un procediment molt utilitzat per al desgel d’evaporadors de tubs aletejats, aquest escalfa elèctricament també la safata de l’evaporador i el tub de drenatge per evitar una nova congelació de gel fos. Aquest tipus de desgel s’inicia tancant una vàlvula de solenoide en el tub de líquid. Això provoca l’evacuació de l’evaporador i la parada del compressor mitjançant el control de baixa pressió. A continuació són connectats els elements elèctrics de escalfament i es s’aturen els ventiladors. Una vegada acabat el desgel es desconnecta el sistema de desgel elèctric i torna a començar el cicle de refrigeració.

G: Caixa de connexions.

F: Resistències.

Figura 7.1. Gràfic corresponent al evaporador utilitzat en la fàbrica.


26

L’evaporador incorpora uns ventiladors per tal de realitzar un tir forçat,d’aquesta forma incrementarem notablement la calor extreta de cambra. En el cas de la instal·lació

calcularem el rendiment estàtic (?est.) com: 75·Pabs.Q·Pest.

est. =η

d’on:

Q: caudal [m3·s-1]

Pest.: pressió estàtica [m.c.a.]

Pabs.: pressió absorbida [CV]

Factors que influeixen en el rendiment del ventilador.

La configuració de la roda d’àlabs, el nombre d’aletes i la seva curvatura, les dimensions de la seva boca d’aspiració...

Les dimensions i forma constructiva de la voluta del ventilador, així com la boca d’aspiració del mateix.

La construcció física del ventilador dins del camp de toleràncies admissibles que garanteixin el rendiment projectat.

El grau d’acabat dels components i principalment la roda d’àlabs, que permeti el pas del fluid a través del ventilador amb un mínim de pèrdues.

Criteris per la compra del ventilador per l’evaporador.

Són varis els aspectes que s’han de tenir en compte alhora de la compra dels ventiladors per als evaporadors:

1. Garantia mecànica de funcionament.

2. Garantia sobre el caudal, la pressió i la potència absorbida

3. Preu total de la compra

4. Servei d’assistència tècnica de posta en marxa, funcionament i recanvis.

5. Referències de ventiladors similars.

En el nostre cas ja disposem dels ventiladors, doncs aprofitem els que hi havia de la instal·lació anterior.

7.5. Condensador

7.5.1. Introducció


27

El condensador és un intercanviador de calor en el que es produeix la liquació del fluid frigorigen enviat pel compressor. Per aconseguir aquest intercanvi és necessari un agent de condensació que pot ser una corrent d’aire, d’aigua o ambdues simultàniament.

El condensador pot classificar-se en tres zones que respectivament són:

• Una zona de refredament: Z1, vapors sobreescalfats per aigua, o per aire, és a dir de gas a líquid, o a gas.

• Una zona de condensació: Z2, vapors condensats per aigua, o per aire, és a dir vapors condensats a líquid o a gas.

• Una zona de subrefredament: Z3, líquid condensat per aigua, o per aire, és a dir de líquid a líquid, o a gas.

Condensadors de Convecció Forçada

Aquests condensadors poden muntar-se en un xassís conjuntament amb el compressor, i llavors s’anomenen unitats motocondensadores, no obstant aquest cas es utilitzat en baixes potències (climatització). També poden muntar-se de manera independent, i en aquest cas s’utilitzen en mitges i grans potències, és a dir en grups de condensadors.

Una altra possibilitat d’aquest condensadors és els condensadors de tir forçat, aquests es caracteritzen per induir l’aire, és a dir, el ventilador esta situat en l’ultima etapa del recorregut de l’aire.

Figura 7.2. Esquema d’un Condensador d’aire, de Convecció Forçada

Torre de Refrigeració

Una torre de refredament és en essència un intercanviador en el que intervé un cabal d’aigua com a fluid calent, procedent del condensador, i un segon cabal d’aire que actua com fluid fred.

En la majoria dels cassos existeix un contacte directe entre els cabals d’aigua i d’aire, llavors això provoca un intercanvi de massa que afavoreix l’intercanvi energètic entre fluids, l’aigua perd massa que passa a la corrent d’aire.


28

Les torres utilitzades es classifiquen en funció de la situació dels ventiladors de circulació de l’aire:

De tir induït (els ventiladors es situen a la part superior, induint l’aire)

De tir forçat ( els ventiladors es situen en la part inferior forçant l’aire)

Figura 7. 3. Esquema d’una Torre de Refredament Seccionada de tir induït.

7.6 Vàlvula d´Expansió

7.6.1. Introducció

La vàlvula d’expansió és el dispositiu que permet regular el pas del refrigerant líquid des d’un estat de pressió més alt, a un altre estat de pressió més baix. Això s’aconsegueix mitjançant la laminació del fluid, a través d’un orifici de secció variable o constant anomenat expansor, aquesta circulació produeix la pèrdua de càrrega per reduir el nivell de pressions des d’alta a baixa pressió.

El paper que desenvolupa la vàlvula d’expansió és doble:

• Assegurar el flux de frigorigen necessari a l’evaporador, amb la finalitat de contrarestar les càrregues tèrmiques . • Permet l’existència de la baixa pressió d’evaporització.


29

Figura 7. 4. Vàlvula termostàtica .

7.6.2. Vàlvules d’expansió Pressostàtiques

Descripció

Aquest tipus de vàlvules mantenen constant la pressió d’evaporització, sigui quina sigui la càrrega a dissipar.

Figura 7. 5. Vàlvula termostàtica


30

Avantatges

L’avantatge principal de les vàlvules pressostàtiques radica en el manteniment de la pressió d’evaporització, i per tant de la temperatura dins d’uns límits molt estrets, llavors pot ser molt beneficiós en l’emmagatzematge de productes que requereixin una humitat relativa sensible constant. Aquestes vàlvules fan inútil la presència d’elements que actuïn per baixa pressió, ja que mantenen la pressió d’evaporització pràcticament a un nivell constant.

Inconvenients

L’inconvenient principal d’aquest tipus de vàlvula és el de no regular l’ompliment real de l’evaporador, en funció de les necessitats de servei, llavors l’evaporador treballa condicions no òptimes.

Un altre problema és la possibilitat de cops de líquid en el compressor (cops d’ariet), davant una baixa càrrega tèrmica i un excés d’ompliment de líquid en l’evaporador. Això podria solucionar-se situant el termòstat sobre l’evaporador, i no controlant la temperatura en l’aire ambient de la cambra, llavors aquesta vàlvula pararà la marxa del compressor, i la pressió d’evaporació augmentarà i es produirà el tancament de la vàlvula.

7.6.3. Vàlvula d’expansióTermostàtica

El funcionament de les vàlvules d’expansió termostàtica es bassa en el rescalfament dels vapors del fluid frigorigen els quals abandonen l’evaporador, per això s’anomenen també vàlvules d’expansió amb rescalfament constant.

Avantatges de les Vàlvules Termostàtiques

El principal avantatge és l’alt rendiment aconseguit en la superfície de l’evaporador, ja que una bona regulació del rescalfament permet l’aprofitament major de la seva superfície. Les vàlvules termostàtiques tenen una llarga durada, i les podem utilitzar amb tots els refrigerants.

Inconvenients de les Vàlvules Termostàtiques

No mantenen un a nivell constant de temperatura d’ebullició, ja que a d’augmentar la càrrega i mantenir un rescalfament fix, entrarà un major cabal, això suposarà una major pressió i temperatura. Llavors el descens de la càrrega tèrmica en la instal·lació provocarà una baixada de pressió i temperatura, i aquesta variació provocarà un descens de la humitat relativa en el local a refredar.

7.6.4. Vàlvules amb Equilibrat Extern de Pressió

En les vàlvules normals, l’acció del fluid frigorigen es manifesta mitjançant la pressió a l’entrada de l’evaporador, encara que en el cas d’evaporadors de gran superfície, es produirà una forta pèrdua de càrrega, llavors la pressió no serà constant en tot l’evaporador, augmentant així el rescalfament i disminuint la superfície útil.


31

Una possibilitat de reduir aquest efectes de pèrdua de càrrega en evaporadors és la d’incorporar un vàlvula amb equilibrat extern de pressió, o també, és la disposició de distribuïdors en sèrie amb la vàlvula.

7.6.5. Vàlvules amb Limitador de Pressió

Aquestes vàlvules s’utilitzen per limitar la pressió, i aquesta limitació serveix per impedir l’obertura de la vàlvula de laminació fins arribar a un valor petit de pressió d’evaporització. Llavors s’utilitza quan en una parada prolongada, en aquests casos la pressió de l’evaporador augmenta, el motor del compressor es sobrecarrega, ja que passa de l’arranc a la màxima càrrega, això succeeix quan es produeix un desgel, una parada tècnica.

7.6.6. Vàlvula d’expansió Electrònica

Les vàlvules d’expansió electrònica són les vàlvules d’expansió més modernes. El seu principi de funcionament és similar a les del tipus mecànic, però ajustant els rescalfaments a valors inferiors a un grau centígrad. Aquestes vàlvules poden classificar-se en varis tipus, atenent al tipus de construcció i funcionament.

Un tipus de vàlvula d’expansió electrònica, és la vàlvula que modula en base a polsos d’ample variable, els quals s’aconsegueixen mitjançant el control electrònic. Aquesta vàlvula és del tipus solenoide, és a dir, ON/OFF. Actua com un dispositiu de regulació modulant i variant el temps que estarà oberta o tancada. Un altre tipus són les “Heat motor valve”, o “Thermal motor valve”.

La finalitat d’aquest tipus de vàlvula es governar per un controlador electrònic el qual respon a les senyals de 2 sensors i controla la quantitat d’energia subministrada a l’element de calefacció en l’actuador de la vàlvula. El valor requerit de rescalfament es pot variar fàcilment per mitjà d’una perilla, marcant el rang de temperatures rescalfament en que es vol treballar.

Si el grau de rescalfament dins el rang marcat, el controlador envia una senyal en forma de polsos elèctrics a l’element calefactor el qual causarà l’obertura o tancament de la vàlvula.

7.6.7. Vàlvules Autocontenedores

En aquestes vàlvules els vapors de la sortida de l’evaporador passen per la vàlvula, llavors s’utilitza com a senyal de bulb, evitant la presència d’aquest bulb.

7.6.8. Vàlvules de Flotador

Aquestes vàlvules no són vàlvules termostàtiques, i ja no es solen utilitzar com a vàlvules d’expansió, i menys encara en aquest tipus de indústria, no obstant, són d’interès en altres aplicacions, ja que tenen per objectiu mantenir constant el nivell de fluid present en un recipient. Les variacions de nivell són detectades per una boia (flotador), el moviment d’aquesta serveix per restaurar l’equilibri. Aquest tipus de vàlvules s’utilitzen en instal·lacions amb evaporadors inundats, i generalment de gran potència.


32

Altrament aquestes vàlvules poden tenir altres usos, com es veurà en els purgadors d’incondensables, descrits més endavant.

7.7. Refrigerant

El refrigerant és el fluid utilitzat en la transmissió del calor, que en el cas d’un sistema frigorífic, absorbeix calor a baixes temperatures i pressió, cedint la calor a temperatura i pressió més elevades. Aquest procés té lloc, generalment, amb canvis d’estat d’aquest fluid. Per aquest motius és l’element que primer s’ha d’escollir de tot l’equip frigorífic, doncs d’aquest depèn tots els elements físics que componen la instal·lació frigorífica. Per altra banda cada refrigerant té unes propietats físico-químiques distintes, llavors els equips han estat dissenyats gairebé expressament per cada refrigerant.

Els refrigerants s’anomenen per la seva fórmula química o per la seva fórmula numèrica, segons s’estableix en les instruccions complementàries que dicta el Ministeri de Indústria i Energia.

En el R.S.F. (Reglament de Seguretat per a plantes i instal·lacions Frigorífiques) és classifica els refrigerants segons l´utilització dels refrigerants i segons el sistema de refrigeració.

1. Segons la utilització els refrigerants es classifiquen en tres grups;

Grup I: si no es combustible i d’acció tòxica lleugera o nul·la. (R-23, R-123, R-124, R-125, R-134a, R-401A, R-401B, R-401C, R-402A, R402B, R-404A, R-407C)

Grup II: si es d’acció tòxica o corrosiva, o si la seva mescla amb l’aire pot ser combustible o explosiva a un 3,5 % o més en volum.

Grup III: si la seva mescla amb l’aire pot ser combustible o explosiva a menys d’un 3,5 % en volum.

2. Segons el sistema de refrigeració els refrigerants es classifiquen:

Refrigerants del Grup I

Els refrigerants d’aquest grup podran utilitzar-se en qualsevol sistema de refrigeració, en locals de qualsevol classificació, sempre que la càrrega de refrigerant, exposada en kg, que conté la instal·lació no passi del valor del producte, en el cas de locals industrials podran utilitzar-se sense límit de càrrega, amb qualsevol sistema de refrigeració.

Refrigerants del Grup II

En locals industrials es podran utilitzar sense limitacions de càrrega, excepte en els refrigerants de caràcter inflamable.

Refrigerants del Grup III

La utilització de qualsevol sistema de refrigeració, queda condicionat a l’observança de les següents regles:


33

• 1era; En laboratoris de locals comercials podran se r utilitzats només en equips d’absorció hermètics, compactes o semi compactes, amb una càrrega màxima de 10 kg.

• 2ona; En locals industrials es podran utilitzar amb una càrrega de 500 kg com a màxim, per equip independent, podent ser utilitzats a càrregues superiors.

• 3era; No podran ser utilitzats en locals no industrials, a excepció de que estableix la primera regla.

7.8. Canonades i Connexions

Les canonades i connexions s’ajustaran a les instruccions MI.IF-005, aquestes fan referència als materials emprats en la construcció d’equips frigorífics. També s’utilitzen les normes UNE complementades per codis o recomanacions acceptades nacional i internacionalment.

Altrament, les canonades compliran les normes establertes pel “Reglament de Seguretat para plantes i instal·lacions Frigorífiques”.

No gens menys important és la unió dels elements del sistema frigorífic, és a dir la unió de vàlvules, etc..., als tubs per soldadura. La soldadura no pot donar lloc a la formació, o retenció en l’interior d’aquests elements, de cossos estranys que puguin perjudicar el bon funcionament de la instal·lació.

Aquests cossos poden provocar directament que es malmetin, no només intercalant-se entre les vàlvules i els seus assentaments, o entre els pistons i cilindres, sinó també dificultats indirectes al actuar com catalitzadors afavorint alteracions per descomposició del fluid refrigerant o de l’oli. És a dir que són molt perjudicials a tots nivells, per això no es pot tolerar que existeixin en la instal·lació.

La neteja interior dels tubs s’haurà de fer per extraure la calamina, mitjançant el martelleig, eliminant-la amb raig d’aire comprimit sec a pressió o de nitrogen, a l’interior dels tubs.

La pèrdua de càrrega o caigudes de pressió, tolerades en les canonades seran l’equivalent a la caiguda d’un grau Celsius.

Totes les canonades dels circuits dels fluids aniran identificats amb colors segons la norma UNE. Com a conseqüència d’això, les canonades és pintaran amb aquests color. És a dir:

• Color vermell: línia de descàrrega

• Color verd: línia de líquid

• Color blau: línia d’aspiració

La canonada d’aspiració portarà un aïllament tèrmic amb espuma elastomèrica i d’estructura cel·lular tancada AC/Escòlex, anti-condensació. Model IT, espessor: 20, 30, 40 mm o similar.


34

7.9. Accessoris de l´Equip Frigorífic

7.9.1. Vàlvules Complementàries:

Vàlvula de Pas Manual

Aquestes vàlvules s’instal·laran abans i després de tots els components bàsics de l’equip frigorífic, amb la finalitat de poder aïllar quan sigui convenient de la resta de l’equip, ja sigui en cas de manteniment, reparació, o canvi, del componen que es desitgi. Aquesta pràctica s’anomena normalment com a “bypass”.

Vàlvula de Retenció

Aquestes vàlvules s’instal·laran entre el compressor i el condensador per tal d’impedir que el fluid circuli en determinades condicions, és a dir, en un sol sentit. S’anomenen també vàlvules sense retorn.

Vàlvula Solenoide o Magnètica

És una vàlvula que s’acciona elèctricament, consisteix en una bobinat de fil conductor de coure aïllat i d’un nucli de ferro, que es desplaça cap al camp magnètic del bobinat quan aquest esta excitat elèctricament. És a dir, no poden portar a terme la seva maniobra sinó estan motivades per l’obertura o tancament d’un circuit elèctric.

Vàlvula de Seguretat

Aquestes vàlvules evacuen l’excés de fluid a l’atmosfera. Es munten sempre en parelles ja que pot donar-se el cas de sobrepressions accidentals perilloses, llavors no s’eliminaria amb una sola vàlvula. S’instal·laran en tot els recipients que continguin gas a pressió, així ho exigeix el Reglament de Seguretat per Plantes i Instal·lacions Frigorífiques.

7.9.2. Recipients

Separador de Lubricant (d’oli)

Sigui quin sigui el sistema de lubricació utilitzat, no es pot assegurar la quantitat exacta d’oli necessària, per un bon funcionament del mecanisme de compressió, o altrament dit compressor. Llavors s’ha d’assegurar una quantitat mínima d’oli en tots els punts a lubrificar, i això s’aconseguirà amb la superabundància, d’oli. Aquesta superabundància no ocasiona la dificultat del retorn d’oli al càrter del compressor, si que ocasiona la fuga d’oli per la canonada de descàrrega del compressor, la fuga d’oli en els compressors frigorífics dependrà de dos factors:

• Factor mecànic; que motiva l’escapament capil·lar de la pel·lícula d’oli entre pistons (compressors semihermètics) i cilindres (compressors de cargol).

• Factor físic; la naturalesa del fluid comprimit i les condicions termodinàmiques de la seva compressió.


35

És a dir, l’oli es arrossegat pels gasos comprimits en forma de gotes extremadament tènues que provenen de l’acció capil·lar, o del ràpid “desgassat” de l’oli contingut en el càrter del compressor, quan l’oli i el fluid refrigerant són miscibles.

Altrament l’oli pot arrossegar-se en estat de vapor, però l’oli arrossegat en aquest estat representa una ínfima part de la que s’escapa fora del compressor.

Inconvenients de la circulació d’oli:

• No podem mantenir un nivell d’oli convenient dins del càrter del compressor per tal d’assegurar la lubrificació abundant dels òrgans en moviment del compressor. • No poder recuperar l’oli abans de que arribi al condensador i s’acumuli en l’evaporador. • Per tal d’eliminar aquests inconvenients s’intercala en el circuit un separador d’oli, aquest estarà situat després del compressor, en la apart d’alta pressió. • La construcció d’aquest aparells esta sotmesa a la reglamentació dels Recipients a Pressió (R.A.P.) i han de ser objecte del corresponent timbratge de prova.

7.10. Recipient de Líquid

Esta situada al costat d’alta pressió, aigües avall del condensador, és a dir, en la línia de líquid, del condensador a l’evaporador.

El fluid frigorigen condensat s’admet en l’evaporador a través de l’element expansor (vàlvula d’expansió), en aquest es crea una pèrdua de càrrega pel pas del fluid. El cabal d’aquest fluid en estat líquid depèn únicament de la diferència de pressió entre el condensador i l’evaporador. Si aquesta diferència de pressió és constant, i també ho són les pertorbacions de calor a l’evaporador, doncs, serà possible després d’alguns retocs en la posta en marxa, regular el cabal de fluid refrigerant.

7.11. Purgador d´Incondensables

Els circuits de fluids frigorigen i més particularment en el cas de l’amoníac, contenen en servei una determinada quantitat de gasos no condensables. Aquests gasos estan formats d’aire i també de elements gasosos alliberats pels olis o pels fluids frigorigens.

La presència d’aquests gasos no condensables presenta l’inconvenient d’un augment inútil de la pressió de descàrrega, aquests es sumen a la tensió del vapor del fluid frigorigen, aquesta tensió depèn essencialment de la temperatura de l’aigua admesa en el condensador.

S’han d’expulsar aquests gasos del circuit frigorífic, en instal·lacions petites això es fa manualment, però en instal·lacions de potència elevada aquesta operació es fa de manera automàtica, procurant recuperar el fluid frigorigen arrossegat per aquest gasos incondensables. Això es porta a terme amb el purgador d’aire automàtic.


36

El purgador s’instal·la en tots el punts del circuit on poden trobar-se gasos incondensables, és a dir, a l’entrada del condensador i en el recipient de líquid condensat que ja incorporen una posta adequada.

Figura 7. 6. Purgador d’incondensables

7.12. Recipient Contra Cops de Líquid

Aquest element és similar al separador de líquid, ja que la seva finalitat és evitar que el vapor d’admissió arrossegament líquid al compressor des de l’evaporador, per tant de la línia d’aspiració, llavors es pot instal·lar en la conducció d’admissió un separador, acumulador, que no és res més que un dipòsit, on es diposita el líquid arrossegat, el qual pot eventualment vaporitzar-se amb calor de fonts externes.

També s’anomena ampolla d’aspiració, perquè es troba justa abans del compressor i es munta com més pròxima al compressor millor, però en un nivell superior a aquest.

Però a diferència del separador de líquid mai tindrà la funció alimentar a l’evaporador amb líquid frigorigen.

Aquest dispositiu en munta en el costat de baixa pressió, aigües amunt de la succió del compressor, i la seva finalitat és impedir l’arribada del líquid al compressor.

Aquesta ampolla d’aspiració només interessa doncs, en instal·lacions de tipus comercial utilitzant fluids clorofluorats amb evaporadors alimentats per injecció directa, o expansió directa.


37

7.13. Filtres

Tots els fluids frigorígens, i especialment els fluids clorofluorats, són detergents o dissolvents molt eficaços, capaços de dissoldre en poc temps qualsevol de les acumulacions de brutícia.

Aquestes acumulacions de brutícia poden ser: 1. Cossos estranys procedents de la mecanització. 2. Arena de fundició. 3. Òxids de ferro i coure. 4. Encenalls metàl·lics. 5. Cossos estranys procedents dels treballs de muntatge o manteniment. 6. Encenalls metàl·lics. 7. Abrasió del deshidratador (grans de producte deshidratant). 8. Òxids de ferro i coure. 9. Acumulacions d’impureses en el transcurs del funcionament de

frigorífica. 10. Fangs motivats per la humitat. 11. Fangs motivats per l’oli.

Inconvenients d’aquestes impureses:

• Les partícules metàl·liques i la pols de sílice presenten el risc de ratllar els cilindres i els pistons dels compressors, de produir marques i deteriorar les vàlvules o de la vàlvula d’expansió.

• Els òxids de les sals metàl·liques i els fangs tendeixen a obstruir els orificis de petita dimensió com són els orificis igualadors de pressió de certs elements d’automatismes, els orificis de les vàlvules d’expansió i de les vàlvules solenoides, o de retorn d’oli dels separadors.

• Es col·locaran abans dels compressors, vàlvules d’expansió i vàlvules solenoides instal·lades en la línia de líquid.

7.14. Visor de Líquid

Els visors de líquid són una ajuda convenient per carregar el refrigerant al sistema. Es tracta d’una connexió curta i transparent que permet veure el flux del refrigerant. Situat abans de la vàlvula d’expansió, mostra la presència o absència de bombolles de vapor si el sistema té suficient càrrega de refrigerant.

Algun d’aquests visors estan dotats d’un disc sensible, el qual canvia de color, i quan ho fa denota la presència d’humitat en el sistema.

En els compressors, sobre tot en els de certa capacitat, s’incorporen en el càrter visors de vidre que permeten vigilar des de l’exterior en nivell d’oli. També s’utilitzen els visors de líquid en els recipients de líquid per poder tenir així una indicació del nivell de refrigerant líquid.


38

Es situen al costat d’alta pressió, línia de líquid, abans de l’expansor i té un doble objectiu:

• Detectar la presència d’aigua.

• Observar el pas de corrent només en fase líquida.

7.15. Manòmetres

Aquest són aparells per mesurar la pressió d’un fluid. Llavors s’utilitzaran en els llocs on és interessant saber la pressió del fluid, i com a conseqüència, es solen instal·lar en ambdós costats del compressor, és a dir, en el costat d’alta pressió i en el costat de baixa pressió. També s’instal·len en el circuit secundari del compressor, és a dir, en el circuit d’oli.

7.16. Bomba del Refrigerant

Aquestes s’instal·laran prop dels separadors de líquid, més concretament es muntaran sota el dipòsit separador de líquid, amb una canonada d’aspiració pròpia per cada bomba i aïllada, per tal d’evitar una evaporització imprevista del fluid frigorífic que provocaria l’aspiració per part de la bomba d’una mescla de líquid - vapor, donant lloc a fenòmens de cavitació , i a una interrupció en la circulació del líquid.

A més a més, de les vàlvules d’aspiració i descàrrega, s’hauran de col·locar en la descàrrega una vàlvula de retenció, d’aquesta manera s’evita el retorn del fluid que contenen els evaporadors retorni a la bomba en el període d’aturada.

La posta en marxa i la parada automàtica de les cambres de refrigeració, imposa en el cabal de la bomba variacions importants, la parada successiva dels evaporadors motiva en particular una anormal elevació de la pressió de descàrrega de la bomba, i hi ha el risc de provocar fenòmens de bombeig.

És a dir, la funció bàsica de la bomba de refrigerant, és la bombejar líquid als evaporadors, els quals han de disposar sempre de líquid, provinent del condensador. Altrament sempre que sigui possible és situaran el recipient i el separador de líquid en una situació de més alçada que els evaporadors, d’aquesta manera aquestes bombes no estaran sempre en funcionament, ja que el líquid accedirà als evaporadors per convecció natural, d’aquesta manera reduïm el consum d’energia elèctrica.

7.17. Aparells Automàtics de Regulació i de Seguretat

Introducció

La regulació i protecció del funcionament automàtic d’una instal·lació frigorífica imposa l’observació de diferents paràmetres:


39

1. Temperatura del recinte o del fluid.

2. Pressió d’aspiració, de descàrrega, i de lubrificació.

3. Humitat relativa de la cambra.

Reguladors dels paràmetres anteriors són:

• Reguladors de temperatura: Termòstats • Reguladors de pressió: Pressòstats • Reguladors d’humitat relativa: higròstats

Objectiu d’aquests aparells és el de posar en marxa o parar la instal·lació que regulen i protegeixen, només una part de la instal·lació.

Aquests aparells solen ser interruptors elèctrics automàtics, i es caracteritzen per dues particularitats:

• La ruptura brusca.

• La diferència funcional entre la posició de parada i la de treball.

Les forces motrius que actuen en aquests aparells són forces de variació progressiva i va lligada directament (pressòstats, higròstats) o indirectament (termòstats) a la magnitud que regulen. El moviment de l’òrgan mòbil de l’aparell serà un moviment lent i continu.

Llavors es necessari un dispositiu que permeti transformar en moviment lent i continu de l’òrgan mòbil en un moviment ràpid i brusc dels contactes del interruptor, i sense que es produeixin guspires en el moment en que els contactes es trobin molt pròxims un de l’altre.

La diferència funcional o retard artificial permet, amb el seu reglatge, l’obtenció d’un funcionament més dúctil de la instal·lació.

Termòstat

Regula la temperatura d’una superfície freda o d’un ambient fred, entre dos límits prefixats, molt pròxim a la temperatura real que es desitja obtenir. Llavors es fixa la temperatura desitjada entre dos límits, un de superior i un d’inferior.

Constitució del termòstat:

• Un òrgan de detecció: termòmetre.

• Un òrgan de comandament: interruptor elèctric.

• Un dispositiu d’enllaç mecànic. Uneix els dos anteriors.

Pressòstat

Aparell que mesura i de regula automàticament la pressió. Els pressòstats poden desempenyorar dues funcions diferents:


40

1. Funció de regulació de la marxa: pressòstat de baixa pressió.

2. Funció de protecció: pressòstat de baixa pressió, pressòstat d’alta pressió, pressòstat diferencial.

3. Funció de regulació de la marxa i protecció: pressòstat convinat d’alta i baixa pressió.

Higròstat

Higròstat és un aparell que mesura la humitat relativa i actua sobre la instal·lació d’aire, per mantenir un nivell establert d’humitat, és a dir, la seva finalitat consisteix en regular entre dos límits prèviament determinats en el reglatge de l’aparell, la humitat relativa o grau higromètric, d’un recinte gasos refrigerat.

7.19. Instal·lació de lÉnllumenat.

La instal·lació de l’enllumenat de la fàbrica és l’existent de l’instal·lació anterior. No necessita modificació doncs el rendiment fluxomètric és idoni per aquesta ja que fou calculat anteriorment.

7.20. Regulació i Control de lÉquip Frigorífic

7.20.1. Regulacions i Controls del Funcionament Normal de lÉquip Frigorífic

Per regular un equip frigorífic s’ha de realitzar una sèrie d’operacions que permetin a la instal·lació frigorífica funcionar d’una manera precisa i automàtica, llavors per realitzar aquestes operacions s’haurà d’aplicar una sèrie de regulacions i controls:

• Regulació i control de la temperatura de les cambres. • Regulació i control de la humitat relativa de les cambres. • Regulació i control del circuit de baixa pressió, del circuit frigorífic. • Regulació i control del grup compressor-motor elèctric. • Regulació i control del circuit d’alta pressió, del circuit frigorífic.

El funcionament d’un equip frigorífic exigeix d’uns dispositius amb els quals poder vigilar la seva marxa, i també precisa amb aquests dispositius, és a dir, que no es limitin només, a senyalar les anomalies, sinó que pugui també corregir-les. És a dir, que es tracta d’enregistrar i corregir, temperatures, pressions, humitats, etc..

7.20.2. Punts crítics d’un Cicle Frigorífic

En un cicle frigorífic els punts crítics són els següents:


41

• Temperatura i pressió del gas a la sortida i entrada del compressor. • Temperatura i pressió en el condensador. • Temperatura i pressió en la zona de líquid. • Temperatura i pressió en l’evaporador. • Pressió d entrada dels gas a l’evaporador. • Humitat en el refrigerant.

7.20.3. Capacitat frigorífica. Controls Utilitzats per realitzar el cicle del Equip Frigorífic

Els controls emprats per realitzar el cicle del sistema frigorífic poden ser de dos tipus:

• Per temperatura: la temperatura de l’espai a refrigerar o la temperatura de l’evaporador, desconnectant o connectant l’evaporador.

• Per pressió; la pressió del costat de baixa, connecta i desconnecta el compressor.

El control que s’adopta normalment és un sistema mixt, perquè té més avantatges, que no pas un sol tipus, a més a més, en la posta en marxa de la unitat condensadora la intensitat de corrent d’arrencada és menor i com a conseqüència el seu consum també.

La temperatura de l’espai refrigerat o la de l’evaporador es controla directament pel termòstat.

El termòstat actua donant l’ordre de parada o marxa als ventiladors de l’evaporador i a la vàlvula solenoide situada abans de la vàlvula d’expansió. És a dir, quan la temperatura descendeix fins a la temperatura en la qual ens ha de desconnectar, el termòstat dóna l’ordre de desconnexió del contactors dels ventiladors, i la electrovàlvula de líquid.

El funcionament dels compressors es regula i controla en funció de la pressió dins del dipòsit d’aspiració, per un pressòstat de baixa pressió. Aquest regulador, para o posa en marxa els diferents compressors amb les seves etapes corresponents.

7.20.4. Proteccions

La protecció del funcionament automàtic d’una instal·lació frigorífica imposa l’observació de nombrosos paràmetres, sent també la protecció del compressor la més important, per no dir indispensable:

1. Pressió (d’aspiració, de descàrrega, de lubrificació).

2. Temperatura (de descàrrega, d’oli).

3. Arrencada de les màquines, compressors, evaporadors, etc... .

Mínimes proteccions que cal adoptar:


42

1. Pressió d’oli: pressòstat diferencial d’oli.

2. Pressió d’alta: pressòstat d’alta.

3. Pressió de baixa: pressòstat de baixa.

4. Temperatura de l’oli: sonda de temperatura.

5. Arrencada motors-compressors: arrencada amb el compressor descarregat.

6. Nivell líquid del separador de líquid : nivell electrònic i sonda de pressió.

7. Desgel: termòstat final de desgel i control del temps de desgel.

7.21. Sistema Automàtic de Regulació i Control

7.21.1. Introducció

Els sistemes automàtics estan composats d’una sèrie d’automatismes o reguladors, que poden desenvolupar des de l’obertura de la vàlvula d’expansió, posta en marxa, protecció dels motors dels ventiladors de l’evaporador, etc... .

Un sistema automàtic és aquell en que “n” observacions automàtiques, de fenòmens independents serà capaç de fer concordar-los per a que la màquina, planta, o el procés realitzi el seu treball.

Els sistemes automàtics poden ser:

• En cascada: on tots els aparells automàtics han de concordar.

• Opcional: on tots els aparells automàtics treballen en funció dels valors presos pels paràmetres de referència, optant per una o altra de les funcions les quals li han set dictaminades.

El sistema bàsic de regulació compren:

• Un detector, o sensor, o termòstat, el qual mesura els canvis de la variable controlada, comparant-la amb el punt de consigna.

• Un regulador que respon a aquestes variacions, respecte del valor de consigna i les transmet a l’actuador, el qual desplaça l’aparell controlat que correspongui.

Els sistemes de regulació poden ser:

• En “bucle” obert, en el qual no hi ha interrelació entre el regulador i la condició regulada.

• En “bucle” tancat, en el qual existeix una relació entre la variable controlada i el resultat final.


43

• Un sistema de regulació necessita d’una font d’energia, i el tipus d’energia utilitzada influeix en la construcció i disseny del regulador, i també en les característiques que presenta.

El tipus més comuns són: autoaccionat, pneumàtic, elèctric, i electromagnètic.

Els sistemes de regulació poden ser: tot o res, progressiu, proporcional, integral, derivada, PI, PID.

Reguladors

Per a la realització del sistema automàtic de regulació i control farà falta disposar d’un determinat número de controls a realitzar, i aquests controls es realitzaran amb un determinat número de reguladors els quals assegurin:

• La posta en marxa.

• El reglatge quantitatiu de la producció, o demanda frigorífica, d’acord amb determinats criteris, com la relació evaporadors i compressors.

• La protecció de la màquina.

• La eventual senyalització del seu funcionament anormal.

Les funcions que han de complir els reguladors són:

• Marxa

• Protecció

• Control

Reguladors de marxa:

Es troben inclosos tots els òrgans que permeten la posta en servei de la màquina o instal·lació, l’alimentació del fluid frigorigen, i la part operativa de control i regulació.

Reguladors de protecció:

1. Els reguladors de protecció són tots els reguladors que poden protegir la instal·lació contra un funcionament anormal que pugui posar en perill d´aquesta, llavors actuaran parant la instal·lació el temps suficient per que les pertorbacions desapareguin, i tornant a posar en marxa quan les condicions de funcionament hagin tornat a normalitzar-se, o bé parant la instal·lació definitivament i llavors la posta en marxa serà manualment.

2. Aquest reguladors de protecció van connectats a dispositius de senyalització òptica o sonora, o ambdós.

Reguladors de control:

Són els òrgans que permeten verificar, és a dir, controlar constantment les mesures de funcionament de la instal·lació.


44

La selecció dels reguladors s’efectua en funció de:

• Objectiu o finalitat. • Existències en el mercat. • Adaptació al sistema automàtic de la instal·lació.

Reguladors mínims que cal adoptar:

Reguladors de Marxa:

• Posta en marxa amb contactors. • Circuit del fluid frigorigen d’alimentació : vàlvules magnètiques.

• Termòstats i/o sondes de temperatura. • Pressòstats i/o sondes de protecció. • Vàlvules de Pressió Constant (PC), per mantenir la pressió constant en

l’evaporador.

Reguladors de Protecció:

• Circuit del fluid frigorigen • Pressòstats i/o sondes per protegir els compressors. • Pressió d´alta: sonda de pressió. • Pressió de baixa: sonda de pressió. • Pressió diferencial d´oli: Pressòstat.

7.22. Control de Sistemes Automàtics

Per la realització de l’automatització de les instal·lacions s’utilitzarà la lògica programable, aquesta consisteix en la utilització de PLC (Controlador Lògic Programable), anomenat també Autòmat Programable. Aquest presenta molts avantatges respecte a les solucions clàssiques d’automatització amb relés.

Avantatges de la utilització d’autòmats programables:

1. Menor temps d’elaboració de projectes.

2. Menor temps de posta en marxa.

3. Possibilitat de fer modificacions sense cost afegit en components.

4. Menor cost de mà d’obra.

5. Mínima ocupació d’espai.

6. Més fiabilitat.

7. Manteniment ràpid i econòmic, gràcies a les funcions d’autodiagnòstic incorporades i al disseny modular.

8. Possibilitat de governar més d’una màquina amb el mateix PLC.


45

9. És 100 % reciclable, sempre es pot donar una nova utilització, simplement reprogramant-lo.

7.23. Autòmat Programable

7.23.1. Introducció

L’autòmat consta de les següents parts físiques:

• Unitat Central de Procés (C.P.U.) • Memòria • Unitats d’entrades i sortides.

Estructura Física del Autòmat

El terme estructura externa o configuració del Autòmat Programable es refereix a l’aspecte físic exterior d’aquest, blocs o elements en que esta dividit. Llavors les estructures més significatives que existeixen en el mercat són:

1. Compacta: quan l’autòmat es presenta en un sol bloc, on trobem totes les parts de que esta format, és dir, CPU, memòria i unitats d’entrades i sortides.

2. Modular: quan es presenta en varis mòduls, un mòdul per la CPU i la memòria, una altre mòdul per les entrades i un últim per les sortides. Els mòduls d’entrades i sortides són ampliables amb mòduls addicionals. Els mòduls van muntats en un suport normalitzat (ISO), el qual s’anomena rack.

L’autòmat programables es componen essencialment de tres blocs:

1. La secció d’entrades, mitjançant una interfase, adapta i codifica de forma comprensible per la CPU les senyals procedents dels dispositius d’entrada o captadors, i són polsadors, finals de carrera, sensors, etc..., també tenen la missió de protecció dels circuits electrònics interns de l’autòmat realitzant una separació elèctrica entre aquests i els captadors.

2. La Unitat Central de Procés o C.P.U., és la unitat que realitza, o interpreta, l’algorisme de control especificat mitjançant el programa que resideix en la memòria, processant la informació que rep de les entrades, donant com a resultat les sortides a generar, activant o desactivant, aquestes sortides.

3. La secció de sortida, mitjançant interfase, no obstant treballa a la inversa de les entrades, és a dir, descodifica les senyals procedents de la CPU, les amplifica i les envia als dispositius de sortida o actuadors, també tenen la missió de protecció dels circuits interns.

Aquestes han set les parts descrites del PLC, però s’ha de veure la lògica de procés:

1. La unitat d’alimentació.

2. La unitat o consola de programació.

3. Els dispositius perifèrics.


46

Figura 7.7. Esquema del PLC.

7.23.2. Elecció del Autòmat.

S’utilitzarà un autòmat programable, atenent a les millors condicions tècniques i econòmiques possibles.

Els criteris que s’han considerat són:

• Entrades / Sortides.

• Procés.

• Comunicació home-màquina.

• Comunicació amb altres autòmats o ordenadors (seguint una jerarquia).

Fitxa resum del autòmat, aquesta considera el següents punts:

1. Fitxa d’identitat.

2. Tipus de memòria.

3. Naturalesa del processador i eventual intercanviabilitat.

4. Alimentació i protecció a talls de tensió.

5. Condicions de l’entorn.

6. Entrades / Sortides lògiques.

7. Entrades / Sortides especials.

8. Tipus de cicle i exploració de la memòria.

9. Tipus de llenguatge de base.

10. Instruccions especials.

11. Extensions numèriques.

12. Comptadors.

13. Temporitzacions.

14. Consola de programació.


47

15. Consola de posta a punt o caixa de proves.

16. Perifèrics estandarditzats.

17. Aspectes econòmics.

7.23.3. Programació del Autòmat

Introducció

Per realitzar la programació del PLC es necessari una unitat de programació, és a dir el mitja material que el programador necessita per gravar o introduir en la memòria d’usuari les instruccions del programa. Altrament aquesta unitat realitza unes altres tasques com la programació, gravar programes, visualització i verificació dinàmica del programa, i modes de servei.

Llenguatges de Programació

Els llenguatges de programació han experimentat un increment constant de la complexitat dels programes, que es poden realitzar amb els PLC, no gens menys, els fabricants han proposat fins ara el seu propi llenguatge de programació, això fa que resulti molt feixuc alhora de programar, ja que, com és evident dominar tants llenguatges resulta difícil.

Sota la direcció de lÍ.E.C. (Comité Electrotècnic Internacional), a definit, lágost del 1992, l’estàndard I.E.C. 1131-3, el qual normalitza els llenguatges de programació existents per a PLC.

Els llenguatges gràfics i textuals definits per léstàndard són una bona base per a entorns de programació potents per a PLCs.

Els llenguatges normalitzats són cinc;

1. LD (Ladder Diagram o diagrama de contactes); és un llenguatge gràfic, similar als plànols elèctrics d’un control clàssic amb relés.

2. IL (Llista dÍnstruccions); és un llenguatge textual, on la definció de lélement del plànol elèctric i la seva relació amb els altres elements s´ha substituït per sigles.

3. FBD (Diagrama de Blocs de Funció); és un llenguatge gràfic, que representa el programa de control,, en forma de diagrama de blocs de funcions a realtizar, utlitzant la simbologia de les portes lògiques.

4. SFC (Carta de Funcions Seqüèncials) similar al GRAFCET; és un llenguatge que s´ha dissenyat especialment per a control de seqüències. Es programa indicant les diferents etapes que va adoptant la màquina i les condicions de transició d’una etapa a láltra.

5. ST (Text eStructural); és un llenguatge textual, no orientat a lésquema de contactes, sinó a una programació similar al llenguatge Pascal.


48

7.23.4. Instal·lació de l’autòmat.

Introducció

Per bon funcionament del PLC cal fer una correcta instal·lació, llavors s’ha de tenir en compte tot una sèrie de factors. Aquests factors seran:

1. La ubicació de l’autòmat

2. La distribució de tots els mòduls que formen l’autòmat

3. Les bases de precablejat dels mòduls d’entrades i sortides

4. La alimentació i proteccions de l’autòmat.

Condicions Ambientals de l´Entorn Físic de l’autòmat

L’entorn ha de reunir les següents condicions físiques:

• Absència de vibracions, cops, etc.. • No haurà d’estar exposat als raigs solars, o focus calorífics intensos, així com a

temperatures que sobrepassin el 50 ºC o 60 ºC aproximadament, o que descendeixin en cap cas dels 5 ºC. La temperatura del lloc on s’allotgi haurà d’estar a uns 25 ºC.

• La humitat de l’ambient on serà instal·lat haurà d’estar entre 35 i 75 % de humitat relativa.

• Absència de pols i ambients salins. • No es situarà al costat de línies d’alta tensió, sent la distància variable en funció del

valor de dita tensió.

Distribució dels Components en l’armari de l’autòmat.

El PLC es situarà en un armari metàl·lic de dimensions adequades per que contingui de forma ordenada tots els elements, sense que els cablejats es creuin, tot el que sigui possible per un bon manteniment.

Es situarà verticalment sobre carrils DIN o placa perforada.

En la seva distribució es tindran en compte les següents consideracions:

• Els elements dissipadors de calor es situaran en la part superior de l’armari, PLC i les fonts d’alimentació, per facilitar l’evacuació de el calor a l’exterior.

• Els elements electromecànics com relès, contactors, etc., són generadors de camps magnètics, llavors és recomanable allunyar-los tant com es pugui de la CPU i també de les bases de precablejat d’entrades i sortides.

• Els transformadors estaran també allunyats de qualsevol part del PLC. • Per poder realitzar un bon cablejat, s’agruparan separadament els mòduls dentada

dels de sortida.

Alimentació i Cablejat de l’autòmat

Cablejat intern:


49

• Separar els cables que condueixen cc. del de c.a. per evitar diferències. • Separar els cables de les entrades de les sortides. • Separar els conductors de les E/S analògiques de les digitals. • Els cables de potència que alimenten a contactors, fonts d’alimentació, etc.,

discorreran per canaleta diferent dels cables de E/S.

Cablejat Extern:

• Els cables d’alimentació i els de E/S discorreran per tubs o canaletes diferents, sent recomanable entre ambdós grups de cables una distància mínima de 30 cm en cas que vagin paral·lels.

Alimentació:

• Serà de tensió estable, de valor indicat pel fabricant, i sense pics de corrent que poguessin provocar per altres aparells de la instal·lació.

• La protecció del circuit contra sobrecàrregues i curtcircuits per mitja d’interruptors magnetotèrmics, així com a contra derivacions a terra per mitja de interruptors diferencials.

• La terra serà de valor adequat i degudament senyalitzada mitjançant un conductor groc-verd aproximadament de 3 a 5 O.

• Un circuit de comandament que permeti connectar i desconnectar en el moment precís el circuit o part d´aquest.

7.23.5. Posta en Funcionament de l’autòmat

Abans d’iniciar qualsevol acció de posta en funcionament de l’autòmat, és necessari tenir en compte les dades del quadre de característiques. Les dades d’aquest quadre són la tensió d’alimentació a la xarxa elèctrica, i el marge de variació admissible de la tensió.

L’organigrama següent s’exposa el passos a seguir per no cometre errors en la posta en funcionament inicial del sistema automàtic.


50

Figura 7.8. Organigrama de la posta en funcionament de l’autòmat.


51

7.24. Instal·lació Elèctrica

7.24.1. Instal·lacions Elèctriques Receptores de Baixa Tensió

Parts duna Instal·lació Elèctrica de Baixa Tensió d’un Sol Abonat

En aquest cas no existeix la Línia General d’Alimentació; doncs es tracta d’un sol abonat, llavors tenim una sola Derivació Individual. Segons l´esquema 2.1 de la ITC-BT-12.

Figura 7.9. Esquema Instal·lació Elèctrica d’un sol Abonat.

Escomesa: forma part de la instal·lació de la xarxa de distribució elèctrica, i és la part que alimenta la caixa o caixes generals de protecció o unitat funcional equivalent.

Tipus d’escomesa, atenent al traçat, al sistema de la instal·lació i a les característiques de la xarxa, les escomeses podran ser:

• Aèries: posada sobre façana, o tensada sobre pals. La instal·lació complirà les condicions de la ITC-BT-06.

• Soterrades: amb entrada i sortida, o en derivació. La instal·lació complirà les condicions de la ITC-BT-07.

• Mixtes: aèreo-soterrades. La instal·lació complirà les condicions de la ITC-BT-07.

Secció dels conductors, i el número de conductors, es calcularan atenent els següents:

• Màxima càrrega d’acord amb la ITC-BT-10.

• Intensitats màximes admissibles pel tipus de conductor i les condicions de la seva instal·lació.

• La caiguda de tensió màxima admissible. Aquesta caiguda l´establirà la companyia subministradora.

7.24.2. Instal·lacions d’Enllaç

• Caixa de Protecció i Mesura ; ( CPM ) són les caixes que allotgen els elements de protecció i els equips de mesura, comptadors.

• Derivació Individual ( DI ); és la part de la instal·lació que s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i protecció, i es finalitza en els dispositius de comandament i protecció.


52

• Interruptor de Control i de Potència ( ICP ) • Dispositius Generals de Comandament i Protecció ( DGMP )

Instal·lacions Interiors o Receptores; compren l’estudi dels diferents circuits previstos, d’acord amb la instrucció ITC-BT que li sigui d’aplicació. Comprèn doncs tots els circuits interiors de la indústria, circuits d’alimentació de l’equip frigorífic, i de l’enllumenat.

7.24.3. Instal·lació d´Enllaç Caixa de Protecció i Mesura

Emplaçament i Instal·lació:

• Aquestes caixes s’instal·laran sobre les façanes exteriors dels edificis, en llocs de lliure i permanent accés. La seva situació es fixarà de comú acord entre la propietat i l’empresa subministradora. • En el cas d’edificis amb centre de transformació per la distribució de baixa tensió, els fusibles del quadre de baixa tensió d’aquest centre. No obstant la propietat i el manteniment de la protecció seran de l’empresa subministradora. • Si l’escomesa és soterrada, el muntatge de la caixa serà sempre en un nínxol en la paret, i el tancament serà mitjançant una porta, preferentment metàl·lica, amb grau de protecció IK 10 segons UNE-EN 50.102. La part inferior de la porta es trobarà a un mínim de 30 cm del terra. • No s’admeten caixes generals de protecció I mesura en muntatge superficial. A més a més, els dispositius de lectura dels equips de mesura hauran d’estar instal·lats a una altura compresa entre 0,7 m i 1,08 m.

Tipus i Característiques:

• Les caixes de protecció i mesura a utilitzar correspondran a un dels tipus recollits en les especificacions tècniques de la companyia subministradora FECSA-ENHER (Guia Vademècum), aquestes especificacions han d’ésser aprovades per l’Administració Pública competent, en funció del número i naturalesa dels subministres. • Les caixes de protecció compliran la Norma UNE-EN 60.439-1, tindrà grau d’inflamabilitat segons el que esta indicat en la Norma UNE-EN 60.439-3, una vegada instal·lada tindrà un grau de protecció IP43, segons la Norma UNE 20.324, i un grau de protecció IK09 segons UNE-EN 50.102, i finalment seran precintades. • La tancadura de la caixa haurà de disposar de la ventilació interna necessària que garantitzi la no formació de condensacions.

El material transparent, per la lectura, haurà de ser resistent a l’acció dels rajos ultraviolats.

7.24.4. Derivació Individual

Constitució:

• Conductors aïllats en l’interior de tubs encastats.


53

• Conductors aïllats en l’interior de tubs soterrats.

• Conductors aïllats en l’interior de tubs en muntatge superficial.

• Conductors aïllats en l’interior de canals protectores, amb tapa, i aquesta tapa no es pugui obrir amb l’ajuda de qualsevol útil.

• Les canalitzacions elèctriques prefabricades hauran de complir la Norma UNE-EN 60.439-2.

• En els casos anteriors, els tubs i canals, així com, també la seva instal·lació, compliran el que esta indicat en la ITC-BT 21.

• Les canalitzacions inclouran, en qualsevol cas, el conductor de protecció.

Instal·lació:

• Els tubs i canals protectores tindran una secció nominal, que permeti ampliar la secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100 %.

• Per el cas de cables aïllats en l’interior de tubs enterrats, la derivació individual complirà el que s’indica en la ITC-BT-07, per xarxes soterrades.

Cables:

• El número de fases vindrà fixat pel número de fases necessàries per la utilització dels receptors, de la derivació corresponent, i segons la seva potència.

• Els cables no presentaran entroncaments i la seva secció serà uniforme.

• Els conductors a utilitzar seran de coure o alumini, aïllats i normalment unipolars, sent de tensió assignada 450 / 750 V. Es seguirà el codi de colors de la ITC-BT 19.

• En el cas de cables multiconductors o per el cas de derivacions individuals en l’interior de tubs soterrats, l’aïllament dels conductors serà de tensió assignada 0,6 / 1 kV.

• Els cables seran no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Les característiques d’aquests seran segons la Norma UNE 21.123 part 4 o 5, o la Norma UNE 211002.

El càlcul de la secció dels conductors es tindrà en conte:

La demanda prevista en les instal·lacions. I les intensitats admissibles seran les que s’indiquen en la ITC-BT 19, i en el cas cables aïllats en l’interior de tubs enterrats la ITC-BT 07.

La caiguda màxima admissible serà 1,5 %, doncs, si es tracta d’un subministre d’un únic usuari, ja que no existeix Línia General d’Alimentació.


54

7.24.5. Quadre de Protecció Individual

És la caixa que allotja els elements de protecció. Aquests elements són:

1. Interruptor automàtic de tall omnipolar ( ICP ) que estarà calibrat d’acord amb la potència contractada.

2. Dispositius Generals de Comandament i Protecció ( DGMP )

3. Interruptor Diferencial ( ID )

4. Interruptors Magnetotèrmics Automàtics ( PIA )

Fixació Tapes

El Quadre General de Protecció disposarà de dos compartiments, amb llurs tapes corresponents, totalment diferenciats. El destinat a allotjar exclusivament l’ICP tindrà quatre cargols precintats de cabota cilíndrica i rosca M4 segons UNE 17703, d’una longitud de 15 mm, i la seva tapa anirà prevista de quatre sortints, amb orificis, per al seu precinte.

L’altre compartiment contindrà l’I.D. i els P.I.A., i disposarà així mateix de quatre cargols de les mateixes característiques descrites abans per a la fixació de la tapa, encara que en aquest cas podran ser no precintables. Les tapes fixació hauran de dur gravat:

• El nom del fabricant. • La referència de catàleg del fabricant. • La marca de qualitat UNESA. • La inscripció Interruptor Control de Potència.

Emplaçament del Quadre

El quadre s’emplaçarà en un lloc de fàcil accés, d’ús general i com més a prop millor del punt d’entrada de la derivació individual al local segons ITC-BT-17. La seva alçada o distància a terra es trobarà composta entre 1,5 i 1,8 metres.

7.24.6. Instal·lacions Interiors o Receptores

La determinació de les característiques de la instal·lació haurà d’efectuar-se d’acord amb el que es senyala en la Norma UNE 20.460 -3.

Les instal·lacions interiors receptores, s’executaran amb l’estricta observació de les condicions i prescripcions contingudes a les instruccions complementàries ITC-BT aplicables.

7.24.7. Conductors

Naturalesa dels Conductors

Els conductors emprats en les instal·lacions interiors seran sempre de coure o alumini.


55

Caiguda de Tensió Màxima Admissible

La secció dels conductors vindrà imposada per la caiguda de tensió des de l’origen de la instal·lació interior als punts d’utilització. Aquesta caiguda de tensió serà 3 % per a receptors d’enllumenat, i d’un 5 % per altres receptors.

Seccions Recomanades dels Conductors

Les seccions utilitzades seran, com a mínim les recomanades en la taula 1, de la ITC-BT 19, taula que s’adjunta a continuació

Identificació dels Conductors

Conductor de protecció: Verd-Groc

Conductor neutre: Blau clar

Conductor de fase: Marró o Negre (En el cas que no hi hagi neutre, es podrà utilitzar el Blau clar per un conductor de fase.)

Conductors de Protecció

Els conductors de protecció seran de coure i presentaran el mateix aïllament que els conductors actius. S’instal·laran per la mateixa canalització que aquests i llurs seccions seran les indicades en la ITC-BT-19.

Taula 7.2. Seccions de conductors de protecció.


56

Taula 7.3. Intensitat Màxima Admissible, en [A], a l’aire 40ºC. Nº de conductors amb càrrega i naturalesa de l’aïllament.

7.24.8. Tubs Protectors

Els tubs protectors per a canalitzacions encastades, podran ser rígids, corbables, o flexibles. I hauran de satisfer les exigències en quan a normativa es refereix. Les normes són les següents:

UNE-EN 50.086 -2-1: Sistemes de tubs rígids

UNE-EN 50.086 -2-2: Sistemes de tubs corbables

UNE-EN 50.086 –2-3: Sistemes de tubs flexibles

UNE-EN 50.086 –2-4: Sistemes de tubs soterrats


57

Els diàmetres s’adoptaran en funció del tipus d’instal·lació. I correspondran a les taules de la ITC-21 del REBT, (taules Nº 2, 5, 7, i 9 d’aquesta instrucció). També tindran les característiques indicades en aquesta instrucció, on es disposa de les taules (Nº 1, 3, 4, 6 i 8), en funció del tipus d’instal·lació.

Instal·lació dels tubs en canalitzacions fixes en superfície:

Taula 7.4. Diàmetres exteriors mínims dels tubs, en funció del número i la secció dels conductors o cables a allotjar.

Instal·lació dels tubs en canalitzacions encastades:


Instal·lació en canalitzacions aèries o amb tubs a l´aire:


Instal·lació en canalitzacions soterrades:


58


7.24.9. Característiques de l’obra del constructor.

Buits i Regates

En el buits i regates s’ubicaran els tubs, les caixes de derivació i mecanismes.

Com a primera mesura i d’acord amb el grau d’electrificació previst, el primer que s’ha de fer és situar a llur punt exacte totes les caixes necessàries per a les preses de corrent, els interruptors, etc., i com a conseqüència d’això situar els punts on cal ubicar les caixes d’embrancament o derivació.

Els buits per als interruptors estaran a una altura que podrà oscil·lar entre 1,10 m i 1,30 m de terra i a una distància entre 15 i 20 cm dels marcs de les portes; així mateix, els buits per a preses de corrent podran oscil·lar entre 20 i 30 cm de terra.

Les regates es faran coincidint amb els envanets buits dels maons, i sempre es procurarà que tinguin una profunditat tal que el tub disposi d’un revestiment d’obra d’1 cm.

Col·locació de Caixes i Tubs

Les caixes es col·locaran de manera que quedin enrasades amb la superfície exterior del revestiment de la paret o del sostre. Només s’obriran els forats necessaris per a l’arribada de tubs.

Per als elements penjants es deixarà sempre un tac de fixació o algun altre element de apropiat. Els tubs formaran una canalització ininterrompuda de caixa a caixa i des d’aquestes a mecanismes. Si calgués efectuar embrancaments, aquests es faran mitjançant maneguets o bé l’extrem del tub anterior quedarà dins del tub següent en el sentit del corrent.

Els tubs mai no s’instal·laran amb els conductors introduïts en l’interior d’aquests.


59

Si l’edificació conté sostres falsos es poden fer servir per a passos de tubs sense necessitat de regates.

Estesa de Conductors

Els conductors s’estendran per l’interior dels tubs per si sols o amb ajuda de guies adequades.

7.24.10. Caixes d’Embrancament i Derivació

Les caixes d’embrancaments i derivació seran de material aïllant, generalment de PVC, i amb un grau de protecció mecànic mínim 3.

Llur capacitat o dimensions seran segons el nombre de conductors o tubs que hagin d’allotjar, i també segons la secció i diàmetre d’aquests.

Hi ha diferents tipus de caixes:

- Rodones amb tapa roscada o a pressió, i els diàmetres més freqüents són de 50, 60, 80 i 100 mm i llur profunditat varia entre 14 i 40 mm.

- Rectangulars amb tapa a pressió, i llurs mides més freqüents són de (70 x 80) mm i (150 x 80) mm i profunditat variable entre 30 i 40 mm.

Embrancaments

No és permès d’efectuar embrancaments per reforçament directe, aquests s’hauran de fer mitjançant peces adequades tals com borns, regletes de connexió, etc.

7.24.11. Mecanismes

Interruptors

En la instal·lació monofàsica, els interruptors, segons la missió a que se’ls destini podran ser unipolars o bipolars

Els interruptors unipolars seran emprats especialment per a l’encesa i l’apagament de punts de llum tant fixos com mòbils, i també per a l’accionament de petits electrodomèstics que no es consideren fixos.

S’han de connectar sempre a la fase (conductors negre, marró o gris), mai al neutre (blau).

Els interruptors bipolars s’usaran especialment per a l’accionament (apagament i encesa) d’aparells de potència i de tots aquells que es considerin fixos.


60

Cada mecanisme es col·locarà de manera que quedi vertical. En el cas d’interruptors, si els dispositius de manipulació tenen un moviment vertical, l’aparell s’ha d’obrir quan s’efectua el moviment cap avall.

Preses de Corrent

D’acord amb l’aplicació que se’ls vulgui donar, les preses de corrent aniran proveïdes de posta de terra; la intensitat mínima que ha de poder suportar en règim permanent ha de ser de 10 A i admetre com a mínim una clavilla de 4 mm de diàmetre.

La norma UNE 20315-79 defineix la forma i les característiques de les bases amb posta de terra.

S’instal·laran a una altura respecte del terra que oscil·larà entre 20 i 30 cm, llevat dels que van incorporats a sòcols aïllants que, pel cap baix, hauran de ser a 2,5 cm de terra.

Els conductors han de tenir com a mínim, un cop connectats a la base de la posta de corrent, una llargària de 10 cm; això ens facilita la substitució en cas d’avaria sense haver de canviar els conductors.

7.24.12. Motors en la instal·lació.

Protecció Contra Curtcircuits

Qualsevol motor pot patir accidents elèctrics o mecànics. Per evitar aquests accidents, els quals poden malmetre el motor i el propi equip, resulta imprescindible la seva protecció. La protecció contra curtcircuits a de ser capaç detectar i tallar corrents superiors a 10 In (corrent nominal).

7.24.13. Posta en Marxa dels Motors

Introducció

Els motors han de tenir limitada la intensitat absorbida a l’arranc, quan es pugui produir efectes que perjudiquin a la instal·lació o ocasionin pertorbacions inacceptables al funcionament d’altres receptors o instal·lacions.

En general, els motors de potència superior a 0,75 kW han d’estar previstos de reòstats d’arranc o dispositius equivalents que no permetin que la relació de corrent entre el període d’arranc i el de marxa normal que correspongui a la seva plena càrrega, segons les característiques del motor que ha d’indicar la seva placa de característiques, sigui superior a la senyalada en el següent quadre:


61

Taula 7.8. Constant màxima de proporcionalitat entre la intensitat de la corrent d’arranc i la de plena càrrega, Ia / In. (ITC-BT 47 del REBT).

En els cassos que s’hagi de reduir la corrent d’arranc, adoptarem un dels arrancs que s’exposen a continuació o bé utilitzarem l’arranc directe.

Posta en Marxa Directa

Avantatges:

1. Sistema d’arranc ideal per les màquines de petita i mitja potència i en general s’aplica en motors de potència igual o menor a 3 kW.

2. Implementació senzilla i econòmica.

3. És un arranc ràpid.

Inconvenients:

1. El parell d’arranc obtingut és elevat,.

2. Caiguda de tensió a la xarxa d’alimentació considerable, afectant a altres receptors.

3. Elevada intensitat d’arranc.

Característiques:

• Temps d’arranc; entre 2 i 3 segons. • Corrent d’arranc; 100%. • Sobrecàrrega a la línia durant l’arranc; entre 4 i 8 de la corrent nominal. • Parell en % del parell d’arranc; 100%. • Parell inicial d’arranc; entre 0,6 i 1,5 del parell nominal. • Control; Tot o res. • Aplicacions; màquines petites que poden arrancar a plena càrrega.

MOTORS DE CORRENT CONTINU MOTORS DE CORRENT ALTERNA

Potència Nominal Ia / In Potència Nominal Ia / In

De 0,75 kW a 1,5 kW 2,5 De 0,75 kW a 1,5 kW 4,5

De 1,5 kW a 5,0 kW 2,0 De 1,5 kW a 5,0 kW 3,0

De més de 5,0 kW 1,5 De 5,0 kW a 15,0 kW 2,0

De més de 15,0 kW 1,5


62

Posta en Marxa Estrella-Triangle

Avantatges:

• Reducció de la tensió nominal del motor 0,58 vegades la tensió de la xarxa. • Reducció de la intensitat d’arranc en la xarxa 0,33 vegades la intensitat d’arranc a tensió nominal. • Parell d’arranc 0,33 vegades el parell d’arranc a tensió nominal. • La reducció de la corrent i el parell són proporcionals.

Inconvenients:

• Per portar a terme aquest tipus de posta en marxa, no es pot fer en qualsevol tipus de motor, la connexió interior, del rotor, ha d’ésser en triangle, per tant, no valdrà en estrella. El tipus de connexió interior esta indicat en la placa de característiques del motor. • Hi ha interrupció de l alimentació quan es canvia la connexió de estrella a triangle. • Duració de la posta en marxa superior a la posta en marxa directa. • Arranc brusc. • La implementació d’aquesta posta en marxa és cara.

Característiques:

• Temps d’arranc; entre 3 i 7 segons. • Corrent d’arranc; 33 %. • Sobrecàrrega a la línia durant l’arranc; entre 1,3 i 2,6 de la corrent nominal. • Parell en % del parell d’arranc; 33 %. • Parell inicial d’arranc; entre 0,2 i 0,5 del parell nominal. • Control; Tot o res. • Aplicacions; màquines d’arranc en buit, ventiladors, bombes centrífugues.

7.24.14. Instal·lació de Posta a Terra

Per a la pressa de terra dels diferents elements que conformen la instal·lació s’utilitzarà l’anteriorment existent doncs l’increment de la potència en la planta és d’un 109% respecte a l’anterior. Paral·lelament es decideix realitzar el càlcul d’una nova pressa de terra per a decisions futures, és a dir, en cas de canvi de la existent. En aquest cas si que seria una pressa de terra adaptada a les noves instal·lacions.

Introducció

La instal·lació de posta a terra realitzada està d’acord amb la instrucció ITC-BT 18, del R.E.B.T. .

La funció del sistema de posta a terra és doble:

• Proporcionar un camí definit de retorn a la font d’energia, i amb una impedància suficientment baixa, a través dels conductors de terra.


63

D’aquesta manera davant una falla a terra, d’un conductor actiu, una corrent suficient flueixi per una ruta predeterminada, i que permeti operar el dispositiu de protecció del circuit.

• Limita a un valor segur l’elevació de potencial en totes les estructures metàl·liques, a les quals tenen normalment accés les persones i animals, sota aquestes condicions normals i anormals del circuit.

Parts de la Posta a terra

El sistema de posta a terra constarà de les següents parts:

1. Presa de terra, o elèctrode 2. Conductor de terra, o línia d’enllaç amb l’elèctrode de terra. 3. Conductors de protecció 4. Born principal de terra

Elements de la Posta a Terra

1) Preses de Terra o Elèctrodes

Per a les preses a terra s’utilitzen elèctrodes. L’elèctrode de terra és el component del sistema de Posta a Terra, que esta en contacte directe amb el terreny i d’aquesta manera proporciona un mitja per recollir qualsevol tipus de fuga a terra.

Els elèctrodes de terra tenen les propietats mecàniques i elèctriques apropiades, per respondre satisfactòriament a les sol·licitacions que els afectin, durant un període de temps relativament llarg. El material te una bona conductivitat elèctrica i no es pot corroure, dins un d’un ampli rang de condicions del terra. Normalment s’utilitza com a material el coure.

L’elèctrode pot prendre diverses formes; barres verticals, conductors horitzontals, plaques, combinacions de conductors horitzontals i barres verticals (malles de terra).

Barres o Piques Verticals:

Les barres verticals són la forma més comuna d’elèctrodes, quan no es requereix controlar els potencials de superfície. El seu cost d’instal·lació és relativament baix, i poden utilitzar-se per assolir en profunditat, capes de terreny de baixa resistivitat.

Figura 7.10. Esquema d’una barra.


64

La barra vertical és de coure pur o d’acer galvanitzat (recobert en coure) .

El tipus de recobriment que s’utilitza quan la barra es soterra per mitjans mecànics, impacte, l’acer utilitzat ha de ser d’alta resistència mecànica. I la capa de coure és d’alta puresa i aplicada electrolíticament, perquè no llisqui de la barra, al soterrar la barra.

Platines o Plaques:

Els elèctrodes de placa són de coure o d’acer galvanitzat. Les planxes d’acer galvanitzat tenen un mínim de 3 mm d’espessor i són de secció quadrada d’uns 915 o 1220 mm de costat. Les planxes de coure són típicament quadrades de 600 mm o 900 mm de costat, i l’espessor entre els 1,6 mm i 3 mm.

Figura 7.11.. Esquema

Elèctrodes Horitzontals:

Els elèctrodes horitzontals estan constituïts de cintes de coure d’alta conductivitat o de cables nus. La cinta és el material més convenient, doncs, per una secció donada de material presenta una major superfície i es considera que té un comportament millor a alta freqüència. Pot ser més difícil la connexió d’aquests elèctrodes, que no pas les piques o barres verticals, llavors es pot quantificar un cost de la instal·lació lleugerament major.

Figura 7.12. Esquema duna elèctrode Horitzontal.

Malles de Terra:

Les malles de terra són un reticulat format per la unió de conductors horitzontals, normalment segons direccions perpendiculars i uniformement espaiats, incloent sovint conductors verticals (barres o piques). S’utilitza especialment quan l’objectiu de la posta a terra es mantenir un control de potencials en la superfície del terreny, amb un baix valor de resistència.


65

Figura 7.13. Esquemes de Malles de Terra.

Elèctrode Actiu:

Un elèctrode actiu consisteix en un tub de coure ple parcialment amb sals o substàncies conductives, amb perforacions en els extrems (per la ventilació), i inferior (pel drenatge), i sellats ambdós extrems amb tapes.

Figura 7.14. Esquema duna elèctrode actiu o arrel electrolítica.

La humitat existent en l’aire ingressa per les perforacions de ventilació, entra en contacte amb la sal o substància conductiva formant una solució electrolítica, que escor cap a la part inferior del tub i flueix a través de les perforacions de drenatge fent el terra circumdant, mitjançant osmosis, (desplaçament de líquid que conté ions a través d’un diafragma porós sota l’efecte d’un camp elèctric). D’aquesta manera l’electròlit forma arrels en el terreny que el rodeja, les quals ajuden a mantenir la seva impedància en un nivell baix.

Aquest tipus de l’elèctrode és una alternativa atractiva, quan no es disposa de molt terreny, i es desitja obtenir un valor baix d’impedància, (s’estima de l’ordre o inferior a 10 Ohms), però té l’inconvenient que requereix manteniment.

Farciment:

Escampant una mescla de substàncies químiques i de terra (arena), en el volum del voltant de l’elèctrode, s’obté una reducció immediata i significativa en la seva resistència de posta a terra.

No obstant el farciment té un inconvenient, doncs, si s’utilitzen substàncies químiques solubles, aquestes es dissolent progressivament per l’aigua de la pluja o per infiltracions diverses. Un altre inconvenient que s’ha de considerar és el medi ambient, no pot representar cap atac aquest. Apartat tampoc si les sals són solubles o corrosives farà falta manteniment. Llavors els materials que no es recomanen per fer un farciment són arenes, cendres i altres materials àcids i corrosius.


66

El material a de ser, doncs, no corrosiu, d’un tamany de partícula relativament petit, i a ser possible que ajudi a mantenir la humitat. En cas que el material excavat es apropiat com a farciment, haurà de ser arenat, prèviament, i assegurar després una bona compactació. El terra hauria de tenir un índex pH entre el 6 (àcid) i 10 (alcalí).

Materials recomanables per fer un farciment la bentonita i el guix.

Bentonita; és una argila de formació natural, lleugerament alcalina, amb un pH de 10,5. Pot absorbir gairebé cinc vegades el seu pes en aigua, d’aquesta manera pot expandir-se fins a trenta vegades el seu volum sec. Té una resistivitat aproximada de 5 Ohm per metre, no es corrosiva. El seu nom químic és montmorillonita sòdica.

Figura 7.15. Tractament del terreny amb material de baixa resistivitat.

També s’utilitza el guix (sulfat de calci), ja sigui sol o barrejat amb bentonita, o amb el terra natural del terreny excavat. El guix té un pH neutre, entre 6,2 i 6,9.

Una altra solució són afegir sals en solució aquosa, és a dir, acompanyades de catalitzadors en la proporció adequada, ja que formen un gel estable, amb una elevada conductivitat elèctrica.

S’aconsegueix així una reducció de posta a terra que van del 25 % al 80 % del valor original., sense tractar.

S’utilitzaran elèctrodes artificials, a base de cable conductor de Cu un de 35 mm² de secció enterrat al fons de les cimentacions de l’edifici. Formarà un anell tancat que agafi tot el perímetre del immoble, disposant-se d’una sèrie de connexions interiors entre costats de la malla.

Conductor de terra o línia d’enllaç amb l’elèctrode de posta a terra

La secció dels conductors de terra serà de Cu electrolític de 16 mm². El traçat de les mateixes serà el més curt possible i sense canvis forts de direcció. No estaran sotmesos a cap esforç mecànic i hauran de protegir-se contra la corrosió i el desgast mecànic.

Conductors de Protecció

La funció dels mateixos és la d’unir elèctricament les masses d’una instal·lació a certs elements amb la finalitat d’assegurar la protecció contra contactes indirectes.


67

Concretament en el circuit del terra, la missió dels conductors de protecció és la d’unir les masses a la línia principal del terra, a través de les derivacions pertinents.

Born de Posta a Terra

S’haurà de preveure un born principal de terra, al qual s’hauran d’unir els següents conductors:

• Conductors de terra.

• Conductors de protecció

• Conductors d’equipotencialitat principal

• Conductors de posta a terra funcional, si són necessaris.

Punts de Posta a Terra: són els punts situats fora del sol que serveixen d’unió entre la línia d’enllaç i la línia principal de terra.

El punt de posta a terra estarà constituït per un dispositiu de connexió (regleta, placa, etc.) que permeti la unió entre els conductors de les línies d’enllaç i principal del terra, de forma que es pugui, mitjançant elements apropiats, separar-se aquestes, amb la finalitat de poder realitzar la mesura de la resistència del terra.

Observacions Generals

A la línia de posta a terra, no existiran connexions en sèrie amb el conductor, per part de les masses ni elements metàl·lics. Totes les connexions estaran realitzades per derivacions de la línia principal de terra.

L’únic dispositiu de tall que pot existir al circuit, és el propi punt de posta a terra. Per tant no es poden interposar ni seccionadors, tallacircuits, etc.

Es verificarà que les masses posades a terra a una instal·lació i els corresponents conductors de protecció no estiguin units a les preses de terra de les masses de cap centre de transformació.

Valor de la Resistència de la Posta a Terra

A l’apartat dels càlculs elèctrics s’exposarà l’esmentat valor de resistència, importantíssim pel desenvolupament de tota la instal·lació i que en cap cas serà superior a 37 Ohms.

La resistència de posta a terra pot calcular-se de forma aproximada segons les taules de la ITC-BT-18 del REBT.


68

Naturalesa del Terreny Valor mig de la Resistivitat en [O·m]

Terrenys cultivables i fèrtils, terraplens compactes i humits. 50

Terraplens cultivables poc fèrtils, i altres terraplens. 500

Terres pedregoses nus, arenes seques permeables. 3.000

Taula 7.10. ITC-BT-18 Taula 4,del REBT. Valors mitjos aproximats de la resistivitat en funció del terreny.

Podem utilitzar tres tipus diferents d’elèctrodes, tal com es mostra en la següent taula, ITC-BT-18 taula 5 del REBT.

Elèctrode Resistència de Terra en Ohms

Placa enterrada R = 0,8 · p / P

Pica vertical R = p / L

Conductor enterrat horitzontalment R = 2 · p / L

p, resistivitat del terreny [ohm·m]

P, perímetre de la placa [m]

L, longitud de la pica o del conductor [m]

Taula 7.11. ITC-BT-18. Fòrmules per estimar la resistència en funció de la resistivitat del terreny i les característiques de l elèctrode.

D’altra banda, es pot utilitzar també un quart elèctrode, Malla de Terra, del qual no es disposa de l’expressió de càlcul en el REBT, llavors aquest es calcularà mitjançant les expressions:

RM = ( ? / 4 · r ) + (? / L ) i r = v ( SM / ? )

on:

RM = Resistència a Terra de la malla, en [O]

? = Resistivitat del terreny, 500 O· m


69

r = radi mig de la malla, en [m]

L = Longitud de la malla, en [m]

SM = Superfície de la malla, en [m]


70

8. Solució Adoptada

8.1. Cambres Frigorífiques

8.1.1. Aïllament

Aïllament del Sostre i de les Parets

La construcció de les cambres es farà amb panells prefabricats. Aquests panells estan formats per dues xapes d’acer galvanitzat i lacat en blanc pirineu alimentari de 0,6 mm d’espessor, i les seves arestes estan totalment perfilades i protegides contra l’oxidació. Entre les dues xapes, el panell esta constituït d’espuma de poliuretà injectat a alta pressió, totalment lliure de CFC, amb una densitat de 42-44 kg/m³ i ?= 0,022 W/m·k (coeficient de conductivitat tèrmica).

Els panells posseeixen un pes relativament baix de 15 kg/m², espessor 100 mm i la longitud màxima d’una sola pesa és de 12,795 mm. Aquests panells són seleccionats segons la temperatura de règim, 0 ºC, en que treballarà la cambra, és a dir, a partir de la taula següent d’espessors, proporcionada pel fabricant Taver:

Espessor 40 mm 70 mm 100 mm 150 mm

Tempreratura Fins a 20 ºC Fins a 5 ºC Fins a -20 ºC Fins a -40 ºC

Taula 8.1. Espessors facilitats pel fabricant de panells, TAVER.

Figura 8.1. Delalls dels panells prefabricats TAVER.

Amb aquests tipus de panels no fa falta posar barreres antivapor, ja que les làmines d’acer constitueixen ja una barrera antivapor, a més a més, amb aquest revestiment es millora la conservació de l’aïllant i facilita la neteja i desinfecció de la cambra.

El perfil mascle femella dels panells proporciona una hermeticitat absoluta i al mateix temps una gran fermesa a tot el conjunt. Tot el sistema va prefabricat i apunt de ser muntat, sense la necessitat de silicones o injecció de poliuretà “in situ”, d’aquesta manera s’aconsegueix un estalvi en el muntatge entre el 60 % i el 70 % en comparació dels sistemes convencionals.


71

Aquests panells també ofereixen un altre avantatge, ja que es poden muntar i desmuntar tantes vegades com sigui necessari, és a dir, tenen una gran facilitat de muntatge, el seu muntatge consisteix en encaixar panells entre ells.

El fabricant seleccionat és TAVER, i els panells estan certificats per AENOR, i satisfan les exigències de la norma UNE 41950, el que fa que compleixin els requisits de qualitat establerts en aquesta norma, a més a més es fabriquen d’acord amb la Directiva 90/396/CEE, i esta reconegut internacionalment en el països membres de IQNET (Quality System).

8.1.2. Vorera

En el interior de les cambres es col·locarà un vorera de 120 x 200 mm de secció, realitzada amb formigó i barnilles de 10 mm de diàmetre, per aconseguir la unió amb la llosa de rodadura.

Aquesta vorera té com a finalitat protegir les parets, els panells que les formen, de possibles cops que poguessin produir-se, a causa per toros mecànics i/o transpalets, i com a conseqüència malmetre els panells, ja que això suposaria una pèrdua en l’aïllament de la cambra.

8.1.3. Portes

Les portes de les cambres seran adaptables als panells frigorífics, amb un premarc especial. Les portes seran del tipus corredora manual, de mesures interiors 2 x 3 m, l’obertura de les portes és en paral·lel al tancament de la cambra, mitjançant una guia. També seran isotermes, estanques al vapor d’aigua i a l’aire, resistent a possibles cops en la seva obertura i tancament, i indeformables, i de construcció lleugera per facilitar-ne l’ús.

L’obertura de les portes s’ha de poder realitzar tan des de l’exterior de les cambres com des de l’interior, assegurant també l’obertura fàcil.

En l’interior de cada cambra frigorífica, que pugui funcionar sota 0 ºC o amb atmosfera artificial, al costat de la porta, es disposarà una destral de tipus bomber, complint d’aquesta manera la instrucció MI IF-006 i accessoris en el seu apartat 3, portes isotèrmiques.

S’instal·laran 3 tres portes correderes de la sèrie M3P, del fabricant TAVER, una per cada cambra.

Les característiques d’aquestes portes de la sèrie M3P són les següents:

• Presentació en xapa lacada, i en acer inoxidable. • Per baixes temperatures esta previstes de resistència elèctrica. • Comandament manual.


72

• Són automatitzables en tot moment, ja que incorporen sistema neumàtic i sistema elèctric.

Figura 8.2. Porta de la sèrie M3P, del fabricant TAVER.

8.1.4 Renovació d´Aire de les Cambres

Introducció

La renovació d’aire es farà mitjançant ventiladors extractors, que impulsin l’aire per la part alta del local, i en la part inferior oposada s’instal·len finestres denominades baromètriques. L’obertura d’aquestes finestres s’efectua quan la sobrepressió generada per la impulsió d’aire de l’interior de la cambra guanya al pes de les làmines que formen la finestra, permeten així la sortida de l’aire i el seu tancament es produeix quan la pressió de l’interior disminueix.

Figura 8.3. Persianes de sobrepressió i protector dels extractors.

Construcció dels Extractors

Versió mural: estan previstos d’una embocadura per muntatge en mur o paret fabricada a patir de xapa galvanitzada. El suport del conjunt motor-èlix incorpora una defensa de protecció en el lloc de l’aspiració. La caixa de borns esta situada en el motor. Porten una doble protecció contra la corrosió amb un bany de cataforèsis i una xapa de pintura en polièster de color negre.

Èlix : sickle, la qual ha set dissenyada i desenvolupada per aconseguir un alt rendiment i baix nivell sonor, amb les màximes prestacions.

Motor: motor d’inducció amb rotor de gàbia d’esquirol, fabricat segons la norma UNE-113 i IEC-34-1.


73

8.2. Equip Frigorífic

L’esquema de les instal·lacions frigorífiques, esta detallat en el Plànol Nº8 “Sala de màquines” corresponent a la secció Planells instal·lació, aquest plànol té la mateixa importància, que tenen els esquemes unifilars en una instal·lació elèctrica.

LA simbologia de tots els elements representats en l’esquema frigorífic, és a dir, vàlvules compressors, etc..., corresponen a la simbologia del RSF, MI IF-17.

8.2.1. Compressors

Pel que fa als compressors utilitzats en aquest cas s’aprofiten els ja existents provinents de l’antiga instal·lació. Tots els compressors són del tipus alternatiu de pistó semihermètics.

El motiu pel qual s’han decidit conservar aquests compressors és per que resulta l’opció més barata lògicament, doncs són compressors relativament nous doncs tenen 2 anys de funcionament, a més aquesta classe de compressor tenen una millor eficiència en quant a càrregues parcials.

Aquests compressors tenen una regulació variable depenent del tipus de càrrega a subministrar, és a dir, incorporen unes entrades de capacitat de líquid que poden augmentar o disminuir el rendiment de la màquina. En el cas d’aquesta instal·lació els dos compressors corresponents a la línia de glicol gaudeixen de 5 estats de funcionament, és a dir, 5 capacitats. Les entrades de capacitats les proporciona una solenoide de camp governada per un PLC.

8.2.2. Línia de Glicol

Existeixen 2 compressors d’NH3 (amoníac o R717) que donen servei per a al circuit de línia de glicol. Directament produeixen fred on s’intercanvia al intercanviador de plaques M10-BWREF.

Característiques compressor SMC-108S:


74

Taula 8.2. Taula corresponent a les característiques tècniques del compressor SMC 108 S.

A continuació es detallen algunes les característiques més rellevants de cada compressor en quant a base per al dimensionament de la instal·lació

Fabricant Sabroe Sabroe Model SMC108S CM026

Nº Compressors 2 1

Potència motor [kW] 90 kW 30 kW

Tensió alimentació [V] 400 V 400 V

Intensitat nominal [A] 152 A 51 A

COP (eficiència frigorífica) 2.84 2.92

Cabal màssic [kg/h] 2358 856

Booster (impulsor) 70 21

Taula 8.3. Taula de característiques rellevant dels compressors

Els compressors SMC108S incorporen una sèrie de seguretats que cal tenir en compte alhora de l’arrencada. Seguretats com:


75

1. Pressòstat diferencial oli.

2. Termistor descàrrega d’oli

3. Pressòstat d’alta i baixa pressió

4. Termistor refredament d’oli

5. Polsador d’emergència.

6. Tèrmic de motor

Cada una d’aquestes senyal intervenen en el procés d’arrencada del compressor. Aquestes senyals és un pas previ per arrencar doncs quant el PLC processa l’estat de les seves entrades i aquestes són favorables per l’arrencada del motor executa una sortida corresponent a la “petició de marxa favorable per l’arrencada”. Si l’estat de totes les entrades i seguretats són favorables, aleshores el compressor arranca.

Una vegada ha arrancat, ja dependrà de les condicions de la instal·lació per activar les capacitats, doncs cal recordar que s’implementaran capacitats en funció de la demanda del servei.

8.2.3. Línia Túnel

A diferència de la línia de glicol, aquesta línia només incorpora un compressor tipus SABROE CMO26 de 30 kW de potència absorbida. El motiu rau en la demanda màxima de la instal·lació doncs aquest compressor és capaç de proporcionar les frigories demandades. Com es pot comprovar aquest compressor ja no passa per l’intercanviador de plaques doncs simplement actua com a petició del circuit de la cambra túnel.

Taula 8.4. Taula corresponent a les característiques tècniques del compressor CMO 26.


76

Fabricant Sabroe Sabroe

Model SMC108S CM026

Nº Compressors 2 1

Potència motor [kW] 90 kW 30 kW

Tensió alimentació [V] 400 V 400 V

Intensitat nominal [A] 152 A 51 A

COP (eficiència frigorífica) 2.84 2.92

Cabal màssic [kg/h] 2358 856

Booster (impulsor) 70 21

Taula 8.5. Taula de característiques rellevant dels compressors

8.2.4. Evaporadors

Introducció

Els evaporadors que s’utilitzen en aquest tipus de indústria són del tipus refredadors de gasos amb circulació forçada, també anomenats evaporadors de sostre, perquè van collats al sostre.

Els evaporadors de sostre frontals abarquen un rang més gran de potències frigorífiques, i cobrint gairebé en exclusiva les necessitats a grans potències.

Els evaporadors de pantalles inclinades i de ventiladors situats a sota l’evaporador no cobreixen un rang tant ampli de potències frigorífiques, si són molt utilitzats en la climatització, i sobretot en cambres frigorífiques de dimensions petites.

Els evaporadors de boca de descàrrega tenen el gran inconvenient, en front els de sostre, d’ocupar un espai molt útil de la cambra.

En la figura següent es mostra un dels evaporadors adoptats, per a les cambres de la indústria.


77

Figura 8.4. Evaporador cúbic industrial AIRCOIL, vista frontal i lateral.

Desgel dels Evaporadors

El desgel adoptat per aquesta indústria és del tipus elèctric. Dins de les possibilitats existents per al desescartx s’opta per les resistències doncs és el sistema més eficient que existeix. Inclús davant del sistema inversió del sistema frigorífic.

També és un desgel molt fiable doncs eliminem el risc de gelada als evaporadors, en comparació amb el desgel per aigua, encara que es pugui afegir anticongelant, aquest s’ha de comprar, en canvi amb les resistències elèctriques no. El desgel natural no es pot realitzar ja que estem treballar a temperatures pròximes als 0º C.

Els evaporadors incorporen unes resistències blindades d’acer inoxidable repartides pel interior de la bateria i la culata d’evacuació, amb connexions estanques vulcanitzades i connectades a una caixa de connecció amb grau de protecció IP-55. Totes les parts elèctriques, al igual que la resta de les característiques constructives, estan adequades d’acord a les Directives Europees de seguretat de Màquines, pel que compleixen amb la Certificació CE.

8.2.5. Condensador

Introducció

El condensador adoptat per aquesta indústria és un condensador per aire o evaporativa del tipus induït, aquest tipus de condensador presenta els avantatges d’una torre de refrigeració, ja que podem disposar del agent refredador, l’aire.

En el cas d’instal·lar condensador d’aigua es requeriria un gran intercanviador, i un consum d’aigua més elevat, i molt possiblement no arribaríem a satisfer les necessitats frigorífiques.

Entre les possibilitats que existeixen de condensadors evaporatius s adopta el tipus induït, ja que els del tipus forçat són de capacitats frigorífiques més elevades, i aquests també tenen un major consum d’energia elèctrica, doncs, el nombre de ventiladors d’aire és major.


78

El condensador adoptat, conté 8 ventiladors disposats en dues files, dits ventiladors tenen un diàmetre de 900 mm amb un consum total del condensador de 48 A.

La ubicació del condensador es realitza al sostre de la planta, amb una tirada de cable fins a la sala de màquines de 25 m

El tipus d’evaporador seleccionat és: ECA 06P 9P06 B2 del fabricant Eca Condensers.

Figura 8.5. Vista perfil del condensador.

Figura 8.6. Vista planta del condensador.


79

Taula 8.6. Característiques tècniques condensador ECA 06P 9P08 B2.


80

8.2.6. Vàlvula d´Expansió

Introducció

La vàlvula d’expansió adoptada és del tipus electrònica, és a dir, que és una vàlvula governada electrònicament, o automàticament. En un sistema de refrigeració, els sistemes de regulació electrònics, controlen l’evaporador, i consten dels següents components:

• Controlador electrònic • Sensor de temperatura Pt 1.000 O • Transmissor de pressió • Vàlvula electrònica

El tipus de vàlvula és TQ / PHTQ, ja que aquesta sèrie de vàlvules d’expansió, són les vàlvules del fabricant per a refrigerants tipus NH3.

Descripció del Tipus de Vàlvula Adoptada, TQ / PHTQ:

A: Actuador

1: Coberta

2: Part superior de la Vàlvula

3: Ajustament de pressió

4: Igualació de pressió externa

5: Brot de pressió

B: Orifici

C: Cos de la vàlvula

Figura 8.7. Esquema duna vàlvula d´expansió electrònica TQ/PHTQ, de Danfoss.

Funció de la vàlvula representada en l’esquema anterior és la d’actuar com a vàlvula d’expansió.

Actua a partir d’una senyal modulant de tensió que es transmet des del controlador a l’actuador. D’aquesta forma es produeix un augment de pressió en l’actuador, el qual es tradueix en una força. Aquesta força actuarà sobre el diafragma i sobre el brot de pressió, i per tant determina el grau d’obertura de la vàlvula.

El controlador proporciona un subministre de potència variable, el qual, assegurarà el correcte funcionament del con de vàlvula, de manera que s’obté el flux de líquid requerit. Si el subministre de tensió és curt, la vàlvula es tanca.


81

8.2.7. Refrigerant

El millor refrigerant que es pot adoptar a priori és R-717 (amoníac), ja que aquest refrigerant és el més similar al refrigerant ideal, per tant, s’aconsegueixen els millors resultats, no obstant aquest presenta inconvenients ja que és tòxic i inflamable, i pertany al grup II (refrigerants de mitjana seguretat segons la MI-IF-002), a més a més, en el cas que hi hagués fuites perjudicaria la carn, podent-la malmetre. Per aquest motiu existeix la instal·lació de glicol, doncs el glicol en cas de fuita o avaria no provocaria cap mal al organisme humà doncs es tracta d’un gas/líquid comestible.

Altres bons refrigerants són el R-404a té bones característiques termodinàmiques, semblants al R-502, i pertany al grup I (refrigerants d’alta seguretat segons la MI-IF-002), no obstant s’utilitza en temperatures desvalorització baixes, i la indústria frigorífica no es treballa temperatures desvalorització baixes. El R-502 també s’utilitza en baixes i mitges temperatures desvalorització. Tan el R-404 com R-502, són refrigerants adients, altrament aquests no són respectuosos amb el medi ambient.

El R-134a és un fluid del tipus HFC, és a dir, que posseeix un potencial nul de destrucció de l’ozó, també té una baixa toxicitat i petits riscos de propagació de flama, amb propietats similars al R-12, el qual s’està substituint en el mercat.

Pel que fa a la lubricació el R-134a no es miscible amb els olis minerals usats en refrigeració, aquesta miscibilitat és molt important per assegurar el retorn de l’oli al compressor. Els lubricants per aquest fluid són el poliolester ( P.O.E. ), i polialkilenoglycol ( P.A.G., només per aires d´acondicionament en vehicles ).

Per tant, s’adopta el refrigerant el R-134a ( 1,1,1,2-Tetrafluoretà, CH2F-CF3 ) i el lubricant P.O.E.

Les característiques més rellevants d’aquest refrigerant són:

· Temperatura crítica: 101,1 ºC

· Pressió crítica: 4.060 kPa

· Volum crític:1.94 x 10-3 m³/kg

· Densitat crítica: 515,3 kg/m³

· Pes molecular:102,03

· No és inflamable

· Potencial de destrucció de l’ozó nul

Les temperatures adoptades del cicle frigorífic seran les següents:

TE: Temperatura d’evaporització adoptada -5 ºC, ja que les condicions interiors de la cambra per conservar carn és 0 ºC, d’aquesta manera s’assegura que s’assoleix en tot moment el 0 ºC.


82

TC: Temperatura de condensació adoptada 45 ºC, agafant de referència en aquest cas, la temperatura màxima exterior de les cambres.

Tresc: Temperatura de rescalfament, a la sortida de l’evaporador. Amb el rescalfament s’assegura que tot el refrigerant sigui gasos i no hi hagi gens de líquid en el procés de compressió, que com a primera conseqüència es malmetria el compressor. Adoptem doncs una Tresc = 10 ºC.

Tsubr Temperatura de subrefredament, a la sortida del condensador, per assegurar-se que tot el refrigerant sigui líquid, i no hi hagi gens de gas en el procés d’expansió, i no pugui arribar a l’evaporador, el qual no refredaria degudament, doncs estaria inundat, reduint la capacitat frigorífica d’aquest. Altrament a llarg termini també es podria malmetre. Adoptem doncs una Tsubr = 5 ºC.

8.2.8. Accessoris de l´Equip Frigorífic

Vàlvules Complementàries:

Les vàlvules complementàries com s’ha vist anteriorment, tenen finalitats distintes segons com actuen en el circuit frigorífic, segons com funcionen, i segons on estan situades en el circuit frigorífic.

A continuació s’enumeren totes les distintes vàlvules adoptades i el motiu pel qual s’adopten.

• Vàlvules Solenoides o Magnètiques ( Comandament elèctric )

• Vàlvula Solenoide (circuit de l’oli)

Aquesta s’instal·larà per poder tancar o obrir automàticament el circuit de l’oli del compressor. D’aquesta manera s’evita que accidentalment l’oli circuli, si no esta en les condicions òptimes de funcionament, Tª i P.

S’instal·laran un total de 6 vàlvules, una per cada compressor.

Vàlvula Solenoide (circuit de l’evaporador)

La finalitat d’aquestes vàlvules és el d’evitar d’inundació de l’evaporador, és a dir, de fluid en estat líquid provinent del condensador. Aquestes es tancaran quan es porti a terme el desgel, ja que s’ha adoptat un desgel elèctric.

S’instal·laran un total de 20 vàlvules, és a dir, una per cada evaporador.

Vàlvula Solenoide (circuit de “bypass” )


83

Aquestes vàlvules s’instal·len en la línia de “bypass” habilitada per contrarestar sobre pressions en el costat A.P. del compressor, doncs, aquestes sobrepressions són els fenòmens més perillosos que puguin aparèixer en un circuit de refrigeració. Ja que pot ocasionar veritables catàstrofes en les instal·lacions, i evidentment a les persones.

El “bypass” es subministra de gasos B.P. ( freds ), existents en la cúpula del separador de líquid, els quals provenen dels evaporadors, no obstant, no s’agafen directament d’aquests, ja que podríem estar introduint petites quantitats de refrigerant líquid, les quals s’eliminen en els separador.

La finalitat doncs d’aquesta vàlvula es la d’obrir i tancar el circuit de “bypass”, d’obrir quan existeixi una sobrepressió a la descàrrega i de romandre tancada en cas contrari, és a dir, en el cas de funcionament normal. Altrament aquesta vàlvula actuarà segons la pressió llegida pel pressòstat d´alta pressió del compressor.

8.3. Automatització de la Indústria

8.3.1. Introducció

L’autòmat és l’element que ens permet alliberar, de dependències humanes, les tasques de regulació i control de les instal·lacions. D’aquesta manera s’aconsegueix la màxima eficiència, i fiabilitat, de les instal·lacions.

L’autòmat, doncs, es l’encarregat de controlar i regular, les instal·lacions, hi ho aconsegueix mitjançant un programa, el qual ha de realitzar les funcions lògiques per realitzar el comandament de les instal·lacions, és a dir, que ha de realitzar el comandament dels dispositius elèctrics de maniobra (contactors, polsadors, vàlvules solenoides, proteccions elèctriques i frigorífiques). Les maniobres elèctriques queden definides en el conjunt de Plànols Esquemes elèctrics, del present Projecte.

Llavors aquest programa ha de posar en relació lògica els aparells encarregats de governar les diferents maniobres que s’han de portar a terme en la instal·lació. Aquest són els definits en les taules, del següent apartat, 8.4.2.

8.3.2. Reguladors adoptats

Reguladors de marxa

1- Posta en marxa motors d’inducció: Contactors. 2- Circuit del fluid frigorigen d’alimentació: Vàlvules solenoides. 3- Regulació de la marxa de l’equip frigorífic:

- Temperatura de les Cambres (demanda frigorífica): Termòstats de cada cambra - Pressió, regulació demanda en la Torre Evaporativa: Pressòstat d’alta pressió - Parada per Desgel : Rellotge, i vàlvules solenoides.

Reguladors de Protecció


84

1- Interruptors diferencials i magnetotèrmics dels motors. 2- Pressòstats i Termòstats per la protecció dels compressors:

- Pressió d’alta: pressòstats d’alta pressió - Pressió de baixa: pressòstats de baixa pressió - Pressió i temperatura de l’oli: Pressòstats diferencials d’oli i termòstats d’oli.

Reguladors de Control

Senyalització òptica: es visualitzarà a través del sistema de supervisió. El sistema de supervisió seran làmpades indicadores del funcionament de la instal·lació, adoptant les següents:

- Parada (“Paro”) i Marxa de cada compressor. - Alarmes motors en general. - Alarma sonora. - Estat de diferents actuadors.

8.3.3. Variables de Regulació i Control

A continuació s’enumeren tots els reguladors adoptats per cada cambra, en forma de taula. En les taules Nº és el número E/ i S/ de les bases de cablejat dels mòduls de E/ i S/, per veure més detall veure la sèrie de Plànols esquemes elèctrics.

Es pot veure el número d’entrada o sortida juntament am l’assignació d’entrada o sortida de PLC i la descripció de la mateixa.

Nº Entrades Assignació 1 Senyal relé vigilància emergència. 00.00 2 Polsador reconèixer alarma nova. 00.01 3 Polsador de reset alarma. 00.02 4 Senyal prealarma diferencials sala de màquines. 00.03 5 Senyal prealarma diferencials serveis 00.04 6 Selector auto motor compressor 1 00.05 7 Confirmació de marxa motor compressor 1 00.06 8 Senyal pressió alta compressor 1 00.07 9 Senyal temperatura de descàrrega oli compressor 1 00.08 10 Pressòstat diferencial oli compressor 1 00.09 11 Senyal pressió baixa compressor 1 00.10 12 Senyal paro emergència exterior compressor 1 00.11 13 Senyal fallo protecció maniobra compressor 1 00.12 14 Selector auto motor compressor 2 00.13 15 Confirmació de marxa motor compressor 2 00.14 16 Senyal pressió alta compressor 2 00.15 17 Senyal temperatura de descàrrega oli compressor 2 01.00 18 Pressòstat diferencial oli compressor 2 01.01


85

19 Senyal pressòstat baixa compressor 2 01.02 20 Senyal paro emergència exterior compressor 2 01.03 21 Senyal fallo protecció maniobra compressor 2 01.04 22 Selector auto motor compressor 3 01.05 23 Confirmació de marxa motor compressor 3 01.06 24 Senyal pressió alta compressor 3 01.07 25 Pressòstat diferencial oli compressor 3 01.08 26 Senyal pressòstat baixa compressor 3 01.09 27 Senyal paro emergència exterior compressor 3 01.10 28 Senyal fallo protecció maniobra compressor 3 01.11 29 Selector automàtic V1-V2-V3-V4 condensador 01.12 30 Selector automàtic V5-V6-V7-V8 condensador 01.13 31 Senyal fallo tèrmic ventiladors condensador 01.14 32 Senyal fallo protecció maniobra condensador 01.15 33 Pressòstat diferencial 1 intercanviador glicol 02.00 34 Reserva 02.01 35 Selector automàtic bomba 1glicol fred 02.02 36 Confirmació marxa bomba 1 glicol fred 02.03 37 Selector marxa bomba 2 glicol fred 02.04 38 Confirmació marxa bomba 2 glicol fred 02.05 39 Reserva 02.06 40 Senyal fallo maniobra bombes glicol 02.07 41 Selector paro/marxa cambra predistribució 02.08 42 Fallo tèrmic cambra predistribució 02.09 43 Senyal temperatura cambra predistribució 02.10 44 Senyal fallo maniobra cambra predistribució 02.11 45 Senyal fallo resistències cambra predistribució 02.12 46 Selector paro/marxa Picking 02.13 47 Fallo tèrmic Picking 02.14 48 Senyal temperatura Picking 02.15 49 Senyal fallo maniobra Picking 03.00 50 Senyal fallo Resistències Picking 03.01 51 Selector paro / marxa Palets 03.02 52 Fallo tèrmic Palets 03.03 53 Senyal temperatura Palets 03.04 54 Senyal fallo maniobra palets 03.05 55 Senyal fallo resistències palets 03.06 56 Selector paro / marxa Preparació de peces 03.07 57 Fallo tèrmic preparació de peces 03.08 58 Senyal temperatura preparació de peces 03.09 59 Senyal fallo maniobra preparació de peces 03.10 60 Senyal fallo resistències preparació de peces 03.11 61 Selector paro / marxa Expedició 03.12 62 Senyal temperatura Expedició 03.13 63 Senyal temperatura Expedició 03.14 64 Senyal fallo maniobra Expedició 03.15 65 Selector paro/marxa preparació de peces 04.00 66 Fallo tèrmic sala envasats 04.01 67 Senyal temperatura sala envasats 04.02 68 Senyal fallo maniobra sala envasats 04.03


86

69 Senyal fallo resistències sala envasats 04.04 70 Selector paro/marxa trossejats 04.05 71 Fallo tèrmic trossejats 04.06 72 Senyal temperatura trossejats 04.07 73 Senyal fallo maniobra trossejats 04.08 74 Senyal fallo resistències trossejats 04.09 75 Selector paro/marxa túnel 04.10 76 Fallo tèrmic túnel 04.11 77 Senyal temperatura túnel 04.12 78 Senyal fallo maniobra túnel 04.13 79 Senyal fallo resistències túnel 04.14 80 Senyal fallo resistències desaigua túnel 04.15 81 Selector paro/marxa cartons 10.00 82 Fallo tèrmic cartons 10.01 83 Senyal temperatura cartons 10.02 84 Senyal fallo maniobra cartons 10.03 85 Selector paro/marxa passadís 10.04 86 Fallo tèrmic passadís 10.05 87 Senyal temperatura passadís 10.06 88 Senyal fallo maniobra passadís 10.07 89 Control capacitat 1 10.08 90 Control capacitat 2 10.09 91 Reserva 10.10 92 Reserva 10.11 93 Reserva 10.12 94 Reserva 10.13 95 Reserva 10.14 96 Reserva 10.15 Sortides Assignació 1 Relé senyalització alarma nova 05.00 2 Relé senyalització alarma activa 05.01 3 Relé senyalització alarma sonora 05.02 4 Relé rearme contactor emergència 05.03 5 Relé marxa motor (25%) compressor 1 05.04 6 Relé capacitat 50% compressor 1 05.05 7 Relé capacitat 75% compressor 1 05.06 8 Relé capacitat 100% compressor 1 05.07 9 Relé solenoide recuperació d’oli compressor 1 05.08 10 Relé senyalització alarma compressor 1 05.09 11 Relé marxa motor (25%) compressor 2 05.10 12 Relé capacitat 50% compressor 2 05.11 13 Relé capacitat 75% compressor 2 05.12 14 Relé capacitat 100% compressor 2 05.13 15 Relé solenoide recuperació d’oli compressor 2 05.14 16 Relé senyalització alarma compressor 2 05.15 17 Relé marxa motor 33% compressor 3 06.00 18 relé capacitat 50% compressor 3 06.01 19 Relé 67% compressor 3 06.02


87

20 Relé capacitat 100% compressor 3 06.03 21 Relé solenoide recuperació d’oli compressor 3 06.04 22 Relé senyalització alarma compressor 3 06.05 23 Relé marxa ventilador 1 condensador 06.06 24 Relé marxa ventilador 2 condensador 06.07 25 Relé marxa ventilador 3 condensador 06.08 26 Relé marxa ventilador 4 condensador 06.09 27 Relé marxa ventilador 5 condensador 06.10 28 Relé marxa ventilador 6 condensador 06.11 29 Relé marxa ventilador 7 condensador 06.12 30 Relé marxa ventilador 8 condensador 06.13 31 Relé regulador VM intercanviador Glicol 06.14 32 Relé marxa bomba 1 glicol 06.15 33 Relé marxa bomba 2 glicol 07.00 34 Marxa Evap.1 cambra predistribució 07.01 35 Marxa Evap.2 cambra predistribució 07.02 36 Resistències Evap.1 cambra predistribució 07.03 37 Resistències Evap.2 cambra predistribució 07.04 38 Solenoide glicol cambra predistribució 07.05 39 Marxa Evap.1 Picking 07.06 40 Resistències Evap.1 Picking 07.07 41 Solenoide glicol Picking 07.08 42 Marxa Evaporador 1 Palets 07.09 43 Marxa Evaporador 2 Palets 07.10 44 Resistències Evap.1 Palets 07.11 45 Resistències Evap.2 Palets 07.12 46 Solenoide Líquid palets 07.13 47 Marxa Evap1. Preparació peces 07.14 48 Resistències Evap.1 preparació de peces 07.15 49 solenoide Glicol preparació peces 08.00 50 Marxa Evap.1 Expedició 08.01 51 Marxa Evap.2 Expedició 08.02 52 Solenoide glicol Expedició 08.03 53 Marxa Evap.1 S. Envasats 08.04 54 Resistències Evap.1 S. Envasats 08.05 55 Solenoide glicol S. Envasats 08.06 56 Marxa Evap.1 Trossejats 08.07 57 Resistències Evap.1 Trossejats 08.08 58 Solenoide Glicol Trossejats 08.09 59 Marxa Evap.1 Túnel 08.10 60 Resistències Evap.1 Túnel 08.11 61 Solenoide Líquid Túnel 08.12 62 Reserva 08.13 63 Reserva 08.14 64 Reserva 08.15 65 Marxa Evaporador Cartons 09.00 66 Solenoide glicol cartons 09.01 67 Marxa Evaporador Passadís 09.02 68 Solenoide glicol Passadís 09.03 69 Reserva 09.04


88

70 Reserva 09.05 71 Reserva 09.06 72 Reserva 09.07 73 Reserva 09.08 74 Reserva 09.09 75 Reserva 09.10 76 Reserva 09.11 77 Reserva 09.12 78 Reserva 09.13 79 Reserva 09.14 80 Reserva 09.15 ENTRADES ANALÒGIQUES 1 Capacitat condensador 20.11 2 Tanc glicol 20.12 3 Reserva 20.13 4 Reserva 20.14

Taula 8.7. Taula corresponent a la relació d’entrades i sortides del PLC

8.3.4. Autòmat Programable (PLC)

Introducció

L’autòmat programable adoptat serà del tipus modular, és a dir, que les parts d’aquest autòmat seran en diferents mòduls, els quals s’instal·laran en suports adients, anomenats també “racks”.

L’autòmat dimensionat d’acord amb les necessitats de l’empresa és OMRON CJ1G CPU42H el qual es composa de:

• 2 fonts d’alimentació tipus CJ1W PD025 • 2 RACKS un corresponent a 14 slots i l’altre de 6. • 2 Bus CJ1W IC101 • 6 Targes d’entrades de 16 entrades digitals CJIW ID211 • 5 Targes de sortides de 16 sortides digitals CJ1W OD212 • 1 Tarja d’entrades de 4 entrades analògiques CJ1W AD041 • 2 Mòduls END, un per cada RACK


89

Font d´Alimentació :

La font d’alimentació és l’encarregada de convertir la tensió de la xarxa 220 V en c.a., a la tensió de 24 V en c.c. i subministra l’energia elèctrica necessària als diferents mòduls de l’autòmat.

El procés de càlcul de les fonts d’alimentació ens ve disposat en el catàleg de TELEMECANIQUE, en el qual ens adjunta els fulls, en els quals s’indica la potència de cada mòdul ( veure per a més detalls Ànnex 3-Automatització de la Indústria, Capítol d’annexes del present Projecte ).

Figura 8.8. Figura corresponent a la font d’alimentació.

Font d’alimentació:

Rang entrada

Potència consumida

Capacitat sortida24

VDC

Max. Potènci

a sortida

Caract. Ample Model

21.6 to 26.4 VDC

35 W max. 0.4 A 16.6 W - 27 mm

CJ1W-PD022

19.2 to 28.8 VDC

50 W max. 0.8 A 25 W - 60 mm

CJ1W-PD025

50 VA max. 0.4 A 14 W - 45 mm

CJ1W-PA202

Run output (SPST relay)

80 mm

CJ1W-PA205

R

85 to 264

VAC 47 to 63

Hz

100 VA max. 0.8 A 25 W

Estat Display

80 mm

CJ1W-PA205

C

Taula 8.8. Taula corresponent a les característiques de la font d’alimentació

Mòduls d´Entrades Digitals :


90

En aquests mòduls s’uneixen tots els captadors “tot-res” (senyal de tensió 0-1). Per tant s’uniran aquests mòduls, mitjançant bases de precablejat, els polsadors, interruptors dels contactors i de proteccions, pressòstats d’alta, de baixa i diferencials d’oli dels compressors, els termòstats d’oli, etc… .

L’estat de les entrades són transmeses a la memòria d’entrada, en un cert temps. Llavors la memòria d’entrada envia la informació a la CPU, i aquesta la processa d’acord amb la programació d’aquesta CPU.

Es diferencien dos tipus de captadors, els passius i els actius. Els passius canvien d’estat lògic ( activat o no activat ), mitjançant l’acció mecànica, és el cas dels polsadors.

Els captadors actius són dispositius electrònics que subministren una tensió a l’autòmat, la qual és en funció d’una determinada variable.

Tarja d’entrada:

Figura 8.9. Figura corresponent a les entrades digitals.

Tipus Punts Corrent Evaluada Ample Corrent de

consum Tipus

connexió Model

input 8 10 mA 31 mm 80 mA M3 CJ1W-IA201

input 8 10 mA 31 mm 80 mA M3 CJ1W-ID201

input 16 7 mA 31 mm 80 mA M3

CJ1W-ID211 CJ1W-ID211

Taula 8.9. Taula corresponent a la tarja d’entrades digitals.

Mòduls de Sortides Digitals :


91

Els mòduls de sortides digitals són els encarregats d’activar i desactivar els actuadors, bobines de contactors, bobines de contactors motors d’inducció, bobines de vàlvules solenoides, i làmpades indicadores o de senyalització.

La informació, una vegada processada, s’envia a la memòria imatge de les sortides, dón s’envia a línterface de sortides, llavors aquestes són activades i a la vegada els actuadors que hi estan connectats.

Tarja de sortida:

Figura 8.10. Figura corresponent a les sortides digitals.

Type Points Corrent Evaluada Ample Corrent

Consum Tipus

connexió Model

input 8 10 mA 31 mm 80 mA M3 CJ1W-IA201

input 8 10 mA 31 mm 80 mA M3 CJ1W-ID201

input 16 7 mA 31 mm 80 mA M3

CJ1W-ID211 CJ1W-ID211

Taula 8.10. Taula corresponent a la tarja sortides digitals.

Mòduls dÉntrades Analògiques :


92

En aquest mòdul s´uneixen totes captadors que administren en una constant, xifres númeriques, és a dir, pressions, temperatures i humitats. Per tant s´uniran aquest mitjançant bases de precablejat per aquest tipus de mòdul, els termòstats dels evaporadors, termòstat de cambra, hidròstats de cambra, pressòstat de condensació.

Tarja de d’entrades analògiques:

Figura 8.11. Figura corresponent a les entrades analògiques.

Punts Tipus Rangs Resolució Exacte Ample Caract. Model CJ1W-AD041-

V1 4 entrada

analògica

0 - 5 V 0 - 10 V -10 -10

V 1 - 5 V 4 - 20 mA

1/8

V: 0.2%

I: 0.4%

31 mm Ajust de pic a la entrada

CJ1W-AD041-

V1 (SL)

Taula 8.11. Taula corresponent a la tarja d’entrades analògiques.

Bus de comunicació:

El mòdul bus de comunicació funciona amb un protocol anomenat Ethernet, el mòdul bus l’utilitzem per a transmetre la informació entre racks de manera immediata.


93

Com es pot veure només disposem d’una CPU ubicada en el primer rack, amb el bus de camp de protocol transmetem la informació i la rebem del altre rack.

Figura 8.12. Figura corresponent al mòdul bus de comunicació.

Mòdul End:

El mòdul End és un element passiu que s’utilitza per informar el final del rack, és a dir, ubicarem la tarja End a l’últim slot corresponent al últim. Físicament és una resistència que tanca el circuit del rack

Figura 8.13. Figura corresponent al mòdul End.

Ensamblatge General del PLC


Series de Bus, Mòduls bus.


94


Muntatge sobre Rail Din

Figura 8.15. Figura corresponent al rail de muntage.


95

8.4. Instal·lació Elèctrica

8.4.1. Característiques Generals de la Instal·lació

Subministre Elèctric :

La potència contractada a la Companyia Subministradora és 300 kW (sistema trifàsic). I la contractació serà del tipus B1, facturació simple, sense discriminació nocturna.

8.4.2. Escomesa

L’escomesa anirà soterrada dins de tub de formigó, amb entrada i sortida. Es deixarà també un tub igual de reserva. La disposició d’aquesta es detalla en Plànol Nº 13.

Les característiques d’aquesta són:

-Terna de cables unipolars, (3x 300 + 150 N) mm² Cu, aïllament XPLE, Tmàx = 90 ºC (en servei permanent).

-I màxima admissible (Fc =1) = 620 A, per a cables amb conductors de coure en instal·lació soterrada.

-Tª del terreny de 25 ºC, profunditat 0,70 m i resistivitat del terreny 50 O·m

-Tensió d’aïllament assignada 0,6 / 1 kV

-Terna de cables soterrats en rasa, en l’interior de tub de formigó

-Diàmetre interior del tub = 770 mm, segons la ITC-07.

-Terna de cables unipolars, (3x 300 + 150 N) mm² Cu, aïllament XPLE, Tmàx = 90 ºC (en servei permanent)


-Tª del terreny de 25ºC, profunditat 0,70 m i resistivitat del terreny 50 O·m



-Diàmetre interior del tub 770 mm, segons la ITC-07.

Taula 8.12. Característiques de l’escomesa.


96

8.4.3. Instal·lació d’enllaç

La ICP serà de 1.600 A. Atenent a les especificacions de la companyia subministradora.

La Caixa de Protecció i Mesura (CGP), estarà formada per caixa de protecció, gavinetes seccionadors, i pel conjunt de mesura en disposició T-300, instal·lat en un compartiment individual, al costat del compartiment de la caixa de protecció. Atenent a les especificacions de la companyia subministradora.

La Derivació Individual (ID) anirà soterrada dins de tub de formigó, amb entrada i sortida. Es deixarà també un tub igual de reserva. la disposició d’aquesta serà igual que en el cas de l’escomesa, la qual es detalla en Plànol Nº 13 Detall de l´Escomesa i Derivació Individual.

Les característiques d’aquesta són:

-Terna de cables unipolars, (3x 300 + 150 N) mm² Cu, aïllament XPLE, Tmàx = 90 ºC (en servei permanent)


-Tª del terreny de 25ºC, profunditat 0,70 m i resistivitat del terreny 50 O·m



-Diàmetre interior del tub 770 mm, segons la ITC-07.

Taula 8.13. Característiques de la derivació individual


97

8.4.4. Instal·lacions Interiors

Línies o Circuits Interiors

Línies de distribució:

Aquestes comuniquen la distància entre el quadre general ubicat a la sala de màquines i cada un dels serveis distribuït per la planta, serveis com les cambres de conservació, cambres d’elaboració, cambra de congelació i la resta de serveis de la instal·lació.

Línies Compressors:

Taula 8.14. Taula característiques Quadre General cap a Compressor 1


De quadre General a compressor 1

Línia 1 (Compressor 1)

Línia P [kW] U [V] ? U [%] cosf S [mm2] Longitud [m]

III 90 400 0,24 0,85 3x70 3


Línia 1 (Compressor2)


III 90 400 0,24 0,85 3x70 3


98


Línia Condensador:

Taula 8.17.. Taula característiques Quadre General cap a motors Condensador

Línia Bombes Glicol:

Taula 8.18. Taula característiques Quadre General cap a Bombes glicol




III 30 400 0,29 0,85 3x16 3,5

De quadre General a condensador

Línia 1 de 8 (Condensador)


III 2,6 400 1,93 0,90 3x2,5 25

De quadre General a Bombes de Glicol

Línia 1 de 2 (Bombes de Glicol, motors 4kW)


III 4 400 0,47 0,85 3x2,5 4


99

Taula 8.19. Taula característiques Quadre General cap a Bombes glicol

Línia Zona Picking:

Taula 8.20. Taula característiques Quadre General cap Zona Picking

Taula 8.21. Taula característiques Quadre General cap Zona Picking


Línia 1 de 1 (Bombes de Glicol, motors 0,37kW)


III 0,37 400 0,16 0,90 3x2,5 4

De quadre General a Zona Picking

Línia 1 de 2 (Zona Picking, motors 2,4kW)


III 2,4 400 2,14 0,85 3x2,5 30


Línia 1 de 1 (Zona Picking, Resistències )


III 9,6 400 3,21 1 3x4 30


100

Línia Zona Palets:

Taula 8.22. Taula característiques Quadre General cap Zona Palets

Taula 8.23. Taula característiques Quadre General cap Zona Palets

Línia Preparació de Peces:

Taula 8.24. Taula característiques Quadre General cap Preparació de Peces

De quadre General a Zona Palets

Línia 1 de2 (Zona Palets, motors 0,285kW)


III 0,285 230 0,94 0,85 3x1,5 32


Línia 1 de2 (Zona Picking, Resistències 4kW)


III 4 400 2,28 1 3x2,5 32

De quadre General a Zona Preparació de Peces

Línia 1 (Zona Preparació de Peces, motors 0,57kW)


III 0,57 230 1,87 0,85 3x1,5 53


101

Taula 8.25. Taula característiques Quadre General cap Preparació de Peces

Línia Zona Expedició:

Taula 8.26. Taula característiques Quadre General cap Zona Expedició

Línia Sala Envasats:

Taula 8.27. Taula característiques Quadre General cap Sala Envasats


Línia 1 (Zona Preparació de Peces, Resistències )


III 8,85 400 3,48 1 3x6 53

De quadre General a Zona Expedició.

Línia 1 de2 (Zona Expedició, motors 0,38kW)


III 0,38 230 0,78 0,85 3x1,5 20

De quadre General a Sala Envasats.

Línia 1 de 4 (Zona Sala Envasats, motors 2,4kW)


III 2,4 400 1,80 0,85 3x2,5 42


102

Taula 8.28. Taula característiques Quadre General cap Sala Envasats

Línia Sala Trossejats:

Taula 8.29. Taula característiques Quadre General cap Sala Trossejats

Taula 8.30. Taula característiques Quadre General cap Sala Trossejats


Línia 1 (Zona Envasats, Resistències )


III 22,8 400 4,27 1 3x10 42

De quadre General a Sala Trossejats.

Línia 1 de 3 (Zona Sala Trossejats, motors 0,75kW)


III 22,8 230 1,71 0,85 3x2,5 50


Línia 1 (Zona Trossejats, Resistències )


III 9,6 400 2,14 1 3x4 50


103

Línia Sala Túnel:

Taula 8.31. Taula característiques Quadre General cap Sala Túnel

Taula 8.32. Taula característiques Quadre General cap Sala Túnel

Línia Sala Cartrons:

Taula 8.33. Taula característiques Quadre General cap Sala Cartrons

De quadre General a Sala Túnel.

Línia 1 de 2 (Zona Sala Túnel, motors 0,95kW)


III 0,95 230 0,84 0,85 3x2,5 30


Línia 1 (Zona Túnel, Resistències )


III 26,4 400 3,31 1 3x16 30

De quadre General a Sala Cartrons.

Línia 1 (Zona Sala Cartrons, motors 0,38kW)


III 0,38 230 0,28 0,85 3x2,5 10


104

Línia Sala Passadís:

Taula 8.34. Taula característiques Quadre General cap Sala Cartrons

De quadre General a Sala Passadís.

Línia 1 (Zona Sala Cartrons, motors 0,19kW)


III 0,19 230 0,82 0,85 3x1,5 60


105

8.4.5. Proteccions

Tots els motors d’inducció d’accionament dels diferents compressors, bombes, ventiladors dels evaporadors, i del condensador evaporatiu, aniran protegits degudament contra defectes indirectes i directes que puguin aparèixer durant el funcionament de les instal·lacions. Es detalla degudament en la sèrie de Plànols Esquemes Elèctrics del present Projecte.

Les proteccions s’instal·laran en el quadre general de forma correlativa i ordenada de les diferents cambres. Tots els elements aniran degudament senyalitzats conforme dicten les normes.

8.4.6. Pressa de Terra

Com s’ha comentat al punt anterior 7.24.14. la instal·lació de la pressa de terra ja està efectuada doncs s’aprofita l’anterior. S’ha adoptat aquesta solució des del punt de vista econòmic doncs la realització de les rases per tota la instal·lació incrementaria notablement el valor del pressupost. De totes maneres s’ha realitzar el càlcul de la nova pressa de terra per a possibles instal·lacions futures o en cas d’indici d’obres.

La instal·lació de posta a terra constarà de 5 piques en connectades en sèrie, de 1,5 m de longitud, i diàmetre 14,6 mm, d’acer i amb recobriment de Cu de gruix 0,03 mm. El born de les piques serà accessible en tot moment per poder mesurar la resistència de posta a terra.

Els conductors de terra seran de Cu de secció 35 mm² , aquests uniran el born principal de terra amb les piques i el mallat d’equipotencialitat.

S’instal·larà també en els fonaments de les naus, un mallat d’equipotencialitat, d’acer electrosoldat, de 27 m d’ample per 66 m de llarg, cada malla serà de 3 x 3 m. El que es pretén amb aquesta malla es disposar en la instal·lació, d’un sistema per evitar diferències de potencial elevades.

Es disposarà també d’un born principal de terra, aquest born tindrà unes platines d’acer, amb les quals es connectaran les piques, el mallat d’equipotencialitat, i les proteccions dels diferents receptors de la indústria, configurant en global la xarxa de posta a terra.

La distribució de la Instal·lació de Posta a Terra es mostra en el Plànol Nº 14 Instal·lació de Posta a Terra, del present Projecte.

8.4.7. Posta en Marxa

En funció de la potència de cadascun dels motors de la planta s’escull un tipus d’arranc d’acord amb la potència així doncs en molts casos l’arranc en estrella triangle serà utilitzat en mots casos. La resta dels motors s’efectuarà un arranc directe, doncs, els conductors de la instal·lació d’alimentació d’aquests motors ja han estat dissenyats o calculats per poder-ho fer, sense que això suposi cap tipus de problema pels conductors.


106

8.4.8. Contactors

Els contactors dels diferents motors de la indústria, així com també, la resta de contactors auxiliars de maniobra elèctrica, i de les bobines de vàlvules solenoides aniran instal·lades en un armari individual i de característiques adequades, per allotjar aquest tipus d’aparellatge elèctric.

En aquest armari es trobaran instal·lats també l’emparamenta de senyalització pertinent, així com també els polsadors de marxa, paro i paro d’emergència, els quals es detalla, juntament amb les maniobres elèctriques, en la sèrie de Plànols Esquemes Elèctrics

Altrament, els aparells de senyalització i polsadors seran d’accés immediat, és a dir, que s’instal·laran en la porta de l’armari.

Planos


EXPEDICIÓ

CARTONS

CÀMBRA PREDISTRIBUCIÓ

ZO

NA

PIC

KIN

G 4

ºC.

PR

EP

AR

AC

IÓ D

E P

EC

ES

CÀMBRA PALETS

VADO SANITARI

PA

SS

AD

ÍS

W.C. MASC. W.C. FEM.

C. -

20ºC

.

DESPATX

+4/+8°C

-0°C

±0°C

±0°C

±0/+

2°C

TR

OC

EJA

TS

+4°C

ENVASATS+4°C

+4/+8°CPASSADÍS+8/+12°C

SALA DE MÀQUINES

W.C. FEM.

PASSADÍS+8/+12°C

Línia Passadís

ENVASAT+4°C

+4°CTROCEJATS

EXPEDICIÓ

CARTONS

CÀMBRA PREDISTRIBUCIÓ

ZO

NA

PIC

KIN

G 4

ºC.

PR

EP

AR

AC

IÓ D

E P

EC

ES

CÀMBRA PALETS

VADO SANITARI

PA

SS

AD

ÍS

W.C. MASC. W.C. FEM.

C. -

20ºC

.

TUNEL

DESPATX

+4/+8°C

-0°C

±0°C

±0°C

±0/+

2°C

TR

OC

EJA

TS

+4°C

ENVASATS+4°C

-40°C

+4/+8°CPASSADÍS+8/+12°C

SALA DE MÀQUINES

Líni

a E

xped

ició

Línia Predistribució

Líni

a C

artro

ns

Línia Picking

Línia Palets

Líni

a P

repa

raci

ó P

eces

Línia Passadís

Línia Trocejats

Líni

a E

nvas

ats

QUADRE GENERAL

PER AIRECONDENSADOR

6

5

4

1

2

3

6

5

4

3

1

2

Ref. Quantitat

1

1

2

1

1

Llosa de formigó, Ø = 10 mm

Regines de maó

Farcit de terra

Llit d'arena compacta

Terna de cables unipolars, 3x400mm2+240mm2

Tub de formigó prefabricat Ø = 720mm

Designació, material, dimensió

PLANELLS UBICACIÓ NAU Situació Plànol 1 Emplaçament Plànol 2 PLANELLS DISTRIBUCIÓ PLANTA Distribució general planta 1 Plànol 3 Distribució general planta 2 Plànol 4 Distribució general perfil 1 Plànol 5 Distribució general perfil 2 Plànol 6 Línies generals Plànol 7 SALA DE MÀQUINES I SERVEIS I QUADRE GENERAL Sala de màquines Plànol 8 Serveis de cambres (glicol) Plànol 9 Distribució potència quadre Plànol 10 Distribució senyalització Plànol 11 Detall sòcol quadre general de maniobra i potència Plànol 12 Detall escomesa i derivació individual Plànol 13 Plano de Terres. Plànol 14 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA Alimentació Quadre General Plànol 1 Alimentació Central Diferencial 1 Plànol 2 Alimentació Central Diferencial 2 Plànol 3 Alimentacions 220VAC i 24DC Plànol 4 Pot. Compressor 1 SMC108S Plànol 5 Pot. Compressor 1 SMC108S Plànol 6 Potència Compressor 3 CMO26 Plànol 7 Pot. Condensador Vent. 1 a 4 Plànol 8 Pot. Condensador Vent. 5 a 8 Plànol 9 Potència Bombes Glicol Plànol 10 Potència C. Predistribució Plànol 11 Potència Picking Plànol 12 Potència Palets Plànol 13 Potència Preparació Peces Plànol 14 Potència Expedició Plànol 15 Potència Sala Envasats Plànol 16 Potència Trossejats Plànol 17 Potència Túnel Plànol 18 Potència Cartrons Plànol 18.1 Potència Passadís Plànol 18.2 Distribució PLC, Pantalla Plànol 19 E.D. Alarmes i Compressor 1 Plànol 20 E.D. T2 Compressor 1 i 2 Plànol 21 E.D. T2 Compressor 2 i 3 Plànol 22 E.D. T2 Compressor. 3 i Condensador Plànol 23 E.D. T3 Intercanviador. i B. Glicol Plànol 24 E.D. T3 C. Predistribució i Picking Plànol 25 E.D. T4 Picking, Palets P. Peces Plànol 26 E.D. T4 Preparació. de Peces i Exp. Plànol 27

E.D. T5 Sala Envasats. i Trossejats Plànol 28 E.D. T5 Trossejats i Túnel Plànol 29 E.D. T11 Cartrons i Passadís Plànol 29.1 E.D. T11, Reserves Plànol 29.2 S.D. T6 Condensador i Tanc G. Plànol 30 S.D. T7 Alarmes i Compressor 1 Plànol 31 S.D. T7 Compressors 1 i 2 Plànol 32 S.D. T8 Compressor3 i Condensador Plànol 33 S.D. T8 Condensador Intercanviador Glicol i Bomba Glicol Plànol 34 S.D. T9 B.2 Glicol, C. Predistribució Plànol 35 S.D. T9 Picking, Palets i P. Peces Plànol 36 S.D. T10 P. Peces, Expedició. i Trossejats. Plànol 37 S.D. T10 Trossejats i Reserves Plànol 38 S.D. T12 Cartrons i Passadís Plànol 38.1 S.D. T12, Reserves Plànol 38.2 Maniobra Compressor 1 Plànol 39 Maniobra Compressor 1 Plànol 40 Maniobra Compressor 2 Plànol 41 Maniobra Compressor 2 Plànol 42 Maniobra Compressor 3 Plànol 43 Maniobra Compressor 3 Plànol 44 Maniobra Condensador Plànol 45 Maniobra Condensador Plànol 46 Maniobra Condensador Plànol 47 Maniobra Condensador Plànol 48 Maniobra Cambra Predistribució Plànol 49 Maniobra Picking Plànol 50 Maniobra Palets Plànol 51 Maniobra Preparació Peces Plànol 52 Maniobra Expedició Plànol 53 Maniobra S. Envasats Plànol 54 Maniobra Trossejats Plànol 55 Maniobra Túnel Plànol 56 Maniobra Cartrons Plànol 56.1 Maniobra Passadís Plànol 56.2 Seny. Alarmes, Compressors. i Condensador. Plànol 57 Seny. Bomba Glicol C.P., i Picking Plànol 58 Seny. Palets, P. Peces i Exp. Plànol 59 Seny. S. Envasats, Trossejats i Túnel Plànol 60 Seny. Cartrons i Passadís Plànol 60.1

Estat de Medicions


Estat de Medicions Instal·lació elèctrica i automatització d’una indústria frigorífica de conservació de carns

111

CAPÍTOL C01 CAMBRES FRIGORÍFIQUES

Codi Uts. Descripció Uts Parcials Quantitat

Ut. Penells Aïllants Prefabricats

Fabricant:Taver d’espessor 100mm Longitud màx. d’una peça: 12,795mm

Pes de 15kg/m3

Coeficient de conductivitat tèrmica:

0,022kcal/m2·h·ºC

Fixacions mitjançant encletxes de tancament especial

Producte sellador per a les juntes

Cambra Expedició 390 Cambra Trossejats 250 Cambra Envasats 562 Cambra Predistribució 230 Cambra Preparació de Peces 150 Cambra Passadís 350 Cambra Túnel 405 Cambra Picking 250 Cambra Cartrons 449 Cambra Palets 400

A0001

3890 Ut. Planxes de Poliuretà Espessor: 75 Dimensions 1x2 Cambra Expedició 20 Cambra Trossejats 60 Cambra Envasats 30 Cambra Predistribució 50 Cambra Preparació de Peces 50 Cambra Passadís 60 Cambra Túnel 20 Cambra Picking 80 Cambra Cartrons 40

A0002

Cambra Palets 40

450 Ut. Pot de 5kg de pintura Plàstica Pintura color vermell Cambra Expedició 2 2 Cambra Trossejats 4 4 Cambra Envasats 8 8 Cambra Predistribució 5 5 Cambra Preparació de Peces 4 4 Cambra Passadís 2 2 Cambra Túnel 1 1 Cambra Picking 4 4

A0003

Cambra Cartrons 3

3


112

Cambra Palets 4 4 37

Ut. Pot de 5kg de pintura Plàstica Pintura color groc Cambra Expedició 1 1 Cambra Trossejats 1 1 Cambra Envasats 2 2 Cambra Predistribució 1 1 Cambra Preparació de Peces 2 2 Cambra Passadís 1 1 Cambra Túnel 1 1 Cambra Picking 2 2 Cambra Cartrons 1 1

A0004

Cambra Palets 2 2

14 Ut. Porta tipus Corredera Fabricant: Taver Dimensions 2500x1800 mm D’acer Inoxidable amb embellidor d’alumini i cargols inoxidables

A0005

marc inclòs per a la recepció de panells 11 11

11 Ventilador Extractor Fabricant: S&P Model: HTG/8-309-7/2 Cabal d’aire: 3195m^3/h

A0006

Potència: 700W 2 2


A0007

Potència: 900W 3 3


A0008

Potència: 4200W 1 1


A0009

Potència: 2300W 1 1


A0010

Potència: 900W 1 1

1 Ventilador Extractor A0011 Fabricant: S&P


113

Model: HTG/4-438-5/2 Cabal d’aire: 1934m^3/h Potència: 1200W 2 2 2


114

CAPÍTOL C02 AUTOMATITZACIÓ


Ut. Rack Fabricant: Omron Model: CJ1-P23 12 posicions extensible 2 2

B0001

2 Ut. Mòdul Entrades Digitals Model: CJ1W ID211 16 terminals 5 5

B0002

5 Ut. Mòdul Sortides Digitals Model: CJ1W OD212 16 terminals 6 6

B0003

6 Ut. Mòdul entrades analògiques Model: C1JW AD041 4 terminals 6 6

B0004

6 Ut. Mòdul final de Rack Model: END-C1J-P23 4 terminals 2 2

B0005

2 Ut. Mòdul CPU PLC Model: CJIG / CPU 24H Connexió Ethernet, Ram 256k 1 1

B0006

1 Ut. Mòdul Bus Comunicació Model: CJIW-CN713 1 1

B0007

1 Ut. Mòdul Cable Comunicació Model: CAB13017 Cable comunicació de PLC a PC 1 1

B0008

1 Font Alimentació PLC Model: C1JW PD025 Tensió nominal 24Vdc Corrent nominal 1,5A a 14Vdc 2 2

B0009

2


115

CAPÍTOL C03 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA Codi Uts. Descripció Uts Longitud Parcials Quantitat

m. Conductor 3x 1,5 mm^2 Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE 1 1505 1505

D0001

Tensió aïllament 0,6 a 1kV 1505 m. Conductor 3x 2,5 mm^2 Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE 1 1092 1092

D0002

Tensió aïllament 0,6 a 1kV 1092 m. Conductor 3x4 mm^2 Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE 1 180 180

D0003

Tensió aïllament 0,6 a 1kV 180 m. Conductor 3x 6 mm^2 Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE 1 159 159

D0004


D0005


D0006


D0007

Tensió aïllament 0,6 a 1kV 40 m. Conductor Terrra 3x 2,5 mm^2 Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE 1 120 120

D0008

Tensió aïllament 0,6 a 1kV 120 m. Conductor Terrra 3x 1,5 mm^2 Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE 1 80 80

D0009

Tensió aïllament 0,6 a 1kV 80


116

Codi Uts. Descripció Uts Longitud Parcials Quantitat

m. Tub Protecció Cables Diàmetre exterior tub= 32mm de PVC Tub Flexibles, UNE-EN-50086-2-3 10 124 1240

E0001

1240 m. Tub Protecció Cables Diàmetre exterior tub= 20mm de PVC Tub Flexibles, UNE-EN-50086-2-3 5 35 175

E0002


E0003


E0004

400 Cargols de 25mm Cargols en acabat galvanitzat Segons UNE-EN-50074 10 2000 20000

E0005

20000 Tac de plàstic 25mm Tac per acollar tub a paret Segons UNE-EN-50072 10 2000 20000

E0006

20000


117


Interruptor Quadre Model: OETL 630 K4 Interruptor general del quadre 4P 630 A 1 1

F0001

1 Fusibles trifàsics Model: NH1 200 A Corba tipus A 1 1

F0002

1 Diferencial Bipolar Model: MG 21615 Corba tipus A 230Vac 50Hz 1 1

F0003

1 Termostat interior armari Model: TS141 230Vac 50Hz 1 1

F0004

1 Ventilador d'extracció Model: VH0930 Cabal d'evacuació 300m^3/h 230Vac 50Hz 2 2

F0005

2 Làmpara descarga Model: LAC75 Llum blanca, 23W 230Vac 50Hz 2 2

F0006

2 Final de cursa Model: INL In: 25A 230Vac 2 2

F0007

2 Pilot luminiscent, (AlarmA) Model: HSG1 230Vac 50Hz 1 1

F0008

1 Brunzidor Alarma Model: 1EU08 230Vac 50Hz 2 2

F0009

2


118


Toroidal de lectura i protecció Model: WG-70 per a compressors 1 i 2 2 2

F0010

2 Toroidal de lectura i protecció Model: WG-35 per a compressors 3 1 1

F0011

1 Toroidal de lectura i protecció Model: WG-20 per a resta de motors 12 12

F0012

12 Centraleta diferencial Model: CBS-8 8 entrades de toroidal 230Vac 50Hz 2 2

F0013

2 Magnetotèrmic bipolar Model: ABB E931N32 Corba tipus A 230Vac 50Hz 6 6

F0014

6 Relé emergència Model: XPS-AC5121 230Vac 50Hz 1 1

F0015

1 Final de cursa Model: INL In: 25A 230Vac 2 2

F0016

2 Rectificador de senyal Model: TEE ABL-7RE2410 230Vac 50Hz Vsortida: 24Vdc 1 1

F0017

1 Fusibles trifàsics + base portadora Model: XLP 1-6BC + NH1 230Vac 50Hz 2 2

F0018

2


119


Amperímetre Analògic Model: SACI EC4V 250/5 A 250/5 A 2 2

F0019

2 Transformador d'intensitat Model: SACI TU40 250/5 A 2 2

F0020

2 Contactor tetrapolar Model: A110-30-00 30kW 160A 3P 4 4

F0021

4 Contactor tetrapolar Model: A95-30-00 145A 3P 2 2

F0022

2 Contactor tetrapolar Model: A40-30-10 6'A 3P 2 2

F0023


F0024


F0025


F0026


F0027

1


120


Transformador d'intensitat Model: SACI TU40 100/5 1 1

F0028

1 Amperímetre analògic Model: SACI EC4V 100/5 1 1

F0029

1 Tèrmic de potència Model: TA110DU110 2 2

F0030

2 Relé de mínima tensió Model: MG 26946 15 15

F0031

15 Guardamotor Model: MS 495-63 45-63A de regulació 1 1

F0032

1 Guardamotor Model: MS 116-6.3 4-6,3A de regulació 17 17

F0033

17 Guardamotor Model: MS 116-10 6,3-10A de regulació 2 2

F0034

2 Guardamotor Model: MS 116-1.6 1-1,6A 3P 5 5

F0035

5 Guardamotor Model: MS 116-2.5 1,6-2,5A 3P 7 7

F0036

7


121


Guardamotor Model: MS 116-4 2,5-4A de regulació 1 1

F0037

1 Guardamotor Model: MS 116-1 0,6-1A de regulació 1 1

F0038

1 Borna per a maniobra Model: X1BB 230Vac 50Hz 139 139

F0039

139 Borna per a potència Model: X1AB 400Vac a 50Hz 137 137

F0040

137 Borna tipus PE (terres) Model: X1AA totes tensions 47 47

F0041

47 Magnetotèrmic tetrapolar Model: MG 21597 3P+N Idpn 3 3

F0042


F0043


F0044

3 Diferencial Bipolar Model: MG 21625 300mA 230V 50Hz 1 1

F0045

1


122


Polsador NC Model: MG SW12 230Vac 50Hz 5 5

F0046

5 Polsador NA (Tipus bolet) Model: MG SW23 230Vac 50Hz 1 1

F0047

1 Polsador NA Model: MG SW25 24Vcc 3 posicions 11 11

F0048

11 Polsador NA Model: MG SW35 24Vcc 5 5

F0049

5 Relé Maniobra Model: MG 24535 230Vac 50Hz 18 18

F0050

18 Relé Maniobra PLC Model: MG 23553 24Vcc 68 68

F0051

68 Temporitzador Model: T5S-240 3P 400V 50Hz 3 3

F0052

3 Selector 6 Posicions Model: MG SW94 230Vac 50Hz 3 3

F0053

3 Fusibles Homopolars Model: MG JJK23 Corba AM 4 4

F0054

4


123


Transformador 220V Model: NC100 POLYLUX 1 1

F0055

1 Pilot luminiscent lectura estat Model: LG12-B1 230Vac 50Hz 50 50

F0056

50 Pilot luminiscent lectura estat (rearmes) Model: LG12-B3 230Vac 50Hz 11 11

F0057

11 Polsador prova làmpares Model: MG SW35 230Vac 50Hz 4 4

F0058

4 Termòmetre Termostat Model: EWTR 914 Sorida 12Vcc/60mA 230Vac 50Hz 1 1

F0059

1 Adaptador Bus Camp Model: Bus Adapter 130 10 10

F0060

10 Sensor de temperatura Model: ELIWEL IC912LX 10 10

F0061

10 Cable Comunicació TTL Model: EWTR WR2 10 10

F0062

10 Resistència 120 ? Model: RL-91-120 1 1

F0063

1


124


regulador vàlvula motoritzada 1 Model: Landys de Siemens CPS-20 1

F0064

1 m. Conductor 3x400+1x240 mm2 25 Material: Coure Aïllament XPLE 25

F0065

25 m. Conductor 3x400+1x240 mm2 25 Material: Coure Aïllament XPLE 25

F0066

25 Ventilador Extractor 1 Fabricant: S&P Model: HTG/5-758-4/2 Cabal d'aire: 3194m^3/h 1

F0067

Potència: 900W 1 Ventilador Extractor 2 Fabricant: S&P Model: HTG/4-438-5/2 Cabal d'aire: 1934m^3/h 2

F0068

Potència: 1200W 2 Quadre General Potència 1 Model: Himel TK22F Dimensions: 3000x2000 1

F0069

1 Bateria de condensadors 1 Model: EMK-4-220-400 Codi Bateria R45420 1

F0070

1

F0062

F0063

Pressupost


Pressupost Instal·lació elèctrica i automatització d’una indústria frigorífica de conservació de carns

126

1. QUADRE DE PREUS Codi Uts. Descripció Preu

Ut. Panells Aïllants Prefabricats Pes de 15kg/m^3 Coeficient de conductivitat tèrmica: 0,022kcal/m^2 Espessor 100mm

60,54 € A0001

SEIXANTA EUROS I CINQUANTA QUATRE CÈNTIMS D’EURO

Ut. Planxes de Poliuretà Espessor 75mm Dimensions 1x2m

10,25 € A0002

SEIXANTA EUROS I CINQUANTA QUATRE CÈNTIMS D’EURO

Ut. Pot de 5Kg de pintura plàstica Pintura color vermell

23,00 € A0003

Ut. Pot de 5Kg de pintura plàstica Pintura color groc

23,00 € A0004

Ut. Porta tipus Corredera Taver, dimensions 2500x1800mm

240,76 € A0005

Ventilador Extractor Model: HTG/8-309-7/2

243,59 € A0006

Ventilador Extractor Model: HTG/7-378-6/2 324,52 €

A0007


A0008


A0009


127

Codi Uts. Descripció Preu

Ut. Rack Model:CJ1-P23 62,34 €

B0001

SEIXANTA DOS AMB TRENTA QUATRE EUROS

Ut. Mòdul Entrades Digitals Model:CJ1W ID211 16 terminals 200,03 €

B0002

DOS CENTS AMB 3 CENTIMS D’EURO

Ut. Mòdul Sortides Digitals Model:CJ1W OD212 16 terminals 220,50 €

B0003

DOS CENTS AMB CINQUANTA EUROS

Ut. Mòdul Entrades Analògiques Model: CJIW-CN713 4 terminals 505,70 €

B0004

CINC CENTS CINC AMB SETANTA EUROS

Ut. Mòdul final de Rack Model: END-C1J-P23 23,30 €

B0005

VINT I TRES AMB TRENTA EUROS

Ut. Mòdul CPU PLC Model: CJIG/CPU 24H Connexió Ethernet, Ram 256k 1.240,00 €

B0006

MIL DOS CENTS QUARANTA EUROS

Ut. Cable Bus Comunicació Model: CJIW-CN713 12,85 €

B0007

DOTZE AMB VUITANTA CINC EUROS

Ut. Cable Comunicació Model: CAB13017 5,00 €

B0008

CINC EUROS

Font Alimentació PLC Model: C1JW PD025 460,70 € Tensió nominal 24Vdc

B0009

QUATRE CENTS SEIXANTA AMB 70 EUROS


128


m. Conductor 3x 1,5 mm^2 Material: Coure Aïllament XPLE 3,55 €

D0001

TRES AMB 55 EUROS

m. Conductor 3x 2,5 mm^2 Material: Coure Aïllament XPLE 4,29 €

D0002

QUATRE AMB VINT I NOU EUROS

m. Conductor 3x4 mm^2 Material: Coure Aïllament XPLE 6,89 €

D0003

SIS AMB VUITANTA NOU EUROS

m. Conductor 3x 6 mm^2 Material: Coure Aïllament XPLE 7,42 €

D0004

SET AMB QUARANTA DOS EUROS


D0005

VUIT AMB TRENTA VUIT EUROS


D0006

DEU AMB CINQUANTA QUATRE EUROS


D0007

DIVUIT AMB CINQUANTA SET EUROS

m. Conductor Terra 3x 2,5 mm^2 Material: Coure Aïllament XPLE 4,80 €

D0008

QUATRE AMB VUITANTA EUROS

m. Conductor Terra 3x 1,5 mm^2 Material: Coure Aïllament XPLE 3,67 €

D0009

TRES AMB SEIXANTA SET EUROS


129


m. Tub Protecció Cables Diàmetre exterior tub= 32mm de PVC Tub Flexibles, UNE-EN-50086-2-3 3,92 €

E0001

TRES AMB NORANTA DOS EUROS


E0002

DOS AMB SETANTA 8 EUROS


E0003

TRES AMB ONZE EUROS


E0004

DOS AMB CINQUANTA SIS EUROS

Cargols de 25mm Cargols en acabat galvanitzat Segons UNE-EN-50074 0,02 €

E0005

DOS CÈNTIMS D’EURO

Tac de plàstic 25mm Tac per acollar tub a paret Segons UNE-EN-50072 0,01 €

E0006

UN CÈNTIM D’EURO


130


Interruptor Quadre Model: OETL 630 K4 1.065,45 €

F0001

MIL SEIXANTA CINC AMB QUARANTA CINC EUROS

Fusibles trifàsics Model: NH1 200 A 234,92 €

F0002

DOS CENTS TRENTA QUATRE AMB NORANTA DOS EUROS

Diferencial Bipolar Model: MG 21615 54,23 €

F0003

CINQUANTA AMB VINT I TRES EUROS

Termòstat interior armari Model: TS141 31,41 €

F0004

TRENTA U AMB QUARANTA U EUROS

Ventilador d’extracció Model: VH0930 57,42 €

F0005

CINQUANTA SET AMB QUARANTA DOS EUROS

Làmpada descàrrega Model: LAC75 Connexió Ethernet, Ram 256k 37,53 €

F0006

TRENTA SET AMB CINQUANTA TRES EUROS

Final de cursa Model: INL 7,84 €

F0007

SET AMB VUITANTA QUATRE EUROS

Pilot luminiscent, (Alarma) Model: HSG1 8,42 €

F0008

VUIT AMB QUARANTA DOS EUROS

Brunzidor Alarma Model: 1EU08 87,00 €

F0009

VUITANTA SET EUROS


131


Toroïdal de lectura i protecció Model: WG-70 117,23 €

F0010

CENT DISET AMB VINT I TRES EUROS


F0011

NORANTA AMB TRENTA U EUROS


F0012

SETANTA TRES AMB CINQUANTA EUROS

Centraleta diferencial Model: CBS-8 130,48 €

F0013

CENT TRENTA AMB QUARANTA VUIT EUROS

Magnetotèrmic bipolar Model: ABB E931N32 45,32 €

F0014

QUARANTA CINC AMB TRENTA DOS EUROS

Relé emergència Model: XPS-ACS5121 68,45 €

F0015

SEIXANTA VUIT AMB QUARANTA CINC EUROS


F0016

TRES EUROS

Rectificador de senyal Model: TEE ABL-7RE2410 34,52 €

F0017

TRENTA QUATRE AMB CINQUANTA DOS EUROS

Fusibles trifàsics + base portadora Model: XLP 1-6BC + NH1 52,25 €

F0018


132



F0010

CENT DISET AMB VINT I TRES EUROS


F0011

NORANTA AMB TRENTA U EUROS


F0012

SETANTA TRES AMB CINQUANTA EUROS

Centraleta diferencial Model: CBS-8 130,48 €

F0013

CENT TRENTA AMB QUARANTA VUIT EUROS

Magnetotèrmic bipolar Model: ABB E931N32 45,32 €

F0014

QUARANTA CINC AMB TRENTA DOS EUROS

Relé emergència Model: XPS-ACS5121 68,45 €

F0015

SEIXANTA VUIT AMB QUARANTA CINC EUROS


F0016

TRES EUROS

Rectificador de senyal Model: TEE ABL-7RE2410 34,52 €

F0017

TRENTA QUATRE AMB CINQUANTA DOS EUROS

Fusibles trifàsics + base portadora Model: XLP 1-6BC + NH1 52,25 €

F0018


133


Transformador d’intensitat Model: SACI TU40 32,30 €

F0028

TRENTA DOS AMB TRENTA EUROS

Amperímetre analògic Model: SACI EC4V 11,30 €

F0029

ONZE AMB TRENTA EUROS

Tèrmic potència Model:TA110DU110 112,43 €

F0030

CENT DOTZE AMB QUARANTA TRES EUROS

Relé de mínima tensió Model: MG 26946 36,23 €

F0031

TRENTA SIS AMB VINT I TRES EUROS

Guardamotor Model: MS 495-63 248,32 €

F0032

DOS CENTS QUARANTA VUIT AMB TRENTA DOS EUROS

Guardamotor Model: MS 116-6.3 104,34 €

F0033

CENT QUATRE AMB TRENTA QUATRE EUROS


F0034

CENT DIVUIT AMB VINT EUROS


F0035

QUARANTA CINC AMB VUITANTA SIS EUROS


F0036

CINCUANTA VUIT AMB SETANATA NOU EUROS


134



F0037

SETANTA AMB SEIXANTA TRES EUROS


F0038

VINT I SIS AMB NORANTA CINC EUROS

Borna per a maniobra Model: X1BB 0,28 €

F0039

VINT I VUIT CÈNTIMS D’EURO

Borna per a potència Model: X1AB 0,83 €

F0040

VUITANTA TRES CÈNTIMS D’EURO

Borna tipus PE (terres) Model:X1AA 0,88 €

F0041

VUITANTA VUIT CÈNTIMS D’EURO

Magnetotèrmic tetrapolar Model: MG 21597 46,23 €

F0042

QUARANTA SIS AMB VINT I TRES CÈNTIMS D’EURO


F0043

QUARANTA CINC AMB SEIXANTA DOS EUROS


F0044

CINQUANTA TRES AMB SEIXANTA SET EUROS

Diferencial bipolar Model: MG 21625 54,30 €

F0045

CINQUANTA CUATRE AMB TRENTA EUROS


135


Polsador NC Model: MG SW12 12,60 €

F0046

DOTZE AMB SEIXANTA EUROS

Polsador NA (tipus bolet) Model: MG SW23 23,59 €

F0047

VINT I TRES AMB CINQUANTA NO EUROS

Polsador NA Model: MG SW25 12,60 €

F0048

DOTZE AMB SEIXANTA EUROS

Polsador NA Model: MG SW35 14,85 €

F0049

DOTZE AMB VUITANTA CINC EUROS

Relé Maniobra Model: MG 24535 9,27 €

F0050

NOU AMB VINT I SET EUROS

Relé Maniobra PLC Model: MG 23553 6,50 €

F0051

SIS AMB CINQUANTA EUROS

Temporitzador Model: T5S-240 39,59 €

F0052

TRENTA NOU AMB CINQUANTA NOU EUROS

Selector 6 Posicions Model: MGSW94 8,90 €

F0053

VUIT AMB NORANTA EUROS

Fusibles Homopolars Model: MG JJK23 16,12 €

F0054

SETZE AMB DOTZE EUROS


136


Transformador 230V Model: NC100 78,82 €

F0055

SETANTA VUIT AMB VUITANTA DOS EUROS

Pilot luminiscent lectura estat Model: LG12-B1 7,50 €

F0056

SET AMB CINQUANTA EUROS

Pilot luminiscent lectura estat (rearmes) Model: LG12-B3 7,50 €

F0057

SET AMB CINQUANTA EUROS

Polsador prova làmpades Model: SW33U 9,43 €

F0058

NOU AMB QUARANTA TRES EUROS

Termòmetre Termòstat Model: EWTR 914 125,90 €

F0059

CENT VINT I CINC AMB NORANTA EUROS

Adaptador Bus Camp Model: Bus Adapter 130 98,98 €

F0060

NORANTA VUIT AMB NORANTA VUIT EUROS

Sensor temperatura Model: EWTR IC912LX 78,53 €

F0061

SETANTA VUIT AMB CINQUANTA TRES EUROS

Cable Comunicació TTL Model: EWTR WR2 2,50 €

F0062

DOS AMB CINQUANTA EUROS

Resistència Model: RL-91-120 0,06 €

F0063

SIS CÈNTIMS D’EURO


137


regulador vàlvula motoritzada Model: Landys de Siemens CPS-20 394,94 €

F0064

TRES CENTS NORANTA QUATRE AMB NORANTA QUATRE EUROS

m. Conductor 3x400+1x240 mm2 Material: Coure Aïllament XPLE (escomesa) 57,24 €

F0065

m. Conductor 3x400+1x240 mm2 Material: Coure Aïllament XPLE (derivació individual) 57,24 €

F0066

Bateria de condensadors Model: EMK-4-220-400 Codi: R45420 6.103 €

F0067


138

2. QUADRE PRESSUPOST

Codi Uts. Descripció Quantitat Preu Import

Ut. Panells Aïllants Prefabricats 3890 60,54 235.500.60 € Pes de 15kg/m^3 Coeficient de conductivitat tèrmica: 0,022kcal/m^2

Espessor 100mm

A0001

Ut. Planxes de Poliuretà 450 10,25 € 4.612.50 € Espessor 75mm Dimensions 1x2m

A0002

Ut. Pot de 5Kg de pintura plàstica 37 23,00 € 851,00 € Pintura color vermell

A0003

Ut. Pot de 5Kg de pintura plàstica 14 23,00 € 322,00 € Pintura color groc

A0004

Ut. Porta tipus Corredera 11 240,76 € 2.648,36 € Taver, dimensions 2500x1800mm

A0005

Ventilador Extractor 2 243,59 € 487,18 € Model: HTG/8-309-7/2

A0006


A0007


A0008


A0009


139


Ut. Rack 2 62,34 124,68 € Fabricant: Omron Model: CJ1-P23 12 posicions extensible

B0001

Ut. Mòdul Entrades Digitals 5 200,03 € 1.000,15 € Model: CJ1W ID211 16 terminals

B0002

Ut. Mòdul Sortides Digitals 6 220,50 € 1.323,00 € Model: CJ1W OD212 16 terminals

B0003

Ut. Mòdul entrades analògiques 6 505,70 € 3.034,20 € Model: C1JW AD041 4 terminals

B0004

Ut. Mòdul final de Rack 2 23,30 € 46,60 € Model: END-C1J-P23 4 terminals

B0005

Ut. Mòdul CPU PLC 1 1.240,00 € 1.240,00 € Model: CJIG / CPU 24H Connexió Ethernet, Ram 256k

B0006

Ut. Cable Bus Comunicació 1 12,85 € 12,85 € Model: CJIW-CN713

B0007

Ut. Cable Comunicació 1 5,00 € 5,00 € Model: CAB13017 Cable comunicació de PLC a PC

B0008

Font Alimentació PLC 2 460,00 € 920,00 € Model: C1JW PD025 Tensió nominal 24Vdc Corrent nominal 1,5A a 14Vdc

B0009


140


m. Conductor 3x 1,5 mm^2 1505 3,55 5.342,75 € Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE

D0001

Tensió aïllament 0,6 a 1kV m. Conductor 3x 2,5 mm^2 1092 4,29 € 4.684,68 € Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE

D0002

Tensió aïllament 0,6 a 1kV m. Conductor 3x4 mm^2 180 6,86 € 1.234,80 € Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE

D0003

Tensió aïllament 0,6 a 1kV m. Conductor 3x 6 mm^2 159 7,42 € 1.179,78 € Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE

D0004

Tensió aïllament 0,6 a 1kV m. Conductor 3x 10 mm^2 276 8,38 € 2.312,88 € Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE

D0005

Tensió aïllament 0,6 a 1kV m. Conductor 3x 16 mm^2 30 10,54 € 316,20 € Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE

D0006

Tensió aïllament 0,6 a 1kV m. Conductor 3x 70 mm^2 40 18,87 € 754,80 € Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE

D0007

Tensió aïllament 0,6 a 1kV m. Conductor Terra 3x 2,5 mm^2 120 4,80 € 576,00 € Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE

D0008

Tensió aïllament 0,6 a 1kV m. Conductor Terra 3x 1,5 mm^2 80 3,67 € 293,60 € Fabricant: Pirelli Material: Coure Aïllament XPLE

D0009

Tensió aïllament 0,6 a 1kV


141


m. Tub Protecció Cables 1240 3,92 4.860,80 €

Diàmetre exterior tub= 32mm de PVC Tub Flexibles, UNE-EN-50086-2-3

E0001

m. Tub Protecció Cables 175 2,78 € 486,50 €


E0002

m. Tub Protecció Cables 1242 3,11 € 3.862,62 €


E0003

m. Tub Protecció Cables 400 2,56 € 1.024,00 €


E0004

Cargols de 25mm 20000 0,02 € 400,00 €

Cargols en acabat galvanitzat Segons UNE-EN-50074

E0005

Tac de plàstic 25mm 20000 0,01 € 200,00 €

Tac per acollar tub a paret Segons UNE-EN-50072

E0006


142


Interruptor Quadre 1 1.065,45 € 1.065,45 € Model: OETL 630 K4

Interruptor general del quadre 4P 630 A

F0001

Fusibles trifàsics 1 234,92 € 234,92 €

Model: NH1 200 A Corba tipus A

F0002

Diferencial Bipolar 1 54,23 € 54,23 € Model: MG 21615

Corba tipus A 230Vac 50Hz

F0003

Termòstat interior armari 1 31,41 € 31,41 €

Model: TS141 230Vac 50Hz

F0004

Ventilador d’extracció 2 57,42 € 114,84 €

Model: VH0930 Cabal d’evacuació 300m^3/h

230Vac 50Hz F0005

Làmpada descàrrega 2 37,53 € 75,06 €

Model: LAC75 Llum blanca, 23W

230Vac 50Hz F0006

Final de cursa 2 7,84 € 15,68 €

Model: INL In: 25A 230Vac

F0007

Pilot luminiscent, (Alarma) 1 8,42 € 8,42 €

Model: HSG1 230Vac 50Hz

F0008

Brunzidor Alarma 1 87,00 € 87,00 €

Model: 1EU08 230Vac 50Hz

F0009


143


Toroïdal de lectura i protecció 2 117,23 € 234,46 €

Model: WG-70 per a compressors 1 i 2

F0010


Model: WG-35 per a compressors 3

F0011


Model: WG-20 per a resta de motors

F0012

Centraleta diferencial 2 130,48 € 260,96 €

Model: CBS-8 8 entrades de toroïdal

230Vac 50Hz F0013

Magnetotèrmic bipolar 6 45,32 € 271,92 €

Model: ABB E931N32 Corba tipus A 230Vac 50Hz

F0014

Relé emergència 1 68,45 € 68,45 €

Model: XPS-AC5121 230Vac 50Hz

F0015

Final de cursa 2 3,00 € 6,00 €

Model: INL In: 25A 230Vac

F0016

Rectificador de senyal 1 34,52 € 34,52 €

Model: TEE ABL-7RE2410 230Vac 50Hz

Vsortida: 24Vdc F0017

Fusibles trifàsics + base portadora 2 53,25 € 106,50 €

Model: XLP 1-6BC + NH1 230Vac 50Hz

F0018


144


Amperímetre Analògic 2 12,40 € 24,80 € Model: SACI EC4V 250/5 A

250/5 A

F0019

Transformador d’intensitat 2 33,50 € 67,00 €

Model: SACI TU40 250/5 A

F0020

Contactor tetrapolar 4 130,13 € 520,52 € Model: A110-30-00

30kW 160A 3P

F0021

Contactor tetrapolar 2 118,25 € 236,50 €

Model: A95-30-00 145A 3P

F0022


Model: A40-30-10 6'A 3P

F0023


Model: A26-30-10 45A 3P

F0024


Model: A9-30-10 25A 3P

F0025


Model: A12-30-10 27A 3P

F0026


Model: A30-30-10 55A 3P

F0027


145


Transformador d’intensitat 1 32,30 € 32,30 € Model: SACI TU40 100/5

F0028

Amperímetre analògic 1 11,30 € 11,30 € Model: SACI EC4V 100/5

F0029

Tèrmic de potència 2 112,43 € 224,86 € Model: TA110DU110

F0030

Relé de mínima tensió 15 36,23 € 543,45 € Model: MG 26946

F0031

Guardamotor 1 248,32 € 248,32 € Model: MS 495-63 45-63A de regulació

F0032

Guardamotor 17 104,34 € 1.773,78 € Model: MS 116-6.3 4-6,3A de regulació

F0033

Guardamotor 2 118,20 € 236,40 € Model: MS 116-10 6,3-10A de regulació

F0034

Contactor tetrapolar 3 45,86 € 137,58 € Model: MS 116-1.6 1-1,6A de regulació

F0035

Contactor tetrapolar 7 58,79 € 411,53 € Model: MS 116-2.5 1,6-2,5A de regulació

F0036


146


Contactor tetrapolar 1 70,63 € 70,63 € Model: MS 116-4 2,5-4A de regulació

F0037

Contactor tetrapolar 1 26,95 € 26,95 € Model: MS 116-1 0,6-1A de regulació

F0038

Borna per a maniobra 139 0,28 € 38,92 € Model: X1BB 230Vac 50Hz

F0039

Borna per a potència 137 0,83 € 113,71 € Model: X1AB 400Vac a 50Hz

F0040

Borna tipus PE (terres) 47 0,88 € 41,36 € Model: X1AA totes tensions

F0041

Magnetotèrmic tetrapolar 3 46,62 € 139,86 € Model: MG 21597 3P+N Idpn

F0042


F0043


F0044

Diferencial Bipolar 1 54,30 € 54,30 € Model: MG 21625 300mA 230V 50Hz

F0045


147


Polsador NC 5 12,60 € 63,00 € Model: MG SW12 230Vac 50Hz

F0046

Polsador NA (Tipus bolet) 1 23,59 € 23,59 € Model: MG SW23 230Vac 50Hz

F0047

Polsador NA 11 12,60 € 138,60 € Model: MG SW25 24Vcc 3 posicions

F0048

Polsador NA 5 14,85 € 74,25 € Model: MG SW35 24Vcc

F0049

Relé Maniobra 18 9,27 € 166,86 € Model: MG 24535 230Vac 50Hz

F0050

Relé Maniobra PLC 68 6,50 € 442,00 € Model: MG 23553 24Vcc

F0051

Temporitzador 3 39,59 € 118,77 € Model: T5S-240 3P 400V 50Hz

F0052

Selector 6 Posicions 3 8,90 € 26,70 € Model: MG SW94 230Vac 50Hz

F0053

Fusibles Homopolars 4 16,12 € 64,48 € Model: MG JJK23 Corba AM

F0054


148


Transformador 220V 1 78,82 € 78,82 € Model: NC100 POLYLUX

F0055

Pilot luminiscent lectura estat 50 7,50 € 375,00 € Model: LG12-B1 230Vac 50Hz

F0056

Pilot luminiscent lectura estat 11 7,50 € 82,50 € Model: LG12-B3 230Vac 50Hz

F0057

Polsador prova làmpades 4 9,43 € 37,72 € Model: MG SW35 230Vac 50Hz

F0058

Termòmetre Termòstat 1 125,90 € 125,90 € Model: EWTR 914 Sortida 12Vcc/60mA 230Vac 50Hz

F0059

Adaptador Bus Camp 10 98,98 € 989,80 € Model: Bus Adapter 130

F0060

Sensor de temperatura 10 78,53 € 785,30 € Model: ELIWEL IC912LX

F0061

Cable Comunicació TTL 10 2,50 € 25,00 € Model: EWTR WR2

F0062

Resistència 120 ? 1 0,06 € 0,06 € Model: RL-91-120

F0063


149


regulador vàlvula motoritzada 1 394,94 € 394,94 € Model: Landys de Siemens CPS-20

F0064

m. Conductor 3x400+1x240 mm2 25 57,24 € 1.431,00 € Material: Coure Aïllament XPLE

F0065

m. Conductor 3x400+1x240 mm2 25 57,24 € 1.431,00 € Material: Coure Aïllament XPLE

F0066

Ventilador Extractor 1 290,00 € 290,00 € Fabricant: S&P Model: HTG/5-758-4/2 Cabal d’aire: 3194m^3/h

F0067

Potència: 900W Ventilador Extractor 2 413,00 € 826,00 € Fabricant: S&P Model: HTG/4-438-5/2 Cabal d’aire: 1934m^3/h

F0068

Potència: 1200W Quadre General Potència 1 2.340,00 € 2.340,00 € Model: Himel TK22F Dimensions: 3000x2000

F0069

Bateria Condensadors 1 6103.00 € 6103.00 € Model: EMK-4-220-400 Codi: R45420

F0070


150

Quadre Preus Finals Instal·lació Fred

Reforma de la Instal·lació de Fred.

PREU FINAL REFORMA INSTAL·LACIÓ FRED 246041.66 €

TRENTA SIS MIL NOU CENTS SIS EUROS AMB VINT

I QUATRE CÈNTIMS D’EURO

Quadre Preus Finals solució Automatització

Per instal·lació Automatització de la planta

PREU FINAL SOLUCIÓ AUTOMATITZACIÓ 7706.48 €

SET MIL SET CENTS SIS EUROS AMB QUARANTA VUIT CÈNTIMS D’EURO

Quadre Preus Finals Instal·lació Elèctrica

Per instal·lació elèctrica de la planta

PREU FINAL SOLUCIÓ INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

53.797,46

CINQUANTA TRES MIL SIS CENTS NORANTA

QUATRE EUROS AMB QURANTA SIS CÈNTIMS D’EURO


151

Quadre Preus Finals d’Instal·lació Suma Total

TOTAL D’INSTAL·LACIÓ 307.442,60 € 6% Benefici Industrial 18086.52 €

15% Despeses 45216.39 €

PREU FINAL INSTAL·LACIÓ 373.745,51 €

TOTAL PRESSUPOST GENERAL: 373.745,51 € El pressupost ascendeix a la quantitat de:

TRES CENTS SETANTA TRES MIL SET CENTS QUARANTA CINC EUROS AMB CINQUANTA UN CÈNTIMS D’EURO

Data 02/01/2007 Signatura del Tècnic

Plec de Condicions


Plec de Condicions Instal·lació elèctrica i automatització d’una indústria frigorífica de conservació de carns

PLEC DE CONDICIONS 1 Plec de Condicions Generals 154

1.1 Condicions Generals 1.2 Condicions Administratives 154

1.2.1 Relació de tots els Reglaments i Normes 154 1.2.2 Plaços dÉxecució 154 1.2.3 Utilització del Llibre dÓrdres 155 1.2.4 Interpretació del Projecte 155 1.2.5 Recepció de les Obres 155 1.2.6 Forma del Contracte 156

1.3 Condicions Econòmiques 156 1.3.1 Abonament de lÓbra 156 1.3.2 Preus 157 1.3.3 Revisió de Preus 157 1.3.4 Penalitzacions 157 1.3.5 Contracte 157 1.3.6 Responsabilitats 157 1.3.7 Conservació de les Obres 157

1.3.8 Mitjans Auxiliars 1.3.9 Recisió del Contracte. Causes de Rescissió. 157 1.3.10 Liquidació en Cas de Rescissió del Contracte 158

1.4 Condicions Facultatives 158 1.4.1 Delimitació General de Funcions Tècniques, Tècnic Facultatiu 158 1.4.2 Obligacions i Drets Generals del Contractista 160 1.4.3 Prescripcions Generals Relatives als Treballs i als Materials 161

2 Plec de Condicions Tècniques 164 2.1. Condicions Generals 164

2.1.1 Qualitat dels Materials 164 2.1.2 Materials no Consignats en el Projecte 164 2.1.3 Disposicions Vigents 164 2.1.4 Altres Disposicions i Normes 164 2.1.5 Obres de Fàbrica 164 2.1.6 Àmbit dÁplicació 164 2.1.7 Conformitat o Valoració de les Condicions 165 2.1.8 Assajos i Proves 165 2.1.9 Proposicions 165

2.2 Quadres de Maniobra 166 2.2.1 Materials 166 2.2.2 Aparellatge 167 2.2.3 Proves 168

2.3 Força Motriu 168 2.3.1 Materials 171 2.3.2 Normes d’Instal·lació 172 2.3.3 Proves 172

2.4 Enllumenat 172 2.4.1 Materials 172 2.4.2 Normes d’Instal·lació 173 2.4.3 Proves 174


154

1 Plec de Condicions Generals. 1.1. Condicions Generals.

El present Plec de Condicions té per finalitat regular l’execució de les obres, fixant els nivells tècnics i de la qualitat exigible, precisant les intervencions que corresponen, segons el contracte i la Legislació aplicable a la Propietat, el Contractista de la mateixa obra, i els Tècnics encarregats de la direcció de l’obra. També precisarà les relacions entre tots ells, i les seves corresponents obligacions en ordre al compliment del contracte d’obra.

1.2. Condicions Administratives. 1.2.1. Relació de tots els Reglaments i Normes

El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d’acord amb les exigències o recomanacions exposades en l’última edició dels següents codis:

• R.E.B.T.; Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries.

• R.A.T.; Reglament d’Alta Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries. • R.I.T.E.; Reglament de Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis i Instruccions

Complementàries. • R.A.P.; Reglament d´Aparells de Pressió i Instruccions Tècniques

Complementàries. • R.S.F.; Reglament de Seguretat per plantes i Instal·lacions Frigorífiques i

Instruccions Complementàries. • R.S.I.; Reglament de Seguretat Incendis i Instruccions Tècniques

Complementàries. • Normes UNE i recomanacions UNESA que siguin d’aplicació. • Publicacions del Comité Electrotècnic Internacional (C.E.I.). • Pla Nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene en el treball. • Ordenances Muncipals.

1.2.2. Normes: • UNE 86-609-85 Maquinària Frigorífica de Compressió Mecànica Fraccionament

de Potència. • RESOLUCIÓ de la DGI, de 24-2-1983, per la qual s’aprova a les empreses

FECSA, ENHER, HECSA, FHSSA, les normes particulars per a instal·lacions d’enllaç en els subministraments d’energia elèctrica en Baixa Tensió. (DOGC 6-7-83).

• RESOLUCIÓ de la DGIM, de 23-4-1985 per la qual s’aproven a les empreses FECSA, ENHER, HECSA, FHSSA, els informes tècnics d’instal·lació que desenvolupen les normes particulars per a instal·lacions d’enllaç en els subministraments d’energia elèctrica en Baixa Tensió, aprovades per Resolució de la DGI de 24-2-1983. (DOGC 17-5-85).


155

1.2.2. Plaços dÉxecució Començament de les Obres

El Contractista començarà lóbra en el plaç que figuri en el contracte establert amb la Propietat, o en el seu defecte als quinze dies de ládjudicació definitiva o de la firma del contracte.

El Contractista esta obligat a notificar per escrit o personalment, de manera directa

al Tècnic Director la data de l’inici dels treballs. Plaç dÉxecució

L’obra s’executarà en el plaç que s’estipuli en el contracte subscrit amb la Propietat o en el seu defecte en el que figuri en les condicions d’aquest plec.

Quan el Contractista, d’acord, amb algun dels extrems continguts en el present Plec de Condicions, o bé en el contracte establert amb la Propietat, sol·liciti una inspecció per poder realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat per la mateixa, el contractista estarà obligat a tenir preparada per dita inspecció, una quantitat d’obra que correspongui a un ritme normal de treball.

Quan el ritme de treball establert pel Contractista, no sigui el normal, o bé a petició duna de les parts, es podrà convenir una programació d’inspeccions obligatòries d’acord amb el pla d’obra. 1.2.3. Utilització del Llibre dÓrdres

El Contractista disposarà en l’obra d’un Llibre dÓrdres en el que s’escriuran les ordres que el Tècnic Director estimi donar-li aquest contractista, les quals es faran complir mitjançant l’encarregat d’obra o persona responsable. 1.2.4. Interpretació del Projecte

La interpretació tècnica dels documents del projecte corresponen al Tècnic Director.

Altrament el Contractista estarà obligat a sotmetre al Tècnic Director qualsevol dubte, aclaració o contradicció que sorgeixi durant l’execució de l’obra, per causa del projecte, o circumstàncies alienes, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de l’assumpte.

El Contractista es farà responsable de qualsevol error d’execució, i aquest haurà de refer l’error, així com també el costos del treball correran al seu càrrec.

El Contractista esta obligat a realitzar tot el que faci falta, per aconseguir una bona execució de l’obra.

1.2.5. Recepció de les Obres Recepció Provisional

La recepció provisional s’efectuarà una vegada s’hagin acabat les obres. El Tècnic Director efectuarà un detallat reconeixement de les obres, amb presència de la Propietat i del Contractista, desprès d’aquest reconeixement, el Tècnic Director aixecarà acta. A partir d’aquest moment començarà el plaç de garantia, sempre i quan es trobin les obres en estat de ser admeses.


156

Si no fossin admeses les obres, per part del Tècnic Director, es farà constar en l’acta, i es donarà instruccions al Contractista per reparar els defectes trobats, fixant també el plaç per la resolució d’aquests, i conduint després a un nou reconeixement de les obres.

Plaç de Garantia El plaç de garantia serà com a mínim d’un any, contant a partir de la data de la

recepció provisional, o bé el que s’estableixi al contracte. Fins aquest dia queda al càrrec del Contractista la conservació de les obres i arreglar els desperfectes.

Recepció Definitiva

La recepció definitiva es realitza després de transcórrer el plaç de garantia, de manera similar a la recepció provisional. A partir d’aquest dia ja no es obligació del Contractista el conservar i reparar les obres. Fiança

En el contracte s’establirà la fiança que el Contractista haurà de dipositar en garantia del compliment del mateix contracte, o es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a tant d’obra realitzada. En el cas de que el Contractista es negués a fer els treballs d’optimització de l’obra en les condicions contractades, la Propietat podrà ordenar executar-les a un tercer aquesta optimització, abonant el seu import amb càrrec a la retenció o fiança, sense perjudici de les accions legals a les quals tingui dret la Propietat, si l’import de la fiança no fos el suficient. 1.2.6. Forma del Contracte Forma contractual

Les obres del projecte les realitzarà l’empresa escollida, mitjançant el concurs - subhasta.

Presentació

Les empreses seleccionades per a dit concurs hauran de presentar els seus projectes en un sobre lacrat, abans del 6 de febrer del 2007 en domicili de la Propietat.

Selecció

L’empresa escollida serà anunciada el dia 2 de Març del 2007. L’empresa serà escollida per la Propietat i el Tècnic Director d’obra, sense possible la reclamació per part de la resta d’empreses concursants.

1.3 Condicions Econòmiques 1.3.1. Abonament de l´Obra Serà en el contracte on s’haurà de fixar detalladament la manera i plaços en els quals s’abonaran les obres. Les liquidacions parcials que puguin sorgir tindran forma de documents provisionals, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació final. És a dir, que no es podran suposar dites liquidacions, i encara menys sense l’aprovació del Tècnic Director, ni tampoc recepció de les obres que comprenen aquestes liquidacions. Quan s’hagin acabat les obres es procedirà a la liquidació final que s’efectuarà d’acord amb els criteris que s’establiran en el contracte.


157

1.3.2. Preus El Contractista presentarà un cop formalitzat el contracte, la relació dels preus

d’unitats d’obra que integren el projecte, els quals en un cas de ser acceptats tindran valor contractual, i s’aplicaran a les possibles variacions que puguin haver-hi. Aquests preus unitaris, comprenen l’execució total de la unitat d’obra, inclosos tots els treballs.

El preu de les unitats d’obra no previstes, serà fixat pel Tècnic Director i pel Contractista abans d’iniciar l’obra i es presentarà a la Propietat. 1.3.3. Revisió de Preus

En el contracte s’estipularà si el Contractista té dret a la revisió de preus, i altrament la manera de calcular-la en que haurà de ser calculada la revisió de preus. 1.3.4 Penalitzacions

En cas d’haver-hi retard en el plaç d’entrega d’obres, es penalitzarà segons la taula de penalitzacions fixada en el contracte.

1.3.5 Contracte El contracte es formalitzarà mitjançant un document privat, el qual pot passar a escriptura pública a petició d’alguna de les parts. El contracte ha de comprendre l’adquisició de tots els materials, transport, mà d’obra, mitjans auxiliars, per portar a terme l’execució de l’obra del projecte en el plaç establert, tenint en compte reconstruccions, obres complementàries, i modificacions, també dins els terminis establerts. Tots els documents que formen el Projecte Tècnic de l’obra s’han d’incorporar en aquest contracte i han de ser firmats aquests documents pel Contractista i la Propietat, amb la presència de testimonis, aquests seran el Tècnic Director de les obres i Tècnic Projectista. 1.3.6 Responsabilitats El Contractista és el responsable de l’execució de les obres, tenint en compte totes les condicions establertes en el contracte i en el projecte. El Contractista és l’únic responsable de tots els errors comesos pel seu personal o d’ell mateix, que es puguin cometre durant l’execució de l’obra. Altrament, és responsable dels accidents que puguin ocórrer al seu personal, a la Propietat, veïnatge o terceres persones en general. És a dir, que és també responsable de l’incompliment de la normativa de seguretat laboral. 1.3.7 Conservació de les Obres És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats dóbra realitzades fins a la data de la recepció definitiva de les obres per part de la Propietat, i corren al seu càrrec els costos. 1.3.8 Mitjants Auxiliars Corren a càrrec del Contractista tots el mitjants i màquines auxiliars que siguin precises per léjecució de lóbra. En l´ús dels mateixos estaran obligats a complir tots els Reglaments de Seguretat i higene en el treball vigents i utilitzar els mitjants de protecció als seus operaris. 1.3.9 Recisió del Contracte


158

Causes de Rescissió: es consideraran causes suficients de rescissió del contracte les següents:

Primera: la mort o líncapacitació del Contractista. Segona: la fallida del Contractista. Tercera: la modificació del projecte quan es produixi una alteració de més o menys el 25% del valor contractat. Quarta : la modificació de les unitats dóbra en número superior al 40% de lóriginal. Quinta : la no iniciació de les obres en el plaç estipulat quan sigui per causes alienes a la Propietat. Sisena: la suspensió de les obres ja iniciades sempre que el plaç de suspensió sigui de sis mesos. Setena: l’incompliment de les condicions del Contracte quan impliqui mala fe. Vuitena : l’acabament del plaç d’execució de l’obra sense haver-se arribat a completar-se lóbra. Novena: láctuació de mala fe en léxecució dels treballs. Decena: el subcontractar la totalitat o part de lóbra a tercers sense láutorizació del Técnic Director i de la Propietat.

1.3.10 Liquidació en Cas de Rescissió del Contracte En cas de rescindir el contracte per les causes anteriors, o bé per acord dámbdues

parts, sábonarà al Contractista les unitats d’obra executades i els materials acumulats a peu dóbra que estiguin en condicions aptes.

Quan rescindeixi el contracte, aquest portarà implícit la retenció de la fiança per obtenir les possibles despeses de conservació durant el període de garantia, i fins a la data de nova adjudicació. 1.4 Condicions Facultatives 1.4.1 Delimitació General de Funcions Tècniques, Tècnic Facultatiu Correspondència del Tècnic Facultatiu del Present Projecte

Redactar els complements o rectificacions del projecte que es precisin. Assistir a les obres, tantes vegades com faci falta, segons la naturalesa i complexitat del projecte, per a resoldre les contingències que es produeixen i impartir les ordres complementàries que siguin precises per aconseguir la correcta solució.

Coordinar la intervenció en l’obra d’altres tècnics que, en el seu cas, concurreixin a la Direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. Aprovar les certificacions parcials dóbra, la liquidació final i assessorar al promotor en l’acte de la recepció.

Planificar, a la vista del Projecte, del Contracte i de la normativa tècnica dáplicació, el control de la qualitat i econòmic de les obres.

Redactar quan sigui convenient léstudi dels sistemes adequats als riscos del treball en la realització de lóbra.

Efectuar el replantejament de lóbra i preparar lácta corresponent, subscrivint-la a l’unió del Contractista.


159

Comprovar les instal·lacions provisionals, medis auxiliars i sistemes de seguretat i higiene en el treball, controlant la seva correcta execució. Ordenar i dirigir léxecució del material a partir del Projecte, de les normes tècniques i de les regles de la bona construcció. Realitzar o disposar de les proves o assatjos de materials, instal·lacions i de les unitats d’obra segons les freqüències de mostreig programades en el plà de control, així com efectuar la resta de comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d’acord amb el projecte i la normativa aplicable. Dels resultats s’informarà puntualment al Contractista, donant-li, les ordres oportunes. Realitzar les medicions d’obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes, a les certificacions valorades i la liquidació de l’obra. Subscriure el certificat final de l’obra. Correspondència del Contractista del Present Projecte Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d’obres que es precisen i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjants auxiliars de lóbra.

Elaborar, quan es requereixi, el Pla de Seguretat i Higiene de l’obra en aplicació de léstudi corresponent, i disposar en tot cas léxecució de les mesures preventives, vetllant pel seu compliment i per la observància de la normativa vigent en matèria de seguretat i higiene en el treball, en concordança amb les previstes en l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball, aprovada per O.M. 9-3-71. Subscriure amb el Director Tècnic l’acta del replanteig de lóbra. Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en lóbra i coordinar les intervencions dels Subcontractistes.

Assegurar lídoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que sútilitzen, comprovant els preparatius en lóbra i rebuig, per iniciativa pròpia o per prescripció del Director Tècnic. Els materials i suministres que no compten amb les garanties o documents d’idoneïtat requerits per les normes dáplicació seràn rebutjats. Preparar les certificacions parcials dóbra i la proposta de liquidació final. Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. Concertar les assegurances dáccidents de treball i de danys a tercers durant lóbra. S´haurà de tenir sempre a lóbra un número proporcionat dóbrers a léxtenció dels treballs. 1.4.2 Obligacions i Drets Generals del Contractista Verificacions dels Documents del Projecte Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per la comprensió de la totalitat de lóbra contractada o, en cas contrari, sol·licitarà les aclaracions pertinents. El Contractista es subjectarà a les Lleis, Reglaments i Ordenaces vigents, així com a les que es dictin durant léxecució de lóbra. Pla de Seguretat i Higiene


160

El Contractista, a la vista del Projecte dÉxecució, que en el seu cas conté, lÉstudi de Seguretat i Higiene, presentarà el Pla de Seguretat i Higiene de l’obra a l’aprovació del Tècnic de la Direcció Facultativa. Oficina en lÓbra El Contractista habilitarà en lóbra una oficina o zona en la que existirà una taula o similar, on es puguin extendre i consultar els plànols. En lóficina, el Contractista tindrà sempre a disposició de la Direcció Facultativa:

• El Projecte dÉxecució complert. • La Llicència dÓbres. • El Llibre dÓrdenaces i Asistències. • El Plà de Prevenció de Riscos Laborals. • El Llibre dÍncidències. • El Reglament i Ordenaça de Seguretat i Higiene en el Treball. • La Documentació de les assegurances.

Presència del Contractista El Contractista esta obligat a comunicar a la Propietat la persona designada com a

delegat seu en l’obra, que tindrà caràcter de Director, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment tantes disposicions com s’exposessin en el Contracte.

Seran funcions del Contractista quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el “Plec de Condicions Particulars d´Índol Facultativa”, el delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o de grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions Particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Contractista sóbligui a mantenir en lóbra com a mínim, i el temps de dedicació compromés.

Líncumpliment d’aquesta obligació, o la falta de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al Tècnic Facultatiu per ordenar la paralització de les obres, sense dret a reclamació, fins que es subsani la deficiència.

El Director de lóbra, per ell mateix o per mitja dels seus tècnics encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà al Tècnic Facultatiu, en les visites que hi hagi a les obres, posant-se a la seva disposició per la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris, i subministrant les dades precises per la comprovació de medicions i liquidacions.

Treballs no Estipulats

És obligació de Contractista léxecutar quan sigui necessari per la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat en els documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i de la seva recta interpretació, ho dispongui el Tècnic Facultatiu dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per cada unitat dóbra i tipus déxecució.

El Contractista, dácord amb la Direcció Facultativa, entregarà en lácta de la recepció provisional, els plànols de totes les instal·lacions executades en l’obra, amb les modificacions o estat definitiu en que s’hagin acordat.

El Contractista es compromet igualment a entregar les autoritzacions que preceptivament té que expedir les Delegacions Provincials de Indústria, Sanitat, etc..., i les autoritats locals, per la posta en servei de les referides instal·lacions.


161

Són també per conte del Contractista, llicències municipals, balles, enllumenat, multes, etc..., que ocasionen les obres des del seu inici fins al seu total acabament. Interpretacions, Aclaracions i Modificacions

Quan es tracti de fer aclariments, interpretacions o modificar preceptes del Plec de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Contractista, i aquest estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura, que figurarà al peu de totes les ordres, avisos i instruccions que rebi del Tècnic Facultatiu.

Qualsevol reclamació, que en contra de les disposicions preses pel Tècnic Facultatiu, cregui oportunes fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins d’un plaç de tres dies, a qui l’hagués dictat, el qual donarà al Contractista, el corresponent rebut, si aquest ho sol·licites.

El Contractista podrà requerir del Tècnic Facultatiu, les instruccions i aclariments que es precisin per la correcta interpretació i execució de tot el Projecte.

Reclamacions contra les Ordres de la Direcció Facultativa

Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions demanades per la Direcció Facultativa, només podrà presentar-les, davant la Propietat, si són d’ordre econòmic i d’acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d’ordre tècnic de lÉnginyer/a, no sádmeten reclamacions, podent el Contractista salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportu, mitjançant léxposició raonada dirigida a lÉnginyer, el qual podrà limitar la seva contestació a l’acusament de rebut, que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

Manques de Personal

El Director Facultatiu, en supostos de desobediència a les seves instruccions, incompetència o negligència greu, que comprometen o pertorbin la marxa dels treballs, podrà requerir al Contractista per que aparti de lóbra a les dependents o operaris causants de la pertorbació.

El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats dóbra a altres contractistes i industrials, amb subjecció en el seu cas, a tot allò estipulat en el Plec de Condicions Particulars i sense judici de les seves obligacions com Contractista general de lóbra.

1.4.3 Prescripcions Generals Relatives als Treballs i als Materials Camins i Accessos

El Contractista disposarà dels accessos a l’obra i del tancament o ballat de l’obra. També el Contractista estarà obligat a la col·locació en un lloc visible, a léntrada de lóbra, dún cartell excent de pannell metàl·lic sobre léstructura auxiliar, on es reflexen les dades de lóbra amb relació al títol de la mateixa i noms dels tècnics components, el seu disseny haurà de ser aprovat prèviament a la seva col·locació per la Direcció Facultativa. Ordre dels Treballs

En general, la determinació de lórdre dels treballs és facultatiu de la contracta, a excepció d’aquells casos en els que, per circumstàncies dórdre tècnic, estimi convenient la seva variació la Direcció Facultativa.

Pròrroga per Causa de Forces Majors

Si per causa de força major o independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar les obres, o hagués que suspendre-les, o no les pogués acabar en els plaços prefixats, se l’hi atorgarà una pròrroga proporcionada pel compliment de la


162

contracta, previ informe favorable del Director Tècnic. Per això el Contractista exposarà, en escrit dirigit al Director Tècnic, la causa que impedeix la execució o la marxa dels treballs i el retard que per això s’originaria en els plaços establerts, raonant degudament la pròrroga que per dita causa sol·licita.

Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el Retard de lÓbra

El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert amb els plaços dóbra estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols, o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en que havent sol·licitat per escrit no se l’hi haguessin proporcionat.

Condicions Generals dÉxecució dels Treballs

Tots els treballs s’executaran amb estricta subjecció al Projecte, a les modificacions del mateix que prèviament hagin estat aprovades, i a les ordres i instruccions que sota la seva responsabilitat i per escrit entregui el Director Tècnic al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries. Obres Ocultes

De tots els treballs i unitats d’obra que hagin de quedar ocultes a la determinació de lédifici, s’aixecaran els plànols precisos per que quedin perfectament definits, aquests documents séxtendran per triplicat, sent entregats; un, al Director Tècnic, un altre a la Propietat, i el tercer al Contractista, firmats tots ells pels tres. Dit plànols, que hauran d’anar suficientment acotats, es consideren documents indispensables i irrecusables per efectuar les medicions. Treballs Defectuosos

El Contractista ha dútilitzar el materials que compleixin les condicions exigides en les Condicions Generals i Particulars d´índol tècnica del Plec de Condicions i realitzarà tots i cada un dels treballs contractats dácord amb el present Projecte.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de les obres, és responsabilitat del Contractista léxecució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en aquests puguin existir per la seva mala gestió o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats, sense el·ludir de responsabilitat el control que pertoca a lÉnginyer, i tampoc el dret de que els treballs hagin set valorats en les certificacions parcials dóbra, que sempre seran exteses i abonades.

Recepció Provisional de lÓbra

Trenta dies abans de donar per finalitzades les obres, la Direcció Tècnica comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament per tal de convenir la data, per lácte de Recepció Provisional.

Aquesta es realitzarà amb líntervenció dún Tècnic dessignat per la Propietat, el Contractista i lÉnginyer.

Practicant un detingut reconeixement de les obres, séxtendrà una acta amb tants exemplars com intervinents, i firmats per tots ells.

Des dáquesta data començarà a còrrer el plaç de garantia, si les obres es troben en estat de ser admeses. Seguidament, la Direcció Facultativa extendrà el corresponent Certificat Final dÓbra.

Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en lácta i es donarà al Contractista les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un plaç per subsanar-los, i es fixarà un nou plaç de reconeixement per tal de procedir a la recepció provisional de l’obra.


163

Al realitzar-se la Recepció Provisional de les obres, el Contractista haurà de presentar les pertinents autoritzacions dels Organismes Oficials de la Província, per l’ús i posta en servei de les instal·lacions que així ho requereixi. No s’efectuarà aquesta Recepció Provisional, ni com és lògic la Recepció Definitiva, si no es compleix aquest requisit.

Documentació Final de lÓbra

LÉnginyer Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent.

Medició Definitiva dels Treballs i Liquidació Provisional de lÓbra Rebudes provisionalment les obres, lÉnginyer procedirà immediatament a la seva medició definitiva, amb precisa assistència del Contractista o del seu representant. Séxtendrà l’oportuna certificació per triplicat que, aprovada per lÉnginyer amb la seva signatura, servirà per lábonament per la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

Plaç de Garantia El plaç de garantia serà de dotze mesos, i durant aquest període el Contractista

corregirà els defectes observats, eliminarà les obres refusades i repararà les avaries que per aquesta causa es produeixin, tot això per el seu compte i sense dret a indemnització.

El Contractista garantitza a la Propietat contra tota reclamació de terceres persones, derivada de líncompliment de les seves obligacions econòmiques o disposicions legals relacionades amb lóbra. Una vegada aprovada la Recepció i Liquidació Definitiva de les obres.

Després de la Recepció Definintiva de lóbra, el Contractista quedarà rellevat de tota responsabilitat excepte els vicis ocults de la construcció.

Conservació de les Obres Rebudes Provisionalment

Les despeses de conservació durant el plaç de garantia compres entre les recepcions provisional i definitiva, correran a càrrec del Contractista. Per tant, el Contractista durant el plaç de garantia serà el conservador de la instal·lació, on tindra el personal suficient per atendre a totes les avàries i reparacions que puguin presentar-se, encara que léstabliment fos ocupat o utilitzat per la Propietat, abans de la recepció definitiva. Recepció Definitiva

La recepció definitiva es verificarà després de transcórrer el plaç de garantia en igual manera i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir dáquesta data cesarà lóbligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la norma, de la conservació dels edificis, els quals quedessin només subsistents a totes les responsabilitats que poguessin assolir per vicis de la construcció.

Pròrroga del Plaç de Garantia

Si al procedir al reconeixement per la recepció definitiva de lóbra, no es trobés aquesta pròrroga en les condicions degudes, s’aplaçarà dita recepció definitiva i lÉnginyer Director marcarà al Contractista els plaços i formes en que s’hauran de realitzar les obres necessàries, de no efectuar-se dins del plaços, podrà resoldre el contracte amb pèrdua de la fiança. Recepcions dels Treballs


164

En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el placa que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc..., a resoldre els subcontractes que hi hagués concertat i a deixar lóbra en condicions de ser continuades per una altra empresa.

Les obres i treballs acabats es rebran provisionalment amb els tràmits establerts. Per les obres i treballs no acabats però acceptables a judici de lÉnginyer, s’efectuarà una sola recepció definitiva. 2 Plec de Condicions Tècniques 2.1 Condicions Generals 2.1.1 Qualitat dels Materials

Tots els materials a utilitzar en la present obra seran de primera qualitat i reuniran les condicions exigides en les condicions generals d´índol tècnica previstes en el Plec de Condicions, i a més a més, disposicions vigents referents a materials i prototipus.

2.1.2 Materials no Consignats en el Projecte

Els materials no consignats en el Projecte que donin lloc a preus contradictoris reuniran les condicions de bondat necessàries, a judici de la Direcció Facultativa, no tenint el Contractista dret a cap reclamació per aquestes condicions exigides.

2.1.3 Disposicions Vigents

Totes les instal·lacions que s’executen en el desenvolupament del present Projecte hauran de complir en primer lloc les següents reglaments: a)“Reglamento de líneas de Alta Tensión” aprovat per lÓrdre Ministerial de data 26 de novembre. b)”Reglamento de Estaciones Transformadores” aprovat per lÓrdre Ministerial de data 23 de febrer de 1949. c)”Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión” aprovat per Decret del 31 de desembre de 1973. d)”Reglamento de Seguridad para Plantas e Instalaciones Frigoríficas” de data 6 de setembre de 1977. 2.1.4 Altres Disposicions i Normes

Les obres s’ajustaran tant com sigui possible a les disposicions i normes que dictaminen el Ministeri dÍndústria en el transcurs de l’obra. Així mateix, s’ajustaran a les disposicions i normes que regeixen en el municipi on s’ubica l’obra. 2.1.5 Obres de Fàbrica

Les obres civils de les Estacions Transformadores hauran d’ajustar-se al Plec de Condicions de la Edificació, de data 1948, aprovada pel Consell Superior dels Col·legis dÁrquitectes i adoptada normalment en les Obres de la Direcció General dÁrquitectura i a les normes NTE. 2.1.6 Àmbit dÁplicació

S’aplicarà al Present Plec de Condicions en les obres de subministre i col·locació de totes i cadascuna de les peces o unitats dóbra necessàries per efectuar degudament les instal·lacions elèctriques, objecte dáquest Plec.


165

2.1.7 Conformitat o Valoració de les Condicions

Sáplicaran aquestes condicions per totes les obres relacionades, entenent-se que el Contractista coneix aquest Plec i no sádmetran altres modificacions, que no siguin introduides per la Direcció de lÓbra.

2.1.8 Assajos i Proves

Tots els materials, aparellatge, cables, etc..., podran ser sotmesos a tants assajos i proves a fàbrica o a lóbra com siguin necessaris, si així o creu convenient la Direcció dÓbra, no podent demanar compensació el Contractista pel temps emprat, ni pel material utilitzat, i tampoc per exigir-ho lémpresa fabricant de léquip a prova. El Contractista haurà dáportar els mitjants necessaris per efectuar els assajos i proves. 2.1.9 Proposicions

Si els aparells i materials que ofereixen els diferents licitadors fossin diferents als projectats, hauran dádjuntar els documents de licitació, els tipus o models que es proposin, amb totes les característiques tècniques dáquests aparells i materials, i per tal de poder jutjar la possibilitat de la seva acceptació. 2.2 Quadres de Maniobra 2.2.1 Materials Xapa Metàl·lica i Placa

Els quadres seran de xapa metàl·lica d´1 mm déspessor com a mínim, tractada contra l´àcid per fosfatació i acabat amb esmalt sintètic a 150 ºC.

Les portes seran amb frontissa i el tancament serà de protecció. Láparellatge estarà fixat sobre la placa metàl·lica enroscada al fons, amb una placa

de resines prensades. No s’acceptaran plaques de pissarra o màrmol. Láparellatge estarà fixat mitjançant cargols a la placa. Aquests estaran roscats a la

planxa, no sádmet l´ús de cargols passants de la planxa.

Conductors Segons els casos els conductors seran a base de platines de coure o cables

aïllats. Els conductors dúnió entre proteccions seran del tipus especial de connexions. Les platines estaran pintades amb el codi de colors normalitzat.

Aïlladors

Estaran destinats al soport de les pletines. Seran de porcel·lana o dáraldit. No hauran de permetre joc entre pletines dúna mateixa fase.

Canaletes

Estaran destinades a allotjar els cables de connexió.

Marcadors Totes les connexions hauran déstar numerades amb sistemes resistents al pas del

temps. Aquesta numeració estarà reflexada a l’esquema. Es marcaran també amb cartells autoadhesius en léxterior dels pilots, interruptors,...etc. Borns


166

En tots els quadres es procurarà que tots els borns estiguin en una mateixa regleta. Estaran situats en un lloc fàcilment accessible. Totes les unions del quadre amb léxterior séfectaran através de borns. Aquests seran de melanina fins a intensitats de 100 A i désteatita apatir de 100 A. Els borns s’elegiran segons les normes dictades pel fabricant. Fixacions

Les caneletes, quan tinguin que estar situades fora de les plaques de muntatge, es fixaran mitjançant araldit, havent d’aguantar el pes del cablejat. Els conductors que no vagin per canaleta, s’uniran mitjançant cintes en hèlix.

Pilots de Senyalització

Els pilots seran de làmpada de neó. Seran fàcilment substitució i portaran un arc reflexor. Els pilots de color verd seran del tipus fluorescent. El diàmetre exterior dependrà de la funció a seguir, però es procurarà que siguin de diàmetre 25 a 35mm. Es col·locarà tants pilots com siguin necessaris per a un bon control de léquip interior. No hauran de presentar senyal de retorn. Aïllament

Amb el MEGGER i a la tensió mínima de 500 V s´haurà dássolir una resitència dáïllament entre conductors, i entre aquests i terra, mínima de 10 MegaOhm.

Posta a Terra

La regleta de borns haurà de tenir un born especial amb presa de terra per conductor de 35 mm² al que estarà connectat la xarxa general de presa a terra i les parts metàl·liques de quadre que hagin de romandre sense tensió.

2.2.2 Aparellatge Interruptors Automàtics

Seran dált poder de tall equipat amb relés de màxima intensitat magnetotèrmica i relés de mínima tensió.

Estan destinats principalment a la protecció en el costat de baixa tensió dels tranformadors i a la protecció de grans potències. La seva utilització pot ser molt diversa. Tindran un poder de tall mínim de 32 MVA i seran de neutre seccionable. Interruptors Normals dÁlta Capacitat i Ruptura

Estan destinats a la interrupció en càrrega de totes les línies que surtin del quadre. En intensitats de fins 75 A podran emparar-se el neutre seccionable. Interruptors Rotatius de Paquet

Només seran admesos fins a una intensitat de 50 A, destinats principalment com accessoris de maniobra de contactors, i combinacions dáquests, i commutadors de mesura. Tots seran de marques de reconeguda solvència en el mercat amb gran facilitat de recanvis i màxima senzillesa de muntatge, havent de passar les proves i assajos que es determinin. Contactors


167

Estaran destinats principalment a lárrencada de motors si bé poden emprar-se per a seccionar línies.

Hauran de tenir la bobina encapsulada, i hauran de tenir gran facilitat pel canvi de contactes de manera que aquests no puguin canviar-se d’existir tensió. Hauran de suportar tres milions de maniobres sense presentar desperfectes apreciables. Seran de marques de solvència en el mercat i fàcil adquisició de recanvis. Relès de Protecció de Línies

Generalment van incorporats als interruptors automàtics.

Relès de Maniobra Relès endollables de distint tipus segons les necessitats, destinats a línterconnexió

dels diferents equips de control. Relès de Protecció de Motors

Relès de dispar tèrmic i diferencial. Séscolliran segons les taules dels fabricants i potència dels motors. Aquests relès s´hauran de disparar tèrmicament en cas de falla de fase i disposaran de contacte auxiliar per connectar pilot, que indiqui el dispar.

Transformadors de Intensitat

Estan connectats a la seva connexió contactors i amperímetres, la intensitat secundària serà de 5 A, i l’aïllament serà a láire. La classe de precisió serà de 0,5. S’utilitzaran a partir de intensitats de 50 A. Aparells de Mesura

Aquest apartat comprèn, voltímetres, amperímetres, fasímetres, freqüencímetres i wattímetres que puguin col·locar-me en la instal·lació.

Tots els aparells de mesura seran de forma quadrada i mesures 144 x 144 mm, amb escala de quatre, de cercle amb subjecció per esquadres de niló. El blanc de léscala ha de ser inalterable als raigs solars. Seran del tipus ferrodinàmic i amb cargol de l’escala d’ajust zero, classe de precisió 1,5.

Els aparells de mesura hauran de portar borns especials de medició, sense interrumpir el circuit.

Tallacircuits

Els cartutxos tallacircuits fusibles, portaran marcada la intensitat, tensió de treball i la capacitat de ruptura, els que siguin A.P.R. aquests aniran col·locats sobre material aïllant incombustible. També estaran protegits de manera que no puguin projectar el metall fos i pugui efectuar-se el canvi a baixa tensió, si fos necessari, i sense haver-hi perill.

Els tallacircuits hauran de resistir durant una hora una intensitat igual a 1,3 vegades la In per seccions de conductor de 10 mm², i per 1,2 vegades la In per seccions inferiors. Els tallacircuits es fondran en menys de mitja hora, amb una intensitat igual a 1,6 vegades la In per seccions de conductor superiors als 10 mm², i a 1,4 vegades la In per a seccions de conductor inferiors. 2.2.3 Proves Introducció

Durant el muntatge séfectuarà tot tipus de comprovacions per assegurar que els materials instal·lats corresponen exactament a les especificacions o aprovats posteriorment,


168

poden exigir el desencintat de qualsevol element per a la seva comprovació. Al final de lóbra i amb independència de les proves que poden efectuar el personal tècnic de la Delegació dÍndústria, es portaran a terme les següents comprovacions.

Prova dÁïllament

Les proves dáïllament es faran amb el MEGGER, i a una tensió mínima de 500 V, s´haurà dáconseguir una resistència mínima de 10 megohms que entre els aïllaments i la xapa.

Comprovació de Circuit

Es comprovarà que s’ha seguit els colors de codi especificats, en el capítol corresponent. També es comprovarà que les connexions corresponen a l’esquema, una còpia del mateix haurà de romandre sempre en el mateix quadre, i a les necessitats a cobrir, les quals estan convenientment marcades en el projecte.

El Contractista haurà déntregar un tres còpies de lésquema, no podent reclamar indemnització per aquesta causa. Comprovació de les Proteccions

Tots els interruptors automàtics es comprovaran, provocant el seu dispar per curtcircuit i sobreintensitat. S´haurà de facilitar els dispositius adequats per efectuar aquestes comprovacions sense malmetre la instal·lació.

Es comprovaran tots els guardamotors i els circuits de seguretat per a que compleixin la funció desitjada. Les proteccions dels guardamotors hauran de disparar tèrmicament per a la falta de fase.

Escalfament de Contactes Els interruptors i contactors, després de funcionar durant una hora amb la seva

intensitat nominal, l’elevació de la temperatura, sobre la de l’ambient, dels contactors i peces conductores no podrà excedir de 65 ºC. Així mateix, en tres interrupcions succesives, amb tres minuts dínterval, dúna intesitat de corrent, corresponent a la capacitat de ruptura i tensió nominal, no s’observaran arcs prolongats, deteriorament en els contactes, i tampoc avaria en els elements constituïts de l’aparell.

Proves de Funcionament

Es comprovarà el funcionament del conjunt, i aquest ha de respondre a totes les necessitats previstes.

Per a la prova de funcionament la Direcció dÓbres farà tants supòsits com es cregui convenients, i el circuit haurà de respondre sense cap tipus dérror.

2.3 Força Motriu 2.3.1 Materials


169

Línies Exteriors Les línies exteriors que necessàriament han de discórrer per léxterior, a la

intempèrie podran realtizar-se de les següents maneres: • Cable amb aïllament de PVC tensió 1000V, tipus VV 1000 s/UNE i

amb armadura de posta a terra, si roda a l’intempèrie però lliure dáccions mecàniques.

• Mateix cable però sense armar, sota tub o canalització de fibrociment o similar, enterrat en el terreny a una profunditat 70 m.

• Mateix tipus de cable, armat, enterrat directament en el terreny a 70 cm de profunditat, i rasa farcida en la zona que rodeja el cable amb arena procedent del riu i compactat posteriorment amb terres vegetals.

Línies Interiors

En les instal·lacions interiors, els cables a fils aïllats hauran de situar-se de les formes següents:

• En la sala de màquines els cables aniran sobre bandeges dácer galvanitzat amb els accessoris necessaris quan la instal·lació sigui a la vista.

• En aparcaments i en altres zones que la instal·lació quedi a la vista, sútilitzarà tub de PVC sense càrrega, de 2,5 mm d’espessor mínim, per un diàmetre nominal de 16 mm.

• En instal·lació encastada sádmetrà lútilització de tub semirígid o corrogat déspessor mínim 0,7 mm per un diàmetre nominal de 16 mm.

En qualsevol cas, mentre no es sobrepassin els contactors d’abonament, la instal·lació serà de tub metàl·lic. En aquest últim cas, els dos o més fils del circuit han d’anar dins del mateix tub. Les instal·lacions per timbres, circuits de mando, etc., es col·locaran en un tub independent.

Aïllament El material aïllant serà a base de PVC amb additius plàstics estabilitzats que elevin

la seva resistència a l’envelliment tèmic. A més a més del codi de colors en els conductors, totes les línies generals es

marcaran amb etiquetes imperdibles, de manera que quedin perfectament senyalitzat el circuit a que pertany el cable. Aquestes etiquetes seran visibles en totes les caixes per on passa el conductor. Tubs per Allotjar els Conductors

Els tubs seran dácer galvanitzat o de PVC, en les instal·lacions de superfície, i de fibrociment o PVC en les instal·lacions soterrades. Sigui quin sigui el material dels tubs, tots portaran peces d’acoblament i les unions entre els trams del mateix tub seran de tipus estanc, de manera que al llarg de la generatriu, es garantitzi el continu contacte dels borns de la mateixa. Caixes dÉmbrancament i de Derivació


170

Les caixes per la instal·lació soterrada, seran de material sintètic antihumitat amb junta de estanqueïtat IP44 S/Din 40 050, dotada de regleta de borns i amb borns de posta a terra connectat a la xarxa de terres. Les caixes per instal·lació de superfície o encastats seran de fundició o de material sintètic incombustible i aïllant. En el primer cas portaran un born connectat a la xarxa de terra. Les tapes de les caixes seran cargolades o roscades, no admetent les caixes amb tapes a pressió. Totes les caixes portaran regletes de borns de connexió. Interruptors

Els interruptors interceptaran el circuit, on estiguin col·locats sense formar arc permanent ni circuit a terra de la instal·lació. Obriran i tancaran el circuit sense possibilitat de prendre una posició intermitja. Seran del tipus tancat per evitar contactes accidentals. Les dimensions de les peces de contacte i la secció dels conductors de línterruptor hauran de ser suficients per que en cap cas la temperatura dáquests pugui excedir de 60 ºC, després de funcionar una hora a la intensitat màxima de corrent que s’hagi dínterrompre. En els interruptors de més de 15 A, la intensitat ha déstar senyalada en línterruptor així com la màxima intensitat de servei. Fusibles

Els cartutxos talla circuits fusibles, portaran marcada la intensitat i tensió de treball, el tipus, i la capacitat de ruptura en kA, i aquells que siguin de A.P.R., a més a més, aniran col·locats sobre material aïllant i incombustible. Estaran protegits de manera que no puguin projectar el material fos i que pugui efectuar-se el canvi sota tensió, en el seu cas, sense cap perill. Terres

Les piques de terra per efectuar les preses, seran dáleació dácer galvanitzat, coure de 2,6m de longitut com a mínim, amb brida de connexió al cable.

La separació dáquestes preses seran de 4 m com a mínim la resitència total no haurà de ser superior a 10 Ohms. Cada presa a terra estarà formada com a mínim per dues piques.

Totes les connexions dels conductors de terra a la carcassa i parts metàl·liques

(caixes, armaris, panells, motors, etc...) séfectuaran utilitzant terminals soldats de coure o bronze, que es fixaran a una brida prèviament soldada a la carcassa o caixa de forma que sásseguri un bon contacte a terra.

Totes les connexions entre cables de terra i pletines principals séfectuaran pel procediment de soldadura Cadwell o similar.

Tots els terminals i accessoris del sistema de terra seran de fabricació BJC, o similars.

La continuïtat de terres en les parts metàl·liques s’assegurarà mitjançant pont o connectat amb la xarxa, en tants punt com sigui necessari. Les verticals de terra sállotjaran dins dels mateixos conductes utilitzats per les línies generals.

Les terres d’interruptors generals dénllumenat i força seran de coure nu dins dún tub de plàstic del mateix tipus que s’especifiqui, és a dir, en els mateixos tubs de les verticals dénllumenat i força. El conductor de terra es connectarà a totes les caixes metàl·liques de les línies generals utilitzant borns, no obstant, sense tallar el cable, realitzen la funció de connectar la caixa i permetre les derivacions.


171

2.3.2 Normes d’Instal·lació Recorreguts

El recorregut dels tubs síndicarà prèviament en el terreny i es sotmetrà a la aprovació de la Direcció Facultativa abans de procedir a la fixació definitiva. La instal·lació en races s’adaptarà a les especificacions dels plànols constructius. En al instal·lació de superfície, els suports dels tubs séfecturaran amb claus de cap roscat i fixats amb càrrega impulsora i abraçadora galvanitzada roscada a aquests, estant distanciats en cap cas més d’un metre. Derivacions

No sádmetrà cap derivació sense la seva caixa corresponent. Únicament es permetrà regletes de borns sense caixa en línterior dáparells dénllumenat quan la secció no excedeixi de 2,5 mm² i el número de conductors a connectar sigui de dos, sent una délls el neutre, és a dir, sempre que no existeixi la possibilitat de tenir 380 V. En conseqüència, no sádmetrà la distribució de les fases en una mateixa llumenera. Sádmetrà la derivació sense regletes, és a dir, amb cintes aïllants de PVC o Gradylets, en seccions iguals o inferiors a 2,5 mm².

En les cambres frigorífiques no s’admetrà cap derivació, ja siguin per regleta o cinta aïllant, només s’admetrà sota caixa de derivació, degudament estanca per les condicions que existeixen a línterior de les cambres. Instal·lació Encastada

Abans de lóbertura de les regates, es marcarà exteriorment el recorregut dels tubs, per a que sigui aprovat per la Direcció Facultativa, que establirà les normes precises pel traçat.

Col·locació dels Tubs Encastats Els tubs aniran en contacte amb el totxo. Les alineacions estaran fetes

esmeradament, per que els registres quedin a la mateixa altura. No es deixarà res que pugui deixar passar láigua, i com a conseqüència, si pugui allotjar láigua formant bosses dins els tubs i de manera que no trobi sortida en els registres i caixes. La subjecció dels tubs abans de rebossar, podrà fer-se amb guix. No es rebossarà sinó s´ha donat autorització de la Direcció Facultativa.

Registres Encastats

Les caixes de registre han de quedar rasants amb el rebossat, o rasant en el forjat dels murs. Col·locació dels Fils i Cables

No es col·locaran els cables abans de col·locar els tubs, i fins que les unions entre trams de tubs estiguin completament seques. Les cares acabades dels tubs per les que accedeix el cable elèctric, per entroncament a la caixa corresponent, es taparan mitjançant aglomerant, de manera que només permeti el pas del cable i quedi garantitzada l’estanquitat de línterior del tub. Encreuaments de Canonades

Quan sigui inevitable que els conductors elèctrics creuin canonades de qualsevol tipus, es disposarà d’aïllament supletori.


172

Doblatge dels Tubs

Sádmet el doblatge per escalfament en tubs de rosca màxima. En la resta de diàmetres séscollirà preferentment colzes prefabricats. Si no pot ser així, no sádmetrà cap corva que presenti galzes. Encreuaments de Murs

Per a travessar murs, envans o sostres, es disposarà dáïllament supletori en tot léspessor del mur, envà o sostre. 2.3.3 Proves Prova dÁïllament

Amb el MEGGER i la tensió mínima de 500 V, s’haurà d’aconseguir que en les línies principals verticals, i en general en els conductors fins al quadre, o panell corresponent on la resistència d’aïllament entre conductors no sigui inferior a 10 megohms. Entre conductors i terra, el resultat haurà de ser igual.

Comprovació de Circuits i Fases

Es comprovarà que s´ha seguit els colors de codi especificats, en els capítols corresponents.

Es desconnectaran dues fases i es comprovarà l’altra. Els receptors, que hauran de funcionar, correspondran als circuits indicats en els plànols i el color dels conductors hauran de coincidir, en totes les caixes, panells, etc..

Comprovació de les Proteccions Tots els interruptors automàtics es comprovaran, provocant el seu dispar per

curtcircuit i sobreintensitat. S’haurà de facilitar els dispositius adequats per aquestes proves, sense que es malmeti la instal·lació.

Tots els guardamotors hauran de comprovar-se per assegurar que els relès de protecció corresponen a les intensitats dels motors que protegeixen.

Comprovació de la Resistència de Terres

Totes les terres es comprovaran amb el mesurador de terra adequat. La resistència òhmica no haurà de ser superior a líndicada en les especificacions. Al final de les proves s´haurà déntregar un certificat de medicions.

Prova de Funcionament

Es comprovarà el bon funcionament de tots els sistemes receptors dénergia, de manera que satisfacin les condicions del Projecte.

2.4 Normes d’Instal·lació 2.4.1. Sistemes. Recorreguts

El recorregut dels tubs síndicarà prèviament en el terreny i es sotmetrà a la aprovació de la Direcció Facultativa abans de procedir a la fixació definitiva. La instal·lació en races s’adaptarà a les especificacions dels plànols constructius.


173

En la instal·lació de superfície, els suports dels tubs s’efectuaran amb claus de cap roscat i fixats amb càrrega impulsora i abraçadora galvanitzada roscada a aquests, no estant distanciats en cap cas més dún metre. Derivacions

No sádmetrà cap derivació sense la seva caixa corresponent. Únicament es permetrà regletes de borns sense caixa en línterior dáparells dénllumenat quan la secció no excedeixi de 2,5 mm² i el número de conductors a connectar sigui de dos, sent una délles el neutre. En conseqüència, no sádmetrà la distribució en una mateixa llumenera de les fases. Sádmetrà la derivació sense regletes, és a dir, amb cintes aïllants de PVC, en seccions iguals o inferiors a 2,5 mm².

En les cambres frigorífiques no s’admetrà cap derivació, ja siguin per regleta o cinta aïllant, només s’admetrà sota caixa de derivació degudament estanca per les condicions que existeixen a línterior de les cambres.

Instal·lació Encastada

Abans de l’obertura de les regates, es marcarà exteriorment el recorregut dels tubs, per a que sigui aprovat per la Direcció Facultativa, que establirà les normes precises pel traçat.

Col·locació dels Tubs Encastats

Els tubs aniran en contacte amb el totxo. Les aliniacions estaran fetes esmeradament, per que els registres quedin a la mateixa altura. No es deixarà res que pugui deixar passar láigua, i com a conseqüència, s´hi pugui allotjar láigua formant bosses en els tubs, i de manera que no trobi sortida en els registres i caixes. La subjecció dels tubs abans de rebossar, podrà fer-se amb guix. No es rebossarà sinó s´ha donat autorització de la Direcció Facultativa.

Registres Encastats

Les caixes de registre han de quedar rasants amb el rebossat, o rasants al forjat dels murs.

Col·locació dels Fils i Cables

No es col·locaran els cables abans de col·locar els tubs, i les unions entre trams de tubs estan completament seques. Les cares acabades dels tubs per les que accedeix el cable elèctric, per entroncament a la caixa corresponent es taparan mitjançant aglomerant, de manera que només permeti el pas del cable i quedi garantitzada l’estanquitat de línterior del tub.

Encreuaments de Canonades

Quan sigui inevitable que els conductors elèctrics creuin canonades de qualsevol tipus, es disposarà dáïllament supletori.

Doblatge dels Tubs

Sádmet el doblatge per escalfament en tubs de rosca màxima. En la resta de diàmetres séscollirà preferentment colzes prefabricats. Si no pot ser així, no sádmetran cap corva que presenti galzes.


174

Encreuaments de Murs Per a travessar murs, envans o sostres, es disposarà dáïllament supletori en tot

léspessor del mur, envà o sostre. 2.4.2 Proves Introducció

Durant el muntatge séfectuarà tot tipus de comprovacions, per assegurar que els materials instal·lats corresponen exactament a les especificacions. Es podrà exigir, el descobrir tubs encastats o treure conductors els quals ja es trobin dins els tubs, per efectuar la comprovació. Al final de lóbra, amb independència de les proves que pugui realitzar el personal tècnic de la Delegació dÍndústria, es portaran a terme les següents comprovacions exposades en els següents apartats.

Proves dÁïllament

Amb el MEGGER i la tensió mínima de 500 V, s´haurà dáconseguir que en les línies principals verticals, i en general en els conductors, fins al quadre o pannell corresponent, la resistència dáïllament entre conductors no sigui inferior a 10 megaohms. Entre conductors i terra, el resultat haurà de ser igual.

Annex de Càlcul


Annex de Càlcul Instal·lació elèctrica i automatització d’una indústria frigorífica de conservació de carns

ANNEX DE CÀLCUL 1 Càlcul de la Càrrega de Refredament 178

3.1 Introducció 178 1.2 Dades Generals de Precàlcul 178 1.2.1 Càlcul de Superfícies i del Volum de les Cambres 179 1.2.2 Càlcul de la Massa de Producte Emmagatzemable en les Cambres 180 1.2.3 Càlcul de la Massa de Producte dÉntrada Diària 180 1.2.4 Càlcul de la Temperatura Mitja Exterior 180 1.2.5 Taula resum de càlculs de la viabilitat energètica de la nova instal·lació 183 1.2.6 Conclusions dels resultats obtinguts 183 1.2.7 Càlcul dels Extractors per a la Renovació dÁire 183

4 Càlcul de la Instal·lació dÉnllumenat 186 5 Automatització i Control de les Cambres. 186 Grafcet Cambra Expedició 191 Grafcet Cambra Picking 192 Grafcet Cambra Palets 194 Grafcet Cambra Preparació de Peces 196 Grafcet Cambra Envasats 198 Grafcet Cambra Passadís 200 Grafcet Cambra Túnel 201 Grafcet Cambra Cartrons 203 Grafcet Cambra Trossejats 204 Grafcet Cambra Predistribució 206 Grafcet Compressor 1 208 Grafcet Compressor 2 210 Grafcet Compressor 3 213 Grafcet Bombes Glicol 216 Grafcet Condensador 217 Grafcet Tanc Glicol 220 4. Càlcul de la Instal·lació Elèctrica 221

4.1. Càlcul de la Potència Instal·lada 221 4.2. Càlcul de la instal·lació elèctrica 223 4.3. Distribucions dels consums en la planta. 223 4.4. Càlcul de l’escomesa. 223

4.4.1. Tipus d’escomesa. 223 4.4.3. Característiques dels cables i conductors 224 4.4.3. Càlcul de la secció per escalfament 224 4.4.4. Càlcul per caiguda de tensió. 227 4.4.5. Secció adoptada 228 4.4.6. Càlcul de la caiguda de tensió. 228

4.5. Càlcul de la derivació individual. 229 4.5.1. Càlcul de la secció per escalfament 230 4.5.2. Càlcul per caiguda de tensió. 232 4.5.3. Secció adoptada 232 4.5.4. Càlcul de la caiguda de tensió. 233


4.5.6. Càlcul de les línies fins a serveis 234 4.5.7. Tubs protectors 234

4.6. Proteccions de la Instal·lació Elèctrica 259 4.6.1. Protecció Contra Sobreintensitats 259 4.6.2. Protecció Contra Sobretensions 259 4.6.3. Interruptors Automàtics Magnetotèrmics (P.I.A.) 259 4.6.4. Protecció Contra Contactes Directes i Indirectes 259 4.6.5. Protecció Contra Contactes Directes 259 4.6.6. Protecció Contra Contactes Indirectes 260 4.6.7. Interruptors Diferencials (I.D.) 260 4.6.8. Esquema de Distribució Elèctrica 260

4.7. Pressa de Terra. 261 4.7.1 Càlcul de la Resistivitat del Terreny 261 4.7.2 Resistència de Presa a Terra dels Elèctrodes 261

5. Càlcul i Regulació de la Potència Reactiva 264 5.1. Compensació de la reactiva 264 5.2. Ubicació de l’equip 265 5.3. Determinació de la potència de la bateria de condensadors 265 5.4. Elecció de la bateria de condensadors 267


178

1 Càlcul de la Càrrega de Refredament 1.1.Introducció

El càlcul de les càrregues de refredament, s’utilitza per estimar les necessitats en frigories per dia (kcal / dia), per tal de poder comprovar que l’estimació de carga en les noves instal·lacions correspon a un nivell idoni per l’aprofitament de l’antiga instal·lació. La metòdica de càlcul utilitzada és la següent:

• En primer terme es descriuran les fórmules emprades en els càlculs, així com la identificació de les variables que intervenen en aquestes fórmules.

• En segon terme es calcularà cada fórmula, en forma d’exemple, per una de les tres cambres, en cada apartat, i després de les fórmules. D’aquesta manera que quedaran descrites les fórmules mitjançant un exemple.

• En tercer terme es presenta els resultats obtinguts per les tres cambres, en forma de taula resum, on es recolliran tots els càlculs realitzats.

1.2 Dades Generals de Precàlcul

Les dades generals de precàlcul són dades que s’han de calcular, abans de procedir al càlcul o estimació de les càrregues tèrmiques de les cambres frigorífiques, que es farà en l’apartat 2.2 d’aquesta Memòria de Càlcul.

1.2.1 Càlcul de Superfícies i del Volum de les Cambres

A continuació s’expressaran el càlculs per determinar els volums, les superfícies de les cambres i les superfícies de cada paret, dels sostres i dels terres, que constitueixen les cambres frigorífiques. Les expressions per calcular aquestes superfícies i el volum són les següents: Superfície: ? (C1·C2+Ci·Cj) [1] Volum: ? (C1·C2+Ci·Cj)·H [2] On: C1: Costat primer de la cambra corresponent al quadrat o rectangle. [m] C1: Costat segon de la cambra corresponent al quadrat o rectangle. [m] H: Altura de cadascuna de les cambres. [m]


179

Cambra Superfície [m2] Volum [m3]

Expedició 260 1950

Preparació de peces 213 1597,5

Envasats 720 5400

Picking 277 2077,5

Trossejats 298 2235

Palets 289 2167,5

Túnel 24 180

Cartrons 213 1597,5

Passadís 129 967,5

Cambra Predistribució 414 3105

Total 2837 21277,5

Taula 1.1. Taula corresponent a les superfícies i àrees de les cambres.

1.2.2 Càlcul de la Massa de Producte Emmagatzemable en les Cambres

La massa de producte emmagatzemable, és la quantitat total de carn emmagatzemable en cada cambra. El càlcul es farà tenint en compte les necessitats més adverses.

La densitat de carn emmagatzemable és de 272 kg/m³ si s’emmagatzema en caixes, i 322 kg/m³ si s’emmagatzema en palets, aquestes densitats són vàlides per a tot tipus de carn en general.

Adoptem la densitat de 322 kg/m³ alhora de realitzar el càlcul dels kg de carn que podrem emmagatzemar en les diferents cambres de refrigeració, no es té en compte que els espais, passadissos que es deixaran dins de la cambra pel reconeixement de carn.

Doncs trobem els quilograms de producte a partir de l’expressió:

mp = d · V [3]

on; mp = Massa de producte emmagatzemable en [kg] V = Volum de la cambra en [m³], calculat en la Taula 1.1. d = Densitat emmagatzemable en [kg/m³], adoptant 322 kg/m³ La massa de producte emmagatzemable en les cambres:

[3] mp = 322 · 21277 = 6.851.194 kg

en tones mètriques: mp = 6.851.194 / 1.000 = 6.851 Tm


180

1.2.3 Càlcul de la Massa de Producte d´Entrada Diària

Per calcular la massa de producte d’entrada diària utilitzem una relació existent entre aquesta massa i la massa emmagatzemable. La relació ha estat extreta de la referència [ 2 ]. Aquesta relació és igual:

x = md / mp [4] on: x = Factor d’entrada [adimensional] md = Massa de producte d’entrada diària en [kg] mp = Massa de producte emmagatzemable en [kg] El valor d´x pot variar molt segons el tipus d’aplicació, és a dir:

• Per un túnel de prerefredament amb un cicle de 8 hores, x = 3 • Per una cambra de prerefredament normal, és a dir, amb un cicle de 24 hores,

x= 1 • Per una cambra de conservació, amb un cert prerefredament ja fet, el valor de x

pot ser molt petit, oscil·lant en general entre el 0,06 i 0,2. Alguns del valors més freqüents són:

o Magatzems de distribució/ procés M < 200 Tm, x = 0,08 o Magatzems de distribució/ procés M > 200 Tm, x = 0,06 o Magatzems de carn x = 0,07 ~ 0,1 o Cambres d’atmosfera controlada, x = 0,1 ~ 0,2

Per tant, les relacions adoptades són:

• per la cambra de Predistribució en un cicle de 24 hores tenim una x = 1.

• per la resta de les cambres de conservació, amb un cert prerefredament fet, x = 0,1 ~ 0,2, adoptant la relació intermitja x = 0,15.

La massa de producte diària en les cambres serà: [4] md = mp · x = 6.851.194 · 0,15 = 1.027.679 kg 1.2.4 Càlcul de la Temperatura Mitja Exterior

Per calcular la temperatura mitja exterior, (tme), de les cambres, és necessari tenir en compte la norma UNE 100001:1985. Climatització. Condicions climàtiques per a projectes.

Altrament aquest norma esta referenciada per províncies, és a dir, per les cinquanta províncies de l´Estat Espanyol. En el nostre cas serà la província de Lleida. No obstant això, les dades facilitades en aquesta norma per la província de Lleida, estan referides a temperatures i humitats de Lleida capital, doncs, s’ha considerat en aquest projecte com a dades no convenients, ja que la província de Lleida és una província de


181

gran extensió, i amb diferències climàtiques molt variables, en els diferents territoris lleidatans.

L'ubicació de les cambres estarà en el terme municipal d’Alcarràs. La diferència climàtica d’aquesta població i la capital Lleida, és mínima doncs les dues poblacions són creuades pel riu Segre, per tant en quant a humitat i temperatura no cal fer distinció.

Si és té en compte la taula de temperatures i humitats, de l’estació agroclimàtica més pròxima, en aquest cas és l´Estació Agroclimàtica d’Alcarràs es podrà comprovar les dades dels últims anys.

A partir d’aquesta taula s’extraurà la temperatura màxima i les temperatura mitja del més càlid, per després poder determinar la temperatura mitja exterior, la qual servirà per calcular les diferents temperatures exteriors en les diferents superfícies, de les quals estan compostes les cambres.

Període Humita relativa mitja mensual

Temperatura Màxima Diària

Temperatura Mitja Mensual

Juliol 58 32,50 24,50 2002 Agost 68 28,00 20,70

Juliol 64 32,40 20,10 2003 Agost 77 27,40 23,20 Juliol 62 30,80 20,30 2004 Agost 70 28,70 24,20 Juliol 61 31,80 20,50 2005 Agost 72 28,10 24,20 Juliol 61,30 31,90 24,10 Mitja Agost 71,70 28,00 20,40

Taula 1.2. Taula corresponent a les temperatures i humitats 2002-2005 (Estació agroclimàtica d’Alcarràs)

tmàx = 31,9 ºC temperatura mitja màxima diària del mes més càlid del període

de funcionament de la instal·lació.

tmn = 24,1 ºC temperatura mitja del mes més càlid del període de funcionament de la instal·lació.

Temperatura mitja en l’exterior del recinte (tme) es calcula mitjançant: tme = (0,6 · tmàx) + (0,4 · tmn) en [ºC] [5] s’obté; tme = 28,78 ºC

S’ha de considerar aquesta temperatura segons l’orientació de les superfícies de les cambres, és a dir, que tindrem diferents, tme, segons l’orientació de la superfície, i les consideracions són les següents:


182

• Temperatura a considerar a la paret orientada al nord = 0,6 · tme = 17,27 ºC

• Temperatura a considerar a la paret orientada al sud = tme =

28,78 ºC • Temperatura a considerar a la paret orientada al oest = 0,9 · tme

= 25,91 ºC • Temperatura a considerar a la paret orientada al est = 0,8 · tme =

23,03ºC • Temperatura a considerar en parets interiors, entre naus = 25

ºC • Temperatura a considerar en parets entre cambres = 15 ºC • Temperatura a considerar en el terra = (tme + 15) / 2 = 21,89 ºC

• Temperatura a considerar en el sostre = (tme + 12 – 5) ºC =

35,78 ºC, es resta 5 ºC • perquè l’aïllant no toca directament amb el sostre i llavors aquesta

distància (entre sostre i aïllant) fa de cambra d’aire, fent variar considerablement la temperatura a considerar en aquesta superfície.

1.2.5 Taula resum de càlculs de la viabilitat energètica de la nova instal·lació

Massa del Producte emmagatzemable Cambra Superfície

[m2] Volum [m3]

Longitud [m]

Ample [m] Altura [m]

[Kg] [Tm]

Factor d’entrada

Kilograms d’entrada diària [Kg]

Expedició 260 1950 38 18 7,5 627900 627,9 0,15 94185 Preparació de peces 213 1597,5 28 20 7,5 514395 514,395 0,15 77159,25

Envasats 720 5400 56 32 7,5 1738800 1738,8 0,15 260820 Picking 277 2077,5 27 25 7,5 668955 668,955 0,15 100343,25 Trossejats 298 2235 30 23 7,5 719670 719,67 0,15 107950,5 Palets 289 2167,5 30 25 7,5 697935 697,935 0,15 104690,25 Túnel 24 180 10 6 7,5 57960 57,96 0,08 4636,8 Cartrons 213 1597,5 28 20 7,5 514395 514,395 0,15 77159,25

Passadís 129 967,5 Superf. No Quad.

Superf. No Quad.

7,5 311535 311,535 0,15 46730,25

Cambra Predistribució 414 3105 38 28 7,5 999810 999,81 1 999810


183

Taula 1.3. Taula resum de càlculs de la viabilitat energètica de la nova instal·lació 1.2.6 Conclusions dels resultats obtinguts D’acord amb els resultats obtinguts a la taula 1.3. i en relació als serveis que proporcionava l’antiga instal·lació podem afirmar que les noves instal·lacions podran garantitzar un servei òptim per a cada punt de funcionament doncs els quilograms d’entrada diària de carn per cambra són superiors a l’antiga instal·lació. Tenint en compte aquests resultats es pot assegurar el bon funcionament de la nova instal·lació fins a un màxim sensiblement superior als resultats proporcionats a la taula 1.3. kilograms d’entrada diària. 1.2.7 Càlcul dels Extractors per a la Renovació d´Aire

Els extractors es seleccionaran segons el cabal que haguem d’extraure en m³/h, és a dir, el volum en m³ que es vol extreure en un determinat temps en hores. Les hores de funcionament s’adopta 1/2 hora, temps en que es farà el desgel.

Els cabals que s’hauran d’extreure seran:

• Per la cambra Expedició el volum és 1950 m³, el cabal serà el doble del volum, llavors serà 3900m³/h.

• Per la cambra Preparació de Peces el volum és 1597,5 m³, el cabal serà el doble

del volum, llavors serà 3195m³/h.

• Per la cambra Envasats el volum és 5400 m³, el cabal serà el doble del volum, llavors serà 10800m³/h.

• Per la cambra Picking el volum és 2077 m³, el cabal serà el doble del volum,

llavors serà 4154m³/h.

• Per la cambra Trossejats el volum és 2235 m³, el cabal serà el doble del volum, llavors serà 4470m³/h.

• Per la cambra Palets el volum és 2167 m³, el cabal serà el doble del volum,


• Per la cambra Túnel el volum és 180 m³, el cabal serà el doble del volum, llavors serà 360m³/h.

• Per la cambra Cartrons el volum és 1597 m³, el cabal serà el doble del volum,


• Per la cambra Passadís el volum és 967 m³, el cabal serà el doble del volum, llavors serà 1934m³/h.


184

• Per la cambra Predistribució el volum és 3105 m³, el cabal serà el doble del volum, llavors serà 6210m³/h.

Els ventiladors adoptats són del fabricant S&P (Soler-Palau), són ventiladors

helicoïdals amb èlix “Sickle” i motor de rotor extern trifàsic i de 6 pols. En la taula de a continuació es recullen les característiques tècniques de cada model adoptat.

Mem

òria de Càlcul Instal·lació elèctrica i autom

atització d’una indústria frigorífica de conservació de carns

185

T

aula 1.4. Característiques dels ventiladors renovació d’aire.

Característiques E

nvasats Predistribució C

artrons T

rossejats T

únel Picking

Passadís Expedició

Palets P. Peces

Fabricant S &

P S &

P S &

P S &

P S &

P S &

P S &

P S &

P S &

P S &

P

Model

HT

G/10-

485-9/2 H

TG/10-430-

8/2 H

TG/5-

758-4/2 H

TG

/8-309-7/2

TG

T/2-

560-5/3 H

TG

/7-378-6/2

HT

G/4-

438-5/2 H

TG

/7-378-6/2

HT

G/7-

378-6/2 H

TG/8-

309-7/2

Cabal [m

3/h] 10800

6210 3194

4470 360

4154 1934

3900 4394

3195

Potència [kW]

4,2 2,3

0,37 0,7

0,66 0,66

0,2 0,66

0,66 0,37

Tensió [V

] 400

400 400

400 400

400 400

400 400

400

Pes [Kg]

40 38

24 30

28 27

20 27

27 24

Freqüència 50

50 50

50 50

50 50

50 50

50


186

2. Càlcul de la Instal·lació d´Enllumenat En aquest cas no és necessari el càlcul de la instal·lació d’enllumenat doncs com

s’ha dit en la memòria s’aprofita la il·luminació procedent de l’antiga instal·lació. Tots els elements existents van estar dimensionats al seu moment, a efectes de càlcul s’ha tingut en compte la potència necessària de l’enllumenat per la previsió de potència.

3. Automatització i Control de les Cambres.

A continuació es detallen la relació d’entrades i sortides corresponents al PLC les quals actuen sobre la instal·lació. Cal dir que existeixen entrades tipus analògic i digital, d’altra banda les sortides només són del tipus digital.

Nº Entrades Assignació 1 Senyal relé vigilància emergència. 00.00 2 Polsador reconèixer alarma nova. 00.01 3 Polsador de reset alarma. 00.02 4 Senyal prealarma diferencials sala de màquines. 00.03 5 Senyal prealarma diferencials serveis 00.04 6 Selector auto motor compressor 1 00.05 7 Confirmació de marxa motor compressor 1 00.06 8 Senyal pressió alta compressor 1 00.07 9 Senyal temperatura de descàrrega oli compressor 1 00.08 10 Pressòstat diferencial oli compressor 1 00.09 11 Senyal pressió baixa compressor 1 00.10 12 Senyal paro emergència exterior compressor 1 00.11 13 Senyal fallo protecció maniobra compressor 1 00.12 14 Selector auto motor compressor 2 00.13 15 Confirmació de marxa motor compressor 2 00.14 16 Senyal pressió alta compressor 2 00.15 17 Senyal temperatura de descàrrega oli compressor 2 01.00 18 Pressòstat diferencial oli compressor 2 01.01 19 Senyal pressòstat baixa compressor 2 01.02 20 Senyal paro emergència exterior compressor 2 01.03 21 Senyal fallo protecció maniobra compressor 2 01.04 22 Selector auto motor compressor 3 01.05 23 Confirmació de marxa motor compressor 3 01.06 24 Senyal pressió alta compressor 3 01.07 25 Pressòstat diferencial oli compressor 3 01.08 26 Senyal pressòstat baixa compressor 3 01.09 27 Senyal paro emergència exterior compressor 3 01.10 28 Senyal fallo protecció maniobra compressor 3 01.11 29 Selector automàtic V1-V2-V3-V4 condensador 01.12 30 Selector automàtic V5-V6-V7-V8 condensador 01.13 31 Senyal fallo tèrmic ventiladors condensador 01.14 32 Senyal fallo protecció maniobra condensador 01.15 33 Pressòstat diferencial 1 intercanviador glicol 02.00


187

34 Reserva 02.01 35 Selector automàtic bomba 1glicol fred 02.02 36 Confirmació marxa bomba 1 glicol fred 02.03 37 Selector marxa bomba 2 glicol fred 02.04 38 Confirmació marxa bomba 2 glicol fred 02.05 39 Reserva 02.06 40 Senyal fallo maniobra bombes glicol 02.07 41 Selector paro/marxa cambra predistribució 02.08 42 Fallo tèrmic cambra predistribució 02.09 43 Senyal temperatura cambra predistribució 02.10 44 Senyal fallo maniobra cambra predistribució 02.11 45 Senyal fallo resistències cambra predistribució 02.12 46 Selector paro/marxa Picking 02.13 47 Fallo tèrmic Picking 02.14 48 Senyal temperatura Picking 02.15 49 Senyal fallo maniobra Picking 03.00 50 Senyal fallo Resistències Picking 03.01 51 Selector paro / marxa Palets 03.02 52 Fallo tèrmic Palets 03.03 53 Senyal temperatura Palets 03.04 54 Senyal fallo maniobra palets 03.05 55 Senyal fallo resistències palets 03.06 56 Selector paro / marxa Preparació de peces 03.07 57 Fallo tèrmic preparació de peces 03.08 58 Senyal temperatura preparació de peces 03.09 59 Senyal fallo maniobra preparació de peces 03.10 60 Senyal fallo resistències preparació de peces 03.11 61 Selector paro / marxa Expedició 03.12 62 Senyal temperatura Expedició 03.13 63 Senyal temperatura Expedició 03.14 64 Senyal fallo maniobra Expedició 03.15 65 Selector paro/marxa preparació de peces 04.00 66 Fallo tèrmic sala envasats 04.01 67 Senyal temperatura sala envasats 04.02 68 Senyal fallo maniobra sala envasats 04.03 69 Senyal fallo resistències sala envasats 04.04 70 Selector paro/marxa trossejats 04.05 71 Fallo tèrmic trossejats 04.06 72 Senyal temperatura trossejats 04.07 73 Senyal fallo maniobra trossejats 04.08 74 Senyal fallo resistències trossejats 04.09 75 Selector paro/marxa túnel 04.10 76 Fallo tèrmic túnel 04.11 77 Senyal temperatura túnel 04.12 78 Senyal fallo maniobra túnel 04.13 79 Senyal fallo resistències túnel 04.14 80 Senyal fallo resistències desaigua túnel 04.15 81 Selector paro/marxa cartons 10.00 82 Fallo tèrmic cartons 10.01 83 Senyal temperatura cartons 10.02


188

84 Senyal fallo maniobra cartons 10.03 85 Selector paro/marxa passadís 10.04 86 Fallo tèrmic passadís 10.05 87 Senyal temperatura passadís 10.06 88 Senyal fallo maniobra passadís 10.07 89 Reserva 10.08 90 Reserva 10.09 91 Reserva 10.10 92 Reserva 10.11 93 Reserva 10.12 94 Reserva 10.13 95 Reserva 10.14 96 Reserva 10.15 Sortides Assignació 1 Relé senyalització alarma nova 05.00 2 Relé senyalització alarma activa 05.01 3 Relé senyalització alarma sonora 05.02 4 Relé rearme contactor emergència 05.03 5 Relé marxa motor (25%) compressor 1 05.04 6 Relé capacitat 50% compressor 1 05.05 7 Relé capacitat 75% compressor 1 05.06 8 Relé capacitat 100% compressor 1 05.07 9 Relé solenoide recuperació d’oli compressor 1 05.08 10 Relé senyalització alarma compressor 1 05.09 11 Relé marxa motor (25%) compressor 2 05.10 12 Relé capacitat 50% compressor 2 05.11 13 Relé capacitat 75% compressor 2 05.12 14 Relé capacitat 100% compressor 2 05.13 15 Relé solenoide recuperació d’oli compressor 2 05.14 16 Relé senyalització alarma compressor 2 05.15 17 Relé marxa motor 33% compressor 3 06.00 18 relé capacitat 50% compressor 3 06.01 19 Relé 67% compressor 3 06.02 20 Relé capacitat 100% compressor 3 06.03 21 Relé solenoide recuperació d’oli compressor 3 06.04 22 Relé senyalització alarma compressor 3 06.05 23 Relé marxa ventilador 1 condensador 06.06 24 Relé marxa ventilador 2 condensador 06.07 25 Relé marxa ventilador 3 condensador 06.08 26 Relé marxa ventilador 4 condensador 06.09 27 Relé marxa ventilador 5 condensador 06.10 28 Relé marxa ventilador 6 condensador 06.11 29 Relé marxa ventilador 7 condensador 06.12 30 Relé marxa ventilador 8 condensador 06.13 31 Relé regulador VM intercanviador Glicol 06.14 32 Relé marxa bomba 1 glicol 06.15 33 Relé marxa bomba 2 glicol 07.00 34 Marxa Evap.1 cambra predistribució 07.01


189

35 Marxa Evap.2 cambra predistribució 07.02 36 Resistències Evap.1 cambra predistribució 07.03 37 Resistències Evap.2 cambra predistribució 07.04 38 Solenoide glicol cambra predistribució 07.05 39 Marxa Evap.1 Picking 07.06 40 Resistències Evap.1 Picking 07.07 41 Solenoide glicol Picking 07.08 42 Marxa Evaporador 1 Palets 07.09 43 Marxa Evaporador 2 Palets 07.10 44 Resistències Evap.1 Palets 07.11 45 Resistències Evap.2 Palets 07.12 46 Solenoide Líquid palets 07.13 47 Marxa Evap1. Preparació peces 07.14 48 Resistències Evap.1 preparació de peces 07.15 49 solenoide Glicol preparació peces 08.00 50 Marxa Evap.1 Expedició 08.01 51 Marxa Evap.2 Expedició 08.02 52 Solenoide glicol Expedició 08.03 53 Marxa Evap.1 S. Envasats 08.04 54 Resistències Evap.1 S. Envasats 08.05 55 Solenoide glicol S. Envasats 08.06 56 Marxa Evap.1 Trossejats 08.07 57 Resistències Evap.1 Trossejats 08.08 58 Solenoide Glicol Trossejats 08.09 59 Marxa Evap.1 Túnel 08.10 60 Resistències Evap.1 Túnel 08.11 61 Solenoide Líquid Túnel 08.12 62 Reserva 08.13 63 Reserva 08.14 64 Reserva 08.15 65 Marxa Evaporador Cartons 09.00 66 Solenoide glicol cartons 09.01 67 Marxa Evaporador Passadís 09.02 68 Solenoide glicol Passadís 09.03 69 Reserva 09.04 70 Reserva 09.05 71 Reserva 09.06 72 Reserva 09.07 73 Reserva 09.08 74 Reserva 09.09 75 Reserva 09.10 76 Reserva 09.11 77 Reserva 09.12 78 Reserva 09.13 79 Reserva 09.14 80 Reserva 09.15


190

ENTRADES ANALÒGIQUES 1 Capacitat condensador 20.11 2 Tanc glicol 20.12 3 Reserva 20.13 4 Reserva 20.14

Taula 1.5. Taula d’entrades i sortides del PLC


191

3.1.1. Grafcet Cambra Expedició CAMBRA EXPEDICIÓ Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ ENTRADES 03.12 SLTE SELECTOR PARO MARXA

03.13 FTE FALLO TÈRMIC VENTILADORS 03.14 STE SENYAL TEMPERATURA EXPEDICIÓ 03.15 SFME SENYAL FALLO MANIOBRA EXPEDICIÓ

RELLEVANT MAE MARCA AUXILIAR PLC RELLEVANT GR1 MARCA AUXILIAR PLC

SORTIDES 08.01 MARXA EVAPORADOR 1 EXPEDICIÓ

08.02 MARXA EVAPORADOR 2 EXPEDICIÓ 08.03 SOLENOIDE GLICOL EXPEDICIÓ Taula 1.6. Taula entrades Cambra Expedició Marxa-Paro Cambra Expedició

10

11

MAEMAE

12

13

FTE*STE*SFME*SLTEMAE

S 08.01 [1]S 08.02 [1]S 08.03 [1]

MAE=1

0

1

GR1STE

S 10 [1]S 12 [1]


192

3.1.2. Grafcet Cambra Picking CAMBRA PICKING Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ ENTRADES 02.13 SLTPc SELECTOR PARO MARXA

02.14 FTPc FALLO TÈRMIC VENTILADORS 02.15 STPc SENYAL TEMPERATURA PICKING 03.00 SFMPc SENYAL FALLO MANIOBRA PICKING

03.01 SFRPc SENYAL FALLO RESISTÈNCIES PICKING RELLEVANT MAPc MARCA AUXILIAR PLC

RELLEVANT GR2 MARCA AUXILIAR PLC SORTIDES

07.06 ME1P MARXA EVAPORADOR 1 PICKING 07.07 ME2P MARXA RESISTÈNCIES EVAPORADOR 1 PICKING 07.08 SGP SOLENOIDE GLICOL PICKING Taula 1.7. Taula entrades Cambra Picking Marxa-Paro Cambra Picking

14

15

MAPcMAPc

16

17

FTPc*STPc*SFMPc*SLTPc*FRPcMAPc

S 07.06 [1]S 07.07 [1]S 07.08 [1]

MAPc=1

2

3

GR2STE

S 14 [1]S 16 [1]


193

Grafcet desescartx Picking

000

001

002 S 07.07 [1]

TEMP.00

GR2

004

003

ACTIVA TEMP.00T=28.800s

S 07.07 [0]

SFRPc

ACTIVA TEMP.01T=900s

TEMP.01

GR2


194

3.1.3. Grafcet Cambra Palets CAMBRA PALETS Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ

ENTRADES 03.02 SLTPA SELECTOR PARO MARXA

03.03 FTPA FALLO TÈRMIC VENTILADORS 03.04 STPA SENYAL TEMPERATURA PALETS

03.05 SFMPA SENYAL FALLO MANIOBRA PALETS 03.06 SFRPA SENYAL FALLO RESISTÈNCIES PALETS RELLEVANT MAPA MARCA AUXILIAR PLC RELLEVANT GR3 MARCA AUXILIAR PLC

SORTIDES

07.09 ME1P MARXA EVAPORADOR 1 PALETS 07.10 ME2P MARXA EVAPORADOR 2 PALETS

07.13 SGPA SOLENOIDE GLICOL PALETS 07.11 REV1 RESISTÈNCIES EVAPORADOR 1 07.12 REV2 RESISTÈNCIES EVAPORADOR 2 Taula 1.8. Taula entrades i sortides Cambra Palets Marxa-Paro Cambra Palets

17

18

MAPAMAPA

19

20

FTPc*STPc*SFMPc*SLTPc*FRPcMAPA

S 07.09 [1]S 07.10 [1]S 07.13 [1]

MAPA=1

4

5

GR3STE

S 17 [1]S 19 [1]


195

Grafcet desescartx Palets

005

006

007

TEMP.02

GR3

009

008


SFRPA


TEMP.03

GR3

S 07.11 [0]S 07.12 [0]

S 07.11 [1]S 07.12 1]


196

3.1.4. Grafcet Cambra Preparació de Peces CAMBRA P. PECES Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ

ENTRADES 03.07 SLTPP SELECTOR PARO MARXA

03.08 FTPP FALLO TÈRMIC VENTILADORS 03.09 STPP SENYAL TEMPERATURA P. PECES

03.10 SFMPP SENYAL FALLO MANIOBRA P. PECES 03.11 SFRPP SENYAL FALLO RESISTÈNCIES P. PECES RELLEVANT MAPP MARCA AUXILIAR PLC RELLEVANT GR4 MARCA AUXILIAR PLC

SORTIDES

07.14 ME1P MARXA EVAPORADOR 1 P PECES 08.00 ME2P SOLENOIDE GLICOL P PECES

07.15 REV1 RESISTÈNCIES EVAPORADOR 1

Taula 1.9. Taula entrades i sortides Cambra Preparació de Peces Marxa-Paro Cambra P. Peces

21

22

MAPPMAPP

23

24

FTPP*STPP*SFMPP*SLTPP*FRPPMAPP

S 07.15 [1]S 08.00 [1]

MAPP=1

6

7

GR4STE

S 21 [1]S 23 [1]


197

Grafcet desescartx P. Peces

010

011

012

TEMP.03

GR4

014

013


SFRPP


TEMP.04

GR4

S 07.15 [0]

S 07.15 [1]


198

3.1.5. Grafcet Cambra Envasats CAMBRA ENVASATS Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ

ENTRADES 04.00 SLTEN SELECTOR PARO MARXA

04.01 FTEN FALLO TÈRMIC VENTILADORS 04.02 STEN SENYAL TEMPERATURA ENVASATS

04.03 SFMEN SENYAL FALLO MANIOBRA ENVASATS 04.04 SFREN SENYAL FALLO RESISTÈNCIES ENVASATS RELLEVANT MAEN MARCA AUXILIAR PLC RELLEVANT GR5 MARCA AUXILIAR PLC

SORTIDES

08.04 ME1E MARXA EVAPORADOR 1 ENVASATS 08.06 ME2E SOLENOIDE GLICOL ENVASATS

08.05 RE1E RESISTÈNCIES EVAPORADOR 1 ENVASATS Taula 1.10. Taula entrades i sortides Cambra Envasats Marxa-Paro Cambra Envasats

21

22

MAENMAEN

23

24

FTEN*STEN*SFMEN*SLTEN*FRENMAEN

S 08.04 [1]S 08.06 [1]

MAEN=1

8

9

GR5STEN

S 21 [1]S 23 [1]


199

Grafcet desescartx Envasats

015

016

017

TEMP.05

GR5

019

018


SFREN


TEMP.06

GR5

S 08.05 [1]

S 08.05 [0]


200

3.1.6. Grafcet Cambra Passadís CAMBRA PASSADÍS Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ ENTRADES 10.04 SLTPS SELECTOR PARO MARXA

10.05 FTPS FALLO TÈRMIC VENTILADORS 10.06 STSP SENYAL TEMPERATURA PASSADIÍS 10.07 SFMPS SENYAL FALLO MANIOBRA PASSADÍS

RELLEVANT MAPS MARCA AUXILIAR PLC RELLEVANT GR6 MARCA AUXILIAR PLC

SORTIDES 11.02 ME1P MARXA EVAPORADOR 1 PASSADÍS

11.03 SGPA SOLENOIDE GLICOL PASSADÍS Taula 1.11. Taula entrades i sortides Cambra Passadís Marxa-Paro Cambra Passadís

25

26

MAPSMAPS

27

28

FTPS*STPS*SFMPS*SLTPS*FRPSMAPS

S 11.02 [1]S 11.03 [1]

MAPS=1

100

101

GR6STPS

S 25 [1]S 27 [1]


201

3.1.7. Grafcet Cambra Túnel CAMBRA TUNEL Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ ENTRADES 04.10 SLTT SELECTOR PARO MARXA

04.11 FTT FALLO TÈRMIC VENTILADORS 04.12 STT SENYAL TEMPERATURA TÚNEL 04.13 SFMT SENYAL FALLO MANIOBRA TÚNEL

04.14 SFRT SENYAL FALLO RESISTÈNCIES TÚNEL 04.15 SFRDT SENYAL FALLO RESISTÈNIES DESAIGUE TÚNEL

RELLEVANT MAT MARCA AUXILIAR PLC RELLEVANT GR7 MARCA AUXILIAR PLC SORTIDES 08.10 ME1T MARXA EVAPORADOR 1 TÚNEL 08.12 SGTU SOLENOIDE GLICOL TÚNEL

08.11 RE1T RESISTÈNCIES EVAPORADOR 1 TÚNEL Taula 1.12. Taula entrades i sortides Cambra Túnel Marxa-Paro Cambra Túnel

29

30

MATMAT

31

32

FTT*STT*SFMT*SLTT*FRTMAT

S 08.10 [1]S 08.12 [1]

MAT=1

102

103

GR7SLTT

S 29 [1]S 31 [1]


202

Grafcet desescartx Túnel

020

021

022

TEMP.07

GR7

024

023


SFRT·SFRDT


TEMP.08

GR7

S 08.11 [1]

S 08.11 [0]


203

3.1.8. Grafcet Cambra Cartrons CAMBRA CARTRONS Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ

ENTRADES 10.00 SLTC SELECTOR PARO MARXA

10.01 FTC FALLO TÈRMIC VENTILADORS 10.02 STC SENYAL TEMPERATURA CARTRONS

10.03 SFMC SENYAL FALLO MANIOBRA CARTRONS RELLEVANT MAC MARCA AUXILIAR PLC RELLEVANT GR8 MARCA AUXILIAR PLC

SORTIDES 11.00 MEC MARXA EVAPORADOR 1 CARTRONS

11.01 SGC SOLENOIDE GLICOL CARTRONS Taula 1.13. Taula entrades i sortides Cambra Cartrons Marxa-Paro Cambra Cartrons

33

34

MACMAC

35

36

FTC*STC*SFMC*SLTC*FRCMAC

S 11.00 [1]S 11.01 [1]

MAC=1

104

105

GR8SLTC

S 33 [1]S 35 [1]


204

3.1.9. Grafcet Cambra Trossejats CAMBRA TROSSEJATS Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ

ENTRADES 04.06 SLTTR SELECTOR PARO MARXA

04.07 FTTR FALLO TÈRMIC VENTILADORS 04.08 STTR SENYAL TEMPERATURA TROSSEJATS

04.09 SFMTR SENYAL FALLO MANIOBRA TROSSEJATS 04.05 SFRTR SENYAL FALLO RESISTÈNCIES TROSSEJATS RELLEVANT MATR MARCA AUXILIAR PLC


08.07 METR MARXA EVAPORADOR 1 TROSSEJATS 08.09 SGTR SOLENOIDE GLICOL TROSSEJATS Taula 1.14. Taula entrades i sortides Cambra Trossejats Marxa-Paro Cambra Trossejats

37

38

MATRMATR

39

40

FTTR*STTR*SFMTR*SLTTR*FRTRMATR

S 08.07 [1]S 08.09 [1]

MATR=1

106

107

GR9SLTTR

S 37 [1]S 39 [1]


205

Grafcet desescartx Trossejats

025

026

027 S 08.08 [1]

TEMP.09

GR9

029

028


S 08.08 [0]

SFRTR


TEMP.10

GR9


206

3.1.10. Grafcet Cambra Predistribució CAMBRA PREDISTRIBUCIÓ Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ ENTRADES 02.08 SLTPD SELECTOR PARO MARXA

02.09 FTPD FALLO TÈRMIC VENTILADORS 02.10 STPD SENYAL TEMPERATURA PREDISTRIBUCIÓ 02.11 SFMPD SENYAL FALLO MANIOBRA PREDISTRIBUCIÓ

02.12 SFRPD SENYAL FALLO RESISTÈNCIES PREDISTRIBUCIÓ RELLEVANT MAPD MARCA AUXILIAR PLC


07.01 MEPD1 MARXA EVAPORADOR 1 PREDISTRIBUCIÓ 07.02 MEPD2 MARXA EVAPORADOR 1 PREDISTRIBUCIÓ 07.05 SGPD SOLENOIDE GLICOL PREDISTRIBUCIÓ

07.03 RE1P RESISTÈNCIES EVAPORADOR 1 PREDISTRIBUCIÓ 07.04 RE2P RESISTÈNCIES EVAPORADOR 2 PREDISTRIBUCIÓ Taula 1.15. Taula entrades i sortides Cambra Predistribució Marxa-Paro Cambra Predistribució

41

42

MAPDMAPD

43

44

FTPD*STPD*SFMPD*SLTPD*FRPDMAPD

S 07.01 [1]S 07.02 [1]S 07.05 [1]

MAPD=1

108

109

GR10SLTPD

S 37 [1]S 39 [1]


207

Grafcet desescartx Predistribució

030

031

032 S 07.03 [1]S 07.04 [1]

TEMP.13

GR10

034

033


SFRPD


TEMP.14

GR10

S 07.03 [0]S 07.04 [0]


208

3.1.11. Grafcet Compressor 1 COMPRESSOR 1 Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ ENTRADES 00.05 SAM1 SELECTOR AUTO MOTOR COMPRESSOR 1

00.06 CMM1 CONFIRMACIÓ MARXA MOTOR COMPRESSOR 1 00.07 SPAC1 SENYAL PRESSIÓ ALTA COMPRESSOR 1 00.08 STDC1 SENYAL TEMPERATURA DESCARGA OLI COMP.1

00.09 PDOC1 PRESSOSTAT DIFERENCIAL OLI COMRPESSOR 1 00.10 SPBC1 SENYAL PRESSIÓ BAIXA COMPRESSOR 1 00.11 SPEC1 SENYAL PARO EMERGÈNCIA EXTERIOR COMP.1

00.12 SFPC1 SENYAL FALLO PROTECCIÓ MANIOBRA COMP.1 RELLEVANT MT001 MARC DE TREBALL INTERIOR DEL PLC

RELLEVANT MP MARCA DE PRIORITAT COMPRESSORS SORTIDES

05.04 M1C1 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 25% 05.05 M2C1 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 50% 05.06 M3C1 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 75%

05.07 M4C1 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 100% 05.08 RSRC1 RELÉ SOLENOIDE RECUPERACIÓ OLI COMPRESSOR 1

05.09 RSAC1 RELÉ SENYALITZACIÓ ALARMA COMRPESSOR 1 Taula 1.17. Taula entrades i sortides Compressor 1 Seguretats Compressor 1

200

201

CMM1·SPAC 1·PDOC1·SPBC1·SPEC1·SFPC1

MT001 [1]

MT001·SPEC1

202 MP = [1] S 05.09 [1]

MT001·SPEC1

MT001

MT001 [1]MP [0]


209

Grafcet general de funcionament

100

101

MT001·SAM·MI·MP

S 05.04 [1]

102ACTIVA TEMP.1 T=25s

103

104

105

106

107

ACTIVA TEMP.3 T=25s

ACTIVA TEMP.4 T=25s

S 05.05 [1]

MT001·MI

MT001·MI

MT001·MI

(MT001·MI)+

108

109

110

111

112

113

MT001

MT001

MT001

MT001

MT001

MT001·TEMP1

MI

TEMP.2

TEMP.5

TEMP.6

MT001

MT001

MT001MT001·MI

ACTIVA TEMP.2 T=15s

S 05.05 [0]

MT001·TEMP3

S 05.06 [1]

MT001·TEMP4

S 05.07 [1]

MI

MI

ACTIVA TEMP.5 T=15s

S 05.06 [0]

ACTIVA TEMP.6 T=15s

S 05.07[0]

MT001


210

3.1.12. Grafcet Compressor 2 COMPRESSOR 2 Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ

ENTRADES 00.13 SAM2 SELECTOR AUTO MOTOR COMPRESSOR 2 00.14 CMM2 CONFIRMACIÓ MARXA MOTOR COMPRESSOR 2

00.15 SPAC2 SENYAL PRESSIÓ ALTA COMPRESSOR 2 01.00 STDC2 SENYAL TEMPERATURA DESCARGA OLI COMP.2

01.01 PDOC2 PRESSOSTAT DIFERENCIAL OLI COMRPESSOR 2 01.02 SPBC2 SENYAL PRESSIÓ BAIXA COMPRESSOR 2

01.03 SPEC2 SENYAL PARO EMERGÈNCIA EXTERIOR COMP.2 01.04 SFPC2 SENYAL FALLO PROTECCIÓ MANIOBRA COMP.2 RELLEVANT MT002 MARC DE TREBALL INTERIOR DEL PLC RELLEVANT MP MARCA DE PRIORITAT COMPRESSORS

SORTIDES

05.04 M1C2 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 25% 05.05 M2C2 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 50%

05.06 M3C2 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 75% 05.07 M4C2 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 100% 05.08 RSRC2 RELÉ SOLENOIDE RECUPERACIÓ OLI COMPRESSOR 2 05.09 RSAC2 RELÉ SENYALITZACIÓ ALARMA COMPRPESSOR 2

Taula 1.18. Taula entrades i sortides Compressor 2 Seguretats Compressor 2

203

204

CMM2·SPAC2·PDOC2·SPBC2·SPEC2·SFPC2

MT002 [1]MP [0]

MT002·SPEC2

205 MP = [1] S 05.15 [1]

MT002·SPEC2

MT002


211



212

114

115

MT002·SAM2·MI·MP

S 05.10 [1]


117

118

119

120

121

ACTIVA TEMP.9 T=25s

ACTIVA TEMP.11 T=25s

S 05.11 [1]

MT002·MI

MT002·MI

MT002·MI

(MT002·MI)+

123

122

125

124

127

126

MT002

MT002

MT002

MT002

MT002

MT002·TEMP7

MI

TEMP.8

TEMP.10

TEMP.12

MT002

MT002

MT002MT002·MI

ACTIVA TEMP.8 T=15s

S 05.11 [0]

MT002·TEMP9

S 05.12 [1]

MT002·TEMP11

S 05.13 [1]

MI

MI


S 05.12 [0]


S 05.13[0]

MT002


213

3.1.13. Grafcet Compressor 3 COMPRESSOR 1 Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ

ENTRADES 01.05 SAM3 SELECTOR AUTO MOTOR COMPRESSOR 3 01.06 CMM3 CONFIRMACIÓ MARXA MOTOR COMPRESSOR 3

01.07 SPAC3 SENYAL PRESSIÓ ALTA COMPRESSOR 3 01.08 PDOC3 PRESSOSTAT DIFERENCIAL OLI COMRPESSOR 3

01.09 SPBC3 SENYAL PRESSIÓ BAIXA COMPRESSOR 3 01.10 SPEC3 SENYAL PARO EMERGÈNCIA EXTERIOR COMP.3

01.11 SFPC3 SENYAL FALLO PROTECCIÓ MANIOBRA COMP.3 SORTIDES 06.00 M1C3 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 25%

06.01 M2C3 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 50% 06.02 M3C3 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 75%

06.03 M4C3 MARXA MOTOR COMPRESSOR AL 100% 06.04 RSRC3 RELÉ SOLENOIDE RECUPERACIÓ OLI COMPRESSOR 3

06.05 RSAC3 RELÉ SENYALITZACIÓ ALARMA COMRPESSOR 3

Taula 1.19. Taula entrades i sortides Compressor 3 Seguretats Compressor 3

206

207

CMM3·SPAC3·PDOC3·SPBC3·SPEC3·SFPC3

MT003 [1]

MT003·SPEC2

208 S 06.05 [1]

MT003·SPEC3

MT003


214



215

127

128

MT003·SAM3·STT

S 06.00 [1]


130

131

132

133

134



S 06.01 [1]

MT003·STT

MT003·STT

MT003·STT

(MT003·STT)+

135

136

137

138

139

140

MT003

MT003

MT003

MT003

MT003

MT003·TEMP13

STT

TEMP.14

TEMP.16

TEMP.18

MT003

MT003

MT003MT003·STT


S 06.01 [0]

MT003·TEMP15

S 06.02 [1]

MT003·TEMP17

S 06.03 [1]

STT

STT


S 06.02 [0]


S 06.03 [0]

MT003


216

3.1.14. Grafcet Bombes Glicol BOMBES GLICOL Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ

ENTRADES 02.02 SB1G SELECTOR AUTO BOMBA 1 GLICOL FRED 02.03 CMB1 CONFIRMACIÓ MARXA BOMBA 1 GLICOL FRED

02.04 SB2G SELECTOR AUTO BOMBA 2 GLICOL FRED 02.05 CMB2 CONFIRMACIÓ MARXA BOMBA 2 GLICOL FRED

2012 STTG SENYAL 4-20mA TEMPERATURA TANC GLICOL SORTIDES 06.14 RRIG RELÉ REGULADOR VM. INTERCANVIADOR GLICOL 06.15 RMB1 RELÉ MARXA BOMBA 1 GLICOL 07.00 RMB2 RELÉ MARXA BOMBA 2 GLICOL

Taula 1.20. Taula entrades i sortides Bombes Glicol Grafcet general de funcionament

400

401

MI

SB1G SB2G

404 S06.15 [1]S07.00 [1]

405403402

SB1G·CMB2 SB1G·CMB1 SB1G·CMB2 SB1G·CMB1

MI MI MI MI

S06.15 [1]S07.00 [1]

S06.14 [1]S07.00 [1]

S06.14 [1]S07.00 [1]


217

3.1.15. Grafcet Condensador CONDENSADOR Nº NOMENCLATURA DESCRIPCIÓ ENTRADES 01.12 SAV1C SELECTOR AUTOMÀTIC V1-V2-V3-V4 CONDENSADOR

01.13 SAV2C SELECTOR AUTOMÀTIC V5-V6-V7-V8 CONDENSADOR 01.14 SFTV SENYAL FALLO TÈRMIC VENTILADORS 01.15 SFPM SENYAL FALLO PROTECCIÓ MANIOBRA COND.

2011 SCCC SENYAL 4-20mA CONTROL CAPACITAT CONDENSADOR SORTIDES

06.06 RMV1 RELÉ MARXA VENTILADOR 1 CONDENSADOR 06.07 RMV2 RELÉ MARXA VENTILADOR 2 CONDENSADOR

06.08 RMV3 RELÉ MARXA VENTILADOR 3 CONDENSADOR 06.09 RMV4 RELÉ MARXA VENTILADOR 4 CONDENSADOR 06.10 RMV5 RELÉ MARXA VENTILADOR 5 CONDENSADOR

06.11 RMV6 RELÉ MARXA VENTILADOR 6 CONDENSADOR 06.12 RMV7 RELÉ MARXA VENTILADOR 7 CONDENSADOR 06.13 RMV8 RELÉ MARXA VENTILADOR 8 CONDENSADOR

Taula 1.21. Taula entrades i sortides Condensador

Grafcet per comparació de pressions

300

301

SFTV·SFPM·SCCC

COMP. P Pc

302

P>Pc+Dif

MR = [1]

SFTV·SFPM

303

P<Pc+Dif

MR = [0]

SFTV·SFPM


218



219

400

401

SFTV·SFPM·MR

S 06.06 [0]S 06.08 [0]S 06.10 [0]S 06.12 [0]S 06.07 [0]S 06.09 [0]S 06.11 [0]S 06.13 [0]

402

SAV1C

S 06.06 [1] S 06.08 [1] S 06.10 [1] S 06.12 [1]

406

SAV2C

403ACTIVA TEMP.19 T=40sMR

MR

404 S 06.07 [1] S 06.09 [1] S 06.11 [1] S 06.13 [1]


MR

408

MR

S 06.07 [1] S 06.09 [1] S 06.11 [1] S 06.13 [1]

S 06.06 [1] S 06.08 [1] S 06.10 [1] S 06.12 [1]

SFTV+SFPM SFTV+SFPM



402

MR

MR

SFTV+SFPM SFTV+SFPM

TEMP21 TEMP22

SAV1C SAV2C


220

3.1.16. Grafcet Tanc Glicol

300

301

STTG

COMP. T Tc

302

T>Tc+Dif

MI = [1]

MT003

303

T>Tc+Dif

MI = [0]

MT003

Taula 1.22. Taula entrades i sortides Tanc Glicol


221

4. Càlcul de la Instal·lació Elèctrica

En aquesta partida es calcularan tots els elements de la instal·lació elèctrica, és a dir, cablejat, proteccions elèctriques, instal·lació de posta terra, sistemes d’arranc. No gens menys s’ha de seguir tot un seguit de consideracions abans de dimensionar tots els elements, consideracions que es descriuran en els següents apartats. 4.1. Càlcul de la Potència Instal·lada

En aquest apartat es realitza una estimació de l’energia elèctrica necessària, mitjançant el quadre de potències confeccionat, de a continuació.

Àrea 1 Quant. Pot.U .[kW]

Pot.Total [kW]

I Nom.[A]

V cosf ?U [%] Sala de màquines

Compressor 1 1 90 90 202,97 400 0,8 0,24 Compressor 2 1 90 90 202,97 400 0,8 0,24 Compressor 3 1 30 30 63,67 400 0,85 0,29

Bombes de glicol 1 4 4 8,49 400 0,85 0,47 Potència subtotal [kW] 214


Pot.Total [kW]

I Nom.[A]

V cosf ?U [%] Condensador

Ventilador 8 2,6 20,8 202,97 400 0,8 0,24 Potència subtotal [kW] 20,8


Pot.Total [kW]

I Nom.[A] V cosf ?U [%]

Picking Ventilador 2 2,4 4,8 5,09 400 0,85 2,14

Potència subtotal [kW] 4,8


Pot.Total [kW]


Palets Ventilador 2 0,285 0,57 1,54 230 0,9 0,94



Pot.Total [kW]


P. Peces Ventilador 1 0,57 0,57 3,1 230 0,85 1,87



222


Pot.Total [kW]


Expedició Ventilador 2 0,38 0,76 2,06 230 0,85 0,78



Pot.Total [kW]


Envasats Ventilador 4 2,4 9,6 5,09 400 0,85 1,8


Àrea 8 Quant. Boto.[kW] Pot.Total [kW]


Trossejats Ventilador 3 0,75 2,25 4,07 230 0,85 1,71



Pot.Total [kW]


Túnel Ventilador 1 0,95 0,95 2,1 400 0,85 0,84


Àrea 10 Quant. Pot.U. [kW]

Pot.Total [kW]


Cartrons Ventilador 1 0,38 0,38 2,06 230 0,85 0,28


Àrea 11 Quant. Pot.U.[kW]

Pot.Total [kW]


Passadís Ventilador 1 0,19 0,19 1,03 230 0,85 0,86


Àrea 12 Quant. Pot.U.[kW]

Pot.Total [kW]


Resta serveis ja existents General per 2

plantes 2 10,35 20,7 --- 230 0,9 ---



223

Àrea 13 Quant. Pot.U.[kW

] Pot.Tota

l [kW] I

Nom.[A] V cosf ?U [%] Maquinaria

Maquinaria existent d’elaboració 37,3 --- 230 0,9 ---

Potència subtotal [kW] 37 POTÈNCIA ESTIMADA 312,05

Taula 1.21. Taula corresponent a la previsió de potència total de la nau.

En el quadre de potències anteriorment visualitzat s’ha de matisar que moltes les

potències descrites porten un factor de correcció (Fc) aplicat. En la majoria de les àrees existeix un factor de correcció de 1,25 doncs el reglament en la ITC-47 menciona que tots els conductors de connexió que alimenten a un sol motor ha d’estar dimensionat per a una intensitat corresponent al 125% de la intensitat a plena càrrega del motor. En els motors de rotor debanat, els conductors que connecten el motor han de estar dimensionats així mateix per el 125% de la intensitat a plena carga del motor.

Per estimar quina potència s’ha de contractar, s’ha de consultar les dades de la companyia subministradora, en aquest cas de FECSA-ENDESA. Les dades que facilita aquesta companyia les trobem en la seva Guia Vademècum per Instal·lacions d’Enllaç, on trobem les potències que es poden contractar. En el nostre cas hauríem de contractar 350 kW de potència per satisfer la demanda de la nau. Pel que fa a la tarifa d’abonament, s’escull del tipus B1, facturació simple, sense discriminació nocturna. 4.2. Càlcul de la instal·lació elèctrica

En aquesta partida es calcularan tots els elements de la instal·lació elèctrica, és a dir, cablejat, proteccions elèctriques, instal·lació de posta a terra, sistemes d’arranc. No gens menys s’ha de seguir tot un seguit de consideracions abans de dimensionar tots els elements, consideracions que es descriuran en els següents apartats. 4.3. Distribucions dels consums en la planta.

S’instal·larà un quadre general per a tota la indústria de forma que tots els consums sortiran del mateix cap als diferents serveis. En un principi es va estudiar la implantació de diferents subquadres per tal de disminuir la secció dels conductors però econòmicament es més viable implantar un sol quadre general i realitzar major despesa en el cable. 4.4. Càlcul de l’escomesa.

L’escomesa és la part de la instal·lació de la red que alimenta la caixa oi caixes generals de protecció o unitat funcional equivalent a CGP 4.4.1. Tipus d’escomesa.

Aquesta industria ja tenia una escomesa instal·lada tipus subterrània. Amb la nova ampliació de la nau l’escomesa antiga no podia suportar tanta potència elèctrica pel s’ha


224

optat per canviar-la. La nova escomesa és del tipus subterrània, al igual que l’anterior, amb el sistema d’instal·lació amb entrada i sortida. Aquest tipus d’instal·lació es realitza d’acord amb l’indicat en la ITC-BT-07. S’han tingut en compte les separacions mínimes indicades a la ITC-BT-07 en els creuaments i paral·lelismes amb les altres canalitzacions d’aigua, gas línies de telecomunicacions i amb altres conductors d’energia elèctrica. 4.4.2. Característiques dels cables i conductors Els cables o conductors estaran aïllats,de coure, o alumini i els materials utilitzats i les condicions d’instal·lació compliran amb les prescripcions establertes en la ITC-BT-06 i ITC-BT-07 per a reds subterrànies de distribució d’energia elèctrica. Pel que es refereix a les seccions del conductors i al nombre dels mateixos, es calcularà tenint en compte els següents aspectes:

1. Màxima carga prevista d’acord amb la ITC-BT-10. 2. Tensió de subministre. 3. Intensitats màximes admissibles per el tipus de conductor i les condicions

d’instal·lació. 4. La caiguda de tensió màxima admissible. Aquesta caiguda de tensió serà la que

l’empresa distribuïdora tingui establerta, en el seu repartiment decaigudes de tensió en els elements que constitueixen la red, per a que en la caixa general de protecció estigui dins dels marges establerts.

4.4.3. Càlcul de la secció per escalfament

Prèviament s’ha calculat la màxima carga prevista; l’escomesa haurà de suportar una potència de 312,05 kW. S’ha de matisar que l’escomesa no suportarà aquesta potència durant tot el temps doncs aquesta potència només es podria donar en el cas de màxima carga que correspon a tots els consums en servei.

La tensió de subministre que ens dona a la companyia es de 400V i 50Hz . La caiguda de tensió màxima admissible establerta per la companyia es del 0,5%

del valor sobre la tensió subministrada, en aquest cas de 12Vac. Les dades del circuit, necessàries pel càlcul de la secció per escalfament, són: Circuit trifàsic, U=400V i cosf = 0,9 P = 312,05 kW (potència total de la indústria sense aplicar cap factor de correcció) Factor de correcció de la corrent, s’adopta 125% és a dir, 1,25. P = 312,05·1,25= 390,06 kW

Icircuit = Pc / ( v3· U · cosf ) [8] On: U = Tensió en [V] Icircuit = Intensitat del circuit en [A]


225

Pc = Potència de càlcul, en [W], potència corregida, és a dir, multiplicada pel factor

de correcció esmentat en l’apartat anterior. cosf = Factor de potència en distribució monofàsica: 1, distribució trifàsica 0,9 Icircuit = 390060 / (v3 · 400 · 0,9) à Icircuit = 625,55 A Amb Icircuit accedim a la taula 1.22 que es mostra a continuació optant per la

secció S = 400mm2, aquesta secció fa referència a una corrent màxima admissible (Iadm = 615A)

Un cop calculada la Icircuit, accedim a les següents taules del REBT, per a trobar la secció corresponent:

1. ITC-BT-07, taula 5 1.1. Per a l’escomesa i la derivació individual (instal·lació soterrada) 2. ITC-BT-19, taula 1 2.1. Per a totes les línies o circuits restants, de les instal·lacions receptores. 2.2.

Taula 1.22. Intensitat màxima admissible en [A], per a cables amb conductors de coure en instal·lació soterrada (servei permanent).

Nomenclatura tipus d’aïllament:

• XLPE: Polietilè reticulat, Tª màxima en el conductor 90ºC (servei permanent) • EPR: Etilé propilé, Tª màxima en el conductor 90ºC (servei permanent) • PVC: Policlorur de vinil, Tª màxima en el conductor 70ºC (servei permanent)


226

Taula 1.23. Intensitat màxima admissible, en [A], en servei permanent per a cables amb conductors de coure en instal·lació a l’aire en galeries ventilades (temperatura ambient 40ºC)


227

Taula 1.24. Intensitat màxima admissible, en [A], a l’aire 40ºC. Nº de conductors amb càrrega i naturalesa de l’aïllament.

Secció obtinguda per escalfament 400mm2

4.4.4. Càlcul per caiguda de tensió. Si prosseguim el càlcul de l’apartat anterior tenim que les dades del circuit, necessàries pel càlcul de la secció són:


228

P = 312,05 kW (potència total sense aplicar cap factor de correcció) U = 400 V cosf = 0,9 Factor de correcció de la corrent, s’adopta 125 %, és a dir, 1,25. Caiguda màxima admissible permesa en l’escomesa 0,5 % Longitud del circuit L = 25 m fins a la substació. Conductivitat Cu, K=56m/O.mm2 Substituint valors a l’expressió:

S = ( Pc · L ) / ( K· ? Umax. · U ) [9] On:

S = secció del cable [mm2] L = longitud senzilla de la línia del circuit en [m] K = conductivitat Cu = 56 [m/O.mm2] Pc = Potència consumida del receptor en [W] ?Umax.= Caiguda de tensió en V

Tenim que: S = (390060 ·25) / (56·(0,5 · 400/100)·400)= 217,66 mm2 4.4.5. Secció adoptada

Una vegada tenim la secció calculada del cable hauríem d’anar a les taules comercials de cables i escollir la secció immediatament superior a 217,66 mm2 però com la secció per escalfament és més elevada, agafarem aquella. 4.4.6. Càlcul de la caiguda de tensió. Aquest càlcul es realitza per comprovar que no estem utilitzant un conductor, el qual no compleix la caiguda de tensió admissible, marcada pel REBT. La caiguda de tensió és calculada amb la següent expressió: ? U=(Pc·L)/(U·K·Sad) [10]


229

On: Pc= Potència de càlcul, en [W] L = longitud senzilla de la línia del circuit en [m] ? U= Caiguda de tensió en la línia o circuit en [m]

K = conductivitat Cu = 56 [m/O.mm2] U= Tensió en [V] Sad= Secció adoptada, en l’apartat anterior

Així doncs, es procedeix: ? U=(390060·25) / (400·56·400) à

? U= 1,08% En l’exemple, exposat anteriorment, càlcul de la secció de lÉscomesa:

Substituint valors en l’expressió [9]: ?u = (390060 · 25) / (400 ·56 · 400) = 1,08 V

?u = 1,08 · (100/400) = 0,27 % S’observa que: ?u < ? u màx; 0,27 < 0,5 % llavors compleix amb el disposat en el

REBT, ITC-BT 19.

Podem afirmar que la secció per l’escomesa adoptada serà de 400mm2

4.5. Càlcul de la derivació individual.

La Derivació Individual, avarca la distància entre la Caixa de Protecció i Mesura (CPM) i el Quadre General de la Indústria, és a dir, incloent la ICPM, en quest tram. El quadre general de la indústria s’instal·la, a la sala de màquines. Per veure la disposició, veure plànol Escomesa en el Capítol de Plànols, del present Projecte.

Per altra banda, la Derivació Individual anirà soterrada, com lÉscomesa i les característiques d’instal·lació seran les mateixes, és a dir que el càlcul seguit és el mateix, segons la ITC-BT 07. L’únic que ens variarà, serà la caiguda de tensió màxima admissible, la qual serà de 1,5 %, segons ITC-BT 15, ja que ens trobem en el cas de subministrament per a un únic usuari, llavors no existeix línia general d’alimentació.

El càlcul del diàmetre interior del tub de formigó prefabricat serà igual que en lÉscomesa, la diferència doncs rau en la longitud d’aquestes dues línies.

La disposició d’aquesta serà també la mateixa que en lÉscomesa, llavors es pot consultar en Plànols. La secció del neutre també serà la meitat que la dels conductors de fase.


230

4.5.1. Càlcul de la secció per escalfament

Prèviament s’ha calculat la màxima carga prevista; la derivació individual haurà de suportar una potència de 312,05 kW. S’ha de matisar que la derivació individual no suportarà aquesta potència durant tot el temps doncs aquesta potència només es podria donar en el cas de màxima carga que correspon a tots els consums en servei.

La tensió de subministre que ens dona a la companyia es de 400V i 50Hz . La caiguda de tensió màxima admissible establerta per la companyia es del 1,5%

del valor sobre la tensió subministrada, en aquest cas de Vac. Les dades del circuit, necessàries pel càlcul de la secció per escalfament, són: Circuit trifàsic, U=400V i cosf = 0,9 P = 312,05 kW (potència total de la indústria sense aplicar cap factor de correcció) Factor de correcció de la corrent, s’adopta 125% és a dir, 1,25. P = 312,05·1,25= 390,06 kW

Icircuit = Pc / ( v3· U · cosf ) [11] On: U = Tensió en [V] Icircuit = Intensitat del circuit en [A] Pc = Potència de càlcul, en [W], potència corregida, és a dir, multiplicada pel factor

de correcció esmentat en l’apartat anterior. cosf = Factor de potència en distribució monofàsica: 1, distribució trifàsica 0,9 Icircuit = 390060 / ( v3 · 400 · 0,9) à Icircuit = 625,55 A Amb Icircuit accedim a la taula 1.25 que es mostra a continuació optant per la

secció S = 120mm2, aquesta secció fa referència a una corrent màxima admissible (Iadm = 615 A)

Un cop calculada la Icircuit, accedim a les següents taules del REBT, per a trobar la secció corresponent:

1. ITC-BT-07, taula 5 Per a l’escomesa i la derivació individual (instal·lació soterrada)

2. ITC-BT-19, taula 1 Per a totes les línies o circuits restants, de les instal·lacions receptores.


231

Taula 1.25. Intensitat màxima admissible en [A], per a cables amb conductors de coure en instal·lació soterrada (servei permanent).

Nomenclatura tipus d’aïllament:

• XLPE: Polietilè reticulat, Tª màxima en el conductor 90ºC (servei permanent) • EPR: Etilé propilé, Tª màxima en el conductor 90ºC (servei permanent) • PVC: Policlorur de vinil, Tª màxima en el conductor 70ºC (servei permanent)

Taula 1.26. Intensitat màxima admissible, en [A], en servei permanent per a cables amb conductors de coure en instal·lació a l’aire en galeries ventilades (temperatura ambient 40ºC)


232

Taula 1.27. Intensitat màxima admissible, en [A], a l’aire 40ºC. Nº de conductors amb càrrega i naturalesa de l’aïllament.

Secció obtinguda per escalfament 400mm2

4.5.2. Càlcul per caiguda de tensió. Si prosseguim el càlcul de l’apartat anterior tenim que les dades del circuit, necessàries pel càlcul de la secció són:


233

P = 390,60 kW(potència total sense aplicar cap factor de correcció) U = 400 V cosf = 0,9 Factor de correcció de la corrent, s’adopta 125 %, és a dir, 1,25. Caiguda màxima admissible permesa en l’escomesa 1,5 % Longitud del circuit L = 25 m fins al quadre de distribució general Conductivitat Cu, K=56m/O.mm2 Substituint valors a l’expressió:

S = ( Pc · L ) / ( K· ? Umax. · U ) [12] On:

S = secció del cable [mm2] L = longitud senzilla de la línia del circuit en [m] K = conductivitat Cu = 56 [m/O.mm2] Pc = Potència consumida del receptor en [W] ?Umax.= Caiguda de tensió en V

Tenim que: S = (390060 ·25) / (56·(1,5 · 400/100)·400)= 72,55 mm2 4.5.3. Secció adoptada

Una vegada tenim la secció calculada del cable hauríem d’anar a les taules comercials de cables i escollir la secció immediatament superior a 72,55 mm2, però com s’ha vist en altres apartats haurem d’agafar la secció superior corresponent a l’escalfament. 4.5.4. Càlcul de la caiguda de tensió. Aquest càlcul es realitza per comprovar que no estem utilitzant un conductor, el qual no compleix la caiguda de tensió admissible, marcada pel REBT. La caiguda de tensió és calculada amb la següent expressió: ? U=(Pc·L)/(U·K·Sad) [12]


234

On: Pc= Potència de càlcul, en [W] L = longitud senzilla de la línia del circuit en [m] ? U= Caiguda de tensió en la línia o circuit en [m]

K = conductivitat Cu = 56 [m/O.mm2] U= Tensió en [V] Sad= Secció adoptada, en l’apartat anterior

Així doncs, es procedeix: ? U=(390060·25) / (400·56·400) à

? U= 1,08% En l’exemple, exposat anteriorment, càlcul de la secció de la derivació individual:

Substituint valors en l’expressió [12]: ?u = (390060 · 25) / (400 ·56 · 400) = 1,08 V

?u = 1,08 · (100/400) = 0,27 % S’observa que: ?u < ?u màx; 0,27 < 0,5 % llavors compleix amb el disposat en el

REBT, ITC-BT 19.

Podem afirmar que la secció per l’escomesa adoptada serà de 400mm2

4.5.6. Càlcul de les línies fins a serveis

Per les diferents línies que connecten el quadre de comandament de la sala de

màquines fins als diferents serveis de la planta, s’han de tenir present les següents ITC del REBT:

ITC-BT-19 (instal·lacions d’interiors o receptors. Prescripcions generals) ITC-BT-47 (instal·lacions de receptors. Motors)

4.5.7. Tubs protectors Els tubs protectors per a canalitzacions empotrades, podran ser rígids, corbables o flexibles. I hauran de satisfer les exigències en quan a normativa er refereix. Les normes següents: UNE-EN 50.086-2-1: Sistemes de tubs rígids UNE-EN 50.086-2-2: Sistemes de tubs corbables UNE-EN 50.086-2-3: Sistemes de tubs flexibles UNE-EN 50.086-2-4: Sistemes de tubs soterrats Els diàmetres s’adoptaran segons la taula següent, extreta de la ITC-BT 21 del REBT, per a tubs en canalitzacions encastades.


235

Taula 1.28. Diàmetres exteriors mínims dels tubs en funció del nombre i la secció dels conductors o cables a allotjar.

En el cas de l´Escomesa, i de La Derivació Individual aniran soterrades, per tant no valdran aquests diàmetres de tubs. La disposició d’aquestes línies es mostra en l’apartat de plànols del present projecte.

Els càlculs de la instal·lació de la Escomesa, i La Derivació Individual, es detallen en el resum de càlculs. En les pàgines de a continuació. En la resta de circuits o línies, és a dir, excloent aquestes dues línies mencionades, Escomesa i La derivació Individual, tots els diàmetres de tubs s’extreuen de la Taula 1.28.


236

Taula 1.29. Taula de càlcul dels diferents elements que componen aquesta línia.

Escomesa

Línia 1

Línia P Fc U cosf K ? U màx. Adm.

[%] [V] Trifàsica [kW]

312,05 1,25 400 0,9 [m/Ohms·mm2] 56

0,5 2

Longitud Pc Ic Imàx. S Tipus arranc

[m] [kW] [A] [A] [mm2]

25 390,06 625 615 400 -

La caiguda de tensió no supera

la màxima establerta pel

REBT. - Conductors 3x400+1x240 mm2 Cu, aïllament XPLE amb coberta termostable.

- Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 615A a l’aire 40ºC

- Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV. - Terna de cables soterrats en rasa, en l’interior del tub de formigó.

- Diàmetre interior del tub= 770mm, segons la ITC-07 - Tº del terreny de 25ºC, profunditat 0,70m i resistivitat del terreny 1k·m/W


237

Taula 1.30. Taula de càlcul dels diferents elements que componen la derivació individual.

Derivació Individual

Línia 1



312,05 1,25 400 0,9 [m/Ohms·mm2] 56

1,5 6


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

25 390,06 625 615 400 -



REBT. - Conductors 3x400+1x240 mm2 Cu, aïllament XPLE amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 615A a l’aire 40ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV. - Terna de cables soterrats en rasa, en l’interior del tub de formigó. - Diàmetre interior del tub= 770mm, segons la ITC-07 - Tº del terreny de 25ºC, profunditat 0,70m i resistivitat del terreny 50 O·m


238






90 1,25 400 0,8 [m/Ohms·mm2] 56

0,24 0,96


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

3 112,5 202,97 224 70 ? /?

La caiguda de tensió no supera la màxima establerta pel REBT.

- Conductors 3x70 mm2 Cu, aïllament XPLE amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 224A a l’aire 40ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV. - Cable de terra connectat directament amb conductor groc verd al terra de la

bancada. - Cable de terra: 6mm2

Proteccions, elements de tall i característiques paramenta (compressor+línia)

- Protecció diferencial Toroïdal WG-70 per a la lectura del consum en les fases del compressor. Toroïdal connectat a la central diferencial CBS-8 (veure Plano 2 en esquemes elèctrics)

- Protecció tèrmica Tèrmic seriat aigües avall del contactor principal de l’arranc. Mod. TA110DU110 amb una regulació de 80-110 A.

- Contactors Contactors iguals per a l’arranc estrella triangle. Mod. A110-30-00. Assegurar-se de la connexió estrella del contactor KMPE1

- Seccionador + fusibles Seccionador + fusibles Mod. XLP 1-6BC + SIMON NH1 200 A corba AM

- Amperímetre SACI EC4V amb una relació transformació 250/5 A

Tots el cables utilitzats en aquesta instal·lació compleixen la instrucció tècnica complementària ITC-BT 14 on els cables emprats tenen una tensió assignada de 0,6/1kV. Són cables no propagadors d’incendis amb emissió de fums i opacitat reduïda. Per veure en major detall la ubicació d’aquesta línia, consultar l’apartat de plànols d’aquest projecte. Ref. Plànol: “Línies Generals”


239






90 1,25 400 0,8 [m/Ohms·mm2] 56

0,24 0,96


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

3 112,5 202,97 224 70 ? /?


- Conductors 3x70 mm2 Cu, aïllament EPR amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 224A a l’aire 40ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV. - Cable de terra connectat directament amb conductor groc verd al terra de la

bancada. - Cable de terra: 6mm2


- Protecció diferencial Toroïdal WG-70 per a la lectura del consum en les fases del compressor. Toroïdal connectat a la central diferencial CBS-8 (veure Plano 2 en esquemes elèctrics)

- Protecció tèrmica Tèrmic seriat aigües avall del contactor principal de l’arranc. Mod. TA110DU110 amb una regulació de 80-110 A.

- Contactors Contactors iguals per a l’arranc estrella triangle. Mod. A110-30-00. Assegurar-se de la connexió estrella del contactor KMPE1

- Seccionador + fusibles Seccionador + fusibles Mod. XLP 1-6BC + SIMON NH1 200 A corba AM

- Amperímetre SACI EC4V amb una relació transformació 250/5 A

Tots el cables utilitzats en aquesta instal·lació compleixen la instrucció tècnica complementària ITC-BT 14 on els cables emprats tenen una tensió assignada de 0,6/1kV. Són cables no propagadors d’incendis amb emissió de fums i opacitat reduïda. Per veure en major detall la ubicació d’aquesta línia, consultar l’apartat de plànols d’aquest projecte. Ref. Plànol: “Línies Generals”


240






30 1,25 400 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

0,29 1,16


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

3,5 37,5 63,67 70 70 ? /?


- Conductors 3x16 mm2 Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 70A a l’aire 40ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV. - Cable de terra connectat directament amb conductor groc verd al terra de la

bancada. - Cable de terra: 4 mm2


- Protecció diferencial Toroïdal WG-35 per a la lectura del consum en les fases del compressor. Toroïdal connectat a la central diferencial CBS-8 (veure Plano 2 en esquemes elèctrics).

- Protecció tèrmica Seriat abans de la potència entre contactors (veure Plano 7 esquemes elèctrics). Mod. MS495-63 amb una regulació 45-63 A.

- Contactors Contactors iguals per a l’arranc estrella triangle. Mod. A40-30-00. Assegurar-se de la connexió estrella del contactor KMPE3.

- Amperímetre SACI EC4V amb una relació transformació 100/5A amb transformador de mateixa relació.

Tots el cables utilitzats en aquesta instal·lació compleixen la instrucció tècnica complementària ITC-BT-14 on els cables emprats tenen una tensió assignada de 0,6/1kV. Són cables no propagadors d’incendis amb emissió de fums i opacitat reduïda. Per veure en major detall la ubicació d’aquesta línia, consultar l’apartat de plànols d’aquest projecte. Ref. Plànol: “Línies Generals”


241


De quadre General a Condensador

Línia 1 de 8 (Condensador)



2,6 1,25 400 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

1,93 7,72


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

25 3,25 5,51 15 2,5 Directe.



REBT. - Conductors 3x2,5 mm2 Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 15A a l’aire 40 ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV. - Cable de terra connectat directament amb conductor groc verd al terra de la

bancada condensador. - Cable de terra: 1,5 mm2

Proteccions, elements de tall i característiques paramenta (condensador+línia)

- Protecció diferencial Toroïdal WG-20 per a la lectura del consum en les fases del condensador. Toroïdal connectat a la central diferencial CBS-8 (veure Plano 2 en esquemes elèctrics)

- Protecció tèrmica Seriat abans de la potència entra contactors (veure Plano 7 esquemes elèctrics). Mod. MS116-6.3 amb una regulació 4-6.3 A

- Contactors Contactors de potencia Mod. A9-30-10

Tots el cables utilitzats en aquesta instal·lació compleixen la instrucció tècnica complementària ITC-BT-14 on els cables emprats tenen una tensió assignada de 0,6/1kV. Són cables no propagadors d’incendis amb emissió de fums i opacitat reduïda. Per veure en major detall la ubicació d’aquesta línia, consultar l’apartat de plànols d’aquest projecte. Ref. Plànol: “Línies Generals” Nota: tots els càlculs corresponent a l’estudi d’un sol motor


242



Línia 1 de 2 (Bombes de Glicol, motors 4 kW)



4 1,25 400 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

0,47 1,88


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

4 5 8,49 15 2,5 Directe.


- Conductors 3x2,5 mm2 Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 15A a l’aire 40ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV. - Cable de terra connectat directament amb conductor groc verd al terra de la

bancada motor. - Cable de terra: 1,5 mm2

Proteccions, elements de tall i característiques paramenta (bomba+línia)






243



Línia 1 (Bombes de Glicol, motor 0,37 kW)



0,37 1,25 400 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

0,04 0,16


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

4 0,46 0,78 11 1,5 Directe.


- Conductors 3x1,5 mm2+1,5T Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 11A a l’aire 40ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV. - Cable de terra connectat directament amb conductor groc verd al terra de la

bancada bomba. - Cable de terra: 1,5 mm2

Proteccions, elements de tall i característiques paramenta (bomba+línia)

- Protecció diferencial Aplicat a la taula anterior.

- Protecció tèrmica Aplicat a la taula anterior.

- Contactors Aplicat a la taula anterior.

Tots el cables utilitzats en aquesta instal·lació compleixen la instrucció tècnica complementària ITC-BT-14 on els cables emprats tenen una tensió assignada de 0,6/1kV. Són cables no propagadors d’incendis amb emissió de fums i opacitat reduïda. Per veure en major detall la ubicació d’aquesta línia, consultar l’apartat de plànols d’aquest projecte. Ref. Plànol: “Línies Generals” Nota: tots els càlculs corresponent a l’estudi d’un sol motor.


244



Línia 1 de 2 (Zona Picking, motors 2,4 kW)



2,4 1,25 400 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

2,14 8,56


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

30 3 5,09 15 2,5 Directe.



bancada evaporador. - Cable de terra: 1,5 mm2

Proteccions, elements de tall i característiques paramenta (motor+línia)






245



Línia 1 de 1 (Zona Picking, Resistències )



9,6 1 400 1 [m/Ohms·mm2] 56

3,21 12,84


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

30 9,6 13,85 24 4 Directe.



REBT. - Conductors 3x4mm2+N2,5 Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 24 A a l’aire 40ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV.

Proteccions, elements de tall i característiques paramenta (Resistències+línia)


- Protecció tèrmica Seriat abans de la potència entre contactors (veure Plano 12 esquemes elèctrics). Mod. MS116-6.3 amb una regulació 16 A


Tots el cables utilitzats en aquesta instal·lació compleixen la instrucció tècnica complementària ITC-BT-14 on els cables emprats tenen una tensió assignada de 0,6/1kV. Són cables no propagadors d’incendis amb emissió de fums i opacitat reduïda. Per veure en major detall la ubicació d’aquesta línia, consultar l’apartat de plànols d’aquest projecte. Ref. Plànol: “Línies Generals” Nota: tots els càlculs corresponent a l’estudi d’una sola Resistència


246



Línia 1 de2 (Zona Palets, motors 0,285 kW)



0,285 1,25 230 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

0,94 2,16


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

32 0,35 1,54 11 1,5 Directe.



REBT. - Conductors 3x1,5 mm2+1,5T Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 11A a l’aire 40ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV. - Cable de terra connectat directament amb conductor groc verd al terra de la




- Protecció tèrmica Seriat abans de la potència entra contactors (veure Plano 13 esquemes elèctrics). Mod. MS116-1,6 amb una regulació 1-1,6 A.




247



Línia 1 de2 (Zona Picking, Resistències 4 kW)



4 1 400 1 [m/Ohms·mm2] 56

2,28 9,12


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

32 5 7,21 15 2,5 Directe.


- Conductors 3x2,5mm2+Nx1,5 Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 15A a l’aire 40ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV. - Cable de terra connectat directament amb conductor groc verd al terra de la




- Protecció tèrmica Seriat abans de la potència entra contactors (veure Plano 13 esquemes elèctrics). Mod. MS116-4 amb una regulació 2,5-4 A


Tots el cables utilitzats en aquesta instal·lació compleixen la instrucció tècnica complementària ITC-BT-14 on els cables emprats tenen una tensió assignada de 0,6/1kV. Són cables no propagadors d’incendis amb emissió de fums i opacitat reduïda. Per veure en major detall la ubicació d’aquesta línia, consultar l’apartat de plànols d’aquest projecte. Ref. Plànol: “Línies Generals” Nota: tots els càlculs corresponen a l’estudi d’un sol motor.


248



Línia 1 (Zona Preparació de Peces, motors 0,57 kW)



0,57 1,25 230 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

1,87 4,30


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

53 0,71 3,09 11 1,5 Directe.






- Protecció tèrmica Seriat abans de la potència entra contactors (veure Plano 13 esquemes elèctrics). Mod. MS116-1,6 amb una regulació 1-1,6 A.




249



Línia 1 (Zona Preparació de Peces, Resistències )



8,85 1 400 1 [m/Ohms·mm2] 56

3,48 13,92


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

53 8,85 15,96 30 6 Directe.


- Conductors 3x6mm2+N4 Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 30A a l’aire 40ºC - Tensió d’aïllament assignada tipus 0,6/1kV.



- Protecció tèrmica Seriat abans de la potència entre contactors (veure Plano 12 esquemes elèctrics). Mod. MS116-6.3 amb una regulació 16 A




250


De quadre General a Zona Expedició.

Línia 1 de2 (Zona Expedició, motors 0,38 kW)



0,38 1,25 230 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

0,78 1,79


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

20 0,47 2,06 11 1,5 Directe.







- Protecció tèrmica Seriat abans de la potència entra contactors (veure Plano 15 esquemes elèctrics). Mod. MS116-2,5 amb una regulació 1,6-2,5 A




251



Línia 1 de 4 (Zona Sala Envasats, motors 2,4 kW)



2,4 1,25 400 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

1,80 7,20


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

42 3 5,09 15 2,5 Directe.







- Protecció tèrmica Seriat després de la potència contactor (veure Plano 16 esquemes elèctrics). Mod. MS116-6.3 amb una regulació 4-6.3 A. Magnetotèrmic MG21601




252


De quadre General a Zona Envasats

Línia 1 (Zona Envasats, Resistències )



22,8 1 400 1 [m/Ohms·mm2] 56

4,27 17,08


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

42 22,8 32,90 40 10 Directe.



REBT. - Conductors 3x10mm2+N6mm2 Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 40 A a l’aire 40ºC



- Protecció tèrmica MG21601 3P+N 40 A




253



Línia 1 de 3 (Zona Sala Trossejats, motors 0,75 kW)



0,75 1,25 230 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

1,71 3,93


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

50 0,93 4,07 15 2,5 Directe.







- Protecció tèrmica Seriat després de la potència contactor (veure Plano 16 esquemes elèctrics). Mod. MS116-6.3 amb una regulació 4-6.3 A. Magnetotèrmic MG21601




254


De quadre General a Trossejats

Línia 1 (Zona Trossejats, Resistències )



9,6 1 400 1 [m/Ohms·mm2] 56

2,14 8,56


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

50 9,6 13,85 20 4 Directe.



REBT. - Conductors 3x4mm2+N2,5mm2 Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 20A a l’aire 40ºC







255



Línia 1 de 2 (Zona Sala Túnel, motors 0,95 kW)



0,95 1,25 400 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

0,84 3,36


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

30 1,18 2,01 15 2,5 Directe.






- Protecció tèrmica Seriat després de la potència contactor (veure Plano 12 esquemes elèctrics). Mod. MS116-2,5 amb una regulació 1,6-2,5 A




256


De quadre General a Túnel

Línia 1 (Zona Túnel, Resistències )



26,4 1 400 1 [m/Ohms·mm2] 56

3,31 13,24


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

30 26,4 38,10 54 16 Directe.


- Conductors 3x16mm2+N10mm2 Cu, aïllament XLP amb coberta termostable. - Conductors aïllats en tubs en muntatge sobre suport metàl·lic. - I màxima admissible (Fc=1) és de 54 A a l’aire 40ºC







257


De quadre General a Sala Cartrons.

Línia 1 (Zona Sala Cartrons, motors 0,38 kW)



0,38 1,25 230 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

0,28 0,64


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

10 0,47 2,06 15 2,5 Directe.






- Protecció tèrmica Seriat després de la potència contactor (veure Plano 17 esquemes elèctrics). Mod. MS116-2,5 amb una regulació 1,6-2,5 A




258


De quadre General a Sala Passadís.

Línia 1 (Zona Sala Passadís, motors 0,19 kW)



0,19 1,25 230 0,85 [m/Ohms·mm2] 56

0,82 1,88


[m] [kW] [A] [A] [mm2]

60 0,23 1,03 11 1,5 Directe.






- Protecció tèrmica Seriat després de la potència contactor (veure Plano 17 esquemes elèctrics). Mod. MS116-1 amb una regulació 0,63-1 A


Tots el cables utilitzats en aquesta instal·lació compleixen la instrucció tècnica complementària ITC-BT-14 on els cables emprats tenen una tensió assignada de 0,6/1kV. Són cables no propagadors d’incendis amb emissió de fums i opacitat reduïda. Per veure en major detall la ubicació d’aquesta línia, consultar l’apartat de plànols d’aquest projecte. Ref. Plànol: “Línies Generals” Nota: tots els càlculs corresponen a l’estudi d’un sol motor


259

4.6. Proteccions de la Instal·lació Elèctrica 4.6.1. Protecció Contra Sobreintensitats

Tot circuit ha d’estar protegit contra els efectes de les sobreintensitats que puguin aparèixer en el circuit, per tant d’interrupció d’aquest circuit s’ha de realitzar en un temps convenient, o bé, aquest circuit estarà dimensionat per a les sobreintensitats previsibles. Tal com s’explica en el REBT., en la ITC-22 Protecció contra sobreintensitats.

Les sobreintensitats poden aparèixer per diferents motius: • Sobrecàrregues degudes als aparells d’utilització o defectes d’aïllament de gran

impedància. • Curtcircuits. • Descàrregues elèctriques atmosfèriques.

Llavors protegirem els circuits: • Contra sobrecàrregues amb; interruptors automàtics de tall omnipolar, i fusibles

calibrats. • Contra curtcircuits amb; fusibles calibrats, i interruptors automàtics de tall

omnipolar.

4.6.2. Protecció Contra Sobretensions Les sobretensions transitòries són transmeses per les xarxes de distribució. Les

sobretensions tenen origen, normalment, com a conseqüència de les descàrregues atmosfèriques, de commutacions de xarxes, i per defectes de les xarxes. Tal com s’explica en el R.E.B.T., en la ITC-23 Protecció contra sobretensions.

Llavors per fer front aquestes sobretensions transitòries s’utilitzen uns dispositius,

anomenats descarregadors a terra, o línia de presa a terra, la qual ha d’estar aïllada. 4.6.3. Interruptors Automàtics Magnetotèrmics (P.I.A.)

• Aparells de protecció contra sobreintensitats de corrent. També s’anomenen P.I.A. (petits

• interruptors automàtics). • La sel·lectivitat d’aquests aparells en una instal·lació és aïllar la part de la

instal·lació on apareix el defecte de sobreintensitat, sense interrompre la resta de la instal·lació.

4.6.4. Protecció Contra Contactes Directes i Indirectes

En el R.E.B.T. en la ITC-24 es descriu les mesures destinades a assegurar la protecció de les persones, i animals, contra els xocs elèctrics. 4.6.5. Protecció Contra Contactes Directes

Un contacte directe succeeix quan una persona entra en contacte amb parts actives de materials i equips elèctrics.

Els mitjants utilitzats per fer front a aquests contactes són; • Protecció per aïllament de les parts actives (materials i equips elèctrics) • Protecció mitjançant barreres o evolvents.


260

• Protecció mitjançant obstacles que dificultin l’abast de les parts actives, o simplement no posant les parts actives a l’abast.

• Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial residual.

4.6.6. Protecció Contra Contactes Indirectes Un contacte indirecte succeeix quan una persona entra en contacte amb masses, de

presa a terra, accidentalment sota tensió. Llavors s’han de muntar aparells o dispositius que desconnectin, o obrin el circuit quan existeixi un contacte indirecte. Aquests dispositius són els interruptors diferencials, els quals provoquen l’obertura automàtica del circuit quan la suma vectorial de les intensitats de corrent que travessen els pols de l’aparell, assoleixen un valor determinat, valor de fuga a terra, o quan superi el valor llindar (sensibilitat de corrent) d’actuació del diferencial. 4.6.7. Interruptors Diferencials (I.D.)

Aquest s’utilitzen com a protecció complementària de contactes directes, i són interruptors de corrent diferencial-residual. L´utilització d’interruptors diferencials s’ha de fer amb una xarxa de presa a terra de tots els receptors de la instal·lació. D’aquesta manera quan es produeixi un defecte de fuga a terra, aquest interruptor desconnecti la instal·lació, actuant de forma immediata, sense que dongui temps a que les persones entrin en contacte amb el defecte.

La sel·lectivitat dels interruptors diferencials desconnecta només el circuit, o receptor on s’hagi produït el defecte, mantenint la resta de la instal·lació en servei.

La corrent diferencial assignada de funcionament, serà inferior o igual a 30 mA. I seran dispositius de classe A, és a dir, que ens assegurin la desconnexió per a corrents alternes sinusoïdals. (ITC-24)

Altrament ha d’existir un esgraonament d’actuació entre els interruptors diferencials i la resta de proteccions instal·lades. Els valors comercials d’ajust més usuals són:

Sensibilitat; 30mA, 300mA, 500mA, 1 A, 2A Retard; 20ms, 200ms, 500ms, 1 s, 5s

4.6.8. Esquema de Distribució Elèctrica

Per la determinació de les característiques de les mesures de protecció contra contactes xocs elèctrics en cas de defecte, contactes indirecte, i contra sobreintensitats, serà precís tenir en compte l’esquema de distribució utilitzat.

Els esquemes de distribució es defineixen en la ITC-08, segons la funció de les connexions a terra de la xarxa de distribució o de l’alimentació, i de les connexions de les masses de la instal·lació receptora.


261

Esquema de Distribució TT:

Figura 1. Esquema de distribució TT.

4.7. Pressa de Terra. 4.7.1 Càlcul de la Resistivitat del Terreny

La resistència de presa a terra pot calcular-se de forma aproximada segons les taules de la ITC-18 del REBT.

Taula 1.52. ITC-BT-18 taula 4, del REBT. Valors mitjos aproximats de la resistivitat en funció del terreny.

Es sap que els terrenys on s’ubica la indústria frigorífica, són terraplens cultivables

poc fèrtils, llavors a partir de la taula 35, obtenim una resistivitat del terreny 500 ? ·m. 4.7.2 Resistència de Presa a Terra dels Elèctrodes

Podem utilitzar tres tipus diferents d’elèctrodes, tal com es mostra en la següent taula, ITCBT-18 taula 5 del REBT.


262

Taula 1.53. ITC-BT-18 taula 5, del REBT. Fórmules per estimar la resistència en funció de la resistivitat del terreny i les característiques de l’elèctrode.

S’opta per una configuració combinada de conductors verticals i d’un mallat.

D’aquesta manera s’haurà de calcular la resistència dels conductors verticals i després la resistència del mallat d’equipotencialitat. La resistència de Posta a Terra serà la suma d’ambdós resistències.

Conductors Verticals

La instal·lació de pressa a terra es farà amb piques o barres verticals de 1,5 m de longitud.

Utilitzem doncs la fórmula corresponent a piques verticals de la taula 36, per calcular la resistència d’una pica, sabent que la resistivitat del terreny 500 ? · m:

R = ? / L = 500 / 1,5 = 333,33 ?

Com es mostra en els plànols, s’instal·laran 5 piques en una rama, les quals es connectaran al born principal de terra, mitjançant el conductor de protecció.

S’instal·laran 5 piques en una rama, llavors:

La resistència de rama ( Rr ) és:

( 1 / Rr ) = nº piques en una rama · ( 1 / R ) = [12] ( 1 / Rr ) = ( 5 / 333,33 ) Rr = 6,67 ?

Conductors d´Equipotencialitat (Malla de Terra)

El conductor principal d’equipotencialitat ha de tenir una secció inferior a la meitat de la secció del conductor de protecció, de secció major, amb un mínim de 6 mm². No obstant la seva secció pot ser reduïda a 2,5 mm², si el conductor és de coure.

Aplicant l’equació de càlcul aproximat de Laurent, es té: RM = ( ? / 4 · r ) + ( ? / L ) [13] r = v ( SM / ? ) [14] on: RM = Resistència a Terra de la malla, en [? ] ? = Resistivitat del terreny, 500 ? · m r = radi mig de la malla, en [m] L = Longitud de la malla, en [m] SM = Superfície de la malla, en [m]


263

En el Plànol de la pressa de terra, del Capítol de Plànols, queda reflexat la

disposició de la malla, així com també la disposició dels elèctrodes verticals.

D’aquest plànol s’extreu: L = (66 · 10) + (27 · 23) = 1.281 m SM = 66 · 27 = 1.782 m Substituint valor en les expressions anteriors (60) i (61): r = v (1.782 / 3,14) = 23,82 m RM = (500 / 4· 23,82) + (500 / 1.281) = 5,64 ? La Resistència total de posta a Terra serà:

RT = RTp + RM = 6,67 + 5,64 = 12,31 ?

No obstant caldrà fer les proves pertinents, doncs el valor de la posta a terra pot variar, un cop instal·lats els dos tipus d’elèctrodes, ja que depèn també de la humitat, temperatura, concentració de sals i de la compactació de terres, on s’ubica la indústria.


264

5. Càlcul i Regulació de la Potència Reactiva 5.1. Compensació de la reactiva La energia reactiva es la energia que utilitzen els motors de la planta per a la creació de camps magnètics i elèctrics. Aquesta energia que circula per la red, no s’acava convertint en treball útil, augmenta la potència total a transportar i distribuir per la companyia subministradora. Aquesta energia, si no es compensa, implica un consum molt més elevat de la potència aparent doncs com podem veure a la figura posterior, conforme augmenta Q1, també ho fa S1

Figura 5.1. Triangle de potències sense compensació de reactiva

La forma de disminuir la potència reactiva demanada a la companyia

subministradora es una instal·lació de bateria de condensadors. Com s’observa a la figura 5.1 el nivell de S1 que es consumida en la planta degut al cosf existent. En la figura 5.2, una vegada instal·lada la bateria (Qbat) es pot observar la disminució de la potència aparent S2 demanada a la red.

Figura 5.2. Triangle de potències amb compensació de reactiva

La raó de la compensació de la energia reactiva es basa:

1. optimització tècnica de les instal·lacions 2. reducció de la factura d’energia reactiva


265

5.2. Ubicació de l’equip

L’equip s’ubicarà a la sala de màquines, a 2 metres del quadre general de maniobra i potència de la planta. S’ha de matisar que la implantació de la nova bateria de condensadors no descarrega les línies de distribució ni tampoc disminueix la caiguda de tensió. Mètode del càlcul de la reactiva: Existeixen varies formes per a calcular l’energia reactiva de la planta i són les que s’enumeren a continuació:

1. Factura de l’energia consumida emesa per la companyia subministradora 2. Càlcul de la reactiva per cada element consumidor. 3. Pels harmònics. (Circalc de Circutor)

5.3. Determinació de la potència de la bateria de condensadors Partint del cosf inicial i final, així com la potència consumida per la instal·lació, es pot realitzar el càlcul de la bateria de condensadors necessària per a la planta. Expressions de càlcul:

?Q= Qbat(kvar)=P(kW)·(tanf inicial-tanf fianl)à [20]

à?Q= Qbat(kvar)=P(kW)·(Q1-Q2)=P(kW)·k On:

• ? Q: Increment de potència reactiva [kvar] • Qbat: Potència reactiva de la bateria [kvar] • P: potència activa de la Instal·lació [kW] • tanf inicial: tangent del angle inicial (abans de la compensació) • tanf final: tangent del angle final (després de la compensació) • k: factor adimensional. • Q1: Potència reactiva inicial [kvar] • Q2: Potència reactiva final [kvar]

Figura 5.3. Triangle de potències amb compensació de reactiva

A continuació es calcula el valor del cosinus de l’angle de desfasament inicial:


266

Si fem referència a la fórmula de [8] i aïllant tenim que:

→==25.554·400·3

312050

··3cos

IU

Pϕ

ϕcos→ inicial=0.8126

D’acord amb el resultat obtingut i en relació a la taula 5.1 que es mostra a continuació escollirem el factor k de relació:

Figura 5.4. Taula factor k

Com a resultat final del factor k tenim que k=0,608. Ja tenim la relació entre

desfasament d’angles; apliquem la fórmula [20]:

?Q= Qbat(kvar)=P(kW)·(tanf inicial-tanf fianl)à

à?Q= Qbat(kvar)=P(kW)·(Q1-Q2)à

Qbat =312050·0,608

Qbat =189726,4 kvar = 189,72 kvar


267

Com es pot demostrar existeix un gran consum de reactiva el qual es consumeix, amb la implantació de la bateria auto commutada es aconseguir un factor de potència quasi unitat.

5.4. Elecció de la bateria de condensadors

Segons la potència reactiva calculada i d’acord amb la oferta existent, s’opta per la bateria EMK-4-220-400.

Característiques bateria EMK-4-220-400:

Característica Valor Unominal 400 V P. Activa 312,5 kW Qnecessària 181.72 kvar Cosinus de phi actual 0.81 Cosinus phi final 1.00 Variació de carga Ràpida Codi bateria R45420 Freqüència 50 Hz Composició 40 + (2 x 80) Estàtica Si Pes 153 kg Altura 1890 mm Ample 1400 mm Profunditat 520 mm Preu 6103.00 €

Taula 5.1. Taula factor k Sempre que es calcula una bateria de condensadors s’ha de tenir en compte la

presència d’harmònics de corrent en la red així com la possibilitat de ressonància amb el transformador, però en aquest cas no es necessari el càlcul per harmònics doncs la instal·lació gairebé manca d’elements productors d’aquests.

Annex del PLC


Annex PLC Instal·lació elèctrica i automatització d’una indústria frigorífica de conservació de carns

269

Programa tipus corresponent al Condensador per etapes


270


271


272


273


274


275


276


277


278

Annex Documentació Bàsica


Annex Informació Bàsica Instal·lació elèctrica i automatització d’una indústria frigorífica de conservació de carns

280

6.1. Display Temperatura


281

6.2. Condensador


282

6.3. Evaporadors


283


284

6.4. Compressor tipus NH3 A


285


286

6.5. Compressor tipus NH3 B


287


288

6.6. Regulador Vàlvula Motoritzada


289


290


291


292


293


294


295


296


297


298


299


300


301


302


303