Història de la llengua catalana

Síntesi segles XIX-XX

Segle XVIII

Felip V va iniciar les transformacions polítiques derivades dels decrets de Nova Planta: s’abolí el

règim jurídic propi, desaparegueren les institucions d’autogovern i es prohibí l’ús del català en la vida

pública i oficial.

Menorca s. XVIII

Va estar sota dominació anglesa:

1708-1756 1756-1763 (francesa)

1763-1782 1782-1798(Espanya)

1798-1802 1802 França i Gran

Bretanya signen la pau d’Amiens, Espanya recupera Menorca

Menorca s. XVIII

Autors destacats: Joan Ramis i Ramis (1746-1819) Antoni Febrer i Cardona (1761-1841)

Segle XIX

Situació de la llengua: Pèrdua d’àmbits d’ús La burgesia i les classes altes usen el català

només en l’àmbit familiar. El castellà ocupa les funcions més altes:

ensenyament, literatura, comerç, ús públic…

El poble parlava català dins l’àmbit de la privacitat i en la comunicació familiar i col·loquial.

Segle XIX (segon terç)

El moviment de la Renaixença sorgeix per a la recuperació dels signes d’identitat nacional catalana i de la llengua (volien recuperar per al català els diferents àmbits d’ús que havia perdut)

La Renaixença Inici: 1833 Bonaventura Carles Aribau

publica “La Pàtria”Activitat cultural i projectes polítics

Àmbit cultural: - Grans autors literaris: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i

Narcís Oller.- Publicació de diaris i revistes en català- Debat per establir unes regles del català escrit Àmbit polític: - Aparició del catalanisme polític- Reivindicació dels drets nacionals (abolits el 1714)

Segle XX: Literatura

NOUCENTISME Moviment classicista que defensa

l’ordre, el control i la mesura. Valoren i imiten l’estètica de

l’Antiguitat clàssica i el Renaixement. Rebutgen l’estètica de l’Edat Mitjana i

el Romanticisme.

Noucentisme Modernisme: Món rural i classe

bohèmia----------------

Parteix d’un programa políticocultural dirigit per la burgesia, basat en l’autoritat, la regla i l’harmonia.

Noucentisme: Món urbà i classe

política-burgesa

Va ser possible amb l’acció conjunta de les institucions polítiques catalanes i els promotors de la cultura: Eugeni d’Ors, Pompeu Fabra i Josep Carner.

NoucentismeEugeni d’Ors inventa el terme

“Noucentisme” i fixa l’ideari:

S’ha de transformar la societat en més culte i més civilitzada. S’han de crear biblioteques,

escoles, però sobretot, ha d’haver autoritat i una regla.

Dates clau:

1906 I Congrés Internacional de la llengua catalana (Mn. Antoni M. Alcover)

1907 Es crea l’Institut d’Estudis Catalans (Enric Prat de la Riba)

1913 Normes ortogràfiques (Pompeu Fabra) 1918 Gramàtica catalana 1932 Diccionari general de la llengua catalana

Panorama sociopolític

Amb l’expansió econòmica la burgesia catalana al principi del segle XX assumeix responsabilitats polítiques i de govern.

Del 1914-1923 Enric Prat de la Riba va dirigir la Mancomunitat de Catalunya

Acció política de foment de la cultura i de modernització del país.

1923-1930 Dictadura de Primo de Rivera

Prohibeix l’ús públic del català

Prohibeix els símbols nacionalistes

Ordena la supressió de la Mancomunitat (1925)

Primo de Rivera dimiteix 1930

Causes: Desprestigi social del dictador Pèrdua de confiança de rei Alfons

XIII Pèrdua de confiança de l’exèrcit Evolució política internacional Crack borsari 19291931 Alfons XIII renuncia al tron

1931-1939 Segona República Espanyola

Constitueix un estat democràtic i es reconeix l’autogovern de determinades nacionalitats històriques: Catalunya, País Basc i Galícia.

Catalunya recupera el Parlament

Catalunya recupera la Generalitat

1932 L’Estatut d’Autonomia

Declara el català llengua oficial

El ciutadà té el dret d’emprar la llengua en qualsevol àmbit.

Les institucions públiques la utilitzen com a llengua vehicular.

Les escoles han de facilitar-ne l’aprenentatge.

1936-1939 Guerra Civil espanyola

L’exèrcit espanyol s’aixeca contra el govern democràtic de la República i comença la Guerra Civil.

“Els pobles que obliden la història estan condemnats a repetir-la”

(Winston Churchill)

1939-1975 Dictadura de Francisco Franco

Dissol les institucions catalanes.

Imposa el castellà com a llengua única de tot l’Estat.

Prohibeix l’ensenyament del català.

Prohibeix totes les activitats culturals en català.

Dictadura

La dictadura va provocar l’exili de molts escriptors catalans com: Josep Carner, Pere Calders i Joan Oliver (Pere Quart), Mercè Rodoreda i Carles Riba. Els escriptors que restaren al país com Salvador Espriu van ser condemnats al silenci.

1975 Mor Franco1977 Es restableix la democràcia

Primeres eleccions La Constitució

reconeix un Estat format per diverses nacionalitats i regions que s’organitzen en comunitats autònomes.

Estatuts d’autonomia Principat de Catalunya País Valencià Illes BalearsRecuperen les institucions polítiques

d’autogovern.Els estatuts d’aquestes comunitats reconeixen

el català com a llengua pròpia en el seu territori i com a llengua oficial juntament amb el castellà.

Lleis de Normalització lingüística

S’aproven als parlaments de Catalunya, Comunitat Valenciana i les Illes Balears

La llengua catalana torna als àmbits públics, a l’ensenyament, a les institucions polítiques, a l’administració i als mitjans de comunicació (diaris, ràdio i TV).

El català és oficial a Andorra, però no a la Catalunya Nord i a l’Alguer.

1997 Nova llei de normalització lingüística

El Parlament va aprovar una nova llei per afavorir l’ús social del català en àmbits on encara és minoritari:

- Cinema i audiovisuals- Premsa especialitzada- Xarxes telemàtiques- Àmbit jurídic i judicial- Camp investigació i ciència

(…) Sovint, les llengües humanes són manipulades i arriben a convertir-se en l’estendard d’interessos de domini, en armes per a la lluita fraticida: per antinatural que pugui semblar, una llengua pot ser usada per anorrear una altra llengua. (…)

Jesús Tuson(El luxe del llenguatge)