GUIA PEDAGÒGICA

Camí de Marimunt, 46

25005 Lleida

Tel. 973 24 33 21

Mob. 639 31 29 30

E-mail: xipxap@xipxap.cat

Web: www.xipxap.cat

2

Us presentem una proposta didàctica de les possibles activitats a fer a partir de l’obra de

Teatre “La Reina Calàpot”, text escrit per Aina Dols guanyador del VII Premi Guillem d’Efak

de textos teatrals. A partir del qual vam crear un projecte que va ser guanyador del I concurs

de projectes...

El nombre d’activitats que proposem només és una guia n’hem posat que van adreçades a

edats diferents; vosaltres, com educadors i educadores, sou les persones més adequades per

complementar-les, i afegir-ne o treure’n d’acord amb les vostres necessitats, i les necessitats

del vostre alumnat. Això vol ser una proposta de treball extreta de la obra teatral vista des

de dins, i des del seu procés de creació, per així poder recolzar l’obra que els/les alumnes

vegin, i fer-la més interessant per a ells/elles.

La guia didàctica està pensada per a una franja d’alumnes que inclouria els cicles mitjà i

superior de primària i els primers cursos d’ESO, però caldria adaptar cada activitat al nivell

de cada curs. De totes maneres totes les activitats són el suficientment elàstiques per a que

vosaltres mateixos pugueu adaptar-ho a les característiques dels vostres grup i a la vostra

pròpia manera de fer.

Al final d’aquesta proposta de guia didàctica us presentem un annex on hi trobareu el

currículum de Crèdit variable: l’Art del Teatre. Editorial Empúries.

Raons d’aquesta proposta

3

Títol: La reina Calàpot

Autora: Aina Dols

Direcció i dramatúrgia: Jaume Belló

Gènere: Teatre

Disseny escenografia i titella: Òscar Ribes

Construcció escenografia i titella: Creamix

Vestuari: Imma Juanós i Menkes

Veu cantada i direcció musical: Joan Baró

Producció musical i enregistrament: Txabi Ábrego

So i il·luminació: Oscar Sance

Producció: XIP XAP

Repartiment de l’espectacle:

Sigfrida: Meritxell Aixalà

Senescal: Oriol Esquerda

Ramona: Cristina Garcia

Edat recomanada: a partir de 8 anys

Fitxa artística

4

Aina Dols és autora de La reina calàpot, guanyadora del VII premi Guillem d’Efak de textos

de teatre infantil i juvenil de les Illes Balears.

El premi Guillem d’Efak està organitzat per l’Associació Cultural sa Xerxa i compta amb la

col·laboració de l’empresa Melchor Mascaró, l’Institut d’Estudis Baleàrics i de la Fundació

Teatre Principal de Palma, que editarà l’obra guanyadora dins la seva col·lecció de teatre.

L'obra, inspirada en la tradició rondallística mallorquina, conta en clau d'humor les

peripècies de Sigfrida, reina del país imaginari de Papalló, decidida a passar a la història per

la seva bellesa. La reina calàpot és una crítica a la vanitat i a la tirania.

Aina Dols ha obtingut altres guardons, com el Premi Pirineu 2008 de Narració Literària de les

Homilies d'Organyà per l'obra On va la llum, quan se'n va? o el Premi Castellitx 2009 de

poesia popular, amb l'obra Crònica des Saborino.

Mestra de formació i tècnic de l’administració educativa de professió, es dedica a escriure en

els pocs moments lliures de què disposa. Es confessa apassionada de les paraules i

Descobrim l’autora

5

consumidora de tot tipus de literatura, des dels clàssics fins als formats més actuals. Li

agrada escoltar contes, assistir a combats de glosa, llegir faules o somiar amb els relats

d’autors contemporanis, com Biel Mesquida o Anna Gavalda.

La seva obra, que es caracteritza per l’ús d’un lèxic colorista, amarat de dites tradicionals

mallorquines, abraça tots els gèneres: teatre, narració breu, contes infantils i per a adults,

poesia popular i, fins i tot la cantata: l’any 2008 va adaptar a aquest format la rondalla

tradicional La flor romanial, que va musicar el mestre manresà Manel Camp.

«M’interessa escriure bé, construir històries atractives, amb diàlegs versemblants i, sobretot,

contar-les bé. La pulcritud formal, l’ús d’un llenguatge correcte, lliure de barbarismes, és

gairebé una obsessió. La llengua catalana és immensament rica i no vull renunciar a cap mot

ni a cap dita. Cap paraula és baldera i el meu repte és bastir històries que puguin interessar

al públic del segle XXI amb un llenguatge de tota la vida.

Esper que el públic gaudeixi de La reina calàpot, una obra que reflecteix aquestes curolles

meves pel llenguatge. I que les persones d’arreu del país puguin passar una estona

entretenguda amb una història de tota la vida, que els tres actors de Xip Xap interpreten de

manera magistral. Que uns actors joves de Lleida donin vida a un conte escrit en mallorquí i

ho facin tan bé és una prova de la vivor i la força del català, així com de la unitat

inqüestionable de la nostra llengua... I un regal impagable per a mi. Moltes gràcies.»

6

La reina Sigfrida és la més bella que hi ha hagut mai a Papalló, un petit reialme perdut a la

vall de les rondalles. Viu pendent de la seva imatge i s'ocupa d'alimentar la fama que ella

mateixa ha sembrat. Cada acte social al qual acudeix suposa un nou repte: s'ha de superar i

cercar models exclusius que facin que eclipsi qualsevol altre convidat.

La propvinent festa de Sant Puput, patró de Papalló, serà una fita sense precedents en la

història del reialme, que commemorarà el centenari de la seva fundació. Sigfrida ha

d'enlluernar tothom, ha de trobar un vestit digne de la seva bellesa...

Ramona, la cosidora de la reina, rep un encàrrec ben especial. L'al·lota no pot desobeir les

ordres de la seva senyora, tot i que sap que això posarà en perill la vida de Sigfrida... Tot i els

advertiments de la cosidora, la reina té tant de caràcter com bellesa, de manera que na

Ramona li haurà de fer cas.

Sinopsi

7

Sigfrida.- Reina de Papalló. Una dona jove, de bona

presència i poc seny. És una persona bella i vàcua,

preocupada només per la seva imatge. Està

acostumada a fer la seva voluntat, no escolta mai

ningú.

Ramona.- Cosidora de la reina. Una al·lota feinera i una

mica descarada, molt destra amb l'agulla i l'única que ha

estat capaç d'aguantar el caràcter de na Sigfrida. Les

dues dones mantenen una relació singular: la reina la

necessita i li consent algunes actituds poc respectuoses.

Amb tot, els capricis de la reina suposen veritables

reptes per a na Ramona.

Personatges

8

Senescal.- Home de confiança del rei. El monarca, cansat de les

estridències de Sigfrida, confia en el senescal perquè la

mantingui allunyada dels afers de govern. Així, el senescal

s'ocupa d'acomplir els desigs excèntrics de Sigfrida i el rei pot

despreocupar-se'n i dedicar-se a la feina i als assumptes

d'Estat.

Bufó.- En la versió que hem fet al Xip Xap, aquest personatge és un titella manipulat per les

mateixes actrius i actor, que recorda els joglars d'un temps ja desaparegut. Parla en vers,

introdueix l'acció i condueix l'espectador al llarg del desenvolupament de la història. Com

que hem volgut que fos percebut com un anacronisme dins la història, hem decidit que fos

un cantant de rap, a l’estil dels “glossadors” i cronistes musicals del S.XXI

9

1. Comunicació escrita

1.1 EXERCICI DE PREDICCIÓ (abans de veure l’obra)

Desprès de que el professor/-a hagi contextualitzat l’obra i després d’haver llegit la sinopsi i

la breu descripció dels personatges que hem inclòs.

Explicar per escrit com s’imagina que serà l’obra: quin tipus de personatges sortiran?, com

seran?, quin vestuari portaran?, on transcorrerà l’acció?, com seran el decorats?...

1.2 FINALS DIVERSOS (després de veure l’obra)

Buscar diferents finals a la història en funció dels personatges de la mateixa.

Es proposa a l’alumnat la supressió o inclusió d’un personatge i com evolucionaria l’obra a

partir d’aquí.

p.e.: a/ Com acabaria l’obra si la Reina i la Ramona tinguessin una bona relació?

b/ Com acabaria si el Senescal no li fes la pilota a la Reina?

c/ Com acabaria si el Rei s’assabentés de tot el que passa a Palau?

d/ Com acabaria si a l’obra hi sortissin dues reines?

e/ I si la Reina no fos una noia gaire bonica?

f/ Com acabaria si la Ramona, finalment no teixís el nou vestit?

g/ I si la Reina no es banyés amb les erugues?

1.3 DE QUÈ VA I DE QUÈ PARLA. (Després de veure l ’obra)

Escriure quin és el tema principal de l’obra i quins són tots els temes que ha volgut tractar

l’autora. Els que s’exposen clarament i els que apareixen de manera subliminar.

Àrea del llenguatge

10

• Esbrinar el to de l’obra: dramàtic, irònic, humorístic, amorós...

• Descriure, amb un sol mot, cadascun dels personatges (ex: Sigfrida: vanitat; Ramona:

picardia; senescal: supervivència).

• Analitzar els personatges: Evoluciona, la seva actitud al llarg de l’obra, o mantenen

els trets característics inicials? Tots tres segueixen la mateixa tònica o n’hi ha algun

que faci un recorregut diferent als altres?

• El final també té una doble lectura: Sigfrida rep un càstig molt més dolorós que no les

picades... sabeu quin és?

1.4 EL FINAL

En els cursos més elevats i quan cada alumne ja ha escrit la seva reflexió personal, pot fer-se

un debat entre tota la classe. Un cop trobades conclusions clares i s’ha entès i reflexionat

sobre el rerefons de l’obra, fer-ne una aproximació a la vida real:

� per què els escriptors i escriptores actuals segueixen treballant els

mateixos temes?

� per què a la gent li continuen interessant?

� pot mostrar una obra teatral les aspiracions, pors, drets i deures d’una

societat?

� poden els escriptors utilitzar les seves obres per denunciar o potenciar

conductes socials?

� i per transmetre i convèncer de certes creences, pors, dubtes i

opinions personals?

� Com es recrea l’humor en els actuals mitjans de comunicació (ràdio,

televisió, cinema, premsa...)?

11

1.5 NIVELLS DE COMUNICACIÓ

Escriure un resum de l’obra que has vist:

a/ com la explicaries a un amic o una amiga.

b/ com la explicaries a un professor/a o al teu pare o mare.

c/ com a un nen o una nena de 3 anys.

d/ com t’imagines que és el vestit d’ales de papallona?

- Descriu-lo

- Dibuixa’l

e/ Per als alumnes d’ESO: Recursos literaris. Ramona, durant una bona part de l’obra, es burla de la reina. L’autora, per palesar aquesta característica, recorre sovint a la ironia. Recordes algun passatge que ho reflecteixi?

Quins altres recursos literaris podem trobar a l’obra (metàfores, símils, comparacions...)?

LA CARTELLERA

Generalment una obra de Teatre s’anuncia per mitja d’un cartell.

Fer el disseny d’un cartell d’una obra de Teatre.

- Es pot fer mitjançant

� un dibuix

� un collage

� utilitzant un programa a l’aula d’informàtica

EXERCICI

12

Recorda no oblidar la següent informació:

- Títol de l’obra

- Autor/a

- Director/a

- Intèrprets

- Dies de representació

- Hora de la representació

- Lloc de la representació

- Preu de l’entrada

2. Comunicació oral

2.1 VOCABULARI TEATRAL

Donar a conèixer a l’alumnat el llenguatge propi del l’àmbit teatral.

A mode de col·loqui es tractaran tots aquells mots relacionats amb el món del teatre i la

incidència que tenen.

- Actriu /actor

- Protagonista

- Decorat / atrezzo

- Crític

- Bambolina

- Dramaturg

- Assaig general

- Platea / amfiteatre / galliner

- Practicable

- Focus

- Inalàmbric

13

Per dur a terme un bon col·loqui caldrà establir unes normes de diàleg:

- Mantenir una actitud respectuosa vers els altres companys

- Respectar el torn de paraula

- No contestar a cap company fins que aquest no hagi acabat la seva exposició

- Emprar una parla precisa, clara i correcta

- Escoltar les aportacions de tots els companys i no repetir idees

- Intentar utilitzar correctament el nou vocabulari teatral que hem après

Un cop ja conegut el llenguatge teatral més tècnic és l’hora d’endinsar-nos en l’argot teatral.

Començarem intentant esbrinar per grups, mots com:

- Anar de bolo

- Fer temporada

- Salvar una rèplica

- Dir una “morcilla”

- Ser un “patillero”

- Donar peu

- Fer un “mutis”

- Entrar a cametes

- Quedar-se en blanc

- Passar text

- Entrar i sortir del personatge

- Perdre el personatge

- Fer campanya

- La companyia

- Penjar-se de text

- Fila Zero

- Molta merda!

Un cop treballades aquestes expressions en petits grups és el moment de fer un petit debat i

entre tots decidir el significat que més ens convenç. Un cop decidit, podem comparar-ho

amb el significat real en el món del teatre, i per altra banda expressar quines són les

expressions que més ens han cridat l’atenció i perquè.

14

Un cop acabat l’exercici anterior, seria el moment de treballat el concepte ARGOT i cercar

altres argots en la nostra llengua diferents al teatral.

2.2 PETITA GUIA D’EXPRESSIONS BALEARS

Val a dir que el llenguatge emprat a l’obra és, expressament, intemporal. Tothom a Mallorca

entén aquestes paraules, però n’hi ha d’altres més actuals, que habitualment són les que

s’usen: la gent de Ciutat no sol dir “cambuix” sinó “despentinat”; o prefereix “quadern” o

“llibreta” en comptes de “plagueta”. A més, els noms dels oficis que apareixen a l’obra no es

fan servir perquè, senzillament, els oficis han desaparegut: ja no hi ha senescals, ni cosidores,

ni saigs. Vull dir que, tot i que el llenguatge emprat és genuí i tothom el coneix, no és el que

usa habitualment la gent en el seu discurs. No sé si convendria que el títol fos “Petita guia

d’expressions balears i rondallístiques (o intemporals)”. No ho sé. Així com és cert que

l’article salat o les desinències verbals són característiques de Mallorca, d’altres no són

exclusives d’aquí, sinó que són antigues: de “confessos” n’hi ha arreu –cada vegada menys,

és cert- i els termes “garriguer”, “qualque”, o “comanar” s’empraven –encara n’hi ha que els

empren- a tot el territori. (Nota de l’Autora)

2.3 CAL PRESTAR UNA ATENCIÓ ESPECIAL A:

L’article salat: es, sa

El present dels verbs:

• Per norma general desapareix la desinència de primera persona del present

d’indicatiu: /– o

o exemples crid (CRIDO), arrib (ARRIBO, deman (DEMANO), dorm (DORMO),

crem (CREMO)

• Alguns verbs o formes adopten formes característiques

o Tenc (TINC), som (SÓC)

15

• Per a les formes de la primera i segona persones del plural també hi ha

modificacions:

o Agradau (AGRADEU), callau (CALLEU), semblau (SEMBLEU), tengueu

(TINGUEU)

o Tornam (TORNEM),

Acubar – Desmaiar

Al·lota - Noia

Batiar – Batejar

Boiano – Tanoca

Calàpot - Gripau

Caliportal - Terrabastall

Cambuix – Cap despentinat

Ciuró – Cigró

Confés – Confessor (és un capellà, paraula que també s’usa a Mallorca. Cridaven el confés perquè el malalt es confessés i rebés l’extrema unció)

Garriguer – Guarda d’una finca (d’una garriga)

Histori’ – Història

Idò – Doncs

Memori’ – Memòria

Madona – Senyora

Melicotó – Préssec

Nines – Nenes

Nu – Nus

Pipelles – Pestanyes

Plaguetes - Revistes

Porcella – Porqueta

16

Pus – Més

Qualque – Algun

Rabejar – Banyar amb aigua. Esbandir

Quin doiot es aquest ? – Quina bestiesa és aquesta?

Ara que em deis? – I ara?

Això no ret gens – És una feina molt enutjosa, que no avança gaire

No heu de mester res – No necessiteu res

Comanau, idò! – Ordeneu, doncs!

No vaig de verbes – No vaig de bromes

JOC DE NARRAR HISTÒRIES

L’argument de la història de la nostra protagonista, se’ns pot fer molt quotidià, tot i que

siguin molts segles els que ens separen i també molts canvis socials. Tot i això, actualment

continuem tenint actituds similars a les dels personatges de l’obra.

Molts cops no tenim present els desigs i maneres de pensar de la gent que ens envolta ni tan

sols els seus sentiments. Potser no hi ha personatges com la Reina Calàpot en el nostre

entorn, però si que tots tenim comportaments que, en determinades ocasions s’hi podrien

assemblar.

Agafant com a tema el mateix que el de La Reina Calàpot, transportar-lo en la nostra societat

i en la pròpia realitat i inventar, en grups de dos o tres, una història actual. Un cop s’ha escrit

o se n’ha fet un esquema exposar-la en veu alta davant la resta de companys.

Per explicar una història s’ha de tenir en compte:

- No memoritzar la història sinó assimilar-la

- Fer-la nostra i prendre-la seriosament (ni que sigui còmica)

- Entendre i encisar-nos en la narració

EXERCICI

17

- Parlar amb el volum adequat i una dicció clara

- No interrompre la narració, en cas de contratemps improvisar-la

- Senzillesa en la manera i en l’exposició, sense confondre-ho amb pobresa

- Mantenir la calma, prendre’s el temps necessari per no atabalar-se

- Emprar onomatopeies

- Acompanyar la narració amb l’expressió de la cara i els gestos

- Assaborir allò que s’explica

COL·LOQUIS. ELS PERSONATGES (desprès de veure l’obra)

Tots tres personatges que surten a La Reina Calàpot són molt arquetípics i diferenciats entre

ells. Si comptem el personatge del titella, també tindríem un quart arquetip.

- A mode de col·loqui, intentar descriure’ls, comparar-los, trobar similituds i diferències de

comportament, de possibilitats, i buscar-los-hi un passat (infantesa i/o joventut) per a

cadascun.

- T’has fixat en la relació entre:

* La Reina i la Ramona?

* La Reina i el Senescal?

* El Senescal i la Ramona?

* L’actitud del Bufó respecte a la resta?

Com definiries cada relació?

Que tenen en comú?

Que els separa?

Quins interessos té cada personatge?

- Podríem trobar personatges actuals que tots coneguem i que puguem identificar amb els

que surten a l’obra?

18

Aquesta història inventada per l’escriptora Aina Dols té alguns elements comuns amb molts

contes fantàstics; en podries citar alguns ? Podries trobar quins elements de la història són

comuns amb les històries que explicaven els germans Andersen, o els Germans Grimm?

En el nostre treball de posada en escena, hem cregut convenient treballar a partir de les

convencions de la Commedia dell’arte, on els personatges tenen comportaments molt

particulars depenent del lloc social que ocupen...

No es comporta igual un criat que un senyor i totes aquestes coses les han utilitzat el

director juntament amb les actrius i l’actor per treballar en els assaigs.

LA COMÈDIA “DELL ‘ARTE”

La clàssica comèdia dell’arte, la procedència de la qual trobem al teatre italià, s’exporta a

tots els teatres d’Europa durant el segle d’Or. Les Companyies de Teatre de l’època, que

acostumaven a representar les seves obres de ciutat en ciutat per tots els països, van anar

agafant influències de la comèdia dell’arte i les van adaptar al seu propi teatre, incloent les

històries més pròpies i els personatges més típics de cada país. A Espanya un clar exemple

són les comèdies de Lope de Vega.

És una tècnica teatral que es basa en un humor que no pertany a cap període temporal

concret i, fins i tot, podríem dir que és universal. La principal característica és la utilització de

la caricatura i el saber actualitzar tots els recursos de la comèdia antiga i dels models més

recents.

Hi podem trobar els elements còmics i els tics de l’antiga farsa: bufetades, cops de bastó,

persecucions, repeticions, entrades inoportunes, comentaris no advertits pel personatge a

qui es dirigeixen (“aparts”), etc...

Àrea de literatura

19

Segons Molière (Jean- Baptiste Poquelin)

“La paraula, el text, a la comèdia, està feta per explicar i educar amb els seus

continguts i missatges, però també ha de ser utilitzada , en els seus aspectes

formals, per a caricaturitzar, tipificar als personatges, i sobretot per divertir”.

Destaquem però la literatura teatral i els espectacles que hem vist ja siguin infantils, juvenils

o familiars i independentment de si els heu vist amb els companys i companyes de l’escola o

amb els vostres pares:

Proposem un col·loqui on es tractin els següents temes:

* Quines obres de teatre coneixes?

* Quantes n’has llegit?

* Quantes n’has vist representades?

* Quins temes acostumen a tractar?

* Quina sensació donen al públic o lector?

* Fan riure?

* Si és que sí, per què?

- pels personatges

- pels arguments

- per les situacions

...

* De quines persones fan sàtira i ironia?

QUÈ EN PENSES...?

Carles Riba l’any 1921 escriu:

“Cau el teló sobre el desenllaç (els desenllaços de Molière sovint tant

infantívols), però l’implacable veritat que damunt l’escena durant un, tres,

cinc actes s’ha anat seguint, deixa en l’espectador un subtil neguit que,

20

malgrat que en el teatre tot s’és arranjat satisfactòriament, no obstant, en la

vida d’aquells vivents personatges que tanmateix enllà del teatre es continua,

alguna cosa resta tarada: la convivència. I és que es resol el conflicte, al cap i a

al fi secundari, però la passió central no es guareix.”

Després d’una reflexió personal comentar aquest text a classe amb l’ajuda del professor/a.

* Creus possible que el Teatre pugui aconseguir el que Carles Riba exposa?

* Creus que els escriptors i escriptores ho continuen aconseguint avui en dia?

* Creus que en l’actualitat hi ha companyies de Teatre que ho intenten?

* Quines? Com?

* Ho aconsegueixen?

21

LES CLASSES SOCIALS

Es veu clarament la diferència de classes socials entre els nostres personatges, en el seu

comportament, en les seves obligacions, possessions i drets i deures.

Amb l’ajuda del professor/-a fer un esquema a la pissarra de l’estructura de classes socials al

segle XVIII, i un altre de la societat actual. Desprès de l’anàlisi d’aquest esquema: Fer un

col·loqui guiat pel professor/a de la divisió per classes de la societat actual i les millores en

referència amb la societat de l’època de Molière.

COSTUMS I TRADICIONS. OFICIS.

A l’obra cada personatge té els seus propis costums d’acord amb els costums de la seva

època i país. Així doncs, veiem com els criats depenen absolutament dels seus amos, i com hi

ha persones que mantenen un “estatus”(com li passa a la Reina Calàpot) l’estatus propi de la

monarquia.

Per altra banda cada un dels personatges té un ofici dins la història amb un ordre jeràrquic

molt diferenciat:

La Reina

Els servents

- El senescal

- La cosidora

Àrea de coneixement del medi

22

1. Exposar les diferents costums que tenien al S. XVII a Espanya, diferenciar les que encara

perduren, tot i que a altres nivells, com la “trapelleria”, i les que més han canviat: com la

relació Reis -servents.

2. Buscar les costums i tradicions pròpies del nostre país i explicar-les a la resta de companys

i companyes.

3. Buscar les costums i tradicions Catalanes en l’actualitat. Quines diferències i similituds

tenen amb les dels diferents països de procedència del vostre alumnat?

4. Quins oficis són més comuns en el nostre entorn familiar?

5. Hi ha oficis que podrien ser diferents segons el país de procedència?

Completem les activitats amb les respostes personals de l’alumnat respecte del treball de

cadascun dels membres de la família (avis, oncles, mare, pare).

Al mateix temps cal que pensin sobre quin treball els agradaria fer de grans i quin no.

Com a activitat oral complementària es podria fer un llistat de tots els oficis que coneixem

amb l’acció que realitzen i l’eina que utilitzen.

ENTRE TOTES I TOTS

Enganxem dibuixos i imatges d’oficis i escrivim els noms en un mural fets sobre paper

d’embalar per enganxar als passadissos.

PARLEM I ESCRIVIM

Inventem un diàleg entre l’electricista i un client. Abans es pot fer a nivell oral entre ells, ja

que es tracta de crear una situació comunicativa concreta.

EXERCICI

23

L’art Gòtic

En la nostra escenografia, el decorat es basa en unes arcades gòtiques, en les quals s’hi pot

veure un gran vitrall amb la imatge de la reina ja que es vol representar esquemàticament

l’atmosfera de la cambra d’un Palau Reial: la cambra de la Reina Calàpot.

Com a imatges que pertanyen al període gòtic podem buscar-ne de la catedral de Palma de

Mallorca, d’on és l’autora o bé el claustre de la Seu vella de Lleida d’on és la companyia... i

allí mateix podrem veure les vidrieres.

Buscar altres imatges i característiques de l’Art Gòtic.

Claustre de la Seu Vella. Lleida.

Àrea artística

24

Catedral de Palma de Mallorca.

25

Busca la definició de les següents paraules i després fem un col·loqui on puguem trobar

aquests comportaments en l’obra que heu vist, seguint les indicacions del vostre mestre o la

vostra mestra.

- LA VANITAT

- L’ENVEJA

- LA SUPÈRBIA

- ELS MALTRACTAMENTS

- LES OPRESSIONS - AGRESSIONS

En aquesta història hi trobem molts valors i una moral final que és ben representativa dels

conceptes que heu descrit amb anterioritat, però ens agradaria destacar el tema del

“Consum Responsable” que us pot servir per plantejar algunes de les sessions, treballant les

qüestions de “les marques”, del “jo tinc més que tu”, etc...

TREBALL EN CONSUM RESPONSABLE

La Reina Calàpot vol estrenar un vestir per a cada ocasió i, per aquesta raó té una cosidora

que li fa els vestits que demana. La vanitat la porta a extrems exagerats amb un desenllaç

que mai hauria imaginat.

- Creus que això és una de les característiques de la societat actual?

- Consumim més del que caldria?

Us proposem, a continuació, un exercici que parli de les botigues i que podem relacionar

amb el consum responsable i amb el comerç just i solidari.

Àrea d’educació en valors

26

EL CONSUM

1. Objectius didàctics

• Utilitzar la llengua oral per comunicar-se segons el seu nivell lingüístic.

• Potenciar la comprensió i la parla per tal d’entendre’ns en grup.

• Anomenar els diferents tipus de botigues i el nom de la persona que hi treballa.

• Relacionar les professions amb les accions i les eines que utilitzen.

• Conèixer els diferents productes que hi ha a cada botiga.

• Mantenir una actitud positiva davant els nous aprenentatges.

• Emprar les estructures treballades.

2. Continguts que es treballen: Anem a comprar a les botigues.

Objectius comunicatius Exponents lingüístics

- Saber dir alguns noms dels productes d’ús més habitual a cada botiga.

- Demanar informació sobre algun producte.

- Demanar productes d’una botiga.

- Expressar sentiment d’alegria, pesar, indiferència, rebuig.

- Preguntar i informar sobre gustos i preferències personals.

- Expressar suposicions, opinions, aprovació/ desaprovació.

- Interpel·lar algú.

- Respondre a una interpel·lació cara a cara.

- Preguntar pel preu d’un producte concret. Pagar.

- M’he comprat unes sabates a la sabateria.

- El mirall el podem comprar a...

els vestits a...

- Si us plau, tenen ...? (nom del producte)

- He de comprar..., vull comprar...,

- Ho sento molt. Em sap greu. Quina ràbia!

M’és igual. Tant se me’n dóna.

- M’agrada molt.., m’estimo més... que...,

m’encanta, no m’agrada gens.

- Jo crec que.., a mi em sembla, m’imagino,

clar que sí, d’acord, jo ho crec,

- Per favor, senyoreta! Escolti..., disculpi...

- Sí? Digui’m? Què vols?

- Quant costa? Són... euros i... cèntims.

27

Gramàtica i lèxic

• Lèxic de les botigues (botiga de roba, sabateria, perfumeria, joieria...)

• Estats físics i anímics: alegria, indiferència, rebuig, ràbia, sorpresa.

• Nom de les botigues, coses que s’hi poden comprar.

• Interrogatiu: Quant?

• Números fins el 10.000 (aprendre o revisar)

• Adverbis: una mica, bastant, molt, res, gens.

• Verb voler, donar, costar, tenir, agradar.

• Repassar els dies de la setmana i les hores per treballar els horaris comercials.

• Fórmules per expressar gustos, fer suposicions, acords, donar excuses...

3. Referències sobre transversalitat

En aquest tema hem treballat l’actitud de tenir un consum adequat a les necessitats i no

basat en el consumisme. Potenciem la compra a les botigues del barri o del poble on tenim

un tracte més proper. Així mateix, també destaquem la necessitat de fer un ús ecològic dels

productes consumits.

4. Desenvolupament didàctic

Caldria observar il·lustracions de botigues i de carrers amb botigues de la ciutat i

desenvolupar el treball oral.

Observar la imatge que hi ha representada. Posem en comú el que es veu i parlem sobre el

que hi ha en la imatge.

Representem la conversa que hi apareix.

28

Es poden enumerar més noms de botigues que no apareixen a la imatge.

Comentem el significat de la frase: “Comprem el que necessitem”

Comentem el significat de la frase: “Utilitza els productes amb seny”

Fem una comanda per comprar en una botiga... amb els diversos noms dels productes que

volem demanar i les respectives quantitats...

Revisem una factura que es presenta a l’activitat i així podem fer la comanda de papereria

amb el cost total.

Es poden muntar activitats semblants amb productes de diferents botigues.

ARA JA PODEM ANAR A COMPRAR:

- Fem una llista dels productes que volem anar a comprar.

- Escrivim i dibuixem 4 productes de cadascuna de les botigues.

- Anem a les botigues a preguntar els preus dels diferents productes.

- Després a nivell oral es poden enumerar més productes de les mateixes botigues o d’altres.

- També podem fer llistats dels productes que ofereixen a cada botiga.

- Anem a una botiga de comerç just per a que ens expliquin el tipus de treball que duen a

terme i el tipus de productes que tenen i la repercussió que té la seva compra en els països

d’origen.

EXERCICI

29

Llegim i comentem en grup el significat de la frase:

“Ser amables ens obre portes”.

Activitats de reforç i d’ampliació sobre els diferents oficis o les relacions de amos criats. Ens

poden servir per treballar les frases amb l’ús del vostè.

• Conversa:

o Presentem els diàlegs de les situacions comunicatives plantejades.

o Diàleg per parelles. Intercanviem els rols.

o Fer un petit teatre.

• Endevinar i escriure la paraula que es pot formar amb un grup de lletres barrejades.

• Cançons: Jo sóc un pobre ma – me –mi –mo –músic de carrer.....

• Endevinalles: Segurament ja en coneixeu moltes més que es poden utlitzar.

o Se’n poden buscar de noves a internet.

o També es pot proposar que cada alumne o alumna n’inventi una

Quin és l’home al qual totes les medecines fan viure? R: El farmacèutic.

Quin és l’ofici que mata una lletra? R: El matalasser.

• Refranys i dites: N’hi ha moltes, aquí n’oferim unes quantes que poden fer referència

al caràcter dels personatges i a les seves relacions.

o Qui sembra, recull.

o No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.

o Qui no vol creure a la bona mare, haurà de creure a la pell de cabra.

o Més val un veí a la porta que un parent a Mallorca.

o Tal faràs, tal trobaràs.

o Qui paga descansa.

o Feina feta no té destorb.

30

o No tenir ofici ni benefici.

o Actua com cal, que amb la moneda que paguis et pagaran.

o De rialles en vénen ploralles.

o A casa de dona rica, ella mana i ella crida.

o A vegades és pitjor el remei que la malaltia.

o Qui té el cul llogat, no seu quan vol.

o Qui la fa, la paga.

o Sense vestit, tant és el pobre com el ric.

• Murals:

o Fer cartells publicitaris per a les distintes botigues.

31

CURRÍCULUM: L’ART DEL TEATRE

Primer nivell de concreció

* Les funcions del llenguatge i el seu paper en la societat.

* Diversitat lingüística en el món actual. Principals famílies lingüístiques romàniques.

* Procés de formació, transformació, desplegament o substitució d’una llengua.

* Llengües d’Espanya i normes legislatives que s’hi refereixen.

* Varietats socials i geogràfiques del català i del castellà. El català de les illes Balears.

Valors, normes i actituds

1. Valoració de la comunicació

1.1 Participació i iniciativa en activitats orals.

1.2 Atenció a la genuïtat de l’expressió oral.

1.3 Hàbit de lectura de la premsa escrita.

2. Obertura i curiositat intel·lectuals

2.1 Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual.

2.2 Sensibilització per la literatura

2.3 Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema.

2.4 Actitud crítica raonable.

3. Respecte per la pluralitat cultural i valoració de la pròpia identitat.

3.1 Valoració de la riquesa que aporta la diversitat lingüística i respecte per als

usuaris dels diversos parlars.

3.2 Atenció a la situació sociolingüística de Catalunya.

3.3 Sensibilització crítica envers els aspectes de la llengua que reflecteixen valors i

prejudicis (Classistes, racistes, sexistes) per tal d’eliminar-los.

Annex

32

4. Valoració de l’aprenentatge i dels elements diversos que hi incideixen

4.1 Interès per la lectura i per l’expressió escrita personal.

4.2 Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita

4.3 Adequació del registre lèxic al context.

Objectius terminals

1. Analitzar missatges orals formals o espontanis, tot reconeixent si són singulars

(exposició, conferència discurs), plurals (diàleg, conversa, entrevista, debat, col·loqui,

taula rodona), com també el registre que els pertoca, i interpretar-ne els elements no

verbals que els acompanyen.

2. Resumir oralment i per escrit missatges orals formals explicant-ne les informacions i

les idees essencials, i la intenció de l’emissor.

3. Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals en què l’alumnat

pugui tenir un paper de receptor: tant si són procedents dels mitjans de comunicació

social (televisió, ràdio, cinema i publicitat) com de la vida escolar, cultural i social

(debat, col·loqui, discurs i conferència).

4. Produir missatges orals, espontàniament o amb preparació prèvia, amb ordre,

coherència i claredat acceptables en l’expressió lingüística i en el registre emprat, tot

seguint, si escau, pautes facilitades pel professorat.

5. Participar en les manifestacions orals que es produeixen en l’entorn escolar d’acord

amb les convencions socials d’aquesta mena de manifestacions: demanar la paraula,

respectar els altres quan en tinguin l’ús, centrar-se en el tema, expressar l’opinió

personal raonadament i modificar-la quan s’escaigui.

6. Demostrar interès per les manifestacions orals d’altri que no estiguin directament

lligades a la vida escolar (per exemple les que apareguin a la televisió, els col·loquis,

debats, etc...) i que siguin d’iniciació a la vida adulta.

7. Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text en prosa o en vers, apropiat

a l’edat, tant si és literari com de les altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets,

opinions i interpretacions, quan s’escaigui.

33

8. Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers, o de les altres àrees del

currículum, amb veu i entonació adequades i d’acord amb les regles de l’ortologia de

la llengua respectiva.

9. Distingir els principals tipus de textos per la seva finalitat i marques textuals

identificant-ne les característiques i elements bàsics que el defineixen.

10. Interpretar els diferents gèneres periodístics de contingut històrico-informatiu

(crònica, notícia, reportatge), argumental (carta al director, editorial i article d’opinió)

i dialogat (entrevista), de temes d’interès per als adolescents i d’altres d’interès més

general d’acostament a la vida adulta.

11. Emplenar correctament diferents tipus de textos formals: impresos, talons,

telegrames, enquestes i contractes.

12. Redactar textos necessaris per a la vida d’un adolescent i d’acostament a la vida

adulta: cartes, instàncies, anuncis, actes i currículum, segons les normes

convencionals (dades d’identificació, marges, espais, cal·ligrafia i ortografia).

13. Confeccionar un relat de fets o accions, a partir d’imatges o d’un guió previ, tot

seguint alguna mena d’ordenació que pugui ser reconeguda per altri, d’acord amb les

normes ortogràfiques i de puntuació, espais i marges.

14. Produir textos descriptius, expositius i instruccionals relacionats amb les àrees del

currículum, d’acord amb l’estructura textual, tot complint les normes ortogràfiques i

de puntuació.

15. Resumir textos de tipologia diversa relacionats amb les àrees del currículum.

16. Manejar amb soltesa instruments informàtics d’ajut a la redacció i a la impressió de

treballs escrits, com ara processadors de textos, verificadors i correctors ortogràfics,

diccionaris de sinònims i programes d’autoedició.

17. Valorar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació per reestructurar

els treballs escrits i facilitar la precisió i la presentació d eles idees.

18. Manejar diferents tipus de diccionaris: generals, enciclopèdics i de traducció, tot

reconeixent, quan s’escaigui, les parts d’un article i interpretant-ne les abreviatures.

19. Utilitzar el concepte d’índex i les eines de tecnologia de la informació per a la recerca

i la recuperació d’informació continguda en bases de dades, enciclopèdies i

diccionaris electrònics.

20. Distingir el significat general d’un mot, el sentit figurat i el significat contextual.

34

21. Descriure les principals formes que regulen la formació de paraules: derivació i

composició.

22. Identificar els sufixos, prefixos i infixos procedents del llatí i del grec que apareixen en

mots de la vida quotidiana i en mots propis de les altres àrees del currículum.

23. Usar els diversos significats de mots polisèmies corrents, tenint el compte el context.

24. Utilitzar mots o construccions de significats semblants segons el context.

25. Interpretar locucions, modismes i frases fetes d’ús corrent, fent-les servir en els

missatges orals i escrits propis, quan s’escaigui.

26. Reconèixer al registre de la llengua d’un text a partir del lèxic emprat.

27. Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat.

28. Demostrar interès per la literatura pròpia i per les altres, especialment les que són la

base de nostre món cultural (grega, llatina, jueva, àrab i europea en general)

29. Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, tot

demostrant criteri personal i un cert grau d’autonomia.

30. Reconèixer els recursos i les convencions del registre literari, tot adonant-se dels

elements que el diferencien dels altres registres.

31. Reconèixer textos de diversos gèneres literaris, tot fent referència a les principals

característiques que permeten classificar-los.

32. Distingir els principals períodes de la literatura catalana i castellana, atenent a la

relació amb el context històrico-social, gèneres literaris i alguns autors significatius

per tal de situar les lectures dins el marc de referència adequat.

33. Comentar textos poètics i en prosa, atenent als aspectes formals i de contingut, a

l’autor/-a i a l’època, i d’acord amb la sensibilitat personal, expressada mitjançant

una opinió raonada.

34. Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment i escrit (recensió), informacions pertinents

sobre una obra llegida, pel que fa a l’autor/-a i a l’època de producció, procedents de

fonts diverses –explicacions del professorat, consulta bibliogràfica, etc.-, de manera

que es contextualitzi i s’expressi l’opinió pròpia raonada.

35. Identificar els elements textuals: parts del text, elements introductoris, elements

relacionats i altres elements rellevants.

36. Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d’un text, d’u paràgraf, d’una oració o

d’una paraula.

35

37. Reconèixer diferents tipus d’oració segons l’estructura i el significat, tot relacionant

l’entonació amb la puntuació i els canvis que aquestes poden produir.

38. Representar esquemàticament l’anàlisi d’una oració simple.

39. Demostrar les diferències, des del punt de vista morfològic, de les diverses categories

gramaticals mitjançant l’anàlisi.

40. Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i coordinació.

41. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase subordinada per expressar

millor el pensament.