gènere i nombre del substantiu
TRANSCRIPT
-
7/25/2019 Gnere i Nombre Del Substantiu
1/4
1
GNERE I NOMBRE DEL SUBSTANTIU
A) El gnere
El gnere del substantiu s totalment arbitrari quan designa coses i idees abstractes. Quandesgina persones i animals que tenen dos gneres, el femen es forma de diverses maneres:
a) Generalment, s'afegeix una -aal mascul:
Mascul + -a
nt ntagat gatafill filla
De vegades, el fet d'afegir aquesta -a, fa que l'ltima consonant es modifiqui:
-p----- ba llop-----lloba -s------ssa gos------gossa-t------da nebot---neboda -u------va jueu-----jueva-c------ga amic----amiga -l------lla Marcel--Marcella-f------va serf-----serva
b) Els substantius acabats en -e, -o, -utones, solen fer el femen canviant aquestes vocals per -a:
Mascul Femen
pediatre pediatraalumne alumnamonjo monjareu rea
c) En alguns casos es pot formar el femen afegint al mascul les terminacions -na, -ina, -essa:
Mascul Femenorfe rfenacos cosinaheroi herona
ngel Angelinatigre tigressaabat abadessa
d) Alguns tenen terminacions prpies:
Mascul Femen
-or -riu actor/ actriu emperador/emperadriu-leg -loga socileg/sociloga filleg/filloga
e)
En un nombre molt redut de casos, el mascul es forma a partir del femen afegint-hi -ot:
bruixa bruixot
-
7/25/2019 Gnere i Nombre Del Substantiu
2/4
2
dida didot
f) Hi ha masculins i femenins que es corresponen, per que tenen una arrel diferent:
amo mestressamarr ovella
ase someraboc cabragendre nora o jovecavall euga o egua
g) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gneres. s el cas de noms id'adjectius acabats en
-aire:el/la boletaire-ista:el/la dentista-cida:el/la parricida
-ta:el/la gimnasta
Tamb hi ha substantius d'una sola terminacimolts dels quals provenen d'adjectius: noble,jove, salvatge, mrtir, conserge...
h) Finalment, hi ha noms d'animals que sn invariables. En aquest cas, la indicaci de gnere esfa afegint mascleo femella:
el rossinyol mascle/ el rossinyol femellala sargantana mascle/ la sargantana femella
Hi ha substantius que canvien de significat(homnims) segons el gnere. Per exemple:
el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)un editorial (article) una editorial (empresa editora)el fi (finalitat, objectiu) la fi (el final)el llum (aparell que illumina) la llum (claror)un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)el planeta (astre) la planeta (dest)el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir)el terra (sl, paviment) la terra (altres sentits)
el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar)el clera (malaltia) la clera (rbia)el pols (batec) la pols (partcules)el pudor (modstia) la pudor (mala olor)el vall (excavaci) la vall (depressi entre muntanyes)
Sovint usem malament el gnere d'algunes paraules per influncia del castell
En catal sn masculins
els afores un avantatge
el compte els espinacsel corrent el costumel deute el dubte
-
7/25/2019 Gnere i Nombre Del Substantiu
3/4
3
els espinacs un estratagemael front el titellael llegum el lleixiuel pebre el pendentel senyal
En catal sn femenins
una amargor la claroruna esplendor una olorla resplendor la suoruna allau una anlisiuna au una aromala cercavila la dentla marat les postres
la sndrome la sidala xocolata
B) El nombre
a) La majoria dels substantius formen el plural afegint una -sal singular.
SINGULAR (+S) PLURALhomepaltesi
cru
homespalstesis
crus
b) Els substantius acabats en -acanvien a -esquan passen a plural:
dia diesidea idees
Aquesta norma pot provocar algunes alteracions ortogrfiques:
c-----------qu roca------roques-----------c raa------races
j-----------g monja---mongesgu--------g llengua--llengesg----------g amiga---amiguesqu--------q Pasqua--Pasqes
c) La majoria dels substantius acabats en vocal tnica afegeixen -ns:
ma manspi pinsve vens
carb carbonsb bns
-
7/25/2019 Gnere i Nombre Del Substantiu
4/4
4
En canvi, n'hi ha que afegeixen una -sal singular:
els noms de les lletres: les as el nom de les notes musicals: els dos les partcules gramaticals usades com a substantius: els perqus uns quants noms: sofs, cafs, cals, bisturs, quinqus, clixs, consoms...
d) Els substantius masculins aguts acabats en -s, -, -x, -ix, -txformen el plural afegint -os
-s gas gasos- llu lluos-x sufix sufixos-ix boix boixos-tx esquitx esquitxos
Cal tenir en compte, per, que un nombre considerable de substantius que acaben en -s, la
dupliquen:nas nassosgos gossostros trossosaccs accessosarrs arrossos
Fixa't que els substantius que tens a continuaci afegeixen una -squan formen el plural:
cal cals fal falsapndix apndixs ndex ndexsbaf bafs tuf tufs
e) Els substantius acabats en -sc, -st, -xt, -igtenen doble forma de plural:
-sc casc cascs o cascos-st gest gests o gestos-xt text texts o textos-ig raigs raigs o rajos
desig desigs o desitjos
Hi ha mots que sn invariables:
dillunsdimartsdimecresdijousdivendres
llapisglobus
plustipusfocus
porusvirusatlescactus
pols
tempscries
bisbcepsurbs
fetuslapsus