unitat 1. les classes gramaticals. el substantiu...unitat 1. les classes gramaticals. el substantiu...

Unitat 1. Les classes gramaticals. El substantiu

Activitats de reforç

Llengua catalana i literatura 3r ESO 2 Editorial Cruïlla

1. Indica a quina classe gramatical pertany cada paraula:

a) de e) cosir i) indefinit m) tren

b) impossible f) verda j) papallona n) gruixut

c) amb g) nosaltres k) o o) metgessa

d) estoig h) correcte l) el p) teva

2. Fes substantius a partir de les paraules següents:

a) ordenar e) pols

b) divertit f) llibre

c) vermell g) casar

d) tracte h) tendre

3. Escriu les paraules següents en plural:

a) terra g) lletja m) insubmís

b) feix h) guerra n) cossi

c) tronc i) text o) germà

d) crit j) missatge p) metxa

e) fosc k) penós q) ferm

f) pudor l) bordegàs r) ós

4. Fes el femení de les paraules següents:

a) bruixot e) escrivà i) quotidià

b) abat f) enemic j) quinzè

c) filòleg g) diputat k) diable

d) jove h) heroi l) déu

5. Indica si els sintagmes nominals destacats de cada oració fan la funció de subjecte o de

complement del verb:

a) Els delinqüents no van tenir temps de fugir.

b) Aquesta maltempsada ha destrossat els carrers.

c) La gent ha estat tota la tarda esperant el seu ídol.

d) Pere, apropa’m les setrilleres.

e) La Júlia vol croquetes per sopar.

Unitat 1. Estructura de la narració

Activitats d’ampliació


Llegeix atentament aquest text i fes les activitats següents:

Després de veure els bastiments on dormien els mossos i on els cups esperaven el

most daurat que faria regalar la dansa dels trepitjadors sobre la catifa odorant, quan

els raïms fossin duts a plenes portadores, el matrimoni i la Remei s'enfilaren a la

torratxa damunt les golfes.

Allí hi havia el colomar, ara gairebé desert: damunt la masia, voltant-la a amples

volades, els coloms tornassolats de nacre teixien garlandes en el cel blau i mel de

posta.

La Remei es quedà palplantada, en veure l'amplitud d'horitzó que dominava el seu

esguard, acostumat a la daurada esquifidesa ciutadana.

La casa estava arrecerada a la muntanya, aspra de roca vermella i grisa, coronada amb

feréstecs pins despentinats en les carenes. En els pendents suaus, els margets

innombrables, aprofitant misèries de terreny, sostenien les velles oliveres de venerable

testa nevada, els ametllers graciosos, les figueres de soca torta i berrugosa entre la

ufanosa cabellera dels ceps lluents al sol.

Ja en la plana, la vista reposava en el fresc coixí de tanta vinya, que l'allunyament

tornava fina com un prat de setí, i l'avellutament irreal d'algun massís d'arbres, blaus

amb l'ombra allargassada de la posta. Els termes s'esglaonaven dins el doll melat.

El terreny és pla fins a l'altra banda, on les muntanyes molt llunyanes clouen l'horitzó.

Tota la perspectiva és llisa sota el cel altíssim, però no pesant damunt la humilitat de

la terra.

La plàcida monotonia del paisatge ondulant no és trencada pel tallat del riu o la flonjor

d'una coma. El riu de nacre –talment una melodia de veus inflades pel goig de viure–

subratlla el ritme de línies quiet com un bleix.

Una alenada impetuosa omplí d'alegria el cor de la Remei. I és que no era aquella vista

com la de les asprors torturadores, en les muntanyes, ni de tons violentament

contrastants com els de les braves costes: no despertava inquietuds sinó que les

apaivagava, com una carícia d'aigua en les mans obertes.

MARIA TERESA VERNET, Amor silenciosa, Central Catalana de Publicacions, Barcelona, 1927

1. Digues quina és la tipologia que preval en el text: descripció narració o diàleg. Raona la teva

resposta.

Unitat 1. Estructura de la narració



2. Fes un resum del contingut del text

3. Indica quin és l’estat d’ànim de la Remei. Explica quina vinculació té amb el paisatge, amb

quin(s) altre(s) paisatge(s) es compara i quina impressió n’extreu. Digues si es tracta d’una

percepció objectiva o subjectiva. Raona la teva resposta.

4. Exposa en quin moment del dia se situa la narració. Fixa’t com s’expressa en el color del

paisatge.

5. Realitza un llistat dels diferents tipus d’arbres que apareixen en el text.

Unitat 2. Elements de la narració



1. Indica, en cada cas, de quin nom provenen aquests noms derivats de noms:

a) aigüera e) encreuament i) braçalet m) llibreria

b) lluminositat f) coratge j) escombraries n) manifestació

c) empedrat g) aviació k) fumeral o) tronada

d) foguera h) companyerisme l) dibuixant p) especialitat

2. Aplica en cada cas el sufix que convingui per formar noms col·lectius:

a) fusta e) faig

b) boix f) bolet

c) herba g) cadira

d) carn h) finestra

3. Separa en cada cas el lexema del sufix per saber de quin adjectiu provenen els noms derivats

següents:

a) vastitud g) amargura m) castedat

b) murriada h) nuada n) covardia

c) obvietat i) brutedat o) rotunditat

d) vellúria j) llargària p) falsedat

e) seguretat k) absurditat q) tristesa

f) regularitat l) ardentor r) altura

4. Forma noms derivats, afegint el sufix que correspongui, a partir dels adjectius següents:

a) obscur e) curt i) coix

b) tímid f) original j) verd

c) absurd g) clar k) subtil

d) amarg h) prim l) ximple

5. Fes un nom a partir de cada un d’aquests verbs:

a) començar e) pastar i) xisclar

b) mirar f) trencar j) unir

c) imaginar g) salvar k) cruixir

d) comerciar h) rondinar l) agafar




Llegeix atentament aquest text i fes les activitats següents:

Em vas criar amb l’ànima discreta, just havia de servir per donar-me forma, com l’aire

bufat que tensa el globus. Sens dubte perquè no prengués mal. Tu sabies massa

d’agulles burxant que en un no res fan feina. Havia de saludar i donar les gràcies; a

fora, no havia de fer-me veure, ai si cridava l’atenció!

Molt aviat jo vaig tibar amunt per sortir volant. Devia ser molt petita, encara passava

les nits al llit de barres dins del dormitori. Aquella cambra al pis antic, el del terrat,

resplendeix. La llum que, a través dels vidres del balcó i de les cortines llises, espetega

al mirall de l’armari és encara dintre meu. De la finestra de davant del capçal, també

se’n recollia claror.

Abans d’acotxar-me, em feies resar les oracions. «Àngel de la guarda, dolça companyia,

no em deixéssiu sol, que si no, cauria, àngel de la guarda, de nit i de dia»...

[...]

Però, els primers anys, tu i jo fem també com Perot i Mandiga, com et sento dir de dos

que sempre van junts. Enraonant m’ensenyes a enraonar, i a fe que tinc on aprendre.

Domines l’art de la paraula viva. Tens la llestesa i l’enginy que fa gràcia als qui

t’escolten i, a hores, fa mal, però encara no ho he comprovat. Pocs et passarien «la mà

per la cara» tractant de la terra i dels animals d’on extreus imatges contínuament.

A la tarda, quan la feina de casa queda complida, em lleves de la migdiada i et poses a

cosir o a planxar. Aviat em dónes retalls i m’ensenyes a fer puntades. «La dona que sap

cosir és una joia per la casa.» El teu pare va voler que n’aprenguessis, encara que et

calia caminar una hora d’anada i una de tornada. Però eres joveneta i valenta,

decidida, i feies camí amb tres o quatre xiquetes del teu poble. Un dia una colla de

casats us esperaven per fer-vos un espant o potser alguna cosa més. Era a la tardor,

quan es fa fosc tan aviat, però, com que coneixíeu bé el terreny, els vau esquivar per

un camí antic i els vau deixar amb un bon pam de nas. D’una en una, les paraules no

m’expliquen encara de què em parles, però quan el pare em llegirà Pinotxo, pensaré en

aquells homes casats amb simpatia com si es tractés d’homenets de nas llarg.

Després, dormo en una habitació de dos llits, l’un arran de les portes de l’armari mirall

i l’altre a mig pam de les de la finestra. Al racó, als peus del llit de la finestra, una

taula camilla, que té dos prestatges per sota on hi ha sabates. Temps fa que agafo la

cullera i la forquilla tota sola, bec llet amb pots d’alumini ben lluents que n’han

contingut de condensada. No t’agrada que, fora de casa, digui certes coses, com la del

pot de la llet. I vaig a l’escola. Com si et sentís.

–Col·legi, la costura de les monges es diu col·legi, tretzepets. M’enrabia que em diguis

tretzepets.




L’edifici on les monges fan de mestres queda lluny de casa. És molt gran, té una

capella, la clausura, l’internat, les aules, el pati de dalt i el de baix, entre tots dos unes

escales dretes, amb barana fina de ferro a cada banda. Tardaré anys a fer-me càrrec de

tant d’espai. Hi ha un hort al costat del pati de baix, del gran. Un camí de terra hi

porta, amb les fulles dels caquis que n’omplen les vores a la tardor i on la rosada

s’encanta fins tard els matins de l’hivern.

A escola, hi vaig amb uniforme blau marí, la faldilla em va baldera, té plecs grossos, al

davant són pales, i és de creixences: m’arriba dos dits per sobre els turmells. El cos té

un coll blanc i porto una petita insígnia clavada a sota seu. Un temps vam portar

barret, que se sostenia per una goma de cordó fi passada sota la barbeta. També blau

marí.

El carrer on vivim fa pendent. Els dies de vent el terra sembla d’acer. Mentre neva, en

canvi, és flonjo i quan la boira l’ocupa em sembla que volo entre núvols. A mig trajecte

passo per davant del negoci del senyor Xavier. Al voltant de les nou, ell escombra la

vorera amb una bata de color blau gris com els seus cabells. Li ve de gust dir-me

alguna cosa i la gorra de llana vermella que m’has fet, de mitja, es nua al coll com si hi

portés una bufanda, li suggereix un mot que per molt temps m’etziba satisfet, fins i tot

a l’estiu:

–On va la caputxeeta?

MARIA BARBAL, País íntim, Columna edicions, Barcelona, 2005

1. Posa un títol al text que en descrigui el contingut. Concreta si es tracta d’una anticipació o d’una

retrospecció.

2. Indica quina època de la seva vida recorda. Exposa quins personatges hi apareixen. Assenyala

en cada cas de quin tipus de personatge es tracta: protagonista, antagonista, col·laborador o

decoratiu.




3. Digues si la narració és lineal o discontínua i si la descripció de la mare és objectiva o

subjectiva. Raona les teves respostes.

4. Expressa amb quins sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte) es relacionen els records de la

protagonista. Posa’n un exemple en cada cas.

5. Explica què volen dir les frases fetes següents:

a) donar les gràcies

b) passar la mà per la cara

c) deixar amb un pam de nas

Unitat 3. La narrativa al llarg de la història



1. Escriu en plural els sintagmes següents:

a) un bosc espès e) un desig fix

b) una tempesta terrible f) una idea vaga

c) un segrest complex g) una amistat funesta

d) una situació detectivesca h) un company loquaç

2. Relaciona cada adjectiu amb la definició que li correspongui:

adust · angost · honest · just · nefast · venust

a) Amb exactitud, sense deixar gens de marge.

b) Que ha estat marcat per esdeveniments funestos.

c) De geni eixut, aspre.

d) D’una gran bellesa.

e) Que no s’oposa als bons costums.

3. Relaciona cada adjectiu amb el seu antònim:

a) amarg animat

b) esbalaït apagat

c) confús descoratjat

d) fictici dolç

e) entusiasta clar

f) encès real

4. Assenyala els sintagmes adjectius de les oracions següents:

a) El Pere s’ha comprat una samarreta de color gris i màniga curta.

b) La secretària nova li va esborrar tots els correus antics.

c) Es van endur els trastos vells i els objectes inservibles.

d) La bandera antiga onejava al balcó de la sala d’estar d’aquell pis immens.

e) La teulada negra destacava enmig d’aquell paisatge de tons ocres.

Unitat 4. La premsa. Els gèneres narratius



1. Construeix un adjectiu a partir de cada un dels noms següents:

a) bosc e) ratlla i) crema

b) verb f) Itàlia j) neu

c) Rif g) terra k) frontera

d) estiu h) rancor l) costa

2. Forma adjectius a partir dels verbs següents:

a) treballar e) accelerar i) vomitar

b) produir f) pidolar j) confluir

c) menjar g) abundar k) pensar

d) comparèixer h) encantar l) vibrar

3. Omple cada espai buit amb l’adjectiu derivat de la forma entre parèntesis:

a) L’home va quedar (sorprendre) ____________ en rebre aquell homenatge tan (calor)

____________.

b) Necessito trobar la roba (encertar) ____________ per una ocasió tan (importar)

____________ com aquesta.

c) Aquests arbres de fulla (groc) ____________ quedaran (desfullar) ____________ en pocs

mesos.

d) Pinto el paisatge (ombra) ____________ de la masia, amb l’abeurador (gran) ____________

que hi ha al costat del rafal.

e) L’índigena travessa el riu (marró) ____________ que hi ha enmig de la selva (tròpic)

____________.

4. Relaciona els mots de cada columna per formar adjectius compostos:

a) cara content

b) panxa mirat

c) ben girat

d) llengua agradós

e) mal tort

f) prim llarg

g) coll aventurat

Unitat 4. La premsa. Els gèneres narratius



5. Associa els mots compostos de l’exercici anterior amb el seu significat:

a) Que és molt delicat en el tracte.

b) Persona satisfeta.

c) Abatut.

d) Feliç.

e) Traïdor.

f) Que diu més que no farà.

g) Aspre en el tracte.

Unitat 4. La premsa. Els gèneres informatius



Llegeix atentament aquesta entrevista a Bojan Krkic i fes les activitats següents:

«M'HE FET MÉS FORT»

Un Bojan diferent. S'ha fet gran definitivament. Té més reptes que mai. Villa, Ibra, Pedro,

Messi es disputen amb ell un lloc a la davantera. La confiança que transmet el fa ser bon

candidat a ser protagonista de la temporada.

[...]

–Vostè deia l'altre dia que no es posa com a objectiu ser titular. Quin és, doncs,

l'objectiu?

–La temporada me la plantejo com sempre. Treballant, sabent que tinc confiança.

–D'on neix la confiança?

–Del fet d'haver demostrat que puc estar aquí i ser important en el primer equip. Tant

en tasques defensives com ofensives. Sento que estic millorant, que tinc forces per

afrontar una altra temporada amb garanties.

–Vostè deia fa poc que sentia que havia madurat. Com se n'adona un, d'això?

–Les sensacions són molt positives. Em sento més segur, m'adono que conec més tot el

que envolta el futbol, la repercussió que té les coses que fas.

–En els moments difícils és quan més n'ha après?

–M'ha donat molta seguretat el fet de saber que els he pogut solucionar. Mirant enrere

veig positivament com he superat els moments complicats. El millor és saber que si

arriben aquests moments, els sabré afrontar amb garanties.

–Per què va decidir utilitzar bona part de les vacances per fer un entrenament

especial?

–És que dos mesos de vacances són molt de temps. Sempre he tingut el costum de

preparar-me físicament una mica abans de tornar, per fer-ho en bona forma. I

enguany vam planificar amb un preparador físic extern un treball per aplicar les

instruccions que et dóna el club quan marxes de vacances.

–I què és el que ha de millorar?

–Crec que em falta de tot. Els futbolistes mai no deixen d'aprendre. Ningú no és

perfecte i cada dia pots millorar tots els aspectes del teu joc.

[...]

Avui, 20 d’agost de 2010

1. Indica si creus que es tracta d’una entrevista d’opinió o de personalitat. Raona la teva resposta.

Unitat 4. La premsa. Els gèneres informatius



2. Explica la importància de la frase destacada en el títol.

3. Exposa el punt de vista de Bojan Krkic sobre:

a) La confiança

b) La seva maduresa

c) Els moments difícils

d) L’aprenentatge

4. Digues com pots aplicar a la teva vida diària l’última frase de l’entrevista.

5. Escriu tres adjectius que defineixin la manera de ser de Bojan Krkic.

Unitat 5. La poesia. El tema



1. Posa en cada cas la forma de l’article que convingui:

a) ___ essa e) ___ hèlix i) ___ insecticida

b) ___ humanitat f) ___ infecció j) ___ ombra

c) ___ estany g) ___ aliment k) ___ índex

d) ___ insurrecció h) ___ artefacte l) ___ hongarès

2. Escriu amb lletres els números següents:

a) 75.462.016

b) 52.763.849

c) 64.072.931

d) 16.830.924

3. Omple els buits amb cap, gens o res, segons convingui:

a) Demanaré llet al veí perquè no en tinc ________.

b) Necessito anar a comprar perquè no tinc ________.

c) M’he quedat sense ________ barra de pa.

d) Estic buscant la confitura però em sembla que ja no en tinc ________ pot.

e) No puc fer el pastís perquè no tinc ________ de sucre.

f) Ningú té ________ a objectar-hi.

4. Digues si les formes destacades en negreta són determinants o pronoms:

a) Tothom ho sap però ningú ho diu.

b) Quan van arribar ningú no els esperava en aquella estació.

c) Algunes vegades m’oblido que qualsevol pot fer-ho millor.

d) Algú s’ha de preocupar de vigilar els alumnes de l’altra classe.

e) Ambdues filles van aconseguir entrar en aquella universitat de prestigi internacional.

f) Tal dia farà un any que van aparèixer amb totes les motxilles carregades de petards.

Unitat 6. La poesia. L’estructura



1. Separa el lexema de la terminació en les formes verbals següents:

a) demanéssiu e) demanàveu i) sortirem

b) recollim f) ingeriran j) pintes

c) aplaudiu g) descobríem k) dormiran

d) corrien h) interposàvem l) fotocopia

2. Escriu el present d’indicatiu dels verbs següents:

a) menjar b) caçar c) arrencar d) liquar

3. Conjuga el present de subjuntiu dels verbs següents:

a) canviar b) nuar c) conrear

4. Completa els buits amb la forma corresponent del verb que hi ha entre parèntesis:

a) No sabia que ho (tu, poder) __________ fer tan bé.

b) L’advocat està a la disposició de tothom que ho (voler) __________.

c) (Ells, dir, present) __________ que la festa d’aquest any serà espectacular.

d) (Vosaltres, riure, passat) __________ pels descosits després d’escoltar els seus acudits.

e) A les cinc de la tarda (nosaltres, treure, futur) __________ a passejar el gos.

f) Cada dia després de dinar (jo, jeure, present) __________ una estona al sofà.

Unitat 7. La poesia al llarg de la història



1. Escriu els temps verbals que et demanem dels verbs següents:

a) present d’indicatiu del verb dividir

b) present de subjuntiu del verb sortir

c) present d’indicatiu del verb tossir

2. Posa accent o dièresi, quan calgui, a les formes següents:

a) reduit e) obstruir i) construiu

b) destruiem f) dormieu j) pairas

c) agraire g) envaiem k) conduint

d) sortis h) produireu l) trairia

3. Completa els buits amb la forma de participi o de gerundi, segons correspongui, del verb que hi

ha entre parèntesis:

a) Finalment m’han (admetre) __________ en el curs de dibuix.

b) Quan vaig entrar al bar, el cambrer estava (moldre) __________ el cafè.

c) He (cobrir) __________ el cotxe perquè no s’hi acumuli la pols.

d) Estava (resoldre) __________ l’exercici quan va sonar el telèfon.

e) Durant molt de temps he (dependre) __________ dels meus pares per fer-ho tot.

Unitat 7. La poesia al llarg de la història



f) La Marta estava molt (doldre) __________ per la teva reacció.

g) Estic (escriure) __________ un missatge al Joan per dir-li que no cal que vingui.

h) El detectiu encara no ho ha (resoldre) __________; el cas continua (obrir) __________.

i) Tot aquest temps ha (romandre) __________ tancat a casa.

j) Es passa el dia (jeure) __________, sense fer res.

k) He (sofrir) __________ molt amb la malaltia del meu pare.

l) La poncella ja s’ha (descloure) __________.

m) M’ha costat molts plors, però ara he (aprendre) __________ la lliçó.

n) He (imprimir) __________ el teu treball per poder-me’l llegir amb més tranquil·litat.

o) No ha (comparèixer) __________ ningú a la reunió.

4. Assenyala el tipus de complements que apareixen en cada una de les frases següents:

a) Compren els discos de música al quiosquer.

b) Preparen una festa sorpresa a la Teresa.

c) La seva fortalesa es basa en la confiança en si mateix.

d) Els nois del tercer pis eren mallorquins.

e) La noia puja indecisa les escales de casa seva.

f) Tot consisteix en no deixar-se guanyar.

g) El Miquel truca neguitós a la Sònia.

h) La professora sembla una actriu de cinema.

Unitat 8. La premsa. Els gèneres d’opinió



1. Fes un derivat verbal amb cada mot:

a) forn e) ràbia i) comptable

b) edifici f) alfabet j) xarrup

c) aire g) greix k) fam

d) color h) pedra l) calç

2. Forma un verb a partir de cada adjectiu:

a) tèrbol e) rodó i) gros

b) negre f) ric j) llarg

c) tènue g) feble k) trist

d) clar h) llis l) àgil

3. Indica si els següents verbs són diminutius, augmentatius o valoratius:

a) caduquejar e) xopinejar i) treballuscar

b) dormisquejar f) rentussejar j) tombassejar

c) estiregassar g) escagassar k) plovisquejar

d) mirotejar h) nevisquejar l) enjogassar

Diminutiu Augmentatiu Valoratiu

4. Separa en cada cas el lexema dels afixos:

a) allargassar e) caracteritzar i) envigorir

b) empal·lidir f) esporuguir j) sanglotejar

c) cantussejar g) somiejar k) allunyar

d) modernitzar h) afluixar l) emblanquir

unitat 1. les classes gramaticals. el substantiu...unitat 1. les classes gramaticals. el substantiu...

Documents