�

EN BTT PER OSONA

14 itineraris

JOAN CONILL MATEU

Col·lecció: Azimut - 57

AZ57-Osona 2a.indd 1 5/8/09 12:05:52

�

Primera edició: abril del �004

Segona edició: setembre del �009

Edita: Cossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS

Tel. 977 60 �5 9�

Fax 977 6� 43 57

cossetania@cossetania.com

www.cossetania.com

© Joan Conill Mateu

© Cossetània Edicions

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA

ISBN: 978-84-979�-556-4

Dipòsit legal: T-�.�4�-�009

AZ57-Osona 2a.indd 2 5/8/09 12:05:52

5

Introducció

La comarca d’Osona

La comarca d’Osona, situada a la Catalunya interior, té una superfície de �.�64 km� i ocupa el desè lloc en extensió dintre del conjunt de les comarques catalanes. Està dividida en diverses subcomarques ben diferenciades, d’entre les quals destaca la Plana central, que és una gran conca d’erosió on predominen les margues i les argiles.

Aquesta gran depressió central, de 30 km de llarg per �0 km d’ample, està voltada al nord pel curs del riu Ter, la serralada de Bellmunt i les de Cabrera i el pla d’Aiats en la zona del Cabrerès o Collsacabra; a l’est pels estreps boscosos de les Guilleries i el pantà de Sau; al sud pels contraforts del Montseny i el pas natural del Congost, i a l’oest, tancant el cercle, la serra de Collsuspina, el gran altiplà del Lluçanès i el massís dels Munts.

El nom de la comarca deriva de la paraula Ausona, que prové del nom primitiu de la seva capital, Vic.

Amb un marcat clima mediterrani continental, té temperatures extremes, amb glaçades i baixes temperatures a l’hivern, i estius de força xafogor. A l’hivern, la notable inversió tèrmica entre la plana i les carenes que l’envolten fa que la boira sovintegi a les zones baixes, que oscil·len entre els 400 i els 600 m.

Els eixos viaris més importants són la C-�7, que travessa Osona de nord a sud; la C-�5, coneguda popularment com a Eix Transversal, i la nova C-37, que enllaça amb la veïna Garrotxa a través del túnel de Bracons. La línia de ferrocarril Barcelona-Puig-cerdà també la travessa, amb una ruta paral·lela a la C-�7.

La capital

La capital d’Osona és Vic, situada al centre de la plana en la confluència dels rius Gurri i Meder i amb un terme municipal de poc més de 30 km�, és una ciutat carregada d’història amb uns orígens que es remunten al ��8 aC, quan els ibers li donaren el nom d’Ausa o Ausona.

La capital dels ibers ausetans fou fortament romanitzada; a la ciutat encara hi ha diferents vestigis d’aquella època, com la base de l’actual temple romà reconstruït.

AZ57-Osona 2a.indd 5 5/8/09 12:05:53

6

La ciutat fou destruïda pels àrabs l’any 7�5 i fou repoblada més tard, el 878, pel comte franc Guifré el Pilós.

Cap a l’any �088 hi ha constància que la família dels Mont-cada eren els senyors de gran part de la ciutat, i que mantenien fortes disputes amb el bisbat pel domini d’altres terres.

El Vicus Ausonensis del segle XIII ja era un important nucli de població ple d’artesans i petits comerços que s’agrupaven per gremis en diferents carrers.

Si mirem un plànol de la ciutat, veurem clarament definit el nucli antic de la ciutat que el �368 fou murallada, i que engloba dins del perímetre edificis com la catedral, amb el campanar ro-mànic i el claustre; l’antic castell dels Montcada; la plaça Major; l’edifici del Consell, base de la ubicació de l’actual ajuntament, així com els carrers més estrets o costeruts.

Els segles XVII i XVIII es caracteritzen per la realització d’obres públiques, i la millora dels serveis sanitaris i hospitalaris. La nova oferta d’ensenyament superior va permetre la formació de la nova aristocràcia urbana, que impulsà l’ordre i la prosperitat del municipi.

Un segle després, es destrueix el cinyell de muralles, fet que afavorí la creació de nous barris, el creixement de la població i la urbanització dels voltants.

De ben segur que la visita a la ciutat no ens deixarà indife-rents, ja que descobrirem a cada cantonada un bocí d’història a través dels edificis romànics, medievals, gòtics, renaixentistes, barrocs, neoclàssics, modernistes i contemporanis. La carac-terística plaça porticada és un exemple de conjunt arquitectònic amb edificis de diferents èpoques.

Vic ha sofert, des de finals del segle XX, un creixement urbanístic important i una millora notable de les seves infraes-tructures, impulsada per diversos factors, entre els quals destaca la designació de la ciutat com a subseu olímpica. En aquest sen-tit, es pot parlar de la millora de la xarxa de comunicacions a la comarca, la creació de la Universitat, la potenciació de la ciutat com a clar element dinamitzador de fires i mercats i l’obertura del nou Museu Episcopal.

El Vic que creix disposa ja en molts barris de força quilòmetres de carrils-bici, que caldria anar connectant en un futur. De ben segur que la ciutat ha canviat la seva fesomia, s’ha adaptat a les noves necessitats dels ciutadans, però conservant sempre la tradicionalitat que la caracteritza.

Els itineraris

La publicació que teniu a les mans presenta gairebé 400 km de recorreguts per Osona espaiats en diferents sectors, que ens donaran una clara mostra dels diferents paisatges de la comarca.

AZ57-Osona 2a.indd 6 5/8/09 12:05:53

7

Itineraris (punt de sortida) Distància Dificultat

�) Per la Plana central (Vic) 40,08 km **

�) El mirador de Sant Sebastià (Vic) ��,40 km **

3) Pels contraforts del Montseny (Vic) 3�,70 km **

4) Pels meandres del Ter (Tavèrnoles) 09,93 km *

5) Del mirador de la Verge dels Cingles al pla de Savassona (Folgueroles) �9,60 km **

6) Dels cingles de Vilanova de Sau a Sant Pere de Casserres (Vilanova de Sau) �3,77 km **

7) El pla de la Calma i la serra de l’Arca (Aiguafreda) 4�,00 km ***

8) Per les serralades de ponent (Sant Hipòlit de Voltregà) �5,07 km **

9) Les cingleres de Tavertet (Tavertet) �8,55 km *

�0) Volta al pla d’Aiats i la serra de Cabrera (Cantonigròs) �0,�9 km *

��) El santuari de Bellmunt i el congost de Forat Micó (Sant Pere de Torelló) �8,00 km ****

��) Per la serra de Milany (Santa Maria de Besora) 5�,75 km ****

�3) Itinerari Vic-Rupit 4�,�5 km **

�4) Itinerari Vic-Viladrau �4,83 km ***

Dificultat:* Baixa ** Mitjana *** Considerable **** Alta

Sant Hipòlitde Voltregà

Sant Perede Torelló

Manlleu

Cantonigròs

Tavertet

Rupit

�0

9

��

4

�5

6

�3

3�4

�

8

��

Santa Mariade Besora

Tavèrnoles

FolguerolesVilanovade SauVic

Viladrau

7

Aiguafreda

Osona

AZ57-Osona 2a.indd 7 5/8/09 12:05:56

8

Tres recorreguts circulen en gran part per la Plana central (�, � i 3); tres més flirtegen o s’endinsen per l’est cap a les Guilleries (4, 5 i 6); un altre es mou per la zona del Congost i el Montseny (7); les serralades de ponent, a les portes del Lluçanès, també hi són representades (8); dos circuits propers ens ajudaran a descobrir els entorns del Cabrerès o Collsacabra (9 i �0); i, al nord de la comarca, també pedalarem per la serra de Bellmunt (��) i la de Milany (��), en aquest darrer cas amb una incursió al Ripollès. Finalment, dos itineraris des de Vic, un fins a Rupit (�3) i un altre fins a Viladrau (�4), es mouen també a llevant de la comarca, pel sector de les Guilleries i la vall de Sau.

Dotze recorreguts són circulars, fet que ens permet comen-çar-los on ens convingui, malgrat que en tots es recomana un punt d’inici perquè el circuit sigui el màxim d’equilibrat, tant en el traçat com en els desnivells; un dels circuits més idonis per començar-lo on vulguem és el núm. �, que circula pel centre de la Plana, sense desnivells importants. Els dos itineraris a Rupit i a Viladrau des de Vic són lineals, i per això caldrà utilitzar per al retorn el mateix camí o carreteres alternatives.

Les distàncies entre punts de cada recorregut han estat pre-ses fent la mitjana d’un mínim de dues passades per l’itinerari, però cal tenir en compte les diferències que existeixen quan comparem comptaquilòmetres diferents. Recordem que un ma-teix circuit pot variar força metres en funció del pes de la perso-na damunt de la bicicleta, de la pressió dels pneumàtics o del diferent traçat sobre un mateix camí. Amb l’objectiu que l’usuari estigui sempre situat sobre el circuit, faig sovint esment de molts punts de referència que trobarem en el terreny i que ens ajudaran a identificar per on passem.

Una bona eina (els senders de petit recorregut)

A més dels itineraris proposats en aquest llibre, Osona compta amb una excel·lent xarxa de senders de petit recorregut (PR), fruit d’un treball planificat des de l’any �988. En aquest moment hi ha onze PR oberts a la comarca, a disposició dels caminants, ciclistes o genets a cavall.

Cada petit recorregut té la seva publicació, on s’esmenta el quilometratge, els desnivells i els punts de pas més interessants, i que podem trobar a les oficines de turisme, als ajuntaments de la comarca i a les entitats excursionistes.

Malgrat que algun d’aquests recorreguts és poc viable per als ciclistes, la majoria són del tot ciclables i els utilitzarem en molts trams. Aquests senders estan pintats amb marques blanques i grogues, i a Osona podem trobar els següents:

�) PR-C 40 Vic-Sant Pere de Casserres-Sau

�) PR-C 4� Sender de Gurb

AZ57-Osona 2a.indd 8 5/8/09 12:05:56

9

3) PR-C 4� Sender de Taradell

4) PR-C 43 Sender de Tona

5) PR-C 44 Sender de Prats de Lluçanès

6) PR-C 45 Sender de la Vall del Ges

7) PR-C 46 Ruta del Sorreigs

8) PR-C 47 Camí Vora-Ges

9) PR-C 49 Sender de Voltregà

�0) PR-C 54 Sender d’Orís

��) PR-C 93 Sender de Santa Eugènia de Berga

Per la comarca d’Osona, també hi passen cinc senders de gran recorregut pintats amb senyals de color blanc i vermell: el GR � Empúries-Mont-rebei), el GR � (la Jonquera-Aiguafreda), el GR 3 (Tàrrega-Sant Bartomeu-Vidrà), el GR ��0 (camí Vora Ter) i el GR �5� (Sender de l’Abat Oliba).

L’entramat de senders de petit i gran recorregut que hi ha a la comarca farà que ens els trobem en molts punts dels itineraris del llibre.

Alguns consells

No vull caure en els tòpics de moltes publicacions que ens recomanen portar un grapat d’eines, un munt d’accessoris o indumentàries sofisticades. Crec que, com totes les coses, en el món de la BTT s’hi ha d’entrar progressivament, i a poc a poc anirem millorant el nostre nivell fins arribar a realitzar recorreguts que no ens hauríem imaginat mai.

És important pedalar amb la família o els amics adequant les nostres sortides al nivell del grup. L’experiència desagradable d’un recorregut massa dur pot escarmentar més d’un principiant, fet que hauríem d’evitar sempre.

Considero molt important l’ús del casc, portar alguna cambra de recanvi (que caldria saber posar en cas d’una punxada) i tenir cura de l’entorn per on ens movem.

Quant als recanvis, crec que cadascú hauria de portar els que cregui convenients, ja que cal tenir en compte que no tothom és un “manetes” i a vegades portar moltes eines no és garantia que un sàpiga solucionar una avaria.

Sortint dels consells tradicionals, voldria fer notar que moltes persones que van esporàdicament en bicicleta es queixen sovint de dolor a les cervicals, lumbàlgies, tibantor als braços i rampes a les mans i cames. Tot això és produït principalment per un parell de causes: la primera, la falta de constància en l’exercici, i l’altra és que probablement no tenen la bicicleta adequada a la seva complexió física.

En molts casos ens adaptem a la geometria d’una bicicleta comprada d’acord a una talla estàndard, quan hauria de ser al

AZ57-Osona 2a.indd 9 5/8/09 12:05:56

�0

revés: tenir una bicicleta a la mida exacta del nostre cos. Davant la impossibilitat d’allargar o variar la inclinació dels tubs del qua-dre de la BTT, sí que podem canviar algun dels components per adaptar-la a la nostra anatomia o als gustos personals.

Una de les peces que ens pot ajudar és la potència, que és la que uneix el manillar amb la tija de direcció. Una potència més curta i més inclinada amunt ens permet pedalar més drets i reduïm la distància del seient al manillar. D’aquesta manera, persones amb problemes lumbars anirien millor al no anar tan estirades. A més, unes banyes al manillar ens permetrien anar canviant la posició de les mans, fet que evitaria el cansament.

Un altre error molt freqüent és portar massa baixa la tija del seient, la qual cosa produeix un cansament de cames exagerat, problema de bon solucionar si es posa la tija a mida. La tija del seient també ens permet fer córrer el seient uns centímetres endavant o enrere; moltes persones guanyaran en comoditat si s’avança o s’allunya la postura de conducció.

També guanyarem comoditat amb la instal·lació d’una sus-pensió davantera que, al mateix temps que ens farà pujar un xic el manillar, ens augmentarà un parell de centímetres la distància entre eixos. En canvi, una suspensió poc dura al darrere ens pot fer perdre efectivitat en les pedalades.

Cal trobar el seient adequat. Un seient molt lleuger i reduït pot resultar incòmode per als practicants poc avesats; per a les persones que utilitzen la BTT esporàdicament poden funcionar bé els de gel.

Finalment, no s’haurien d’usar calapeus o pedals automàtics fins a tenir la confiança necessària en tots els terrenys.

No hi ha gaire més a fer-hi, però potser algun d’aquest con-sells ens pot ajudar.

I algun consell més (els gossos)

Em sembla que no tinc res contra els gossos, ni contra cap altre animal, però vull pensar que deu ser fruit de la mala sort que a diversos ciclistes de la família ens hagin mossegat en alguna ocasió.

Deu ser una provocació per a alguns d’aquests animals passar vora seu a una determinada velocitat, ensenyant una cama nua en ple moviment de pedaleig, que fa que immediatament els tinguem corrent darrere nostre lladrant com bojos.

Potser en faríem un gra massa si publiquéssim una relació de cases de pagès amb gossos conflictius, però penso que molts haurien d’estar lligats, perquè si el gos lladra als forasters ja fa la seva funció de guardià en donar l’alerta.

Avui dia hi ha a la venda aparells d’ultrasons que emeten unes ones sonores d’alta freqüència, no audibles pels humans, però que molesten l’oïda de molts animals. Aquests aparells són

AZ57-Osona 2a.indd 10 5/8/09 12:05:57

��

més efectius si es disparen a l’animal a una distància de tres o quatre metres amb intervals de dos a tres segons i són més eficients en espècies grans.

Tot i això, amb aparells o sense, podríem tenir en compte mitja dotzena de consells:

· Davant l’envestida d’un gos, mai no respondrem tirant-li pedres, ni l’amenaçarem amb un bastó, ja que l’animal pot incrementar la durada i la intensitat de l’atac.

· Podem posar la bicicleta entre nosaltres i l’animal, a manera d’escut.

· Anirem avançant a peu protegits amb la bicicleta fins que ens allunyem de la finca; molts gossos empaiten fins a un punt determinat i després es limiten a cridar.

· Cal evitar mirar de cara l’animal, ja que per ell és un senyal de desafiament.

· Davant d’un atac persistent, una ruixada amb l’aigua del bidó pot servir d’arma dissuasiva.

· Cal aparentar tranquil·litat i no cridar-los; està demostrat que, si estem espantats o nerviosos, segreguem adre-nalina que els animals detecten amb el seu olfacte, i es creuen més dominadors de la situació.

Si tot això no funciona, que hi hagi sort.

Els recorreguts en BTT per la Plana central no tenen elevacions importants

AZ57-Osona 2a.indd 11 5/8/09 12:05:58

��

Dades dels municipis d’Osona

Nom Telèfon Web

Alpens 938578075 www.alpens.org

Balenyà 938898385 www.ajbalenya.org

ElBrull 938840041 www.elbrull.cat

Calldetenes 938863105 www.calldetenes.org

Centelles 938810375 www.centelles.cat

Collsuspina 938300376 www.collsuspina.diba.es

Espinelves 938849004 www.espinelves.com

Folgueroles 938122054 www.folgueroles.cat

Gurb 938860166 www.gurb.cat

Lluçà 938554062 www.llusa.net

Malla 938856306 www.malla-osona.net

Manlleu 938506666 www.manlleu.cat

LesMasiesdeRoda 938540066 www.lesmasies.org

LesMasiesdeVoltregà 938570028 www.lesmasiesdevoltrega.cat

Montesquiu 938529091 www.montesquiu.cat

Muntanyola 938830186 www.muntanyola.cat

Olost 938880211 www.olost.net

Orís 938590247 www.oris.diba.es

Oristà 938128006 www.orista.cat

Perafita 938530001 www.perafita.llucanes.net

PratsdeLluçanès 938560100 www.pratsdellucanes.cat

RodadeTer 938500075 www.rodadeter.cat

RupitiPruit 938522003 www.rupitpruit.diba.es

SantAgustídeLluçanès 938527001 www.stagusti.diba.es

SantBartomeudelGrau 938889000 www.sbg.cat

SantBoideLluçanès 938578028 www.stboillu.diba.es

SantHipòlitdeVoltregà 938502626 www.santhipolitdevoltrega.org

SantJuliàdeVilatorta 938122179 www.santjuliavilatorta.org

SantMartíd’Albars 938530101 www.stmartia.diba.es

AZ57-Osona 2a.indd 12 5/8/09 12:05:58

�3

SantMartídeCentelles 938442406 www.smarticentelles.org

SantPeredeTorelló 938584024 www.stpere.net

SantQuirzedeBesora 938529017 www.ajsantquirze.cat

SantSadurníd’Osormort 938887375 c/e:st.sadurnio@diba.cat

SantVicençdeTorelló 938590003 www.santvicencdetorello.cat

SantaCecíliadeVoltregà 938502474 c/e:st.cecilia@diba.cat

SantaEugèniadeBerga 938855803 www.santaeugeniadeberga.cat

SantaEulàliadeRiuprimer 938138000 www.santaeulaliariuprimer.cat

SantaMariadeBesora 938550976 www.santamariab.diba.es

SantaMariadeCorcó 938568000 www.lesquirol.cat

Seva 938840111 www.seva.cat

Sobremunt 938527071 www.sobremunt.diba.es

Sora 938529193 www.sora.cat

Taradell 938126100 www.taradell.org

Tavèrnoles 938887308 www.tavernoles.cat

Tavertet 938565079 c/e:tavertet@diba.cat

Tona 938870201 www.tona.cat

Torelló 938591050 www.ajtorello.cat

Vic 938862100 www.ajvic.cat

Vidrà 938551255 www.vidra.cat

Viladrau 938848004 www.viladrau.cat

VilanovadeSau 938847006 www.vilanovadesau.diba.es

Altres dades d’interès

Aiguafreda 938442253 www.aiguafreda.org

VallfogonadelRipollès 972701909 www.ddgi.es/vallfogona

ConsellComarcald’Osona 938832212 www.ccosona.es

OficinadeTurismedeVic 938862091 www.victurisme.cat

ConsorciTurísticd’Osona 938851715 www.osonaturisme.com

MonestirSantPereCasserres 937447118 www.santperedecasserres.com

UnióExcursionistadeVic 938855120 www.unioexcursionistavic.org

AZ57-Osona 2a.indd 13 5/8/09 12:05:58

�5

Ruta núm. 1

Per la Plana central

Fitxa tècnica

Punt recomanat d’inici del recorregut: Plaça Divina Pastora de Vic, davant de l’ambulatori (CAP Vic Nord).

Accés: Qualsevol de les entrades a Vic. La que ens ofereix un camí més directe a la plaça és la sortida �83 de la C-�5 (Eix Transversal) en direcció a Vic per la C-�53, que accedeix a la ciutat per la carretera de Roda.

Tipus de recorregut: Circular.Distància: 40.080 m. Punt més alt del recorregut: Ermita de la Mare de Déu de

Palau (563 m).Punt més baix del recorregut: Roda de Ter (443 m).Desnivell acumulat aproximat: ��� m.Dificultat: Mitjana.

Itinerari

Tot i el quilometratge, l’itinerari no té cap desnivell important i ens donarà una bona visió de la Plana central en el sector de Vic-nord. L’itinerari recorre pistes forestals o asfaltades poc transitades. Cal anar amb compte en el tram de Roda de Ter a Manlleu, perquè el camí vora el riu té alguns passos estrets.

A causa de la gran quantitat de carreteres que travessa ens permetrà abandonar l’itinerari en molts llocs i retornar al punt d’inici, amb la qual cosa podem adequar el circuit al nostre nivell de preparació.

m

km���9�6�3� 4

550

500

450

�5 �8

Vic

Mar

e de

Déu

de

Pala

u (5

63 m

)

600

400

7 �0 3� 34 37 40

Pont

del

Bru

guer

(480 m

)

San

t Jo

rdi (

509 m

)

Folg

uero

les

(53� m

)

Tavè

rnol

es (500 m

)

Rod

a de

Ter

(443 m

)

Man

lleu

(46� m

)Po

nt t

ren

C-�

7

BV-

460�

San

t An

dreu

de

Gur

b (5

40 m

)

Vic

(500 m

)

AZ57-Osona 2a.indd 15 5/8/09 12:05:59

�6

Tot i que en els altres recorreguts hi ha una breu descripció de la localitat d’inici i de les altres que trobem en el nostre camí, en aquest només faré esment d’alguns llocs d’interès per on circula, ja que és un circuit que per les seves característiques podem començar on ens convingui, perquè passa per moltes poblacions.

Serveis

Els propis d’una gran ciutat a Vic i Manlleu. Diversos establiments de restauració i hostaleria a Folgue-

roles, Tavèrnoles i Roda de Ter.Gasolineres a Vic, Manlleu i Roda de Ter.Fonts: Vic, Sant Jordi, Folgueroles, el Foquers, Roda de Ter

i Manlleu.

Punts d’interès

Pont del Bruguer: D’estil gòtic, construït durant el segle XIV. Situat sobre del riu Gurri, al límit entre els municipis de Vic i Folgueroles, es va començar el �348 i consta de cinc arcs amb pilars protegits per tallamars que li donen una gran solidesa. La calçada de doble pendent té un paviment irregular amb trams de còdols, llambordes i lloses.

Sant Jordi de Puigseslloses: Ermita situada al cim d’un turó on mossèn Cinto Verdaguer celebrà la primera missa, l’any �870. Davant de la capella hi ha un dolmen, monument megalític funerari de l’edat del bronze.

Sant Julià de Vilamirosa: El lloc és documentat l’any 946. És una antiga església romànica amb elements posteriors situada al costat de la masia del Fugurull. Havia estat parròquia i, fins i tot, municipi.

Mare de Déu de Palau: L’indret de Palau i la capella de San-ta Maria els trobem esmentats en documents de l’any 930. L’església està situada dalt d’un turó on hi havia hagut un palau comtal de Guifré el Pelós que utilitzava en les seves estades a Osona.

Sant Andreu de Gurb: L’església parroquial de Sant Andreu és un edifici romànic del segle XII, tot i que s’hi han fet moltes modificacions posteriors. La construcció té un gran absis i un creuer i està documentada a partir del 94�.

Descripció de l’itinerari

L’itinerari s’inicia a la plaça Divina Pastora de Vic, sortint de la ciutat per la carretera de Roda, que deixarem per agafar la direcció de Folgueroles passant pel pont del Bruguer i l’ermita de Sant Jordi. Continuarem cap a Tavèrnoles, seguint per la vorera

AZ57-Osona 2a.indd 16 5/8/09 12:06:00

�7

del Ter fins a Roda, on creuarem el riu en el punt més baix del recorregut. Per un bonic camí de ribera, arribarem fins a Manlleu pel passeig del Ter travessant de nou el riu, i deixarem les últimes cases de Manlleu ja camí de l’ermita de Sant Julià de Vilamirosa i la de la Mare de Déu de Palau. Després de travessar la C-�7, agafarem una tranquil·la pista asfaltada fins a enllaçar amb la BV-460�, que deixarem per visitar la parròquia de Sant Andreu de Gurb; finalment, retornarem a Vic per la zona esportiva.

0 m Som a la plaça Divina Pastora de Vic. Des del centre de la plaça anem cap a l’esquerra de l’ambulatori per dirigir-nos a la carretera de Roda.

80 m Deixem a la nostra dreta la parròquia de la Divina Pastora, coneguda amb el nom d’església dels Caputxins. A l’altra

al p

antà

de

Sau

a Vila

nova

de

Sau

Tavè

rnol

es

al P

arad

or d

e Vi

c

S

anta

Mag

dale

na

Rod

a de

Ter

a O

lot

Man

lleu

a To

relló

San

tJu

lià

La G

riera

Mar

e de

Déu

d

e Pa

lau

Puig

llong

Mas

Ser

í

L’Ar

gila

a S

ant

Bar

tom

eude

l Gra

u

San

t An

dreu

d

e G

urb

Turó

de

laC

reu

de G

urb

a M

anre

saa

Llei

daC

-�5

C-�

54

C-�7

Zona

espo

rtiv

a

Gur

b E

lsVi

nyet

s

C-�7 C-�5

BV-4

60�

C-�

5

B-5��

Gra

nolle

rsde

la P

lana

C-�5

3 La

Cre

ude

Cod

ines

Sor

ralta

El

Foqu

ers

El

Ban

ús

San

tJo

rdi

Folg

uero

les

Cal

ldet

enes

a G

irona

C-�

5BV-

5�0�

San

t Ju

liàde

Vila

tort

a

N-�4

�

BV-

5��3

Políg

ons

indu

stria

ls

Eix Transversal

a B

arce

lona

antigaN-�5�

Vic

RiuGurr

i

Riu

Ter

Pont

del

Bru

guer

a Pu

igce

rdà

a R

ipol

l

Tren Barcelona - Puigcerdà

El

Fugu

rull

AZ57-Osona 2a.indd 17 5/8/09 12:06:01

�8

banda del carrer hi ha una placeta anomenada de l’Àngel Custodi. Iniciem la carretera de Roda.

380 m Arribem a una cruïlla amb semàfor; seguim de dret quan estigui verd.

720 m Passem davant d’una gasolinera que deixem a la nostra esquerra.

820 m Al final de la carretera de Roda arribem a un giratori; se-guim de dret sortint de la ciutat. Passem davant de diverses cases unifamiliars a banda i banda de la carretera, seguint unes baranes de fusta a la dreta de la via.

1.090 m Al final de la renglera de cases, girem a la dreta. Hi ha un indicador que ens indica el pont del Bruguer. Continuem uns metres amb cases a la nostra dreta.

1.230 m A la dreta del camí asfaltat, hi ha un mapa de l’Ajunta-ment de Vic amb un plànol de les masies properes.

1.320 m Enllacem amb l’accés que va del carrer Torelló de Vic fins al polígon industrial. Seguim de dret per aquesta via, i deixem a mà esquerra una petita estació depuradora d’aigües.

1.530 m El camí passa davant del Morogull; a la dreta deixarem l’entrada d’una nau de venda de material de construcció i el trencall que ens portaria a Calldetenes. Seguim de dret per aquesta via.

1.950 m Deixem aquesta via asfaltada que porta al polígon Malloles i anem avall a la dreta tot seguint els senyals del sender fins a arribar al pont del Bruguer.

2.010 m Entrem al pont del Bruguer per un tram de pendent amb graons. Aquest pont, construït el segle XIV, era un punt de pas important del camí ral que anava de Vic cap a les Guilleries.

2.090 m Al final del pont anem cap a l’esquerra, on un senyal ens indica la direcció de Sant Jordi i Tavèrnoles. Seguim el PR.

2.140 m Deixem a la dreta un camí cimentat que puja a una granja. Seguim per la pista de terra.

2.360 m Deixem un camí a l’esquerra que porta al polígon indus-trial Malloles de Vic. Seguim de dret, i el nostre camí passa entre dos marges.

2.700 m Deixem una granja a la nostra dreta i un camí a l’es-querra que ens portaria a la masia del Bruguer Nou. Seguim de dret seguint el PR.

2.860 m Deixem a l’esquerra un altre camí herbat d’entrada al Bruguer Nou.

3.000 m En un tram de gresos, deixem a la dreta un camí que té a la seva entrada una base de pedra que havia estat una creu.

AZ57-Osona 2a.indd 18 5/8/09 12:06:01

�9

3.250 m El camí fa un revolt cap a l’esquerra, passant pel costat de l’antiga font del Pou de Vida.

3.290 m Passada la font, arribem a una cruïlla que agafarem cap a la dreta. El nostre camí passa per un camí encaixat entre margues grises, característiques de la Plana central.

3.470 m Al final d’aquest tram pedregós, enfilem una recta amb camps a cada cantó.

3.680 m A la nostra dreta un indicador del PR ens confirma la continuïtat del camí. El cartell indica la direcció de Sant Pere de Casserres.

3.910 m El nostre camí arriba al costat de l’Eix Transversal. Marxem a l’esquerra paral·lels a l’Eix en direcció a un pont que veiem al fons.

4.250 m Arribem al pont damunt de l’Eix i el travessem seguint les marques del PR.

4.360 m Deixem a l’esquerra el trencant de Can Panegre. Seguim de dret per la pista forestal.

5.040 m En una pujada arribem a una cruïlla de camins. Després de deixar-ne un a l’esquerra, veiem davant nostre un arbre amb un senyal de canvi de direcció del sender. Deixem la pista principal que seguíem i anem cap a la dreta iniciant una curta pujada; recordem que encara seguim els senyals del PR.

5.390 m Arribem a un replà sota de l’ermita de Sant Jordi; per la dreta podem pujar-hi i admirar una bona vista de la Plana ajudats per un tauler d’orientació. Davant de l’ermita hi ha el monument megalític funerari del dolmen de Puigseslloses. A l’esquerra del replà on hem arribat, trobem sota nostre una bonica font per fer-hi una parada. Marxem de l’ermita seguint les marques del PR que aviat deixarem; podem baixar pel dret pels marges de gresos o seguir el camí que fa una corba.

5.620 m Atenció!, en aquest punt deixem les marques del PR. Arribem al capdavall del pla on hi ha una cruïlla de camins, i agafem el que marxa de dret davant nostre, seguint la direcció de Folgueroles que veiem en un pal indicador.

6.090 m La pista forestal inicia una curta pujada.

6.160 m Al capdamunt de la pujada, seguim de dret deixant un trencant a banda i banda.

6.890 m Deixem un camí a l’esquerra i un altre a la dreta que entra a una casa.

6.960 m Ignorem un trencant asfaltat que porta a una casa a mà esquerra i un altre camí de terra a la dreta. Atenció al pròxim trencant.

AZ57-Osona 2a.indd 19 5/8/09 12:06:01

�0

7.110 m La pista que seguim arriba a una nova cruïlla. A l’entra-da del camí de la nostra dreta hi ha un petit indicador de la finca de la Codina. Deixem la pista principal per on circulà-vem i anem a l’esquerra passant un pont sobre el torrent de Folgueroles. Després de passar davant d’una casa, entrem a Folgueroles pel carrer de Montserrat.

7.200 m Iniciem una petita pujada per un tram amb llambor-des.

7.360 m Al capdamunt del carrer Montserrat, girem a l’esquerra i entrem al carrer Bellmunt.

7.470 m Al final del carrer, anem a la dreta amunt pel carrer Puigmal.

7.580 m Al final del carrer anem de dret cap a un camí on veiem un transformador elèctric. Deixem el camí de terra de l’es-querra i el carrer asfaltat de la dreta.

7.670 m Després del transformador, que deixem a l’esquerra, arribem a una cruïlla de camins. Anem a l’esquerra.

7.850 m Deixem a la dreta el trencant d’una granja i seguim de dret.

8.090 m El nostre camí surt a la pista asfaltada que va de Folgueroles a Tavèrnoles. A la cruïlla hi ha un pal indicador. Cap a la dreta retornaríem a Folgueroles i el camí de davant nostre va a l’ermita de la Damunt. Agafem la carretera cap a l’esquerra en direcció a Tavèrnoles.

8.480 m La pista asfaltada passa davant d’un monòlit verdaguerià que deixem a la dreta.

8.760 m Deixem a la dreta els trencants de Can Torrents, on la pista asfaltada inicia una baixada. En aquesta finca veurem, a peu de carretera, un altre monòlit dedicat a Verdaguer.

8.830 m Deixem a l’esquerra un camí amb un cartell que ens assenyala les masies de Can Gelabert, el Focs i Puigseslloses. Seguim de dret avall.

8.920 m Deixem un altre trencant a l’esquerra, però continuem per l’asfalt.

9.230 m Passem davant del trencant de la residència-casa de pagès del Banús, que deixem a l’esquerra.

9.260 m Després d’un tram de barana metàl·lica que deixem a la banda dreta, veiem al capdavall de la baixada la carretera BV-5��3, a la qual no hem d’arribar. Uns metres abans girem a la dreta cap a una pista de terra on hi ha un indicador del PR-C 40 que ens indica la direcció de Sant Pere de Casserres. Seguirem novament un petit tram d’aquest sender. Després de deixar un camp a l’esquerra, la pista inicia un bonic tram enmig dels arbres.

AZ57-Osona 2a.indd 20 5/8/09 12:06:02

�5�

Índex

INTRODUCCIó ................................................................. 5 La comarca d’Osona ..................................................... 5 La capital ................................................................... 5 Els itineraris ................................................................ 6 Una bona eina (els senders de petit recorregut) ............. 8 Alguns consells ............................................................ 9 I algun consell més (els gossos) ................................. �0 Dades dels municipis d’Osona i telèfons d’interès ........ �� Bibliografia i fonts ...................................................... �4 Cartografia utilitzada .................................................. �4

ITINERARIS

Ruta núm. 1 Per la Plana central .................................................... �5

Ruta núm. 2 El mirador de Sant Sebastià ........................................ 3�

Ruta núm. 3 Pels contraforts del Montseny ..................................... 39

Ruta núm. 4 Pels meandres del Ter ................................................ 49

Ruta núm. 5 Del mirador de la Verge dels Cingles al pla de Savassona ......................................................... 55

Ruta núm. 6 Dels cingles de Vilanova de Sau a Sant Pere de Casserres .......................................................... 63

Ruta núm. 7 El pla de la Calma i la serra de l’Arca ......................... 75

Ruta núm. 8 Per les serralades de ponent ..................................... 87

AZ57-Osona 2a.indd 151 5/8/09 12:07:00

�5�

Ruta núm. 9 Les cingleres de Tavertet ............................................ 97

Ruta núm. 10 Volta al pla d’Aiats i la serra de Cabrera ................... �05

Ruta núm. 11 El santuari de Bellmunt i el congost de Forat Micó ...... ���

Ruta núm. 12 Per la serra de Milany ............................................... ��7

Ruta núm. 13 Itinerari Vic-Rupit ...................................................... ��5

Ruta núm. 14 Itinerari Vic-Viladrau .................................................. �39

AZ57-Osona 2a.indd 152 5/8/09 12:07:00