consorci turisme de catalunya -...

Consorci Turisme de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i Empresa

CATALUNYAGuia de turisme ornitològic

Contingut

Observar ocells i descobrir un país ............................................................ 4

Aiguamolls

Delta de l’Ebre ....................................................................................... 6Aiguamolls de l’Empordà ..................................................................... 12Estany d’Ivars ...................................................................................... 17

Paisatges mediterranis

Els Ports ............................................................................................... 22Cap de Creus ........................................................................................ 26Montserrat ........................................................................................... 30

Pirineus i Prepirineus

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ................................................. 34Cadí-Moixeró ....................................................................................... 40Mont-rebei i la Terreta ......................................................................... 46Vall de Núria ......................................................................................... 51

Entorns metropolitans

Delta del Llobregat (Barcelona) ........................................................... 55

Llistat terminològic d’espècies ................................................................ 61

Codi ètic de l’observador d’ocells ............................................................ 63

Altres zones i espais naturals .................................................................. 64

Informació d’interès ............................................................................... 66

4

Catalunya és un país de petites di-mensions però amb una diversitatgeogràfica sorprenent. Situat entre elsPirineus i la mar Mediterrània, formaun triangle al nord-est de la penínsu-la Ibèrica i ocupa una superfície d’uns32.000 km2. Amb poc més de setmilions d’habitants, Catalunya, querepresenta el sector biogeogràfic mésvariat de la península Ibèrica, és avuiun país plenament inserit en la mo-dernitat europea que alhora es man-té fidel a la seva història i a la sevallengua i cultura pròpies.

Compendi d’hàbitatsmolt diferents

En un radi d’uns 200 km al voltant dela capital, Barcelona, hi trobem tot uncompendi d’hàbitats ben diferentsentre si: aiguamolls costaners, bos-cos caducifolis i de coníferes en am-bients subalpins als Pirineus, zonesestèpiques a l’interior, i brolles i mà-quia mediterrània al litoral i prelitoral.Així, en un territori de distàncies moltfàcils d’assolir, s’aplega una gran di-versitat d’ambients amb una vastavarietat d’avifauna. A més, gràcies ala seva situació estratègica, Catalunyaes troba en les rutes de migració i, ala primavera i a la tardor, esdevé unazona d’acollida de moltes espècies depas interessants, així com també de

Observar ocells i descobrir un paísles espècies nidificants que no arri-ben al nord o al centre d’Europa i d’hi-vernants que hi troben recer.

Gran varietat d’espècies

La confluència a Catalunya de lesdues grans regions biogeogràfiqueseuropees, l’eurosiberiana i la medi-terrània, comporta una varietat nota-ble d’espècies de flora i fauna ques’incrementa per la presència del li-toral marítim i dels Pirineus.

El total d’espècies d’ocells ob-servades a Catalunya és de 395, deles quals 232 són nidificants. Els rè-cords europeus en les últimes quatreedicions de la marató ornitològica–que a Espanya organitza anualmentSEO/BirdLife– s’han obtingut a Cata-lunya, l’única contrada europea ambmés de 200 espècies identificades en24 hores.

Catalunya acull la colònia de gavi-na corsa més important del món i éstambé una de les millors zones d’Eu-ropa per observar algunes espècies,gràcies a què l’accés a les àrees d’ob-servació no és complicat. Algunesd’aquestes espècies són: el trenca-lòs, el sisó, l’àguila cuabarrada, latrenca, el pela-roques, el pardal d’alablanca i la llucareta. Durant l’hivern,a les costes catalanes s’alimenta unafracció molt important de la població

mundial de la baldriga balear, especi-alment entre el delta del Llobregat i eldelta de l’Ebre.

Tots aquests factors, juntamentamb l’excel·lent xarxa viària, la como-ditat de les comunicacions aèries ambels aeroports internacionals deBarcelona, Girona-Costa Brava i Reus-Costa Daurada, fan de Catalunya unadestinació molt atractiva per a l’orni-tòleg estranger, per la facilitat de veuremolta varietat d’ocells amb relativa fa-cilitat i rapidesa.

Un patrimoni culturalper conèixer

A més de la riquesa en fauna, flora ipaisatge, Catalunya té un patrimoni cul-tural que atreu visitants de tot el món.Algunes de les traces del llarg recorre-gut que ha fet la Catalunya d’avui for-men part del Patrimoni de la Humanitatdeclarat per la UNESCO: les pintures ru-pestres de l’arc mediterrani (jacimentsd’Ulldecona, Montblanc i El Cogul); lesrestes arqueològiques d’Empúries; laTarragona romana; les esglésies romà-niques de la Vall de Boí; el monestir cis-tercenc de Poblet; el Palau de la Músi-ca Catalana i l’Hospital de Sant Pau, del’arquitecte modernista Domènech iMontaner a Barcelona; sis de les obresde Gaudí (La Pedrera, el Palau Güell, laCasa Batlló, la Casa Vicens, i la façanadel naixement i la cripta de la SagradaFamília); i la Patum de Berga, patrimonioral i immaterial de la Humanitat. Es trac-ta d’un patrimoni universal que es com-pleta amb l’obra de molts altres artistescom ara Dalí, Miró, Picasso o Tàpies.

La gastronomia,un valor afegit

El prestigi de la gastronomia catalanas’ha assolit amb la combinació de lacuina tradicional i la cuina més inno-vadora. Així, a més de gaudir de lasaludable dieta mediterrània, arrela-da en la saviesa i la tradició populars,podem tastar els plats de cuiners

Observar ocells i descobrir un país

Mirador al Parc Natural del Delta de l’Ebre © R. López-Monné

5

d’avantguarda de renom internacio-nal.

La diversitat del paisatge marca lariquesa i la varietat dels tipus de cui-na: la de muntanya i la de l’interior–amb predomini de carn i embotits,derivats lactis i productes de l’hort idel corral, caça i bolets– i la cuinamarinera –amb peix i marisc, acom-panyats sovint d’arròs, verdures i hor-talisses–.

Els vins catalans, hereus de l’an-tiquíssim conreu de la vinya estèsarreu del país, són d’una gran quali-tat, reconeguda amb onze denomi-

nacions d’origen (D.O.): Penedès,Tarragona, Terra Alta, Conca deBarberà, Costers del Segre, Empor-dà-Costa Brava, Priorat, Alella, Pla deBages, Montsant i Catalunya. El cava(D.O.), vi escumós produït amb elmètode champenoise que s’elaboraprincipalment a la comarca del Pe-nedès, és un dels primers productesd’exportació.

Els birdwatchers són amants de lanatura que viatgen arreu del món ambuna motivació principal: observarocells i veure rareses. Catalunya no

només garanteix sobradament aques-ta possibilitat, sinó que a més a mésus convida a descobrir un país i gau-dir de la seva cultura, la seva cuina ila seva gent.

Sereu molt benvinguts!

Observar ocells i descobrir un país

Principals zones d’interès ornitològic

6 AIGUAMOLLS

Delta de l’Ebreel paradís ornitològic de Catalunya

El delta de l’Ebre és un dels millors indrets d’Europa per observar ocells. Es tracta d’una de les principalszones humides de la Mediterrània occidental i presenta una gran diversitat biològica per la confluència deles aigües marina, fluvial i subterrània. El Parc Natural del Delta de l’Ebre disposa de les instal·lacions i elsserveis idonis per conèixer una avifauna molt notable tant per la quantitat com per la diversitat d’aus que

s’hi troben.

Aquesta gran plana deltaica de320 km2, on el riu Ebre es ramifica idesemboca al mar, és la zona humi-da més important de Catalunya i unade les àrees fonamentals de la Medi-terrània.

El paisatge totalment pla del Del-ta, presidit de lluny per les muntanyesimponents dels Ports, té una fortapersonalitat. A la part interior, hi tro-

bem extensos arrossars, amb un as-pecte que varia segons les estacions(terrosos a l’hivern, inundats d’aiguaa la primavera, i verds a l’estiu). L’àreapropera al mar és formada per gransllacunes i maresmes, dunes i sorrals,amb petits retalls de boscos de riberaals marges del riu.

L’interès naturalístic i ornitològicdel delta de l’Ebre té renom interna-

cional. Aquí hi ha, per exemple, la co-lònia de cria de gavina corsa més grandel món, una de les poblacions mésimportants de repicatalons de lasubespècie mediterrània witherbyi, ola segona colònia més gran a la pe-nínsula Ibèrica de flamencs i de ca-pons reials.

Vista aèria del Delta © M. Cebolla

7Delta de l’Ebre

Quan anar-hi

Al delta de l’Ebre es pot observar unagran varietat d’ocells en qualsevoltemporada de l’any. A l’estiu i a laprimavera hi nidifiquen molts ocellsaquàtics. A la primavera i a la tardorel Delta acull un gran nombre d’es-pècies migratòries. A finals de la tar-dor arriben molt ocells hivernants,sobretot ànecs, corbs marins i limí-coles, que formen concentracions demilers d’individus.

Primavera

Al mes d’abril hi ha encara la possibi-litat de veure la baldriga balear, espe-cialment a la platja de l’Alfacada o ala barra del Trabucador. El bitó és vi-sible al capvespre per la llacuna delCanal Vell, a Riet Vell o entre l’Alfaca-da i Buda –especialment des del mi-rador– i també als voltants del mira-dor del Pont del Través. Des d’aquestobservatori es veuen, als inicis de laprimavera, concentracions importantsd’ànecs, sobretot xibec, i també ar-deids.

Ja ben entrat l’abril i durant elmaig, els martinets menuts són fàcils

de veure als canyissars del Canal Vell,i a l’Encanyissada, així com molt so-vint en els canals amb canyís a la vora–un lloc molt bo per observar-los és,per exemple, el carril bici que passaper la part occidental i nord de la Tan-cada–. Altres ardeids com el martinetde nit, el martinet ros, el martinet blanco l’agró roig són fàcils de veure enqualsevol punt. L’agró blanc, que avuidia presenta una població nidificantd’unes desenes de parelles, i que a laprimavera compta encara amb mésd’un centenar d’ocells escampats pertot el Delta, és especialment abundanta Buda i al Garxal, encara que tambées pot observar en altres punts delDelta. També cal esmentar que s’hitroben regularment exemplars demartinet dels esculls o híbrids entremartinet blanc i dels esculls, un o dosexemplars anualment, normalment alsentorns de la Tancada, o entre aquestai el Trabucador. Altres espècies quees troben normalment són el becpla-ner, les cigonyes en migració, el capóreial –entre Buda i l’Alfacada– i elsflamencs.

Entre els rapinyaires de més inte-rès hi ha l’esparver cendrós als vol-tants dels erms de Casablanca, o, en

qualsevol punt, l’àguila marcenca oel milà negre en migració.

Als arrossars i a les vores de lesllacunes, hi ha polles pintades i, mésrarament, rascletons i rasclets. Lapolla blava és abundant sobretot aBuda, al Canal Vell, a Riet Vell i a l’En-canyissada, on es pot veure amb fa-cilitat a la tarda. Els últims anys hi hahagut una presència regular de fotjabanyuda, provinent dels projectes dereintroducció a València –un bon llocper mirar de trobar-la és la llacuna de

OCELLS DESTACABLES

Baldriga balear (H)**Martinet menut (N)***Martinet ros (N)**Agró roig (N)**Polla blava (R)***Gavina corsa (M)****Xatrac bengalí (M)*Siboc (M)**Boscaler comú (N)**Boscarla mostatxuda (H)*

Gavina corsa © M. Cebolla

8 Delta de l’Ebre

Canal Vell o el mirador del Pont delTravés–.

Entre els limícols hi ha espèciescomunes a tot el Delta com el becd’alena, el cames llargues, la perdiude mar –la carretera dels erms de laTancada o el Nen Perdut a prop deRiumar són llocs adients per obser-var-la–, el territ de Temminck als ar-rossars inundats de qualsevol puntdel Delta i la siseta al Garxal o alGoleró.

Altres espècies que es troben re-gularment com a accidentals són elterrit pectoral als arrossars o al Gole-

ró, el territ becadell a les badies, i lasiseta cendrosa al Goleró.

Les gavines capblanca i corsa sóncomunes a tot el Delta. Podreu veureamb facilitat la primera al Goleró o alTrabucador, i la segona tant a les plat-ges com als arrossars inundats. En-tre els xatracs, hi ha gran nombred’espècies comunes que tenen con-centracions al Fangar: curroc, xatracbecllarg, xatrac comú o xatrac menut.Regularment s’hi observen una o duesparelles de xatrac bengalí que nidifi-quen des de fa anys al Fangar i quees poden veure amb sort al mes de

maig i durant l’estiu. Per tot el Deltaés fàcil observar fumarells carablancs,especialment als canals i als arros-sars.

Els xots són abundants als arbresde l’Ebre i a les urbanitzacions comRiumar o Els Eucaliptus, així com lesòlibes, que es poden veure amb certafacilitat fent recorreguts nocturns encotxe –gairebé assegurada de nit a lasortida de Sant Jaume d’Enveja capal Migjorn, o en alguns pobles comDeltebre o Poblenou del Delta, on noés difícil veure-les sobrevolar les teu-lades a la nit–. Es veuen també fàcil-

9Delta de l’Ebre

ment els sibocs al capvespre i a lanit, a la carretera que va des de l’Am-polla cap a la platja de la Marquesa, oa la carretera de terra del Camí del’Inglés entre Amposta i Sant Carlesde la Ràpita.

Entre els passeriformes, hi nidifi-quen la terrerola rogenca i la terre-rola vulgar, fàcils de veure al Garxalo als erms de la Tancada, el rossi-nyol bord a la ribera del riu o a lesOlles, el trist i el boscaler comú alCanal Vell o des del mirador del Pontdel Través. També s’observen el bal-quer, el tallarol capnegre, a les zo-nes arbrades amb fruiters i matolls,el teixidor en qualsevol zona ambarbres i l’estornell negre. Com a mi-gradors trobareu l’oreneta cua-ro-genca en qualsevol punt del Delta, eltrobat, la piula gola-roja i el còlit rosals erms de la Tancada, la bosquetavulgar, el tallarol de garriga i el cap-sigrany.

Tardor

A banda de les espècies ja esmenta-des per a la primavera, a la tardor hiha major possibilitat de trobar migra-dors en alguns punts. Cal destacarentre els limícoles les concentracionsque es poden trobar al Goleró i a labadia del Fangar, així com al Garxal.Hi ha un major nombre de gavians ixatracs després que els juvenils esdispersin per tot el Delta, de manera

que entre l’agost i l’octubre hi ha pos-sibilitats de trobar-ne totes les espè-cies per totes les platges del Delta.Tanmateix, la platja del far del Fangari els seus voltants, a peu, ofereixen lapossibilitat de trobar tots els xatracs ila pràctica totalitat dels gavians. Denit és encara més fàcil observar el si-boc als mateixos camins que a la pri-mavera.

De passeriformes, hi ha la possi-bilitat de trobar-ne bones quantitats, i

de moltes espècies, als erms de laTancada, a les zones amb matolls iarbres en qualsevol punt dels arros-sars, i a les urbanitzacions com Riu-mar o Els Eucaliptus. També es pottrobar fàcilment la cotxa blava en elscanals i a les vores de les llacunes.

Pel que fa als accidentals, la tar-dor és un bon moment per trobar li-mícoles divagants, dels quals hi hacitacions de corriol de Leschenault,daurada petita americana i dauradapetita del Pacífic, gamba groga peti-ta, o xivitona maculada.

Hivern

A més de les espècies comunes aEuropa, cal destacar la presència re-gular de piula grossa –entre un i qua-tre ocells des del 2001 als erms de laTancada–, així com dels nombrososgrassets de muntanya per tot el Del-ta, o la presència regular de martinetmenut, martinet ros, xots –a Buda i ales zones arbrades del Delta–, calà-bria grossa, àguila calçada, cotxa bla-va, boscarla mostatxuda –un bon llocper observar-la són les zones inun-dades amb canyís i la plataforma defusta per a caminants de Les Olles–, itallareta cuallarga a les zones amb

Arrossars © M. Cebolla

Boscaler comú © O. Alamany

10 Delta de l’Ebre

salicòrnia o matolls, per exemple alGoleró. Un lloc adequat per gaudir deles grans concentracions d’ànecs ésel mirador del Pont del Través, o labadia dels Alfacs.

Zones properes ambespècies addicionals

Si us hi quedeu uns quants dies, ésmolt recomanable que considereuanar a les zones de muntanya prope-res al Delta, on podeu trobar àguilacuabarrada, merla blava, tallarol em-mascarat i gratapalles. També val moltla pena que us apropeu al port pes-quer de l’Ametlla de Mar: a la tarda,quan tornen els vaixells de pesca, s’hiconcentren molts gavians i baldriguesbalears i mediterrànies.

Recomanacions

• A l’estiu i a la tardor cal protegir-sedels mosquits i a l’estiu cal protec-ció solar.

• Donada la complexitat de la xarxaviària, és aconsellable proveir-sed’un mapa als centres d’informa-ció.

• Amb cotxe, cal conduir amb pru-dència per evitar la col·lisió amb elsanimals.

• Alguns trams poden ser intransita-bles ja que després de les tempes-tes queden inundats.

• Les zones protegides tenen una re-glamentació especial.

Descobrir la zona

Les Terres de l’Ebre són la part mésmeridional de Catalunya i el riu haestat sempre l’eix vertebrador de laseva història, la seva cultura i la sevaeconomia. Aquí van arrelar les civilit-

zacions dels ibers, els romans i elsàrabs. No és estrany, doncs, que delpas i la fusió de tots aquests poblesn’hagi quedat un patrimoni i un llegatcultural importantíssims. Us recoma-nem alguns dels llocs que val la penaconèixer en aquesta zona.

Si us atrauen les restes històri-ques no us podeu perdre el conjuntarqueològic de l’antiga Tarraco ro-mana a la ciutat de Tarragona, de-clarat Patrimoni de la Humanitat perla UNESCO.

La capital del Delta, Tortosa, téun nucli gòtic i renaixentista moltnotable. Si hi aneu durant la segonaquinzena de juliol podreu viure laFesta del Renaixement, en la quals’impliquen prop de 4.000 personesper rememorar l’esplendor del pas-sat.

La ciutat de Reus, de llarga tradi-ció comercial i gran dinamisme eco-nòmic, conserva un patrimoni moder-nista excepcional obra de l’arquitecteLluís Domènech i Montaner, com aral’Institut Pere Mata i la Casa Navàs.En el nou Centre Gaudí de Reus po-dreu conèixer també l’obra d’un altrearquitecte universal, Antoni Gaudí, undels seus fills més il·lustres.

A l’interior podem seguir la Rutadel Císter i visitar els monestirs deSantes Creus i el de Poblet, aquestdarrer també declarat Patrimoni de la

Molí d’oli i celler del Sindicat Agrícola del Pinell de Brai © Georama

Aqüeducte romà de Tarragona © J.M. Borrero

11Delta de l’Ebre

Humanitat, i encara amb una activacomunitat de monjos benedictins.

Les comarques del Priorat i la Ter-ra Alta, amb una agricultura de secàcentrada tradicionalment en la vinya,són opcions quasi obligades per als

amants dels bons vins. Les sevesD.O. són reconegudes internacional-ment per l’alta qualitat d’uns vins ambmolt de cos i alta graduació.

La Costa Daurada, amb aigües depoca fondària i grans extensions

www.terresdelebre.orgwww.catalunyaturisme.com

Com arribar-hiEl delta de l’Ebre és a 79 km de l’aeroport Reus-CostaDaurada i a 174 km de Barcelona.Accessos des de Barcelona:

Autopista AP-7 Barcelona-València.Sortida 39 (l’Ampolla-El Perelló), per a l’hemidelta nord.Sortides 40 (l’Aldea) o 41 (Amposta), per a l’hemideltasud.

La companyia HIFE (Tel. 902 119 814) opera unalínia regular que uneix Barcelona amb Tortosa. Des deTortosa, enllaç amb els autobusos de la mateixa com-panyia que van fins als diferents pobles del Delta.

Línia Ca1 de RENFE (Barcelona-Tarragona-Torto-sa). Des de Tortosa, cal vehicle propi o agafar l’auto-bús d’HIFE.

Equipaments i serveisAl Parc Natural del Delta de l’Ebre hi ha 8 aguaitsi 8 miradors de lliure accés. Hi ha també 5 aguaitsi 2 miradors, no públics, però a dins del Parc Natural.

L’Ecomuseu de Deltebre és accessible per a per-sones amb cadira de rodes i està adaptat per a lespersones cegues. La majoria dels itineraris senyalit-zats són practicables i hi ha rampes en alguns puntsd’observació.

A l’hemidelta nord:Ecomuseu. Centre d’Informacióc/ Doctor Martí Buera, 2243580 DeltebreTel. 977 489 679Horari: Obert tot l’any de dilluns a dissabte de 10 a 14h i de 15 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 14 h.Al costat mateix de l’Ecomuseu hi ha el centre d’edu-cació ambiental i el centre de documentació, aquestúltim obert de dilluns a divendres de 9 a 14 h.

A l’hemidelta sud:Casa de Fusta. Centre d’Informaciói Museu OrnitològicPartida de la Cuixota43870 Poblenou del Delta (Amposta)Tel. 977 261 022Horari: Obert tot l’any de dilluns a dissabte de 10 a 14h i de 15 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 14 h.La Casa de Fusta, situada al costat de la Llacuna del’Encanyissada, és una construcció emblemàtica deldelta de l’Ebre. En el museu s’exposa una col·lecciómolt notable de l’avifauna [email protected]

Reserva Natural de Riet VellTel. 616 290 246www.rietvell.orgLa Reserva Natural de Riet Vell és un projecte de de-senvolupament sostenible que SEO/BirdLife desenvo-lupa al delta de l’Ebre. S’hi fan programes de recerca,conservació, difusió i educació ambiental. És obert totl’any.

Picampall. Associació Ornitològicade les Terres de l’EbreTel. 661 167 951www.picampall.org

• En els centres d’informació s’ofereixen serveis deguia per conèixer el Delta i observar les aus.

d’arena fina i daurada –d’aquí li ve elnom–, té nuclis turístics molt concor-reguts, com Salou, que té a més elfamós parc temàtic de Port Aventurajust al costat, un al·licient afegit per aaquells que viatgin amb la família.

12 AIGUAMOLLS

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà disposa d’unes de les millors instal·lacions de la penínsulaIbèrica per observar ocells: itineraris dissenyats en diferents ambients, aguaits, miradors, i informació

ornitològica actualitzada diàriament i disponible al centre d’informació del Parc. En una extensió no gairegran hi ha diversos ambients a tocar els uns dels altres: maresmes amb joncar o canyissar, salicornars,llacunes d’aigua dolça, boscos de ribera, pastures, brolla mediterrània, platges i badies somes, i antics

camps d’arròs avui transformats en pastures humides. La situació geogràfica de la zona fa que els dies deforta migració hi hagi una gran quantitat d’espècies i individus, especialment de passeriformes.

Panoràmica general © J. Bas

Aiguamolls de l’Empordàgrans facilitats per al birdwatching

El relleu, pràcticament pla, ha facili-tat el traçat d’uns itineraris còmodesi accessibles per a qualsevol obser-vador. Els recorreguts se situen alvoltant de llacunes litorals, que estroben envoltades de canyissars,maresmes, i boscos de ribera i, enalguns llocs, a zones obertes amb

vegetació de molt poca alçada. Alsvoltants del Parc hi ha serres medi-terrànies amb boscos oberts d’alzi-na surera i matollar, amb espèciesnidificants no presents al Parc ma-teix.

En un espai força reduït podreu,doncs, veure una gran diversitat

d’espècies. A més, és també un delspocs llocs de la península Ibèrica ones poden veure espècies com la bal-driga mediterrània i balear, el rascle-tó, la piula gola-roja i el falcó cama-roig.

13Aiguamolls de l’Empordà

Rascletó © J. Sagardía

Baldriga mediterrània (H)*Baldriga balear (H)**Bitó comú (R)*Agró roig (N)**Falcó cama-roig (M)*Polla blava (R)**Gaig blau (N)*Piula gola-roja (M)*Boscarla mostatxuda (H)*Mallerenga de bigotis (H)*

OCELLS DESTACABLES

Quan anar-hi

Us aconsellem especialment visitaraquests aiguamolls durant els passosmigratoris: abril-maig i setembre-no-vembre. Durant l’hivern també hi hauna concentració remarcable d’ànecs,amb grups d’oques, flamencs o gru-es, puntualment, a les llacunes.

Primavera

Durant l’abril teniu la possibilitat deveure els primer migradors alhoraque els darrers hivernants. Peraquesta raó podreu observar la bal-driga balear i la baldriga mediterrà-nia –des de la platja de Castellód’Empúries– o baldrigues cendrosesi ocells de tempesta, si feu coincidirla visita amb les sortides en vaixellque periòdicament es fan des del portde Roses. Els bitons encara es tro-ben per l’itinerari del Matar, al ma-teix temps que els que nidifiquen jacanten a l’estany de Palau. L’agró roigi el martinet de nit es poden veurearreu del Parc. Les cigonyes, una deles atraccions de la zona, es trobenja nidificant, i els seus sons se sen-ten des del mateix Cortalet, el centred’informació del Parc. Alhora podreutrobar també la cigonya negra, unmigrador escàs però regular. El capóreial és present des de finals de l’hi-vern i pot formar concentracionsd’unes desenes en alguns punts coml’estany de Palau. Encara hi ha con-centracions d’ànecs, especialmentxarxets, xarrasclets, ànecs cullerots,i ànecs collverds, amb exemplars aï-llats de xibec, visibles des de l’aguaitdel Cortalet i els aguaits propers del’itinerari cap a la platja.

Entre finals de març i durantl’abril, cada any s’observen algunesarpelles pàl·lides russes. Podeucomptar també amb la presència re-gular de la polla pintada –força fre-qüent–, del rascletó –uns quantsexemplars cada any– i més irregu-larment, del rasclet. La polla blava,resident, és força abundant –un llocmolt bo per observar-la és al Matar–. A més, és interessant examinar ambcura els mateixos prats inundats delMatar, on veureu territs de Temminck

i sisetes, entre d’altres limícoles, aixícom la zona dels prats de Can Co-mes, on es poden veure torlits. Albosc de ribera que envolta els ca-nals podreu trobar el picot garserpetit, un nidificant localitzat, i sentirel xot, fins i tot de dia. Alguns anyses pot veure el cucut reial nidificanten nius de garsa a la pineda de lesTorroelles. També podreu contemplarorenetes cua-rogenques des dequalsevol punt, quan hi hagi pas d’hi-rundínids. Rossinyols bords, tallarolscapnegres i trists són comuns pertots els ambients habituals.

Al maig trobareu la piula gola-rojaal Matar, el falcó cama-roig i el gaigblau pels voltants de Vilaüt, i el fuma-rell alablanc en qualsevol punt.

Cal remarcar que pels voltants delParc, a la zona de Garriguella-Delfià,s’han anat produint observacions re-gulars d’esparver d’espatlles negres,a la primavera i l’estiu, i gairebé cadaany s’hi troba algun limícola divagant,la cuereta citrina, o el papamosquesde collar.

Tardor

A banda de les espècies ja esmenta-des per a la primavera, a la tardor hiha major possibilitat de trobar migra-dors en alguns punts. La presènciade territ pectoral és gairebé anual,amb una o dues citacions com a mí-nim, especialment al Matar. Els grups

14 Aiguamolls de l’Empordà

15Aiguamolls de l’Empordà

familiars de perdiu roja són molt fà-cils de trobar pels conreus entreCastelló d’Empúries i Vilaüt. De pas-seriformes en podeu trobar moltesespècies els dies de fort pas, tant albosc de ribera de l’itinerari delCortalet, com a les suredes dels vol-tants de Vilaüt o Mornau.

Hivern

A més de les espècies comunes aEuropa, cal destacar la presència re-gular de piula grossa, un o dos ocells,als prats de Can Comes i a les zonesobertes dels voltants, i la presènciairregular de la calàbria grossa a labadia de Roses. Així mateix és el mi-llor moment per veure boscarla mos-tatxuda, i mallerenga de bigotis, es-pecialment a la zona de l’estany dePalau. Altres espècies més fàcils detrobar són les àguiles calçades, elsimmadurs d’àguila cuabarrada, quealguns hiverns es queden a la Rogerai voltants, o els nombrosos grassetsde muntanya, comuns a tot arreu ifàcils d’observar al Matar. Hi ha, tam-bé, bones concentracions d’ànecs enalgunes llacunes –el Cortalet és unlloc molt indicat per contemplar-les–,

així com un bon nombre de baldriguesbalears, barrejades amb alguns exem-plars de baldriga mediterrània, aixícom calàbria agulla i gavot, a les plat-ges de Castelló i la badia de Roses.


Pels visitants que estigueu uns quantsdies a la zona, és molt recomanableque considereu anar a la serra de l’Al-bera, propera al Parc, on podeu tro-bar espècies com l’àguila marcenca,el trobat, el còlit ros, el tallarol em-

Baldriga mediterrània © J. Bécares

16 Aiguamolls de l’Empordà

mascarat i la tallareta cuallarga, l’hor-tolà, el gratapalles i el sit negre.

Recomanacions

• A l’estiu i a la tardor cal protegir-sedels mosquits.

• Els grups una mica grans o ambnecessitats especials són pregatsde contactar prèviament amb elParc.

Descobrir la zona

Els Aiguamolls de l’Empordà són molta prop d’una altra zona d’interès or-nitològic, el Parc Natural del Cap deCreus. De fet, aquestes dues àreessón a la mateixa comarca costaneradel litoral català més septentrional,l’Alt Empordà, més coneguda pel nomde Costa Brava. El qualificatiu de«brava» al·ludeix als abruptes penya-segats que s’endinsen en el mar coma guardians de les petites cales, tot ique també hi ha trams, com el golf deRoses o la llarga platja de Pals, enquè la morfologia de la costa és moltmés reposada.

La Costa Brava va ser pionera enel turisme des que els primers artis-tes la van descobrir a principis delsegle XX, i la burgesia barcelonina l’es-

collís com a lloc de segona residèn-cia. Les infrastructures i els serveisturístics estan molt desenvolupats is’han convertit en un dels pilars del’economia local.

A pocs quilòmetres al sud dels Ai-guamolls, en el terme municipal deL’Escala, hi ha l’extraordinari jacimentarqueològic d’Empúries. Fou enaquesta platja on fa més de 2.500anys arribaren els primers navegantsgrecs a la península Ibèrica, per aca-bar-hi fundant la colònia d’Emporion–«mercat» en grec–, que més tard esconvertiria en l’Emporiae romana. Enaquest enclavament privilegiat davantla Mediterrània es va iniciar, doncs, lacivilització hel·lènica i romana de laPenínsula. Gaudiu del recorregut peraquest parc arqueològic, que estàcurosament senyalitzat i els serveisd’acollida i d’informació són immillo-rables.

Una visita a la ciutat de Girona ésigualment recomanable. Passejar pelcasc antic, el barri de la Catedral i elCall jueu és una experiència que nous podeu perdre. Els carrerons antics,molt ben conservats, són plens depetits comerços de qualitat, galeriesd’art o estudis i tallers d’artistes.

Les manifestacions culturals a laCosta Brava i a altres poblacions delrerepaís inclouen festivals de músi-ca de renom internacional, com ara

el de Cap Roig, el de la Porta Ferradade Sant Feliu de Guíxols, el de Torroellade Montgrí o el de Peralada, entremolts altres.

Com a totes les comarques costa-neres, la cuina marinera i del peix ésun atractiu local afegit que cal assa-borir. El suquet de peix, la calderetade llagosta o els arrossos en totes lesseves varietats són alguns dels platsimpregnats del millor sabor de laMediterrània.

www.costabrava.orgwww.catalunyaturisme.com

Com arribar-hiEls Aiguamolls són a 61 km de l’aeroport Girona-Cos-ta Brava i a 147 km de Barcelona.Accessos des de Barcelona:

Autopista AP-7 Barcelona-La Jonquera. Sortida 4(Figueres). Carretera en direcció a Roses fins a Caste-lló d’Empúries.

La companyia Sarfa (Tel. 902 302 025) opera unalínia regular que uneix Barcelona amb Figueres. Desde Figueres, enllaç amb la línia de la mateixa compa-nyia que va fins a Castelló d’Empúries. El centre d’in-formació El Cortalet és a 2 km del poble.

Línia Ca2 de RENFE (Barcelona-Girona-Figueres-Portbou). Des de Figueres, cal vehicle propi o agafarl’autobús de Sarfa.Equipaments i serveisAl Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà hi ha 14aguaits i 5 miradors.

Hi ha diversos aguaits adaptats i cadires de rodesdisponibles al Cortalet. El centre d’informació i les ex-posicions permanents són totalment accessibles.

Centre d’Informació El CortaletCtra. de Sant Pere Pescador a Castelló d’Empúries,km 1317486 Castelló d’EmpúriesTel. 972 454 222Horari: obert tot l’any de 9.30 a 14 h i de 16.30 a 19 [email protected]

• Al Cortalet trobareu un centre de documentació, ex-posicions temporals i permanents i un servei de guies.Al Parc hi ha un itinerari senyalitzat per a bicicletes.

17AIGUAMOLLS

Estany d’Ivarsespècies de zones humides i de secans

L’Estany d’Ivars i Vila-sana es troba al bell mig de la plana cerealista de Lleida. Es tracta d’una llacunarecuperada artificialment fa pocs anys, on trobareu una representació d’espècies de zones humides del sud

d’Europa. Al mateix temps, als voltants de la llacuna, o a pocs quilòmetres, hi ha espècies de zonesestèpiques, que, a Europa, són presents gairebé només a la península Ibèrica. La combinació dels dos

factors fa que en aquest indret es puguin observar un elevat nombre d’espècies en poc temps.

Panoràmica general © J.Bas

La llacuna és una conca endorreicad’uns dos quilòmetres de llarg pergairebé un d’amplada al mig de la qualhi ha força vegetació palustre comcanyissar, jonqueres, i algunes illetesamb arbres. L’itinerari que l’envoltacompta amb tres aguaits i un mira-dor. Fora de la llacuna, trobem cultiusde regadiu i de secà, que acullen es-

pècies pròpies d’aquests ambients. A7 km es troba el secà de Belianes, onhi ha una representació excel·lent delsecosistemes estèpics de secà, ambuna flora autòctona de gran interès.

A l’Estany hi ha algunes espèciesaquàtiques interessants que, tot i ques’hi troben en poca quantitat, són fà-cilment observables i únicament n’hi

ha al sud d’Europa. És recomanablecomplementar la visita a la llacunaamb la del secà de Belianes, on veu-reu un conjunt d’espècies estèpiquesde gran interès per la seva escasse-tat a Europa.

18 Estany d’Ivars

Quan anar-hi

És interessant anar-hi especialmenta l’època de migració, ben avançadala primavera, així com a la tardor. Al’estiu val la pena combinar la visitaamb l’anada al secà de Belianes, oals secans una mica més allunyatsd’Alfés o Mas de Melons, sobretot sies fa a primera hora del dia.

Primavera-estiu

A finals de març i principis d’abril en-cara veureu hivernants en combina-ció amb l’arribada dels primers mi-gradors estivals. Aquests inclouen elscames llargues, uns dels pocs limí-

coles que nidifiquen a la llacuna. Po-dreu observar també els martinetsmenuts, dels quals unes poques pa-relles nidifiquen a l’Estany, així comels balquers, fàcils de veure des del’aguait del començament de l’itine-rari principal.

Per les rodalies es poden veuretambé exemplars d’esparver cendrós,que té algunes parelles nidificants enun radi de pocs quilòmetres a l’en-torn de la llacuna. Igualment, pelscamins circumdants, i a les zones méseixutes, és fàcil trobar als vespres elsiboc. La mateixa espècie es pot veu-re sobrevolant els voltants de la lla-cuna. Entre els passeriformes, sónabundants el rossinyol bord i el trist,

així com algunes parelles de teixidor,que fan servir els pollancres de la lla-cuna i els voltants per nidificar.

Entre les espècies residents, mésfàcils de veure un cop acabada la cria,es troba la polla blava, colonitzadorade l’Estany i que hores d’ara ja té unesquantes parelles reproductores, lesquals s’estima que han de créixer ennombre.

A finals de primavera, cap al mesde juny és el moment en què ja po-dreu observar des dels miradorsgrups familiars de polla blava, elsadults caminant amb els joves. Tam-bé és un moment idoni per contem-plar l’espectacle de la colònia degavines rialleres, ja que és un dels

19Estany d’Ivars

Martinet menut (N)* IvarsAgró roig (N)* IvarsEsparver cendrós (N)* BelianesXoriguer petit (N)** BelianesSisó (R)** BelianesPolla blava (R)* IvarsSiboc (N)** Ivars-BelianesGaig blau (N)** BelianesCalàndria (R)**** BelianesCogullada fosca (R)**** Belianes

OCELLS DESTACABLES

pocs llocs de Catalunya on n’hi hauna colònia nombrosa. En aquestamateixa colònia sembla que ha nidi-ficat, encara que sigui puntualment,la gavina capnegra.

A les zones de conreu dels poblesque envolten la llacuna trobareu es-pècies com la cigonya blanca, quenidifica en els campanars d’algunspobles, en els quals també abundenels estornells negres, espècie presenta tot arreu tant als secans com a leszones de regadiu o als voltants de lallacuna.

Altres espècies presents a les zo-nes de conreu són la perdiu roja, o labosqueta vulgar i el capsigrany, alsmarges dels camps o en qualsevol llocamb suport arbori o brolles desenvo-lupades.


Una visita al secà de Belianes, a no-més 7 km de l’estany d’Ivars, us per-

metrà a partir del mes de maig d’ob-servar espècies tan interessants comel xoriguer petit, el falcó mostatxut, elsisó, el torlit, el cucut reial, el gaig blaui l’abellerol. Entre els alàudids, hi haforça exemplars de calàndria i de co-gullada fosca. La calàndria, però, tam-bé es pot veure a l’hivern pels campsde cultiu propers a l’estany d’Ivars.

Hi ha també espècies residentsd’interès, com ara la perdiu roja, laxixella, el tallarol capnegre i el botxímeridional.

Durant els passos migratoris espoden veure espècies més escasses,com el falcó cama-roig.

És recomanable que completeu lavisita ornitològica a l’estany d’Ivars i

Sisó © J.Bas

20 Estany d’Ivars

al secà de Belianes apropant-vos tam-bé als secans de la zona d’Alfés-Castelldans i Alfarràs-Alguaire. Aquípodreu observar algunes espècies ni-dificants, com l’àguila marcenca, laganga, la terrerola vulgar, el trobat, elscòlits negre i ros, la trenca, la merlablava i el pardal roquer, algunes deles quals a Catalunya gairebé nomésnidifiquen en aquesta zona. A l’hivernpodeu comptar amb espècies com lesàguiles daurada i cuabarrada, la ta-llareta cuallarga o el sit negre. A lazona dels secans d’Alfarràs i Alguairehi ha, a més de la majoria d’espèciesesmentades abans, la possibilitatd’observar la xurra, ja que aquest ésl’únic lloc on podeu trobar aquestaespècie a Catalunya.

Descobrir la zona

Som a les Terres de Lleida, una vas-ta planura estesa a migdia dels Piri-neus, que té el riu Segre –afluent del’Ebre– com a riu principal i Lleida coma capital. Aquest territori de laCatalunya interior no es troba en elscircuits turístics tradicionals, proba-blement més a causa de la seva dis-tància de la costa i dels grans sectorsd’estiueig que no pas a la mancad’encant o d’interès.

El primer que destaca en arribar ala ciutat de Lleida és la silueta incon-fusible de la Seu Vella, una antigaSuda àrab que s’aixeca imponent so-bre un turó a la riba dreta del Segre.Es tracta de la catedral primitiva quees bastí durant els segles XIII i XIV da-munt d’una antiga mesquita.

La superba torre del campanar, de70 m s’alça en un extrem del claus-tre, dominant la ciutat històrica ques’estén als seus peus, al costat delriu. Val la pena passejar-s’hi i gaudirde l’ambient animat que regna en elscarrers i places, plens de petits co-merços i edificis destacables com arala Catedral Nova, la Paeria o seu del’Ajuntament, o el Centre d’Art La Pa-nera, reconegut per les seves exposi-cions sempre innovadores i sorpre-nents.

Altres poblacions dels voltants,com Cervera, Balaguer, Ponts oXurra © J.Bas

Còlit negre © J.Bas

21Estany d’Ivars

Tàrrega són també llocs interes-sants per palpar de prop la realitat iel caràcter de la zona. Trobareumolts pobles emmurallats i cas-tells, vigilant el paisatge com a tes-timonis del passat en què aquestesterres eren frontera entre els domi-nis cristià i musulmà. Un dels més

destacats és precisament el castellde Gardeny, on avui hi ha el Centred’Interpretació de l’Orde del Tem-ple, ja que aquest conjunt monu-mental del segle XII fou una de lesprincipals fortaleses de la milíciatemplera.

www.lleidatur.comwww.catalunyaturisme.com

Claustre de la Seu Vella de Lleida © A. F. Selbach

Com arribar-hiEl municipi d’Ivars és a 39 km de la ciutat de Lleida i a132 km de Barcelona.Accessos des de Barcelona:

Autopista AP-2 Barcelona-Lleida. Sortida 496 Bell-puig-Ivars.

La companyia Alsina Graells (Tel. 902 330 400)opera una línia regular que uneix Barcelona amb Llei-da i té parada al municipi de Bellpuig. L’estany és a9 km de Bellpuig i cal anar-hi amb taxi.

Línia Ca4 de RENFE (Barcelona-Manresa-Lleida).Des de Lleida, cal portar vehicle propi o agafar l’auto-bús d’Alsina Graells fins a Bellpuig.Equipaments i serveisA l’estany d’Ivars hi ha un mirador i tres aguaits.

Tot el recorregut és accessible amb cadira de rodes.Hi ha una caseta d’informació a l’aparcament de

l’Estany.Horari: de dimecres a divendres de 9 a 12.30 h i de 17a 19 h. Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h ide 17 a 19 h. Dilluns i dimarts tancat.

Per a més informació:Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sanaConsell Comarcal del Pla d’UrgellAv. Prat de la Riba, 125230 MollerussaTel. 973 711 [email protected]/estany

Si us agraden les arts escèniquesi penseu anar a l’estany d’Ivars a prin-cipis de setembre, aprofiteu per as-sistir a la Fira de Teatre al Carrer deTàrrega, on us hi trobareu concen-trats més de 100.000 espectadors i800 professionals.

22 Paisatges mediterranis

Els Portsterra de rapinyaires i de petits passeriformes mediterranis

El Parc Natural dels Ports és un abrupte massís muntanyós amb masses boscoses ben desenvolupades iamb molts tipus d’arbres, gràcies a la particular pluviometria de la zona. Hi apareixen arbres septentrionals,

com el faig i el roure. L’avifauna es caracteritza, per tant, per la barreja d’espècies rupícoles i d’ambientssecs mediterranis amb altres de centreeuropees.

Aquest imponent massís destaca pelcontrast amb el paisatge pla del seuvoltant. Són muntanyes que arribenals 1.000 m d’altitud, amb el MontCaro com a cim més alt (1.442 m).És un relleu força vertical amb granquantitat de barrancs, valls estretes,cingleres, agulles, i penya-segats onencara és fàcil trobar exemplars decabra salvatge. La vegetació està for-

Panoràmica des d’Horta © M. Cebolla

mada essencialment per extenses pi-nedes de pinassa, pi roig, pi blanc ialzinars. Altres formacions vegetals decaducifolis són més reduïdes i loca-litzades a les parts més humides.

Aquí us interessarà la diversitat derapinyaires, amb ocells rupícoles comalgunes espècies de voltor, d’àguilesi de falcons, i la presència d’aus me-diterrànies d’ambients de brolla o bos-

cos secs. La proximitat amb el deltade l’Ebre, del qual s’observa una bonaperspectiva des del massís dels Ports,permet que combineu una visita a lesdues zones en pocs dies.

23Els Ports

Quan anar-hi

Qualsevol època de l’any pot ser pro-fitosa, però la primavera i l’estiu sónels períodes en què hi ha més espè-cies de distribució mediterrània.

Primavera-estiu

Des de mitjans d’abril hi ha, ja en bonnombre, una representació importantde les espècies estivals, tot i que noés fins al maig quan arriben algunes

de les més tardanes, com ara la bos-queta vulgar.

A les parts més baixes, on el pai-satge més característic són les zonesd’olivera, amb masos dispersos, bro-lla, i turons rocosos envoltant elscamps, trobareu espècies com el xot,el mussol comú, la puput, l’abellerol,el còlit ros, els tallarols emmascarat icapnegre, l’estornell negre , el capsi-grany, i el gratapalles. Als turons ambroca, hi ha també espècies com lacogullada fosca, el roquerol, el balles-

ter, la merla blava, el còlit negre, elpardal roquer i el sit negre. L’àguilacuabarrada nidifica a les parets i pe-nya-segats.

A mesura que pugeu en altitud,apareixeran espècies com el trobat,present sobretot en zones cremadesi, en les brolles on el bosc no estàdesenvolupat, la tallareta cuallarga.

A les zones culminants, veureu ra-pinyaires com l’àguila daurada, el vol-tor comú i l’aufrany.

24 Els Ports

Aufrany (N)*Voltor comú (R)**Àguila cuabarrada (R)**Xot (N)**Falciot pàl·lid (N)**Ballester (N)*Cercavores (H)*Còlit ros (N)**Tallarol emmascarat (N)***Còlit negre (R)**

OCELLS DESTACABLES

Tallarol emmascarat © M. Cebolla

Voltor comú © O. Alamany

Hivern

En aquesta estació podreu observarals cims de la serra el cercavores, unaespècie present de forma regular en-cara que en petit nombre i de maneralocalitzada, així com el pela-roques,en qualsevol barranc de suficient al-çada, especialment en els més om-brívols.

Per veure aquestes espècies teniula possibilitat de fer un itinerari queparteix del Mas de Barberans cap albarranc de la Galera, on hi ha boscosd’altitud molt ben conservats, i tornarpel camí original. Un altre itineraricomplementari, per la banda oest del

massís, parteix del poblet d’Arnes,anant cap als estrets d’Arnes. Amb elsdos recorreguts podreu observar lapràctica totalitat d’espècies esmen-tades, tenint en compte que per a al-gunes caldrà fer esforços addicionalsi pujar a les zones més altes del mas-sís.

Recomanacions

• Com que el relleu és molt abrupte,és important no allunyar-se delssenders senyalitzats.

• Cal informar-se de l’estat de les pis-tes forestals ja que poden ser im-practicables després de fortes plu-ges.

25Els Ports

Centre Picasso. Horta de Sant Joan © M. Raurich

www.terresdelebre.orgwww.catalunyaturisme.com

Com arribar-hiEls Ports (Horta de Sant Joan) són a 96 km de l’aero-port de Reus i a 203 km de Barcelona.Accessos des de Barcelona:

Autopista AP-7 Barcelona-València. Sortida 34(Reus). N-420 fins a Gandesa i T-334 fins a Horta deSant Joan.

La companyia HIFE (Tel. 902 119 814) opera unalínia regular que uneix Barcelona amb Tortosa. Des deTortosa, enllaç amb els busos de la mateixa compa-nyia que van fins als diferents pobles dels Ports.

Línia Ca1 de RENFE (Barcelona-Tarragona-Torto-sa). Des de Tortosa, cal vehicle propi o agafar l’auto-bús d’HIFE fins als diferents pobles dels Ports.Equipaments i serveis

Ecomuseu dels Portsc/ Picasso, 1843596 Horta de Sant JoanTel. 977 435 686Horari: del 15 de juny al 15 de setembre obert tots elsdies de 9.30 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h. Resta del’any obert d’11 a 13.30 h excepte els [email protected]

Descobrir la zona

El Parc Natural dels Ports és geogràfi-cament molt a prop del delta de l’Ebre.Tanmateix són dos espais de morfo-logia i característiques absolutamentdiferenciades. D’aquí l’atractiu decombinar un viatge que inclogui amb-dues zones, el massís muntanyós il’extensa plana deltaica.

La porta d’entrada natural als Portsés la població d’Horta de Sant Joan,on hi trobareu un Ecomuseu ambàmplia informació sobre la zona. Apro-

fiteu una passejada pel nucli antic pervisitar el Centre Picasso. La frase quepronuncià el propi artista, «tot el quesé ho he après a Horta», parla per sisola. En efecte, els mesos que hi varesidir el jove Picasso a finals del se-gle XIX van ser crucials en la seva evo-lució creativa.

Els escassos pobles que hi ha alsvoltants dels Ports són petits i genu-ïns. Arnes, Paüls i el Mas deBarberans gairebé no superen ple-gats el miler d’habitants. Si voleu so-jornar molt a prop dels Ports, aquí hi

trobareu alguns allotjaments rurals irestaurants casolans que us faransentir veritablement a gust.

Recomanem molt especialment unrecorregut per la comarca veïna de laTerra Alta. Oblidada pels turistes, ama-ga sorpreses com ara una Ruta de laPau que rememora els escenaris bèl·-lics de la Batalla de l’Ebre, l’últim idefinitiu enfrontament de la guerracivil espanyola.

Els de paladar exigent no s’hauri-en de perdre una visita a les coope-ratives modernistes de Gandesa oEl Pinell de Brai, autèntiques «cate-drals» del vi i de l’oli. No en va, l’eco-nomia de la zona es basa en els cul-tius de la vinya i l’olivera.


Cap de Creusl’hàbitat dels ocells marins i de roca

El Parc Natural del Cap de Creus, parc marítimo-terrestre, és la península situada a l’extrem nord-est deCatalunya. Ocupa tot el conjunt de cales i caps entre Llançà i Roses, així com les valls i serres interiors, finsa la serra de Verdera. La seva situació endinsada al mar fa que sigui un punt excel·lent per observar ocellsmarins, especialment de pas, així com el fenomen global de la migració, que és especialment notòria des

d’algunes de les muntanyes que envolten el cap, després dels dies de fort vent.

Panoràmica de Sant Pere de Rodes © O. Alamany

El cap de Creus és de fet la part ori-ental dels Pirineus quan s’endinsenfinalment al mar formant relleus no-tables. Els aspectes geològics són re-marcables, ja que hi trobem la mostrade roques metamòrfiques més com-pleta de Catalunya. També cal esmen-tar els plegaments i les roques erosi-ves, que en alguns llocs formenconjunts rocosos de gran valor estè-tic. La vegetació està condicionada pel

relleu, la presència regular de la tra-muntana, que impedeix en molts llocsque el bosc pugui desenvolupar-severticalment, i la salabror del mar ales zones més costaneres. La presèn-cia de brolles mediterrànies i de plan-tes d’ambients rupícoles al litoral ésnotable a bona part de la zona. Algunsincendis forestals han modelat la ve-getació però encara hi ha boscos depinedes i clapes d’alzina surera.

Aquesta zona ofereix una gran fa-cilitat per a l’observació d’ocells ma-rins, combinada amb l’oportunitat deveure migradors en grans quantitatsels dies de forta migració i amb lapossibilitat de poder contemplar al-gunes espècies de distribució medi-terrània, com ara el falciot pàl·lid, elstallarols emmascarat i trencamates,el còlit ros, o l’àguila cuabarrada.

27Cap de Creus

Baldriga balear (M)**Baldriga mediterrània (M)**Àguila cuabarrada (R)*Perdiu roja (R)**Falciot pàl·lid (N)**Cogullada fosca (R)***Oreneta cua-rogenca (N)**Còlit ros (N)**Tallarol emmascarat (N)***Tallarol trencamates (N)*

OCELLS DESTACABLES

Quan anar-hi

És especialment interessant durant lesmigracions, avançada la primavera,quan trobareu les espècies estivals, ia la tardor. A l’hivern, però, també s’hipoden veure algunes espècies inte-ressants.

Primavera-estiu

Des de finals de març podreu obser-var els primers migradors transsaha-rians, com ara les primeres àguilesmarcenques, o els primers capsi-granys. Alhora trobareu algunes es-pècies hivernants, que poden roman-dre-hi si l’hivern ha estat fred, com elcercavores als entorns de Sant Perede Rodes i de Sant Salvador de Ver-dera, o també aus marines com labaldriga mediterrània. Pel que fa aaquesta última, aquest és un delsmillors punts de tot Catalunya perobservar-la. Es presenta amb la bal-driga balear en estols mixtos, quepoden ser de diversos centenars, pre-sents fins al maig-juny. A partir de lla-vors, durant l’estiu, totes dues sónmés escasses.

A mesura que entrem en el mesd’abril van arribant altres espèciesestivals. És el moment per poder ob-servar amb més garanties al mar es-pècies com la baldriga cendrosa–especialment davant de caps comel mateix cap de Creus o el cap Nor-feu–, l’ocell de tempesta, i els parà-sits cuaample i cuapunxegut. Troba-reu també el paràsit gros i el gavot,hivernants però que es poden veureen bon nombre durant el mes d’abril,quan hi ha encara una presènciaabundant de mascarells.

En aquesta època, les espèciesresidents com el duc i l’àguila cua-barrada es troben en plena nidifica-ció. Entre els rapinyaires hi ha espè-cies que arriben més tard, com elxoriguer petit, el gruix de la poblaciónidificant del qual arriba al sector delPení a finals d’abril. Altres espèciesque arriben normalment durant l’abrilsón el falciot pàl·lid, fàcilment visibleal Port de la Selva, Cadaqués o Ro-ses, el ballester, la terrerola vulgar–nidificant localitzat i molt escàs peròregular, a la zona del pla de Gates–,la cogullada fosca –sedentària i co-muna per tots els ambients de brolla,

sobretot a la serra Verdera o especi-alment a la zona de sa Planassa– i elroquerol. També l’oreneta cua-rogen-ca, de la qual nidifiquen unes trentaparelles al Parc Natural, acudeix du-rant l’abril i els llocs on veure-la sónel Port de la Selva, la vall de Penida oel mas Boscà. El trobat es pot obser-var a la zona del pla de Gates, espe-cialment des de mitjans d’abril, ambaltres espècies com el còlit ros i lamerla roquera i, en altres llocs, tam-bé la més abundant merla blava. Al-

28 Cap de Creus

Oreneta cua-rogenca © S. Solé

Tallarol trencamates © P. Feliu

gunes espècies només es poden veu-re de pas, com ara el tallarol de garri-ga, freqüent durant l’abril i el maig,però del qual no es tenen dades con-firmades de nidificació. El tallarolemmascarat, prou abundant a la zona,presenta una densitat remarcableentre Llançà i el coll del Perer, on se’npoden trobar molts mascles cantant

a primers de maig. El tallarol trenca-mates, per contra, arriba abans, jadurant el març, i es pot observar enzones com el pla de Gates. La tallare-ta cuallarga i el tallarol capnegre sónresidents i abundants per tots els sec-tors amb brolla. Altres espècies pre-sents són el botxí meridional i el par-dal roquer.

Tardor

A banda dels migradors ja esmentats,cal contemplar la possibilitat de tro-bar falcons de la reina, entre juliol isetembre, àguiles calçades, milansnegres, i bon nombre de passerifor-mes, des d’alguns dels colls, o desde la punta del cap de Creus, en diesde pas fort.

Hivern

És destacable la presència regular decercavores, des de novembre, al sec-tor de Sant Pere de Rodes i Sant Sal-vador de Verdera, així com del pela-roques, aquest molt més irregular, alcap Norfeu.

Recomanacions

• Cal tenir en compte que en certsperíodes el vent de tramuntana potbufar amb molta intensitat.

Descobrir la zona

A més de la bellesa natural i paisat-gística, el cap de Creus ens ofereixun extraordinari viatge en el temps...que va des del neolític fins al surrea-lisme.

Un dels dòlmens prehistòrics quemillor es conserva és el de la Creu deCobertella, prop de Roses. En aquestapoblació no podeu deixar de visitarl’esplèndida Ciutadella, un recinte onhan sedimentat els llegats de les di-ferents civilitzacions: hel·lenística, ro-mana, medieval i renaixentista.

El surrealisme el trobem de la màde Dalí al poble de Cadaqués, on apartir dels anys vint del segle passatDalí invità personatges d’aquest mo-viment con Éluard, Magritte, Duchampo Buñuel. A la petita badia de Portlli-gat, al nord de Cadaqués, podreu vi-sitar la Casa de Gala i Dalí, un conjuntde barraques de pescadors que l’ex-cèntrica parella va anar decorant alllarg de les seves estades. El resultatés una estructura laberíntica, ambespais diminuts i desnivellats on es

29Cap de Creus

Museu Dalí © A. F. Selbach

www.costabrava.orgwww.catalunyaturisme.com

Com arribar-hiEl cap de Creus (Port de la Selva) és a 81 km de l’ae-roport Girona-Costa Brava i a 167 km de Barcelona.Accessos des de Barcelona:

Autopista AP-7 Barcelona-La Jonquera. Sortida 4(Figueres). N-260 fins a Llançà. Carretera fins al Portde la Selva i continuació fins al monestir de Sant Perede Rodes.

La companyia Sarfa (Tel. 902 302 025) opera unalínia regular que uneix Barcelona amb Figueres i ambel municipi de Llançà. El centre d’informació del Parc,al monestir de Sant Pere de Rodes, és a 8 km. Calpujar-hi amb taxi o a peu.

Línia Ca2 de RENFE (Barcelona-Figueres). Des deFigueres, cal vehicle propi o agafar l’autobús de Sarfafins a Llançà.Equipaments i serveis

Centre d’Informació del Parc Naturaldel Cap de CreusPalau de l‘Abat. Monestir de Sant Pere de Rodes17489 El Port de la SelvaTel. 972 193 191Horari: obert tot l’any de 10 a 14 h i de 16 a 19 h (del’1 d’octubre al 30 de maig, és tancat diumenges ifestius a la tarda)[email protected]

conserva el taller del pintor i les se-ves estances privades.

Però al cap de Creus hi ha tambéun dels conjunts monumentals mésextraordinaris del primer romànic ca-talà, el monestir de Sant Pere deRodes, punt d’inici a Catalunya delCamí de Sant Jaume. Situat en un llocelevat de la muntanya, les vistes almar i el relleu accidentat de la costasón espectaculars. Actualment elmonestir ha estat curosament restau-rat i fins i tot es fa servir com a salade concerts ocasionals a l’estiu. En elrecinte hi ha una oficina d’informació

amb tota mena de propostes per co-nèixer l’entorn.

Baixant des del monestir i passantper Vilajuïga –nom que ens recordael passat jueu d’aquest poble– arri-bareu a Peralada. Val la pena quevisiteu el seu nucli medieval, els ce-llers amb denominació d’origen i elcastell on cada estiu se celebra elprestigiós Festival Internacional deMúsica.

La comarca de l’Alt Empordà ones troba el cap de Creus té Figuerescom a capital. Aquí trobareu un delsmuseus més visitats de Catalunya,

el Teatre-Museu Dalí, que us ofe-reix l’oportunitat d’endinsar-vos enl’univers creatiu i sempre sorprenentde l’artista.


Montserratun massís d’espadats i boscos verticals

enmig dels conreusEl massís muntanyós de Montserrat –literalment «muntanya serrada»– es caracteritza per un relleu

abrupte, amb molts penya-segats i parets. La combinació de les formacions verticals, els alzinars i pinedesa les canals i els camps de cultiu a la plana circumdant, fa que l’ornitòleg pugui gaudir aquí d’espècies

de rapinyaires i d’ocells rupícoles i, alhora, d’espècies mediterrànies de brolla i d’espais oberts.

La singular silueta d’aquesta comple-xa formació rocosa, feta d’espadatsen forma de dents, s’alça de maneraabrupta i imponent enmig d’un pai-satge pla. Tot i que el punt culminantté una altitud de 1.236 m, la planorcircumdant fa que el massís sorgeixien l’horitzó com una impressionantmuntanya d’agulles rocoses que es

Montserrat © O. Alamany

repleguen i donen joc a la imagina-ció.

L’interès ornitològic rau en la com-binació d’espècies rupícoles, algunesde distribució reduïda a Europa, i lapresència d’espècies de distribuciómediterrània als boscos i a les zonesobertes als camps de cultiu. Així, hitrobareu espècies tan preuades com

l’àguila cuabarrada, el cercavores, lamerla blava, el pela-roques, o el par-dal roquer, molt a prop del tallarol cap-negre, la bosqueta vulgar, el botxímeridional i el capsigrany, o les per-dius roges.

31Montserrat

Àguila cuabarrada (R)*Perdiu roja (R)**Ballester (N)***Cercavores (H)*Còlit negre (R)*Bosqueta vulgar (N)***Pela-roques (H)*Botxí meridional (R)**Capsigrany (N)***Pardal roquer (R)***

OCELLS DESTACABLES

Quan anar-hi

La primavera i l’estiu són especial-ment interessants tot i que a l’hivernhi podreu trobar alguns dels hiver-nants en ambients rupícoles.

Primavera-estiu

És aconsellable que visiteu la munta-nya de Montserrat ben entrat el mesd’abril, quan ja hagin arribat totes lesespècies estivals, ja que, al mateixtemps, podreu veure les residents, quedurant aquest mes s’hi troben ja nidi-ficant. Algunes de les més primeren-ques, com ara el duc, tenen ja pollsen aquesta època.

En els alzinars del peu de la mun-tanya, i per qualsevol massa boscosad’alzines o pinedes de les valls, ésforça freqüent el mosquiter pàl·lid, així

com espècies residents com el talla-rol capnegre, el bruel, i el raspinellcomú. Altres espècies seran més fà-cils d’escoltar que de veure, com elxot i l’oriol. Pujant a les zones culmi-nants, com ara des de la vall del Tor-rent de Santa Maria, per sota de laserra de les Paparres, no és difícilveure sobrevolar el falcó pelegrí, ol’àguila cuabarrada.

A la zona del peu de la muntanya,on els camps de cultiu s’alternenamb bosquines, podrem trobar labosqueta vulgar, ja ben avançat elmes de maig i, molt localment, algu-na parella de botxí meridional, a mésdels abundants capsigranys, quepoden ser localment comuns en pi-nedes obertes o marges de boscoscremats. Així mateix, en alguns llocscom masos i camps oberts és possi-ble trobar, entre fringíl·lids i pardals,

el pardal roquer i estols de perdiuroja.

Una de les especialitats de la zonaés el còlit negre, del qual es poden

32 Montserrat

Àguila cuabarrada © J. Bas

Pela-roques © E. Hüttenmoser

trobar parelles entre Monistrol deMontserrat i Sant Salvador de les Es-pases, tot i que aquí avui dia ja ésmolt localitzat, i a prop de Collbató, alvessant sud del massís.

Hivern

Té com a atractiu la possibilitat de tro-bar cercavores, que fan petits estolsen zones culminants del massís, i elpela-roques, hivernant regular, peròde difícil localització.

Recomanacions

• És important no allunyar-se delscamins senyalitzats tant per segu-retat com per respecte a la vegeta-ció.

Descobrir la zona

A més de ser un Parc Natural moltsingular, Montserrat és sobretot unsímbol de la identitat catalana, unfocus de cultura i espiritualitat.

L’any 1025 es va fundar en aquestparatge de bellesa estranya un mo-nestir benedictí, i des del segle XII

s’hi venera la imatge de la Morene-ta, patrona de Catalunya. La comu-nitat de monjos hi desenvolupa unaintensa activitat cultural, amb unaproducció editorial importantíssima imolt antiga. La primera impremta delpaís s’instal·là aquí l’any 1499 i desd’aleshores l’abadia no ha deixat depublicar.

Montserrat és també la seu d’undels cors de veus blanques mésantic d’Europa. Cinquanta nens for-men l’Escolania i entonen diàriamentla Salve i el Virolai en honor a la Vergede Montserrat.

Al Museu hi trobareu, per exem-ple, obres d’El Greco, Caravaggio, Pi-casso o Dalí, i també una formidablesecció d’arqueologia de l’orient bíblic.

L’espai audiovisual «Montserratendins» us il·lustrarà de forma ame-na sobre la història i la vida del mo-nestir i els millors paratges d’aquestamuntanya sagrada.

33Montserrat

www.turismetotal.orgwww.catalunyaturisme.com

Monestir de Montserrat © J.M. Borrero

Com arribar-hiMontserrat és a 60 km de Barcelona.Accessos des de Barcelona:

Autopistes A-2 i A-18. Sortida Montserrat.La companyia Julià (Tel. 934 904 000) opera una

línia regular que uneix Barcelona amb Montserrat.Línia R5 de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de

Catalunya) que surt de la plaça d’Espanya fins a l’es-tació de Monistrol. Enllaç des de la mateixa estacióamb el telefèric Aeri de Montserrat.La targeta «Tot Montserrat» inclou el transport i altresserveis per facilitar-hi l’accés.

Equipaments i serveisEl Centre d’Informació del Parc Natural del Pa-

tronat de la muntanya de Montserrat és situat al costatde l’Hotel Abad Cisneros.Tel. 938 284 007Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 [email protected] Central de Reserves i Informació de Montserrates troba davant de l’estació del tren cremallera.Tel. 938 777 701Horari: obert tot l’any diàriament de 9 a 19 [email protected]

El camí fins a la Santa Cova, lapujada a les ermites de Sant Joan oa la de Sant Jeroni són algunes deles excursions que us permetrand’apreciar les espectaculars vistesdes de la carena, i si no voleu fermassa exercici, sempre podeu aga-far un dels funiculars que us hi por-

ten quasi verticalment per la paretde roca.

L’existència d’un hotel en el ma-teix recinte del santuari, així com lescel·les que proporcionen un allotja-ment de confort i preu raonable, usofereixen l’opció de quedar-vos unsdies en aquest marc incomparable.

Molt a prop de Montserrat, al mu-nicipi de Sant Fruitós de Bages, hi hael monestir de Sant Benet, antic ce-nobi benedictí que al segle XIX fou ad-quirit per la família del pintor RamonCasas. Avui és un espai museïtzatesplèndid, de visita obligada.

34 Pirineus i Prepirineus

Aigüestortes i Estany de Sant Mauriciavifauna d’alta muntanya al cor del Pirineu

El Parc Nacional d’Aigüestortes és una de les zones pirinenques millor conservades a Catalunya.Conté una avifauna alpina i subalpina amb totes les especialitats del Pirineu objecte del desigdels ornitòlegs: trencalòs, voltor comú, aufrany, mussol pirinenc, merla de pit blanc, llucareta,

gralla de bec groc i de bec vermell, entre d’altres. Es tracta d’un espai d’alta muntanya on podreu ferexcursions per boscos de coníferes i de ribera, prats alpins, tarteres, i tots els hàbitats característics

dels Pirineus axials.

Panoràmica amb llac Sant Maurici © J.M. Borrero

Els cims, que assoleixen els 3.000 md’altitud, i les desenes d’estanys, tor-rents, cascades i mulleres, defineixenla imatge característica del paratge.Les moles granítiques dels Encantats,que s’aixequen al peu de l’estany deSant Maurici, són el símbol del Parc.El relleu en aquesta àrea ha estatmodelat per fenòmens glacials. Lavegetació consta de boscos de pi ne-gre i pi roig, avet, i faig. També hi ha

alguns boscos mixtos molt humits, nogaire comuns als Pirineus, on es bar-regen el faig, el bedoll i el trèmol.

L’ornitòleg hi trobarà una comuni-tat d’ocells de distribució pirinenca,que, al Paleàrtic, gairebé només exis-teixen en sistemes d’alta muntanya,com els Alps, el Caucas, o algunesserralades importants a Turquia i alsBalcans. Aquí podreu observar, en unamateixa àrea i en pocs dies, moltes

de les espècies d’alta muntanya quesón absents a gran part d’Europa, desd’espècies forestals a rupícoles, i lesd’ambients exclusivament alpins.

35Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Trencalòs (R)**Voltor comú (R)**Àguila daurada (R)**Mussol pirinenc (R)*Merla de pit blanc (N)**Merla roquera (N)*Pela-roques (R)*Gralla de bec groc (R)***Llucareta (R)***Pardal d’ala blanca (R)*

OCELLS DESTACABLES

Quan anar-hi

És especialment interessant des definals de la primavera i durant l’estiu.

Primavera-estiu

Les possibilitats de fer itineraris i di-ferents trajectes per aquest Parc Na-cional són molt diverses. Entre les di-ferents opcions suggerim començarsota l’estany de Cavallers, on hi haun aparcament condicionat, i des d’onpodeu començar a peu una excursióque transita per zones de bosc, pratsals voltants de llacs glacials. Aquí hiha la possibilitat de pujar a un delscims propers als llacs, alguns delsquals superen els 3.000 m d’altitud,en direcció a l’Estany Negre i el refu-gi Joan Ventosa i Calvell, on podreupernoctar si voleu invertir més d’undia en aquesta àrea.

Ja des del començament del tra-jecte podreu veure alguns rapinyai-res, com ara trencalòs, voltor comú oàguila daurada. Qualsevol d’aquestes

espècies es pot observar en altrespunts de la zona, per la qual cosa esrecomana estar atents a les parts cul-minants, i a qualsevol rapinyaire demida gran, estiguem o no a prop dezones amb gent (refugis, per exem-ple). Els boscos de pi negre i avet ales zones de major altitud, de 1.800m en amunt, acullen parelles de mus-sol pirinenc, que es poden escoltarcantant de nit, i al capvespre, durantla primera part de la primavera. Veu-re’ls, però, és sovint molt difícil, do-nades les dificultats d’accés enaquestes èpoques si hi ha grans quan-titats de neu. No obstant, existeix larara possibilitat de trobar algun mus-sol aturat en branques de pins secs,localitzable per la veu, de manera ir-regular, a finals de primavera i a prin-cipis d’estiu.

Espècies comunes en qualsevolpunt del recorregut són les gralles debec vermell i bec groc, que poden for-mar estols conjunts, especialmentabundants en les zones més altes deles muntanyes, però que ocasional-

ment formen també agrupacionsnombroses a prop d’alguns refugis.Així mateix, el recorregut al voltantdels llacs ens permet d’observar elsmolt abundants grassets de munta-nya i, en les zones amb roca, especi-alment on hi ha alguns espadats, lamerla roquera. La llucareta és una al-tra de les especialitats de la zona, fre-

36 Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Mussol pirinenc © J. Bas

qüent per qualsevol de les massesforestals on predomina el pi negre, aixícom la merla de pit blanc, que nidifi-ca en les parts més altes de les mas-ses de pi negre, però que després dela nidificació es pot veure en zonesdiferents, tant en prats alpins com enaltituds més baixes, depenent de la

disponibilitat d’aliment. Finalment,podreu trobar el sit negre pràctica-ment arreu.

En les parts culminants, excursióque s’aconsella fer amb equipamentapropiat i només pels ornitòlegs enbona condició física, es pot trobar elpardal d’ala blanca, un nidificant molt

localitzat i escàs en aquest sector delsPirineus, tot i que és més fàcil d’ob-servar a l’hivern. També es pot trobarla perdiu blanca, i a finals d’estiu, en-tre la segona meitat d’agost i princi-pis de setembre, estols migradors decorriol pit-roig.


Pardal d’ala blanca © J. Bas

Cercavores © J.M. Borrero

L’estiu i la tardor també són bonesèpoques per trobar l’esquiu pela-ro-ques, a l’estany de Cavallers o al picde Peguera, entre d’altres llocs pos-sibles.

Hivern

Té com a atractiu la possibilitat deveure estols de pardal d’ala blanca,que, en alguns llocs com el port de laBonaigua, es poden veure des de lamateixa carretera, o a prop de nuclisaccessibles, com el Muntanyó d’Es-pot. No obstant, es tracta d’una es-pècie que viu gairebé sempre en zo-nes de difícil accés per a les quals calun equip d’alta muntanya.

Zones d’interès properes

A la part oriental del Parc Nacional estroba la Mata de València, on hi haalgunes espècies amb una població

38 Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Sant Climent de Taüll © O. Alamany


www.lleidatur.comwww.torisme.aran.org

www.catalunyaturisme.com

Com arribar-hiEl municipi d’Espot és a 215 km de Lleida i a 265 kmde Barcelona. El municipi de Boí és a 152 km de Llei-da i a 299 km de Barcelona.Accessos des de Barcelona:

A Espot.- C-16 pel túnel del Cadí fins a Bellver deCerdanya. N-260 fins a Sort. C-13 fins al trencant aEspot.A Boí.- Autopista A-2 fins a Lleida. C-13 fins a la Poblade Segur. N-260 fins al Pont de Suert. L-500 fins aBoí.

A Espot.- Autobús de la companyia Alsina Graells(Tel. 902 330 400) en direcció a Esterri d’Àneu fins alpoble de la Guingueta d’Àneu. Des d’allà cal trucar alstaxis d’Espot (Tel. 973 624 105).A Boí.- Autobús de la companyia Alsina Graells (Tel.902 330 400) en direcció a Vielha fins al Pont de Suert.Enllaç amb un altre autobús de la mateixa companyiafins a Boí.

Equipaments i serveisCasa del Parc Nacional d’Espot

c/ Prat del Guarda, 425597 EspotTel. 973 624 036Horari: obert tot l’any de 9 a 13 h i de 15.30 a 19 h (del’1 d’octubre al 31 de març, és tancat diumenges ifestius a la tarda).Casa del Parc Nacional de Boíc/ de les Graieres, 225597 BoíTel. 973 696 189Horari: obert tot l’any de 9 a 13 h i de 15.30 a 19 h (del’1 d’octubre al 31 de març, és tancat diumenges ifestius a la tarda).info.aiguestortes@oapn.mma.eswww.reddeparquesnacionales.mma.espnaiguestortes.dmah@gencat.netwww.parcsdecatalunya.net

interessant, com el mussol pirinenc,la becada, o l’astor. Per arribar-hi s’had’anar des del poble d’Esterri d’Àneu.Per altra banda, a la boca sud del tú-nel de Vielha hi ha una fageda benconservada, on podreu observar, ambmolta facilitat, espècies com el picotnegre, el raspinell pirinenc o la ma-llerenga d’aigua i, a la tardor, estolsgrans de pinsans mecs quan hi hahivernada forta d’aquesta espècie.

Recomanacions

• A alta muntanya cal extremar lesprecaucions, informar-se de la cli-matologia, del risc d’allaus i teniren compte que gran part de l’any laneu i el fred fan els accessos difi-cultosos.

• Cal respectar el reglament especí-fic del Parc.

Descobrir la zona

Els petits pobles de muntanya, les es-tacions d’esquí, les aigües termals, lapràctica d’esports d’aventura o la pes-ca de riu són alguns dels nombrososatractius d’aquesta zona pirinenca.

Per la seva importància, us reco-manem visitar la Vall de Boí, ben co-

neguda en el món de l’art pel magní-fic conjunt d’esglésies romàniquesque l’any 2000 foren declarades Pa-trimoni de la Humanitat per laUNESCO. La puresa arquitectònica deles seves línies i la seva unitat d’estil–el romànic llombard dels segles XI iXII– les situen entre les més belles delsPirineus. Si bé la majoria de les pin-tures murals que decoraven absis imurs es conserven actualment en elMuseu Nacional d’Art de Catalunya(MNAC) a Barcelona, moltes han es-tat reproduïdes in situ. En total sónvuit esglésies i una ermita d’entre lesquals les de Sant Climent i la de San-ta Maria de Taüll són les més cone-gudes, amb esvelts campanars detorre quadrada i pintures d’excep-cional valor. Els poblets de Boí,Barruera, Erill la Vall, Cardet, Coll iDurro també compten amb una mos-tra que pertany al conjunt d’aquestpatrimoni artístic. En el Centre d’In-terpretació del Romànic de la Vall deBoí que hi ha a Erill la Vall s’ofereixenvisites guiades.

A l’extrem nord-oest dels Pirineuscatalans hi ha la Val d’Aran que, adiferència de les altres valls, té la par-ticularitat de ser una vall atlàntica,oberta cap a les planes de l’Aquitàniafrancesa. Vinculada a Catalunya desde l’edat mitjana, conserva tanmateix

una llengua distinta, l’aranès, que lidóna caràcter propi. També la gastro-nomia aranesa té una forta persona-litat, en part a causa de la influènciagascona –patés, civets– i en part tam-bé pels productes locals, com és elcas de l’olla aranesa, les truites de riui moltes varietats de bolets i fruitesdel bosc.

I si sou amants dels esportsd’aventura, a Sort, la capital de lacomarca del Pallars Sobirà, podreupracticar el piragüisme d’aigües bra-ves, que té en aquest sector del riuNoguera Pallaresa un dels llocs mésidonis d’Europa.


Cadí-Moixeróocells alpins observables des del camí mateix

El Parc Natural del Cadí-Moixeró és una serralada prepirinenca que conté una bona representació d’espèciespròpies dels Pirineus, absents a la major part d’Europa. El gran avantatge que té respecte d’altres zones

pirinenques és que dues carreteres travessen aquests paratges subalpins (la carretera de Bagà a Coll de Pali la carretera del Coll de la Creueta). Si seguiu aquestes dues carreteres accedireu a zones de pi negre, pi

roig, rasos alpins, i roquissars, on podreu veure, fins i tot des del propi cotxe, algunes espècies emblemàti-ques com el trencalòs, la gralla de bec groc, el cercavores o el pardal d’ala blanca.

Serra del Cadí © Georama

El paisatge és un dels més especta-culars de Catalunya, ja que la barre-ra muntanyosa del Cadí-Moixeró,amb els seus imponents cingles, s’es-tén d’oest a est al llarg de més de30 km, amb unes altituds que van desdels 900 m a les valls que limiten alsud fins als 2.648 m del Puig de laCanal Baridana. Amb la seva peculiarsilueta de forca amb dos pics que li

dóna nom, el Pedraforca és la mun-tanya més emblemàtica de la serra.

L’interès ornitològic recau en labona representació d’espècies piri-nenques d’alta muntanya, algunes deles quals es poden veure amb relati-va facilitat i amb un esforç mínim, jaque hi ha llocs on les podreu veuredes de la carretera. És un dels mi-llors llocs a Catalunya per observar

el pardal d’ala blanca a l’hivern –quepot formar estols de fins a cinc-centsexemplars–, la llucareta, el trenca-lòs, o la merla roquera, entre d’al-tres espècies d’interès per als orni-tòlegs forans.

41Cadí-Moixeró

Trencalòs (R)**Voltor comú (R)**Mussol pirinenc (R)*Cercavores (H)*Merla de pit blanc (N)**Merla roquera (N)*Pela-roques (M)*Gralla de bec groc (R)***Llucareta (N)***Pardal d’ala blanca (H)*

OCELLS DESTACABLES

Sit negre © O. Alamany

Quan anar-hi

És un lloc especialment indicat per ala primavera-estiu i la tardor. A l’hi-vern s’hi troben algunes espècies d’al-ta muntanya.

Primavera-estiu

L’itinerari que recomanem parteix dela carretera que connecta el poblede Bagà amb el xalet de Coll de Pal,i s’estén per les zones dels voltantsdel mateix coll i el xalet. Com a al-ternativa, podeu visitar algunes zo-nes del vessant nord del massís,com per exemple l’avetosa de Riu,a la Cerdanya, per a algunes espè-cies concretes com ara el mussolpirinenc i el raspinell pirinenc i, al’hivern, recomanem agafar la car-retera que travessa el Coll de la Cre-ueta i connecta amb la Molina.

Des de finals de l’hivern i a comen-çaments de la primavera podreu es-

coltar el mussol pirinenc, en els bos-cos de pi negre de major alçada, iespecialment a l’avetosa de Riu, a laqual s’hi arriba des del poble del ma-teix nom per una pista que va en di-recció a les Penyes Altes del Moixeró.Els rapinyaires diürns comprenen eltrencalòs, que es pot trobar a la zonadel xalet de Coll de Pal en qualsevolmoment, però sovint al voltant delmigdia, conjuntament amb altresgrans rapinyaires com el voltor comúi l’àguila daurada. Al massís del Puig-llançada hi nidifica la perdiu xerra, toti que és més fàcil trobar-la en estolsa la tardor, per exemple a l’octubre,des del camí que connecta el Coll dela Creueta amb el cim del Puigllança-da.

Altres espècies comunes per lesmasses forestals de pi negre, per da-munt dels 1.700 m d’altitud, són lallucareta –molt comuna a l’estiu–, lamerla de pit blanc –freqüent a l’estiui, especialment, a la tardor–, el sit

negre, comú gairebé a tot arreu, i lesdues gralles, la de bec vermell i la debec groc, abundants a les parts cul-minants que podeu atènyer amb cot-xe des de la mateixa carretera de Collde Pal. La merla roquera es localitzaa zones amb roca, tant a les parts

42 Cadí-Moixeró

Merla roquera © J. Bas

43Cadí-Moixeró

Gralla de bec groc © O. Alamany

culminants del massís com, més fà-cilment, a la carretera que uneix Cas-tellar de n’Hug amb La Molina, on ésfàcil veure-la des del cotxe mateix alColl de la Creueta.

Hi ha parelles nidificants de pela-roques, especialment a les parets dela cara nord, i al massís proper delPedraforca, però són molt difícils detrobar. A més, és important disposard’un equip adequat d’escalada per talde prevenir els riscos evidents d’ac-cidents. Aquesta espècie és més fàcilde trobar a la tardor, en alguns delsespadats que hi ha al costat de lacarretera que uneix Bagà i Coll de Pal.En aquesta època, també es podenveure cercavores a la zona de roquesque hi ha sota la carretera principalque va cap al túnel del Cadí.

Hivern

Si agafeu la carretera del Coll de laCreueta, podreu observar amb certafacilitat cercavores, visibles des delcotxe, i irregularment, depenent de lacruesa de l’hivern, estols de pardald’ala blanca, que en ocasions són decentenars.


El massís del Puigpedrós, a Meran-ges, la Cerdanya, acull algunes pa-relles de perdiu blanca, i és un delspocs llocs a la península Ibèrica ons’ha confirmat la nidificació del cor-riol pit-roig.

Recomanacions


• Cal respectar el reglament especí-fic del Parc.

44 Cadí-Moixeró

Llucareta © O. Alamany

Vista del Cadí des d’el Querforadat © J.M. Borrero

Descobrir la zona

El Parc Natural del Cadí-Moixeró, queocupa una superfície de més de400 km2 a la confluència de tres co-marques (el Berguedà, la Cerdanya il’Alt Urgell), és el símbol de l’excur-sionisme a Catalunya. El Pedrafor-ca és el seu cim més emblemàtic, i elCamí dels Bons Homes una de lesrutes més destacables. Aquest camísegueix les petjades dels càtars o«bons homes» que durant els seglesXIII i XIV fugien de la croada i la Inquisi-ció. La ruta, que es pot fer a peu o acavall, surt des del santuari de Que-ralt, a Berga, i va fins a Montsegur, al’Ariège francesa.

Berga i Puigcerdà són les duescapitals comarcals que tenen bonsaccessos per carretera a aquest mas-sís muntanyós. De fet, l’entrada enfuncionament del túnel del Cadí l’any1984 va fer possible la comunicacióllargament esperada entre el Bergue-dà i la Cerdanya.

45Cadí-Moixeró

La festa de la Patum © Magma

www.elbergueda.catwww.turismetotal.orgwww.costabrava.orgwww.lleidatur.com


Com arribar-hiEl municipi de Bagà és a 128 km de Barcelona.Accessos des de Barcelona:

Carretera C-58 a Terrassa. C-16 a Manresa, Bergai fins a Bagà (túnel del Cadí).

La companyia Alsina Graells (Tel. 902 330 400)opera una línia regular que uneix Barcelona amb An-dorra. Té parada a Bagà.

Equipaments i serveisCentre d’Informació del Parc

c/ de la Vinya, 108695 BagàTel. 938 244 151Horari: obert tot l’any de dilluns a divendres de 9 a13.30 h i de 15.30 a 19 h; dissabtes, diumenges ifestius de 9 a 13 h i de 16 a 18.30 [email protected]

• El centre d’informació organitza sortides, exposicionstemporals, cursets, xerrades i conferències sobre temà-tiques naturalistes.

Quan visiteu aquesta zona com-provareu ben aviat que la riquesapaisatgística és només una part del’atractiu d’aquestes comarques demuntanya, on es conserven algunesde les més antigues tradicions cata-lanes. La ciutat de Berga, per exem-ple, és particularment coneguda perles espectaculars festes de la Patum,tot un document històric que des defa segles té lloc durant la setmanade Corpus. El 2005 la Patum foudeclarada Obra Mestra del Patrimo-ni Oral i Immaterial de la Humanitatper la UNESCO.

A la petita població de Bagà, portad’entrada natural a la serra del Cadí,se celebra també una de les festestradicionals més ancestrals i curioses,la Fia-Faia. La nit de Nadal s’encenenunes llargues torxes que es fan cre-mar a la plaça porticada del pobleenmig d’un ritual de música i danses.

El túnel del Cadí ens introdueix desde Bagà en l’àmplia i lluminosa planade la Cerdanya, que fou antigamentun important comtat medieval. El1659 el Tractat dels Pirineus signatentre França i Espanya va dividir laregió entre els dos estats llevat de

l’enclavament de Llívia. Com una pe-tita illa en territori francès, Llívia ésconeguda per conservar la farmàciamés antiga d’Europa.


Mont-rebei i la Terretael regne dels voltors

El congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec, és un immens canó d’altíssimes parets verticals quedeixen un pas estret per on passa el riu Noguera Ribagorçana i s’acaba obrint al sud en un amfiteatre de

penya-segats imponents. L’itinerari que travessa el congost a la mateixa roca permet d’accedir als cingleson viu l’avifauna rupícola típica dels ambients pirinencs: gralles de bec vermell, pela-roques i rapinyaires

rupícoles. Aquest congost limita amb una extensa zona anomenada La Terreta, un espai geogràfic pertanyental municipi de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà. Amb més de 300 km2 i una trentena de petitsnuclis rurals, aquest municipi és el més gran de Catalunya en extensió. A La Terreta hi ha la possibilitat deveure totes les espècies de voltors d’Europa. A més, el recorregut per aquesta zona permet de veure altres

espècies rupícoles o d’ambients mediterranis, com ara diverses espècies de tallarols.

Congost de Mont-rebei des del camí que el voreja © O. Alamany

47Mont-rebei i la Terreta

Voltor comú © J. Bas

Trencalòs (R)**Voltor comú (R)**Aufrany (N)**Àguila calçada (N)**Àguila marcenca (N)**Merla blava (R)**Pela-roques (M)*Tallarol de garriga (N)***Tallarol emmascarat (N)***Sit negre (R)***

OCELLS DESTACABLES

Cap carretera, ferrocarril o línia elèc-trica travessen el congost de Mont-rebei, i únicament existeix un petitcamí parcialment excavat a la rocaque ens permet de passejar –si nopatim de vertigen– per aquest indretespectacular. La Fundació Territori iPaisatge, creada per l’Obra Social deCaixa Catalunya, és propietària de laReserva del Congost de Mont-rebei,que ocupa unes 600 ha, i en garan-teix la seva protecció mediambiental.La zona de La Terreta i els voltantsdel congost són de vegetació medi-terrània tot i que en certs punts mésombrívols creix vegetació eurosiberi-ana. A les zones de mitjana altitud esdesenvolupa la roureda, però sobre-tot els boscos de pi roig. En canvi, ales zones exposades a més insolació,l’alzinar és dominant. No gaire llunyd’aquesta àrea hi ha alguns embas-saments artificials que contenen ve-getació de ribera i palustre.

A més de les espècies rupícoles iels voltors europeus, la presència deltrencalòs és gairebé garantida, aixícom la del voltor comú i l’aufrany. Elsúltims anys, les observacions de vol-tor negre s’han fet cada vegada mésfreqüents. A més, a La Terreta hi ha

unes instal·lacions excel·lents perpoder gaudir de l’observació dels car-ronyaires. Conjuntament amb això,tots dos itineraris permeten d’accedira d’altres espècies de distribució me-ridional a Europa, com ara merla bla-va, botxí meridional, tallarol de garri-ga i emmascarat, tallareta cuallarga,o mosquiter pàl·lid, entre d’altres.

Quan anar-hi

A la primavera i a la tardor. A l’estiu, acausa de les altes temperatures, ésmillor concentrar les observacionssobretot només a primera hora delmatí. A l’hivern, el fred és intens i himanquen les espècies estivals.

Primavera

És aconsellable fer la visita de la zonaen dos itineraris. Un, que recorre elcongost de Mont-rebei pròpiament,comença a la riba oriental del No-guera Ribagorçana, a dins de Cata-lunya, i travessa el congost per des-embocar ja a Aragó. L’altre itinerarirecorre la zona de La Terreta i circu-la per la carretera que passa prope-

ra a la serra de Castellet i la serra deSant Gervàs.

El camí a peu pel congost de Mont-rebei comença al petit aparcament dela Masieta. Entre l’aparcament i elpont penjant que travessa el riu po-dreu ja observar algunes espècies in-teressants, com ara aufranys, àguilesmarcenques, abellerols, oriols, mos-quiters pàl·lids i tallarols emmasca-rats. Més endavant, quan arribeu alcongost pròpiament dit, podreu veureballesters, roquerols, merla blava, i

48 Mont-rebei i la Terreta

49Mont-rebei i la Terreta

Trencalòs © J.M. Borrero

Aufrany © O. Alamany

gralles de bec vermell, en gairebé totel recorregut. En alguns punts es po-den veure voltor comú, aufrany, tren-calòs, àguila daurada i falcó pelegrí.Al final del camí sobre el congost,quan s’obre i abandona la paret, po-deu trobar algunes espècies mediter-rànies, com ara capsigrany, tallaretacuallarga o sit negre.

L’altre itinerari, que transita per lazona de La Terreta, us permet d’ob-

servar bones quantitats de voltorcomú, així com aufrany i trencalòs.A més, hi ha un centre d’interpreta-ció on podreu observar com aquestsocells s’alimenten des de monitorsque mostren imatges en temps real,obtingudes amb dues càmeres dife-rents. Altres espècies que podreuveure en aquest itinerari són el milàreial i el milà negre, l’àguila marcen-ca, la xixella, el trobat, la merla ro-

quera i la merla blava, la bosquetavulgar, la tallareta cuallarga, el talla-rol de garriga i el capnegre, el talla-rol emmascarat, el pardal roquer i elsit negre.

Tardor

A més de moltes de les espècies re-sidents, també trobareu el pela-ro-ques, tant a Mont-rebei com a La Ter-reta, als grans penya-segats calcaris,per exemple, al costat de Sopeira.

Recomanacions

• Cal proveir-se d’aigua i preveuretemperatures força altes a l’estiu.

Descobrir la zona

El benestar que es respira al mateixcentre medieval de Tremp, capital dela comarca del Pallars Jussà, és unindicador de la qualitat de vida enaquesta zona privilegiada envoltadad’una natura generosa. Antigamentaquestes eren terres de frontera, comho testimonia la presència dels nom-brosos castells que dominen el pai-

50 Mont-rebei i la Terreta

Com arribar-hiLa Terreta (Tremp) és a 86 km de la ciutat de Lleida i a188 km de Barcelona.Accessos des de Barcelona:

Autopista AP-2 (Barcelona-Lleida). C-13 fins aTremp. C-1311 fins al Pont de Montanyana.

Autobús de la companyia Alsina Graells (Tel. 902330 400) en direcció a Vielha fins a Tremp. Cal vehiclepropi per desplaçar-se fins al congost de Mont-rebei.

Equipaments i serveisAl Casal dels Voltors es pot visualitzar la vida dels vol-tors a la zona amb dues càmeres situades una en unniu i l’altra al canyet on se’ls dóna menjar. A més po-dreu gaudir d’una explicació acurada per part d’unexpert en la matèria.

Casal dels VoltorsTorre de Tamúrcia (Tremp)Tel. 610 851 196terreta@ajuntamentdetremp.catwww.ajuntamentdetremp.catwww.lapetjada.comHi ha una caseta d’informació a l’aparcament de Mont-rebei.Horari: dissabtes, diumenges i festius de 10 a 17 h.

Per a més informació:Fundació Territori i PaisatgeObra Social de Caixa CatalunyaTel. 902 400 [email protected]/territoriipaisatge

www.lleidatur.comwww.catalunyaturisme.com

satge. Fer una visita guiada als cas-tells de Mur, Llordà, Sant Gervàs iOrcau, tots ells de principis del segleXI, és un apassionant viatge en eltemps. Us recomanem començar-loen el Parc Cretaci, on es conservenles restes paleontològiques dels úl-tims dinosaures que van trepitjar laTerra.

En aquesta zona també podeupracticar esports nàutics –els em-bassaments són nombrosos–, esca-lada, espeleologia, pesca de riu o pa-

rapent, per citar només algunes de lesactivitats. Els oficis tradicionals hi sónencara presents i són molts els arte-sans i artistes que tenen els seustallers en algun dels pobles de La Ter-reta.

Conèixer i gaudir de la gastrono-mia local és un dels plaers que no usheu de perdre ja que la cuina palla-resa sorprèn fins i tot els paladars mésexigents. Civets de caça, bolets, em-botits i formatges casolans són algunsdels elements que, sumats a la quali-

tat dels vins i de l’oli, fan de la taulauna festa per als sentits.

Les poblacions dels voltants, comara la Pobla de Segur, el bonic pobled’Àger o el Pont de Suert, mereixentambé l’atenció del viatger. Si la vos-tra estada coincideix amb el primerdiumenge de juliol veureu una de lesfestes tradicionals més curioses delPirineu, la Baixada dels Raiers. Eltransport de la fusta en embarcaci-ons ancestrals sortejant les aigüesbraves del riu Noguera Pallaresa éstot un espectacle. L’homenatge a l’an-tic ofici dels raiers culmina amb ungran dinar popular i un ball on tothomhi és convidat.

Pa amb tomàquet © P. Pons

51Pirineus i Prepirineus

Vall de Núriaespècies de boscos eurosiberians i d’alta muntanyaLa vall de Núria és un indret només accessible amb tren cremallera des de Ribes de Freser, o bé a peu

travessant algunes zones de bosc subalpí i tarteres, per camins de gran tradició en el món excursionista.Aquests permeten de combinar una excursió d’un dia de durada, per ambients d’alta muntanya amb moltes

espècies emblemàtiques dels Pirineus, en un entorn ben atractiu per als ornitòlegs que vulguin gaudirde caminades per zones representatives dels ecosistemes pirinencs.

Panoràmica i llac © O. Alamany

Sobre la vall de Núria s’imposa elmassís del Puigmal, el pic més alt delPirineu oriental (2.910 m d’altitud), iles carenes que envolten el circ on estroba el santuari: els pics de Noufonts,Nou Creus i Finestrelles. La pujada capal circ final es pot fer des de Fontal-ba, on hi ha boscos de pi negre deforça densitat, i presència de tarte-res. A les zones més baixes, entre Ri-bes de Freser i Queralbs, hi ha bos-

cos caducifolis amb presència d’es-pècies eurosiberianes: rouredes, fa-gedes, freixenedes, i boscos de ribe-ra. Tanmateix hi ha bones cingleres ales Roques de Totlomón, al vessantsud del Torreneules.

Aquesta zona és interessant per lapresència d’espècies pirinenques id’alta muntanya i també per la possi-bilitat de fer algunes excursions moltatractives i gaudir d’ambients d’alta

muntanya als Pirineus. L’accés a lazona permet de combinar les duesactivitats anant a peu fins al santuarii baixant al poble de Ribes de Freseramb el tren cremallera, o bé baixant ipujant amb tren i concentrant els es-forços caminant només per les zonesculminants dels circs.

52 Vall de Núria

Quan anar-hi

Des de ben entrada la primavera finsa finals d’estiu. A la tardor i a l’hivernpodreu veure algunes espècies degran altitud a les valls, però, quan jaestà nevat, cal un bon equipament pera aquesta excursió.

Primavera-estiu

L’itinerari que recomanem parteix deQueralbs, per la pista que va pujantfins a la Collada de Fontalba, on po-deu deixar el cotxe, i que després se-

gueix per un camí que cal fer a peufins al santuari de Núria.

A prop del mateix poble de Que-ralbs ja podreu veure roquerols i mer-la d’aigua, així com mallerenga d’ai-gua a les rouredes properes al poble,a la mateixa pista que seguiu amb elcotxe, i també sit negre. A mesura queaneu pujant, atureu-vos de tant en tantper mirar les zones amb roca, on po-dreu trobar la merla roquera. A me-sura que us endinseu en les massesde pi negre, podreu identificar, sobre-volant les muntanyes, voltor comú iàguila daurada.

La zona de la collada de Fontalbaés habitada per nombrosos grassetsde muntanya i cotxes fumades. Justa sobre de la collada, hi ha una zonade roques que podeu prospectar pertrobar cercavores i perdiu blanca. Enaquest punt és possible trobar con-centracions importants de cercavoresa la tardor, que poden formar grupsde fins a un centenar, excepcional-ment.

El camí que va cap al santuari deNúria travessa zones de bosc on po-dreu escoltar amb certa facilitat mer-la de pit blanc i llucareta. El trencalòs

53Vall de Núria

Trencalòs (R)**Voltor comú (R)**Perdiu blanca (R)**Mussol pirinenc (R)*Grasset de muntanya (N)****Merla roquera (N)**Pela-roques (M)*Llucareta (N)***Pardal d’ala blanca (H)**Sit negre (R)***

OCELLS DESTACABLES

Gralla de bec vermell © J. Bas

Merla de pit blanc © O. Alamany

es pot veure en qualsevol moment apartir de Fontalba, així com els estolsde gralla de bec vermell i de bec groc.La vall on es troba el santuari té unagran quantitat de grasset de munta-nya. Des d’aquí podeu decidir fer al-guna excursió als cims que envoltenel circ. Un bon itinerari és anar cap al’alberg del Pic de l’Àliga i agafar desd’aquí el camí que s’endinsa en lesRoques de Totlomón, on podreu tro-bar, a la tardor, pela-roques i, molt aprop, grans quantitats de gralles debec groc i de bec vermell, així combones observacions de trencalòs.

Hivern

Al mateix santuari de Núria, o al ves-sant sud del peu del massís delPuigmal, hi ha la possibilitat de veureestols de pardal d’ala blanca que, sil’hivern és prou fred, poden arribar finsi tot al centenar d’ocells.

Zones d’interès properesAl vessant occidental del massís

del Puigmal, es pot pujar per una pis-ta apta per a cotxes, que passa pelrefugi de Planoles i arriba fins a unacarena culminant, amb masses de pinegre. Si pugeu al Puigmal des d’aquíteniu la possibilitat d’escoltar el mus-sol pirinenc, i també d’arribar a la zonadel pla de Gorrablanc, un dels pocsindrets a Catalunya on nidifica irre-gularment el corriol pit-roig.

Recomanacions


Descobrir la zona

El santuari de Núria, que es troba auna altitud de 1.960 m, ha estat tra-dicionalment un lloc de pelegrinatge idevoció popular per la Verge de Nú-ria, un nom de noia molt corrent aCatalunya.

Al voltant del santuari hi ha unapetita estació d’esquí (10 pistes i 7

54 Vall de Núria

www.costabrava.orgwww.catalunyaturisme.org

Com arribar-hiRibes de Freser és a 98 km de l’aeroport Girona-CostaBrava i a 118 km de Barcelona.Accessos des de Barcelona:

Autopista AP-7 (Barcelona-La Jonquera). Sortida 2(Vic-Puigcerdà).C-17 fins a Ripoll. N-152 fins a Ribes de Freser.

Línia L3 de RENFE (Barcelona-Puigcerdà) fins al’estació de Ribes de Freser. Enllaç amb el tren cre-mallera de Núria.

Equipaments i serveisOficina d’Informació Vall de Núria

(situada al costat del santuari)Estació de Muntanya Vall de Núria17534 QueralbsTel. 972 732 020Central de reserves: tel. 972 732 030Horari: obert tot l’any de 8.30 a 18 [email protected]

El tren cremallera, únic mitjà de transport fins a Núria, té un recorregut de 12,5 km isupera un desnivell de més de 1.000 m © N. Cañas

km esquiables), un hotel de 3 estre-lles i uns apartaments per a famílieso grups reduïts. El llac artificial ques’hi construí el 1956, on s’hi pot prac-ticar el rem, forma part integrant delpaisatge de Núria. A més, en aquestavall tan preuada pels amants de lanatura hi ha també quatre refugis demuntanya.

L’any 1931 es va inaugurar el tren-cremallera que enllaça Ribes deFresser amb l’estació de Núria. Avuidia aquest és encara l’únic mitjà de

transport per accedir a la vall ja quela carretera és inexistent. La mancade cotxes és, doncs, un dels secretsde la tranquil·litat que s’hi respira.Només amb ocasió d’alguna celebra-ció especial com ara el 8 de setem-bre, festivitat de la Mare de Déu deNúria, s’hi concentra una certa multi-tud de gent per gaudir de la festa que,com és tradició, inclou la ballada desardanes.

La comarca del Ripollès, on es tro-ba la Vall de Núria, és una zona que

paga la pena de recórrer. Petites lo-calitats com Queralbs, Planoles o Ven-tolà, mantenen l’encant dels poblesd’alta muntanya, on no hi falten allot-jaments de turisme rural ni bons res-taurants de cuina típica.

Si us agrada l’art romànic, lesmostres d’aquest estil no només sónnombroses sinó també destacables:a més de les petites esglésies quesovint són seu de la parròquia local,no us podeu perdre el monestir deSanta Maria de Ripoll ni el de SantJoan de les Abadesses. La portala-da i el claustre de Ripoll, i el grup es-cultòric de Sant Joan són veritablesobres mestres.

Com a especialitat gastronòmicapodreu gaudir dels embotits locals i,a la temporada de tardor, la cuinadels bolets. És la manera més grati-ficant d’assaborir totes les aromesdels boscos circumdants.

55Entorns metropolitans

Delta del Llobregatrareses ornitològiques al costat de Barcelona

Les Reserves Naturals del Remolar-Filipines i de la Ricarda-Ca l’Arana tenen la finalitat de protegir les zoneshumides del delta del Llobregat. La majoria de llacunes, platges i aiguamolls estan, a més, condicionats ambaguaits i miradors. El gran avantatge d’aquest lloc és la proximitat a la ciutat de Barcelona i, encara més, a

l’aeroport, que de fet forma part del mateix delta. Això fa que sigui una destinació obligada per als ornitòlegsque vulguin combinar les visites turístiques a la ciutat amb la possibilitat d’afegir noves espècies als seus

llistats. Així mateix, es tracta d’una de les zones on es troben més rareses cada any, especialment alsperíodes migratoris.

El delta del Llobregat té un relleu to-talment pla, amb camps de cultiu,petites arbredes de ribera, pinedes li-torals, aiguamolls, llacunes i un litoralamb platges on hi ha encara substratherbaci, cosa que permet la nidifica-ció d’algunes espècies d’interès, comara el corriol camanegre.

La proximitat a Barcelona permetque visiteu aquest indret en només

un matí i que dediqueu la tarda a ferturisme a la ciutat. Si ja heu viatjatper Catalunya, podeu reservar lesdarreres hores, abans d’anar a l’ae-roport, per visitar aquest espai. Hi tro-bareu algunes espècies difícils de veu-re a Europa, com ara baldriga balear,martinet menut, rascletó, boscarlamostatxuda i d’altres. S’ha de remar-car també la gran quantitat de rare-

ses neàrtiques o asiàtiques observa-des pel personal que treballa a lesReserves Naturals, un atractiu més aconsiderar en una visita ràpida.

Vista des de l’aguait de la Bassa dels Pollancres © J. Orta

56 Delta del Llobregat

Boscarla mostatxuda © F. López

Quan anar-hi

Qualsevol època és bona, però és es-pecialment recomanable la primave-ra, i també l’hivern.

Primavera

Recomanem la visita a la zonad’aguaits i miradors que hi ha a laReserva Natural del Remolar, des d’onpodreu veure les maresmes, així comapropar-vos a la platja per veure ausmarines.

Encara a finals de març es pot veu-re la boscarla mostatxuda, que enaquesta època està cantant gairebétot el dia i és fàcil de localitzar. Durantaquest mes és un bon moment pertrobar el rascletó i la polla pintada,ambdós regulars des del març i, mésrarament, el rasclet, espècie que al-guns anys s’ha pogut veure des delmateix pont que travessa el canal dela Vidala.

La polla blava es pot observar desde qualsevol dels aguaits, encara queés escassa i cal buscar-la, així com elbitó comú, que hiverna regularment

57Delta del Llobregat

Baldriga balear © M. Cebolla

Baldriga balear (H)***Martinet menut (N)***Martinet ros (N)**Agró roig (N)**Rascletó (M)*Polla blava (R)*Gavina corsa (M)***Cucut reial (M)*Xot (N)***Boscarla mostatxuda (H)**

OCELLS DESTACABLES

aquí i que al març encara es pot veu-re amb una mica de sort.

A la platja podreu contemplar en-cara bones concentracions de baldri-ga balear, enmig de les quals es potreconèixer la baldriga mediterrània,així com els gavots, mascarells, pa-ràsits cuapunxegut i gros, i paràsitscuaample una vegada més avançadala primavera. La gavina capnegra i lagavina menuda són també força fre-qüents. És també un bon moment pertrobar el cucut reial, regular al Delta ala primavera. Durant el mes d’abril jacomencen a arribar els estivals, comel martinet menut, el martinet ros,l’agró roig, i la gavina corsa, que po-dreu observar no només a la mares-ma, entre estols de gavià de potesgrogues, si no també per altres zonescom cal Tet, o ca l’Arana. Alguns limí-coles nidificants que tenen poblaci-ons localitzades, com la perdiu de mar,es poden observar a la zona de calTet, des de l’aguait del Sabogal. El xot,força abundant al Delta, ja es trobacantant per les pinedes i pollancre-des. Entre els passeriformes, troba-reu l’oreneta cua-rogenca, el roque-rol, encara hivernant i fàcilment visiblea la maresma, així com les darrerescotxes blaves.

Hivern

Hi ha bones concentracions puntualsde baldriga mediterrània, que es po-den veure molt bé des del mirador quehi ha a la platja de la riera de SantCliment.


Molt a prop del Delta, es troba portGinesta on podeu arribar per la ma-teixa autovia de Castelldefels en di-recció sud. Al costat del port esportiuhi ha la Falconera, un penya-segat ones pot veure corb marí emplomallat,falcó pelegrí, falciot pàl·lid, còlit ne-gre i merla blava.

Recomanacions

• En cas de visites de grups una micagrans o amb necessitats especialsés millor posar-se en contacte prè-viament amb el centre d’informació.

• A l’estiu i a una part de la primave-ra i de la tardor és aconsellable uti-litzar un repel·lent anti-mosquits.

Descobrir la zona

Barcelona, la capital de Catalunya,ha esdevingut una de les principalsdestinacions turístiques en el mapa


Transbordador aeri creuant el port de Barcelona © A. F. Selbach

de les grans ciutats del món que des-perten més interès per al visitant, sen-se distinció de tipologies, motivacionso procedències.

Són moltes les raons objectivesque expliquen aquest fenomen: lesplatges a 10 minuts del barri gòtic, elpatrimoni modernista i les obres mes-tres de Gaudí, o la qualitat dels equi-paments i dels serveis, entre d’altres.Però més enllà del que és físic o me-surable hi ha un valor afegit intangi-ble: l’ambient i el caràcter de la ciu-tat. Probablement aquí rau la clau del’èxit.

Us convidem a passejar pels car-rers i places de la ciutat, a gaudir deles seves platges i els seus monu-ments, a comprar en els petits comer-ços tradicionals o a prendre unes ta-pes en alguna taverna del casc antic.En definitiva, a prendre-li el pols a unaciutat que de ben segur us captivarà.

De les infinites opcions que hi haus en recomanem algunes per co-mençar a fer boca...

– passejar pel Barri Gòtic, el corde la ciutat. Si és diumenge al migdiapodreu veure davant la Catedral la tra-dicional ballada de sardanes al so del

Maresma de les Filipines © J. Bas


Com arribar-hiEl Delta és a 2 km de l’aeroport Barcelona-El Prat i a12 km del centre de la ciutat.Accessos des de Barcelona:

C-31 Autovia de Castelldefels en direcció a l’aero-port.

Línies L94 i L95 que surten de la ronda Universitatde Barcelona.

Equipaments i serveisA les Reserves del delta del Llobregat hi ha 5 aguaits i7 miradors.

Els aguaits són adaptats per a l’accés amb cadiresde rodes.

Centre d’Informació Remolar-FilipinesAutovia de Castelldefels (C-31), km 18808840 ViladecansTel. 936 586 761Horari: obert tot l’any, diàriament de 9 a 17.30 h.

[email protected]

• Les Reserves del Remolar-Filipines són obertesentre setmana de 9 a 17 h (entre l’1 de juny i el 15 desetembre de 9 a 15 h) i de 9 a 18 h els caps de setma-na.• Al centre d’informació podeu obtenir dades sobreles darreres cites interessants d’ocells, consells, ma-terial imprès, etc. Disposa de botiga i de lloguer debinocles.• El Consorci de la Protecció i Gestió dels Espais Na-turals del Delta del Llobregat organitza visites guiadesi gratuïtes, d’una hora de durada, a les Reserves totsels diumenges al matí. Cal fer-ne la inscripció prèvia.

També podeu trobar informació a:www.gencat.net/mediamb/rndelta/cdll900.htmwww.pamtomaket.com/usuaris/vistavui/index.html

www.barcelonaturisme.catwww.turismetotal.org


ritme que marquen els onze músicsde la cobla.

– navegar en un vaixell de veladavant les platges urbanes del lito-ral barceloní, o bé pujar a bord d’unade les barques tradicionals que fan elrecorregut del port.

– assistir a un concert al Palau dela Música Catalana, edifici moder-nista per excel·lència que construí Llu-ís Domènech i Montaner i és Patri-moni de la Humanitat. Del mateixarquitecte també hi ha, al Parc de laCiutadella, la seu del Museu de Cièn-cies Naturals on s’hi exposen les col·-leccions de zoologia.

– visitar les obres mestres de Gau-dí i conèixer les creacions sorprenents

i úniques d’aquest genial arquitecte.La seva obra més ambiciosa, la Sa-grada Família, és encara en cons-trucció. És el símbol indiscutible de laciutat i la plasmació de tot un somnicol·lectiu.

– pujar a la muntanya del Tibida-bo i gaudir de la impressionant vistasobre la ciutat que s’estén als vostrespeus. Si viatgeu en família, el parcd’atraccions que hi ha al cim és sensdubte un al·licient afegit.

– conèixer les pintures murals ro-màniques que es conserven al Mu-seu Nacional d’Art de Catalunya(MNAC), una sèrie excepcional queper les seves dimensions i qualitat ésconsiderada única al món.

– visitar la Fundació Joan Miróal Parc de Montjuïc, on hi ha l’obrad’aquest artista universal exposada enun edifici blanc i lluminós, obra de l’ar-quitecte i gran amic de Miró, JosepLluís Sert.

…o veure i escoltar les espèciesd’ocells urbans que han fet el niu ala ciutat, com ara les populars cotor-res al parc de la Ciutadella, al pas-seig de Colom o al tram central del’avinguda Diagonal, la via que traves-sa tot Barcelona d’un extrem a l’altrefins arribar al mar.

61Llistat terminològic d’espècies

AAbellerol 19, 23, 47Agró blanc 7Agró roig 7, 13, 19, 57Àguila calçada 9, 15, 28, 47Àguila cuabarrada 4, 10, 15, 20, 23,

24, 26, 27, 30, 31Àguila daurada 20, 23, 35, 41, 49,

52Àguila marcenca 7, 15, 20, 27, 47,

49Ànec collverd 13Ànec cullerot 13Arpella pàl·lida russa 13Astor 37Aufrany 23, 24, 34, 47, 49

BBaldriga balear 7, 10, 12, 13, 15, 27,

55, 57Baldriga cendrosa 13, 27Baldriga mediterrània 10, 12, 13, 15,

27, 57Balquer 9, 18Ballester 23, 24, 27, 31, 47Bec d’alena 8Becada 37Becplaner 7Bitó comú 7, 13, 56Boscaler comú 7, 9Boscarla mostatxuda 7, 9, 13, 15,

55, 56, 57Bosqueta vulgar 9, 19, 23, 30, 31,

49Botxí meridional 19, 28, 30, 31, 47Bruel 31

CCalàbria agulla 15Calàbria grossa 9, 15Calàndria 19Cames llargues 8, 18Capó reial 6, 7, 13Capsigrany 9, 19, 23, 27, 30, 31, 49Cercavores 24, 27, 28, 30, 31, 32,

40, 41, 43, 52Cigonya blanca 7, 13, 19Cigonya negra 13Cogullada fosca 19, 23, 27Còlit negre 20, 23, 24, 31, 57Còlit ros 9, 15, 20, 23, 24, 26, 27,

28Corb marí emplomallat 57Corriol camanegre 55Corriol de Leschenault 9Corriol pit-roig 36, 43, 53Cotxa blava 9, 57

Cotxa fumada 52Cucut reial 13, 19, 57Cuereta citrina 13Curroc 8

DDaurada petita americana 9Daurada petita del Pacífic 9Duc 27, 31

EEsparver cendrós 7, 18, 19Esparver d’espatlles negres 13Estornell negre 9, 19, 23

FFalciot pàl·lid 24, 26, 27, 57Falcó cama-roig 12, 13, 19Falcó de la reina 28Falcó mostatxut 19Falcó pelegrí 31, 49, 57Flamenc 6, 7, 13Fotja banyuda 7Fumarell alablanc 13Fumarell carablanc 8

GGaig blau 13, 19Gamba groga petita 9Ganga 20Garsa 13Gavià de potes grogues 57Gavina capblanca 8Gavina capnegra 19, 57Gavina corsa 4, 6, 7, 8, 57Gavina menuda 57Gavina riallera 18Gavot 15, 27, 57Gralla de bec groc 34, 35, 40, 41, 53Gralla de bec vermell 34, 35, 41, 46,

49, 53Grasset de muntanya 9, 15, 35, 52,

53Gratapalles 10, 16, 23Grua 13

HHortolà 16

LLlucareta 4, 34, 35, 40, 41, 52, 53

MMallerenga d’aigua 39, 52Mallerenga de bigotis 13, 15Martinet blanc 7Martinet de nit 7, 13

Martinet dels esculls 7Martinet menut 7, 9, 18, 19, 55, 57Martinet ros 7, 9, 57Mascarell 27, 57Merla blava 10, 20, 23, 28, 30, 47,

49, 57Merla d’aigua 52Merla de pit blanc 34, 35, 41, 52Merla roquera 28, 35, 40, 41, 49,

52, 53Milà negre 7, 28, 49Milà reial 49Mosquiter pàl·lid 31, 47Mussol comú 23Mussol pirinenc 34, 35, 37, 41, 53

OOcell de tempesta 13, 27Òliba 8Oreneta cua-rogenca 9, 13, 27, 57Oriol 31, 47

PPapamosques de collar 13Paràsit cuaample 27, 57Paràsit cuapunxegut 27, 57Paràsit gros 27, 57Pardal d’ala blanca 35, 36, 37, 40,

41, 43, 53Pardal roquer 20, 23, 28, 30, 31, 49Pela-roques 24, 28, 30, 31, 32, 35,

36, 41, 43, 46, 47, 49, 53Perdiu blanca 36, 43, 52, 53Perdiu de mar 8, 57Perdiu roja 15, 19, 27, 30, 31Perdiu xerra 41Picot garser petit 13Picot negre 39Pinsà mec 39Piula gola-roja 9, 12, 13Piula grossa 9, 15Polla blava 7, 13, 18, 19, 56, 57Polla pintada 7, 13, 56Puput 23

RRasclet 7, 13, 56Rascletó 7, 12, 13, 55, 56, 57Raspinell comú 31Raspinell pirinenc 39, 41Repicatalons 6Roquerol 23, 27, 47, 52, 57Rossinyol bord 9, 13, 18

SSiboc 7, 9, 18, 19Siseta 8, 13

62 Llistat terminològic d’espècies

Siseta cendrosa 8Sisó 19Sit negre 16, 20, 23, 36, 41, 47, 49,

52, 53

TTallareta cuallarga 9, 16, 20, 23, 28,

47, 49Tallarol capnegre 9, 13, 19, 23, 28,

30, 31, 49Tallarol de garriga 9, 28, 47, 49Tallarol emmascarat 10, 16, 23, 24,

26, 27, 28, 47, 49Tallarol trencamates 26, 27, 28Teixidor 9, 18

Terrerola rogenca 9Terrerola vulgar 9, 20, 27Territ becadell 8Territ de Temminck 8, 13Territ pectoral 8, 13Torlit 13, 19Trenca 4, 20Trencalòs 34, 35, 40, 41, 47, 49, 52,

53Trist 9, 13, 18Trobat 9, 15, 20, 23, 28, 49

VVoltor comú 23, 24, 34, 35, 41, 47,

49, 52, 53

Voltor negre 47

XXarrasclet 13Xarxet comú 13Xatrac becllarg 8Xatrac bengalí 7, 8Xatrac comú 8Xatrac menut 8Xibec 7, 13Xivitona maculada 9Xixella 19, 49Xoriguer petit 19, 27Xot 8, 9, 13, 23, 24, 31, 57Xurra 20

63Codi ètic de l’observador d’ocells

L’objectiu d’aquest codi ètic1 ésque el comportament de l’obser-vador d’ocells sigui exemplar. Elsocells són éssers vius molt sensi-bles a les activitats humanes. Ésfonamental garantir el seu benes-tar en tot moment, respectar lanatura, el medi ambient i els dretsde les altres persones.

Per a tot això és important teniren compte les recomanacions se-güents.

1 Promoure el benestar dels ocells ila conservació del seu medi:• Eviteu causar qualsevol molèstia alsocells. Fer volar un ocell o apropar-s’hi en excés per tal de veure’l millor,fotografiar-lo, filmar-lo o gravar el seucant, és del tot injustificat ja que potperjudicar-lo.• En l’època de cria cal extremar en-cara més les precaucions. Manteniu-vos lluny de nius i colònies de cria,dormidors, zones d’aparellament id’alimentació. L’observació continua-da o la fotografia pot fer-se des delcotxe, aguaits o des d’indrets ama-gats i foscos que no els pertorbin.• Els ocells que descansen de llargs ifatigosos viatges migratoris són moltsensibles a qualsevol molèstia. Recor-deu que si es deixen apropar és per-què estan esgotats i sense reservesenergètiques. Deixeu-los que reposini s’alimentin en pau.• Manteniu-vos sempre en els ca-mins, pistes o carreteres. Cal minimit-zar danys o molèsties a qualsevol ti-pus d’hàbitat.• Procureu no fer soroll per evitar mo-lèsties als ocells i als altres visitants.• No utilitzeu reclams ni altres mit-jans d’atracció en àrees molt visita-des, en el cas d’espècies amenaça-des o durant l’època de cria.• Deixeu l’espai visitat tal com l’heutrobat o, si pot ser, millor.• La localització de nius d’espèciesrares o amenaçades ha de ser comu-nicada a entitats científiques i de con-servació.2

2 Respectar la llei i els drets de lesaltres persones:• La major part del medi natural éssovint de propietat privada, encara que

Codi ètic de l’observador d’ocellsno estigui senyalitzat. Si hi ha tanqueso portes, o esteu a prop de construc-cions, sol·liciteu permís als propieta-ris.• Respecteu les lleis, normes i regla-ments pel que fa a l’accés, ús de ca-mins, pistes i àrees públiques.• Informeu les autoritats si detecteuqualsevol agressió als ocells o al seumedi natural.3

• Sigueu respectuosos i amablesamb qualsevol persona que us trobeu.Una conducta exemplar generaràuna bona imatge dels observadorsd’ocells.

3 Garantir la seguretat de menjado-res, caixes niu i abeuradors:• Si teniu un jardí amb estructuresper als ocells, comproveu que lesmenjadores són netes i que l’aiguadels abeuradors té la qualitat mínimaacceptable.• Assegureu-vos que no hi hagi gos-sos o gats a prop que puguin moles-tar els ocells.• Netegeu bé cada temporada elsabeuradors i les caixes niu un cop uti-litzades.

4 Recopilar informació d’interès so-bre els ocells:• Moltes dades de les vostres obser-vacions poden ser de gran interès ci-entífic. Per això us encoratgem a co-municar-les a l’organisme competent.4• Les observacions d’ocells conside-rats rars a Espanya han de ser homo-logades per SEO/BirdLife, mentre queles espècies considerades rares aCatalunya han de ser homologadespel Comitè Avifaunístic de Catalunya(ICO).5

5 L’observació en grup requereix pre-caucions addicionals:• Respecteu els interessos, drets i ha-bilitats dels altres membres del grup.Compartiu habilitats, informació i ex-periència. Sigueu especialment ama-bles amb els observadors novells.• Si detecteu una conducta inadequa-da, valoreu la situació i interveniu-hisi ho considereu prudent. En cas deconflicte, informeu-ne les autoritats.• Els guies o líders de grup hand’adoptar una conducta impecable i

ser un exemple per als membres delgrup.• Formeu grups reduïts per minimit-zar l’impacte mediambiental.• Informeu els membres del grup deles normatives específiques del sec-tor, com per exemple les zones prohi-bides per a l’ús dels reclams.• Compartiu aquest codi amb la restadel grup.

6 Contribuir a la sostenibilitat del tu-risme:• Trieu sempre que sigui possible unallotjament amb certificació de quali-tat ambiental i turística.• Consumiu productes locals proce-dents de l’agricultura o ramaderiaecològiques.• Utilitzeu prioritàriament el transportpúblic, o bé vehicles amb tecnologianeta.• Calculeu l’impacte mediambientaldel vostre viatge i penseu com podeureduir-lo en el futur.6• Doneu suport a la conservació delshàbitats importants per als ocells mit-jançant les associacions i ONG regio-nals i locals.

Divulgueu aquest codi ètic donant-loa conèixer i predicant amb l’exemple.

1 Aquest codi és una adaptació del del’American Birding Association i del Códi-go Ético del Observador de Aves deNavarra.2 És recomanable comunicar-ho al Depar-tament de Medi Ambient de la Generalitatde Catalunya, tel. 935 674 200, http://mediambient.gencat.net.3 Podeu trucar al Cos d’Agents Rurals, Di-recció General del Medi Natural, tel. 935740 036.4 Us agrairem que ho comuniqueu a l’Ins-titut Català d’Ornitologia (ICO), www.ornitologia.org, [email protected], tel. 934 587893.5 Vegeu-ne les llistes als webs de SEO/BirdLife (www.seo.org) i de l’ICO (www.ornitologia.org/monitoratge/cac.htm). Podeuenviar una descripció detallada de la vos-tra observació al Comité de Rarezas deSEO/BirdLife: [email protected] o al CAC:cac@ ornitologia.org.6 Podeu compensar l’emissió de CO

2 al

web www.ceroco2.org.

64 Altres zones i espais naturals

Altres zones i espais naturals d’interès ornitològic

65Altres zones i espais naturals

Espai d’interès Númeroornitològic mapa Marca turística Informació

Aiguamolls Aiguabarreig 1 Terres de Lleida www.aiguabarreig.cat

Reserva Natural de Sebes 2 Terres de l’Ebre www.reservanaturalsebes.org

Clot de la Unilla 3 Terres de Lleida www.accionatura.org

Espai Natural d’Utxesa 4 Terres de Lleida www.utxesa.com

Estany de Sils 5 Costa Brava www.accionatura.org

Basses d’en Coll 6 Costa Brava www.bassesdencoll.com

Paisatges Parc Natural de la Zonamediterranis Volcànica de la Garrotxa 7 Pirineus-Prepirineus www.parcsdecatalunya.net

Espai Naturalde les Guilleries-Savassona 8 Catalunya Central www.diba.es/parcsn

Parc Natural del Montsant 9 Costa Daurada www.parcsdecatalunya.net

Parc Natural del Montseny 10 Catalunya Central www.diba.es/parcsnwww.parcsdecatalunya.net

Parc Natural de Sant Llorenç www.diba.es/parcsndel Munt i l’Obac 11 Catalunya Central www.parcsdecatalunya.net

Parc del Castellde Montesquiu 12 Catalunya Central www.diba.es/parcsn

Parc del Montnegrei el Corredor 13 Costa de Barcelona-Maresme www.diba.es/parcsn

Parc de la Serralada Litoral 14 Costa de Barcelona-Maresme www.diba.es/parcsn

Parc de la Serraladade Marina 15 Costa de Barcelona-Maresme www.diba.es/parcsn

Parc del Garraf 16 Costa de Garraf www.diba.es/parcsn

Parc d’Olèrdola 17 Costa de Garraf www.diba.es/parcsn

Parc del Foix 18 Costa de Garraf www.diba.es/parcsn

Reserva marinade les Illes Medes 19 Costa Brava www.parcsdecatalunya.net

Mas de Melons-Alfés 20 Terres de Lleida www.lleidatur.com

Espai d’Interès Natural www.depana.org/Tamarit-Punta de la Móra 21 Costa Daurada puntadelamora

Parc Natural de l’Alt Pirineu 22 Pirineus www.parcsdecatalunya.net

Paratge Natural de l’Albera 23 Costa Brava www.parcsdecatalunya.net

Parc TerritorialCollegats-Terradets 24 Terres de Lleida ww.lleidatur.com

Muntanya d’Alinyà 25 Terres de Lleida www.caixacatalunya.es/territoriipaisatge

Entorn Parc de Collserola 26 Barcelona www.parccollserola.netmetropolità

Pirineusi Prepirineus

66 Informació d’interès

Entitats relacionadesamb l’ornitologia a Catalunya

ICO - Institut Català d’OrnitologiaEntitat creada l’any 1975 dedicadaa estudiar la biologia i la migraciódels ocells.Tel. 934 587 [email protected]

Servidor d’Informació Ornitològicade Catalunya (SIOC):www.ornitologia.org/icoinfo

Servidor de Cartografia Ornitològicade Catalunya (SCOC):www.ornitologia.org/scoc

Atles en línia dels ocells nidificantsde Catalunya:www.ornitologia.org/monitoratge/atles.htmhttp://oslo.geodata.es/ftp/ocells

SEO/BirdLifeAssociació estatal i membre de BirdLifeInternational a Espanya. Fou creadal’any 1954 amb l’objectiu de conser-var els ocells i els seus hàbitats ambla finalitat de desenvolupar projectesde seguiment, programes i campa-nyes de conservació, divulgació i sen-sibilització.Tel. 932 892 [email protected]

AcciónaturaCreada l’any 1997 per a la protecció,millora i restauració dels ecosistemesnaturals.Tel. 932 373 [email protected]

Fundació Territori i PaisatgeCreada per l’Obra Social de CaixaCatalunya l’any 1997, té com a ob-jectius principals la conservació delpatrimoni natural i l’educació medi-ambiental. És propietària de diversosespais de gran vàlua ecològica.Tel. 902 400 [email protected]/territoriipaisatge

Universitat de BarcelonaEl Departament de Biologia Animal dela Facultat de Biologia desenvolupaprojectes d’educació i recerca enl’àmbit de l’ornitologia.Tel. 934 021 [email protected]/bioani

Banc de dades de biodiversitat deCatalunya (Universitat de Barcelonai Departament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya):http://biodiver.bio.ub.es/biocat

Oficina de Turisme Ornitològic deles Terres de LleidaTel. 973 780 009 / 609 410 [email protected]

Altres webs d’interès:

www.rarebirdspain.netwww.reservoirbirds.comwww.birdingcatalonia.com

Serveis de turismeornitològic

Club de Turisme Actiu *Empreses membres:

Alt Empordà TurismeSortides en catamarà per a l’obser-vació d’aus marines a la zona del Capde Creus i visites als Aiguamolls del’Empordà.Tels. 972 514 431 / 972 672 [email protected]

Delta Turístic & RentGuiatge i activitats en el medi naturala la zona del delta de l’Ebre.Tel. 977 460 [email protected]

Empordà Interest TravelProgrames a mida de birdwatching al’Empordà i tot Catalunya.Tel. 972 302 [email protected]

Makà EcotourismRutes en 4x4 amb guia especialitzatper observar ocells a qualsevol indretde Catalunya.Tel. 670 400 [email protected]

Natura & AventuraGuiatge i activitats en el medi naturala les Terres de l’Ebre.Tels. 977 742 987 / 646 598 [email protected]

* El Club de Turisme Actiu de Turismede Catalunya és una associació d’empre-ses i institucions que treballen conjunta-ment en la promoció i comercialitzaciód’activitats que es desenvolupen en con-tacte amb la natura.

www.turismedecatalunya.com/turismeactiu

67Informació d’interès

AraboguesGuiatge i activitats en el medi naturala la zona dels Ports.Tels. 647 909 047 / 636 014 [email protected]

Audouin Birding ToursGuiatge i programes a mida per ob-servar ocells a les Terres de l’Ebre itot Catalunya.Tel. 649 286 [email protected]

Catalan Bird ToursGuiatge i programes a mida per ob-servar ocells a tot Catalunya.Tel. 636 271 [email protected]

Ecologia i NaturaGuiatge i activitats en el medi naturala la zona del delta de l’Ebre.Tel. 977 742 [email protected]

Gubiana dels PortsGuiatge i activitats en el medi naturala la zona dels Ports.Tels. 977 474 887 / 637 085 [email protected]

Guies del Port, serveis turísticsGuiatge i activitats en el medi naturala la zona dels Ports.Tels. 977 435 515 / 676 308 [email protected]

L’AiguabarreigCentral de reserves de Turisme de Na-tura a l’Aiguabarreig.Tel. 973 780 [email protected]

MediterràniaCentre d’Iniciatives EcològiquesTallers i programes a mida per obser-var ocells a la Costa Daurada.Tel. 977 551 [email protected]

Mike LockwoodGuiatge i activitats en el medi naturala la zona de la Garrotxa.Tels. 972 590 327 / 661 956 [email protected]

PedrencaGuiatge i activitats en el medi naturala la zona del Montsant.Tel. 690 251 [email protected]

Entitats i associacionsturístiques

Consorci de Promoció Turística Costadel Maresmewww.costadelmaresme.org

Diputació de Barcelonawww.turismetotal.org

Patronat de Turisme Costa Brava-Gironawww.costabrava.org

Patronat de Turisme Diputació deLleidawww.lleidatur.com

Patronat de Turisme de la Diputacióde Tarragonawww.costadaurada.infowww.terresdelebre.org

Torisme Val d’Aranwww.torisme.aran.org

Turisme de Barcelonawww.barcelonaturisme.cat

ACAV - Associació Catalanad’Agències de Viatgeswww.acav.net

ARAC - Associació d’Agències deViatge Receptives de Catalunyawww.aracat.com

Centres de Promoció Turística(CPT) de Catalunya

TURISME DE CATALUNYAPg. de Gràcia 105, 3r08008 BarcelonaTel. 934 849 900www.catalunyaturisme.com

CPT [email protected]

CPT Alemanya, [email protected]

CPT Itàlia, Milà[email protected]

CPT Xina, [email protected]

CPT Benelux, Brussel·[email protected]

CPT Regne Unit i Irlanda, [email protected]

CPT França, Parí[email protected]@[email protected] (Perpi-nyà)

CPT Països Nòrdics, Hè[email protected]

CPT Països de l’Est, [email protected]

68

© Consorci Turisme de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaGeneralitat de Catalunya

Edita: Consorci Turisme de CatalunyaPasseig de Gràcia 105, 3a planta08008 Barcelonawww.catalunyaturisme.com

Primera edició: maig de 2008

Coordinació del projecte: Xavier Ferrer, professor titular de Zoogeografia de la Universitat de Barcelona

Coordinació de l’edició: Maria-José Anía, Noemí Ibáñez

Textos d’ornitologia: José Luis Copete i SEO/BirdLife

Assessorament ornitològic: Cristina Sánchez, delegada de SEO/BirdLife a Catalunya

Cartografia: Distrimapas Cartografía, S. L.

Disseny i producció: Lynx Edicions

Impressió: Ingoprint S. A.

D.L.: B-24.562-2008

Fotografia de la coberta: gavines corses al delta de l’Ebre © M. CebollaFotografia pàgina 3: polla blava © O. Alamany

La reproducció total o parcial, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, distribució, comunicació pública otransformació d’aquesta obra per qualsevol procediment, resten rigorosament prohibides sense l’autorització escrita del’editor, el consorci Turisme de Catalunya, i estaran sotmesos a les sancions establertes per la llei.

Turisme de Catalunya vol agrair a les següents persones i entitats la seva col·laboració en l’edició d’aquesta guia: DavidBigas, Gerard Bota, Ferran López, Raimon Mariné, Jordi Prieto, Ajuntament de Tremp, Consorci per a la Protecció i laGestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Consorci Estany d’Ivars-Vila-sana, Francesc Giró, Albert Martínez-Vilalta, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, Parc Natural deCadí-Moixeró, Parc Natural del Cap de Creus, Parc Natural dels Ports, Parc Natural de Montserrat.

Amb la col.laboració de:

Amb el suport de:

consorci turisme de catalunya -...

Documents